BABILÒNIA
Benvinguts un dijous més al Babilònia, després de la ressaca dels Òscars.
Ui, sí.
Com estem, Nacho?
Bé, sí.
Has dormit, aquests dies?
Un munt d'ampolles acaba ja celebrant les victòries de cada pel·lícula que sortia.
No l'ha encertat! Aquesta també!
Ja, però això és l'excusa per timplar, eh?
Sí, sí, no, correcte, però no vaig encertar cap.
Ara en parlarem, no?
Per això dic que la cosa...
Bueno, vam encertar algunes, però també molta sorpresa i, bueno, en fin.
Exacte.
Com cada any.
Ara ja comença a ser una... Constant esto, no?
Entre les encertades i amb la pena de no guanyar, que et vas tirant a l'ampolla,
doncs al final acabes allò pel terra, no?
Pel terra, completament.
Rosa, com estàs, guapa?
Hola, molt bé, també.
Jo sí que havia acertat alguna, eh?
Ah, sí.
Jo tenia clar que el Green Book...
Jo també, jo també.
Bé, això ho vam dir l'altre dia d'antena, per tant, està enregistrat.
Sí, enregistrat.
Enregistrat, això s'ha de recuperar.
I tant, i tant.
No, però sí, estava clar, no?
I Roma també.
Bueno, continua, continua.
Per ser, aquest matí estava escoltant, no sé quin programa allò, passant canals,
que es diu, m'han dit que Roma és sinònim de coma.
Es veu que és tan lenta, que és tan avorrida, segons, clar, un cert tipus de públic.
Ja.
I es podria imaginar quin canal és, no?
Sí, però això s'ha sentit bastant.
Que té mala rima, eh?
Però bueno.
Això s'ha sentit bastant i...
Home, jo no puc parlar de Roma perquè no l'he vist.
Sí, jo tampoc.
Però tinc confiança en gent que l'ha vista i és que m'han dit el mateix.
Que és molt lenta, molt lenta.
És molt lenta, que no passa res, que té unes imatges boníssimes del que és el blanqui negre preciós i tal, però que...
Clar.
Bueno, ara en parlarem.
Bueno, perfecte, perfecte.
Bueno, teniu per aquí el llistat, no? Teniu el mòbil i tal, que podem mirar, sí?
Sí, sí, sí.
Doncs, el que abans de parlar d'aquest tema, el que farem serà parlar de dues exposicions.
Bueno, una en concret, ara per ara, perquè arriba el Jaume d'aquí una estona.
que és Agora Vic, que ens comentava el Nacho.
Bueno, més aviat, exposició, no, és com un cicle de conferències, és una cosa...
Bueno, que és interessant, no?, en el cor de Vic, en edificis representatius, i ara explicarem de què va.
Molt bé, molt bé, fantàstic.
I la Rosa ens parlarà d'un espectacle, espectacle musical, teatral...
Concert.
Concert.
És una mica de tot, és un concepte molt ampli i molt eclèctic.
I parlarem dels love lesbians, sí, senyor.
Sí, un grup ensalada molt, eh?
Sí, sí, sí.
A més, ells ho diuen.
Clar, jo he de reconèixer que coneixo molt poquet d'aquest grup, i és una cosa que em fa pena,
perquè jo que dius, bueno, ja pot ser, jo cap a la meva vida no hi ha hagut coincidència
amb aquest grup, i llavors ho sento profundament, perquè sé que tenen molt bona referència,
i el circuit independent és estimadíssim.
Sí, sí, sí.
té un bagatge brutal.
El indie de Barcelona.
Exacte, el indie de Barcelona.
i jo, bueno, doncs ho sento, no, és aquella cosa que dius, és un espai que no tinc.
Hi ha tota una sèrie de grups aquí.
És que jo aquesta part és la que menys controlo, del panorama musical en general, en sèrio, eh?
És una part, la part indie, espanyola i catalana, la tinc molt, molt...
o el facto de la fe, que ara no sé bé què estan fent.
Sí, el facto de la fe també, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Allò un dia m'hi posaré.
ре e peanut accommodation absoluta amb aquestes coses i m'hi posaré.
Parlarem després de cinema, parlarem dels Oscars i també parlarem d'algunes pel·lícules.
Exacte.
Ja que parlem del tema, però també espantarem algunes com La bona esposa,
que s'ha quedat una miqueta en un segon costat, que es diu l'esposa.
No això de La bona esposa ja parlarem.
Exacte, per què, no?
Té una certa reminiscència, bueno, amb el títol que no sé per què,
lleugerament masclista, no ho sé, no parlarem amb això.
Perquè la temàtica és una temàtica molt concisa, molt concret i molt clara
i no cal, jo crec que amb l'esposa és suficient per representar el paper
que en aquest cas té a veure, però això de la bona esposa sembla que té connotacions.
Té com connotacions, això ja ho comentem.
Sí, perquè si s'hagués dit així el llibre i la pel·lícula,
llavors ja busquem el per què, però com es diu l'esposa, doncs no sé per què.
I també parlem del fotògraf de Munchausen, que deixa-ho anar.
A veure, insisteixo, és crua, però hauria pogut ser més crua.
És a dir, és molt més crua l'Hijo de Saúl i la Fiscalista de Schilder,
fins i tot, que no passa aquesta.
Però encara i així, la sensació de tota l'estona és agobiant,
que ja parlarem del tema.
Bé, doncs, Nacho, endavant.
Bé, doncs, Agora Vic, que era una cosa que jo no coneixia,
però que té una enviada especial que he enviat,
que m'ho he explicat.
Sí, aviam, és la quarta edició.
És una...
Veritablement és una sèrie de conferències
que es fan conjuntament amb l'Ajuntament de Vic
i un col·lectiu que es diu Mestres de Vida.
És un col·lectiu format per, si us se sona,
per psicòlegs, per mestres,
que incideixen molt en el tema de trobar-te a tu mateix,
de trobar la teva llibertat personal,
de que estiguis a gust a tu mateix.
Clar, la majoria d'aquesta gent que són psicòlegs,
bé, també estan una mica en mitjans de comunicació,
hi ha el Gavarró, hi ha gent coneguda,
hi ha gent que té...
És com un vehicle, diguem-ne,
per exposar les seves teories,
que al final són llibres,
que al final són interessos econòmics d'alguna manera,
però, bé, tens una sèrie de...
ja ho diré, de conferències que són gratuïtes,
en un entorn molt interessant,
perquè són edificis històrics de Vic,
que Vic és molt maca,
i tens el Ofeo Vicatà,
en el Temple Arroba de Vic,
en la Fundació Antiga de la Caixa Manlleu,
en el Casino de Vic,
vull dir que són edificis històrics,
que només per l'edifici ja val la pena.
Llavors, són gratuïtes,
tu vas allà,
t'expliquen, bé,
sobre diferents temes relacionats amb filosofies,
amb coaching,
amb coses més profones,
com hi ha una que deia Déu,
una realitat evident,
i alhora un bregant valentès,
vull dir que la cosa pot ser més potent,
o temes com la postveritat,
postveritats emocionals,
els contes que ens expliquem a nosaltres mateixos
per evitar patir,
bé, Maria Mercè con Angla,
o sigui,
sota una sèrie de conferències
que es fan una tarda i un matí,
diguem-ne,
es fan dissabte a la tarda,
a partir de les 4 de la tarda,
fins a les 11 de la nit o quan sigui,
i després pel matí,
exacte,
tu vas passant d'escenari a escenari,
dius,
ostres, mira,
m'interessa el Ofeo Vicatà,
no els vaig i després quan acabi
faig un desplaçament
o busco un moment de,
o deixo una estoneta allò de,
per fer una altra cosa i tal,
i llavors vas a la següent,
on sigui,
no?,
que, bueno,
vas veient,
llavors,
gratuïtes,
amb gent que són
conegudes dels mitjans de comunicació,
conegudes per els llibres que escriure,
i que són gent,
ja només són gent amb prou intel·ligència,
que t'expliquen les coses amb una profunditat important,
ben treballades les conferències,
el que és,
és una conferència que t'expliquen,
bueno,
a punts d'algui perquè tu coneguis,
perquè tu t'interessis,
per les seves teories,
per les seves llibres que has escrit,
i llavors aprofundessis en aquest sentit.
Però, bueno,
com una iniciativa bona,
per anar a passar-te un dia a Vic,
per estar pel matí allà veient la ciutat,
que és molt maca,
per estar per la tarda,
per les conferències,
si vols quedar-te a dormir,
no,
que vas a dormir fantàsticament,
i al matí ja està,
que cap de setmana,
a més a més,
que ha fet un temps boníssim,
perquè Vic és molt maca,
però quan fa la boira aquesta i tal,
fa una freda,
que quan jo em recordo d'anar jo a la fila aquesta
que fan al de sempre,
al mercat medieval i tal,
de vegades amb un freda,
jo que dius,
això és maco, no?,
ostres,
quina freda amb aquella boira i tal,
ostres,
que som una mica més allò pixapins,
bueno,
ja està,
ja està,
ja està,
ja s'ha destapat,
els bigatans,
són allò gent fort,
bueno,
doncs una cosa maca,
amb un ajuntament de Vic,
que fa molta,
molta cosa per la cultura,
ja és un ajuntament bastant,
bastant actiu,
i bueno,
doncs ja tinc gratuït,
i és la quarta edició,
i aquest any no la podeu trobar,
però si us ho apunteu,
per aquestes dates,
més o menys,
mes de febrer,
doncs l'any que ve,
se suposa que haurà una cinquiena edició,
igual millor que la visió d'aquesta,
doncs mira,
una cosa,
una cosa més a...
Són una zona molt...
No, no digues,
no digues,
no digues,
no digues,
simplement és un comentari vinculat,
perquè jo fa 4 o 5 anys,
bueno,
he anat a Vic més d'una vegada,
però fa 5 anys que no vaig,
i llavors vam anar amb una gent,
escolta'm,
per què no fem una volta
i veiem Bé Vic,
no?,
com de humana,
és a dir,
fent un passeig caminant,
no?,
i vam anar a l'oficina de turisme
i realment ens van donar,
no me'n recordo,
un plano i tal molt curiós
i de debò vam fer un passeig
de dues hores més maco
per Vic,
perquè fixa't en això,
vull dir,
era caminar amb tot el pont,
el no sé què,
vull dir,
anaves caminant
i t'anaven ensenyant
tot el que hi havia,
doncs la torre romànica,
de la catedral,
no sé què,
les pintures del cert,
i t'anava indicant,
i escolta,
va ser un passeig preciós,
a banda de que és maco,
però sempre que vas allà i dins,
bueno,
ara vaig a la plaça,
no sé què,
a la plaça Mercadal,
però, no sé,
és el fet de fer un recorregut
artístic,
visual.
Així, estructurat i maco,
exacte, no?
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
La biblioteca,
no, es veu que també és molt macal.
Sí, sí, sí,
jo a mi m'ho he explicat també
de gent que s'ha anat a viure allà a Vic.
Sí, sí,
ho he dado la pena, eh?
I sí, sí,
és molt agradable,
la ciutat també per viure.
Però és maco fer un recorregut
del matí d'on per viure.
Sí, sí, sí.
Jo també ho tinc pendent,
de fer, sí,
una cosa que m'atreu molt.
Fem una sortida un dia.
Fem a Vic, sí,
quan faci millor temps i tal,
i fem un passeig,
i una punteta,
i mira,
es veiem per aquí.
I a més tenen,
a nivell pedagògic,
sí que és veritat,
que és una zona a l'Osona,
és una comarca
que és molt activa
a nivell pedagògic.
Jo diria que tenen,
bueno,
no sé si encara continua
l'editorial Eumo,
que és una editorial especialitzada
en temes de magisteri,
i també està allà,
està a Vic.
Hi ha un col·lectiu de personal
molt potent,
hem de fer moltes coses.
Les enviades especials,
que són dos mestres,
la meva dona i una amiga,
també van dir,
van proposar,
un dia hem de fer una sortida
en plan a ràdio a Vic,
que és molt maca.
Ah, mira.
Ah, doncs mira,
podem fer una volteta.
Doncs mira,
ja tenim proposta.
Molt bé,
fantàstic.
Ole, ole.
Molt bé.
Doncs, bueno,
me ha pillat el toro.
No,
la vaca,
ha sigut un cas.
La vaca,
la vaca.
Bueno,
doncs aquí tenim
el Love of Lesbian,
i ara la Rosa
ens explicarà
una miqueta això.
Farem una cosa,
sobre aquesta música,
ens explicaràs,
i després posarem
a la mitja part
Incendios de Nieves.
Incendios de Nieves.
De Nieves, perdó.
Incendios de Nieves.
Aquesta és
la...
Aquesta és
Cuestiones de Família.
Molt bé.
Bueno,
doncs és una passada,
sí,
sentint el CD,
que ja t'emociona
i t'enganxa.
Sí.
En directe
és que és una passada,
de debò que és una autèntica passada,
eh?
Bueno,
escoltem-nos a fons.
Tenen un domini
de l'escenari
impressionant
i de contacte
amb el públic
i de comunicació
amb el públic, eh?
A veure,
la...
No és només
el protagonisme
del Sant Ibal,
més del seu cantant,
de la seva veu principal,
que sí,
que sí que ho és,
que té una potència
de veu impressionant,
una veu...
A més,
molt...
Que sap...
Pot fer amb ella
el que vulgui,
perquè si la vol melodiosa,
la té melodiosa,
si la vol molt potent,
amb molta força,
també,
vull dir,
si canta en rock
amb més...
amb més intensitat
de rock,
ho fa perfectament
perquè arriba
a tots els nivells.
Però és que,
mira aquesta,
que és melodiosa,
quina passada,
també,
eh?
Que està allà a su...
Si joeix,
no?
Però és molt natural,
el seu so.
Sí.
És una sensació com...
Molt bé.
És que és molt suau.
Bé,
encara m'enganxaré,
vull dir,
amb aquests senyors,
jo crec que sí,
jo m'he enganxat,
no?
No,
és que quan els coneixes,
ja està.
Quan els coneixes,
ja està,
no?
A més,
jo també he de confessar
que com que són de Sant Vicenç
igual que jo,
i a més vaig,
una mica presenciar
els seus orígens,
eh?
Perquè van fer,
van guanyar,
bueno,
ajuntament fa el tema
de joventut i tal,
feien un concurs
de maquetes,
llavors si guanyaves
el concurs i tal,
doncs t'editaven
la primera maqueta i tal,
llavors ells ho van guanyar
també en el seu moment,
vull dir que,
ja van creure en ell,
no?
En ells,
que tots són nois,
que són els tres nois.
A més,
el Julián Saldarriaga,
que és altra veu,
veu guitarra sobretot,
el Julián també havia estat
allà fent els seus pinitos
també amb la política,
havia estat regidor
de joventut,
o sigui,
i ja,
però ja tocava molt
la guitarra,
ja cantava.
Mira,
un altre que és mestre,
també va fer la carrera
de magisteri,
però no s'ha dedicat,
crec que no s'ha dedicat gaire,
ja ha estat més
pel tema de la faràndula,
i a més que val la pena.
que és el grup indie
més conegut
de la ciutat de Barcelona,
lligat bastant,
també una marca
de ciutat,
allò moderna,
diguem-ne,
no?
Sí.
Un tipus de,
i són la gent
que porta mestres,
però dius,
tu ho portes amb...
20 anys,
és que han fet ja 20 anys,
eh?
A més,
porten a les seves esquenes,
bé,
Déu-n'hi-do,
porten ja CDs,
gravacions,
espectacles,
és que han anat a tot arreu,
a tot el món,
a Amèrica actua moltíssima,
a l'Argentina,
a tota l'Amèrica Latina,
és un grup representatiu
del que és a l'Indi
de Barcelona,
o sigui,
no tant de Catalunya
com de Barcelona,
amb aquest missatge
que té la ciutat de Barcelona,
com a ciutat comopolita
i tal i qual,
és moltíssim.
Sí, sí, sí.
Ja he dit
que han actuat
per tot arreu,
i, bueno,
aquí a Espanya,
o a Espanya han actuat
a Sevilla,
a Saragossa,
a València,
a tot arreu,
a Vigo,
a Madrid,
a tot arreu,
no?
Ens explicaven
perquè és molt divertit,
a veure,
és que ja et dic
que som molt bons comunicadors,
els han dit
quan comença a parlar
amb el públic i així,
i explicava una anècdota,
no?
Dic, ostres,
diu, clar,
avui dia,
és molt difícil ser català,
eh?
Diu, sortir d'aquí
i anar per a Espanya
és molt difícil.
Diu, clar,
tu arribes allà
com que tens un programador
de l'espectacle
i et diu,
bueno, vale,
hòstia,
i ets català,
i sou català?
Hòstia, sí, vale.
I com dius que es diu?
Dic, com ho dius
que es llama a tu banda?
I ara,
la veritat és que
és una mica complicat,
no?
Però, bueno,
actuen per tot arreu.
Ells van fer,
aquest espectacle,
de fet,
ha sorgit
perquè ja l'havien estat fent
fa com un any,
l'havien estat fent
per molts escenaris,
per moltes ciutats,
vale?
El que passa
que no els havia donat,
obvia,
li demanaven
de molts més llocs,
però no el podien,
no el van poder fer,
senzillament, no?
I ara han tornat
una altra vegada,
però sempre amb innovacions
i amb coses noves, no?
I amb sorpreses noves.
A veure,
són unes bèsties
de l'escenari,
de debò que sí,
és una passada.
Mira,
us llegeixo res.
A més,
el programa,
que hi ha l'entrada,
és clar,
com si anessis al teatre,
és un programa de teatre,
un programa de mà,
vale?
Et diuen,
diu,
la segona posada en escena
de Miralls i Miratges,
que és com es titula
l'espectacle,
el concert,
diu,
suposa tancar un deute històric
que a la banda tenia
en moltes ciutats
on no va poder arribar
a la primera edició.
Estrenat el 2014,
em anem,
tornar als teatres.
Als teatres, eh?
Miralls i Miratges
no és una obra de teatre
ni un musical.
El podríem definir
com un concert teatralitzat,
basat en el repertori
més somniador
del cançoner
de l'Ofos Lesbian.
La música,
com a reflex
de la nostra realitat,
o la música,
com a creadora
de Miratges
on refugiar-nos.
Crea aquest dubte, no?
Una dualitat
que en moltes ocasions
es confon
en una mateixa melodia
i en un mateix vers.
A l'espectacle
és preciós,
l'escenari
ja és una passada
només amb cartró,
fan tota l'escenografia,
que al principi
sembla que és una mica
estallà per fer bulto,
però després això,
agafar vida,
aquest cartró,
aquests blocs
que no saps ben bé
si és un fons
de què,
d'una ciutat,
què és això?
Caixes que s'obren,
que s'il·luminen
per dins,
que pots imaginar-te
un cofre,
que pots imaginar-te
l'aliment d'una persona,
que pots imaginar-te
el que vulguis,
aquests miratges,
no?
Tècniques teatrals
molt diverses
com ombres xineses,
que és una preciositat,
és una passada,
les ombres xineses
les saben fer anar
puntualment
quan ho necessiten
i això reforça molt
les cançons
i l'ambient
i el clima
que s'està creant
a tot l'espectacle.
I hi ha també
tema d'alguna titella,
titella surten unes quantes,
però és una passada,
preciós també.
I hi ha fins i tot
unes que són
fonambulistes
quan canten
la cançó
de
com és?
Oniria
i...
Ai,
la tinc allà
en el cd
que el xesculat té.
Oniria
i...
Quina dius?
Espera,
la última cançó
com es diu Oniria
i no?
No la tinc en aquest cd?
No,
posa
Voy a romper las ventanas.
Aquesta no es,
no?
Vale,
no,
no posa res
d'Oniria
o...
La mirada de la gente
de Conspira,
Miau,
cuando diga ya...
Una altra paraula
que vol dir també
és que té a veure
amb els somnis.
Un és Oniria
i l'altre és...
Bueno,
ja ho diré.
Orfeo.
Algo així.
Són dos personatges,
clar,
és que a més
el vocabulari
és molt ric.
Els versos
són d'una riquesa
lingüística
i semàntica
impressionant.
Doncs,
fan un espectacle
molt rudó,
molt rudó,
en un principi
et vas sorprender
contínuament
amb tot el que va,
però és que arriba un moment
que ja no et sorprèn
totes les coses
que arriben a posar
sobre l'escenari
o que a vegades
també la gent
s'han com a públic.
Aquí ho dic,
perquè hi ha uns globus
així que inflen
amb...
suposo que és en Beli
o així,
que també és impressionant,
és impressionant.
Els llums,
no jugant tant
amb els llums.
Clar,
és dèiem
perquè arriba un moment
que aquests espectacles
musicals,
els espectacles
dels músics,
clar,
es veu que hi ha
com una competició
ja d'haver
qui fa més llums,
d'haver qui fa
més efectes especials,
més sororitat,
i ells arriba un moment
que dius
ja és que estem
una mica cansats
i ells van repensar
anem a fer una cosa
diferent,
no?
Anem a pensar una mica
fins i tot
com quan ganes
un infant
i et diverties
amb les coses
més senzilles del món,
amb una caixa de cartró,
amb un nino,
amb un cartró
fent veure
que és un autor,
que és el planeador,
la cançó aquesta
i tota la pulsada
de l'escena,
és que és de debò
que és una passada,
és que el públic
estava en dret
tota l'estona,
mira que era
al teatre auditori
de Cornellà
que allà
és per estar sentadets,
no és per estar ballant
ni per posar-te dret,
però és que estàvem
tota l'estona dret
una mica
agraint
tot aquell regal
que ens estàvem fent,
d'acord?
Hi ha un moment també
que és el que ells diuen
a la zona,
zona sense micro,
diu moment sense micro,
que és quan baixen
i parlen
amb la gent del públic
i interactuen,
a més en un tarannan
molt divertit també,
us explico una miqueta
les cosetes
que allà expliquen,
les anècdotes
que ells expliquen,
i després ja és una manera
d'anar a dir
el concert ja s'està acabant,
no t'ho diuen
però ja vas veient
això ja va,
i tornen a pujar a l'escenari
encara quedaven
algunes cançons
amb més posada en escena
així en plan
ja et dic
aquestes titelles
feien de fonambulistes,
és que és una preciositat,
una passada,
preciós,
un concert magnífic,
de debò que és per repetir,
jo com miraré al seguida
a veure on tornen a fer
i ho diré a tothom,
de debò que val la pena,
surts amb una vitalitat,
amb una alegria és una passada,
és una lliçó de vida,
perquè fan reflexions
que sempre hem fet
de gent normal,
de gent honesta,
de gent,
de bona gent,
ja està,
de bona gent senzillament,
no?
Amb els problemes que pots tenir,
com a cançó que hem posat,
no?
de problemes de família,
no?
Sí,
o d'enamorats,
problemes d'enamorats,
de quan trenques una parella,
hi ha una que és segon de salto,
aquesta és una passada,
fa el trencament d'una parella
com si fos un combat de boxe.
És el que sona.
Aquest és el segon de salto,
no?
Sí.
Sonen molt bé, eh?
Sonen molt...
Ja dic que saps.
Sonen molt indie.
És el grup amb diferència més potent,
aquesta escena d'aquí de Barcelona.
Sí, sí, sí.
Ells portaven el programa Divendres,
de TV3,
que fins fa poc que el feien,
la banda sonora del programa
eren sonets.
qui la canten, també.
Sí, sí, sí.
Ah, no sabia pas.
Tenen discurs,
tenen molts discurs,
tenen aquest 1999,
tenen promeses,
crec que l'altre,
el poeta Halley,
en comptes del cometa,
el poeta Halley també.
Juga molt, també.
O un altre que era
Cuentos xinos para niños japoneses.
Al principi sí que és veritat
que van començar cantant en anglès,
els primers discursos tenen en anglès,
però després van fer un pensament
i van canviar el castellà.
i s'han quedat molt còmodes
cantant en castellà.
Sí, en l'època igual era
en aquell moment
ha parlat molta gent.
Sí, perquè estava de moda
i era una miqueta
el que hi havia
i ja està.
Vull dir,
no cal que us digui...
Mira,
el 1997
es van crear,
ja et dic,
20 anys ja porten.
Sí,
va sortir
Austerian Blon,
va sortir una sèrie de grups
que cantaven en anglès,
no?
vull...
El xup-xup.
Sí.
Sí.
Sí, sí, sí.
El altre disc que us deia,
a part d'aquí de 1999,
que és el que he postat avui,
és La noche eterna,
los días no vividos.
És que és un poema,
és que és un vers,
ja.
Sí, sí, sí,
tenen allò...
Jo què més haig de dir?
Doncs aneu a veure
a l'Ofa Lesbian,
sentiu les cançons,
que és una injecció
de vitalitat
i de trobar-te amb valors.
Doncs el que farem
serà acabar de descobrir-los,
o escoltar-los,
a gent que els conegui,
si no,
descobrir-los com jo,
amb aquesta línia,
amb Incendios de Nieve,
si us sembla,
posem la musiqueta,
l'escoltem ara,
tranquil·lament,
i després ja comencem
a parlar de cinema,
dels Òscars
i d'altres històries.
Perfecte.
Endavant.
Molt bé.
Ja veus,
soc un loco
i són més de les tres.
Ja sé que està mal
romper ventanas
d'un bloque
per encontrarte
i dir-te
no habrà més reproches
si intento mostrarte
que lo mío és real.
Quise alquilar
un cantante de peso
i la veritat
m'asustat
al leer
esos preciós.
No seràs capaç
de odiarme.
Tan solo
quería
ilustrar
que
quiero
arriesgarme
a
con
ser
tú
porque
el miel
al fin
cayó
al fin
se dio
al fin
a
no
en
as
en
as
as
Formar, formar, formar, formar, formar, formar, formar, formar.
Formar, formar, formar, formar, formar, formar, formar.
Tu me ir hacia abajo, yo en una banda especial.
Doscientos sonámbulos que sirvan de miedo.
Flautistas morenos y seis timbaleros, dos mancos y espejos.
Bona nit
Bajen tus labios y me callen
Si no empezaremos a silbar
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit


Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit