Fins demà!
I see skies of blue
And clouds of white
The bright blessed day
The dark say goodnight
And I think to myself
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Des de temps remots, l'humanitat ha fet servir la predicció
com un fenomen capaç d'explicar el futur.
L'astrologia és l'art d'interpretar la configuració i l'obiclació
relativa dels astres i les seves constel·lacions
amb fins esdevinatoris, psicològics
o simplement com una forma de trobar patrons útils dins de la realitat.
El terme prové del grec astró, que significa estrella,
i logos, que significa discurs.
En l'historial del nostre programa
hem tingut un astrònom de referència,
l'Antonio Bernal,
que el vam tenir de convidat el 10 de novembre del 2023,
i amb ell vam informar-nos de l'astronomia
a nivell generalitzat.
Que quina diferència hi ha entre l'astronomia i l'astrologia?
Doncs per mi és l'objectivitat versus la subjectivitat.
L'astronomia, que és una ciència,
cerca comprendre l'univers de manera objectiva,
vessant-se en fets verificables i dades observacionals.
Per contra, l'astrologia s'enfoca en la interpretació subjectiva
de les configuracions celestials
i el suposat impacte de la vida en les persones.
Avui, en el programa número 118,
penúltim dels benvinguts, benvolguts i bentrobats,
tornem a comptar amb la presència
de l'astròloga catalana Més Solera.
Quasi bé 50 anys de dedicació professional al tema.
Filla de l'astròloga més conegut i televisiu
des que vam tenir televisió exclusivament a la nostra llengua.
consultora, professora, escriptora de dos llibres de referència,
Superar l'abismo del miedo y Venti a tu signo y Ser Feliz.
Ja la vam tenir de convidada en el programa número 80
del 24 de març del 2023.
Seguda al meu costat, Maria Helena Teixido Vidal.
Benvinguda, com estés?
Moltes gràcies per l'entrada, ha sigut meravellosa.
M'encanta.
Mereixes molt més, però jo dono el que dono.
Aviam, comencem.
No comencem, eh?
Bé, doncs comencem.
Aquesta nit passada hi ha una plena.
Què, ens influenciarà a la nostra conversa?
A cada un de nosaltres d'una manera diferent.
I quina por faig.
Preguntar-se, et contesto.
La lluna plena ens afecta a tots.
Saps allò, aquella frase del surten els hombres llops?
Sí.
Doncs tots, durant l'època que està la lluna plena,
ens tornem una mica exaltats.
la qual cosa sí que ens afecta.
Ai...
Em fas por.
Sí.
En el teu currículum indiques que t'agrada fer treballs d'autoconeixement
a través de l'astrologia,
de reconeixement de les energies dels planetes
i de les constel·lacions astrològiques,
que fas estudis de cartes natals
i d'interpretació càrmica.
Aviam, aviam.
Explica'ns cadascun d'aquests anunciats.
Vinga, autoconeixement a través de l'astrologia.
El ser humà és una peça evolutiva.
Tots venim aquí amb unes característiques determinades,
amb unes capacitats determinades
i amb unes lliçons a aprendre determinades.
Llavors, el tipus d'astrologia que jo realitzo
no és la típica de predicció,
que és potser la més coneguda
o la que més se'n parla,
sinó que és el que jo dic de l'autoconeixement
i és el trobar-se a un mateix
per treure's el màxim partit possible.
O sigui, el ser humà és una peça que creix,
vull dir, ho fem físicament, no?
Vull dir, naixem petits,
doncs, potser dos, tres quilos, quatre, depèn.
I és una estructura,
hem d'aprendre a caminar,
hem d'aprendre a parlar,
hem d'aprendre a desenvolupar-nos-hi.
i per mi l'astrologia ve a ser el mateix, no?
El que m'explica l'astrologia
és justament que jo tinc una capacitat
de créixer i evolucionar.
Tinc una capacitat per,
el meu punt de partida,
modificar-lo,
i el tipus de treball que jo faig
a nivell d'astrologia és justament aquest.
A mi em sé o entenc bé.
El ser humà és capaç de modificar el seu destí?
Sí.
I t'ho afirmaré tantes vegades com vulguis.
Sí.
I això que és objectiu, eh?
Que el teu no és ciència.
Perdó, sí, és ciència.
I queda demostrada des del moment
en què es comença a treballar
la física quàntica.
En el moment en què es va treballar,
en què no hi ha temps, no hi ha espai,
que tot és un món de vibracions,
l'astrologia queda clarament demostrada.
Ai, jo...
saps el que t'estimo i el que t'admiro.
Però jo que tinc formació científica,
no m'ho crec.
Però resulta, tinc amics,
doctors, que són homeòpates.
I la mateixa discussió amb l'homeopatia
és la mateixa justió amb l'astrologia.
Clar.
No podeu ser ciència perquè no és repetitiu,
perquè no es pot demostrar.
No és veritat, eh?
Bueno, ja m'agrada, ja m'agrada.
Per això fem una mica d'aquí.
Bueno, mira que si l'astrologia arriba a ser ciència,
la meva reputació, la misèria.
Algun dia crec que es podrà demostrar.
Ja no hi seré.
De moment...
Jo potser tampoc.
De moment no hi seré.
Aviam,
què és això del reconeixement de les energies,
dels planetes i de les constel·lacions astrològiques?
A veure, el que dèiem ara fa un moment,
nosaltres estem anexats a una estrella,
que és el Sol, el nostre Sol,
i el seu canvi vibracional, diríem,
fa que tot el que és el sistema solar
estigui anexat a aquesta energia central,
que és el Sol.
Llavors, jo vaig fer o vaig realitzar un treball
on, d'alguna manera,
faig una demostració, diríem,
que aquesta energia és una energia vibracional,
segons la distància que hi hagi a nosaltres,
en aquest cas a la Terra,
més forta, menys forta,
més amb unes característiques o amb unes altres.
però són vibracions,
no som una altra cosa.
I explica-m'ho com vulguis.
Einstein no ens va dir que era així,
vull dir,
jo no li portaré la contrària.
No, no,
curiosament,
el dia que tu véns aquí,
ara t'explicaré
les coses que van passar al món
un 24 de maig que més.
Si ho haguéssim preparat,
no hauria sortit tan bé.
Ara te les explicaré,
perquè ja d'entrada
i ja has deixat anar dos coses.
La primera,
que m'han impactat,
que algun dia es demostrarà
que l'astrologe és una ciència.
La segona,
que el ser humà
té capacitat
de poder modificar
o modular
el seu destí.
Per descomptat.
Ja són dues afirmacions.
Doncs mira,
un 24 de maig,
tal dia com avui,
que és el 144,
no,
el 145 què?
dia,
perquè és un any de traspàs,
no?
Queden 221 dies
per finalitzar de l'any
i des de veniment
se'ns van passar.
Mira,
els països catalans,
a la vall de Ribes,
al Ripollàs,
no,
van començar
les obres del tren cremallera
de Ribes de Frasé
a Carals
i Núria,
que es va inaugurar
el 22 de març del 31.
I a Catalunya,
els ajuntaments,
van triar
l'assemblea
que hauria de designar
la ponència redactora
de l'avantprojecte
del primer estatut
d'autonomia
que vam tenir
a Catalunya,
que es va reunir
a Núria
durant el mes de juny,
el famós estatut de Núria.
A la resta del món,
tal dia com avui,
el Samuel Morse
va enviar el missatge
What has got growth,
que significa,
o és una cita bíblica,
que significa
què ha creat Déu.
What has got growth.
Des d'una sala
del Capitoli
als Estats Units,
el seu ajudant
a Baltimore
per inaugurar
una línia telegràfica
comercial
entre Baltimore
i Washington.
Va ser
el sistema Morse.
Tal dia com avui,
el 1883,
a New York,
es va obrir el trànsit
al pont de Brooklyn,
coneix els barris
de Manhattan
i Brooklyn.
A Taiwan
es va proclamar
la República de Formosa
el 1895.
I a França,
1949,
va aparèixer
el primer volum
de l'assaig
El segon sexe
de Simón de Beauvoir,
una fita
del pensament feminista,
que està com a referència
a dintre
del pensament feminista.
I va néixer,
va néixer el 1861
a Badalona
l'Antoni Borí Fontestà,
mestre pedagòg
i escriptor català
de referència.
I a Esparaguera
el 1936,
que segur que el vas conèixer,
va néixer el Lluís
Llongueras Iballer,
perruquer
i artista
polifacètic català
que va morir
el 2023.
A la resta del món
va néixer
el Daniel Gabriel Fahrenheit,
un físic,
enginyer
i bufador
de vidre alemany,
conegut
per la invenció
del termòmetre
d'alcohol
i el termòmetre
de mercuri
i pel desenvolupament
d'una escala
per la mesura
de temperatures,
que és l'escala
Fahrenheit,
que se la van quedar
als anglosaxons
mentre nosaltres
utilitzem
l'escala
de graus
centígrats.
Va morir
el 1736.
Per mi,
el 1941,
va néixer
a Minnesota
Bob Dylan,
conegut
per Robert Allen
Zimmerman,
cantautor
i Premi Nobel
de Literatura
el 2016,
que van dir
que,
com algú de Allen,
que el recolleria
Rita,
la cantaura,
mai tan ben dit.
Necrològiques,
i aquí ve
la Maria Elena Teixida.
El 1543,
això fa uns quants anys,
el regne de Polònia
va néixer,
perdó,
va morir
Nicolau Copèrnic,
estrany un polonès,
fundador de l'astronomia moderna
amb la teoria heliocèntrica,
que és el model cosmològic,
segons en el qual
el Sol
és el centre
del sistema solar
i tots els planetes
orbiten
al seu voltant.
Va durar poc.
No, no,
Galileu,
Galileu, eh,
li va donar suport
a aquesta teoria
i va anar
ben poc
que no el cremen
a la foguera.
Sí, sí.
El Galileu,
el Galileu, eh.
Per poc el deixen mato.
Per això t'ho dic.
Avui,
podríem parlar un dia,
un dia,
no sé si
tornarem
una deuda
a fer la ràdio.
Però tinc
un programa
fantàstic
que li vaig dir
a un convidat
que vam tenir
fa 15 dies aquí
i em va dir,
t'atrapo la idea,
ell va fer
un paral·lelisme
entre
entre
Maquiavel
i Sabonarola
i li vaig dir,
escolta,
hi ha un altre paral·lelisme
fantàstic
entre Giordano Bruno
i Galileu Galilei.
Bé,
per això són fills
de l'altre pení.
Però
va morir
el 1974
un dels meus ídols
a Nova York.
Duke Ellington,
un compositor
estadounidense
de jazz
que havia nascut
al segle anterior,
el 1899
i és una de les referències
ineludibles
amb jazz.
Meravellós,
també.
I va morir el 2023
un altre ídol meu
a Suïssa,
la Tina Tarres,
la Tina Tarres,
aquella cantant
estudienenga
de rock i soul.
Jo he tingut la sort,
el Duke Ellington
no l'he vist
en directe,
però la Tina Tarres
l'he vist
tres vegades en directe
i és de la bona energia
que et comuniquen.
I avui
faig referència
a una altra convidada
que vam tenir aquí
sentada,
sí,
sentada,
no dic asseguda,
que si no em casquen,
assentada
a la teva cadira
perquè avui
és la festa local
a Puigrets
a la comarca
del Berguedà
i va un record
per la Rosa Serra Rotés
que va ser
una convidada nostra
a l'11 de febrer
del 2022
que ens va explicar
la història
de les colònies
industrials
de Catalunya.
Quines coses,
el dia que tu vas venir,
el Copèrnic
i tu ens parles
d'astrologia,
no perdrem més temps
amb això,
però és una referència
que la Mare Aleana
tenia que estar aquí.
Tenies que estar aquí.
Aviam,
fas estudis
de cartes natals
i d'interpretació
càrmica.
Què coneix,
això?
Sí,
aviam,
el que una mica
t'explicava abans,
naixem amb una fotografia,
un tamany,
una estructura
i la carta,
igual com nosaltres,
a nivell físic,
ja no dic a nivell
d'una altra cosa,
sinó a nivell físic,
es modifica
o es canvia
o evoluciona.
Llavors,
jo quan faig
una carta
o faig la lectura
d'una carta,
ja t'he explicat
que no m'agrada
massa fer
el típic
treball de predicció.
Considero
que això
és molt limitador
per la persona
que et ve a consultar.
Què em passarà demà?
Guanyaré aquests diners?
Perdré allò?
És igual,
X,
el que sigui,
no?
Et venen a vegades
i et pregunten
determinades coses
que a l'hora
de contestar-les
podria ser
que surtin,
pot ser que no surtin.
Correcte?
Llavors,
jo m'he especialitzat
bàsicament
en donar
aquella oportunitat
a la persona
que em ve
o que m'arriba
perquè sàpiga
com desenvolupar
la seva vida.
Jo vull ser milionari,
molt bé,
anem a veure
com ho pots aconseguir-ho
dins de les teves capacitats,
dintre de la teva carta,
quantes coses
has de moure
per aconseguir
ser milionari.
Faig aquest exemple
com podria fer
qualsevol altre.
Llavors,
m'he especialitzat...
Bufetada,
és la teva consulta.
No, no pensis.
Per què ets tan famosa.
No t'ho pensis.
No t'ho pensis
perquè hi ha moltíssima gent
que no vol en realitat...
Ser milionari.
No, no, no.
No vol en realitat
saber,
depèn de quines coses...
És que fa por.
No, no, no.
Perquè jo no parlo
de la mort,
jo no parlo
de tota una setmana
de coses que la gent
li fa por.
Jo parlo de les coses
que tu em vens
en una situació,
en una dificultat,
en un problema
i jo,
la meva obligació
és donar-te
totes les mans
de les que jo pugui disposar
sobre la lectura
d'una carta
perquè tu aconsegueixis
superar aquella situació.
Aquesta és la meva feina.
No és dir-te
si anirà bé
o anirà malament,
si millorarà
o no millorarà.
Jo t'he d'aportar
eines.
jo t'he d'aportar capacitat,
eines,
posicionaments,
actituds,
tot això
és el que jo t'he d'aportar.
L'astrologia
antiga
era aquella astrologia
que feia predicció
pura i dura.
Passarà això
tal dia
i a tal hora
i després,
quan no passava...
Ah, no,
és que esclar...
La llitèria va en el collo
a l'oràquel.
És igual
o simplement
és que s'han canviat
i no havia valorat
depèn de quines coses
a nivell de planetes
i per això
no ha succeït.
no és real
perquè jo aconsegui
qualsevol cosa
he de posar
de la meva part,
no?
És aquell acudit
de
Dios mio
que me toqui la loteria.
Bueno,
però si no compres el bitllet
és difícil,
no?
La boleta
si no la compres
ho tens claríssim
que no et tocarà.
És una mica
el mateix.
Interpretació
carmica.
Resumeix.
Aviam,
en realitat
quan nosaltres aixequem
una carta,
jo aquí
en veus
diverses,
quan aixequem
una carta
en realitat
a mi no em parla
del present
únic i exclusivament.
Em parla
de per què
jo vic
determinades situacions
o per què
jo estic
volent
aprendre
determinada cosa.
Llavors,
aquesta és la diferència
entre una carta normal
i una carta
càrmica,
una carta càrmica
quan la llegeixes
és
vas més enllà,
és com
jo puc entendre
o he d'entendre
per què
estic vivint
aquesta circumstància
i per què
no en vinc una altra.
És aquesta
la que estic vivint.
Llavors,
la diferència
està aquí.
Hi ha persones
que necessiten
saber més enllà,
no?
Comprendre.
Aviam,
si tinc...
Posem un exemple.
Tots ens hem equivocat
a lo millor
en algun moment determinat
a l'hora de prendre
una decisió
sobre un tema
de feina,
sobre una actitud,
sobre una relació,
el que sigui.
Per què sempre
repeteixo
les mateixes característiques?
No,
sobretot
en persones
que et venen
i et diuen
és perquè
sempre trobo
la mateixa
tipologia
de persones
i soc infel·lic
en les relacions
de parella.
Anem a veure
quina és la causa,
quina és
la simptomatologia
inicial
que fa
que tu
cada vegada
que trobis una parella
trobis la parella
amb les mateixes condicions.
És repetitiu,
és un cicle.
aquesta és la diferència
entre una carta normal
i una carta
càrmica.
Càrmica et diu
intento
saber
quina és la causa
que em porta
sempre a repetir
unes determinades
característiques
o actituds
en la vida.
Una carta normal
seria això,
jo et faig la lectura
però
sempre aportant-te
la capacitat
que tu et coneixis
al màxim
i treguis
el màxim
de tu.
Ara que dius això,
no ho tinc preparat
quan tenia pèl
i jo tenia
ja fa
quants dies.
Escolta,
jo tenia
un somni
repetitiu
i no te l'havia explicat
quan anava a les teves consultes
que era
no sabia
que m'agradava més
si
veure
el Botín
a la presó
o el Madrid
a segona divisió.
va passar
tota una sèrie de temps
i em vaig desencantar
perquè vaig arribar
a la conclusió
que era més fàcil
veure el Madrid
a segona divisió
que el Botín
a la presó.
O sigui,
que aquesta energia
càrmica
no em va funcionar,
ho entens?
De totes maneres,
això del càrmic
és que dius
que tothom ha de pagar
aquelles deutes
que ha de fer
i dic, cuidado,
jo com que crec
que no tot s'ha de pagar
aquí i ara,
la factura
te la passen igual.
A veure,
ja em repeteix això.
Sí,
moltes vegades
quan fem malifetes,
quan fem alguna cosa lletja.
A la vida es paga tot.
Tot.
Però no vol dir
que hagi de ser aquí i ara.
O sigui,
ara en aquest moment
tu em fas l'altra banqueta,
posem per cas
i jo em deixo el nas a terra
i no necessàriament
tindràs que pagar
automàticament
el fet
que m'hagis
fet l'altra banqueta
i jo m'hagi deixat el nas a terra.
Però arribarà un moment
que seràs tu
qui deixaràs el nas a terra
encara que no sigui jo
qui t'ho provoqui.
M'entens el que et vull dir?
O sigui,
simplement,
la vida acaba posant
les coses
en el lloc
on tenen que estar.
sí,
encara que jo no ho vegi.
això ja és una altra cosa.
Si jo el que vull
és vengancita
és un altre tema.
Ara,
jo crec que
sí,
a tots a nosaltres
ens passa la lliçó
i tant.
Et ben asseguro
que moltes de les coses
que vivim aquí i ara
en aquest moment de vida
és perquè
alguna malifeta
hem fet en un moment anterior.
O sigui,
que la teva
definició,
conclusió,
és que
a la vida
tot es paga.
sigui ara
o sigui dintre de dos anys
o dintre de vint anys
o dintre de...
No m'importa.
O sigui,
si jo el que vull
és veure com tu
caus a terra
i et deixes el nas
igual com me l'he deixat jo,
llavors aquí patiré molt
perquè, clar,
no necessàriament
t'he de veure.
No necessàriament
forma part
del meu creixement de vida
veure't com et deixes
el nas a terra.
Ara parlarem
amb un altre convidat
que això li passaré factura
per tot el que m'ha fet
pas sent.
I see trees
of green
red roses too
I see them bloom
for me and you
and I think to myself
what a wonderful world
I see skies of blue
and clouds of white
the bright blessed day
the dark sacred night
and I think to myself
what a wonderful moon
what a wonderful moon
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
are also on the faces
of people going by
I see friends shaking hands
I see friends shaking hands
saying how do you do
they really say
I love you
I hear babies cry
I hear babies cry
I watch them grow
wash them grow
they learn much more
they learn much more
and I'll never know
and I think to myself
what a wonderful world
what a wonderful world
what a wonderful world
the colors of the rainbow
the colors of the rainbow
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
are also on the faces
of people going by
I see friends shaking hands
I see friends shaking hands
I see friends shaking hands
saying how do you do
they really say
I love you
I hear babies cry
I watch them grow
they learn much more
than I'll ever know
and I think to myself
what a wonderful world
Yes, I think to myself
Yes, I think to myself
What a wonderful world
What a wonderful world
Janet Marie Svatal
va néixer fa 59 anys
als Estats Units
és una soprano clàssica
i cantant de teatre musical
autora i coneguda
per la seva producció
i treball benèfic a Alemanya
i per la creació del paper
de l'emperatribu
Elisabet d'Àustria
en el musical alemany Ludwig
juntament amb el company d'escenari
Marc Graham
que és el que ha posat la veu
en aquesta versió
sota el nom de Janet en Marc
van crear nombrosos enregistraments
tant de CD
com de produccions escèniques
incluent concerts a l'aire lliure
i gales de cinema i òpera
en esdeveniments benèfics especials
anècdotes
van dirigir una sèrie de concerts benèfics
per al castell
entre el 2009 i 2011
Neusbanstein a Baviera
titulada Avent Music
aquest castell Neusbanstein a Baviera
és el castell aquell famós
amb el que Walt Disney es va inspirar
per fer el castell d'Hades
aquest castell d'Hades de Walt Disney
existeix i està a Alemanya
a Baviera
el Neusbanstein
van concebre i produir el primer musical del món
a bord d'un vaixell amb escenes a terra
imagina't fer un musical amb un vaixell
i que anaven pel riu i anaven entrant a terra
m'encanta
coses diferents
per això l'hem posat com a sintonia
i a més l'hem posat per donar entrada
el nostre propi convidat
perquè amb la Maria Helena
hem parlat
amb la Bruxeta
però ara ens queden altres personatges de contes
mira
normalment
Maria Helena
fer ràdio
és una feina d'equip
no fora possible
poder haver fet
119 programes
avui fem el 118
i el proper que ve
fem l'últim
que és el 119
doncs no
fora possible
poder haver fet
119 programes
del benvinguts
benvolguts i ben trobats
sense que un tècnic de so
i realitzador de programes
ens hagués gravat
editat
i mesclat
als àudios
connexionant-nos als equips
per poder fusionar
la tècnica
amb la creativitat
hem gaudit
d'un professional ràpid
en el pensament
i en la reacció
ha resolt
les multitasques
que comporten
la responsabilitat
de gestionar
una ràdio petita
en un poble
de 20.000 habitants
i que requereix
estar concentrat
en totes
les accions
segut
en front meu
estic parlant
de l'inconfusible
inequívoc
incomparable
Carles Rius
Mare de Déu
Què?
Mare de Déu
Què hem de fer?
Més de 100 programes junts
Sí, Déu-n'hi-do
Es diu ràpid
Que t'han semblat
estimat
Bueno, bé
Mira
No has tingut cap convida
que t'hagi contestat
sí o no
a totes les preguntes
Això podria ser
una gambarrada
molt forta
Això t'ho vaig explicar jo
això em passa
per tenir tanta confiança
i explicar-te
l'única cosa que em feia
en un programa
ara ho acabes de dir tu
Mira
hem parlat
amb la Bruxeta
i ara parlarem
amb el Bruxot
amb el Bruxot
de l'astrologia
hem passat
a la meteorologia
Molt bé
Tots són prediccions
ja ho has sentit
l'astrologa
prediccions
tu
com fas les prediccions
És previsió
Previsió
Previsió
Entre previsió i predicció
Jo no
jo ho faig molt fàcil
o sigui
no me les jugo gens
tampoc no he de donar
massa explicacions
tot i que a mi moltes vegades
em truquen i em pregunten
escolta
amb aquest cap de setmana
fem una activitat
a l'aire lliure a la plaça
tal
què?
I s'ha quedat la frase aquesta
i el Carlitos diu
que no plou no plourà
i això és molt fumut
tens una mica de pressió
perquè a vegades deies
fas el temps
qui m'escolti que ho vulgui
però vull dir no
sí
és agafar totes les previsions
que hi ha
fer una mitjana
sense la pressió
dels restauradors
dels que fan viatges
dels que fan activitats
el cap de setmana
perquè entenc
que els meteoròlegs
professionals
tenen una sèrie de pressions
al seu voltant
i no pots anar dient
que el cap de setmana
estarà plovent tot el dia
perquè els restauradors
se tiren el coll
i et surt el sol
però aquí no passa tant
aquí a mi
el meu cas no em passa
llavors puc dir una miqueta
el que jo vull
i això va venir
és una afició
ja que em fas la pregunta
això és una afició
que em va venir
del futbol
teníem una colla d'amics
que ens portem
des dels 3 anys
i que tots estem aquí a Sant Jús
per sort
i des de ben jovenets
vam començar a jugar a futbol
allà al carrer de la Creu
amb una pista
que hi havia a l'escola Montserrat
i els dimecres
jugàvem al partidet de futbol
llavors hi havia molta humitat
aquesta és una pista
que a Sant Jús
ja sabem que hi ha moltes mines d'aigua
hi ha molta humitat
surt
llavors el ciment quedava humit
i hi havia dies
que estava humit
i hi havia dies que no
hi havia dies que es podia jugar
i altres que no
jo com que soc un malalt del futbol
ho he estat tota la vida
per jugar
doncs el fet és
que em vaig començar a aficionar
a mirar la metrologia
com estava a la humitat
per si jugàvem o no jugàvem
i això em va engegar
des de ben jove
una afició
que vinculada al futbol
em va portar
doncs a mirar mapes cada dia
fer la previsió cada dia
del temps a la ràdio
publicar-ho a les xarxes
bueno
és una afició
que ja se m'ha quedat
sí
maria Helena
el veus
jugava molt bé
a futbol
ara
té els genolls
i els malucs
a la misèria
ho entens
però jugava bé
diuen
diuen
el que el que
el genoll està ajudant
a perdir el temps
una mica
no
és fumut
abans sí
però quan et foten
la pròtesi
se't va aquesta màgia
sí
Carlos
quin signe del sodiaque ets?
Bessons
ets identificat
amb l'astereotip
del teu signe?
sí
sí
a més té aspecte
té aspecte de Bessons
ah sí?
sí
cada signe
fa a vegades
una estructura física
dona
una estructura física
i per exemple
Bessons
que és un signe d'aire
estira
i llavors
les persones
no acostumen a ser
ni molt grasses
en principi
sinó més aviat
altes i estirades
i en aquest cas
ja estirem a mi l'alçada
però
bé
però
l'estructura
l'estructura més aviat
prima
sí
aviam
a vegades
també és una mica
la barreja
en aquest cas
no sabem
quin és el teu signe ascendent
sinó que només sabem
el signe solar
que és Bessons
però ja
per aquí
no deus anar molt lluny
que ets a primeres hores del matí
no
a les 10 de la nit
no ho deu
crec que em van dir-nos pares
sí
no
podríem fer el caco
d'aquí un rato
necessito un temps
vale
aquí tens una altra
Bessons
sí
també
veieu que l'estructura
no és una estructura
molt gran
són estructures
més aviat
llargues
i primes
sí
és picat
et fa mala cara
digue-li que el seu horòscop
l'horòscop del Ferran
també és
el coneix de memòria
i em coneix
sí
t'hi puc fer la foto
si voleu
en vez de parlar d'altres coses
parlo de Ferran
tu calla
Carlos
quants anys a la radio?
doncs
el mes d'abril
em van fer 38
es diu ràpid
sí
no treballant
però sí
com vas començar
com vas començar?
doncs
això de la ràdio
va ser
va anar tot lligat
o sigui
amb 12-13 anys
estàvem a punt d'acabar l'EGB
llavors
un dels amics de la classe
vam dir
hem de treure calés com sigui
perquè l'escola
ens va dir que no hi hauria final de curs
que no ens
no ens ho subvencionava
perquè l'any anterior
hi havia hagut un problema
amb els de 8a
l'any anterior
i vam dir
s'han acabat els finals de curs
ens va tocar a nosaltres
llavors vam dir
bueno
ens hem d'enginyar alguna cosa
per recollir calés
i poder marxar nosaltres
amb 13 anys
ja m'explicaràs on anirem
però bueno
el fet és que vam començar
a fer festes
a fer sortejos
vam comprar una càmera de fotos
veníem els números
amb el segell
d'una ferreteria
que hi havia a la carretera Rallal
que ja estava tancada
que l'home estava jubilat
però era l'avi d'un de la classe
llavors vam començar a fer
tot de moviments
per recollir calés
no vam arribar a recollir
tots els calés que tocaven
no vam poder anar a marxar
de final de curs
però vam fotre una festa
i un sopar espectacular
a final de curs
amb els diners que havíem recollit
i aquí ve la paraula festa
vam començar a fer moltes festes
llavors fèiem pagar la gent
sempre traiem un marge
i aquestes festes
les fèiem a casa meva
a casa
els meus avis
era una casa molt gran
a Sant Jús
teníem un caratx
on abans havien els cavalls
i tal
i allò ho vam arreglar
una miqueta tot
amb bombetes de colors
i fent una mica el burro
llavors fèiem moltes festes
al cap de setmana
i trobàvem la gent
i aquí vaig començar
el meu vincle amb la música
i amb les festes
això va ser acabar el 8è
vam anar a l'institut
amb la gent avorrida
no feien festes
no feien res
i va arribar els petits
de primer de bub
que van començar
a revolucionar una miqueta
juntament amb els de tercer de bub
que teníem bastantes migues
a través del futbol
perquè jugava futbol
amb gent més gran
jo
i després també
per generació de l'escola
doncs vam començar
a muntar unes festes
que es feien a l'Ateneu
les feien amb el mateix institut
unes festes
que també donaven calés
i podíem
i podíem fer superets
i podíem fer coses
bé
tot això va anar vinculat
a un altre noi
que hi havia a l'institut també
que ja el coneixia
també de molts anys
i de veí del poble
que era el Ferran Brull
i aquest va començar
amb la ràdio
el Ferran Brull
va començar amb la ràdio
ara està molt vinculat
al hockey i al Ferran
però vull dir
aquest va
va començar
la ràdio
als seus inicis
i ell feia
un programa de ràdio
llavors va arribar a l'institut
uns dies
amb les festes
i tal
i jo ja ajudava
amb el Ferran
teníem uns altaveus gegants
perquè abans els equips de música
eren molt grans
i tenies que estar molt fort
per anar amb un llavell
i treginar-ho amb un llavell
i el fet és que
amb el Ferran
va començar a m'explicar
doncs això
de dir
ja que fas festes
i t'agrada tant la música
i poses música
per què no vens a la ràdio
i tal
llavors va arribar
va arribar un dia
que em vaig presentar
allà a la ràdio
amb tota una infraestructura
una gent molt seriosa
no és el que entres
ara ja et diuen
ja et foten el moc
només entrar
sinó que abans
hi havia una infraestructura
hi havia departaments
de musicals
departaments d'informatius
bueno
hi havia una estructura brutal
llavors jo vaig anar saltant
de departament en departament
que ja m'explicaràs tu
perquè estàvem
a les golfes de Can Ginestà
jo no feia més de 35 metres quadrats
a més el sostre era baix
i allà vaig començar a parlar
amb un o amb un altre
ens van deixar
doncs
em van deixar començar
a tocar una mica les coses
jo tenia 15 anys
i va ser
bueno
va ser arrel
que l'institut
es va fer una setmana blanca
jo per l'OPS que era
no em van deixant esquiar
aquell any
i em vaig quedar fent uns tallers
hi havia un taller de ràdio
llavors
amb el taller de la ràdio
vam muntar una ràdio a l'institut
amb uns altaveus penjats
a fora de la balcuna del pati
i ja fèiem ràdio
i parlàvem i fèiem coses
llavors allà vaig ser
el dels meus primers cops
que vaig començar a parlar
i d'aquí me'n vaig anar a la ràdio
i a la ràdio vaig començar
recordo eh
els diumenges a les 5 de la tarda
que em deixàvem posar música
sense parlar
de bruixet a bruixot
és divertit eh
sí
aquest individu
sí
ara estava comptant
i crec que
té que tenir un ascendent
en el signe de balança
els meus dos germans
els teus germans
són els dos balança
doncs pot ser
que tinguis
no ma mare és virgo
els meus germans
sí
no el fet és
és aquest que
bueno vaig començar
doncs posar música a la ràdio
posava el que m'agradava
no em deixaven parlar
perquè encara no tenia
i un dia se m'ho córrer
ja dic cansat
dic hòstia si hi ha gent
que parla
tothom parla
perquè no puc parlar jo
i sí
vaig agafar
vaig obrir el micròfon
i vaig presentar la cançó
al cap de 5 minuts
ja m'estaven trucant a la ràdio
què fas parlant
i tal
és que hi havia un control brutal
en aquesta emisora
sort que vaig arribar jo
i vaig relativitzar tot una mica
mira
ens tens a nosaltres
llavors vaig combinar això de la ràdio
vaig seguir estudiant
vaig el BUP
el vaig deixar a mitges
me'n vaig anar a FFP
vaig fer segon grau d'imatge i so
vaig fer uns cursos especials
amb el Surroc a Barcelona
al centre de la imatge
al paral·lel
i re
em vaig anar aficionant
a això de la ràdio
i paral·lelament
doncs també
com a dijoc
dijoc
tinc una vida paral·lela
de dijoc i de nit
ara ho entenc
jo quan vaig venir a viure aquí
ja fa més de 32 anys
la paraula festa
no existia
es deia Carles Rius
quan venies aquí
i era festa
el ràbi
que em diuen ara
eren Carles Rius
home no
ho ha dit ell
no tant
sí sí
ho ha dit
ho ha dit
no el que passa
que sí que es feien coses
i ja vaig començar
a muntar coses
d'aquí al poble
sí
mira
aviam
ben trobats oients
ara començarem a conèixer
la part humana del Bruixot
que cada dia
fa possible
que tecnicament
s'emeti a Ràdio Desver
i ens informi
del temps
que ens acompanyaran
el dia
en la setmana
esperem
que en aquesta amenaça
que ens ha fet
que no ens respondi
amb el típic
i tòpic
no ho sé
Carles
què és el que t'apassiona més?
el futbol
el futbol i la música
és el cor trencat
el futbol
perquè amb els malucs
me'l van treure
ja fa
doncs
14 anys
que
bé
amb el meu fill petit
no tenia més nassos
que anar a xutar amb dolors
però
però el futbol
m'ha fet molt de mal
o sigui
el fet de deixar de
no és deixar de fer esport
sinó de fer esport competint
aquest és el que m'ha fet més mal
l'esport l'he seguit fent
segueixo fent el cabra per la muntanya
em diuen que no corro i corro
o sigui
l'esport no l'he pogut deixar de fer
però la competició
que és el que em donava
moltes ales
em relaxava
i em feia tenir un caràcter
doncs més
més obert
no sé
era com
disfrutava més
no sé
el futbol em va fer molt de mal
però la música ha estat paral·lela sempre
Carles
què és el que més
et penedeixes
d'on haver fet?
forta eh
anem força aquí
amb el questionari
me'ls he preparat
bueno
és que estava vinculat
o sigui
potser haver-me cuidat
una miqueta més esportivament
no em vaig cuidar gens
ja veus que
t'ho vinculo
com que jo
tenia una forma física
que era espectacular
no em vaig cuidar gens
veus
les festes
les festes
ara m'estàs escoltant
tot es paga
ho veus
però ara m'estarà escoltant
el responsable
i és que tinc un pare
que juga a tenis
té 84 anys
i porta dos genolls de ferro
i un maluc
llavors aquest home
sempre l'he vist
també allò que
m'he fet una mica de mal
aquí no passa res
i jo
tota la vida
m'he fet aquí
una mica de mal
tinc aquí molèsties
m'he passat res
no passa res
i al final
passa factura
no res
que t'avorreix
sobiranament
què m'avorreix
els diners
o sigui
odio
tot el tema
dels calés
mira
jo amb això
i ara
comença el últim programa
jo també em despullo una mica
això mateix
vinga va
no no
aquí el que pregunta és jo
ja ho tenim clar
tinc una llista aquí
i és de les coses
que he intentat
transmetre als meus fills
que
pot ser erroni
el que tu deies
el teu pare
o pot ser encertat
i els he transmès
que a mi
a la vida
que ja hem tingut uns quants anys
els calés
només m'han servit
per una cosa
molt important
només per una
saps per què?
per no tenir
que pensar en ells
jo sé que
no sóc de
de tenir
Ferraris
ni de somnis
home
si els meus somnis
eren el botín
imagina't
però sí que realment
els calés
tu dius
t'avorreixen
a mi m'han servit
i en serveixen
però una cosa
encara important
pels anys
que em queden
per no
tenir que pensar
en ells
és a dir
si he d'anar
a dinar amb tu
no em dic
hòstia
a veure quan em costarà
i no necessito
no necessito anar
a restaurants
de 3 estrelles
però ho dic que els calés
sempre ha sigut una cosa
que
quan em parlaven
de sous
o
ai
no sé
el que toqui
o sigui
és una cosa
que sempre m'ha tingut
no m'ha agradat mai
això dels calés
tu
la música
que va
quina cançó
no pots escoltar
sense plorar
bueno hi ha un parell
de cançons
és que jo sóc una xiu
una mica funky
hi ha una cançó
de la Sisters Ledge
que és
Thinking of You
que és molt bonica
després una altra
de la Jocelyn Brown
que es diu
Somebody else is guy
i tant
no sé
tinc unes quantes cançons funky
alguna d'Argüent and Fire
també
el Fantasy
o
bueno tinc moltes
és que tinc moltes cançons
haver punxat
el fet és que
tens moltes cançons preferides
però sí que probablement
el Thinking of You
de la Sisters Ledge
és una de les cançons
que a mi em toquen
per això t'ho pregunto
Carles
si poguessis viatjar
en el temps
aniries al teu passat
o al futur?
al passat
per què?
bueno
per fer les coses
una mica diferents
i tornar a gaudir
d'una època
que vaig disfrutar
de mala manera
i m'agradaria repetir-ho
o sigui
tornaria al passat
per tornar a disfrutar
i tornar a fer el que he fet
la brusseta
que dius del brusset
de les respostes
no
està bé
què t'opines
què opines del Besons?
no
el Besons és molt inquiet
ja s'està veient
vamos
surt directe
sí
sí
bueno
esteu en concepats
no?
no
no
ho havíem parlat abans
no
jo no
eh
jo sàpiga no
no
per quin famós tinder
canviaries
durant 24 hores?
buah
pel Guardiola
pel Guardiola
no
pel Josec Guardiola
no el cantant
el cantant no
trompetista
Josec Guardiola
ha tocat la trompeta
a la himna de l'espanyol
no
això t'ho dic
això t'ho dic
no sí
jo amb el Pec Guardiola
et dic
sí
un dia sense amb ell
allà
bueno sense ell
sent jo ell
i podent
fer el que fa
buah
has dit
que el que més
t'ha passat en la vida
la música
i l'esport
en aquest cas el futbol
i el que més t'espanta?
o que et posa més nerviós?
les obligacions?
que m'espanta
i em posa nerviós
escolta
sempre m'ha fet molt de respecte
al mar de nit
el mar de nit
m'ha fet molt de respecte
sempre
el mar de nit?
nedar de nit
sí
bueno em callo
has estat amb mi de nit
he estat amb mi de nit
però no
espera que posarem
una parauleta
alta mar
de nit
nedant
ara
en un barco
no em fa gens de por
no no no
que he estat amb tu de nit
i no
em ha passat res
no no
però avui
el mar de nit
em dóna molt de respecte
què és el que et fa més feliç?
uau
els del meu voltant
eh
crec
tot el meu entorn
si
els veig feliços
jo sóc feliç
i és una felicitat
que no m'ho donen altres coses
i el que més t'enfada?
o t'indigna?
que més m'emprenya
és que és difícil
que m'emprenya jo
si jo no havia aconseguit
encendint el programa
no
sí
no ho sé
potser el
el que no et vagin de cara
o sigui
el fet d'aquest
que diguin una cosa
després te'n facin una altra
tu no n'hi has de cara mai
dius
tu crec
i el que més t'inspira
o et motiva?
de la música
amb qualsevol tipus de cosa
que hagi de fer la música
i el que et sorprèn més
o et meravell?
quantes preguntes
és un test
ui home
i tant
home
escolta
vull
que em sorprèn més
ara
vull
vull
que els
vull
que els nostres oients
que ens escolta
coneixin
el que no han conegut
mai de tu
una miqueta
una pinzellada
una miqueta
i aquí és el Carles
el meu bruixot
personal
personal
el que em sorprèn més
has dit
sí, clar
o et meravella
et pots sorprendre
de bé
o de dolent
et dic
tu passo fàcil
aquesta sí que m'has enganxat
que em sorprengui
que m'agrada
al final sortirà
el nou ser
veus com al final
l'enganxa
un de tants
quantes preguntes
portem
i jo esperes
però on vas
amb tot això
és que he vist
senyors
he vist el guió
tot això són preguntes
sí
però no te l'has fet
que em sorprengui
escolta
ja ho penses
i després m'ho dius
perquè
a tothom el sorprèn
a mi
a mi
bueno cadascú
i no parlem de mi
fora
el que més se relaxa
o tranquil·litza
la música
sí, clar
és que la música
és una medicina
escolta
jo tinc amics
que el que més
es relaxa
és fumar-se
un cigarret
un caliquenyo
bueno
potser hi ha moments
que sí
però no
a mi
és que
em podria substituir
i el que més t'il·lusiona
o t'emociona
el que més m'emociona
és que m'estic fotent
cada cop més gran
i les emocions
les tinc més a flor de pell
com si diguéssim
i tinc les emocions
que les tinc com molt a tocar
sempre he sigut un tio
que m'he fet molt
el dur i aguantat
i últimament
m'està emocionant
emocionar-me massa
sí, sí
doncs
ara que estem
ara que em parlaràs
totes del teu punt de vista
a la teva edat
encara és pitjor
no?
sí
jo et porto
20 anys més
però saps el que em passa
i passaràs per aquesta etapa
almenys el que em passa a mi
i parlant amb amics
més a més de la nostra edat
que també els hi passa el mateix
que arriba un moment
que quan les coses
et surten bé
ja no fots aquells vots
que trobes al cel
i quan et surten malament
no et desesperes
no fots una plorera
o sigui
estàs més equilibrat
relativitzat una mica
ara començo a passar
l'època teva
aquesta no?
aquesta
que s'acomiada un d'un informatiu
se n'ha la música a l'informatiu
i t'agafa el bullet
i que m'emociono
i que m'emociona
i jo recordo que de petit
quan anava al cine
veia una pel·lícula d'aquelles
un melodrama
sí, de tant en quant
se'n caia una llagrema
és veritat
doncs ara em torna a passar el mateix
jo recordo més mon pare
que també és d'aquest tarannada
i ara ja és gran
que se m'emociona amb qualsevol cosa
i recordo de petits
amb els meus germans
que cada cop que hi havia
alguna cosa així emotiu
a la televisió
ens giràvem de la tele
i ens quedàvem mirant-lo amb ell
i aviam com començava
la lliguinmeta per rure
érem uns punyeteros
s'emcanyava
sí, de petit
de petit ja eres com ara
sí, sí, sí
no canviem
quin és el teu record més feliç?
uf
veus, ara m'emocionaré
les meves vivències
amb el meu avi
i els meus tiets
per part de mare
que maco
quin és el millor consell
que t'han donat?
el teu pare
la teva mare
els amics
segur que n'hi ha de molt
potser no és el millor
però és un que sempre
em va agradar molt
i em va marcar moltíssim
i és un consell
que l'he portat tota la vida
jo de petit venia de jugar
de futbol sala
érem petits
jugàvem al pati de l'escola
eren espais molt reduïts
i jo vaig aprendre
a jugar a futbol
en aquests espais petits
i a més a més
suposo que vaig aprendre
en bastant
perquè jugàvem
amb boles de xiprer
perquè no ens deixaven
jugar en pilot
al pati
i jugàvem amb boles de xiprer
i això
al principi era la bola de xiprer
després vam començar
a afegir paper
amb cel·lofant
anàvem fent paper cel·lo
i anàvem fent la piloteta
fins que la mestra
ens era d'això
o hi havia algun intel·ligent
que volia trepitjar la pilota
i la xafava completament
i un consell
del pare d'un amic meu
que encara som molt amics
i ens veien cada setmana
un dia que vaig arribar
al Camp Gran
i em va dir
veus això
aquesta immensitat
això és sis vegades
on tu jugues
o sigui que t'hauràs de començar
a aplicar
perquè de l'espai
que jugues tu
s'ha multiplicat per sis
i en aquell espai
tu ets el rei del mambo
i ara en aquest espai
hauràs d'aprendre
a no ser el rei
i a compartir una miqueta més
va ser un consell
que em va ajudar molt
pel fet de dir
era molt autònom
quan era petit
jugant a futbol
perquè m'ho feia jo tot solet
i quan vaig arribar al Camp Gran
vaig haver d'aprendre
a compartir
amb altres
tot l'esforç
perquè agafar la pilota
des d'un àrea
i portar a l'altre
això ho feia el Pelé només
jo l'he vist en una pel·lícula
que el Pelé deia
la jugada aquesta així
amb els Pixotos i Marco Wall
molt més llarga
mira com anem a dir
però vull portar on estàs tu
però com anem a dir
que tu dius això
tu saps que jo personalment
i l'has tingut aquí
som molt amic
d'un jugador
que no ha hagut més
i ell m'ha dit
una de les coses
que més trobo a faltar
m'ha dit ell
sobretot amb el Barça
que és el seu equip
i uns jugadors
com a la meva època
que era l'Essensi
que agafava la pilota
en un àrea
i te la pujava a l'altre
després amb el teu admirat
Pep Guardiola
tenia un jugador
que es deia Niesta
que agafava la pilota
en un àrea
i te la pujava a l'altre
i no n'hi ha
sí, és solitat
això que tu deies
són aquests tipus de jugadors
que t'agafen
que agafava la pilota
i he parlat
de dos del Barça
sí, sí, sí
Carles
passar fred o calor?
fred
tota la vida
dolç o salat?
salat
tot i que mon pare
amb els anys
se tira cap al dolç
també
que això no ho entenc
que veu que amb els anys
tires més de dolç
igual és perquè el metge
et treu el salat
i pues tira una miqueta
més de dolç
no ho sé
si només poguessis menjar
un aliment
la resta de la teva vida
quin seria?
una fideuà
fotria fins als anys
si la pogués fer jo
què t'agrada llegir?
doncs normalment són
és una mica de novel·la negra
potser
i també la novel·la històrica
m'agrada bastant
i si està vinculada
amb Catalunya
encara més
o sigui
tiro molt a voltes
a vegades
de Martí Gironell
de la Catedral del Mar
sempre m'he vinculat
una miqueta
a ser una mica
dels avantpassats
de la ciutat de Barcelona
o dels voltants de Catalunya
no puc estar
de no fer-te
aquella pregunta
típica i tòpica
que jo et deia abans
en la presentació
una illa de certa
quines tres coses
et portaries?
això és el típic
i el tòpic
que pregunta
tothom que no en sap
que pregunta
però amb el Carlos
i amb aquest programa
m'he permès
el luxe de fer-lo
una illa deserta
i no tinc corrent
oi?
no, no, clar
s'ha escrit un dollà
ara que et dius això
mira et faré una pregunta
què prefereixes
a l'internet o banyar-te?
si tens que tenir
una de les dues coses
internet o banyar-me
clar
dius
no puc viure sense internet
o no puc viure sense
sense el mar
no, sense banyar-me
sense rentar-te
ah, sense raó
guarrindongo
què?
internet
oi, hi ha gent
ho veus
no, no, que és broma
oi, aquesta és bona
hi ha gent que diu
és que jo sense internet
no puc viure
bueno, què?
què et portaries
a una illa deserta?
clar, sense endullar
no, clar
és que això s'està complicant
amb els anys cap aquí
perquè tu et tenim endullat
i tu
i no
què me'n portaria?
doncs la meva parella
tres coses
porta-te
eh, tres
coroll
doncs
sí, potser
clar, un llibre
me l'acabaré
no sé si
quanta estona està
està la illa
aquesta
no sé, algun estri
per poder pescar
intel·ligent
molt bé
i
això una psicòloga
o la Bruxeta
et dirà
que segons el que respons
marca el teu caràcter
és bessons
ho veus?
o sigui que igual va
sí, però ha fet un comentari
prou interessant
ah sí, explica-ho
explica-ho
no, lo del
dimensionar
això és petit
i el que et facis gran
això es farà gran
sí
és important
sí, sí
és important
i també aprens a estar, no?
vull dir que
vull dir, et faria moltes més preguntes
però no
si poguessis salvar
una cosa material d'un incendi
que salvaries?
una cosa material d'un incendi
amb coses meves
que s'estan cremant coses meves
saps un altre mi meu
el Francesc Fàbrega
esclar
ella et dirà
jo me'n portaria
la gàmera
t'he posat un exemple
que se m'ha corregut ara
què, tu què salvaries?
un micròfon?
no, jo suposo que el portàtil
és mitja vida
sí, sí
ara sí
clar, és la meva feina
o sigui, tot ho tinc aquí davant
va
fem un impàs
l'última pregunta
pel moment amb tu
què t'agradaria
o què és el que més t'agradaria
aprendre o provar?
bueno, m'he tirat en paracaigudes
des d'un avió
a prendre
has pujat en globo
he pujat en globo
no ho sé
jo crec que
o sigui, la meva vida laboral
i ho inculo a l'aprendre
sempre he estat vinculada
a moltes coses
faig moltíssimes coses
a la meva vida laboral
i en sé una miqueta de tot
d'acord?
doncs m'agradaria
aprendre
una miqueta més
del so en directe
que és el que he tingut així
una mica potser
els concerts
he deixat una mica apartat
i he fet altres coses
a la vida amb el so
i ara potser
ho trobo a faltar una mica
m'hagués tirat una miqueta
m'hagués agradat
aprendre una miqueta més
del so en directe
ara sí que és l'última
com seria el teu dia perfecte?
el meu dia perfecte?
doncs mira
m'aixecaria
me n'aniria cap a la ràdio
faria el programa que volgués
perquè ho tinc
porto a les venes
estaria presentant música
compartint-la amb la gent
probablement em fotria
una bona fideuà per dinar
i a la tarda
probablement me n'aniria a casa
m'agafaria el meu equip de so
i començaria a posar-me música
de les que a mi m'agraden
i les barrejaria fent així
una mica de dijoc
i per mi solet
probablement me n'aniria a dormir
agafaria algun llibre
d'aquests d'Història de Catalunya
i amb això ja tindria el dia fet
això em companyia sempre
estic parlant així
com si visqués sol
i fos un ermitanyo
però vull dir
sí, com has canviat
de ser tan individualista
al futbol
a ser tan cooperatiu
però jo suposo que això
a la vida et porta
i el qui no
doncs acaba solet
al dalt de la muntanya
com aquests de tor
que els hippies aquells
que estaven sols a la muntanya
no sé
saps què et dic?
què?
que és un plaer
haver compartit amb tu
118 per programa
i see trees of green
red roses too
i see trees of green
red roses too
i see trees of green
red roses too
i see them blue for me
I see them bloom for me and you
And I think to myself
What a wonderful world
I see skies of blue
And clouds of white
The bright-pressed day
The dark-singly night
And I think to myself
What a wonderful world
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
I also run on faces
Of people going by
I see friends shaking hands
Saying how to do
They're really saying
I love you
I hear babies cry
I watch them grow
They learn much more
Than I ever know
And I think to myself
What a wonderful world
Ako Akiko Miba
Una japonesa
Cantant de jazz
Al seu país
Superconoguda
I és de la nova cançó jazzística
Al Japó
Ha estat acompanyada
Estat acompanyada
Per Tetsuya Kogure
Un guitarrista de referència
Al Japó
I
Ens ha deixat la versió
De la nostra sintonia
No versió japonesa
Versió per una japonesa
Després de 118 programes
Hi ha el penúltim del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats
Hem anat comprovant
Que en aquests 5 anys
La justícia a Eñe no està cega
És que està cara al sol
De la unión del coño de la Bernarda
Con el pito del sereno
Les nació el Tribunal Supremo
No ha canviat res del que vam dir
Ja fa un parell d'anys en aquesta secció
La realitat supera la ficció
La realitat supera la ficció
La realitat supera la ficció
Sí
La realitat supera la ficció
Sí
La realitat supera la ficció
La realitat supera la ficció
Sí
Bruxeta
Ara parlaran el Josep i el Joan
I després pensa que tu ja hem de parlar
Com ho sabent
Com ho sabent
Com ho sabent
Com ho sabent
Com ho sabent
Com ho sabent
Com ho sabent
Com ho sabent
Com ho sabent
Com ho sabent
Com ho sabent
Com ho sabent
Com ho sabent
I això és el teu moment
Què vols dir
És que jo em quedo gust
Quan dic
Que la realitat supera la ficció
Sí
Ara és el teu moment
Un moment
Que ens vols explicar
Quants coses
Moltes
Moltes
Moltes
Moltes
Moltes
Moltes
Moltes
Moltes
Moltes
Moltes
Moltes
Moltes
Una miqueta, ho conec molt poquet, però a mi ja s'ha tota una sèrie de preguntes.
Ja, ja, ja he vist, ja he vist.
Però saps el més maco que ens ha dit?
Què?
En caròfano tancat.
Per què?
No m'havia mai plantejat les preguntes que m'has fet.
Això sempre és bo.
Això és bo, no?
Sí, perquè et qüestions coses que, al millor, no te les haguessis qüestionat mai.
Doncs mira, a la seva edat ja ha tingut un individu...
Home, tampoc no és tan gran, eh?
No, no, jo som molt més gran que ell.
Bueno, escolta, Joan, què? No perdem temps.
Ai, sí, Ferran, va.
Començarem amb una cançó.
O povo és qui més ordena, terra da fraternidade, gràndula, vila morena.
Sí, no el fareu.
Esteu sentint Gran Dola, vila morena.
Va ser la cançó o l'himne que es va posar en marxa al moment en què va esclatar la revolució dels clavells.
Avui fa, no, avui no. Aquest mes ha fet 50 anys.
El cantant, José Afonso, mort ja, va ser una mica un dels personatges més importants d'aquella revolució que semblava que tenia que canviar per tu.
Gràcies.
En moral, amb en Ferran, que no vol que avui fem preguntes sobre ell, és una pena.
Avui no faré el meu programa.
Només us diré qui serà el personatge que m'agradaria parlar la propera setmana i última de la temporada o del programa, no ho sabem.
Que és sobre un personatge que va ser president del Barça, abans hem parlat de futbol, i que és molt, molt, molt desconegut.
El seu nom és, ni me'n recordo jo, imagineu-vos-ho, Francesc Xavier Casals.
Segurament molts de vosaltres no heu sentit a parlar, i va ser el president durant la Guerra Civil, i va ser castigat per això.
Em parlarem la setmana que ve.
I, simplement, per deixar pas als companys i perquè hi ha coses molt interessants a dir encara,
un recordatori, la justícia social és una aberració.
Dixit, mirell.
Anem amb compte.
Tenim eleccions europees d'aquí tres setmanes, i veurem què pot passar.
Siguem prouents. Gràcies.
Pep, bruixeta, bruixot.
Sí. Avui parlarem d'una manera de divertir-se la gent, que va durar, doncs, molt de temps, va anar evolucionant,
i se n'ha parlat molt, però se'n sap poc.
Era una mica de les barraques de fira.
O sigui, els nobles i els reis, els reis, divertien de la seva manera diferent dels pobres,
tenien caceres, els seus boscos, mataven animals per plaer,
i hi ha qui, doncs, és que s'ha de comptar els seus animals encara que fos per alimentar els fills, no?
El poble, doncs, ho feia d'una altra manera.
Hem parlat dels juglars, dels bufons, etcètera, etcètera.
Tot això, doncs, ho deixem per un altre moment.
I llavors, doncs, va, la vida de pagès, la vida de la ciutat, l'edat mitjana, allà on fos, els pobles, era molt dura.
Els animals no en tenen de festes, la terra s'ha de conrear, plogui o nevi, o sigui quan sigui, etcètera, etcètera.
Però hi havia moments en què s'ajuntava gent, encara que fos per feina, que eren els dies de mercat,
i amb aquestes dades puntuals apareixien persones que tenien la capacitat d'entretenir la gent en diferents maneres,
cantant, ballant, tocant instruments, explicant llegendes o rondalles o crims esgarrifosos que havien sexualit en vilas properes.
Tot això amb més o menys gràcia, amb més o menys exageració i amb més o menys mitjans.
Afegint-me en aquest còctel, saltimbanquis, malabaristes, algun prestigitador,
d'una molt bona tècnica que no fos cas que el cremessin per bruixot.
I amb el pas del temps, els que tenien més èxit podrien tenir recursos per muntar una paradeta i fer més vistosa la seva actuació.
A poc a poc es va afegir gent amb malformacions, malalties,
alguns van veure-la amb una manera de treure partit a una desgràcia pròpia o a la d'un familiar.
Altres, simplement un negoci, comprant un descapacitat a una família necessitava
i una família ignorant per exhibir-lo, inventant una procedència llunyana
per fer que aquella deformitat, que era una característica dels seus pobles llunyans, etcètera, etcètera,
per fer una cosa fantasiosa i treure més calés d'allò.
Aquest espetacle cruel, que va començar a finals de l'edat mitjana,
i l'altre desaparèixer al cap dels anys, amb els avenços tècnics i culturals,
no va fer més que augmentar.
I durant els segles XVIII i XIX va arribar al seu punt culminant.
No em cansaré de recordar que alguns d'aquests espetacles eren cruels,
equiparables de l'esclavatge,
però la ciutat d'aquell temps ho veia amb uns altres ulls.
Això no ho fa ni menys cruel ni acceptable.
Ho faig notar per entendre una mica si és possible la pervivència d'aquests fets durant anys.
Tampoc hem de creure que són pitjors que els altres països.
no els d'enllà, on diuen que la gent és neta, noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç,
segons els coneguts versos de l'Espriu,
sinó que molts d'aquests espectacles ens venien de fora, ens venien d'Europa,
seguint inclús les exposicions universals i altres circuits,
vull dir que molt cap aquí en el temps.
Un exemple ha vingut de fora, el famós Barnum,
l'americà finés Taylor Barnum, del Cirr Barnum,
l'espectacle més gran del món.
Aquest programa es va fer multimilionari incorporant al Cirr l'espectacle de fires més friki,
adobat amb tota mena de mentides.
Encara que ja estava abolida l'esclavitud,
va comprar una esclava negra molt vella,
que tenia uns 80 anys, cega i gairebé paralítica.
L'exhibia com una esclava negra de 160 anys,
que havia estat mainadera del president George Washington.
Tampoc tenia manies en exhibir un esquelet de sirena
consistent en un esquelet de mico costit a una espina de peix.
Barnum va néixer el 1810 i va morir el 1891.
I a l'època que va viure hi ha fotografies dels monstres que exhibia.
Dones verbudes, una nena amb quatre cames, un home amb tres,
moltes altres.
Molts fenòmens d'aquests de fira, que se n'ha dit sempre.
Un cas excepcional va ser el d'un nen que va néixer normal,
però als sis anys va parar de créixer, feia 65 centímetres.
I era intel·ligent i proporcionat.
Barnum el va llogar a ella la mare per tres dòlars a la setmana,
més la manutenció de tots dos.
Va fer que rebés classes de cant, de ball i de mim.
Li va posar el nom artístic de general Tom Thumb,
equivalent al nostre patufet, Polset o el rei Pulgacito.
Va tenir sort, va arribar a actuar dos cops davant de la regina d'Anglaterra.
Es va casar amb una noia de les seves mateixes característiques que ell.
Al cap d'uns anys va començar a créixer, molt lentament.
No va arribar mai als 90 centímetres.
Es va fer milionari i va morir als 47 anys.
És a dir, que sempre han tingut becles a casa,
que en totes les partes coecen ales.
Doncs, tornem cap a casa.
Aquí també van aparèixer gegants, nans, siamesos,
homes peluts, dones verbudes, entre altres fenòmens.
Tot això venia de lluny, però fins a l'aparició dels diaris
les informacions eren gairebé inexistents.
Per tant, fem un salt cap al segle XVIII i XIX,
que tenim una mica més d'informació.
Tot i que la informació pròpia d'aquí és molt, molt minsa.
I a Barcelona va passar el mateix que a altra ciutat.
Les barraques de Fira, amb els seus fenòmens veritables o falsos,
van passar de fora en muralles cap a l'interior de la ciutat.
Al segle XVIII estaven al cap de vall de la Rambla
i als camps del Raval.
Allà es van establir les primeres companyies que venien de fora.
I al XIX van passar cap al Descampat,
que seria la plaça Catalunya,
i després cap al Palau i la resta de la ciutat.
I no només això, també teatres, cafès i domicilis particulars.
En algunes cases, potser podien fer una ballada musical,
de poesia, titelles, o embats xinesques,
o contrataven un faquir, una sessió d'espiritisme,
que hi havia una temporada que també va ser molt famosa a Barcelona
amb molta afició, o una dona vermuda.
A tot això es van incorporar figures de cera,
que en finalitat se'n apretesament medicinals o de prevenció,
mostraven els estrells de les malalties venèries
amb tota la cruesa de les deformacions, nàfres i pústures.
En menys d'un segle, a Barcelona es van instal·lar
una trentena de museus anatòmics
i unes 60 col·leccions de figures de cera.
No totes alhora, si no anaven ni venien,
però hi van tenir força èxit.
També tenim altres figures que presentaven
diferents estats de gestació
i que retirant les peces a dient es podien veure els fetos.
Traducsalment, les dones hi tenien prohibida l'entrada,
en aquestes exposicions.
A Anglaterra es pot trobar molta documentació gràfica
i escrita de tot això.
Personatges de fira, museus anatòmics, etc.
I a casa nostra és molt difícil trobar documentació
i gràfica gairebé impossible.
Algunes coses s'han trobat pràcticament per casualitat.
Possiblement, el darrer que va funcionar a Barcelona
va ser el Museu Roca,
que va funcionar durant els anys 20 i 30 del segle passat.
O sigui que estem molt, molt, molt cap aquí.
Eren uns típus d'espectacles
que venien de mitjans del segle anterior.
Hem de pensar com era la societat d'aquí i d'arreu.
La prostitució, que era un mal necessari,
segons els teòlegs,
a les prostitudes se les marginava,
a l'edat mitjana havien de vestir diferent,
per quaresma se les tancaven convents,
de manera farisaica,
d'obligar els homes a fer penitència.
I d'aquí la dita de ser més pobre que una puta en quaresma.
Perquè no es podrien guanyar la vida.
La virginitat de la dona era una cosa sagrada
i la pitjor vergonya per una família
era que la filla soltera quedés embarassada.
Una altra dita ben clara
era la de fer Pasqua abans de Rams
o fer ballar els gegants abans de Corpus.
Que més endavant va ser substituït
per allò de casar-se de penalti.
que és bé, més enllà d'una dita castellana
i no hauríem de dir, doncs, casar-se de penalt.
Però bueno, això tampoc ara, no.
És el moment d'entrar amb això.
Això el Carlos, el Carlos, que li va al futbol.
Els hospicis eren plens
i alguna noia havia tingut un set mesó
d'una mida considerable i ben saludable.
Perquè doncs ja havia estat embarassada
del nòvio que s'havia de casar
i abans van avançar la cosa
i van amascut d'aquest nen de set mesó.
Però mira que maco que ha sortit.
Doncs ja està.
Els nois, encara,
perquè tal que sabessin el que és la vida,
tan bon punt, eren majors d'edat
o poc els hi faltava,
eren convidats a anar amb una prostituta
i sovint acompanyats d'un familiar proper
o d'un amic més gran.
Recordem també que les parades d'autobús
eren aprofitades pels joves
per veure els tormells de les noies.
Déu-n'hi-do.
No riem gaire per això, eh?
Que ara recordem el que ens feia
veure sortir del taxi una noia amb minifaldilla
a la nostra època.
Tornem a les barraques de Fira,
que van passar de fora a dins de la ciutat
i un cop les muralles enderrocades
van estendre per tota la ciutat.
El lloc privil·lejat per aquestes barraques
va ser la plaça Catalunya,
quan érem descampat.
I més endavant,
quan va ser considerada en el pla Cerdà,
una illa més de cases,
on s'hi van arribar a edificar
tres edificis
que van haver de ser enderrocats
per expropiar-se els terrenys
per fer finalment la plaça
tal com volia l'Ajuntament
i demanava la ciutat.
El 1854 comença l'enderrocomant
i l'Ajuntament demana l'expropiació
per convertir-la en plaça el 1862.
L'expropiació comença el 1892
i la primera etapa d'urbanització
de la plaça Catalunya
no comença fins al 1902.
Durant anys,
allà a la plaça hi va haver de tot,
que fes espectacle,
com la Pajarera,
el Peronà amb el Baterol,
que era una pintura circular
que presentava la famosa batalla,
amb una tela de 1.800 metres quadrats.
I dins d'un dels tres edificis
que es van construir dins de la plaça,
a l'illa de cases
que després va ser la plaça,
hi havia la Casa Estruc,
que hi havia el Museu Armerí Estruc,
que presentava una de les millors
col·leccions d'armes de l'època,
composta de més de 2.000 peces,
que davant del desinterès
de les institucions catalanes
i les del País Veí
va ser adquirida
per un col·leccionista francès,
l'altre País Veí.
I avui forma part
del Museu de l'Armada
dels Invàlids de París.
També hi havia el famós
Cirque Acuestre,
que havia demanat una llicència
per uns mesos
i sí que va estar 16 anys
a la plaça Catalunya.
Podem dir que gràcies
a aquesta urbanització
de la plaça Catalunya
va aparèixer el Paral·lel.
Allà es van desplaçar
les barraques de Fira
i tots aquells espacalques
que s'havien fet aquí.
El Museu Roca,
que en una barraca
de la Fira del Paral·lel,
de Fira del Paral·lel,
exhibia en forma real
i per a l'educació del poble
una col·lecció
de figures anatòmiques
de cera
que mostraven
les conseqüències del vici,
la prostitució i les drogues,
o anomenava
els estragos del barri xino.
L'exhibició s'anunciava
sota el control
de l'elecció general de sanitat,
anava acompanyada
d'un espetacle de fenòmens,
l'hombre mono,
l'aranya gigante del Japó,
les germanes xiameses,
monstros humanos,
galeria de curiosidades,
fetos humanos autènticos.
Hi havia més de 500 exemplars
construïts en cera.
Tot això està tret
d'un cartell de propaganda
que va aparèixer
en una llibreria de vell
a finals del segle passat.
Qui era el propietari
d'aquestes coses?
Era un Francesc Roca,
era un tortosí
que amb els seus fills
durant anys
va fer espectacles de màgia,
vendiloquia, música,
circ, autòmats
i figures de cera.
Finalment va decidir
instal·lar-se a Barcelona,
primer al Paral·lel
i després,
davant de l'èxit,
al carrer Nou de la Rambla,
on van construir
un negoci
al voltant del Museu Anatòmic
i de la distribució
i exhibició
de pel·lícules científiques
que oferien imatges
d'operacions i parts.
Els clients, però,
no eren precisament científics
els que anaven a veure
tot això.
Això excitava força
a la gent de l'època
que, donat el realisme
de les figures
que anaven nues
i, malgrat que es podien
desmuntar
i veure el fetus
situat al ventre de la mare,
preferien més imaginar-se
aquella dona
nou mesos enrere.
no riem gaire,
que només ens cal recordar
l'èxit que va tenir
Elga,
el milagre de la vida,
l'any 1969.
Els cinemes d'àliaçat,
perquè ja no hi ha
l'àliaçat,
era una pel·lícula
d'educació alemanya,
d'educació sexual
per a adolescents.
Aquí es va considerar
no apte per menors
i es va projectar
amb cinemes d'àliaçat.
Així que
tampoc hem canviat tant.
I si això no sembla
prou ridícul,
encara recordaré
que a la porta
d'alguns cinemes
ens va projectar
hi havia un servei
d'ambulància
per atendre
el possible desmai
d'algun espectador.
Tornem,
tornem cap a la família Roca.
Al començament de la guerra
el local va tancar
i tot el material
dels espectacles del Roca
va anar a parar
a un magatzem del Paral·lel
que va reparèixer
gràcies a unes obres
el 1987.
O sigui, del 36 al 87
això desabé
se'n perd la memòria.
No sé en Roca aquest
exactament
què va arribar a fer
va ser director
de la sala Museu
una sala
que hi havia
al carrer Canuda
que es feien espectacles
i tal
però devia deixar
totes aquestes coses
no era moment
tal com estava així
per tot això
i ja dic
se'n va perdre la memòria
no se'n va parlar més.
De fet
de totes aquestes coses
no se n'ha parlat gaire.
El material va passar
a mans d'un parell
d'antiquaris
i finalment
les peces d'art escènic
les va adquirir
l'Institut del Teatre
les de màgia
el mag Xevi
per la seva casa museu
de Santa Cristina d'Aro.
Ningú es va endreçar
per les figures anatòmiques
i l'antiquari
les va tenir
en un pis
del carrer de la Palla
des del 1988
fins al 1995.
Per sort
uns alumnes
de l'escola superior
d'universitària
d'imatge i disseny
hi van fer un documental
com a treball
de fi de curs
que es podia veure
per internet
i els podia donar
una idea
de com era tot això
però Youtube
el va retirar
sembla que s'ha perdut
i no hi ha cap altra
altra còpia.
Finalment
la col·lecció
va ser adquirida
per un col·leccionista belga
i se la va endur
cap en verds.
El que sí que ha trobat
és un curt
de set minuts
en què suposo
que és el propietari
perquè el meu
el meu blandès
a part de dir cruix
no sé gran cosa més
li explica
algunes coses
de les peces
que t'exposaves
a un altre personatge
no s'entén
ja dic
no va tenir ni un borrall
però algunes figures
que es veuen
estaven molt ben fetes
i són molt desagradables
o sigui que
havia de ser un espectacle
curiós.
Una part
del material efímer
cartells
propaganda
etc.
va quedar a Barcelona
i s'ha preservat
així com les fotografies
fetes
quan es va descobrir
la col·lecció.
a part d'això
tornem a aquestes col·leccions
i aquestes coses
tornem una mica enrere
van arribar
les col·leccions d'animals
veritables zoològics
ambulants
ara sí
amb unes condicions
horroroses
vull dir
els tractava normalment
d'un seguit de gàbies
i el públic passava per
advenir
i es mirava els animals.
També n'hi va haver de persones
a la Ronda Universitat
cantonada amb la Rambla
Catalunya es va establir
una tribu aixanti
mostrant la vida quotidiana
i algunes danses
i altres curiositats.
Va tenir molt èxit de públic.
el 1913
una tribu mahometana
al Turo Park
i una senaralesa
al Tibidabo
i el 1915
la tribu de los Himalaias
al Turo Park
anunciats a la Vanguardia
los fenómenos marrados del mundo
ni hombres ni monos
o el village liripotenc
una original reproducción
de un poblado
con sus calles
casas, iglesias, etc.
i sus diminutos habitantes
com també anunciava
la Vanguardia
juliol de 1917
com diu la Maria Helena
tot aquest escarni
es paga
els escarnis
així ens va
ja ho veieu
és gràcies a la premsa
que tenim tot això
els diaris de l'època
eren bastant avorrits
el seu nom indicava
diari d'avisos i notícies
donaven informació
de funcions
casaments
entrades i botigues de vaixells
peticions de mà
etc.
l'arribada de vaixells
també
les darreres col·leccions
provínents de París
les principals botigues de moda
i també
on es podia anar a veure
la dona més grassa del món
o el gegant provinent
de l'Himàlaga
la publicitat
impresa
encara podia ser pitjor
assegurant
que un home molt pelut
i de faccions prou difícils
era el fluid de l'encreuament
entre una orangutant
i una dona de Borneo
i es quedaven tan amples
de mica en mica
els diaris
també van evolucionar
apareixen els cronistes
que van vestint la notícia
i comencen a opinar
s'ha celebrat un ball
o una festa
a més del motiu
i el lloc
es diu qui hi ha anat
com anaven vestit
i es comparen
amb altres esdeveniments
en el cas del Tribunal de Xanti
a part de la notícia
s'explicava
com a succés
els intents d'algunes persones
però d'interès
al campament de nit
i veure què feien
els membres
de la Tribunal de Xanti
que ells consideraven
uns salvatges
amb prou feines humans
que ara no estàvem
al temps
que en el fons 13
va subvencionar
les primeres pel·lícules porno
i ves a saber
com s'imaginava
la gent
la sexualitat
d'aquells pobres individus
també feien volar
la imaginació
els espectadors
les germanes
si a meses
quan el presentador
afirmava
que una d'elles
era casada
i feia poc
que havia estat mare
que ells també
doncs imaginaven
l'escena
uns mesos abans
amb una germana
que no sé
si havia estat
tapat-se les orelles
fent la la la la
mentre la germana
i el cunyat
estaven fabricant
el nebudet
no sé
per dir-lo d'alguna manera
caritativa
hi havia espectacles
encara més inversemblants
la dona
amb abruda
de Madagascar
on se li acudís
el promotor
de l'espectacle
i assegurava
que totes les dones
d'aquell indret
eren així
i també quedava
tan ample
i la gent ho anava a veure
la presentació
de la dona aranya
on es veia
una aranya gegant
amb cap de dona
una dona real
que parlava
i feia ganyotes
i crits guturals
i mitjançant
un mirall inclinat
es quedava la sensació
d'aquesta dona
amb cos d'aranya
la qual
una picada
d'una exòtica aranya
de l'Amazones
li va produir
aquesta mutació
quan era un nadó
i a poc a poc
es van posar en qüestió
aquest tipus d'espectacles
jo aquest espectacle
de la dona aranya
encara l'he vist
a una fira
a Almeria
a l'any 76
Maria Helena
és el nostre
todòleg
a part que és el corrector
i el que ens renya
quan no utilitzem bé
la nostra llengua
ho sap
tot
és el todòleg
ella ha vist
la dona aranya
i més
fixa't tu
i no és
no és molt més vell
que jo
bueno aquí
jo t'ho dic
jo perquè me'l conec
té un any més
de totes maneres
quan vam anar
quan la vaig veure
a Almeria
no crec que gaire
gent s'ho cregués
encara hi havia
algú que hi havia
cua
n'hi havia també
la dona cocodril
i tal
que era tot el mateix
el mateix tipus
d'espectacle
però canviava
diguéssim
la carcassa
que li posaven
a la dona aquesta
o a les dones
que feien això
podem presumir
que aquí es barreja tot
i en diferents proporcions
segons el moment
o l'època
i gaire també
el tipus d'espectacle
hi ha curiositat
morbositat
ignorància
superstició
etc
i també és molt diferent
la situació
de cada personatge
alguns eren pobres beneits
que gairebé
no es donaven de res
altres anaven forçats
eren com es claus
que patenia
a qui els exhibia
altres es resignaven
a la seva sort
sabien que així
tenien un plat a taula
encara que se'n rigessin
d'ells
i així
ells sortien
feien el seu numeret
i pensaven
mira
doncs així
vull dir-ho
tot això
amb tots els matisos
donat que cada persona
és un món
els nans
són els que millor
s'ho van
han treu de profit
de tot això
alguns acaben
convertint-se
en els seus propis empresaris
i muntant espectacles
de qualitat artística
recordo els reportatges
d'espectacles
com i cotabrins
del bombero torero
on actuaven
uns quants nans
vestits de torero
aquests espectacles
que també se'n deien
ser rotades
van ser molt famosos
jo encara
jo no els he vist mai
en directe
alguna vegada
per la tele
havia fet
algun reportatge
es van celebrar
fins al 2017
no està malament
a poc a poc
aquests espectacles
van desapareixent
per diferents motius
es van ajuntar
superposant
els gegants
tenen més problemes
perquè
la gegantia
si
o com tingui nom
la cosa aquesta
doncs provoca dolors
i al final tens problemes
de morguita
estàs dient que
fins fa set anys
hi havia espectacles
d'escarri
i més cap aquí
l'opinió pública
2017
sí sí sí
però vull dir que també
perquè l'opinió pública
es va adonar
que això es tractava
en molts casos
d'espectacles cruels
i denigrants
la primera guerra mundial
i la guerra civil
de casa nostra
també provoquen
grans canvis
la gent ha viscut
prou horrors
al seu voltant
i no li cal
anar a buscar-ne de nous
i també
encara que sembli broma
només important
és l'aparició
del cinema
els esports de masses
com el futbol
que van fer que es perdessin
doncs aquests
espectacles de fira
actualment
si volem veure
amb el tractament animal
podem anar als toros
i si volem veure
personatges estrany
només cal mirar
un debat electoral
però sí que
vull dir
només com un altre
que deia
aquesta sí que és
en sèrio
no fa massa
doncs
ja va sortir
per la tele
com si fos una cosa
més americana
però que també
n'hi ha hagut aquí
i fins a tot a Espanya
el llançament
de nans
tio forçut
que agafava
un nant
que anava
amb un vestit
acolxat
i a veure
qui el llançava
més lluny
o una paret de bèlcol
a veure qui
el deixava enganxat allà
no havia ni vist
ni escoltat
ni escoltat
per la tele
s'ha vist
alguna vegada
amb el Ricard
n'havíem parlat
alguna vegada
i tot això
i acabo
això doncs
havia portat polèmica
perquè hi ha gent
que no es potesse
i diu
si els hi presten
es guanyen la vida
i llavors
i als Estats Units
hi ha estats
quan prohibit
hi ha els que demanen
que sí
a França
n'hi havia hagut
aquí
a l'estat espanyol
a Madrid
i a diferents llocs
s'havien fet
algun espectacle d'aquests
fins no fa massa
i encara hi ha llocs
que encara ho intenten
i els deixen
i no sé què
o sigui que
sé que em sent
bastant animals tots
i fins aquí
estem per domèstica
el ser humà
jo tenia un talent
que deies
els humanos
quan rasques un poc
tots rebusnamos
i tenia molta raó
Carlitos
Beatles o Rawlings?
Rawlings
Rawlings?
M'has enganxat ara
Rawlings
m'he enganxat
Rawlings
jo com sou promiscu
jo tots dos
i saps que et dic
it's only rock and roll
but I like it
it's only astrologia
but I like it
I like it
la meva estimada bruixeta
Maria Helena
et vens el llibre
què és això
de venciat o signos
ser feliç?
què és?
per què el tenen que comprar
els ullens?
jo el tinc
ja el veus
i dedicat
per què?
què significa?
justament
el que diu
el títol
tots vivim
creuats
diríem
en l'essència
del que som
abans li has fet
una entrevista
al Carles
i ell ha dit
que és Besons
llavors
d'alguna manera
hi ha coses
que quan
escoltes amb una persona
o l'observes
se'n donen compte
que hi ha alguna situació
que no els hi és
agradable
de com són
normalment
el Besons
podria ser
per exemple
el pensar molt
el donar-li
moltes voltes
a les coses
depèn de quines situacions
llavors jo
el que explico
en el llibre
és que te'n donis
compte
de quin és
el teu punt
aquell punt
on tu
et fas
més frisança
o on
d'alguna manera
tens més dificultat
i llavors
intentis
entendre'l
perquè ets així
i a la vegada
et dona
la capacitat
de
poder
intentar ser feliç
entenent
que aquesta és la teva necessitat
però que a la vegada
tens la possibilitat
de ser
la peça contrària
que és el que en realitat
volem tots
ser contraris
del que som
i per què se'l venja
el signe
per què se'l venja
el signe
justament
per aquest aspecte
si soc molt mental
a vegades
em canso molt
pensant
i no sé què
i no sé quant
llavors
si jo vull ser
més efectiu
i menys
i menys
mental
doncs
m'entindré
que anar
al meu company
en aquest cas
a Besón
seria
el signe
sagitari
llavors
prefereixo ser
més
esportista
inquiet
més fogós
més hiperactiu
que no
només mental
mental
mental
mental
per exemple
vull ser
alguna cosa
contrària
a el que soc
per això
el nom
és
vència
tu signo
perquè d'alguna manera
tots volem ser
el que no som
o el que no som
ja ja
doncs
mira
ara
sentada a la meva esquerra
amb ella va començar
el benvinguts
benvolguts
i ben trobats
ella és com una fada
hem parlat
de la bruxeta
hem parlat
de la bruxeta
però ella és com una fada
de com
dolça
educada
sempre sorrient
amb una mirada
transparent
és cantant
és corredora de cart
i de cursa atlètica
tan delicada
i tanta força
alhora
a l'1
de febrir
del 2019
amb el programa
sobre el telèfon
de l'esperança
vam començar
a col·laborar
conjuntament
Núria García Alibald
com estàs?
Bona Esferran
escolta'm
em va quedar gravadíssim
ella del telèfon
de l'esperança
el primer programa
amb un dos fundadors
no sabia que existia
no sabia ni qui era
el telèfon de l'esperança
quan m'ho estava explicant
dic
però qui és això?
telèfon de l'esperança?
home
tu ja saps
que és
és un íntim amic meu
un dels que
va començar amb això
i
jo
que a part de ser molt amic
l'escoltes programes
com també tenim
algun llenç
que també s'escolta
home
més d'algun
més d'algun
se't posa
la pell de gallina
encara
t'emociona
veure que
els problemes
de la gent
que
el sàpiga explicar
és una manera
de teràpia
Núria
van ser
una dotzana
de programes junts
pot ser
fins que vas decidir
que hauríem de volar sols
perquè no havia
prou espai de temps
en el teu magatzin
home
a veure Ferran
però si és que
vam començar
amb 20 minuts
no amb menys
amb 15
i ara
són dues hores
què vols?
i se'ns queda en cursa
recordo que amb tu
patíem
la manca de temps
i no tenir la possibilitat
d'explicar històries
amb profunditat
quins records tens
d'aquella primera fase
tu i jo junts
al benvinguts?
quins records tinc?
home
va ser realment
un
jo crec que un experiment
eh
portar
portar
la pràctica
al teu espai
perquè realment
o sigui
jo anava veient
que anaves portant
cada cop a personatges
més
bueno no sé
com
amb moltes coses a dir
pensava
és que en 20 minuts
no en tindrem suficient
i a més
anant-te coneixent
cada cop més
pensava
és que no
ni en 20 minuts
ni res
mitja hora
i un dia em vas dir
escolta'm
i per què no
passem de
Catalunya Ràdio
i jo pensant
però un moment
com que
passem de Catalunya Ràdio
que animal
que animal
no no
però jo cada dia pensava
bueno
a veure què em porta avui
al Ferran
a veure què em porta
a veure què em porta
que costi
el Carles també
el Carles
bueno
jo veig
aviam
a veure què em porta
el cap
avui
aviam
a veure què em porta
el cap
sí
Núria
tu estudies
ciències de la informació
com vas començar
a la Ràdio
jo vaig començar
perquè
tot va començar
arrel del teatre
de just teatre
de l'Ateneu
perquè la professora
que feia d'un curs
que vaig voler fer
la Maica Dueñas
el seu marit
d'Emilio Escasocchio
estava fent aquí
el programa
de la Desbernada
encara
els divendres
a la nit
i llavors
necessitaven
una col·laboradora
i clar
jo en aquell moment
estava estudiant
periodisme
i em va semblar
boà
poder venir a la ràdio
i llavors
va ser així
o sigui
vaig començar
venint de col·laboradora
a Ràdio Desbern
a la Desbernada
i després ja
vaig entrar
a substituir
a la persona
que portava
el programa
de matins
del Just a la Fusta
i mira
com que coneixia
de la Vall d'Avers
va pensar
aquesta persona
va pensar en mi
i així vaig començar
aquí després
als magazins
has vist?
doncs
ben trobats
suients
ara començarem
a conèixer
la part humana
de la Fada
que la dius
a divendres
ens acompanya
radiofònicament
pels matins
i ens informa
del que esdevé
a Sant Just
i esdevindrà
en els dies
més immediats
esperem
el mateix
que li deia
el Bruixot
que tampoc
ens respongui
amb el típic
i tòpic
no ho sé
ai
a veure
què?
digue'm
què és el que t'opassiona
més?
mira que no m'agraden
aquestes preguntes
de
escolta
estem farts
que preguntis tu
ara
ja veig
a veure
què m'apassiona
ai
moltes coses
m'apassionen
moltes coses
m'apassionen
jo crec
que
no m'apassiona
jo crec
que res
en concret
sinó
la manera
de fer-ho
o sigui
realment
les coses
m'apassionen
quan m'ho estic
passant bé
és igual
el que sigui
sinó
o sigui
mentre
si quan ho estic fent
estic gaudint
allò
m'apassiona
o sigui
que penses
com
per exemple
sortir a córrer
si un dia
o sigui
sortir a córrer
m'agrada
però per exemple
si un dia
em fa mal la cama
o no estic en condicions
o el que sigui
doncs
aquell dia no
m'apassiona córrer
o sigui
a mi m'agrada sentir-me bé
estar a gust
fantàstic
amb el que faig
perquè
jo tinc
un dels
molts ídols
i referències
que tinc
és un filòsof
hiatí
de fa més de 2.000 anys
que l'anomeno
moltes vegades
que es diu
Horaci
Horaci
Horaciu
Quintus Flacus
i aquest
és un dels creadors
o és un creador
de moltes locacions latines
jo no deia
és el Carpe Diem
el Carpe Diem
és fonamental
és en cada moment
el que estàs fent
és el més important
i tens que gaudir
en cada moment
d'això
sí
sí
mira aprofitant
que tenim aquí
a doña Maria Helena
ets sense identificada
amb l'estereotip
del teu signo del zodíac
quin signo ets tu?
jo cranc
fa por
explica Maria Helena
cranc
per què fa por?
cranc
és la sensibilitat
és l'emotivitat
mira aquesta expressió
que ha fet
de
si no m'apassiona
no vic
o si no
em sento
que estic
integrada
emocionalment
no soc feliç
és típic
dels signes d'aigua
i entre ells
el signe de cranc
perfecte
has vist?
soc cranc
soc molt intuïtiva
també
què és el que més
t'empenedeses
de no haver fet?
què m'empenedeixo?
potser de no haver
arriscat més
en algunes situacions
jo crec
sí
hi ha una frase
com soc bastant més
bé que tu
que l'he intentat
utilitzar
i sobretot
a mesura que
em faig gran
més
davant del dubte
fes
sí
sí sí
podria ser una mica
això
davant del dubte
fes
sí
coses que a vegades
no sé
que com que et quedes
a mitges
o que per por
no intentes
o no vols fer
i ara diria
vinga va
ostres
ho hauria d'haver fet
t'ho hauria d'haver provat
almenys
i tu que ets superactiva
i he dit una sèrie de coses
i m'he deixat moltes
des del teatre
sí sí sí
fred o calor?
calor
calor
no sap el que es diu
a vegades
calor calor
aguanto millor la calor
sóc una mica rèptil
però a veure
és cranc
és cranc
sí
aguanto
molt millor la calor
que no el fred
o sigui
jo quan passo fred
és que no sé on posar-me
ara la pregunta seria
mar o muntanya?
ara va
ara va
ara va
tu veus que la de Bruxeta
ara va
mar o muntanya
mar
jo crec
veus
i llavors li preguntava al Carles
Beatles o Rawlings
jo amb moltes
jo t'hauria d'haver sigut gèmenis
perquè
sí
dreta i esquerra
nord i sud
és a dir
els Beatles i els Rawlings
tots dos
mar i muntanya
tots dos
però no és exclusiu dels vessons això
no no
si jo sóc tauro
imagina't
a veure que la muntanya
també m'agrada molt
d'ahir he passat molts estius
a la muntanya
però
quan vaig al mar
és com
oh
no sé
la sensació
m'encanta
què hi ha
en el primer lloc
de la teva llista
de desitjos?
el que somies
sempre ho he pensat
però m'agradaria molt
o sigui
poder fer
viatges així
especials
o sigui
no tinc un viatge
en concret
però m'agradaria
fer un viatge
com que em marqués
o sigui
no sé
jo què sé
un viatge
a l'Antàrtida
o un viatge
a l'Àfrica
o sigui
no tant al lloc
però
una cosa que em marqués
m'agradaria
sí no sé
fer un viatge així
molt xulo
és jove
té temps
oi tant
aviam
alguna vegada
has somiat una cosa
que després
t'ha fet realitat?
he somiat alguna cosa
que després
no m'acostum
a recordar massa
dels somnis
Ferran
doncs per mi
això és la felicitat
allò que somies
i es fa realitat
per mi
això
és la felicitat
cadascú
té la seva manera
però
ostres
ser tan feliç
d'una cosa
que havies imaginat
i que es complessi
imaginat
per mi
és correcte?
sí sí
no és que em fa por
perquè quan diu imaginat
aquí la
l'espeta grossa
jo t'haig de dir
que quan has dit somiar
em pensava que deies
realment somiar
o sigui
somiar
imaginar
somiar de nit
somiar de nit
quin seria el teu convidat
somiat
per un sopar?
per un sopar?
viu o mort
eh?
tant sóc
a veure
no sé
un convidat
potser
hòstia
no sé
i això
veus
amb el nou C
clar
és que
a veure
són preguntes
pensa tu
perquè després
jo tinc encara
una pregunta
pendent
del
del
me la pots tornar a fer
m'he relaxat
Núria
quina és la
millor floreta
que has rebut?
millor floreta
no me'n recordo
eh?
de masses
tampoc
és que
sóc d'aquelles
que
que una cosa dolenta
estàs tan acostumada
una cosa dolenta
tapa les mil bones
saps?
llavors sempre
em quedo
dolent
l'he fet abans
al Carles
la mateixa pregunta
quina cançó
no pots escoltar
que no floris
que no t'emocioni
el Carles
ens ha dit
3 o 4
em passo el dia
plorant
m'ha escoltat
sí
a veure
cançons
doncs
ui Ferran
és que aquestes preguntes
m'has adonat
temps per pensar-les
així
a boc de pronto
ja som aquí
i tornem la setmana
que veus que
un es queda col·lapsar
Carles
Carles
com ho diem jo
Genjo Papatou
Genjo Papatou
sí
sí
quines qualitats
s'ha de reunir
una persona
perquè et conquisti?
ha de ser
no sé
perquè m'ho conquisti
ja saps
ja comencem
ha de ser
algú
sensible
no sé
respectuós
també divertit
si és sensible
o respectuós
no tocarà un pèl
ja anem malament
m'ha de ser
mare meva
optimista
divertit
aventurer
no sé
una persona activa
per favor
un muermo
a la vida
no
home
n'he dit bastantes
tens alguna rutina
que repeteix cada cop
repeteixes cada cop
quan comences el dia
tinc molta rutina
sóc una persona
molt obsessiva
molt
metòdica
molt
a mi em treus
de les meves caselles
em treus
de les meves
saps
jo soc
o sigui
jo estic
em contento en poc
però
o sigui
soc de
de coses
molt rígides
saps
i sí que tinc com
o sigui
no rutines
però
com moltes
petites
manies
obsessions
Maria Helena
els crancs són així?
Alguns sí
alguns sí
el que passa és que això sona més a un capricorn
que no a un cranc
mira
pot ser per l'hora de naixement
ascendent
pot ser per l'ascendent
sí
vaig néixer de matinada
tu m'ho imagina't
mira
una a les 10 de la nit
l'altra de matinada
jo a les 4
4 minuts
això de la ràdio
això sí
no pot ser mai
en la vida
un capricorn
però
és un signe
que a vegades
és com molt
marcat
com molt
estructurat
el capricorn
el cranc
a vegades
no tant
si em treus del meu medi
em desubico
em desubico
és com?
sona més a un taure
això potser
llavors
per l'hora de naixement
l'hora de naixement
descendent
serà un taure
serà que tu no ho ets
jo sou un taure
però
100%
mira
quan m'aixeco
quan m'aixeco
de les primeres coses
que faig
la rutina
és esmorzar
és el primer que faig
molt taure això
això sí
sona molt taure
això sí
però no esmorzar
de forquilla
eh Fernan
quan s'aixeca
no no no
de forquilla no
de forquilla no
mira
quin és el teu menjar
preferit?
si tinguessis
que menjar
només
una sola cosa
en el món
què triaries?
triaria
no
només val-hi
d'un suc de taronja
no ho fotem
no
el bròcoli
molt bé
o sigui
sana
vegana?
no
vegetariana?
no
no soc vegetariana
però
no consumeixo
molta carn
o sigui
ous sí
però
o sigui
no
no
no
un carpaccio
no me'l menjaria
per exemple
o un entrecot
o costelles de xai
no
i peix?
sí
peix sí
molt bé
bueno
uf
alguna vegada
has tingut alguna experiència
que et doni la intució
que hi ha
una altra vida
tu creus
que hi ha
una altra vida?
després la
la bruixeta
l'astròoga
ens explicarà
una altra vida
o creus que tot
a vegades
m'agrada pensar-ho
o sigui
m'agrada pensar-ho
però
no crec
que n'hi hagi
una altra vida
mira jo no sé
si hi ha una altra vida
però segur que no és aquesta
i que no
sí
no ho sé
o sigui
m'agrada pensar
no?
però
de dir
mira que no em doni temps
de fer en aquesta vida
ho podria fer
ho podria fer
en alguna propera
però
no crec que hi hagi
una altra vida
gossos o gats?
gossos per favor
els gats
em fan por
o sigui
el gos
el veus venir
el gat no
el gos
mou la cua
aixeca les orelles
t'avisa
estic content
et bordo
un gat
no saps si t'aranya
o et llepa
per cert
no m'agrada
com està el teu gos?
doncs mira
té 15 anys
gossa
gossa
té 15 anys
i
té moltes cosetes
té moltes cosetes
però bé
li hem donat bona vida
i
escolta'm
ens quedem amb això
què és el que et fa riure més?
em fa riure
també em fa res
ho has tret de la boca
ho has tret de la boca
què heu dit?
em fa res
em fa riure
has repetit
em fa riure
i el començament de la frase
Núrieta no us hi facis cas
què és el que et fa riure?
em fa riure
no sé
situacions còmiques
persones en concret
no sé
pel·lícules també
a vegades
els monòlegs
situacions absurdes
a Polònia
no sé
bueno
el que dèiem abans
l'home que
et sedueixi
te l'ha fet riure
sí
sí
sí
diria que
sobretot situacions
situacions així còmiques
em fan riure
i què t'avorreix?
què t'avorreix
sobrenent?
jo
estic farta d'això
últimament
molts temes de política
de l'actualitat
em dona la sensació
que és com
com moltes coses
com que es van repetint
i com veure
com que a la societat
no som capaços
de
com de posar remei
en moltes coses
importants
i tornar-les a escoltar
i veure que tornem
a veure en el mateix error
i és com
és com
tot aquest tema
és com que
se'm fa molt pesat
com que sí
potser més que avorrit
pesat
Núria
tu que ets tan activa
no fer res
és perdre el temps?
per mi sí
sí
en canvi
jo soc com
molt productiva
saps?
o sigui
o no productiva
però pensar
que ho haig de ser
que a vegades
no ho soc
però bueno
mira
hi ha
parla de memòria
no sé si ho sabré dir bé
un dels últims llibres
que he llegit
i que m'han impressionat més
és d'un
filòsof italià
que es va morir
una setmana abans
de recollir
el Premi Astúries
que és el Núcio Ordini
que va escriure
un llibre
meravellós
fantàstic
estret
o sigui
molt curt
que és
l'útil
de l'inútil
és a dir
saber
fer
o saber
acceptar
perdre el temps
és
el millor que hi ha
en uns moments
contrats
en uns paràgres
no?
t'ho dic
perquè
jo entenc
la teva resposta
amb l'edat
que tens
ja el contesta
que
perd el temps
o sigui
no sé què fer
o sigui
perdre el temps
és una desgràcia
no?
sí
sí
sí
una mica
sí
per mi
sí
aviam
aviam
quina és la teva
tradició
familiar
preferida
tradició
familiar
ufff
potser
les vacances
amb la família
les vacances
d'estiu
és una
és a dir
a veure
hi ha arribat
un punt
que
els
els germans
a l'estiu
cadascú fa la seva
però hi ha uns dies
que ens reservem
amb la família
i és com
aquells dies
són sagrats
no és una tradició
o sigui
no és una tradició
com pot ser
no sé
Nadal
o Sant Esteve
però
és una tradició
nostra
anar uns dies
plegats
amb família
a l'estiu
fantàstic
què és el que més
t'agrada a tu
el que més
m'agrada a mi
jo crec que
saber escoltar
i
saber escoltar
i
l'empatia
també
vull dir que
crec que són coses
que
que molta gent
no té
i que crec que
que jo sí
que
bueno
que ho sé fer
doncs mira
el testiment
saps el que més
m'agrada a mi
de tu
què
ja t'ho he dit
aquesta mirada
amb els ulls vidriosos
és encantadora
veus
això t'ho diu
a l'individu
que et dic
públicament
a tu
i després al Carles
gràcies
per donar-nos
l'oportunitat
de poder estar aquí
i fer una cosa
amb la meva vida
impensable
aquí ho anava a dir
sí sí
que faríem un programa
de ràdio
119
amb dos amics
al meu costat
haver portat
a tota una sèrie
de persones
que al final
són amics
si no
no haguessin vingut
i m'han vingut
des de Giro
des de Tarragona
des de
llocs diferents
per poder passar
una estona junts
i això ho valoro tant
i també m'ha servit
aquest programa
també per saber
qui és qui
a la vida
és a dir
et dones compte
en aquest programa
els que han escoltat
aquest programa
o els que no han volgut
saber res
i al final
aquesta senyora
ens ha explicat
aquesta senyora
és la Maria Helena
Ferran
a la vida
tot es paga
i tot surt
és correcte això?
és correcte
bé
què dius de la
de la cranc?
no
molt bé
molt bé
molt bé
vull dir
molt de camí
per fer
m'imagino
i moltes ganes
que això és el que és
més important
sí sí sí
jo m'agradaria
fer un apunt
tots
un
i és que és
una cosa que transmet
amb molta facilitat
no deixis mai
de ser feliç
o sigui
l'única cosa
que no es pot perdre
en aquesta vida
passi el que passi
és la sensació
de felicitat interna
i com ho aconsegueixes?
vinga
grosseta
estimant-te
sàpigant qui ets
acceptant
el bo i dolent
que et pertany
a la vida
i llavors
el dolent
deixa de tenir importància
la qual cosa
la felicitat
està garantitzada
fins a que li he fet
una pregunta
que no ho sabia això
que li he dit
Núria
què és el que més t'agrada
de tu
sí sí
per això
per això ho he dit
bona aquesta
ja ho veus
astrologia
psicologia
aquí fem de tot
sí
però això és molt de cranc
cranc a vegades
sou tan sensitius
que us perdeu
en les emocions
totalment
llavors
per això t'he volgut
fer aquest recordatori
simplement
sí
sí sí
núria
núria diguem
dies feliços
a la teva vida
explica'ns
els ullents
els que mai et fan
perquè ets tu
també la com jo
els que preguntem
sí
i que volen saber
núria
gracia
alibau
com ha sigut
feliç
a la seva vida
jo els dies
que recordo
més feliços
són aquells
que veig que
quan de cop i volta
com que
bueno
veig que estic
no sé
com molt a gust
com molt
feliç
també per tot el meu
recorregut
bueno
per anys
que per motius
de salut
i personal
he estat
també molt tocada
bueno
o sigui
han estat com anys
molt durs
i clar
després d'haver-ho superat
doncs
cada dia
doncs també
és com una mena
de regal
no sé
és com
quan vaig veure
per exemple
la meva gossa
o sigui
quan va arribar
la meva gossa
a casa
quan em van donar
l'alta
no sé
veus
el meu recordat
i admirat Horaci
quina raó tenia
quan va publicar
i va crear
el Carpe Diem
el Cèfali
en cada moment
fantàstic això
no?
meravellós
d'alguna manera
és el que tu
ens estàs transmetent
és el que intento
bé
bueno
al final què?
t'has aclarit
en què t'apassiona més?
en què m'apassiona més?
però de què?
a la vida
uf
hi ha gent
que li apassiona
la feina
hi ha gent
que li apassiona
el futbol
hi ha gent que
és que ara mateix
et diria
que sentir-me bé
o sigui
estic en un punt
de la meva vida
en què valoro molt
sentir-me bé
i a gust
amb mi mateixa
o sigui
estar tranquil·la
a nivell mental
tenir gent
que m'estima a prop
no sé
ara mateix
estic en aquest punt
vull dir
no ho sé
pel meu recorregut
o per les coses
que m'han passat
els últims anys
valoro això
ara mateix
no et sabria dir
d'aquí 10 anys
què
però ara mateix
això
fantàstic
sí sí
Marelena
ja veus
dos persones
que han tingut
una influència
tremenda
en el nostre
màgics
els dos
programa
màgics
veus com al final
els anglès
ho diuen allò
el feeling
el feeling
al final
ens anem trobant
a la vida
sí
et trobes pel camí
a les persones
necessàries
per fer un bon camí
maco això
sí
sí sí sí
un plaer
gràcies Ferran
i mai
te l'ho repetir
l'he dit abans
ho torno a repetir
i som
no
no
no
no em deixaré mai
de dir
a vosaltres
gràcies
per haver-nos
donat l'oportunitat
de compartir
durant quatre anys
estones
pel meu punt de vista
i jo he fet un problema de ràdio
i ho dic ben clar
per passar-m'ho bé
i si a la més
qui ho ens escolta
doncs també
fantàstic
ens heu ajudat a participar
en una petita gran ràdio
sí
oi tant
ho feu molt bé
i nosaltres
doncs ens hem sentit
molt a gust
jo me'n recordo
el primer dia
que no havia parlat mai
davant d'un micròfon
doncs
estàs aquí
quin dos anys
vés a saber què passa aquí
i sento una veu
que em diu
l'eixample
el dret
és l'eixample
on comença
què ho separa
i vaig dir
és que hi ha algú
que m'escolta
ja sabia
que era per el compte
que tenia
però em va donar
una sensació
de segure la vida
potser sí
que l'hi pot interessar
i a partir de llavors
aquí estem
sí, sí, clar
mira
aquella pregunta
sempre la recorda
ens queden
si no estic
mal informat
tres minuts
o quatre minuts
Maria Helena
prediccions
què?
què ens espera la vida
el carpe diem
el carpe diem
de demà
aviam
Catalunya
Sant Just
com ho veus
això?
uf
molt poc temps
em dones
molt poc temps
em dones
aviam
el tema de les eleccions
que és el que ha circulat
aquests moments
de si farem
o no farem
aviam
el dia 12
quan es van començar
les votacions
aviam
era tan senzill
com que era molt fàcil
que acabessin
sortint socialistes
avui en dia ja no es pregunta
els astròlegs
si no és el millor moment
per fer unes eleccions
o per
si volem que el nostre
torni a sortir
però és que hi havia
just en el moment
en què van començar
les votacions
hi havia una lluna
just
en el punt de l'ascendent
que feia que
la tendència
fos a nivell socialista
no d'una altra
d'una altra tendència
acabaran formant govern
doncs jo
ho dubtaria
si ho fan
seran molt
molt inextremis
i en una situació
d'atenció
bastant important
perquè no som capaços
per aspectes
com d'acceptar
l'èxit
un de l'altre
o sigui
aquí el gran problema
és que
es genera
tensió
de jo
quiero mi
silla
jo quiero mi
lugar
i no em diguis res
que no m'agradi
perquè
si no
em moscajaré
perquè el joc
és així
som com nens petits
igual
però mira
és claríssim
i això també
per fer un debat
i m'ha resoldut
Catalunya és el Barça
tothom l'estima
però tothom
ningú es posa d'acord
t'ho entens?
vaixis
és que és clavat
Catalunya és el Barça
o el Barça és Catalunya
per una part
lladres corruptes
Catalunya és el Barça
i el Barça és Catalunya
no es posen d'acord
interessos
hi ha massa ego
inflat
ho diríem així
hi ha un aspecte
just aquell dia
de mar
que és la tensió
és el guerrer
és el lluitador
és el
aquell que vol
sempre estar
una mica més
per sobre
i aquesta lluna
que seria el poble
la gent
la gent
que d'alguna manera
circula
la quotidiana
que estan
amb tensió
llavors vull dir
que a tots els agradaria
el que
jo soy el mejor
de todos
i nadie hay
más admirable
que yo
no?
Maria
ja ho veus
ja ja ja
Déu-n'hi-dos
les cartes astrals
bueno has parlat
de Catalunya
Sant Just
Sant Just
aviam
jo tinc la presa
de possessió
en aquest cas
de l'alcalde
i ell
agafa
l'alcaldia
amb el signe
de verge
verge
és un signe
que és com
molt estructurat
o que
d'alguna manera
necessita que les coses
siguin estructurades
llavors
una mica
el mandat
anirà governant
justament
per aquest tipus
d'energia
que és
anem
a establir
determinades
estructures
determinades
formes
perquè
d'alguna manera
tot això
doni un profit
bàsicament
és per on
es mou
no hi ha
altres signes
que puguin
variar
ni que es puguin
modificar
hi ha un punt
d'atenció
jo diria
que a nivell
ideològic
ha d'haver-hi
bastanta tensió
no coneixo
què és el que passa
dins
del que és
Sant Just
però
hi ha
un aspecte
com si
hi hagués
dos extrems
bastant
importants
a nivell
d'ideologia
que moltes vegades
poden generar
també punts
d'atenció
o desagradables
o més o menys
antipàtics
és curiós
és curiós
perquè el tindrem
a l'últim programa
el divendres
que ve
el tindrem aquí
li penso
explicar aquesta història
cap problema
però hi ha una cosa
ja d'entrada
que ens sobta
amb el Carlos
i la Núria
que estan al dia a dia
jo no tinc la percepció
d'aquelles intencions
és correcte Núria?
intencions
parlant
dins de l'Ajuntament?
dins de l'Ajuntament
jo no tinc
la sensació
tu
ideològicament parlant
Carlos
tu
creus que hi ha
dins de l'equip de govern
o dins del
no no no
no hi haurien d'haver
intencions
però sí home
jo crec que sí
el que passa que
40 anys governant
se sap
el primer tripartit
el primer tripartit
de Catalunya
es va fer
el primer tripartit
de Catalunya
però hi ha
alguna cosa
que està com soterrada
o amagada
o que no acaba de fluir
de la forma
que hauria de fluir
i és ideològic
eh
o sigui
perquè el planeta
que ho marca
és el de les ideologies
formes de pensar
a vegades
completament diferents
és o sigui
no t'has de veure
el socialista
no em comparis
amb la de Vox
que ha sortit aquí
amb la senyora aquella
després també he de pensar
que encara que siguin socialistes
i tu vegis un socialisme
per la tele
a nivell local
sempre la cosa canvia molt
i pot ser unes polítiques
que són bastant diferents
del que és el partit socialista
el que està molt bé
és que hi ha un aspecte
que dona molta capacitat
de creativitat
dins de la ciutat
que hi ha molta predisposició
a la creativitat
Maria Helena
diguem
un minut
un minut
un minut
uf
què ens expliques
què vols que t'expliqui
de Sant Jús
el futur
clar
jo el que et deia
a nivell de població
sembla que està
la gent bastant contenta
dins de tot
amb la seva alcaldia
o sigui
hi ha un aspecte aquest
amb la lluna
que és sempre el poble
és sempre la gent
i hi ha bastant
de punt d'harmonia
no és un poble
on la gent
estigui amb desacord
del que fa l'alcalde
o de les coses
que vol
d'alguna manera
governar
el que deia
és una ciutat
que si no
s'ha posat en marxa
potser ara
es posarà en marxa
coses molt creatives
fer coses diferents
o originals
a les que s'hagin fet
potser
en moltes altres
poblacions
o en molts altres llocs
i ja
crec que
s'està
començant
a donar
una estructura
a la forma
de pensar
de la ciutat
sembla estrany
el que estic dient
però
intentaré explicar-ho
és com si
la gent
tingués
la capacitat
de dir
m'agrada fer això
perquè és la meva
estructura de ciutat
m'agrada
aconseguir aquest projecte
perquè és la meva
estructura de ciutat
perquè soc d'aquest poble
perquè m'he criat aquí
és com
les meves pròpies ideologies
posar-les en context
i que
això es faci realitat
és curiós
perquè
jo quan vaig venir a viure aquí
començava
llavors
aquesta senyora encara no havia nascut
la història que hi ha de poble o ciutat
i això
és veritat o no?
el lema aquest no?
és que sí
poble o ciutat
que farà
10 o 15 anys
que ha sortit
sí, molt, molt
encara érem molt poble
quan es volia involucrar
en la ciutat
aviam
resum
penúltim programa
modulem el futur
el ser humà
ens has dit
ens agrada
ho hem de fer-ho
l'astrologia
empararem si és ciència o no
avui
i jo per ara tinc raó
l'astrologia no és una ciència
ja ho era
és subjectiu
ja ho era
i al final
tot es paga
d'acord?
ben trobats
oients
ens veiem en l'últim programa
la propera setmana
el divendres 31 de maig
l'àdio d'esfern
la ràdio de Sant Lluç
98.1
i al final
i al final
i al final
i al final
el divendres 31 de maig
i al final
i al final
el divendres 31 de maig
això és un autobús
tu
això és un autobús
sí home
i tant
això és un blues
com que un blues
sí
perquè
just blues
ah just blues
perfecte
si t'agrada el blues
tots els dimarts
de 9 a 10
nicotina
arsènic
cianur
poloni 210
neftalina
botà
quitrà
el fum del tabac
perjudica també
la salut dels qui no fumen
fem un entorn
lliure de fum
per a tothom
canalsalut.gencat.cat
generalitat de Catalunya
un dia t'aixeques
i dius
vinga
que avui
faig el pas
i sents que pots fer-ho tots
sé tu mateixa
i estimar a qui vulguis
com el pas de trobar
el que et fa sentir bé
el de fer barri
o el de cuidar el planeta
nosaltres el fem
per connectar a aficions
natros
per gaudir la colla
jo per parar
per fer un nou pas
amb més força
estar al pas de
crec en mi
i crec
expressar-me
vinga
aprendre coses noves
ok
estar al de fer cim
i dormir a prop de les estrelles
estar el de viatjar
no no
i l'he viatjat més
lluita
un dia descobreixes
que per fer-ho tot
només has de fer un pas
fer-te el carnet jove
a carnetjove.cat
a CaixaBank
o imagina
fes el pas
baixa't l'app
i gaudeix dels avantatges
del carnet jove
i del pac jove 2024
Ràdio d'Esvern
98.1
Music Club
Què tal?
Molt bona nit
benvinguts a una nova edició
del programa Music Club
aquest programa que us acompanya
els dimecres
els dissabtes
i els diumenges
a la nit
a la sintonia
de Ràdio d'Esvern
als 98.1
de la freqüència modulada
és un plaer
un servidor
en Carles Hernández i Rius
a partir d'ara
i durant els propers
59 minuts
el que farem
és oferir-vos
bona música
i avui us ho fem
des d'un punt de vista
doncs una mica sentimentalot
i és que
doncs
el passat 31 de març
del 2014
doncs
ens va deixar
la peça clau
perquè tota aquesta música
dance
house
deep house
new disco
soulful house
tots aquests estudis
de música
amb tant de sentiment
doncs que acostumem
a punxar-vos
aquí la sintonia
del Music Club
no serien res
o no haguessin existit
o haguessin estat diferents
si no hagués estat
en aquest món
un personatge
que es diu
Frankie Knuckles
Frankie Knuckles
va néixer
fa 59 anys
a Chicago
i aquest pallo
doncs
va viure
la seva època
durant
a partir dels 15 anys
va estar ja punxant
en molts clubs
de música
i va viure
amb la seva pròpia pell
com
doncs
als Estats Units
doncs
de cop i volta
la música disco
passava de ser
el més important
musicalment parlant
que hi havia en el país
a quedar-se
completament renegada
i doncs
amagada
i tancada
amb una caixa
i fins i tot
cremada i estripada
perquè tornés a revifar
doncs
el rock
el pop
i la música
de ball
de discoteca
doncs
quedés
amb un raconet
Frankie Knuckles
va ser un tio
bastant llest
perquè va dir
anem a agafar
l'essència
funky soul
del que era
la música disco
anem a posar-los
una caixa
de ritmes
una mica més potent
anem a revifar
els baixos
la baseline
com deia ell
i anem a fer
una nova història
aquesta història
de moment
no tenia nom
però
doncs
fa molts anys enrere
cap a mitjans
de la dècada
dels 80
Frankie Knuckles
treballava
amb una discoteca
que era un referent
a Chicago
que es deia
The Warehouse
doncs
aquesta discoteca
va acabar
donant nom
a un estil de música
sense voler-ho
i molta gent
no només ell
sinó que
gent que s'hi va anar
començant a introduir
doncs
va aconseguir
portar-nos
això que se'n diu
música house
la música house
ve de
doncs
la música que sonava
a la discoteca
The Warehouse
de Chicago
a partir d'allà
doncs
la música house
va agafar
moltes branques
va viatjar
de Chicago
Nova York
i després ja
el seu gran salt
podríem dir
a finals dels 80
va ser
marxar de Chicago
i aquest so
portar-lo cap a Europa
exactament
cap a les Illes Britàniques
i també cap a Eivissa
per acabar doncs
agafant molts estils de música
però bàsicament
l'essència
d'aquesta música
continua sonant avui en dia
i estem parlant
de mitjans de la dècada
dels 80
doncs bé
Frankie Knuckles
va ser dels primers
Dijockeys
que van dir
va
anem a fer una cosa
doncs
que sigui una barreja
entre el soul
el funk
i la música disco
que sonava abans
però amb més caixa
amb més ritme
amb més bass
doncs bé
per què parlem de Frankie Knuckles
doncs probablement
si sou habituals del programa
i us agrada aquest estil de música
sabeu
com dèiem abans
que el 31 de març
del 2014
ens va deixar
va morir
per culpa d'una diabetes punyetera
i aquest home
doncs
ha fet tant per la música
que no podíem passar
sense dedicar-li
un programa sencer
donar-li un tribut
a una de les seves últimes sessions
que van registrar
doncs
el 2013
amb un
amb un canal musical
que si voleu
al YouTube
doncs podeu trobar
històries bastant interessants
són Dijockeys
punxant en directe
amb tota la gent
que es veu al públic
al seu voltant
doncs una de les seves últimes actuacions
a un lloc
que es diu
Boiler Room
i que tenen sessions arreu del món
i discoteques arreu del món
doncs bé
Frankie Knuckles
va ser un dels convidats
i aquest gran DJ clàssic
doncs va portar
la seva categoria de DJ
amb aquestes mescles
de música clàssica
de funky clàssica
i sempre
intentava doncs
portar coses antigues
i portar-les a l'actualitat
amb els ritmes d'ara
amb el que es bollara
i després
també punxant
és un tio
dels dijocs d'abans
eh
de mescles llargues
de buscar sempre estils
doncs que puguin combinar
a la perfecció
sense trencar
massa l'obèstia
i portant una continuïtat
de ritme
bastant interessant
bé
no xerro més
perquè ja porto una bona estona
us deixem
amb aquesta sessió
de Frankie Knuckles
que us acompanyarà
durant els propers
cinquanta-cinc minuts
music clàssica
clàssica
que j'apод
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!