Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Cinema!
Doncs, Kingsman 1 i Kingsman 2!
Apa!
Ara m'ho enganxarem!
El Nacho i el Jaume!
A duet!
A duet!
Aquí ja en parlarem!
Parlarem també de l'Otra Dada de l'Esperanza!
Ja hem parlat alguna vegada!
La retrobarem una!
Bloody Sunday!
Del Nacho!
Prebench!
També!
Que és una cosa bizarra!
Que ja comentarem!
Jo crec que el Nacho segur que se la baixarà bastant ràpidament!
O no!
Depèn del que li expliquem!
I el David també!
Segur!
Paul Newman i el Tom Hanks!
Quina bona pel·lícula!
Quina bona pel·lícula!
Sant Mendes!
Sant Mendes!
En sap molt aquest home!
Molt bé!
Doncs res!
Rosa!
Todo tu i el micròfon!
Vinga!
El teu per a mi!
Eva!
A veure!
Eva!
Bueno!
És de l'STD Teatre!
Sí!
És un encàrrec de fet aquesta obra!
Els autors són el Marc Artigau, la Cristina Genevat i el Julio Manrique!
Que surt a tot arreu!
Està a la sopa ja!
Igual no importa en quin àmbit!
I que totes siguin bones!
Permeteu-me que ho dubti!
És que ara ja sí que començo a dubtar!
Està fent també Don Juan actualment!
Està fent aquesta!
Està fent mil coses que dius!
Home no sé!
Més val que se senti a fer quatre ben fetes!
Bueno!
L'STD Teatre!
Sabeu que és aquest grup que són quatre...
Abans eren cinc actrius!
Bàsicament!
A veure!
No còmiques!
A veure!
D'humor!
Però molt intel·ligent!
Havien fet homes!
Havien fet criatures!
Que era boníssim!
Em plantejaven alguna sèrie també per la tele!
Sí!
Està molt bé!
Jet lag i alguna més!
No!
Sobretot el jet lag!
Aquesta era!
I era molt bona!
Tens un record molt maco d'un teatre molt fresc!
Molt divertit!
Crític!
Punyent!
En molt de sentit de l'humor!
En molta gràcia!
I director!
Vale!
I bueno!
Clar!
És que és una altra!
Són les antípodes del que són elles!
No?
La gràcia que té!
El mèrit que té!
És que aquest any ja celebren el 25è aniversari d'estar juntes!
D'estar juntes amb aquest!
Sobre el tema del dolor!
Parla de neurocirugian, neurociència, neuro...
Tot el tema del dolor!
A veure!
Clar!
Des del punt de vista femení!
Perquè són les actrius!
Bàsicament!
Hi ha dos actors també!
Històries diferents!
Que tenen en comú!
Que són quatre persones que havien anat juntes a l'escola!
Hi havia hagut una mica d'història!
Una mica de moving!
No?
I al final veus com tot es recondueix!
Si es tornen a trobar ja a la maduresa!
I mira per on una d'elles és!
Bueno!
Una persona és un neurocirgià!
I l'altra treballa també!
D'anar amb un quiròfan!
És anestesista!
Si vols un apunt!
Eva!
És l'escala visual analògica del dolor!
Del dolor!
Exacte!
Això és Eva!
Perfecte!
Protocol mèdic!
O un test mèdic!
Que és en funció de la cara!
Poden intuir si fa molt de mal o no!
Perquè és analògica!
No ho sé!
Bueno!
Diu que això és complicat!
No com es percep el dolor!
Per exemple amb el tema de la fibromiàlgia!
Sí!
Que encara hi ha metges que dubten que realment la persona tingui aquesta malaltia!
No?
I ha estat una malaltia durant molt de temps!
No era creïble!
No era molt difícil!
És que és molt difícil de demostrar!
Sí!
I encara s'està estudiant!
Aquella persona!
Aquell pacient està patint aquell dolor!
Però és difícil de graduar!
