Escolta, bé, para, que no ens escolta ningú perquè estem a la pausa de publicitat,
no acabo d'entendre el teu rotllo aquest del metavers.
Tu estàs entrant en un altre avatar, les tasques de direcció, no?
A veure, Eva, sí que tinc un altre avatar,
però no cal que en parlem a la retransmissió perquè no vull embolicar-nos.
La gent que ens escolta sóc el happy black i llestos.
Ja, però escolta, m'hauries d'haver dit alguna cosa,
perquè si no, amb les nostres connexions i el metavers em despisto.
A mi em ve de gust relacionar-me de veritat amb els avatars de manera més anònima.
Ja, no, no, ja veig que estàs buscant alguna cosa més.
Gelosa?
No, no, simplement que no m'havia plantejat res.
Ai, espera. Ostres, estem en directe.
Espera, que no estem a publicitat.
Ho vols dir.
Què és que je vais te nommer?
Je vais te nommer l'amor, l'amor tendre.
L'amor qui chant, doucement, dans mon cœur.
Batec, el metavers.
Una ficció de l'agüella Podcast Studio.
Dirigida per Eva Perales i amb el guió de Pep Blai.
Capítol 7
Enyorar
En setembre, darrera hora de música en català, amb alguna de les millors cançons d'amor des del primer festival del nostre país, el metavers.
Tres anys després que s'inaugurés el catvers.cat i gràcies a l'esforç de moltes empreses del nostre teixit digital, avui divendres, 14 de febrer de 2025,
desenes de milers d'abatars estem gaudint d'aquesta primera festa metaversica del cor.
Pep.
El batec.
Crec que no m'equivoco si dic que en aquest bloc hi canten algunes de les millors veus del festival.
La Jutín Nederman, l'Abet, l'Helena Gadel i el David Caravent dels Mishima.
I atenció que recuperem un grup que va composar una cançó d'amor mítica en català.
És teràpia de xoc.
No seré jo qui et porti la contrària, Pep.
Director musical d'aquest batec.
Les cançons de tots aquests artistes parlen de quan trobem a faltar algú, com per exemple el cas de la Jutín Nederman.
Aquesta cantautora, que tothom reconeix perquè té una veu maca, sensible, per discos preciosos com no.
Va fer una col·laboració amb l'Alejandro Sánchez, això sí que ho recordo.
Sí, la cançó, aquesta segona, a més, va guanyar un gramí que potser tenia la seva responsabilitat la Jutín.
Des del Maresme, al Metaverse, la guanyadora del gramí, Judit Nederman, amb aquest Voldria que fossis aquí.
Hola, sóc la Judit Nederman. Saludo a tots els avatars del batec.
Moltes gràcies per triar el Voldria que fossis aquí, com una de les millors cançons d'amor del segle XXI.
I dir-vos que em sembla totalment ennat de l'olla, està actuant al Metaverse.
Espero que us agradi.
Ara ja ets allà, no et vaig avisar, et vas oblidar aquell muc que dóna la teva olor.
Quan arriba l'anyó, m'obriga dia i nit, és la part de tu que es queda amb mi mentre estàs lluny.
Ja sé que la vida és així i sé que tothom fa el seu camí, també sé que sempre hi ha camí, però a vegades voldria que fossis aquí.
Bàsicament, parlo de la meva germana, que quan jo tenia 18 anys, ella se'n va anar a viure als Estats Units,
estudia música allà i era la primera vegada que ens separàvem tant de temps.
Era una barreja de pena, de l'enyorança, però alhora estàvem molt contenta per ella
perquè ella tenia moltes ganes de fer-ho i se li va brindar l'oportunitat.
La cançó intenta transmetre aquesta enyorança alegre, positiva, que posa més el focus en l'altre que no en un mateix.
Si tu t'estimes a algú, al final has d'estar feliç si li estan passant les coses que li han de passar.
I això és l'amor que hi ha en aquesta cançó, que és l'amor de germanes.
L'aprofito per reivindicar tots els amors que no són romàntics, que són molts
i que tot sovint són la xarxa que realment ens sosté i ens acompanya al llarg de la vida.
Aquestes coses que estem aprenent avui amb la Maria Garau ja la coneixeu perquè ens acompanya al llarg de tot el batec.
Però ara volem parlar d'un altre punt, d'aquesta guia que avui ens has fet per ajudar-nos a enamorar-nos en el metavers.
I té un quart punt superinteressant.
El quart punt és l'autoacceptació.
És molt important buscar la valia no en la resta, no en l'entorn, sinó la valia en nosaltres mateixos.
Llavors és molt, molt important treballar la teva autoacceptació i acollir totes les teves parts.
Nosaltres tenim parts bones, agradables, que ens agraden molt, de nosaltres mateixos,
però també tenim parts que no ens agraden tant, però formen part de nosaltres mateixos.
Llavors és molt, molt important acollir totes les parts i treballar aquesta autoacceptació.
Tu què faràs amb el teu avatar? S'assemblarà a com ets o no s'assemblarà?
Clar, és que el meu avatar només em representa la part física,
que potser aquí sí que puc volar imaginació i representar el que jo vulgui,
però la part de coses bones que tinc, coses que no són tan bones, potser segueixen estant,
perquè soc jo, darrere l'avatar sempre, sempre està la teva persona.
Llavors això és la realitat i no podem canviar.
Hem de tenir en compte que potser hi ha algun avatar que s'assembla físicament amb un altre avatar,
però el que hi ha darrere són persones úniques.
Totalment.
MacMorbo, obratxat.
És que necessito que m'entenguis, sisplau.
Escolta, per què no has recuperat la relació?
Has sigut tu que has vingut darrere meu i hem tingut un rotllo especial.
Per què no ho reconeixes?
A mi m'ha costat moltíssim fer un pas endavant.
No et pensis que perquè estigui dins del metavers m'és més fàcil relacionar-me.
M'equivoco igual.
I en canvi amb tu, tu ets diferent.
Has sabut tractar-me, m'has fet sentir a gust.
I ara què?
M'has de deixar així?
Va, contesta.
Morbi, contesta.
Per què has deixat de parlar-me després que t'hagi dit que soc tio?
No tenim bona complicitat?
Per què no em parles ara que et mostro la meva personalitat i no el meu general?
El problema no és el sexe, imagina't rap.
És l'engany.
Ai, Mac Borbo, ets aquí encara.
Perdona per l'engany, però...
És que de veritat que era l'única manera de ser jo de veritat i sé que és una contradicció,
però...
Demano, sisplau, que ho entenguis.
No, m'has enganyat.
El joc de la seducció no va així.
Pots amagar, però no enganyar.
Però quina diferència hi ha entre amagar i enganyar?
Et recordo que al metavers tot és un engany.
És real el teu avatar?
És real la teva veu?
En el metavers sóc qui vull ser i portaré el meu avatar fins al final.
Tu, en canvi, no ets coherent.
no saps si ets tu o el teu avatar.
Quina sort que ho tinguis tan clar.
Doncs jo crec que els avatars són una creació a mig camí entre el que som i el que volem ser.
I tothom és incoherent.
O no tens tu contradiccions, també.
Una cosa és tenir contradiccions i l'altra és fer-te passar per noia.
I a sobre per lligar amb ties.
De fet, ni te'n sols això perquè no saps si sóc tio o tia.
Doncs diguem-ho, si tan important és per tu que jo sigui noi, també és important per mi saber si tu ets noia.
Per què no confesses el teu gènere?
Ciao, chaito.
Una altra vegada, tio.
Molt bo, no t'escapis.
Molt bo.
Hem passat per diferents moments al llarg del festival, però ara ens hem posat super seriosos amb aquest bloc de cançons dedicat al patiment.
I és que, ja t'ho dic jo, cada vegada seria millor que donéssim el nostre cor a la ciència.
Teràpia de xoc.
Home, vas una mica fort, Titi.
Teràpia de xoc és el grup que recupera el batec per tornar a gaudir del seu gran èxit, Sense tu.
Una cançó que ha traspassat generacions com un himne, l'amor, i que va tenir una doble vida gràcies a l'èxit de la sèrie de televisió on sonava, Potserres Vermel·les.
No, el drama està servit una altra vegada.
Acabarem fent plurals avatars per les cantonades.
Des de la Garrotxa, un grup que vaig descobrir amb un disc que distribuïa l'Anderroc, Teràpia de xoc.
És de nit, és tot fosc, estic sol i no hi ha ningú.
És de nit, un racó dins del cor, ella hi és a dins.
Els seus ulls són brillants, i un somriure extravagant, ja no hi és.
L'he perduda, va marxar lluny del meu abast, i sempre estarà el meu cor.
Sense tu, jo no puc, sense tu, si no hi ets.
Sense tu, jo no sóc ningú.
Sense tu, jo no sóc ningú.
És de nit, és tot fosc, no estic sol, no ho estic, tu estàs amb mi.
I els teus ulls són brillants, i un somriure extravagant, i sempre estarà el meu cor.
Sense tu, jo no puc, sense tu, si no hi ets.
Sense tu, jo no sóc ningú.
Sense tu, jo no puc, sense tu, si no hi ets.
Sense tu, jo no sóc ningú.
No, no.
Si no estàs aquí, si no estàs amb mi, jo no et puc mirar, jo no et puc sentir.
Si no estàs aquí, si no estàs amb mi, jo no et puc tocar, jo no et puc passar.
I sempre estaràs al meu cor.
Més de nit.
M'ha donat bonbolla. Puc dir-te una cosa?
Ah, tens res de nou a dir o vens a regalar-me les calces de la Madonna?
No, tranquil·la. He pensat que tens raó i que ja és hora de parlar de la nostra vida real.
Doncs ara, ara no sé si em ve de gust.
Mira, és que he vingut al batec a escoltar música i m'agradaria conèixer més gent,
però tu te'n presentes cada dos parters al meu costat i em dones joc i quan m'agrada desapareixes entre cançó i cançó, sense saber per què.
Si no em puc refiar del teu avatar, com vols que confiï en tu?
Aviam, tu també desapareixes i jo no et pregunto per què.
Però, no sé, sento que darrere teus s'amaga una persona sensible.
Jo suposo que jo també ho penso de tu.
I que no ets un jovenet esbojarrat d'aquests que Casillent celebrava lligar per aquesta.
Home, massa jove no puc ser, si és aquí és l'Elvis.
I si jo sóc fan de la Madonna, t'ho diràs.
Et dic la meva edat?
No cal, en tinc prou sabent que fas regals amb intenció i que no tractes les dones com si fossin un objecte eròtic.
Amb el poc temps que disposem per connectar-nos, només podríem fer sexe express.
No em facis riure.
Però a mi és important que vulguis fer unir que la nostra relació dins el batec
i que no utilitzis el metavers com una excusa per treure la teva part negativa.
Vols dir com el típic gamer que es dedica a matar gent desenfrenada amb videojocs per descarregar la seva violència interna?
Això mateix.
Però sí que has d'entendre que jo no sóc una poeta com tu i no separo el món real del virtual.
I tinc ganes de saber qui és la persona que hi ha darrere de l'abatara aquest que ha disfressat Delvis.
Va, t'ho dic, però amb una condició.
Quina?
Que no t'enfadis si parlant del món real no sóc romàntic amb tu.
Tens parella, oi?
No, però sí, aviam, no ho sé. Crec que el que m'agradaria, bàsicament, és...
Què vols dir? Sí, sí, esclar. Jo també tinc les meves històries, fora del metavers.
És que han passat moltes coses en aquest batec, bombolla.
No fotis. No em diguis que ha sigut aquí, el batec. Va, amb quantes dones has jugat?
No, no, pera, deixa que m'expliqui.
No, prou, s'ha acabat.
No, m'han donat pombolla, sisplau.
Adéu.
Llometes digitals activades dels més de 70.000 avatars complen al festival.
Per cert, una xifra, Pep, rècord, que demostra que la realitat virtual supera,
en temes d'assistència, si més no, a qualsevol festival d'estiu en el món real.
Vols saber la veritat de la cançó sense tu?
Sí, perquè ja saps que sóc una tafanera.
Doncs mira, el cantant de teràpia de xoc la basca era quan tenia 17 anys i encara no tenia nòvia.
Què dius?
Sí, sense tu i ni nòvia. És una cançó perfecta d'enyora escrita per algú que no havia enyorat mai.
La basca era al seu poble, les planes davant de la casa de colònies,
mentre es tocava la guitarra per atreure l'atenció de les adolescents que passaven pel seu davant.
Vaja, que volia trobar algú per ballar.
Jo crec que sí, però no sé si ho va aconseguir aquell dia.
En canvi, la cançó que ve ara no està escrita en adolescència,
sinó en el moment més mediu de la carrera de la seva autora.
Que tremolin els arbres.
És la Bet i és el 2020.
Nascuda a Súria, la seva trajectòria està marcada per la seva participació a OT
i des d'aleshores ha tingut una trajectòria de recerca fins que s'ha anat retrobant amb l'artista que volia ser.
Em sembla bé, perquè sempre he cregut que algunes de les millors coses de la vida
arriben quan estem preparats per sentir-les.
Com l'amor madur?
T'estàs declarant algun directe?
Jo?
Sí, tu.
No dissimulis, eh?
Que ja començo a conèixer-te.
Des del cor de Bages, la Bet, que tremolin els arbres.
Ja, ja, ja.
He pintat l'horitzó per sanar les penes.
Tant de bo que aquest mar vagi ben de pressa i jo no em desespero.
Vaig lluitant amb dimonis a dins el meu cap.
He creuat l'oceà i ha valgut la pena.
Més enllà del teu cor, no hi veig cap frontera i jo no em desespero.
Ei, jo no em desespero.
Més grans, més forts, ara els somnis floreixen.
L'esperança es fa gran i les sento constant.
Jo em fento, jo em fento, jo em fento, jo em fento, per volar més amunt.
Jo em fento, jo em fento, jo em fento, jo em fento, que tremolin els arbres.
Jo em fento, jo em fento, jo em fento, per anar molt més lluny.
Jo em fento, jo em fento, jo em fento, jo em fento, jo em fento, jo em fento.
He vençut tota por entre amor i guerra.
He cantat mil cançons que ja formen part del món
i torno a fer-ho, van sonant melodies a dins el meu cap.
I he trobat a poc a poc la millor manera de poder ser qui sóc.
No hi ha marxa enrere i jo no em desespero,
i jo no em desespero.
Més grans, més forts, ara els dies comencen
i el meu cor i el meu cap volen ser al teu costat.
Per volar més amunt, que tremolin els arbrets,
per anar molt més lluny.
Jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo.
M'encanta el missatge de la Bet a la cançó.
Per arribar lluny necessites tenir al costat la persona que estimes.
I qui tinc al meu costat ara?
Sí, això.
Després de tres hores de cançons d'amor,
escolta'm, els nostres cors estan tremolant,
però per un tema d'efectes secundaris d'aquesta experiència multisensorial i immersiva.
No és per una altra cosa, Pep.
Patec és patec.
Patec.
Patec és emoció i és música, Eva.
No, i també és enamorar-se,
perquè jo crec que de la propera artista estàs una miqueta enamorat.
Molts catalans ens ha enamorat l'Helena Gadel.
Mira, la gent que no té...
Estic xalosa.
Hi ha molta gent que la té computada per la sèrie,
com si fos ahir, de TV3,
com si tota la vida hagués sigut actriu.
També com a actriu de musicals, amb Cabaret o El Petit Príncep,
però com a cantant també té els seus discos.
I s'ho munta molt bé, té una zona de confort molt maca
entre el jazz, el pop, el flamenc i la cançó d'autor.
Sí, sí, sí.
Ho has justificat molt bé, Pep.
I té una cançó d'enyor, i amb un capítol d'enyor, i va perfecte.
Ok.
Hola, va tarts al Batec.
Sóc l'Helena Gadel,
i espero que estigueu gaudint tant com jo
d'aquesta experiència en el Mataders.
Per tots vosaltres, et confesso.
Fa temps que ho penso i que no ho faig, fa temps que no t'escric.
No és que no et porti a dins, i aquí et tinc.
Ets tan gran, tan poderós, i tot ho fas tan bé.
Discretament, sé que no em creus, sé que no m'entens.
Segons de retorn que fan olor de tu,
es barregen amb silencis d'humitat i llum,
que crema els ulls el que va ser i no serà.
Esfollant pètals d'enyura cada pas que faig,
però et confesso, amor meu,
que ets l'únic per qui em batega el cor,
l'únic per qui ballen els meus veus,
i et desitjo el bé del món,
que arribi aviat a tu l'amor que pots i vols.
Distància que ara cura les ferides del passat,
distància que ens deixa viure el present triat,
deixa'm ser la capritxosa només un instant,
per tornar a ser la princesa que amb deliria vas trigar.
Et confesso, amor meu,
que ets l'únic per qui em batega el cor,
l'únic per qui ballen els meus veus,
i et desitjo el bé del món,
que arribi aviat a tu l'amor que pots i vols.
És una cançó, és una carta d'amor,
la protagonista li escriu el seu aport,
en majúscules,
perquè diguéssim que és una persona
de la que es va enamorar fa un temps,
i va tenir una història, que allò no va anar més,
però ha passat el temps
i aquella persona ha conegut moltes altres persones,
després de molt de temps s'adona
que res ha estat com allò que va tenir amb aquella persona.
El que vol és que aquella persona estigui bé,
que trobi l'amor que vol i que desitja,
o sigui, li desitja el bé,
és de, ostres, quant de temps ha passat,
com va molar allò nostre,
i que bé sentim que he viscut això amb tu,
molt maco.
Hola, llepa llepa 22.
Veig que has vingut contenta,
de pitralar.
Has pogut fer el mateix que jo amb el conill,
o la envia no t'ha deixat relaxar?
Ei, tranqui, tia,
jo no tinc ganes de seguir picant-me.
Tu has fet el que has volgut,
i jo també.
M'ha encantat volar junts,
llepa llepa 22.
Si tens més dubtes,
connecta't al xat del batec
i demana per batconillet.
Aquest sempre està igual.
Doncs no, tia,
està més content del que sembla,
ja t'ho asseguro.
I espera perquè ara li vindrà feina.
Què vols dir?
Batconillet,
Pots venir amb mi?
Hola, Despitrala 25.
Vinc volant.
Es pot saber que estàs liant?
Pots demostrar-me al davant meu
que està culat per tu o què?
No t'equivoquis.
Hem vingut per gaudir juntes del mateix, oi?
Com et puc ajudar, Despitrala 25?
Podem fer un trio?
Pots repetir la consulta, si us plau?
No estic segur d'haver-la entès.
Va, fes-me un petó.
Serà un plaer, Despitrala 25.
Ara, fes-li un petó a la Llepa Lipa 22.
Llepa Lipa 22.
Et puc fer un petó?
És una subgerència de Despitrala 25.
I tant que sí.
Per què no?
Ara, deixa que t'agafi
i que et remeni el cos
mentre la Llepa t'enganxa pel darrere.
Amb les mans al cul
i ens toques a totes dues.
Del pit fins l'entrecuix.
I aprofitem les sensacions tàctils del metaverg
per posar-nos calentes.
Oi que sí, tia?
M'agrada la idea.
No havíem fet mai un trio tu i jo, no?
Va, Batconillet.
Fes-me carícies als pits.
Serà un plaer, Llepa Lipa 22.
No m'havia imaginat mai que ens amuntaríem amb un robot informàtic, tia.
T'hi, estàs segura que no hi ha ningú al darrere que fan l'avatar?
Ei, que això s'està acabant.
I després què farem?
Ens trobarem a faltar?
Una mica, no?
Sempre tindrem la web del Batec.
Tres B dobles, la web llaponès, barra Batec al Metaverse i la playlist.
I ens la posem i jo me'n recordaré de tu i tu de mi.
Cert, clar i breu.
El què, company?
Cert, clar i breu.
Com la cançó dels Mishima.
Tu, escolta, va per tu.
Hola, abatars del Batec.
Sóc el David Caravent de Mishima i estic aquí seguint-vos, això, amb aquest primer festival musical del Betaverse.
Espero que us agradi la nostra actuació.
Però, bueno, doncs en cert, clar i breu, em vaig comprometre a mi mateix a escriure una cançó on jo digués t'estimo.
Perquè em vaig adonar que en català molt poques vegades se sentia les cançons populars t'estimo.
I mentre la feia, vaig crear aquesta mena de dispositiu en què una persona li va dictant a un altre, que és la cantant, doncs, la lletra de la cançó.
També era una manera d'amagar el fet que jo volia dir t'estimo però fer-li dir a alguna altra persona.
En la lletra de la cançó, doncs, hi ha, alhora, que és una declaració d'amor, una declaració de propòsit o de l'estètica que ha de tenir una cançó popular, no?, que ha de ser certa, clara i greu.
Tan cert.
Com que tu i jo som altres.
Tan cert.
Com que no hi ha res més.
Tan clar.
Com que la nit ens espera.
Tan clar.
Tan clar.
Com que no ho fa per tothom.
Com que no ho fa per tothom.
Tan breu.
Tan breu.
Com que no espera resposta.
Com que no espera resposta.
Tan breu.
Tan breu.
Com que hi sap el que diu.
Com que hi sap el que diu.
Ara.
Ara.
I aquí?
T'estimo.
T'estimo.
Qu'est-ce que je vais te nommer?
Dans mon cœur.
El Metaverse és un podcast de ficció dirigit per Eva Perales i escrit per Pep Blay.
Amb les interpretacions de Marina Pinto, Paula Bustos, Mariona Batalla, José González, Joan Ramon Vera i Bruno de Fabrizis.
Disseny sonor Eduard Fernández.
Disseny gràfic Mònica Hidalgo.
Enregistraments Helman Castanyeda.
Producció Llorenç Peris i Toni Otero de La Huella Creative Studios.
Disseny gràfic Mònica Hidalgo.