La soledat és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu, que ho facin sols.
Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten. I tu a ells, també.
Des de Bici sense edat, et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat
o en bicisenseedat.cat
amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Estudio l'AFP d'Auxiliar d'Infermeria,
que aporta molt al sector de les cures.
Jo faig energies renovables.
Curso una AFP dual. Estudio i treballo alhora.
Informa't de les preinscripcions
i descobreix el teu futur a
fp.amb.cat
F-Pro. Aviat podràs volar.
Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional
i l'AMB.
Ara escoltes
Ràdio d'Esvern
Sintonitzes
Ràdio d'Esvern
La Ràdio de
Sant Just
98.1
I see trees of green
Red roses too
I see them bloom
For me and you
And I think to myself
What a wonderful world
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Temps enrere, un duro,
és a dir, cinc pessetes,
era pagar molt diner per un àpat.
Havia de ser un sopar de traca i mocador.
Per això, quan es deia
aquell explica sopars de duro
es volia dir que exagerava molt els fets
o directament mentia.
Un sopar de duro
és una anèndota o un fet
sense gaire rellevància
explicat com si fos una gran cosa.
En certa mesura
és falsificar o exagerar els fets.
Un sopar de duro
en castellà és un cuento xino.
Per exemple, en el cas
Sandro Rossell
la justícia espanyola
s'inventa un cuento xino
per inculpar-lo.
Traducció
es van inventar
un sopar de duro
per inculpar-lo.
Doncs avui
parlarem de paradoxes
vers les persones
i les empreses.
A través de 20 sopars de duro
explicats en un llibre
escrit per teus autors
i publicat en l'any 2022.
Tres autors
que han fet de la vida
la seva professió
i de la professió
la seva vida.
Llibre escrit a sis mans
amb una gran capacitat
de comunicació
i que interactua
amb el lector
fent preguntes
que tenen com a objectiu
poder navegar
per la vida
sense acabar
anant
a la deriva.
Miquel, Bonet
i Anglerill
Joan, Cuí
i Costa
Josep Maria, Ordunya
i Ponti
Benvinguts
com esteu?
Molt bé
Molt bé
contents d'estar aquí
Molt contents
moltes gràcies
Ben trobats
ben volguts
a veure
presentacions
per ordre alfabètic
d'aquests tres autors
en avançat estat
de joventut
us ha agradat això?
Molt
és la veritat
és que és la veritat
el som
i jo estic amb vosaltres
al mateix tren
estem
i ens conserven bé
amb un avançat estat
de joventut
i tant
eh que sí
doncs comencem
pel senyor
Miquel Bonet
i Anglerill
i sencer
a tant dret
postgrau
en dret
del treball
i de família
té diferents
maestries
en màrqueting
i ciències
de l'empresa
professor universitari
mentor i consultor
ha publicat
més de 1500 articles
és autor
de Busca té la vida
que hi ha
un llibre
que porta
quatre edicions
i altres
cinc llibres
com a autor
i coautor
cooperant actiu
ambaixador a Espanya
de la fundació
Calipay
correcte això
sí correctíssim
vols afegir alguna cosa
no
que t'agrada cuinar
que m'agrada cuinar
sí sí sí
però jo mai he tastat
un plat teu
ho provaràs
home
t'agrada jugar a futbol
sí
mentre he pogut
he jugat a futbol
perquè ara ja
amb aquest estat avançat
no no no per això
és perquè em va
tenir una lesió al peu
però bueno
segueix
seguim
em van treure els claus
fa tres mesos
vol dir que
i les dues rodes
la bici
la moto
i la moto
i tant
que sí
l'aire a la cara
el vent sempre a la cara
vent sempre a la cara
aviam
el senyor
Joan Cui
i Costa
i essenciat
en psicologia
psicologia
de les organitzacions
poca broma
eh
durant més de 35 anys
s'ha exercit
com a director corporatiu
de recursos humans
en diferents empreses
què més
Josep Maria
i ciutadà del món
això és molt important
ciutadà del món
i tant que sí
i el tercer
Josep Maria
Ordunya
i Ponti
graduat social
format en recursos humans
durant més de 40 anys
s'ha exercit
la funció
de relacions laborals
i de recursos humans
en la direcció corporativa
de diferents empreses
nacionals
i multinacionals
què més Josep Maria
doncs un aficionat
ajudar la gent
a dedicar-se
a la muntanya
i amb la mesura que pots
mentre tens aquest avançat
estat de joventut
doncs fer que el món
sigui millor
fantàstic
mira ja som uns quants
aquí
també tinc que dir
als soients
que ja fa uns quants anys
que estem junts
amb el Miquel
i que gràcies a ell
hem tingut l'oportunitat
de poder-vos portar
aquí als estudis
a parlar
curiosament
de sopars de l'Uru
ja us posareu d'acord
amb qui respon
primera pregunta
el perquè del llibre
a veure
com tu has dit molt bé
estem en avançat
estat de joventut
i quan arribes a aquesta etapa
la gran bandatge
és que es perden
tres coses
pel camí
una és la vanitat
la segona
és la vergonya
que és limitadora
i l'altra
és la creença
en veritat absoluta
especialment
en el que és
l'àmbit
de les ciències socials
quan nosaltres vam començar
a pensar
a escriure el llibre
això va
era ja abans
de la pandèmia
un cop
està en aquesta edat
de la que estàs
una cop
has eliminat
les temptacions
d'explicar
la nostra vida
que evidentment
no interessa a ningú
perquè no hem fet
cap descobriment important
ni hem travessat
l'Àfrica en globus
ni hem fet
atacar-me en moto
bueno
aquest al meu costat
ha fet la ruta 66
en moto
però va
la ruta 66
és una carretera
eh
una altra possibilitat
era
intentar donar
consells
a les futures generacions
amb la qual cosa
no en tenim ni un puny
ja no hi hauria idea
com serà el futur
o sempre queda
aquell còmic
d'algú ho havia de dir
no?
ens vam adonar
que potser
el que era més útil
el que podria ser
més útil per tothom
era tractar
d'elaborar
el que en diem
un servei públic
d'avís per a navegants
per a totes aquelles persones
i nosaltres
en el nostre estat
és com els dels fars
estem dalt
d'un peny segat
quiets
parats
i n'hem fet llum
i qui es vulgui estimar
contra
doncs
la roca
es que ho faci
i qui vulgui
seguir navegant
doncs
que sàpiga
que hi ha un far
que li camina
li dóna llum
per on seguir avançant
aquest va ser
una mica el motiu
servei públic
per a
davís per a navegants
fantàstic
jo entenc
que
us inspireu
en el quartet
d'Alexandria
de l'Aurenç d'Orrel
en què es narra
una mateixa història
des de diferents
punts de vista
correcte?
us heu
inspirat
amb el
l'Olenç d'Orrel
la veritat és que
utilitzar
el llibre del
d'Orrel
el llibre no
els quatre
els quatre llibres
ens serveix
per una cosa
essencial i important
és explicar
una mateixa veritat
una realitat
vista
des de diferents
punts de vista
és el que jo deia
i per tant
com que l'òptica
és individual
dona peu
diferents
interpretacions
i això és el que el llibre
de fet preté
l'experiència
de juntar
quatre persones
del quartet d'Alexandria
que en realitat són tres
i un altre
com els mosqueters
com els tres mosqueters
sense afegir-hi el d'Artanyan
però bueno
però la gràcia
bàsicament
és aquesta
és a dir
cadascú de nosaltres
ha viscut històries
i experiències
que podrien dir
del mateix àmbit
però de maneres diferents
i això enriqueix
i enriqueix especialment
una cosa molt important
que són les preguntes
al final de cada un
dels sopars
ara
explicareu
i relatareu
el llibre
segons el vostre criteri
com vulgueu
però no em facis
l'espoiler
d'aquest acte
el llibre
perquè ja
li faré jo
la presentació
i abans de presentar
m'agradaria recordar
els oients
què era aquest individu
Lorenz Durrell
personatge
personatge
d'entrada
és indi
bueno
va néixer
és anglès
però va néixer
l'Índia
va inventar-se
això
explicar
la mateixa història
des de diferents punts
de vista
en la teologia
una vida
difícil
o una vida
diferent
diguem
la de Lorenz Durrell
bueno
va néixer el 1912
i va morir
el 1990
va néixer
a la Índia
i va morir
a França
va treballar
com a periodista
com a agregat cultural
britànic
com
diu
encara més
va ser espia
i
tenia un germà
el Gerald Durrell
que era
naturalista
i autor
d'una trilogia
i perdó
on explica
l'estada
de la família
a Corfu
perquè van viure
a molts llocs
a Corfu
al final dels anys 30
aquest escriptor
es va casar
quatre vegades
fills
barris
va ser un
dels amants
diuen
que va tenir
més importància
amenaix
ni
aviam
influït
ja
que estava
a Corfu
influït
per
una altra referència
que era
el Cavafis
aquest home
se li va
córrer
escriure
aquesta
tetralogia
realment
diu
trilogia
i no
és tetra
perquè s'enquadra
i va servir
perquè
vosaltres
d'alguna manera
us inspiréssiu
per escriure
el llibre
m'heu dit
que era correcte
o sigui
la meva primera
apreciació
és correcta
i clar
la pregunta
és ben clara
el per què
del llibre
amb els temps
que corren
jo crec
que es fa palès
que hi ha
una necessitat
la gent viu
de la immediates
i que
hi ha una necessitat
de
resoldre les coses
en el moment
i
davant d'aquestes
situacions
es presenten
el que serien
unes dubtes
o aquestes
petites cruïlles
de no saber
ben bé
el que més
ens convé
sobretot
aquella por
que tenim
quan ens equivoquem
o de no endivinar
exactament
el que volem
el motiu
et crea
un desassosseg
et crea
un malestar
i hi ha
el que diríem
un pànic
de fet
a l'acte
de triar
i
sobretot
triar
i equivocar-te
llavors
el que pretenem
amb el llibre
d'alguna manera
és
reivicar
el dret
a elegir
lliurement
sense caure
en aquells
pranys d'èxit
que altres
et venen
i d'aquesta
era una mica
la idea
de dir
davant de totes aquestes
cruïlles
que et trobes
a la vida
el poder
prendre la decisió
prendre la decisió
adequada
i a vegades
això
acaba
amb una sèrie
de preguntes
que t'has de formular
perquè davant
d'una cruïlla
hi ha preguntes
concretes
que un mateix
ha de fer
i per això
el llibre
sempre acaba
cada capítol
amb preguntes
no donem
respostes
abans
d'alguna manera
ho comentava
amb el José María
i dic
home no m'anticipis
qui en saps
resposta és
el Miquel
el Miquel Bonet
i repeteixo
la pregunta
el per què
del títol
per què
vinc sopars
de duro
jo crec
que ho has dit
tu
el senyor presentador
explicant molt bé
no vull dir
de fet
en Gassiel
que és el pseudònic
que empleava l'escriptor
que crec que va ser
director de la Guàrdia
Agustí Calvet
i Pasqual
deia que un sopar
de duro
és un àpat
a un restaurant
que costés
cinc pessetes
però és
alguna cosa més
que això
era alguna cosa
somptuosa
gastronòmicament
parlant
era quasi
inimaginable
i
és una d'aquelles
expressions
proverbials
que venen
d'aquesta
d'aquesta
inspiració
enfabrada
que jo
reivicant
aquesta figura
d'en Gassiel
i que
un sopar
d'abduro
només
es pot entendre
dintre d'una
d'una sèrie
de propostes
fabuloses
de projectes
una mica
quimèrics
o d'exageracions
que pot fer
un mentider
de set soles
i com deies
molt bé
tu us has mencionat
el tema
d'aquest tema
de Rossell
perquè clar
les coses
sempre
a la vida
hi ha moltes paradoxes
i es poden llegir
tenen diferents
lectures
i
una manera
d'entendre-ho
pot ser
tan en positiu
entès
d'una manera
com podria ser
per exemple
la paradoxa
famosa
del tema
de les persones
és el més important
d'una companyia
bé
sí
les persones
és el més important
d'una companyia
però
també
pot ser
un actiu
molt important
i a la vegada
un passiu
molt important
perquè mentre
es guanyen diners
és fantàstic
i que l'empresa
funcioni
i que tot vagi bé
però amb els temps
que volten
i amb el que estem
veient cada dia
l'altre paradoxe
és dir
les persones
per una empresa
que va malament
es converteixen
en un passiu
increïble
a qui va adreçat
aquest llibre?