Diu!
Com?
No?
I a més que també entre dues persones o tres persones entre nosaltres també l'escala
del dolor és molt diferent!
No?
No acaba de...
I clar!
És tot molt així com molt etèri!
No?
Molt...
Bueno!
Que tampoc és una obra que et va...
No!
No la recomano expressament!
Bueno!
Escolta!
Jo me'n recordo que la Lourdes, la nostra companya, que potser l'havia d'esperar que
ens pugui incorporar!
Sí!
Ben aviat segur!
i no me'n recordava!
Mira!
Però vaig anar a veure-la!
I vaig pensar!
Ostres!
Sí que és real!
Que a Lourdes me'n recordo que ja també...
La idea aquesta també la tenia molt!
No tenia res a veure amb el que ja s'havien fet!
Vaig ser una tonteria!
No és que no ha de ser bo!
És a dir!
Pel fet que és el que diem!
No?
Però sí que s'hauria d'intentar mirar que evidentment!
Ja que el teatre té un cos més elevat!
Etc!
Etc!
més en directe que es mirés això!
No?
Que hi hagués més dinerat!
A mi m'agrada moltíssim el teatre!
O sigui que és greu!
Si jo m'agrada molt al teatre!
Vol dir que...
Clar!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
No!
Però ja està!
És una mala experiència!
A mi m'agradaria perquè ho ha subratllat!
Que diu!
Això de la fibromiàlgia!
Que encara no se sap massa bé de què va!
I tal!
Jo crec que la fibromiàlgia és un d'aquests que no poden!
Vull dir que es creuen!
He parlat amb diferents persones que tenen aquesta problemàtica!
I diu!
És que som increïbles!
Doncs creuen!
I diu!
I ens ho passem fatal!
Vull dir!
És que no!
No ho tens!
No ho pateixes!
Això!
És!
O sigui!
Puntualitzar!
Que és un producte o una fórmula que apareix a la vida moderna!
Persones que diuen!
És que em trobo fatal!
En fi!
Allò que diuen!
I llavors s'utilitza el terme com abans el calaix de Sastre que deien!
Com un calaix de Sastre!
Vostè el que té és fibromiàlgia!
I diu!
I bueno!
Vull dir!
El que deia!
Totes les persones són com diferents!
I llavors!
Vull dir!
Esdevenim vulnerables en algunes coses!
No?
i persones que tenen una mica de mal d'esquena!
En fi!
Tot això!
I llavors!
Ho porten diferent!
Menys C!
Jo ho he observat en el camp que estic!
I per això m'agrada!
M'agrada!
És complicat!
Sí!
84 em sembla!
82 o 84!
Sí!
Sí!
82!
A ser el que va ser després d'Aid!
No m'hi he equivocat!
No!
Aid va ser més tard!
Va ser més tard!
Va ser el 86!
Ah!
Vale!
Vale!
Molt vagament!
Molt vagament el que...
La trama!
La trama principal sí que sabia de què anava!
Però...
Però aquest cop ha sigut com començar-lo de nou!
D'aquells llibres que dius...
Anem a provar a veure què tal!
Es nota que està escrit l'any 84!
Ja no dic per la situació intemporal en què passen les coses!
Diguem-ho així, els atrezzos que t'explica!
Però...
Però fora d'aquí, moltes de les històries que explica són en una altra època!
als 50...
Als anys 40...
És que no sé m'ho explicar-ho!
La narrativa és...
O una de dos!
Una de dos!
O està pensada per un públic més aviat adolescent...
O realment se li nota que és als anys 80!
Sí!
Clar!
Però ara tinc aquest dubte!
Jo també m'ho vaig llegir!
Evidentment que era adolescent!
M'ho deia llegir al poc d'escriure el llibre i sortir!
O sigui, no!
Perquè recordo haver-me'l llegit!
Perquè jo, per exemple, al llibre d'It me'l vaig llegir quan feia el servei militar!
Perquè tenies temps a punta pala i me'l vaig llegir llavors!
I aquest me'l vaig llegir abans!
Evidentment!
I...
Ostres!
Em va!
Passa por!
Sí, sí, sí!
Jo també!
Jo també!
Potser per la novetat!
Però jo crec que en tots aquests anys, evidentment, tot el que és el gènere de terror, que sigui cinematogràfic o sigui novelístic, a nivell novelístic no he llegit massa cosa!
No hi continuo!
Quan vaig acabar de llegir Stephen King, per un moment que em vaig a tipar ja, vaig dir, bueno...
Sí, a torres escura i tot això ja vaig dir!
A torres escura ja me l'estalga tota, eh?
No, jo no!
Ja em vaig cansar i vaig entrar per altres bandes, no?
Doncs, jo suposo que aquest temps de cinema de por, això ha evolucionat molt!
I segueixen així, segueixen així, sobretot quan el pare, i no explico res perquè no crec que xafi res a ningú, quan el pare desenterra el fill mort, no?
D'aquell moment allò és terrible!
Hòstia!
Allò és molt dur!
Allò és molt dur!
El problema aquí és que la trama està en què una família va anar a viure a un altre lloc, a un poble, fan amistat amb un senyor gran que viu al costat d'una casa,
i un dia els porta a veure el que és un cementiri d'animals que hi havia allà darrere, no?
Va, però dius, va, els nens del poble, tradicionalment, quan se'ls hi moren les mascotes, doncs les enterran a gat i diu, mira, fem una cosa, vine, vine amb mi, que ja ho veuràs tu!
L'enterrarem!
I l'enterrarem, però no aquest cementiri d'animals, sinó amb un altre cementiri d'animals, que està bastant més lluny, atrevessant aquest, i que és un antic cementiri d'animals, tot panxo!
Hòstia! Viu!
Sí, però panxo, bueno...
Panxo, però amb el caràcter canviat, no?
Ah, exacte!
Era un gat capat, que els gats capats, doncs, són més relaxats, i aquest torna a caçar, torna a ser un...
Clar!
I aquí és on la cosa es posa...
I a partir d'aquí és quan tot la trama del film, ai, la trama del film, la trama de la novel·la, doncs, entra en tot això!
Hi ha històries, hi ha històries, hi ha històries de, per exemple, hi ha històries de que a l'època, a la Segona Guerra Mundial, a un ciutat del poble li van portar el fill mort, doncs, ho va tenir clar, no?, el que va fer.
Clar!
Només explico una anècdota, es veu que abans, primament, havien enterrat un...
Un va anar, perquè es veu que per anar a enterrar aquí és, bueno, una feinada que l'ample, no?
Doncs un va enterrar un brou, ai, un bou, perdó, un bou, un toro, el van enterrar, però tu que era un toro pacífic, doncs, quan el van tornar a la vida, hi era una mala bèstia, però...
I a partir d'aquí ja...
El toro de Manolete, no?, directe.
Un d'aquestes històries d'explicar a nit el terror, no?
Sí, sí, sí, sí.
És llegir-lo de nit, això, això és el que...
No, jo l'he llegit de nit, eh, no?
Sí, però...
Ara, quan estàs explicant dues coses, una, que hi ha gèneres com que s'han desplaçat, diguem-ne.
Ara, el gènere del terror ha tingut una presència tan gran a la pantalla, a la petita pantalla i tal, que al final la literatura et quedes una mica com...
Estàs pensant, no?, quan estàs mirant unes antigues, molt antigues, aquests errats tan, tan d'allò, romàntics, no?
I tenia un altre...
Pel fet d'aquest estil tan antic, et ficava més que estaves en el món de la literatura, però aquestes ja, quan comences a tocar l'època actual...
Sí, jo tinc una cosa...
Sembla que...
Ara, i no es poden comparar, evidentment, eh?
No, no.
Però jo, de les millors novel·les que m'he llegit, per no dir la millor, que va ser El conte de Monte Cristo...
Sí, sí, clar.
Això està molt bé.
Això és, per exemple, el llibre del...
És...
Jo m'he enganxat com una mala cosa, eh?
L'heu llegit?
Sí, sí, sí.
Però no sé si hi ha algú d'aquí tots...
No fa temps que...
És una passada, i em sap greu haver-me la llegit, perquè ara no me la podré tornar a llegir, perquè sé de què va.
Clar.
Sí, sí, perquè dius, hòstia, és el millor de el millor.
Jo la vaig llegir no fa gaire, farà el millor 5 o 6 anys o 7.
Jo menys, un pare d'anys.
Un pare d'anys.
Un pare d'anys.
I m'ho va recomanar una mica, escolta, en general, és com tu, tal.
És una passada.
Llavors, que això és d'aventurillas i tal...
Li dóna canya i te l'aprofundeix, però vas a...
I després, al final, tot queda lligadíssim.
Hòstia.
Sí, sí, sí.
Perfecte.
Una passada.
Molt bé.
Doncs mira, una altra recomanació.
Sí.
Potser una altra.
Mira.
Ròsing.
Està inspiradíssim.
Bueno.
No, mira.
Se li passa ràpid.
Se li passa ràpid.
Això és voluntat.
És força de voluntat.
Les drogues són molt males.
Molt males.
Molt males.
La química...
Tenia molts llibres.
Aquesta és una novel·la que va escriure després de molta roba i poc sabó.
Tan neta que la volen.
Exacte.
Adeu Ramona, que ja l'havia comentat també.
Sí.
Trobo que aquestes eren com una miqueta l'assai, una miqueta la prova del que després...
Va ser la primera aquesta.
Adeu Ramona va ser la prova, com tu dius.
Sí, sí, sí.
I aquesta és la definitiva, no?
I aquesta, al temps de la Sidera, és genial.
És molt bona.
Molt passada.
Sí, sí, sí.
A més, és que t'explica coses...
T'imagines, tothom coneixem gent d'aquesta edat, que ara poden tenir gent que té ara 60, 65 anys.
I és que això és el que ella explica, eh?
Era tal qual als anys 70, o anar a viure amb amics o amb parelles, o per exemple marxar a viure a Londres una temporada.
Bueno, una temporada, anys, durant anys.
Torna aquí, torna a viure a Barcelona.
I clar, és aquest moment diferent.
Hi ha hagut una transició, però no hi ha hagut.
La gent vol aparentar ser moderna.
Exacte.
Però que va, que va.
És la manera de ser.
Són provincians, no sé de coses.
Provinciana.
Està molt bé, està molt bé.
I molt tancada encara, no?
Ara me'n recordo.
Sí, sí, sí.
I a ella li ha passat de tot, no?
Ja et dic, des d'haver estat a la universitat, haver tingut un nòvio, una parella, que era...
No volia tenir la criatura.
O sigui, va patir tota la història d'anar...
Sí, el tema de l'avortament.
A intentar fer un avortament.
Bueno, i com va anar tot això, que ells, quina sangria, no?
Sí.
Tota la història d'anar a viure a Londres.
Després, quan torna, com es trobarà...
Sobretot la criada, eh?
La criada que té la seva tieta, que és casa, l'Encarna.
Ah, sí, la criada.
La criada és la que ve d'immigrant, no?
O sigui, és molt bo aquest personatge.
És boníssim.
És boníssim aquest personatge genial.
I el tema de la boda, i tot el que passa amb la boda...
Oh, està bé, està bé.
I després, quan tornen de la boda, és quan, llavors, amb el seu nebot, amb el Màrius,
fan una mica un passeig per la Barcelona de nit.
Diuen junts que ja tenia marxat de casa,
però, bueno, amb un aire, amb unes ganes així d'aprentar una modernitat
i una cosa que dius, però si són dues criatures, no?
