98.1
T'hi atreveixes?
Consulta les bases a
www.omniun.cat
Adios de cel
98.1
Doncs benvinguts un dijous més
a Babilònia
aquí als estudis de Ràdio d'Esvern
a Sant Jus
Correcte, sí, sí
Correcte, no és que he tingut un lapsus tècnic
i llavors m'he quedat com
On som?
Babilònia
Benvinguts a la ciutat de Babilònia
És que passa això que
ho has de parlar de la meva volta
i m'he quedat com mig grogui
Molt bé, doncs tenim la Rosa Alcalá
Hola, bona tarda
Acabem aquí amb un llibre a la mà
Superinteressant
Concentrada
I el Nacho?
De cafè, bueno, el Nacho no té res a la mà
Els braços creuats, concentrat, bueno, lo justo
Ho tinc tot al cap
Parlem que tenim a les mans els homes
de tant en quant, però això no parlarem en aquests moments
Bona tarda, tu què tal?
Hola, què tal?
Tinc un paper en aquests moments
Fa una estona, bueno, el callo
Bueno
Què pots explicar, tu?
No, res, he anat al bany
Ja està, abans
No, ja està, no?
Què he de explicar?
He anat al bany
Sí
He anat a...
Vaig a llegir ara un paper
Per tant, a les mans sempre canvien les coses
Molt bé
Correcte
Parlem de llibres i parlem de cinema
Avui començarem amb un llibre que ens comentarà la Rosa
que es diu L'Adversario
que ja ens explicarà
Jo solament ja veient aquesta editorial
ja m'agrada molt
Anagrama
Anagrama
Jo sé molt d'anagrama
Jo també soc molt d'anagrama
Molt bones lectures d'anagrama
Sempre hi ha garantia de bona qualitat
Autors nous i tal, sí, sí, sempre recorda això
I després parlem també del secreto de Marrowbone
que és una pel·lícula que s'ha convertit en un llibre
Jo parlaré del llibre, la pel·lícula ja la comentarem
El Nacho ja m'ha dit por ahí que les campanes són bastant dolentotes
A mi també m'ha arribat això
Bueno, m'ha arribat
I més a més que aquest home ja sabem que a mi no s'han tot de mi emoció
Ja
Senyor Ballona
Sí, és una mica el que es recolza amb aquesta línia
perquè això ho dirigeix a...
Sí, exacte
És com un...
Sí, correcte
Però és una col·laboració d'aquestes
És un rotllo que no se sap ben bé qui està produint i qui està dirigint
Això mateix, aquí una mica de...
Sí, sí, sí
I després parlarem de cinema
i parlarem bàsicament de pel·lícules bastant actuals
Algunes d'elles agafarem a un d'aquests clàssicots
però sí, clàssicots d'aquests del segle... final del segle XX
però comencem, parlarem del Showman
amb el Nacho, parlarem de Paris, Texas
i parlarem també de The Square i Una xica fantàstica
dues pel·lícules que van guanyar els corresponents Goya
la millor pel·lícula europea i la millor pel·lícula sud-americana
i també parlarem del Planeta de los Simios
Sí, sí, farem un revival
Perquè just ara, el dia 8 de febrer del 1968
es va estrenar el Planeta de los Simios
la primera, l'original, la de Charlton Heston
la que tots recordem
i que després he tingut sequeles, prequeles
i tot tipus de productes derivats
allò com el Cerdo, que s'ha aprofitat tot
Sí, s'ha aprofitat tot
Doncs és correcte
Doncs nada, doncs això
i és l'estrena, ja vam comentar al principi d'aquest any
que hi havia, en el 68 hi havia unes pel·lícules importants
com 2001, Unicida de l'Espacio, com La Semilla del Diablo
i com a Planeta de los Simios
i que en algun moment les comentaríem
i bueno, ja n'ha fet just l'aniversari de l'estrena
doncs parlarem una miqueta d'aquesta pel·lícula
Molt bé, doncs genial
Ho farem d'aquest any
També farem una miqueta de resum de fa una setmaneta i mitja
que van fer els Goya
per això una mica que ha sorgit, no?
També pendents una miqueta del que vindrà
Farem allò, un Salvame
Salvame Sanjus
Exacte
Igual ens pitxem després de la TV
Això és el que ven, eh?
Tenim un nivell ja
La cultura enriqueix, però no
Vendre no...
Qui és Belén Esteban?
Rosa no, eh?
Evidentment no
Valteria, no?
Qui és Quico Matamoros?
La cosa està molt fumuda, eh?
Vull dir, arribar a aquests nivells
Bueno, callo
perquè si no encara diran que som elitistes
i encara li anirem parlar, però bueno
És novísimo
Molt bé
És novísimo puro
No podem malparlar les fotos
No
Home
Ah, bueno, clar
Sí, sí, sí
Home
Que ho hem deixat amb un peu
Carai
És que jo estic convençut que li dius a algú d'aquests
I vis a veure d'esquart
De què?
Lo que?
Lo que?
Lo cual o no?
Seria aquesta la cosa
Però dona igual
Bé, avui farem, a banda d'això
farem un recordatori d'una persona que se n'ha escapat
És a dir, una persona molt important
Una cantant que va morir
Farà el 15 de gener
La cantant de The Cranberries
Ah, sí
Ostres, sí
Ostres, Dolores o Riordan
Dolores o Riordan, no?
Ja
Pues que aquest grup és de la nostra
Home, ella molt jove
Amb 46 anys
I tant, i tant
I posarem el zombi, clar
La cançó famosíssima
La zombi, la famosa
Que va ser
Un pelotazo
Doncs és molt llàstima
Perquè justament estava fent
Quan va morir
Que es veu que va ser de mort repentina
A l'abril diu que sabrem una miqueta els resultats
De l'autopsia
No saps ben bé el que hi ha per aquí
I tal
Estava fent justament una versió
Heavy metal de zombi
Amb un grup
Estava fent una revisió del tema
En plan canyero
Que no sé exactament com acabarà
Si la podrem
Jo miraré perquè vaig veure la notícia
Però no em vaig quedar amb el nom
No era un grup d'aquests
Massa famosos
Em refereixo
Era un d'aquests grups de heavy actuals
Que tampoc jo estic gaire al dia
D'aquest tema
Però bueno, ja escoltarem zombi
I bueno
I també escoltarem una de les cançons
Una xica fantàstica
Que allò escoltem és dir
És una cançó de l'And Parsons Project
Que seia Time
Vull dir que la posarem també per aquí
Donen voltes
Mentre parlem després d'aquesta pel·lícula
Mira, avui farem una mica més
Música a l'or i de la cosa
Os paise
Bé, com diuen a Múrcia
Tinc famílies murcians
Os paise
Molt ben introduït
Exacte
Menys l'absor de
Quin programa faig?
Correcte
Estic a Babilònia
Portància
Això ja està, ja està superat
Superat
Superampleo
Rosa
El adversari d'Emmanuel Caguer
Caguer
Sí
Vale, vale
Fantàstic
A veure
Tela, eh?
Sí
Tela
Bueno, situem-lo una miqueta
Aquest autor va néixer a París el 1957
O sigui, és contemporani
Que ara està, és viu
Va fer cinc novel·les de no ficció
Amb molt d'èxit
Amb molt d'èxit
Aquí a la col·lició de la grama
Claros la que tinc és la d'aquesta
Han publicat diverses d'elles
Una és aquesta, l'Adversario
També una altra que es diu
Una novel·la russa
De vides ajenas
Limanov, que aquesta va aconseguir
Varios premis
Centreix el prix
O sigui, el premi d'Espremi seria
El premi també Renaudot
I el premi de la lengua francesa
A més, una altra novel·la
És el rei no
Que també va tenir un altre premi
El premi a Le Monde
I després també
En aquesta editorial
S'han recuperat altres
Com sombravura
El bigote
I una setmana en la nieve
Que aquesta també va ser
Premi o fèmina
Déu-n'hi-do
Està molt premiat aquest autor
Clar, en concret
El que ens ocupa
Sí que us llegiré res
La introducció
Que a la contraportada
Ja es diu
O sigui, que no rebelleu
No, no, exacte
No, no, exacte
No, no, no, res
Sí
Està basat en uns fets reals
O sigui, es escalofriant
Que diría yo
Molt bé
Vinga, vinga
A ver de què va
Està molt intrigant
Y un relato escalofriante
Una historia real
Que nos sume en el estupor
Que es un viaje
Al corazón del horror
Un libro excepcional
Que ha sido comparado
Con la sangre fría
De Truman Capote
Al 9 de enero de 1993
Jean-Claude Romain
Mató a su mujer
Sus hijos
Sus padres
E intentó
Sin éxito
Darse muerte
Tela
Ostras
És molt fort
És molt dur
La investigación reveló
Que no era médico
Tal com aparentava
I cosa aún más difícil de creer
Tampoco era otra cosa
Mentía des de los 18 años
Ostras
A punto de verse descubierto
Prefirió suprimir
Aquellos cuya mirada
No hubiera podido soportar
Fui condenado
A cadena perpetua
Uuuh
Mala meva
Quina premisa, no?
