Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria, que aporta molt al sector de les cures.
Jo faig energies renovables, curso una FP dual, estudio i treballo a l'hora.
Informa't de les preinscripcions i descobreix el teu futur a fp.amb.cat.
F-Pro, aviat podràs volar.
Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB.
Benvinguts, benvolguts i ben trobats.
Avui farem l'últim programa d'aquesta temporada, el programa 58.
Farem un programa prenent una petita part del concepte definició de la cultura.
La cultura, que és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per ser humà,
ha de ser considerada com un bé públic i com un bé preferent.
El concepte de cultura va aparèixer per primera vegada a l'Europa del segle XVIII
i es referia al símil d'un procés de cultiu amb una mena de creixement de la persona com en l'agricultura o en l'horticultura.
Al segle XIX, el terme va arribar a referir-se primer al perfeccionament de la persona
i després al conjunt de conductes i comportaments que es produeixen en una determinada comunitat
i que són tramesos en els seus individus per aprenentatge.
A partir del segle XX, la cultura va esdevenir un concepte central de l'antropologia
que estudia les diferents formes en què les persones viuen en diferents parts del món
i la capacitat humana per a classificar i representar experiències amb símbols
i actuar amb imaginació i creativitat.
Doncs bé, actuant amb imaginació i creativitat,
la literatura ens permet que avui fem com una petita juguesca competitiva
dins el gènere literari de la narrativa.
Farem un programa de contes front llegendes.
Faré una introducció de cadascú.
Un conte és una narració escrita en prosa i generalment breu.
Els contes poden ser tant de caràcter fictici com real.
El conte, en tant que gènere o subgènere literari,
té les seves pròpies característiques
i és una forma destacada dins de la narrativa breu
i, a diferència de la novel·la,
presenta una concentració narrativa superior
i una major intensitat.
Té una il·lustre tradició escrita de segles
a la qual caldria afegir una important tradició oral.
El conte pot presentar diverses i diferents formes.
els contes tradicionals
que venen de la tradició oral de cada cultura
i acostumen a tenir elements meravellosos
i a ensenyar una lliçó moral.
També es coneixen com a contes de fades
o contes populars,
que es caracteritzen per l'ús d'un llenguatge molt col·loquial
i de diverses fórmules d'encapçalament i d'acabament.
Una vegada hi havia,
temps era temps,
i van ser feliços i van menjar anissos,
que t'acric, que t'acrac,
conte acabat, etc.
La faula, o apòleg,
en què els protagonistes també són animals
que també donen una lliçó moral,
en trobem ja exemples
al segle sisè abans de Cris,
amb Ixop.
Els Fabrió,
que eren contes còmics i satírics,
com a tall d'exemple tenim el de Camaró de Bocatxo
i els contes de Canterbury de Geoffrey Schauser.
I el Lai.
El Lai és un conte amorós amb elements fantàstics.
En són molt coneguts els Lais de Maria de França.
Després hi ha el conte literari.
Us explicaria,
i parlaríem molt de contes,
però m'agradaria fer un petit resum
dels contes narrativa,
com una narrativa curta en català,
al segle XX.
Els autors més joves,
que exploraren la creació de narrativa breu,
ho feren usant ja la gramàtica catalana de Pompeu Fabra.
Algun d'aquests
ja foren autors tals
com l'Espriu o el Calders, no?
Malgrat tot,
aquests relats no podran aconseguir
una verdadera projecció social fins a la postguerra.
Amb el modernisme,
autors que ja havien quedat bandejats,
com Prudència Bertrana o Víctor Català,
surten a la llum.
Autors tals com Carles Uldevil o Miquel Llort,
partidaris del nou santisme,
optaren per la creació de contes
que els permetien de proposar un ambient,
generalment urbà,
i estudiar com aquest
afectava la intimitat d'algun personatge.
Per exemple,
la descoberta de la sensualitat,
una lliçó de ball,
l'ombret d'una infidelitat d'un cònjuga, etc.
Una de les grans influències que tingueren
fou Josep Carné,
de que aprengueren que la llengua
actua com un mecanisme de reluxeria
que funciona perfectament
per a produir els contes dits
d'efecte,
en què tot el plantejament
és en funció de la sorpresa final.
Els que s'acolliran
a aquesta concepció
tendiran a l'humor
i a la immutabilitat del narrador,
totalment distant de la matèria que es tracta.
També assagen una literatura
de desmitificació
i parodien caricaturescament
la pròpia classe
que era la burguesia catalana.
En fi,
parlaríem de moltes més coses,
però al final,
el conte és un recurs
que relaciona amb la irreverència
de les avantguardes d'entregues
o l'humor tan esbojarrat
però intel·ligent
dels germans Marx.
Un bon exemple
és una tragèdia a l'Heliput
de Joan Oliver.
Com a autors destacats de contes,
faré un petit resum,
però almenys els que a mi més m'agraden
són des del Charles Perrault,
el Cliff Lewis,
els germans Grimm,
el Hans Christian Andersen,
Jan Lafontaine,
el Justin Garder,
que ha sigut un noruec
que ha escrit El món de Sofia
i ha sigut un dels últims
grans narradors de contes,
la Mercè Rodoreda,
el Lewis Carroll,
l'Oscar Goyle,
l'Edgar Allen Poe,
l'Ernest Hemingway,
el Pere Calders,
el Kim Monso,
el Sergi Pàmies,
el Víctor Català,
que era la Caterina Albert,
i em deixo pel final,
actualment per mi,
el millor narrador de contes
que tenim a Catalunya,
que és el Vicenç Pagès,
Premi Nacional de Cultura el 2014,
un figuerenc de pedra picada,
i que,
entre altres,
ha escrit
El món d'Horasi,
un llibre que també us recomano,
igual que La carta a la reina d'Anglaterra,
que sembla increïble
que en 100 pàgines
descrigui perfectament
un conte de mil anys d'història.
Aviam,
continuem.
Tota aquesta història
i tot aquest rotllo
us explico
per introduir
a la persona que tinc al meu costat,
que per explicar-nos un conte
és una narradora excel·lent,
pedagoga de referència,
especialitzada en explicar contes.
Fins i tot,
realitza un programa radiofònic setmanal
els dijous a les 19.30,
un programa de contes infantils
per petits,
mitjans i grans,
a càrrec del grup Marc,
que són les mestres àvies
recuperadores de contes.
Rosamaria Pujador i Polo,
benvinguda,
com estàs?
Bon dia,
ben trobats a tothom d'aquí.
Què t'ha semblat el rotllo
que t'he explicat
que és un conte,
i l'he fet molt breu, eh?
Escolta,
no sabia tantes coses jo, eh?
Jo soc més de mestra de casa
i vaig fent el que puc.
Sort que tinc gent amb cultura al costat
que m'il·lustren, eh?
Corai.
Doncs mira,
et diré la frase que tu sempre dius.
Vete aquí, què?
Avui,
la Rosamaria Pujador
ens explicarà un conte.
El micròfon,
tot teu.
I com ho organitzarem, això?
Explica-ho pel públic.
Improvitza.
Tu expliques contes
i jo explicaré només una llegenda,
però que és molt llarga
i és una llegenda
que he intentat mantenir en secret.
Crec que ningú ho sap,
ni els meus estimats amics i companys
els hi he dit.
I després sé que rebaré crítiques
perquè és...
Ens tens amb incògnita
i només pensarem això tota l'estona.
No, quan tu acabis el conte
començaré jo amb la llegenda.
El micròfon és tot teu.
Tu mateixa.
Vinga,
sort que no és gaire gros.
Explica'm un conte.
Tens mitja hora, eh?
Tu mateixa.
Sí, sí.
Un conte que...
A veure,
en principi els que explicaré
són tradicionals catalans.
Un que té...
Que és molt divertit.
Que diu
la dona que sempre trobava bé
tot el que feia el seu home.
Això us encantarà a vosaltres.
És un gran conte, això.
Això és una saviesa popular.
És un conte.
Doncs diu que una vegada
en un poble,
un poble petit
del centre de Catalunya
hi vivia,
bueno,
la gent del poble,
llavors hi vivia un home
amb la seva dona.
Però no vivien ben bé
al mig del poble.
Hi havia un turonet
i estaven allà dalt del turonet
en una casa,
tenien dues vaques,
tenien una mica d'hort
i l'home es deia Jan
i li deien el Jan del turonet.
I ve aquí que,
bueno,
el Jan feia moltes coses,
era un matrimoni
molt benvingut.
Ningú del poble
sabia que s'haguessin discutint
ni que s'haguessin barallant
ni que s'haguessin tingut problemes.
Era,
bueno,
un ídol per tothom
i no sé com s'ho fan
i mira que benvinguts.
Era així.
I un matí el Jan es lleva
i li diu a la seva dona,
escolta,
nosaltres tenim dues vaques.
Estou,
para,
para,
para.
Ho sento.
Que m'acosti.
Ah,
perdona,
perdona,
perdona.
Ja sembla ser el teu home.
M'han comandat
una altra mania.
Jo faig així,
ell fa així.
Estem...
Nosaltres tenim dues vaques
i què en farem
de dues vaques?
Amb una n'hi hauria prou.
Total,
som dos
pel que hem de fer
i la dona diu,
home,
ben pensat,
no, no,
escolta,
a mi què,
què podria ser amb aquesta vaca?
Diu,
mira,
me la podré anar a vendre a mercat
i llavors dels diners que ens donin
els guardem a la col·leixera
per un sí de cas.
Ah,
doncs molt ben pensat,
molt ben pensat.
L'endemà al dematí
el Jan es lleva ben d'hora
i la seva dona diu,
ai,
quina calor que passaràs avui
fins a arribar al mercat,
adéu,
adéu.
I se'n va.
Se'n va cap al mercat,
va caminant,
i a la porta
troba un veí que li diu,
on vas?
Diu,
vaig a vendre una vaca.
Diu,
ah,
molt bé,
que et vagi bé.
I va continuar caminant,
caminant,
feia una calor,
era un dia de sol,
hi havia pols,
feia temps que no havia plogut,
però l'home,
amunt,
amunt,
amunt,
perquè havia d'anar amunt.
I arriba al poble,
es col·loca al lloc de vendre,
les 9,
les 10,
les 11,
ningú li va comprar la vaca.
Bé,
doncs què farem?
Doncs mira,
tornarem la vaca a casa
i llavors,
quan tira avall,
ja cap a casa seva,
va caminant
i veu un home
que portava un cavall preciós,
amb una crinera,
unes plumes,
lluvien el sol
i diu,
a mi m'agradaria tenir un cavall?
I li diu,
bon home,
emberateu el cavall per la vaca.
I l'home diu,
home,
la vaca està bé,
és forta,
jo de cavalls ja en tinc alguns altres,
va,
vinga,
emberatem.
I emberatant,
i van canviar.
I ells ja es van portar el cavall.
Anava feliç amb el seu cavall,
anava cap a casa,
caminant,
caminant,
ja cansat,
eh,
perquè,
pobre home,
tot el dia al mercat,
és molt pesat.
I troba un home
que portava un bou.
Ah,
però no us penseu que era un bou,
d'aquests bou,
no,
un senyor bou.
I diu,
home,
un bou,
m'aniria bé per casa,
perquè un cavall,
no sé massa què en faré.
Va,
li preguntaré si és malbarata.
i se'n va anar a l'idea i,
escolteu,
bon dia,
emberateu aquest porc pel cavall.
I l'home diu,
oh,
bo,
per què no?
No,
no,
ja m'aniria bé un cavall.
I va emberatar.
I el Jan es va emportar el bou.
Tira una mica més avall,
una mica més avall,
evidentment,
cada vegada més cansat,
pobre Jan.
I troba un pastor que porta un xai,
però no us penseu que era un xai,
un xai d'aquests que compraries al mercat,
no,
el xai,
bueno,
amb una llana,
un xai extraordinari.
I el Jan diu,
home,
em faria més servei.
Un xai?
Va,
doncs,
bon home,
que ens podríeu baratar?
Diu,
sí,
què vols baratar?
Diu,
home,
jo et barataria el meu xai,
el meu bou pel xai.
Diu,
ah,
doncs bé,
no,
no,
bé,
bé,
aquest xai,
bé,
doncs vinga,
i va embaratar.
I continuen caminant més avall,
més avall,
i troba un altre pagès
que anava al poble a portar ànecs.
Diu,
ui,
però en tenia un
que no es podeu imaginar com era.
Un ànec,
bueno,
un senyor ànec,
no se'n pot dir un ànec.
I ell diu,
home,
el Jan diu,
ens faria més servei,
potser un ànec,
perquè,
bueno,
viuen sols,
mengen de tot,
s'acaben tot allò de casa,
no estaria bé.
I tira més avall,
més avall,
no us penseu pas que ho va trobar.
Us ho podeu imaginar?
No,
impossible.
Va trobar un altre pagès
que portava un pollastre,
però amb unes plumes,
un pollastre preciós.
I el Jan va pensar,
va,
un pollastre,
se'n va enamorar,
no potser no va pensar gaire,
però va canviar,
i va agafar el pollastre.
Clar,
amb tot això,
ja havia passat mitja tarda,
l'home no havia dinat,
i diu,
quina gana.
Hi havia una fonda pel camí,
i entra a la fonda,
i diu,
eh,
mestressa,
com podríeu rostir aquest pollastre?
I la mestressa diu,
oh,
i tant que sí,
mira,
heu d'esperar l'estona,
però no serà gaire l'estona.
No,
no,
jo descansaré,
que estic molt cansat,
porteu-me una bona gerra d'aigua,
i mentrestant em posaré a to.
I li van rostir el pollastre,
boníssim,
eh,
com si fos de Nadal,
prunes,
panses,
tomàquets,
pomes,
tot,
tot,
tot,
tot.
I el Jan,
bé,
se'l va menjar a cor que vulguis.
Quan ja estava ben tip,
ben menjat,
descansat,
se'n va anar cap a casa seva,
i a prop de casa troba el veí,
que va trobar al dematí,
diu,
què?
Que n'has tret de la vaca,
l'has venut bé?
Diu,
home,
no,
mira,
ben bé no l'he venut,
i li va explicar.
i el veí diu,
home,
Jan,
l'has fet grossa avui,
eh,
ja sé que no us barellem mai
amb la teva dona,
però avui,
avui és impossible
que la teva dona estigui contenta.
I què dius
si la meva dona
sempre troba bé
tot el que faig,
sigui el que sigui?
Aquesta vegada que no,
que t'has passat,
mira,
fem una juguesca.
Si la teva dona s'enfada,
jo guanyo
200 rals.
I si
la teva dona no s'enfada,
els guanyes tu.
va,
doncs,
anem,
entra a casa,
diu,
tu t'amagues darrere les cortines
abans de la teva dona
que havia entrat
i ho sentiràs.
Eh,
estimada,
ja he tornat.
Ai,
marit meu,
sort que has tornat.
Mira,
és que estava tan patint,
tan cansada.
Perquè pensava,
ai,
aquell pobre Jan,
vés a saber,
mira quina hora és
i no ha tornat
i deu estar.
I el meu marit,
per què ha d'anar d'aquesta manera
cansant-se pel món
si tots dos ja estem tranquils
i feliços.
Però mira,
escolta'm,
no,
no,
clar,
a veure,
uns quartets,
per si un de cas,
no ens anirà malament tampoc.
I què,
i què,
canten endonat?
Diu,
home,
mira,
saps què?
Al final no l'he venut.
Ah,
no l'has venut?
Ai,
doncs vaig a veure la vaca
que li treu una mica la pols
perquè la pobra
deu estar tan cansada
i una gallera d'aigua
que li deus haver donat
però no en trobes gaire pel camí.
No,
no,
mira,
és que no porto la vaca.
Ah,
no?
Ah,
doncs què ha passat?
Explica'm,
explica'm.
Diu,
mira,
baixava
i he trobat un pagès
amb un cavall,
però un cavall preciós.
Diu,
i la veritat?
Home,
és que tu sempre tens bones idees,
eh?
De vaques,
ja en teníem dues.
Cavall no en tenim cap.
Ah,
i una altra cosa,
trobarem el carro,
el netejarem ben net
i els diumenges anirem a missa
amb carro i cavall.
I la gent dirà,
mira aquests,
mira aquests com s'han arreglat,
mira que guapos estan,
sí,
sí,
no i sí,
ho trobo molt bé.
És que sempre penses
per tots dos,
la veritat.
No ho entenc com tu fas,
però és així.
I el Jan diu,
home,
mira,
el cavall,
ben ben no el porto.
Diu,
ah,
no,
no,
diu,
no,
perquè mira,
l'he veritat.
Diu,
ah,
l'has veritat?
bé,
si ho has fet,
deu ser una cosa bona.
Libertat per un bou.
Home,
un bou,
Jan,
que no n'hem tingut mai
perquè són molt cars de comprar.
Un bou,
era la il·lusió de la meva vida
i el netejarem
i menjarà bé
i potser algun dia
el podem matar
i menjar-nos-les alguna cosa,
però de moment el cuidarem molt bé.
On el posarem?
Allà on hi havia la vaca?
Li farem un lloc nou?
Bé,
tu ja ets prou espavilat
i li endreçaràs el lloc.
Mira,
mira,
mira,
és que no porto el bou.
Ah,
no portes el bou?
No.
Diu,
i què portes?
Diu,
porto un xai.
Apa,
un xai.
Però si la carta de xai
és boníssima
i la veritat és que
si no en tens a casa
quasi no en pots comprar.
I mira,
el bou,
sí,
sí,
potser un dia ens el menjaríem,
no ho sé.
I a veure,
a mi em feia il·lusió,
però per una il·lusió
no cal tampoc tenir les coses així.
Em sembla molt bé el xai.
Molt bé,
molt bé.
Escolta'm,
i veu,
l'has deixat lligat a la porta.
No,
no,
no,
no cal que surtis.
Espera,
espera.
Diu,
oh,
doncs,
què?
Diu,
és que,
mira,
liberitat per un ànec.
Apa,
un ànec,
que aquí tampoc n'hem tingut mai.
És que no sé quina sort trobes tu la gent pel camí,
que tot ho trobes que et vagi bé.
Un ànec,
el podem tenir aquí.
Ah,
i saps què podríem fer?
eh?
Potser,
amb el fetge,
potser en podríem fer,
fetge d'ànec,
i vendre'l,
i ens el pagarien molt bé, eh?
Perquè aquí no hi ha gaire gent que ho faci.
Ai,
ja dic jo,
mariu meu,
sort,
sort que tinc a tu.
És que,
mira,
l'ànec no el porto.
Ah,
doncs,
explica'm,
no el portes,
i què ha sigut?
Diu,
mira,
estava tan cansat,
i baixava avall,
baixava avall,
i he trobat un home amb un pollastre,
però com si fos un pollastre de Nadal,
i tenia una gana horrorosa,
un pollastre,
molt bé,
molt bé,
i llavors també el podríem engreixar més,
i els veïns tindran enveja, eh?
perquè de molt maco no l'hem tingut mai,
sempre són una mica escarrencits els nostres.
Ai,
ja el dic jo,
que tu penses bé.
Doncs va,
escolta'm,
on el guardarem,
aquest pollastre?
Diu,
mira,
ben bé no el porto.
Diu,
ah, no?
Doncs bé,
què ha passat?
Què n'has fet del pollastre?
Diu,
mira,
estava tan cansat,
el pollastre em recordava els de Nadal,
que no he pogut resistir,
i he entrat allà,
allà,
saps,
la masia aquella que hi ha,
que fan dinar,
sí,
sí,
que ho fan molt bé,
diu,
i he demanat que me'l rostissin.
Me l'han rostit i me l'he menjat.
Ah,
és que esclar,
home,
és que esclar,
com puc tenir jo un marit,
mig desnudrit,
tot el dia anant per fora,
i cansat,
i arribat a casa,
no,
no,
si tu tenies gana,
primer ets tu,
que tot l'altre.
Me n'alegro moltíssim,
i ara m'arriba a ser un marit fort,
s'ha espavilat,
i això ja és el que vull la meva vida,
les altres coses,
mira,
què vols fer,
què vols fer?
i quan va callar,
es va córrer a la cortina,
i va sortir l'altre pagès,
diu,
noi,
la veritat és que,
és que,
és la dona que estima sempre tot el que fa el seu home,
i l'home va guanyar els 200 rals,
i els va tenir igualment al racó,
per si un dia.
Ah,
i aquest conte s'ha acabat,
i us ha agradat?
doncs mira,
no sé si està ben explicat,
però comptat,
segur.
Adeu!
No.
I no.
Fantàstica, Rosa Maria.
I tot això, sense un paper escrit,
ben trobats, oients, és d'admirar.
Tenir una persona al meu costat que sigui capaç de relatar.
Home, jo ara quan explico la llegenda,
jo la tinc a llegir almenys una part,
perquè jo no me la sé de memòria ni la sé explicar amb l'èmphasis.
Per això ja m'enrotllaré, que és el meu, no?
Això sí.
Carlos, ja ho veus com em tracten, eh?
What a wonderful way.
Ooh, yeah.
I see trees of green, red roses too.
I see them bloom for me and you.
And I think to myself, what a wonderful world.
I see skies of blue and clouds of white.
The bright, blessed day, the dark, sacred night.
And I think to myself, what a wonderful world.
The colors of the rainbow so pretty in the sky
Are also in the faces of people going by.
I see friends shaking hands saying, how do you do that I also saying,
I love you.
I hear babies cry, I watch them grow.
They'll learn much more.
They'll learn much more than I'll ever know.
And I think to myself, what a wonderful world.
Yes, I think to myself, what a wonderful world.
Nottingham, no?
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
va ser una cantant, compositora i intèrpret d'estodinenca
que va néixer a Los Ángels
el 6 de febrer del 1950
i era la filla d'un dels croners més cèlebres de la història de la música
el Natin Cole
filla també de la Maria Hawkins
que era una cantant destacada
dins de l'orquestra del duc Ellington
el 31 de desembre del 2015
va morir als 65 anys a la ciutat on va néixer
a Los Ángels, a Califòrnia
d'una fallada cardíaca
guanyadora de 9 Grammys
té una estrella al passeig de la fama de Hollywood
aquesta versió ha estat acompanyada
de dos grans tenors
del Placido Domingo i del Josep Carreras
és una versió més de la nostra sintonia
que desitjo que us hagi agradat
una llegenda
és una narració oral o escrita
d'aparença més o menys històrica
amb una major o menor proporció
d'elements imaginàries o mitològics
generalment les llegendes
es relacionen amb una persona
o un grup humà
o amb un monument, un lloc o un territori
acostumen a agrupar-se en cicles
a l'entorn d'un centre d'interès
protagonistes, esdeveniment
poden ser religioses, profanes o mixtes
segons el tema que desenvolupen
les llegendes contenen quasi sempre
un nucli merament històric
al voltant del qual s'ha format
una excrescència
més o menys gran
d'episodis imaginatius
o procedents d'altres llegendes
però n'hi ha en què els elements històrics
poden mancar totalment
al segle XVI
hi havia una evolució
les llegendes van esdevenir
un relat de caràcter meravellós
on els fets històrics són transformats
per l'imaginació popular o poètica
llavors van començar a ser
oralment transmesses
després d'això
aquest gènere de literatura
va fer que aquesta precisió històrica
passés així
a segon pla
respecte a la intenció espiritual
entre les llegendes religioses
on pot destacar
la relativa sabuda
a l'anomenada llegenda àurea
o flors sanctorum
i entre les profanes
les llegendes èpiques franceses
exemple de cicles
són dins d'aquestes darreres
el del rei, el del Guillem
el de la cloada, el del Guifre del Palós
i el de Ramon Baranguer IV
avui
avui explicaré una llegenda
que per mi és la llegenda de referència
és la llegenda del rei Artur
i els cavallers de la taula rodona
rodona
aviam, és una mica llarga
intentaré posar
poc èmfasi
i espero i desitjo
que no només que us agradi
sinó que l'aguanteu
i agafeu el sentit
de com es va escriure
i per què aquesta llegenda
doncs
la llegenda del rei Artur
i els cavalls de la taula rodona
comença per Úter
Úter era el rei
del que es coneix ara com a Gran Bretanya
va decidir un dia signar la pau
amb un dels seus més feroxos enemics
el duc de Corwold
i per això el va convidar
el duc i la seva senyora esposa
al seu castell
quan Úter va conèixer la duquesa Ingraín
va quedar totalment enamorat d'ella
en adonar-se d'aquesta situació
la duquesa
demana al marit retirar-se immediatament
del castell i tornar a casa
el duc de Corwold
es va retirar al castell
i va reiniciar la guerra
però l'amor d'Uter
per la duquesa era tan gran
que es va emmalaltir
i va buscar ajuda de Merlín
Merlín era el mag de la cort
aquest li va dir
que l'única cosa que tenia
era mal de morts
i que podia ajudar-lo
amb una condició
que el fill que tingués
a Ingraín
li lliuraria amb ell
és a dir a Merlín
per educar-lo
i preparar-lo
per complir el seu destí
que no era altre
que ser el més gran monarca
d'Anglaterra
aquesta conversa
va animar Uter
per anar amb les seves tropes
a la recerca del seu amor
el duc
es va assabentar
de les seves intencions
i va anar a trobar-lo
en la lluita
Corwold mor
i els missatgers d'Uter
convencen Ingraín
perquè es converteixi
en la seva dona
al final
ella va accedir
i aviat
es van casar
quan va néixer a l'hereu
va anar a Merlín
a veure Uter
i aquest
li va lliurar
el nen
com havia promès
la criatura
va ser lliurada
a Sir Hector
un noble de la cor
que no tenia coneixement
de la sang real del nen
i l'infant
va ser batejat
amb el nom
d'Artur
faig un petit incís
amb les diferents versions
d'aquesta llegenda
en català
he trobat
Arturo
Artur
Artús
doncs bueno
anirem canviant de nom
i ara de moment
li direm Artur
doncs quan Artur
comptava amb dos anys
el seu pare
Uter
que era el rei
va morir
el regnat
va entrar llavors
en una etapa d'anarquia
gairebé incontrolable
que va durar anys
i un bon dia
Merlín
reunit
amb l'arcabisbe
de Canterbury
va dir als nobles
de l'acord
que seria Crist
a través d'un miracle
que assenyalaria
el successor
del legítim Uter
el miracle
no es va fer esperar
i al cementiri
proper de l'església
va aparèixer
un espasa
encaixada amb una pedra
el full de l'espasa
hi havia escrit
que en pugui
desencaixar
d'aquesta pedra
serà rei
de tota Bretanya
per dret
de naixement
davant d'aquest miracle
tots els nobles
van intentar treure l'espasa
sense cap resultat
Artur
no participava
perquè era encara
un noi de 15 anys
però un dia
Sir Kay
que era fill
de Sir Hector
el que el va
el que el va criar
el que el va adoptar
es va adonar
que no tenia
la seva espasa
llavors
li va demanar
al seu germanastre
Artur
que se l'anés
a buscar a casa seva
Artur
va anar corrents
a buscar-la
però no va poder
entrar a casa
ja que estava tancada
llavors
es va recordar
de l'espasa
que era el cementiri
i va anar
a buscar-la
va agafar
l'espasa
per la seva empunyadora
i la va traure
amb total facilitat
en llorar-la
a Sir Kay
aquest es va adonar
a l'instant
que era l'espasa
del cementiri
així que
li va ensenyar
el seu pare
Sir Hector
i aquest va quedar
ple d'estopefecció
i es van dur
els fills
fins al cementiri
allà
va dir a Artur
que tornés
a ficar
l'espasa
al seu lloc
i Artur
ho va fer
després
el va instar
que l'atragués
novament
i en veure
que el seu fill
adoptiu
treure l'espasa
tan fàcilment
es va postrar
de genolls
igual que Sir Kay
Artur
se'n va sorprendre
i Sir Hector
en veu emocionada
li va explicar
que des d'aquell moment
seria el rei
de tota Bretanya
van anar a veure
l'arcabisbe
i li van explicar
la gran gesta
l'arcabisbe
va reunir
tots els cavallers
al voltant
de l'espasa
i va deixar
provar
la seva sort
a cadascú
va deixar
per al final
l'Artur
i aquest
va tornar
a treure fàcilment
l'espasa
de la pedra
i aquesta vegada
davant d'un gran
nombre de persones
va ser així
proclamat
de manera oficial
com a rei
de tota Bretanya
i l'espasa
es va col·locar
solemnament
a l'altamajor
de la Gatadal
de Cantergolí
uns menys després
es van trobar
amb un cavaller
a la meitat del camí
que en va ir
arrugant
el seu dia
ningú passa
per aquí
sense abans
lluitar amb mi
Artur
va acceptar el repte
i encara que va lluitar
amb ferocitat
el cavaller
era molt més destre
tant va ser així
que gairebé
perd la vida
si no és per l'ajuda
a Merlín
que gràcies
als seus poders màgics
va adormir
el cavaller
després d'això
Merlín
li va explicar
que el nom
d'aquell cavaller
arrugant
era Pellinor
i seria el pare
de Percifal
i l'amorac
de Gales
Percifal
seria un dels
que buscarien
el sant Grial
Artur
no va donar
gaire importància
a tot el que
va dir el mag
estava més preocupat
per la seva espasa
que s'havia perdut
a la baralla
Merlín
li va assegurar
que n'hi havia
una de millor per ell
aleshores
se'n va anar un llac
prop d'on
d'una manera misteriosa
hi havia un blestaret
que empunyava
una espasa
aquí hi ha la teva espasa
va dir Merlín
Artur no sabia
com arribar a l'espasa
i llavors
va veure de lluny
una balsa
amb una jove
vestida de blanc
ella és la dama
del llac
l'has de convèncer
perquè et doni
l'espasa
la dama
s'hi va acostar
i el rei
li va demanar l'espasa
i ella li va dir
que li donaria
si li concedia
un desig
Artur va acceptar
i la dama
li va dir
pren la meva barca
i navega
fins on és el braç
ell et donarà
l'espasa
i en quant al meu desig
t'ho demanaré després
quan Artur
va prendre
per fi l'espasa
va notar
que el full
podia llegir
una inscripció
que deia
Excalibur
i més avall
deia
pren-me
i d'altra bandera
i de l'altra banda
del full
de l'espasa
deia
llença'm lluny
aquesta espasa
seria la protagonista
d'innombroses
batalles victorioses
i de grans
fets heroics
el rei Artur
va començar
els seus primers anys
de govern
pacificant el país
i creant
un millor estat de vida
aviat
va ser respectat
pels seus súbdits
i temut
pels seus enemics
quan ja tenia edat
per casar-se
li va comentar
Merlín
que en una visita
que havia fet
el rei
de Cameliard
havia vist
la filla del rei
i se n'havia quedat enamorat
tot seguit
li va demanar
al mag
que reunís
una comissió
de representants
del rei
britànic
per anar
on el rei
l'agrada
per demanar
la mà
de Genevere
Ginebra
més coneguda
i que era
la seva filla
el rei de Cameliard
va quedar encantat
en la proposta
i a més
de concedir-li
la mà
de la princesa
li va enviar
com a regal
una gran taula
rodona
que l'havia regalat
Uter
en aquesta taula
hi cabien
fins a 150
cavallers
asseguts
la taula
es va col·locar
en un gran saló
de palau
Artur
va decidir
que si asseurien
els seus millors
cavallers
i que per poder
asseure-s'hi
hauríem de fer
un jurament especial
de fidelitat
al reine de Camelot
a l'església
i als més nobles
costums
cap cavaller
que fos membre
d'aquesta ordre
no podria fer
actes il·legals
deshonestos
i molts menys
criminals
un cop assegut
els seus respectius
jocs
es van donar
que en sobraven
tres
i aviat
Merlín
els va explicar
dos d'aquests
tres jocs
seran per als dos
millors cavallers
de cada any
i l'altra cadira
serà només
per a l'home
més digne del món
si algú
no reuneix
mèrits
per asseure-s
en aquesta cadira
i gosses
asseures
morirà en l'acte
i va ser així
que endavant
de diversos cavallers
van fer torns
al dret de seure
en els dos jocs
d'honor
però cap s'atrevia
a seure
en el lloc prohibit
ni tan sols
l'Ancelot
que era el considerat
cavaller més valent
i digne
de tots els cavallers
ni bussava pensar
ni tan sols
en la possibilitat
de seure
aquí
anys després
es va presentar
al palau
un gran savi
Artur
el va fer passar
l'ancià
en veure el lloc
bacán anomenat
el lloc perillós
va dir
l'esperit de Merlín
em va visitar
i em va dir
que en aquest seient
serà de asseure
el cavaller
més digne
i més pur del regne
aquell que aconseguirà
portar
el sang grial
aquest cavaller
encara no ha nascut
tots els que estaven reunits
es van sorprendre
per la revelació
i Artur
es va sorprendre
més
perquè ni tan sols
sabia
de la mort
del mag
per acertar-se
el nen al saló
la cadira prohibida
va ser objecte
d'un miracle
i a l'esquena
va aparèixer
gravat
en lletres d'or
aquest seient
ha de ser
ocupat
Sir Lancelot
va veure aquest missatge
i va saber
que Galahat
el seu fill
era el millor
per asseure's
en aquesta cadira
temps després
Galahat
el fill
de l'Ancelot
va demanar al seu pare
el permís
per formar part
de l'ordre
l'Ancelot
el va concedir
el permís
i quan Sir Galahat
va fer
els 15 anys
va entrar al saló
de la gran taula
acompanyat
d'un avi
l'ancià
li va preguntar
el seient prohibit
i tots els cavallers
van observar
com es va formar
màgicament
el nom
de Galahat
a l'esquena
de la cadira
Sir Galahat
va seure
a la cadira
prohibida
i tots van quedar
meravellats
i li van dir
un os
al digne cavaller
aquell mateix dia
més aviat
havia aparegut
en un llac
una pedra
amb una espasa clavada
i el rei Artur
va instar
l'Ancelot
i Gauent
perquè intentessin
treure l'espasa
però va ser
Sir Galahat
qui la va poder treure
sense cap dificultat
aquesta espasa
havia pertengut
a un gran cavaller
anomenat Belín
aviam
fem un petit
una petita pausa
perquè agafo aire
i continuem
el relat
Gauent
començaven els torneixos tradicionals
en els quals
Galahat
va demostrar
les seves grans
sabiritats guerreres
i la seva valentia
quan van acabar
aquests dies de torneix
tots els cavallers
es van a trobar
a la taula rodona
van començar a discutir
de les coses quotidianes
del reine
i quan ja estava avançada
la conversa
van ser interromputs
per un fort tro
al mig del saló
i seguidament
un gran llam
un gran llam
que va ser
que va ser el que va
a travessar

i van fer
i van fer el mateix jurament
el rei Artur
estava consternat
en llàgrimes als ulls
va dir al seu estimat nebot
que amb la seva decisió
havia destinat l'ordre
a la seva ràpida dissolució
tots els cavallers
es dispersarien pel món
i molts pocs
tornarien en vida
la mateixa reina
i l'Ancelot
estaven tristos
i sabien que l'ordre
dels cavallers
de la taula rodona
començava a dissoldre's
per sempre
moltes van ser
les aventures
de tots els cavallers
que van anar
a buscar el sangrial
però van ser
tres
els cavallers
que a més
es van destacar
pels seus èxits
Sir Galahad
del que hi hem parlat
Sir Percifal
i Sir Bors
ells es van trobar
casualment
en una cloïlla
de camins
en un bosc
proper al castell
del rei Peles
guardià de les santes relíquies
van anar-hi per sopar
i passar la nit
però durant el sopar
va passar una aparició
del Grial
amb uns àngels
al seu voltant
i un avi
amb un rètol
al front
que deia Josep
aquest ancià
va donar la comunió
als presents
després es va dirigir
a Sir Galahad
i li va dir
ja has vist
el que tant anhelaves
però quan vagis
a la ciutat de Serràs
ho veuràs molt millor
aniran tots tres
cap a aquesta ciutat
portant amb ell
el Grial
i aquesta llança
que conté
la Sant de Jesucrist
només un de vosaltres
tornarà a Camelot
se'n van anar
tots tres junts
i van prendre
una barca
que els estava esperant
quan van
arribar a Serràs
el rei
d'aquesta ciutat
es va sentir
temerós
per la visita
d'aquests cavallers nobles
i va pensar
que podrien
buscar problemes
va resoldre
aturar-los
i enviar-los
a una fosca masmorra
els tres cavallers
van passar
un any
tancats
durant aquest temps
el Sant Grial
els va dotar
d'aliments
i de begudes
i quan el rei
de Sarres
va morir
el poble
va alliberar
els cavallers
i van anomenar
Galahad
com a nou
sobirà
Sir Galahad
va governar
per un any
d'on el qual
vam anar
fins a un gran altar
on col·locar
el Grial
i la llança
després
d'aquest laps
de temps
va passar
una aparició
davant
d'aquest altar
davant del Sant Grial
estava un bisbe
vell
ajunollat
rasant
tots els presents
nobles
sacerdors
i els cavallers
es van ajunollar
i el bisbe
va celebrar missa
amb vells
després
es va dirigir
a Sir Galahad
i li va dir
vine
acosta't
i veuràs
el que te'n va
sanalar
Sir Galahad
es va acostar
va titubejar
uns segons
i es va girar
cap als seus amics
amb un gest
se'n va acomiadar
el seu rostre
es veia reflectir
de la satisfacció
d'aconseguir
el somni més gran
que es pugui tenir
després
es va ajunollar
al costat del bisbe
i va caure
mort a terra
la seva ànima
va pujar
amb un grup
de caroïns
i les relíquies
van desaparèixer
per sempre
Sir Percival
i Sir Bors
van enterrar
Sir Galahad
Percival
es va dedicar
des de llavors
a una vida
aramita
i moriria
després d'un any
i va ser
Sir Bors
qui va tornar
a Camelot
i li va explicar
al rei Artur
i a la reina
quan havia esdevingut
el rei
el rei va comprendre
que en haver-se acabat
la recerca
del Grial
ja no li quedava
gaire temps
de vida
al seu reina
el govern
del rei Artur
va entrar
aviat
en franca decadència
l'ordre
ja no era
tan gloriós
com abans
les intrigues
dins l'acord
començaven
a desestabilitzar
la pau
del reina
una d'aquestes
intrigues
va ocasionar
un fet trist
i després
desencadenaria
la guerra civil
Sir Mordret
i agravint
van tramar
un parany
a Sir Lanzelot
i la reina
aquests cavallers
tenien des de fe
i un bon temps
desitjos
de poderar-se
del poder
i d'estronar
o provocar
la caiguda
d'Artur
van tancar
doncs
Lanzelot
i la reina
en una cambra
i després
van exigir
a grans veus
i acompanyats
d'un cos
de cavallers
que sortissin
tot això
amb la intensitat
de mostrar
el rei
de les relacions
adulteres
de la reina
amb el seu
cavaller
més estimat
Sir Lanzelot
va obrir la porta
i va deixar entrar
un dels cavallers
i la va tancar
ràpidament
va matar
el cavaller
i després
va fer tornar
el mateix
repetides vegades
fins que van matar
fins que ell
va matar
els 13 cavallers
entre ells
hi havia
agravint
i aleshores
Mordret
va informar
Arturo
que salia
que calia
capturar
l'Ancelot
per trair
el reina
el destí
de la reina
seria la foguera
ja que era
una pecadora
els cavallers
van prendre
diferents partits
alguns van defensar
l'Ancelot
i altres seguien
al costat
d'Artur
el rei
estava confús
no podia frenar
la cruenta lluita
no volia creure
això de la traïció
de Ginebra
però la matança
que havia realitzat
l'Ancelot
no li semblava just
Sir Lanzelot
volia acabar
amb la lluita
però havia d'aturar
la gent de Mordret
que intentava
cremar la foguera
a Ginebra
va salvar la reina
però la lluita
va haver
d'enfrontar-se
a Sir Gareth
i Sir Garis
germans de Gauvent
i els va donar mort
en un dels moments
del gran combat
el rei
va caure a terra
i Sir Bors
que recolzava
Sir Lanzelot
li va dir aquest
senyor
si vol el mato
i acabem
amb aquesta lluita
Sir Lanzelot
li va dir immediatament
que no
i va ajudar
el rei
a pujar
al cavall
aquest episodi
li va doldre molt
tant a ell
com al rei
Lanzelot
va confiar
a Artur
la sort
de la reina
i aquest li va prometre
que seria respectada
la seva vida
al final
l'anzelot
va decidir
anar-se'n a la xírica
a França
Sir Gareth
va jurar
perseguir
l'assassí
dels seus germans
fins a matar-lo
és a dir
va perseguir
l'anzelot
i es va fer
acompanyar
del mateix
Artur
per aconseguir
la seva venjança
però no podria
satisfer
els seus desitjos
ja que l'anzelot
el va derrotar
en un duel
on gaire bé
per la vida
mentre tot això
sucedia
Mordret
havia informat
oficialment
tot el reine
de la mort
del rei Artur
i es va autoproclamar
com el seu successor
el rei Artur
va patir
llavors
juntament
amb Gauent
i un gran exèrcit
per recuperar el poder
en la primera batalla
contra les forces
de Mordret
Sir Gauent
va caure mortalment ferit
les seves últimes paraules
van ser de penediment
per no adonar-se
a temps
de l'alta trècid
de Mordret
i es va confessar
culpable
d'haver allunyat
el rei Artur
de Camelot
per satisfer
la venjança
va escriure
una carta curta
a l'Ancelot
on li pregava
que torneix a Anglaterra
i ajudés el rei
a derrotar
els treidors
després d'això
va morir
Déu-n'hi-do
aquí
excepte l'apuntador
i per ara jo
que sóc el corregle
de tu
encara no hem patit
grans mals
la nit anterior
a l'última batalla
contra Mordret
Artur
va tenir un somni
on Gauent
li deia
que havia d'esperar
l'Ancelot
per enfrontar-se
a les forces
del traïdor
si no feia això
moriria al costat
de Mordret
el rei
va decidir llavors
arribar a un acord
de pau
amb Mordret
per donar-li temps
que arribessis
l'ancelot
Mordret
van acceptar
i es van citar
un dia
per fer oficiar
la signatura
al tractat de pau
en aquesta cita
es van fer acompanyar
els dos líders
de tot el seu exèrcit
el clima era tens
i un mal moviment
podia desencadenar
en la lluita
va ser la providència
la que va
equacionar desgràcia
una serp
va mossegar
la pota d'un cavall
i el genet
va treure la seva
espasa per matar-la
això va ser entès
per la sergi contrari
com un senyal
de guerra
i es van llançar
tots feroigament
a la batalla
la mortaldat
va ser increïble
van perdre la vida
més de cent mil soldats
cent mil soldats
de les tropes
del rei Artur
només va sobreviure
Sir Belvedere
Mordret
va quedar sol
el rei
va veure davant seu
el seu enemic
i el va dir
vina vida
vina mort
i es va llançar
amb Excalibur
a la dreta
a matar a Mordret
aquest va morir
instantàniament
però Artur
va caure damunt
de l'espasa
del seu adversari
i va quedar
molt malferit
Artur
va quedar tirat a terra
i va recordar
el missatge
que tenia escrit
a la seva espasa
en un costat
llança'm
lluny
llavors
va parlar
amb el seu
no
en veu feble
a Sir Belvedere
i li va dir
porta la meva espasa
a prop de l'aigua
llança-la lluny
Sir Belvedere
va prendre l'espasa
però no va voler
desfer-se'n
i la va amagar
li va explicar
a Artur
que ja ho havia fet

agafar l'espasa
i es va enfonsar
amb ella
el cavaller
va quedar
profundament sorprès
i espantat
pel fenomen
que acabava de veure
en explicar-ho
Artur
aquest va sentir-se
alleujat
i va dir
ara
porta'm a mi
a prop de l'aigua
quan va arribar
a la riba del llac
una balsa
estava esperant-lo
a la balsa
hi havia tres reines
vestides de dol
amb les cares
tapades
per un vell negre
Sir Belvedere
va col·locar-se
al rei
va col·locar el rei
a la balsa
i en llàgrimes
als ulls
se'n va acomiadar
la balsa
va solcar
les aigües
i va desaparèixer
de la vista
no es va saber mai
el destí del cos
del rei Artur
i encara menys
la identitat
de les reines
que l'acompanyaven
a la balsa
dies després
Sir Belvedere
es va trobar
amb un capellà
en el qual
havien enterrat
un senyor
que havia portat
tres misterioses
dames vestides
de negre
el noble cavaller
va suposar
que aquest
era el cos
del rei Artur
i va decidir
construir una capella
a prop
i dedicar-se
a una vida
ermitana
mentre tot això
havia passat
Sir L'Ancelot
s'encaminava
a recolzar
les forces
d'Artur
aviat es va trobar
amb la tomba
de Gauent
i es va assabentar
de la mort del rei
es va dirigir
llavors
cap a la capella
de Sir Belvedere
on es dedicaria
fins a la fi
dels seus dies
a la vida
ermitana
quan va morir
la reina
poc després
que el seu marit
es va traslladar
el seu cos
a la capella
ensurpossadament
ja hi ha
el cadàver
del rei Artur
el rei d'Artur
havia arribat
al final
l'anarquia
reinaria
en bon temps
l'acord
del rei Artur
i els seus cavallers
de la taula rodona
es convertirien
en llegenda
i mai més
tornarien a coincidir
homes tan dignes
amb ideals
tan purs
en un mateix lloc
i en una mateixa època
quina mena
d'heroi
és el rei Artur
generalment
el rei Artur
s'el concep
com el monarca
ideal
just
i agarrit
tant en temps
de pau
com de guerra
és un heroi
un rei
esendari
del país
de Gales
la llegenda
sosté
que va ser
elegit
per forces
sobrenaturals
per al governar
la seva mort
es dona
a les mans
del seu propi fill
el rei Artur
també conegut
com Artur
de Bretanya
va ser un destacat
i misteriós personatge
de la literatura
europea
encara no se sap
amb certesa
si va existir
o simplement
és un mite
de la literatura
anglesa
i francesa
mitjavall
no obstant això
la llegenda
del rei Artur
es va popularitzar
es va popularitzar
per primera vegada
en una crònica
del segle XII
anomenada
Història dels Reis
de Britània
esplita
per Geoffrey
de Montmour
uf
tremenda
una llegenda
que m'agradaria
fer un petit resum
d'aquesta llegenda
perquè a mi
repeteixo
ha sigut
la llegenda
de referència
dintre de totes
aquestes llegendes
i dintre de totes
les històries
antigues
més avals
que tots coneixem
hi ha
aquesta
la llegenda
del rei
més just
i més bo
fill d'Uter
rei de
Campbatanya
i no van haver
ni han hagut
cavallers
amb més
alts ideals
i uns
res del cor
que aquells
que el van
acompanyar
a la taula
rodona
a la llegenda
del rei Artur
la taula
rodona
era una taula
mística
de Camelot
al voltant
de la qual
el rei
i els seus
cavallers
s'asseien
per discutir
assumptes
crucials
per la seguretat
del rei
és cert
que en algunes versions
el mag Merlin
també tenia un seient
hem de donar
una certa importància
a la ciutat
de Winchester
on es troba
ubicada
la taula
rodona
que ens referim
Winchester
és una ciutat
al sud
del rei
de l'Unic
aquesta història
va començar
en una època
de màgia
d'encantaments
i encantaris
eren uns temps
de guerres
i rituals
en definitiva
eren temps
de llegendes
és per això
que quan el rei
Artús
va posar el tron
va rebre
la taula
rodona
com un regal
quan es va casar
amb la filla
de l'Eveure Grans
Ginebra
que és considerada
per tots
com un símbol
de la fragilitat
de la condició
humana
d'altra banda
el rei
Arturo
Artur
Artús
ha estat heroi
de molts poemes
heralats
que daten
des del segle XII
i fins
avui
ha estat un rei
esendali
del país de Gales
i s'entén
que havia defensat
el subpoble
contra els saxons
allà pel segle XVI
tot i això
anar a l'agenda
que va rebre
de les fades
una espasa màgica
en la qual
va poder dominar
tota Europa
i va aconseguir
portar de Palestina
la creu
de Jesucrist
el rei Artús
ha estat considerat
com la flor
de la cavalleria cèlptica
els relats
escrets sobre ell
i els cavallers
de la seva cort
es coneixen popularment
com els relats
del ciclaborator
i és important
destacar el nom
de l'Ancelot
que va ser
el cavaller
més fidel i valent
així com el més conegut
de tots els cavallers
de la taula rodona
encara que va ser
el rei Artur
qui va instituir
l'or dels cavallers
de la taula rodona
els cavallers
van ser
els que s'encarregarien
els que s'encarregarien
de lluitar
i lliurarien
la seva vida
per la llibertat
i la justícia
finalment
s'entén
que no hi ha cap
lloc privaciat
en una taula rodona
per la qual
cap persona
s'obre surt
de la resta
i així
es consideraven
tots els cavallers
que es reunien
al seu voltant
igual d'importants
eren tots iguals
i no hi havia
cap líder
que pogués destacar
a diferència
de tantes altres
taules típiques
medievals
per finalitzar
per finalitzar
la història
aquesta de la llegenda
realment
la llegenda
del rei Artur
ha inspirat
molts llibres
moltes pel·lícules
a microfón tancat
em comentaven
sembla Indiana Jones
és que Indiana Jones
es va inspirar
una part
amb el Crial
i el rei Artur
i amb diferents noms
amb la llegenda
del rei Artur
Rosa
ha sigut
la gran diferència
a part que ha sigut
més llarga la meva
és que tu ets
molt més fantàstica
que jo
tot ho has fet
sense llegir
jo he tingut
que llegir
moltes coses
jo he explicat
una petita part
del que tu has explicat
no hi he explicat
una llegenda
no pot comparar
home
ja ho he dit
ben clar
els contes
solen ser més curts
que les llegendes
un plaer
estic amb tu
ara continuem
Joan
Quin conte, quina llegenda ens ho explicaràs avui?
Bé, estimats oyents, volia parlar de coses,
però davant dels contes, de l'agenda que han explicat ella i ell,
podria explicar un conte, un petit conte, molt curtet, serà molt breu.
És un conte que em van explicar una vegada i que em va flapar,
vaig pensar, quin conte que et fa pensar.
És un conte de vida, o potser no, potser és un conte de mort.
Aquí va.
Al temps en què existia Xina, l'imperi central, el gran imperi,
hi havia un noble, un noble que tenia moltes terres,
que un dia va decidir sortir del seu palau,
perquè mai havia sortit i no sabia com vivien els seus sortits.
Sol, perquè no l'acompanyés ningú,
volia fer una mica també de subsistència i viure del que trobava
i del que creia que podien menjar tota la gent del seu regne,
va començar a caminar.
Caminar, era una part molt desèrtica de la Xina,
va veure poblets, però no entrava cap,
veia molt poca gent.
I així, tot el dia.
I quan ja portava 13 o 14 hores de caminar,
cansadíssim, amb gana, amb molta calor,
arriba amb un poblet meravellós.
Un poblet que estava situat en una muntanya,
verd, amb molta aigua,
i va pensar, això deu ser una mica l'exemple
de com són els meus pobles.
Va voler entrar al poble, però impossible,
pel cansament que portava,
es va posar en un racó i es va dormir.
Al moment de despertar-se, que era la matinada,
va veure que on s'havia posat a dormir era un cementiri.
Un cementiri, típicament xinès, amb molta fruita,
molta fró, i veu un senyor que li sembra
que és el que se n'encarrega de mantenir aquest cementiri.
S'acosta amb ell, es presenta,
jo sé que el noble que mana sobre aquestes terres
voldria visitar el poble,
però abans m'agradaria visitar aquest cementiri
que tan bé cuides i que tan maco és.
El treballador li diu que cap problema,
que ell mateix, que s'acosti a les tombes,
que se les miri, i que després ho comentarà.
El noble comença a mirar tomba,
s'acosta amb una primera, posa
huiping.
27 dies, 44 minuts i 25 segons.
Penseu, que va morir jove aquest senyor, no?
Aquesta senyora, en el fet ja té el que és.
Bueno, deu ser una mica que aquesta és la part
de les criatures, dels nens.
Continua, se'n va a l'altra banda del cementiri,
troba una altra tomba,
posa cowboy.
22 dies, 11 hores i 13 minuts.
I jo, coi, només hi ha nens d'aquest poble.
Aviam, si és que hi ha una pandèmia o hi ha una
enfermedad que jo no sé, o potser no hi ha menjar,
o no es cuido bé.
Continua mirant.
Tercera tomba que veu,
a nom de Tsing-sou,
encara menys,
7 dies, 11 minuts i 22 segons.
Llavors jo comença a pensar que aquí està passant
alguna cosa rara, que això no pot ser.
Va a una altra tomba,
dono això,
i veu que aquesta posa
13 dies, 24 minuts i 10 segons.
I així, succesivament,
cap de les tombes,
de les 11 tombes que hi havia,
ningú arribava als 30 dies,
de vida teòricament.
espantat,
no sabia què passava,
què està passant al meu regne.
S'acosta el treballador,
que continua treballant en tota la tranquil·litat del món,
i diu,
perdona,
però què passa amb aquest poble?
Que tenim una enfermedad
i els nens no subsisteixen?
Com t'ho has fet tu?
I el treballador diu,
no, no, no, monarca,
vostè s'equivoca.
O sigui, aquí la gent viu normal,
la gent xinesa viu molts anys,
el que posa les tombes
és el temps que hem gaudit de la vida.
Clar, a partir d'aquí,
només tinc a dir,
disfruteu,
que la part que realment
disfrutem,
però redondantment,
és molt curta.
Gràcies.
What a wonderful world
Yes,
I think to myself
What a wonderful world
Ooh yeah
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit