Bits. Molt més que nits d'electrònica.
Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Bits. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada.
Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar.
O bé, amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons.
Una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons.
Aquí, a Ràdio Desver, amb 98.1 de la freqüència modulada.
Un programa conduït i realitzat per qui us parla.
Meneu 10 anys.
El 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia.
Una oportunitat única per gaudir de la poesia i fer difusió dels nostres poetes i la seva obra.
Tant a dins com a fora de les nostres fronteres.
Amb centenars d'actes i iniciatives, presencials i virtuals.
El 21 de març dibuixem mons amb paraules.
Ràdio Desver 98.1
Ràdio Desver 98.1
Ràdio Desver 98.1
Benvinguts, benvolguts i ben trobats.
Diari La Nació Digital.
Dimecres 20 de març d'enguany del 2024.
Article Conviure a la presó.
Autor Ferran Casas.
Les persones catalanes van recuperant una certa normalitat.
Hi ha una certa treva sindical, però el conflicte obert entre funcionaris i govern després de la mort d'una cuinera del centre del Cire de Mas Enric,
a mans d'un reclus que després es va suicidar, no sembla pas en vies de solució.
Els sindicats majoritaris del sector demanen a més del cap de la consellera Gemma Ovasart més mesures de seguretat, entre elles l'ús d'armes com pistoles tàcer,
que contravenen recomanacions dels organismes internacionals de protecció dels drets humans.
Són discursos que desprenen una certa adherència al punitivisme arran de la mort de la treballadora que hem citat del Centre d'Iniciatives per la reinserció més conegut com Cire.
L'article continua dient que des dels anys d'Ignaci García Clavel, el model penitencial i català ha apostat per la reinserció i una òptica humanista.
Una de les fites de l'autogovern català, ja en els anys 80, va ser assumir les competències de presons, competència que cap altra autonomia ha reclamat.
És un àmbit que llueix poc, que genera més conflictes que fotografies tallant cintes o fidelitats,
i que s'explica des de l'ànim d'autogovernar-se i d'enfortir-se les institucions pròpies.
Recentment, i amb l'argument del final de l'activitat d'ETA, el País Basc ha assumit també les competències de presons.
Assentat al meu costat, està el creador del model penitenciari català.
Fa sis dies va ser el seu aniversari, i no aparent tenir de bon tros l'edat que indica el seu DNI.
Tornem a tenir en els estudis de Ràdio Esver, en el programa número 110 del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats,
la presència d'una persona íntegra, conseqüent amb els seus ideals, dialogant, empàtic, alegre, discret, que desprem volumia pertot arreu.
Sigui amb la seva mirada, en les seves paraules i en les seves accions.
Ignasi García Clavel, benvingut, com estàs?
Gràcies, bon dia.
Curiosament, curiosament, Ignasi, la setmana que tornes al nostre programa hi ha un siderol important en el sistema penitenciari català.
Tu que ets una persona resolutiva, que saps mantenir la calma en els moments de molta pressió,
en situacions que semblen insalvables, que sempre et concentres en mirar les situacions problemàtiques
amb diferents perspectives fins a trobar la solució, Ignasi, com ho veus?
Home, ho veig complicat, perquè el fet és molt greu, és l'assassinat d'una persona que treballava a la presó i cuinera,
i un assassinat a dintre és d'una gravetat gran i a fora també, òbviament.
Un segon, aclarim, el CIRE no és una presó, és un centre...
No, no, no, el CIRE és una empresa pública, una empresa pública que gestiona el treball penitenciari.
Per això, t'ho dic perquè els oients sàpiguen concretament...
Sí, sí, la presó és Mas d'Enric a Tarragona.
Ah, això mateix, sí, sí.
Però el CIRE no és presó, el CIRE són els tallers, porten els tallers i els treballs penitenciaris
i les destinacions, els de cuina, els de neteja, remunerats, que n'hi ha de remunerats.
Llavors, tenen dret a la Seguretat Social, etcètera.
Per tant, ho veig complicat amb tot.
Jo crec que aquest enrocament que tenen alguns sectors del funcionariat de no voler dialogar
i que si s'ha de dialogar és a canvi de que la consellera o el secretari de mesures penals
hagin de dimitir, jo crec que aquest és un enfoc arroni
i crec que haurien de replantejar-s'ho i estar oberts a buscar solucions per millorar
i per guanyar seguretat.
Ara, la seguretat és un tema molt complex i una presó.
I a la ciutadania, al carrer, no es pot garantir mai la seguretat al 100%.
Com a anècdota, molt com a anècdota, no, la realitat.
Durant l'any 2023 es van registrar 33 morts entre la població reclosa de Catalunya.
Vuit van morir en un centre penitenciari, dels quals sis van ser suïcidis.
Quatre van morir en un centre penitenciari i dos són suïcidis en el domicili.
Cinc en el pavelló hospitalari penitenciari de Terrassa.
Setze en un hospital i quatre en el seu domicili donant algun tipus de permís
o mesura que els havia permès sortir temporalment.
33 morts entre la població reclosa, que després parlarem una mica de porcentatges.
no sé si es poden evitar, no sé si és que es fan mesures per poder-los evitar,
perquè a dintre de les presons el conflicte que generen els propis reclossos entre ells,
important, no?
O important.
Sí, sí.
Costa de controlar-ho, eh?
Evident, evident.
Jo ara estic, tot i que no he deixat mai de tenir una preocupació pel sistema penitenciari
a Catalunya, jo estic una mica allunyat.
Jo vaig ser director general de l'any 1990 a la 1999, ha plogut una mica.
Sis anys més tard haguéssim tingut les competències en matèria penitenciària,
que ara celebrem justament els 40 anys.
L'altre dia vam fer el Palau de la Generalitat, un acte commemoratiu en el qual vaig ser convidat,
on hi érem directors generals i d'èpoques diferents, i vam fer una taula rodona entre nosaltres.
I allà es veia, de manera transversal, com tots havíem anat apostant per aquest model,
que en diuen el model català, però que arrenca de la llei i la Constitució.
És a dir, el problema és creure-s'ho o no creure-s'ho.
El que diu la llei orgànica penitenciària de l'any 1979
i la Constitució espanyola en el seu punt, en el seu article 25.2,
que diu que les penes privatives de llibertat han d'anar orientades a la retenció i custòdia
i en peu d'igualtat a la rehabilitació.
Això ho pots escriure perquè els papers ho aguanten tot,
i la Constitució també, però pots no complir-ho.
Llavors, esclar, Catalunya, jo crec que l'aposta que vam fer va ser per dir
escolta, hem de fer un model determinat que s'inspiri en la normativa vigent,
que és una normativa progressista inspirada en països nòrdics, no llatins, certament.
Ara, la pregunta que m'has fet, la pregunta que m'has fet,
de si aquests morts són habitables o no.
Sempre que hi ha un suïcidi, o a dintre o fora, però amb alguna persona que està tutelada per la presó,
es fa una informació reservada i s'arriba a unes conclusions.
I de les conclusions que s'entreu, s'intenta posar eines per la millora i el canvi.
Ara, torno a dir, pretendre que a una presó no passi mai res ni a la societat,
això és impossible.
Malauradament, les presons són lloc de risc, no tant com la gent es pot pensar,
però certament riscos n'hi ha.
Ignasi, tu m'has ensenyat, m'has comentat moltes vegades,
la societat s'ha de defensar-se.
Sí.
Els funcionaris s'han de defensar, correcte?
Més que defensar-se... Perdó, acaba, acaba.
No, no.
I s'han de prendre mesures, tant la societat,
enfront dels atacs que pot rebre,
malauradament d'aquesta gent que està resclosa,
o que és car de presó,
com els propis funcionaris dels propis resclosos, no?
S'ha d'intentar que amb totes les feines,
encara que siguin de risc,
la policia també ho és, òbviament,
el servidor públic pugui treballar
amb les millors condicions per la seguretat.
El que passa que això, a vegades,
en la meva època, i fa, doncs, 30 anys,
ja reclamaven més personal.
Sempre ho han reclamat, això.
Mai hi ha prou personal.
Però, clar, el que no expliquen
és que en les seves lluites sindicals
han anat aconseguint uns torns de treball
que fa que per cobrir un lloc
es necessitin diverses persones.
Clar, un lloc, 365 dies l'any, 24 hores,
és molta gent per cobrir un lloc.
Però si tu tens un torn que t'afavoreix,
i amb què els afavoreix aquest torn?
Que no discuteixo i ho han aconseguit,
és una obtenció sindical que han fet fruit
de les seves lluites,
els quals tenen tot el dret.
Però si tu, per un lloc de treball real,
necessites quatre persones i mitja,
o cinc, o sis,
dius, home, això és un excés.
I per què passa, això?
Això passa perquè han aconseguit,
reitero en la seva lluita,
treballar les 37 hores i mitja
que treballa un funcionari,
concentrar-les en dos dies i mig, en general.
Llavors vol dir que treballen un matí,
el dia següent matí i tarda,
i el dia següent tarda-nit.
I amb això ja es consumeixen
les 37 hores i mitja.
Llavors això vol dir que, esclar,
requeririen més funcionaris.
Jo crec que no.
El que potser es requereix
és estructurar-los
i organitzar-los d'una altra manera.
I pensar, que això a vegades
en aquestes professions costa de pensar,
que ser un servidor públic
és servidor públic del servei que prestes.
No m'he de servir jo
com a privilegiat
que he tingut la sort de guanyar una oposició
i tenir un lloc fix
que segurament no en podran treure mai més
encara que ho faci molt malament.
Que no és el cas.
Miri, les presons s'aguanten en bona part
per la gran quantitat de gent que hi ha
que treballa bé.
Això diem-ho clar.
Ara, dit això,
també diem clar
que hi ha altres coses que s'han de resoldre
i que hi ha persones
que aquest concepte de servei públic
no el tenen prou clar.
És la diferència, Ignasi,
entre el servir i el servir-se.
Exacte.
Això passa amb la classe política, també.
Qui arriba a la política per servir
o qui arriba per servir-se.
Una mica de dades.
A EEUU,
a USA, a Iusei,
2,5 milions de reclusos,
dels quals 160.000 reclusos
ho són a cadena perpètua.
D'una població de 332 milions d'habitants,
un 0,75% d'aquesta població
estan a la Verjola,
d'una manera o d'una altra.
Catalunya.
7,7 milions d'habitants.
Inclús avui podeu una mica més.
7.700 reclusos.
És un 0,10%.
Dels quals 60% són estrangers de fora.
Quan dic estrangers de fora,
ja...
Espanya, sense Catalunya,
són 40 milions d'habitants,
amb 47.500 reclusos,
un 0,12%,
una mica més que Catalunya,
dels quals 27% són estrangers.
Dit això,
no estem tan malament, no?
A Catalunya?
No, jo crec que no.
O d'alguna manera
n'hi ha reclusos
o persones que haurien d'estar recloses
i estan a fora,
perquè si tenim el ràtio més baixet
en comparació tant a Espanya
com a Estats Units.
Jo, sense ser confois ni triomfalistes,
jo crec que hem de dir que
aquest model que hem optat aquí a Catalunya
és un model bo
i un model que dona bons resultats.
ara, em dius
tothom...
Ja no hi ha delinqüents.
No, home, no.
Això n'hi haurà
i és complicat de resoldre.
Entre altres coses,
perquè també hi ha molta pobresa
i hi ha molta gent
desastrada en la seva vida
que entra a la presó.
Hi ha uns índexs...
Esclar, jo no tinc les dades al dia
perquè jo ja no hi soc en el sistema,
però sí que sé alguna cosa
i hi ha moltes persones
que estan, diríem, a dintre
que pateixen malalties mentals.
Això és veritat que ha augmentat molt
i que probablement
hi hauria d'haver
com una mena de tercera institució
que no existeix
però que la normativa
ho pot preveure
que és que potser hi ha persones
que no han d'estar
amb un frenopàtic
però tampoc amb una presó.
I llavors s'ha de trobar la manera
de poder-los tractar
no amb un règim penitenciari.
Amb tot el règim penitenciari
que evidentment
ningú és feliç a dintre de la presó
perquè mira, la pèrdua principal
és sobretot la pèrdua de llibertat
que és la pena que tenen.
No hem d'afegir noves penes
en el compliment
perquè això seria il·legal
senzillament
a no ser que la sentència
et tregui el dret a vot
o et tregui altres coses
que el jutge
en la seva sentència dictamina.
Però en línies generals
la gran pena
és la pèrdua de llibertat.
La presó de Mas d'Enric
que deu ser feta
és de les més modernes
o la més moderna
per unes 800 persones.
Són 800 persones
que encara que dintre
estan prou ben classificades
segons els criteris
del personal funcionarial
de tractament
que són els psicòlegs,
són els metges,
són els educadors,
són els treballadors socials,
tot aquest personal
doncs és un personal
que està dedicat
a donar les eines
per a la rehabilitació.
Ara,
fer conviure
800 persones
contra la voluntat
d'un mateix
fruit d'una sentència,
això és complex
i difícil.
Torno a dir,
no tindrem mai
una seguretat
al 100%
perquè és impossible.
Ara,
sí que hem de fer
tots els possibles
perquè els treballadors
públics que treballen
a presons
ho facin amb garanties
i si alguna cosa
ha fallat
s'ha de revisar,
certament pot ser
que aquest senyor
que va degullar
a la cuinera
i que després
es va degullar a ell,
és possible
que aquest senyor
potser no hauria
hagut d'estar
allà on estava,
però jo no ho sé,
jo no estic a dintre
i per tant
no opino,
però,
bé,
tot això s'ha de revisar.
Sembla ser
que els informes,
ahir ho va dir
la consellera
en la seva compareixença
a la Diputació Permanent
del Parlament
de Catalunya,
sembla ser
que tots els informes
dels professionals
acreditaven
una bona conducta
d'aquesta persona
en tots els sentits
i que en tots els anys
que fa que és a la presó,
que no sé quants són,
però havia tingut
un únic acte
de violència
i no amb arma,
sinó física,
segurament.
jo totes
les estadístiques
que he tret
les he consultat
com a son pedra
i jo no estic a dintre
i són les últimes
que he pogut tenir
i és curiós
perquè quan
d'un tema
que no en saps res
t'hi poses a dintre
i vas descobrint
i pots analitzar-lo
amb tot a l'afredor
entre cometes
de l'objectivitat
i penses
bueno,
Catalunya
7,7 milions d'habitants,
7.700 reclusos
que és un 0,10%
dels quals
60%
són estrangers
de fora
entens?
dic
carai,
doncs
no estem tan malament,
no?
aviam,
aquí
amb tota aquesta setmana
als Saldarulls
dic aquí
i dic a Catalunya
de l'únic
que no es parla malament
és de tu, eh?
bueno,
per allà no se'n recorden
però jo
no
t'he llegit
al començament
i he fet la teva presentació
traient
d'aquest dimecres
és a dir,
d'abans d'ahir
d'un diari
que jo llegeixo sovint
que és
la Nació Digital
l'article
i he dit
qui te l'havia escrit
i com
es refereix
cap a tu
amb un moment delicat
el resum
i no
no et vull
perquè tu no et poses vermell
no et vull treure els colors
de la teva humildad
presons
com càstig
i no
com reinserció
per mi
als Estats Units
és la típica
presó
de càstig
i no milloren
i no milloren
t'estic dient
160.000 reclusos
ho són a cadena
perpètua, eh?
sí, sí
als Estats Units
hi ha tres tipus
de presons
hi ha la presó federal
que és la més
contundent
hi ha la presó d'Estat
i
la presó
que podríem dir
comarcal
o
esclar
i a més a més
molts
molts Estats
tenen la pena de mort
o la cadena
perpètua
cosa que aquí
no tenim
cadena perpètua
tampoc
aquí tenim uns topalls
20 anys
35
o 40
45
amb determinats
tipus
d'electius
de terrorisme
però
no
el que entra a la presó
se li han de donar
eines pel canvi
ara això és fàcil
no, no és fàcil
d'entrada
per poder canviar
la conducta
una persona
està convençut
que ha fet coses
mal fetes
si és malalt mental
ja no en té
la suficient consciència
a vegades
i el problema
la sensació
la sensació
que més del 50%
del personal
reclòs en una presó
com tu deies abans
poder
no era el lloc
on tindrien que estar
no, no, no
probablement
ara aquí hi ha una altra cosa
que a mi sí que em dol
i la vull dir clarament
no?
perquè esclar
això de que
jo era el referent
jo diria que
abans que jo
va començar ja
però jo no soc
el primer director general
el primer
va ser
José Javier Hernández Moreno
i que aquest senyor
va creure
ell era un psicòleg
de presons
i aquest senyor
una mica
va agafar
la idea
que havíem d'anar
per on havíem d'anar
el que jo vaig fer
va ser consolidar-ho
perpetuar-ho
i estar convençut
que això era així
la llei orgànica
general penitenciària
de l'any 1970
tan de nou
que el seu oponent
havia sigut
un senyor
que havia estat fiscal
i crec que parlamentari
i director general
de presons
també
que era Carlos Garfía Valdés
i quan el vaig anar
a conèixer a Madrid
l'any
a mi em van nomenar
el maig del 90
doncs jo crec que
la tardor d'aquell any
vaig anar-lo a saludar
i sí que és veritat
que quan em va conèixer
ja tenia informes
de què jo pensava
i què creia
es va aixecar
em va abraçar
i em va dir
m'han dit
que
eres en Espanya
de los pocos
que creen Milley
i li vaig dir
Sí, certament
jo crec que
l'eina
de la presó
ha de servir
al màxim
per donar eines
a la gent
perquè pugui canviar
de conducta
i reflexioni
això és un model
totalment diferent
que ja en el seu moment
Concepció Renal
i Victoria de Kent
ja ho havien posat
damunt de la taula
i ja hi lluitaven
o sigui que
no és un invent
de la nostra democràcia
recuperada
però sí que
bona part dels polítics
que havien estat
a dintre la presó
a les presons franquistes
van agafar
com un cert compromís
de dir
quan sortim
una de les primeres coses
que farem
i tinguem la democràcia
serà renovar
el sistema penitenciari
d'una manera
contundent
i ho vam fer
ara llavors
aquí sempre hi ha un problema
i el problema
tampoc l'hem d'obviar
que per això
els sindicats
els representants
els treballadors
estan tan enrocats
no?
crec jo
i el problema
és que aquest model
no convenç
és el tilla
d'abonista
una cosa
és ser abonista
que podríem dir
en llenguatge col·loquial
que un és un calçasses
i els presos
pobrets
i tal
ningú diu això
tothom diu
que dintre d'una presó
hi ha d'haver disciplina
i control
i sanció
ara
les coses
han d'estar sempre
raonades
i ponderades
d'acord
amb els drets humans
i per tant
aquest model penitenciari
que tenim a Catalunya
i que té
l'estat espanyol
o capaç
que potser
no l'ha desenvolupat
tant com nosaltres
aquest model penitenciari
en determinats sectors
de la funció pública
penitenciària
no els hi agrada
no els hi agrada
volen una altra cosa
llavors aquí
ja ara
doncs la petició aquesta
de l'emissió de la consellera
del secretari
jo crec que això
no ha d'anar per aquí
vull dir
i jo no soc sospitós
perquè jo no soc
d'Esquerra Republicana
però
sí que
conec el model
i en la taula rodona
que vam fer l'altre dia
al Palau de la Generalitat
per convocar
per commemorar
el 40è aniversari
allà hi érem
tots els colors polítics
i tots hem apostat
pel mateix
amb més o menys accents
però tots hem apostat
pel mateix
la rehabilitació
i això per mi
no s'ha de perdre
ara que dius això
per aprofundir
i aclarir
termes
que en parlem aquí
tu deies
el bonisme
i jo diria
hi ha un altre terme
que l'he sentit
ja un parell de vegades
durant aquesta setmana
el boquisme
el boquisme
ve de
walk
walkie
que és un terme
d'origen
estaduninenc
estatuninenc
que fa referència
a una ideologia
sobre les diferents
desigualtats
i operacions socials
i que va lligat
a les polítiques
progressistes
i de la identitat
definint
el políticament
correcte
jo diria
diria
que
bueno
l'explicació
és que
amb la seva
extensió
ha adquirit
un matís irònic
i pejoratiu
entre determinats
sectors
tant entre els conservadors
com entre els crítics
que hi veuen una forma
de pensament
únic
i de censura
tot això
del boquisme
i el boquisme
i aquestes paraules
i
sentir
la sensació
que tinc
aquesta setmana
que hi ha
un sentiment
populista
punitivista
vull dir
que
jo puc parlar
podria
amb més
claredat
que tu
pels sindicats
que
jo em poso al davant seu
amb les reivindicacions
ara
podries passar
de frenada
sí
sí
no
no
i no
més vàlid
que a mi em diguin
no
en tinc de passar
de frenada
per aconseguir
la meitat
a la meva època
en la dècada
dels 90
quan jo vaig tenir
la representació
i la responsabilitat
de gestionar
les persones
a Catalunya
ja passava
això
a mi també
em van
impedir
l'entrada
a quatre camins
una vegada
fent barres
barreres
de
pneumàtics
cremats
i
perquè quan s'hi posen
alguns
són
d'unes actituds
molt
molt
criticables
i que no
haurien de ser
ja
havíem quedat
pressons
la diferència entre
pressons com càstig
i pressons com
a reinserció
dos models
un model americà
el nostre
però
l'última
pregunta que et faig
sobre aquest tema
i et deixo tranquil
amb aquest tema
sensació
de la societat
jo com a ciutadà
estic aquí
i
m'atraquen
o
a la meva dona
li foten
el bolso
molt bé
la sensació
és que ens dona
impunitat total
entren per una porta
i surten per una altra
aclaré
això
el teu punt de vista
no
això jo crec que és
que és un llengu
a veure
nosaltres som un estat
de dret
i és un estat garantista
llavors
sí que és veritat
que a vegades
s'han donat casos
que la petitesa
de delictes
que han comès
alguns delinqüents
amb estrabades
o amb petits robatoris
és petit
60
reincidents
60 vegades
i no
passa nada
no però ho dic
ho dic per això
perquè
com que som garantistes
què passa
passa que llavors
segurament
s'ha de fer
alguna correcció
amb determinats
tipus delictius
en el codi penal
que encara que el delicte
sigui petit
si s'ha repetit
moltes vegades
aquest delicte
ha de comportar
treure de la circulació
la persona
que l'està cometent
probablement
ara
d'això
que hi ha inseguretat
i tal
els números
no diuen això
però sí que la sensació
de les persones
que anem pel carrer
és aquesta
això és veritat
això t'he deia
allò de la sensació
sii sii
sii sii
Tears of green, red roses too, I watch them bloom for me and for you.
And I think to myself, what a wonderful world.
Mm-hmm, I see skies blue, clouds white, bright blessed days and a dark secret night.
And I think to myself, what a wonderful world.
The colors of the rainbow, so pretty in the sky, but also on the faces of people going by.
I see friends shaking hands, saying, how do you do?
They're really saying, I love you.
I hear babies cry, I watch them grow, they'll learn much more than I'll ever know.
And I think to myself, what a wonderful world.
The colors of the rainbow, so pretty in the sky,
But also on the faces of people going by.
I see friends shaking hands, saying, how do you do?
They're really saying, I love you.
I hear babies cry, I watch them grow,
They're learn much more than I'll ever know.
And I think to myself, what a wonderful world.
Yes, I think to myself, what a wonderful world.
Playing for sense.
És un projecte musical dedicat a promoure la unitat internacional a través de la música.
Els benvinguts, benvolguts i ben trobats.
Són orgullers de presentar aquesta versió de la nostra sintonia del What a Wonderful World
amb l'avi Elliot i amb els cors infantils d'arreu del món.
En aquests temps difícils, els nens i la música ens porten a esperança per un futur millor.
Faré un petit resum de qui és l'avi Elliot.
Elliot és molt.
Va néixer el 10 de juliol de 1944 a New Orleans
i va morir el 8 de març del 2021, del 2022.
Més conegut com l'avi Elliot, el gran pa,
va ser un músic de carrer, va tarrar a New Orleans,
va tocar l'armònica, va cantar i va ser una icona dels carrers de New Orleans.
Explicaria moltes coses, però em fa grima el perdre el temps en la presentació,
que quedarà per un altre programa explicant qui és aquest personatge,
que és una referència de músic de carrer.
Com a anècdota, ell tocava el carrer, com deia abans a New Orleans,
i la gent s'aturava per escoltar-lo i li tiraven monades a la seva gaillada.
Fixeu-vos que la seva presència en el carrer fins i tot va ser descrita pel New York Times
l'any 1995.
Ell arribava a la seva cantonada la majoria dels matins amb taxi
i es passava els dies cantant les seves cançons soul i toquant la seva harmònica.
Tothom sabia el seu nom.
Deia que quan em sento malalt vinc aquí per sentir-me millor.
El barri francès, New Orleans és una ciutat francesa
col·locada dintre els Estats Units o una part de la ciutat,
diu que el barri francès és la meva medicina.
Elliot Esmol sempre ha declarat que no sap quin gust té la cervesa,
que mai ha tocat drogues
i que l'únic que fumava era l'escapament dels cotxes
que passaven pels carrers Royal i Toulouse a New Orleans.
Explicaríem moltes més coses.
Va tenir grans problemes a la vista,
un atac de glaucoma.
Repeteixo, com en diuen els meus amics companys,
Ferran, no facis espòilers d'una cosa que després explicaràs.
Esmol va morir per complicacions d'una infecció a la pell
el 8 de març del 2022 a l'edat dels 73 anys.
Tot just, tot just, ara ha fet dos anys, el 8 de març del 2022.
Aquest ha sigut l'interpret, juntament amb els cors triats de corals del món,
de la nostra sintonia.
Ignasi, per acabar aquest tema, el Joan diu que et vol fer una sèrie de preguntes.
Endavant.
Ignasi, abans de tot, gràcies per estar aquí.
Jo realment, quan vens, a part del moment que estem passant,
m'interessa molt tot el que dius.
Per tant, t'escoltaries sempre.
Aniré molt ràpid.
Hem parlat una mica, o has parlat,
que realment el sistema nostre català, inclús espanyol,
és un sistema dirigit a la rehabilitació.
I el sistema nord-americà és punició pura, no?
Aleshores, jo, pel que el tinc entès,
bona part de les presons americanes són privades.
Aleshores, què vol dir això?
Vol dir que estan dirigides a guanyenes.
Per tant, quan més presos tinguin, més deuen guanyar
perquè més cobren de l'administració com a empresa privada.
És veritat, això?
I pot recantar una mica que el sistema sigui més punitista
que buscar una altra cosa?
A veure, jo crec que un sistema punitista
només, per mi, està condemnat a no tirar endavant.
Tot això que em dius als Estats Units,
que ja al món hi ha presons privades, certament,
i segurament als Estats Units,
sé que la Gran Bretanya,
s'havia aprovat en algun moment
de privatitzar la gestió d'algun centre penitenciari
i s'havia tirat enrere per la informació que jo tinc perquè no havia funcionat,
per aquesta raó que apuntaves, Joan, del negoci.
Clar, això passa també a vegades quan les administracions,
i ara no parlo de presons només,
externalitzen serveis.
Clar, l'externalització de serveis
amb determinades coses dius,
bé, mira, però hi ha altres coses
que de les quals n'és titular l'administració,
que externalitzar-ho és una mala història.
Per què? Perquè, bueno, perquè convertir en negoci
una cosa que no hauria de ser-ho no ajuda.
I jo crec que les presons no poden ser mai privades
i han de ser de l'Estat,
o en aquest cas de Catalunya,
de la Generalitat i l'Estat espanyol,
del País Basc,
i ho podria tenir també Galícia i Andalusia,
si volgués, i el que passa no ho volen.
i el País Basc, fins que no es resolta el tema de l'ETA,
no ho han volgut o no se'ls va adonar.
Jo crec que era una coincidència.
Tant el govern de l'Estat,
probablement no volia perdre el control
sobre els presos d'ETA que tenia a les presons espanyoles,
i el govern basc, a aquest marró,
tampoc li devia entusiasmarar massa.
Jo crec que fins que ara,
que ja estem per una altra plana,
doncs la cosa va així.
Per tant, ras i curt,
presons, negoci, mai, mai.
No pot estar llegant mai.
No.
Ja me la faig un parèntesi.
Això de l'externalització,
jo recordo la primera vegada que anys anava a Londres,
els ferrocarrils anglesos eren públics,
i funcionaven, bueno, era allò de la puntualitat anglesa.
La segona vegada els havien privatitzat.
La senyora Tratxer ja no funcionava.
Simplement tanco un parèntesi i ja està.
I acabo ja.
Ja ens ho vas dir ara també, ens ho vas dir l'últim dia,
que realment la relació amb els funcionaris és complicada.
A la teva època, que era una època que, bueno,
que estava allà en democràcia,
em vas dir que havies tingut bastants topes,
bastants problemes amb ells.
Ara, el cost de funcionaris és tot per oposició?
Sí, el que passa que a vegades els interinatges duren massa.
I llavors hi ha interins que fins i tot abans d'ahir sentia en un programa de ràdio,
sentia que parlava un interí que una direcció els havia amenaçat,
una direcció de presó,
de que si no entraven a treballar,
doncs que no els contractarien i els acabarien el seu contracte.
No sé si és veritat o no,
però, ho sigui o no ho sigui, més igual,
perpetuar interins amb una feina tan complicada
no va gaire bé.
Ara, llavors la formació que se'ls dona
probablement també s'ha de revisar.
Jo crec que una mica,
a vegades,
a demanda d'alguns d'ells
o d'alguns sindicats
s'ha intentat formar-los
en el que és la retenció i la custòdia
en casos de conflicte
i, en canvi,
tot el que és l'abassant del tractament
no s'ha treballat tant, potser.
A dins hi ha dues menes de persones,
simplificant molt, eh?
Hi ha les persones funcionàries i uniformades
que són els que porten la vida regimental,
la vida interior i després hi ha els professionals
que són els mestres, que són els metges,
que són els treballadors socials,
que són els tècnics del món de l'esport
perquè hi ha uns camps d'esport solemnes,
perquè hi han de ser, perquè va molt bé,
l'esport és una gran eina a dintre la presó.
Bé, tot aquest personal,
a vegades, tradicionalment,
almenys a la meva època, no ho sé ara,
però vivien d'esquena.
És a dir, uns eren els que feien
la feina bonica, segons els que havien de vigilar,
i els altres feien la feina no tan bonica.
Llavors, jo els deia sempre,
i ho tinc escrit en un document,
que no em van fer gaire cas,
però que el règim i el tractament
han d'anar lligats.
jo, mestre, he de ser responsable del control de la meva aula.
no cal que tingui un vigilant a darrere.
a veure si vaig a una aula de perillosos,
potser sí,
però per sistema no cal,
perquè quan estem treballant
amb una qüestió que és la docència
i la formació del reclus,
doncs, jo he de ser capaç,
com en una classe,
i que no és el mateix,
però es pot assemblar
en determinats perfils d'interns.
Jo he de ser capaç de garantir-ho tot.
I al revés,
el funcionari que fa recomptes,
el funcionari que traslada presos
del mòdul de vida
en el locutori
per tenir la comunicació setmanal,
la familiar o la íntima,
la que sigui.
Aquest funcionari ha de tenir un tacte, també,
que no vol dir mimar,
ni vol dir
ai, pobret, no, no estic dient això,
però ha de tenir una manera de funcionar
que li portarà seguretat.
Perquè si jo vaig de persona prepotent,
si jo vaig provocant,
i a vegades amb alguns perfils,
pocs,
però amb alguns perfils passa,
o pot passar,
doncs això no ajuda.
En canvi, si jo tinc una actitud empàtica
envers la persona
que he d'atendre
o que he de tenir
o amb aquells reclusos d'aquell mòdul,
home,
això és una eina de seguretat, també.
La seguretat no la donen només
les defenses de goma,
les manilles,
els cascos o els escuts
per quan s'ha de fer una reducció.
No, la seguretat la dona
al bon tracte,
al tenir la població ocupada
i d'una manera positiva i constructiva.
I em direu, home,
però això és utòpic.
No, no és utòpic.
Això es pot fer,
s'ha fet i s'ha demostrat.
Ara,
va bé amb tothom?
No, no, no.
No hi ha fracàs
de la gent que entra
i surt de la presó?
Sí.
Hi ha gent,
tothom qui passa
per la presó
es rehabilita de cap manera.
Perquè per rehabilitar
un ha de voler.
Això és el primer.
I després s'ha de poder,
que és el segon.
i voler
puc arribar a voler
però després
el meu ambient familiar
o el meu entorn
no m'ajuda
i quan surto de permís
vaig a parar allà mateix
i ja anem malament,
llavors.
Per tant,
a veure,
és complicat
i hi ha d'haver
una implicació també
social
de la presó
com
de dintre
a fora
i aquest pont
presó-societat
és molt complicat
de dur a terme
per començar
els empresaris
que moltes vegades
quan saben
que una persona
ha estat a la presó
no li donen oportunitat
i d'altres sí,
també és veritat
que hi ha gent
que diu
escolta,
et donen l'oportunitat
a veure què passa.
En fi,
és complex,
el tema és complex.
Moltes gràcies,
deixo pas ja el Ferran
amb la segona part
de l'entrevista.
Ignasi,
en el programa
número 103
del 2 de febrer
d'enguany
et vaig presentar
com un llicenciat
en filologia
però que feies
molt més
filosofia.
que ets
conegut
i reconegut
pel teu compromís social
que de ben petit
ja eres
un remaneta.
Correcte?
És correcte,
això?
Que eres un remaneta?
Sí, una mica sí,
una mica sí.
Aviam,
acabes
el teu periple
amb el tema
de les presons
i en l'any 2000
es crea
una direcció
que sembla
feta a mida
per l'imnasi.
Ets el primer
director general
d'afers
religiosos
del govern
de la Generalitat
de Catalunya.
Nomeno
les principals funcions.
Atendre
les diferents
entitats religioses
establertes
a Catalunya.
Aplicar
els acords
del govern
amb els òrgans
representatius
de les diferents
confessions
religioses
a Catalunya
i vetllar
pel seu compliment.
Exercir
la representació
ordinària
de la Generalitat
davant les entitats
religioses.
elaborar estudis
informes
i promoure
activitats
de difusió
en matèria
d'afers
religiosos.
Establir
i mantenir
relacions
amb els responsables
institucionals
per a temes
de l'àmbit
religiós.
Participar
en la gestió
de registres
d'entitats
religioses.
Vellar
pel compliment
de la normativa
de protecció
de dades
i ciberseguretat
dels tractaments
dels quals
és responsable
amb l'assistència
al gabinet
tècnic
i amb l'assessorament
de la supervisió
del delegat
o delegada
de protecció
de dades.
En resum,
promoure
el diàleg
interreligiós.
Explica'ns,
per on vas començar?
No sé si...
És una cosa
totalment nova,
aquí si no pots agafar
és referència
a alguna queina.
No sé si el programa
de dos de febrer
n'havia parlat,
però això neix
d'una cosa
molt curiosa
i és que
jo paral·lelament
el 2000
quan vaig deixar presons
el febrer del 2000
el president Pujol
em va anomenar
delegat del govern
a la província
de Barcelona
que la província
era la província
no era com ara
que hi ha
Catalunya Central
ara hi ha
el que vindrien
a ser les vagaries
que no estan
reconegudes
ni creades
però les delegacions
del govern
doncs sí que
més o menys
funcionen així.
A la meva època
només hi havia
les quatre províncies
més les Terres de l'Ebre
que aquests tenien
un delegat provincial.
Llavors
el president Pujol
que ja sabeu
que li agradava
trepitjar el país
constantment
doncs els caps de setmana
solia fer
inauguracions
visites
veure entitats
veure persones
i a mi
com a delegat del govern
i tenir la província
més gran
pringava
bastant sovint
molts caps de setmana
si al mes
hi havia
quatre caps de setmana
dos o tres
eren per mi
d'anar amb el president
que era un goig
i un honor
perquè l'acompanyaven
en el seu cotxe
etc.
Llavors
vam anar a inaugurar
l'any 2000
una església evangèlica
a Valldureix
i allà
se li va acostar
un pastor protestant
amic seu
i un grup
de protestants
i també hi havia
un mossèn catòlic
que havia assistit
a la inauguració
i li va dir
president
ara ja havia anunciat
que era l'últim mandat
president
ara que d'aquí
tres anys
o el temps que quedi
doncs
deixaràs la presidència
hauries de crear
abans que res
un òrgan
per la relació
amb les confessions
religioses
llavors el president Pujol
jo anava darrere seu
ell era una mica més alt
que jo
soc molt petit
però ell no gaire més
tampoc
una mica més alt
sí
jo anava darrere seu
sempre
llavors es gira
i em diu
escolta
a més de portar això
de la delegació
del govern
ocupa't de crear això
o sigui
no em va dir
et substitueixo
no no
continuo fent de delegat
i ocupa't de crear això
molt Pujol això
eh
això és Pujolisme
poder
sí
sí
com quan em va triar
per ser director general
de presons
també em va agafar
en un acte també
i em va dir
m'han dit que la il·lusió
de la teva vida
és ser director general
de presons
però tampoc
no la il·lusió
de la meva vida
tampoc
tornem a la segreteria
llavors una mica
el primer que vaig creure
que s'havia de fer
a part d'enteular relacions
amb tots els que volguessin
i saludar-los
era
no tant el diàleg
interreligiós
però jo crec que els governs
no han de
els governs s'han d'ocupar
que les confessions
estiguin ateses
perquè són
vertebradores
vertebradores
d'eixos socials
i constitutives
de teixit
totes les confessions
religioses
per tant
però promoure el diàleg
no ens toca tant
a nosaltres
els polítics
sinó que han de ser
les pròpies confessions
en tot cas
nosaltres
hem de posar
les condicions
perquè es pugui donar
però és una qüestió
més aviat
de les confessions
llavors
el primer que vaig fer
va ser
saber
qui hi havia a Catalunya
però no ho sabíem
l'Ajuntament de Barcelona
tenia un
un cert inventari
que havia fet
ja en el seu moment
de les confessions
jo vaig fer el mateix
amb els mateixos
que ho havien fet
a l'Ajuntament de Barcelona
que era la Universitat Autònoma
de Barcelona
el Departament de Sociologia
jo vaig fer el mateix
que va ser encarregar-los
un estudi realista
no d'un moment
sinó que s'havia d'anar
mantenint viu
constantment aquest estudi
de saber
qui érem
quants érem
cosa no fàcil
de saber quants
i una mica
a veure
quines necessitats
hi havia
i això és
la primera
de les coses
que vaig fer
i així va néixer
em deien
secretaria general
secretaria sectorial
d'afers religiosos
el que passa
que no hi havia
un secretari general
al davant
sinó un director general
que era jo
però
quan la gent
sent secretaria
per exemple
ara secretaria
de mesures penals
la gent es pensa
que és menys
no
és més
que un director general
el secretari
de mesures penals
actual
té tres o quatre
direccions generals
sota seu
llavors jo tenia
l'òrgan
era secretaria
però
el que el duia
era un director general
això és una tonteria
administrativa
que després
el primer govern
tripartit
ho va resoldre
i va fer
direcció general
ja està
Ignasi
vist des de
des de la perifèria
és difícil
arribar a acords
amb certes religions
que es clouen
les altres
cas de l'islam
eh
i que estan permanentment
en guerra santa
l'islam
que té tres corrents
els siites
que són fidels al gendre
i cosí de Mahoma
a l'alí
no
els sunites
que són seguidors
del sogre del profeta
l'Abubakar
que era un mercador
a la Meca
i l'última
els carillis
que sostenien
que qualsevol musulmà
podia ser califa
que actualment
és la menoria
entre totes
com s'arriba
a un acord
amb una religió
que es clou
totes les altres
a veure
jo ho matisaria
això
l'islam
que tenim
aquí a Europa
no és
l'islam
radical
de
de l'Afganistà
o d'alguns sectors
del Paquistan
o d'alguns països
africans
o d'alguns països
molt rics
com l'Aràbia Saudí
per exemple
que certament
tenen un islam
encara que ho dissimulen
però tenen un islam
difícil
per nosaltres
per la nostra mentalitat
però la gent
que corre per aquí
bàsicament
molts marroquins
bastants
paquistanesos
alguns catalans
que són
conversos
a l'islam
poquets
però n'hi ha
n'hi ha
el diàleg
amb ells
no
no és complicat
i a més a més
van crear
una eina
no la vam corregir
el govern
sinó que el govern
la vam afavorir
que es diu
GTER
que vol dir
grup
de treball
estable
de les religions
no de diàleg
sinó treballar junts
fem coses junts
i qui el composava
el GTER
els jueus
els catòlics romans
els ortodoxos
els protestants
i els musulmans
aviam
excepte els musulmans
Ignasi
és fàcil
els altres són cristians
sí
aviam
els jueus no
però són
cosins germans
sí home
sí
evidentment
aviam
simplement
no no
escolta
l'islam
és una religió fantàstica
com totes
però
l'única pega
és que
es clou a les altres
és a dir
ves a posar-t'una esclésia
és el típic que diuen
ves a marra que és
a posar-una esclésia catòlica
al Marroc n'hi ha alguna
alguna
a la Britània
no hi ha
no hi ha
evidentment
la facilitat
que aquí se'ls hi dona
però alerta
aquí encara no
no hem sigut capaços
jo crec que hauríem de ser-ho
perquè ho té París
ho té Roma
ho té Anglaterra
de tenir una mesquita
com cal
aquí no ho tenim
aquí tenim oratoris
però mesquita
no n'hi ha
ni una a tot Catalunya
mesquita
el que passa
que vulgarment
la gent
diem d'un oratori
que és una mesquita
no
una mesquita
és una església
gran
amb el seu minaret
amb tot el que ha de tenir
una església musulmana
i això
no ho tenim
i no ho tenim
perquè és complicat
perquè qualsevol barri
que li dius
que allà farem una mesquita
a Madrid
n'hi ha dues
i a Palafusill
mesquita
jo que passo pel davant
està a la zona industrial
a la zona industrial
a la zona industrial
l'han posat a Montpolí
però ja terminaré
ara hi ha el tema de Lleida
que també sembla que
sí
se n'està parlant
se n'està parlant
bé
no
no
deixa'm dir
que ho diguis
és la broma
els de Palafusill
diem
que ens han tret la P
és a la Frusill
no
jo
jo penso que
que
l'islam
que hi ha aquí
i és el que hem d'intentar
que hi hagi
i hi ha bastants
musulmans compromesos
en aquest sentit
és un islam
que ha de ser raonable
i que evidentment
no pot
determinar
coses
a l'entorn
de les nenes
o a l'entorn
que en altres països
per exemple
amb la vestimenta
no vull dir
això et dic
que és una religió
excloent
aquí hem d'anar
una mica
amb compte
però no és la religió
en si
el que és excloent
és la lectura
de la religió
que fan determinats
determinats
imams
bueno
la religió catòlica
també passa igual
exactament
fonamentalismes
n'hi ha també
vull dir
esclar
vull dir
per tant
no era
difícil
i això
el GTR
hi va ajudar
bastant
i després
vam crear
també
la meva època
una cosa
encara subsisteix
que és el
Consell Islàmic
on vam intentar
que hi fossin
presents tots
no era fàcil
no era fàcil
tampoc
perquè aquí també
a veure
igual que dic això
dic que radicalisme
aquí n'hi ha hagut
i per tant
s'ha de vigilar
s'ha de vigilar
que no ens muntin
un sidral
no?
i s'ha de vigilar
des del punt de vista
de la direcció general
de fer religiosos
però sobretot
des de la direcció general
dels Mossos d'Esquadra
s'ha de vigilar
perquè
et poden clavar
bueno
vam tenir
l'atemptat
tremendo
del mes d'agost
no?
ara ha fet
10 anys
ja ha fet
no sé quan ha fet
sí
ara sí
si l'ha fet
10 anys aquest estiu
el 14
el farà
el 14 d'agost
el 14 d'agost
el 14 d'agost
el 14 d'agost
el 14 d'agost
bueno
doncs esclar
i això va passar a Ripoll
i ara a Ripoll
hi ha tot el que hi ha
també
i
és complicat
fàcil no és
fàcil no és
però s'hi ha de treballar
parant de treballar
a casa nostra
i amb el nostre
la problemàtica
amb l'esclésia
i els capellans
si tu estàs a dintre
d'una direcció
de fets religiosos
com justifiques
els temes
d'una religió
amb tot el que
està passant
o s'està descobrint
dintre de l'esclésia
amb el dels capellans
bueno
això s'ha de dir
una cosa clara
també
que
com s'ha dit
i s'ha demostrat
tot el tema
de la pederàstia
no és exclusiu
de l'església catòlica
i això no justifica
res
al contrari
però
sembla ser
que els abusos
on es donen més
és en l'àmbit familiar
segons sembla ser
ara
dit això
cap cas
de l'església catòlica
és justificable
i l'actitud
que a vegades
l'església potser
per prudència
per bona fe
pensant que
bueno
canviem aquest mossèn
que ha tingut una actitud
i el portem
a un altre col·legi
o el portem
a una altra parròquia
això ho vam fer
malament
l'església catòlica
no ho va enfocar
prou bé
jo crec que ara
estan en el bon camí
que és d'assumir responsabilitats
esclarir-les totes
i no permetre
ni un cas més
però abans sí que és veritat
que quan un mossèn
havia tingut una relliscada
amb un infant
doncs se'l canviava
de parròquia
o se'l canviava
de col·legi
i això
la veritat és
que no és el
no és el que segurament
s'havia de fer
ara ho hem de mirar
en el context
de llavors també
no en el context
d'ara
jutjar coses
de llavors
amb la visió
d'ara
és una mica complicat
però no justifico
en absolut res
d'això
quatre anys més tard
en el 2004
deixes el càrrec
de director general
d'afers religiosos
i delegat del govern
i delegat del govern
actualment
com va
aquesta direcció
d'afers
i assumptes
religiosos
home jo crec que
els governs
de tots els colors
que han passat
fa 20 anys
ara tu ja pots tenir
una perspectiva
i pots parlar
què s'han fet
en aquests 20 anys
com estan les relacions
intercomunitats
religiosos
bueno
afortunadament
he anat tenint relació
amb tots els directors generals
que han passat
i crec que els governs
tant els tripartits
com els
que han sigut
en aquesta última etapa
el d'esquerra
han tingut
la sensibilitat
de buscar
alguna persona
que la qüestió religiosa
no li fos indiferent
fins ara
els que hi han hagut
són
són catòlics
però podria haver-hi
altres persones
d'altres confessions
i no caldria
que fossin catòlics
però
evidentment
jo crec que
en aquests moments
fruit
del Vaticà II
del segle passat
fruit del Papa Francesc
actual
fruit de moltes coses
la sensibilitat
de l'Església
per entendre's
amb la resta
de confessions
està molt més
a flor de pell
i llavors
una mica
la sensibilitat
dels directors generals
que repeteixo
pot ser un musulmà
pot ser un protestant
pot ser el que sigui
la sensibilitat
ha sigut
sempre
amb una certa sensibilitat
envers el fet religiós
i no menys tenir-lo
perquè alguns
posicionaments polítics
a vegades
poden dir
això
els governs
les religions
que s'ho facin
que s'ho facin
en la independència
però amb una sana
col·laboració
que és el que correspon
una sana col·laboració
en independència
del govern
i dels
confessions
tal com
com havia dit abans
que ets conegut
i reconegut
pel teu compromís
social
deixes aquest càrrec
el 2004
i el 2005
ets president
de la Fundació
d'Escoles Parrucials
quina és la tasca
de la Fundació?
La Fundació
d'Escoles Parrucials
gestiona
totes aquelles escoles
que encara queden
i que estan
al redor
de les parròquies
al costat
d'una parròquia
i que en el seu moment
en anys de dificultat
les va fundar
un rector
que va arribar
a un barri
o a un poble
i veia
estic parlant
dels anys 50
i 60
del segle passat
veia que
hi havia uns dèficits
escolar molt grans
i a partir d'aquí
molts d'ells
alguns havien arribat
ara penso
amb el barri
del Bon Pastor
o
arribaven als llocs
i a vegades
no hi havia ni església
i el primer que feien
era una escola
per tant
des d'aquest punt
de vista
jo crec que
la Fundació
avui
conserva
18 escoles
de parròquies
5 de les quals
són d'educació especial
on l'església
té tot el sentit
que hi tingui
una presència
i
4 d'elles
tenen batxillerat
fins a 2 de batxillerat
i
la resta
són de
primària
secundària
i infantil
són quasi
7.000 alumnes
amb totes les
només és de l'arcabisbat
de Barcelona
això
n'hi ha a Tarragona
no sé si
tenen fundació
però tenen un òrgan
que també les gestiona
però llavors
aquests rectors
que havien fundat
les escoles
el fer-se vells
o jubilar-se
o morir-se
el rector
que venia darrere
a vegades tenia motivació
o no
de continuar
l'obra
que havia començat
el rector
i llavors
va ser quan
el cardenal
Narcís
Jubany
l'any 1985
va determinar
que
havíem de treure
i veiem com vindrien
els temps moderns
amb el tema
de l'ensenyament
havíem de treure
la responsabilitat
dels rectors
de gestionar
una escola
a la qual
ells
potser ja no eren
els fundadors
i no s'hi sentien
tan implicats
però la necessitat
subsistia
llavors va crear
aquesta fundació
canònica
que no
canònica
vol dir que té
reconeixement
del dret canònic
que és el dret
propi de l'Església
una fundació
canònica
per gestionar
les escoles
per seguir
la línia pedagògica
i en definitiva
per fer
una tasca
de servei
en els valors
de l'Evangeli
llavors una mica
quan el cardenal
Narcís Jubany
m'ho va demanar
i jo encara
estava
en el síndic
de Greuxes
que hi vaig seguir
estant bastants anys
i li vaig demanar
al senyor Ribó
si podia fer això
i em va dir
que si no portava
cap remuneració
que no em porta
ni una
doncs que sí
que ho podia fer
i llavors
ho vaig fer
i quan va venir
el cardenal
Joan Josep Omella
m'ha anat mantenint
els mandats
són de 3 anys
i cada 3 anys
m'han anat renovant
i mantenint
per tant
ho porto bé
i lliga
amb la meva primera professió
que és de mestre
i pedagog
i aleshores
encara que no tinc
la carrera
de pedagogia
però soc un filòleg
però el que he viscut més
en la meva vida
és aquesta preocupació
per ajudar
a créixer
i a madurar
els nois i noies joves
a mesura que es fan grans
el teu compromís social
perquè vegis
ja
nosaltres tres
des de ben petits
estàvem a les treves ordres
tots tres
ens vam anar
a pàrvols
a Sant Josep Oriol
imagina't
ara sí
és un col·legi
Sant Josep Oriol
d'infantil i primària
però perquè vegis
el que és la vida
noia care
sa que a menul
de l'es prizes
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ruben and the Dark
Ruben i la Foscor
És una banda de folk indie
i música alternativa canadenca
de Calgary, d'Alberta
Van publicar el seu primer àlbum l'any 2010
El 2018 la banda
va llançar el seu segon àlbum
i com a senzill
va treure o la van fer
a benefici de Gord, Dogni,
en Chani Wenjack Fund
és a dir, una fundació que té com a objectiu
fomentar la compressió cultural
i crear un camí cap a la reconciliació
entre els pobles indígenes i no indígenes
Doncs durant la gira
per promocionar aquest àlbum
l'autobús de la banda
es va estaballar
a la TransCanada Highway
prop del Parc Nacional de Bank
Mentre el vehicle va quedar totalment destrossat
els membres de la banda
només van patir ferides lleus
i van poder continuar la seva gira
tot i que els seus instruments
van quedar amb danys irreparables
Total, que el grup
el 2020
va gravar
aquesta versió que hem d'escoltar
de la nostra sintonia
per la banda sonora
de la pel·lícula Dolittle
El doctor John Dolittle
és un personatge de ficció
creat per l'escriptor
i l'estrador britànic
Hug Lofting
que representa un veterinari
que ha après a parlar
amb els animals
Una pel·lícula
protagonitzada
amb gent molt coneguda
el Robert Downey Jr
l'Antonio Banderas
el Michael Sheen
l'Emma Thompson
Rami Malek
Rami Malek
el que va fer
de Freddie Mercury
la Serena Gómez
la Mariona Cotillars
En fi
Rowan Andedark
Rowan i la Foscor
ens ha deixat
la versió
de la nostra sintonia
Doncs ara
veurem quina versió
ens traurà
el Joan
i el Josep
de la seva secció
Què ens explicaràs
avui Joan?
Abans
potser surt
després
el comiat
però jo ho vull
preguntar
abans
per si acas
el canvi
de president
de la conferència
episcopal
influirà molt
l'Església catàlica
perquè sembla
que és molt més conservador
entre cometes
el nou
pisme
encara que han pujat
un segon
que diuen que no ho és tant
no ho sé
també tot això
jo no
no
no el conec
amb un senyor
Luis Arguello
Arguello

però quan va ser papa
va ser un papa diferent
no va ser el cardenal
Ratzinger
va ser el papa
Benet XVI
i va ser d'una altra manera
llavors una mica
la cosa és que jo crec
que Luis Arguello
segurament
una cosa és veure
els toros de la barrera
i l'altra cosa
és el president
de la conferència episcopal
aplicant una mica
això que explicava
del Benet XVI
és veritat
que el vicepresident
del cardenal de Madrid
Covocano
José Covocano
és evident que
probablement
té una
sensibilitat
en l'àmbit social
i en l'àmbit
dels barris
i del Madrid
complicat
diferent
però jo crec
que es complementaran
i jo crec
que pot anar bé
el cardenal
Mella
que ha sigut
el president
fins ara
ha tingut
moltes virtuts
i una virtut
ha sigut
que no
no s'ha enfrontat
d'una manera
poc raonable
amb el govern
s'ha reflexionat
i s'ha
fet arribar
als punts de vista
de l'església
de la millor manera
possible
però no hi ha hagut
un enfrontament
en canvi
Orguello
pel que coneixem
enfrontament no
però era partidari
tal vegada
d'una línia
doncs
diferent
a la que duia
amb ella
pel que fa
a les relacions
amb el govern
però insisteixo
jo crec que Orguello
que és un tio preparat
i llest
això sí que ve documentat
jo crec que
serà diferent
el president
de la Conferència Episcopal
de l'arcabisme
Orguello
serà diferent
moltes gràcies
bé
estimats
soients
comencem
amb una cançó
Sittin'
in the mornin' sun
I'll be sittin'
when the evening
comes
Watching
the ships
roll in
And then I'll watch
them roll away
again
Yeah
I'm sittin'
on the dock
of the bay
Watching
the tide
roll away
Ooh
I'm just
Sittin'
on the dock
of the bay
Wasting
time
I left
my home
in Georgia
Headed
for the
Frisco
Bay
Cause I've had
nothin'
to live
for
And look
like
nothin's
gonna
come
my way
So
I'm just
gonna sit
on the
dock
of the bay
Watching
the tide
roll
away
Ooh
And sittin'
on the
dock
of the bay
Wastin'
time
Look
like
nothin's
gonna
change
Everything
still
remains
the same
I can't
do
what
ten
people
tell
me
to
do
So
I guess
I'll
remain
the same
Yes
Sittin'
here
resting
my bones
And this
loneliness
won't leave
me alone
Listen
Two thousand
miles
I roam
Just to
make
this
dock
my home
Now
I'm just
gonna sit
at the
dock
of the bay
Watching
the tide
roll
away
Ooh
And sittin'
on the
dock
of the bay
Wastin'
time
Cançó
Sitting
on the
dock
on the
bay
Otis
Raving
Compositor
Cantant
Gitarrista
i pianista
de sol
estadounidense
Mort
molt jove
em va sorprendre
en només 26 anys
d'accidenteri
això ja ho sabia
un dels grans
de la música
sol
rei del sol
la cançó
que hem escoltat
va ser publicada
després de la seva mort
i va subir
el número 1
a diverses llistes
musicals
d'èxits
com a
Bill Borsen
la UK
Albums Chart
convertint-se
en el primer
senzill
que va aconseguir
aquesta fita
Bé
intentarem avui ser
curtets
perquè ja
tenim
amignesia aquí
i penso que ho hem de
perfectar al màxim
comentaré
en tenia moltes més
ho farem la setmana que ve
però comentaré
tres curiositats històriques
curiositats
per personatges
que són coneguts
però potser
fets determinats
no ho són
el primer
em parla
d'Oto
von Bismarck
Otto von Bismarck
va ser el primer
ministre de Prússia
i fundador
i primer
canseller
del primer
empèrie alemany
el primer reig
1871-1890
com a canseller
va seguir
polítiques
específiques
en termes
exteriors
aconseguint
mantenir Europa
en pau
durant quasi
dues dècades
però va mostrar
tendències
autoritàries
amb assumptes
interns
podríem dir
que va utilitzar
l'autoritat
i el conservadurisme
per unificar
Alemanya
recordem que
Alemanya es va unificar
el 1871
es va convertir
en primer
ministre de Prússia
el 1862
quan aquests regnes
considerava
el més dèbil
de les cinc
grans potències
europees
del moment
França
la Gran Bretanya
Rússia
i l'imperi
extrahondres
però
en només
nou anys
Prússia
havia sortit
victoriosa
en tres guerres
i un impèri
alemany
unificat
s'havia consolidat
al cor d'Europa
el que ensigués
de ferro
així ens el coneixia
va ser un dels darrers
representants
de l'ancien régim
Alemanya
Alemanya
per ell creada
només va
sobreviure
20 anys
fins al 1910
Alemanya
s'havia unit
ja l'hem dit
però el poble no
l'aparició
de diversos partits
al centre catòlic
els socialistes
etc.
van trencar
la seva creació
autoritària
si bé la indústria
s'havia desenvolupat
molt ràpidament
durant el seu mandat
el no permetre
cap canvi
cap a una evolució
del sistema polític
va acabar
amb ell
bon vist
Marc
un altre tema
la inquisició
espanya
un tema també
molt parlat
però quan es
suprimiu
la inquisició
espanya
bé
la reina
regent
que curiosament
abans n'hem parlat
quan pujàvem
no aquesta no
aquesta és la mare
la reina regent
Maria Cristina
de Borbón
de Sicílies
1833
1840
fou la quarta esposa
de Ferran
7
i va ordenar
la supressió
de la inquisició
espanya
el papa Gregori Nové
va crear
mitjançant
la bola
excomuniamus
la inquisició
papal
el 1231
en principi
per combatre
les pràctiques
herètiques
europees
dels que
qüestionaven
la visió
i la moral
de Roma
com
càters
i honots
Espanya
el moment
de màxim
poder
va ser
en l'època
dels reis
catòlics
en la persecució
dels falsos
conversos
i dels moriscos
recordem doncs
d'on ve
la supressió
aquesta
una altra cosa
el 8 de jubiol
del
1497
l'explorador portuguès
Vasco de Gamma
va sortir
del port de Lisboa
amb una flota
de quatre veixenys
amb intenció
d'obrir una nova ruta
cap a l'Àsia
travessant
el cap
de bona esperança
itinerari
Illes Canàries
el 15 de juliol
cap verd
el 26
badia Santa Vena
i l'actual Sud-Àfrica
el 7 de novembre
la costa de Natal
el dia de Nau
la desembocadura
dels rius Natal
i Moçambic
el 11
Montbassa
el 7 d'abril
la costa de Quènia
el 14
finalment
i després d'un viatge
de 23 dies
pel ocià Índic
van arribar a Calcuta
el 20 de maig
havien passat 10 mesos
de revelació
a finals d'agost
Vasco de Gama
va decidir tornar a Portugal
acompanyat
d'uns quants hindús
com a regal
pel rei portugués
Manel I
i per conèixer també
les costums
dels natius
que portava el barco
el viatge
va ser un calvari
el monjó
cada dia
i bona part dels tripulants
van morir pel camí
finalment
el 9 de setembre
van arribar a Lisboa
de la tripulació inicial
de 170 homes
només 55
van veure port
la història
no diu res
dels nervis
el rei
Manel I
otorgar
a Vasco
el títol
de don
propietats
i pensió
parlo una mica
de la il·lustració
i de sobretot
una obra
que encarnava
aquest esperit
l'1 de juliol
de 1751
es publicà
a París
l'obra
que canviaria
radicalment
el panorama
intel·lectual
a Europa
l'enciclopèdia
o diccionaire
raisonné
des sciences
arts et métiers
entre els anys
1751
i 1780
Denis Diderot
i Jean-Laurent
d'Amanbar
van editar
aquest text
amb 17 volums
els primers set
es publicaran
a París
però la resta
a Neu Xateu
a causa
de les crítiques
i polèmiques
que van suscitar
l'obra encarnava
l'esperit liberal
anticlerical
i científic
de la il·lustració
francesa
la seva preocupació
per l'home
com a criatura
de la natura
la seva concepció
de la cultura
i de la societat
com a eina primordial
van marcar
una mica
l'aiguit
aquest ita
d'aquesta gran publicació
molt perseguida
molt criticada
i que al final
ha sigut una
en certa forma
una font
de filosofia
i d'això
i d'aprenent
per la gent
continuarem
en 4 o 5 temes més
però avui
simplement
com que estem
per Setmana Santa
i per Setmana Santa
diuen que no farà
massa bon temps
però bueno
us dic
alguna sortida
interessant
una sortida
que ja hem comentat
amb el Pep abans
el Mollanès
el Mollanès
el Mollanès
segurament
és una comarca
molt recent
data del 2015
i segurament
una de les menys
conegudes
del nostre país
però al Mollanès
hi ha moltes coses
per veure
en diré
unes quantes
només
a prop de Mollanès
hi ha unes coves
unes coves
molt famoses
que són
les coves
del Toll
crec que poc visitades
només visitades
per la gent
de la comarca
perquè actualment
a part de les coves
en si
han obert
un parc natural
al costat
i és un lloc
molt interessant
per anar-hi
fan visites guiades
i no us ho parleu
a continuació
em salto
moltes coses
a Mollanès
en certa forma
hi ha
tota la història
que té
la ciutat
una ciutat
encara medieval
es poden visitar
el teat
el museu
es pot visitar
la casa natal
del
d'això
del drama
de Casanoves
i es pot dinar
a 3 o 4 restaurants
que
es menja força bé
i al final
us recomano
arribar al
Santuari de Bastany
el Santuari de Bastany
és un santuari
preciós
amb la verge
i sobretot
amb un claustre
meravellós
un claustre
molt treballat
i que segurament
satisfarà
totes les necessitats
que teniu
si ho feu
bon viatge
La realitat
supera la ficció
o la paradoxa
del mandat
de la majoria
independentista
del 52%
Tres anys
s'han transcorregut
d'un govern català
en què
l'agenda política
ha estat del tot
condicionada
pels efectes
de la repressió
i les negociacions
amb el govern espanyol
que sense cap
estratègia comuna
entre els partits
i les entitats
independentistes
ha portat
a un desgast
electoral
en forma d'extensió
que caldrà veure
si aquests partits
i entitats
són capaços
de tornar
a mobilitzar
La sincronització
del Parlament
de Catalunya
i el Congrés
espanyol
culminava
amb l'aprovació
de la llei
d'amnistia
l'endemà
d'haver anunciat
a Tarragonès
l'avançament electoral
i d'haver
assistit al PSOE
de l'intent
d'aprovar
el pressupost espanyol
Pedro Sánchez
ha evitat
sortir escaldat
de la competició
electoral
entre Esquerra Republicana
i Junts
cosa que hauria
fet inviable
un acord
per aprovar
els pressupostos
d'any
en fi
la realitat
de la política
catalana
ha superat
la ficció
de la majoria
independentista
del 52%
Pep
Josep
quina realitat
avui?
realitat o ficció?
no, realitat
tu sempre
realitat
jo realitat
el que passa
és que amb aquesta realitat
ja hem de posar
una mica de ficció
però ara
l'explicaré
però vull dir
molt senzilla
parlarem de la Cecília
i l'Amèlia
dues noies
de Casa Bona
són dues
a través d'aquestes
de dones
parlarem
de coses
de Barcelona
com sempre
no?
no tenen res a veure
aquestes dones
amb les que vam parlar
la setmana passada
aquelles dones
lluitadores
feministes
que eren les primeres
en tot
perquè era una època
que s'obrien moltíssimes coses
aquestes eren
són més aviat
del final
de l'època anterior
eren dones
de l'alta bolsesia
i la seva història
doncs era
la història del pare
i l'història
de l'espòs
segurament
sabien brodar
tenien nocions de música
i probablement
tocaven el piano
però és a dir
que tenen
coses de ficció
perquè se'n sap
tan poques coses
que saps
més o menys
on vivien
de qui eren filles
i amb qui
estaven casades
i poca
i quants fills
van tenir
i poca cosa més
en molts casos
no trobem
ni l'edat de naixement
amb prou feines
la de defunció
i si
si ha mort
abans
que el marit
sí
perquè llavors
surt l'esquera
al diari
perquè el marit
era important
i si s'havien tornat
a casar
llavors sí que sortia
de la senyora tal
vídua de fulanet
a l'altre marit
important anterior
i no diguem
les nostres societats
que tampoc
teníem gaire
informació
a part que era
una gràcia
de senyorita
una bellíssima esposa
una abnegada madre
alguna descripció
del pentinat
i el vestit
com no podia ser
d'altra manera
que realzava
la seva esbeuta figura
i de les necològiques
també es destaca
si no és la difunta
el seu paper
de desconsolada
filla
esposa
o mare
el seu vestit
de rigoroso luto
i la gran serenor
i conformitat
amb què afrontava
la desgràcia
i si és la protagonista
de l'esquera
doncs destaca
la seva condició
de mare
filla
o vidua
la llarga
i penosa
enfermedad
a conseqüència
d'una complicació
en la seva
enfermedad
o el difícil
parto
i sobretot
sigui cert o no
morir
o confortada
con los santos sacramentos
i la bendición apostólica
la primera noia
la primera noia
de casa bona
que parlarem
i segurament avui
l'única
perquè anem una mica així
de retallades de temps
és la Cecília Gómez
de l'Olmo Saavedra
nascuda a La Habana
ja m'ha costat molt
trobar el segon
nom
perquè és clar
la mare
tampoc era molt important
va néixer a La Habana
el 1978
ell fill de pare espanyol
i de mare cubana
fa una mica de gràcia això
perquè en aquell moment
la mare cubana era tan espanyola
com el pare que ve
però bueno
gairebé
a tot arreu
consta com Cecília Gómez de l'Olmo
sense el cognom
de la mare
dels pares
no he trobat res
haurien fet molts diners a Cuba
i pare de comptar
no he trobat
quan es va casar
tampoc la Cecília
sí que va tenir
el seu primer fill
el 1869
i segurament
es va casar
el 1867
perquè
el 1868
van venir
cap a Espanya
va tenir
tots els fills
els va tenir
a Barcelona
van venir
cap a Barcelona
i ella ja s'havia casat
i van marxar
al poc temps
que em va esclatar
la primera guerra de Cuba
he hagut de fer
una mica així
de detectiu
i anar sumant
i restant anys
per veure més o menys
com ho havia fet així
has fet una bona
una bona serendipitat
bueno
del marit
no em manca informació
el marit era
Eduardo Conde Jiménez
nascut a Madrid
el 18 de
el 18
aquí m'he deixat l'any
sí
el pare era de Cartagena
i la mare era catalana
de Tarragona
o de Lleida
també
depèn
depèn dels papers
com que no eren importants
tampoc calia afinar
era catalana
i es deia Ximénez
amb Vix
però després allà a Cuba
amb el noi
el van inscriure com
Ximénez
amb G
devia ser més fàcil
no ho sé
no té cap importància
ni la data
ni el lloc
ni res
segur que era
agraciada
i devia tenir
una esbelta figura
el pare tenia una botiga
de música
el pare
no deia
sinó
el conde
instruments i partitures
especial militars
i el 1851
quan el noi
té uns 13 anys
se'n va cap a Cuba
amb el seu germà
son pare
i ja hi era
i entra a treballar
amb uns magatzems
propietats d'un empresari militar
que va fer molta fortuna
en negocis
com magatzems de roba
sucre
cerveses
fundació d'explotació
de nevileres
i va ser fundador
del banc espanyol
de la mana
entre el 1859
i el 1864
Eduardo Conde
va realitzar diversos viatges
als Estats Units
enviat pel seu sogre
cap a Nova York
allà va aprendre l'anglès
i va conèixer
els mètodes
utilitzats
dels magatzems
del país
torna a Cuba
es casa a l'Havana
i abans que el 1858
esclati la primera guerra mundial
les dues famílies
i els acabats de casar
tornen cap a la península
i s'estableixen a Barcelona
on van néixer els fills
per això
tot això
amb aquestes sumes i restes
és quan és deduït
d'aquestes coses
del casari
aquell any mateix
també esclata a la península
la revolució coneguda
com la Gloriosa
que va acabar
amb l'expulsió
de la reina Isabel II
i la proclamació
de Madele de Cebolla
a Barcelona
ell treballa
el ram tèxtil
sembla que com a camiser
associat amb un amic
que acabaria casant-se
amb la germana
de la Cecília
i un altre familiar seu
i formen una societat
i el 1881
funda
els Grandes Almacenes
del Siglo
aquest és el senyor Conde
aquest any
figuren alguns anuncis
dels magatzems
però realment
va ser l'any 1881
perquè primer
va fer diverses societats
va anar creixent
va estar
al carrer dels gegants
allà a prop
de l'Ajuntament
va tenir diversos
diversos locals
que van anar
que van anar
augmentant
a la Rambla
davant
de la
de les Drassanes
més o menys
i el
i el negoci
ja dic
funciona
i canvia
fins que arriba
el número 5
de la Rambla
dels Estudis
abans la Rambla
estava dividida
cada una de les Rambles
tenia la seva
numeració pròpia
i la Rambla dels Estudis
el número 5
va posar
aquests
que serien
els granders
almaceners
del siglo
el negoci va bé
el moment estel·lar
d'aquests magatzems
compra els edificis
dels costats
i els de la part
de darrere
allà al carrer Xuclar
per tant
ja té el número 3
5 i 7
de la Rambla dels Estudis
el número
d'habidors
del carrer Xuclar
i encara
el número 1
de la plaça
Bon Success
tenia
1.050 empleats
amb els quals
calia sumar
600 llocs
de treball
indirectes
tallers de confecció
que proveïen
el siglo
editaven
uns 30.000
catàlegs
que repartien
a l'any
100.000 globus
entre els fills
dels cruts clients
també tenien
una flota
de 25 camions
per efectuar
el repartiment
de domicili
dels productes pesants
i hi ha
tots els magatzems
moderns
en tota regla
del més
modern
d'Europa
tenien
calefacció
aire acondicionat
portes d'emergència
servei de megafonia
llumenat elèctric
un servei
d'extinció
d'incendis
i això
com a curiositat
els primers
que van regalar globus
als nens
que a part de dir-ne
globo
en aquella època
inclús a la meva
jo de petit
a Barcelona
deien bombes
havien anat
una bomba
els globus
així
i doncs
hi ha molta gent
que no
i hi ha molta gent
que sí
perquè trobaves
dues coses
però com a curiositat
la paraula bomba
era molt normal
per dir-ne
amb els globus
jo no havia tingut
molts de globus
de bombes
de bombes
sí, sí
perquè jo vivia molt a prop
de l'Àguila
i llavors de vegades
hi havia veïns
que els hi anaven allò
i per caminar
100 metres
amb un globo
no els hi feia res
i els hi donaven
amb el nen
del primer o segona
que era jo
en canvi
veus jo
tota la meva vida
ha sortit en globus
cadascú
més curiositats
a part del
una jove Antonieta Macià
va treballar
el Sigla
la que seria
esportar
el president Tarradellas
i també hi va treballar
ho vam explicar
també en el seu moment
en francès
canal i en brós
conegut com
el santet del poble nou
aquest noi
nascut el 1897
va morir
als 22 anys
va ser una persona
molt estimada
al seu temps
i encara ara
és motiu d'ameneració
al cementiri del poble nou
durant molt de temps
les noies
que treballaven
el Sigla
o com mort
aquest xicot
doncs
li anaven a portar
el ram de núvia
a la seva sepultura
al cementiri
del poble nou
ell va fer
algunes prediccions
abans de morir
una va dir
que moria
de tuberculosi
i que
30 anys després
de la seva mort
no va dir
30 anys després
es produiria
un incendi
que destruïa el Sigla
es veu que va dir
estalvieu
estalvieu
perquè aquests
grans magatzems
cremaran
i així va ser
la nit de Nadal
del 1932
un curt circuit
en un tren elèctric
que funcionava
en un aparador
va provocar
un gran incendi
que en poques hores
va destruir
totalment l'edifici
i el seu contingut
sense que els bombers
fins i tot
ajudats per l'exèrcit
no hi van poder fer res
tot es va convertir
en un solar
i es va aprofitar
per obrir
fins a la Rambla
el carrer Pinto Fortuny
que abans
doncs quedava tallat
pel carrer Xuclar
es va obligat
a remodelar
la façana lateral
de l'edifici Tabacos
de Filipines
perquè si no hi havia
carrer
no hi havia façana lateral
i el nou xanfrà del davant
es va construir
el cap d'uns anys
l'hotel Manila
l'hotel va tenir
molt renom
als anys 60-70
allà sotetjaven
habitualment artistes
que actuaven al Liceu
i estrelles de la cançó
i gent de la cultura
que venia a visitar
la ciutat
unes galeries
amb el mateix nom
de Manila
ocupaven els baixos
i també hi havia
una sala d'exposicions
que duia el curiós nom
de Camarote Granados
als anys 80
va ser gestionat
per la cadena USA
posteriorment
va ser adquirit
per la cadena Ramadà
que el va convertir
en el Ramadà Renascens
i ara és actualment
l'hotel Meridian
al costat de l'hotel
una mica més enllà
es van oir
les galeries
Història
un altre de les establiments
hi havia
un dels primers supermercats
de la ciutat
el Supervis
va tancar
en les galeries
i una nova cadena
de supermercats
va aparèixer
la cadena Simago
curiosament
també formada
per tres socis
que fugien
de la revolució cubana
Simó
Mallorca Gómez
Simago
van portar
els establiments
als preus baixos
i on podies
agafar
tu mateix
els productes
això era una novetat
que la gent anava allà
una mica
que els serveix
el sistemisme
aquestes coses
així
que aquestes novetats
la competència
va ser forta
malgrat associar-se
amb un grup francès
el Prisúnic
l'any 1986
el grup Marc
adquireix
el 100%
del Simago
i després
d'altres canvis
va ser adquirida
pel Continente
amb la seva marca Champion
i actualment
és el carrer
Flour Market
estàvem davant
del Sèpo
que el Sèpo
també va desapareixer
també vam parlar
del Sèpo
Sociedad Espanyola
de Precios Únicos
que ja vam parlar
també al seu dia
tornem cap a l'incendi
del 32
molt a prop de la Rambla
al carrer Palai
uns altres magatzems
havien plegat
eren els magatzems
d'Amiens
la societat de Conde
va adquirir
l'emblemàtic edifici
que tots recordem
aquest sí que l'hem vist
i al cap de pocs mesos
l'any 34
el siglo
va tornar a obrir portes
era un món local
i més petit
només 300 empleats
el 36
es declara la guerra
el segle
van ser
col·lectivitzat
per la CNT
van donar suport
al govern
de la república
es van dedicar
també a lavors socials
com organitzar activitats infantils
sobregar articles als soldats
i després de la victòria franquista
s'ho van manegar
perquè no els tanquessin
i tot això
i amb les seves activitats
filantròpiques
aquesta vegada
van col·laborar
a l'auxili social
auxilio social
del règim
sense temps de recuperació
doncs comença
la segona guerra mundial
i llavors
el siglo
doncs va tirar endavant
l'any 53
falta de liquiditat
excepte una ampliació
de capital
i es posa en mans
d'un grup d'accionistes
que eren propietaris
dels veïns magatzems
capitol
que havien sigut abans
els magatzems
dels alemanys
i el 79
tal com va dir
el Santet
torna a haver-hi
un altre incendi
i per la qüestió
dels incendis
després l'Àliga
l'Àguila
també en mantenia
un altre
més d'endarrat
però aquest
un curt circuit
els falsos
del primer pist
també va fer
molt força mal
evidentment
que els tres socis
inicials
havien mort tots
l'Eduardo Conde
va ser el darrer
dels tres socis inicials
que va morir
l'any 14
i l'any 51
va morir el fill
que més o menys
portava
tota la cosa
aquesta
i actualment
l'actual
la firma belga
CIA
o CNA
ocupa
l'edifici
si algú vol recordar
com era
el cicle
si entres a dintre
i pastures una mica
treus un escalinat
a l'interior
jo vaig fer-ho
no fa massa
bueno no fa massa
ja fa uns quants anys
però clar
des del 84
que va tancar
el 83
i ho vaig fer
3 o 4 anys
doncs no fa massa
comparat amb el temps
que s'ha tancat
el cicle
Déu-n'hi-do
la Cecília de l'Almó
desapareix
de la història
com totes les dones
de la seva condició
desapareix
quan el seu marit
compra uns terrenys
a prop del convent
dels Capugins de Sarrià
i fa edificar
una casa d'estiuets
a la que anomena
Vila Cecília
després també ja
parlarem d'aquests terrenys
que va comprar
aquests terrenys
quan ella ja era morta
o sigui que tant
la Vila Cecília
que està al costat
de la Quinta Amèlia
tot això són
aquestes dues dones
de casa dona
que jo parlava
ella ja era morta
o sigui que
ella va posar el nom
en record de la dona difunta
o sigui que pobre dona
una cosa d'aquestes bones
no la va poder agaudir
encara va fer
una darrera aparició
la darrera
però no com s'esperava
l'any 1900
quan ella va morir
per un desgraciat
d'accident domèstic
va entrar al rebost
a fosca
i accidentalment
va tombar
una ampolla de petroli
que era normal
tenir-la a casa
per encendre
els quinquers
va passar això
amb la mala sort
que el líquid
li va amantar al vestit
es portaven aquests vestits
moltes anàguas
etcètera
i això hauria acabat aquí
si no fos consentir
l'Arronau
una minyona
va acudir ràpidament
era de nit
i portaven quinqué la mà
topen les dues dones
i se'ls hi encenen
els dos vestits
de res
van servir els esforços
del marit
el senyor Conde
i altres persones
per salvar les dues dones
van apagar el foc
però la Cecília
va morir
al cap de pocs dies
víctima de les cremades
i l'enderrament
fa un espectacular
hi van assistir
més de mil persones
sense comptar
els tefaners
que s'ho miraven
i hem de remarcar
que els enterraments
només hi existien homes
tot i que
segons la Vanguardia
molta més gent
hi va anar
l'explicaré una mica
perquè és curiós
i amb això
doncs acabarem
el d'avui
l'acometí
va anar
del Passeig de Gràcia
on vivien
fins a l'esglés
de la Concepció
i d'allí
a la Clorilla
del Passeig de Gràcia
on s'acomidava el nou
imagineu
tot i així
unes 600 persones
van acompanyar
la família
després
fins al cementiri
del poble nou
imaginem l'espectacle
10 del matí
Passeig de Gràcia
en Mallorca
hi havia
l'escolania
de la parròquia
de la Concepció
encapçalada
per una creu
una nòdida
de representació
de l'Institut
obriacracient
amb el seu estandard
no sé
quina relació
hi havia
amb allò però
doncs hi van anar
un altre gru nombrós
de Mossos
dels Magatzems
del siglo
amb síries encesos
i braçals negres
els cantaies
de l'escola de música
de la Concepció
40 escolanets
amb batxes enceses
escoltant el taüt
que carregaven
a l'espatlla
també treballadors
del siglo
davant del taüt
el clero parroquial
i darrere
el senyor rector
de la parròquia
fent costat el vidro
seguit
de tots els homes
de la família
i dos oficials
d'un general
possiblement
el governador civil
o un militar
amic de la família
són aquelles coses
si hi havia un militar
els posaven a presidir coses
i si hi havia un capellà
també
ara que el diumenge
comencem la Setmana Santa
això és com una professor
de Setmana Santa
i tant
sí, sí, sí
diu
perquè segons la Vanguardia
diu que el seguici
era de més de 3.000 persones
i cita
així
ha voltat
més de 40 personalitats
darrere d'aquest seguici
ell anava a la carrossa
de la Casa Caritat
recordem que la Casa Caritat
tenia el monopoli
dels enterraments
a la ciutat
i segurament seria
la que portaria
el fèretre
fins al cementiri
una carrossa de respecte
que solia portar
als familiars més directes
hi havia unes carrosses
aquestes sense finestres
que acostumaven
a portar la vidua
si és que la vidua
anava fins al cementiri
o de bas de casa
fins a l'església
si aneu al museu
de carruatges
de fúnebres
de Montjuïc
val la pena
és molt curiós
de veure totes aquestes carrosses
que n'hi ha un bon grapat
i finalment
hi havia 3 carrosses
plenes de corones de flors
un cop
a la basílica
de la Concepció
es va cantar
un solemne respons
acompanyat
per la capella de música
i seguint aquest mateix ordre
la comitiva
es va dirigir
fins a la corilla
del Passeig de Gràcia
en Gran Via
aquí normalment
s'acomiadaven els dolts
la gent que adeu
s'anava cap a casa seva
la carrossa fúnebre
seguia
cap a un dels dos cementirs
de la ciutat
quan ja n'hi havia dos
en aquest cas
de Sant Managdos
cap al cementiri
del Poble Nou
i seguint la crònica
de la Vanguardia
sabem que el comiat
va ser llarguíssim
perquè clar
donant-li la mà
hi havia coses
amb el senyor Conde
i la família
amb tots els compromisos
socials
etcètera
i que més
de 600 persones
van decidir
acompanyar
la difunta
i la seva família
fins als cementiris
i es va formar
un altre seguici
de més
de més
de 100 carruatges
Déu-n'hi-do
i per tot el recorregut
hi havia molt de públic
que també
va bé
que es van esperar
en va a la Rambla
davant del
davant del cicle
tu saps
100 carruatges
són molts
són molts
són molts
tenia que ser
una filera
anant cap a
cap a
que Déu-n'hi-do
i des de la mort
d'Eduardo Conde
ai
de la senyora
d'Eduardo Conde
fins que va ser enterrada
els mercatges
van romandre
tancats
i la nota
necrològica
es desfà
amb elogis
a la difunta
amb aquell llenguatge
a l'època
més o menys
us explicaré
diu
todo Barcelona
que con tan sincero interés
havia seguido
los grados
de aquella tragedia horrible
y todos cuando
se habían honrado
en la amistad
y el trato
de aquella virtuosa dama
y hasta los que
sin haberla conocido
personalmente
habían ido hablar
de las cualidades
de carácter
de la afinada
acudieron ayer
a rendir
último tributo
a la buena memoria
de la senyora Conde
eso es el nodo
sí
això home
era una nota necrològica
que fa
casi una tercera part
de pàgina
de la vanguardia
de todos los corazones
saldrá siempre
un recuerdo
a la buena memoria
d'aquella dama
tan virtuosa
como desgraciada
y de todos los labios
católicos
una oración
al recordarla
aquí
Déu-n'hi-do
el resum
de la vanguardia
de la necrològica
m'ho vaig copiar
perquè em va fer
molta gràcia
i bueno
doncs
el proper dia
ja parlarem
el proper dia
parlarem
dels jardins
de la senyora
Conde
i de l'altre
que també
també té la seva
la seva tela
i parlem
de l'altre
de senyora
de Casa Vient
Josep
serem dipitats
fantàstic
i
nasi 22 de març
sí
sí
sí
mira
queden 284 dies
per finalitzar l'any
perquè és un any
de traspàs
doncs tal dia
com avui
un 22 de març
el 1931
arribes de Frecí
al Ripollers
s'inaugura
el tren cremellera
que passant per Carals
puja fins al santuari
de la mare de Déu
de Núria
el 1999
un 22 de març
s'inaugura
l'Auditori de Barcelona
dissenyat
per Rafael Monio
el 1984
a Barcelona
deixa d'editar-se
el diari
de Barcelona
el diari
de Barcelona
conegut
popularment
com el Brucí
i és
el degà
de la premsa
escrita
de la premsa
escrita
diària
espanyola
però la resta del món
també van passar coses
el 22 de març
a París
els germans Lumière
August i Lluís
presenten a la societat
pel desenvolupament
de la indústria nacional
de París
la primera pel·lícula
rodada
amb el cinematògraf
l'experiència màgica
del cinema
el 1903
un informe
sol·licitat
per Theodore Roswell
a la comissió
sobre el carbó
recomana
una reducció
del temps de treball
i un augment
del 10%
en els salaris
dels miners
nord-americans
el 1905
dos anys més tard
els miners
britanis
del carbó
menors de 18 anys
s'obtenen
la jornada diària
de 8 hores
ja veus
els americans
pensen
i els anglesos
el 1904
el diari
nord-americà
Daily Illustrated Mirror
publica
per meia vegada
a la història
una fotografia
en color
fa 120 anys
la primera
fotografia
en color
impresa
el 1933
un 22 de març
a Dachau
a 13 quilòmetres
de Múnich
al sud d'Alemanya
s'inaugura
el camp
de concentració
de Dachau
el primer camp
de presoners nazis
el 1963
un 22 de març
a Regne Unit
la banda britànica
de Beatles
treu el seu primer
àlbum
Please Please Me
i el 1968
un 22 de març
s'inicia
comença
el moviment
que conduiria
el maig francès
amb manifestacions
amb manifestacions
vagues
i ocupacions
ho dic perquè
el maig francès
va marcar
una fita
en la nostra
joventut
joventut
i civilització
eh
civilització
de la societat
mira
el 2006
a Euskadi
el que dèiem
l'organització
armada ETA
anuncia
un alto
del foc
permanent
el 2021
amb un
canódrom
ai
amb un cosmódrom
perdona
de Baikonur
a Kazajistan
es llença
el nanosatèl·lit
artificial
en Xaneta
es enlaire
l'en Xaneta
un nanosatèl·lit
català
per millorar
la connectivitat
5G
tot això
el dia
que l'Ignasi
va dir
l'Abel
dels estudis
de l'Àdio
un 22 de març
però va néixer gent
un 22 de març
també
home
als països catalans
el 1891
Pere
Bosch
i Gimpera
arqueòleg
i prehistoriador
català
de referència
el 1931
el Carlos
Ferrer Salat
que va morir
el 1998
el 1939
un músic
que a mi
sempre m'ha agradat molt
un brasileiro
que es diu
Jorge Ben
compositor
de Masquenada
País Tropical
Fiu Maravilla
Tramajal
i també va néixer
el George Benson
un guitarrista
estornilienc
de jazz
fantàstic
pel meu gust
el 1887
1887
va néixer
el més gran
dels germans
Marx
el xico
Marx
el 1907
el Jostrela
a Portugal
Lucía de Jesús
dos Santos
una de les tres
vidents
de Fàtima
monja
carmelita
descalça
que va morir
el 2005
el 1923
a Estrasburg
va néixer
Marcel Marçó
un mim
de fama mundial
que va morir el 2007
i que jo sempre
l'he tingut
com a referència
dels mims
el 1930
curiosament
va néixer
Estefem
Sondheim
compositor
i eteix
d'estudinem
especialitat
la seva especialitat
a la gènere
del teatre musical
que va guanyar
un premi Òscar
i nou
premi Estònia
etcètera
però curiosament
un 22 de març
a Londres
el 1948
va néixer
un altre compositor
i eteixista
aquest cas anglès
que es diu
Andrew Lloyd Webber
Baró
hi van fer Baró
més que ser
Baró Lloyd Webber
compositor
del Teatre Musical
Bitànic
i el 1993
i aquí
faig referència
entre altres
a la meva dona
va néixer
Enzo Bogrínzik
un actor uruguayà
conegut
per interpretar
en un maturcati
en la pel·lícula
Societat de la neu
molt guapo
molt guapo
Necrològiques
també va morir gent
als països catalans
va morir
una col·lega teva
perquè va ser
creu de Sant Jordi
una pianista
i promotora musical
catalana
Maria Vilardell
i Vinyes
i va morir
el 2017
a Barcelona
va morir
un economista
i empresari català
president del Barça
entre 1969
i 1977
es deia
Agustí Montal
i Costa
fill d'Agustí Montal
i Golubart
altre president
del Barça
i a la resta del món
també
també moria gent
a Torinja
a Alemanya
bueno
a Weimar
que Torinja
és la regió
Johann Wolfgang Von Goethe
escriptor alemany
pensador
poeta
novelista
pintor
i creador
d'una teoria
del color
que a mi
quan la vaig llegir
em va sorprendre moltíssim
a Moscú
a la gent que legava
el futbol
un porter de futbol
que ha sigut
referència
que es deia
Lev
i així
el 2001
va morir
un dels creadors
dibuixant
director
productor de cinema
animat
William Hanna
confundador
conjuntament
amb Josep Barbera
dels estudis
Hanna i Barbera
el 2004
a Gaza
a Gaza
Palestina
Hamet
i Yassin
possiblement
no digui res
polític palestí
però va ser
cap de Hamas
que va ser assassinat
ja el 2004
per l'assassit
israeliar
amb tres missis
alçats
des d'un helicòpter
de combat
i el 2013
un músic cubà
de jazz
pianista
un positor
arranjador musical
director d'orquestra
que per mi
també m'ha agradat
sempre molt
i per mi
un dels grans
músics cubans
Bebo Valdés
i avui
com a festa
com a memoració
el dia que
Ignasi García Clabel
ve aquests estudis
avui és el dia
internacional
de l'aigua
dia internacional
de l'aigua
imagines
amb la sequera
que tenim
ja va bé
un bé escàs
un bé escàs
que hem de protegir
i valorar
com anèndote
que tu amb això
estàs molt ficat
de Sant Ural
ho dic perquè
són uns sants
increïbles
increïbles
perquè
Epafrodit
de Filipos
de Xepla
de Sant Pau
i Esandari
Bisbe de Tarragona
Sant Vassili d'Anzira
un prevera
Déu gràcies
de Cartago
un bisbe
Benvingut
Docimo
un franciscà
Lea de Roma
una viuda
però és que
el luteranisme
ja saps que no tenen
però
que també recorden
un individu
que sembla ser
que en la seva religió
és una referència
Jonathan Edwards
un missió
doncs tot això
entre altres
moltes altres coses
que jo he fet
una petita selecció
l'any 45
me nèix l'Enric Major
ah
molt bé
tal dia que m'ho vull
i demà
Sant Josep Oriol
abans parlàvem del col·le
i tenim que dir
nascint demà
un dels col·legis
que tu
demà
demà va néixer
el patró
veus
i tenim que dir
no ho ha dit
que un sant
Sant Ferran
té que sortir
del Sant Ural
perquè no era sant
tu ho has dit
ja ho veieu
cada vegada
se'n d'agrada més
ara què dius això
Ignasi
i tu
digue'm
el 2009
fundes
o ets un dels fundadors
de Catalunya Religió
sí
en què consisteix
aquest mitjà de comunicació
bueno
és un portal
d'actualitat religiosa
en l'àmbit
de Catalunya
i ho vam
cofundar
Josep Maria Carbonell
actualment
president
de
el patronat
Blanquerna
que tenen diversos estudis
universitaris
i formen part
de la Universitat
Ramon Llull
ell i un servidor
acompanyats
d'en Jordi
Llisterri
que en va ser
el primer director
vam tirar endavant
aquesta iniciativa
amb el recolzament
sobretot
de diverses
congregacions
religioses
que tenen
una sensibilitat
pel país
i per
casa nostra
i que per tant
vam creure
que havia d'haver-hi
un portal
que
tractés
el fet
religiós
d'una manera
moderna
i d'una manera
posada al dia
en el 2023
reps el reconeixement
del govern
de Catalunya
llorant
a la creu
de Sant Jordi
per la teva
gran convicció
en construir
des de l'escolta
i el diàleg
una societat
més empàtica
i tolerant
on la tens
guardada
jo crec que són
molt generosos
els que van
redactar aquest text
però
no m'inventa res
no, no, ja ho sé
ja ho sé
si ho tinc
en el diploma
que et donen
quan et donen
la creu de Sant Jordi
posa aquest text
i per tant
és el motiu
per qual
diríem
que te la donen
va ser
home
em va impressionar
em va agradar
jo sé que la creu
de Sant Jordi
la té molta gent
però quan et truquen
i et diuen
que te la donen
doncs penses
sempre que hi ha molta més gent
que la podria tenir
que ha fet més coses
que tu
i això segur que és veritat
però bueno
d'això
a no acceptar-la
no em va semblar
i la vaig acceptar
molt honorat
i amb molta il·lusió
i me la van lliurar
el 4 de juliol
en el
el Teatre Joventut
de l'Ospiralet
de Llobregat
on la tens guardada?
no
la llueixo poc
perquè
no, avui no l'has portat
no, no l'he portat
no
la tinc guardada
de les tots
que em van donar
amb una
amb un
amb el pin
i la creu
que la creu
és un quadrat
potent
amb un cordó
i esclar
la creu
no me la posaré mai
però el pin
sí que a vegades
me'l poso
me l'he posat dos vegades
des del 4 de juliol
sobretot
quan
ara que vaig fer
això del 40è aniversari
de les presons
hi havia aquesta taula rodona
en el Palau
de la Generalitat
aquell dia me la vaig posar
i en fi
i l'altre dia
no ho recordo
l'he portat un parell
de vegades
mira has dit
una de les coses
de tant en quant
discrepo
que t'ho has dit
hi ha hagut
molta més gent
que ha fet més coses
que jo
però sí
jo diria que l'important
a la vida
no és fer moltes coses
és fer-les bé
si te l'han donat
nene
com ho deia aquell
vol dir que tinc molts amics
perquè això
no, no
això no es dona per amistat
no comences amb la falsa humilitat
no, però això requereix
de moltes cartes
de gent que recolzi
i tant
la teva candidatura
i jo que he estat
a dintre
d'alguna manera
col·laborant
que al pare Manel
li donessin
bueno, amb ell
a la fundació
però era ell
t'hi van donar
i tant
no és fàcil
a mi em consta
que ho havíem provat
jo t'ho dic
que ja he estat
aquí hem tingut
per sort
convidats
que han tingut
la creació
de Sant Jordi
i no és perquè
un conseller
s'inspiri
té que anar
al darrere
d'una base
base de gent
i no és
que et manca
per fer
que et manca
per millorar
la convivència
uf
bona pregunta
no, jo crec
que per millorar
la convivència
és una pregunta
molt
solemne
però jo crec
que hem d'anar
visquent
el dia a dia
amb onradesa
d'acord
i amb ganes
de posar pau
i no guerra
arreu
això jo crec
que el que em manca
és això
però això em manca
a mi
em manca a la societat
i ens seguirà
mancant sempre
però jo crec
que hem de ser capaços
de vestir
un món diferent
ahir tenia
ahir no
el dimecres
vaig tenir l'ocasió
de fer una
una conferència
amb nois i noies
de segon de batxillerat
d'una de les escoles
i bueno
jo els hi deia
que
una de les coses
que m'omple
de satisfacció
tenint un auditori
jo a davant
és veure
que la vida
continua
i que espero
que la millorin
respecte al món
mal girbat
que els hi deixem
que penso
que deixem
un món
una mica complicat
encès
amb guerres
amb una economia
de l'armamentisme
molt potent
denunciada
per l'Arcadi Oliveres
economista
en moltíssimes ocasions
i en una societat
de consum
que no acabem
d'encertar
com podem fer-ho bé
per repartir
la riquesa
i per treballar
en la pau
segurament
els creients
diem que això
és el cel nou
i la terra nova
que en aquest món
no es pot
aconseguir
però hi hem de lluitar
per aconseguir-lo
mira
finiquet
acabarem el programa
amb una frase
amb una teoria
amb una dita
de Lucius Aneus Seneca
que va anir a Còrdoba
4
l'any 4 abans
de Gero Crist
que era un escriptor
romà
filòsof
polític
de madur
però va dir una frase
que
que eres
que quadra amb tu
i quadra amb mi
ho intento
mentre visquis
segueix
aprenent
a viure
Salut i ràdio
ens retrobem
en el proper programa
Adiós
Bona nit
benvinguts a
bits 40.0
amics
S1
amic
rogarantia
i no amic
lo González
ho l'ha aconseguit
ho l'ha aconseguit
ho l'ha aconseguit
que no vingui
a la sisena
ha fallat
i ens falta
el Pierluigi
ningú ho entén
encara
han passat un minut
i encara no he entendut
què està passant
però
aplaudiments
crits
ara en sèrio
el trobeu a faltar
Lluís
sí
el trobeu a faltar
perquè el González
el Pierluigi
no ha pogut venir avui
estava curant
evitant
segurament
que algú
quedi en cadira
de rodes
sona molt
remontant
però és cert
és cert
és cert
així de
importants
són les vides
d'alguns
mentre jo
em preocupo
de pujar els volums
hi ha una persona
el mateix
està salvant
està salvant
la mobilitat
d'una persona
i pujar
els humors
de la gent
a mi em poses
de bon humor
que puges
el volum
a mi em puja
una altra cosa
I love you
xaval
s'està fent un cor
s'està fent un cor
amb les mans
sí sí sí
doncs
això
bona nit
a tots
els ullets de nou
aquí un nou
divendres
perquè se m'entra
el divendres
i avui
ja hem acabat
el repàs
el 24
finalment
gràcies a Déu
perquè ja s'estava fent cancino
una mica
després de dos mesos i mig
s'ha acabat el 24
que no
segurament encara
treurem alguna cosa
però bueno
jo n'he portat una
no serà l'Oidis
l'Oidis
hem de mirar
la de les entrades aquelles
després tu
ve l'Oidis
a Barcelona
per els que no ho sàpiguen
exacte
i si hi haurà
hi haurà baralles
per anar a veure l'Oidis
masses coses
venen ja
una mica prou
jo estic patint
ja molt
no home no
el que s'ha d'aconseguir
permís
per poder aconseguir
totes aquestes coses
però mai
està malament
que hi hagi oferta
sí
sí d'acord
i avui
parlàvem
fora d'antena
fa uns minuts
que quina és una mica
l'estructura del programa
d'avui
sí que tenim
algun especial
tenim de fet
preparats
un especial
del mític S1
i també tenim
una continuació
de l'especial
del Rubén
per si
se tercia
i cap
eh
cuidado
veurem
coses molt interessants
per tant
pel programa d'avui
i doncs
si us sembla
fem
comencem
amb el que hem dit
novetats
que cadascú
portem unes quantes
o sigui que
no sé
per exemple
S1
per ordre d'arribada
al local
jo que he sigut
el primer avui
i sense que serveixi
de precedent
sí
en l'apartat de novetats
la veritat és que
m'he tirat bastant
la guitarra
ja que partaven
dos dies
de tecno i tal
i us he portat
algunes cosetes
exceptuant un tema
més aviat
el que és una mena
rock
entre cometes
i la veritat és que
la primera referència
que us he portat
que és una banda
que es diu
MoMA
amb O i dos
i més ja
que
no
aviam
en l'edat
en debat
sobre si són novetats
o no són novetats
o són originals
no són originals
gens originals
però
m'encanten
exacte
són unes ties
són unes ties
de Brooklyn
que foten
indie rock
de tota la vida
guitarrers afiladetes
i veus melòdiques
i em flipa
estan a la primavera
i jo seré el primer
a la llista
venen
venen
quin dia
ho sabem o no
el dia que
el dia que toquen
el dia que jo estaré
de primera fira
vaja merda de preparació
eh tio
això no és digne de tu
segur
venen
venen
el divendres
divendres ja estarem destruïts
però
hi serem
perquè el primer dia
ja acabarem
mortimers
és molt probable
hem de fer
una dosificació
com mai de forces
perquè
tots tres dies
els que anem
bueno aquí tots tres
venen el dijous
perdó
dijous
bravo
vinga
estarem perfectes
perfectes
perfectes
anirem molt forts
a veure
molt mal
sona així de bé
aquest tema
I want you
I want you
fever
molt bé
pick up and lever
pick up and lever
pick up and lever
I want you
fever
pick up and lever
I want you
tear her to shreds
I'm right on it
you can't play it off
you can't play pretend
I'm right on it
really can't believe
she doesn't feel it
even I can see that
you don't mean it
everybody knows
that
this is going down
we're the talking
itself
well ja veia el rotllo
poca novetat
però ens agrada
sí
molt
ens agrada molt
sí
sí
tio
al final
sempre ho intento explicar
de males
perquè no em surt
prou també
el meu cervell
està molt clar
locutat
les paraules
no em segueixen
però al final
tio
la música
és això
tio
vull dir
que
transmetin
i que facin
disfrutar
vull dir
pot ser
algo
absolutament
trilladíssim
però si
mola
pues
palante
i disfrutarem
el primer
suposo que serà
un concert de tarda
m'imagino
de pinta
de pinta
té pinta
el concert de la set
i pico
perquè comencis
a animar una miqueta
ens abraçarem tots
ara ara
que gran
el primer dia
quan entres allà
al primavera
tio
és una sensació
meravellosa
hòstia tio
una sensació
de frescura
sí
és com un dos adorantes
sí
sí
sí
sí
bueno
seguim
i si us sembla
ja que tinc aquí
el mando
passem a la meva
novetat
baixo una mica
el volum
aquí
dels moma
que encara sonen
no sé si coneixereu
el segur
segur
un artista
que es diu
segur
coneix tot
Ljuz Lagun
us sona
bé
aquest artista
que té un nom
de Trevor
em sembla
Trevor
alguna cosa
Powers
Trevor Powers
és inventat
és inventat
no pots dir Trevor Powers
no
no
doncs es diu
que és així
vull dir
el power del 89
es diu Trevor Powers
aparentment
semblava mentida
però sí
és un nom
de superheroi
la seva personalitat
A és Trevor Powers
exacte
i el B és
Power Trevor
no
Power Trevor
hòstia
Power Trevor
pues
aquest senyor
té un disc
acabat de sortir
dalt del font
que es diu
Rarely Do I Dream
i
l'anterior
no sé si el vau escoltar
jo el vaig escoltar bastant
crec que va estar ben considerat
és el 23
23
23
va estar ben considerat
a llistats així
de finals d'any
i tal
i el vaig escoltar bastant
com hem cabit
amb l'etiqueta
una mica
dura
del Dream Pop
no?
és una mica
durillo
però penso que
l'etiqueta dura
del Dream Pop
eh
això seria
un
estic pensant encara
un oxímoron
del puta mare
sí, sí, sí
però bueno
eh