Que tampoc no...
Bueno, està molt bé, està molt bé, està molt bé.
És molt maca, és molt maca.
Tota l'estona tot amb un fill, amb una tranquil·litat, amb una cintura.
Ara m'ha vingut al cap que és una trilogia, que és Adeu Ramona,
El temps de les cireres i Laura Violeta.
Ah, i Laura Violeta, d'acord.
Sí, que jo ara vaig llegir al revés.
Al revés, perdona.
Digues, digues, digues.
La protagonista, la tieta Patrícia, la seva mare, la Judit, eh?
Tots aquests personatges, el pare, el germà...
Està molt bé.
I, a més, també ho fa que al principi de cada part hi ha una introducció, una cita d'algun actor...
Ai, no, perdó.
D'algun escriptor, d'alguna escriptora, no?
Per exemple, l'última, si la trobo, que és aquesta cita del Salvador Espriu de primera història d'Ester.
Diu, no t'acull cap repòs d'ombra bona, de casa, només somnis al fons de la meva mirada.
I amb això ja tens la part, el capítol...
De tot, era una persona oberta dins d'aquest àmbit de la burguesia, però tenia aquesta línia totalment, doncs...
Receptiva.
Receptiva, molt empàtica.
Moltíssim, sobretot, d'aquests elements, no?
Del que és la societat democràtica, de la dona, essencialment de l'ensenyança, del català...
Del català, també aquí també ho reivindica molt, ha fet escriure la teva llengua.
Per això dic, és una persona que era molt íntegra, no?
Ara la Violeta parla molt del tema de la llengua.
Exacte, exacte.
Actua, que escriu, que viu...
Que també era actriu ella, eh? No oblidem mai que era actriu.
I també havia fet alguna cosa, sí.
Sí, sí, sí, havia estudiat aquí al Comèdia...
No, al Comèdia no, al Coliseum, a dalt, on està la cúpula, allà hi havia...
No me'n recordo...
Era l'Institut d'Art Dramàtic de no sé què, de...
Sí, del Gual, de l'Adrià Gual.
Estava allà, llavors allà va conèixer gent, vostra, de l'època, actors, en català, en castellà...
Escrivies els diaris...
També, exacte.
Exacte.
Avui era una crac, era una crac, aquesta senyora...
Va fer viatges a Rússia...
Sí.
D'allà també va inspirar per escriure l'agulladora...
Va ser quan va notar els efectes de la malaltia i va venir cap aquí i va negociar un càncer de mama i en aquella època no hi havia la suficient capacitat per superar el que segur que avui en dia s'hagués superat molt millor.
És impossible.
Però, bueno, mai se sap, però en refereixo que en aquest cas estàvem amb aquesta idea, no?
Sí.
Doncs, molt bona recomanació.
Molt bona recomanació.
Moltíssim.
Abans de parlar de cinema i parlant justament de dones activistes, no? Saps que ara posem una cançoneta després de la broma.
És una cantant de country, canadenca, feminista al 100%.
Bueno, i era lesbiana, diria jo.
Era lesbiana, sí.
Era lesbiana.
Era lesbiana, exactament.
No té a veure...
No, no.
No necessàriament té a veure...
No, no, però era...
Però per saber-ho també, no...
Sí, senyor.
Va fer...
I amb altres.
I ha fet amb molta gent.
Va tenir alguna...
Un duet, sí.
Però d'allò, Ramozão, que es deia, no?
Sí.
I, bueno, i avui és una cançó que es diu Miss Chatelaine, que és una de les cançons més maques que jo crec que ha fet aquesta.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Molt béa.
Molt béa.
Molt béa.
Molt béa.
Molt béa, Molt béa.
Molt béa.
Molt béa.
Molt béa.
Molt béa.
Èven料, joie.
Qu Kiné�, anつ
Molt béa.
Tien我 lett speed del 훌�icio
C'est tes et tes-metre estranilles
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit