This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Bits. Molt més que nits d'electrònica.
Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 o 11 de la nit.
Bits. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i on van ser estrenades o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat, tot això i més,
ho trobareu al programa L'Audició que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o en les seves repeticions.
Us hi esperem!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història,
un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
I les ciutats, les nostres roques i el vent que ens mou.
Aquesta escala és el teu racó.
La nostra gent t'està esperant.
Ara és el moment de gaudir de Catalunya amb els 5 sentits.
Catalunya és casa teva.
Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
La nostra gent t'està esperant.
Benvinguts, benvolguts i ben trobats.
La poesia és un gènere literari i una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic,
convertint-lo en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa,
nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
En parlar de poesia estem parlant d'art,
que sens dubte és la part literària quan s'escriu i es deixa tot un munt de sentiments i emocions a cada lletra.
Es caracteritza per ser una manifestació dels sentiments, les emocions i les reflexions
que pot expressar l'ésser humà al voltant de la bellesa, l'amor, la vida, la mort
o qualsevol altre tema o idea per mitjà de la paraula.
En altres paraules, la poesia és una forma diferent de llenguatge que ens permet expressar allò
que a vegades és inexplicable amb el llenguatge quotidià.
És una de les manifestacions artístiques més antigues.
La poesia es val de diversos artificis o procediments a nivell fònic-fonològic, com el so,
semàntic i sintàctic, com el ritme,
o de l'encavalcament de les paraules, així com de l'amplitud i significat del llenguatge.
Ai, és més fàcil la poesia que pronunciar en cabalcament.
Tot i això, d'acord amb la definició de poesia que proposa la RAE, la Real Acadèmia Espanyola,
la poesia és la manifestació de la bellesa o del sentiment estètic per mitjà de la paraula,
en vers o en prosa.
Per això, actualment la poesia pot estar composta tant en vers com en prosa,
i no per això deixa de ser poesia.
Per parlar, escoltar i sentir poesia,
avui, en el programa número 92 del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats,
ens acompanyen tres poetesses que formen el col·lectiu poètic anomenat Esomar Verge.
Esomar és l'acròstic format per Esther Fernández Espósito,
Sònia del Campo Gómez i Margarita Muñoz Liarte.
Benvingudes. Com esteu?
Hola, hola, hola, què tal?
Hola, hola, hola, hola, hola, hola.
Acròstic és una composició poètica formada per les lletres inicials, mitjanes o finals,
amb les quals es construeixen una paraula o una frase.
Doncs, dona la casualitat que Esomar coincideix amb les sigles corresponents
European Society for Opinion and Marketing Research.
És a dir, la recerca d'opinió i mercats.
Esomar és l'organisme internacional que representa els especialistes en màrqueting i investigació de mercats
i l'interès dels quals se centra en l'estandardalització de la qualitat dins de la indústria.
Us hi he avisat.
Sí, bueno, però Esomar...
Esomar verd...
Esomar verd...
És doble...
Esomar verd...
Es doble S.
Escriu amb dos S.
Ah.
I Esomar, organisme internacional, s'escriu amb una sola S.
Ah, aquí està la diferència.
Ja ho sabeu, ja ho coneixíeu?
No, no, no, ens ha sorprès bastant.
Aviam, parlant d'aglòstics, agafarem la lletra P per titular Poesia, Poetes, Paraules amb Passió,
que és el contingut radiofònic del que avui vosaltres tres en sou les protagonistes.
Primer pregunta per a les tres.
Què és la poesia per a vosaltres?
Comença tu, Margarita.
És la que estàs més a prop.
La poesia.
Doncs la poesia és l'expressió dels sentiments que, bueno, que estan dintre de nosaltres i necessitem expressar-les.
I llavors, doncs, bueno, és quan les escrius, amb les lletres, amb la poesia.
Llavors, poesia és tot, és el sentiment, és la vida, és viure.
Passió de viure és poesia.
Ester, Sònia, esteu d'acord?
Sí.
Sí.
Cadascuna s'ha de tenir la seva forma.
Jo, per mi, la poesia, jo sempre ho he dit, que és quan el meu cor parla.
Llavors, tan puncet, escric.
O sigui, per mi poesia és això.
Sempre ho he dit.
A més, moltes vegades ho dic en castellà perquè queda com més poètic, no?
És l'habla de mi corazón.
Bé, jo crec també que és una forma de reivindicar moltes coses, no?
També, exacte.
És a dir, la poesia, per vosaltres, podríem dir que és el mitjà que feu servir
per expressar i donar a conèixer la vostra opinió sobre determinats temes
d'una manera vella, fent un ús savi de les paraules i els recursos literaris.
Més o menys.
Sí, exacte.
Sí, sí, sí, perfectament, ho has definit perfectament.
Llavors, comencem.
Qui és cadascú de vosaltres?
Bú?
Bú, és suposo.
Jo soc Margarita Pinyoz.
Bé, sempre, tota la vida, m'ha agradat la poesia, sobretot quan a l'escola, no?
Em vaig afeccionar llegint els llibres a Becker, a Calderón, a tots aquests,
que m'apassionava la seva forma d'escriure per les rimes, la seva forma de fer els poemes, no?
I a raó d'aquí, doncs, bueno, tinc la facilitat de poder expressar-ho d'aquesta manera també,
perquè realment la poesia és parlar d'una altra manera, no és parlar amb el sentiment directament.
I, bueno, doncs, de fet, gràcies a fer aquestes expressions, vaig fer les poesies
i d'això dels poemes vaig publicar els llibres, els dos peus maris que tinc,
les poesies poètiques, i que es diu així perquè realment volia donar la veu a tot el sentiment
i, bueno, les injustícies, totes les coses que és, com deia Sònia,
que, bueno, que pots parlar a través dels versos.
I, bueno, ja està en principi, doncs, això.
I qui és Esther Fernández i Espósito?
Doncs, doncs, mira, Esther és una persona de carrer, una dona senzilla,
una dona que, a través de les seves lletres, vol, com hem dit abans, no?,
reivindicar moltes coses, tant amor, desamor, injustícies que tenim en aquest món actual,
que cada vegada ens dona més per escriure, tenim més motius per escriure.
Jo vaig néixer amb tot aquest món de les lletres, degut que m'agrada molt el teatre
i vaig començar a fer petites obres de teatre ben joveneta, com un hobby,
i, bueno, tot d'amagat, tot d'amagat, perquè a casa no eren de lletres,
eren tot més de ciències i jo tot ho feia amagat, ningú sabia que jo escrivia.
Ho vaig parar durant un temps, quan vaig començar a la universitat,
bueno, em van desviar altres ossis,
i després ho vaig prendre un altre cop degut a la meva filla,
que ella em va veure, que escrivia, i em va preguntar què era això, mama,
què és aquesta carpeta, i ell em va dir, però per què no ho poses per aquí que ho veixi la gent?
I jo dic, no, perquè és un tema meu, és molt personal.
No, però tu ho posa, no sé què, i una amiga meva també em va dir,
però què fas? Tu posa-ho, a veure què.
I, bueno, fins avui, a veure què, doncs ja tinc el meu primer poemari.
Ja fa un any, just fa un any, que vaig treure el meu primer poemari.
Em va costar molt, perquè, bueno, el que diem, no?,
per mi era un tema molt personal, era un tema molt íntim, les meves lletres.
O sigui que...
Esther, tu ets nascuda a Barcelona.
Jo soc nascuda a Barcelona.
I Margarita?
A Barcelona.
I Sònia?
A Barcelona.
I qui és Sònia del Camp?
Uix!
No, doncs una persona també, una dona, molt normal,
i que...
Bueno, a mi m'agrada escriure, perquè jo crec que soc...
No sé, jo és que aniria cridant per al món, no?
Per totes les injustícies que veig, totes les coses...
Per mi el món està fatal, d'acord?
Però, bueno, com no el puc arreglar, jo cridaria.
I per no cridar, que queda raro, i potser em tancava en algun lloc,
doncs llavors escric per, bueno, és la meva forma de cridar, no?
I, bueno, jo escric des de molt petitona.
És que no me'n recordo.
Quan la gent em diu des de quan escric, no sé, des de molt petitona.
Em va donar per escriure poesia, contes infantils,
i, bueno, fins ara.
Quan era petitona no cridava, era una altra cosa, no?
Però ara sí, ara sobretot és donar veu, no?
A les injustícies o coses que jo em semblen que no estan funcionant, no?
I com vas començar, tu, Marga?
Com vas començar?
Vaig començar, doncs...
Doncs, bueno, de sempre, de...
Bueno, l'any 98 o així, vaig començar a escriure poemes així, tímidament, no?
I després, a poc a poc, doncs, bueno, em vaig per jubilar,
i això em va ajudar a tindre molt més temps de poder dedicar-te a la qual m'agrada,
perquè jo he estat treballant en una entitat financera,
i, aleshores, això de lletres té poc,
principalment són números tot,
i, bueno, per qüestió d'ajudar a casa i tal,
vaig preparar-me per treballar,
i, bueno, jo volia anar amb un altre tema més de lletres,
però, al final, mira,
va sortir l'oportunitat de poder entrar a treballar en una entitat financiera,
i vaig fer-ho,
i sempre em havia quedat la cosa d'escriure
i de poder fer, bueno, poesia tranquil·lament,
i amb el temps que pogués, no?
I, bueno, com deia, de fet, de la prejubilació,
tenia molt més temps,
i vaig recopilar totes les poemes que tenia a casa,
i com també m'agrada la fotografia molt,
doncs sempre faig els àlbums del fotolibre,
perquè, dels viatges i tal,
i vaig juntar la fotografia i la poesia,
i amb això vaig fer el primer àlbum fotogràfic de tot, no?
I d'aquí vaig pensar,
dic, ostres, dic,
a mi, jo quan llegia els llibres,
oi, perdó,
quan jo llegia les poesies d'altres poetes,
doncs t'empatitzes, no?
I hi ha moments que estàs com un estat d'ànim, no?
Que potser estàs nostàlgic o estàs trist,
o que sigui,
llavors, quan llegeixes o escoltes una cançó,
te transmet tot el sentiment.
I llavors jo vaig pensar,
doncs jo també puc fer això,
jo podria també compartir,
i m'agradaria,
perquè també m'agrada recitar,
i llavors poder compartir-lo
i ajudar altres persones,
igual que m'han ajudat a mi,
a poder passar segons quins moments, no?
Perquè a vegades tu vols parlar de sentiments que tens
i necessites,
com deien elles, no?
O sigui, injustícies o moments de la teva vida
que estàs, doncs, content o no, o tant,
i necessites expressar-lo i exerir-li,
llavors una cosa era aquesta.
I va ser com es diuen,
bueno, doncs publicaré el llibre,
i, bueno, publicaré els poemes
i l'oportunitat de poder compartir també,
perquè, clar, alguns són de les experiències pròpies,
altres són d'altres persones,
o també, doncs, per propi fet de fer poesia,
de fer que sigui, que tingui ritme,
que tingui melodia,
m'acostumo a contar-los i tal,
perquè agafi, doncs, realment al final és com una cançó.
I per això, doncs, vaig publicar els dos llibres,
un en castellà i un en català,
perquè, clar, poesia són sentiments,
i els sentiments no ens poden traduir,
i llavors, doncs, hem de tindre el poema en castellà,
perquè és la meva llengua materna,
i el català, perquè és la vida que tenim això.
i així va començar tot, i aquí estic.
Fantàstic, una vida plena, eh?
Et jubiles, escrius, fotografies, jugues al golf,
no pares, eh?
No, no, no, no.
Sí, pel que entenc, la Sònia diu que,
ja ben petiteta, va començar,
tu vas començar d'alguna manera,
quan et prejubiles...
Bueno, jo ja escrivia abans, eh?
El que passa és que...
T'hi dediques...
Per poder fer-ho plenament, sí.
I l'Ester?
Jo, com he dit abans...
Tu, d'amagatotis...
D'amagatotis, doncs, bueno, jo vaig començar...
Que tenia...
No, no vull equivocar-me,
però deuria tindre de 13, 14 anyets,
que ja començava a fer les meves petites obres de teatre,
perquè jo feia teatre a l'escola,
com he dit abans, doncs, m'agrada molt,
i degut a això, doncs, bueno,
feia les meves petites obres de teatre,
i fixa-t'hi, ara no em veuria en cor de fer una, eh?
És que és molt curiosa.
Però segur que et veus en cor de llegir un poema.
Ara que una de vosaltres
fem un petit canvi de registre,
i cada una de vosaltres recita un poema vostre.
Val.
Aviam els soients, què opinen?
Que bueno, jo...
Bé, tres metres s'ho aneu preparant,
deixem que expliqui als soients,
que es perden, a part de tres poetesses,
que ara veurem de quina pasta estan fetes
i quins poemes ens llegiran.
és curiós, tres poetesses,
tres parells d'ulls maquíssims
i de colors ben diferents.
Un blau cel, marrons i negres.
És curiós.
Fins i tot teniu poesia a la mirada.
He quedat bé, eh?
Vinga, digam que ho hauries dit, tu, Sònia.
Jo et vull dir una cosa,
i és que en comptes de...
Te voy a cambiar un poquito el programa, eh?
Però bueno...
No, en comptes de...
Ja estic acostumats a les dones.
Nosaltres normal...
No, però nosaltres normalment,
quan recitem juntes,
ja tenim un poema
que està escrit per les tres
i és una forma de presentar-nos.
Perfecte.
Vale?
I llavors, doncs, bueno...
Perfecte.
A veure, jo soc un presentador fàcil.
Comencem amb aquest.
Deixeu-me fer una pregunta única.
Una, eh?
Poetes o poetesses?
Poeteses.
Poeteses.
Poeteses.
Poeteses.
Sí, sí, sí.
Endavant.
Però si en dius poeta,
també t'entenc, eh?
Això ho porto dient.
Això ho imagino,
però sempre he tingut una mica d'aquestes...
Però pensa que aquí tenim un corrector molt saber
i que quan s'acaba el programa...
Sí, sí, el primer que fa és...
Perquè és...
I jo soc encara dels que penso
que encara que sigui això una ràdio,
estiguem i fem un programa de ràdio
sense grans pretensions,
és un programa públic.
Exacte.
I aquí s'ha de fer bé.
Sí.
Sònia, com vulguis.
Bueno, doncs, aquest és el poema
que hem escrit entre les tres, no?
És la nostra presentació.
Va, obreu.
Jo crec que us donarà peu molt
a sapigui com som, no?
I, bueno,
és en castellà
i es diu
«Soy solo lo que ves».
I diu així.
«Soy solo lo que ves.
Soy solo una mujer.
Mírame por arriba,
por abajo,
por delante
y del revés.
Ya sin miedo a sentir,
pues las lunas
sin trabas ni prejuicios
me han enseñado a vivir.
mírame con defectos
y virtudes,
en cueros mi fragilidad,
transparentes mis palabras
sin importar
lo que dirán.
Renacida de mis cenizas,
pues el fuego destruye,
mas la fuerza del alma
da alas para volar».
«Soy solo lo que ves.
Soy solo una mujer.
Soy solo una ama decidida
a romper líneas impuestas
al nacer.
Líneas invisibles,
disimuladas,
oscuras o a plena luz,
marcadas,
grabadas a fuego,
a gota malaya
o a imposición.
Deshojando cada copa
de mi armadura
como protección,
endurezco la piel
de mi cuerpo
sin tener repesalias
ni condición.
No busco ser heroína
de esta sociedad,
sino reivindicar
sin desfallecer
nuestro respeto
y nuestra igualdad.
Soy solo lo que ves.
Soy solo una mujer.
Soy madre,
hija,
hermana,
esposa,
amiga y amante.
Vivo cada personaje
a mi antojo y parecer,
sin esperanza
de que nada ni nadie
me traduzca
el manual
que les acompaña.
Siento el amor
en colores
y escojo a quién
y cómo le pinto
el color que le corresponde
en el lienzo
de mi día a día.
Creo así mi galería
de logros y fracassos
dejando enmarcado
en arcoíris abstracto
la libertad
que me otorgue
por ser mujer
y vivirlo
con mayor orgullo.
Que maco.
La primera poetesa,
la Sònia,
la segona,
la Margarita,
i ha acabat
l'ester
d'aquest poema
titulat
Soy solo
lo que ves.
Fantàstic.
Aquest poema
està en els llibres
que heu editat?
No, no.
Per això ho preguntava,
perquè m'honorava
que,
per la lògica,
una poesia
escrita
assismen
a tres
maneres
de pensar.
Estic molt bé.
No,
estem en un petit
problema tècnic
que hem posat
a l'aire condicionat
i l'ester
està morta.
Ara ho arreglem.
Perdó.
com
s'us va córrer
fer un poema
a tres mentalitats
a sis mans?
Bueno,
suposo que
com
fem moltes
no,
hem fet
col·laboracions.
Recitals,
fem molts recitals
juntes,
les tres,
doncs
va ser la Sònia
la que va
aportar la idea
de dir
i si fem
les tres juntes
i és la nostra
carta de presentació
quan fem
aquests recitals.
i va vindre per aquí.
Ella va vindre a la iniciativa,
va començar a Sònia,
ens va dir
noies,
us envio això
i continueu.
I aquí que ens vam enganxar
la Marga i jo.
Doncs m'ho poso molt fàcil
per la pregunta
quina metodologia
teniu
per escriure poèmias?
Cap.
Comença, Sònia.
Cap.
A veure,
la poesia
abans
hi havia tot
un format,
d'acord?
Però la poesia
ha evolucionat
moltíssim.
Ara la poesia
la pots escriure
totalment lliure
sense cap mena
de format.
Llavors,
cadascuna,
jo crec que tenim
el nostre mètode
diferent
i el que poses,
et poses a escriure
alguna cosa.
Jo faig normalment,
la meva poesia
sempre és
molt musical,
però cadascuna
té el seu estil.
Llavors,
no hi ha un mètode
de dir
tinc que escriure
això d'aquesta manera
o d'una altra.
No, no, no.
Jo crec que és
sentiment,
totalment sentiment,
o sigui...
I tu què dius, Marga?
Sí, el mateix,
estic d'acord
totalment amb això.
Perquè,
per començar,
quan comences a escriure
és perquè ho sents a dintre,
no necessites treure
i llavors
és quan comences,
és la inspiració,
no,
que diríem.
I llavors
comences a escriure
i després,
bueno,
potser sí que perquè
al final
quedi bé,
doncs,
bueno,
no quedi bé,
sinó que expressi
tot el que vols fer,
potser jo,
en el meu cas,
la repasso
i a vegades sí que
busques les paraules,
jo acostumo a buscar
les paraules també
que siguin exactes
perquè en poques paraules
dius moltes coses,
la poesia té aquesta
característica
i aquesta,
bueno,
manera d'expressar
i en poquet,
doncs,
has de dir molt
i llavors,
doncs,
em busco
i també com ella,
la musicalitat,
la rima,
m'agrada molt
i llavors,
doncs,
bueno,
és una qüestió
d'acabada per filar
però,
bueno,
el procés és aquest.
A mi m'agrada també
comptar les paraules
perquè coincidessi
a l'hora de llegir-la
que tingui musicalitat.
Per el que expliqueu,
entenc que no aneu a cercar
les muses,
espereu que les muses
us vinguin.
Exacte.
Les muses són nussals.
Cada dia,
cada dia.
Són nussals.
Són nussals.
Nosaltres,
em dóna la sensació,
crec que les tres
amb això estem d'acord,
no?,
que no som les típiques
que vaig a seure
a veure què és el que em ve.
Jo crec que és més
vaig a seure
perquè necessito,
saps?
Et notes que n'hi ha
alguna cosa dins teu
que t'està dient
escriu.
O que no pots dormir,
també.
Exacte.
A què no es m'oblida?
A la nit,
és a la nit.
A mi la so no m'ho treu.
No, a mi sí.
Jo soc com l'amarga.
Jo m'he arribat a aixecar
d'allò d'estar dormir.
Sí, sí,
i et venen
i dius,
no, no, no,
aixecat perquè a mi se m'oblida
al minut dos.
O sigui,
al minut dos ja se m'oblida
el que m'ha...
Llavors suposo que
amb això coincidint,
no?,
que no som de
vaig a seure
a veure si em ve algú.
No, no, no, no.
És com que
tens una sensació
que dius,
haig d'escriure.
Vull dir,
és que et venen
les paraules,
et venen les frases,
et venen...
Jo soc, per exemple,
i jo crec que vosaltres també,
per el que hem parlat moltes vegades,
començo a escriure,
jo tinc una llibreta
que sempre dic
que és una llibreta pollosa,
perdoneu l'expressió,
però és que és autènticament així.
És molt ben definit.
O sigui,
la meva llibreta fa por,
no l'ha vist ningú
perquè fa por,
però és un escric.
Jo soc d'escriure,
jo encara soc la de...
De paper.
Paper.
La primer de paper.
Sí.
I tal qual venen escrivint,
no?
I després ja,
evidentment,
repasses perquè dius,
bueno,
anem a posar-li aquesta musicalitat,
no?
Aquesta d'allò.
Però en aquell moment
has d'escriure...
Escrius la idea.
Sí.
Jo,
com va dir una amiga meva,
diu,
la poesia te pose...
I després fas un esorcismo
i la treus.
Una meva meva...
Em va dir això.
És curiós perquè
aquí hem tingut de convidats
a pintors,
a escriptors,
i sempre cantants.
I fins a vosaltres
sempre ens han comunicat,
dient,
no, no,
jo em poso a treballar
perquè si veuen les mosses
que em trobin treballant.
Vosaltres,
no, no?
No.
És una manera de...
En un mercadón
no tindreu la punta
i parar-me amb un racó
allà amb el mòbil
gravant.
Perquè no se m'oblida.
Imagina fins a quin punt
hem arribat.
És curiós perquè això
em recorda una anèndota
de final del 1600
amb un dels primers
compositors de música glàssica,
que era un cura,
un capellà,
que es deia Antonio Vivaldi,
d'italià,
i que deien,
li deien el Prete Rosso
perquè era Pèl Roig,
i que,
conta l'anèndota,
que estava fent una missa
i va parar de la missa
perquè li va venir
la inspiració.
Després,
fabula,
encara diuen que va ser
l'estació de la Tardó,
perquè en un moment
estava...
Era la Tardó
i ja estava feixent missa.
I jo no havia sentit
res més,
fins a vosaltres,
d'aquesta inspiració,
que les muses
us interrompeixen
la compra
al supermercat
i la missa
del Prete Rosso
a l'Antoni Vivaldi.
Va ser boníssim.
Bueno,
és que jo crec també
que,
clar,
igual hi ha gent
que es dedica
exclusivament a això,
llavors,
s'ho pren
com una feina,
o sigui,
com una feina
de quatre hores,
de vuit,
de lo que sigui.
En el nostre cas,
la nostra feina
per alimentar-nos,
no?
No és aquesta,
no?
Això és passió.
Exacte.
I llavors,
la passió et ve
quan ve.
Exacte.
I, bueno,
esclar,
m'ha enxafat
una pregunta
que tenia.
Que deia,
escriviu cada dia?
Jo entenc que escriviu
quan la musa ve.
És que cada dia,
que sí,
cada dia tens alguna cosa
que dir, eh?
No, jo no.
Cada dia no,
no cada dia,
però la Sònia sí.
Jo escric cada dia.
La Sònia escric cada dia.
Jo no,
jo reconec que no,
que jo,
n'hi ha temporades
que em venen moltes coses,
n'hi ha temporades
que potser
pel meu dia a dia,
no?,
de l'estrès
de la feina,
d'estrès
de diversos temes personals,
doncs no em ve res,
però suposo que també
perquè jo
m'he quedat tancada
i no deixo que entri,
no?
Jo no soc de l'escriure
cada dia,
no?
Jo escriure
tampoc cada dia,
cada dia,
tampoc,
però sí que és cert
que en el moment
que en el moment
que alguna cosa
veus o necessites,
la dius,
alguna vegada
sí que m'he ficat
a treballar,
entre cometes,
perquè potser,
jo què sé,
com ara aquesta
que volíem fer
un poema,
les tres juntes,
doncs clar,
és un projecte,
no?
Evidentment,
l'inspiració et ve
quan dius
de què vols parlar,
llavors et ve,
potser no et ve
quan estàs sentat allà
a escriure,
sinó saps que tens
aquella cosa
que vols dir
i et ve quan ve
la inspiració,
però sí que et poses
el projecte
de vegades
sí que ve
de fer,
per exemple,
aquest poema
de tres,
de tres,
les tres parlades.
Entenc que,
a veure,
la vostra metodologia
és l'inspiració,
no és el paper
i el full
i una hora
cada dia
jo crec que és
és el que t'he dit,
però és que la inspiració
crec que és la passió,
pot ser una passió bona,
una passió dolenta,
eh?
Això,
però que és això,
no?
És una cosa
que et surt
de dintre,
com...
I després també
de coses
que a mi jo veus,
no?
Sí.
Perquè jo,
per exemple,
va ser molt graciós,
jo sempre ho explico,
això,
però és que a mi m'encanta,
no?
Vaig veure una vegada
tenir una parelleta
darrere meu
que s'estaven discutint
i jo vaig per a Orella.
Ah!
La vieja del busilló.
i vaig per a Orella
i vaig dir,
a veure què es diuen,
a veure com us diuen,
com us ho diuen,
no sé què,
i goita d'ahir
va sortir un poema
de veure aquesta discussió.
Llavors,
coses que veus,
no?
Del dia a dia
o estàs veient la tele,
no?
I et surt una notícia
i, per exemple,
la Sònia és molt d'això,
no?
Sí.
De veure alguna cosa
i ràpidament
ella ja està reivindicant
el que ha vist,
no?
Jo crec que també és això
el que ens inspira,
el dia a dia,
el caminar,
el veure-ho tot.
I see trees of green,
red roses too,
I see them bloom
for me and you,
and I think to myself
what a wonderful world
I see skies of blue
and clouds of white
bright blessed day
and a dark sacred night
and I think to myself
what a wonderful world
the colors of the rainbow
were so pretty in the sky
are also on the faces
of the people passing by
I see friends shaking hands
saying,
how do you do?
they're really saying
they're really saying
I love you
I hear babies cry
I watch them grow
they'll learn much more
than I'll ever know
and I think to myself
what a wonderful world
and I think to myself
what a wonderful world
Dana Williams
és una cantautora,
guitarrista
i poetesa
nord-americana
va néixer
a Los Angeles
el 17 de juliol
del 1989
és a dir,
de 34 anys
filla del músic
i compositor
David Williams
que és famós
pel seu treball
juntament amb Michael Jackson
durant més de 30 anys
Dana Williams
durant la seva infància
sovint va acompanyar
el seu pare
a l'estudi de gravació
i finalment
va conèixer Michael Jackson
a causa
de la posició
del seu pare
com a guitarrista
del cantant
durant 30 anys
el seu pare
va ser el guitarrista
que acompanyava
a les actuacions
i a les gravacions
de Michael Jackson
Williams, Dana
anava sovint
a casa
i practicava
com escriure cançons d'amor
a causa
de la influència
del seu pare
va assistir
a l'escola mitjana
secundària
i a la universitat
a New York
estudiant música
tant a la Masters School
com a la Sara
Laurence College
després us explicaré
per què dic tot això
on va aprendre
a dominar la guitarra
i es va formar
en estils
de música clàssica
i contemporània
però a Sara Laurence
el seu enfocament principal
d'estudi
era la poesia
i l'escriptura
creativa
es va especialitzar
en escriptura
durant la major part
del seu temps
però es va adonar
que escriure llibres
i poesia
no seria suficient
per fer una carrera
d'èxit
i va començar
a escriure
i interpretar
cançons
amb més freqüència
i finalment
es va especialitzar
en música
i amb la poesia
que escriure
d'èxit
com a dos dels seus poetes preferits,
el darrer dels quals va ser un dels seus professors
mentre estudiava a la Sara Lawrence.
Per fer-vos una idea, la Louise Elizabeth Gluck,
que va morir fa 15 dies, el 13 d'octubre de Gandanguany, amb 80 anys,
va obtenir el Premi Nobel de la Literatura l'any 2020.
Ja ho veus, una poetesa americana
que inspira a la Dana Williams,
que ha sigut la intèrpret de la nostra sintonia
amb la vostra vinguda als estudis de Ràdio d'Esberra.
Què més? Tantes coses per parlar, tantes coses per explicar.
Bé, després d'haver escoltat una contautora
que és poetesa en una versió de la nostra sintonia,
m'agradaria que llegis un poema, ara sí,
un poema personal de cadascuna.
Què? Qui comença?
Jo, per exemple.
El primer poema ha sigut un tripartit, no?
Sí.
Però el nostre funciona.
El nostre funciona.
Sí, sí, sí.
Mira, mentre...
Ja el tens, Margarita, si no?
Sí.
Ja està, ja està.
Si no, t'anava a dir que és un petit paral·lelisme
amb l'arte, amb el següent artista
que he preparat amb una versió de la nostra sintonia,
que també va participar en un programa,
una operació en triomfo als Estats Units
i va quedar, el 2014, va quedar la quarta.
Després comprovarem el paral·lelisme que hi ha
amb l'alta intèrpret que posem a la sintonia
i espero que vengueu, com ha vengut fins ara Dana Williams,
més de 100 milions...
De llibres?
No, de reproduccions a Spotify.
Sabeu-ho que són 100 milions de reproduccions a Spotify?
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
Bueno, són reproduccions a Spotify, eh?
Lo vostro són escriure llibres.
Vinga, Margarita.
Vale, doncs jo començaré amb un poema del Poemarín català
que es titula Sentir és viure
i es titula Mirades i diu així.
Mirades creuades a l'hora esquives
Jo admiro, tu em mires
Com a la de papallones sento les carícies
a la meva carona de les teves pupiles
Caminant, fent-me la tristeta
m'amago darrere l'albareda
com si no volgués mirar-te
i llavors tu vas desaparèixer
Encissada, desolada
porto els meus passos al camí
L'esperança vaig perdre de veure't aquesta nit
Torno a buscar i no et trobo
Torno a mirar i no et veig
Segueixo caminant trista
amb les meves llàgrimes caient
El vent de mestral de sobte m'envolta
D'una abraçada m'aixeca volant
Són els teus braços agafant-me
Per no deixar-me mai més d'estimar
Que maco
Fantàstic, eh?
M'agradaria formar part d'aquest equip que tens amb les musses
per veure com t'inspires
Sabíem si jo alguna vegada fos capaç d'escriure versos
que consti, jo també escric
o que escric lletres de cançons
Que també...
Bueno, la poesia
Les cançons moltes vegades són poesia
I així
Què, Esther?
Un poema teu?
O la Sònia?
Quin està?
Com vulgueu
Com vulgueu
Va, no, no
Vosaltres decidiu
Jo ja el tinc
Ah, sí, m'agrada
Doncs Sònia
A veure
A veure, aquest poema
és del primer poemari que vaig escriure
que es diu Tatuado en la piel
Aquest poemari parla de totes les èpoques d'una vida
Poemari eròtic
No, aquest no
Aquest era la primera incursió
i amb el feia vergonya
És el que és el que ha de dir
Bueno, aquest que llegiré es diu Mujer
Mujer que abres con puertas
Dejando que salga la vida
Y en esa vida das tu vida
Cargando siempre la herida
Mujer tachada de papel mojado
De débil y manejado
Sin saber que el papel secado
En yeso se ha transformado
Mujer, por la historia despreciada
Insignificante y maltratada
Fuimos brujas
El primer pecado
Nos negaron hasta la cultura
Ahora ha llegado la hora
De desplegar las alas
Aunque nos llamen exaltadas
Ya no estaremos amarradas
El mundo está preparado
Para dejar de ser sordo y ciego
Pues somos robles
Somos flores
Somos calmas y mareas
Mujer, reclama tus derechos
Eres un ser con sentimientos
Y persona con pensamientos
Ser libre como el viento
La Sònia
Sònia del Campo i Gómez
Té tres llibres publicats
El poemari
Tatuado en la piel
El poemari eròtic
Esa delgada línia
I un conte infantil
La pirata
Sí
I estàs a punt
M'han dit que estàs a punt
De publicar un llibre
A punto de parir otra vez
Amb el títol Vides
És correcte això?
Sí
Després
Llegiràs
Encara que
Facis mala cara
Un poemari eròtic
Un poemari eròtic
No, llegiràs que vulguis
No és horari infantil
No
Aviam
Esther
Que tu has publicat
Un poemari titulat
Siento, luego existo
Escribo
Siento, luego escribo
Siento, luego escribo
¿Te has escrito más?
Siento, luego escribo
Siento, luego escribo
Él habla de mi corazón
Sí
Bueno, coincido en el título con Sònia
El mío también se titula Mujer
Y araño mi género impuesto por la vida
Ese que de pequeña orgullo me producía
Sintiéndome princesa o guerrera
Según la vestimenta que me cubría
Agasajada me sentía cada día
Por haber nacido mujer
Queriéndome comer el mundo
Aquel que veía como una utopía
Y me desgarro
Sintiéndome culpable ante el espejo
Por creer que disfrutar de la vida
Es andar con libertad y no sometimiento
Por creer que ser inteligente, segura, independiente
E incluso ambiciosa
Es poder soñar con llegar lejos
En el mismo camino que el sexo opuesto
Y en este momento
Sangran los porqués
Tras dañar mis dudas
Y mi desnudez languidece
Bajo la mirada de aquellos que ven feminismo
Y no mujer
Hoy no sonrío
Quizás en algún mañana
Hoy quiero gritar
Que pasado y presente no han cambiado
Cuán indolente hay
Viendo dos cuando podríamos ser uno
No, es que no queda bé a prou dir
I si fem la onada no ho veu
No ho veu a la su gente
M'he oblidat de dir que Margarita
Ha publicat un poemari en castellà
Que es diu Voces Poétiques
Limas y Relatos
I un altre en català
Senties Viure
És a dir
Entre les tres i llibres
Tres de la Sònia
Un de l'Ester
I dos de la Margarita
Correcte?
Sí, correcte
Sí, sí
Quins temes preferim
A l'hora de ser lloguer?
A veure, mira, jo...
Depèn de la mussa que et vinc amb aquest tema
Aquí hi ha una cosa que tenim molt marcada
O sigui, la enamoradiza és la marga
Sí, romàntica
Romàntica és marga
M'estranya que vosaltres
Tu no sigues romàntiques
No, a veure, de ser...
Això romàntica molt un dia també és per fer un programa
Perquè molta gent confon el romanticisme
Amb la...
Amb el passotisme
O amb la...
No, no, no
No, no, no
Nosaltres ho tenim molt clar
No es tracta de romàntica
Bé, algun dia, algun dia, algun dia
Algun dia en parlarem
Sí, després ja comentaré
A l'hora d'escriure, Marga és més, el que diu Sònia
És més romàntica
L'escriu molt a l'amor
Sí, sí
Jo per mi, per mi
Va, jo sempre ho dic
Parle, una part
O sigui, ara hi ha
Hi ha molts, molts escriptors
Que escriuen de romàntica
Jo segueixo, conec bastants
I arriben molt a mi
Perquè jo sempre els dic
Quan treuen un llibre
Sempre els dic
Ostres, un nou llibre de ciència-ficció
Vale, per mi l'amor avui en dia
És ciència-ficció
Vale
És a dir
Res i curt
Sònia
Que això és romàntic per tu?
És que jo soc vintage
Llavors em tinc que remuntar
A lo que és el romanticisme
Per mi, vintage
No, però avui
Segons la teva manera de pensar
És que per mi avui no existeix el romanticisme
Dius, la marga és romàntica
És que no és exactament
No és exactament romàntica
Perquè la marga escriu
A l'amor
A l'hora
I avui en dia
Jo per mi el romanticisme
A lo positiu
Jo ho tinc claríssim
No, però jo crec que
És l'amor més sincer
Més pur
El respecte
És que jo parlo d'això també
El compromís
Vale
I tot això
Ara t'has
Per mi s'ha perdut
O sigui, tu ara coneixes algú
I no hi ha romanticisme
Pim, pam, pum
Toma la casita
Vale
No, jo suposo que
Perdoneu, eh
Jo suposo que la Sònia
El que em volia arribar
El que ens hem desviat una mica
Era que
Cadascuna de nosaltres
Tenim un estil diferent
A l'hora d'escriure
I a l'hora de
Què és el que ens inspira
Marga és veritat
I sempre ho hem dit
Ella, doncs, li agrada molt
Escriure l'amor
Perquè m'agrada
Prou de tots
Sònia és romàntica
Jo soc romàntica
Però a ella li agrada molt
Escriure l'amor
Per l'amor de mar
L'amor d'amistat
L'amor de tot tipus
Sònia també
Però nosaltres dues
No som tant
D'escriure l'amor
Sinó, doncs, jo soc més
Doncs, bueno, el que heu llegit
Més reivindicativa
O, doncs, li puc escriure l'amor
Li puc escriure el vent
Com he dit avant, no?
Marga també
Però a ella se la veu
Com la més dolça
Des d'un altre punt de vista
Exacte
Una altra mirada
Exacte
I nosaltres, doncs, som com
Les més dures, no?
Per dir-ho així
A veure, jo és que per mi
Jo és el que han dit elles
Jo normalment escric un poema diari
Clar
Diari
Llavors, el dia que no tinc temps
Que és això que estic dinant
I dic, ostres, vaig a fer un cafè
I entro a treballar
Escric un poema d'amor
Perquè és molt fàcil
Perquè a l'amor
Parlar-li a l'amor és molt fàcil
Ui, a mi, jo no sé
Tothom sap el que és l'amor
El mal que fa un desamor
Llavors, per mi això no té ninguna complicació
Per mi és molt fàcil escriure l'amor
O el desamor
Llavors, jo quan publico poemes d'amor
Jo sempre ho dic
Els poemes d'amor que jo publico
S'han escrit en cinc minuts
Perquè no tenia temps
Bueno, jo he de dir
Jo també he parlat a l'amor
De la muerte
Sí
De la muerte, de la vida
Però no estem parlant d'això
Jo crec que no
No està ben explicat com romanticisme
Si no és la forma
Però que tu treballes més
Amb un tema més
Això més dolç
Més de...
Vale, i per mi això és algo...
Més melancòlic
Més rimà
És melancòlic
Però bueno, jo parlo de la muerte
Parlo de l'amor de la presó
Sí, sí, jo no
Del naixement de la filla
Vull dir, jo parlo de moltes coses
Jo crec que la cosa és per l'estil que teniu cadascuna
Jo, per exemple, jo sempre ho he dit
I sempre ho hem parlat d'estrès
De que vosaltres reciteu
I ostres, que maco
I després surto jo
I creeu depressió a la gent
Perquè els meus poemes són molt durs
Són molt...
Són realistes
Són realistes
Llavors, jo ho sé
Puc arribar a deprimir
Però bueno, és el que jo he sentit en aquell moment
Llavors, potser és el final
Que a mi sempre m'agrada una possibilitat
A mi m'agrada que dintre de tot
Sigui de la mort
O de la mort com a muerte
Però tu hi poses flors
Perquè m'entenguis
No, jo vaig a cuchillo
O sigui, si parlo de la mort
Parlo de la mort
Perquè és una cosa dura, saps?
I tu ets molt massa
Jo he parlat de la muerte
I en canvi, pues...
Però tu ets molt dolça
Tu parles de la mort
Marga, és un final de pel·lícula de Bollywood
Sí, exacte
Al final m'agrada la positivitat
Jo soc la pel·lícula It
Que acabi bé
No que acabi bé
Alguns que no acaben bé
Jo soc en busca de l'arca perdida
Bé, jo crec que per aquí venia la cosa
Cadascuna tenim el nostre
Jo, per exemple, tinc algun poema d'amor
Però jo sempre els he dit també
O de positiu
No és més que d'amor
Em costa molt escriure de l'amor
Jo el que estic en compte
I això és obrir, com ho diuen això
Obrir un valor per un debat
S'associa al romanticisme, a la sensibilitat
I jo estic en compte
És a dir, una persona pot ser sensible
I no per això té que ser romàntic
Ah, aquí, doncs aquí la paraula
Tal com s'entén les coses
Exacte
Això és un altre tema
Però cadascú té la seva manera d'interpretar
Exacte
Tu, per exemple, estàs dient
Jo soc molt dura
El que no significa que no siguis sensible
Molt sensible
Soc molt sensible
I de la manera com esteu
I de la manera com esteu
Com esteu d'alguna manera
Definint que la més romàntica
Possiblement un oient que no sàpiga
O que s'hagi introduït ara al nostre programa
Creurà que l'única sensible és la marga
No, no, no
Clar, no
Per això que no ho estan definint bé
El que marga és molt dolça, és veritat
És a dir, la pregunta ha començat
Amb quins temes preferiu
L'Esther ha dit que va a Cotxillo
La Sònia diu
Que parlar d'amor per ella és molt fàcil
I la més romàntica
Doña Marga
Sí, bé, el que passa és que
Jo normalment dic
Què es pot trobar?
Quin missatge volen donar els meus poemaris?
Més que res és parlar
Sobretot parlo de l'amor en general
De l'amor
De l'amor dels pares
De l'amor de l'amistat
De l'amor
Bueno, doncs quan estàs
Quan comença l'amor
O quan hi ha la depressió
O la nostàlgia
Llavors, sí que sempre faig els poemes
D'una manera
A part de que com rimen
Que tenen com una història que comença
I una història que acaba al final
I com una moraleja al final
Que sempre busco que hi hagi com un positivisme
Així com elles a vegades
Tancen
Tancen com d'hi
És que li clavo un punyal
I te quedes allà
Jo dic, bueno, li clavo un punyal
Però sigue, saps?
La marga pensaria
Però després lo llevaren a l'hospital
Sí
Nosaltres no
Ho has dit ben clar
Tu veus que era jons
I ella en finals bols
Sí
Clar, clar
Jo teníem abans
Que ella l'acabaria maco
I nosaltres
Perquè el món
Exacte, el món
Porta ja moltes coses dolentes
I a hores dintre
Que puguis passar un trance
Al mateix poema
Comenci
I estigues un moment
De bajón
Sempre m'agrada la possibilitat
Que hi ha coses bones
I hem de continuar
Llavors
Aquesta meva cosa
Diferenciada
A veure, nosaltres no és que siguem
No
No
No
No
No
Nosaltres també considerem
Que les coses
Tenen que acabar bé
Però el sentiment
Suposo que nosaltres
Som com
Molt més realistes
Som més
Kamikazes
I és això
Que quan acabes
Algo dius
Això acaba així
Perquè
Acaba així
Sònia
Ester
Margarita
Quins estils preferiu de poesia?
Aquell que rima
I que de tot
Normalment
Jo busco sempre
Jo també em rima
Musicalitat
Musicalitat
Sí
Més que rima
Musicalitat
Sí
Quan la persona l'estigui llegint
Te transporta
Exacte
I sobretot també
Molta gent
Et diu
Ostres
És que ho estic llegint
I sembla que estigui cantant
No?
És aquesta musicalitat
Al final
Jo crec que som de l'època
Que ens feien
Aprendre a les taules
De multiplicar
Cantant
No?
Exacte
Quan és el final
Exacte
Al final
Doncs
Sí
Jo per poder estar
Una mica
A l'alçada vostra
Que no arribaré
Ni soc
Ni molt menys
Un poeta com vosaltres
Però he triat
Una poesia
Perquè defineix
Bastant
El tema
Que estem parlant avui
Una poesia
D'un poeta
Basc
Que va morir
Fa 30 anys
Es deia
Gabriel Celaya
I la definició
Era ben clara
La poesia
És un arma carregada
De futuro
Només llegiré
Un parell de coses
Un parell d'estrofes
Quan ja nada
Se espera
Personalmente
Exaltante
Más se palpita
E se sigue
Más acá
De la conciencia
Fieramente existiendo
Ciegamente afirmando
Como un pulso
Que golpea
Las tinieblas
Quan se miran
De frente
Los vertiginosos
Ojos claros
De la muerte
Se dicen
Las verdades
Las bárbaras
Terribles
Amorosas
Crueldades
I continua així
Al final
La poesia
És un arma
Carregada de futuro
Exacte
Això
També em va influir molt
Un poeta
Que no vam poder
Un poeta
Que va viure
Molts anys
Aquí a Sant Just
Que abans
Ho s'hi ha explicat
Una mica
Que ha sigut
Un referent
Pel poble
La prova és
Que la biblioteca
De Sant Just
Es diu
Joan Margarit
I ell
Era
Un dels poetes
Que sempre
Defensava la poesia
Dien
Que és
Una arma
Carregada de futur
Aviam
Estàvem
Amb els vostres
Estils
Que em dèieu
Que el que us agrada
O bàsicament
Les tres
Coincidiu
Amb la musicalitat
Trobeu diferències
Entre els poemes
Escrits
Per autors
Masculins
O femenins
Depèn
Bona aquesta
Depèn
No, però depèn
Depèn
Depèn
Depèn
Hi ha gent
Hi ha poetes
Masculins
Que escriuen
Molt igual que jo
Per dir-ho d'alguna manera
I després
Hi ha uns altres
Que bueno
És més prosa poètica
Que ara sembla
Que està més de moda
La prosa poètica
Però
Jo crec que al final
Els sentiments
És igual
Un home que una dona
O sigui
Tu ho sents d'una manera
I ho expresses
De la manera
Que tu
T'ho sents més còmode
Llavors
Jo he llegit molta gent
Que escriu molt com nosaltres
I són homes
I gent que bueno
Que ha decidit escriure
Prosa poètica
Però que també hi ha dones
Que escriuen
Prosa poètica
Llavors no veig
No hi ha molta diferència
Molta diferència
En algun sí que al millor veus
Com dic jo
Quan tu veus un poema d'un home
Veus la seva part masculina
O la seva part femenina
Sí, sí
I pots veure les dues coses
Oi, goita
Avui li ha sortit la part masculina
O, goita
Mira, avui li ha sortit la femenina
O avui he fet una barreja de les dues
Jo sé que he detectat molt això
Però a nosaltres també ens surt la part masculina
I tant
I tant
Per això dic
Que no hi veig la diferència
Perquè és com que
Crec que escriuen igual
I pels temes tampoc
Pels temes també es tractem més o menys
Sí, to mateix
Tots igual
De fet, jo he fet alguna col·laboració
Amb escriptors homes
I jo també
I és molt curiós
Perquè és una mica com això
Que comences el poema
Potser començo jo
I moltes vegades la gent és molt divertit
Perquè diuen
No sé quina part has fet tu
I quina part has fet ell
Exacte
Sí, jo també
Quan hem fet amb homes
No es veu
A mi també
Perquè és quan
El que dic jo
O surt masculí o femení
O surt
Doncs ara
No sé si sortirem de dubtes
Però ara llegiu cada una de vosaltres
Un poema
Vostru
Aviam si els oients
Poden esbrinar
Si és la part femenina
O la masculina
Vinga
Marga
A veure
Riuen perquè he fet un gest
Que últimament
L'utilitzen bastant els jugadors de futbol
I mai ho he entès
Que es colpeixen el cor
Quan fan un gol
Fantàstic
Gràcies
On es poden comprar
Les vostres llibres
Bueno
A Amazon
Sí
A Amazon
La casa del llibre
L'Eznac
Sí, sí
L'Eznac
Sí, un oient
Jo mateix
Vaig a la casa del llibre
I demano llibres
De Sònia del Campo
Sí
I bueno
Per on l'any
Normalment
No es tindran el moment
Perquè les llibreries
No poden
Assumir
Tants llibres
Llavors
Si a la casa del llibre
Tot això
Al corte inglés
Es pot demanar
O qualsevol llibreria
La sol·licita
I si no
Per Amazon
Que directament
Arriba a casa
Sí
Doncs us confesso
O directament
A les editorials
Ja
Que odies Amazon
Sí
Us he de confessar
Que possiblement
Jo dec ser poc romàntic
Per compar
Perquè els vostres llibres
Jo dec ser poc romàntic
Jo em dec fer gran
Jo necessito
En els llocs
Per exemple
La casa del llibre
A veure
La Byron
Que hi vaig sobir
A mi m'agrada
Testejar
I mirar els llibres
I tocar
Mira
L'altre dia
I no vull fer propaganda
De cap empresa
Sí, a les fires
Jo tinc
A diferents llibres
Vaig anar a comprar
Vaig anar a comprar
Amb una botiga
Molt famosa
Jo no soy tonto
Vaig anar a comprar
Un cable
Un
Per poder
Endullar
El mòbil
Per poder
No en veig ni un
Vaig allà
No
I vostè qui em vol?
No, no
És que ja els vull veure
No perquè és que
Som botigues
Online
Per dir-ho
I físicament
Ja està
A la pressa
A mi m'agrada
A mi m'agrada
Anar
I mirar
I tocar
I tafanejar
Fins i tot
Ara a la casa del llibre
I a la Byron
També
Dic dos llibreries
Que hi solen anar
Ja tenen
Seients
Per seure-hi
I ja deixen
Agafar el llibre
Per llegir-lo
Sí, sí
Fas una llegida transversal
O de contraportada
Per entendre
Bueno, de fet nosaltres
Doncs aviam
El rotllo és
Els vostres llibres
També es poden trobar a les fires
Fira de Montcada
Demà hi ha una, no?
A la fira de Montcada
No
A la fira de Montcada
Demà per la tarda
Jo estaré a la fira de Masnou
Disculpa
I després a Sabadell
I també
El més ràpid
El més ràpid
Per localitzar-nos
És Amazon
La casa del llibre
Directament a l'editorial
O ens el poden demanar
O ens el poden demanar
A nosaltres
També
Per Instagram
I l'enviem dedicat
Exacte
I després n'hi ha
Algunes llibreries
Jo el meu
Tarragona, Barcelona
Jo també
Lleida
Doncs perquè quedi
Perquè quedi
Grabat
En el programa
Esther Fernández Espósito
Poamari
Siento lo escribo
Instagram
Arroba
Esther
Ferex
Correcte?
Sí
Esther Ferex
Sònia del Campo Gómez
Tres llibres
Tatuada amb la piel
Esa delgada línia
Un conte infantil de la pirata
I a punt de sortir
Vides
Instagram
Arroba
Le
Sí, de leer
Le
Le
Dos es
Punt
Melotodo
Sí
Le
Le
Le
Punto
Melotodo
I Margarita Muñoz
Liarte
Margarita Muñoz Liarte
Voces poètiques
Rimas y relatos
I
Alguna en català
Sentir
Esviure
Instagram
Arroba
Marga
Guionet
Baix
Escritora
Correcte?
Correcte
Doncs
Ben trobats
Sollens
Ja sabeu
On podeu trobar llibres
De les tres poetes
Ens acompanya
Esther
El teu tor
Has tens que llegir un poema
Hola Sònia
La cara de su belleza
Bambalina es mi habitación
Escenario inmenso la noche
A la espera de la reinona
Protagonista de esta historia
Maquillaje cubriendo la farsa
De una vida no deseada
Sin ser consultado
Me otorgaron
El género equivocado
A medianoche
La gran magia
Me convierte en una cenicienta
Mis pies
Calzan agujas
El corpiño
Alza mi autoestima
Sueño con ser retratada
Y exponerme a la aceptación continua
Ópera de requiem
A lo masculino
Compuesta por la seguridad del alma
No lloren mi secreto
Aplaudan esta falta de valentía
Motivándome a ver en el espejo
La gran mujer que convive conmigo
No utilicen pobre como adjetivo
Rica soy con mi transmutación
El día que marche a lo desconocido
Quedará esencia de rosa
Y no delirio
Aquí estamos, hombre-mujer
Sónia, ¿qué?
Venga, va
Voy a leer un poema
Del poemario
Esta delgada línea
Que es
Todo el mundo dice que es erótico
Yo digo que es sensual
Para mí hay diferencias
Pero bueno
Sí, qué diferencia hay
No lo sé
No lo sé
Porque yo soy un culto
No hay diferencia
Ai, pobret que no sap d'això
Mira, a ver
Per mi hi ha una diferència
La sensualitat és el jo
El jo que pot ser des d'una mirada
Des d'una bona conversa
Des d'allò que t'embolica
I fa que desitgis algú
Això per mi és la sensualitat
L'erotisme
Seria un pas més enllà
El mostrar
Ja, no?
Ja la pell
I la sensualitat per mi és diferent
No sé
Jo tinc aquest concepte
Igual està molt equivocat
Però és el meu
Te'l compro, eh?
Bueno, aquest poema es diu
Pertúrba-me
Pertúrbame esta noche
Pertúrba mi calma
Convirtamos en velas
Mis sábanas blancas
Dejemos navegar nuestras pieles
Sin rumbo en libertad
Me abandonaré para ti
Como barca en alta mar
Por tu marea me dejaré llevar
Sintiendo la espuma del oleaje
Empapando mi piel lentamente
En este viaje
Pertúrbame el deseo
Con el roce de tus manos
De tu cuerpo
Déjame en dique seco
Absórbeme
Entra dentro
Mi marea está subiendo
Y quiero estremecerme
Sintiéndote dentro
Gimiendo orgasmos al viento
Tu tsunami arrasará
Perturbando barca y mar
Tendidos
Rendidos en esta orilla
Abrazados
Seremos vela y sal
Música
I see trees of green
Red roses too
I watch them bloom
For me and you
And I think to myself
What a wonderful world
I see skies of blue
Clouds of white
The brightness of day
Dark sacred nights
And I think to myself
What a wonderful world
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
Are also on the faces
Of people passing by
I see friends shaking hands
Saying how do you do
They're really saying
I love you
Do I hear babies cry
I watch them grow
They learn much more
Than I've ever known
And I think to myself
What a wonderful world
Oh, oh yeah
I think to myself
What a wonderful world
Joseph Vincent Encarnació
Va néixer el 15 d'agost del 89
Té 34 anys
També a Los Angeles, a California
És un guitarrista, cantant i compositor
Filipí americà
Vincent va agafar la seva primera guitarra
quan tenia 15 anys
I va començar a escriure
I va començar a escriure i compondre
Les seves pròpies cançons originals
Als 16 anys
Paralelisme amb l'anterior
Amb Dana Williams
Doncs la mateixa edat
Van començar a escriure i compondre
Entre 15 i 16 anys
Tots dos van participar en concursos
En Joe Vincent va guanyar el primer concurs
Que va ballant Superstar
En el 2009
Dana Williams va quedar la quarta
En un altre concurs similar
Doncs aquest individu
Que ha estat votat com a artista
De l'any de Youtube
A Austràlia
És el que ens ha versionat
La nostra sintonia
El dia que tenim a les tres poeteses
Fent un programa màgic
Ara canviem
I canviem perquè
El Josep
I el Joan
El Joan i el Josep
Ens explicaran històries
Abans de tornar amb vosaltres
Joan
Què?
Què ens explicaran?
Gràcies Ferran
Fa dies que no em sentíeu
Suposo que ho heu estat molt tranquil·lats
Entre les vacances
I les setmanes que he fallat
I bueno
Torno-vos-te amb vosaltres
I dono les gràcies
A les poeteses
Realment m'han arribat al cor
Ho hem fet molt bé
Jo soc incapaç
De crear coses com aquestes
És que un admira
El que li agradaria fer
I a més
Ho admira
Si ho fan bé
Clar
I no els cal
Jo no soc capaç
De fer-ho
Doncs torno a repetir
Dono les gràcies
Però avui parlarem
D'un tema completament diferent
Estem en una època molt revolta
Sempre hi ha guerres
Sempre hi ha matances
Sempre hi ha assassinats
I no parlaré d'això
Sinó parlaré de personatges
Que han influït
De forma molt negativa
Al desenvolupament de la societat
Abans que res
Una cançó d'un conjunt
Que a mi m'encanta
I que suposo que a vosaltres també
Que no fa poesia
Però podríem dir que sí a costa
Endavant
We don't need no education
We don't need no thought control
No dark sarcasm
In the classroom
Teacher, leave them kids alone
Hey! Teacher, leave them kids alone
All in all it's just a
Another brick in the wall
Crec que tots sou coneguts al disc
The wall de Pink Floyd
I sobretot aquesta part del disc
Una part que a mi m'entusiasma
Que és Another brick
Ja he dit abans que no és poesia
Però ja he fet una petita traducció
De l'anglès
Només quatre frases
Quan diu allò
Els crits
Com en aquests moments se senten de fons
No necessitem la no educació
No necessitem la falta de control mental
No el sarcasmo obscur de la classe
Professors, deixeu els nens en pau
Hey! Professors, deixeu els nens en pau
A fi de compte
És només una altra rejola a la paret
Bé, us deia que vull parlar no de molts personatges
N'hi ha molts, però només de dos personatges
Però que realment, en temps de la postguerra
Van influir molt en el curs de la història de la humanitat
N'hi ha hagut molts a la història
Molts desconeguts per molta gent
Que han treballat a l'ombra
Però que han canviat abans de venir de molts països
Com he dit, avui parlarem de dos germans
Els germans John Foster i Abandoues
Presenteu-nos
John Foster Dules
Secretari d'Estat durant la presidència de White Eisenhower
Anys 1953 i 1959
Líder de la Guerra Freda i perseguidor de comunistes
Ho aixadellen
Alan Welsh Dules
Primer director civil de la FIA
Anys 1953-1961
I com el seu germà, líder de la Guerra Freda
Abans havia treballat per l'OFI i la OSS
Precursors de la companyia
Precursors de la FIA
Dos dels personatges amb més poder als Estats Solits
Anem a l'any 1954
França i el seu cos expedicionari
Estan a punt de ser derrotats a Dien Bien Phu
A Vietnam
El nou secretari d'Estat, Foster Dules
Passa per París i s'entrevista
Amb el president francès Bidó
Aquests, posteriorment, parla amb el seu ministre d'Exterior
Schumann, un dels pares de la Unió Europea
I li diu
Sap vostè què m'ha dit en Dules?
M'ha ofert dos bombes atòmiques
Per salvar Dien Bien Phu
I acabar amb el Bien Phu
John Foster Dules s'havia passat força temps a França en la seva època d'estudiant
I coneixia molt bé la societat de la Bebepoc
Era un gran vividor
Però no oblidava la seva carrera
Els Dules són una institució
El John Foster, germà del director de la FIA
Inet i Nebot
Del 32è i 42è secretaris d'Estat dels Estats Units
La família dona nom a un dels aeroports de la capital
Washington Dules
El seu germà i ell acaben de finançar la caiguda
Del primer ministre iranià Mossadeb
Que va tenir la mala idea de nacionalitzar el petroli
L'empresa anglopersa Oil Company es va sentir enganyada
Així que Abandúves, com a director de la FIA
Va pagar un milió de dòlars per enderrocar Mossadeb
Consigna de la FIA
L'objectiu
El primer ministre i el seu govern
Per qualsevol mètode
I substituir-lo per un prò occidental com era el xar amb aquells grans
No us faltava experiència
Sota la pressió de la United Fruit Company
Ja havien propiciat la caiguda de Jacobo Arbenz
Elegit president de Guatemala
Que es disposava a també fer una mala idea
Una reforma agrària
I repartir 90.000 hectàrees de terra entre la pagesia del país
La multinacional es va negar acceptar una indemnització
De 3 dòlars per acre
Per cert, el mateix import que el que va declarar Lissenda
I va declarar
I va recórrer, perdó, al bufet d'advocats d'influències
Dels duels al Wall Street
Aquests, importants accionistes de la United
Van organitzar un cop d'estat
I van entrar al país en la junta militar
Centenars de morts
Però tot estava de nou al seu lloc
El pati de darrere estava tranquil
I ells cap al poder poètic
17 de gener de 1961
Estem a Elisabet Bill, Katanga
La llarga mà dels nostres protagonistes
Arriba a qualsevol continent
Aquest dia, a terra un DC4 del Congo
I 3 homes lligats
Són trets sense massa contemplacions de l'interior de l'aparall
Un d'ells és ni més ni menys que Patrice Mumumbà
El primer ministre de la República del Congo
I pare de la recent guanyada independència
Els trets són afusellats poc després
Però aquí en el Mumumbà
Autodirecta, fill d'agricultors
Aprèn rudiments de revisió i lectura
En una escola protestant
L'actor empadernit i obrer d'una empresa minera
De seguida endivina el proper biblial
Que tenen les matèries primes
En el desenvolupament de qualsevol país
I constata que el seu
Tot estava en mans de no natius
La seva intel·ligència no va passar desapercebuda
Per l'administració belga
L'any 1954 va rebre el títol
De matriculat d'honor
Títol que concedia a la colònia
A uns 200
Entre els més de 13 milions
D'habitants negres del país
Això li va permetre
Crear una associació
L'APIC
Associació del personal indígena de la colònia
I inclús entrevistar-se
Amb el rei Valdú i primer
A partir d'aquí
La seva consciència política
Es va desenvolupar
Crear el MNC
El moviment nacional congoès
I després de forçar a Bèlgica
Convocar eleccions
El 23 de juny del 1960
El MNC
Surt guanyador
I Patris Emery
Lomumbà
És anomenat primer ministre
Del nou Congo independent
La resposta de l'antiga potència colonial
No es va fer esperar
I participen
En un intent de cessació
De Katanga
M'imagino que els més grans d'aquí
Recordem tota la guerra de Katanga
I tot això
Una província
Del sud
Molt rica en minerals i diamants
Moïsès Xombé
Serà el líder de Barra Boio
I aquí
Tornen a aparèixer els dos
Lomumbà
Constitueixi una sèrie amenaça
Pels interessos nord-americans
Diguem empreses mineres
Ja ben dues
Ordena els seus agents
Al Congo
Que ha de ser expulsat
Del poder
Atrevegada
Pel mitjà que sigui
I sense reparar
En res
Assassinat a 13
El 1961
El seu cos
Fau enterrat
Amb una tomba
Poc profunda
Desenterrat
I transportat
A més de 200 km
Tots de distància
Per tornar-se enterrat
Però no n'hi havia prou
Per evitar que es convertís
En un anulí nacional
El seu cos
Va ser exhumat
Tallat a trossets
I salt amb àcid
Diuen que només va quedar
Una dent
Amb corona d'hort
Tornem
Al mateix lloc del principi
Però amb diferent època
1975
Saigon
Estats Units
Havia agafat el relló a França
La guerra del Vietnam
Els duves
I altres membres
Del gran poder econòmic
Havien aconseguit el canvi
30 anys
Milers de morts
4 milions de tones
De bombes
Més que totes
Les que van caure
Durant tota la segona guerra mundial
Això va caure
A Vietnam i Campolla
Però aquell dia
El 29 d'abril del 1975
El Viet Minh
I els guerriers del Viet Cong
Estan a les portes
De Saigon
Cases cremades
Cadàvers pels carrers
Milers de civils
Desesperats
Militars
Escavant i venen
Por
I la imatge
Del darrer helicòpter
Envairant-se des de l'ambaixada
De les Estats Units
Tot havia acabat
Però el clan
Continua allà
Per tindre més idea
De tot això
Hi ha un llibre
Que per mi
El trobo
A mi m'agrada molt
La història
Suposo que ja l'heu vist també
Ara fa dos anys
Va morir
Un dels millors historiadors catalans
De tot els temps
Sant Josep Fontana
I té un llibre
Que es diu
Por el bien de l'imperio
Que explica una mica
Tota l'actuació
De la CIA
I dels Estats Units
Amb aquests països subdesenvolupats
Que és un totxo
Perquè té mil i escaig de pàgines
Però el que li agrada
És molt, molt, molt bo
Si voleu anar
Amb una cosa molt curteta
I que toca més
L'actualitat
Del Vietnam
És un llibre
De l'escriptor francès
Eric Bullard
Ara està traient molts llibres
Que es diu
Una sortida honrosa
Joan necessita
En poesia
Va, espera
En poesia
Avui ja ho dic
Un altre tema
Fa potser 4 o 5 mesos
Vam parlar
De la intel·ligència artificial
Jo soc bastant contrari
A les utilitzacions
Que es pot donar
D'aquesta intel·ligència artificial
Vaig ser molt crític
Aquell dia
Però bé
He continuat una mica
Amb el tema
I llegint
La revista Sàpien
Del mes passat
O de l'altre
Hi havia un article
En què els editors
De la revista
Van provar
De fer crear
A l'aplicació
D'intel·ligència
Chat
GPT
La vida
D'en Salvador Seguí
Del noi del sobre
Aquest és el text
Molt resumit
Que va fer
La intel·ligència artificial
I sobretot
Els errors
Que ha comès
Això ja és text
Salvador Seguí
Conegut com a
Manuel del Sucre
És una figura icònica
En la història
Del moviment
Anarcosindicalista
A Catalunya
Va néixer
El 10 de març
De 1886
A Tarragona
Fa os
Enseguí va néixer
A Tornavous
El 23 de desembre
Del 1887
Continuem
Aviat es va unir
A la Confederació Nacional
Del Treball
La CNT
Va tenir una participació
Activa
A la Setmana Tràgica
Del 1909
Falç
No va participar-hi
Però sí
A la vaga
De la Caradenca
El compromís
De seguir
Era l'acció
Directa
Falç
Era partidari
De les negociacions
Combatiu
Però concebiador
Va participar
En la fundació
De la Federació
Anarquista
Ibèrica
La FAI
Falç
Seguir el líder
De la CNT
Però mai va participar
En la fundació
De la FAI
El seu tràgic final
Es va produir
El 10 de març
Del 1923
El dia
Del seu 37è aniversari
I en circumstàncies
Misterioses
No és correcte
Va ser assassinat
D'un dret
Al cap
En ple carrer
I no era pas
El dia
Del seu 37è aniversari
Fou mort
El 10 de març
Del 1923
Al carrer
De la Cadena
A mans
D'un pistoler
Del sindicat lliure
I sota la protecció
Del governador civil
De Barcelona
Martínez Anido
Avui
Salvador
Seguir ha recordat
Com un heroï
De la classe treballadora
Etc
Etc
Un petit discurs
Aquest sí que és real
Del noi del sucre
Si les institucions
I l'experiència quotidiana
Faculten per gestir
Una professió determinada
El sindicabisme
Atorga la formació
Conjunt dels treballadors
Per l'ofici
D'autogovernar-se
Aquí teniu un exemple
De les bondats
De l'aplicació
Chat
GPT
Va haver-hi una exposició
Per la poesia
I finalment
Per donar pas
A'm el Pep
Jo lògicament
De poesia
En ser molt poc
M'agradaria saber-la
En ser molt poc
M'agrada escriure
Però no poesia
Però
Com que estem
En una època així
De guerra
Com sempre
Llegiré
Una cosa molt curteta
I una una mica més llarga
Però molt curteta també
Sobre les guerres
Voldria haver-te contat
La història
D'un russinyol
Que va morir
Voldria haver-te contat
La història
Si no m'haguessin tallat
Els llavis
Això ho vas creure
Un poeta palestí
Mort el 2014
Que es deia
Samish al-Qasim
Una altra cosa
Per acabar
Sembrant morts
Doneu més vida
Cada mort
Em dóna
Nous germans
Per compartir
Això no està escrit
Per cap palestí
Això és del
Max Out
Un escriptor espanyol
Valencià
Que va morir
El 72
I que va fer
La guerra
Si jo l'espanyol
Fins el proper dia
I moltes gràcies
Pel meu rotllet
Joan
Fantàstic
Ara
Estic tranquil
Perquè
Molta CIA
I encara estem esperant
Qui va ser
El que va assassinar
Els canadi
Encara
La CIA
Ho està buscant
Molt
Molt
Molt Mossat
Molt Mossat
I encara
I encara
Estan buscant
Com va ser possible
Que jamás
Els fotés
Tota l'artilleria
Valdamunt
I ells no es van enterar
I molta intel·ligència artificial
Però no saben fer poemes
Com les nostres poetesses
Nosaltres no sabem
Qui va matar el Kennedy
Els arxius segrets
Sí que ho deuen saber
No ho sé
No ho hagi convençut
No volen delatar
Els seus amics
Ara que el Mossat
Va fer un ridícul
Això no hi ha dubte
Que va ser
La millor companyia del món
Amb intel·ligència
I la intel·ligència artificial
No té res a veure
Ja heu vist
El que diu
Quan parlen d'una pastora
Tan col·leguda
Com un oi del sucre
N'hi ha que encara
Buscar urnes
Josep ho has dit molt bé
Hi ha qui buscan urnes
I aviam
Tu què
Què buscaràs
Amb la història avui
La intel·ligència artificial
És divertida
Per això
Perquè són imitacions
I depèn de la informació
Que li dones
Jo un dia li vaig demanar
Que em parlés
Del gran poet
No del gran poet
Poeta meu
Del gran escriptor
Josep Capellales
És a dir, jo
Segons ell
He guanyat el gran premio
De l'Ella de Catalunya
Íntim amic
De en Josep Pla
I no sé quantes coses
Més va arribar
I tu no ho sabies
Jo no ho sabies
El que m'he perdut
On de què està jo
Jo sí que he entrat
No, passa aquestes coses
Clar, si no li dones informació
Perquè l'altra banda
Sí que li vas donar més informació
De coses que m'agradaven
I tal
Li vas dir que fes un petit conte
Inspirat en mi
Llavors ja va encertar més les coses
Que passejava per un lloc
I trobava una cosa màgica
I m'anava al segle XIX
I tota una sèrie de coses
Aquest em va agradar aquell conte
Que em va fer
Però bé
Jo si intel·ligència artificial
T'assimilaria al Merlin
Bé, anem a la història una miqueta
Avui parlarem una mica
De l'agregació a Barcelona
Dels municipis
Que estaven al seu voltant
L'altre dia
Que havíem explicat
Tota la història
I l'escolaritat
Del Passeig de Gràcia
Que hi havia a Romana
Que amb dos mil anys
Ningú se l'havia mirat
I de sobte
Amb 30 anys
Va fer un canvi
Que encara no l'ha parat
De canviar
Va acabar
No vam dir-ho
Va acabar al final
Fins i tot
Amb un ferrocarril subterrani
Que l'atravessava
Del Passe Catalunya
Fins a la Ceps
El primer
El primer metro
Que va haver-hi a Barcelona
L'any 24
O sigui pràcticament
Cent anys després
Que es comencés
A arreglar
Aquella via
Però bueno
I ara doncs
Parlarem
Dels pobles
Del voltant
De Barcelona
I el que va passar
Amb aquest creixement
De la ciutat
Va acabar malament
Malament pels pobles
Del voltant
Se'ls va menjar
A la ciutat
Això ja ho sabem
És com si vas a veure
Una placa de Jesucrist
I saps que el noi
Mora al final
Però bueno
Això va així
L'any 1827
Se'n exigenen
A Barcelona
A sis pobles
Santa Maria de Sants
Sant Gervasi de Cassoles
Gràcia
Les Corts
Sant Andreu del Pol Humà
Sant Martí de Provençals
Horta
Ho va fer el 1904
I fins al 1921
Li va tocar el rebre Serrià
La desfeta del 1714
Va aturar en sec
El creixement
De Barcelona
Un creixement
Que ja havia
Intern
Ja s'havia aturat
Una mica
Doncs amb les pestes
I tal
Perquè la segona
La segona muralla
La que diguéssim
Va donat
El que seria
Després al Raval
No es va acabar
D'omplir
Per manca
De població
Estava plena
De convents
I casernes
I camps
Però el que deia
La desfeta del 1714
Doncs ens van encotillar
A la dintre
De les muralles
I no ens van deixar
No ens van deixar créixer
Mentrestant
Des del segle X
S'havien format
Diversos nuclons
De població
Majorityament
Al costat d'ermites
O esglésies
Com més o menys
Tot funcionava
En aquests temps
Com ara
Sant Joan d'Orda
O Sant Gervasi
De Cassoles
Gràcia va aparèixer
Més tard
A partir del segle XVII
També a redor
Dels germalites
Descalços
A l'església
De la Mare Déu
De Gràcia
I Sant Josep
Aquí va el nom
De la Vila Gràcia
I dels voltants
I dels voltants del convent
Els Josepets
I l'últim municipi
Va ser
Les Corts
Anomenat primerament
Les Corts
De Sarrià
Municipi del qual
S'havia independitzat
Perquè doncs
Aquesta part
De Sarrià
Era les Corts
És on hi havia
Més bestiar
L'altra part
Era més agrícola
Però això
Era en les Corts
De Sarrià
Barcelona
Després del 1714
Només va tenir
Una petita ampliació
Va ser la Barceloneta
El 1753
Que teòricament
Allà s'havia de rellotjar
Al cap de
Gairebé 50 anys
A la gent
Que els havien fet
Fora de casa seva
Quan van
Dessosar tot aquell barri
Per fer la ciutadella
O sigui que una cosa
Va arribar tard
I malament
Després
Doncs ja
El que dèiem
Fins a la reorganització
Administrativa
Aprovada per la Constitució
De Càdiz
De 1812
La Pepa
Perquè va ser
Proclamada
El dia de Sant Josep
Es va afegir
A la ciutat
Montjuïc
I al poble sec
Això va ser
Tot el que
Tot el que va fer
I durant el segle XIX
Es van començar
A produir
Ambits més grans
A Barcelona
I més o menys
Pels voltants
Per exemple
Santa Creu de l'Orda
Es va segregar
El 1820
De Molins de Rei
Les Corts de Serrià
Ho van fer de Serrià
El 1826
I gràcia
Que el 1850
Havia experimentat
Un fort creixement
Se segrega de Barcelona
A la que havia estat
Més o menys
Unida sempre
A contracor
El 1839
El barri d'Ostafrans
Que formava part de Sants
Després canvia
Per una zona
De la Marina
A la Bordeta
Que formava
En part de l'Hospitalet
El 1849
Sant Martí de Provençals
Perd definitivament
Els terrenys
On estava construït
El cementiri
Del poble nou
El 1872
S'incorpora
Unes terrenys
De Gràcia
Per mantenir
El tassat
De l'Eixample
I evitar
Si no visitats
La frontera
Entre cometes
Queda establerta
Al carrer Provença
El 1889
Barcelona torna
A desgarrapar
Uns terrenys
A Gràcia
Per la construcció
De l'Hospital Clínic
I el 1894
Sant Martí de Provençals
Perd el territori
A favor
No cal dir
De Barcelona
Que amb la necessitat
De construir
El col·lector
De Bogatell
Incorpora
El sector
Del Fort Pius
Que actualment
Coneixem com
Fort Pienc
I per un altre cantó
El 1890
Serrià
Es va anaxar
A Vallvidrera
El 1916
Ja ho estan més cap aquí
Es suprimeix per impagaments
El municipi de Santa Creu
De l'Horda
Es va
Es va
Es va
Es va fent espac
Ah no
O sigui
Allà on està
El santuari aquell
No
Santuari aquell
Depèn de
Movins de Reis
De Barcelona
Aquell és Barcelona
Aquell és Barcelona
Aquell és Barcelona
Sí, sí
O sigui
Es va dividir
Entre Molins de Reis
Sant Feliu de Llobregat
I Serrià
Clar
La part de Serrià
La vam maratar nosaltres
Quan ens vam menjar
Serrià
Fins ara
Doncs eren petites en accions
Per motius d'encaix urbanístic
O per tenir
La millor administració
És curiosa la història
A veure
Estic mirant i escoltant
Amb delit
Barcelona va fer el mateix
Fa 150 anys
Que està fent a Israel
Es van accionant
Territoris
Home
Home
Home
Per una situació
De Serrià
Ja, ja
Però
Una manera
Això
Això
Això
Sembla de Vox
Estàs agafant
El rava
Per les fulles
No se n'interessa
Segur
Ara, clar
Sí o no
Home
Per serrià
Per distendre
Per distendre
Una mica de dissona
No, no, però és molt curiosa
Sí, sí
Perquè tot
Són un canvi
Moltes coses que ho hem vist
I ens ha passat per alt
I llavors quan ho juntes tot una mica
Doncs entens coses
I te'n sorprens d'altres
Sí, sí
Però llavors de sobte va aparèixer un nou factor
Es van enderogar les muralles
I es van trobar allà com mil camps del Barça per omplir
Una cosa així
Clar
I a més un lloc verge
Perquè per motius militars
No es podia
No es podia
Edificar
Per això
Diguéssim
Fins on arribaven
La bala de canó
Que arribaven
Més o menys
Si t'havien de Barcelona
Mirant cap al Tibidabo
Arribaven fins
Més o menys
Cap a la meitat dels jardiners de Gràcia
Per això
El carrer aquell
Es diu
El carrer Bona Vista
Perquè aquell carrer
Ni no tenia cap edificació davant
Ni tenia una vista meravellosa
De tot el pla de Barcelona
I al mar
Bé
Doncs això
Aquest nou factor
Aquest enderogament de les muralles
Doncs esclar
Els límits de la ciutat
Ja topava
Amb els de l'altre poble
Uns límits que ja estaven edificats
I no era el cas
Ni dues carreteres
Fent una petita desviació
Eren uns carrers
Que venien d'una ciutat
Per encaixar
En un altre lloc
Que també hi havia uns carrers
Que no tenien res a veure uns
Amb els altres
Una sola administració
Doncs afavoraria els tràmits
I la necessitat de resoldre problemes
Sense llarques negociacions
Entre ajuntaments
I un altre factor
No menys important
Era la qüestió dels impostos
Uns anys abans
De l'endercament
De les muralles
Barcelona ja havia arribat
A uns límits de saturació
Que feia molt difícil
Viure-hi
No sé encara
Com es van fer tantes coses
Sense espai
Amb sorolls
Amb pudors
Sense higiene
Tot any hi havia moltes epidèmies
Recordem l'epidèmia
Que va aturar les obres
Del Passeig de Gràcia
Quan havia només començat
I en poc temps
Encara fins a final de segle
Encara n'hi van haver tres més
Estem parlant
Des del final del 1800
Que no estem parlant
De l'edat mitjana
Ja havíem parlat
De la gran festa
Del 1300
I tot això
Però vull dir que
És un seguit
No només a Barcelona
Passa que a Barcelona
Pel fet d'estar constrenyida
Allà a les muralles
Doncs ho tenia pitjor
Quan el 2020
Hem tingut el Covid
Sí, sí, que no ens ho pensava
I ara si no neteja
En tindrem una altra epidèmia
Doncs la necessitat
I la picadesca
També havia fet
Que s'adopteixin solucions
A Barcelona
Que es van haver d'aturar
I si passegem per Ciutat Vella
Trobem molts carrers
Amb un arc de Sant Martí
Arc de Sant no sé què
Arc de Santa
Aquell arc
I posaven una fornícula
Amb el nom del Sant
I a sobre
Doncs ja edificaven
Llavors ja s'ajuntaven
Els trossos de carrer
Si no haguéssim posat aturador
Doncs aquell carrer
S'hagués convertit en un túnel
I el següent
I el següent
I el següent
Una altra cosa
Que també va aturar
El govern de la Generalitat
Del moment
Era que
Feies una casa
El primer pis
El feies una mica més ample
I el segon també
I quasi bé
Haguessin pogut acabar així
Fent també com una mena de
De piràmide
Com una piràmide interna
Que ja ves amb una
Així
I s'haguessin juntat
Pràcticament pel terrat
Als carrers
No?
Són coses que ja s'hi va
S'hi va posar
A l'edat mitjana
S'hi va posar fred
Totes aquestes coses
Però vull dir que
Sempre hi ha hagut un problema
D'espai a la ciutat
I com és natural
Aquestes pràctiques antigues
Però
Això
Va que bé
Que això ve de lluny
I va bé
El moment
Que també es va prohibir
La construcció
De noves fàbriques
A la ciutat
I a més cap aquí
Ja la cosa
No donava
No donava més de sí
I si
Això
Doncs
I afegim
Que no es podia edificar
Al Pla de Barcelona
Aquestes fàbriques
Que no es podien edificar
A dintre muralles
Se n'havien d'anar
A una altra població
Es van establir
Els pobles del voltant
I el que era pitjor
Moltes d'aquí
Se'n van anar
Perquè tampoc
Es podien expandir
I es va buidar
També
Una mica de fàbriques
A la ciutat
Tenia la seva part bona
Però tenia una part
Molt dolenta
Pel consistori
La perda d'impostos
I llavors
Des del punt de vista
Del ciutadà
Tot eren flors i violes
Més espai
Menys qüestions
De celebritat
El que tenia calés
Pensava
A veure aquí
Jo podré invertir
Anar a viure
En un lloc millor
Podré especular
I el que no tenia
Calés pensar
Bueno
Si se'n van
Aquests veïns
Que fan soroll
Doncs almenys
Estaré més tranquil
I potser trobaré
Una caseta una mica més gran
Tot això estava molt bé
Però
A part d'haver
Aquests avantatges
El consistori
Veia que tenia
Uns
Que s'hauria de posar
Un carnet de serveis nous
Implementar-los
A tota aquesta zona nova
I a molt curt es miri
Clavegaram
Enllumenat
Aigua
Neteja
Manteniment
Voreres
L'enllambordat
Dels carrers
Que si ara pensem
Que estan asfaltats
Que Déu n'hi do
El que costa asfaltar
Un carrer
Imagineu anar posant
Les pedretes aquelles
Que feien tan bonic
I a més a més
L'example no es va edificar
Seguint un ordre
Era impossible
Anem basant
Com si fos
Com aquell
Va donant
Entrades
En una localitat
El que tenia
Un terreny
Allà on fos
I feia
El que necessitava
L'única obligació
Que tenien
Amb els propietaris
Era edificar
Una vorera
D'un metre
Davant
De l'edifici nou
La resta
La resta
La vorera
Que posaria
L'Ajuntament
I l'empedrat
Del carrer
Doncs ho faria
Quan hi hagués
Una quantitat
Suficient
D'edificis
En aquest lloc
Per poder
Que acabés
La pena
Doncs la
La inversió
És una cosa
Útil
Ràpida
I eficaç
I per culpa d'això
Doncs ens va venir
El nom aquest
De Can Fanga
La gent que havia
D'anar a veure
Per obligació
O per prioritat
Aquests nous edificis
Tan macos
Que fan la Barcelona
Fumia per uns carrers
I arribava a casa
En fang
Fins a les orelles
I llavors
D'aquí va el nom
El nom
De Can Fanga
Per això
El 1876
S'engega
Per part de l'Ajuntament
Una política agressiva
Per tal de nacionar-se
Els municipis
Que l'envoltaven
I ja dic
No va ser
Doncs una tasca fàcil
Perquè la gent
Doncs ningú volia perdre
A casa seva
No és que perdessin
La casa
El nom del seu poble
Si era de Gràcia
O era d'altres
Sant Gervasi
Que coi se li havia perdut
I aniria a Barcelona
Com vulgués
Això és normal
Encara hi ha gent
De Gràcia o d'Horta
Que baixa a Barcelona
I
Ah
I mig en broma
Mig en sèrio
Hauríem de dir seriosament
Però la frase
Doncs una mica és aquesta
Hi ha gracients
Que diuen que Barcelona
És el barri marítim
De Gràcia
Molt bo
Vull dir que
En broma en broma
Doncs la cara
Doncs és això
L'enecció dels territoris
És el que jo deia
Sí
Bueno
Doncs mira
El 9 d'abril de 1883
L'Ajuntament de Sants
Fortament pressionat
Per industrials
I propietaris
Del poble
Va aprovar
L'anecció
A Barcelona
I això
Va provocar
Una grandíssima oposició
Per part dels veïns
Tant és així
Que en 3 mesos
Van haver de fer marxa enrere
I anul·lar
La decisió
Tots els municipis
Van fer el possible
Per mantenir-se independents
Van ajuntar-se
En una entitat
Sota el nom
De Junta
Antisegregacionista
De les poblaciones
Del Llano
L'any 1881
Sant Andreu
Horta i Sant Martí
Van fer front comú
I es van oposar
A la construcció
D'un nou cementiri
En els seus terrenys
Que com tots sabem
Es va fer finalment
A Montjuïc
Ells no volien
Vam parlar també
En uns programes anteriors
La temporada passada
En què s'havia fet
Un petit cementiri
Provisional
Que va estar a Gràcia
Més amunt
Dels jardinets
Que va desaparèixer
Així
De qualsevol manera
Barcelona necessitava terrenys
Al final
Doncs ho van fer
A Montjuïc
Ep
He comprat un nítol
Sí
Molt bé
Tens un apartament
Un apartament
En vistes al mar
En vistes al mar
Jo el tinc en vistes
A Can Barça
Jo no
Jo el tinc en vistes
Al mar
Perquè el mar
Per mi
Bé
L'any 1881
Sant Andreu
Horta
Havia fet front comú
Per tot això
Però el 7 d'abril
De 1889
S'obre dir
Una manifestació
De més de 40.000 persones
Davant del govern civil
Que rebutjaven
L'anecció dels seus municipis
Per tot això
El procés va ser imparable
I persones van accionar
De cop
Sis municipis
Per un reial decret
De 20 d'abril
De 1897
El que dèiem
Podríem dir
Poderoso cavalleros don dinero
Doncs mal dit
Perquè teníem que dir
Qui paga mana
O pagant
Sant Pere
A cannes
Bé
Sant Andreu
Del Palomar
Sant Martí
De Bronsals
Gràcies
Sant Gervasi
De Casoles
Les Cors
Van desaparèixer com a municipis
I 14 dels seus regidors
Van incorporar a l'Ajuntament de Barcelona
Que en tenia 35
Tot i així
Sant Andreu
No s'hi va conformar
Va posar un contenciós
Administratiu
Que va ser desestimat
Que no podia ser d'una altra manera
Doncs al cap de 3 anys
Intentot
Anys abans
Amb un altre intent
D'anecció
Gràcia
Va arribar a demanar
Ferran Saté
Poder ser conciut municipi
De ple dret
I fins i tot
S'ha venit a canviar el seu nom
Incorporant
Sant Fernando
El nou topònim
I ni fer ni la pilota
Doncs
Amb un rei
Que no
Que era un inútil
I un de tot
Bé
No sé per què repeteixo
Aquestes coses
Perquè no han canviat gaire
Doncs
No se'n va sortir
En temps de la restauració barbònica
L'alcalde i els tiners d'alcalde
Eren designats directament pel govern
Eren figures
Eren figures polítiques importants
I repetien sovint el càrrec
Era freqüent que un alcalde
O tinent d'alcalde
Tingués el mandat
3 o 4 cops
Ríos de Aulet
En va ser 4 vegades
Martínez Domingo 4
Collà Soigil 3
Etc
Això sí
Havia de ser la mateixa corda
Del partit governant a Madrid
Però en aquell moment
Era tot pastalejat
Hi havia els cassis
Que dominaven
Les votacions
I hi havia els dos partits
I que ja era
Doncs
Feia una rotació
Tranquil·lament
Ja podies tu
Anar a votar
El que volguessis
Que sempre
Ara li tocava el munt
I a la vegada
Se me n'hi tocava l'altre
I cap problema
Tot a maní
Era la típica
Tupinada
Putxerazo
Això feia que
En les gràtiques eleccions
Aquests sempre
Conservadors i Liberals
Conservadors i Liberals
No hi havia cap
I no hi havia cap
De tipus de partit
I els cassis d'això
Eren propietaris
De terres o indústries
En capacitat
De donar feina
I per tant
De condicionar
El vot dels seus
Dels seus treballadors
Vols seguir treballant
A mi
Doncs has de votar
Fulano
I si no
Agafaven els cens
Electorals
Que no havien tret
Els morts
I tots aquells mortets
Doncs votaven
Pel partit
Que li interessava
Doncs
Josep
No ha canviat
Molt la història
No
Anglaterra
Dos partits
Estats Units
Dos partits
Amb això que en diuen
Espanya
Pràcticament
Dos partits
No ha canviat
Gaire
No
No evolucionem
No
Però bueno
Doncs l'Ajuntament
De persones
Pararà aquest decret
Amb candeletes
Tant per les coses bones
Com per les dolentes
Perquè clar
També hi havia
Doncs el tio
Que estava a l'Ajuntament
Perquè era un gran industrial
I perquè llavors
Podia afavorir
Els seus interessos
Etc
Etc
I al cap de quatre dies
Justos
S'adopta la divisió
De la ciutat
En districtes
Que desdibuixen
Els límits
Dels antics municipis
Es barregen
En territoris
I això vol dir
Que els districtes
En què es dividia
El municipi nacional
No estaven
Compostos únicament
Pel seu territori
Antic
Sinó que
En posaven d'altres
Perquè així és la cosa
Que desmèix
Més repartida
Moltes gràcies
Ah
I a més a més
Els districtes
Van nombrar
De l'1 al 10
Així d'aquesta manera
No tenies que parlar
Ni d'Horta
Ni de Sant Gervasi
Ni de res
O sigui
L'1 era Barcelona
Poble nou
El 2
Sant Pere
El 3
Llotge
Audiència
El 4
La Concepció
El 5
Dressanes
I Hospital
Aquest és el
El mític
Districte 5è
El 6è
Universitat
El 7è
Sants
Ostefrancs
Les Corts
El 8è
Gràcies
Sant Gervasi
El 9è
Horta
Sant Andreu
de Palomar
I el 10è
Sant Martí
de Provençals
Només com a universitat
L'actual divisió
de districtes
Que data del 84
Es basa en bona part
en els antics municipis
Però tot així
no es va poder evitar
que hi hagi
algunes coses
per a l'hora
i ara per a nivell
administratiu
el tamany de les coses
no per mala fe
no perquè ja ha passat
prou temps
però
doncs així estan les coses
Aquesta anacció
també va plantejar
la necessitat
d'un pla d'enllaços
de la ciutat
tant dels antics municipis
entre si
com també
amb la resta
de la ciutat
i el 1903
fa un concurs públic
internacional
i entre els membres
del jurat
hi havia personatges
importants
com Francesc Cambó
i Josep Puig i Cagafalc
Es van presentar
a 5 projectes
i el guanyador
va ser l'urbanista
francès
Léon Jocely
i el projecte
doncs
va estar aprovat
el 1907
és molt llarg
d'explicar
però
no penso explicar-ho
ni fer-ho
perquè no tinc capacitat
gràcies a Déu
per tots els oients
perquè
és una cosa
és interessant
però vull dir
no es pot
resumir així
només que
preveia
traçats viaris
específics
amb espais representatius
i parts
i equipaments públics
una proposta
de densitat
de població diversa
que amb això
doncs
divergia
d'en
d'en
sardà
però sí que
mantenia com a centre
de la ciutat
la plaça de les Glòries
això va ser un problema
per implementar-ho
perquè no hi havia calés
i segona
no podies fer un centre
de la plaça de les Glòries
del dia a la nit
la gent s'havia d'anar acostumant
que no s'hi ha acostumat
que a la plaça de les Glòries
encara la teníem en construcció
o sigui
no d'allò
no
i bueno
així diguéssim
va acabar més o menys
tot això
van haver-hi
van haver-hi
després altres coses
no penseu que s'ha acabat
per això
per acabar aquest trencaclosques
Sarrià i Horta
el 9 de juliol
Horta
s'agrega
a Barcelona
i Sarrià encara va trigar
un grapat d'anys
fins que el real decret
del 4 de novembre del 21
va forçar la seva desaparició
i llavors sí
vam adetar
a la part de Santa Creu de l'Òrdala
que passàvem abans
i Vallvidrera
que Vallvidrera també estava
a les Corts
després ja
van haver-hi altres coses
de Santa Creu de l'Òrdala
hi havia dos petits
dos petits enclaus
com en Llivia
diguéssim
el més petit
es va passar
després a Sant Feliu
l'any 2017
a Sant Feliu
perquè quedava dintre d'ells
i llavors Sant Feliu
va donar una part equivalent
del terreny
que limitava en Barcelona
per compensar
i bueno
el 1920
s'enacciona
la Marina d'Hospitalet
per fer la zona franca
el 1929
s'agrega a Barcelona
la part de llevant
del riu
de Santa Adrià del Besòs
el 33
el sector de Finestrelles
que estava buit
el va cedir
Hospitalet a Barcelona
perquè acabessin de fer
la Diagonal
que llavors es deia
vinguda 14 d'abril
i l'últim
es va voler l'any 43
que es va segregar
de Santa Coloma
de Gramenet
als barris
del Baró de Viver
i Bon Pastor
podríem parlar
moltes més coses
però ho deixarem aquí
només deixem així
què passarà aquest segle
l'Hospitalet
de Llobregat
i Badalona
seran devorades
pel monstre
de Barcelona
segurament sí
i espero que no el veiem
el que jo deia
l'anecció
una cosa
a la primera exposició
universal
per lo que has dit
el 1888
Barçola devia ser
molt petita
perquè no havien accionat
cap d'aquests pobles
que es parlant
del 1897
98
o sigui
Barcelona
no era res
era tot
tot allò de les muralles
però és que
ja pensava
que tenia alguna cosa
més accionada
però clar
una exposició
amb una ciutat
relativament petita
en aquells moments
i després
totes aquelles coses
que van fer
perquè la gent
no es pensava
que tinguien
tots aquests èxits
que tindrien
la del 29
que també tenia
aquesta exposició universal
però no va arribar a ser
perquè com sempre
llavors van fer coincidir
una exposició
ibeamericana a Sevilla
com van fer l'expo
el 92
per dir-ho una mica
no fos cas
que els catalans
tinguin demasiada glòria
etcètera
fantàstic
com sempre
molt bé
el culpista
el culpista
Antonio Tejero
91 anys
tinent coronel
tinent coronel
de la Guàrdia Civil
denuncia aquesta setmana
Pedro Sánchez
davant la Fiscalia
per les seves maniobres
antiespanyoles
alhora
declara que va fotre
així
literalment
a l'avui emèrit
Joan Carles I
doncs diu
que va parar
el cop d'estat
al Congrés
quan es va assabentar
que l'emèrit
pretenia posar
Alfonso Armada
com president del govern
personatge
que no el satisfeia
a veure ara
què diuen els que repeteixen
contínuament
que Joan Carles I
va salvar la democràcia
a Espanya
del cop d'estat
per acabar-ho d'arreglar
el govern de Felipe González
va indultar
el culpista Armada
i va concedir
el tercer grau
a Tejero
és a dir
només tenia que anar
a la presó
a passar la nit
la realitat
supera la ficció
Sònia
Esther
Margarita
avui
27 d'octubre
una sèrie
d'esdeveniments
van passar al món
amb altres programes
d'aquesta emissora
ja es comenta cada dia
els esdeveniments
però
amb la vostra presència
avui
en destaco
3 o 4
que ens semblen
d'interès
mira
un dia com avui
el 1964
a Barcelona
es fa la primera emissió
de televisió en català
el 1964
va ser la ferida
lluminosa
de Josep Maria
la Segarra
des dels estudis
de televisió
de Barcelona
el 2005
l'exsenador
i pacifista
Lluís Maria
Chirinacs
que tenia 74 anys
ingressa a la presó
model de Barcelona
per ordre
de l'Audiència Nacional
i al mateix dia
és traslladat
al centre penitenciari
de Cambrians
a Santa Esteve
de Sarrovines
un 27 d'octubre
el 2017
a Barcelona
es proclama
la República Catalana
al Parlament
de Catalunya
immediatament
manifestants
d'Ultra de Dret
Espanyola
intenten assaltar
de manera violenta
la redacció
Catalunya Ràdio
i a Madrid
s'aprova
l'aplicació
de l'article 155
de la Constitució
Espanyola
cap a Catalunya
això és el que va passar
pel dia com avui
sí
ja veieu
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
i com acaba
canviant
encara
Margarita
Esther
Sònia
la joventut
ja s'ha de poesia
sí
sí
sí
de fet
hi ha un moviment
increïblement gran
de gent jove
que escriu poesia
més noies
que noies
sí
sí
de gent jove
sí
escullers
i de gent
de mitjana edat
boomer
els boomer
els boomer
sí
a veure
sí que és cert
que
jo sempre ho dic
que els poetes
som los
somos los raritos
vale
perquè suposo
que la gent
encara
té el concepte
del poeta
com aquell
que
que se suïcidava
por amor
no
i no
la cosa
ha canviat
moltíssim
a llavors
sí que és cert
que la poesia
hi ha molta
gent que li costa
també és cert
que hi ha poetes
que ni jo
los entiendo
i a llavors
bueno
a nosaltres
sí que ens han comentat
que això
jo sempre
m'ho he pres
com un super piropo
quan hem recitat
o algo
que la gent
s'acosta
després
i sempre ens diu
ostres
m'ha encantat
perquè
m'heu fet sentir
perquè he entès
el que volíeu transmetre
llavors clar
jo crec que la poesia
quan es trenqui
aquest concepte
que és una cosa
molt rara
que
és
sentiment
i que és proper
que no és
buscar
i cargolar
alguna cosa
que al final
acaba
algú
d'explicar-te un poema
i dir
és que no sé
què em vols dir
quan la gent
senti que és
jo sempre dic
com es diu ara
com cantant
el hip hop
o el que és
el rap
al final
la poesia d'ara
jo crec que és molt com el rap
perquè el rap
és poesia
i llavors
jo crec que és
com la diferència
que hi ha
a la poesia actual
llavors
quan la gent
esborri
el que era
la poesia
d'abans
d'esta
que nos vamos
a morir todos
d'amor
o la cargolada
que no sé
què m'estàs dient
i entenguin
que és
simplement
una forma
d'escriure
igual que qualsevol
un altre
crec que cada vegada
més gent
llegirà
poesia
però si hi ha
molta gent jove
que sí que
sabés la poesia
i els que tenim
joventut avançada
sí
sí
sí
també
també
i curiosament
ahir sí que hi ha
molts homes
curiosament
sí
sí
sí
sí
per dir alguna manera
els que tenen la joventut pura
hi ha més noies
exacte
i els que tenim joventut avançada
sí
bueno jo crec que també
amb els homes
o els joves
potser que tampoc no ho diuen
vull dir que ho tenen una mica
com més amagat
no no és
si un jove escriu poesia
no és tan normal
al col·lectiu de joves
i potser no
no ho diuen tant
jo no ho crec
no
jo crec que també
el problema és
el tema de com els educen
tu vas a les escoles
no els hi parlen gaire de poesia
sempre parlen de literatura
de llibres
o de prosa
exacte
llavors
no tenen inculcat
la poesia
ni els han explicat
llavors com a molt
com ens feien a nosaltres
no
ens parlaven de
l'únic
de Castro
exacte
de la generació del 27
i tot això
però
tu
a la gent jove
d'ara
els hi preguntes
algun poeta
del nostre temps
i no coneixen
però perquè no els hi ensenyen
llavors aquest és el problema
ja ens tanquen portes
a la poesia
ja ens tanquen portes
perquè no els ensenyen
a la joventut
llavors jo crec que
de tant en tant
seria bo
no?
que a les escoles
o que fins i tot
els convidin
amb algun casal
amb alguna entitat
no?
veniu a veure
un recital
de poesia
perquè pugueu entendre
i que vegin
el que diu la Sònia
que la poesia
no és complicada
al contrari
et fa sentir
t'obres els ulls
en un moment donat
pots sentir
identificat
exacte
et pots sentir
identificat
identificat
perdó
jo crec que aquest és el problema
que com no tenim
les portes tan obertes
som una mica desconeguts
i tampoc no s'hi dona
massa difusió
per exemple
estan els eslams
de poesia
hi ha molta gent
i joves també
hi ha molts joves
que participen
en aquests eslams
però no són coneguts
parlen de concerts
de música
de concerts
però no es dona difusió
de poder escoltar
explica als oients
què és un eslam
de poesia
un eslam
és com un concurs
de poesia
que donen 3 minuts
per poder recitar
de memòria
i llavors
tens 3 minuts
per expressar
el teu poema
o el teu allò
composició pròpia
sí, sí, sí
i llavors
hi ha un concurs
es presenten
tantes persones
tants poetes
i després
hi ha una classificació
de fet
n'hi ha d'espanyola
n'hi ha concurs espanyol
de tota Espanya
de Catalunya
i del món
també n'hi ha
eslam
però no se sent
no s'escolta
que facin aquestes coses
vull dir
estàs una mica
una mica dintre
de la poesia
o de lectura
o si no
no n'hi ha
vull dir
no se sent
i llavors potser
senten el rap
que és la poesia
de la joventut
que és el que ha dit
la Sònia
el que està dit l'Ester
saps què et dic
mirant-te els ulls
a mi dóna'm la poesia
de la Margarita
i et pots quedar
el rap
del fet en gana
Sònia
un poema teu
vinga
ale
a veure
quin
no
espera
aquest
us agrada a totes
prepareu
Ester
i Margarita
els vostres
la primera
que estigui preparada
això és molt mal golf
la primera
que estigui preparat
que tiri
aquesta
jo
Bonaqueta
es de un madurez
i diu així
Quizà
no te has fijado
mas aquí
tienes un cuerpo
que ya ha madurado
la metamorfosis
de la vida
es lo que tiene
estar viva
el paritorio
hizo estragos
alguna cicatriz
dibujada
en algún quirófano
y añádele
el paso
de los años
tú habrás notado
tus cambios
con dignidad
los habrás llevado
así que
hagamos un trato
ni complejos
ni vergüenzas
para dar amor
a nuestras pieles
no son necesarios
dentro del envoltorio
hallarás el fuego
de mi crematorio
la pasión
desbordada
o intacta
tócame
y contacta
piel
y mirada
la madurez
no implica castidad
no te quiero
para procrear
te deseo
para gozar
intercambiar
compartir
sentir
fluidos
pieles
cuerpos
dibujados
a base
de caricias
y besos
muy bien
muy bien
muy bien
muy bien
muy bien
Esther
yo voy a cambiar una mica
yo a parte de poesía
también hago relatos
son historias cortitas
son micro relatos
y bueno
también me gusta
que se me conoce
la parte esta
Quería ser modelo
Sentada al borde de aquella piscina de aguas verdes
cerré los ojos antes de tomar mi decisión
intentando ver cuándo fue el momento de mi error
Quería ser modelo y triunfar mundialmente
me dedicaba en cuerpo y alma a ser perfecta
Ese día, en la cafetería, su dulce sonrisa me cautivó
Tras horas de intensa conversación me ofreció su ayuda
Era fotógrafo de las mejores revistas de moda
Hicimos un precioso book de fotos
y en una semana ya estaba subida en una pasarela
No era de las más importantes
pero sería mi trampolín, como decía él
En tres semanas iba a Milán en avión
donde Paolo me esperaría para presentarme a gente relevante del mundo de la moda
de marcas muy reconocidas
Espera aquí, preciosa
Me dejó en aquel salón sacado de una película de terror
Voy a recibirlos, tú, acabate el refresco
Cuando quise reaccionar
me vi como en un sueño en aquella cama
sintiendo la respiración en mi cuello de aquel extraño que estaba explotando en mis adentros
Día tras día, mi pasarela
Mi pasarela era aquel salón donde, como ganado, era marcada por dedos de repugnante pasión
Al mirar ese agua me estaba llamando
Pude ver que aquella chica llena de vida, con un inmenso brillo, en su mirada me gritaba
Me gritaba, por favor, no apagues mi luz
Lo siento mucho, preciosa
Le expliqué, conforme mi cuerpo es un día en ese verde manto
Prefiero vivir a oscuras que seguir viendo esa luz que penetra y atormenta mi alma
Aún sigue turbia ese agua
Y sigo viendo mi reflejo de facciones relajadas
Descanso en paz
Rip es ahora mi marca
El cuchillo
El cuchillo
El cuchillo
Marga, tu finalitzes
Volem, serà del meu poema Sentir es viure
Es titula Més forta que mai
I diu així
El matí va començar gris com la resta dels dies
Desperta, el món no tenia color
La meva ànima immòbil no s'aixecava per molt qui ho volgués jo
Recordant les meves paraules d'ahir
Aquella espurna d'esperança
Es va aferrar les ganes de viure
I jo volia tornar a creure en mi
Per fi
El gris ja no era tan gris
Desperta
Ja no volia quedar-me quieta
I el meu moc i el meu cos
Va començar a allugar-se
Perquè d'aquest pou jo volia sortir
Vaig començar a caminar per la senda de la meva vida
Més forta que mai
Vaig enjuarnar cada petjada d'energia completa
Més forta que mai
Ni mai ni sempre és prou
Per guanyar aquesta batalla
Però el primer pas ja l'he donat
I això
Em fa més forta que mai
Ben trobats oients
Ja l'heu sentit
Més que escoltat
Sentit
Són sensibles
Repsodes de paraules amb passió
Ens han transmès que la poesia és un art literari
Que ens permet veure el món d'una altra manera
I ens ajuda a desenvolupar la nostra creativitat
Tres muses
Tres poetesses
Mare de Sònia Esther
Moltíssimes gràcies
Gràcies a vosaltres
Acabem el programa recordant
La reivindicació de la idea de la creació d'un museu per Sant Just
Ens retrobem en el proper programa
Bon cap de setmana i bona setmana
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Bona nit i benvinguts a Bits 40.0
Bona nit amics i companys
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Doncs aquí ens trobem
Després de
Podríem dir
No sé si 10 anys
Però
Gairebé
De nou
Arriba d'Esvern
Hem tornat
La gent ho estava esperant
Més vells
De sitxat
Sí, més savis
M'ha costat entrar a la ràdio
Perquè hi ha tota aquesta gent
Amb les pancartes i això
Exacte
Com s'ha filtrat la policia?
No ho sé
És que hi havia tanta gent aquí
No ho sé
Estàs plorant d'emoció?
Estic plorant d'emoció
Bona nit
Doncs
Si ens recordeu que segur que ho feu
Nosaltres som Bits 98.1
Mike Devil
Mike Devil
Els controls
Cal dir que jo m'ha fet més vell
Però l'estudi també
No ha canviat res
Exactament igual
Que fa deu anys
És una càpsula del temps
Una càpsula del temps
Que m'ha anat bé per agafar
Perquè, clar, per ser portada
De manera manual
Igual que fa deu anys
Però de la mateixa manera
I Lucio Bonaro
Aquí també
Bona nit tothom
Com?
I He de dir que l'estudi del costat
Està totalment renovat
Exacte
Ens han deixat aquí al Gallinero
Com mereixem
És el que mereixem
I el que preferim
Sí, ens trobem bé
En aquests llocs
Amb aquests antros
Doncs molt bé
Bona nit
i dono pas a
S1 Belzeblur. Hola, què tal?
Com estàs? Doncs bé, plorant
una miqueta, tinc un tema ocular
Sí, ja et veig, ja et veig. Però crec que és emocional
també. Una mica sí, aquesta mirada
profunda que m'estàs fent ara mateix. Pura i brillant
Bé, exacte. És bona nit
o bona tarda? Vull dir, ara estem
informats. Nit, nit, ens dematem a la nit. Veig que estàs poc
informat. Ens dematem a la nit. Molt bé, però
el que senti el podcast el pots sentir al matí
com vulguis. Ah, bé, bé, bé. Sí, tant,
quan vulguis. Doncs llavors calla la boca, xaval.
Bé fort, aquest, eh? També tenim
la companyia especial
sempre, sempre, sempre. D'una persona
influencer
total de música en general
i algú que
compartís amb nosaltres tot el seu coneixement
quan l'apratem, que és el
Rubén Garanties. Moltes gràcies, molt bona nit
a tothom. Que no Rubén García, eh? No Rubén García.
No Rubén Garanties. Rubén Garanties.
Rubén García son davanter de segona divisió.
Sí, a l'avés. O al Lleganés.
Eh, a l'avés.
El Lleganés és un mica més high, però
jo el veig, allò, luchador, zafant...
Sí...
Bueno, corre poc.
El veig també, eh? Una mica palomera
també, però està bé, està bé.
Doncs bona nit a tothom, un plaer tornar a ser
aquí amb tots vosaltres i a
compartir quan m'ho demaneu i quan no m'ho demaneu.
Això és el que fas habitualment, per tant
no et costarà. Podem explicar la
subhistòria una miqueta de per què hem tornat a
fer això? Sí, molt bé. Endavant, endavant.
Va haver una miqueta de... Bueno, va sorgir tot
el BBK d'aquest any, el Festival BBK Live
a Bilbao, excel·lent cartell i excel·lent venue
per fer un festival, la veritat.
Vols dir que això té interès per la gent?
No té cap interès per la gent.
Però ho direm, però ho explicarem igual.
Ok.
I vam decidir que volíem tornar a
fer ràdio, a fer comunicació i vam
dir que, bueno, que la idea potser seria fer un
podcast. Vam preguntar
a algunes persones, jo concretament a un
coixí meu, que com haurien d'enfocar un
podcast. El que viu a Còrdoba? No,
un que viu a Barcelona.
El d'Ordoba, ho hem provat.
I ens va dir que, bueno, que féssim un...
Som una gent grandeta, no?
Que sobretot que no puntifiquéssim, que no
donéssim llicions de res i vam decidir
fer el contrari. Exactament.
I avui intentarem fer el contrari, que...
Farem molt de mal. Que la gent jove ens
demana i intentarem ser sobrats,
faltons i orgullors. Molt bé,
bàsicament perquè no s'escolta ningú,
probablement, i per tant tenim aquesta llibertat
que s'escoltarem nosaltres mateixos, o la teva
mare, potser Lluís, o sí, com a Màxim
Mollent. I la meva tieta també. La tieta, molt bé.
No faltem molt perquè són
gent gran i no...
Jo obligaré la meva família també. Molt bé, molt bé.
Els nens també? Jo els meus fills
també els obligaré a lligats a mans. Jo això
poso el cotxe de pujada.
Però no diràs que ets tu. O sigui,
ho posaràs, però serà com una
distòpia, no?, pels teus fills, això.
Sentirà la meva son pare i no la reconeixerà,
no? Exacte. Bueno, sí,
però no el podrà entendre.
Bé, bé, bé, doncs
després d'aquesta introducció
no esperava menys, de vosaltres.
Una mica, què és
bits 40.0 o què venim a fer a aquesta
hora? És 40 o 48,
temps ni te o 49. 40, 40, 40.
40.0.
És un rang. És un rang
que hem considerat perquè som ja
passats els 40, bastant
més els 40, però encara hi som.
Bé, no hem mort.
No hem mort, que ja no està
mal, no tenim capictus a dia d'avui
encara. En aquesta vida que hem portat,
podria passar. A Ritmias sí, tenim alguna.
A Ritmias sí, tenim alguna. Però bueno.
Però solucionades. No em permet fer la vida
normal, veig que s'esprimem birres com si
no volguésser un mañana. No, no, no.
No? Vale. Bé, d'acord. Doncs
tenim un programa que la idea
és fer-lo un cop mensual, aquesta
trobada aquí a Ràdio d'Esvern,
i compartir música que sempre
anem descobrint, a la part
que, doncs, la idea...
Un moment, ha hagut aquí un gas?
M'ho ha semblat? Ah, s'ha servit,
s'ha vingut. Perdó, perdó.
Lo típic dels novatos, Miqui.
El Rubén és molt espantadís. És molt espantadís, sí.
Així que
que també pensem que
a aquesta hora d'emissió
parlarem d'un tema
que volem debatre
internament
amb tots vosaltres.
S'hem dispostos a rebre trucades
en directe, en rigorós directe,
per debatre.
La centraleta, igual, es col·lapse, eh?
No sé si...
Les xarxes socials,
els podem reventar a Twitter, no?
Però si ens voleu criticar,
feel free, vull dir,
ens importa una merda.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Bueno, exacte.
I a partir d'aquí, doncs,
jo crec que la introducció està feta,
si us sembla,
i podem entrar ja al liu,
havíem dit,
aquí,
prèvi al programa,
de cada un de nosaltres
començar amb un tema
que compartíem amb els suïents.
Novetat o no,
dèiem abans,
és igual,
sinó un tema
que us vingui de gust
ara o esteu escoltant
recentment.
I, si voleu,
comencem pel Rubén Garantia,
que és un home...
sempre...
Sabi?
Sabi?
Avi?
Seria la...
Avi, gairebé.
Avi, per definir-lo,
seria Sabi.
Sí, sí.
Avi, avi.
Sabi, avi, jo no sé.
Sí.
I veig que has portat dos temes
desconeguts per mi completament,
com no puc ser d'una altra manera,
i segur que són boníssims.
Què portes, cabronazo?
Doncs...
començarem pel primer,
un nom certament no gaire...
Però, però, un moment, un moment,
per què portes dos temes, tu?
O sigui, tu t'han portat un
i t'han portat dos.
No, no, no, de fet,
he portat un
i he portat un de backup.
Un de backup, sí.
No, un, un, un.
Està bé, està bé.
Però, de fet,
de backup tenia tres.
Estorgen de nou Bouten,
però...
Oh, bé, bé, bé, bé.
Ja nens escolten.
Però no.
Ens centrarem en el primer,
d'un senyor que es diu...
Oh, publica...
Monolid.
Dave Monolid.
No?
No, no, és el primer programa, eh?
Va, sí, sí.
Podria portar Dave Monolid,
que per ser està publicant coses interessants.
Interessants és la paraula.
Correcte.
Però no, és Lloyd East,
que és el sobrenom
d'un autor americà
que probablement pugueu conèixer
com a Huercos Ests,
que va treure un...
Oh, Huercos!
Boníssim, boníssim.
Va treure un disc d'àmbient...