Ah, doncs
Això és
La
La
El punt de partida
Llavors
L'autor
Manuel
El que fa és un
Un flashback
Un flashback
Sí
Des de
Bueno, una miqueta
Intentant reconstruir
La vida
La història
La mentida
D'aquest senyor
Una persona
Amb problemes psicològics
Està claríssim
Es remunta fins i tot
A la família
Que vivien en una zona
Dels Alps
Suïssos
Bueno, no
Suïssos
Entre
França
Allà
Allà
Aquesta cosa
Exacte
Clar
Amb un paratge
Una mica
Bueno, hostil
Molt dur
Perquè era tot
De boscos
Aquells boscos
Aquells arbres enormes
Aquells abets
El pare treballava de madarero
A la fusta
Era encarregat
D'una plantació
De fusta
Clar, una persona
Doncs molt
A veure, autoritària
Però a la vegada
Molt honesta
Molt honesta
No es podia mentir
A casa
No es podia mentir
Però tampoc es podien dir
Els sentiments
Val
Els sentiments
Te'ls havies d'amagar
Una fradó
Malgrat tot
Havies d'estar bé
I a fora
Havies de presentar
Que estaves bé
La mare tenia problema
Ja es veu que la mare
Tenia problema psicològic
Una persona així
Poqueta cosa
No
Que sí que van tenir aquests fills
Però després ja no van poder tenir més
I una miqueta ho aixecaven
El fet que com que ja
No havien pogut tenir més fills
Doncs ja s'havia quedat
Una miqueta com tocada
I era una miqueta així com
Doncs això
Poqueta cosa
D'ànima
I d'esperit
Poqueta cosa
Clar, llavors no podies dir
Dir-li que et trobaves malament
El fill no l'hi podria dir
Perquè clar, llavors com que ja es podia alterar
Ja
Llavors sempre havies d'aparentar
Que estaves bé
És important aquesta explicació
Perquè és una mica l'origen
Sí, sí, sí, sí
D'ell després com intenta muntar la seva vida
I no defraudar els pares
O no saber tampoc
Expressar els sentiments veritables
Que podia tenir
Llavors ell se'n va estudiar
I a partir d'aquí
El va muntar la seva vida
El remunta
Des d'aquí moment va començar
Perquè ell sí que havia tingut una vida
Més o menys estàndard
D'anar a estudiar
Desplaçar-se a la ciutat
Tenia amics
Fins i tot
Va sortir amb una noia
Que després ja es van casar
Però clar, des d'aquí moment
Va ser que va començar
A dir
Ostres
Havia d'anar amb un examen
No es va presentar
I en canvi ja a partir d'aquell moment
Ell ja va començar a dir
Que sí que s'havia presentat
I després ja va dir
Que sí que havia aprovat
I d'aquí ja
Bueno, ja ha començat
Continua tot
Com pares això
Com pares això després
Perquè ell també té
Les seves mancances
A nivell psicològic
A nivell de fortalesa d'esperit
Sí que sap fingir molt bé
Però ell
La seva ment
La seva veritat
És un buit
Un buit
Amb
Amb
Amb
Amb B baixa
No?
Sí, sí, sí
De vacío
És un vacío
Amb B alta
Amb B alta això
Sí, sí
El número és amb B baixa
Sí, sí
No, no, sí
És que està pensant-ho jo
Vull dir que no
Sí, sí
El vacío
El vacío
D'acord?
Doncs ja està
És una miqueta la reconstrucció
De tot això
Com després
Va conèixer amb aquesta persona
Quan es va casar
Bueno, havien tingut
Unes, dues criatures
I tal, no?
Amb amics
Gent del poble
A més
Amb un nivell
Amb un nivell considerable
Una família acomodada
Ell feia creure
Que treballava
Clar, com que vivia
En una població
A prop de Suïssa
Feia creure
Que estava treballant
A Ginebra
I que era un funcionari
Bé, bé, és que era un funcionari
En el càrrec
De l'Organització Mundial
De la Salut
Clar, com que era metge
I havia acabat la carrera
I ells es dedicava
No tenia pacients
No visitava els pacients
Sinó que es dedicava
A la investigació
O a organitzacions internacionals
I a vegades
I havia de viatjar
Fins i tot a París
Perquè tenia una conferència
I dius
Ostres, però la dona
No sospitava res
Però aquesta dona
Em recorda un altre cas
Una mica
Que no vull
Que dius
La dona no sabia
Que feia el marit
I després signava tot
Home, clar
M'entens la broma
És que
Sí, sí, sí
Massa
Una mica
No sé si crèdula
O panoli
O no sé què dir-li
Però clar
Massa crèdula
També
Mai se li va córrer
Trucar
O si era Nadal
I tots els empleats
Anaven
Perquè es veu que feien
Un arbre de Nadal
Molt maco
I anaven els empleats
Amb la seva família
Ostres, i ella no
Fins que un any
Ja desfeia
A mica en mica
Ja sí que ella
T'aia va anar lligant caps
Però clar
No descobria res
Tampoc
Que era com una mica
Massa bena
I t'ho trobo jo
No sé
O el no voler saber
O el no voler saber
No sé
Depèn
Hi ha gent
De tot tipus
Però amb amics
Saps el típic
Quan et passa alguna cosa
I arriben els veïns
O els amics
No, si era molt bona persona
Si era tot perfecte
Si era molt normal
Si era com tots nosaltres
Doncs això
Una persona que
Integrat a la societat
Amb amics
Anaven a casa d'una
A casa dels altres
Anaven de ciüets
Que dius
Ostres, i quin nivell de vida
Aquest nivell de vida
Amb quins diners llavors
Perquè clar
És que no tenia cap ingrés
Això pensava jo
Com s'ho feia
Clar, ell s'anava
Bueno, passava els dies
Amb el cotxe
O parat
Amb una
Un ara de descans
A l'autopista
O per aquells boscos
I ja està
Bé, després ja fa
Sí que feia creure
Que feia com a inversions
O que com que treballava
A la classe suïssa
Ell coneixia una miqueta més
El sistema
De inversions suïsses
De la banca suïssa
I clar, ell s'hi deia
No, sí, perquè es pot posar
Aquí amb un fons
De no sé què
Però ara això sí
Clar, ho has de deixar
I no ho has de tocar
Amb dos o tres anys
I tal
I s'ho agafava ell
Clar, perquè era sempre
La família
Normalment, clar
Família i coneguts
Si havien venut una casa
Doncs escolta
Què faig amb aquests diners
Doncs mira, jo els puc posar
I tal, no?
Ja
Clar, tot això una miqueta
La investigació
Que després aquest autor
Va fer d'aquest tema
Ell es va salvar
Amic de Colosa
Bueno, mira, Colosa
Es va salvar
Després de tot el que va passar
De l'incendi
Que va fer a casa
I ja un cop a la presó
És aquest autor
Que comença a cartejar-se
Una miqueta interessant-se pel cas
I a veure, clar
Intenta esbrinar
I una miqueta diseccionar
Què ha passat aquí
Amb aquest cervell
Però amb una certa
També
No amb gust
Sinó amb una certa
Resel
També
Perquè home
És molt fort
Tot això
Intenta
Bé, fins que ja veu
Que realment
Aquest senyor
Està fingint sempre
Està
Però
Perquè és que ja és una qüestió mental
Ja no
Jo crec que ell mateix
Tampoc ja no ho controla
No sap ser ell mateix
És que mai ha estat ell mateix
No sap qui és
Hi ha un buit allà
En Balta
Que és impressionant
I bueno
Aquesta dissecció
És interessant
Molt bé
I les raons
Del propi autor
Del propi escriptor
D'intentar
Després ja
Si vol o no vol
Finalment
Escriure aquest llibre
Hi ha moments
Hi ha moments que resulta
Uf
Una mica
A veure
No he pensat
Com diria jo
Revulsiu
No?
Perquè ostres
És que
És una mica
Sí
Recordo aquella pel·lícula
De Manchester
Frente al mar
Sí
Que allò va ser
Bueno
Va ser una cosa
Casual
Va ser un accident
No?
I ja era forta
Doncs imagineu-vos aquí
Que sí que va ser
Expressament
No?
I va ser amb tota la voluntat
Va ser voluntari totalment
Clar
Que és autèntic això
Que no és una novel·la
És molt interessant
No?
Però clar
Jo hi ha moments
De debò
Que em resulta una mica
Uf
Quan et descriu les escenes
De quan pensa
I quan mata
Els pares
Els fills
A la dona
Els llibres que et frapen
I et provoquen
Aquestes reaccions
Són llibres que
I a més sabent tu
Que ha estat realitat
Doncs encara més
Bueno
Això està
Els llibres
I que està basat
En un cas real
Que va passar
Que és un estil periodístic
Més aviat
Molt a servei de la història
Sí, exacte
Sí, sí
Periodístic d'investigació
I el gènere de les cartes
També
Perquè sí que reprodueixen
Al final sí que hi ha
Una miqueta
Les cartes
Que envia a la presó
Les que li contesta
Una miqueta
Clar
Aquí ja apareix també
El tema de la religió catòlica
No?
Les persones
Les visitadores
De la presó
No?
Que són homes
Com dones
No?
I clar
Com intenten també
Acollir una miqueta
Aquesta persona
En el senyor
I que clar
Imagineu
Un presó
O una persona
Que ha comès
Assassinat
Que sigui
Que s'emperedeixi
I que abraci
La fe
Doncs clar
Això per ell és un logro
També molt gran
No?
Però clar
No saps després
Si és que això realment
És cert també
O també està fingint
Perquè com que
No
Va adoptant
És com un cavaleu
Va adoptant
La seva manera
Les personalitats
O que li plantegen
O que ell en aquell moment
Déu-n'hi-do
Uf
Bueno
Doncs escolta
M'una lectura
Recordem l'adversari
És curtet
És breu
I per això vull dir
Que marco d'aquestes potentes
Però bueno
Tant en quant va bé
Doncs bueno
Potser fora d'aquesta línia
Perquè no és una
Que és real
No ni molt menys
I arran d'una d'aquestes pel·lícules
Que bueno
Que ha sortit al cinema
I que promociona Mediacet
I aquestes coses
Que fan les televisions
Pel mig
El senyor Bayona
I tot això
Que parlàvem abans
Amb el Nacho
Ha aparegut un tal
Sergio G. Sánchez
Que és el director
D'una pel·lícula
Que es diu
El secreto de Marrowbone
I aquí s'ha fet al revés
No és una pel·lícula
Basada en un llibre
Sinó que és una pel·lícula
Que ha generat un llibre
Una mena de guió
A més és un llibre
Molt agradable
Perquè hi ha il·lustracions
Que una miqueta
Doncs a veure
No és un storyboard
Ni molt menys
Però bueno
Hi ha alguna coseta
Per allà
Que et deixa entreveure
El que serà
Jo no he tingut encara
Ni el plaer
Ni el gust
O a lo millor
La desgràcia
De veure la pel·lícula
Perquè no són gaires
Bones notícies
Jo no he sentit
Cosa bona
Clar
He sentit
Que és una pel·lícula correcta
Però avorrida
I això he sentit
Jo encara he vist
I tal
Jo no puc parlar tampoc
Clar
Bueno jo
A veure si la puc veure
Perquè clar
Llegir el llibre
Sempre fa il·lusió
A veure la pel·lícula
O sigui
Que dius que és a partir del llibre
És com el tercer hombre
Ah exacte
Però l'home és una novel·la
Boníssima
Home però és una altra història
És un gran autor
Diguem-ne
Sí sí
Però és la mateixa
A veure aquí
L'avantatge que té el llibre
Com a tal
És que a veure
Està ben escrit
Ojo
No estem parlant d'alta literatura
Però és un llibre
Que vas llegir i dius
Home doncs està bé
No és allà que diguis
Ui això és un guió
I tal
Home evidentment
Pots imaginar
El que pot passar
Perquè saps que hi ha una pel·lícula
Al darrere
I per tant ja fas una mica
La cabòria
Sobre aquesta història
Però realment
En si el llibre
És molt a més de llegir-lo
I el que passa
Dius
Bueno pot ser més o menys interessant
I t'imagines com serà
Per tant ja ho veurem
Res la història és molt senzilla
No vull entrar evidentment
Perquè clar
El secreto de Marrobunya
Està dient
Que aquí hi ha alguna cosa
Que evidentment
No podem despatllar
Un secret
Un secret i tal
Ara què dic
O com explico jo el llibre
Doncs clar
No puc dir que és el secret
Perquè si no
Ara li vam es perda
I evidentment
De cara a la pel·lícula
Que hi hagi el llibre
De la pel·lícula
És com
Bueno
Ja sé el que passarà
Per tant
No hi ha cap més cosa
Però bueno
Són quatre nois
Menors d'edat
Hi ha un que està a punt
De complir els 21 anys
Estem parlant d'una època
En què encara els 21 anys
Es considerava
No sé que
En quan s'ambienta
Perquè no et parla mai
Jo crec que és els anys
40-50 americans
No?
D'una porra
I els trets
Per la manera en què van vestits
A les il·lustracions
I tal llogia
Que van per aquí els trets
I a partir d'aquí
Doncs bueno
Són uns nois nens
Que viuen en una casa
Que es diu Marrowbone
Per això es diu així
No?
I que han aparegut
En aquesta població
Per una sèrie de motius
Que tampoc desvetllarem
Perquè
Això és una cosa
Que es va desvetllant
Adavant
Són
Perdoneu
El Jack
Que és el gran
La Jane
Que és la noia
Doncs també joveneta
Però no és major d'edat
Encara
El Billy
Que està en una edat adolescent
I el Sam
Que és el petit
O més petit o net
A partir d'aquí
Doncs bueno
El Jack
És el que porta la casa
No?
Sabem que ha vingut
Amb la seva mare
Això no desvetlliu res
Perquè el minu
Que seria
Que a les 15 pàgines
Ja surt
La seva mare mort
D'un càncer
No?
I a partir d'aquí
Doncs clar
I s'han de viure
I sota la mare
Diu
No us separeu mai
Sobretot
Vull dir
Tu encarrega't
De la teva família
Però és el que passa
No?
És menor d'edat
Apareixen els advocats
Però hi donen voltes
O un advocat en concret
No?
Que intenta remoure
Clar
La seva menor d'edat
Genera que
Han de
Han de
Bueno
S'han de separar
Vull dir
S'han de portar
Ho diré ara
Als orfenats
No?
Lògicament
Llavors clar
Hi ha un element
Que fa que
Un dels secrets
Perquè hi ha uns quants
No?
Un dels secrets
És evidentment
Intentar
Doncs que la cosa
Ningú sàpiga
Que la mare ha mort
Ens entenem?
Perquè d'aquesta manera
Doncs ells no els separaran
Perquè a moment que sapien
Que la mare ha mort
Els s'emportaran cap a diversos llocs
Llavors aquí la cosa ja comença
Una mica més truculenta
Clar
Aquestes històries
Hi ha una truculència
Per part d'aquest tema
Per part d'altres coses
Per uns elements
Que passen dins de la casa
Que en un principi
Semblen com paranormals
Però després té una lògica
Aquest element
Més fantasmagòric
Té un element
De pes
I de lògica
Que insisteixo
Això sí que no ho puc dir
Perquè ho trenquem tot
Externament són vistos
Com uns personals
Per un costat
Hi ha gent que
Pobres nois
Per una altra banda
Diuen
Aquí amaguen alguna cosa
Aquests nens
Hi ha una noia
Que és l'Ali
Que és la que s'enamora
La vera història de mort
També
Que això és important
Del gran
Que bueno
Que d'una manera o una altra
Doncs hi ha uns vincles
I aquest advocat
Que és el que
Una mica
Usmea
Per a tots els espais
I no es creu gaire
El que passa
El que deixa de passar
I tal
Bé
És una mena de pel·lícula
Jo crec que
Es desenvolupa
Pel·lícula
Bueno llibre
Però pel·lícula
Que es desenvoluparà
Sobretot
Amb el microcosmos
De la casa
D'aquesta casa
D'aquest marro bon
Que és el nom de la casa
Que té diversos espais
Determinats
Uns per evitar les pors
Altres pateixen uns elements
Que no els agrada
Per exemple
Els miralls
A un d'ells
Llavors es cobreixen els miralls
Clar
Ja la percepció
És molt tètrica
De la casa
Una casa que està en molt mal estat
És una casa de fusta
Que fa soroll
Hi ha una taca
Que apareix
A un lloc determinat
Per un motiu concret
Que no direm res
Apareixen animalons
Per ja donar voltes
Hi ha moviments
Hi ha sorolls
Hi ha coses
Llavors
Es barreja l'operat normal
Amb allò que no és tan normal
I amb els secrets d'aquesta gent
I el que passa
Una miqueta
Als voltants d'aquell poble
De mala mort
Per entendre'ns
Que tothom vol saber
De tothom
I tal
El llibre
A mi
No m'ha desagradat
Després com siguin
La lectura és molt amena
És molt ràpida
És molt senzilla
Està bé
No estem parlant
De grans llibres
I la pel·lícula
Doncs bueno
Tothom diu que és fluixeta
Jo imagino que sí
Que no ho negarem
Perquè depèn com treballin
Si una pel·lícula d'aquest pressupost
Que no és molt gran
Diuen que és fluixeta
Què serà
Exacte
Però aleshores el llibre t'enganxa
A veure què passarà
Però què passarà
D'una forma molt determinada
Vull dir
No és que t'ho plantegin fàcilment
Des del minut número 1
Vull dir
T'ho van deixant fins al final
Que més o menys saps què pot passar
Que pots intuir
Però bueno
No és allò que dius
Ai que fàcil
Això a la plàgia 9
Ja ho sé
No, no, costa una miqueta
Però encara hi ha així
Insisteixo
Això és una cosa molt lleugera
I bueno
Jo pensant que
Qualsevol dia aniré a veure
Vaig començar a llegir-lo
I ja vaig a la pel·lícula
I si faig la comparativa
Però bueno
S'ha donat el cas
A veure si la setmana que ve
Podem parlar de la pel·lícula
I mira
Doncs hi ha aquesta opció
Molt bé
Molt bé
Doncs farem una cosa
Abans de parlar del showman
I com ja canviem d'això
Doncs si us sembla
Re
Aprofitarem i posarem 3 minutets
És una cançó molt llar
Dura 6 minuts
La del zombie
Llargueta, llargueta
Però el que farem serà
Escoltar aquesta cançó
Del grup de Can Berris
El primer gran èxit
Sí, sí
No coneixia ningú
Aquest grup
I va ser un perudàs
Però era una bestiesa
La posaven a tot arreu
Sí, sí
I bueno
I ara va ser
En aquell moment
I no sé
Jo he tingut la sensació
Sempre
D'aquesta cançó
No sé per què no era seva
Perquè després
La resta que han fet
Eram diferents
Sí
Estan completament diferents
Llavors la resta
Semblava com si
Sí que eren seves
I aquesta
No sé d'on va sortir
No sé exactament
Igual la van enganxar
D'algun lloc
No t'estrany
Era molt diferent
I després no ha fet cap
No sé què passa aquí ara
No, no, no
Res, res
Una mica de saturació
Però això que passa a vegades
Vale
I allà està
I és que no hi ha cap
Que s'assembli
Llavors et fa pensar
Dic hòstia
Mira
Sí
Bueno
Algú que baixa al grup
I dir
Sí
Exacte
Per tant és això
I llavors recordem que va morir en 46 anys
El que dèiem
No sabem ben bé de quina és la mort
Encara s'ha de mirar el que hi ha
Estava fent una versió
Com dèiem d'aquest zombi
Però en versió una mica metal
I bé
Doncs ens quedem amb aquesta
Insisteixo cançoneta
Que realment és un clàssic
I bueno
I en memòria
Amb la Dolores O'Riordan
Que va cantar amb solitari després
Que no va tenir tanta sort
No?
Amb solitari
No
Però que entre Canberris
Van ser
L'Homas
En aquell període
D'acord?
Doncs escoltem 3 minutets
I tornem al cinema
Molt bé
D'acord
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tot i que anava una mica arregant-se de dir, ostres, aviam i tal, bueno, no va estar... pensava més fluixa i, bueno, tampoc va estar tan malament, tot i que no és dels millors musicals que he vist i, bueno...
jo crec que aquí, no sé, s'ha fet com un intent de barrejar diverses coses, no?, de primer donar-li un toc així una mica més...
Sí, l'han comparat molt amb Bart Lurman, no?, els musicals aquests que fa ell...
Ui, no, però això és molt difícil comparar-ho, eh?
L'han comparat, com si hi hagués una intenció de fer-ho, una intenció que s'ha quedat, bueno...
all'hi hagués una mica d'aigua, llavors, un... no sé, una entrada d'aire Disney ahí, frío, ¿sabes?
Madre mía, és com Disney in Ice, no?, on Ice, no?
Sí, llavors una entrada d'aire ahí, que hi ha dulcificat el tema, hi ha d'una tala història...
Madre mía, el tema de la família, intucabla...
Sí, un final, una mica, això, fins i tot, no?, a monitorio, no?, de decir,
esto és el que jo me estava perdiendo, allà la família, que pot estar bé,
però que té tot un tufillo generalitzat, no és molt creíble...
Llavors, un personatge que, en teoría, era molt més, no tan placo més, no?,
perquè, en teoría, era un vividor, que ell prova coses d'aquestes persones
que inventen tot, que s'hi juguen tot, que ho perden tot,
que ho tornen a intentar, que ho tornen a perdre...
Una persona que, per fer tot això, ha de dir una moral una mica més flexible
del que surt de la pel·lícula, que surt...
Exacte.
És un home molt bo, que el que fa és una mica...
Potser apte per tots els públics.
Sí, portar-ho apte per un públic només, portar-hi la volta.
Llavors, bueno, ja hem situat una miqueta la història
que podria haver donat més de sí.
És un paper que Hugh Jackman a mi em recorda d'estil de persona
el que va fer el truco final, el Prestigio,
que era un il·lusionista que anava també, així, de l'època, diguem-ne,
que anava buscant el que sigui per tenir el truco més important
i se lia amb el Tesla aquest i fa invents i fa històries.
Bueno, doncs aquí és un home igual, no?, que ell fa el que sigui
i si fa... ha de fer un circo amb un truco de los horrores, diguem-ne,
o de les criatures estranyes, no se'l fa, inverteix i tal,
però al final resulta que és molt amic d'ells
i és una cosa... i bueno, i estima molt la seva dona,
que no és capaç ni de fer amb la cantana aquella que té,
que li posa allà, no és capaç de fer...
Que se'n van sols per allà, a fer la torneta a tot el món...
I és tot com molt, com molt...
Ui, aquí ha passat algú, ja dic, ha passat allà amb la...
Sembla la censura, està de l'època...
Amb la pintura...
Sí, sí, sí, la pintura, no, això és igual...
Jo això no he adaptat, això no...
Bueno, llavors, números musicals, veritablement,
excepte una cançó, a mi la resta em semblen una mica correctes,
una mica Operació Triunfo, més aviat, vull dir...
Sí, no, és que és així, no té...
Amaya, Amaya de España.
Sí, no té potència, tu veus Chicago,
Chicago vas veient cançons molt bones,
amb balls diferents,
i amb coolment, diguem-ne, no,
l'escena aquella de Chicago de quan...
Quan fan la galleria de les Condenades, no,
que parla...
Sí, és boníssim.
Cicero, hòstia, quin número més potent, no?
Aquí estàs esperant que hi hagi un número potent
i, bueno, no acaba d'arribar,
i al final acaba vent-hi la cançó que coneixes,
perquè l'has vist al YouTube,
perquè avui en dia ja això, clar,
jo ja havia vist allà, exacte,
ja havia vist a la cançó de la pel·lícula,
cantant la cançó amb tothom allà,
que s'ho passen molt bé allà,
però és veritat,
hòstia, és contagiós, no?
I després veus aquesta cançó,
i dius, bueno, la cançó aquesta està bé,
diguem-ne, no?
També, ja he dit,
que em va recordar tot plegat amb poca potència,
poca potència,
i no sé si és controlada per algú, no?
Perquè dir, no, no, no,
perquè agrada aquest,
per agradar aquest públic,
per agradar l'altre,
i al final no agrades més que un tipus de públic,
i, bueno, és veritat que es passa ràpid,
no?
Vull dir, perquè, bueno,
és així,
entretinguda,
i és tal,
però històries que van,
o sigui,
la història principal de cop i voltes,
l'història d'amor aquest,
tant als dos,
que queda una mica així,
és l'atrapecista i l'altre,
i és com un secundari,
però...
És un sí, però no.
És un sí, però no,
la història amb l'altra,
és un sí, però no,
tot és un sí, però no,
no?
I al final acabes sortint d'allà,
dius,
home,
ja he vist coses pitjors,
he patit calés,
però coses pitjors,
i això m'ho he entretingut,
i, bueno,
és veritat que el Gil ja m'encanta bé,
la gent d'aquesta,
però tot és massa correcte.
Ja.
Massa correcte i...
El que passa és això,
que és la mateixa productora de La La Land,
per tant,
ja...
Home,
no hace falta decirme's.
Claro,
és que, clar,
després de La La Land,
que ja vaig anar emocionat,
vaig dir,
al fin,
un gran musical,
n'hi vaig veure allò,
a part de la cançoneta meravellosa
de City of Stars,
el que diem,
aquest únic punt,
que d'inflexió,
que dius,
bueno,
que tampoc és que va ser res de particular,
perquè la cançó està bé,
és maca la cançó,
no?
És el que diem,
si tot has quedat rebut
amb una sola cançó,
amb un musical,
és que t'has quedat amb un musical
que tingui moltes cançons,
és que,
gris,
mismo,
és que s'han convertit,
són 50 cançons de gris,
totes,
es pots ballar perfectament,
o de Chicago,
pots,
3 o 4,
les coneixes segur,
si t'haurà dels musicals,
o Cats,
o vull dir,
és que hi ha tantes coses,
que dius,
tants musicals
que han quedat a la història,
bueno,
doncs,
per tot,
no?
Doncs per una bona qualitat,
perquè al darrere està l'Andre Lloyd Webber,
o pel darrere hi ha gent
amb molta potència
que sap fer
aquestes històries,
no?
Sí,
és que això té molt prisma,
vull dir,
la cançó ha de ser bona,
és ser el que l'agradi,
els números,
no es poden limitar a ballar,
i allà posar,
i fins i tot les coreografies,
de vegades veies
que posaven una cosa
com si algú hagués dit,
saps,
com si algú hagués vist l'escena
i hagués dit,
ui,
que avorrido esto,
ah,
pues ara posarem això,
saps quan surten allò,
les,
aquelles coses,
unes tires de colors,
i un moment que surten,
i dius,
això,
està com un cazador,
l'han posat aquí això,
perquè algú ha dit,
està molt blanco,
posa un poquet de color,
saps?
Sí,
que es vegi més espectacular,
no?,
que tingui més allò.
Sí,
però que dius,
hòstia,
que això no té un discurso,
no?,
diguem-ne,
no té una narrativa,
sinó que és una mica així,
bueno.
Bueno,
allò que dius que s'aguanta,
entre comillas,
no?
A la dona li va agradar molt,
diguem-ne,
perquè li agrada els musicals,
i li havia vist el vídeo i tal,
i a ella li va agradar,
va dir que era fluixa,
o ara coneix,
però m'agrada,
diu,
bueno,
però que passa una estona,
agradable.
Sí,
això sí,
eh?
Bueno,
jo m'agraig que és tan bé,
com soc bastant musicalillos,
molt vitalista,
molt vital,
és com una injecció d'optimisme.
Jo quan vaig veure el musical
vaig predisposat a dir,
a veure què metge,
el que metge.
Clar,
també,
però després hi ha la lògica,
objectiva.
Però a mi m'agrada,
tinc una mica,
que se t'oblidarà,
que és una pel·lícula que s'oblidarà.
Una mica més de mala llet,
i les que tenen més mala llet,
això,
cagos,
i aquí,
l'otro,
i cabaret,
i molent ruix,
clar,
coses aquestes que tenen una altra història,
no?
Clar,
clar,
és una altra.
Bueno,
doncs seguim una mica amb més novetats,
i després ja parlem,
si us sembla,
re,
jo faré un comentari de 5 minutets,
si parlem de Paris-Texas,
si parlem del Meta de los Simios,
i una mica,
doncs,
arrodonim,
perquè la setmana passada
vam fer una miqueta la ceremonia
dels Goya,
i bueno,
jo una mica la vaig poder veure,
m'insisteixo,
soc friki en moltes coses,
i també per les ceremonies,
la dels Oscars,
no sé si podré,
però bueno,
per horaris i tal,
però bueno,
aquesta sí que em vaig enganxar,
perquè vam fer un dissabte a la nit,
vaig dir,
ah, mira,
pots baixar-ho i tal,
doncs jo pensava sortir el Dani Rovira,
que fa dos anys que ho feia,
l'actor i tal,
i ho feia força bé,
sí,
ho feia força bé,
dins del que seria la gent que ha passat por ahí,
que ha passat a l'André Buenafuente,
ha passat a la Rosa de Paz,
no,
això va ser el que es gaudia,
ara m'estic liant jo,
no,
m'estic liant molt,
no,
no,
fora,
bàsicament,
el Dani Rovira va ser també la Rosa Maria Sarda,
aquesta gent,
però en aquest cas,
em quedo amb aquest nano,
que va fer-ho molt bé,
el Dani Rovira amb un any i amb l'altre,
i ara han vingut dos nois d'aquests
que van fer aquelles coses,
bé,
aquella cosa,
aquell programa a la 2,
que es deia Mutxetxa de Nui,
que eren 3,
però estava Joaquín Reyes
i Ernesto Sevilla,
que són els dos presentadors,
uns nanos que estan molt de moda,
que fan molts monòlegs,
no,
amb això del Club de la Comèdia,
i que el Joaquín Reyes col·labora a l'Intermedio,
bé,
doncs són gent que fa un humor,
doncs una miqueta més,
no sé,
més casquivà,
no ho podíem dir,
més provincial,
no sé com dir la paraula,
només poblerino,
amb tot respecte,
perquè jo soc de poble,
però una cosa així com molt
de l'Espanya profunda,
vull dir,
amb aquestes paraules
que de tant en quant,
aquest comentari,
la manera de...
Bé,
vam voler fer una cosa
que fos més plana,
és a dir,
molt més de monòleg,
que també una mica és el que feia el Dani Rovira,
evitant la part musical,
que sempre queda una mica xurro,
exceptuant la que seria
una cosa molt original,
que va ser que l'Eleonor Walding,
amb Mar Lango,
van sortir,
van cantar les quatre cançons,
que estaven nominades
a millor cançó,
i es va cantar ella,
amb molta elegància,
com és la Walding,
que té aquesta manera de cantar,
vull dir,
que ho fa bé,
bueno,
raonablement bé,
però com a mínim li dóna
aquest toc una miqueta
més jazzístic a tot,
i aquesta cosa més elegant,
bé,
va sortir prou correcta.
Tot l'altre,
res més que ells,
un o l'altre,
ferien tonteries,
gravaven vídeos,
bé,
vídeos gravats prèviament,
amb el carrer a l'Ehalde,
no sé què,
va ser bastant senzill,
en general tot.
El glamour també,
del que seria la festa,
va venir donat justament
per la reivindicació femenina,
uns vanus de color vermell
que posava mas,
un hashtag,
mas mujeres,
no?,
amb el que es reivindicava
el percentatge
de la presència de la dona,
sobretot,
a nivell de la direcció,
perquè em sembla
que hi ha un 7%
solament de dones directores
a l'estat espanyol,
i això és una cosa
que realment,
doncs,
s'ha de tenir en compte
i que s'ha d'intentar promocionar
que en aquest cas
les dones es llenci més,
no?,
o que tinguin,
perdó,
que realment siguin acceptades
per productors i tal
i que confin,
vull dir que és que és absurd,
no?,
vull dir,
perquè tenim monstres
com la Isabel Coixet,
que justament va ser
la gran guanyadora
dels premis importants,
no?,
jo crec que per dues qüestions,
perquè jo no he vist la llibreria,
tu l'has vist, Rosa,
eh?,
sí,
però,
bueno,
és una pel·lícula
que sembla ser senzilla,
no?,
està bé,
està bé,
però és flixeta,
no,
no deixarà...
exacte,
jo crec que la intenció
va ser premiar millor pel·lícula
i millor direcció
justament a una dona,
en aquest cas,
amb una carrera meravellosa,
Isabel Coixet té dues pel·lícules,
potser aquesta no és la millor,
jo no l'he vist,
però pel·lícules magnífiques
i, per tant,
s'ho mereixia
amb totes les de la llei,
potser encara que sigui
per això,
per intentar,
doncs,
donar aquest punt d'inflexió,
doncs,
a la dona directora,
no?,
que s'ha de buscar més,
que teníem de sort
que estava la Clara Simó
amb Estiu 1993,
que hi havia,
em sembla,
algú més,
no me'n recordo ara,
amb alguna altra pel·lícula,
no m'hi equivoca,
o amb algun curt,
però també,
però era com molt determinat,
no?,
és a dir,
a part de les actrius,
dona,
que és una cosa que sí que el percentatge
està com el masculí,
més o menys,
però la part de direcció,
de producció,
d'efectes espacials,
de direcció,
de fotografia,
aquests punts més dona,
que és el que es buscava,
no?,
vull dir,
guionistes,
no?,
això és el que van reivindicar.
