Benvinguts un dia més al Babilònia.
Avui estem gairebé tots, com sempre.
Tenim la Rosa. Què tal?
Hola, bona tarda.
Molt bé, quina potència, eh?
Home, aquí preparada ja.
És que ve de... Sí.
Ah, que ve.
I això és important. D'allà on ve...
Ah, vale, vale. Ja ens ho explicarà.
Sí, ara, després ha de seguir-ho que em donis pas.
Molt bé. El Jaume?
Sí, hola, què faig?
Fantàstic, com sempre, amb la seva veu, eh?
Vull dir que aquí no hi ha manera, eh?
Això se'n té una i prou.
I el David també, que el David ja es posa rabiós,
ja es posa ja baixó, eh?
Què passa?
Home, també, la veu.
És una altra de les...
El que no sabeu és què acaba de...
acaba de fer.
Quants anys?
Ah, pocs.
Bueno...
Els que faràs tu aviat.
Sí, cert, cert, exacte, exacte.
És que abans del que digui, ja m'ho ha dit perquè si em tallo, no?
És molt intel·ligent, eh?
Estem a la meitat de la vida.
Perquè si m'ha de mirar allò que deia,
ja em diu que saps quant t'has de morir.
La fonda, la primera volada.
Home, ja crec que ja som la segona, eh?
La meitat de la vida.
Però bé, però com a mínim estem buenos horros, no?
Això com a mínim, no?
Això és el que ens queda, no?
Bé, bon horros.
És el que ens queda, no?
Home, home, home.
Es de molt bon veure.
Es de molt bon veure, eh?
Es de molt bon veure.
Es de molt bon horros.
Sí, no?
Per el que corre por ahí, no?
Per fer un costidet aquí.
Jo a vegades em viro un mirall.
Clar, no, bueno, ja ho dic.
Això no ho digui, això no ho digui.
Si tindries cua, si tindries cua.
Sí, sí.
Per córrer.
En direcció contrària.
Doncs bé, comencem parlant del David i l'Avar.
No vol dir que el David sigui a Avar, no és el cas, no?
No, no, no ho són.
Puc ser altres coses, però Avar, em sembla que no.
Donem testimoni.
A més, Avar és un defecte o fins i tot pot arribar a ser un avió?
És una exageració.
Sí, exacte.
Jo crec que sí.
És una exageració.
Jo crec que tothom, en segons què és, Avar, pot ser molt generós amb uns aspectes i amb altres.
I amb altres, és veritat.
Sí, sí, però amb tots els aspectes, també de forma sentimental, econòmica, moltes coses.
El que està clar és que sí, amb tots els aspectes, és com molt complicat.
És un tracte de no ser Avar, eh?
Ara, de sentiments, això, llavors ja és una altra cosa.
Això és una altra història.
Bé, la fase anal.
Eh?
Sí, sí, sí, quan ets petit, hi ha la fase genital, que és la més...
Ah, vale.
La fase anal és la retentiva.
Ah, vale, vale.
És el que surten els nens que dic, doncs ara no faig caca i no caca.
Exacte.
Estan allà i tots pares preocupats.
Sí.
O es caguen al revés, no?
Ho deixen anar a...
Ja.
Són expulsius, no?
Sí, sí.
Vale.
Doncs ja, en aquest cas, el protagonista d'aquesta obra de teatre no és expulsiu, és retentiu.
Retentiu.
Clar.
Però t'ho guarda.
És, vamos, va...
Una possessió.
Està molt bé, el personatge.
Molt bé.
Sí, sí, doncs ara no explicaràs, eh?, perfectament.
Sí.
També ens explicarà que és un estrapon.
No, fem la broma, perquè això d'estrapon és una tècnica que explicarem.
També hem de ser un llibre del Martí de Gironell, que també comentarem tots aquí.
Acabria de dir el mateix, o no?
No, no, no, el que vas a veure.
És una cosa culta i el David ha fet una cosa guarrinxonga.
És que...
És que no lògic, aquí.
No, no, no sé.
Ens posen evidència sempre, eh?
Clar, clar, clar, clar.
Bé.
No en sabem prou.
Això.
També es parlarà del Bae Victus, el David, que ha llegit la segona part d'aquell llibre
que jo no vaig acabar de compregar del tot, però bé, que ja el David es farà un comentari.
Exposicions.
La Rosa ha estat molt artística, aquest cap de setmana, i l'anterior ja he vist l'exposició
del modernista Xavier Guser, del que seria el cartellista, no?
Ilustrador, exacte.
Ilustrador, cartellista, sí.
I també parlarem, això una mica, duet de la col·lecció Philips, que està al Caixa Fòrum,
que, bueno, jo per un costat em sembla molt interessant, però per l'altre tinc que fer crítiques al respecte.
El Jaume es parlarà de cinema, com sempre, 100 anys de perdón, Hitchcock i Trufó, el David, digue'm.
I que quedi clar que jo no sé fer crítiques quan tu les ventes.
Ah, no, que sí.
És per comentaris.
Home, és per comentaris.
Però són crítiques...
Són crítiques amables.
Ell no s'ho carrega, ell sempre troba alguna part positiva.
No, però et pots carregar les coses, quan són dolentes, són dolentes.
Això és el que s'ha de buscar.
Hi ha una virtut que es tregui les coses positives.
Clar, però és que al final ja en conec.
No, el que passa és que no sé ser crític, jo no n'hi he après.
Però l'altre dia 4 feien Tormentajedón, tio.
Això no es pot donar cap part positiva d'aquesta penícola.
Xarnando, jo he dit xarnando.
Clar, és pitjor.
Doncs imagina't, no?
Per això dic que hi ha coses que dius, per molt que miris, no, no, no, no hi ha sortida.
Parlem de Carol i si tenim temps parlem de techo i comida, que és molt trista, molt trista.
I la meva?
Està molt trista.
I la teva quina és?
Ah, va't manir Superman, perdoneu, perdoneu.
Un cop que vaig al cine.
Molt bona, oi?
Que va al cine, diu.
Ah, doncs ho començo.
Molt bé, a la mitja part, bueno, comentarem tot seguit que just l'empreave, doncs a la seva tarda, doncs a mort, no?
Mítica actriu secundària a Dalmo Góvar.
Jo només la recordo pel diàleg amb la Rossi de Palma a la flor de mi secreto.
Què és allò del bitxí?
Addicta al bitxí?
Sí, me'n recordo ara.
He trobat el link del youtuber, me'l minaré quan tingui temps.
Era increïble.
Jo també la imatge de la famosa just l'empreave, dient, jo no puedo mentir, soy testiga.
I aquest concepte, que era la portera, que sempre ho deia tot, llavors li preguntava on havia d'explicar,
perquè com era testiga de Jehovà, això és genial, és un punt absolutament...
Era de mujeres al borde de Natalia.
Mujeres al borde, exacte.
Que quedi clar que estem, nosaltres estem dient això avui dilluns,
que és quan s'ha produït l'efecte, l'avi.
I que vosaltres esteu escoltant aquest espai el proper dijous, que quedi clar, això.
Hi ha hagut aquesta apreciació que està molt bé i que també fa, en aquest cas, tres dies,
ara que fem aquest comentari, també ens ha deixat Manolotena, que és un dels grans del pop espanyol.
Posarem una cançoneta després, una cançó divertida.
Això és la música del piano, la banda sona de Michael Nyman, del piano.
La tenim de fons i tal, sí.
Apassionant, eh?, aquella pel·lícula.
Sí, és magnífica, és magnífica.
I per aquí també porta una cosa de Berlioz, la Sinfonia Fantàstica,
que posarem també de fons, i també el Manolotena, que escoltarem amb una cançó,
que ja ho explicarem això quan posem el tema.
Però comencem per la bar del David de Molière.
Obre de teatre.
Sí, molt bé.
Però el que deia abans, el senyor a la bar aquest,
que el seu nom artístic és Arpagon.
Arpagon.
Arpagon és el nom del personatge.
Sí.
Doncs és un ésser retentiu.
Però això pot ser cadascú, pot ser retentiu,
o sigui, que no deixes anar res, absolutament.
No qüestió de diners, només.
Bé, sí, diguem-ho així, no només qüestió de diners.
Però en aquest cas, diguem-ho així que aquella època, el 1600 i pico,
el que és la part psicològica encara no és una ciència desenvolupada.
Llavors, estem en una època precapitalista en què tot això ja s'intueix, no?
Recordem que a l'edat mitja, doncs, l'usura estava penalitzada
i només la podien executar els jueus.
Els catòlics no podien exercir l'usura perquè estava prohibida.
Doncs tot el que és un afany d'acumulació de diners,
doncs, des del punt de vista cristià, no està massa ben vist.
I tothom que ho fa, doncs, en aquest cas, el senyor Jean-Baptiste Poqueline Molière,
doncs, ho ridiculitza.
Igual que el, com es deia aquell film, el malalt...
Imaginari.
Imaginari, que a més d'ell, doncs, i d'altres, no?
Jo crec que aquest home era un gran observador de la naturalesa humana
i que, bé, s'havia...
És com per dir avui dia, no sé, per exemple, un Quim Monzó,
que s'ha fet uns retrats perfectes de moltes situacions.
Ja no de naturalesa humana, sinó de moltes circumstàncies.
És aquest home igual.
I va fer un retrat perfecte, jo ho sabia traslladar perfectament al teatre,
un teatre que crec que ha mantingut la força i la potència
de tres segles gairebé, no? Tres i pico.
Inclús, de totes maneres, haig de dir que potser en l'època
que estem avui dia, en què tota la informació que se'ns dona
és ràpida, és llampagant, una obra com aquesta,
a vegades potser se'ns pot fer una mica llarga o a algun punt,
fins i tot una mica lenta.
No és que per què a mi se'm fes lenta, però sí que te n'adones,
perquè un ja, com dius, tenim una edat i hem vist,
no tanta com el Jaume, però ja hem vist moltes coses.
Ostres!
Dos tasques aquí, un i dos.
Sí, però això no vol dir que hagi viscut i visc més que tu, eh?
Bé, jo no ho sé.
Ho dono per suposat.
Doncs fa que ja hagis vist que avui dia aquest tipus de trama,
hi ha punts que el desenvolupament dels personatges es fa un pèl farragós.
Que no es correspon amb la realitat que digui.
Ho compensa amb tot el desenvolupament del final, no?
Però bé, el personatge és molt estereotípic.
És un paio que és que no deixa anar res,
guarda tots els trasols de casa seva, que no se'n refia ni dels bancs.
Els fills són objecte de moneda de bascanvi,
a l'hora de negociar en qui casa, qui no.
O sigui, hi ha un moment que fins i tot dius, ah, doncs com no...
Com, clar, té una filla i un fill,
i com en aquella època de la filla es tenia que pagar dot si la casaves,
doncs la casa amb el primer que no li demana dot.
Clar, coses aquestes, no?
Clar, dins la seva línia, clar, és coherent.
Sí, sí, sí, no, no, és una coherència brutal.
No, no, no.
Això sí, hi ha un moment que, clar, se'n va parlant amb gent,
que és que s'enamora.
I, malauradament, s'enamora de la mateixa noia
que s'ha enamorat del seu fill,
no del qual, però la seva noia, evidentment,
correspon al fill, no a un avi decrèpit, no?
Com és ell?
Lliabar.
Lliabar, a més a més.
Però està bé, és una comèdia així de situacions xocants
i de personatges potents, no?
I bé, i a cap dia, els actors ho fan molt bé.
A mi el que se m'acut quan hi ha una obra d'aquestes
que representa, clarment, que té tants anys, no?
És precisament el que no passa en el cinema, no?
El cinema sembla que estem com condemnats,
per dir-ho d'una manera.
Aquelles obres que s'han fet, doncs, en els anys que s'han fet,
doncs, quedaran com a tal.
Vull dir, tal com es van fer en aquell moment.
En canvi, el teatre té l'avantatge de la...
Encara que hi hagi això que dius tu,
que si es fa pesadeta, que si deus, però s'actualitza, diríem.
I jo penso, fins i tot, que segons quin autor,
o sigui, representa aquella obra d'abans
i ho fa d'una manera molt correcta, a nivell creatiu,
supera qualsevol retrat que s'hagi fet
per inquirir-lo en la realitat que estem.
Vull dir, encara que sigui així.
O sigui, es pot, en aquests moments, ser a Bar seria apilar, apilar, apilar,
i connectar, doncs, amb les isles, les illes aquestes...
Sí, que està de qualitat.
Això, això que està de qualitat, precisament avui, també, és clar.
Sí, d'alguna manera, sí.
Passa... Aviam.
Sí, sí, bàsicament sí.
Perquè moltes vegades, i jo he vist, no?,
qui més diners té no és perquè guanyi més,
sinó perquè menys gasta, no?
I és el que...
No, però si no en guanyes, doncs, la pila no és gaire grossa, eh?
Òbviament.
Bueno, partim d'una matri, els mateixos ingressos.
Sí, sí, sí, sí.
Però, bueno, en aquest cas és tot, no?
Aquesta marca les dues facetes, no?
Guanya molt, però també gasta poc, no?
I llavors aquí ho atesora tot, no?
Aquest home...
El Joan Pere fa un paper bé, molt...
Un paper dramàtic, no?
Per fi, no és una...
Sí, diu ell aquí amb el presbuc aquest,
que ens dóna l'entrada, no?
Sí, el programa.
Això és un...
Diu, és...
Diu...
És el somni de tot actor, no?
Fer un paper així.
Això estic d'acord, eh?
Sí, sí, clar.
És que clar, és ell.
És una riquesa.
I els altres voltant.
Home, hi ha un detall que és que, mira,
casualment aquest dia el paper de Furzina,
que és com una mena de...
Com es diu això?
El Cahueta?
El Cabota.
Una Celestina.
Una Celestina, així.
Sí, el Cabota, sí.
El feia l'Anna Barratxina.
Onda.
L'altra vegada era una actriu...
Bueno, pel que he vist aquí,
és una actriu que jo no conec.
No la tinc coneguda.
I també em moc, no em moc.
Haig de reconèixer pel món...
Aquesta, la Barratxina, és bona, eh?
Sí.
Aquesta de fer cegada d'amor.
Exacte, té presència, aquesta.
Sí, sí, sí, sí.
I bé, bé, molt bé.
Passa que el seu paper també és petit.
Ah, bueno.
Clar, tampoc entenc...
No, tampoc entendria que...
Clar, deu ser la substituta.
Sí, sí, imagino.
Però bueno...
I deuen cridar, eh, vine cap aquí.
Que l'aquesta s'ha posat malalta,
o el que sigui.
Sí, sí.
Bueno, perfecte.
Però bé, bé, molt interessant.
Molt bé, doncs vinga.
Doncs teatre.
Teatre a Goya.
Hem de veure teatre.
El teatre a Goya.
Sí, sí.
Molt bé.
Això t'hi aguantarà...
Fins al maig, em sembla.
Sí, jo crec que aguantarà això.
Bé, sí.
Parlem de llibres.
Jo faré un comentari ràpid d'un llibre molt petit
de 180 pàgines del Martí Gironell,
que és un escriptor novel, també,
que no ha fet gaire cosa fins ara.
El llibre s'aguanta molt bé, es diu Estrapo.
I, David?
Sí.
Ens explicaràs què és un estrapó?
No, no, s'ha quedat seriós.
Vinga, segueix.
Ara estava a sèrio.
Segueix.
No ho vull buscar.
No, no entra.
L'estrapó és la tècnica d'extracció
de les pintures murals del romànic,
del romànic o qualsevol tipologia.
El sentiment de teull.
Exacte, el que es va fer, això.
Llavors, en aquest cas, el que ens presenta
és un passatge d'aquesta pintura romànica,
en concret l'Expoli de Santa Maria del Mur,
que és una església, evidentment,
que tenia unes pintures que estaven amagades
darrere del retaule barroc que hi havia a l'església,
que estaven com oblidades, no?
I en un moment, que és a principis del segle XX,
en concret, l'any 1919,
quan encara no hi ha una llei de patrimoni català,
de l'art català, més que patrimoni nacional,
que allò era una cosa que tampoc estava massa clar,
doncs hi ha una sèrie de senyors,
el senyor Lluís Pladiulla,
que és un marxant que té a casa seva una mena de gran museu,
té Picassos, té de tot,
però també té obra que avui en dia estaria com prohibidíssima,
com escultura helènica i escultura clàssica,
tot això no es pot tenir, no?
I llavors, clar, en aquell moment en què, clar,
no hi ha aquest control, aquesta gent que tenia diners,
el món de l'art tenia autèntiques museus, no?
I a sobre aquest es dedica,
amb l'ajut d'una persona,
bé, que en aquest cas és un polac,
i tal, a fer marxandart,
però cap a Estats Units,
que és molt demandat aquest mercat,
perquè ells com no tenen res ni del gòtic ni del romànic,
el que fan és expulir a altres països
i emportar-se, a vegades,
castells, pedra a pedra, esglésies
i també pintures, no?, o escultures.
I llavors, doncs, justament allà,
arriba un moment que es planteja
en una sala d'allà,
no sé si és el Cristis o l'altre,
no sé quina és, les dues, no?,
allà a Nova York,
doncs la venda d'aquestes pintures murals.
Clar, quan baixa, quan treuen el llençol,
crida molt l'atenció,
perquè és l'única pintura mural
del romànic català
que té el color turquesa com a base.
i és preciós.
Clar, és una...
És real.
És real, és real,
com a la vida misma.
És que si no, no seria vida.
Clar, clar, clar.
Llavors, a partir d'aquí,
és quan el senyor Folky Torres
inicia el procés de dir
escolta'm, no podem fer això
perquè s'emportaran totes les pintures
de la vella d'avui.
Aquesta està al Museu de Boston,
al Museu de Fine Arts,
de Belles Arts de Boston.
I, bueno, ja no et dic el que hi ha
als cloisters de Nova York,
que també hi ha coses catalanes
i espanyoles i de diferents llocs,
clar, i franceses i italianes.
Clar, hi ha molta cosa.
Hi ha un moment d'expoli molt ràpid.
L'únic que de seguida van reaccionar.
I llavors l'Stefanoni,
que és el que portava,
aquest que feia l'Estràpo,
que extreia aquestes peces
per portar-les amb rotllos
i després recol·locar-les amb el seu lloc,
amb una tècnia que no explicarem,
que és molt llarg,
i tal,
doncs el que fa és el compra,
el Folky Torres,
aquests italians,
perquè ho facin,
però com a patrimoni ja català.
I un dels palaus que hi havia
a l'antiga,
al Parc de la Ciutadella,
el Palau de Belles Arts,
es convertirà en el primer museu d'art modern,
després el Parlament actual
i després el Manac,
que tenim a dalt.
Per què no s'han mantingut
als llocs originals
tot aquest tipus de pintura?
Perquè hi havia un procés
terrible de destrucció.
Sí?
Vull dir, s'estaven fent malbé totes.
Ah, per l'entorn, vol dir?
Clar, clar, per l'entorn,
lògicament,
però tu pensa que tot el que no hi ha...
És curiós,
s'han aguantat gairebé mil anys
i ara en els cent últims anys...
No, no, no,
és que no estaven aguantant.
Tu te'n vas a Sant Clement de Taüll
i falta totes les parets laterals i tot.
Això s'ha perdut?
Clar, d'això s'ha perdut.
Eren les veses pintades de dalt a baix.
Clar, el sostre no, eh?
Vull dir, totes les laterals.
Vull dir, Santa Maria de Taüll...
Vull dir, és aquesta més sencera,
però falten trossos,
però Sant Clement estava igual.
Ja.
Però ja, clar,
no sabem com és
perquè s'ha anat perdent.
Clar.
I quan es va començar a fer l'estudi
a principis de segle
és com estava.
Per això dir que és un procés
d'humitats.
Clar, jo era calç.
La calç, encara que estigués pintada
amb una pintura
que tenia un bon aglutinant...
Sí, sí, no, clar,
és com el parten d'agressa
que està tot pintat.
És que és el que diem.
Com aquesta tècnica
es fa remullant
i tornant a col·locar,
però si ho remulles malament
i deixes que constantment
vagi remullant,
el pigment es va.
És el que passava.
Clar, és per...
Clar.
Recordeu que ja va quedant
a Santa Maria de Barberà del Vallès
que us vaig portar
a aquella església?
Sí.
Que us vaig dir,
això d'un anènic.
Que estava in situ.
Clar, hi havia una esquerda.
Recordeu per tot el...
Clar, això,
amb 10 anys
no queda cap pintura.
com això comença a treure aigua
ni dos anys
durant les pintures.
És a dir,
que per un costat
no és bo
emportar-se del lloc original,
però per un altre
allà estan,
saps que no es mouran,
no li passarà res,
que els ajuts
estan sempre allà,
no tindran cap problema
l'estructura, d'acord?
Per un llibre molt interessant
és una cosa molt determinada,
molt concreta,
però és molt amable
i és tot bastant real,
a part de la part nomalada,
que això és lògic, eh?
Bueno, David,
va i victus.
No n'expliques aquí
un superconyazo,
no, no, no.
Ho dic més que res
perquè a mi és un senyor
que em posa nerviós.
El llibre és curter,
no t'ha d'Albert Santé.
No, sí,
m'agradava el que feia abans,
no el que feia amb el victus.
La pell freda, tot això.
Sí, jo m'ha encantat.
Sí, és que està superbé,
o Pandora al Congo,
totes aquestes aquestes estan...
Ja m'ho llegiré.
Sobretot la pell freda,
és una passada.
Però a mi el victus...
I Pandora al Congo,
bueno,
bueno,
però bueno,
Déu-n'hi-do.
I aquest...
Victus, mira.
Aviam, et soc sincer,
no està ni...
Aviam,
és que no us agrada el victus,
aquest, evidentment,
no us agrada gens.
Com a ver-ho és mal.
Doncs està,
parla,
aviam,
parla dels fets posteriors
al 1714.
Vale.
Val.
Doncs la repressió,
però molt des del punt de vista
del personatge principal,
que és el Zubiria.
Sí, el Zubiria.
Però, per exemple,
per mi se'm va una mica
a Porto Cerros de Olvidar,
a l'Albert Sánchez Pinyol.
perquè enseguida
la situació,
l'acció es trasllada
als Estats Units,
perquè ell per fugir de Barcelona
com sigui,
se'n va amb un vaixell
que es pensa que el portarà,
sembla que a Itàlia o així,
i se l'endú.
Allò és un...
Ja li diuen,
quan està allà dalt,
diu, ja està,
ja es va votar el litzat-ho,
cap als Estats Units, no?
Cap a les colònies americanes
dels Estats Units, no?
I se'n va,
no sé si és a Carolina del Sud
o del Nord,
no recordo quina.
I en les primeres guerres
dels colons
amb els indis.
Amb els indis.
I ell s'integra molt
amb una tribu índia.
Uh!
Sí,
i a partir d'aquí
els ajuda
a la guerra aquesta, no?
Perquè ell fa la seva feina,
que és ser enginyer,
enginyer militar.
i igual que el primer llibre
explicava com es forma un enginyer
i com arribaven a ser
com una mena de secta
o una mena d'elògia, no?
Per dir-ho més.
Més afinat, sí.
Perquè inclús,
al final del llibre de Bae Victus,
contacta ella
amb una lògia anglesa,
una lògia maçònica,
i clar,
i quan es remanga
a la màniga
i mostra
que és un nou punts,
que és la manera de...
era una mena de graduació
dels enginyers,
i nou punts
era la màxima puntuació.
Això sortia al llibre,
al Víctor,
Sí, això és que sí.
El llibre encara no era un nou punts,
però en aquell moment
si ell arriba a ser un nou punts
i clar,
es queden tots...
Ostres,
a Anglaterra no hi havia cap nou punts.
Els unics nou punts que hi havia
era el marquès de Bovan,
que era el que ensenyava
tota aquesta art,
i ell...
El mestre.
I clar,
per ells és el mestre,
clar,
perquè el mestre...
O sigui,
per ells,
l'elògia maçònica
és el cartabó,
el compàs,
no sé què més.
Sí, sí.
Clar,
i l'enginyeria
es basa en això,
que a París
és un déu gairebé,
és que després
se n'adonen compte
i cau el més absolut,
perquè el tio és un...
És un camàndula,
no?
I cau el més absolut
dels ridícus.
Però bé,
el llibre en aquest sentit
hi ha trossos que està bé,
però per mi,
què passa?
Que un 40% de la història
se l'endul·la
els trossos d'Estat Units.
Uf.
Llavors dius,
hòstia, tio,
fa una mica de mandra, això.
Has passat, pot ser.
Clar, massa, massa...
Jo entenc,
i a més,
a més,
després t'explica
que en realitat
el personatge passa per mil llocs,
hòstia,
em redueixo més,
fes-ho més variat,
no ho entenc.
O sigui,
és allò que dius,
per què t'enrotlles tant aquí, tio?
No ho acabo d'entendre,
se'm fa difícil.
I què passa?
Que aquest tram
es fa molt ferragós
de llegir
i en canvi
els altres
passen més volant
i estan molt més...
L'altre,
la resta...
O sigui,
comença bé,
la part del mig
és més pesadota
i el tros finalet
que sembla que dius,
o sigui,
això dóna per més,
ja t'enllesteix el llibre ràpidament.
Aquí no.
És com si dius,
no t'hagués calgut aquest llibre,
per fer-lo així
no t'hagués calgut.
És que molta gent
se l'ha carregat,
vull dir,
el Victus
podia agradar-te molt
o no.
Em va agradar molt.
Era una mena com de línia.
Em va agradar molt.
Victus,
em va agradar molt
la primera part,
la part, diguem,
dels enginyers,
això va estar interessantíssim,
però quan comença
tot el procés i tal...
I la sal de Barcelona
em va encantar.
Però bueno.
Sí,
però hi ha coses
que a mi no em van acabar de...
Sí, que no està bé,
que està bé,
però que no m'ha acabat...
A mi em va passar com tu,
la primera part
també em va agradar molt,
em va entusiasmar,
tota la part d'enginyeria,
i l'aprenentatge,
i tot això,
però després ja arriba un moment
que ja comencen a apropar-se
cap a Barcelona
i ja aquí vaig perdre...
Té una part mitja,
Victus,
que també és una mica farregonsa.
La part de Mataró,
tot això...
Però jo la vaig deixar-se entera,
jo vaig deixar-se en ser,
allò és genial.
La sal final està molt bé,
si t'ho és veritat.
La tira et reprem una altra vegada,
no?
Et fica a la pell,
et fica a la situació
com en aquella gent
estava desesperada
i ja era un o tot o res,
i ja sabien que seria un res,
però tot i així s'hi ficaven,
no abandonaven...
Fins últim moment,
fins als 3 de la tarda,
allò a llibertat.
Perquè la gent va a donar
aquella batalla
sabent que partarien.
Sí,
la gent que feia
foradava per sota,
que es deien els cucs,
i per arrebentar
les trinxeres de l'enemic,
fins al Sant Fut,
tenc càrregues per sota,
jo, hòstia,
era una lluita desesperada,
però ja sabent
que estàs embolcallat.
És una manera,
com si són,
recordeu aquella de...
Starship Troopers?
Ah, sí.
Que estan embolcallats
d'insectes que dius,
hosti,
no surten...
No surten ni l'apuntador.
Però és una situació igual,
no?
Clar, clar.
Això no estic dient
que els borbons fossin insectes,
eh?
No.
Ningú em mal entenc.
No, això no.
Bueno.
Ni paparras, tampoc,
no?
No, no, no.
Només que són elefants.
No eren elefants?
S'elefants?
S'elefants.
Posa això.
El que faci falta.
Rosa,
el Xavier Gosset,
el Xavier Gosset.
Aquest no era cap a parra,
aquest era molt elegant,
era preciós.
Aquest era un català universal.
Sí, sí, sí.
Explica'n, explica'n,
jo coneixo molt poc,
jo no tinc gaire referència.
cartellista català,
va morir molt jove,
va morir de tuberculosi,
no sé si amb 37 anys,
em penso que era...
Bueno,
el típic també de l'època
era la malaltia dels despintors,
era una mica bohèmia.
Clar, normalment...
Sava molt de fred, no?
Clar,
és que vivien en una situació precària.
Al principi,
quan van a parar allà a París,
clar,
al principi vivien en una habitació
de qualsevol manera, no?
Fins que després,
no me'n recordo,
qui li va fer una mica de...
de mesenes
i li passava una...
un tiet,
em penso que va ser un tiet seu.
Li passava després...
No era l'estat,
per això.
Una pensió...
No,
l'estat bonica,
ni a l'espanyol,
ni a l'estat bonica.
No era l'estat bonica.
Allò mínim, no.
Cap dels dos.
En aquella època això no es feia.
I llavors sí que al final,
com que ja li passava
aquesta pensió mensual,
llavors sí que va poder
treballar-se en un pis
una mica ja millor i tal, no?
I després ja ell mateix,
ja per ser mateix,
es va guanyar bé la vida
perquè va ser un il·lustrador cartellista.
Al principi va començar
a donar amb tot el tema
de la bella època.
Ell feia il·lustracions
per moltes revistes,
revistes,
doncs,
des de còmics
a revistes,
doncs,
de l'època, no?
I fins que va arribar a...
Perquè diuixava molt bé
el cos humà,
les vestimentes...
I llavors es va dedicar a ser després,
doncs,
això,
l'il·lustrador de l'alta costura,
de l'autocotiu,
que diuen,
dels francesos.
I llavors,
tota aquella modalitat de París,
la parisien,
que li deien,
era l'il·lustrador.
I l'exposició està molt bé
perquè és una selecció
de...
Hi ha el que és el boceto
que es prepara primer, no?
Bé,
l'original millor dit.
Sí.
I després hi ha la reproducció
amb revistes, no?
O amb cartells.
Llavors és molt xulo, no?,
de veure com és.
ja es veu una miqueta
d'influència també de...
Penso que era dels russos.
Influència...
Bé,
també era una mica de cubista,
també.
Perdó,
no eren els russos,
inspiració persa,
perdó,
jo sabia que era...
Varets russos també una miqueta.
D'acord.
però també una miqueta
l'alcubisme,
que era també el que ja
s'estava fent Picasso,
doncs ja començava a fer també,
no?
Estem parlant d'un il·lustrador del 1920 o 15 por ahí,
no?
Deixi la cosa.
Sí,
a veure,
el 16 va ser quan ell va morir.
Ah, vale,
doncs per tant estem parlant de la primera.
Sí, exacte,
la primera.
Els feliços anys 20,
no?,
que començava.
A veure,
aquell de fet encara no havien arribat als anys 20,
però ell va ser un precursor.
Exacte.
És que mires els seus dibuixos
i dius,
joli,
és que tal qual és el que va ser després del Sant Tinet,
tant en moda com els cotxes,
els vehicles,
les ciutats,
l'ambient de la ciutat de París,
és tal qual,
era un precursor.
És un període molt maco
i bastant desconegut,
a veure,
visualment molt conegut,
però molt desconegut a l'hora d'estudiar-lo,
eh?
Vull dir,
és una cosa d'aquestes que dius,
tothom acaba amb la bell època i ja està,
i és una època que hi ha art d'ecó,
hi ha moltes coses pel mig molt xules,
no?,
que unes modes,
no?,
molt influents una miqueta d'Egipte,
una una de les coses que dius,
ostres, no?,
que és una llàstima
que no es pugui aprofundir
sobre la bell època,
no?,
i les influències de la bell època,
no?,
que són moltes.
Sí, sí,
bueno,
després,
com que ja va venir la primera gran guerra,
la primera guerra,
el 1914,
la primera guerra mundial,
clar,
ell va tornar cap a Barcelona,
que és la seva padria,
no?,
i aquí després es va crear,
bueno,
no només ell com a il·lustrador,
sinó també gent de l'alta costura,
no?,
i a Barcelona,
i van continuar treballant aquí a Barcelona.
De fet,
hi havia unes senyores també fent la visita
i ho explicava,
no?,
que aquí a Barcelona,
a Catalunya,
es va fer molta,
es va guanyar molt a la primera guerra,
perquè, clar,
com que érem neutrals,
doncs es va poder fer molt de negoci,
no?,
i aquí es va continuar aquesta escola
tant d'alta costura
com de les grans cases
de modistes,
de modistes francesos,
de París,
i també aquí, clar,
aconseguir la tradició,
després,
quan ja va passar la gran guerra
i va tornar,
van ser,
a la casa L'Amban,
per exemple,
ho he explicat l'Amban,
escrit l'Amban,
per exemple,
van aprendre
amb gent d'aquí de Barcelona.
o sigui,
vam venir després aquí
a aprendre
una altra vegada
i tornar a seguir
a fora allà.
O sigui,
que és molt interessant,
no?,
com sempre hem estat
implicats en França,
sobretot.
Sempre, sempre.
estem parlant d'art
o senzillament d'il·lustració?
O és igual això?
És que jo crec que,
a veure,
la il·lustració,
si la cartelleria...
Molt bé la pregunta,
però clar.
Sí, sí, sí,
no, no, no,
però està ben pensat,
perquè a vegades
es considera que la cartelleria
o les il·lustracions...
És un art menor,
però és que...
Si estem donant com a art major
qualsevol cartell
de Ramon Casas,
Denis del Mono,
posem el cas,
això és art.
Per tant,
està clar.
O els famosos
retrats de la Sara Bernard,
aquests típics,
no?,
de l'Alfons Muja Preciós
que es feia la Sara Bernard
per allà,
això és art,
absolutament,
no?,
i art de primera categoria.
L'únic que és una època,
clar,
que fins que la cartelleria
no es considera,
clar,
és una cosa del segle XX,
perquè fins al segle XX
la cartelleria gairebé no existia.
Sí que hi havia finals del XIX,
però és una cosa que era nova,
no?,
i a partir d'aquí,
bueno,
i a feia que van dir Warhol
feia cartells,
bàsicament,
era la seva base,
no?,
artística,
no?,
o es basava en la cartelleria,
no?,
però vull dir que,
molt bé la pregunta,
però és que aquest home és genial.
És una especialista,
sí.
És magnífica.
Ell havia estudiat a l'escola
de la Liotge,
a Barcelona,
i havia coincidit amb gent
com Torres García,
Nunell,
Mir o Sunyer.
Toma,
fer els quatre gats.
Clar, clar, clar.
Però aquests no eren il·lustradors,
tot i que hi devien connectar.
Bueno, bueno,
ojo, eh?
Bueno,
molts comencen primer
amb les tècniques del dibuix,
no?
Clar,
Nunell era dibuixant,
era molt bon dibuixant.
Dibuixava les...
Clar, és que jo n'he sentit
de parlar d'això,
per això he fet la pregunta
com l'he fet,
sí, sí, sí, sí.
Perquè, esclar,
que sigui art...
Torres García també va fer
alguna cosa de cartelleria,
després va ser una mica
més especial,
i el Mir no,
el Mir va anar directament
pel paisatgisme,
alguna cosa també de retrat,
però va ser paisatgista al 100%,
que el Mir, per cert,
quan estava a Mallorca,
va perdre l'escenderi.
Vull dir,
tan pintat,
volia arribar tant,
tant, tant, tant
al que seria
la representació de la natura,
que és increïble
com passa,
en tres o quatre anys,
entre 1906 i 1903,
d'un procés
de fer unes obres
totalment realistes,
de fer unes obres
plenes de color,
absolutament fora de la línia
de qualsevol pintura del moment,
i ell mateix
es va adonar
que estava perdent
el sentit
i es va autoingressar
a l'Institut Pere Mata
de Reus.
En el seu xiquet,
tres anys.
Que vam estar.
Que vam estar, senyor.
Sí, exacte.
Que em refereixo
que ella es va adonar
que no estava...
És curiós, no?
És que no donar-se d'això
és un problema, esclar.
Clar, clar, clar.
El que se n'adona
és el que és savi.
Això ja és el kit.
Sí, de donar-se'n ja és
la qual de volta
de la decoració.
És la saviesa, esclar.
Molt bé.
Sí.
Doncs res,
preparació o una revisió
d'obres que n'hi ha
o d'altres venen
d'alguna altra col·lecció particular.
Però moltes d'elles
venen d'un museu d'art...
No, del museu d'art
Jaume Morera de Lleida.
De Lleida.
Doncs mira, per on?
No ho sabia.
Si no, jo tampoc, eh?
Sí, perquè aquesta exposició...
A Lleida, Lleida.
Ara està...
Bueno, és que estava al Manac.
Què passa?
Que acabava...
El 20 de març,
però la van prorrogar
dues setmanes més
i llavors la vaig poder anar a veure.
però ja està allà el dia 3,
dimensi a passat,
ja va acabar.
Bueno, doncs com a mínim
que puguin aquesta col·lecció,
aquest espai de Lleida,
d'aquest espai a Lleida,
on la majoria d'aquestes obres
estan allà exposades permanentment.
Seguim parlant de Rosa,
col·lecció Philips,
del Caixa Fòrum.
Una mica aquí donaré
un recolzament.
Tu explica'ns-ho,
perquè jo no me'n recomano,
no me'n recordo,
però ho vull dir que...
Sí, no, bueno,
és de la Philips Collection,
és un senyor nord-americà,
ara us diré el nom.
Com?
Sí, de les bombetes.
De les bombetes.
Ah, no, no.
Està il·luminat,
està il·luminat.
El d'un camp Phillips,
hi ha el d'un camp Phillips,
para,
i després hi ha el fill,
no?
Que, bueno,
són persones,
bueno,
són multimilionaris,
no?
D'allà,
de Washington,
si no m'equivoco.
Sí, però,
sí, de Washington.
No, més que més escenes,
no sé,
ara no me'n recordo,
si en algun moment
amb algun dels pintors
que va fer.
No, són col·leccionistes de...
Però més que res,
són col·leccionistes.
li agrada l'art.
Faran intercanvis.
I intenten comprar
les peces més significatives
o més representatives
de cada autor contemporani,
no?
O més o menys dels segles...
Bueno,
ja veiem,
n'havia una mica de tot,
eh?
Però igualment,
en l'època,
ell comprava,
el pare,
ja comprava coses coetànies
i tenia l'ull
d'agafar obres
com el de Kooning
i una sèrie de gent
que després ja
es revaloritzava moltíssim.
Un rotco
que ningú
l'hagués comprat
en aquella època
i va dir,
compra un rotco
i té uns quants rotcos,
aquest home.
És un home engull.
Sí,
aquest em penso
que en té molts
perquè després
em penso que va ser el pintor
que ell va apostar molt per ell
i té,
no sé si és fins i tot
una sala
perquè al principi
el museu
ho va fer a casa seva mateixa.
Bé,
clar,
és una col·lecció
a casa teva,
no?
Allà en cada sala
vas penjant els quadres
i les obres,
no?
Però després
va arribar a fer...
Sí,
no,
el preu d'aquestes.
Clar.
Va arribar a fer
tota una sala
dedicada a aquest senyor.
A més,
és molt divertit,
les obres més modernes,
no?
Hi ha gent mirant-se
i dic,
és allà,
les ratlles,
jo què sé,
taronja
i un punt blanc,
dius,
vale.
Sí,
sí,
és que rotco
és molt rotco,
no?
Sí,
és que és molt repetitiu.
I això aquí
per emplenar una paret,
dius.
Però bueno,
hi ha una mica
de representació
des del cubisme.
Hi ha dos o tres obres
a Picasso.
És a dir,
hi ha un rapàs,
diguem,
així per sobre,
ara que vas tu,
Rosa,
a comentar.
No,
no,
vés fent,
perquè jo d'aquesta
me'n recordo.
Jo comento,
és a dir...
Segons que és tan heterogènic
aquí,
hi ha una mica de tot,
clar,
és que hi ha una mica de tot,
però això no ho trobes,
un fil,
no?
Hi ha una cohesió.
Intenta haver-hi un fil
que no l'aconsegueix,
que és anar des d'Ingres,
des d'aquest home,
que seria una miqueta
la part del romanticisme,
fins a modernitat,
això de rotco,
que és una cosa
de l'any 1970,
així,
i tal,
no?
Llavors,
clar,
vol intentar passar
per diferents llocs,
però clar,
com no és una col·lecció sencera,
que és un trosset,
clar,
no s'emportaran el millor.
Llavors,
que hi ha coses a ell
que dius,
home,
sí,
està bé,
hi ha uns 6 anys,
hi ha una sèrie de coses,
hi ha un matís i tal,
però...
Kandinsky també és normal.
Quants demà Kandinsky està bé?
Vull dir,
és això,
és un procés
entre el segle XIX
i el segle XX,
no?
És aquesta intencionalitat,
no?
Que busca ell,
clar,
la petita banyista
de l'Ingres,
que hi ha que és al principi,
ell és meravellós,
per exemple.
I l'altre que també hi ha modernitat,
hi ha alguna cosa de Picasso
que val la pena,
l'habitació vermella o blava,
la blava és la que sembla que és,
i tal.
Que té coses de nivell,
coses molt bones,
no negarem un autorretrat de Cezanne,
és molt complicat tenir-lo
i és inigualable,
vull dir,
és impossible pagar diners per allò,
és una fortuna.
Sí.
Vull dir,
però hi ha 60 obres,
ens quedem en 4 o 5 o 6,
no?
Vull dir,
els dos Picassos que n'hi ha
em sembla que val la pena,
aquest de la senyora aquesta,
que és allà.
La dona amb barret verd.
Que ja és el principi del cubisme,
també, de Picasso.
Jo en quedaria amb 10, eh?
Permet-me una petita d'allò,
li preguntaré al David,
i què et sembla a tu la Barta
a comprar un quadre d'aquests?
No, no, absolut.
No, no.
De cap manera, no?
No, no,
és el diner pel diner,
ja està.
Diner i prou.
Vull dir,
no hi ha...
A l'art queda completament...
Si no es gasta el diner,
els diners anem a menjar,
el ballo.
Clar.
Per això.
Però, bueno,
recomanable...
Aquesta està fins al 19 de juny,
aquesta sí que està a més temps,
és al Cosmo...
No, perdó,
al Caixa Fòrum.
Al Caixa Fòrum.
A veure,
és el que diem,
estem necessitats a Barcelona,
abans teníem el Thyssen-Bornemizza,
que com a mínim teníem cosetes aquí
del període dels segles
del impressionisme,
d'això...
Estava aquí,
així i tant.
El...
Això de Pedralbes.
El Pedralbes.
Sí, sí, sí.
Bueno,
doncs ja fa...
Se va muntar a Madrid.
No,
però era una part,
una part de l'exposició,
diguem,
de l'obra,
i llavors allà es va muntar tot,
es va acabar d'ar,
s'amplia l'edifici i tal,
però aquí hi havia una part, eh?
Sí, jo l'havia vist
tant quan estava...
Sí, hi havia en Van Gogh,
i tot això,
hi havia una meravella,
hi havia unes peces magnífiques.
Tenim altres coses.
Però, clar,
però el problema
és que aquí no tenim
impressionisme francès
i tot això,
i quan arriba alguna cosa així
hi ha molta expectació,
com ha passat
amb la col·lecció aquella
que vam anar a veure
a la Fundació Gòdia,
Fundació Mafre,
el triomf del color,
clar,
hi ha Van Goghs,
hi ha els goguens,
i clar,
la gent es va tirar com boja,
perquè és que dic això
i a França...
Clar,
però quan has vist,
jo què sé,
jo sempre ho dic,
al Museu d'Orsay,
que no hi ha estat en persona...
Clar,
és que qualsevol altra cosa
que vegi ja no hi ha un parell.
És impossible.
Jo vaig estar una setmana a París,
i no,
aquest no hi vaig anar.
Hòstia,
doncs aquest és xulíssim.
Doncs a l'Orsay...
Com si no hi hagués estat.
Vale, vale.
Si vaig estar a l'escatacumbes...
Jo també.
Tu també?
450...
Quant és?
450 mil...
No,
dos milions de morts,
no?
Però això és a Roma,
no?
O a París també?
A París,
a París,
a París.
A París,
acollonants.
Acollonants, eh?
Vas veure allò de les creus,
que feien amb els caps i tal.
I el negre de la taula no les veien.
El vas veure al negre de la taula,
el que jo vaig cridar?
Tu vas cridar com una loca?
No, home, no,
com una loca no.
Però vaig girar-me i estava allò així.
Uns lluïs blancs,
jo,
i un sorris.
Ho sap, eh?
Ho sap,
que està a la cantonada,
i com és fosc,
companys enserronats.
Ah, veus això ja?
Fins aquí no arribava.
Enserronat.
Sí.
Enserronat.
Posaixestes.
Agafat allà.
Allà, allà.
Allà, allà.
Què dia la vaig veure,
aquesta pel·li?
Farem un re,
un kit-kat rapidíssim,
d'un minutet i mig,
per escoltar aquesta cançó
de Manolo Tena,
i el Jaume ens parlarà
dos pel·lis, eh?
Vull dir,
un pel·li i un documental,
una estona que tinc ganes
que m'expliqueixo
de Cena Llosa, perdó.
I escoltarem a Manolo Tena
tocant una cançó
que es diu Tocar Madera,
que és una peça
que ell habitualment
feia un pop
una miqueta molt suau,
molt tranquil.
A Manolo Tena,
qui era aquest?
T'he viat ara, eh?
David, una mica.
A veure,
no coneixes a Manolo Tena.
Ara,
de seguida que sentís la cançó
tant de cançó.
Potser sí, eh?
El reconeixeràs.
Clar,
és un...
A veure,
si t'arribava el pop espanyol...
Ara em la veu molt trencada.
Aquesta jove és una cançó
una mica diferent.
Si queda la movida madilenya,
si queda la movida...
Exacte,
ho era.
Molts.
Però aquest no.
Després va evolucionar molt
i va fer cançons
una miqueta molt més conegudes
i tal.
A les 90 va ser molts,
però llavors aquest home
va acabar amb les addiccions
i se'n va anar a Miami,
va acabar de tot
i ara doncs ha deixat
per culpa d'un càncer,
no?
Vull dir,
però també estava molt tocadet.
I en general,
jo vaig veure un programa
que van fer a la Sexta
que es deia Mi Manera,
que sortia ell amb uns cantants
i tal
i estava tocat,
tocat,
però tocat de tot.
Vull dir,
havia perdut...
Vull dir,
físicament el veies
que no estava bé
i havia patit
fins i tot algun problema,
algun ictus,
una cosa vinculada
amb els excessos
i estava com,
bueno,
no era ell,
una persona que era
molt agradable.
Doncs escoltem aquest
tocar madera
arreu un minutet
i tornem de seguida
amb el Jaume
que ens parla de...
Fianen Jose,
perdó.
Gratero.
B堤en Jose.
Gratero.
Gratero.
Gratero.
Gratero.
Gratero.
Gratero.
Bona nit
Bona nit
Mejor no tientes a la suerte
Si alguien viste de amarillo
Cruza los dedos, sabes cómo te digo
Si no es por superstición
Puede ser por precaución
Pero de todas maneras
Tocar madera
Tocar madera
Tocar madera
Tocar madera
No és bé?
De ritmània
Sí, sí, sí, molt bé, molt bé
L'únic que et dona molt habitual
Era més aviat de guitarreta, més grupet
Era més rockero, més popero
Però clar, hi ha un moment que va triomfar molt
I va fer aquesta línia una mica més funky
És molt coneguda
Llavors l'altra també era que es deia Sangre Espanyola
Que no tenia cap vinculació estranya
Vull dir, que amb el nom pot sonar així una miqueta rebomburiant
Però no tenia
Vull dir, és una persona
És un bonícul musical
És com tot
És una persona molt coneguda
Dins de l'àmbit del pop espanyol
Si t'agrada aquesta línia
Home, jo havia escoltat
Rob no, Roger i Roc
Esfalto
Però és una altra línia
Obús i tal
Però aquest no ho sento
No per dir que s'ha mort
Haig de dir que m'agradi
Ja, ja, ja
Veig que no quedo sol
Aquí n'hi ha més gent
Ja veixent
Molt bé, Jaume
100 anys de perdon
100 anys de perdon
Si la pel·lícula tenia el cal per soro
Doncs la veritat és que em va sorprendre molt favorablement
Vull dir, recordeu que quan parlàvem de la illa
Vam dir que era un retrat molt...
La mínima
Eh?
La illa mínima
Sí, la isla mínima
Que era un retrat molt interessant
A part de la fotografia
Que també estava molt escaient tot allò
Era una qüestió estètica
Però que era un retrat molt escaient
D'aquesta Espanya, no?
Que en definitiva
Doncs ens va tocar viure
A vosaltres encara no gaire
Però d'unidor també ja, no?
Jo tenia 10 anyets
Sí, per això
I llavors, doncs
Jo penso que allà hi ha tot un seguit de tòpics
Que ens pertanyen com a cultura
A Espanya en general
Que funcionaven molt bé
Doncs aquí
És molt més moderna aquesta pel·lícula
O sigui, no estem parlant dels anys 60
Sinó que estem parlant
Una mica més
A València, sí
A València, sí
A València, quan es va produir aquell atracament
Que es va descobrir
Tot aquell
Tot aquell davassall
De diners amagats
I persones que havien fet moltes trampes
Eh?
Que ja no calia ni anar a les illes caimans
Sinó que
Això no fa poc
Això no fa massa
No et sabria dir
És que no
No, no, sí, ho ha
No tinc la nota ara
Però això
Pot fer, què et diré jo
Màxim 20 anys
Però no
No d'allò
No t'ho sabria dir ara, eh
La veritat
En tot cas
Miraré d'informar-me
I el proper programa
En tot cas
Ho deixem ben clar
La qüestió és que es va produir
Aquest atracament
I llavors allà
Doncs bé
Vull dir, esclar
Es va organitzar de seguida la policia i tal
Però aquest atracament
No és només un atracament
Sinó que hi ha un munt d'interessos
En primer lloc
La promotora de l'atracament
Doncs és una persona
Que té una caixa
D'aquestes reservades, no?
Que en definitiva
Si descobreixen aquella
Buah, se'n va tot en l'aire
Estem parlant de
D'això de partits, eh
Vull dir, o sigui
De, com es diu
De com es pagaven
Doncs les despeses dels partits, eh
Sí, sí, sí
Bé, llavors aquí el que hi ha
Doncs és que l'atracament
És el que menys
Tot i que estem amb ells
Amb els atracadors
Que són les persones
Que ens acompanyen
Durant tota l'estona, no?
I, bueno
Amb un muntatge impressionant
Allà no ha faltat
Diners de cap mena
Precisament
Perquè això es pugui fer
I al cap i a la fi
El que hi ha al darrere
Doncs és veure
De quina manera
Pots arreglar
Treure aquesta caixa
Però això es complica
Precisament perquè és clar
Vull dir, jo faig trampa
Però jo no sé
Si aquest l'ha fet, no?
I llavors aquí es destapa
Alguna
Però impressionant
T'asseguro
Que és com
Per començar
Jo penso que començar
No perquè tots ho sabem
Però per començar
A interpretar
De la manera
Barruera
Fins i tot
Que s'han produït
Un seguit de fets
De l'estat espanyol
I no estem parlant
Només de la dictadura
Sinó que
Estem parlant ja
De la democràcia
I el seu muntatge
No?
Sí
A mi em va agradar molt
Precisament perquè
El que fa és
Si allà
A l'isla mínima
Era el retrat
D'un context
Històric
Concret
Exacto
Aquí estem parlant
D'un altre context
Però jo trobo
Que el farceix molt bé
Que ho explica
I que té una coherència
Molt gran
Quin és el problema
Que té
Segons el meu criteri
Una pel·lícula com aquesta
De Daniel Calparsoro
Que tal com diuen els crítics
Jo no he seguit
A la seva filografia
Doncs ha millorat molt
I penso que és cert
Vull dir
En la pel·lícula aquesta
Tal com ho diuen
Doncs encara que jo no recordi
Massa bé
Si és que ho he vist
El que ha fet abans
La veritat és que ha millorat
I despulla de tot afectisme
O sigui que realment
T'atrapa la pel·lícula
L'acompanyes amb aquesta colla
I com que cada vegada
Passen coses noves
El Calparsoro
Eh?
Allò de...
Havia fet Asfalto
Sí
Això me'n recordo gaire
De la línia
No, El Niño
El Niño no
No és d'ell?
No
No, no, no
Jo us explicaré
Una petita impressió
Que he tret
A partir de llegir
Algunes coses
Sobre la pel·lícula aquesta
Jo el que crec
És que
Estem acostumats
Allò que se'n diu
Al cinema
El cinema social
O el cinema crítica social
I tal
I això moltes vegades
Pot ser documental
I pot ser ficció
Però és molt fàcil
És com que no t'aporta res
Sí, sí, no, no t'aporta res
Perquè caus en la...
En el moment que ja t'has cregut
Que ja t'has cregut
Que tot és una birria
No, per dir-ho d'una manera
Doncs aquestes pel·lícules
Més aviat que no t'aporten
En canvi aquesta sí
Aquesta té una construcció
Veus com funciona
Realment són persones
El que fan tot això
I unes més llestes que les altres
No?
Els atracadors
Dos més llestos
Que aquí és on
La cosa té
La seva gràcia també, no?
A l'alçada
D'Oceans Elements
Per exemple
Que s'obtenen una capacitat
I se n'escapen i tot
Vull dir que això
Tampoc és cap secret
Perquè això va ser així, no?
Llavors, vull dir
Que sí que faig una descoberta
Però que en definitiva
Doncs...
A la fi d'acabes històrica
I això pots trobar a qualsevol dia
A qualsevol lloc
Exacte
I a qualsevol amoroteca
Em va agradar molt, eh?
La veritat
Em vaig quedar molt bé
Diuen que està molt bé, eh?
El Rodrigo aquest té la Serna
Que no sé qui és
Que és el que fa de cap
Del grup aquest
Que salten
Jo tampoc
Vull dir, el paio funciona
És uruguaiu
I a més li diuen
El Uruguaiu
No sé
No sé si això
Vull dir
Està interpretant un altre paper
Però l'accent, tio
És que te'l creus, eh?
Vull dir
No, no, no
Aquest noi és de fora, eh?
L'accent
És de fora, sí
Jo l'he vist en una entrevista
Que davant de Telefinko i tal
Amb Aguistos Sarr i tal
I era...
Bueno, argentí
Perquè era argentí
Clar, uruguai i argentí
Són molt semblants
Val, sí
La veritat és que
Que dona
Quin muntatge, tu
Molt bé
Molt bé
Si voleu saber-ho
Que ha fet el Cal Barçol
Passajes, a ciegas
Asfalto
Guerreros
Ausentes
Guerreros, sí
Invasor
I combustión
A part d'aquest punt
Ah, ah
Ha fet bastantes coses
Vinculades amb el tema del terrorisme
Miniseries, també
També coses militars
Això em son a mi de...
Però jo he vist poc, eh?
Salto al vací, vaig veure-la
Però jo no sé la que he vist
Cap cosa més d'aquest home, eh?
No l'he seguit gaire, no?
Jaume, ja que estàs parlant
Molt bé
Que tens a parlar poc avui
Sí, no
Parlem del Hitchcock i el Trufó
Oi, m'ha agradat, també
Aquest documental, eh?
M'ho he passat molt bé
Això ho he vist avui
Aquesta tarda
Molt bé, molt bé
Ja m'ho esperava
Perquè tinc una crítica aquí
No, aquí no la tinc
Però, bueno
Vull dir que
Ja he estat llegint coses
La veritat és que
Tothom
Avui ja està d'acord
Que el senyor Hitchcock
És un gran creador, no?
Llavors aquest home
Quan va néixer el cinema d'autor
I això se'n va donar molt
El senyor Trufó
Doncs va caure en els camblells
Perquè és molt fred
Molt calculador
I encara que això pugui ser cert
El que és cert és que és un home
Que va inventar
Per dir-ho d'una manera
Registres cinematogràfics
Que després s'han imitat
Fins a l'última pregunta
Tot això, no?
El cinema negre francès
Hi ha molta cosa de Trufó
Sí, sí, sí
El cinema noir
Que es diu
Això hi ha molt
Trufó és
Noir
Noir
Noir
Noir
Rosa
La de francès noir
És negre
Noir
Sí, sí
El cinema noir
Gran part és ell
Sí
Doncs aquí
Bàsicament
Les dues pel·lícules que toca
És Vertigen
I l'altra
Espera't
La Noche Americana no
Eh?
La Noche Americana
No
Que parles de Hitchcock
Sí, de Hitchcock
És que és una entrevista
Que fa Trufó a Hitchcock
Sí
Sobre l'entrevista que va fer
Trufó a Hitchcock
Sí
En els anys 60
Que van estar una setmana
Que van estar una setmana
Allà
Doncs hi ha fotografies i tal
El realitzador
Que ha fet aquesta pel·lícula
Que es diu Kane Jones
El que fa és fer participar també
Realitzadors actuals
Martínez Corsés
Linklater
Fan comentari
Vull dir, fan comentari
Però molt acurat
Sobretot el Martínez Corsés
Uau
Sí, clar
És per escoltar-lo, eh?
Cada vegada que parla
Tio, omple la pantalla
De paraules i de criteri, eh?
No fa les pel·lícules que fa perquè sí, eh?
No
No, no, no
Molt
Molt bé, molt bé
Però molt bé
El Linklater també l'he trobat molt interessant
Després el West Graven
El West
El West Graven?
No, Graven no
Com se diu aquell
El
Anderson, no?
Sí
Ah, West Anderson
També
A mi l'Anderson em cau bé
Des que vaig anar a l'Hotel Budapest
Se'm va fer gràcia
L'altre no
Lo de com era jo
Del subaquàtic
Era aquella cosa
L'Aif aquàtic
Mira, mira
L'Aif aquàtic
Em tornava boig, eh?
Veient aquella pel·lícula
No vaig trencar la tele
Perquè
Era nova
Segueix, segueix
Bé, doncs
Ens trobem amb això
Que a partir d'aquella entrevista
Doncs aquest realitzador
S'ha inventat
Doncs un documental
Que no és massa llarg
Em sembla que dura
No arriba 90 minuts
80 i tants, no?
Sí
I llavors
Hòstia, però és que és impressionant
El que pots arribar a prendre de cinema
Amb aquest documental, eh?
Precisament
Per la imatge
I com t'ho demostren
I després perquè
Tot el que aporten
Aquests realitzadors
Que ho ho sava també
Doncs és brillant
Vull dir que
Que s'explica perfectament
És com una lliçó de cinema, tu
Saps?
Allò
La posta en escena
De la manera que fa bellugar
Ah, Psicosis
Perdona
Psicosis, d'acord
Psicosis i Vertigen
Són les dues pel·lícules
Que més parla
Tant un com l'altre, no?
Perquè Psicosis
Ells diuen
Tant uns realitzadors
Com els altres
Que psicosis
És el trencament
Del classicisme
Val
Esclar que el classicisme
Llavors hem de veure
Què vol dir
Ai, aquest concepte
I aquí
Que cada vegada més
Aquest concepte
Es va utilitzar
Això mateix
I això la veritat
És que a mi
M'ha entusiasmat
Precisament per això
Perquè
És que
És que esclar
Vull dir
Aquests senyors
Parlen
Diuen el moment
Aquella pel·lícula
Va trencar
Va trencar
Amb el ritme natural
Del que representava
Allò que s'anomenava
El cinema clàssic
Clàssic
I d'evasió
Punt
Que era
D'on
S'alimentava
El cinema nord-americà
Diu
Però allà no
Allà el senyor
I el senyor Hitchcock
Allà va ser categòric
I en Vertigen també
És que Vertigen
És tot un poema
És poètic
Jo no considero
Cinema clàssic
És poètic
I és més enllà
Això
És poètic
Total
També parlen
De la narrativa
I també parlen
De la poètica
Què representa
Una lliçó
De cinema
Us la recomano
Això ho intentaré
Captar-ho
Perquè això imagino
Que allà està en DVD
O encara està en cinemes
No està al cinema
Això ho han escomenat
Ah, vale, perdona
A part d'escolta
Em he quedat per digonat
Això ho podeu veure
Aquí en el Verdi
Que és el Verdi
I un altre
No me'n recordo
Qui és l'altre
Però avui dia
Hi ha dos cinemes
D'aquests petitons
I durarà poc
Perquè això no, home
Això és
Ens queden
Ens queden set minutets
Rosa, David
Heu de parlar de Batman i Superman
I de Carol
Carol
Carol
Tres minuts i mitja
Home, Carol
Jo la recomano moltíssim
Vinga, doncs comença
És molt maca
Molt maca
La història d'un amor femení
De dues dones que s'enamoren
Molt bé
Està basada en una novel·la
De la Patricia Hitsmith
Hitsmith, sí
Hitsmith
Que es va ser publicada
En 1952
Però clar
En aquella època
No es podia adaptar
Perquè és un tema prohibit
No?
Ella no ho sé
Igual sí
No ho sé
El què?
La Patricia Hitsmith
És probable
Home, ho descriu molt bé
L'amor
Ho descriu molt bé
Segurament seria
amb coneixement de causa
Sí, sí, sí
Doncs està filmada amb una estètica
O com si hagués estat una pel·lícula
De l'any 52
Però clar, amb la llibertat d'avui dia
Clar, clar
És precioso el tractament de la llum
El vestuari
I el Todd Hanks és boníssim
Les situacions
Les actrius estan genial
Una noia jo no l'heia vista abans
Que és la Rooney Mare
I la Kate Blanches
Estat de molt
Estat de molt
Estat de molt
Estat de molt
Estat de molt
Estat de molt
Estat de molt
Estat de molt
Estat de molt
Estat de molt
Estat de molt
Estat de molt
Sí, sí, sí
Té un domini
El director, sí
El Todd Hanks
A l'Amèrica
D'una època determinada
És brutal
Aquest també és bestial treballant
La interrelació entre els personatges
Clar, ella, la Kate Blanches
El seu personatge està casada
No?
No està allà separant
Té una nena petita
Una mica veus el tant xantatge del marit
Perquè no la deixi
Sí, sí, sí
Veus com han de lluitar
Les dues per intentar també
Tenir una relació
Bueno, d'amagat
D'amagat
O jo què sé
És que no pots
Tampoc que la publica
És molt interessant
És molt interessant
D'això és molt agradable
Queda una sensació molt maca
Molt maca, sí
I quan la veieu més
Ja comentarem més
Perfecte
És el que diem
És cinema molt modern
Molt ben fet
Però amb una pàtina de cinema clàssic
Exacte
Amb una pàtina
Total, no?
Veus?
Veus?
Entenem-ho
El cinema clàssic
Cada vegada més
És molt pesat
Sí, això cada vegada
Queda més clar
Escolta
Aquí el que cal
És posar l'accent
Amb allò
Que dèiem ara
Fa una estona
El que passa
És que la recreació
Que fa aquest realitzador
Supera el classicisme
Del temps aquell
Perquè no és cinema clàssic
Realment
Estàs imitant el cinema clàssic
Perquè ja no existeix
Aquest concepte
Però encara hi ha així
Hi ha gent
Que intenta fer
O com Clini
Pot ser gent
Que intenta recrear
Aquest cinema clàssic
De gran volada
Que es feia en aquella època
Jo què sé
Com el de Vice Cesar
Aquesta última
Que havien
Dels Coen
Dels Coen
D'aquesta n'hem de parlar
Perquè aquesta
L'heu dit ja
No l'he pot veure encara
He mirat altres coses
Jo a veure
Però no he tingut temps
Aparentment és bruixa
Sí, sí, sí
Jo sí, però em dormia
Ja
Sí, com has comentat
Que et vas quedar
Com clissadeta
Sí, sí
I després
Allò que tornes
Ah, vale, vinga
És que no
No vaig acabar d'enganxar
No sé
Igual quan la torni a veure
Però
Això és com tot
És tornar
Recuperar l'en DVD
Quan surti en DVD
Sí, exacte
La recuperes a veure què tal
A vegades
Una vegada
Exacte
A vegades
Això és el dia
És que és
Subtil
Aquesta pel·lícula
És com aquella dels tres germans
Que canten
O d'aquells
El Broder
El Broder
Sí
Té aquell
Una mica que se'n va, no?
Sí
David
Tres i mig
Per parlar de Batman
Ah, bé
I Superman
Bé
I mi prima
Ja per mi
Home, això és un xou
Un terrabastall
Jo diria que és una pel·lícula
Que és un terrabastall
El film
S'està a tres quartes parts
De film
Presentant personatges
Donant-li la volta
Més cap enllà
Aviam, no té el dinamisme
Que es pogués veure
Per exemple
En Los Vengadores
El que passa és que
Jo crec que per la gent
Molt, molt, molt
Aficionada als còmics
Molt aficionada als còmics
Serà un desastre, no?
O no?
Ja per aquí
És un desastre
Però té molts
Jo com es diu
Ja en castellà
Guinyos, no?
Guinyos, sí
Crucades d'ull
Crucades d'ull
A tota la gent
Que és aficionada
A aquest món
I perquè jo vull llegir
Un article
Ja
Ja hem vist la pel·lícula
Perquè si no l'has vist
Millor que no
Doncs
Una vida de clucades d'ull
A referències
A altres còmics
A altres coses
A altres personatges
Per mi la part més interessant
És
Quan
El Ben Affleck
Que fa de Batman
Comença a descobrir
Que
Ni ell
Ni el Superman
Estan sols
Com a superherois
Com a superherois
I és com una descoberta
Dic
Ostres
Hi ha més gent
Com nosaltres
Com ell
Perquè ell és un humà normal
Però
Ostres
Com si descobrís
Els X-Men
D'alguna manera
I allò que ell tres
Està molt ben filmat
I molt ben narrat
Igual que també
Per mi el millor personatge
De tots
Evidentment no és ni el Superman
Ni el Batman
Sinó és la Wonder Woman
Que està
O sigui
És un personatge
Que
Com t'ho diria
Que
Surt poc
Però
El saben dosificar
De manera que
Que dius
Hòstia aquesta pala
Hòstia no sé què
Saps
Saps allò
Et dona
Enriques
I quan surt
En plena potència
Dius
Carai
Se'ls menja els dos
En patates
Però
Tant el Superman
Com el Batman
Potser el Batman
Aquí
Haig de fer
Trencar una llança
Fora del Batman
I parlo així
Amb aquest tot
Perquè si estigui
Escoltant-li
La idea d'aquest món
És un personatge
Un superheroi
Diguem-ho així
No un superheroi
Un heroi
Molt més
Amb molta més força
Però amb força
De personatge
Sí, sí, sí
De personalitat
Sí, sí, sí
Molt més
Més torturat
El Superman
És un personatge
Diguem-ho així
Més planer
Més com el que és
Realment
Que és un
Un pallo de camp
No, no
No li busquis més subtilitats
És el que hi ha
Un pallo, un rat
Un est
No fa mai mal a ningú
I ja està
I l'altre és un torturat
És pla com una paret
I aquí diu
És que el Batman és un feixista
Hola
Hòstia, tio
Potser és molt gros
Això que estàs dient
Home, i tant que sí, no?
No, no
Hi ha agafaderes
Per poder comentar això
Per buscar una miqueta
Però jo crec que va més enllà
No el veig
No hem de quedar
Que actui com un faixenda
Ni molt menys
És un pallo que diu
Igual que aquest home ens està ajudant
Un dia se li pot girar la truita
I pot anar la contra
Millor que estem preparats
Per poder-lo eliminar
Perquè és que és tan poderós
Això qualsevol supereroi
Se'ns elimina
Se'ns menja
Però amb patates
I jo seré jo
Qui sigui l'encarregat
De carregar-me'l
I després se n'adona
Diguem-ho així
Ja veureu
Si l'aneu a veure
Ja veureu
Molt bé
Molt bé
No res
Ens queden res
Deu segundets
Per dir adeu, eh
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéiu
Adéu
Adéu