Doncs comencem un dijous més
al Babilònia
amb aquestes coses que tenim pel nas
vull dir, em refereixo a aquests encostipats
Sí, anem una mica
Això és com un impossible
Això no és tu
No, no, no
Bueno, jo també tinc una miqueta
No s'escapa tampoc
Això som els triats, Jaume
Los elegidos
Elegidos per al moco
Acordes elegidos per a la gloria
Home, ja diuen que el monga és un mocador
I nosaltres llavors som els
Esperem que no vegin el meu
Osti
Però que no és un mocador, tu
No, no, porto mocadors de paper
És que l'altre dia
i diu, ui, la vida
i una pila de mocadors allà
A mi això em fa molt tangúni
La gent que porta un mocador d'aquest de roba
Sí
Al segle XXI
em sembla una porcada
amb tots els meus respectes
Perquè això d'anar acumulant allà
em sembla
No sé, és una opinió
Però és el que acumules allà
Que diguis que el tinguis per netejar-te alguna cosa
Estàs a casa teva
Home, clar, això encara
Però és de casa
Perquè estàs allà
Però escolteu
Que tens molt de roba
Tu també, Rosa
No, el que tingui és molta imaginació
M'estic imaginant
M'estic posant mal
Però això com ho rentes?
No, veu
Una porqueria
Ai, por favor
Que abans es feia
I agafava allò
Ra, ra, ra
Es netejava
M'hi posaves una mica d'això
D'amoniac
Però quina angoixa, no?
No
No, ja, ja
Bé, a veure
No, abans que les...
No, ja està, ja està
Ja, ja, no
Ja s'ha acabat
Encara no hem sopat
A veure
Que hi ha gent que potser està a sopar
O no
Recordem que estem a Babilònia
Que això no és salut
Consells de Salut
I el mocador de paper
On te'l tires
Quan t'acabes de mocar
La paperera
A l'orgànic
A terra no, eh?
Home, depèn de quin índex han constipat
A l'orgànic
Perquè jo això es remou
O el rebuig
És igual
Però les papereres diuen
Això és una paperera
No qualsevol cosa
I tu tires allà
Basta ja
Prou, sí
Prou
Tenim temes de parlar
Exacte
Entrem en farina
És un programa que parla del món de les arts
Si us plau
De totes les arts possibles
No estem parlant aquí
Això és el programa del dematí i a la tarda
Que fan aquests
Aquests
Magazins, no?
Que parlen d'aquestes coses
Però bé
Doncs, bueno, doncs mira
Parlem, veus
De coses de caixer amb qualitat
Aquí tenim el nostre
Enviat a Londres
Perquè això
Queda bé
El Nacho Alonso
Que va estar de cap a setmana a Londres
Ja he vist un parell d'exposicions
D'aquelles
De Torres del Barret
Una de robots
Sí
Molt curiosa
I el senyor Mr. Turner
El senyor Joseph Turner
Que l'ha pogut veure
En tot el seu esplendor
I jo estic mort d'enveja
Estic a punt de matar-lo
Però bé
Això no es veu per la ràdio
Però no ho deixarem
Sí, sí
Però el canivet està a punt de
I també el Jaume
Ens parlarà de la Montserrat Sastre
Que és aquesta gran escultura
Que tenim aquí a Sant Just
Que al celler
I tu també
Sí, sí, tant que sí
I llavors una miqueta
Doncs comentarem una mica
Doncs aquesta exposició
Que doncs val la pena
Petitoneta
Però absolutament deliciosa
Com és també la Montserrat
Que la coneixem aquí
I realment doncs ja ho veurem
També la Rosa
Ha fet una ruta històrica
Per Esplugues
Allò que dius
Per Esplugues
Doncs sí
Per Esplugues de Llobregat
Sí, senyor
Esplugues té
Al poble al costat
Sí, senyor
I té cosetes maques
Esplugues
Molt maques
I s'han de buscar
Estan allà
Una sorpresa
Una gran sorpresa
Fantàstic, fantàstic
I després parlem de cinema
Parlem bàsicament de quatre pel·lícules
Quatre novetats
Bé, quatre novetats
Més o menys
Algunes
I ja veurem si tenim temps
Per parlar de Master and Commander
Que el Nacho també
Ens vol comentar alguna cosa
Però
A veure si el Turner
Em va aspirar, no?
Exacte
Però parlem de múltiple
Jo parlaré de múltiple
Ai, d'un meu
Parlem del bar
Del nostre amic
El múltiple no et va agradar
A tu, esclar
Quin rotllo, eh?
Mare de Déu, senyor
Bé, el bar
Ens parlarà de Rosa
De l'última pel·lícula
De l'Àlex de l'Eglésia
Incerta Glòria
A l'Agustí Villaronga
Que també el Jaume
Em sembla que tampoc
La deixarà molt fineta
I després
També
Em tocarà a mi
Parlar
També
És que
Ui, quines coses més
No sé si el bar
Està bé
Però el altre
És una mica fluix tot, eh?
El 1898
Los últimos de Filipines
També la Rosa l'ha vist
I també ja ha fet cara
Com dient
Bé, ho comentarem tot això
Però
Ah, bé
I una cosa
I avui escoltarem una cançó
Molt maca
Molt maca
Molt maca
Que avui
Justament avui
Dijous 6
D'abril
Va ser número 1
A Anglaterra
40 anys
Del Dancin Quint d'Ava
Oh
40 anys, eh?
Passa temps molt ràpid, eh?
40 ja?
Ostres, sí
40 anys
Anys 77
Estaves per aquí
Tu ja
Sí, senyor
Un dia com avui
Va ser número 1
Dancin Quint
Que és un dels clàssics d'Ava
I a més
Com a comica divertida
Focorico festiva
Eres mala, Muriel
La pel·lícula aquesta
Oh, m'encanta aquesta pel·lícula
Ho vaig passar molt bé
Però da igual
Ben Ferre Meditació
I escoltava
Era Muriel
I escoltava aquesta cançó
I llavors tan cal
I com se va
La pel·lícula aquesta
Era La vida de Muriel
No, La boda de Muriel
La boda
La boda de Muriel
Sí, sí
És aquell període
Aquells pel·lícules australianes
Sí, sí
L'aventura de Pristilla
Aquelles històries de Pristilla
I tal
Que aquests directors
Que van sortir
Que no han fet res més interessant
Després i tal
I que tenia molta frescor
Toni Colette
Molt jove
Sí, sí, sí
Una mica grassoneta
Però bueno
Que ara està prima
I superfacinadeta
Que dius
Home, tampoc és això
Tenia el seu encant
Bueno, coi
Una dona un corbastro
El seu encant
Que nassos
Però bueno, mira
És això de la llei de Hollywood
Que et marca
Doncs una sèrie de formes
Estilístiques
I ja està
Bueno
Robots
Londres
Explica'ns això
Sí
Bueno
Pues bueno
Jo vaig estar el cap de setmana
A Londres
Joder
A pesar del Brexit
I tot és fantàstica
Very good
Very good
Very very
Very good
Very good
Very good
Very good
Very good
Very good
Very good
Very good
Very good
Very good
Very good
Very good
Bueno, Londres està molt bé
El clima va estar molt bé
I tal
I anàvem a veure
Dues exposicions
Bastant específiques
Que era aquesta de robots
Que feia al Museu de la Ciència
Que pintava molt interessant
I que va ser interessant
El que passa és que va haver-hi alguna cosa
Que no ens va agradar tant
I també
Ja parlarem després
Volíem veure una exposició
De senyor Hockney
Però no vam poder veure-la
I a canvi
Doncs es vam quedar
En la col·lecció permanent
De senyor Joseph William Turner
Que bueno
Va ser fantàstica
Ja en parlarem
Ara
I comencem per robots
Bueno
Robots era una retrospectiva
Que va muntar
Està fins al setembre
Sembla o així
Que ha muntat
Al Museu de la Ciència
Amb una història
Del que
És la història dels robots
Però no només
Ara del segle XXI
Que sembla una cosa molt futurista
Sinó també
El que havia abans
També havia autòmates
A la edat mitjana
Això ja començava
Diguem
De l'interès dels homes
Per fer
Ninus articulats
Màquines articulades
Ja ve una mica
En formes humanes fins i tot
Ja ve una mica d'antic
I es veia allà
Un monjo del segle XIII
Que era articulat
Que feia no sé què
Que feia una altra
Que feia
Bé
Més endavant
A la segle XVII
Un que tocava el piano
I feia no sé què
Allí escrivia
Comptes
I tot són
Els autòmats
D'altibida
Sí, sí
Coses d'aquestes
Vull dir
Aquest interès
Sempre ha existit
I
Bé
Abans de la ciència
Al final
Ha portat
A
Una presència molt gran
Primer en el món del cinema
En aquesta exposició
La presència del món del cinema
Estava ben tractada
Perquè es veia
Prototips
Que s'havien fet servir
Terminator
Per exemple
O es veia
Una reproducció
Molt, molt exacta
Del robot de Metrópolis
De Maria
Sí, sí
Aquest resultant cinematogràfic
Més posaven la pel·lícula
Al costat
I després tenia
Abans tenia
Una última sala
Que era la sala més interessant
On es van els robots
Del segle XXI
Hi havia robots
Del 2014
Del 2016
En formes
Sí, sí
Molt recent
De la universitat
Japonesos
Tots
De la universitat
De no sé dónde
Patrocinats
Per la Honda
Per la Toyota
Totes aquestes
Investigacions
Llavors hi havia robots
Industrials
Hi havia robots
En formes humanes
Allò que hem vist al vídeo abans
I
Bueno, robots
Que
La seva versió
Original
Diguem-ne
Doncs ja estan a botigues
Al Japó
Estan
Servint
Despatxant gent
Sí, despatxant gent
Ja estan començant a despatxar gent
I tu ja veus que
Sí, atendre
Sí, tu ja veus que
Diguem-ne
Que encara el tema
L'intel·ligència artificial
No està
Però sí que ja
El tema dels moviments
Ja s'estan acostant molt
Són moviments bastant
Semblades al que fa
Un humà
Fins i tot
El passa és que la resposta
És molt guiada
No tenen cap
Zero d'ànima
Diguem-ne
És tot molt
O sigui
No és un ratll
No, no, no
Llavors
Això com a
El que ens interessa
Aquests temes
Doncs encara la tecnologia
Pel que ens mostren
No sé si
Hi haurà coses
Que no ens han mostrat encara
Però pel que ens mostren
Encara està una mica
Verde el tema
No?
