Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Tenir un convidat que torna als estudis de Ràdio d'Esvern és motiu d'orgull per a tots els que fem aquest programa.
Significa que hem sabut triar bé a l'entrevistat, significa que l'entrevistat es troba a gust i significa que els oients gaudeixen escoltant-lo.
Avui torna a ser sèries al meu costat, el creador de més d'un centenar de productes editorials que han estat i són presents en tots els lliots i llibreries del país.
Pels oients que no van escoltar el programa de la setmana passada, farem un petit recordador ahir repetitiu del periodista, editor i escriptor nascut a Sabadell l'any que esclata la Guerra Civil.
Home intel·ligent, culte, creatiu i divertit.
Editor que no és de continuïtats ni de rutines.
Ha ajudat, promocionat i ensenyat a periodistes, escriptors i dibuixants humorístics.
Diu que ha gaudit del seu treball, de la seva vida personal i dels plaers epicuris de la vida tant com ha pogut.
Primera autoritat en coneixement i saviesa en el món del cigar.
Continua gaudint de la vida fumant-se un habano.
Llegint diaris i llibres, sabem que ha sigut un revolucionari referent de la premsa dels últims 40 anys.
Sense voler llegir revistes, ni tan sols les seves.
Josep Pilar Ifon, benvingut altre cop a Ràdio d'Esverda.
Moltes gràcies.
La setmana passada, Josep, vaig dir que hi havia tants temes que parlar, tantes revistes que recordar,
tantes anècdotes per explicar, que si no era capaç de posar en ordre les idees i preguntes,
perdríem una equació única d'espremer el teu talent.
Tu ens vas explicar les revolucionàries per novedoses tècniques de mercadotècnia,
màrqueting i publicitat que vas implantar a Broguera.
Vam parlar del període Hilario, 1936-1976, i no el vam acabar.
Ens vam quedar en la revista Barrabàs.
Que en aquells temps de la densació política, l'humor era la gran vàlvula d'escapament.
Coincideixen sis semanaris satírics en els kioscs.
en els kioscs, la codorniz, Barrabàs, el Papus, el Manolovo, el cocodrilo, el Leopoldo i, por favor.
Com vas crear Barrabàs, Josep?
Bé, Barrabàs, en realitat, va venir dos dibuixants, l'Ibar i l'Òscar de Breda,
i era una idea d'ells.
En el fondue era un producte d'un format o d'una línia gràfica estil francès,
estil Lecanart en Cheyneu, estil Charlie Hebdo,
perquè en aquest sentit eren molt afrancesats, o almenys, diguem-ho,
en el sentit del dibuix gràfic, no?
Però traslladat al món del deport, al món, bàsicament, del món del futbol.
A mi em va semblar bé la idea,
ho vaig comentar, ho vaig comentar llavors amb el Javier Godó,
no ho tenia massa clar, em va dir, home, potser hem fet un número zero,
a veure què tal queda i com va,
perquè, clar, el problema d'aquest producte era que,
tant com a joveu en els partits de futbol,
el tancament era el diumenge a la nit,
el que vol dir que era un producte,
tancar-lo el diumenge a la nit i sortir el dilluns,
pràcticament era un cierre de diari,
amb el problema que era difícil o no havia temps
per veure si hi havia alguna cosa que no s'havia de dir
o es podia dir o el que fos.
Bé, era una certa actitud el Javier,
en principi, perquè en aquell moment encara,
estava condicionat pel seu pare, que estava viu,
i segons què, doncs, li podia preocupar
fer-ho o enreixar-ho de fer.
Però bé, en principi vam començar a fer el número zero,
l'Ibar i l'Òscar pensaven
que pràcticament amb un número zero n'hi hauria prou,
jo vaig saber, d'entrada, que no seria així,
és que la cosa tardaria una mica més a poder posar-se en marxa.
va col·laborar i alguns escriptors, entre ells l'Antonio Franco,
el que anys més tard el vaig fer director del periòdico de Catalunya,
i va arribar un moment en què la cosa ja era,
cada vegada que en un número zero me'l tiraven enrere,
li va, deia que plegava, que no volia saber res més,
no volia... bé, és igual.
el típic enrenou d'una redacció
d'aquest tipus de personatges que en el fons són dibuixants
i de pensament són àcrates o més a saber què són.
Al final el que passa és que això va coincidir
amb un determinat amb un partit Barcelona-Madrid
i llavors jo al Javier Rodríguez li vaig dir
bueno, escolta, s'ha de sortir.
O sortim amb tu o surto jo, però a sortir, sortim.
llavors em va dir d'acord.
I així és.
Amb un Barça-Madrid crec que de l'any,
deu ser, 73,
va sortir Barrabàs.
El període del Barrabàs el va esfundar al 72
i va durar 5 anys fins al 77.
No, no, doncs va ser el 73.
Jo amb els anys em perdo bastant.
Bueno, jo també mira la Maroteca...
No, no, jo resisteixo a mirar cap Maroteca.
O me'n recordo i si no, doncs endavant.
Si no, per això ja em tens a mi.
Que ho faci algú, d'acord.
Josep, tu sempre has mantingut
que la clau per vendre una revista monística
és barrejar els diferents tipus i estils d'humor,
des de l'intel·lectual fins a l'humor de carrer
i fins i tot el barroer.
Per no haver fet aquesta barreja,
la revista Por Favor,
que és de la qual ara parlarem,
mai et va fer guanyar un duro.
Aleshores no existien els euros.
A més, tu sempre expliques que et va enganyar el distribuïdor
i et trobes sense liquidesa,
que és el que t'obliga amb el vendre a la revista.
És correcte, això?
Sí, en certa manera és així.
En realitat,
semblava que el soroll que feia
o que l'enrenou,
la repetició,
semblava una cosa
i la veritat era una altra.
Llavors,
teníem un tiratge que era excessiu per les ventes,
però el distribuïdor ni ho reconeixia
ni ens ho deia ni ens avisava.
Amb la qual cosa ens vam passar un temps.
En realitat,
jo crec que el problema
és que el distribuïdor
era una empresa,
diguem,
muntada per uns...
Eren xilenos,
que estaven desembarcant aquí a Espanya
en el tema de tal,
però foment part d'una editorial,
que és l'editorial Abril,
de Buenos Aires,
que era un editorial
molt important de l'època,
perquè eren dos germans
que es deien Sívita.
César Sívita
era el que...
una mica era el patriarca de la família
i és el que estava situat
a Buenos Aires.
Però, clar,
estem parlant
en una època molt conflictiva
de Buenos Aires
perquè estem parlant
de l'època de dictadura.
Un personatge
que jo només li...
i realment ara
jo n'he estat amb ell una vegada
i ja sortirà el tema,
si vols,
i per un altre costat
el seu germà
estava a Sao Paulo,
estava a Brasil,
que era l'empresa
que estava triomfant,
perquè en aquell moment
l'empresa
de...
sembla que es deia
Ricardo Chivita,
o sigui,
Ricardo estava a Sao Paulo
i César estava a Buenos Aires.
i en canvi,
Ricardo va començar
a encertar
una sèrie de productes
i entre ells
ha sigut l'editor
de Playboy a Brasil,
que és una de les edicions
de Playboy
que encara...
crec que encara continua.
Bé,
llavors,
el...
aquest distribuïdor
que formava part
del desembarc
que volia fer
s'arxivita a Espanya
perquè les coses
d'Argentina
estaven molt complicades,
doncs es van...
es va semblar
que fes-nos una oferta
per distribuir
por favor,
una oferta
per distribuir
por favor
després
que el Consell
de Ministres
ens havia suspès
tres mesos,
perquè això és un punt
important
a la vida
de por favor.
En un moment determinat
que el Consell
de Ministres
decideix castigar
per les seves
idees polítiques
una revista
i no sap
si castigar
a canvi o 16
o a por favor,
decideix finalment
castigar
a por favor
i la suspèn
durant tres mesos.
En aquell moment
a mi la societat
se'm desmunta
per dir-ho així,
ja es crea
un problema important,
jo decideixo
continuar
encara que sigui sol
i en aquest moment
és quan hi ha
aquesta oferta
de distribució
suposo que creient
que l'èxit
de por favor
us ajudaria
a tirar endavant
una empresa nova
de distribució.
Crec que va ser
error per part d'ells
i error per part meva.
Clar,
jo ho vaig acceptar
perquè les condicions
econòmiques
eren molt bones
i a nosaltres
i en certa manera
ens donava l'empenta
per poder continuar
sense l'ajuda
que havíem tingut
fins a llavors.
Però va ser
un error d'ells
perquè no van analitzar
el mercat
ni els van avisar
a temps
per dir-ho així.
El que sí que és cert
és que estàvem fent
tiratges
de 100.000 exemplars
i estàvem venent
20.000 exemplars
i això és inaguantable.
Però formen part
de la teva primera pregunta
com funciona
el món
de l'humor gràfic
o sobretot
quan l'humor gràfic
té un percentatge
de polític
o de sàtira política.
O sigui,
l'acordornit
mai va ser un negoci.
L'acordornit
va anar canviant de mans
precisament perquè no era un negoci.
Perquè sí,
hi havia molta gent
que la llegia
menys de la que es pensaven
no és suficient
perquè el boca a boca
funcionés.
Però això no portava
el quiosc a comprar.
Això es quedava aquí
amb aquesta espècie de...
Llavors,
perdona que t'entropeixi Josep,
llavors,
ja que vivia
l'Alvaro de la Iglesia.
Perquè jo,
si no recordo malament...
Bueno, ja que vivien...
El Miguel Miura
la fonda
però qui va tenir
la gran dona.
Jo suposo
que escrivia altres coses
i que es movia
dintre del món
dels llibres
i de les conferències
i del que tu vulguis.
Però jo recordo
que el moment
en què jo tinc
un contacte
amb l'acordornit
és quan se l'ha quedat
el Godó,
el Carlos Godó.
I quan se l'ha quedat
el Carlos Godó
jo tinc una conversa
amb ell
i amb el seu fill
perquè jo pràcticament
el Carlos no el coneixia
i em diu
que, clar,
que molt bé
el que estem fent
però que l'acordornit
l'acordornit
s'ha acabat,
és obsoleta
i en aquest moment
ja estem en un altre món.
Estàvem en el món del Papo,
estàvem en el món del Barrabás,
estàvem en el món...
Però bueno,
però així i tot
el que sí és cert
és que la continuïtat
de l'acordornit
el salt a Madrid
de l'acordornit
és l'hermano Lobo
i en canvi
nosaltres
el que fem
és un salt
encara
diguem
més estret
perquè l'hermano Lobo
tenia encara
un humor
dintre de la
del concepte
en pot dir
diguem
una mica madrilenya
de l'humor
tenia un humor
diferent
per dir-ho així
jo encara no li he entès
l'humor de Matita
això que quedi clar
perquè això
és un altre punt
és un altre punt
a tenir en compte
salvo un
jo només hi he entès
el Forges
perquè al final
va trobar
un humor
però jo no hi he entès
mai ni al Màximo
ni al Peridis
ni a tots
no els entenc
El Mingote tampoc?
Què?
El Mingote?
Sí
El Mingote sí
però bueno
és que
anem a dir
jo et parlo dels polititzats
que és una mica el problema
no és el cas
del Mingote
però és una altra història
hi ha un punt
bueno és igual
tornant al que estàvem dient
el que passa és que
el Por Favor
jo diria que
era de massa elitista
sí clar
tenia un
un ressò
un ressò
en aquest sentit
important
però
econòmicament
ens vam trobar
de cop
per falta
de llums vermelles
que ens avisessin
ens vam trobar
amb aquesta situació
de tenir-lo a vendre
jo el vaig vendre
el va comprar
la
la que den
aquells
més de propietària
de Garbo
i de Lectures
la senyora Nadal
però després
va acabar
a mans
de
de Lara
o sigui
va acabar
a massa
Planeta
i el curiós del cas
és que
no sé si això ho saps
però igual
com jo el vaig crear
jo el vaig tancar
anys després
quan ja estava
al final
de l'època
de Planeta
m'està parlant
doncs
va arreglar
ara
sobre el tema
i ell
bueno
tal com està
s'haurà de tancar
però intentem
a veure si
podem fer una cosa
diferent
i bueno
vam intentar-ho
però
ja estava
mira
ara se m'ocorreix
una pregunta
fora de guió
que
jo recordo
que tu
vas comentar
que has tingut
la sort
i vas aprendre
dels quatre editors
poder més importants
que hi havia a l'època
des de Bruguera
passant pel Lara
passant pel Godó
i acabant amb l'Escència
i que cadascú
era totalment diferent
recordo
que una vegada
em comentes
que
el més editor
sens dubte
és el Godó
és correcte?
sí
això és la meva opinió
jo he sigut soci
per començar
de Bruguera
soci
quan vam fer
una agència
de publicitat
dintre de Bruguera
o sigui
no soci
com a editor
però he sigut soci
després
de
d'Escència
perquè vaig crear
en Bell Z
evidentment
he sigut soci
del Lara
perquè
en l'època
de Playboy
sí que hi havia
una relació
diguem
de concepte
de soci
i he sigut
indirectament soci
inclús
de l'honorable
perquè
quan ell era propietari
del Correu Català
jo vaig fer
amb ell
una societat
que mai
li he conegut
mai he parlat
amb ell
mai he firmat
res amb ell
però sí que
vaig ser soci
amb ell
per dir-ho així
que és com
que vam fer
primera plana
i vam intentar
fer un producte
competitiu
l'honorable
suposo
i ho dic
pels soients
es refereix a
Jordi Pujol
no?
sí home
sí
no n'hi ha
cap més aquí
creio
en teoria
en teoria
tots els presidents
de la Generalitat
tenen un títol
són honorables
molt honorables
és així
el que tu em preguntaves
i també he sigut soci
d'Armando de Armas
que és un dels editors
de Sud-amèrica
més importants
que hi ha hagut
per mi el número 1
curiosament
personatge molt especial
que si vols
un moment donat
en parlarem
però evidentment
de tots ells
potser
jo et diria
el meu concepte
de cada un d'ells
el José Manuel Lara
un gran negociador
un gran negociador
la prova està
que tots els canvis
i l'evolució
de planeta
m'ho podria
ho podria testificar
del pare
què?
del pare
parlo del fill
ah
per això
per això
per això t'he fet
el pare
el pare
el pare és editor
el pare visceralment
és editor
el fill no és
visceralment editor
però en canvi
és un negociador
extraordinari
per tant
és el que fa créixer
el negoci
amb el seu moment
per un altre costat
diria
per mi
quin és
de l'essència
de l'essència
és l'audàcia
és la capacitat
de tirar-se
a la piscina
sense
flotador
i sense
ja el que salga
i a més
sempre
ja em diuen
el seu moment
que sincerament
l'Antoni
i l'Escència
tenia una flor al cul
per dir-ho així
vull dir
perquè en moments
molt greus
i en situacions
molt extremes
no li sortia
la Verge Maria
però li sortia
l'Escrit Sant
el que fos
algú li sortia
aquest és un fet
i llavors
diguem
que dels altres
ja dic
el Javi Algodó
per mi
és el que té
més nas
d'editor
sap el que vol
el que passa
és que després
té un caràcter
que les coses
li cansen
jo sempre dic
que la Vanguardia
es belluga
per etapes
de cinc anys
cada cinc anys
es cansa
d'alguna cosa
o es cansa
d'un director
o es cansa
d'un producte
o es cansa
d'un...
però
totes aquestes coses
han sortit
sempre d'idees
molt conceptualment
per mi
molt vàlides
editorialment
jo diria
que el Javi Algodó
si no hagués tingut diners
quan va néixer
ha sigut un gran ellito
ben vist
ara que dius això
clar
i és que em surten
i si m'imagino
quantitat de preguntes
que penso
que els oients
també les deuen estar imaginant
ara que estàs parlant
de La Vanguardia
un diari
t'agradió o no
però és un diari
de referència
en el món
català
i en el món
direm
de la premsa espanyola
actualment
La Vanguardia
dirigida
per què la dirigeix
que va
substituir
aquí va substituir
jo diria
que està perdent
molts electors
és correcte això
quina és la teva pressió?
jo crec que el tema
de La Vanguardia
no és un tema
particular
de La Vanguardia
és un tema general
tenim un problema
de la premsa escrita
tenim un problema
de la premsa de paper
tenim un problema
global
dels mitjans
de comunicació
de la situació
econòmica
o sigui
realment
el que es discuteix
al final
en el fons
de tota aquesta història
és si el paper
viurà
o el paper es morirà
o el paper
perquè servirà
si només servirà
per embolicar
bocates
tampoc per això
tampoc ha canviat
bastant
però bueno
el fet
és que realment
a veure
evidentment La Vanguardia
segueix en un diari
de referència
i
i el concepte
de quin
de quin és el seu director
doncs
amb el seu moment
jo crec que La Vanguardia
els editors
els directors
que ha tingut
cada un
amb els seus
ha sigut
autèntics
professionals
no és la qüestió
però
s'ho peditat
a una idea
d'empresa
i això
amb el seu moment
la idea d'empresa
doncs
és
és
és discutible
és negociable
o se'n pot parlar
torna a el mateix
és que
tu em dius
si ara
ha perdut La Vanguardia
i
bueno
no sé què dir-te
és una qüestió
bastant complexa
perquè
què llegeixo jo
de La Vanguardia
i en aquests moments
de La Vanguardia
no de La Vanguardia
de tots els diaris
pràcticament
llegeixo els titulars
llegeixo els destacats
llegeixo les tires còmiques
llegeixo les necrològiques
i les ha dit
això ja és potser
però un defecte de la edat
però bueno
en realitat
jo estic mirant
no perquè
estic mirant
a quants hi ha enterrat
això és el que m'interessa
vull dir
però bueno
és una manera de veure
de veure-ho
però realment
et diré una cosa
el que llegeixo
és
algú
algú que escriu
La Vanguardia
o que escriu El País
o que escriu
hi ha col·laboradors
que sí són interessants
o que m'aporten
alguna cosa
clar
n'hi ha molts
perquè realment
és quasi el que abunda més
amb els diaris
avui en dia
els
diguem
els que fan una columna
els que fan
un
i sembla que hi hagi
bufetades
per poder-hi ser
perquè
però sí que n'hi ha alguns
cada un té la seva manera
de pensar
jo tinc amics
per exemple
amb els que comentem
alguna vegada
aquest punt de vista
i el que a jo m'agrada
amb ells l'odien
vull dir
això passa
no?
vull dir
però bueno
quan algun és discutit
o és discutible
és que
algú aporta
no?
Sí
quan un és polèmic
quan algun és polèmic
algú aporta
vull dir-te
i alguns
sí
van a
allò que es diu
a pinyon fijo
que en un moment
d'un determinat
sempre parlen
de lo mateix
o sempre
el punt de vista
no és ampli
això també
arriba un moment
que almenys
jo quan
un colobrador
que m'ha agradat
o que m'agrada
i veig
que al final
no surt
de l'ensaïmada
que s'ha creat
l'abandono
perquè
no em sembla
que no m'està portant res
i llavors
ja
però bueno
són maneres
de llegir un diari
jo no sé
com llegeixes tu un diari
jo t'hi diria
com llegeixo jo
no?
Ha sigut ben explícit
no?
Des de
des dels titulars
fins a les necrològiques
Sí
funciona així
però
normalment
jo tardo
en llegir un diari
deu minuts
tardo més
a fer el crucigrama
això és
i et feia
el plantejament
per saber
i conèixer
la teva opinió
sobre el director
de la Vanguardia
perquè
precisament
el home teu
el nostre director
de viatges
escriu molt sovint
amb el seu Twitter
li té un carinyo especial
al senyor Carol
i
i per això
contrastava
ja que
tenim a tu
aquí als estudis
conèixer la teva opinió
i penso que
ho has explicat ben clar
que qualsevol director
sigui de la Vanguardia
de qualsevol diari
està supeditat
a la idea d'empresa
que l'agrada
el Marius
per mi
sí que m'aporta una cosa
cada un
veus
tornem al punt
el Marius
amb el bitllet
que ell fa
a la pàgina 2
de la Vanguardia
jo el llegeixo
pràcticament sempre
perquè
parteixo de la base
que és
un estil americà
d'explicar
un tema
o donar una idea
o donar una opinió
el tema
d'utilitzar
una anècdota
un personatge
una frase
d'un llibre
o tal
és
una habilitat
una habilitat
que són els americans
els que han posat això
i a mi em fa gràcia
perquè aquí
pràcticament
no ho fa ningú més que ell
o sigui
amb això
xapó
vull dir
ha tingut l'habilitat
de copiar una cosa
que jo crec
que està
que és molt pràctica
per dir-ho així
perquè enganxa molt
vull dir
si a tu t'entens
per una anècdota
per un acudit
per una situació
per una
per una
efeveri
d'escurió
o tal
això enganxa
però jo per exemple
precisament aquest és el punt
jo tinc un íntim amic meu
que això
ho odia
no ho trobem
estem
sí sí
mira precisament
ja que
t'havia
anomenat
el Joan
el Joan
en diu
por al·lucion
que voldria
intervindre
doncs endavant Joan
entens el Josep
a la teva disposició
no
una mica comentar això
esclar
com que em dius
que jo realment
la meva simpatia
pel Màrius
no és massa gran
jo no ho conec
personalment
per tant
això no ho puc dir
entenc perfectament
que bueno
que es deu
amb un editorial
que lògicament
la tendència
en aquests moments
de l'avantguarda
és una
o que sigui
no la canviarem
però bueno
és que el Josep
diga alguna cosa
que és el que em passa
a mi també
jo ho diu
perquè fa servir
tantes frases fetes
tantes referències
a polítics
economistes
filòsofs
etcètera
em fa caure
una mica
en pensar
aviam
tot això
lògicament
com fem tots
ens ho hem mirat
i ens ho hem llegit
i ens ho hem preparat abans
però pel vector
cau en la prepotència
i això
em molesta bastant
em molesta molt
el Màrius
en aquest aspecte
bueno
sí
d'acord
escolta
tu entraràs
en
la personalitat
del Màrius
jo el Màrius
el coneixo
és amic meu
per dir-ho d'alguna manera
crec
de referència
sí
perquè
en certa manera
ens respectem
i ens hem apreciat
per algunes coses
i jo li reconeixo
l'habilitat
en el seu desenvolupament
i la forma
però bueno
escolta
tot és
evidentment
tot és opinable
ara té un
un vicedirector
que és molt més
amic meu
que el
que el
que el
que el Màrius
digues el nòvio
que és el Jordi Joan
però clar
té molt
però són dos personatges
que
funcionen molt bé
tots dos junts
i en canvi
són molt diferents
i això passa
el que vull dir-te
és que en certa manera
ells representen
la complexitat
de la Vanguardia
la Vanguardia
té un avantatge
tu trobes un lector
que et diu
és que és de dretes
és que ara
s'està passant
a l'esquerra
és que no sé
el que és
és que
de què va
la Vanguardia
clar
i si a més
et dones compte
que per un costat
el senyor
el senyor
el propietari
de la Vanguardia
però també ho és
de RAC1
que és
potser la ràdio
que més defensa
el sobiranisme català
i la
una determinada
una determinada
una determinada actitud
i tens una televisió
la 8
i tal
clar
són mons tan diferents
dius
aquí què juguem
el que passa
que en certa manera
a mi això em respon
a el que deien
un editor
italià
ja et diré el nom
perquè ara
no en sortirà
ni el de 3
però bueno
que deia que ell
ell era editor
i com el seu públic
era de dretes
de centro
i d'esquerres
ell editava
per les dretes
pel centro
i per l'esquerra
perquè la seva missió
era ser editor
no ser polític
ni ser
per tant clar
és una actitud
jo no dic que estigui bé
o estigui malament
però en certa manera
la vanguardia
jo no sé si el Javier
això ho ha fet
intuïtivament
i ha sortit
o no ha pensat
o s'ho ha proposat
però el fet que
s'adonar-se en compte
s'ha trobat amb això
que té
té coses
que són de dretes
té coses que són de dretes
i coses que són d'esquerres
i la vanguardia
en aquest sentit
és un poti poti
i see trees of green
red roses too
i see them bloom
for me and you
and i think to myself
what a wonderful world
I see skies of blue
and clouds of white
the bright blessed day
the dark say goodnight
and i think to myself
what a wonderful world
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
uf
tantes vivències
tants records
tanta experiència
que ens explica el Josep
i acabant amb el tema
la vanguardia
i ara amb aquest petit impàs
pensava
el que segur
és que aquest edito italià
no era el Berlusconi
veritat
no
no era el Berlusconi
ostres tan interessant
i mira que
avui tenia pensada
l'entrevista
cap a un cantó
i
com tens tanta experiència
i tantes vivències
ara
el tema de la vanguardia
és clar
aflueix
no
i
recordo que
fa un quart d'hora
tu deies
és que
hi ha uns períodes
que
uns períodes
que el Javier Godó
canvia
el director
doncs
jo calculo
que
el 2020
2021
el Jorge Juan
serà el substitut
del Caron
la veritat és que
jo
no tu no pots dir-ho
per aquí
jo no puc opinar
amb això
però jo sí que
no puc opinar amb això
perquè
sincerament
perquè al marge
d'això
resulta que
algunes vegades
el Javier no ha pogut fer
el que ha volgut
curiosament
li han trossat les coses
li han canviat
o ell volia fer una cosa
però això és l'amor
sí
bueno sí
però
el Javier
el pots agafar
sempre amb el diàleg
accepta parlar les coses
és
bueno
és una manera de ser
jo sempre he dit
el mateix
tornem a el mateix
igual com
aquí hi ha hagut
aquest comentari
si a algú li cau bé
el Mario Escarol
i a altres no li cau bé
doncs també hi havia gent
que li cau bé
el Javier Godó
i gent que no li cau
bé el Javier Godó
i ara parlo ja
a nivell personal
però jo et torno a repetir
al marge que professionalment
tingui un gran sentit
sigui un
té nas d'editor
que això ho he dit
i ho apujaré sempre
com també dir
al mateix temps
que es cansa de les coses
i llavors
molt difícil
perquè quan no vols
parlar d'algú
no hi parla
quan no vols
explicar
no hi és
vull dir això
és una manera de funcionar
però en canvi
té un gran sentit
de l'humor
jo realment
he rigut
molt amb ell
amb coses
a nivell personal
perquè
té una ironia
una ironia
i una forma
d'un humor
que
que molta gent
no ho sap
i no ho entén
hi ha anècdotes d'ell
que jo
moltes no les tinc
ni les vull explicar
ni les tinc
que explicar
però que realment
a mi sempre
m'ha semblat
que
que bé
em podia divertir
parlar
que això és important
i en la saga
dels Godó
ja que estem
parlant
de tota la família
o de tota l'editorial
veus que té continuïtat
bueno
no sé
això és més difícil
perquè
ja veus
no anomeno
els noms
no no no
cap problema
vull dir
sabeu que Javier té dos fills
Carlos i l'Anna
l'Anna
l'Anna
sembla que no està
dintre el món editorial
bueno
sí
en certa manera
sí que hi està
perquè a part
que està casada
amb un dels
subdirectors
de la Vanguardia
potser això no vol dir res
tampoc
perquè depèn
d'altres circumstàncies
però l'Anna
és la que ha posat en marxa
aquesta espècie
de suplements
que surten
cada mes
o tres
dos mesos
que si parlen
de Xina
que si parlen
de l'economia
que és
quasi com un llibret
exacte
una revista
editada
també reconeixo
que no he llegit cap
no clar
perquè tu revistes
ja ho he dit
i per part del Carlos
doncs escolta
Carlos
jo amb això
ho parla ben clar
igual com
he dit
que el Javier
tenàs d'editor
jo et diré
que el Carlos
no té ni punyetera
idea d'editor
gran editorial
això
gran titular
en canvi
pot ser un magnífic gestor
però
no té
no té sensibilitat
d'editor
i de més
tinc una experiència
per això
en un moment determinat
jo tinc una
jo tinc una reunió
amb ell
i resulta
que
a les 11 del dematí
per parlar d'un tema
i parlem del tema
i se va molt bé
doncs a les 11 del dematí
el Carlos Godó
no sabia
que l'Arafat
havia mort l'anida abans
sincerament
no es pot ser editor
sense escoltar
la ràdio
a primera hora
veure la televisió
a primera hora
i saber
el que ha passat
a primera hora
del dematí
ara
probablement
ell prefereix
ser un excel·lent gestor
que un editor
perquè d'editors
en pot contractar molts
i de gestors
en aquest món
i en aquests moments
és més difícil
de trobar-ne
un que sigui bo
quines llavors
quines hi són
eh
clar
parlaria de tantes coses
ens havien quedat
el por favor
em queden 100 minuts
de poder estar amb tu
és que
i ens falta
tantes coses
per favor
a l'interviu
mira
només
farem un petit salt
al temps
perquè
m'ha fet
molta gràcia
el trobar
que tu vas
editar
una revista
feminista
la publicació
femenina
en el 79
ara hem saltat
amb el temps
estimats
oients
però ja tornarem
ja tornarem
perquè si duol
Josep
tornarà aquí
evidentment
no vull entrar
en el tema
principal
perquè ens donarà
perdós
o tots els programes
que vulgui
Josep
que és el d'interviu
l'interviu
és tot un món
ha sigut una revolució
no només
a Catalunya
a Espanya
sinó a nivell europeu
de com
es va editar
una revista
que en aquell temps
en el període
de la transició
va ser totalment
revolucionada
amb el concepte
simplement
per finiquitar
explica'ns
quatre coses
de la revista
Vindicació Femenina
que en el 79
comptes
amb Carmen Alcalde
la Montserrat Roig
la Maruja Torres
la Marta Passarrodona
etcètera
què va passar amb allò
bueno
això va ser
en aquell moment
jo estava editant
Playboy
clar
potser és el més
antifeminista
segons com es miri
això és una qüestió
i he respectat
sempre molt
el món feminista
ho dic ara
i ho dieu abans
si vull
no és perquè
ara s'hagi posat
de moda
el tema
la persona
que jo
vaig
va ser
no va ser
ninguna
de les que
t'ho has dit
va ser
la Carmen Sarmiento
que la Carmen Sarmiento
havia estudiat
amb mi
érem de la mateixa
promoció
i en un moment
determinat
parlant
de vindicació
i el ministre
jo li vaig dir
escolta
jo crec que
que el que esteu fent
la idea està molt bé
però
esteu fent una
ho esteu fent
d'una manera
que és com si
hi hagués una
jo li vaig dir
és com si
hi hagués una
un
el canyón del Colorado
entre mig
i vosaltres
esteu fent la revista
des d'aquest costat
perquè vinguin
perquè vinguin
les
passin aquí
però clar
no poden saltar
si vosaltres
no poseu un pont
si vosaltres
no us hi acosteu
perquè vinguin
cap a vosaltres
la revista
no funcionarà
i en certa manera
doncs
tu vols que digui
el que no vull dir
però
però diguem
jo t'ho sensibilitza
vaig col·laborar
amb la Carmen
per poder fer
un número
de vindicació
feminista
que tingués
una
jo diria
que fos més
professional
que fos més
buscant
o sigui
que fos més
capciosa
que anés a buscar
clients
a més de simplement
cridar
que és el que feia
en un principi
vindicació
feminista
però insisteixo
vull dir
que si
en aquella època
jo no hagués tingut
cap inconvenient
a meditar
una revista
feminista
perquè ens semblava
molt
molt coherents
i en aquell temps
jo recordo
també comentaris
i d'alguna manera
referències
de la Maruja Torres
que era
una altra Maruja Torres
a la que és avui
bueno
evidentment
era una
una persona
que
bueno
deixa'm-ho
també
com tu dius
que no reivindicava
tant el feminisme
en aquella època
poder perquè no
no li pensava
no perquè no podia
mira
jo he tingut
tres persones
treballant amb mi
o associades a mi
o digue'li que tu vulguis
que tenen tot el meu respecte
per les seves vivències
que són
el Manolo Bac de Montalbán
el Joan Mercè
i la Maruja Torres
et repetiré
sempre
que els has portat
a tot arreu
sí
però
el que hagin fet
ben fet
o mal fet
ha sigut
producte
de les seves vivències
i de les seves necessitats
i dels seus moments
i això és molt respectable
i tant
perquè jo sempre he dit
que molts periodistes
desgraciadament
o per sort
diguem el que vulgui
pensen més en l'estómac
que en el cap
o en el cor
però és que
és que s'ha de menjar
hi ha una família
a darrere
hi ha una sèrie
de circumstàncies
que fan que les coses
no siguin com un
voldria
i això és molt complex
això cada un
té que digerir
a la seva manera
o sigui que fas bé
allò
aquella frase
que va dir
aquell filòsof
Carsella Ortega
jo sóc jo
i mi circumstància
exacte
tothom té les seves circumstàncies
Josep
et faria tantes entrevistes
com productes editorials
que has creat
de tota pen
moltes i moltes gràcies
per haver vingut
instruir-nos divertidament
amb el món editorial
i espero
que a partir de l'any que ve
un cop al mes
un cop cada mes i mig
poder comptar
amb la teva presència
moltíssima
s'avorrirà la gent
no
ja t'asseguro
que no
no
no
And I think to myself
What a wonderful world
I see skies of blue
And clouds of white
The bright blessed day
The dogs say goodnight
Estimats soients, el Josep
Que ha sigut l'entrevistat d'avui
Clar, omplir el seu espai és molt fàcil
Igual que de fàcil és que el Josep
Ens expliqui històries i coses de Barcelona
Josep
Moltes gràcies
Bon dia a tothom
L'altre dia vam començar a explicar
Que diríem alguna cosa sobre els toros a Barcelona
Les places de Braus, bàsicament, en principi
Ja que havíem acabat parlant de la monumental
Amb la família Milà, etcètera, etcètera
Nosaltres intentem això
Parlar de coses de Barcelona a través d'edificis emblemàtics
I coses que han passat pels seus carrers, etcètera, etcètera
Els que havíem, els processos que vam portar l'altra vegada
Vivien amb la seva bombolla
Eren multimilionaris
I quan les coses estaven instal·lades a París
Venia la guerra, s'acabava la guerra, tornaven
Semblava que estaven al millor dels mons
Quan des que vam començar a parlar
Aquells 135 anys
Espanya va perdre les colònies
Va haver-hi la desamortització
Va haver-hi la república, la guerra civil
Tota una setmana tràgica
Bé, tota una sèrie de coses
Que semblava que per ells no existia
O existia molt poquet
Aquí serà totalment al revés
A curses de Braus
Aixecant passions per un cantó i per l'altre
La darrera cursa de Barcelona es va fer el 25 de setembre del 2011
El 2010 el Parlament havia aprovat una llei
Que s'havia de posar en marxa
A l'1 de gener del 2012
Per la festa major de Barcelona es va fer l'última cursa de Toros
Llavors taurins i antitaurins
Estaven a mata de colla encara hi estan
I hi havien estat
Perquè això ha sigut sempre
Ve de molt antic
Per un cantó
Que sigui el mite del Minotaure
La noche de los tiempos
Totes aquelles coses i tal i qual
I els altres
Jo he vist una pancarta
Que deia que si els toros és art
El cannibalisme és gastronomia
D'un punt a l'altre
La cosa anava així
Sempre ha sigut igual
Bé, sí, molt bé
Els romans també feien coses amb animals
També ho feien amb els gladiadors
I això s'ha perdut
Vull dir que tampoc cal posar-se molt forta al respecte
Jo penso que sí
Que sempre hi ha hagut més o menys coses així
Els braus perquè és un animal que pel Mediterrani n'hi ha
Per tant, són uns animals que te'ls menges
Els utilitzes
I en el seu moment
Doncs clar, tots eren braus
I la gent els traslladaven d'un poble a un altre
I quan arriben al poble
Igual que la gent va mirar a veure les obres
A veure com arribaven els toros a l'escorxador o on fos
I aquells tios que anaven a cavall
Que els conduïen
Doncs eren més o menys admirats
I és quan veien que agradava
Doncs encara hi posaven una mica més de cosa
I així potser es va anar fent més popular
La qüestió dels toros
Els reis espanyols els diraven els toros
Més o menys
Perquè hi ha hagut moltes prohibicions i moltes coses
Que han obeït a moltíssimes coses
Però un d'ells, en Felip V
Va decidir que els toros no li daren
I venia de França
Li fan una mena de rejoneo
Per donar-li la benvinguda a Madrid
I llavors ell diu que
I la noblesa
Doncs per fer la pilota
Va dir-ho, i tant, faltaria més
No anar a fora
I ara, quines coses
I els toros van tenint
Alts i baixos i tal
Fins que el mentixisme noucentista
Els eleva ja a la qüestió de la festa nacional
Vailaores i panderetes
I l'Espanya caní, no?
Llavors, quan aquí es dona
Es diu que no els toros
Semblava que allà
Ser un plumazo
Quillientos años de tradició
Com si els toros aquí cada diumenge
Tota la vida haguessin anat
El més antic que tenim
O que he trobat
És el 1287
Mil?
387
Abans d'aïra tarda, sí, sí
En Joan I
A la plaça del rei
Tres braus
Han portat tres braus
I segons les cròniques
Han portat tres braus
I tres matabraus
La qüestió torera
I aquestes coses
Així doncs, eh?
Doncs
Per celebrar el compromís matrimonial
D'un infant, una infanta
Una cosa d'aquestes
I això ja surt a l'estiu de la corona d'Aragó
Sí, ens estàs dient que fa 530 anys
Ja això dels toros
Sí, però d'una manera d'en principi
Bastant anilista
La muntada del rei
Era una mica d'espectacle
Per la gent
Això no vol dir que no hi haguessin petites coses
Com ara es fan, doncs, el bou amb volat
I coses d'aquestes, doncs, als pobles
Perquè
Aquí encara potser era aviat
Però a ser, veiéssim, en Felip V
Quan prohibeix els toros, així
Llavors va quedar
I els nobles li fan costat
Va quedar els toros pel poble
I això potser encara li ha donat més força
Però eren uns toros una miqueta així
Allò que deien, doncs, aquell dama quedava amb una cistella
Gent que els atacava en gossos
Els hi tiraven coses de les banderilles
Però les tiraven de lluny
Com si fos un dard
Hi havia mil coses increïbles
Fins que no s'ha anat la cosa
Doncs a fer com ara
El 1559
El Born
Per celebrar l'anunci del tercer casament de Felip II
Per celebrar l'anunci del tercer casament de Felip II
Per celebrar l'anunci del rei
Gots de fora
Amb Isabel de Bolabà
Proposo que, mira, per celebrar
Que la noia tenia 14 anys i ell 33
Doncs van fer dues curses de braus
El 1601
A la plaça Palau
També per celebrar l'anunciament de la primera filla
De Felip III
El 1670
El lloc tinent, el virrei
Celebra
Per celebrar la millora de salut
De Carles II
L'hechizado
Fa també un espectacle
Pels nobles
Aparten toreros
Toreros castellans a peu
Que llancen darts emplomats
I altres objectes
Gent a cavall amb una llança
I maten 14 bous
Així, com aquell que és res
I al final surt una mena de bous
Amb un volat en pirotecnia
Que va fer les delícies
De la noblesa
I de la gent que ho estava
Mirant
El 1802
Visita Barcelona
Carles IV
I família
I les corts espanyoles
Obliguen que a Barcelona
Montin una
Una plaça de braus
Per fer una corrida
Perquè amb aquest senyor
En aquell moment li agradava
Em dic en aquell moment
Perquè al cap d'uns anys
Ell mateix també va prohibir
Les corridas de toros
Encara a les quarts
Se'n van estar dos mesos
Treballant nit i dia
Per fer una plaça de toros
De fusta
I després
La carretera
La van desmuntar
Per mancadurs
Els militars
I funcionaris
Enyoren les curses de braus
Perquè són la gent
Que venien de fora
I tota la cosa aquesta
No vull dir que a la gent d'aquí
No els agradés
Però vull dir
No hi havia tanta tradició
I tanta cosa
I es feien unes minicurses
Al pati de la presó
De les Drassanes
I estrejaven doncs uns vedells
I una cosa que acabava
Una mica amb el que
Després en dèiem una xerrotada
Era una cosa una mica així
Però
De vegades tu agafes alguna crònica
Llavors et diuen
Eh, escolta'm
Que això és una cosa
Que era increïble
Molt bé, no ho sé
I bueno
Fins que no es fa
L'any 1834
La primera plaça de toros
Llavors sí que
Llavors Barcelona
Va passar davant
A Madrid
Barcelona portava com 200 anys
D'endarreriment
Amb la resta de
Amb la resta d'Espanya
En qüestió de
De toros
Però després
Els va passar davant
Una ciutat que ha tingut
Tres places de toros
A l'hora funcionant
Quan totes les demies ciutats d'Espanya
Màxim en tingut una
No, Madrid dos, no?
Les ventes i la monumental
Diria, eh?
No ho sé
Però vull dir
Funcionant totes a l'hora i tot això
Mira, ara
Escoltant la teva
Interessant explicació
Se m'ha ocorregut
Mira, uns jaures
Que estic segur que
Els soients
Com a curiositat
Voldrien saber
Quan puguis
Si tinguis temps
Esorinar
Al Baix Llobregat
Si alguna vegada
Ha tingut toros
Des de Sant Just
Poder
Amb el centre d'estudis
De Sant Just
I del Baix Llobregat
Et podrien assessorar
Simplement curiositat
Ja que tu estàs parlant d'això
Com a deures
Si al Baix Llobregat
Les curses de braus
O
Les festes
Amb toros
Inclosos
Han tingut alguna relevància
Molt gaire
Quan ha sigut més aviat turístic
Ha anat per les capitals
D'allò
Per les capitals
De província
Es va fer el Torino aquí
I després la segona
Es va fer Olot
La plaça de toros d'Olot
Va ser la segona
I totes aquestes coses
Però em fa l'efecte
Que per aquí
Jo més o menys
M'he mirat
I no recordo
Però ja ho miraré
I ho traslladem
Als soients
Que bàsicament
Són del Baix Llobregat
Que si algú té coneixement
Bàsicament
Per la curiositat
Si el Baix Llobregat
Ha tingut
Alguna plaça de braus
O alguna
Preponderància
A les festes amb els braus
Doncs bueno
Que ens ho expliqui
Ho mirarem
Ho mirarem
Josep
Moltíssimes gràcies
Molt
El proper programa
I amb més coses
Segurament
Segurament que sí
I see trees of green
Red roses too
I see them bloom
For me and you
And I think to myself
What a wonderful world
Joan
Joan
No fa falta presentar-te
Abans de l'intervingut
Amb el Josep
Explica'ns coses
De viatges
Gràcies Ferran
Bé
Abans que res
Bon dia a tothom
I bueno
Ens tragedem
Ara està de moda
Les modes del turisme
I dels viatges
Canvien molt
Visitar una part
D'Europa
Una part d'Ucraïna
Que fa un temps
Ens va tindre
Una de les cidades
Molt gran
Ens referem a Txernòbil
I ara bueno
Ara doncs
Hi ha molta gent
De viatge
Que quan van cap allà
El primer que fan
O que ofereixen
Com a visita prioritària
És anar a Prípiet
I a Txernòbil
A veure com va quedar
Tot allò
Jo n'hi he estat
Per el que he llegit
Sí que es veu
Que el muntatge
Dels viatges
No és tot el segur
Que tindria que ser
Les màscares
Que en principi
Els hi donen
Són molt eficients
No els hi donen
Cap medidor
De radioactivitat
Quan encara
Va ser l'estat
Plena de radioactivitat
I
Fins i tot
Recomanen
Que la roba
Que portaven
Aquell dia
Una vegada
Arribin a l'hotel
La facin
Destruir
O la cremin
Qui vulgui anar-hi
Perfecte
Doncs hi pot anar-hi
Però bé
De què parlem?
Bé
Parlem
Del desastre
Nuclear
De Txernòbil
A l'1-23
De la matinada
Del 26 d'abril
Del 86
Va explotar
El reactor
Número 4
De la ciutat
De Txernòbil
Aquells dies
Els tècnics
De la central
Estaven fent proves
Estaven fent proves
A veure
Si anant pujant
Una mica
Era una prova
De seguretat
Del reactor
I
Bé
Volien saber
Realment
Cada vegada
Pujant la pressió
Quan aguentaria
Aquell reactor
Teòricament
Era una prova
En principi
Segura
Però no va ser segura
I aleshores
Va provocar
Un augment
Del nivell
De producció
D'energia
Deu vegades
Superior
Al que sembrava
Que jo podia resistir
I
Va ser
I un dels reactors
Va volar
Provocant les conseqüències
Que més o menys
Tots sabem
En principi
També s'ha de dir
Malgrat que la intervenció
De les autoritats soviètiques
Va ser molt venta
I molt doventa
Que
Tant l'exèrcit
Que hi havia allà
Com els bombers
Van actuar
De forma molt ràpida
Això va evitar
Que
Aquest incendi
Que es va provocar
Per explosió
Afectés els altres reactors
De la centraló
Vol dir
Que el tema
Hauria sigut molt més greu
Del que realment va ser
També va provocar
Que aquesta gent
Com els que es van enviar
Després
Els que deien
Els liquidadors
Pràcticament tots
O van morir
O tenien
Enfermetats greus
I encara hi ha
Molta seqüela
D'aquest tipus d'enfermetat
Que ha produïda
Per la reactivitat
Bé
Al costat
De la centraló
Nucleal
De Chornòvio
Hi havia una ciutat
La ciutat de Pripyat
La ciutat model
Del règim soviètic
O sigui
En principi
Tota la gent
Que treballava
O que volia treballar
A els reactors
A la centraló nuclear
Era gent preparada
O sigui
Era gent que realment
Venia molts
D'estudis superiors
I altres del sector
Per tant
Eren gent que sabia
De què anava
Perquè
Escollissin aquell destí
Els van fer
Una ciutat model
Una ciutat realment
Plena de guarderies
Plena de museus
Plena de teatres
Realment
Es deia una mica
Que era
La ciutat del futur
De l'Unió Soviètica
Aquesta ciutat del futur
Va desaparèixer
O va deixar de ser
Ciutat
I sobretot del futur
Aquest desgraciat dia
Del 26 d'abril
I ara és
La ciutat
Fantasma
D'Ucraïna
A Prípiat
Hi havia
Vivien
Unes 50.000 persones
Més o menys
Aquí ve un dels grans
Problemes
De la mortalitat
Que va haver
La Unió Soviètica
Les autoritats
Soviètiques
Van triar
Més de 3 dies
En començar
A evacuar
Aquesta ciutat
Això vol dir
Que molta gent
De la que va sortir
D'allà
Molta gent
Després va tindre
Creus Enfermetats
No ells
Sinó els seus
Descendents
O sigui
Fetos
Que no van arribar
A néixer
En deformacions
En víndex
De reactivitat
Molt gran
En càncer
Sobretot de pulmó
Que van arribar
A nivells
Molt superiors
Al que era habitual
En un país
Com aquell
O en moltes coses
D'aquestes
Avui en dia
Com que
Després de 36 hores
Que la gent
S'ho mirava
I pensava
Que tot ho tenien
Controbat
No van començar
A treure la gent
Què va passar
Quan va haver
El tema aquest
Ho van fer a córrer cuita
Per tant
Avui en dia
Qui passegi
Per aquesta ciutat
Qui tingui
Entre cometes
El privilegi
De fer turisme
En aquesta ciutat
Es trobarà
Que els carrers
Ja de tot
Hi ha ninos abandonats
Hi ha cotxes
Tirats per allà al mig
Hi ha trossos
De ferros
De carcasses
Del que vulgueu
Perquè esclar
Només van poder treure
Realment
Els habitants
De la ciutat
I amb aquestes condicions
El nivell d'activitat
Va ser molt fort
O sigui
Jo no soc
Enginyer nuclear
Ni res que sigui
Sembla
Però bueno
Comparant
El barri d'activitat
Que es va desprendre
D'un reactor
D'aquesta centreu nuclear
Amb el barri d'activitat
Que es va desprendre
Hiroshima
A un nivell de Txernoui
Vol ser infinitament superior
A un nivell d'Hiroshima
Ja sabem les conseqüències
Que va tenir
El desastre
La bomba
Que van tenir
Els americans
Per acabar la guerra
Quines conseqüències
Ha tingut tot això
Bé
Les conseqüències
Continuen
O sigui
He dit abans
Que
Molta gent
Va morir
A ja
No massa
I després
Dies i anys després
Però bueno
Les conseqüències
Són que encara
Avui
A tota la zona
No sol d'Ucraïna
Ucraïnia
Rússia
Alemanya
Suègia
Finlàndia
A tots els jocs
Són per arribar
Al núvol
Relactiu
S'han
Derivat
Més de 6.000
Càncers de tiroides
Malformacions
De fet
Us ho escapou
I encara
El C6137
Encara provoca
A els nivells
De radioactivitat
A tota aquesta zona
Ara
Per acabar
Una cosa curiosa
En principi
Els científics
Consideren
O diuen
Que realment
El món
Sempre ha tingut
Radioactivitat
Avui en dia
La zona de Txernòbil
La zona de Prípiet
És un paraíx vegetal
O sigui
Es diu
Que
Les plantes
Els animals
Tota la flor
I la fauna
De la zona
Es va acostumar
Aquests nivells
Els de radioactivitat
I avui saben viure
Amb aquests nivells
De radioactivitat
O sigui que realment
Allò que diuen
Quan estudiem
La energia
Ni s'hi crea
Ni s'hi destruye
Sóc s'hi transforma
Doncs sembla que
El tema aquest
D'aquesta ciutat
Va una mica
Per aquí
Hi ha moltes més coses
Interessants
Qui vulgui
Anar amb aquesta ciutat
Per descomptat
Que ho escrigui
Però que vagi
En compte
Moltes gràcies
Carai Joan
Em dones peu
Perquè el que has explicat
És el títol
De la secció
Amb la qual
Fem i cridarem
Amb el programa
Que la realitat
Supera la ficció
Doncs he fet
Un petit recull
I a més diré
El nom
De les publicacions
De la història
Dels rescats
Dels bancs
Expansión
Publica
Que l'estat holandès
Guanya 3.500 milions
En interessos i primes
Perquè ING
Torna a Holanda
Els 10.000 milions
Del seu rescat
Més 3.500
D'interessos i primes
El país publica
Que Londres
Recupera
Els 23.800 milions
Del rescat
Del lloy
I guanya
Quasi
Quasi
1.000 milions
Entre interessos i primes
Infobae
Que és una web
De notícies
Comenta o publica
Que el Comerç Banc Alemany
Torna
A l'estat alemany
20.400 milions
De dòlars
El diari público
Diu
El Banco d'Espanya
Calcula
Que no se recuperaran
60.600 milions
De les ajudes
A la banca
La realitat
Supera
La ficció
Estimats oients
Per finalitzar
El programa d'avui
Ep
Ep
Que no ens oblidem
De recordar
La mancança
del Museu
Per Sant Jus
Bon dimarts
What a wonderful world
I see skies of blue
And clouds of white
The bright blessed day
The dark sacred night
And I think to myself
And I think to myself
What a wonderful world
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
Are also on the faces
Of people going by
I see friends shaking hands
Saying how do you do
They're really saying
I love you
I hear babies cry
I watch them grow
They'll learn much more
Than I'll never know
And I think to myself
What a wonderful world
Yes
I think to myself
What a wonderful world
Oh yeah
Is for the best
Cl Promise
Is there
L response
O
Yes
Gràcies.