Sant Lluís, durant de 8.0
Bona nit, benvinguts un dia més a Babilònia.
Avui estem amb la companyia inconmensurable de la Rosa Alcalá.
Hola, bona tarda.
Com estem? Molt bé.
I amb la Frapan, també, companyia del David.
Hola.
Muntaner, què tal?
Aquí vam despert.
Exacte, no? Fantàstic, doncs comencem un dia més a Babilònia,
aquest programa que parlem d'art i de moltes coses, no?
I podríem parlar de més coses, però ens faltaria temps.
Si féssim dues hores, Rosa, què et sembla?
Home, jo crec que potser tindríem prou i no ens quedaríem amb ganes.
Segur que no.
Jo n'he fet, eh, programes de dues hores.
Sí, sí, sí.
I què tal l'experiència?
Són duros.
Home, clar, és molt tard.
Ens eren de 10 a 12 del vespre.
Ostres, això sí que és fumodillo.
És una hora d'aquestes xungues de que a les 12 hi ha.
No, ara ni vull ni ho faries, no?
Molt bé.
Doncs, com us deia, en parlarem de moltes coses.
Parlem, bàsicament, d'un espectacle de llibres, bastants llibres.
Hem estat molt lectors aquesta setmana.
I parlem de cinema.
I parlem de novetats curioses, també, vinculats amb cinefòrums, amb cinebaix,
que ens ho explicava la Rosa.
Però bé, comencem parlant de flamencou, que no hem parlat mai, eh, aquí d'aquest tema.
Sí.
I ho explicarem bé, perquè és una altra experiència, no?, és un altre concepte, sorprenent.
El bo, eh, el flamenc, bo.
Sí, senyora, sí, senyora.
I aquí ho explicarem una miqueta.
Parlem de llibres, de l'Eidros Justos, la vida era eso, tu te vas, tu te quedas.
És una cosa molt curiosa que hi hagi, també amb la línia de thrillers, que estic molt de thrillers últimament, i és curiós, si més no.
Cinema.
Marte, ens parlarà David, ens parlarà la Rosa del Cinebaix, del Cinefòrum, amb les pel·lícules que ha pogut veure ella,
vinculades amb temes aràbics, em sembla, no?, al Cinebaix, m'has comentat.
Sí, exacte.
Ja ho parlarem.
Parlem de Sèptimo.
Una pel·li...
Oh, què vol dir?
Bueno, parlarem de l'Hotel Transimènia 2, que el David, doncs, amb aquesta línia de cinema infantil, que ens agrada molt aquí, que no fem una crítica.
No, no, és el que toca.
Exacte.
I si tenim temps, el recorrent viaja a Sils-Maria, que mai el comentem, però algun dia el comentarem, que és el que hi ha, eh?
Fantàstic.
Doncs també tindrem per aquí, ens acompanyaran musiquetes, que les acabo de perdre, com sempre.
Exacte.
Posarem de fons a un grup que es diu Shack Attack, que fa molts anys, dels anys 80, que es va fer famós perquè eren uns músics que feien música,
així una mica entre jazz i tal, que sonava als ascensors de la Pomador de Nova York, no?
Carai.
I, bueno, va ser famós a partir d'aquí, i aquesta música que ve sonar i tal eren uns músics d'estudi boníssims, no?, d'estudi.
Està bé, eh?
No, no, jo vull que em poseu a l'ascensor.
Clar, exacte.
No, vull dir que és famós perquè sonava molt, amb aquest tipus de música ambient, no?
Sí, sí, sí, sí.
I, bueno, i van fer carrera, molta carrera al Japó, curiosament.
Aquí van ser famosos amb temes, bueno, si sonéssim Invitations i tal, era una música així com molt, molt de relax.
Soltarem de fons i ja veureu com sonarà alguna cosa.
I també escoltarem un tema de Brian Adams, que avui compleix 56 tacos, i que, bé, doncs em sembla que d'aquí a poc ve a Barcelona, eh?
No m'he equivocat.
O ha tret nou disc, no ha tret nou disc.
Ara, l'altre dia, jo us ho vaig veure, no?
Bé, és el gran rockero, no?
És esta jove, jove.
Sí, el canadenc, la gran competència de Bruce Springsteen per a aquelles zones, però, clar, incomparable amb Bruce Springsteen.
Ho fa molt bé Brian Adams, eh? Però és el que tenim.
Bé, doncs, vinga, parlem de flamenco, una miqueta, eh?
I ara ja us he de parlar...
Vinga, hem de fer palmes mentre no cal.
Un zapateó, un zapateó, i...
No.
Bé, us explico de què va això.
Va ser una...
Em van convidar a un event, una història i tal, no?, vinculada amb això.
És el teatre principal de Barcelona, eh?
On...
Dónde estaba y dónde te he visto, no?
Vinga, el teatre principal que era el gran teatre de luxe de Barcelona, en segle XIX,
i el primer gran teatre de Barcelona, el primer, eh?
És el de les Rambles?
El de les Rambles, aquest a baix, exacte.
Que es va fer el 1601, per tant, és un teatre que es feia...
Que solera, ja, eh?
Exacte, de la Santa Creu, perquè la promocionava a l'Hospital de la Santa Creu.
Ah, sí?
Sí, senyor, és una cosa que molta gent no ho s'ha promocionat per aquest i per cas.
És curiós, no?, una obra religiosa, no?
Exacte, exacte.
Bé, a saber també el tipus d'obra que es posa.
Bé, també es feien obres religioses.
Autos aquests agraventats.
Exacte, això mateix, eh?
Misteris, una passió, aquestes coses, pastorets...
I estava una mica, el que diem, entre aquest espai, també una mica, doncs, també pel tema de l'estat,
doncs, bueno, van crear aquest teatre.
Un teatre que va acabar amb decadència, després de la competència que va entre el Liceu i el principal,
en l'època de l'òpera del metge del segle XIX, va haver-hi una competència bestial
i era molt millor el que s'oferia el principal, que no passa al Liceu, fins que la cosa va canviar.
Va entrar amb desgràcia, com tot, i és un teatre que l'han tancat, l'han obert, l'han fet de tot.
Bé, últimament era discoteca, segueixen discoteca,
i ara hi ha dues sales, no?, la sala principal, que imagino que allò tindrà un futur
perquè fa poc ha estat restaurat, no?, i faran alguna cosa amb entitat,
però han fet una sala baix, no?, que diuen la sala B,
que allò té més perill que una caixa de bombes, però, bueno...
Per què?
No, a veure-ho, diguem-ne la paraula perquè està molt amagat, està molt per dins, no?,
hi ha sortida d'emergència, no?, però, bueno, està molt...
Exacte, està molt cap a dins, que fa una mica d'angúnia perquè entres per túnels i dius, bueno, on te vaig a parar, no?
I bé, l'espai és molt polivalent, és un espai que hi ha unes cadires,
que hi ha uns sofàs, que hi ha unes llotges, no?, i tal,
amb unes llums vermelles, una mica burlesques, una mica cabaret, aquesta història, no?,
amb un escenari, i llavors fan quadros flamencos.
Clar, jo vaig dir, quina por a les Rambles, això?
Sona guiri, però...
Sona turística.
Clar, clar, això deu ser, jo, sangria, a més hi ha una barra al darrere,
sangria, paella i...
Clar, sangria, paella i flamenco, no?
Sí.
Bueno, ells estan buscant un públic que no sigui aquest, és a dir, s'accepta aquest públic,
però busquen un públic que tingui a més tard.
Per això ho dic perquè és una cosa que és seriós.
Al costat mateix hi ha una cosa que es diu el cordobès.
Us sona?
Sí.
És el tablo flamenco més important de Barcelona, que té 50 anys,
i entrava als 70 euros.
Hòstia.
Eh? No és m'acord de la llonsis, eh?
El que bo, llavors.
Clar, llavors es fa un quadro flamenco com Déu mana, eh?
I això, tu pagues això, pagues la beguda,
vull dir, és un espectacle com Déu mana, d'acord?
Digne.
Digne, exacte.
I llavors el que ha fet aquesta llena ha sigut agafar els senyors que estan al costat,
eh?
Els han fet una mena de contractació i llavors els han portat cap allà, d'acord?
I llavors...
T'han desmuntat el xiringuito.
No, no, no.
No, no, és un complement.
Clar, és un complement, hi ha un acord, imagino, no sé, com van les coses aquestes, no?
Això de gran format, no?
Clar, exacte.
I llavors aquí, clar, jo vaig dir,
pues a ver què me ponen, no?
Pues escolta, em va ser espectacular.
Jo em pensava que em moria.
Es diu Flamenco Barcelona, no és un nom molt agraciat, no?
I a partir d'aquí, bueno, aquí veieu, ja us ensenyaré després, l'espai, que és molt maco,
és bastant espectacular.
Sí, home, no, s'han trencat la closca, no?
No, no, no, exacte.
I llavors ja, bueno, és el tipus, hi ha dos cantaores, un guitarrista, un percussionista,
un del calaix i percussionista,
i hi ha dos ballarines de mitges a mitges,
una ballarina principal i un ballari principal.
Doncs el ballarí principal, la ballarina principal són brutals,
no es pot dir una altra cosa, eh?
Taconeau, la línia del quadro flamenco i tal.
Els cantaors, la cantaora era increïble,
aquella veu sortia del baix ventre directament,
però amb una potència,
uns soleares, uns tientos, una cosa d'aquestes.
I el guitarrista és del Ferroquito,
té vincles amb el Ferroquito, per tant toca com vol, no?
Va ser una experiència, sincerament.
Jo em vaig quedar sorprès.
Vull dir, tot en directe, amb una entrega,
perquè llavors diu, o és que estan començant,
perquè això no fa gaire que està en marxa,
o realment, bueno, és que ja surt de mena, això.
Hi havia gent?
Sí, sí, sí, hi havia bastanta gent.
Hi havia una mica de tot, tot sigui dit.
Hi havia gent bé, hi havia gent que en sabia,
fins i tot van ser convidats gent,
diguem, que estava en aquest àmbit,
que van pujar a l'escenari,
van fer un espectacle final espontani.
Hi havia turista.
Hi havia el borratxo de torn, també.
Vull dir, hi ha aquesta combinació estranya
que volen intentar, però clar, estan començant, no?
I aquí tenen uns problemes raonables.
Val 25 euros d'entrada i 50 euros d'entrada,
depèn on et col·loquis.
Vull dir, no és barat, tu tampoc,
amb una inconsumició i tot això.
I llavors que és una programació estable, no?
És estable.
Suposo que potser van canviant una miqueta, van...
Però són els mateixos, sempre.
Però és...
En teoria, sí, a no ser que hi hagi alguna cosa, no?
Dijous, divendres, desabdiats i diumenges...
Vull dir, l'espectacle és el que tenen
i és el que fan cada dia, el mateix espectacle.
A mi el que no m'agrada és que,
com se serà polivalent, són cadires.
No és un teatre.
Clar, no són les butaques, no són...
Llavors, posen les cadires així, d'aquella manera i tal, no?
I que més incòmode.
Exacte.
Hi ha uns sofas al principi i als costats, també.
I, clar, i allò després,
hi ha dies que es porteixen a discoteca,
hi ha dies que es porteixen no sé què,
el sol és molt bo...
Clar, tot això per un costat està bé,
però, bueno, és el que...
És una experiència.
És molt interessant.
És molt interessant,
perquè aquí l'únic que veiem era
quan venien les actuacions, jo què sé,
del Rafael Amargo,
que és superbé, també,
tots els ballarins que porta,
i els cantaors,
els cantaors són excepcionals, també,
o, jo què sé, Sara Vara,
gent així d'aquest estil.
Però, clar, venien puntualment
a fer estades aquí a Barcelona
amb un espectacle.
És el que és molt interessant,
això, aquesta programació.
Exacte.
L'únic que li veig és desengelat a l'espai.
Vull dir, és fred.
Fred, hi feia fred.
Vull dir, desengelat.
Falta una mica de decoració,
o una mica de caliu,
d'alguna manera.
Tot és vermell i tal,
és xulo,
però és tot com que, clar,
llavors que andré en un teatre,
i no,
i entres en un lloc
amb les cadires tan col·locades,
vull dir, són còmodes i tal,
però es veu una miqueta
que li falta caliu,
no?
No és un espectacle
de seure't en un teatre.
Jo pensava que era això,
però bé,
bé,
és el que hi ha,
però realment...
Bueno,
al moment és una manera d'arrencar,
però la qualitat,
tot quedes allà clavat
i, vaja,
no et mou,
vull dir...
ja aquesta principal,
que és aquesta senyora,
que no sé com es diu,
és la que es diu Ivonne,
no recordo ara,
que és magnífica,
és una senyora
que, ja et dic,
que no és coneguda
dins el que és l'àmbit nacional,
però sí local,
provee d'aquest espai
i té una presència,
és com la Bernarda Alba,
no?,
surt amb aquesta presència,
amb aquells caminars,
amb aquella cosa,
fa molt bé.
Bueno, mira.
Bona recomanació, mira.
Jo anava molt en plan de dir,
ui, a mi això no m'agradarà,
i tal,
i no, no,
i vaig aplaudir
i quan va ballar aquesta senyora...
Et vas a aixecar.
Ah,
em vaig dir bravo, bravo,
perquè bravo, bravo,
quins nassos,
les coses es fan bé,
es fan bé,
vull dir que no.
Ole.
David,
ha dit de los justos.
Sí, del xufo Llorenç.
Mil i pico de pàgines, no?
Ole.
Sí, sí, sí,
però bueno, no...
El tren dona molt...
Tu ja el vas comentar,
aquest llibre.
Sí,
el tren no era una xunta.
Està xulo, no?
Allà no.
Sí, sí,
sí, sí,
està molt bé.
Bé,
és el que deia,
tu és una novel·la riu d'aquelles,
no?
Però bé,
no és com el...
Penseu,
potser serà com el...
Aquella del Ken Foley.
Los pilares de la Tierra.
Sí,
que ja salta hasta generacions,
no?
Ja.
I quan acaba el llibre,
els protagonistes del principi
ja estan ja morts i enterrats,
no?
Aquí no.
Aquí és la història
d'una generació,
però al cap d'uns anys,
no masses,
quatre o cinc anys,
sí,
més o menys,
entre uns successos
i uns altres,
no?
El que passa és que els
els aconteixements,
doncs,
Déu-n'hi-do,
són molt variats
i va ser una època
que es deia
el Siglo de les Luces,
perquè va ser
quan va començar
a instal·lar-se
l'electricitat
a Barcelona
i bé,
i segons,
des d'aquell punt de vista
d'aquella època,
doncs,
hi havia molts canvis,
molts,
potser si veiessin
avui dia tot plegat
se'n farien creus,
però aquella època,
ostres,
doncs venien d'on venien,
de principi...
Home,
si calcules
al principi del segle XIX,
doncs,
que comences
amb guerres napoleòniques,
deixes gairebé enrere
a fer èpoquet
la revolució francesa,
exacte,
i acabes el segle
gairebé
amb
amb llum elèctrica,
havent passat
per la llum de gas,
d'alguna manera,
ostres,
aquell segle
va haver-nos canvis,
va haver-nos
va ser quan realmente
es va implementar
tota la indústria
que avui dia
continua,
i que en aquests aspectes
potser,
home,
sí que s'ha modernitzat molt,
però realment,
potser no tant,
no?,
en el fons,
potser en la forma més,
però en el fons
fem el mateix,
no?,
potser és industrial,
és un procés industrial.
És la noana Barcelona
dels prodigis,
que també rep aquest nom,
eh?,
molts inventors
que hi havia aquí.
Sí,
però quedava
un negoci,
d'alguna manera,
que era,
que aquest sí que feia
més temps
que es mantenia,
i que ja estava
a les acaballes,
estava ja
allò,
els últims coletazos,
que era l'esclavisme.
Exacte.
I hi ha molts països
ja condemnant
l'esclavisme,
Espanya també inclòs,
òbviament.
Que allò està molt bé,
allò de l'esclavisme,
m'ho han explicat.
Sí, sí, sí, sí, sí.
I bé,
els protagonistes,
bueno,
un dels protagonistes
que és el Praxe de Ripoll,
sí,
diguem-ho així,
que és un antic,
no era indià,
perquè no era indià,
que jo no era indià,
era un home
que tenia negocis aquí
i a més a més a ultramar.
Exacte.
Però no era un home
que s'hagués anat a viure allà
i hagués tornat aquí
forrat de quartos.
Tenia una misèria,
bueno,
tenia un camp de novia per allà.
Sí, tenia un representant,
diguem-ho així.
Sí, sí, sí.
Que era un fill de sa mare.
Sí.
No tenia escrúpols,
clar.
No, no,
un esclavisme.
Un agrero.
Un agrero.
Sí, sí, sí.
Clar,
pots comptar, no?
I llavors,
bé,
tot gira al voltant
d'aquesta família,
una mica,
perquè són
una família benestant,
burgesa,
catalana,
no de les més lluents,
com pogués ser el Claudi López
i tots aquests,
però,
sí,
amb possibles,
no?
Amb intencions d'arribar a ser
com aquests altres,
però jo crec que en el fons
ja sabien que no arribaríem mai,
no?
I a partir d'aquí,
el llibre gira al voltant
de les malvestats
que aquesta família
provoca amb altres,
no?
Sobretot amb gent més humil
i gent treballadora
que rota al costat,
que,
diguem-ho així,
sí,
com un planeta
rota al voltant
d'aquesta família.
Bé,
sobretot centrat
en la figura del pare,
que és aquest home,
el Praxis Ripoll,
i el fill gran,
que és el Germán Ripoll,
que és,
bueno,
si el pare,
diguem-ho així,
que encara manté
una certa coherència,
un cert codi d'honor,
el fill ja no,
el fill és el típic,
el típic que dius,
el dia que arregl el negoci
se'l poleix.
Però ja s'ho venim.
Però se'l poleix.
I enfonsa tot.
I ho enfonsa tot.
No, no,
és un faldiller,
però empadraït,
bé,
un dèspota,
bé,
no té cap mena
de codi moral
vers ningú,
ni per la família,
ni per ningú,
ni pel pare,
no?
Sí, sí, sí.
A més hi ha moments
del llibre
que el pare li agafa
així com un amago d'infant
i li diu,
no,
si jo vaig anar a xinotxar,
no,
a buscar el metge,
perquè així,
a veure,
si el tornar
ja havia cascat,
no?
Perquè està fins a dir
de deutes,
no?
I a veure si...
Si rasca algú,
no?
És molt fort,
és molt fort.
No, no, no,
sí,
el llibre està molt bé
i s'entra també
en una família,
doncs,
més humil
de Caire Obrer
en què el fill gran
és anarquista
i el fill petit,
doncs bé,
és un noi molt severut,
molt espavilat,
però que topa amb...
Té un problema
és que s'enamora
de la filla
d'aquests,
d'aquests.
D'aquests,
clar.
I llavors,
bé,
no ho explico més,
perquè...
Clar,
perquè aquesta és la part més...
Sí,
però està molt bé
i també m'agrada molt
l'autor,
potser no és tan virtuós
escrivint...
Exacte,
però és molt àgil.
Com el Fafón.
Exacte,
però és molt àgil.
Però és molt àgil
i el llibre passa molt ràpidament.
Una cosa que deies tu,
clar,
jo aquí no tinc el teu coneixement,
però la pinta és que el tio domina molt
llocs i llocs sobretot emblemàtics
de l'època.
Xiringuitos,
bars...
Està ben documentat.
Té pinta que allò
no s'ho ha tret de la màniga.
Clar.
No s'ho ha tret de la màniga.
Està ben documentat
i sé qui ha fet la documentació.
Ah.
Per tant,
no s'ho ha tret de la màniga.
Xiringuitos tal en la Barceloneta,
jo crec que allò segurament va existir.
Clar,
clar.
Segur,
segur,
segur.
El bar tal,
el bar no sé qual...
Aquí hi ha coses
que no em puc posar amb el foc.
El que sí que és cert,
per exemple,
era el circ que hi havia
al mig de la plaça Catalunya,
que era fa massa,
vam fer un reportatge a la tele.
Exacte,
va ser interessantíssim.
Està molt bé aquell reportatge.
El senyor Permanyer?
Es diu Permanyer?
Permanyer.
Lluís Permanyer es diu.
Curiós que ho lligava
amb la famosa botiga de màgia
del carrer Princesa.
Sí.
Que no sé si aquí,
això sí que ja és una llicència
de ficció,
però podria ser,
podria ser que fos el mateix.
No,
no,
no seria...
No seria barro.
No,
molt recomanable.
Jo l'he recomanat a tothom
que sé que més o menys
està aficionat a la lectura
i que no...
Tampoc és...
El llibre no és de pretensions
intel·lectuals,
ni molt menys.
És un típic llibre
que t'enganxa,
que per passar l'estona
i per conèixer una època
de la Barcelona
que avui dia
potser no tenim massa per la mà.
Exacte,
exacte.
Doncs aquest senyor té dos llibres
vinculades amb l'època medieval.
Primer i segona part.
Ja t'ho dirà la setmana que ve,
no me'n recordo ara,
però amb aquesta mateixa línia.
potser molt interessant.
A veure si ho diem
i ho recordem.
Molt bé.
Molt bé, David Rosa.
La vida era això.
Què era això?
Era això.
Això és lo que era.
Això és lo que era.
Ai,
és un llibre
de la Carmen Gamoragas
que va guanyar
el Premi Nadal
del 2014.
Bé,
és un llibre
que és la història...
A veure,
a mi m'ha quedat l'atenció
sobretot perquè
utilitza una miqueta
les tècniques de comunicació actuals,
parla del mòbil,
la conversa que té
per WhatsApp,
el grup de WhatsApp
amb diferents gent,
i així,
no?
És,
a veure,
no dic res,
no desveio res
si explico que,
clar,
és que tot comença
quan el marit ha mort.
O sigui,
ja està.
Una mica recordes
cinc hores com a Mario.
Ah,
no,
no té res a veure.
No,
no té res a veure,
eh?
Res més lluny.
No comparem
Miguel de Libesa,
por favor.
No,
no,
no,
però bueno.
No,
però bueno,
té gràcia,
no?
Perquè dius,
clar,
veus com els actors,
ai,
perdona,
els autors nobels,
nobels,
amb B baixa,
bueno,
utilitzen també
les tecnologies,
no?,
i les incorporen
també a les seves novel·les.
Sí,
està clar.
Està clar,
és això.
i de fet és,
doncs ja,
bueno,
parteix la,
doncs això del marit a mort,
després un procés
d'una malaltia d'aquestes greus,
bueno,
un càncer senzillament,
i bueno,
com ella es queda vida,
ells són argentins
que havien vingut a viure
aquí a Espanya
perquè tenien,
bueno,
per temes de feina,
els havia sortit una feina i tal
i havien vingut aquí a viure,
no?
Ella,
de fet era una feina del marit,
clar,
era la renúncia que a ella
li va suposar també
a nivell professional i tot,
ella va ser la que va haver deixat
la seva feina,
i a més tenien dues nenes
que, bueno,
ella s'ha ocupat més
potser de quedar-se a casa,
cuidar més aquestes nenes,
no?
I no sortir a treballar,
ara és quan ja torna una altra vegada
a buscar feina,
a veure, no?,
per si sortir de casa i tal,
no?
I bueno,
fes una mica el repàs
que ella fa
de la relació que tenia
amb el seu marit,
no?,
ja ha disfunt,
com ella ho va explicant
amb els,
per exemple,
amb el grup d'oncologia,
no?,
de l'hospital,
de familiars que es coneixen,
no?,
amb aquests grups que van teràpia i tal,
i comparteixen una miqueta,
no?,
doncs això,
els sentiments,
les emocions,
l'estat d'ànim,
les alegries,
també, no?,
perquè també hi ha alguna alegria,
no?,
com entre ells es van donant amnist,
no?,
doncs això,
normal,
que aquesta etapa,
doncs mires passa
i després,
que si la negació,
que si, no?,
totes aquestes coses,
no?
I bueno,
és interessant,
no?,
també perquè veus,
aquí es barregen diverses coses,
no?,
de fet,
el procés de la malaltia,
els sentiments i la relació de parella,
que en un principi,
clar,
davant de la pèrdua,
ella el trobava molt a faltar,
era,
doncs,
el marit perfecte,
no?,
però després ja amb el temps,
ja veus que no,
no?,
clar,
quan ja,
a mesura que avança la novel·la,
doncs clar,
ja comencen a aparèixer algunes crítiques,
no?,
i algunes cosetes,
no?,
i les discussionss,
i l'otípic,
no?,
les desevinencies,
que pot tenir,
no?,
exacte,
però també...
Malament,
clar,
malament si tot és...
Exacte,
exacte,
això és...
Algú passa,
clar,
clar,
clar,
una cosa amagada,
que no es fa,
evident,
no?,
que no es fa la flora,
ai,
doncs,
em veig també,
s'ha de si barrejar amb el tema,
clar,
el fet d'haver deixat el seu país
i haver vingut a viure
en una cultura diferent,
no?,
aquestes coses de tipus cultural,
o d'enyorança de la terra,
de,
bueno,
de fer-se aquí un lloc,
també,
no?,
aquí,
a la nova pàtria,
el lloc de la terra d'acollida,
no?,
també fins i tot la relació
amb les nenes,
no?,
que va sortint una miqueta,
no?,
les nenes són una miqueta
com un...
és un argument més,
no?,
saps que estan allà
i, bueno,
de tant en tant van apareixent,
però, bueno,
com una cosa tranquil·leta,
no?,
no?,
tampoc no...
una miqueta la relació
amb l'escola,
amb els professors,
amb les tutores,
amb la psicòloga de l'escola,
amb els pares també,
no?,
de l'escola,
allò típic,
no?,
i, bueno,
és interessant,
és interessant,
és una mica com deies tu,
no és una novel·la així
per distreure's,
que està bé,
jo trobo que tampoc
massa, massa pretensions,
no ho trobo,
per molt que hagi guanyat
el Premi Nadal,
ja dic,
l'any passat,
el 2014,
bueno,
està bé,
però tampoc és per tirar coetx
allò que diem,
mira,
és literatura bona,
bona, bona,
jo crec que és,
sí,
jo crec que és una cosa digna
també,
però, bueno,
i és això,
és la novetat,
no?,
aquesta d'aquestes
relacions amb el WhatsApp,
ella fins i tot
arribar,
ella tenia un WhatsApp també,
tenia una conversa
amb el seu marit
i, bueno,
després, clar,
després de morir,
què fas?
Ostres,
continues amb aquella conversa
o com ho fas?
No ho dic,
però, bueno,
és una qüestió també curiosa,
no?,
com ella,
què decideix fer,
no?,
si continua amb aquell WhatsApp
o no continua,
bueno,
mira,
és les noves,
ja insisteixo,
les noves tecnologies
també hi ha a la literatura,
no?,
molt bé,
està molt bé,
perquè això,
el que passa és que
quan apliques tecnologies
a la literatura,
a vegades,
d'aquí 10 anys o 20
queda desfassat,
el WhatsApp,
potser d'aquí 20 anys,
ja no ho saps,
però, bueno,
com ara el ccms,
exacte,
el Facebook,
o l'època en què
partimàvem per fax,
era com el fax,
era modernitat,
i ara el fax queda
com de segona filera,
o els grups de Facebook
que cada cop la gent
es relaciona més amb això,
amb això,
no,
però, bueno,
això és una cosa
que durarà durant anys,
és evident,
no?,
sigui faig WhatsApp
o sigui un altre,
una altra,
sí,
clar,
us en recordeu
que també hi havia
una que era
Second Life,
que això va durar
molt poquet,
sí,
exacte,
sí,
que la gent s'inventava
un perfil,
i llavors eres una persona,
dins una realitat virtual,
però també ara,
per exemple,
els xats famosos
d'aquella època
també estan una mica
desfassats,
la gent ja fa,
pel WhatsApp ja no chateja,
com abans,
chatejava amb aquests xats,
i clar,
i una aplicació sobre xats,
o aquella,
com es deia,
que sortia la,
ai,
el Tom Hanks,
aquella t'envia un e-mail,
o no,
com es deia,
clar,
els e-mails,
vull dir,
s'utilitzen per temes de feina,
però no per temes de cartejar-se,
ja,
no,
avui en dia,
és molt més ràpid
la missatgeria,
no?,
té un perill,
té un perill
de quedar una mica
desfassat,
no,
el concepte,
però bueno,
que no passa res,
no?,
com a mínim.
que et donava un rotllo,
vull dir,
sí,
no?,
música per ascensors,
sí,
és així com,
a pianillo,
jazz,
tocava molt bé,
que no molesta,
el fons i tal,
sí,
expressament la feien
per als ascensors,
no,
és a dir,
el fil musical,
clar,
és a dir,
va sortir aquest grup,
feien la música,
era un grup d'estudi,
i algú va pensar
que sonava bé l'ascensor,
i llavors van començar,
s'ha posat de moda,
però clar,
eren grups que actuaven i tot,
i que tenien els seus,
i bueno,
van ser famosos,
i van ser molt famosos,
vull dir,
creiem la de ascensors
que hi ha allà a Nova York,
clar,
clar,
l'únic que aquí,
no van anar molt...
Teníem un bon mercat,
clar,
aquí van tenir la seva presència
als anys 87,
fins al,
no,
84,
fins al 88 o així,
però bueno,
veus,
estan una mica dins del món de la música,
això era Radio Club 25,
aquesta línia musical més elegant,
aquesta musiqueta més funky,
i tal,
va,
aquest rotllo,
de la vida.
Bé,
doncs,
abans d'arribar a la mitja part del programa,
seguirem a parlar una miqueta més de llibres,
bueno,
ja us he dit que últimament jo estic com una mica thriller,
m'agrada molt,
bueno,
estic a jo potser el millor que em tinc al cap 50.000 coses,
busco coses que siguin,
eh,
una mica que em treguin,
que m'enganxin i tal,
no,
i, bueno,
i jo torno a insistir,
no,
vull dir,
ser una mentida que hi hagi una mena com de moda,
i no em desagrada aquesta moda,
sincerament,
no,
que tornem a trobar una inspectora,
que es mou en una altra línia,
en aquest cas,
està ambientat a Southampton,
a Anglaterra,
es diu Tu te vas,
tu te quedes,
és el llibre,
el nom del llibre,
hi ha una segona part,
que es diu Ni lo ves ni lo verás,
hi ha una segona part,
que acaba el primer,
i el segon és una altra història,
la porta la Helen Grace,
que és la inspectora aquesta,
una inspectora molt peculiar,
una altra vegada,
amb molts fantasmes del passat,
i a partir d'aquí,
un personatge,
que,
és que no puc desvetllar-ho,
encara que des de la segona pàgina
ho saps que és,
que ho diré,
però perquè ho diu,
però perquè ho diu,
no perquè tu ho estàs intuïnt,
no,
ho diu,
ho diu perquè ja ho veus venir,
perquè el primer assassinat diuen,
això és un assassí en sèrie,
ah,
d'acord,
però hi ha una idiosincresa diferent,
amb el concepte assassí en sèrie,
no és el dir,
ah,
assassí en sèrie,
d'acord,
hi ha un...
Si no es tracta de descobrir qui és l'assassí,
perquè ja t'ho estan dient al principi.
No t'ho diu exactament,
però al final ho vas intuïnt,
intuïnt,
i sorprèn,
perquè no és el que tu esperes.
La manera d'assassinar,
o la coyuntura.
I és una cosa molt salvatge,
no salvatge,
és una cosa molt simplement...
Bé,
és una cosa molt que et posa nerviós,
més que sigui sanguinari,
ho és,
però sanguinari,
és a dir,
és una persona que s'edica a tancar dues persones
en un lloc.
Anda.
Sense menjar i sense beure.
Hosti, per fi.
Sense res.
Uau,
per aquí.
I deixa una pistola al centre.
Hosti.
Això és la base de la pel·lícula S1,
no?
Perquè van els tiros,
d'acord?
I llavors és...
Jolín.
Tu te vas,
tu te quedes.
el que es queda és el mort.
I el moment que aquesta persona
ja part necessitat
perquè es torna boja,
perquè ja ha perdut el sentit,
pel que sigui,
mata l'altra persona
perquè es convertim en animals,
no?
És treure els instints més baixos
d'aquesta persona,
el primitivisme és absolut,
no?
Sí.
Llavors,
automàticament,
aquesta porta a sobre
i surt aquesta persona
totalment,
després de 10 dies sense menjar,
tota bruta,
tota, clar,
com un animal.
i llavors aquestes persones
tenen unes reaccions posteriors
diferents,
o suïcidi,
o clar,
és portar el límit a la persona,
d'acord?
Amb l'opció de dir,
a veure,
si et tanquen en un lloc
i et mors de gana i de fred,
i de...
Doncs et mors,
d'acord?
Si no,
tens més.
Però si tens l'opció de salvar-te,
surt aquest instint primari
de la supervivència,
d'acord?
I és molt fort,
això està molt ben parit,
i et quedes com dient,
hola,
que hòstia,
no?
És aquesta cosa
que dius,
que fort,
i a més sorprèn
el que diem,
i això no ho direm,
quan saps
quin tipus d'assassí
en sèrie és
i aquí lo dejo.
Clar,
perquè ell deu estar
d'espectador,
ell d'alguna manera
és un voyeur,
ella està mirant
com reaccionen
aquestes dues persones,
no?
És el plaer
el deu treure
per aquí,
dic jo,
no?
Ell o ella.
Ah,
amico mío.
Molt bé, molt bé.
Vale?
Però bé,
això és el que diem,
no?
Que es trenquen uns cànons.
I aquí ho deixa.
I es trenquen molts cànons
amb el tipus d'assassí en sèrie,
doncs clar,
això és el que realment xoca,
dius,
què passa aquí,
no?
Per tant...
Sí, perquè les dones
també li se'n assestan.
Vale.
Vale.
Jo ho dic jo,
eh?
Jo ho explicaré en privat després.
No, no, no,
no, però refereixo que,
clar,
no és...
Bueno,
ja ho explicaré,
no és habitual.
Bé, en privat,
vale, sí.
Exacte.
Vale?
Doncs aquesta.
I ara estic llegint l'altra,
que és ni tu,
com és això,
com l'he dit,
ni lo ves,
ni lo veràs.
Bueno,
Modena Grandes,
eh?
El tinc previst,
eh?
Los besos del pan,
que és una cosa
costumista,
tranquil·la.
Ai, sí, besos del pan.
Besos del pan, perdó.
Sí, sí, sí,
aquesta està molt bé,
pinta molt bé, eh?
Eh?
Vull dir que ja ha corregut
por ahí aquest llibre,
per això dir que...
Sí, ja sé que està sortit
de colrescent,
està ja a les tibereries.
I tinc un soci
que l'he començat a llegir
i tal,
que se va comprar l'altre dia
i, escolta,
m'hi diu que és boníssim.
Sí,
que t'enganxa,
que té un encant al llibre
i no passa res,
en particular,
és una cosa costumista
i tal,
per això dic que
canviarem el xip,
perquè ja està bé.
Clar,
après el fet del perquè
la gent gran
li feia un petó al pa
abans de tallar-lo.
Ah, exacte.
No he vist mai, això.
Ah, jo sí.
I jo ho feia també.
He vist fer la creu,
però...
La creu i fins i tot...
Un petó al pa, no?
Sí, home,
te l'has de menjar, eh?
Te l'has de paves,
ai, home.
Però era família,
era família, home.
I família ni hòstia.
Jo he vist lo de fer la creu que m'ho he vist.
Un petó, no un morreig, tio.
Un petó.
És que ja solo lo como yo, no?
A distància,
a distància així,
m'ha...
Com es feia amb el gelat, no?
Llavors,
vols?
Deixem-ho directament.
Llepat ja no.
Això ja no, ben jur.
Molt bé, molt bé.
Fantàstic.
Doncs, bé,
doncs,
jo ja m'he liao
perquè volia posar...
Què fem, Recescu?
És que
estava buscant una cançó.
Vinga, posarem una baladeta.
ara, vinga, del Brian Adams.
Una que es diu Heaven,
que és molt maca, molt maca, molt maca.
Molt bé.
Re, dos minutets.
I ara el David ens parlarà de Marte.
Ens anem a un altre lloc.
Penso que vaig llegir el llibre, també.
Ah, vale,
doncs mira,
haces un silogismo,
que es diu això que està allà.
Vale?
Vinga, fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.

Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.


Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Doncs escoltant aquesta cançó
m'ha vingut al cap una cosa,
una recomanació d'un programa
que fan a la 2,
els diumenges a la nit
a les 9 i mitja
que es diu
Cachitos de Hierro y Cromo.
Ah, sí.
Us recomano fervientemente.
És una cosa...
A què referia?
A les cintes de caset?
A les cintes de caset.
Sí.
Clar, clar,
i de vídeo.
El mateix concepte aquest,
aquesta textura i tal,
que teníem,
aquesta cosa,
aquesta emulsió,
volia dir.
Sí.
Però és que és brutal.
Ho fa una noia de Radio 3,
una noia i tal,
i llavors són fragments,
no?
Fa com...
Llavors,
un dia toca un tema.
Llavors,
avui parlem de la música disco,
un dia parlem de la música...
Ahir va fer la música
rock, hard, rock i heavy.
Va ser brutal.
És a dir,
però, clar,
tenen un arxiu de televisió espanyola
increïble d'actuacions en directe.
I clar,
i és en directe,
no és enllaunat.
Vull dir,
que són coses que van agafant
de l'època de tocata,
d'aplauso i coses més.
És que és d'una categoria.
Fa molt bé,
té molta gràcia i tal.
És com aquell programa
que feien a la U,
també,
que presentava el...
El Santiago Segura.
El Santiago Segura.
Sí,
és aquesta línia,
però...
També estava molt bé,
jo.
Però allò té més categoria,
és una cosa més...
És una cosa més alternativa.
Aquest que tu dius
és una mica com un recordatori,
no?
Sí.
D'èxits...
D'èxits,
de...
De fragments
de programes musicals,
sí.
Exacte.
Sí,
com els que feien per cap d'any.
Sí,
exacte,
però molt ben fet.
Sí,
agafant un tema,
i llavors van buscant fragments
que facin...
I busquen música alternativa,
i vull dir,
és que no sé,
com és Radio 3,
agafa música també i tal,
llavors val molt la pena.
I ell justament
van fer la secció
de les balades rock i tal,
i aquesta és una de les balades,
no?
I llavors m'ha vingut al cap,
no?
Que ella va dir que,
des de su punt de vista,
que és l'essència
de les balades,
de la música en general,
no?
Vull dir que les balades rock
són les que més potencien.
70-80.
Sí,
sí,
és veritat,
tenen una contundència
i una...
Exacte,
que és aquesta,
una miqueta de la línia.
I una altra cosa ràpida,
no he dit el nom del
Tu te vas i tu te quedes,
és un senyor que es diu
MJ Aldrich?
Sí.
Arlitz,
Arlitz.
Sí ho has dit,
sí.
I ara ho he dit,
perdó,
ah,
doncs m'he adonat.
I llavors aquest senyor,
et dic,
és un tio que començava fent ara,
vull dir,
estava a la televisió,
era guionista
de sèries dramàtiques,
imagino que de la BBC,
o de parles anglès,
per tant no sé que es de mandonesa
exactament,
però el tio va començar
i a partir d'aquí
de fer guions fa llibres.
Va,
que us expliquem.
David,
llevanos a Marte.
O sí?
Volant.
Cal dir que fa un temps
jo em vaig llegir el llibre
de Marte,
que és el Marciano,
perdó.
El Marciano,
s'ha dit el Marciano.
Aquí no sé per què nassos
han posat Marte.
Sí,
Marte,
es diu el Marciano.
I és un...
d'un escritor que crec que es diu
Andy Weir,
crec,
no he equivocat-me.
I és un home que va bé,
que el llibre
parla d'això,
no?
Amb un futur
proper.
Jo d'aquí,
jo crec que d'aquí
una generació
està ambientat.
O sigui,
al voltant,
ha passat
el mig segle
d'aquest segle,
no?
Crec que a partir del 2050
allò deu estar ambientat.
Perquè
és aquella barreja
entre
situació actual
que no canvia massa
l'estètica de la gent
i
tecnologia
que saps que avui dia
no
existeix,
no?
i per tant,
doncs,
això dius,
és una...
d'aquí uns quants anys,
no?
I bé,
resulta que l'home ja
ha començat ja a explorar
el planeta Mart
i d'alguna manera
ja ha començat a enviar
diverses missions
tripulades.
El mateix que va passar
als anys 60 amb la Lluna
i 70
que es va començar
i no va ser només una
sinó va haver
7 o 8 missions
que
van aprofitar
l'esbranzida
i suposo la pasta
que ja tenia la NASA
doncs per enviar
i aprofundir
en l'estudi
d'aquest
del satèl·lit
i en aquest cas
ara
del planeta Mart,
no?
Però evidentment ja
clar,
la Lluna
pots anar i venir
diguem-ho així
en poc temps
però a Mart
ja quan n'hi vas
la despesa
implica ja
quedar-s'hi
força temps
i implica ja
com a mínim
quedar-se
30, 60 o 90 dies
A viure ja
A viure, sí, sí
tenint una base estable
tot està molt condicionat
està molt ben
acondicionat
per poder-hi viure
però què passa
que en real
poc temps
de pocs dies
d'estar allà
doncs
una tormenta
de sorra
bestial
com no se l'esperaven
els obliga
els obliga
a marxar
a marxar
però
que m'has ajudeu-me
d'allà, no?
I ja tenen ells preparats
uns vehicles
que curiosament
aquest vehicle
arriba un parell d'anys
abans
que arribi la tripulació
i des d'aquí s'envia
allò s'aposenta
i allò ja és
diguem-ho així
la
la
o sigui
és la sortida
ja és com
igual que la nau
que va aterrar
a allunitzar la Lluna
doncs
la major van tornar a sortir
la meitat es va quedar baix
i l'altra meitat
va sortir disparada
a la Lluna
calia un petit impuls
no massa
perquè la gravetat
de la Lluna
és molt menor
sí
a Mart
cal una mica més
de més impuls
evidentment no
com un coet
Saturn cinquè
d'aquí a la Terra
perquè la gravetat
és molt més potent
aquí a la Terra
i necessites molta més força
i un coet molt més gros
llavors
a Mart
la gravetat és menor
i bé el coet
és més petit
però el necessites igualment
per poder marxar
i llavors
ells han de sortir
que m'has ajudat
i amb la desgràcia
que un d'ells
es queda aquí
es desenganxa una antena
el pica
i
i es queda
mig inconscient
aquí
i clar
els altres
dubten
no sabem què fer
però al final
l'han de marxar
perquè si no
perilla tota la missió
i la seva vida
i l'han de deixar allà
pensant-se que evidentment
que el deixen mort
és el Matt Damon
és el Matt Damon
sí, sí, sí
estava amb el dubte
sí, sí
el llibre evidentment
a partir d'aquí
ell no és mort
no és cap secret
no xafo res
i a partir d'aquí
és la seva peripècia
per sobreviure
al Mart
durant el temps
que
que se suposa
que bé
no se sap
al principi
el llibre veus
això manté molt
molt la intriga
t'ho allarga bastant
el fet que no saps
què serà d'ell
i de mica en mica
com ell és biòleg
i és un pallo
molt
molt espavilat
diguem-vos-hi
aquell pallo
dius
aquest és espavilat
clar
doncs és així
és un tio espavilat
i sap
anar resolent
problemes
que li van sortint
li van sortint
el pas
sí
i bé
jo he vist
el llibre
i he vist la pel·lícula
la pel·lícula
està molt bé
si només analitzes
la pel·lícula
està molt bé
té un tempo
molt ben marcat
diuen que està molt bé
aquesta pel·lícula
està
no decau en absolut
cosa que al llibre
hi havia moments
que se't feia un pèl
llarg
i sobretot
en les explicacions
tècniques
que està molt ben
amb això
el llibre està molt ben
molt ben documentat
hi ha qui diu
va
he llegit
algun fòrum
alguna web
d'astrofísica
d'aquestes
que realment
un pallo
a l'atmosfera
vivint a Mart
no podria sobreviure
en cap de les circumstàncies
o sigui que sobreviviria
però
amb un percentatge
molt elevat
de risc
de contraure càncer
més que rep
per la radiació
que el planeta rep
de l'espai
la radiació còsmica
incideix molt potent
a Mart
perquè crec que Mart
no té un cap magnètic
com té la Terra
el cap magnètic
que tenim aquí a la Terra
gràcies al nostre
núcle de ferro
impedeix
que molta radiació
molta radiació
còsmica
doncs
no ens afecti
en canvi a Mart
pots estar-hi un temps
però més
ja has d'anar molt al tanto
és com els astronautes
que viatgen per l'espai
han de protegir
molt bé la nau
o l'estació espacial internacional
han de protegir
molt bé la nau
i molt bé
amb capes de material
perquè
eliminin
totes aquestes radiacions
clar
clar
això no ho sabia
però per la resta
per la resta
el llibre està
molt ben documentat
molt ben documentat
i la pel·lícula
evidentment
no pot
clar
mai és com un llibre
no pot
això ja ho sabem
però crec que
no es deixa res
o sigui
no es deixa res essencial
ja
ja
es deixa evidentment
jo recordava
situacions
que al llibre no es produeixen
ai que al llibre es produeixen
i a la pel·lícula no
però tampoc
alteren substancialment
ni molt menys
la trama principal
trobo que l'han fet molt bé
els actors
els trobo molt ben trobats
tot i que
quan jo vaig llegir el llibre
no tenia en mente
la figura del Matt Damon
i el personatge que jo em vaig imaginar
doncs era un altre
però
però bé
no no
després ja
això no és important
crec que no és important
i trobo que els personatges que han triat
estan molt bé
estan molt bé
dona més relevància
ai relevància
a
diguem-ho així
el paper del Matt Damon
cosa que per exemple
el llibre
ho equilibra més
entre tots els personatges
però bé
jo trobo que està
el llibre
la pel·lícula està
molt bé
i la recomano molt
sí sí
doncs vinga
llibre, pel·lícula
he fet una recomanació
perquè el llibre també
ja sé que era bo
i la pel·lícula
doncs s'aguanta bé
i vaig anar amb ganes
tot i sabent
de què anava
vaig anar amb la meva dona
i ella no sabia res
i anava així
entre comptes
verge
a veure la pel·lícula
però jo que
ja sabia la trama
i sabia de què anava
m'ho vaig passar molt bé
no
fantàstic
sí sí
molt bé
doncs mira
recomanació
Rosi
tu ens has de fer
moltes recomanacions
ens has de parlar
del Cine Baix
i del Cine Fòrum
sí
sí
sí
però vaig rapidet
i ho ingesteixo
i vinga
vinga
comenta
no
el Cine Baix
sobretot és
la commemoració
dels 10 anys ja
des que estan funcionant ja
en plan així
voluntari
recordeu que
hi havia la intenció
no
no hi havia la intenció
es va arribar a tancar
el cine
la ciutat de Sant Feliu
es va quedar sense cinema
i realment
la comarca
perquè com que
Tancines que estaven tancant
per tot arreu
aquí no n'hi ha
ni Sant Jus
ni Esplugues
ni Esplugues
tampoc hi ha
i continua sent
un pol d'atracció
de tota la comarca
ni Sant Joan d'Espí
tampoc
Sant Vicenç
Cornellà sí
sí
Cornellà en tenen dos
tenen a Lerowski
no
Lerowski el van tancar
van tancar
llavors el tenen
a Llesplau
només
perquè el Pisset també
van tancar
vaja
imagina't
quin desastre
i Sant Vicenç
i el cinema
la Bailet
i els motissols
aquells que estan
sí
a la Bailet
mateix
el Sant Déu
de la Barca
també tenen
però jo crec
em perdó
com el cinema
de la qualitat
que hi ha a Sant Feliu
no el trobes
a la comarca
i raro
a tot Catalunya
estan fent
pel·lícules
a part de pel·lícules
d'estrena
pel·lícules
de qualitat
i els cicles
que fan també
estan molt bé
i si tot fan
transmissions de ballet
i d'òpera
també
jo no he anat
però la meva dona
sí que ha anat
a veure ballet
en directe
i està molt
però que molt bé
molt bé
doncs mira
inclús vam fer un concert
del Clapton
anda
ostres
sí
curiós
bueno
doncs una miqueta
el dia 4 de novembre
es va celebrar
ja aquest aniversari
es va fer una miqueta
de festa
i així de celebració
amb els socis
i tota la gent
moltes voluntaris
va costar un parell d'anys
reobrir-lo
sí
no va ser fàcil
no no no
que va
perquè a més
el que van aconseguir
la clau va ser
que l'Ajuntament
comprés el local
i llavors apostés
per aquest projecte
i després va ser
la gestió
a tota la gent
que ho està gestionant
allò deien que volíem
volíem posar
un supermercat
ah
volíem posar un supermercat
perquè això es portava
el Guinart
això era del Guinart
sí
això era del Guinart
Guinart era el nom comercial
la família es deia negra
a negra
ah però sé que era en Guinart
no no no
la família es deia
jo també
hem fet un llibret
on expliquen això
una mica
què dius tu David
ah vale
no ho sabia
que també tenien la discoteca
que hi havia a la cantonada
un pub musical
sí
que jo anava molt allà
que estava molt bé
en aquell lloc
però ara és una botiga
de marroquineria
i que es deia Guinart també
sí
es deia Guinart
és que era del fill
vale
el cinema
el portava el pare
mira primer
el cine Guinart
es va crear
mira el 7 d'agost
del 68
es va inaugurar
llavors era una sala
només
però clar
la sala més gran
de tota la ciutat
perquè a més
hi havia més cines
hi havia a l'Iberia
l'Iberia
el casino
no
el casino
no
hi havia el centre parruquial
també
però jo no soc de Sant Feliu
ho sé
per a posteriori
i no sé si feien cinema
era més aviat teatre
el centre parruquial
encara ho és de teatre
doncs primer
era només una sala
i després
l'any 88
o sigui 20 anys després
va ser quan es va fer
la reforma del recinte
i es divideix
en 3 sales
era quan llavors
començava una miqueta
el fenomen aquest
de les multisales
l'any 96
8 anys després
va fer una altra reforma
llavors eren ja
les 6 sales
que és la que
les que ara retenen
ja sé
el 2004
es va tancar
jo vaig començar
l'any 92
juntament amb el Jaume
i la gent de Sant Feliu
vam parlar
amb el senyor Negre
en el seu moment
i vam començar
a fer un cinefòrum
que es va a fer un cinefòrum
amb la finestra
va ser l'embrió
una mica
perquè després
va ser tot això
i vam estar
una colla d'anys
vam bé
fins
5 o 6 anys
vam estar
però fèieu xerrades
fèieu presentacions
de pel·lícules
molt bé
i què passava
moltes vegades
aquest home
l'any 93
l'any 93
pot ser David
pot ser
aquí diu que l'any 93
en l'àmbit de l'Ateneu
Sant Feli
es crea al cineclub
la finestra
i fan sessions
de cinefòrum
el centre parroquial
i el cinema Guinart
sí
fins l'any 1997
sí
més o menys
i què passava
que no eren
els cinemes Guinart
sinó
quan tu
agafes una pel·lícula
per projectar-la
no en agafes una
o sigui
t'obliguen
a agafar un pack
de pel·lícules
això és cert
què passava
que la que era comercial
era la que ell projectava
però
les que es tenia que quedar
i que no projectava
era la que moltes vegades
a nosaltres ens interessaven
i eren les que moltes vegades
ell
a més li ocupàvem una sala
que no la feia servir
i
i li venia més gent
perquè fèiem allò del cinefòrum
o sigui que
va bé
alguna cop
home no sé
però
hi havia dies
que venien quatre gats
i hi havia dies
que
que es rebentàvem la sala
clar
depèn potser també
de quin director
parlessi
o fos la pel·lícula
clar
vam començar
mira
amb el Dràcula
del Bram Stoker
oh que guai
doni i do
i això d'una comercial
per ells d'una comercial
a vegades
ojo
a vegades hi havia coincidències
o sigui
a vegades coincidia
que aprofitàvem
la pel·lícula
que ell tenia
la primera sessió
ah val
perquè ja era bona
la base
si ja era la bona
la base
home si ens interessava
l'aprofitàvem
era un còpola
un còpola comercial
i a vegades
també es pot ser molt útil
i vam fer una pila
però una pila
una pila de pel·lícules
molt bé
bueno mira
hem fet un recordatori
mira ja puc dir
ja vaig conèixer la meva dona
ah mira
per on
fantàstic
oi
quins records
després d'aquest speech
ara la Rosa
em seguirà explicant
no no
que és molt interessant
si tenim aquí un històric
tenim aquí un veteràvem
això és molt xulo
que això val la pena
si estem parlant justament
de la celebració del cine baix
doncs mira
hem tingut en directe
i tant
amb un dels pioners
i noia
em vaig alegrar molt
es veu que l'home
clar
va quedar molt pensit
quan es va tancar la sala
i no va tenir
no sé si
sincerament
si és viu o no
no ho sé
perquè ja era un home gran
però
no va tenir esme
pobre home
de l'emocionat que estava
d'anar a la inauguració
fa 10 anys
quan es va inaugurar
el cine baix
tot i que ja no era seu
però l'home
s'estimava molt
el cinema
tot i que havien tingut
els nostres rifirrafes
amb ell
perquè ens cobrava
la calefacció
coses
de gent d'abans
el negoci
sí
coses de negoci
perquè era un negoci
nosaltres ho veiem
d'un altre punt de vista
i com ara
l'escupi convergència
per dir alguna cosa
i d'alguna manera
anava per aquí el tema
però bé
veies que l'home
s'estimava el cinema
i el dia que va inaugurar
el cine baix
va ser incapaç
no va poder anar
no va poder anar
de l'emoció
i suposo que ja estava gran
jo no sé ara
si l'home és viu o no
ja no en sé més
perquè em sembla
que no viu a Sant Feliu
no viu a Sant Feliu
molt bé
vinga Rosa
comenta'ns-ho
incomiable
exacte
molt bé
molt bé
tenim aquest cinema
i a més
molt viu
molt viu
doncs estan fent ara
la mostra de cinema àrab
i llatinoamericà
molt bé
la junten totes dues
les fan coincidir en el temps
i llavors són
nou dies
de maratonians
de projecció
de 22 pel·lícules
que estan força bé
molt interessants totes
de diferents països
alguna destacable
que tu creguis
de tira clar
n'hi ha moltes
n'hi ha xilena
n'hi ha
per exemple
aquesta de los cavallos de Dios
que és al Marroc
sí
sobre el tema
de com la gent pot arribar
a fer
aquests atemptats
d'acord
terroristes
com es poden transformar
sí sí
com es poden transformar
fins a ser
un islavista radical
molt bé
jo què sé
l'exallat de Tunís
també
Gadi
aquesta és una
és de Palestina
bueno
perfecte
però es va inaugurar
que és la que sí que mencionaré
que és la que jo vaig veure
es va inaugurar el dia 5
o sigui el dia següent
en la pel·lícula
diu
ell em va dir Malala
o igual
em va posar Malala
que és la noia aquesta
us recordo
és una noia paquistanesa
amb 16 anys
que la van disparar
els talibans
no no
el cap
el cap perdó
sí sí sí
perdona
ara em va llar la meva
bueno va estar greu
va estar en coma
què passa que després
la van portar a un hospital
a Anglaterra
i allà
doncs ja es va recuperar
i va ser perquè
la van
a veure
ella
estava col·laborant
amb la BBC
fent com una mena
de diari
escrivint una mica
les experiències
del dia a dia
de l'escola
ella anava a l'escola
era un escolar
i ella
era molt defensora
de l'escolització
de les dones
senzillament
i sabeu que això
pels talibans
està super mal vist
està prohibit
i perseguit
i ella
bueno
és molt important
la figura del pare
de fet ella
per això
la pel·lícula
es titula així
ell em va posar
Malala
de nom
com la records
és una persona
molt
una persona liberal
molt oberta
que ell sí que la posa
en l'arbre genealògic
que ell sí que
per primera vegada
posa una dona
en el seu arbre genealògic
que és la seva filla
Malala
i això és molt important
bueno
poso una miqueta
la història
d'aquesta nena
i després com li van arribar
a donar
el Premi Nobel
de la Pau
de l'any 2014
està molt bé
la idea
el director
és el David
David Guggenheim
que és el que va fer
també el documental
estem parlant
d'un documental
sí
una veritat
incòmoda
d'Algor
aquelles conferències
que l'antic
president
anava fent
anava fent pel món
sobre el tema
del canvi climàtic
i com l'economia
tot això estava
l'economia
i la posició política
les estil·lègies polítiques
dels països
estaven fent
tot aquest canvi climàtic
i com tot això
els està afectant
a tots
la salut
sí
doncs
això
ell em va dir
a més està molt bé
perquè combina
l'acció real
el present
són personatges reals
i ja quan està vivint
a l'Anglaterra
amb els seus germans
la relació també és molt divertida
amb els germans
amb la mare
també ja com viu tot això
i ho combina
amb dibuixos
amb dibuixos animats
que són
recorda una miqueta
la pel·lícula Persepolis
una miqueta
una miqueta
clar perquè és el passat
tot el que havia passat
com que no tenen ganes
de reconstruir-lo
o no poden
o no volen
trobo que ho resuelven molt bé
amb aquests dibuixos animats
dibuixos
tant de la història
del Perquer
ja li van posar també Marala
que era també
d'una nena
d'Afganistan
que també expressament
li havien posat aquest nom
era un adolescent
que també va ajudar
va animar
a les tropes
dels seus païs
als guerrers
del seu país
a lluitar contra els invasors
i diu
més val viure un dia
com un lleó
que cent anys
com a esclaus
i a partir d'aquesta frase
ella també se l'aplica
insisteixo
la relació amb el pare
penso que és molt important
tot el que li ha inculcat
la idea aquesta
que li ha inculcat
els seus principis
això és molt bo
molt interessant
sí, sí, sí
aquest és el primer documental
la primera pel·lícula
i a partir d'aquí
ja et dic
que estaran fins al dia 14
amb pel·lícules
que es pot mirar
ja a diferents horaris
i tants
cada pel·lícula
hi ha altres possibilitats
de veure-la
i l'altre
és un cineforum
aquest cineforum
que estic anant
al Palau Macalla
de la Fundació La Caixa
sobre el cicle
de créixer sense consumir
aquesta vegada
molt bé
i llavors
divendres passat
la pel·lícula
que es va projectar
és una que es diu
Biest of the Southern Wild
Biest of the Southern Wild
del Sud Salvatges
bueno, és una faula
és una faula
passa a Luisiana
bueno, a veure
està localitzada a Luisiana
però vull dir
que no importa
el terreny
no com sigui
pot ser qualsevol
part del món
és internacional
pot ser Sud-amèrica
Àfrica
pot ser
al Sud dels Estats Units
pot ser qualsevol lloc
on hi hagi una comunitat indígena
que té la seva forma de viure
que és feliç
que el que persegueix
a la seva vida
no és consumir, consumir, consumir
tenir més coses
tenir i posar
no, el que persegueix
és la felicitat
perquè és una vida tranquil
una vida senzilla
d'autovestiment
que no es necessiten
molta cosa
i com es veu amenaçada
la seva subsistència
la seva supervivència
en aquest cas
és per una inundació
que n'hi ha
perquè hi ha un dic
hi ha un dic
que conté les aigües
però crec que hi ha
darrere d'aquell dic
doncs veus
una enorme complexa
industrial
que pobra d'ells
si toca en aquell dic
però clar
quan ja plou molt
si el dic
no suelta
no treu aigua
no pot baixar
el nivell de l'aigua
llavors tot comença
a podrir-se
no hi ha pesca
no hi ha
doncs és una miqueta
tot això
i com la nena
s'imagina
que el que està passant
és el desglas
dels pols
com és desglas
en el gel
i llavors per això
fa pujar el nivell
de l'aigua
per això dic
que és una mica
fantàstic
en aquest aspecte
es barreja una miqueta
la realitat
amb tot això
és interessant
la forma
de dir això
hi ha comunitats
no només hi ha
el sud-àfrica
o insisteixo
a l'àfrica
o a sud-àfrica
si no fins i tot
en els Estats Units
també hi ha gent
que pot estar vivint
d'una manera
que no per això
són ni més pobres
ni més miserables
senzillament
de la seva manera
i són feliços
i són feliços així
fantàstic
bueno
seguirem
desgranant més
com veiem
exacte
consumir tant
ni comprar tant
ni tenir tantes coses
exacte
ni de dependre
de tantíssimes coses
amb el mal
que això fa el medi ambient
estem mal acostumats
doncs és això
la pròxima pel·lícula
de demà divendres
demà divendres
que serà el dia 13
és
Bikes versus Cards
o sigui
la contraposició
d'utilitzar les bicicletes
en lloc dels cotxes
en comptes dels cotxes
les diferents experiències
que hi ha
que han venit
en alguns països
doncs ara
és interessant també
aquest contrast
i fantàstic
bueno
genial
veiem més cosetes
que la Rosa
ens va dir explicant
d'aquests documentals
tan xulos
que se'ns escapa
i se'ns balla
i ho veu
bé
jo tinc
res
queden 4 minutets
i tinc
bueno
amb un munt carrego
una pel·lícula
no me la carrego
no me la carrego
del tot
es diu Sèptimo
que és aquesta pel·lícula
del Ricardo Darín
i de la Belén Rueda
dirigida per el Patxi
Amezcua
Amezcua
és un senyor basc
per aquest nom
m'imagino
el punt de base
això és el que han posat
tots els trailers
d'aquesta pel·lícula
estem parlant
de Ricardo Darín
que està casant
amb la Belén Rueda
viuen en un edifici
de qualitat
Burgès
de Buenos Aires
i el pare
s'encarrea
que estan a punt
de separar-se
tots dos
i el pare
diu
m'emporto els nens
al col·le
que en aquest cas
el pare
li tocava
en aquest moment
de separació
que hi ha entre la parella
i fan una juguesca
que els nens
diuen
baixem per les escales
a veure qui arriba abans
típic
a l'ascensor
i tal
fan la broma aquesta
i
quan veus la pel·lícula
no faràs mai més
David
això ho dic
perquè això passa
el primer minut
o dos minuts
qui baixa a peu
i qui entra a l'ascensor
els nens baixant el peu
els dos nens
uns crios
de 7-8 anyets
van a llogar al col·le
van vestits
amb l'uniforme
llavors hi puja l'ascensor
i vinga va
ninos
no sé què
salit
i no apareixen
no hi són
no han sortit
perquè està baix
el porter
se n'ha esfumat
dins del propi edifici
i bueno
i fins aquí puc llegir
vull dir
a la pel·lícula
té un moment
un trailer també
tu estàs en plan
exacte
no vull dir molta cosa
perquè clar
tot passa
o gran part de l'acció
passa dins d'aquell edifici
lògicament
clar
vull dir
es busca
què ha passat
què ha succeït
i les desconfiances
per part d'ell
i d'ella
dels veïns
del porter
hi ha un comissari
clar
és molt típic
ara molt típic
amb el tema de la crisi
i el corralito
els segrestaments
els segrestos
de la gent
vull dir
els nens
per aconseguir diners
de la gent
en pasta
aquest tio era un advocat
important
i ella també és una tia
amb una bona posició
però bueno
ja veiem
qui és l'encarregat
d'aquest segrest
ja està
no dic res més
és sorprenent
sorprèn
però la sorpresa
és una pel·lícula
però és molt curta
la pel·lícula
és una hora i vint minuts
i tal
que dius
bueno
que està bé
que tampoc falta
que expliquis
molta més cosa
perquè tampoc donava per més
però bueno
sorprèn
per què i com ha passat això
però encara i així
la pel·lícula està molt bé
però comença a desumflar-se
desumflar-se
desumflar-se
i al final dius
bueno
vale
i llavors no queda molt explicat
i tot aquest rotllo
i tal
va
res
això és una cosa molt determinant
i ja està
i es quedava un minutet
i bueno
vinga va
jo com sóc així de burro
comento una pel·lícula molt ràpid
que es diu
La Isla de los Olvidados
que sona l'Estelle Skarhassen
aquest és el Skargard
i tal
i Benjamin Helstead
que és aquest nano
que és això
vale
una pel·lícula sueca
noruega
que va sobre els nens
d'aquesta illa
que són un correccional
que hi ha una illa noruega
apartada del món d'anar el ruïdor
que és el que passa
amb un correccional
imaginem
pensem
concepte pel·lícula escandinava
no
l'afredor de l'espai
i l'afredor també
de com es plantegen les coses
no
els abusos
bàsicament
que es produeixen
per part d'aquests rectors
o d'aquests controladors
no
de cara als nens
no
aquesta mena de
de pel·lícula filogai
no
que es mou amb aquesta línia
perillosa
de que qui
vull dir entre ells
clar
és un espai d'homes
no
i bueno
i és el que passa
no
dins d'aquell espai
no
hi ha un petit heroi
no
hi ha una revolta
hi ha una sèrie de coses
no
i es veu que aquesta
aquest
aquest
aquesta gent que porta aquest correccional
és encara molt més corrupta
que els propis
nanos
que han anat per qüestions elementals
per robar
quatre coses
no
estem parlant
d'un
és un fet reial
és un espai autèntic
existeix en una illa de Noruega
que es diu
la Isla de los Olvidados
que em sembla
és que és
Cabentogay
és en noruec
és un nom d'aquestes molt raros
i tal
i la pel·lícula està molt bé
està molt bé
és una pel·lícula d'aquelles
que va passar fum
no
i l'any 2010
em sembla que va ser
i jo la recordo
que la vaig veure promocionada
i val la pena
agafar-la
per tant
mira
hem fet un comentari ràpid
una dolenta i una de bona
sí
bueno
ens queden res
30 segons
doncs ja està
doncs
ens acomiadem
molt bé
vinga
i ens escoltem d'aquí 7 dies
el dijous que ve
vinga
adeu
fins ara
ara escoltes
ràdio d'Esfern
sintonitzes
ràdio d'Esfern
amb la ràdio de Sant Just
98.1
al Just a la Fusta
parlem de tot el que passa a Sant Just
hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris
que anaven amb ell
que fins ara mutis
400 pisos per vendre
si s'ho ha pagat de la seva butxaca
ningú li pot dir
busco sempre
aquella notícia una mica positiva
tant d'èxit de públic
que està omplint
gairebé cada dia
si volem veure