doncs
és un llibre
que va adreçat
des dels adolescents
que han d'escollir
quina carrera professional
i com es guanyaran la vida
els seus pares
o adutors
també va adreçat
a l'administració
a mestres
a membres
del Consell d'Administració
a directius
a les organitzacions sindicals
a les patronals
i fins i tot
als polítics
si els polítics
són capaços
d'aprendre
d'una cosa
molt important
que és
lluitar
per el veritable
interès
de la ciutadania
no del seu
propi interès
o sigui
és una cosa
àmplia
que té
un munt
d'oportunitats
i que a més
permet treballar
des de l'òptica
de la pròpia empresa
com de la
òptica
de la pròpia empresa
com a carrera
empresarial
o del propi
professional
que té
que
i
enfrontar-se
amb reptes
permanentment
de fet
es fa dia crònicament
des del que seria
la vida professional
des de
l'elecció
del per què
vull estudiar una cosa
fins al dia
que em jubilo
i comença
del punt de vista
empresarial
des del que és
una start-up
fins al moment
en què una empresa
es ven
es tanca
o simplement
es transforma
passant
per totes
les etapes
significatives
en cada un
d'aquestes dues
vides
per regles
que hi ha
el de les persones
i les organitzacions
i qui ens ha respost
ha sigut
per mi el Josep Maria
Ordunya
i ara
el Joan Cull
afesiu
afesiu
teniu tot el programa
per explicar coses
vosaltres
matricos
bueno
ja que no deu res
i a vegada
fer-me un John Quintero
la pregunta és directa
de què va llibre
perquè ja estem parlant
del títol
estem marejant-la per viu
de què va el llibre
de què van 20 sopars
doncs el llibre
va de la vida
de la vida
de la vida professional
eh
de la vida
amb la que ens enfrontem
en cada moment
i també personal
també
perquè hi ha
la part de
que parla
de la
de la persona
empleada
especialment
perquè
té que enfrontar-se
amb les seves pròpies
situacions
amb tot
com que és
un procés vital
el de l'empresa
o el del propi
treballador
o empleat
té un començament
i té un final
i entre mig
es consumeixen
etapes
que porten
definitivament
a un punt de vista
que són
les cruïlles
en la vida professional
tots ens hem enfrontat
a moments
en els que teníem
que prendre decisions
ens hem enfrontat
amb les dubtes
característiques
de què faig
què accepto
com ho veig
de quina manera
quina por tinc
com la gestiono
com
com em sento
de responsable
o quantes por tinc
per tant
el que importava
ens semblava
que era important
en aquest moment
de parlar
de les cruïlles
era ajudar
a diseccionar
quin és el problema
i és la primera part
de cada un dels capítols
que parla justament
i explica
en els sopars
aquests de duro
s'entra
i és concret
quin és l'objectiu
per acabar
fent una llista
de preguntes
amb un tovalló
de quines són
les preguntes
clau
que cal fer-se
quan t'enfrontes
per exemple
agafo un exemple
de cruïlla
quan t'enfrontes
a
et volen promocionar
t'interessa
o no t'interessa
què vols
què no vols
per exemple
t'acomiaden
què fas
com t'has de sentir
quines preguntes
t'has de fer
quan això et passa
o per una empresa
hem decidit créixer
o hem decidit
canviar recursos
o diners
o beneficis
a canvi
de menysvalorar
les persones
també són les preguntes
clau
que l'empresa
té que fer-se
per tant
és un llibre
torno a dir
de preguntes
perquè la resposta
se les donarà cadascú
deixen que puntualisi
de fet
el que és important
és el tema aquest
de les cruïlles
és a dir
perquè les cruïlles
és on es produeixen
les paradoxes
deia
el malaurat
el Jorge Wagensberg
que fó
el primer director
del Cosmo Caixa
que si no hi haguessin
paradoxes
avui encara
serien bacteris
o sigui
de fet
les paradoxes
no són més
que raonaments
que en aparències
semblen vàlids
que parteixen
de premisses
que en aparències
semblen veritables
però que sempre
condueixen
a contradiccions
o situacions
contràries
als que hagués
el sentit comú
però
l'arrel del creixement
estan les paradoxes
no està
en els postulats
aquests
últims
que sembla que
hi ha
veritats
immutables
fer una mica
d'esment
el que abans
apuntava
aquí
l'amic Miquel
sobre
l'exemple
que ell posava
sobre el tema
dels actius
si aneu
com se vol
l'empresa important
veureu que
a la porta
al frustripi
si algun puesto
apareixerà
aquest lema
les persones
són l'actiu
més important
però sempre
hi falta una coma
la coma
és
sempre
que es guanyin
diners
i ens falta
una segona coma
que diu
perquè
si no es guanyen diners
es converteixen
en el passiu
més molest
llavors
les persones
què són
actiu
o passiu
i aquesta és
la gran paradoxa
si es pot ser
les dues coses
al mateix temps
o és situacional
i una de les coses
que té llibre
és que precisament
és
situacional
tot el que es planteja
és a dir
no hi ha
no hi ha
aquestes veritats
immutables
sinó que
sobre cada situació
t'aporta una cruïlla
en què tu
com a lector
t'has de plantejar
si estàs en aquella cruïlla
decidir
què has de
poder
triar
en un moment
determinat
un llicenciat
en dret
un llicenciat
en psicologia
un graduat social
format
en recursos humans
tots tres
moltíssima experiència
amb el tracte
de la gent
i arriba
a una conclusió
que al final
el final
el més important
el principal actiu
són les persones
hi ha
sense
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

What a wonderful world
Jonathan, Jonathan, Michael Batiste, més conegut per John Batiste.
Nascut fa 37 anys, és un cantant, compositor, músic, director d'orquestra i personalitat televisiva molt coneguda a Nord-Amèrica.
Curiosament, és membre d'una dinàstia musical de la família Batiste, i a l'edat de 8 anys tocava la percussió i bateria amb la banda de la seva família, la banda dels germans Batiste.
Fins demà!
Percussió pel piano, per la percussió pel piano, per sugeriment de la seva mare.
Fins demà!
hi ha moltes, hi ha moltes més coses, ha sigut un, i és, un músic, amb actuacions notables, des de fer tributs al Chuck Berry fins al Faig Domino, sempre present a l'entrega anual dels Premis Grammy, al concert de la Pau i la Justícia, va a l'Abama interpretar l'himne nacional en l'All
tant perquè ha gravat i actuat amb artistes de diversos gèneres musicals, des de l'Stivi Wonder, passant pel Prince, el Willy Nelson, el Lenny Kravitz, el Ed Sheeran, en fi, que és tot un personatge, ha obtingut 5 Premis Grammy, 14 nominacions als Premis Grammy, en el 2020 va obtenir el Globus d'Or per la banda sonora de la pel·lícula animada Disney i Pixar Soul, total, ha sigut l'intèrpret que s'ha deixat la seva versió.
de la nostra sintonia.
Aquest senyor ens serveix per introduir el segon tema amb vosaltres, que jo he explicat com interpreta la nostra sintonia aquest cantant, i ara us pregunto a vosaltres com està narrat el llibre, com l'interpreteu vosaltres, com el vau d'alguna manera escriure, com està narrat, aquesta és la pregunta.
Jo et diré una, entre tots, t'ho direm tot. Però, a veure, crec que hi ha un principi important, que és reivicar el dret a enraonar i escoltar-se.
O sigui, el llibre, el que pretén, i el que nosaltres hem pretès, és que els personatges enraonin entre ells per entendre's.
Algú que en aquest moment ens faria tanta falta a tots els nivells de la societat i en el món en què vivim.
Enraonar i escoltar. I llavors la capacitat, també, de l'empatia.
Per tant, com es deia, els temes estan presentats d'una forma situacional, hi ha una sèrie de metàfores en cada capítol.
Hem intentat fer-lo molt divertit, perquè és, de fet, diàleg pur entre els personatges,
basant-se en moltes situacions que tots els lectors podreu recordar, perquè les heu viscut d'una o una altra manera.
Fa un moment el Josep Maria explicava un cas concret de les preguntes que pots fer quan canvies de feina,
les que pots fer quan et jubila, quan la dona està acostumada, la família, a veure't el dematí que te'n vas i tornes a la nit
i ara et passaràs 24 hores a casa o moltes hores a casa.
I, com tota la vida, tot són preguntes i tot són metàfores.
Però, bàsicament, crec que el que ha de prevaleixer és aquest sentit de comunicació entès a partir del feedback
i a partir d'escoltar-se i empatitzar.
I jo hi afegiria un aspecte més, relligant amb el que el Joan havia deixat quasi pendent en l'últim moment,
que és la paradoxa de les persones són un actiu o un passiu.
En realitat, justament, és el que les empreses i les persones han d'aprendre a resoldre.
Sobretot aquells que tenim responsabilitat sobre la gent de manera determinada
perquè és el nostre àmbit i és el que ens importa.
Clar, nosaltres què hem fet amb el llibre?
El llibre que hem fet ha sigut dececcionar totes les possibles ruïles significatives
de la vida professional de l'empresa o de l'ampleat
i plantejar-les en forma de paradoxes.
Quan no em veu a l'índex, veu més preguntes, més paradoxes i més plantejaments
que no només el títol d'un propi llibre amb si mateix.
Clar, les paradoxes són una incomoditat.
Les paradoxes és allò que a nosaltres no ens agrada perquè ens enfronta amb la nostra pròpia situació.
Però enfront de les paradoxes han nascut els mantres.
I els mantres, d'alguna manera, no deixen de ser res més que una figura retòrica
que es repeteix per reforçar un pensament, reafirmant amb les repeticions el seu significat.
Clar, en el món acadèmic, els gurus del pensament empresarial,
els experts en recursos humans, ofereixen cada dia mantres
per poder fer-nos la vida més fàcil.
És el que, d'alguna manera, pretenen és portar-nos cap al camí de l'èxit.
Però el camí de l'èxit, de quin èxit?
Perquè l'èxit és el que els altres esperen o és el que tu vols?
O el que tu desitges? És el teu èxit o és l'èxit que el món accepta?
I aquesta és una paradoxa que ens hem de plantejar.
Per qui serveixo? A qui ajudo?
Amb el que faig cada dia, què estic fent?
Ajudo la societat? M'ajudo a mi mateix?
Ajudo a una tercera que no sé qui és?
És un element essencial.
I, clar, d'alguna manera, aquests mantres
no tenen en compte un element essencial que som nosaltres com a individus.
Es té en compte el que pensem, el que sentim, el que volem,
quin és el propòsit per al qual hem vingut en aquesta vida.
Tot això, si ho tenim clar, si tenim clar i ben definit qui som
i què volem, és molt més fàcil de poder plantejar-se.
Si no ho tenim clar, si depenem de l'entorn,
si depenem de les opinions dels altres,
si els altres ens condicionen,
estem en mans de tercers
i no fem la nostra pròpia vida.
I aquí venia l'element clau que el Miquel deia.
la capacitat de dialogar, de parlar,
de reflexionar, d'analitzar-nos.
Bé, em sembla que és important
explicar una mica l'origen de Tot plegat, no?
Primer capítol del llibre,
El per què del Tot plegat.
El per què del Tot plegat, sí.
El ser escritors novells,
tots ho havíem escrit per separat,
però escriure, diguéssim, a sis mans,
és una cosa que és complicada,
però solo perquè érem novells, no?
Vam intentar buscar tenir referents a on a inspirar-nos, no?
I el primer que ens va venir al cap
va ser el banquet de plató.
Si us en recordeu,
ho feia bastants anys que el vam llegir,
el banquet de plató.
Era un sopar en què s'havien donat cita
a un grup de comensals
per mantenir un discurs franc i obert
sobre l'amor i l'eros.
A nosaltres ja ens anava bé,
perquè el llibre,
donat que tenia que ser
un servei públic per avis per a navegants,
doncs, en què està basat?
Un servei públic de avis per a navegants?
Doncs amb l'amor, no?
I la segona cosa que tenien clar
és que el text tenia que tenir dues facetes, no?
Una part expositiva
i una part també propositiva pel lector, no?
A la primera,
el que fem els protagonistes
en cada un dels sopars
és contextualitzar la situació
en la que es produeix
cada un d'aquestes paradoxes i cruïlles.
I a la segona,
la que és aquesta propositiva
en què convidem al lector
és a fer-se les preguntes a dients
i què millor que l'estil socràtic, no?
Si us en recordeu,
Socrates en la part, diguéssim,
expositiva utilitza el que en diu
la ironia socràtica
i en el que és la part propositiva
la famosa maieutica, no?
És a dir, saber fer-se les preguntes al lector
vincensant les que aquest va descobrint
conceptes que li van ajudar
a veure la llum
en el moment de fer les eleccions
i de triar, no?
I bàsicament conduir-lo
subtilment
a través del que en diem
el pensament crític
a dubtar sobre afirmacions
que a la vida quotidiana
solem acceptar com a variables
que serien, en aquest cas, els mantres, no?
Sí
No, simplement
jo com a concepte
corroboreu
aquella teoria
maldestra meva
però no he trobat una de millor
que el que ens diferencia
a nosaltres
ens diferencia a nosaltres
de qualsevol altre ser viu
és el raonar
i l'enraonar
no hi ha cap altre ser viu
que pugui raonar
encara que diuen
que hi ha alguns elements
que hi ha alguns animals
que enraonen
però bueno
raonar
i enraonar
és propietat
nostre
ser humà
i és el final
el que marca la diferència
sigui
des dels polítics
i ho veiem ara la guerra
entre Rússia i Ufraïna
ni raonen
ni enraonen
i suposo que vosaltres
no suposo
segur
perquè jo he visitat el llibre
intenteu exposar el llibre
que quan jo us he fet la pregunta
de com està narrat
el llibre
ho esteu dient ben clar
que la gràcia
no és que vosaltres
doneu
fórmules magistrals
sinó que tot
ho deixeu en preguntes
que sigui la pròpia persona
el propi actor
en aquest cas
que busqui
dintre dels temes
que vosaltres poseu
la seva pròpia resposta
és correcte
això
totalment
aquí el que estem reivindicant
és que
és una paraula molt catalana
el d'enraonar
i que últimament
no l'emprem
xerrem
parlem
dialoguem
però el d'enraonar
és una paraula
quasi obsoleta
i el que hem volgut
és reivindicar
aquest fet
que l'enraonar
és sentar-se
sentir el raonament
d'un
escoltar-lo
amb atenció
nosaltres utilitzem
sempre una frase
que dèiem
és més fàcil
dir-li a un
que està equivocat
que saber
per què creu
que té raó
molt bona
tot el robatí
quan el sullent
s'ho torni a anar
és més fàcil
dir-li a un
estàs equivocat
que saber
per què creu
que té raó
no vol dir que té raó
però si tu et poses
a la pell de la dió
ara hi he entès
perquè
m'està explicant
d'aquesta manera
perquè al final
el que t'ho vas dir
que darrere
el que hi ha
són creences
hi ha valors
hi ha experiències
de la vida
que li fan
interpretar
una situació determinada
a partir dels seus valors
quan tu li dius
no
estàs equivocat
i has perdut
la primera part
de la batalla
en canvi
si tu ets capaç
de dir
o sigui
el que tu m'estàs dient
és que
i li repeteixes
les seves paraules
de forma que
ell se'n dona compte
que l'estàs entenent
és el principi
per poder-en raonar
perquè
si no
l'altre
és diàleg
o sigui
mostres
en tenim cada dia
amb els xerraires
aquests que surten
a la televisió
els opinadors
ningú va
a escoltar els altres
van a opinar
perquè jo he venit a parlar
de mi libro
eh
i llavors vull
eh
jo s'hi portat a vosaltres
per parlar del vostre llibre
bueno sí
però vull que
podem parlar d'altres coses
primer pel gust d'estar amb vosaltres
no
però vull dir que
al final
el que volem
és compartir això
és dir que
en raonar
és alguna cosa més
que doncs
que xerrar
o
diguéssim
donar l'opinió
no
totalment d'acord
mira i ara
estic mirant el Miquel
i em ve
la idea
de la cooperació
que estem ell i jo junts
d'alguna manera
traslladat
al vostre llibre
i a les vostres impressions
que la vida
la vida
al final
i ho veus
amb el voluntariat
que sempre diré
el mateix
que és impagable
el voluntariat
en el món
ni material
ni psicològicament
es pot
suplantar
el voluntariat
i ho veiem
la majoria de la gent
cobreix l'expedient
que pocs
posen sentiment
i ho veus
amb qualsevol
feina
i ho dic
perquè el segon
sopar vostru
que és molt clar
dieu
prendre la decisió
més encertada
per una vida
professional plena
o anar fent
és allò
o cobrir
l'expedient
ja està bé
95%
del personal
a la feina
entre els amics
i sempre diuen
el mateix
cobrir l'expedient
entens
que no em puguin dir res
no no
si jo no he fet
cap mal
tu què has fet
per la gent
no no
jo no he fet mal
a ningú
és quan et diuen
jo sempre dic
el dia que em mori
el pitjor que em podeu dir
de mi
és que era bon tio
és que no tenia res més
clar que s'ho pot dir
no he matat a ningú
ho entens
té que haver alguna cosa més
a la vida
bueno
rotios meus
jo no soc ni psicòleg
som vosaltres
que en sabeu
a mi
m'encanta el que dius
però deixa'm que ho acabi
de complementar
amb una creença
les coses que surten bé
a la vida
són aquelles
en què tu hi poses amor
quan ho fas
el Joan ho ha dit
el Miquel ho ha dit
tu ho acabes de dir
però jo vull repetir-ho
preguem-ne consciència
si tu estàs fent
una feina
en la qual
no pots mostrar
el teu amor
i pot sonar molt naïf
o molt estrany
parlar d'amor
però és que en realitat
es tracta justament
de què és el que portes
a dintre
què és el que tu
et fa vibrar
quan això
ho poses
amunt de la taula
i ho poses
en un plat
amb una feina
amb una relació
amb el que sigui
és quan tu realment
estàs donant
el màxim de tu
i no es tracta
de donar
el millor
es tracta de ser excel·lent
quan tu hi poses
tota l'ànima
però és una elecció
oh clar
el de fent
també és una elecció
el problema és que
després no tens dret
a queixar-te
sí
normalment
davant de les eleccions
sempre hi ha
allò que
dret o esquerra
no?
i trio l'esquerra
i llavors en queixo
perquè agafa l'esquerra
perquè llavors
l'esquerra no surtin malament
perquè hi ha tercers
perquè no sé
no, és una elecció
és igual de digne
dir jo és que vull anar tirant
i escolta
vic per guanyar calés
i vic per sortir
a mi el que vulgui
i és una elecció
però tu
has d'assumir
és la responsabilitat
que hi ha darrere
fins ara que hi ha
un element molt important
perdona el catall
que m'heu calentat ara
eh
fins ara que
és la poeta
era aquesta idea
aquesta idea
judaico-cristiana
del sentiment de culpa
no?
fins ara que els anglesos
o tota la tradició
diguéssim
anglesa
ells tenen dues paraules
per diferenciar
el que és
la responsabilitat
una és
la responsibility
i una altra
és la accountability
eh
la responsabilitat
és un concepte moral
mentre que
l'accountability
és del que jo
responc
bé
en molts casos
aquí
en la nostra tradició
tractem de buscar culpables
per justificar
el que no has de fer
tots parlen dels japonesos
els japonesos només parlen
de culpables
parlen de causes
he parlat dels japonesos
amb micròfon tancat
ah però perdona
amb la conversa
amb diut
de micròfon tancat
el Ferran ha parlat
i molt bé
del seu coneixement
dels japonesos
però una de les coses
que he après dels japonesos
és que ells mai busquen
el culpable
busquen la causa
perquè si tu
mates la causa
l'efecte també
el tens controlat
en canvi nosaltres
què busquem
el xai expiatori
és a dir
un moment que tens el xai
el mates
ja està
s'ha acabat el problema
però la causa
s'ha existent
i això lliga
amb la seva cultura
empresarial
bàsicament
sí
que són fidels
des que neixen
és a dir
perquè no
ells no se senten culpables
ells se senten culpables
es suïciden
sí
sí
però ells són tan fidels
que sempre
quan tenen un problema
busquen la causa
sí
no van a buscar
l'individu
sí
perquè sigui
el capari
de culpa
exacte
i això forma part
de la cultura japonesa
l'opocret que la conec
que li ha pressa
va ser que em prenguin el pèl
però
és l'única manera d'aprendre
que a vegades no oblidis
que
per això ja no em tinc
ni un pèl de tot
miquel
perdona
però clar
és que el Japó
fins al 1879
estaven a l'edat mitja
estaven els samurais
sí
això té un pes
molt específic
en la cultura japonesa
els japoneses
no era el més important
hi havia un tema important
els abogats diem
que tot dret
comporta
una responsabilitat
llavors el tema
de les decisions
el que hem parlat
els meus companys
o sigui
el tirar esquerra dreta
és que tu
ets responsable
del que fas
i tens de saber
assumir això
que ets responsable
nosaltres érem responsables
d'aquest llibre
i aquest
nosaltres podíem haver fet
un llibre totxo
vull dir
un totxo
explicant
explicant de fet
conclusions
i donant consells
que són la majoria
que són la majoria
que són la majoria
i és el de les tartúlies
i és el dels gurus
i és aquesta història
però nosaltres no som gurus
som unes persones
que portem
més de cent anys
treballant entre els tres
vull dir
que tenim unes experiències
de vida
que creiem
que tenim un cert
Ishigai
tornant a lo japonès
en aquest cas
de Okinawa
el sentit de vida
aquest propòsit de vida
i nosaltres hem decidit
tu abans parlaves
de la discussió
del debat
del tal
nosaltres
et diria més
hi ha molta gent
que apunta
a competir
quan del que es tracta
és de cooperar
i de fer les coses
conjuntament
segur
que si els nostres fills
els nostres nets
els nostres
la gent
de la nostra
la nostra generació
i les altres
es dediquessin
a escoltar-se
a parlar
a dialogar
segur que trobaríem
molts punts en comú
i podríem
d'alguna manera
millorar
tot el entorn
dos formes
si permets
ja que estem
entre amics
podem dir-ho
fer una confessió
que és que el llibre
es va escriure
dues vegades
i la primera
vam utilitzar
o sigui
vam ser
diguéssim
vam caure
en el parany
de la veritat
és a dir
vam escriure
el llibre
explicant
precisament
les veritats
del que es tenia
que fer
en cada situació
fins que vam tenir
com Sant Pau
una revelació
al caure del cavall
i vam dir
això no saps
per una bolletera porqueria
és un de més
un de més
exactament
passa que
ja a l'estona
que ens el vam llegint
de nosaltres
ja vam tenir
la quota de benitat
que volíem tenir
de lo molt que sabíem
i lo bé
que podíem acabar
de desprezar
i després
el vam tornar a refer
pensant
finalment
això
que hauria de ser
un servei públic
i veure'ns
farem
un matxembrat
entre el tercer
i el quart sopar
el tercer sopar
vosaltres dieu
que la finalitat
i el sentit
de les empreses
és moni, moni, moni
o riquesa compartida
i això
ho enganxo
amb el quart sopar
quan dieu
que m'agrada molt
aprendre
per saber
o aprendre
per tenir
expliqueu
expliqueu els oients
de què va
el tercer i el quart
eh
el matxembrat
ajuntant-los els dos
en el fons
és la mateixa dimensió
per això
per això
el matxembrat
individual o empresarial
el que és evident
és que
aquí
és on apareixen
primer
les teves creences
els teus valors
per tant
diguem-li
si una empresa
té com a finalitat
el continuar
i perviure
i seguir
donant oportunitats
a la gent
que hi treballa
amb ella
a lo llarg
del temps
és una visió
diferent
d'aconseguir
recursos ràpids
i de manera eficient
la mateixa
dimensió
des de l'òptica
individual
jo
jo
el que vull
fer
el que vull
aplicar
el que vull
aconseguir
a la meva vida
és
tenir o ser
la part essencial
on crec que tots
hi coincidiríem
i la nostra experiència
és aquesta
és
és millor ser
que tenir
però és impossible
perquè tu
escolleixes
què vols
qui decideix
en cada moment
ets tu
per tant
pregunta't
què vols
mira les avantatges
de tenir
i mira les avantatges
de ser
i mira quin és
l'inconvenient
de cada una
de les parts
per una empresa
és el mateix
clar
què fem
des de l'òptica
empresarial
veiem
el món
com una oportunitat
per obtenir
recursos
explotant
al màxim
o ho veiem
com una oportunitat
perquè la gent
tingui una manera
per la que pugui
guanyar-se la vida
aportant el millor
que tenen
a les seves mans
i creixent
com a societat
qui decideix això
l'empresari
o el grup d'empresaris
que tinguin
aquesta empresa
el mateix
que en el tema
del tenir
o de ser
tenir
és una visió
i hi ha gent
que té molt
ara
són
de veritat són
i ser
no és estar
no ens confonguem
som l'únic idioma
o sigui del català
o sigui del castellà
que tenim
la gran diferència
entre els anglesos
es tornen bojos
i els alemans
el mateix
és curiós
nosaltres sabem
el matís
diferent
entre el ser
i l'estar
això és una petita
vantatge
que tenim
el llengüatge
que ens fa
més fàcil
entendre
dintre de la
neurona
del coneixement
el significat
de cada cosa
i ara
jo me'n vaig
en un altre element
important
que ho hem dit al principi
però vull tornar-lo a treure
damunt de la taula
i amb això
els tres
hi coincidim molt
que és
valors
què passa
amb els valors
els valors
estem començant
perdoneu que
jo sigui tan crític
els estem començant
a abandonar
i estem
pensant més
en el benefici
immediat
en el resultat
immediat
en jo
que jo vagi bé
que no
amb el que faig
com afecta
el conjunt
de la comunitat
o de la societat
ho poso
damunt de la taula
la visió
de molts polítics
en aquest moment
és aquesta
el meu
aprofitament personal
no és
el bé
col·lectiu
i aleshores
clar
t'ha d'adones
compte
que aquí
és on
estem començant
a desviar-nos
en una direcció
que no sé
si és la que
ens convé
o ens interessa
o és la necessària
ara que comença
del període electoral
de les municipals
possiblement
faria falta
cada
vegada
que un polític
va fer un discurs
que el presentador
li digui
escolti
vostè
aviam
sap la diferència
que hi ha
entre el servir
i el servir-se
doncs cada vegada
abans de parlar
i dir
escolti
vostè
què ve aquí
a servir
o a servir-se
del càrrec
i ara que tu dius això
i ara em puc esplellar
cadascú té la seva filosofia
la meva filosofia
i els meus servics
ho saben
jo soc
de fets i resultats
en absolut
soc resultadista
però fets i resultats
l'empresa
el futbol
el primer és guanyar
és molt important
el fet
com
el que tu deies
els valors
però si no guanyes
ja d'entrada
tot l'altre
guanyant
ho qüestiones
però si ja no guanyes
és que no val per res
o sigui
una empresa
el que tu deies
allò del moni moni moni
el primer que té a fer
l'empresa
és guanyar calé
el que penses
és que també
ho he de compartir
és la diferència
allò dels fets
i els resultats
jo estic en compte
amb la gent
que només
resultats
no no
es té a veure
també
si el resultat
que l'Ucraïna
torni a ser independent
costa dos milions de morts
doncs podrem estar
en que plantejar
que és el que passa
teories vulgaris
sou vosaltres
els protagonistes
però
em punxeu
com deia el Joan
m'heu escalfat
i a mi també
m'has escalfat
ara quan has dit
això
últim
o sigui
ja hem vist directius
a moltes
empreses
nacionals
o multinacionals
que arriben a estar en un temps
treuen beneficis
treuen el resultat
exploten i es premen
tot el que hi ha
i se'n van a buscar
una nova posició
en un altre lloc
on sigui una promoció
interna
dintre la companyia
o fora
això és el que no
hem d'acceptar
o hem de facilitar
si més no
ho hem de posar
damunt de la taula
a veure
jo penso que
aquí hi ha una
si la paradoxa
està
entre
si tot val
pel valor de l'acció
quant val
les accions
de la companyia
o l'altre
pensar
en termes
no sé
d'economia circular
no?
és a dir
que jo
no puc deixar
és a dir
que al final
els resultats
de la meva companyia
o sigui
que ho deixo tot
empodegat
sense possibilitat
de poder-se
és el cinquè sopar
és el cinquè sopar
exacte
vull dir que
és una decisió
però
amb el tema dels valors
hem d'anar
amb molta cura
perquè
al fons
un valor
és un anunciat
és com
el titular
d'una notícia
és a dir
el que hi ha
darrere d'un valor
són comportaments
i si no
comencem per explicar
el que són
els comportaments
ens quedarem
amb els titulars
és com el tema
dels aforismes
o sigui
tots llegim aforismes
i dius
quin pensament
més bo aquest
però com l'apliques?
allò que deia
dels fets
i els resultats
exactament
exactament
al final
hi ha una aplicació
del que és
el titular
de la notícia
i si no
comencem per aquí
per ensenyar
què vol dir
un valor
com s'aplica
el valor
i quins són els comportaments
associats al valor
doncs ens quedarem
amb els titulars
de la notícia
i llavors vull dir
a tothom
se'ns omple la boca
de parlar
de valors
d'aquests
que queden molt bé
per sortir aquí
a la ràdio
però al final
hi ha una cosa
que és el dia a dia
i ser coherent
amb la forma
que comportes tu
tenint en compte
que pots canviar
en qualsevol moment
perquè
el primer principi
és que tu tens
tot el dret
de canviar
altres vegades
com vulguis a la vida
això és una gran ventaja
com deia el Grotxo Marx
tinc els teus principis
si no les gusten
tinc el teu altre
jo crec que hi ha un fet
interessant
i és que
sobretot de cara a l'oient
de cara al lector
o possible lector
que pot justificar
el llibre
la compra
o llegir-te aquest llibre
a part del debat
i a part que sigui entretingut
i és que
parlant de valors
el primer valor
és la veritat
o sigui
aquest llibre
diem la veritat
per què?
perquè la diuen
els nostres personatges
que ens hem inventat nosaltres
i que està vist
està vist
des d'una perspectiva
d'un món real
que passa
per una experiència
o sigui
frente
a aquests
aforismes
que deia
el company Joan
etcètera
que està
la realitat
i per exemple
vostè i jo
senyor Ferran
hem viscut
amb una persona
hem conviscut
que era tot veritat
que era ajudar
els altres
quin és el sentit
de la vida
d'una persona
el sentit
d'aquesta persona
en concret
era ajudar
sí però no estan
des de tots els àmbits
que puguin
imaginar
com tu saps
100%
d'acord amb tu
ja fa molts anys
que fem
però
hem de tenir en compte
que la veritat
no és absoluta
o sigui
la teva veritat
o la meva veritat
poden no coincidir
i per tu
ser la veritat
i per mi la veritat
una veritat absoluta
jo diria que
matemàtiques
i
sí que dos i dos
són quatre
encara que amb els anys
encara que amb els anys
ja ha après
hi ha més que
la precisió
per l'aproximació
dos i dos
és tant de 3,9
i 4,1
i que
passa que penso que
amb Miquel
i ara m'agin
hem de parlar per bocadilla
i quan parla de veritat
volia parlar de coherència
coherència
això sí
una coherència en el temps
congruència
i ser coherent en el temps
i la persona
a la qual parleu
doncs va ser una persona
coherent
penso es pot dir
és el pare Manel
vull dir
una persona coherent
en el temps
i que no va tenir
cap
moment de dubte
d'entaposar-ho tot
en aquest servei
i els altres
doncs mira
per això
el Miquel i jo
el tenim com
com una referència
a la vida
i que ell
la seva coherència
era una veritat
sí sí
sí senyor
aviam
anem al sisè sopar
que a mi
m'ha agradat molt
perquè
ha sigut
el menú t'agradava
el restaurant
o què
tot
després parlarem dels restaurants
esperem tenir temps
el sisè sopar
el treballa en equip
que per mi
això del treballa en equip
hi ha molta
ja molt a discutir
una garantia
per no desafinar
o convertir-se
en Robinson Crusoe
abans de donar-vos la paraula
la meva impressió
que ja porto uns quants anys
també amb vosaltres
de joventut
acumulada
el treball en equip
jo recordo
quan jugava a futbol
si perdíem
la culpa era el porter
que no
que no para
o quan jugo
a Janés a dobles
el company
però quan jugues a golf
eh
no tens bon dia
quan jugues a golf
Josep Maria
què?
què passa?
a què li foto la culpa jo?
no, quan jugues a golf
vas amb un equip
vas amb un equip
però jugues amb tu mateix
però això t'ho estic
no, no, no
no vaig amb cap equip
eh
al golf
bueno, jugues 3, 2, 4
a més
està en futbol
clar, perquè
a diferència del futbol
o el tenis
que hem parlat de dos
la bola està en un moviment
però jo
la bola està quieta
i
a què li foto la culpa
quan ho faig moltament
t'ho dic perquè
el treball en equip
que és el tema
que ens importa
ha servit
moltes vegades
per excusar
o el vago
la gent que no aporta res
el que cobreix l'expedient
tot això
a dintre del treball en equip
bueno, ja ho farà un altre
vosaltres com ho veieu això?
que responhi algú
no se m'acumulen
eh
és que he fet un quintero ara
he fet un quintero per tu
a veure
és com tots aquests mantres
que parlava abans
el Josep Maria
per allà treballem equip
i em dóna pressupost
el que és
els equips
com les persones humanes
es creen
creixen
es desenvolupen
i es transformen
llavors
vull dir
un dels criteris importants
és
el criteri de saber
seleccionar
els membres de l'equip
que és molt important
aquest, no?
mira
durant molts anys
sempre he volgut
quan una persona
marxava a la meva empresa
preguntar-li
per què se'n anava
perquè era una cosa
fonamental
per saber
què feia en parlament
i sempre hi ha
tres grans principis
pels quals
se'n va la gent
de les empreses
la primera
no
la primera
és perquè mi jef
quan diu no
és perquè
ben trobats
suients
li acabo de fer
un gest
que significa
percentim
i el Joan
ràpidament
ha saltat
ja diu que no
que no és la primera
no és la primera
la primera
és
perquè mi jef
és un perfect
investment
aquesta és la primera
Déu-n'hi-do
la segona
és perquè
hi ha un mal rotllo
que te cagues
i la tercera
és perquè
no tenen ni punyetera
ni idea
d'en de conyo van
doncs
les tres
són del déu-n'hi-do
i cap de les tres
hi ha un component
monetari
l'econòmic
normalment
quan és econòmic
és perquè tu
t'has ficat
de mògut un lío
que has de cobrir-te
les teves espatlles
perquè t'has agafat
una hipoteca
més gran
del que guanyaves
perquè t'has comprat
d'un cotxe
que no tenies dret
o tenies dret
però vull dir
que no et convenia
i per això canvies
però la gent
que està feliç
en una empresa
quan se'n va
és perquè hi ha
una desil·lusió
i la primera desil·lusió
és el cap
és a dir
els primers
que cremen persones
són els caps
i la gent
el que et diu és això
perquè és un perfecte imbècil
i hi tenen raó
en molts casos
i l'altre
és la gent
vol treballar
el gent
vol treballar
de bon rotllo
vol estar
amb els companys
de compartir coses
vull dir
que tingui possibilitat
de poder aportar
tot el que ells
són capaços
de portar
i l'altre
és aquest sentit
de propòsit
de la companyia
és a dir
que tu anem a una companyia
que està ben enfocada
que dius
escolta
guanyarem
que les tindrem una crisi
però ens en sortirem
perquè aquest sentit
de propòsit
ens porta a saber
on anem
quan tu tens la sensació
que aquest barco
se'n va
a Norris
a sobre
hi ha un ambient
que és pèssim
i a més
el que ruda
mal resolt
de les castelles
no me'ls resolt
jo me'n vaig
llavors
molts casos
diem
no
és que
aquesta persona
vull dir
és un vau
és un no sé què
és un problema
al seu cap
per què?
perquè el que ha fet
una mala selecció
d'entrada
perquè tu
el que has de tenir
en compte
és amb qui
treballarà
aquella persona
i en canvi
moltes vegades
el que fem
és selecció
amb virtut
del currículum
quan el més important
és l'actitud
és a dir
els coneixements
s'aprenen
per tant
el primer criteri
és seleccionar bé
segona
aquella persona
s'adaptarà
amb el col·lectiu
amb el qual
ha de treballar
perquè si no encaixa
el mateix grup
l'expulsarà
i de qui és
el fracàs
és d'ell
que no ha portat
o hauria portat
no
simplement perquè
la vas escollir malament
no és la persona
que hagis que escollir
escolta
tu has parlat
del futbol
tens un cas
a París
que compren
el millor que tenen
que guanyen
perquè no saben
fer un equip
per exemple
vull dir
hi ha una mala selecció
i a més
el que ha de portar
a l'equip
doncs no té
i a més
hi ha una altra
no és el mateix
11
que 2
no no
està clar
amb 11
costa molt més
fer un equip
i està molt més
a l'equip contrari
deixa que contradigui
si juguessin 100
contra 100
encara hi haia
molta més igualtat
deixa'm que contradigui
simplement perquè hem de fer
aguantar el d'allò
anem a fer debat
et sembla
anem a fer un debat
feu el que vulgueu
és el vostre programa
et posaré un exemple
un tema de dimensió
comencem pel més petit
la fórmula 1
en quants segons
es canvia una roda?
si en 9 o 8
8 segons
o 7
o 7
és brutal
o sigui
som 8 tios
ara t'ho diré un altre
la natació sincronitzada
te'n poses un altre
més gran
si vols més gran
una orquestra sinfònica
una orquestra sinfònica
qui és una orquestra sinfònica?
són 80 tios
a més funciona
com una empresa
violins primers
violins segons
violins
violins
i contrabaixos
la corda
flautí
flauta
ue
clarinet
fagot
fagot i contra fagot
la fusta
trompa
trompeta
trombó
tuba
ets un mestre
amb instruments
i llavors què passa
cada un
el que té és una partitura
únicament té un senyor
que els hi dona
fixa que les orquestres
abans de ser sinfòniques
totes les orquestres de càmera
no tenien director
no
el concertino
el primer bolí
s'aixecava i deia
senyors
un, dos, tres
pam, som-hi
per què?
perquè tu em seguia
el que tenia que fer
una orquestra sinfònica
que és
senyors que tenen una carrera
que saben llegir
una partitura
i que són capaços
de mirar el director
s'ha de portar
el ritme que tenen que portar
i tocar
harmònicament
però te'n posen encara
un altre molt millor
tu creus que pot fer
un equip de 800 persones?
difícil
difícil?
home
doncs la veus cada any
els castells
tu la prova que fan a Tarragona
per fer un castell
d'aquells de 10 pisos
necessiten
com a mínim
1.000 persones
bueno
no, no
1.000
no, no
1.000
són 1.000
i per augmentar un castell de 10
ens falta 1.000 persones
doncs
es pot fer un equip
de 1.000 persones
és simplement
és aquest sentit de propòsit
vull dir
el que Déu sàpiga
el que ha de fer
ben dirigit
és cada cosa
una polla o una altra
de manera que
tots se senten part
del mateix projecte
i és el tema
de projecte compartit
i té que bé
té que bé
un tema
que a vegades
amb el Miquel
ho hem parlat
és molt important
el lideratge
no, no
està clar
i és el tema
del lideratge
cadascú pot saber
el que té
és una orquesta
sap el que té que fer
però com no hi hagi
un individu
al davant seu
i què és el lideratge?
i què és el lideratge?
és això
un individu
no, no, però què és el lideratge?
que si és la referència
de tots els que hi ha allà
per mi
això és el lideratge
el lideratge
és l'eliminació
de la incertesa
ah, molt bé
però sí
fantàstic
m'agrada
perquè en una mateixa situació
pot haver-hi
líders diferents
és a dir
a vegades
el líder que salva empreses
no serveix
per moments de créixer
una empresa
d'alguna manera
és la referència
el que té una seguretat
però és el que elimina
la incertesa
llavors vull dir
el cap de colla
és el que realment
elimina la incertesa
perquè cadascú
li diu
saps que
és a dir
des de la pinya
fins a
l'última
l'enxaneta
vull dir
ell sap qui ha de posar
en cada moment
és capaç de donar
i dona la confiança
elimina la incertesa
per aixecar
10 tios amunt
quan estem
pel sopar 7
en tenim 20
i se'ns acaba
però ens és encès
ens estàs
és que ens estàs
esborxant
molt bé
Fran
jo
només volia
fer una petita pausa
i que el Joan i el Josep
han d'entrar
aquí al programa
si no ens parlaran
que a veure
només
parlant d'equips
que crec que
un apunt més
volia fer
heu parlat
de la Fórmula 1
i heu parlat
de canviar una roda
tothom sap
sabem
i també evidentment
els oients
que
l'Alonso
benvolgut
Fernando Alonso
va estar a punt
de perdre
va perdre
de fet
un campionat del món
perquè es van retreçar
perquè va caure a la roda
amb l'equip de Renault
i es va retreçar
o sigui
molt important
l'equip
que sàpiga
cadascú
el que té que fer
a part de la incertesa
a part del llideratge
a part de tot
i sentir-se útil
en un equip
jo per exemple
jugo futbol
tota la vida
més de 40 anys
tu Ferraro
saps
i soc
pertenc
a l'Europa
de veterans
del Barça
vull dir
no he jugat mai
al Barça
vull dir
ni molt menys
però he jugat
amb jugadors
internacionales
del Barça
per què?
perquè sent molt dolent
com soc
la meva feina
de no deixar
que passi ningú
allà darrere
de no complicar-me
la vida tècnicament
de recuperar pilota
i donar-la ràpid
la meva feina
la feia bé
és un tema
com els escacs
els escacs
tan important és
el por
perquè el por
pot aconseguir
una reina
com la reina
com l'Alfil
com la Torra
tothom té un rol
la clau
i que també és clau
a vegades de líder
és saber col·locar
cada persona
a que se senti feliç
fent la feina
que li agrada fer
una pregunta
i fem la pausa
cap d'allús
perdó
cap d'arangada
o cua d'allús
o depèn de cadascú
clar
hi ha molta gent
que s'estima més ser
doncs estar
a darrere
i passar desapercegut
això depèn del propòsit de vida
que parlàvem abans
ho dic
perquè el cap d'arangada
o el cua d'allús
és el setè sopar vostre
no, d'allò
no
sí
cua de lluç
o cap d'arangada
o cap d'arangada
exacte
si lluç
no us definiu
doncs com no us definiu
fem una pausa
o cap d'arangada
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Per tant,
promocionar
és necessari.
Forma part
de la nostra
expectativa
professional
i una oportunitat.
Però també
cada vegada
que promociones
et vas desviant
segurament
de la professió
inicial
en el que t'havies
preparat.
El Miquel
té a dir alguna cosa?
Sí, sí.
Jo
no estic d'acord
amb el meu company.
Això és bo, això és bo.
Jo crec que a vegades
promocionar
a part de ser una maledicció
que si estic d'acord
amb tu i em diria Maria
però hi ha gent que no vol promocionar
hi ha gent que no serveix
per aquella feina
jo crec que tot comença pel principi
i el principi és conèixer-se un mateix
això és FSO
vull dir, això fa 3.000 anys
però per mi això és la clau
has de saber
per què ets útil i per què no ets útil
i amb el que ets útil normalment acostumes a ser feliç
a vegades la gent vol promocionar
per una ànsia de poder
per una ànsia d'etiqueta
per una ànsia de lloc
per uns diners
perquè creu que li han dit
o perquè se sent predestinat
a vegades per una qüestió familiar
o perquè les empitja
inclús la pròpia família
però hi ha molta gent que no val
per ser promocionat
que pot ser molt útil i molt bo
perquè la seva dimensió, tota persona
no és que siguem més o menys
jo he cregut que hi ha persones millors que altres
hi ha persones diferents d'altres
però ningú és millor que ningú
tots som únics i insubstituïbles al món
un ha de conèixer la seva dimensió
i llavors hi ha gent que si no accepta
amb aquesta actitud que parlàvem al principi
la promoció
no hi ha res a fer
per mi
ara jo estic d'acord
i una mica ho he preguntat
perquè ja he vist també molts fracassos
perquè s'ha sentit de gent
que realment
segurament no volia
però no s'ha pogut dir que no
i ha patit molt
ha patit moltíssim
i ha arribat a molt
totalment d'acord
i tu i jo coneixem
gent que són fantàstics
cobrint l'expedient
ara no els demanis mai
que posin sentiment
perquè ells cobrint l'expedient
ja són feliços
però si ve
si els diuen alguna cosa
no saben dir que no
totalment d'acord
moltes gràcies
espero parlar molt amb vosaltres
i tirar endavant
una mica de música
per començar
molt ràpida
Estimatsu Jens
Robert Avan Fimmerman
més conegut per Blood Island
simplement perquè
el tindrem aquí
per Sant Joan
i ja vi dono una mica
benvinguda
qui pugui anar
a l'Iceu
que s'ho passi molt bé
i sigui feliç
com que feia alguns dies
que no em sentia
avui parlaré de temes
que són
no són massa profuns
però són reals
i són divertits
cercant temes d'aquests
no massa coneguts
vaig trobar un projecte bèblic
dels més originals
i disparatats
de la Segona Guerra Mundial
un dentista
la dona d'un president
dels Estats Units
i milers de mussous
són els protagonistes
de la nostra història
el doctor
Little S. Adams
un dentista de Pensilvània
era a més inventor
ell va patentar
i posar en marxa
l'Adams
Non-Stop
Air Mail
Peak and System
un sistema de repartiment
aèric global
ràpid
barat
i eficient
que permetia
repartir la correspondència
per les grans plenures
del Middle West
americà
sense necessitat
d'aterrar
en terres
molt inhòspites
l'empresa fundada
pel doctor Adams
va ser comprada
per la
All American Aviation
avui
American Orleans
i el bon doctor
va cobrar
una bona passivada
per la seva patent
això li va permetre
agafar-se
unes llargues vacances
i visitar
les cavernes
de Carlsbad
en el Mèxic
el 1941
els milers
i milers
de mussols
enraps penats
que vivien
dins d'aquestes coves
el van deixar
molt impressionat
pel matí
del 7 de desembre
de 1941
la flota
del Pacífic
dels Estats Units
estacionada
a Pearl Harbor
va suportar
un atac
per sorpresa
de centenars
d'avions
agressos
la Marina Imperial
del Japó
va destruir
bona part
de la flota
americana
del Pacífic
i acabar
amb una ultraveïtat
dels Estats Units
el doctor Adams
com bona part
dels seus conciutadans
va quedar sorprès
indignat
i a la necessitat
de fer alguna cosa
pel seu país
i es va inventar
una innovadora
i sorprenent proposta
poc cas
li van fer
a finals del 1938
els estudis
per l'enricciment
de l'urani
ja estaven força avançats
la física nuclear
era quasi un fet
Niels Bohr
Enrico Fermi
Leo Ziller
Albert Einstein
els espies
aliats
comunicaven
que els nazis
requisaven
tot l'urani
de l'ocupada
xicoslovàquia
l'amenaça
de la bomba atòmica
en mans d'en Hitler
era ja una realitat
el president
Roosevelt
va crear
el Consell Assessor
de l'Urani
però tornem
a la nostra història
el doctor Adams
no va dubtar
es creure
el president
de l'Urani
el adjunto
acto seguido
una propuesta
diseñada
para aterrorizar
y desmoralizar
al pueblo
del imperio
del Japón
el murciélago
es la forma
más indigna
del reino animal
y hasta el momento
las razones
de su creación
han permanecido
inexplicables
creo que
los murciélagos
han sido creados
por Dios
para servirnos
justo en este momento
para frustrar
los planes
de quienes pretenden
profanar
nuestro modo de vida
y adorarnos
en nuestra cruzada
por la libertad
continúa
¿no podríamos
convocar
una bomba incendiaria
en cada uno
de esos millones
de murciélagos
y arrojarvos
desde un avión
sobre territorio enemigo?
¿qué podría ser
más devastador
que este ataque
con bombas
incendiarias?
Piense en miles
de incendios
prendiendo
simultáneamente
en un radio
de 50 millas
por cada bomba
arrojada
sobre el enemigo
a cambio
de algunas bajas
el jabón
quedaría devastado
Batman a lo bestia
¿qué penseu?
¿que el Comité Nacional
por la Investigación
de la Defensa
va desestimar
el pla?
ni molt menys
la señora Roosevelt
el va defensar
fins a l'extenuació
i el mateix president
va deixar escrit
este tipo
no está xifrado
aunque se leía
parezca
descabellada
sería conveniente
evaluarla
dit
i fet
el projecte
del doctor Adams
va obtenir
el vistiplau
del comitè
i el mateix doctor
va escollir
el seu equip
biòlegs
zoòlegs
aviadors
de l'antic
servei postal
militars
tots dependents
de l'exercit
de terra
les coves
de Carlsbad
va ser
el centre
d'actuació
però el projecte
tenia
algunes mancances
importants
citem-ne
algunes
quin mussol
seria el més adequat
per la feina
tenia que ser petit
fort
resistent
capaç de volar
amb una bomba
tan pesada
com ell mateix
penseu
que l'elegit
tenia que pesar
al voltant
de 15 grams
solució
l'anomenat
mussol
de cua
de retobé
també dit
tardarida
brasiliensis
a les coves
hi evitaven
milions
d'aquests animals
si els mussols
mengen
durant
un dia
el seu propi
pes amb insectes
com
emmagatzemar
i transportar-los
fins a llançar-los
sobre les files
enemigues
solució
hivernar-los
els mussols
comencen a hivernar
a partir
de menys 4 graus
de temperatura
i es van fer servir
quantitats
de gel i antibadors
per mantenir
l'espècie
dormida
dins dels seus
contenidors
tot sembra
bé
les edificacions
japoneses
estaven fabricades
amb materials
inframables
ja ho sabem
fusta i paper
els mussols
buscarien refugi
en qualsevol
racó d'aquestes
vivendes
amb una càrrega
incendiària
sobre el seu llom
un milió
de mussols
podria salvar
la vida
d'un milió
de ciutadans
nord-americans
mentre es preparava
l'omberdeix
el doctor
Luis S. Fieser
havia desenvolupat
una gelatina
a partir
dels àcids
palmític
i neftalènic
una substància
molt inframable
que cremava
molta virulència
molt més
que la benzina
quina era?
ni més ni menys
que una palm
si es col·locava
la bomba
amb uns grans
de napalm
el pes
no passaria
de 28 grams
ideal
pel seu transport
per part dels mussols
va ser batejada
com a unitat
incendiària
H2
segons el doctor Fieser
un bombarder
carregat
amb armes
incendiàries
convencionals
podia provocar
400 incendis
simultanis
en territori
dinàmic
però 12 vegades més
Sibar
era una palm
i estava transportada
per mussols
un bombarder mitjà
un B-25
podia arribar a carregar
dues dotzenes
de contenidors
amb més de mil
mussols
en cada un d'ells
però que havia de ser
una prova
aquesta es va realitzar
a Murakulik
Califòrnia
i van participar-hi
uns 6.000 mussols
va ser un fracàs
molts dels animals
no van tenir temps
de despertar
de la seva hivernació
i van caure a plom
sense cap conseqüència
d'altres van fugir
de la base aèria
de Couchwood
amb escàrregues
incendiàries
al coll
van arressar
pràcticament
la base
fi del projecte
no pas
el doctor Adams
va recórrer
tots els despatxos
de Washington
per evitar-ho
fins a trobar
un nou oficial
dels marines
que li va donar suport
només que li va dissenyar
un nou contenidor metàl·lic
que substituís
els de cartró
i que provoqués
un despertar
més ràpid
dels animalons
el desembre de 1943
el camp de proves
de Dugway
es va realitzar
una nova prova
amb un èxit
aclaparador
aquesta vegada
amb els nous contenidors
els mussols
no van caure plom
ni es van escapar
el poblat gebonès
construït
al mig del terreny
va ser totalment
calcinat
però el projecte
X-Ray
així es deia el projecte
es va cancel·lar
definitivament
a finals del 1944
la tecnologia
la tecnologia era imparable
l'anomenat projecte Manhattan
l'estudi i creació
de la bomba atòmica
ja era un fet
la continuació del projecte
del doctor Adams
era molt costosa
i el napalm
s'estava produint
en massa
només una xifra
el 1943
la producció del napalm
era de 230 tones
un any després
de 3.800
la nit
del 9 al 10 de març
del 1944
346 bombarders
B-29
van partir
de les Illes Marianes
i van deixar caure
més de 1.700 tones
de bombes incendiàries
sobre Tokio
fins a aquells moments
va ser un bombardeig
que més víctimes
havia causat
en tota la segona guerra mundial
84 mil morts
1 milió de persones
sense llarg
i després
Nagoya
Osaka
Kobe
tot va acabar
els dies 6
Hiroshima
i 9 d'agost
del 1945
Nagasaki
el Little Boy
i el Fat Man
van posar fi
d'una forma horrorosa
a la guerra
més cruent de la història
16 hores més tard
el president Truman
va fer mal
els japonesos
van començar
la guerra
des de Bayer
a Pearl Harbor
ara els hem tornat
al cop multiplicat
amb aquesta bomba
hem afegit
un nou
i revolucionari
increment
en destrucció
per les nostres
forces armades
ara estem preparats
per arrasar
més ràpid
i de manera completa
tota la probabilitat
japonesa
que es trobi
en qualsevol ciutat
anem a destruir
els seus molls
les seves fàbriques
i les seves comunicacions
no ens enganyem
anem a destruir
completament
el poder del Japó
per fer la guerra
si no accepten
les nostres condicions
poden esperar
una pluja
de destrucció
des de Bayer
com la que mai
s'ha vist
en aquesta terra
7 d'agost
de 1947
potser els molls
ho haguessin fet millor
i el nostre doctor
Àdens
com sempre
molt actiu
el 1946
començar
un nou projecte federal
per sembrar
des de Bayer
i repobrar
les zones desèrtiques
de Nou Mèxic
i Texas
però això
ja és una altra història
mentrestant
les guerres
continuen
gràcies
bé
doncs
fins aquí
aquesta història
d'avui
és una mica
diferent
a les més serioses
a les que parlo
alguna vegada
i simplement
volia fer
un comentari
dels meus
molt curtets
que
és el següent
mentre s'ho dius
jo sí que diré
Joan
sembla un sopar de duro
però tota l'argumentació
que portes
i la credibilitat
que tu tens
posa fora de dubte
que sigui
el 21è
sopar
de duro
és una altra història
vol dir que és molt diferent
aquesta ja
clar
aviam
simplement
perquè està d'actualitat
i tampoc és el tema
més important
del món
però voldria parlar
una mica
del cas negreira
el cas negreira
ha destapat
totes les essències
pàtrides
tota la demagògia
i l'oli
dels pamflets
que no diaris
s'entrevistes
o mitjans de comunicació
ara bé
el president
la porta
en comptes
de plorar
accessorar
sentiments
i buscar
teories
conspiratives
hauria d'explicar
bé
i clar
el per què
per què
es va signar
aquest contracte
amb quina intenció
i qui o quins
van cobrar
els 7 milions d'euros
perquè el pagament
és real
i això
és un desprestigi
pel club
i pel nostre país
i finalment
una frase
que m'agrada mou
que la deixo aquí
que és d'aquestes
de llibre
que diu
no és el mateix
defensar lleis
que defensar drets
sí senyor
Pep
sopa de duro
sopa de duro
seguirem passejant
pel voltant
de la universitat
serà
el tercer programa
sobre això
vaig començar
pensant
una volta ràpida
per la plaça universitat
i van anar sortint
temes
l'altre dia
vam pujar
pel carrer Ibau
i vam arribar
fins a la cantonada
amb diputació
que vam trobar-nos
amb la llibreria
Gea
ex-llibreria Gea
ja del sex shop
i totes les coses
aquestes
que parlàvem
d'aquest inici
de la pornografia
i que Barcelona
va arribar a ser
capdavantera
en qüestió
de pornografia
una pornografia
val a dir
que en molts casos
era molt tendre
molt innocent
sobretot vista
amb ulls actuals
però esclar
parlàvem també
d'uns joves
que podien ser
els nostres avis
per l'edat
que anaven
a les parades
d'autobús
a veure pujar
les noies
per veure'ls del turmell
però no riguem
que algun dia
els nostres nens
comentaran
que els seus avis
nosaltres
feien uns ruts
com a taronges
en veure una noia
amb minifalda
asseguda
amb una terrassa de bar
amb les cames creuades
i li veies
tres quarts de cuixa
que Déu-n'hi-do
per l'època
de malament
cada cosa
té les seves coses
recordo
que nosaltres
no teníem
no teníem
accés
a la pornografia
com es té ara
ni
fins que ja
en ser bastant grandets
no
no la trobaves
als quiossos
com va passar
i buscaves el dicionari
buscaves aquelles paraules
així raras
i recordo
que una vegada
algú va dir
que no perdéssim el temps
buscant la paraula
úter
el diccionari
perquè no en veurien cap
a no ser que fóssim
ja que el desvull de lloró
i això doncs
vaig pensar que tenia
molta raó
bueno
seguim
doncs havíem esmentat
d'això de les libreries
que hi havia
aquells barracons
de llibres
al vell portal
de llibres de vell
al portal de Santa Madrona
al cap de Vall
de la Rambla
que estaven
en aquell indret
des de la Mercè
de 1902
el motiu principal
de crear
aquest
mercat permanent
del llibre
vell
era per dignificar
la zona
foragitar
la delinqüència
i segons paraules
de la Vanguardia
desalojar
les cases
habitades
per mujeres
de mala vida
para facilitar
el establecimiento
de agencias
de aduanas
llavors no hi havia
la versió catalana
de la Vanguardia
en total
eren 20 barraces
de fusta
que van unificar
petits barcats
de llibres
que es feien
en diferents punts
de la ciutat
amb festes assenyalades
per Sant Josep
la Puríssima
la Mercè
i a diferents indrets
alguns llibreters
eren personatges
de renom
dintre del seu ram
no en cito cap
perquè
com que no són
no els ram
tampoc els coneixeríem
però bueno
però gràcies a ells
molts col·leccionistes
hi feien cap
perquè allà
buscava llibres
valuosos
l'altre dia
dèiem això
aquesta incipient
fonografia
que es venia
sota mà
en algunes parades
però també es venien
d'amagat
llibres polibits
per l'Església
i llibres de caire
polític
contra el govern
de Tor
alguns d'aquests
llibreters
van obrir botigues
a la zona
del Carrer Ibal
entre Gran Via
i Aragó
i encara en podem trobar
quatre o cinc
d'aquestes
i les parades
de llibres
allà a Santa Madrona
s'hi van estar 65 anys
fins al 1967
que la construcció
de la parada
de metro de Dresanes
els va obligar
a canviar de lloc
l'Ajuntament
de l'època de Porcioles
va decidir
que el nou emplaçament
seria el carrer
de Diputació
just darrere
de la universitat
llibreters
hi van anar
a contracord
perquè ells volien
un lloc més
per la zona
on estaven
però no va ser possible
i encara
han trobat
més inconvenients
si recordeu
les parades
de llibres
que hi ha
a París
a la vora del Sena
estan les parades
de cara
al públic
que s'hi acosta
ja si passes
de lluny
ja et crida
ja fa propaganda
aquí es va posar
de cara
a la paret
de la universitat
sembla que
per exigència
del rector
que no volia
que es metés
la paret
de l'edifici històric
i per evitar
que en moments
d'agrades estudiantils
o fins i tot
malfactors
que saltessin
per dalt
de la taulada
de la paradeta
i entressin
a la universitat
i a més
per un altre motiu
jo diria
que és perquè
l'altre costat
és per on passen
els cotxes
per on està
el carrer
per on transiten
els cotxes
no però volien
posar
les parades
a la paret
llavors
que es van a la paret
tu t'enfiles allà
i ja està
però totes les parades
s'estaven
mirant cap a la paret
per això
per això
estaven d'esquena
això és la primera cosa
aquesta que dic
si les poses
al revés
és que passaven
els cotxes
llavors
llavors
el client
es mor
perquè l'atropellen
això està claríssim
per això
va fer que quedés
un passadís
entre la parada
i la paret
estret
que no les feia
prou agradables
tot i així
es continuaven
trobant llibres
interessants
de tota mena
i també
d'amagar tot
les publicacions
prohibides
de cai eròtic
polític
però va arribar
la democràcia
i el destape
i els llibres
van quedar una mica
més en segon pla
davant dels còmics
i les noves revistes
de pit i cuixa
algunes més eròtiques
que altres
també
el playboy
que abans passàvem
d'amagar
a la frontera
ara les trobàvem
mensualment
a tots els quioscos
de diaris
de Barcelona
a més a més
en versió castellà
cosa que no era
gaire important
per la majoria
de lectors
perquè més que lectors
els haurien de dir
miradors
però bueno
ara es podia anar
a buscar els exemplars
d'Anderorit
per llegir
aquells articles
que realment
valien tant la pena
semblava que era
l'excusa
que en realitat
tots tenien un nom
molt semblant
mis enero
mis febrero
mis marzo
mis abril
aquests eren
els articles
més interessants
a poc a poc
les parades
van a tancar
els llibreters
es jubilaven
no trobaven
a qui traspassar
la parada
i una sensació
de decadència
cada cop més real
i menys sensació
van veïtles d'aquella zona
una de l'altra
van anar tancant
fins que només
en van quedar dues
la número 6
i la número 7
amb uns exemplars
d'interviu
bazar
pronto
yes
bocatjo
lip
clímax
papillón
club
i alguna codorní
zajo blanco
fotogrames
o cambio 16
entre mig
per currir l'expedient
el 2014
es van enderrocar
totes les parades
i es va perdre
el record
de tota una època
i es va recuperar
la vorella
una cosa
talà
i una darrera cosa
que ben segur
que ni els que recordem
aquestes paradetes
hem oblidat
o no l'hem sabut mai
aquestes parades
van rebre
el punt post
nom de
pavellones de libros
Antoni Palau
Toni Palau
Dolcet
va ser un reconegut
llibreter i bibliògraf
nascut a Montblanc
el 1867
que va morir
a Barcelona
el 1957
el dia de la inauguració
es va posar
una placa
commemorativa
bastant coter
si em permeteu
la paraula
formada per cirrajoles
de ceràmiques
sense cap dibuix
però amb aquella
mateixa lletra
d'aquelles que deien
aquí viu un caçador
aquí viu un coler
si veniu per bé
no us quedeu al carrer
si veniu per mal
no passeu del portal
el mateix tipus de lletra
posava
pavellones de libros
Antoni Palau
fueron inaugurados
por los excedentísimos señores
don José María de Porcioles
alcalde de Barcelona
don Carlos Robles Piquer
y don José Pica Barros
presidente
del Instituto Nacional del Libro
y del Gremio de Libreros
de Lanze
Barcelona
10 de marzo
de 1967
propi d'aquells anys
tot en castellà
només el nom de llibreter
Antoni
en català
que els hi devia passar per al
seguim el nostre camí
i al cantó de muntanya
gairebé al cantó de rí
granados
hi ha una botiga
de trencaclosques
que ara està més de moda
dir-ne puzles
sembla que
el trencaclosques
és aquella joguina
de la nostra infància
que consistia
en una caixa
amb uns cups
cada cup
hi havia una part
d'una làmina
i convenientment
reproduien
cada una
de les sis làmines
que tenien de mostra
un puzle
és un joc consistent
en un conjunt de peces
regulars o regulars
de cartró
o altra matèria
que cal combinar
per formar una figura
de totes maneres
tot això que dic
no val per res
perquè les dues paraules
volen dir el mateix
i tant és dir una cosa
que l'altra
o sigui
un trencaclosques
de mil peces
és tan correcte
i normatiu
com un puzle
de 24 cups
el problema
no és la paraula
el problema
seria trobar
actualment
trencaclosques
de cups
perquè
em sembla
que és més difícil
o més car
fer un cup
aquell
pensar-hi les cosetes
ni que ho facin
de plàstic i tal
que no
trucarà
un pòster
el que sigui
però bueno
són altres coses
és més econòmic
la botiga
es diu
Puzlemania
en dues etes
i és coneguda
internacionalment
on podeu trobar
Puzle
des de menys de 50 peces
fins a uns
de 42.000
perquè tingui paciència
ja hi pot anar
o sigui que una botiga així
ja és una curiositat
passem al carrer
d'enri Granadors
per anar cap al seminari
conciliar
el nom del carrer
no dona gaire de si
en el pla Serrat
tenia el número 25
l'altre dia
dèiem que el carrer
hi va haver el 24
es va dir carrer
de la universitat
i al cap de 20 anys
cap als anys 20
vull dir
del segle passat
va passar dir-se
enri Granadors
enri Granadors
nascut a Lleida
el 1867
va morir
a l'Atlàntic
el 1916
en Estor Patinat
al Baixell d'Essex
on viatjava ell
de ratons
dels Estats Units
pianista
compositor
i la seva prematura mort
juntament amb la seva esposa
deixant dues filles
òrfanes
i naturalment
totes les altres persones
que van morir
van comocionar
molt l'opinió pública
era reconegut
internacionalment
i és conciliat
el creador
de l'Escola Catalana
Moderna de Pia
bueno
hem passat al carrer
i arribem
al seminari conciliar
va ser fundat
per l'Arcabispe
de Barcelona
el 19 de novembre
de 1593
abans d'ahir a la terra
a l'edifici actual
també s'hi ubica
en la Facultat
de Teologia
de Catalunya
la Biblioteca Pública
Episcopal
de Barcelona
la Facultat
de Filosofia
de la Universitat
Ramon Llull
l'Institut de Ciències
Religioses
de Barcelona
la Facultat
Antoni Gaudí
d'Història
Arqueologia i Arts Cristianes
des del 2014
i el Museu Geològic
del Seminari de Barcelona
fem una miqueta
una miqueta d'història
que estem posats
un decret
del Conselli de Trento
l'any 1545
va crear els seminaris
com a centres
destinats a la formació
dels sacerdots
d'aquí el nom
de Seminari Conciliar
per tant
coherent
tot això
48 anys més tard
el decret de Trento
el que vispat de Barcelona
va crear
el de la diòsidi
de Barcelona
va començar a funcionar
el 20 de novembre
de 1593
en un edifici
tot el carrer Montalegre
en el lloc on n'hem conegut
la Casa Caritat
el carrer Montalegre
porta aquest nom
pel monestir
de les canongesses
agustinianes
de la Mare de Déu
de Montalegre
que provínents de Tianes
van establir
en aquest lloc
de Barcelona
el 1362
també fa quatre dies
a la segona meitat
del segle XVI
van tenir problemes
amb les autoritats
eclesiàstiques
fins que el 1593
el papa Climent III
va suprimir
el monestir
que passés a utilitzar
com a seminari
durant gairebé 200 anys
fins que el 1772
es va traslladar
a la Rambla
a l'antic col·legi
dels Jesuites
al costat
de l'església de Badalem
aquí ja no s'hi va estar
gaire de temps
fins a la revolució
de 1868
també anomenada
la Gloriosa
que va suposar
el destronament
i exili
d'Isabel II
la Junta Revolucionària
el va confiscar
i s'hi va instal·lar
un institut de secundària
els seminaristes
en principi
no van ser expulsats
però els problemes
van ser molt grans
i el 1877
el seminari
compra uns terrenys
on està ara ubicat
l'actual seminari
i mentre es traslladà
a una seu provisional
situada
al carrer Tallers
concretament
a un edifici neoclàssic
que encara existeix
és la casa Margarola
el 1755
Fèlix i Francesc Margarola
són dos germans
que funden
una fàbrica
d'indianes
al carrer Tallers
i per posar-hi la fàbrica
van comprar
tres petites cases
el 1779
demanen permís
per enderrocar-les
i fer un nou edifici
aquest serà
el que perviurà
l'edifici Margarola
declarat actualment
bé cultural
d'interès local
ha passat
per moltes coses
aquest edifici
el 1826
un Margarola
lloga l'edifici
a un fabricant
de filats
que fa fallida
després a un altre
fabricant de filats
més endavant
a un fabricant
dedicat a l'abrillantament
de teixits de cotó
després a altres firmes
del ram
de la confecció
i també va ser
una ràmina
a una fàbrica
del ram
dels aprestos
és una preparació
que es fa als teixits
per tal que tinguin
més consistència
lògic
carrer Tallers
exacte
sí
però
Tallers
venia de
de tallar
dels totes allò
però sí sí
hi ha
la cosa aquesta
sí sí
encara va ser
un taller de marmolita
abans del període
de 1877
al 1882
que van convertir-se
en la seu
del seminari conciliar
durant aquests anys
es van perdre
les decoracions originals
i les distribucions
de l'interior
però el traçat
de la planta
no va patir
reformes importants
després del seminari
la planta baixa
va ser ocupada
per la botiga
i magatzem
de la ciutat
fills d'Esteve Bax
que això ja ho hem vist nosaltres
i les plantes superiors
van quedar desocupades
aquesta societat
va arribar
fins a la nostra època
i finalment
el 2002
l'edifici es va subdividir
en apartaments
si pogués parlar
aquest edifici
tenia unes memòries
increïbles
tornem al seminari
com ja han dit
van comprar els terrenys
al carrer de Diputació
darrere la universitat
i finalment
van comprar més
fins que es van fer
en tota l'illa de cases
delimitada per Diputació
i Consell de Cent
i Valmes
i Enric Granados
el nou edifici
va ser encarregat
a Lías Rogent
el mateix arquitecte
de la veïna universitat
que va morir
quan l'edifici
estava pràcticament acabat
i la fase final
de la construcció
la va fer l'arquitecte
Bernardí Martorell
l'edifici té forma de creu
i està envoltat
de jardins
ara aquests jardins
es poden veure
perquè abans
ja era un mur
i després
hi van posar
unes reixes
perquè el que volien
realment
l'Ajuntament
era que no hi haguessin
no hi haguessin
reixes
ni mur
i que aquest jardí
fossin públics
realment
però bueno
les coses
sempre passen així
les negociacions
no surten sempre
com voldries
els semanistes
hi van anar a viure
el 1882
i l'edifici
no fó inaugurat
fins al 4 de desembre
de 1904
durant la setmana tràgica
fó assaltat
i cremat parcialment
durant la guerra civil
va ser ocupat
saquejat
i destinat
a diversos usos
va ser la seu
de la Universitat Popular
de les Joventuts Libertàries
el ver de refugiats
de guerra
hospital
camp de presoners
i residència
per als presos
de diferents camps
de treball
de Barcelona
tot menys teologia
però s'ho vam fotre
unes hòsties
el rector
diversos professors
i seminaristes
van ser assassinats
durant la guerra
van ser descoberts
com religiosos
van ser vetificats
per Joan Pau II
l'1 d'octubre
de 1995
en acabar la guerra
va ser reconstruit
ràpidament
i va reprendre
les seves funcions
el museu diocesà
també es va reobrir
malgrat les pèrdues
ofertes
en ser saltat
el 36
i el 1962
va ser traslladat
a la Pialmoina
a la plaça
de l'Alec d'Onal
les vocacions
han disminuit molt
i a partir del 70
els seminaristes
van anar a viure
a residències
de diferents
indrets de Barcelona
i a l'edifici
van quedar únicament
les institucions acadèmiques
l'any 1984
es va iniciar
una rehabilitació
per tal de tornar
a acollir
seminaristes
i professors
hi ha el seminari menor
per joves entre 14 i 18 anys
amb vocació religiosa
i el major
per als grans
que ja han fet
els vots
actualment
el seminari
només dona classes
als seminaristes
de primer any
la resta de cursos
es donen
a les facultats
que estan
al mateix edifici
la teologia
Antònia Gaudí
la filosofia
de la Universitat
Ramon Llull
i l'Institut Superior
de Ciències Religioses
de Barcelona
a part de la biblioteca
que té un fons
patrimonial molt gran
i 95 incunables
també hi ha
el Museu Geològic
del Seminari
fundat el 1874
un museu tan interessant
com desconegut
obra de dilluns
i divendres
de 4 a 6 de la tarda
és curiós de veure
jo hi he anat
i estava
per saber
té una entrada
de gairebé
70.000 fòssils
tots ells
de tots els períodes
geològics
una biblioteca
especialitzada
amb 15.000 títols
un laboratori
apte per a preparar
els fòssils
que hi van arribant
té una sala
amb una exposició
permanent
sobre el tema
coneix la teva terra
i en tal disposició
disposa
de l'escalet complet
d'un mastodon
i la mandíbula
d'un mico
del pliocè
rep visites
d'especialistes
de tot el món
excepte que
de barfaronins
que ningú que sap
que hi ha una mandíbula
d'un mico
bueno
mira
acabo
la incorporació
més recent
del seminari
conciliar
sense comptar
que l'any passat
pel primer cop
per la Diada de Corpus
es va posar
l'ou com balla
al claustre
l'ou com balla
s'entén constància
des del 1637
a la catedral
de Barcelona
i de petit
recordo
que tan sols
veies l'ou com balla
a la catedral
i a la casa
de l'Ardiaca
ara
en els darrers anys
i propiciat
per l'Ajuntament
pots veure l'ou com balla
a 10 o 12 llocs
de la ciutat
fins i tot
en un lloc tan estrany
com a capitania general
Déu-n'hi-do
i la darrera incorporació
que deia
és aquesta
la facultat
Antoni Gaudí
d'Història de l'Església
Arqueologia
i Arts Cristianes
creada el 2014
acull estudis
sobre l'Església
a l'Història
de l'Església Catòlica
l'Arqueologia Cristiana
i l'Art Cristian
des dels curs 2014-15
és l'única facultat
que amb l'aprovació
del Vaticà
té l'aprovació del Vaticà
per oferir estudis
en Arqueologia
després de les de Roma
i Jerusalem
i la quarta
en oferir història
a l'Església
juntament amb Roma
Polònia
i Mèdric
i l'única
que combinarà
aquests dos estudis
amb l'Art Cristian
bé
tenim un seminari
ple d'institucions
facultats
museus
i biblioteques
i vuit de seminaristes
vuit potser no
però cada cop
s'assembla més
al pantal de sou
en un moment donat
es van posar
uns professors
molt conservadors
i poc a poc
van transformar
els nous capellans
que sortien
i amb totes
les accions
que calgui
cada cop
s'assemblen més
els del nacionalcatolicisme
que l'anyorat
pare Manel
i tots aquells
capellans
que es van apropar
al poble
deixeu-me'ho aquí
no ens apartem
del tema d'avui
seguim caminant
que anem tard
i ja veig
que tampoc
arribarem
a la universitat
millor
millor
tindrem un altre dia
les teves explicacions
ja hem arribat
al carrer Valmes
aquest terreny
no ha canviat de nom
va passar
del número 26
del pla Cerdà
a Valmes
ja vam explicar
que Cerdà
va nombrar els carrers
que anaven
de la muntanya
al mar
i els que anaven
de Llobregat
al Besòs
els va signar lletres
el número
que ja us heu adonat
que per mi
és una mena de Bíblia
que m'il·lumina
i m'esperona
per explicar casos
i trobar curiositats
de Barcelona
ens diu que
el nostre personatge
Jaume
Lucià Valmes
i Urpià
Vic 1810
1848
eclesiàstic
filòsof
polític
i escriptor
fundant una escola
apologètica catalana
recordo el batxillerat
que la seva obra
més important
i coneguda
el Criterio
volia explicar
alguna cosa més
de la seva biografia
però va virar
una època molt convulsa
i no m'he vist capaç
i ell va anar evolucionant
o involucionant
segons com es miri
i que per tal
de no fer cap apota
ho deixo aquí
Fantàstic
que així tindrem matèria
per un altre programa
una reivindicació
diguem
una reivindicació
vull dir que
no, jo ho sé
que tu no pots fer res
el pati de la Casa de la Caritat
és una meravella
un dels llocs més tranquils
de Barcelona
hi havia un barret
que era una meravella
també
per estar tranquils
i així és
en centrat
el barret del pati
pregunta-li a la Colau
sí, va
la reunió
entre el president de Colòmbia
Gustavo Petro
i el president de la Generalitat
Pere Aragonès
estava programada
per aquest dilluns passat
13 de març
en el Palau de Nariño
a Colòmbia
doncs va ser suspès
a l'últim moment
la reunió amb Petro
hauria estat la primera
que Aragonès celebraria
amb un cap d'estat
després
que la diplomàcia espanyola
bloquegés els moviments
de la Generalitat
per contactar
amb executius
d'altres països
els darrers anys
resum
és a dir
no et rep el president
de la República de Colòmbia
et rep el president
de la Càmbra de Representants
el senyor
David Rozzero
aquest president
de la Càmbra de Representants
colombià
s'asseu bastant
més alt
que el molt honorable
president Aragonès
és a dir
acceptes
seure en una cadira
ostensiblement
més baixa
front l'anfitrió
et col·loquen
una minissenyera
junt amb una bandera espanyola
tres vegades més gran
és a dir
acceptes
que et col·loquin
l'ensenya distintiva
del teu país
ostensiblement
més petita
que la resta
a TV3
ho venen
com la visita
més important
d'aquesta legislatura
Aragonès
també viatjarà
a Uruguai
Buenos Aires
i Xile
el programa
de la delegació
catalana
inclou entrevistes
amb representants
governamentals
dels diferents
països
i personalitats
com ara
l'expresident
d'Uruguai
José Mújica
així
com trobades
per abordar
projectes
de cooperació
i drets humans
i reunions
d'àmbit empresarial
després
del desgovern
català
d'aquesta legislatura
baralles
entre els partits
governants
taules de diàleg
que no serveixen
per res
pactes
amb els partits
del 155
etc
cada dia que passa
més sensació
que som
autonomistes
sotmesos
a any
realment
calia aquesta
visita
i representació
tan sornadera
Catalunya
no es mereix
aquestes humilacions
ens costarà
recuperar
la credibilitat
com a nació
la realitat
supera
la ficció
aviam
Josep Maria
Joan
el Miquel
s'ha tingut
que anar
però vosaltres
dos terceres parts
és a dir
tenim majoria
ens havíem quedat
amb el seter sopar
i no m'heu respost
cua d'allús
o cap d'alangada
no us heu atrevit
per tant
ja que no us atreviu
perquè
sou
uns
sardines
ja
a veure
per què
aquests
20 restaurants
que heu triat
sí que respondré
a la pregunta
en castellà
es diu
cabeza de ratón
o cola de león
no?
i com dius
en català hem dit
cua d'allús
o cap d'alangada
la cua d'allús
el problema que té
és que estàs al costat
del cul
molt bé
és a dir
prefereixes ser
cap d'alangada
fantàstic
no fugis
cap d'alguna cosa
cap d'alguna cosa
estic amb vosaltres
que ens és la clau
molt bé
a veure
sí
nosaltres amb el llibre
el que hem pogut fer
és un homenatge
i un tribut
d'una o d'una
d'una i mitja
de restaurants
d'aquells
de tota la vida
dissortadament
alguns d'ells
ja hem desaparegut
sí
la pandèmia
tot el que és
l'especulació
mobiliària
ens han deixat
però encara
una raó més
per ser presents
i recordats
sobretot el seu
guarden els fogons
i l'enternyable
encolliment
que sempre ens han
fet gaudir
del plaer de menjar
i la presència
no és purament
testimonial
s'emmarquen
amb totes les seves
interestòries
els personatges
la seva oferta
gastronòmica
que és el context
on aquests personatges
enronen
debateixen
deixen preguntes
als lectors
dintre d'un clima
totalment fraternal
i de temes
que firmen
ja en l'índex
però
abandant
amb el tema
del restaurant
sí que voldria dir
i com que ells
no ho diran
els meus companys
perquè són
molt humils
i a més
no els agrada
fer-se
la teva propaganda
no volien que
aquest tribut
fos solament
una menció
purament contextual
sinó que
totes les figures
les imatges
que figuren
en el llibre
han estat dibuixades
artesanalment
pels dos autors
que estan al meu costat
tant en Josep Maria
com en Miquel
bona mà
tenen bona mà
tenen molt bona mà
i d'aquesta manera
el que fan
és reflectir
tot aquestes sensacions
i emocions
que aquests temples
del plaer gastronòmic
han deixat
amb nosaltres
què és
Josep Maria
i tu què ens diràs
jo volia
acabar dient unes coses
no, no
teniu exactament
nou minuts
per vosaltres
doncs
jo callo
sou vosaltres
els protagonistes
endavant
doncs amb aquests minuts
m'agradaria
a mi
poder dir-te
dues coses
una
què és el que podeu esperar
del llibre
i fer unes reflexions finals
que compartirem
amb el Joan
però primer
què podeu esperar
d'aquest llibre
si el llegiu
bueno
si el compreu
i el llegiu
doncs la primera cosa
és descobrir
que les decisions
són personals
en la teva vida
empresarial
professional
i personal
les decisions
les prens tu
qui decideixes
ets tu
i d'això
pren consciència
per tant
aquest llibre
el que pot fer-te
és ajudar-te
a rumiar
abans de triar
si et trobes
amb alguna
de les situacions
d'alguna
de les cruïlles
que el llibre
planteja
ara
possiblement
possiblement
si no
no vols
rumiar
abans de decidir
si has pensat
que ja està
que ja està bé
algú
que deseeixi
per tu
aquest no és
el teu llibre
ara
si tu el que
vols
és ser
valent
i autètic
en el moment
de prendre
la teva decisió
en el moment
de triar
aleshores
sí que aquest
és el teu llibre
aquest és un llibre
que et facilitarà
la idea
l'oportunitat
de pensar
abans de decidir
en moments
de la vida
professional
evidentment
i segurament
et portarà
algunes idees
més
de les que
tu mateix
podries tenir
o fins i tot
és possible
que posis
al final
de cada
part
a cada capítol
alguna pregunta
més
que tu et faries
com a element clau
però com a mínim
aquestes
i una mica
per acabar
les preguntes
són totalment
personals
intransferibles
no són preguntes
genèriques
són preguntes
que t'has de fer
tu a tu mateix
i cadascú
s'ha de respondre
amb la valentia
amb l'eurobicitat
si fa falta
per tractar
de ser això
coherent
amb un mateix
i en definitiva
entrar a un estat
diguéssim
de contacte
molt estret
entre
el teu
jo
aparent
i el
jo
real
i nosaltres
ens agradaria
poder
cloure
aquesta entrevista
que agraïm
moltíssim
en el Ferran
que ens hagi
convidat
que ens hagi
permès
poder explicar
i parlar
del nostre llibre
perquè en realitat
és un espai
en el que
hi ha la manera
de poder
esparxar-se
i anar més enllà
del que ja ha escrit
en aquest sentit
i estic ben segur
que els soients
que escoltin
aquest programa
agraïran
les vostres explicacions
perquè és de les coses
que un també va aprenent
quan llegeixes un llibre
i algú te l'ha explicat
el per què
de tot plegat
que és títol
d'un capítol vostre
tot ho fa
molt més
entendible
i això
jo penso
que és un valor afegit
que podem nosaltres
aquí a la ràdio
servir als clients
ara que s'apropa
a Sant Jordi
que els serveixi
de guia
pel vostre llibre
continuar
continueu
no
el que penso
que està clar
veneu el vostre llibre
i el Joan
ho ha dit
aquest és un llibre
d'avís
per navegants
que es torna
cada cop
més essencial
i més fonamental
en moments
com els que estem vivint
de tanta incertesa
i tanta
diguem-li
falta
de claretat
professional
o personal
ara
nosaltres tenim
quatre
quatre conclusions
que ens sembla
que són bastant
essencials
per als temps
que estem vivint
la primera
de totes és
mira
si no saps
on vas
acabaràs
a qualsevol lloc
tu decideixes
si vols
anar a algun lloc
o acabar
a qualsevol lloc
és la teva
elecció
la segona
que tenim
és
en la vida
importa ser feliç
i per ser feliç
has de ser tu
tu saps
qui ets
et pots fer
la llista de preguntes
o la llista
de respostes
a la pregunta
qui soc jo
la tercera
per tant
sigues autor
o autora
de la teva vida
prenent les teves decisions
no deixis que ningú
les prengui
per tu
tu
autoresponsabilita't
pren consciència
de tu mateix
i posa't a decidir
i la tercera
si no decideixes
vol dir
si segueixes
el ramat
acabaràs
menjant
allò
que deixa
el ramat
quan passa
que justament
és merda
són quatre conclusions
que ens sembla
que són
bastant
definitives
que poden ajudar
a que les
persones
ho fem millor
i com diuen
a Disney
if you can dream it
you can do it
no?
si ho pots somiar-ho
fes-ho
i està aquí
m'ho he dit
això
gràcies
a tots tres
per venir a convidar
que encara
no us despadeixo
encara
em queda
una última pregunta
que és
per mi
és molt curiosa
i a més
heu anat
a tots els restaurants
que anomeneu?
sí
passa
no junts
ara
però ja n'està
però heu anat
sí
o sigui
els sopars
jo de gran
vull ser com vosaltres
més que res
no per escriure el llibre
per poder
però els sopars
no n'estan
escrits
no n'estan
no n'estan
en aquell lloc
perquè a l'època
en la que ho hem escrit
ja no teníem
tantes capacitats
com per poder-ho fer
doncs a l'Ivora
ens aprofito
i faig-se el repte
els meus estimats
Josep i el Joan
com vulgueu
podem fer la ruta
home
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
m'ho veu per sobre
n'hi he vist
algun que ja no hi és
i n'hi ha algun que
algú de vosaltres dos
ho ha escollit
perquè esclar
és del lloc
on he treballat molts anys
al Montvell
sí home
clar
esclar
i tant
jo com he vist
13 anys que granoller
serà un lloc
de trobar d'absolta
algun vell
sí
sí
simplement perquè veig
és
és clar que sí
més tranquil
sí
també hi ha
algun altre
que és un homenatge
als que són
del Bages
sí
també hi ha
també
o sigui
vist el can
aviam
que ja no hi és
molt greu
el Benvi
el Benvingut
es va tipar
quan es va tipar
va dir que prou
sí
bueno
si més no
m'ha servit
per llançar un repte
ara ja veus
com fugen d'estudi
no venen als restaurants
lògic és que em convidin
que sóc el director
no
és que
vinga
què voleu dir
Josep Maria
Joan
no
primer gràcies
gràcies per l'oportunitat
de poder explicar
i això
agrair
als nostres companys
al Joan i al Josep
que puguin
explicar les històries
que expliquen
perquè són
molt interessants
jo m'he pres un munt
de notes
moltes gràcies
que em fan
que em faran pensar
i recollir informació
és la intenció
vull dir que
despertar l'interès
i que la gent
busqui
això
a prop de casa
tinc coses semblants
a veure què passa
no hi ha dubte
sí
doncs
bé
ben trobats oients
i arribem al final
avui
ja veieu
ha anat bastant d'animals
hem parlat
de
mussol
de cua
de ratol
de ratpenats
de cua
de llus
del cap
d'arangada
del cap
de mico
de milers d'anys
però
la gran diferència
és que nosaltres
raonem
i ens raonem
reincidim
per salvarem
en la idea
de la creació
d'un museu
per Sant Just
d'Esbert
ben trobats oients
ens retrobem
en el proper programa
sigueu feliços
de l'anys d'anys
de l'anys d'anys
de l'anys d'anys
de l'anys d'anys
de l'anys
de l'anys
de l'anys
de l'anys

de l'anys
de l'anys
la ràdio d'Esbert
la ràdio de Sant Just
98.1
Ara escoltes
la ràdio d'Esbert
sintonitzes
la ràdio d'Esbert
la ràdio de Sant Just