This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
A partir de les 4 amb el Girona-Leganés
i la prèvia del derbi, Barça-Espanyol.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 8.
Bona tarda, us informa Sergi Molero.
El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón,
demana als milers de voluntaris
que volen ajudar anant a les zones devastades
pels aiguats, que no agafin el cotxe
i bloquegin les carreteres.
Ho ha dit aquesta tarda en un missatge institucional
en què ha assegurat que des d'aquest matí
s'ha fet una crida a la ciutadania
perquè no agafi el vehicle.
La situació del trànsit rodat ha millorat,
però insisteix que cal deixar treballar
els serveis d'emergències i també els militars.
Tenemos que seguir ayudando dentro del voluntariado,
dentro de esa gran explosión de solidaridad.
Hay que seguir ayudando a l'ejército.
Para que pueda pasar hay que seguir ayudando
a todos los profesionales del 1-1-2.
Hay que dejar un carril libre, al menos,
en todas las vías de acceso.
Malgrat això que havia dit al matí,
el president de la Generalitat Valenciana
també ha avançat que a partir de demà,
i aquí a un matís,
les feines dels voluntaris es coordinaran
des d'un centre que s'instal·larà
a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.
Mazón ha agraït la solidaritat dels ciutadans
i els ha convocat en aquest nou centre del voluntariat
per treballar de manera coordinada.
Més notícies en Alfonso.
Des de Catalunya s'ha ofert ajuda dels cossos de seguretat
quan es van veure les primeres conseqüències dels aiguats,
però no ha estat fins a les darreres hores
que des del País Valencià s'ha acceptat l'ajuda.
A primera hora d'aquesta tarda,
diferents equips dels bombers de la Generalitat
amb una xeixantena d'efectius
han sortit cap al País Valencià
per donar suport als bombers valencians.
S'espera que participin en les tasques d'evacuació d'aigua,
obertura d'accessos i excarceració de vehicles
en zones afectades per la Dana.
Entre d'altres, els bombers porten
vuit bombes rurals pesants,
dos camions i tres vehicles lleugers.
Entre d'altres, està previst que s'instal·lin
a la zona sud de València,
segons ha explicat l'inspector dels bombers,
Moisès Galán,
que ha detallat el material que s'emporten.
Com a material diferencial,
portem bombes que poden fer
un esgotament de gran cabal,
poden treballar en gran cabal,
portem també generadors per si cal alimentar,
i portem també elettrobombes més petites
que es poden col·locar i treballar de manera autònoma
durant un temps indefinit,
perquè van connectades a la xarxa,
i per tant poden esgotar aigua,
per exemple, d'un pàrquing o d'un lloc soterrani.
Per cert, que en els últims minuts
acabem de conèixer
com la consellera d'Innovació i Turisme
de la Generalitat Valenciana, Núria Montes,
ha demanat disculpes en una publicació AICS,
disculpes que arriben després
que aquest matí s'hagi referit
d'una manera que algunes persones
han considerat poc respectuosa
als familiars de les víctimes d'aquests aiguats.
La consellera ha dit que aquestes persones
s'havien d'esperar a casa seva
i no anar als llocs on hi ha els cossos
per interessar-se per les seves víctimes.
Sentim a aquesta hora com demanava disculpes Núria Montes.
Llamiento muchísimo que mis palabras
hayan estado faltas de esa empatía,
de esa sensibilidad que todos buscamos
en estos duros momentos que estamos viviendo.
Por ese motivo, solo puedo reiterar de nuevo
mi perdón a todos vosotros
si me he manifestado de una manera
que desde luego no era mi intención hacerla así.
A Londres s'ha suspès aquesta tarda
a l'últim moment la vaga del metro
després que el principal sindicat convocant
amb 10.000 afiliats
ha rebut una oferta satisfactòria de l'empresa.
Però el sindicat dels conductors de metro
manté encara la convocatòria
per als dies 7 i 12 de novembre
que paralitzaria per complet la xarxa urbana.
Si la vaga es mandingués
afectaria de ple la celebració
de la fira de turisme World Travel Market
que plega prop de 50.000 visitants estrangers
a la capital britànica.
I més de 76.000 persones
han visitat els nous cementiris
de la ciutat de Barcelona
entre el cap de setmana passat
i avui dia de Tots Sants.
Tot i coincidir amb un pont
l'afluència de visitants es manté
i la campanya de Tots Sants als cementiris
no ha acabat sinó que s'allargarà
fins aquest diumenge dia 3.
L'Antonio ha anat avui al cementiri
del barri de les Corts
amb tota la seva família.
Hem vingut a veure el meu pare
però també presentem el nen al meu pare
perquè no el va conèixer.
Ell va morir al gener
i ell ja n'escoltarà.
I tot seguit arriba
tota la informació esportiva
la més destacada a aquesta hora
amb Roger Busà.
A la Lliga Femenina de Bàsquet
en joc al Saragossa
un i Girona al descans
Saragossa 26
un i Girona 43
a 3 quarts de 9
que di la seu Guernic
ha jugat aquest migdia
joventut 73
estudiant té 76.
A la Lliga de Futbol Sal
l'enjoc al Barça-Saragossa
a minut 26
el Barça perd 0 a 1
a les 9
Movistar Indústries.
Es cancela la cursa
de MotoGP València
pels efectes de la Dana.
L'organització del Mundial
ha de fer oficial
en les pròximes hores
el nou destí
i les noves dates
perquè segurament
s'enderrarirà
unes setmanes
disputarà el 23
i el 24 de novembre.
El director del circuit de Xest
Nicolás Collado
reconeix a Catalunya Ràdio
que hagués estat inviable
a fer la cursa en públic.
A primera divisió
avui comença
la dotzena jornada
amb l'Aleves Mallorca
i diumenge el derbi
Barça-Espanyol.
A la Girona té 11 baixes
les últimes d'en Juma
i Misohoi
que estaran entre 5
i 6 setmanes fora.
Mitchell Peró
recupera 3 jugadors
Soler Romeu
i Ángel Herrera
i Estuani.
A l'espanyol
és baixa
Polo Fano.
Fins aquí
les notícies.
Cinema.
Cenes.
Documentals.
Lataformes.
Les xarxes.
La finestra
indiscreta.
Perdi el control.
Tots som addictes
a alguna cosa
i tots creiem
que tenim el control.
Per això és tan interessant
la sèrie Jo Addicto
que serà la gran protagonista
de la finestra indiscreta
d'aquesta setmana
on també parlarem
de la que segurament serà
l'última pel·lícula
de Clint Eastwood
i de la nova pel·lícula
de la Marc Coll.
Els divendres
a les 12 de la nit
La finestra indiscreta
amb Toni de la Torra.
Una finestra
per saber
què val la pena mirar
i per què
ho estem mirant.
El dilluns 4 de novembre
Mundo Deportivo celebra
quarta gala femenina
del futbol europeu.
Les millors futbolistes
de les cinc
gran lligues europees
se citen
en un esdeveniment únic
on seran premiades.
El futbol femení
es vesteix de gala
amb Mundo Deportivo
amb el patrocini
de CaixaBank
Bimbo
de Zon
Renfe
Hyundai
Estrella Damm
Sofascor
i Alianz
Aquella veu interior
que quan veus un lloc
que s'ha escapat
et diu
Corre
Quan veus a venir
un cop de pilot
al cap
et diu
Varda
És la mateixa veu
que fa temps
que et diu
Tiroc
Tiroc
Tiroc
L'instinct
no demana opinió
Volkswagen Tiroc
des de 24.200 euros
subjecte a finançament
Més informació
a la xarxa
de concessionaris
Volkswagen de Catalunya
Aquesta tardor
viu l'experiència
de l'enoturisme
a prop de casa
Visita cellers
tasta els vins
de la D.O
costés del Segre
i marida'ls
amb la millor gastronomia
lleidatana
A la ruta del Vida Lleida
hi trobaràs tot això
i molt més
Restaurants
allotjaments
enoteques
Informa-te'n a la
amb la col·laboració
del Patronat de Turisme
de la Diputació de Lleida
D.O
costés del Segre
i Wine in Moderation
Amb el cacau
seleccionat en origen
com ara el Perú
el Congo
o Nicaragua
Blanchart
elabora la xocolata
artesanalment
a Barcelona
des del 1954
receptes amb un alt
contingut en cacau
acompanyades
només dels ingredients
justos i necessaris
descobreix l'essència
de cada cacau
i transporta-te
a l'origen
Blanchart
Cacau
naturalment
El tram entre Glòries
i Verdaguer
ja és aquí
dissabte 9 de novembre
vine a la festa
d'inauguració
del tramvia
a l'Avinguda Diagonal
entre Bruc i Girona
hi trobaràs música
activitats
i moltes sorpreses
i també podràs
visitar el tramvia
per dins
el 9 de novembre
t'esperem entre
dos quarts d'onze
i les dues
per donar la benvinguda
al nou tram del tram
Ajuntament de Barcelona
arriba el sorteig
11 de l'11
de l'11
el sorteig de l'11
que més premis milionaris dona
el que més
el que més
segur
seguríssim
apa
és veritat
si ho posa aquí claríssim
el cupó
per fi
algú en fa cas
sorteig
11 de l'11
de l'11
un premi
d'11 milions
i 11 premis
d'un milió
el sorteig de l'11
que més premis milionaris dona
11
ben jugat
juga responsablement
i només si ets major d'edat
el meu país
la pluja
no s'aplauré
es va preveure
es podia haver evitat
i són per explicar
com ho han viscut
els protagonistes
del pitjor temporal
del cicle
la dana més mortal
30 minuts
diumenge a la nit
a TV3
i a la plataforma
3CAT
és un desastre
it's showtime folks
la vida és un musical
amb Marta Romagosa
i Ignacia Bar
el nostre convidat d'avui
no fa ni 10 anys
que el va despertar
la primavera
musicalment
i professionalment
ha format part
d'una generació
de merda
però ja té
un butaca
i dos premis
de la crítica
va ser la consciència
del poble gris
a l'alegria que passa
un enamorat
de l'amor
a golfos de Roma
la guineu
del petit príncep
i eres el promès
de la blanca
a Maricel
avui a la vida
és un musical
l'actor
Eloi Gómez Novell
generació
de merda
generació
de merda
americ el dia
merda
a barba
Vam de mi, que tot tenim un batllet fins a batllets.
No més cal voler-nos en net.
Perquè el temps és tan gelós
que fa que en un segon de sobte acabi tot.
Perquè el temps és tan gelós
que fa que en un segon de sobte acabi tot.
Miralls de fantasia, ombres de veritat,
estocs de meravelles que ens han d'acompanyar.
Miralls de fantasia, ombres de veritat,
estocs de meravelles que ens han d'acompanyar.
Hey, hey,
I've missed you these days.
I thought you might call.
It's been weeks.
Ética. Estètica.
Gent pràctica. Tot tàctica.
Eunucs. Trucs. Mims. Rims.
Rims. Rims. Rims. Rims. Rims. Rims. Rims. Rims. Rims. Trims.
No hi ha traïció. Ni destrucció.
Benvinguts al meu poble. Poble gris. Poble random, com qualsevol altre.
Un de tants i tants pobles. Pobles habitats, però poc habitables.
Les parets no són obstacle, el meu cor sabrà trobar-te.
Sóc en la foscor mirant-te, enredat els teus cabells d'aurà.
És el mar, la nostra terra ferma, on vivim arrelats en el vent.
És el mar, la nostra terra ferma, on vivim arrelats en el vent.
M'espera sin fàcil.
Eloi Gómez, benvingut.
Hola, molt bones.
Ostres, quina antologia més maca.
No us heu deixat res, eh?
Tot és teu, eh?
Tot és teu, eh?
Aquí darrere de tot hi ets tu, eh?
Crec que és la més completa que m'han fet mai, eh?
Perquè sempre hi ha gent que es deixa coses,
o els grans escenaris dels teatres més grans s'enduen el protagonisme,
i aquí hi era tot.
Tot, tot, tot.
És el repàs exhaustiu que fem sempre.
Sí, sí, sí.
Moltes gràcies.
Eloi, quin és el musical de la teva vida?
Doncs mireu, és una pregunta que em costa molt de respondre,
perquè, per començar, m'estimo moltíssim tots els que he fet
i també molts dels que he vist,
però jo sempre dic que si m'he de mullar,
dic el despertar de la primavera,
perquè va ser el meu principi professional,
el meu despertar, de veritat.
És per això que el tries, perquè és el teu despertar professional,
tot i que havies fet coses en teatre amateur,
i per tant el cuquet ja hi era.
Exacte, el cuquet hi era des de feia molts anys,
però jo tinc la sensació que va ser al principi de debò,
vull dir, a partir de llavors va canviar tot.
Va començar la meva carrera, jo considero que va ser així.
Sí, sí, sí, sens dubte.
És un musical que heu anat sortint gent
i us heu anat col·locant a molts llocs.
Exacte.
És brutal, eh, si repasses el...
És que va ser molt fort.
Jo realment em sento com part d'aquesta petita generació del despertar,
que és com...
Jo crec que tots estem treballant, aquí o a Madrid,
però sí, sí, realment va ser molt fort.
Va ser un principi per tots.
I a més ves un musical que va començar de formar molt petita al Teatre Gaudí
i després, com que va tenir molt èxit,
després va prou i va anar a altres,
a un teatre molt més gran que, de fet, és on estàs actuant actualment, no?
Exacte, el Victòria.
Exactament.
Sí, va ser una mica com aquest fenomen,
que aquí, òbviament, no existeix de la mateixa manera,
però que a Nova York passa molt,
que és com passar de Love a Broadway, no?
De Love a Broadway.
I ho vam viure una mica així,
perquè nosaltres ho vam fer amb tota la il·lusió i amb tot l'amor
per fer-ho el Gaudí i prou,
vull dir, a nosaltres ja ens semblava meravellós i era la idea,
i de cop ens van anunciar que anàvem al Victòria
i va ser, buf, va ser com un somni complet per tots.
He somiat que hi havia un àngel que em venia a visitar
Quan sentia que cridava en lletí m'heu d'ajudar
Hi ha un malson que m'empresona, llavors l'àngel m'ha parlat
I em diu tinc des paciència que tot s'arreglarà
Aquest és un musical sobre el despertar sexual de la gent jove.
No sé si tant al Gaudí com després en els altres muntatges
vau notar que això arribava més a la gent jove,
perquè a vegades el musical costa una mica en els més joves,
fins que no hi entren, no?
Exacte.
Veu notar alguna cosa especial en aquest sentit?
Sens dubte.
Ja des del Gaudí estava ple d'adolescents.
I clar, jo era molt jove, era la meva primera producció professional
i jo no ho sabia, però clar, els actors més grans, els adults,
que també n'hi havia alguns, que treballaven a la producció,
ens deien, hosti, és que això no és normal.
O sigui, que més de la meitat del públic siguin adolescents
és una cosa que no passa, llavors és una excepció.
I a mi em passa encara que avui en dia
hi ha molta gent que em ve a veure les altres coses
o que ha vingut a Maricel aquests últims mesos
i que em diuen
és que jo et vaig descobrir el despertar i segueixo venint al teatre.
No, no, em trobo molta gent que jo, d'alguna manera,
els he vist créixer perquè recordo que venien
i repetien dues, tres, quatre, cinc vegades al despertar
i d'alguna manera jo ja els coneixia,
ja sabia qui eren, i eren adolescents
i ara ja són gent adulta i segueixen.
Ja poden veure Maricel i tot el que vingui, no?
I segueixen venint al teatre, això és molt valuós,
que es van enganxar els musicals.
I aquest Eloi Gómez, que va sempre amb els cabells rinxolats, no?
Sí.
El despertar en la primera hora te'ls posaves molt de punta, recordo?
Molt, molt, molt, molt.
Suponeu que t'havia posat algun fixador o alguna cosa?
Sí, sí, sí.
I interpretes un personatge molt delicat, molt sensible,
el millor amic del protagonista, el Moritz, vaja,
tu eres el Moritz,
i imagino que devia ser difícil
de ficar-se en la pell d'aquell personatge.
Jo ara miro enrere i penso, hòstia,
penso, que difícil que era fer allò,
perquè és un personatge molt complex
per molts motius, però també perquè
la seva última escena és un suïcidi en escena, no?
Jo penso que és una de les coses més difícils que pots fer en teatre,
és interpretar aquest moment límit de la vida d'algú
en què decideix treure's la vida.
I miro enrere i penso,
Déu meu, com ho feia?
Perquè realment és molt difícil.
I recordo que ho feia una mica des de la inconsciència en aquell moment,
perquè jo tenia 21 anys, acabava de començar,
n'estava aprenent,
però també recordo que a la gent l'encantava,
que molta gent es va enamorar del personatge
i ho recordo amb molt de carinyo
i també amb bastant d'orgull per mi mateix
per haver-me llançat a fer una cosa així,
que em va ensenyar moltes coses i vaig aprendre molt.
El muntatge, el despertar de la primavera,
comença amb aquesta cansa concreta.
Mama, m'escoltes, mama, n'escoltes,
voldria fer-me gran, m'has fet sinfàlic.
Recordes qui era aquesta veu?
Sí, és l'Elisabet Molet.
Hola, sóc l'Elisabet Molet,
actiu de teatre musical,
que vaig interpretar el personatge de la vella
un dels personatges femenins protagonistes
del musical El despertar de la primavera.
En aquest musical,
que vam fer temporada el 2016 al Teatre Gaudí
i 2017 al Teatre Vitori de Barcelona,
vaig tenir una gran sort
que va ser conèixer una de les persones
més meravelloses del món,
que ara mateix la teniu davant,
i us diu Eloi Gómez.
Hola, Eloi, com estàs?
Només dir-te que t'estimo molt,
que estic molt orgullosa de tu,
que sóc molt feliç
que els nostres camins s'hagin creuat
en aquell moment que vam fer
al Despertar de la primavera.
Gràcies al Despertar de la primavera et conec.
Gràcies al Despertar de la primavera
hem pogut compartir aquesta experiència inolvidable,
que sempre recordarem.
Gràcies al Despertar de la primavera,
els dos vivíem el mateix moment vital
que justament acaba amb la carrera d'art dramàtic
a l'Institut del Teatre i jo a la Sant de Màlaga,
on ningú ens coneixia a nivell professional,
i la productora va apostar pels dos,
per aquests rols protagonistes,
on crec que mai tindrem les suficients paraules
per agrair-ho,
i que des d'aquell moment
se'ns van obrir les portes
en el món laboral i professional del teatre musical,
i des de llavors no hem parat
de fer diferents produccions.
Soc molt feliç d'haver compartit
aquesta primera experiència
professional amb tu,
espero compartir-ne moltes més,
i després hem pogut també compartir
tots els escenaris d'Espanya i Caixa Fòrums
amb el musical Dats & Musical,
dirigit pel Xavi Torres i el Joan Maria Segura,
on hem compartit no només que anàvem a treballar,
sinó totes les milions d'històries i d'aventures,
riures, viatges i anècdotes sobre l'escenari
que hem pogut viure durant tots aquests set anys,
que actualment encara seguim en gira.
Res, Eloi, t'estimo, estic molt orgullosa de tu,
et veig d'aquí a poc a Maricel,
superenhorabona,
que segur que brilles com sempre,
i que ens veiem dintre d'èpoquet.
T'estimo molt amic.
Quina il·lusió, per favor,
com em veu fet emocionar ara.
Ja?
Que maco.
Ja?
Sí, sí, ja, ja.
10 minuts i ja estàvem sent.
Ja, ja, ja,
però és que heu tocat en el punt clau,
que és el despertar,
que és que clar, va ser tan especial,
érem tots molt joves,
estàvem tots complint un somni
que era començar a treballar en el teatre musical,
i realment vam crear una família
que, bueno, sense precedents,
preciós, preciós, absolutament preciós,
i l'Eli té raó,
que és que van apostar per gent molt jove
i realment va ser l'obertura,
per nosaltres,
de les portes del món professional.
Jo, gràcies al despertar,
vaig accedir a càstings i a fer proves.
No et dic que em donessin feines directament,
però vaig aconseguir fer càstings
que no l'havia fet mai
si no m'haguessin vist fent el despertar, saps?
Llavors, realment, per mi va ser
el millor principi que podria haver somiat.
Clar, és que a més de l'Elisabet Molet
hi havia el Marc Flint fent el protagonista,
el Didac Flores,
el Vito Fernández amb qui estàs fent el Maricel,
la Laura Daza,
la Jana Gómez,
el Roc Bernadí,
la Clara Soler,
en fi,
i el Mingur Ràfols,
la Rosa Vila,
la Roser Batalla,
jo el vaig anar a veure dues vegades.
Jo també!
Que bé,
és que em fa una il·lusió,
això cada cop que algú em diu
que va veure el despertar
directe al meu cor,
directe al meu cor,
us ho prometo.
Hi ha coses que són així.
I amb l'Elisabet,
ara ho explicava ella,
que heu continuat en aquest muntatge,
que és una manera d'introduir
a la gent que potser més petita
o no els coneix
en el Caixa Fòrum aquest
del Dats Musical.
Exacte.
Aquesta és la cançó,
almenys de la promo de l'espectacle
amb la mateixa Elisabet
i amb la Lídia Fairena,
em sembla.
Exacte.
És que crec que quan vam gravar aquest single
li cantàvem tots els que participàvem
a l'espectacle.
Llavors em sembla que també sona
el Jan Forrellat,
sona la Clara Alta Riba,
jo, l'Elisabet Molet,
la Lídia Fairena...
La Fica Lons,
o no sé, també hi havia...
Sí, és que hem passat molts
per aquest muntatge.
i sí, realment és això,
és un espectacle del Caixa Fòrum
dirigit pel Xavi Torres
i el Joan Maria Segura
i és un musical de musicals,
és una mica això
per introduir els infants
i la gent jove
al món dels musicals
i ensenyar què és un musical
i quins oficis conformen
el món del teatre musical.
És molt bonic.
Aquí hi havia això que sentim,
o hi havia Miserables,
o hi havia el Fantasma de l'Òpera,
hi havia algun fragment de Rent,
de Mamma Mia...
Tots aquests títols,
tu ja els vas descobrir
abans de fer això,
ja els tenies una mica familiaritzats
perquè ja eres una mica
malalt de musicals.
Exacte, sí, sí,
jo soc malalt de musicals
una mica des de l'adolescència
i tot i que vaig començar a fer-ne
però és una mica més gran
quan estava estudiant
a l'Institut del Teatre
i jo ja en coneixia moltíssims
i el Dats de Musical
és molt especial per això
perquè és una porta d'obertura
als grans títols,
sobretot, de Broadway, no?
I sí, sí, sí,
jo els coneixia tots.
Sí, sí,
el Dats de Musical
et dona l'oportunitat
de conèixer una mica més
en profunditat
alguns que potser
no te'ls trobaries
de forma tan evident
com són Evita,
com són...
Algun d'aquests
que potser no són títols
tan socosos
per a la gent jove
i també els cantem,
és molt interessant.
Tu dius,
abans de fer-los,
jo ja era molt fan,
m'agradaven molt,
però tu tens
un moment concret
de descobriment del musical?
Sí,
jo recordo
com a espectador
dos moments.
Un,
la nit de Sant Joan
de Degoll de Gom,
a Sant Saloni,
el meu poble,
quan van venir amb la gira,
i dos,
Los Miserables,
que ho vaig veure
aquí a Barcelona.
La nit de Sant Joan
és nit d'alegria,
estrellat de clors,
l'estiu ens arriba
de mans d'un collet
que li va de guia.
I al Dats de Musical
el cantàveu,
doncs això,
Els Miserables,
El fantasma de l'òpera,
Rent,
no?
Rent també,
i tant,
i tant.
Rent que tu no l'has fet
però l'has cantat
en aquests...
L'he cantat molt
en el Dats de Musical
i en soc un gran fan.
Only this
Forget
Regret
All life is yours to this
No other road
No other way
No day but today
I dins d'aquesta llista
de musicals
que t'han marcat
hi hauria,
per exemple,
també Hamilton?
Home,
i tant.
L'he vist tres cops,
Hamilton.
Una a Broadway
i dos a Londres.
All right,
all right!
That's what I'm talking about!
Now,
everyone,
give it up
for the maid of honor,
Angelica Skyler!
Our toes to the groom
To the groom
To the groom
To the groom
To the bride
To the bride
To the bride
From your sister
Jo he vist malalts de musicals,
però que hagin vist
tres vegades Hamilton
em sembla que no.
El tornaria a veure,
perquè és d'aquests musicals
tan totals
que te'l pots mirar
moltes vegades
i descobreixes coses noves.
És increïble.
A més a més,
arribes que ja està
tot l'escenari muntat
i de cop i volta
això la gent,
els anglos-saxons,
els americans,
no avisen que dic jo
i de cop i volta
s'apaguen els llums
i comença la música
i dius
què està passant, no?
Jo el primer cop
que ho vaig veure a Broto
i vaig flipar
amb l'entrega del públic
perquè va començar això
l'obertura
i tothom va xisclar.
Tot el teatre es va encendre
i vaig pensar
hòstia, ojalà això
a casa nostra, saps?
Ojalà que el públic
estigui així de predisposat sempre.
No, i a més,
si valores que
com és possible
que hagin fet un...
Com és possible no,
perquè ho fan
un musical
que és històric
i que no té res
d'antic
per entendre'ns.
És d'una modernitat absoluta
i que t'atrapa.
Exacte.
Sobretot, potser també
gent molt jove
pel ritme que té, no?
Sí, sí, exacte.
Pel ritme,
per l'estètica,
pel tipus de música,
per les còreos
i sobretot
perquè és diferent
i fa una aposta política
molt forta
en posar,
en convertir
tots els personatges històrics
dels Estats Units
en persones racialitzades
i en fer una mica
aquest homenatge
a la immigració
que és una mica
qui ha aixecat el país
al llarg de tots aquests anys, no?
Té el segell del Miranda,
que ho fa molt, això, no?
Porto Riqueny.
Porto Riqueny
que lluita per la seva gent, no?
Exacte.
Llavors he d'entendre
que ets una malalt
de musicals
que tant vas a viatges
quan pots a Nova York
o a Londres a veure...
Home, però he vist
tres vegades
que a mi tothom
jo crec que sí.
Ho he fet,
o sigui,
els dos últims cops
que he viatjat a Nova York
ha sigut exclusivament
per veure musicals
i a Londres
em sembla que hi he anat
bé,
hi he anat moltes vegades
els dos últims estius
i he anat
els dos últims estius seguits
per veure també exclusivament musicals
si vaig cinc dies
n'intento veure un cada dia
faig aquestes coses
o dos
aquest estiu vaig anar
de fet hi vaig anar
amb la Mariona Castillo
amb el Pauli Bé
i amb la Cande
una treballadora de Dagoll de Gom
i vam fer això
doncs veure'n
no sé, dos cada dia
o alguna cosa així
vam fer una bogeria d'aquestes
I pots assumir-ho
perquè quan en veus dos
en un dia
cosa que...
Els has de digerir
Jo també he fet, eh
com a malalta
però clar, allò reduït de dies
hi ha un moment que dius
un moment que ara no sé
què he acabat de veure
tens tota la raó
de fet
no pots digerir
Els cops que hi he anat
vaig com expressament
per veure'n un
que el selecciono
com molt bé
rotllo
què te l'hi veuré
és una cosa nova
que necessitaré temps
per digerir-ho
i llavors el que faig
amb els altres
és repetir coses
que ja he vist
o coses que són
de més fàcil digestió
doncs veure-les
simplement per gust
I no et passa alguna vegada
que si ja ho has vist
després dius
allò que et passa
quan tornes a un lloc
de la teva infantesa
dius
aquell lloc tan preciós
i quan hi tornes d'agra
dius
ai, doncs no era tan preciós
M'ha passat
Em sap greu dir
una mica en Wicked
aquest estiu
Sí senyor
Vaig dir
el vaig veure fa
crec que per mi
fa tres anys
o així
ja no fa tant
que el vaig veure
i aquest estiu
hi vaig tornar
així com un dia
que em volia fer dos
i vaig dir
a la tarda
vaig veure Wicked
i vaig dir
ai, el vaig veure
un pèl desvirtuat
no ho sé
potser era
algun dels treballadors
tenia un mal dia
alguna cosa passava
que vaig dir
ai, el recordava millor
però bueno
és un gran musical
doncs era una pel·lícula
que sembla que s'està
ara al desembre
ja s'estrenat
aquest tema
que sentíem
de Satisfied
té un moment a mi
que m'agrada molt
que és
bueno, jo no l'he vist
jo l'he vist només
pel disseny Xana
bueno, està molt ben gravat
arribarà el dia
Ignasi, arribarà el dia
i un moment en què rebobinen
un rewind, rewind, rewind
i fan
bueno, en fi
diem
l'escenity
la posada en escena
és espectacular
però realmente
retrocedeixen en el temps
i ara volem rebobinar
una miqueta en el temps
perquè hem estat parlant
del despertar
de la primera
i dels teus inicis
professionals
però tu
vas començar el teatre
amateur
a Sant Saloni
exactament
a Sant Saloni
amb una companyia
que es deia
Rebrot
el Rebrot Teatre
que és el grup
de tota la vida
de teatre de casa meva
i allà vaig començar
de petit
i ets molt recordat
tinc entès
per una obra
que també era musical
que es deia
La increïble història
de Peter Pan
exactament
era una obra per públic
que fa gràcia
perquè és tan enrere
fa tants anys
que considero
que ni sabia cantar
en aquell moment
a veure tan poc tants
que ets jove
ja ho sé
però és que no havia ni
començat l'Institut del Teatre
llavors crec que no havia fet
ni una classe de can
a la meva vida aquí
ho feia per pura diversió
això venia de sèrie ja
no?
bueno ho feia per pura diversió
i feia el que podia
saps?
però no
era un muntatge familiar
per públic familiar
que crec que es va fer
moltes vegades
a Sant Saloni
cada dia tenia èxit
pensava que el vam fer
dos anys seguits
el vam repetir
perquè va tenir molt èxit
perquè va tenir molt èxit
però potser no tantes
com un altre musical
que em porta ara
ja més de 10 temporades
en el qual tu també
hi has estat
que és el Petit Príncep
casso gallines
i els homes em cacen
però m'avorreixo molt
i si em domestiques
a la meva vida
hi entrarà un gran raig de sol
aquest no és tu qui cantes
jo diria que és el Marc Possell
perquè el disc es va gravar
tu i vas entrar més endavant
però ho has fet a Guineu
i que has fet a Benito's també
no, jo feia
el track de la Guineu
diguem-ne
incorpora
el bebedor
el rei
un dels fanalers
i la Guineu
són aquests personatges
la Guineu és xulo
el personatge de la Guineu
és molt maco
jo recordo la meva filla
la primera vegada
petita petita
que em deia
és que mi mare de mi
és la Guineu
és un personatge molt estimat
és un personatge estimat
que ha significat
alguna cosa especial
per tu
el Petit Príncep
hi ha molta gent
que el té de molta referència
clar, però tenim 10 anys
clar, molt
sobretot
perquè al públic català
li té molt de carinyo
i és un d'aquests títols
que quan dius
em dedico al teatre
què has fet?
doncs amb Maricel
passa una mica
però quan dius
el Petit Príncep
em dius
oh, en sèrio
jo l'he vist
3 cops
vagis on vagis
la gent l'ha vist
i és molt bonic
i també perquè va ser
la meva oportunitat
de treballar
amb l'Àngel i el Manu
que és una gran experiència
sí, sí
ha sigut
molt bonic
perduda
perduda de veritat
de la qual
t'integres
t'identifiques
no?
en fi
bueno, no ho sé
jo crec que òbviament
és una crítica
a certes dificultats
que ens trobem
la gent de la meva edat
però bueno
hi ha esperança
jo soc una persona optimista
i prefereixo pensar
que no
que ens en podem sortir de tot
però en tot cas
és una comèdia
és per riure
i va ser molt divertit
formar-ne part
no cal buscar-li més
vols dir, no?
exacte
és per riure una estona
i està allà esperança
això és
generació de merda
i també hi ha
el temps que no tindrem
hi ha dos musicals
de l'Alícia Serrat
en els quals has participat
un és aquest primer
que sentim
que és tot el que no ens vam dir
exacte
on jo diria
que feies de cover
exacte
crec que vaig fer
només 6 o 7 funcions
sí
i després ja
aquest que deia la Marta
el temps que no tindrem
que és el que vas fer
amb la Mariano Castilla
per primer cop
exacte
és el següent
en una mil·lèsima de segon
hi ha algú que perdi
algú que guanya una partida
en una mil·lèsima de segon
hi ha una jugada
que serà la decisiva
perquè el temps
és capritxós
i fa que en un segon
de sobte passi tot
perquè el temps
és capritxós
i fa que en un segon
de sobte passi tot
i en aquest
sí que coincidies
que és el musical
també de l'Alícia Serrat
era allà un teta-teta
amb la Mariona Castillo
amb qui has anat a Londres
a veure musicals
amb qui després et vas retrobar
l'alegria que passa
també
de fet
va ser el primer cop
que treballava amb la Mariona
i després ens hem trobat
en diverses ocasions
és una persona
amb qui he treballat bastant
i va ser una connexió automàtica
més fèiem de mare i fill
i des de llavors
ens estimem amb tot el cor
i hem coincidit a l'alegria
exacte
i després encara col·labores
amb una altra autora
compositora
actriu i cantant
que és la Núria Llausí
amb un espectacle
i un àlbum
que és
Anteros
cançons sobre
sobre d'un final
sí
cançons d'un final
em sembla
cançons
cançons d'un final
o cançons sobre d'un final
ara no ho tinc clar
això va ser
el Teatre Gondal
que sigui amor
és absurd
haver-me de lligar
soc la Núria Llausí
per mi l'Eloi
és una de les persones
més talentoses
d'aquest país
i ho dic
des del privilegi
i la sort
d'haver pogut compartir
temps amb ell
tant dalt com fora
dels escenaris
bàsicament
és un escàndol
i la gent
que encara no el coneix
estic segura
que aviat ho faran
una abraçada molt gran
és un escàndol
home
Núria
t'estimo
per favor
ella és una gran compositora
i ella sí que va confiar
en Mia Cegues
només de veure'm el despertar
m'ha proposat
de gravar el seu àlbum
i li estic molt agraït
he viscut coses molt maques
amb la seva música
i les que et queden
les que et quedes
l'has gravat
i tant
i tant
el vam gravar
sí, sí
La vida és un musical
a Catalunya Ràdio
L'any 2017
quan comencen a obrir-se portes gràcies
com ens explicava
l'Eloi Gómez
al despertar de la primavera
participa Ignasi
a la nit dels musicals
al Festival Grec
amb aquest tema
que sentim ara
que per això no té
allò
un so
de plataforma
o d'estiming
o de CD
perquè és un directe
o programant directament
del micro
com d'altres
amb el live
estic viu
del musical
Next to Normal
no sé com va anar
la tria d'aquesta cançó
si tu intervens
o el Dani Inglés
et va dir
mira
va ser el Dani
va ser el Dani
sí, sí
el Dani va reunir
per aquesta nit de musicals
un grup de 4 joves
de gent que acabàvem
de començar a treballar
i ens va seleccionar
les cançons
i em va dir
tu cantaràs Next to Normal
i anys després
Next to Normal
va arribar a la meva vida
és que clar
sí, sí, sí
és una mica
una casualitat forta
però és que hi ha més història
darrere d'això
que és que jo
el que es va fer
el Casino Males
aquí
es va fer com l'adaptació espanyola
la tardor llavors
exacte
doncs el productor
d'aquest Casino Males
era el Pablo del Campo
que és un productor argentí
que va produir
el Casino Males aquí
jo vaig fer les audicions
per participar
en aquest Casino Males
vaig arribar a la final
però no em van agafar
i llavors
5 anys més tard
quan es va fer
el Next to Normal
aquí a Barcelona
amb l'Ali Ripley
el del grec
el que vaig acabar fent
em va trucar
al mateix productor
perquè eres ell mateix
i em va dir
oye que me acuerdo de ti
de tu audición
del 2017
però no me cogiste
en aquell moment
no va poder ser
vols tornar a audicionar
per aquesta versió immersiva
que farem
li vaig dir i tant
i llavors sí
llavors va ser el moment
que vaig fer Next to Normal
va ser brutal
va ser brutal
Aquest sí que és
un moment
del Next to Normal
que vau fer
a l'ideal
que és una experiència
que m'agradaria
m'encantaria
que es repetís
sisplau
perquè clar
tens una activa
que ha guanyat
un premi tònic
per aquest mateix musical
el 2009
és a dir
feia no sé
com més de 10 anys
es canta en anglès
com si estiguessis
realment a Londres
o a Nova York
amb subtítols
a les pantalles
en castellà
i en català
amb les pantalles
a més on
sentíem l'Adam Pascal
el factor de rent
també participant-hi
en fi
no sé
clar
està dins del festival grec
això suposo que
doncs
deu tenir
un preu subvencionat
perquè és cert
que les entrades grec
no són particularment
cares
però és una experiència
que seria molt interessant
de tornar a fer
perquè
de fet
veu prorrogar
em sembla
veu fer el juliol
veu allà
jo el dia que vaig anar
estava ple
va funcionar moltíssim
perquè és un d'aquests
esdeveniments històrics
que dius
hòstia
a mi quan m'ho van explicar
quan per les audicions
em van dir
mira això serà així
jo no m'ho creia
jo pensava
aquí hi ha alguna cosa
que no entenc
vindrà l'Ali Ripley
de veritat
però què vol d'inversiu
que l'Ali Ripley
estarà gravada
i deien
no no no
vindrà
assajerà amb nosaltres
i ho farà aquí
hòstia
fortíssim
sí sí
coses d'aquestes
se n'haurien de fer més
perquè realment situa Barcelona
com a punt de referència europeu
en el món dels musicals
clar
no tens la despesa
que implica
una escenografia molt bèstia
d'un teatre molt gran
exacte
clar
són coses absolutament diferents
de parlar amb el Jordi Celles
que continuïn a apostar per això
exacte
està bé
està bé
totes les exposicions
que fan immersives
però de tant en tant
un petit musical
exacte
un a l'any
a l'estiu
un pel grec
un mínim
exacte
llavors també tinc una curiositat
sobre el next humor normal
perquè clar
tu feies el personatge de Henry
la parella
de la filla
de l'Alice Ripley
cantant en anglès
ho havies fet
és evident que
amb l'altec del grec
i cantaves en anglès
però
tu has viscut
no ho sé
a Nova York
a Londres
l'anglès
ha après aquí
és un bon tur d'anglès
un bon professor
casualitats de la vida
que és que a mi l'anglès
per coses de la vida
sempre se m'ha donat bé
i sempre m'ha agradat
parlar en anglès
i una mica fent la broma
és com se n'aprèn
i crec que tinc un bon accent
però és una mica casualitat
i el Pablo del Campo
em va trucar
per dir-me
com ho llevas a ser l'anglès
perquè estàs en anglès
i jo amb tota la confiança
i amb tot el morro
li vaig dir
superbien
llavors em van fer unes entrevistes
el director em trucava
per parlar a mi en anglès
com per saber una mica
si seríem capaços de fer-ho
i si sí
i va veure que sí
i va veure que es va equivocar
l'altra vegada
exacte
per tant
has cantat en anglès
en castellà
també
perquè el Golfos de Roma
que és ara
un altre dels musicals
que parlarem
primer de tot
crec que va ser primer
que es va estrenar
al Festival de Mèrida
exacte
primer el Festival de Mèrida
després crec que veuen a Madrid
i finalment a Barcelona
però clar
amb un canvi de llengua
exacte
o sigui
aquí no es va estrenar en castellà
sinó que es va estrenar en català
amb la complicació
que et dic jo
que deu suposar
que acabes d'estrenar
una cosa en un idioma
i després l'has de canviar
clar has de fer borró
en Quenta Nueva
i cantar en català
de cop
i a mi ara em passa
que no me'n recordo
ni d'una versió
ni de la de l'altra
perquè les tinc barrejades
al cervell
però sí
en el seu moment
has d'estudiar de nou
i ja està
és com començar de zero
el paper
bueno
hi ha coses que hi ha
les portes incorporades
però clar
les paraules són diferents
els adjectius
que fas servir
canvien
és bastant
t'ho has de preparar
bastant de nou
si no se t'enva
aquesta que ens escoltim
és la versió castellana
aquesta és la castellana
i ara
sí
di mi nombre
és la versió castellana
sí
muy bien
lo he olvidado
doncs va
sentim ara
la versió catalana
d'aquesta
soc tendera
soc de allò
més tendera
soc més dolça
i tendrà
conmig
i aquí
l'enamorada
era
l'Anna Sant Martín
hola
soc l'Anna Sant Martín
m'han demanat
que faci una petita presentació
o sigui
que la faig corrents
vaig
començar a fer musicals
quan tenia
16 anys
llavors he fet
moltes coses
com
High School Musical
Los Miserables
vaig protagonitzar
Maricel 2014
que feia
de la Blanca
després vaig fer
Escaramuxo
Esa Història
El Mèdico
moltes més coses
i després vaig fer
Golfos de Roma
que va ser on
ens vam conèixer
amb el meravellós
Eloi Gómez
i de fet
el nostre primer moment
junts va ser
fent una mena
de prova
de compatibilitat
i és que va ser
instantàni
la connexió
a mi treballar
amb l'Eloi
em va alegrar
els dies
jo ja soc una persona
que gaudeix
de l'escenari
però com que l'Eloi
també ho és
som igual de motivat
és una
va ser una fantasia
treballar junts
ell és
llum pura
té una estrella
té un talent
i unes ganes
de treballar
d'aprofundir
en tots els personatges
és una de les persones
més entregades
que conec
que quan es centra
en un personatge
i en una història
ho dona tot
i ell té una energia
molt especial
molt
molt vibrant
una manera
de moure's
una manera
de cantar
una manera
d'escoltar
en escena
i també com a amic
que és un dels meus
millors amics
del món
o sigui que és que
les qualitats
de l'Eloi
no s'acaben
jo el conec
des d'allà
fa uns anys
poder tres
o quatre
pràcticament
i cada cop
l'hi veig més
la seva manera
de mirar
el món
a les persones
i a l'art
és algo
que m'ha
canviat
jo crec
i me l'estimo
profundament
filia
sí
uau
mare de Déu
Anna Sant Martín
igual de motivada
que tu
és que per mi
l'Anna Sant Martín
i la nostra amistat
és una d'aquestes coses
un d'aquests
esdeveniments
que et demostren
que el teatre
et pot canviar la vida
i l'Anna s'ha convertit
realment
en una de les meves
millors amigues
és una de les persones
més importants
de la meva vida
i sentir-la dir això
a ella
que l'admiro
de la forma més forta
que es pot admirar algú
és un regal de la vida
és un regal de la vida
és un regal de la vida
que heu contactat amb ella
i sentir que ella
pensa això de mi
és increïble
és que és un tros d'actriu
i cantant
i és
és una estrella
és una estrella
és molt versàtil
realment
tota aquesta llista de musicals
i molts més
que espero que continuï fent
però jo
recordo tant
el Golfos de Roya
quan aixecava aquella cama
fins a dalt
és que clar
a més a més
actues
cantes
i a més aixeques la cama
fins allà dalt
però és que és veritat
que és una
és una cantant excepcional
com poques he conegut
tota la vida
i a sobre és una gran actriu
i això
bueno
per mi és una de les persones
més potents
que existeixen
al nostre país
sense cap mena de dubte
jo recordo
que també vau estar junts
en un concert deliciós
que es va fer
al Palau de la Música
també hi havia ningú més
exacte
que tothom reclama
que allò s'ha de tornar a fer
d'alguna manera
jo també ho reclamo
tu no reclames
que era suini tot
cantar
enredat els teus
cabells daurats.
T'estimo,
Joana,
i un dia...
La Joana
que estimes és l'Anna Sant Martín,
precisament, per això l'hem triat,
aquest fragment
d'aquesta cançó inoblidable
del Son i tot.
De Son Hein, que no ho hem dit, com si tothom volgués
de saber, que sí, ho hauria de saber tothom,
però potser no. No, no, esclar.
Tothom ho sap.
No està gravat, aquest fragment
el vas cantar aquí a la matí de Catalunya Ràdio.
Exacte, de fet, jo em sento
una veu de matí que no me l'aguanto, rotllo.
Recordo que m'acaba de llevar ara molt d'hora i em dius
d'anar a fer una pruma, i van venir
amb l'Andreu Gallén i jo, mare de Déu, que m'ho faré ara.
I surt el que surt, però sí, sí.
Això ho notes tu, ho notes tu.
I li va en la banda, va encantar el Pirelli, eh?
Sí, sí, sí, que Déu n'hi do, també.
I que és agudíssim, però com fa això aquest tio
a les 10 del matí?
A aquesta hora, no? Sí, sí.
Ja ho deies, no?, que voldria repetir-ho,
però és que el mateix Andreu, eh?, ho deia també
el dia que va venir, però... Sí, sí, sí, es va estar
contemplant, el que passa que per cos de calendari,
no sé si de l'Anna Moliner o del Miquel,
al final no s'ha pogut, però bueno, jo crec
que el Palau de la Música està disposat a fer més coses així
perquè va funcionar moltíssim, és evident.
És que no hi cabia ningú més. Sí, sí, sí, va ser.
I a més a més, clar, tu dius un concert d'un musical
i penses, ai, serà estrany,
però clar, era un concert teatralitzat.
Exacte. I tu
haguessis vist, un i tot, en el seu moment
o no, entraves perfectament
dins de la història. Clar. I a sobre
amb l'oportunitat de tenir una orquestra sinfònica
sencera, que quan veus el teatre
sempre s'ha de fer una reducció dels músics, i aquí no,
eren 40 músics, era espectacular.
I el Palau sona de meravella, i tu estaves, a més,
en mitges funcions, no?
Estan fent l'alegria, estan fent la gira de l'alegria, sí.
I entremig, pam, no? I entremig, vinga, un son, Geim.
Benvinguts al meu poble,
poble gris, poble random
com qualsevol altre,
un de tants i tants pobles,
pobles habitats però poc habitables,
i que inevitablement
atrapats entre quatre carreteres
porten una vida sense
llustre ni rastre,
ni rastre,
de res destacable,
i que inevitablement
per excés d'atur,
per excés de feina,
han perdut el tren,
el tren del moment,
i una font d'apatia
els adorm i els frena.
Portem pràcticament 40 minuts
parlant amb l'Eloi Gómez,
i encara no havíem tocat
d'agoll de gom,
d'aquella manera,
i aquesta alegria que passa,
que de fet és l'últim musical
de creació de la companyia.
Exacte.
comença amb tu,
cantant El poble gris,
era com una responsabilitat
aquell moment inicial
del muntatge.
Jo recordo la primera funció,
que no l'estrena,
però la primera prèvia
que vam fer a Rubí,
perquè vam fer una residència a Rubí,
i la funció començava
amb una petita coreo
que fèiem així,
i llavors jo començava el rap,
i jo pensava en aquell moment,
em desmaio,
és que em desmaiaré,
pensava que obrer rodó dels nervis,
i no, no,
va anar superbé,
però recordo com
una gran responsabilitat
obrir l'espectacle.
L'Àngels el dia de l'estrena
em va dir,
quan m'ha acabat la funció,
estimat,
he patit per tu al principi,
perquè pensava,
quins nervis
haver de fer això
davant de tota la professió.
Però no,
com que ho vivia també
com un regal,
perquè que et donin l'obertura
d'un esdeveniment
tan important com és
l'últim musical
de Goll de Gom,
ho vivia com un honor
i com un regal immens,
llavors jo vaig ser feliç
de fer-ho cada dia
i tinc un record espectacular,
és una de les coses
més especials que he fet.
En aquest programa
som devots
de l'alegria que passa.
Ens em m'alegro
perquè per mi
estan al top 3
de les coses
més fortes que he fet mai.
Abans parlaves tu
del Hamilton,
jo l'he vist també
més d'una vegada
l'alegria que passa,
i la primera vegada
que la vaig veure,
ho he comentat
en algun programa potser,
vaig pensar,
és el Hamilton català.
Ens ho han comparat bastant.
O sigui,
vaig pensar,
és que és això,
és que és això,
i amb una hora i quaranta,
és la manera també
d'atrapar molta gent.
Exacte,
jo crec que hi ha una aposta,
és un símil
de la contemporaneïtat
que hi ha en Hamilton,
el mateix al nostre país.
És a dir,
què podem fer
que estigui molt
a l'ordre del dia
del que pot passar
en un escenari aquí,
el més contemporani
en totes les textures,
en la revisió
d'una dramatúrgia
que ja existia,
en una composició nova
i en una coreografia
absolutament contemporània.
I sí, sí,
va ser un gran èxit
i brutal.
I El poble gris
és una cançó
que diu moltes coses.
Que estem adormits,
que no ens despertem,
que què passa, no?
Exacte.
Era també un paral·lelisme
en un moment social
determinat
o és extensible
a qualsevol lectura
que puguis fer?
Jo crec que se'n poden
fer moltes lectures,
però, òbviament,
nosaltres parlàvem
d'avui en dia, no?
Nosaltres el que vam fer
és traslladar absolutament
l'obra de Rossinyol
al dia d'avui
i estàvem parlant
d'avui,
del que vulguis,
llegir del dia d'avui,
de la corrupció política,
de l'apatia de la gent,
de la falta d'empatia,
del que vulguis,
però parla d'avui
i de nosaltres,
sens dubte.
I a més,
tornaves a coincidir
amb l'Ariadna Peia,
suposo,
no hi havies treballat
des del despertar
a la primavera?
Exacte, no,
em sembla que no,
em sembla que directament
des del despertar
i també és,
jo crec que és una
de les persones
que et miro més
del món,
és l'Ariadna Peia,
perquè el que fa
em sembla
d'un altre món.
que abans deies
la Gunyalons també
que et deia
he patit per tu
a l'inici,
clar,
aquí coincides
amb l'Àngels Gunyalons,
amb la Mariona Castillo,
o sigui,
realment era com,
o sigui,
estic treballant
amb un munt de gent
que porta
molts més anys que jo
i estic aquí
en aquest projecte.
I que a més són
com representants
de generacions
molt diferents
del teatre musical,
però són com
el pal de paller
de la seva generació,
saps?
Ha estat un gran honor,
sí, sí, sí.
I això hauria de tornar a existir,
aquest muntatge
s'hauria de tornar a fer.
Tant de bo,
tant de bo.
S'hauria de tornar a fer,
no sé com ho farem,
no sé com ho farem,
però hem d'aconseguir,
Ignasi,
que es torni a fer un dia.
Jo sé que el primer
que firmo amb vosaltres.
La línia que passa.
Firmem,
fem un manifest o alguna cosa.
Però d'agull de gom
ja marxa.
Ja marxa,
però encara no,
encara hi és,
encara hi és,
encara hi és.
L'última reposició, no?
La morta blanca
no és per mi,
sinó per aquella
que he deixat fugir.
Jo sacrifico el meu nom
per rotar pel seu avó.
Mira el mar.
Aquest que sentíem,
mira el personatge del Ferran,
però no ha cantat per l'aig,
si no parla de Sergi Albert,
a la versió,
jo penso el 2004.
Jo crec que també,
sí, sí.
És així, és així.
2004,
clar,
aquella companyia
que et va despertar
la passió pels musicals,
quan estaves a Sant Saloni,
eres amateur,
etcètera,
i has acabat treballant
amb l'alegria que passa,
i ara amb Maricel,
que ets pobre el personatge,
diguéssim que fa una mica de pena,
perquè, clar,
és el promès
de la Blanca,
que ella molt per la feina
no està,
que no estem fent cap espòilers,
perquè això ja és prou conegut, no?
No, ho sap tothom,
però sí.
jo hem vist com tancar un cercle
molt bonic a la meva vida
i complir un somni preciós,
i llavors,
el fet de fer el Ferran,
jo el visc amb una gran alegria,
perquè realment,
l'Anna Rosa Sisquella,
m'ho va dir des de les audicions,
ja quan estàvem provant
si jo podria fer aquest personatge,
m'ha deixat fer una mica la meva,
és a dir,
l'hem intentat com transformar una mica
i portar cap a un altre lloc,
intentar que tingui una mica més
d'entitat i de personalitat,
i sobretot,
li hem volgut treure el brillo a la bondat,
i voler ensenyar
que és un personatge bo,
que realment,
de tots plegats,
és l'únic que entén a la Blanca,
i que li diu,
jo sé el que et passa,
ho entenc,
no passa res,
no et jutjo,
anem a salvar la vida saït,
així és l'única manera
que sobreviurem tots,
inclús té un moment preciós
que és que els deixa
que es despedeixin amb patons,
i diu, feu, feu, despediu-vos.
I et tombes la cara
per no mirar, no?
Llavors, jo crec que és molt important
destacar la seva bondat,
i una mica és el que hem intentat
fer amb l'Anna Rosa
en aquesta reposició.
Perquè el pare,
el pare sembla que hi ha un moment
que sí que l'entén,
però després de cap i volta
se'l disseriran les coses,
diguem.
És directe de dolent,
entre cometes,
pobre Xavi Fernández,
que és l'actor que el fa,
que és meravellós,
de dolent ja n'hi ha un,
i amb l'Anna Rosa dèiem,
no cal que tots els cristians
siguin dolents,
i pot haver empatia també
dins del nucli dels cristians,
i hem intentat fer això
amb el Ferran,
i estic agraït
que m'ho hagin deixat fer,
perquè crec que,
si llegeixes Guimarà,
el personatge va molt més
en aquesta direcció,
i crec que ens hi hem acostat
molt més,
que es van vendre
de manera anticipada,
com s'omple la platea
cada dia,
com la gent ho canta tot,
o sigui,
deu ser com,
no sé si es poden repetir
les funcions,
si creus que totes són iguals,
o hi ha dies que dius,
uau,
avui m'ha sobrepassat,
perquè clar,
la reacció del públic
l'heu d'acabar notant,
per nassos,
amb aquest muntatge,
no?
Sí, sí, sí,
o sigui,
per descomptat,
el final de l'Himne dels Pirates
cada dia és una enfonsada
del Teatre Victoria,
o sigui,
hi ha uns crits i una cosa
que jo no ho he vist mai
en un teatre,
també en el final de la funció,
però s'ajunten moltes coses,
jo crec que és,
el públic ve a fer un homenatge
de Goll de Gom,
es despedeix de Goll de Gom,
d'alguna forma ve a fer
un acte d'agraïment,
hi ha moltes capes,
però sí, sí,
realment,
cada dia has de fer un exercici
per dir,
no t'acostumis a això,
perquè no és habitual,
i valora-ho,
perquè això de tenir el teatre ple,
que no s'hi cap,
que la gent es baralla
per tenir entrades cada dia,
desgraciadament no passa gaire aquí,
llavors,
jo intento no donar-ho
per assentat,
saps,
i també desitjo
que passi més sovint,
òbviament.
És una mena de religió,
o un fet catàrtic,
el fet d'anar a veure Maricel,
perquè quan hi vas jo
m'he trobat en famílies senceres
ocupant tota una filera.
Ho és, ho és,
i hi ha gent que diu,
no,
és que l'himne,
jo ho he llegit
aquests dies a Twitter,
l'himne dels pirates
és el veritable himne de Catalunya,
llavors la gent té
com una devoció extrema,
bé,
amb Maricel ha passat el que passa
amb els èxits de Brotwick,
que ha transcendit
la comunitat teatral
i la gent del carrer
s'ho sent seu,
i la gent a les festes majors
canta l'himne dels pirates
i les orquestres de festa major
canten el perquè he plorat,
ha anat més enllà,
doncs com passa
amb West Side Story,
amb altres musicals
que tothom els coneix,
encara que no els hagis vist en directe,
la gent els coneix,
Maricel ha passat això.
I la gent que no és de musicals,
sí que va veure Maricel,
perquè és com,
clar,
si és l'última vegada
jo no m'ho puc perdre,
no?
Exactament,
la gent que ja el va veure
hem repetit, no?
Totes les versions
i jo conec molta gent
que no l'havia vist mai
perquè hi ha molta gent
que potser no li agraden
els musicals
i l'ha anat a veure això
amb família,
amb criatú,
que dius,
és un pressupost,
vull dir que la gent
destinar tots aquests diners a això,
s'ha de,
treus el barret,
no?
Totalment,
sí, sí,
bé tothom,
els fans del teatre
i la gent que normalment
no hi va també,
llavors jo espero
que sigui un amic o un ganxo
per tota aquesta gent
que fa anys
que no anava al teatre
perquè repeteixin
amb un altre musical
la temporada que ve.
Sí,
aquest any Déu-n'hi-do
els musicals
que tenim per aquí,
aquesta temporada Déu-n'hi-do
és tant de bo
continuï,
perquè no cal anar-se'n
a Londres,
a Nova York
o a Madrid
els musicals.
És que aquí se'n fan molts
també,
el que passa que
a vegades falta
l'entusiasme del públic,
a vegades,
no sempre,
però tant de bo
Maricel sigui
una nova onada.
Esperem-ho,
esperem-ho.
No t'ho sembla,
però portem
gairebé ja...
No t'ho sembla gens,
però passa el temps,
passa el temps.
ens hem reservat
dues preguntes
pel final.
Com que sabem que...
o sabíem que
t'agraden molt
els musicals,
que en vas a veure molts,
i llavors ens preguntem
a veure quins musicals
que tu has vist
potser a fora
t'agradaria
veure aquí
representats,
si veus
que són factibles
i potser fins i tot
treballar-hi.
Fer-los tu,
veig.
Home,
sí,
tinc una llista forta,
però us en diré
dos o tres.
Aquest estiu
he vist Heidestown
a Londres.
Oh,
jo també.
Bueno,
em vaig enamorar
absolutament
de tot, eh?
De tot.
De l'escenificació
de la música,
de tot.
Wait for me,
I'm coming.
Wait,
I'm coming with you.
No la coneixia gaire
i ens en va parlar,
els han forrellat,
va ser que ens en va parlar
i m'ho vaig mirar,
vaig pensar,
doncs té raó,
i realment és brutal.
És preciós,
jo crec que sí
que és un dels musicals,
de fet a mi
que es podria fer aquí,
a mi em feia pensar,
jo veia coses
i pensava,
hòstia,
amb aquí veig
l'alegria que passa,
saps?
Sí, sí, sí.
Jo crec que és un tipus
de teatralitat
que ens encaixa,
no sé com dir-ho,
i pensava,
això es podria fer a Barcelona
i m'encantaria fer-ho,
és una història
per entendre'ns,
diem de mites,
no?
Sí.
D'Orfeu...
Sí,
és una revisió
de la mite d'Orfeu i Euridis.
També és una revisió
com va fer amb
l'església que passa.
I és preciós.
Deies,
un és aquest,
i l'altre?
L'altre és
Direvan Hansen.
Halt me outside
always looking in
will I ever be more
than I've always been
cause I'm tap,
tap,
tapping on the glass
I'm waving through a window
I try to speak
but nobody can hear
so I wait around
for an answer to appear
while I'm watch, watch,
watching people pass
I'm waving through a window
Hem de fer moltes campanyes,
no sé si ens en sortirem,
la de fer,
no sé ni tot,
la de tornar a fer
l'alegria que passa,
de poder portar
algun d'aquests muntatges aquí.
Jo m'imagino
l'Eloi Gomet
amb el braç trencat
interpretant el...
Està en la bo.
Mira,
és que no séu les vegades
que somiarem això.
Fent el paper, eh?
No séu les vegades
que ho he somiat.
Vigila,
a vegades els somnis
es compleixen, eh?
A vegades es compleixen, eh?
Escolta'm,
per acabar,
Eloi,
sempre acabem
amb la mateixa pregunta
que és
si la vida fos un musical,
a tu,
a quin t'agradaria viure?
Mireu,
jo aquest últim any
he escoltat moltíssim
Into the Woods
de Sondheim
perquè penso que
algunes de les seves lletres
són lliçons
de vida absoluta.
Absolutes.
si t'abandona
just a mig que a nit
plores una estona
però més val seguir
pensis que estàs sol
mai ningú està sol
mai ningú està sol
aquestes són les lletres
que explica Sondheim
en aquesta història
de contes
i de missatges
i de moralines
i de...
Sí, de metàfores
el bosc com a vida
amb tot el que et pots trobar
dins d'un bosc
fer camí dins del bosc
hi ha gent que t'abandona
mig camí
però has de seguir
sempre tens algú
això
aquesta és una de les cançons
que sempre em fa plorar
i l'altra és
Children Will Listen
que és el final
d'Into the Woods
que explica una mica
compte
amb les històries
que expliques
perquè els nens
les escolten
i encara que et sembli
que no et fan cas
les acabaran reproduint
a veure
per això és tan important
perquè no et copin
segons quines coses
i que n'aprenin
aquí també hi ha una reflexió
molt bonica de Sondheim
que és la responsabilitat
que tenim de fer bon teatre
a la gent que ens hi dediquem
perquè al cap i a la fi
és el que l'espectador
s'emporta amb ells per sempre
i amb l'Eloi Gómez
segur que veurem bon teatre
que això no falla
Eloi un plaer
moltíssimes gràcies
molta merda
per tot el que facis
gràcies
per aquest Maris
el que encara continua
i pel que vindrà després
ha sigut un plaer immens
jo crec que la millor antologia
que m'han fet mai
de la meva trajectòria
gràcies de tot cor
ens ho hem passat molt bé
tot el que dius
miren i escolten
tant com hauràs sofert
pels teus desitjos
un cop les ha complert
cada desig
que no és un plaer
Catalunya Ràdio
les notícies de les 9
Bona nit
us informa Sargi Molero
el servei ferroviari
de l'Euromet
entre València i Barcelona
es començarà
a restablir
demà dissabte
amb dues freqüències
diàries per sentit
després de 3 dies
sense funcionar
arran dels aiguats
a Catalunya
es manté activada
l'alerta del Pla Inuncat
a les Terres de l'Ebre
i al Camp de Tarragona
per la Dana
el govern demana
prudència als ciutadans
i que s'evitin
desplaçaments
innecessaris
i se suspenguin
les activitats esportives
i culturals
especialment
a la Ribera d'Ebre
el Baix Ebre
el Montsià
i la Terra Alta
sentim la consellera
d'Interior
Núria Parlón
que tots volem continuar
fent vida normal
que volem continuar
amb les nostres activitats
però també és ben cert
que estem sota
una situació
d'alerta inuncat
i que per tant
hem d'extremar
totes aquelles mesures
de precaució
i d'autoprotecció
que porten implícita
aquesta reducció
de la mobilitat
i evitar tots els desplaçaments
que siguin
innecessaris
La consellera Més
ha detallat
que el govern
ha enviat aquesta tarda
un convoy de bombers
de la Generalitat
i una desena de forenses
al País Valencià
Parlón
ha desmentit
que la Generalitat Valenciana
fes recular ahir
un equip de bombers catalans
com han denunciat
sindicats
Més notícies
Eva Comte
La Generalitat Valenciana
crea un centre
del voluntariat
per coordinar
i organitzar
equips de treball
es posarà en marxa
demà al matí
a la ciutat
de les arts
i les ciències
de València
l'anuncien
l'ha fet aquesta tarda
del president
de la Generalitat
Carlos Mazón
Mañana
a partir de les 7
de la mañana
se pone en marxa
ese centro
del voluntariado
con la plataforma
del voluntariado
a la que queremos
provisional
de la selva
i tancarán
la classificació
d'aquest 2024
entre la colla
de Tarragona
de la dança
i la maig
de Barcelona
la propera final
serà aquest diumenge
a avall
per les colles
a la vines
infantils
i juvenils
Rècord històric
de la plataforma
3CAT
que el mes d'octubre
va registrar
21,8 milions
de reproduccions
de vídeo
i àudio
el 30 d'octubre
amb la programació
especial
dels efectes
de la dan
al País Valencià
l'entorn digital
va acumular
més de 900.000
reproduccions
amb 296.000
dispositius
connectats
que són
bona prova
de l'interès
de l'audiència
per aquesta desgràcia
a les xarxes socials
es van superar
els 14 milions
d'impressions
Catalunya Ràdio i TV3
han estat líders
informatius
en el seguiment
de la catàstrofe
al País Valencià
Esports Roger Busà
a la Lliga Femarina
de Bàsquet
en joc
el que di la seu
Guernica
primer quart
que di la seu
13
Guernica
14
l'Uni Girona
ha guanyat
a la pista
del Saragossa
66 a 82
jugat aquest migdia
joventut 73
estudiant
76
a la Lliga de Futbol
Sal
ara a les 9
ha començat
el Movistar
Indústries
minut 3
empat a 0
el Barça
ha guanyat
2 a 1
contra el Saragossa
a la primera divisió
a la primera divisió
també ara ha començat
la dotzena jornada
amb l'alabès
Mallorca
minut 5
empat a 0
demà a Girona
i diumenge
el derbi
Barça
espanyol
al Girona
amb 11 baixes
les últimes
de Danjuma
i Misohoy
Mitchell
però recupera
Oriol Romeu
i Ángel Herrera
i Estuani
a l'espanyol
és baixa
Pol Lozano
i s'ha cancel·lat
la cursa
de MotoGP València
pels defectes
de l'Adana
l'organització del Mundial
ha de fer oficial
en les pròximes hores
el nou destí
i també
les noves dates
és el director
del circuit de Xest
Nicolás Collado
reconeix a Catalunya Ràdio
que hauria estat inviable
fer la cursa en públic
Fins aquí
les notícies
Bon dia
són les 7
i us saludem
en directe
des d'Alfafà
al País Valencià
en moments excepcionals
sempre hi som
les imatges que veiem
són molt de fang
cotxes col·lapsats
todo está hecho un caos
me quiero ir ya de aquí
no tenemos agua
no tenemos luz
no tenemos comida
no viene aquí
ni en nadie
ni material
ni palas
ni nada
pues no
con la mano
no se puede limpiar
pero no n'hi ha
encara xifra oficial
ni aproximada
de persones desaparegudes
amb un equip de professionals
compromès amb l'actualitat
rigorós amb la informació
continuem amb la programació
especial
per aquests estrells
que ha provocat
l'Adana
al País Valencià
s'atenen les persones
que encara no han pogut
localitzar
els seus familiars
silenci absolut
als carrers
estem trepitjant fang
fang per tot arreu
i us mantenem informats
de tot el que està passant
i també tenim desplegat
al País Valencià
aquest pont
hi ha entrevessat
un tràiler
un contenidor
d'un tràiler
i som a tot hora
i a tot arreu
Paiporta és segurament
la població més afectada
si s'hi entra de nit
com hem fet nosaltres
fa una estona
aquesta és la força
de la ràdio pública
moltes gràcies
a vosaltres
per donar-nos el veu
i per tant
gràcies a la ràdio
per ràdio
pel web
o a través de la nostra app
connecta amb
Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
ningú et donarà més
ningú t'ho explicarà millor
Raigbert publica
Ets una exagerada
un llibre on doctores i pacients
expliquen 13 malalties
per transformar el diagnòstic
i el tractament de la salut
de les dones
cal canviar la medicina
ens hi va la vida
un projecte dirigit
per Isabel Montaner i Blanca Collvinent
en col·laboració amb els hospitals
Clínic Barcelona
Germans Trias
Sant Pau
i Vall d'Hebron
Vilaborguese
les catacumbes
la via apia
el circ imperial
dilluns 4 de novembre
la filarmònica de Luxemburg
i Gustavo Jimeno
ens traslladen
del Palau de la Música Catalana
als racons i festivitats de Roma
amb la música de Respighi
un viatge fascinant
que completa
Denis Kosukin
i els ritmes de jazz
charlestoni
l'ús del concert
per a piano
de Gershwin
entrades a
palaumusica.cat
Totes les estrelles
ja han brillat
en solitària
a Zenit
ara entren
en una nova fase
unim diferents generacions
fent duets
i competim
cara a cara
amb la seva
pròpia generació
Un gran espectacle
on cantarem
ballarem
riurem
i ens emocionarem
Zenit
tocarem el cel
aquesta nit
a TV3
i a la plataforma
Trescat
Catalunya Ràdio
Catalunya Àudio
Som Podcast
Dones, flors i violes
Dones, flors, violes
Els noms propis de les cançons
i les seves protagonistes
Amb la Imercet
Capítol 9
Amanda
Una rosa eterna
Te recuerdo Amanda
La calle mojada
Corriendo a la fábrica
Donde trabajaba Manuel
La sonrisa ancha
La lluvia en el pelo
No importaba nada
Y vas a encontrarte
Con él
Con él
Con él
Con él
Con él
Con él
Son cinco minutos
La vida es eterna
En cinco minutos
Suena la sirena
De vuelta al trabajo
Y tú
Caminando
Lo iluminas todo
Los cinco minutos
Te hacen florecer
Què tal?
Com estàs?
Això és una nova història
de dones, flors i violes
Durant els propers minuts
ens ocuparem d'explicar
qui és l'Amanda
o les Amandes
d'aquesta cançó
tan coneguda
de Víctor Jara
Esta canción
se llama
Te recuerdo Amanda
y es una canción
que habla
de l'amor
de dos obreros
dos obreros de ahora
de eso que
que usted mismo ve
por las calles
y a veces no se da cuenta
de lo que existe
dentro de l'alma
de dos obreros
de cualquier fábrica
en cualquier ciudad
en cualquier lugar
de nuestro continente
Te recuerdo Amanda
Te recuerdo Amanda
la calle mojada
que abans havien perpetrat
el cop d'estat
de Xile
del general
Augusto Pinochet
Te recuerdo Amanda
Son cinco minutos
La vida es eterna
en cinco minutos
Suena la sirena
De vuelta al trabajo
y tú
y tú caminando
lo iluminas
todos
todos los cinco minutos
te hacen florecer
de la vida
de la vida de la vida
de la vida
Per tant, doncs, tenim
una cançó d'amor
entre dos obrers
amb una interpretació
molt oberta
fins i tot
enigmàtica
i al llarg dels propers
minuts
esbrinarem
que tenen de ficció
i de realitat
aquests dos personatges
sobretot tenint en compte
que els pares
de Víctor Jara
es deien
Amanda
i Manuel
i encara més
la filla de Jara
es diu
també Amanda
Ja us avancem
que en uns minuts
podrem parlar amb ella
però abans
com hem fet
al principi
entrem en calor
escoltant
algunes versions
significatives
de la cançó
Te recuerdo Amanda
La calle mojada
Corriendo a la fábrica
Donde trabajaba
Manuel
És Mercedes Sosa
La negra Sosa
La veu
de tot un continent
al llatinoamericà
una cantant
molt posicionada
políticament
que es va haver d'exiliar
i intèrpret
d'una de les versions
més conegudes
de Te recuerdo Amanda
Con él
Con él
Con él
Con él
Con él
Son cinco minutos
La vida es eterna
En cinco minutos
Sona la sirena
Torna la faena
Y tú
Tu caminaves
Tot lo iluminaves
Y la corta estona
Et va a fer florir
Et record
demanda
Curiosament
I això té molt de mèrit
Raimon
Ja s'havia decidit
de versionar-la
abans de la mort
de Víctor Jara
Tal com explicava
en els seus concerts
de comiat
dels escenaris
l'any 2017
al Palau de la Música
L'any 71
jo estava cantant
per Argentina
i per Uruguai
i va telefonar
un amic meu
que havíem estudiat
a la Universitat de València
que estava
amb la secretaria
de la Llende
i de venir cap aquí
i cantaràs
i tal i qual
i vaig anar
i vaig cantar
amb els Intilimani
havia cantat
amb els Gilapallón
abans
i em van obsequiar
en moltes discos
que ells havien fet
d'allò que se'n deia
en aquella època
nova cançó xilena
Entre ells
hi havia aquest disc
de Víctor Jara
que ell no hi era
allà
Víctor estava per Bolívia
no sé quin altre lloc
jo estava acabant
de fer un disc
vaig incloure
aquesta cançó
en el disc
i vaig posar
a Víctor Jara
i el disc va passar
va passar
i la gent
el va poder comprar
i totes aquestes coses
dos mesos després
que el disc va sortir
jo vaig intentar
presentar-lo
concretament
en Madrid
i vaig intentar
presentar-lo
i em van prohibir
la presentació
i aleshores
què havia passat
que entre aquests mesos
que jo havia posat
el disc
i els dos que van passar
després
ja sabien
que era Víctor Jara
i aleshores
clar
va ser aquest el problema
són coses arbitràries
que en la dictadura
es donen
i de vegades
fora i tot
de la dictadura
però aquesta és la història
jo aquella cançó
la vaig veure ràpidament
que era una bellíssima cançó
que m'hagués agradat
fer-la jo
i la meva manera
de fer-la
era portar-la
a la meva llengua
i això
vaig fer
en el
Te recuerdo manda
de Víctor Jara
ja ho veieu
són moltíssimes
les històries
que es deriven
d'aquesta cançó
però ara toca explicar
la història
en majúscules
els pares de Víctor Jara
Amanda i Manuel
eren
camperols
de família pobra
i volem posar el focus
sobretot en la mare
recuperem
què deia sobre ell
a Víctor Jara
en un altre fragment
del concert
que sentíem
al principi d'aquest capítol
en mi casa
siempre había una guitarra
porque mi mamá
era cantora
como decimos nosotros allá
cantora es decir
ella cantaba
en velorios
en bautizos
en casamiento
en todo tipo de cosas
de esas canciones
que se cantan
en el campo
digamos que se aprenden
por generaciones
posteriormente
ya cuando llegamos
a la ciudad
etcétera
empezaron los estudios
después
me tocó
la fortuna
puedo decir
de conocer
a Violeta Parr
Violeta Parr
y eso
ha significado
también algo
bastante especial
para
aclarar
lo que yo tenía que hacer
justamente
es decir
Manuela
gracias a ustedes
por conectarse
con este lugar
tan lejano
que está
para el lado
del Pacífico Sur
Chile
digo
Chile
pero también
pueblo hermano
de Cataluña
un poco
Chile
así es
vamos a hablar
de la canción
te recuerdo Amanda
tú como definirías
la relación que tienes
con esta canción
no sé si
para ti es una hermana
para ti es como una madre
como no sé
como
tú me dirás
qué significa
te recuerdo Amanda
para
Amanda Jara
esa canción
me trae
a mi
familia
paterna
a la mente
mi abuela
a mi abuela
mi abuela
que se llamaba
Amanda
por eso yo llevo
el nombre de ella
por mi abuela
la madre
de mi padre
y de muy pequeña
yo sabía
que esa canción
era mi abuela
entonces cuando
me han preguntado
siempre
sobre esa canción
ha sido como
un poquito
reivindicar
en realidad
a ver no
no reivindicar
es más bien
entender
que
esa canción
no es
personal
no es una canción
escrita
para mí
pero sí
conmigo en mente
yo era
una bebé
cuando mi papá
escribió la canción
y
al recibir
una noticia
no buena
sobre mi salud
de
en esa
pequeña infancia
no
en la primera
infancia
con una angustia
de la lejanía
y una angustia
del futuro
también le vino
una nostalgia
del pasado
y de una esperanza
de continuidad
quizás
no
de
una esperanza
de un camino
andar
yo creo que por ahí va
igual
la letra
de esa canción
es
bastante
curiosa
¿no?
y bastante lejana
a lo que es
mi vida
por así decirlo
ya
hay mucha
metáfora
en esa canción
habla de la fábrica
habla de la sierra
dos cosas
que son
no contrapuestas
pero
pero muy distintas
¿no?
un mundo popular
en
en un mundo industrial
tiene harta
harta
como
conflictividad
también
en sí misma
la canción
entonces
súper difícil
para mí
la gente
me lo pregunta
como que
como que
esa canción
es mía
pero
yo no la siento
mía
sino que la siento
que pertenece
a
a jóvenes
mujeres
que están
forjando
una vida
junto a un
compañero
es una canción
realmente
tú lo has dicho
que
toca muchos temas
parece que no
¿no?
pero
y eso son las
grandes canciones
¿no?
las que tienen
más de una lectura
y se ve
como
tu padre
realmente era
un mago
a la hora de escribir
a la hora de hacer canciones
porque
consiguió hacer
una canción
donde
te dedicaba
unas palabras
a ti
te decía
que te echaba
de menos
a la vez
estaba
recordando
la historia
de amor
de sus padres
un poco
pero
realmente estaba
haciendo una canción
política
¿no?
de un himno
para la clase obrera
tocando un poco
pues
su vida familiar
su legado
su origen
¿no?
está como todo aquí
y hay un futuro
hay
es como una canción
que mira hacia adelante
también
entonces
es como
por eso yo siente
siempre he sentido
como
me siento un poquito
extraña
cuando
cuando
la gente
me dice
es esa canción
para ti
es como
no
esa canción
habla
de todas las mujeres
diría yo
claro
lo personaliza
por
el momento
en el que
la escribió
¿no?
que era un momento
él estaba
en Inglaterra
yo estaba
recién
era una
una bebé
con un diagnóstico
médico
que en esos tiempos
por diabetes
¿no?
en esos tiempos
era como muy
muy terrorífico
estoy hablando
de mediados
de los 60
entonces
yo creo
que esa lejanía
la mezcla
¿no?
de no poder
estar ahí
físicamente
pero sí
en su cabeza
¿no?
salió
esta canción
yo creo
que ahí
toca
efectivamente
toca
muchas
fibras
mi papá
de lo que
él estaba
forjando
en ese momento
l'únic que no reia
aquella nit
era Víctor
el xilé Víctor
el sempre somrient Víctor
Alan Howard
se li va acostar
company
avui les estrelles
no juguen per tu
Víctor
va al ser el cap
no hauria d'haver anat al pap
però no hauria suportat
la fredor solitària
de la seva habitació
necessitava fugir una mica
escapar-se
tal vegada
emborratxar-se
per què no?
Hola Alan
l'actor
de qui s'havia fet amic
se li va seure al costat
i el va empènyer
bancant dins
per poder cabra
i tots dos
què et passa?
la meva filla
és diabètica
la teva filla?
quina edat té?
3 anys i mig
com?
avui m'ha arribat
carta de Xila
no és una malaltia mortal
ni tan sols greu
preocupant sí
però no greu
necessita una atenció diària
però hi ha milers de persones
que hi conviuen
tota la vida
una injecció
i fora
només cal cuidar-se
va semblar que no el creia
com si mirés
de tranquilitzar-lo
Víctor
jo sóc diabètic
no ho sabia
va recordar
sense entendre per què
la cançó que havia escrit
un parell de nits abans
i que ja estava acabada
amb música i tot
era una cançó
molt bonica
te recuerdo Amanda
la calle mojada
corriendo a la fábrica
donde trabajaba
Manuel
aquí hem sentit
precisament
la recreació
d'aquell diàleg
que va tenir lloc
que va tenir lloc a la localitat
natal de Shakespeare
a Anglaterra
l'any 1968
que se publicó
se publicó
después de que lo hubieran
asesinado
también era
era como mirando
hacia un futuro
es que yo creo
que estaban en ese tiempo
también
no solo mi padre
sino que
toda la nueva canción
chilena
que se empezó
a forjar
a forjar
en ese momento
que era parte
de un movimiento
revolucionario
un tiempo
de movimiento
que efectivamente
también provoca
creación
¿no?
provoca
como una
efervescencia
cultural
eran
vientos de cambio
habían
se sentían
y un cambio
con mucha esperanza
porque
yo siento
que en estos tiempos
en que vivimos
hoy
estamos
se va
disminuye
la esperanza
estamos
en un tiempo
en que
el futuro
el futuro
se
se ve
tan difícil
¿no?
en ese tiempo
yo creo
aún había
un
un oxígeno
para pensar
un futuro
mejor
¿ya?
ahora no quiero ser
parezco
una
una
nihilista
con lo que digo
pero
pero yo
miro
para atrás
estas canciones
que salieron
de
de ese momento
histórico
en latinoamérica
y es
y es un tiempo
tan lleno
de
tan lleno
de esperanza
la verdad
tan
revolucionario
en ese sentido
¿no?
que
se estaba
creando
un movimiento
nuevo
con un lenguaje
nuevo
que
en donde
mi papá
se
se
se
adentró
¿no?
donde él
se tiró
un piquero
en esta
piscina
en este río
que estaba
estaba siendo
inspirado
desde todos lados
incluso
no solo
con la música
latinoamericana
sino que
también
él
escuchaba
mucho
lo que se
escuchaba
en
en Estados Unidos
o en Inglaterra
el folclor
de Estados Unidos
había ahí
una
una
cruces
cruces
culturales
yo creo
que fueron
esos
muy enriquecedor
a la
cultura
de nuestro país
Decías hace un momento
que la canción
está llena
de metáforas
partir a la sierra
¿tú cómo lo interpretas
lo de
que partió
a la sierra?
Yo lo conecto
con la revolución
cubana
ahí
lo conecto
ahí
conecto
con
con las luchas
de los pueblos
latinoamericanos
¿no?
donde tenemos
tenemos
tenemos
montañas
tenemos
selvas
tenemos
bosques húmedos
tenemos
todas las
todas las metáforas
posibles
en cuanto a nuestra
geografía
no importaba nada
y vas a encontrarte
con él
con él
con él
con él
con él
son cinco minutos
la vida es eterna
en cinco minutos
seguramente el verso
más celebrado es
la vida es eterna
en cinco minutos
en algún momento
de tu vida
Amanda
te ha venido
a la cabeza
ese verso
porque yo creo
que es un verso
que si lo piensas
aprovechas más
los momentos
aprovechas más
la vida
¿no?
si piensas que la vida
es eterna
en cinco minutos
puedes
alcanzar la felicidad
más fácilmente
así es
así es
mira
los traumas
o sea
el golpe
para mí
es un trauma
¿no?
es una marcación
el golpe militar
el golpe
civil
militar
del 73
es una
es una marca
es como
es como una cicatriz
que queda
¿no?
y yo creo
que desde ahí
efectivamente
la vida
es eterna
en cinco minutos
ahí uno se puede
conectar
desde ahí
uno entiende
la fragilidad
¿no?
se entiende
o quizás
no se entiende
sino que
se vive
la
la fragilidad
y
y la
y en la vida
uno
intenta
entenderla
¿no?
es como un proceso
eterno
esto
uno intenta
entender
la fragilidad
y convivir con ella
porque es parte
de la vida
y eso hace
que uno
se conecte
y yo creo que
sí
yo lo he hecho
de hecho
yo no tengo
planes
a largo plazo
y generalmente
voy
día
día con día
los
los planes
a largo plazo
van sufriendo
alteraciones
todo el rato
por
por las
contingencias
por las cosas
que
que nos pasan
a unos
a unos
con otros
también
entonces
efectivamente
cada día
tiene su afán
y ahí
esas cosas
en las
contemplaciones
de un día
se pueden hacer
grandes aprendizajes
y es bonito
vivir la vida
así
yo creo que
yo la he vivido
así
así ha sido
o sea
yo llegué
por ejemplo
a este lugar
que está
al lado del mar
sin pensar
que me iba a quedar
o que
iba a hacer
tal cosa
o que
no
yo vine aquí
a estar
en este lugar
y de a poco
se me fueron
se me fue
armando la vida
¿me entiendes?
sin la expectativa
de un proyecto
sino que
día con día
se va
armando
un sentido
de por qué
tú estás acá
por qué
estás haciendo
lo que estás
haciendo
efectivamente
es así
es eterna
en cinco minutos
se puede contemplar
toda la vida
en cinco minutos
sí, sí
y además
dicen que
cuando estamos
a las últimas
nos pasa la vida
en un minuto
¿no?
a lo mejor
son cinco minutos
y no uno
es un poco
más generoso
treinta segundos
puede ser
sí, sí
claro
sí
¿cómo será?
nadie nos puede decir
ese tránsito
nadie nos ha podido
decir cómo es
sigue siendo
un
un gran misterio
dones, flores
i violas
le recuerdo
a Amanda
la calle
mojada
corriendo
a la fábrica
donde trabajaba
Manuel
conozco a la calle
conozco a la calle
conozco a la calle
Filla de Víctor Jari, de la ballarina Joan Jara,
que va morir, per cert, recentment, als 96 anys,
després de tota una vida lluitant perquè es fes justícia.
Se sabe quiénes son los responsables,
se identifican, se juzgan, se juzgan.
Hay esperanza, digamos, creo yo,
para que se unen al pueblo chileno.
Va morir mesos després que es confirmés la condemna,
50 anys després,
atenció, als militars que van assassinar Víctor Jari.
Amanda, en primer lloc,
siento mucho la pèrdida de tu mamá.
Era muy querida, també, aquí a Catalunya.
¿Cómo la habéis vivido, tu i tu hermana Manuela?
Intensamente.
Ha sido, digamos,
un tiempo, unos meses,
desde mediados del año pasado,
convulsionados, difíciles,
intensos,
pero creo que también represento a mi hermana en esto,
al decir que aquí no ha terminado nada.
aquí no, no sentimos que se cierra un ciclo.
Nos gustaría sentir eso.
Nos gustaría poder estar tranquilas con eso que sucedió.
pero después de tantos años,
primero, difícil es decir que eso es justicia.
y además notamos en este país no ha habido un proceso amoroso,
si tú quieres,
en relación a los hechos ocurridos hace 50 años.
ha sido siempre la sociedad civil o las organizaciones de familiares o organizaciones de derechos humanos
que han empujados.
que han empujado estos estos juicios, ¿no?
y el Estado,
por lo menos nuestra familia lo ha sentido así.
Yo creo que esto es algo que compartimos todos los familiares.
porque el Estado no se ha hecho cargo de garantías de no repetición.
En educación,
los niños no saben lo que son los derechos humanos.
Y hay una confusión muy grande en relación a esto.
que nos gustaría...
Por eso yo creo...
Mira, por eso todavía existe la Fundación Víctor Jara.
Porque aquí hay un trabajo de educación que debemos llevar a cabo
para que los niños sepan dónde están las líneas, ¿no?
y cómo defender sus derechos.
El derecho de vivir en paz
Indochina es el lugar
Más allá del ancho mar
Donde revientan la flor
Con genocidio y natal
La luna es una explosión
Que funde todo el clamor
El derecho de vivir en paz
Volviendo a la canción
Está claro que Amanda y Manuel, los personajes, están inspirados en tus abuelos,
aunque sea solo el nombre.
Pero a ti, ¿qué te llegó de la historia de tu abuela Manuela?
¿Es verdad que tocaba la guitarra?
Así es.
¿Qué sabes de cómo era la abuela?
Pucha, yo no la conocí.
Ella murió antes de que yo naciera.
Y yo siento que tengo mucho de mi abuela
Y lamentablemente perdí el relato
Porque al haber perdido a mi padre
Volví a perder a mi abuela
Por las historias que me podría haber contado mi padre sobre mi abuela
Y eso es súper, es duro eso, es triste
Es historia, ¿verdad?
Pero yo la siento, es como
Era una mujer
Muy trabajadora
De sol a sol
Y cuando llegaron a Santiago
Trabajaba de cocinera en la Vega Poniente
Lavaba ropa también
Y yo, a mí me encanta
Me encanta
O sea, cuando yo llegué a este pueblito
Aquí donde vivo
No había
Grandes
No había tecnología, si tú quieres
Y yo lavaba en una batea
Y yo ahí dije
Uy, esto me encanta
Yo soy mi abuela
Me reconocí
Me reconocí ahí
Y ella era una mujer como
Tocaba la guitarra
En todos los
En cumpleaños
En los bautizos
También en los velorios
Cuando se morían las personas
Ella también iba a cantar
Es un canto muy tradicional
Campesino
Aquí en Chile
¿No?
El canto al humano
Canto a lo divino
Que es una tradición
Muy bonita
Y que mi padre
También adoptó
Cantó canciones
Despedimiento de un angelito
Por ejemplo
Una canción muy linda
Que canta mi papá
En sus primeras grabaciones
Y eso está
Totalmente
Vinculado con
Su vivencia
Con su madre
Y esta razón es aquí
De que no llore por mí
De que no llore por mí
Porque me quita la gloria
Ves como
Mairi señora
Díale a Dios
Que te guarde
Me voy con el alto
Paire
Y a los reinados
De Dios
Digo con el corazón
Y a Dios
Mi querida
Mairi
El cadàver del nen
Assegut i vestit
En paper blanc
Ocupava l'habitació
Principal de la caseta
Tova
Al seu voltant
Es resava
Hi havia llàgrimes
Però també
Una certa serenor
Reconfortant
La tradició deia
Que aquell nen mort
S'havia convertit
En un àngel
I que l'àngel
Era feliç
I el cel
Parlava amb Déu
I Déu
Parlava amb ell
No hi havia doncs
Motius per la tristor
Les flors de paper
L'embolcallaven
Faltaven moltes hores
Per l'alba
La cantora
Tot just entonava
El canto a lo divino
En què els versos
Improvisats però sentits
Miraven d'infondre
Con sol els familiars
Quan el sol
Estigués a punt de sortir
Arribaria el torn
Del canto a lo humano
Més obert
Més natural
Llavors
Més d'un
Ja estaria
Una mica begut
Víctor
Arropit al costat
De la seva mare
Tancava els ulls
De tant en tant
Però no es volia dormir
Li agradava estar amb ella
Sentir-la cantar
Amanda cantava
Molt bé
I tocava
Molt bé la guitarra
Sabia un munt
De cançons populars
A casa
Amb prou feina
Es quedava temps
Per cantar o tocar
A casa
Tot era feina
Però allà
En aquella vetlla
En totes les vetlles
De difunts
En què havia estat
I en totes les que viuria
Hi havia pau
Manuel no hi era
Només
Ella i ell
Un somriure perpetu
Una dona
Feta de forces
I coratge
Tot i que
De tots els seus fills
Només el que tenia
Reulit al costat
Havia heretat
La seva sensibilitat musical
Víctor
Hauria escoltat
Les seves cançons
Hores i hores
Hores i hores
No
Ni lo pensé
Mi rechazo
Mi rechazo
A...
A...
¿Cómo te dijera?
Mi...
No es rechazo
Es como un...
Un temor
Un terror
Eh...
Encubierto
El escenario
Para mí
Es...
Eh...
Un lugar
Terrorífico
O sea
Nunca he querido
Subirme arriba
A un escenario
Eh...
No ha sido
Nunca
Una...
Una...
Una pasión
Digamos
¿No?
Eh...
Las artes escénicas
Y...
Y he echado
De menos
Poder
Poder
Tocar
Eh...
Como...
Para mí
¿No?
Como cuando uno
Canta en la ducha
Porque eso
Me encanta cantar
Y canto
Pero así
Cuando estoy sola
Eh...
Pero nunca tuve
La paciencia
Para aprender
A tocar la guitarra
O para tejer
¿No?
Dos cosas
Que mi hermana
Es pero maestra
Tu hermana
Sí que toca la guitarra
Ella toca
Guitarra
El cuatro
El piano
Eh...
Todo
Es una cosa
Increíble
Y yo
Era como media
Contreras
¿No?
No sé si se entiende
Esa expresión
No, no
¿Qué quiere decir?
Ah, se esperaba
Tanto
Era Contreras
Se esperaba
Tanto de mí
Desde que era chica
Que decidí
Que no lo iba a hacer
Y qué has hecho
¿De qué estás más orgullosa
De lo que has hecho
O de lo que estás haciendo
En tu vida
Mira, yo soy
Yo soy pintora
Es lo que me gusta
Es lo que más me gusta
Me gusta
La soledad de la pintura
Debo decirlo
Y trabajo
Trabajo
Con el legado
De
De mi mamá
Y mi papá
En la fundación
Ahí yo estoy poniéndole
Todo mi
Todo mi esfuerzo
Está difícil
Pero hay que hacerlo
No me queda de otra
¿Y has tenido hijos?
No, yo no tuve hijos
Yo creo que
Es parte de mi
De mi
Como
Como te dijera
De que esto
No puede continuar
El nilismo también
Que decías antes
Sí
Yo creo
Pero tengo una familia
Hermosa
Grande
Con hartos niños
Pero no son míos
Manuela sí
Sí, la Manuela
Tiene cuatro
Cuatro niños
Y tiene dos nietos
Ah, dos nietos ya
Mi compañero
Tiene
O sea
Ahí tenemos sobrinos
Pero, puf
Para regodear
¿No?
¿Hay más
Más Amandas y Manuelas
En las nuevas generaciones?
No, por el lado
Nuestro no
A ver, espérate
Sí, por el lado
De mi compañero
Está
Hay una Amanda
Ahí hay una Amanda
Pero no
Porque son puros niños
Sí, sí
Hay un Víctor
Tengo un sobrino
Que se llama Víctor
Sí
Cuando amanezco
Con frío
Prendo un cigarro
De avara
Y me caliento
La cara
Con el cigarro
Encendido
No tenemos datos estadísticos
Pero sí alguna prueba
O escultaremos al final del programa
De que gracias a la canción
Amanda como nombre
Se puso de moda
¿Cómo ha sido
A lo largo de tu vida
Tu relación con el nombre?
¿Conoces otras Amandas
Que se llamen así por la canción?
Ahora hay muchas Amandas
Pequeñitas
Adolescentes
Y mujeres jóvenes
Es muy lindo
Y cuando yo era pequeña
El nombre
Era un nombre
De vieja
¿Me entiendes?
Sí
Era un nombre
Como antiguo
De campo
Antiguo
Entonces yo
Igual siempre me gustó
Mi nombre
Porque es fácil
De decir
Es fácil
De acortar
Es entendido
En todas partes
Cuando yo llegué a Inglaterra
Mi nombre
Para ellos
No era extraño
Lo pronunciaban perfecto
Entonces ahí yo
Me
Como que me enamoré
De mi nombre
Me encantó mi nombre
Porque
Es universal
En casi todas las idiomas
Se puede decir
Sin mucha dificultad
Entonces
Claro
Pues ahora
Hay tantas Amandas
Y siempre llegan
En las cosas
En las acciones
Que llevamos a cabo
En la fundación
Aquí en Chile
En regiones
En pueblos chicos
En pueblos grandes
Llegan públicos
Muy diversos
Y siempre va a haber
Una hija
Pequeña
Que llega
Con el nombre
Yo lo encuentro
Tan lindo
Eso
Como
Como
Mi papá
Está
Totalmente
Presente
Doncs dit això
Ara
És un bon moment
Per saber
Què significa
El nom
de Amanda
I per descobrir-ho
Que ens il·lustri
La nostra lingüista
De capçalera
Maria Prieto
Endavant
El nom de Amanda
Ve del llatí
I té l'arrel
En el verb
Amare
Concretament
En la forma del gerundi
Amandus
Significa
Adorable
Digne de l'amor
O el que ha
O el que ha de ser estimat
En l'edat
Cristiana
Va prendre el que ha de ser estimat
Per Déu
I a l'edat
I a l'edat mitjana
Es va popularitzar
Es va popularitzar
Sobretot
Sobretot
En regions
De parla castellana
Tant en cercles religiosos
Com likes
Doncs ja està
Ja ho hem sentit
Amanda
Vol dir adorable
I això és el que li transmetem
Ara mateix
A Amanda Jara
Gràcies
Muchas gracias
Ha estat un autèntic plaer
De tot cor
Gràcies
Muchas gracias
Igualmente
Pugoye
Ya sabes
Que aquí estamos
Para lo que necesitéis
¿De acuerdo?
De acuerdo
Pueblo hermano
Sí, sí
Hermanos
Gracias
Una abraçada
Gracias
Gracias
Hasta luego
Gracias
Adiós
Adiós
Recuerdo
El rostro
De mi padre
Como un hueco
En la muralla
Sábanas manchadas
De barro
Piso
De tierra
Mi madre
Día y noche
Trabajando
Llantos
Y gritos
Jugando
Al ángel
Y al diablo
Jugando
Al hijo
Que no
Van a ser
Las velas
Siempre
Encendidas
Hay que
Refugiarse
En algo
De donde
De donde
De donde
Sale
El dinero
Para pagar
La fe
Després de tot això
Ja arribem al final
D'aquesta immersió
A Te Recuerdo
Amanda
I per tant
Toca
Treure conclusions
Qui era
Qui era
L'Amanda
De la cançó
Queda claríssim
Que els noms
S'inspiren
En Amanda
Martínez
L'àvia
De la Amanda
I en Manuel
Jara
El pare
I també
Aví de la Amanda
Però la realitat
Sembla
Més aviat
Allunyada
De la història
De la cançó
Manuel
Era un home prim
Analfabet
Amargat
Per la feina
Del camp
I les penúries
Que vivien
I que només
Veia els seus fills
Com
La mà d'obra
Suplementària
A tot el que
Ell feia
Les discussions
A casa dels Jara
Eren habituals
El pare solia
Tornar borratxo
I agressiu
Arribant
Sovint
A pagar
A la seva dona
La Amanda
En canvi
Es va deixar la pell
Perquè els seus fills
Poguessin ser
Escolaritzats
Malgrat els pocs recursos
Que tenien
Era el pilar
De la família
També qui la mantenia unida
Però tot va canviar
L'any 50
Quan la Amanda
Es va morir
D'un atac de cor
Mentre servia menjar
Al mercat
On treballava
De vuelta al trabajo
Muchos no volvieron
Tampoco Manuel
Víctor Jara
Era adolescent
Només tenia 15 anys
I gairebé dues vegades
Més tard
Com explicava
La seva filla
Amanda Jara
Un Víctor
Trist
Nostàlgic
Des d'aquella
Localitat natal
De Shakespeare
Anglaterra
Escrivia
Aquests versos
Uns versos
Que Joan Jara
Recordava
Me costó
Sangre
Sudor
Y lágrimas
Escribir
Escribir la carta
S'ha de recordar
Més que mai
La historia
Es nuestra
Més her
Cinc dècades després, els oficials han rebut condemnes
entre 8 i 25 anys de presó
i per pocs dies Joan Jara ho ha pogut veure
I com el polen de les roses que s'escampa
perquè després creixin més plantes
el llegat de Víctor Jara no para de créixer
i esclar, també el de l'Amanda
com a símbol de la lluita obrera i de l'amor més pur
Potser per això molts pares han decidit posar amant de les seves filles
com és el cas de l'Amanda Soler
nascuda l'any 1993
justament 20 anys després
de la mort de Víctor Jara
Doncs a mi els meus pares em van posar el nom d'Amanda
principalment perquè a la meva mare li agradava molt la cançó de Víctor Jara
Te recuerdo Amanda
He de dir que de més joveneta no m'agradava gaire el meu nom
el no ser massa corrent
tothom em deia Magda, Marta
bueno, especialment la gent gran, no?
No hi havia manera, semblava que es tractés d'un nom exòtic
però quan vaig escoltar la cançó per primera vegada
i vaig indagar una mica més en la lletra, el seu significat
i en la història de Víctor Jara, l'autor
em va semblar un homenatge molt bonic
i bé, el saber que la cançó s'havia convertit, diguéssim, en un símbol de la lluita de classes
que pelava a la unitat del poble xilè
em va fer sentir orgullosa de la història que hi havia, doncs, darrere del meu nom
Te recuerdo, Amanda, la calle mojada
corriendo a la fábrica donde trabajaba
Manuel
Gràcies pel testimoni
Amanda, qui, per cert, és germana del nostre company aquí a Catalunya Ràdio
el Francesc Soler
a qui li enviem una forta abraçada des d'aquí
Fins aquí, doncs, aquest viatge dins de la cançó
Te recuerdo, Amanda, que tornarem a escoltar
en la versió del cantaor flamenc José Mercé
una versió que és la preferida de Amanda Jara
com ens confessava ja a l'entrevista fora de micròfons
Gràcies pel teu temps, per escoltar-nos
i ens veiem a la propera cançó
Salut!
Dones, flors i violes
Flors amables i violes violades, perseguides, apallissades
i hi ha de tot a la cançó popular
Guió, presentació i realització
Blai Mercé
Producció, Carla Bardés
Amb les veus de Marta Vives
Maria Montes
Marc Ruiz
i Òscar Callau
llegint fragments de
Rebentant silencis
de Jordi Sierra i Fabra
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 10
Bona nit, us informa Sarge Molero
Les pitjors previsions
Les pitjors previsions s'estan complint
i el balanç oficial provisional
pels estralls de la dana passat de les 200 víctimes al País Valencià
Unitats de la Policia Científica i forenses d'arreu de l'Estat
Estan desbordats de feina
El govern valencià ha dit avui
que els damnificats no vagin a la ciutat de la justícia
on s'ha hagut d'ampliar l'espai per encabir les víctimes mortals
Els familiars reclamen al govern explicacions
però asseguren que no els diuen res
Enviada especial a València, Maria Núria Rebelle
Les famílies volen que les identificacions es facin de la manera més ràpida possible
però des del govern valencià, la consellera d'Indústria i Turisme, Núria Montes
les avisa amb aquest to
No se va entregar cuerpos a famílies
No se va permitir el acceso de familiares
a la zona donde tenemos custodiados a todos los fallecidos
y las familias en el mejor lugar donde pueden esperar las noticias de sus familiares
es en sus domicilios
Hores més tard, Montes, via Twitter, demanava perdó per la poca sensibilitat
i empatia amb els familiars de les víctimes
Lamento muchísimo que mis palabras hayan estado faltas de esa empatía
de esa sensibilidad que todos buscamos en estos duros momentos que estamos viviendo
Als hospitals els metges també porten més hores a sobre de les que toca
a les portes d'urgències testimonis com aquest
Es que me casaba ayer
El lugar de la boda eran chivas
Pues nada, que cuando ha parado un poquito
me ha hecho blum y me ha bajado todo
Els familiars de les víctimes demanen també poder deixar fotos dels seus
als hospitals perquè hi ha gent indocumentada
Més notícies, Marc Teixidor
Aquest dissabte restablirà el servei d'Euromet entre València i Barcelona
amb dues freqüències diàries per sentit i per desplaçaments urgents
segons destaca el Ministeri de Transport
De moment des de València sortiran dos trens a les 3 de la tarda i a les 7 del vespre
Amb destí a l'estació de Sants de Barcelona en direcció contrària
sortirà un Euromet des de Barcelona a les 4 de la tarda
i un altre des de Figueres-Vilafant al voltant de les 6 de la tarda
Renfa també ha informat que pel que fa a Rodalies
al nucli de València aquest dissabte recuperarà el servei de les línies C5 i C6
de forma limitada per facilitar la mobilitat imprescindible
A la línia C6 entre València i Castelló de la Plana
es posaran en servei 17 trens per sentit al dia
i a la C5 entre València i Coudiel 3 trens per sentit
També el metro de València reobrirà de manera progressiva
i es preveu que comenci a funcionar la setmana de l'11 de novembre
La recomanació, però, segueix sent evitar els desplaçaments innecessaris
Mentrestant, segons una informació d'última hora
la Generalitat Valenciana ha anunciat
que es restringirà la circulació a les principals vies d'accés
a les poblacions més afectades per la Dana
Una restricció que durarà 48 hores
entre les 12 de la nit de dissabte a les 12 de la nit de diumenge
Pel que fa a la resta de l'actualitat
destaquem que el president de Bolívia, Luis Arce
denuncia que grups armats afins a l'expresident Evo Morales
han assaltat tres casernes on han retingut militars
i han acumulat munició
Això ha estat a la regió de Trópico de Cochabamba
en una acció que ha qualificat de traïció a la pàtria
El president, que en el passat va ser ministre de Morales
manté durs enfrontaments amb el seu anterior cap
per la situació política i econòmica del país
El cap de setmana passat, Evo Morales va difondre un vídeo
del presumpte intent d'atemptat
que va ser víctima quan uns desconeguts
van disparar 14 trets al vehicle en què viatjava
Morales va responsabilitzar l'actual president de l'atemptat
que ho va negar i va ordenar una investigació
Israel ha assegurat que ha matat un dels principals comandants de Hamas
en un bombardet sobre Can Yunis al centre de la franja de Gaza
l'atac ha coincidit amb les negociacions al caire
d'una proposta d'alto al foc a Gaza facilitada pels mediadors
Hamas assegura que només acceptarà una proposta
que inclogui la fi de l'agressió i la retirada israeliana de Gaza
proposta que no ha rebut fins ara
No obstant, continuaran les negociacions
Israel, mentrestant, ha atacat amb intensitat el centre de la franja
on ha deixat una seixantena de morts, 10 d'ells
en una escola on es refugiaven desenes de famílies palestines
els habitants insisteixen a negar la presència de cap milícia de Hamas
Aquesta gent és innocent
ni tu, Netanyahu, ets responsable d'aquests assassinats
són gent innocent
tenia 13 anys, el meu unifill
no perdonaré la seva mort
no la perdonaré
L'exèrcit israelià també ha fet 30 morts en els bombardejos
sobre el Líban juntament
quan també hi ha enviat especials dels Estats Units
a la zona intentant aconseguir una treva
Sopa de Cabra acaba de publicar
L'amor no cau del cel
es tracta d'una col·laboració amb Clara Pella i Anaïs Vila
i que formarà part del disc Ànima
que publicaran el 15 de novembre
parteix d'una melodia senzilla i repetitiva
que havia creat Josep Tió
després Clara Pella en va fer els arranjaments
i Anaïs Vila també va contribuir a les lletres
a més de posar-hi la veu
és el quart avançament del disc Ànima
que presentaran en directe a la gira
que començarà el 19 de novembre
al Palau de la Música de Barcelona
Esports David Obac
Dos notícies d'última hora relacionades
amb el temporal d'Ana
relatives també al món de l'esport
com per exemple que de cara al Girona-Leganés
de demà a la primera divisió de futbol
el club gironi ha anunciat
que endonarà la recaptació
als afectats pel temporal
que ha afectat
la zona de València
a banda d'això la Federació Catalana de Futbol
a casa nostra ha comunicat també
que suspèn tota l'activitat prevista
per aquest cap de setmana
a les comarques de les Terres de l'Ebre
del vessant estrictament esportiu
tenim en dansa diversos partits
a la Lliga de Futbol Sala
l'Inter de Movistar
Indústria Santa Colom
està empatat a un
al minut 27 de joc
al 7 de la segona
abans el Barça
s'han posat dos a un
al Saragossa
remuntada inclosa
Fins aquí
les notícies
a punt semàfors
comença la cursa de MotoGP
quan hi ha Mundial de Motociclisme
connectem amb Univers MotoGP
sempre amb doble transmissió
a l'app i al web de Catalunya Ràdio
i també al 3CAT
els dissabtes la cursa sprint
i els diumenges la cursa de Gran Premi
Els caps de setmana
Mundial de Motociclisme
Univers MotoGP
amb Damià Aguilar
Aquest cap de setmana
Gran Premi de Malàisia
Univers MotoGP
37 anys seguint el Mundial
10 temporades transmetent les curses en directe
perquè el Mundial és nostre
a l'app i al web de Catalunya Ràdio
i també a 3CAT
Les carteres màster van néixer
fa 5 anys per viatjar amb tu
fins als teus objectius financers
Avui, més de 300.000 clients
viatgen amb nosaltres
i som líders en gestió delegada de fons
Suma't al diatge
CaixaBank
Tu i jo
Nosaltres
Des de 6.000 euros
Exclusives per a clients assessorats
de banca privada i banca premier
Inversió subjecta a fluctuacions
de manera que es poden produir pèrdues
Amb el cacau seleccionat en origen
com ara el Perú, el Congo o Nicaragua
Blanchart elabora la xocolata
artesanalment a Barcelona
des del 1954
Receptes amb un alt contingut en cacau
acompanyades només dels ingredients justos i necessaris
Descobreix l'essència de cada cacau
i transporta't a l'origen
Blanchart
Cacau Naturalment
El dilluns 4 de novembre
Mundo Deportivo celebra
Quarta gala femenina del futbol europeu
Les millors futbolistes de les 5 gran lligues europees
se citen en un esdeveniment únic
on seran premiades
El futbol femení es vesteix de gala
amb Mundo Deportivo
Amb el patrocini de CaixaBank
Bimbo, Dazon, Renfe, Hyundai, Estrella Damm, Sofascor i Alianz
Les biografies que no t'explicarà ningú més que en Peyu, en Jair i la Neus
No emeses mai per antena
El búnker confidencial
Un llibre que val...