Bé,
a veure si és cert,
i d'una manera ja arribem
a aquesta varietat necessària
amb tots els aspectes laborals,
vull dir,
que això és el més important
que hem d'arribar.
I l'altre,
doncs bé,
simplement això,
gran guanyadora,
la llibreria dels grans premis,
no?,
i sobretot gran guanyadora en general,
eh?,
del que serien
dels efectes espacials,
i també guió i tal,
en dia,
o en dia,
eh?,
aquesta pel·lícula basca.
I bé, bé,
en general,
estiu del 93,
del 1993,
va guanyar la Bruna Cosí,
va guanyar la mare,
per entendre'ns,
no?,
a la tieta mare.
Exacte,
i em sembla que
el millor guió adaptat,
o no,
el millor guió,
algú així va guanyar,
va guanyar dos premis,
no?,
també una mica,
i que va sortir la Clara Simó,
perquè és millor guió,
sí,
perquè l'havia fet ella,
i per tant va sortir
a reivindicar una altra vegada
aquest tema.
Per tant,
la part aquesta,
bé,
molt correcta,
i molt,
molt correcta,
no?,
molt bé que es fes això,
no?,
i diversos que van sortir,
li van donar Marissa Paredes
al premi al Goya d'Honor,
no?,
que també va fer un comentari
al respecte,
molt bé,
en general,
molt bé,
i, bueno,
fantàstic.
Dit això,
jo,
en aquest cas,
jo,
quan fan aquests moments
dels premis,
m'agrada una mica,
doncs,
mirar pel·lícules
que estan vinculades
amb això.
tinc una pendent
que és brava,
que la vull veure,
que en aquest cas
és dels Gaudí,
que, bueno,
que tracta una mica
el maltractament
de la dona,
en aquest cas,
amb la Laia Marull,
que fa un paper
molt important,
que intentaré
per la setmana que ve,
però jo una mica
m'he mogut
a banda de les pel·lícules
que van guanyar,
que ja hem parlat molt
de l'estiu 1993,
ja hem parlat de la llibreria,
doncs,
en dia va parlar
en Jaume
amb el seu moment,
no?,
que jo és una pel·lícules
que vull recuperar,
que se m'ha escapat
i sembla ser que val la pena,
doncs,
jo una mica
m'haig fixat
en aquelles pel·lícules
una miqueta més determinades.
Bé,
millor pel·lícula
estrangera,
The Square,
no?,
clar,
estava Lady Macbeth,
estava Tony Erdman,
que és una pel·lícula
que et deixa
descol·locat absolutament,
Lady Macbeth
és una pel·lícula
que a mi m'encantà,
ferma
amb una gran potència,
i l'altre
no me'n recordo
quina era,
que a mi era molt coneguda,
i The Square,
clar,
què passa amb The Square,
què és això?
No,
sabia que hi havia una referència,
Palmador a Carnes,
no?,
i jo
em poso a veure la pel·lícula
l'altre dia,
dues hores i 43 minuts,
dius,
anem amb temps,
a la vida,
pel·lícula una altra vegada
sueca,
sí, sueca,
Rubén Oslund,
el senyor,
i bàsicament
un tal Claes Bank,
que és el que porta la pel·lícula.
The Square és una instal·lació
d'art contemporani
del museu
més important teòricament
d'Estocolm,
no?,
que es diu
X-Royal Museum,
que no sé si això o no,
no ho he mirat,
que és això,
un terra,
és a dir,
el terra,
un muntatge
d'una artista
argentina,
Lola Aria,
sap què es diu,
que és un quadre
fet amb una mena de,
com es diu això,
dels rètols,
amb un neó blanc,
no?,
al voltant,
no?,
llavors,
en aquell espai,
és un moment
de lloc
de comunió,
de socialitat,
en el moment
en què allà dins
d'aquest espai
la societat
es converteix
en alguna cosa
perfecta.
Si surts d'allà,
la percepció
de la instal·lació,
si surts d'allà,
en teoria,
entres en la societat
normal del que hi ha.
És una pel·lícula
que a mi em va
descol·locar
absolutament
per dos motius.
Pel·lícula elitista,
pel·lícula complicada
d'entendre.
jo estic
dins del món
de l'art.
A mi
em va deixar
sorprès
com es pot fer
una pel·lícula
amb aquest to.
És com si passés
l'acció
al MACBA
de Barcelona.
És un museu
molt estil MACBA,
d'acord?
Ell és una persona
que té una vida,
clar,
director del museu,
és snob,
té una vida
totalment determinada,
amb unes filles,
està separat,
és una persona
amb un nivell,
té una casa
superguai,
és a l'estil
suec i tal,
i a partir d'aquí
comença a tenir
uns vincles
amb la gent
de nivell social
més baix,
li roben la cartera,
li roben el mòbil,
això li fa que demani
que li retornin,
amb unes cartes
que llença l'edifici,
però té por
d'arribar a aquell edifici
perquè és una gent
que no és del seu estil.
A partir d'aquí
apareix un nen
que li reclama
el que seria
aquest paper
que ha posat
a la bústia,
posant que són uns lladres
i que hi tornin
al seu telèfon
i a la seva bitlletera
ha fet que els seus pares
el castiguin,
sempre hi ha
pediolàries pel carrer
que li demanen diners
i és una cosa
que dius
a veure,
què estic veient realment,
què en vols fer,
què en vols dir,
perquè
són escenes llargues,
a vegades
insulces,
amb una idea
d'una gran postmodernitat,
però a vegades
amb una cosa
absolutament fora de lloc,
què té aquesta pel·lícula
per donar-li
la Palma d'Or de Cants?
Per mi, eh?
A mi em va deixar
molt trastocat.
Jo he vist crítiques
i que diuen
una cosa semblant,
no?
Hi ha bastant
diversitat d'opinions aquí,
no?
De que,
bueno...
Fa una actuació
de body art
d'un tio
que es passa a quatre pobles
i comença a arrossegar
una noia pels cabells,
no?
Pel terra,
dius,
però què estic veient,
no?
Vull dir,
que jo em vaig...
A mi he quedat
molt, molt, molt de costat,
molt, molt,
com dient,
no m'interessa.
I mira,
que és un àmbit
que dius,
home,
que em podria interessar més,
no?
Perquè,
llavors,
el mag va quedar
quatre o cinc mesos,
no?
Vull dir,
no,
no,
crec que és una pel·lícula
per mi fallida
o que hem volgut buscar
alguna cosa més
del que realment no hi és,
no?
I, en canvi,
amb una mujer fantàstica,
amb una xica fantàstica
que és la guanyadora
de la millor pel·lícula
sud-americana.
Per cert,
tant una com l'altra,
The Square,
com una xica fantàstica,
seran nominades
de la millor pel·lícula
estrangera als Oscars.
Per tant,
aquí tenim dos pel·lícules possibles,
juntament amb Cinamor,
de Rússia,
que diu que se guanyarà,
però, bueno,
ja veurem.
La xica fantàstica
és una pel·lícula
de Sebastián Lelio,
el que va fer Glòria,
una pel·lícula xilena,
que el Jamal la va veure
i jo no l'he pogut veure
però diuen que estava molt bé,
amb la Daniela Vargas,
que és una noia transgènere,
una noia que físicament
ja ho veus,
perquè no amaga la seva nuesa,
fins a un límit,
però no l'amaga,
i un tal Francisco Reyes,
que és una mica
la seva parella
a la pel·lícula.
És una pel·lícula clara,
directa,
sense cap tipus de volta,
és una pel·lícula meravellosa,
ella ho fa de pebrots,
no es pot dir,
ella ha guanyat tots els premis
i hi ha hagut els parabèl·la de Rinales,
que no me'n recordo,
en molts llocs,
vull dir,
tu mires el Palmarès
i molt millor que el Desquers
50 vegades.
És una pel·lícula clara,
directa,
a vegades té una certa sensació,
és una pel·lícula
una mica almodóvar
de l'època
de què ets jo para me de fer esto,
té aquesta estètica
dels 80's,
aquesta cosa xilena
i a vegades que passa
amb les pel·lícules sud-americanes
que sembla que siguin actuals,
tenen aquesta cosa,
aquest regust una miqueta,
no direm cutre,
però sí retro.
I llavors,
ella el que fa és simplement,
té la,
sort,
no?,
que una noia transgènere,
que ja sabem que
en més d'una ocasió,
doncs,
prèviament,
ara no tant,
però temps enrere,
doncs,
era molt més complicat,
no?,
doncs,
troba l'amor de la seva vida,
és a dir,
un home separat,
amb una edat,
que la cuida,
que està a casa seva,
que viu a l'apartament,
viu en junts,
no?,
i a partir d'aquí,
clar,
abans prèviament hi ha una dona
i hi ha uns fills,
que lògicament,
la dona,
estem parlant de gent
bastant elitista,
també de Santiago de Chile,
i clar,
i ell passa de tenir
una relació amb una dona
i un fills,
amb una,
amb una,
amb una noia,
que era un noi,
i que no saps ben bé,
encara,
si realment ha pres el pas
definitiu d'operar-se,
eh?,
doncs,
el que seria,
doncs,
que li pregunten descaradament
la policia
i ella diu que no ha de dir-ho,
no?,
però, bueno,
intueixes que no,
que no s'ha d'operar-la encara,
per tant,
això,
de cara
al propi Francisco Reyes,
que seria la seva,
no té cap problema
perquè ja ha assimilat,
però,
en canvi,
per la família no ha assimilat
que estigui liat
amb un transexual,
és a dir,
directament,
ja ho diu d'una forma,
clar,
pejorativa,
no?,
parlar,
li diuen,
perdoneu,
ningú s'ha de maricó en pinta,
o?,
clar,
és que això dius,
ostres,
és una bestiesa,
perquè, clar,
com va vestit de dona
i tal,
i això,
ara,
és una pel·lícula
que parla de la dignitat,
és meravellosa,
ella és digna
en tot el moment determinat,
és a dir,
en cap moment
hi ha un accés,
ella és meravellosa,
és a dir,
treballa amb una capacitat,
amb una elegància,
que dius,
vale,
ve un la matxaca,
ve l'altre la matxaca,
que ve l'altre,
li fan passar
una prova de tot
per intentar,
i tal,
la nuen allà,
i, clar,
llavors ella dius,
però en tinc que nuar,
doncs si no,
te meteremos en la...
Bé,
hi ha una mena de morbo,
malsar per la gent
que l'embolcalla,
no?,
i mi padre,
què viu en ti,
no?,
i ella,
doncs,
clar,
dius,
doncs el que va veure
ja està,
no?,
i què,
i no sé què,
i te metia per detrás,
clar,
m'entens?
Vull dir,
tot és molt tosc,
no?,
al voltant
d'una societat xilenes,
i aquí també
ens trobem amb gent
bastant garrula
amb aquest tema,
que no entén
el tema del transgènere
i tota la genètica
i la problemàtica,
i com diries això tu,
amb home o amb dona,
no?,
home,
perdona,
és una dona de la baixa,
per tant,
queda clar,
no?,
vull dir,
això és el que es remou,
i de veritat
és una pel·lícula
magnífica,
jo em vaig enganxar
i vaig dir,
vaja,
que m'enganxo
i no em moc d'aquí
fins que no acabi la pel·lícula,
va estar claríssim,
no?,
molt raonable,
molt recomanable.
La motxacha,
com és?
Una xica fantàstica,
una xica fantàstica,
eh?,
per això,
jo,
fins al final,
ella,
elegant,
a més té un,
m'agrada,
no?,
al final és com molt
que dius,
bueno,
no?,
vull dir,
és una cosa com
molt lírica
i molt correcta,
no?,
bé,
sense acabar bé les coses
ni malament,
no és una cosa,
no és un happy end,
però hi ha un pas
més endavant,
no?,
del que ella aconsegueix
com a dona,
no?,
és molt maco,
m'agrada com acaba
d'una forma molt senzilla,
però a la vegada
molt agradable.
Molt bé la pel·li,
molt bé,
per tant,
el Descuer,
que no li ha dit nada más,
que és molt pesado,
i la xica fantàstica,
sí,
espero que li segueixin donant,
eh?,
molt bé,
molt bé,
ens quedan deu minutets,
Rosa,
parlem del planeta
de los simios
i acabem amb el tema
també d'això,
ai,
del poc,
m'estic liant,
Rosa,
París,
Texas,
París de los simios,
París de los simios
i el Nacho
va a parar de Texas,
un país molt sui generis,
del Texas de los simios,
exacte,
que també va a parar
allà al final,
a la costa aquella
norteamericana.
Bueno,
París,
Texas,
he revisat la pel·lícula,
Wind Wenders,
de Wind Wenders,
de l'any 1984,
una pel·lícula que està protagonitzada
pel Harry D. Stanton,
i la Natasha Kinskis,
Kinskis,
Kinskis,
Kinskis,
Kinskis,
i, bueno,
és la història al revés
que dic jo,
és un senyor
que apareix al desert,
clar,
les ciutats de Texas,
al desert,
bueno,
de fet és un lloc
entre la frontera
de Mèxic,
Texas,
el Tex-Mex,
que li diuen.
El Tex-Mex,
exacte,
sí,
i és un senyor
que apareix caminant,
un senyor d'aquí,
bueno,
vull dir,
de nord-americà,
no és mexicà,
és d'aquí,
a més vestit a la,
totalment americà,
no va vestir de cap.
Amb una gorra
i res,
no?,
i caminant,
caminant,
caminant,
veus que ja se li acaba
la garrafa d'aigua
que porta,
va parar en un lloc
on un metge
al final li atent
perquè ja està desmallat,
ja,
i es posa en contacte
amb el seu germà,
que el germà viu
a Los Angeles,
no era?,
a Los Angeles.
Jo fa molt de temps
que...
Sí,
és que jo l'havia vista
també fa temps,
i fa molt de temps també.
Però després n'hi ha moltes coses
que se t'obliden,
d'acord?
I està molt bé.
La música la tinc al cap,
boníssim.
La música s'inquieta,
no?,
aquella de...
Boníssim,
sí,
cert,
sí,
sí.
Aquella s'inquieta.
No han passat els anys
per la pel·lícula,
trobo que s'aguanta molt bé,
s'aguanta molt bé.
Llavors és,
però jo deia que és la història
al revés,
no?,
quan ja el germà ve,
dius,
ostres,
jo que han trobat el meu germà,
ja feia quatre anys
que no sabien res d'ell.
O sigui,
que és el que havia passat
i ell des d'aquell moment
que va deixar aparèixer.
Llavors,
sí que sabem
que té un fill,
és un nen,
que llavors tenia
tres,
quatre anyets
i ara se'l van quedar
el germà i la dona,
el van cuidar ells
perquè,
clar,
si és que ningú més,
és que el mateix va deixar aparèixer
i la dona també va deixar aparèixer
al final,
i llavors la criatura,
què fem amb aquesta criatura,
no?,
que és un nano així ross guapíssim
que dius,
home,
no és fill d'aquest senyor,
està clar,
la seva mare,
a veure qui és,
fins que ja veus
que és la Natasha Kinski,
no?,
bueno,
una mica la reconstrució
d'aquesta història,
no?,
del per què ell va desaparèixer,
per què va estar quatre anys,
que després,
bueno,
caminant por ahí,
què buscava,
cap a on anava,
no?,
i quina memòria tenia també,
no?,
dels fets,
quina consciència
del que podia haver passat,
no?,
del per què es va trencar
aquell parell
i aquella família,
no?,
bueno,
al principi no parla tampoc,
està com mut
i només obsessionat mentalment
per anar
a buscar,
no?,
i, bueno,
fins que ja amb el germà
ja sí que aconsegueix
fer-lo entrar en raó
a un amic,
o en raó
parlar
i a poc a poc,
no?,
amb molta paciència,
torna a veure el seu fill,
aquest nen,
que ja està superintegrat
amb aquesta altra família,
perquè li va agafar tot molt petit,
ell no era conscient,
pràcticament,
no?,
sí que ha vist
en algunes pel·lícules
de Super 8,
de Super 8,
aquí ja el vull també baixar,
amb el Super 8,
sí que ha vist
les imatges del seu pare,
la seva mare biològica,
no?,
però el nen,
bueno,
com que està molt integrat,
no?,
i de fet al principi
té com un rebuig
cap a aquest altre pare,
no?,
que se li presenta aquí,
no?,
perquè el germà
en tot moment,
el tiet,
que li està fent de pare ara,
en tot moment vol,
a més,
en tot moment
ja han explicat
que ell té un altre pare
i una altra mare,
que ells ara l'estan cuidant,
però que ell té
uns altres,
no?,
uns altres proscenitors,
i, bueno,
és una miqueta tornar
a recuperar la relació
pare-fill,
trobo que ho fa molt bé
des d'aquest rebuig inicial,
però amb molta educació
i amb molt sentit de l'humor,
el nano és molt espavilat
per això,
fins que després ja sí
que el nano finalment
ja sí que vol anar-se'n amb ell
i se'n van a buscar la mare,
perquè al final sí que
averiguant d'on està
i, bueno,
ja veus la història
una miqueta com havia anat,
no?,
que ell era molt jove,
que s'havia casat amb ell,
però ell,
jo què sé,
li deu portar almenys 20 o 25 anys o més
i, clar,
es veu que al final
ell,
bueno,
històries,
no?,
de què va començar a veure,
aquí ja està el tema
d'alcoholisme,
no?,
i una miqueta ja
les discussions
no de parella,
més que res ell de com anava,
no?,
i ella que també al final
també una miqueta
es despista una miqueta
de la situació,
no?,
i, bueno,
al final,
fins que un dia
ella va fugir amb el nen
i després al final
el nen el va deixar amb els tiets,
ella també va fugir
i l'altre marit també
i, bueno,
una miqueta aquest esgarveit
que van muntar,
no?,
i ara com a intentar
arreglar això,
ell,
des de la seva,
no haver-hi consciència,
d'alguna manera sí que té consciència
que ell va apartar el fill
de la seva mare
i ell el que vol
és que el fill
necessita la seva mare
i que estiguin,
i ella també el necessita
el nen,
llavors que ells
almenys estiguin junts,
no?,
però ell s'aparta,
com si d'alguna manera
el recorregut que ell,
a veure,
no és al final feliç
ni molt menys,
tampoc.
No, no, no.
No,
la història no pot tornar
a començar,
no poden tornar
a estar junts
perquè són ferides
que no,
no, no,
sí que es tancaran mai,
no tancaran mai,
i, bueno,
però sí que,
no,
tot com arriba,
coneixen bé
i ara a trobar-la de nou
les circumstàncies
que ell ara té,
no,
treballa i tot això,
bueno,
és interessant el nen
com reacciona també.
Aquella part final
quan es troben allà
és bastant punyent,
eh?,
la relació,
no?,
i com treballa
i tot això.
És un espai,
això sí que ho recordo
molt bé
i em va frapar molt,
eh?,
no,
l'he tant en el sentit
que, bueno,
ja està allà
i el que faig
és parlar amb els clients
amb aquest mirall
que ja...
Sí, sí, sí,
però bueno,
però ja la situació
en si és una miqueta
com peculiar,
no?,
per aquest tema.
Sí, sí,
és molt, molt,
no,
no,
ja dir,
jo trobo que no,
que és molt vigent,
és molt vigent.
La recuperaré,
mira,
jo també fa tant de temps
que ara m'estava pensant
i dic,
ostres,
tornaveu-la ara
perquè no em recordo,
no em recordo molta cosa.
Així comentarem més coses.
Molt bé,
exacte.
Volem,
parla'ns dels micos,
que tenim quatre minutets,
si podem parlar dels micos.
Ràpidament dels micos,
el 8 en B baixa de febrer
del 1988 en B baixa.
El 8 en B baixa.
Correcte,
just fa 50 anys
i una mica més
s'estén
al Planeta dels Simis,
una pel·lícula
a la cumbre
de la Science Fission
mundial
i que després
ha tingut de tot,
ha tingut,
ja ho hem comentat,
quatre pel·lícules
consecutives
als 70,
després uns remakes
als 90,
als 2000,
han fet,
no sé si ara
les últimes tongades
han fet,
jo no sé quantes han fet,
ja ha començat
en Barton
i després ja
sèrie de televisió,
jocs de taula,
suposo també
que jocs de videojocs,
bueno,
de tot,
diguem-ne,
és una franquícia
que ha donat per molt,
basada en una novel·la francesa
en la qual hi havia
una societat dels Simis
molt evolucionada
i que inicialment
s'havia previst de fer
amb una quantitat
de mitjans
molt importants
i resulta que
va haver algun problema
de pressupost
i al final
i al final van decidir
fer una societat dels Simis
una mica
més primitiva
i això va donar
una mica
el trenar
especial
de la pel·lícula,
no?
Aquell ambient
de sèrie B
i aquella societat primitiva
que potser
amb un desplegat
de medis
més futurista
no es quedat,
no?
O sigui,
això queda més bé
després amb la idea final
de la pel·lícula,
no?,
del planeta aquest,
el misteri del planeta,
que ho explicarem
perquè si algú no coneix ja
tota la història del planeta
dels Simis,
doncs,
bueno,
no sé si ha vingut veritablement
del planeta dels Simis,
no?
on ha vingut a la merra.
Dónde?
Correcte,
llavors,
bueno,
película rodada
molt setentera,
feta per Frank Linschafner,
un home que va fer moltes
pel·lícula dels 70,
Paton,
Papillon,
Niños del Brasil,
però iguals aquestes
que van tenir molta,
molt setenteres,
no?
Molt, molt, molt.
Molt un estil de rodatge
molt setentero,
i les imatges,
la música aquella,
la música tan
allò hipnòtica,
no?
El muntatge.
El muntatge.
És molt setentero.
És molt setentero,
tot és molt setentero.
les disfreses,
diguem-ne,
els Simis,
que, bueno,
fan el pego,
diguem-ne,
i té una expressió,
el Roderick McDougall
fent el protagonista,
Francisco,
fa una expressió així,
com que,
ostres,
amb l'estàtic que està,
té de vegades més expressió
que Charlton Heston,
no?
Que va estar en cara de piedra,
no?
En aquesta pel·lícula.
Sí.
I, bueno,
idees fortes
de que és la societat humana
que acaba degenerant
en una societat
que al final,
bueno,
és el planeta Terra
que serà encarregat,
de una catàstrofe nuclear,
que han tornat al Simis,
Simis que tenen
unes ideas
de com ha de ser
el cuneixement,
que tenen,
que quan fan l'interrogatori
al Charlton Heston
i diu,
no sabe nada,
de tractar,
precisament,
d'animal,
no sabe nada.
Diu,
com que no,
jo sé,
no sé què,
diu,
sabes les quatre regles,
sabes el no sé què,
digo,
cosas que aprenen ells
de memoria,
diguem-ne,
de generació en generació,
diu,
però això no és sabiduría,
i tal,
i aquí com una amiga
de,
no,
de dialectica
en tot això
i bueno,
i al final,
l'escena final,
molt recordada
la història del cinema
quan arribem al seu cavall,
Charlton Heston
per la platja
i veu allà
l'estatua de la llibertat
semi enterrada
i llavors veu
que ha tornat
a la terra
i ja...
És un clàssic,
eh?
És un clàssic,
diu allòs.
Sí,
sí,
sí,
os l'havéis,
os l'havéis cargado,
tal,
igual,
l'havéis destruït,
tal,
i el tío ja
que aquesta escena
és la mítica,
no?
Sí,
sí,
sí,
bueno,
val la pena
per això,
les que es van fer
després
no són més fluixes,
després les precueles,
secueles i tal,
acaben sent
el despliegue de medios
que no van fer al principi,
sinó que hi ha molts calés
allà,
molts maquillats,
molts efectes especials,
simis que semblan zombis
perquè hi hagan ràpid
i bueno,
això,
imprescindible,
es pot reveure
amb aquest toque setentero,
amb aquest toque de sèrie B,
amb aquest regust de cosa
que inicia una cosa
que després s'ha tingut
i una mica de,
bueno,
i aquí ara s'està dient
el director
que hem de tornar
a Planeta de Simis
al Planeta Terra,
a Planeta Sant Just
i que,
bueno,
doncs ja està,
doncs parlarem un altre dia
de les pel·lícules aquestes
dels anys 70.
Exacte,
l'escrivirem després,
i avui i ara ens acomiadem.
Bueno,
exacte,
i re,
i així escoltant molt ràpid,
re,
ens calden 10 segons,
la cançó que ballen juntes,
una xica fantàstica,
ella amb la seva parella.
Fantàstic.
Time,
aquesta cançó
de l'Emperson's Project.
Molt bé.
Marxem.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Ara escoltes
l'àdio desfèrgica,
sintonitzes
l'àdio desfèrgica,
la ràdio de Sant Just,
durant el 8x1.