I bueno
Sí
Moviment
Sí
Enginyeria
Diguem-ne
Però poca ànima
Aquesta interactuació
Que ara no està molt treballada
O no està volent mostrar
On arribarem?
Doncs no sé
És una exposició
Que et fa pensar
Com estem
I com podem arribar
Una exposició
A més a més
Molt amena
Perquè tu veus allà
I el robot interactua
I parla una mica amb tu
I és divertit
Alguns són una mica siniestros
Perquè tu mires
Aquesta
Que es diu
Coromoy
Sembla
Que és d'una universitat
Del 2014
Aquella que hem vist en el vídeo
Que és molt, molt humana
Que és així com de silicona
I que es mou així una miqueta
I et mira
Sí, és humana persona
Et mira, eh
Arriba un moment
En què et mira
I et mira fixament
I et quedes
Tu comences a pensar coses, no?
Comences a pensar coses
D'allò de
Ostres
No sé
Com si tu tingués una interacció
Com si
Estarà, saps allò?
Estarà
Saps com em penses a les animals?
Sí, sí
Estarà pensant aquest animal?
Aquest cos estarà pensant?
Vull dir, estarà fent
O no pot, no?
Doncs comencen a plantejar-te aquestes coses
O sigui, plantejar-te aquests debats filosòfics
I què passarà
I quan això de veritat comenci
Doncs, bueno
Està bé, plantejar coses, eh
I el que passa és que sí que veus
Que la tecnologia encara està
Bastant verda
O sigui, es veu clarament
Que això és un robot
I es veu que no hi ha cap interacció
I no passa a ser una joguina maca
És el que t'agrada dir
És la idea una mica
En plan de lúdic, no?
De joguina
O de la gràcia, no?
O l'originalitat
Si en una botiga
Bueno, al Japó
Tu em deies que tots són del Japó
Són japonès
Sí, sí, tots són japonès
Al Japó ja estan treballant
Sí, sí, sí
És que, bueno
Dilluns, a l'avantguàrdia
Venia una fotografia d'aquest robot
Que abans ho comentaven
Que coincideix precisament
Amb aquest robot
Que tu em deies, no?
Sí, mira algú
O sigui, robots que estan treballant
Si mira alguna fotografia
Com que aquí a la ràdio
Guarden els diaris
Un igual que aquest
Exactament
Exacte
La vanguàrdia de Dilluns sortia
Que és bo que, bueno
En concret, estan treballant
En una botiga de mòbils
Estan venent mòbils
Estan informant els clients
Estan atenent els clients
I estan venent mòbils, no?
I deia el diari que, clar
Cada robot
Ja sigui aquest així en forma humana
O ja sigui un robot
Amb una cadena de producció
Per exemple
Clar que el que fa
És destruir jocs de treball
Clar
Però, bueno
Sí, sí
A mi el que fa plantejar tot això
És totes
Aquestes conseqüències
La substitució de l'ésser humà
Per una màquina
Que vam parlar una vegada
Humans
Que també està bé
Que no té per què ser dolent, no?
Sí
Hi ha una reproducció
D'un dels robots de humans
De la sèrie aquesta
Hi ha una reproducció
Que també n'hi ha, no?
Clar
Doncs, bueno
Planteja tot això, no?
De gent manifestant-se
Perquè els robots
S'estan traient la feina
Com si fossin els nous immigrants, no?
D'allò que comentava
Adolescents que imiten els robots
I fan com una moda, no?
D'imitació
I es vesteixen igual
I es mouen igual
Com si fossin robots
I estiven més els seus pares
O els seus nòvios
Que els robots
O sigui, al revés
Els robots
Sí, sí
I hi ha tota aquesta, no?
Aquestes paranoies
I aquestes actes socials
Una mica, no?
Prevertits, no?
Que comencen a surgir
D'aquestes relacions
De les persones amb els robots
Que són uns certs perfectes angelicals
Tot això és interessant
Fa pensar, eh?
És un camp
Que està per descobrir
Que està per reflexionar
Recorda molt la pel·lícula
De Quique Maillo
Que és el professor
De l'Escola de Cinema de Catalunya
Aquella pel·lícula
Eva
Eva, sí, sí
Eva, que també és fantàstic
Potser Eva va més enllà
Perquè realment està reproduint
Una persona
És un robot
Però veus que és una persona
Sí
El majordom aquest que fa
Lluís Omar
Sí, Lluís Omar
Lluís Omar
És que és tal qual
Bueno, també saps que és una persona
Però és que és tal qual
És una persona
Bé, un robot
Fent de totes les tasques
Que pot fer una persona
I la nena
La nena
El personatge de la nena
És increïble també
Vull dir, la reflexió
Va molt més enllà
La pel·lícula
La que és bona
És aquella pel·lícula
Els americans
Que van fer també
Que hi havia un
Un que tenia una relació directa
Amb un d'això
Ah, sí
Sí, sí, sí
A més no tenia ni forma humana
Pel que jo sé
No
L'ordinador
Her
Sí, sí
Her
Ah
Ella
Ella
Amb el Joaquim Fènix
Sí
De protagonista
I la veu era
És la veu de l'Escar de Jofferson
Sí
Sí, sí, exacte
És un robot que també
Bueno, o el robot de
Qual és el de l'Odissea de l'Espai
No és?
Hal
Hal
Que també fa el que vol al final
I tripula la nau
També com li sembla
Bueno, en benefici d'ell
És tot un cap
És tot un cap
En benefici d'ell
Clar
I el Hal
El que aprèn és la consciència
Que diu
O ell o jo
Sí, sí, sí
Aquí no hi ha més
Espavilo
Molt interessant
No hem de crear aquesta situació
Molt interessant
Únicament
Ja anant en l'aspecte més estricte
De l'exposició
Potser una mica escassa
Perquè tenia poques sales
I sí que és veritat
Que la introducció està bé
Mira, la introducció
Això dels autòmats antics
Està bé
Però, clar
La part del mig
És una mica més pobra
I després ja entres a la sala final
Que és la sala aquesta
Dels robots més avançats
Potser caldria alguna cosa més
Per mig
I, bueno
És interessant
Però, per buscar-lo un pero
Li buscaria això
Una mica escassa en sales
I tal
Vam muntar
Una mica més amplia
Hauria estat millor
Sí, hauria estat millor
Una mica més amplia
Igual
Podria haver treballat més
El tema de això
De totes
No sé
Màquines
O, bueno
La part del cinema està bé
Però, no sé
Falta una mica
Falta una mica
Bé
Molt bé
Molt bé
Sí, no sé si ara
No sé si
Per què està bé
No, cap problema
Parla del Mr. Turner
Directament
Sí, ja que estem a Londres
No, es quedem allà
Sí, ja
Fa una passejadeta
Jo volia veure l'exposició del Hogni
Que ara ha fet una retrospectiva
60 anys a la Ted Britain
Però, com he comentat ja fora d'antena
Haber uns problemes d'agenda
Perquè
Està molt demandada
També està fins al setembre o així
I hi ha molta gent
I et donaven
Tres hores de temps
I per temes que ja no
Els avions i tal
No s'anava malament
Bueno
Però al mateix puesto
Està la col·lecció permanent
Del passatgista
Per excel·lència dels britànics
Un gran pintor britànic
Que és el Joseph William
Mallory
Turner
Tot això
Senyor Turner
Bueno, passatgista
De la final del segle
Del 1780
Fins al 1800 i pico
Que va morir
Va fer els retrats
D'aquella època
De l'època napoleònica
Però de la part
Vistes de la part britànica
I és un mestre del paisatge
Dels cels
Dels núvols
De les onades del mar
De la llum
Que es filtra darrere
D'una manera
O sigui
A més a més
En una sala al costat
Està el seu deixeble
Que era
John
Constance
Igual
Nom no em recordo bé
Constable
Constable
Correcte
Desco sempre
Desco és el professor
En la sala del John Constable
Que dius
Bueno, aquest senyor
És artesà
Diguem-ne
Pintar bé
John Constable
Però no té res a veure
Amb el que tens al costat
Té una personalitat
Només
Ja dic
Jugant amb la llum
La llum del sol
Allà tapada
Per unes boires
I una força
I tot això
L'aigua
El temerari
El vaixell aquest
És bestial
Aquesta peça és meravellosa
Ja
Que es veu el foc
I es veu
O sigui
És
Com manega el color
Sobretot és això
Els cels
Els cels
Com juguen
Com ha fet això
Diguem-ne
Perquè tu començas a mirar
I digui
D'on està el trazo
No veus el trazo
No sé
Hi ha una cosa
Com si
Això ha sortit
És com una alienígena
I després té aquests quadros
Que surten com àngels
Allà
Que això és una espècie
Com si li hagués visitat el greco
Però ell ho hagués fet una cosa
I diu
Que sobresurt
Tu veus que és una persona genial
Perquè
També hi havia pintures
De la seva primera època
I feia allà
Unes aquarelles
Amb 12 anys
Que deies
Ostres
Tio
Amb 12 anys
Quina tècnica que té
Amb 12 anys
És que és després
I bueno
Molt
Molt
Molt recomanable
A més a més
Els museus britanis
Que tenen aquesta
Fantàstica cosa
Que no et demanen una entrada
Que tu poses la voluntat
Diguem-ne
Que l'acabes posant
Perquè bueno
Però la voluntat
Pot ser
Resulten les teves necessitats
Ho tenen molt ben cuidat
I
Molt agradable
La botiga del museu
Molt agradable
Molt
Molt interessant
Vull dir
En coses de molta qualitat
Tot
Tot
O sigui
És una aventura
Està
La Tate Britain
Hi ha dos Tates
La Tate Modern
Que és aquell edifici
Que sembla
El Ministeri de la Verdad
D'Orwell
I una que està més avall
Riu avall
Que bueno
Que és la Tate Britain
Més petiteta
I tal
Però és la col·lecció permanent
El senyor Tanerallà
La podeu veure sempre que vulgueu
De 10 a 18
I
Bueno
Doncs no vam veure Hockney
Que segurament és fantàstic
Però ja es veia
Però si podeu
Aneu a veure Hockney
Amb molt de temps
I veieu el terreno després
I apareu allà
Perfectament
La Tate Britain
I com a punt
Que ho ha explicat perfectament
El Nacho
Jo crec que és un pintor
Que bueno
És que s'ha descobrit
Tothom el coneix
Fa poc s'ha fet una pel·lícula
Que es deia Tartner
Sí
La pel·lícula
Sí
Ho comentàvem
Sí
Que té bastanta semblança
Amb la seva forma de ser
Potser una mica exagerat
Potser les seves formes
No ho sé
Tampoc el coneixo
No el vaig conèixer
Però una mica
Per el que estudies
De bé biogràfic
Tampoc era tan tan exagerat
Però bueno
A partir d'aquí
És veritat
És un senyor
Que va començar a fer
Unes pintures vinculades
Sempre amb les marines
I els elements paisatgístics
Més atemperats
Però després va començar
A trencar
I jo crec que és un dels primers
Impressionistes
És la meva opinió
Sí
Perquè amb aquesta voràgine
De colors
Podria ser
I et diré més
I és un dels primers pintors
Que van ratllar l'abstracció
Sí
Perquè amb aquelles obres finals
Que no veus res
Que veus el mar
Absolutament amb bugit
Amb una mena d'éssers
Extranys dibuixats
Sí, sí, sí
Les figures humanes
Aquí
Són figures humanes
No
Això és per la
Li diuen monster 6
Monstres del mar
És a dir
Ell creiem que
Ell no va fer
Amb intenció
Aquestes imatges
Sinó que la pròpia pinzellada
Que ell utilitzava
Fa veure a la gent
Com a l'amència
Això passa molt
Amb l'impressionisme
Que a vegades
Veus coses que no són
Mira, sembla que aquí
Ja no sé què
Per tant és un tio
Amb una gran llibertat
L'agramentatge
Que tenia aquest senyor
Perquè arriba
Clar, pensem una cosa
Aquest home
Estem parlant
1830, 40 i tal
En un moment en què
Era molt difícil
Si sorties de l'acadèmia
Aquest senyor era acadèmic
Aquest senyor
Exposava el saló de l'acadèmia
Ah, el saló de l'acadèmia
I com és que feia això tan modern
Doncs perquè va ser el primer
Que va ser intel·ligent
I es va muntar
Que de ser una galeria d'art
Clar
I llavors
La burgesia lundinenca
D'aquella època
Que era bastant més moderna
Que la francesa
Es va dedicar a comprar
I com ell comprava
I pintava per ple
I no per encàrrec
Com feien molts
A partir d'aquí
Va poder fer
Una cosa molt més lliure
No es trobava obligat
Ni a estar per l'acadèmia
Ni a estar
Sota l'encàrrec
D'un burges
Sinó que el burges comprava
Perquè li agradava
El que ell feia
Com el Sant Jimó
Que ha fet la pel·lícula
La Gran Murella
Ah, bueno
Clar, exacte
Exacte
Ho fa perquè ell ho vol
No sé si això és un encàrrec
O no
Això és la idea
Bueno
Per tant
És veritat
Que és magnífic
I en canvi
El Constable
És atemparat
Realista
És una persona
Com un fotògraf
De l'època
Perquè en aquella època
No hi havia fotografia encara
Saps?
Allò que
Sotan coses
Allà
L'inauguració del Muelle
No sé què
La pintura
És com si hagués fet
Una foto
Per la societat
Mira, mira
Mira com s'inaugura
És tan perfect
Tan perfecte a vegades
Però en canvi
Molt pocs fan els núvols
Com fa el senyor Constable
Els núvols
Són meravellosos
Els núvols preciosos
De una veritat també
Clar, clar, clar
Molta
És totalment equiparable
Gairebé a nivell d'acudització
Un Constable
I un Turner
Et paguen el mateix
L'únic que el consta
Vol
No agrada tant
És més
Clàssic
I el senyor Turner
Té molt a dir
Sí, sí, sí
La Montserrat
S'estreia, Jaume
Me'n recordo molt
De la pel·lícula
Sí, sí, sí
Per mi és una gran pel·lícula
I em va agradar
El que deies tu
El personatge
El pinten com molt
Molt egocèntric
I una mica
Jo crec que una miqueta
Exagerat
Sí
Una mica fora
Del que era normal
I això
Igualment
Si jo me'n recordo
I això ja en molt
Molt, molt
I en la relació
Amb la dona
O amb aquella persona
Que no sé si és la criada
O la dona
Buf
Bueno, l'objecte del desig
I així
Com era
No sé
Deixem-ho anar
Amb egocèntrics
Sí, sí
I misogin també
Molt
Montserrat Sastre
Oh, quina sorpresa
Que m'havien portat
Quina cosa més agradable
Clar, molt, molt
Moltíssim
Però molt, eh
I a més a més
Dius tu que és simpàtica
Alumna teva, no?
M'has dit?
Sí, sí, sí
És la meva
És la meva
Perquè amb ella
D'aquest any
Vull dir, i bueno, és una persona agradable
Afable
Vull dir, que fa molts anys
Que fa escultura
Fa 40 o 5, no sé
Molts anys, molts anys
A mi m'ha donat la sensació
Que és una senyora
Que ha viatjat molt
I que
Amb la fusta
Perquè tot és fusta, allò, no?
Sí
Ara t'explicaré més
Comenta el que has vist
I a partir d'aquí
Jo faig una miqueta d'explicació
Llavors
La sensació que m'ha donat
És que les formes
Tenen a veure
Amb les religions
Amb les necessitats
I llavors
Doncs, bueno
Són com una mena
De monuments, no?
Que t'hi pots identificar
Perfectament
M'ha donat aquesta sensació
Jo no soc
Ni molt menys
No, no
Jo tampoc amb ella
He parlat
Sobre el que seria
La seva
La seva base
No?
Jo crec que són
Percepcions
Que em dius tu
Una miqueta
D'allò que li provoca
La matèria, no?
Misteri
Espiritualitat
Però sempre
De forma ascendent
Això mateix
Cap amunt
Això sí
Però hi ha
Hi ha una diferència
Per això deia
Religions
Perquè
N'hi ha una que sigui
Quan hi entra
Dic, bueno
Això és l'esclat
A la forma cristiana
Fins i tot
I tal
Però després
Hi ha unes altres
Unes altres columnes
Per dir-ho d'una manera
Que aquestes
Tenen un altre joc
És com si
Haguessin vingut
De l'Àfrica
Fins i tot
No?
Vull dir
Identificable
Amb
Representacions
Que visionen el Cirema
Evidentment
Més que un altre lloc
Sí
I que
Aquestes representacions
S'han posat en pel·lícules
Que pertanyen
Doncs
Bueno
En els rituals africans
Segons el meu criteri
És que hi ha un cert primitivisme
Hi ha un primitivisme
Amb les formes
Sí
A veure
No estem parlant
Tampoc de l'Ella de Pasqua
Però
Hi ha una mena d'idolatria
Però amb una abstracció
Perquè ella la figuració
No la tracta
És més proper
A escultors com Henry Moore
Que és una altra idea
Així més abstracta
Però té una capacitat
A més
Li encanta treballar
Diverses fustes
Fustes bastant nobles
Vull dir
Pot treballar tapí
Però treballa el psicomor
Treballa la xicandra
Vull dir
Aquest tipus d'elements
Que són complicadíssims
Són duríssims
Un dia vam tenir el plaer
Ens va convidar a casa seva
Al seu taller
Aquí al carrer Bonavista
Sant Jus
I va ser una autèntica meravella
El que aquesta senyora
Doncs va plantejar
En el seu moment
Quan era més jove
Treballava més
Les formes
Més del minimalisme
Dels anys 70
El ferro
Els colors
I va passar la fusta
I va descobrir
És una meravella
Amb uns acabats
Meravellosos
Deixa
Bocavedat
Et quedaries
Bocavedat
Les tècniques
Que ella utilitza
No, ja, ja
Són molt artesanals
Sí, ja, ja
Una obra de la Montserrat
És una obra
Feta a mà
De Delebaix
Amb les abrasions
Corresponents
Vull dir
Amb gúbies
Amb paper de vidre
I d'ala
I vinc a apolir
Allò
Sí, sí
Molt mato
Molt, molt, molt
Val la pena
Aquí al celler de Can Ginestà
De debò
Fa poc
La va inaugurar
Aquest dimecres
I per tant
Passat
I per tant
Encara tindré uns mesos
Per veure aquestes escultures
Que és com es diu
L'exposició
De la Montserrat Sastre
D'acord
Sí, Jaume
I en l'altra part
Voldria parlar
Sí, oi?
Tot seguit
Sí, sí, sí
Cap problema
Aquest diumenge
Vaig estar per allà a Igualada
I vaig estar veient
Alguna petita representació
D'un munt
De representacions
Que es feien
A nivell de teatre
Això comença el divendres
I acaba el diumenge al vespre
Llavors jo
La sensació
Que em va donar
Precisament
Tot aquest desplegament
D'això
D'activitat
Que hi ha
En una ciutat
Com a Igualada
I com a altres ciutats
Atreviria a dir
Que fins i tot
A Sitges
No?
Que quan hi ha
El festival
Aquest de terror
Doncs
És impressionant
No?
El que s'arriba a fer
El que hi arriba
A haver de gent allà
Que coincideix
I tal
Però que després
Això queda
Una mica més buit
No?
La veritat
És que estic més
Amb la filosofia
Tot i que
Per exemple
A Cornellà
Una de les coses
Que tenim
És els pallassos
Cada vegada
Ho fan
Com més
Com més petit
No?
Vull dir
Fa tant també
Ara aquí
Ara allà
I tal
I ara es preocupen molt
De les escoles
I tal
I tal
I hi ha
Quatre o cinc representacions
Dividides en una setmana
Que pots abastar-les tots
No?
La sensació
Que em va donar
Precisament això
És que no
No hi ha manera
De bastar-ho
Perquè és que
Ja comença a les deu
Una cosa
I és d'una hora de durada
I a les deu en comencen
Quatre o cinc de coses alhora
Vull dir
Que has de saber una mica
De què va
Exactes de triar
Exactes de triar
Diferents escenaris
Diferents espais
Ah, això mateix
Sí, no?
Un desplegament a tota la ciutat
Vull dir
Diferents
Jo me'n recordo
Pots anar a tot arreu
Me'n recordo una vegada
A molts meus nens
Que vaig estar amb un porxo
Era
Senzillament
Hi havia una porta
Com un porxo davant
Saps què és?
Un porxo, no?
Allà on es cordava el cavall
I el carro
I la veritat
És que vaig estar allà
I vaig quedar impressionat
De la capacitat
Que tenien
Els que representaven
Una obra com aquella
Bastant abstracta
I tot el que vulguis
Però, caram
Acabaves dient
Però això
Té
Té creativitat, no?
Vull dir
Innovació
Que es diu, no?
Val
Doncs això
Aquesta és la sensació
Que em va donar
Precisament
Diument ja arribant
Allà a Igualada
I tal
I llavors una de les coses
Que sí que m'ha sorprès
És que precisament
I aquí
Estaríem en contacte
Doncs amb les formes teatrals
Que tenen a veure
Amb la participació
De l'espectador
I es veu que
Estan experimentant
En alguna de les activitats
Teatrals
S'està experimentant
Sobre la comunicació
A partir dels mòbils
Impressionant
Sí
I es veu que és una cosa
O sigui
Això seria una mica
Mireu, perdoneu-me
Però faré una mica
De propaganda
Imagina
És un grup
Que xisteja
Sant Boi
Amb gent de l'Hospitalet
I del Baix Llobregat
I aquesta gent
El que va fer
O sigui
Va fer unes quantes
Representacions infantils
Dirigida als nens
Són persones
Totes velles
Portades per un psicòleg
Que tenen
Una problemàtica mental
Doncs que la porten bé
La porten bé
Vol dir que
Que viuen una vida
Doncs diguem
Exacte
Que es podria dir
Que entren al cap
De la normalitat
Llavors
Aquest senyor
Un dia m'ha dit
Vine que veuràs
Una obra de teatre
I es deia
El Segundo Segunda
I allà
En els segons
Que una
Hi havia un senyor
Que tenia una problemàtica mental
Que en definitiva
Estava a la mar de bé
Però resulta
Que aquest senyor
Doncs
A mitja nit
Es posava a trucar
Per telèfon
I molestava
Amb un altre
Llavors aquell altre
Va i li consulta
Un altre veí
I tal
Total
Que es crea
Un estigma
Que és el que passa
Normalment
Amb la problemàtica mental
Automàticament
Arriba a un punt
Que allò
No hi havia manera
De resoldre'ho
És que tu
Li has de dir
No
Aquest igual
Es posa com una moto
I qualsevol
Que si el president
No
Que si tal i qual
Total
Que arriba a un punt
Que la cosa està tan complicada
Paren l'obra
I diu
I ara us convidem a vosaltres
Que mirem de resoldre
Aquest embolí
Em va semblar genial
Ah, molt bé
És que està molt ben pensat això
Llavors suposo
Que amb això dels mòbils
No
No ho he acabat d'entendre
Perquè jo no soc un expert
Però com que sé que tu sí
T'ho dono
No, t'ho dono
Perquè ho llegeixis
Vale, vale
I vinis a veure
Que tal t'ha semblat
És una mica
Un tall a la cubana
No?
Estim-lo a cubana
Però en sèrio
Sí, sí
Fà uns dies
No sé
Suposo que és això
Que també ho explicaven
No sé si ho comentaven
D'Igualada on
O una experiència
Que està ventit
També en una obra de teatre
Igual
Que també és participativa
Amb els WhatsApp
Sí, sí, sí
Que els nanos dels instituts
Nanos adolescents
Van allà
I llavors és sobre el tema
De l'assetjament escolar
Els hi plantejen una situació
Igual que tu estàs
Semblant amb aquesta
Però en aquest cas
Amb uns companys
D'un institut
Que es fan assetjament escolar
Però assetjament a través
Mitjançant el WhatsApp
Mitjançant els mòbils
I llavors els nois
Que estan allà
De públic
Que són també
De la mateixa classe
Interactuant
O sigui
No han de tenir
Els mòbils tancats
Sinó tot al contrari
Els han de tenir
Allà engegats
Interactuant
Perquè clar
La classe està en veure
Que és el que s'està dient
Precisament per WhatsApp
I estan tots participant
I
Doncs això es fa en teatre
Molt bé
Molt curiós
O sigui
Una negativa
Que diria
Aquesta pilassa
De representacions
Que no hi ha manera
D'abastar-ho
I en canvi
Aquesta part més d'això
Molt bé
Molt bé
Com hem arribat
Com hem arribat a l'equador
Com hem arribat a l'equador del programa
Aquesta frase m'agrada dir-ho
I com ens ha de parlar després
La nostra reina especial
Que és la Rosa
Hola, quina monarquia
Jo monarquia poca
Però bueno
Reina de la casa
Carinyosament
Carinyosament
Clar, exacte
Sense connotacions novidiàries
Exacte
Amb l'Anglaterra
Amb l'Anglaterra
Ostres
Tu vens molt impregnat
Amb el caràcter anglès
Rosa segona d'Anglaterra
No ho vols?
Que va, no
Jo primera
Segona
Ja posats
Exacte
Doncs com primera
Jo també em va ser número 1
Aquest d'any 50
Ho hem fet aquesta unió
Com el concepte
Escolta'm dos minutets
I ens parles de la ruta
Espluguenca
Molt bé
Endavant
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Espluguenca
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de dia vaig escoltar una orquestra que no em facis
dir quina és, perquè no em va quedar, i
tot de peces musicals, de
pel·lícules, o sigui... Ah, sí, és aquesta
orquestra, sí, sí, sí, que ho fa
molt bé, ho fa molt bé.
Estaven, em sembla, que a la cerimònia dels...
que era el Gaudí o dels Goya,
que estava en el darrere, i tant, tant, tant,
tant, tant, tant, tant, que feien sempre...
Bé, doncs, aquest dissabte
passat, sí, dissabte era,
a partir de les 8 del
matí, a les 2
passen, sempre hi ha música
bàsica i tal, doncs aquest dia
passaven allò, no sé com es diu...
Bueno, titànic, vull dir, gos,
tot, tot allò. Té un nom anglès, és la
no sé què, la filmorquestra,
no sé què, i és molt cotitzada
i ho fan de conya. Però, tio,
però una gran orquestra... Però sembla Superman com Superman,
eh? Sí, sí. Com John Williams, eh, la pel·lícula,
tant, tant, tant, dius, ostres, què d'això?
Amb dos cantants allà a la Mar de Macos...
Et diré més, em sembla que el Palau de la Música fa poc en actuar,
per això que una altra cosa piguem estaria bé.
Rosa, va o no es pluga?
Vinga, que tenim aquí al costat
i que no sigui tan desconegut, eh? No, clar, clar.
Bueno, és una ruta, una ruta històrica,
que es diu De la Mà d'Esplugues.
La fa el propi, bueno, l'Ajuntament
fa a sud d'allà del
Museu de Cantinturé.
De la Mà, la Mà és...
L'escut d'Esplugues és una mà,
d'acord? Bueno, se suposa que pot venir
perquè l'Eglésia era Santa Maria Magdalena
i d'aquí la mà.
Podria ser, no sé, hi ha interpretacions
vàries, però... Sí, però bàsicament
perquè l'Eglésia és un poble que és molt afectuós
i tal, es parla d'aquesta cosa.
La interpretació així més moderna, no?
Ara, a l'antiga, no ho sé, perquè hi ha una mà, eh?
L'antiga no se sap.
Bueno, de fet, el nom d'Esplugues,
Espluga vol dir que és un lloc per guarir-se, no?
Sí, per una xoplu.
Sí, com una mena de cova.
Que a partir d'aquí, doncs, es va...
La gent va començar a viure
i, bueno, doncs, d'aquí ve el nom d'Espluga, eh?
Igual que pot ser jo que ser l'Espluga de Francolí
o l'Espluga de Cal i tot això.
També es va explicar el tema de Sagrera, no?
Perquè ja, posatsa, no?
Diu, Sagrera és el lloc que és sagrat al voltant de l'Església
i, per tant, no sagrat en el sentit que és inexpugnable.
Si hi ha guerra o si venen els...
Doncs no, ja saps que...
Sí, no es pot entrar.
O si una persona la persegueixen,
doncs es refugia en terrenys sagrats
i s'acogen allà, s'acullen allà
i d'entrada, doncs, tampoc no els podrien estraditar ni podrien, no?
I també, d'aquí ve també el nom de Sagrera, per exemple, no?
Vull dir que, a part d'ensenyar-te esplugues,
també es van explicant cosetes així de talls...
Curiosos, roca.
Curiosos, lingüístics, etimològics, no? Tot això.
Doncs és un recorregut exterior,
excepte quan s'entra al monestir
i direu, hosti, esplugues hi ha un monestir,
però sí que hi ha un monestir amb un claustragòtic,
que és força maco, està força maco.
Doncs comença Can Tinturé,
que és una masia noucentista,
on ara està al Museu de la Ceràmica.
Es passa pel davant de la fàbrica La Rajoleta,
la fàbrica de Pujol i Bausis,
que també es pot fer...
Importantíssim al modernisme.
És xulíssim, jo he fet la visita de la fàbrica,
és xulíssim, és superinteressant veure
com són els forts
on fabricaven diferents tipus de forts.
És xulíssim aquesta visita.
Per fora, per fora és maca també aquesta...
Per fora també aquelles ximeneies
amb aquelles formes així abombades
i després la ximeneia cap a dalt, així.
Està molt bé.
Can Casanova, és una masia,
que és del segle XVI,
està reformada,
té una reforma noucentista i modernista,
que és la que fan servir per viure les monges.
És el monestir,
es diu de Santa Maria de Montsió,
i han anat a per esplugues
després de diverses recol·locacions i ubicacions.
Per exemple, va estar a Barcelona,
a la Rombla Catalunya,
que ara queda encara l'església de Sant...
Sant Ramon de Penjafort.
Això, de Sant Ramon de Penjafort.
I van desmuntar el claustre
perquè, clar, al principi
estava més al centre de la ciutat.
A mesura que la ciutat es va...
Bé, el centre,
el que ara és el centre, no?
A mesura que la ciutat
s'anava fent gran,
llavors, clar,
el monestir quedava integrat
en tot el bullici,
en el bullici, no?
Sí, sí, a la part...
I, clar, no era el joc adequat
per un monestir.
Llavors el desmunten pedra per pedra
i el tornant a muntar,
a construir més lluny, no?
Fins que, clar,
la ciutat, com que va creixent,
doncs al final
el van desmuntar també pedra per pedra
i el van portar esplugues.
Aquí, en aquest lloc, eh?
Té un claustre gòtic
que és molt maco.
Fugint del pecat, no?
Home, clar, vida retirada...
Mira, el claustre és una xulada...
Sí, no, ja sé.
Vida retirada i tal, no?
I llavors entres a dins
i la casa Can Casanova,
que era una masia
que ja la van deixar
per la residència, no?
La casa d'elles.
A més, que són monges de closura.
Clar, d'entrada no han de tenir contacte
amb el món exterior, no?
És per això.
És una casa que és modernista també,
és molt xula.
Recorda molt una de les quines
a la Colònia Güell
que va dissenyant Gaudí.
Aquesta no és de Gaudí,
però ja et dic,
recorda moltíssim
perquè té una...
Com es diu?
Una vitrina, no?
Ai, aquella part així
d'aquella finestra
que surt cap enfora.
Una tribuna.
Una tribuna.
A més, aquesta sí que està
a sota la tribuna,
sí que està amb ceràmica també,
amb regiona.
Sí, sí, sí.
Jo trobo que és una xulada, no?
Clar, només ho pots visitar
el dia que es fa
les portes obertes,
que és l'últim diumenge de mes.
Per això es fa la visita.
Aquesta ruta històrica
es fa també sempre
els últims diumenge de mes.
Perquè així coincideixes.
Es veu que com que és un monument
que s'ha declarat d'interès
nacional, no sé què,
i suposo que per això
te van rebre alguna subvenció,
clar, llavors estan obligats
a obrir un dia al mes.
I és aquest últim diumenge
quan obren, d'acord?
Molt bé.
Què més?
Bueno, allà,
fins i tot tenen un petit museu,
petitet,
una saleta així pequeña,
petita,
que tenen
amb unes quantes coses,
amb quants objectes
s'hagies posat,
objectes religiosos,
sobretot, no?
Però tenen també
una bandera,
diverses banderes
que eren les que portaven
el Galeu Real
de la batalla d'Argel,
la batalla de Trafalgar,
o del Gerà,
no me'n recordo.
Doncs mira,
això no ho vaig apuntar,
perquè era
a la que portava
el Galeu Real
espanyol,
i llavors el Joan d'Àustria
quan va tornar a Espanya,
va tornar per Barcelona,
i allà la va lliurar
aquesta bandera
al governador,
i aquesta a la seva vegada,
la seva germana,
que era la priora
o l'abadesa
d'aquest...
d'aquest monestir.
Sí,
llavors et trobes allà
la bandera
i dius,
mira,
la batalla de...
d'aquest monestir.
Sí.
Sí,
bueno,
però és curiós,
i també tenen
la que portava
el Baixell Turk,
també.
Seria Lepanto.
Lepanto,
això,
de Lepanto.
jo ara pensava d'Argel
perquè pensava a Cervantes,
que dèiem el manco de Cervantes.
Sí,
clar,
per això dius,
hi ha moltes coses
que podien coincidir.
Sí,
de Lepanto,
la batalla de Cervantes.
Són moltes batalles marítimes
que han hagut per aquí.
Clar,
per això no sé.
Vale,
després,
bueno,
es visita,
ja dic,
la visita interior,
està bé,
i després ja continues
pel carrer,
de fet és el carrer de la Iglesia,
que vas posant
tota l'estona,
cap amunt,
i llavors
Can Ramoneda,
també,
que era,
és que sembla mentida,
no?,
la de títols també nobiliaris,
Can Ramoneda,
per exemple,
era propietat,
o és propietat
del marquès de Sant Miquel,
no sabia jo que teníeu
també aquests novetats,
o Can Portada,
per exemple,
que un dels propietaris,
per exemple,
va ser també el baró de Maldà,
o sigui,
de L'Oido era una zona
així una mica...
Sí,
no,
el baró de Maldà
és un carrer d'estrues.
Per això ja estava bé
que em diguessis reina,
no?,
perquè clar,
la cosa estava aquí.
Atenció a una cosa,
per aquella zona
no vivia als Milà,
la Mercedes Mirà
també és Comtesa
o por ahí,
és d'aquella zona.
També,
doncs Campí,
una altra masia,
vull dir,
és tota la casa,
de tot el carrer
està ple així de masies
molt xulis,
a més és un carrer
molt agradable,
va separar
a la iglesia
de Santa Maria Magdalena,
allà no van poder entrar,
bueno,
perquè també anava una miqueta,
jo ja qualsevol dia
ja vas pel teu compte.
Dona igual.
És bé que hi ha alguna obra
de l'Angelina Arós,
que és una ceramista,
que és filla
d'un dels directors,
que havia de ser
un dels directors artístics
de la fàbrica,
que hem dit de la fàbrica
de ceràmica,
i baixes pel carrer
de Montserrat,
que això és una delícia,
és una delícia,
és un carrer de pedra,
estret,
amb unes cases,
amb un encant,
jo diria,
una noia del grup
va dir que li sonava
que sortia la pel·lícula
Vicky Cristina a Barcelona.
Sí,
cert.
Sí,
sí,
sí,
clar,
sabeu que Barcelona
és molt plutocinematogràfic,
doncs això que sortia,
que sembla que estiguis
por ahí a la muntanya,
amb la zona així una mica vit,
doncs això.
I en aquell carrer hi ha,
per exemple,
Can Cargol,
hi ha un safareig,
el safareig de Can Corberó,
que també és molt xulo,
i què més,
què més,
què més,
el parc,
el parc,
llavors vas a parar
el parc dels torrents,
també que és una xulada,
puges per allà,
cap al molí de Cal Hospital,
o Can Fàbreques,
hi ha una masia
que es diu Can Fàbreques,
o Can Hospital,
que és una masia
del segle XVI,
aquesta no la coneixo,
està molt reformada,
doncs allà ens van explicar
que allà va ser el escenari,
us en recordeu,
la sèrie,
la saga dels rius,
la saga dels rius,
doncs allà estava rodada,
era aquella masia,
el que passa que no es veu gaire,
perquè la té la tanca metàl·lica fora,
que és tota una porta,
que no hi veus,
veus la part de dalt només,
pràcticament,
o si tens sorte,
que en aquell moment
obrin la porta,
però sí,
allà estava rodada.
Bueno,
és interessant,
ja et dic,
mira,
passes un matí de diumenge,
ostres,
l'últim diumenge de cada mes.
L'últim diumenge de cada mes.
Perfecte, perfecte.
Molt bé.
S'ha de treure en el museu
d'en Cantinture,
o reserva les entrades.
Molt bé.
Doncs tenim 15 minuts
per parlar de cinema,
a mi em deixareu 5 minuts,
llavors us deixo 5 minuts
a la Rosa Pagar Parli del Bar
i al Jaume 5 per incertesa,
perquè jo tinc 5 minuts
per carregar-me dues pel·lícules,
ja sabeu que ja amb això
de tant en quant em mola,
em posa una miqueta cardíac.
Si és per carregar-te'n,
vinga, va.
Sí.
Vinga, va.
És que no podem ser tan gos.
Ens va la canya,
ens va la canya.
Que no tinc dret,
perquè jo no soc ningú
per carregar-me les coses
ni per dir que som meravelloses,
però, home,
després de veure uns quants anys
de cinema,
tenim una mica el dret
de dir coses, no?
No estàs acreditat?
No.
No, jo no soc crític d'aquests,
que, home,
si em paguessin,
estaria acreditat.
Bueno.
Això, molt bé.
Gràcies, Jaume,
per aclarir les coses.
Per tant,
quan no em paguen,
diguen que em són d'allòs,
d'allòs, d'acord?
I ja està,
que no puc parlar gaire.
Però s'ha de ser just,
aquesta vida.
I tant que sí.
No, no,
però jo crec que tenim
la justícia del coneixement.
Com a mínim,
de veure molt de cinema,
tu més que ningú,
sincerament, Jaume.
Jaume, tu has vist moltes coses.
Perquè tinc més anys,
però no perquè...
Sí, cinc vegades més que jo, segur.
Però que, bueno,
aquí tots tenim un bagatge
de cinema molt potent
i que ja sabem una miqueta
el que no movem molt.
No fem amb una intenció,
vull dir,
no ni tenim animadversió en persona,
ningú,
sinó que ens sembla que està bé
o ens sembla que està malament
i ho diuen.
Exacte,
i crec que tenim,
a veure,
si...
o la base...
Clar,
si ara parlem del senyor
M.N. Shyamalan,
que va parlar
del Nacho
sobre el multiplayer i tal,
jo les he vist totes.
Llavors, clar,
a partir d'aquí,
és que no he vist cap,
no res,
bueno, vale,
però bueno,
jo he vist la pel·lícula,
bueno,
jo, sincerament,
em vaig posar molt nerviós.
Molt nerviós
perquè jo crec
que és una pel·lícula
que hagués pogut treure
tant de partit,
tant de partit
i no treu res
ni mica.
És a dir,
aquests vint i pico
de personatges
que diu que fa,
que no fa ni la meitat,
això de Ben Serpí,
vull dir que ni en broma,
ja ho vaig comentar això.
Sempre,
sí, sí,
això vull dir,
jo una mica ho estic
recolzant a vosaltres,
és que,
però tots ells
són iguals,
amb tots els meus respectes,
aquest senyor és un bon actor,
aquest senyor el recordo
a la primera expiació,
que jo em vaig tornar
tonto veient la pel·lícula,
em va ser una meravellosa
i el llibre és magnífic
i aquí el veig
com una comparsa.
Veig un personatge
que sigui el que sigui,
faci el paper aquell
que fa com de senyora,
el que fa de no sé què i tal,
el d'anem petit,
sí,
canvia el registre vocal,
potser el millor
perquè és la versió doblada,
però és que realment
jo em va decebre moltíssim.
I quan la cosa...
Has vist la versió doblada?
No, no,
l'he vist la versió doblada,
perdó,
no he vist l'original.
en l'original sí que guanya.
Potser guanya més.
Però encara i així,
quan arriba el moment
exacte,
que se convirte en la bèstia
i tal,
dius,
ara què?
Ara que m'estàs venent?
M'estàs venent un producte
molt real,
molt marcat,
amb una problemàtica
tremenda
d'un personatge
que està vivint
una situació
que jo no sé
fins quin límit
dins de la vessant psicològica
que ja em perdo
pot arribar a tenir
aquesta component
de 25 personatges
d'una persona.
Crec que és molt complicat
aquesta diversificació
de personalitats.
no sé si és possible,
possiblement sí,
però no em sembla
fora de lloc.
En tot cas,
estaríem parlant
de psicopatia
que és l'única cosa
que es pot agafar
d'aquesta pel·lícula.
En definitiva,
és el que aquella psiquiatra
doncs estigui d'acord
que ell ha de tenir
una realització
a partir de la llibertat.
Però parla de personalitat
múltiple.
Sí, però això...
D'una forma molt lleugera
i crec que molt com dient
holo,
una persona pot tenir 25...
No, no,
això ja ha quedat clar
que no,
això no.
però sí que una persona
psicòpata
pot arribar
a crear
una d'això,
una integració
de personatges
en benefici
d'ell personalment,
no?
però des del desordre,
des de l'afredor,
des de la manca
de sentiments...
Exacte,
però quan arriba un moment
que es converteix
en la bèstia,
aquest és el que és capaç
de pujar per les parets
i és quan llavors
trenca aquesta realitat
per convertir
una mena de cosa
fora de lloc
amb unes noies
que fan uns papers
absolutament...
en cap moment
s'hi estan espantades
però no sembla
que estiguin espantades
del tot...
Una pel·lícula
d'una de 100 barata
i és que llavors
ho sento,
em va semblar fluixa
de cridar,
de dir
vale,
ja,
basta la pel·lícula
que acabi ja,
gairebé,
vull dir,
perquè no
em va semblar
una pel·lícula correcta.
Bé,
fora,
1998,
els últims
de Filipines,
també tinc que recolzar
aquí a la Rosa,
que la va veure,
va dir una pel·lícula
pretensiosa,
és una pel·lícula
pretensiosa,
sincerament,
és una pel·lícula
tremendament coral
i amb molts senyors
en aquest cas,
ja sabem de què va,
el moment
en què es queden
aquells últims,
amb la guerra
de Filipines
i a partir d'aquí,
doncs,
el que està bé,
no?,
allò de la tossuderia
espanyola,
de que no,
que no,
per molt que li porten
al diari,
que no,
que no,
que no ha acabat
la guerra i tal,
va.
A veure,
l'ambientació
per mi és bona,
la primera ambientació,
quan veus a l'ambientació
dius que ve,
a veure,
recorda,
ojo,
la musiqueta,
l'emissió,
no?
Sí,
la cascada aquí,
ja.
Exacte,
és com una emissió
en canyí,
dius,
vale,
mira la definició,
molt bé,
l'emissió en canyí.
La música mola,
la cascada,
arriben allà,
com dirà...
Els uniformes...
Sí,
com dirà els rosatos blanquets,
i això com acabarà...
Blaus,
blaus i blancs,
i tot bé monos.
Sí, sí,
com dir,
blaus i cel i tal,
allò.
Blau canastilla,
no?,
que dic jo,
d'anem petit,
quan es portava el canastilla blava,
no?
I llavors,
clar,
és aquest procés
que ja sabem la història,
llavors és molt repetitiva
en quant a espais,
llocs i tal,
no?
Tenim el contrapunt
de la noia filipina
que canta aquella
jo te daré i tal,
no?
Vull dir aquesta línia.
La pel·lícula en si
no està malament,
saps com acabarà?
És evident,
això no hi ha cap misteri.
No és un cap espòiler,
és que...
S'aguanta una mica
perquè està el Lluís Tossar,
està el Javier Gutiérrez,
està el Carrele Jalde,
ho fa molt bé
que el que volia ser pintor
i tal,
i el que estava anomenat
que era Ricardo Gómez,
millor actor secundari,
els Goya,
no sé por què,
és aquest que fa Cuéntame,
el Carlitos de Cuéntame,
la sèrie de TV1.
Ah, sí,
Carlos Cuevas
o no sé què Cuevas.
No sé,
Alcántara,
Alcántara.
Carlos Alcántara.
Ah, bueno,
no,
a la sèrie.
Ah, no,
Ricardo Gómez.
Ah, vale,
ah, llavors el gran.
No,
hi ha una altra,
que és el Cuevas
que va fer aquella pel·lícula
i tal.
No, no,
encantats de la vida
i tal i això.
Hi ha moments
que la pel·lícula destaca,
però, clar,
és una seqüència,
un d'allocs d'interior.
Ara es posen malalts.
Ara el Beriberi,
que és aquella malaltia pobres
que no menja proteïnes
i vitamines,
els peus es fan malbé
i et mors en dos minuts.
Que no sé què.
Ara els filipins
que t'atacen,
ara la noia
que ve allà provocant.
Bueno,
és com una mena de mosaic
que dius
a mort i mitja
tinc suficient
i són dues hores i quart.
Per tant,
amb això ho dic tot.
Massa llarga
esportida
per un director
de sèries
que es diu Alfonso Calvo,
la seva primera gran pel·lícula.
Bueno,
és el que hi ha.
Rosa,
El bar,
que ens queden deu minutets.
El bar,
doncs vinga,
ràpidament.
El Jaume també ha de parlar
d'Incerta Glòria.
Per tant,
ho repartim.
A veure,
El bar per mi,
molt bé.
Començo ja dient això.
Jo m'encanta aquest home.
Impressionant.
A veure,
hi ha escenes,
hi ha coses molt previsibles
o hi ha altres pel·lícules
ja ho has vist,
però penso que està molt ben portat,
i està tot molt ben lligat.
Estàs allà
amb l'atenció posada
i l'atenció
i l'atenció
les dues coses.
Tota l'estona
són també,
no arriba dues hores de pel·lícula,
però bueno,
ni tan enteres,
perquè va tot.
És molt dinàmica
el d'activitats.
Qui més l'havia vist?
Tu l'havies vist?
No, no, no.
Tinc moltes d'estona.
No, no, no.
No, no, no.
No, és que si no així ja fem un...
Tira, tira, sí, sí.
Vale.
Farem, eh?
Sí,
jo crec que val la pena
i llavors ja tornarem a comentar, no?
És que és superinteressant
de com es planteja un principi
i després es va desenvolupant
en coses que dius
sí, però no,
això pot ser,
allò no pot ser.
Bueno,
superbé.
I tota la reacció de les persones
de...
Bueno, sabeu
que són gent
que es queda tancada en un bar.
Això sí que ho sabeu,
no desveieu res.
Sí, per què?
Això no se sap.
El per què no se sap.
Ja ho veureu,
ja ho veureu.
Ho han dit a la tele.
S'ha d'anar al cine,
s'ha d'anar al cine.
Sí, però no ho diem,
aquí no ho diem,
és en antèria.
No, exacte.
No, nosaltres som professionals.
Sembla l'àngel d'esterminador, això, no?
Doncs no t'estrany, eh?
Perquè van per aquests tiros, eh?
Sí, sí, sí.
Sí, bueno,
clar, una miqueta...
A veure,
per això deia que recorda
ja escenes,
hi ha plantejaments
que recorda altres pel·lícules.
Clar.
Clar que sí.
Clar que sí.
I algunes pel·lícules
al mateix,
aleshores de la Igreja.
Sí.
Però trobo que, bueno,
que ho sap fer,
ho munta bé.
Ho munta bé
i li queda una coseta mona,
i li queda una coseta maca.
I com al final va acabant tot,
també.
Fins i tot la pel·lícula aquella
que vam dir del tren,
Abusan, no era?
Sí, Abusan.
Abusan?
Sí.
També, també recorda
aquesta pel·lícula,
perquè era una situació límit,
una situació extrema
que la gent s'ha de salvar.
Ben resolta, no?
Ah, exacte,
ben resolta.
I com et salves?
Clar.
Després hi ha un personatge
que...
el personatge del Cap Taire,
a mi no m'agrada...
Aquí sí que no m'acaba d'agradar
després el desenvolupament
que li donen a aquest personatge, eh?
allò és una miqueta de la bèstia
i la no sé què,
doncs diu casualment
és aquesta persona.
Que ell sempre va cap aquí.
A mi aquí això ja...
Sembla molt moduset últimament,
però és ser un bandarra.
Es veu que fa coses una miqueta,
obliga també a que casin
o a que quadrin, no?
I hi ha coses que és hostia,
això no, per aquí no.
I ha posat, no sé.
Hi ha coses que sí,
però bueno, val la pena.
I després els protagonistes,
molt bé, la Blanca Suárez,
que a més, de fet,
jo crec que és ella la protagonista,
són tots una mica,
pareix que una pel·lícula coral,
el Mario Casas,
la Telele Paves...
Què passa, el Mario Casas?
Que pesado, eh?
Ai, sí, de veritat.
Tot arreu surt, eh?
La Telele Paves,
està bé com sempre,
elles, bueno,
és que s'impressionen.
A tots petitges.
Clar, la Carmen Machi,
bueno,
està bé jo la recomano molt.
Fins aquí puc llegir.
Ui, la Carmen Machi!
La Carmen Machi, sí,
fem una mica...
No, no, és que ara m'ha vingut al cap
una pel·lícula que ja ha vingut
la semanca que ja comentarem.
Ja quan la veieu ja la comentarem.
de destrossar, no?
No, però, ei,
no mola la pel·lícula.
Ah, bueno, bueno.
Tira, tira, tira, tira, tira.
Ja està,
té alguna escena gore, també,
perquè, claro,
sí, com no,
és a les de la Iglesia,
si no,
té escena gore...
No pot faltar.
Els efectes especials,
bueno,
contínuament,
contínuament.
Ah, sí, sí, sí.
Bueno,
a veure si hi ha algú més la veu
i podem comentar.
Jo la vull veure rapidament.
Jo també, jo també.
Aquesta Setmana Santa la veurem.
Sí, sí,
mira, estem en això,
si no la treuen...
I la incerta glòria,
què?
També ens la carreguem?
No, perquè...
Ah, no sé, no sé,
pregunto.
Incerta glòria,
jo el que vaig trobar...
Vaja, vull dir...
Fas una cara.
No,
és que és una cosa sabuda
que el senyor Villaronga
el que ha fet
és ni més ni menys
que buidar
del per què
de tot plegat.
I això
vol dir que
ens trobem
amb una història
que té molt a veure
amb solitud
de Víctor Català
i, bueno,
aquesta tradició catalana
el que està aviament parlant...
Terra Baixa
i aquestes coses...
Terra Baixa
i tal.
I llavors, esclar,
això ens queda situat
en la Guerra Civil,
no?
En el front
entre els franquistes
i els republicans,
no?
I bé, vull dir,
va traient personatges
d'aquests
que fan com més o menys
les mateixes coses
perquè aquesta novel·la,
que no és ben bé novel·la,
però que té uns tints,
eh?
Vull dir,
va ser escrit
al cinc...
al quaranta i tants
més.
Estan recent, no?
Després de la guerra.
Sí.
Bé, sobre l'experiència
de la Guerra Civil allà.
Llavors, esclar,
el buidar-ho del per què,
doncs et queden uns personatges
bons i dolents
sense saber, bueno,
però per què aquest és bo
i aquest no
i quin sentit té això
i tal.
uns són més simpàtics,
altres són veritablement
tímids
o portats
per la passió
i tal
fins a arribar,
doncs,
a una destrucció
i queda una pel·lícula
buida de contingut
perquè la novel·la
el que realment
acaba explicant
és
el deix
que en definitiva
va tenir
en les persones
la Guerra Civil,
no?
des del que es pretenia
d'un costat
i el que es pretenia
de l'altre
amb la confrontació
que això va generar
i llavors, sí.
Però hi ha una història
d'amor, no?
Que és el fil conductor
o no?
De amor res, tio.
No?
No, no.
A mi pensava que no hi ha una història
d'amor
que conduïa
tot el tema
de la Guerra Civil
i les bàndols,
no?
Aquí només n'hi ha dos
que estimen
i a més a més
són frustrats
i són els altres
el que domina
no és precisament
l'amor
ni la història
d'amor.
Així t'ho venen, eh?
El tràiler
o l'altre dia
m'ho van vendre a mi, sí?
Bé, ja la veieu-la
i voleu.
Vale, volem que no
en parquet.
Sí que és cert
que és una pel·lícula
prou ben feta
s'hi ha posat diners
i esclar
està ben ambientada
i hi ha gent
que sintonitza
perfectament
perquè pertany
doncs a una realitat
com és
el front
d'això
d'aquí a Aragó
vull dir
i llavors
esclar
vull dir
està molt ben ambientat
això, no?
Però jo
el tio em vaig quedar
amb el Manelic
i tot allò
i no podia
s'ofegar
vol dir
que ja m'ha de ser
aquestes històries
de la nostra
Però surt el Manelic
de Terra Baixa?
No
Surt el Manelic?
No, no
Ah, no, vols dir
el semblant
en quant al concepte
Sí
Ah, vale
Perdona
que hem agafat
i hem posat
el Manelic
per allò
És la passió
aquesta
que ens
bueno
Manelic
tots sabem
de què anava
a Terra Baixa
Sí, sí, sí
que va
que va matant
eh
vull dir
tal
El llop
Sí, el llop
exacte
doncs
bueno
jo crec que això
ja és una història
sabuda
i crec que aquesta pel·lícula
podia tenir
si més no
l'explicació
de l'efecte religiós
sobretot
per altra part
els anarquistes
i els comunistes
com actuaven
que sí
que hi surt
una mostra
però
però que
després això
desapareix
i és com
és que
com tot queda
amb els tres personatges
aquests
Sí?
Sí, ens queda
un minutet i mig
i el que farem
bueno
serà
acomiadar-nos tranquil·lament
desitjar-vos
una setmana santa magnífica
nosaltres ho tornem
fins d'aquí dues setmanes
agafem
un parell de setmanes
de vacances
perquè som així xulos
en les quals
tenim molts deures
i moltes feines
una recomanació
aneu a veure
Boges d'Alegria
una pel·lícula
que penso
que sí
que té molt
que val la pena
té molt de suc
molt
doncs mira
amb aquesta
començarem
si et sembla
el primer programa
ho tenim així
més clar
i mira
i acabem amb una cançó
molt famosa
també del Saba
que es diu
The Winner Take I Soul
i la guanyador
sempre s'ho emporta tot
doncs
bones festes
de Setmana Santa
no la comentarem
però jo aprofito
dir que sempre jo veig
Ben Hur
la Setmana Santa
molt bé
tu tens aquells clàssics
no la comentarem
però una pel·lícula
tan agradable
igual que sempre veig
el Dia de la Bèstia
això al Nadal
tu tens les tevas películas
de cada festa
no sé per què
ja la tinc
molt bé
molt bé
fantàstic
això sí que són clàssics
disfrutarem
vinga
que m'ha dit
molt bé
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu
adéu