I see trees of green, red roses too, I see them bloom for me and you,
and I think to myself, what a wonderful world.
Benvinguts, benvolguts i ben trobats.
Avui, en els estudis de Ràdio d'Esvern, gaudim de la companyia d'un escriptor,
conferenciant, comunicador i divulgador de curiositats,
d'anèndotes històriques i d'anèndotes quotidianes.
Nascut a Barcelona, resident a Pres del Vallès,
blogger, si és que aquest mot és correct en català,
és a dir, creador que en el 2006 d'un bloc molt popular titulat
Ja està el listo que todo lo sabe,
va guanyar el Premi Bitàcores en el 2016 com el millor bloc d'art i cultura.
Autor de cinc llibres, Alfred López i Saneuja.
Benvingut.
Ben trobat.
Gràcies per venir a Ràdio d'Esvern.
Alfred, jo he fet un petit resum per presentar-te,
però realment què és Alfred López i Saneuja?
Doncs Alfred López i Saneuja és un tipus curiós,
un tipus que des de ben jovenet tenia curiositat per qualsevol cosa
i que va començar a recopilar totes aquelles coses que trobava,
que escoltava, que llegia i a guardar-ho amb paperets.
i un dia vaig decidir començar un bloc,
en català seria blocaire, en comptes de blogger,
doncs vaig posar allà i mira,
i em vaig fer gran, gran, gran, gran,
ja no jo d'edat sinó també el bloc,
amb volum, premis i una nova carrera,
perquè jo era administratiu i ara sóc comunicador,
sóc divulgador i sóc escriptor ja amb cinc llibres.
Alfred, des que vas publicar el teu Premi Llibre en el 2014,
dissenyes, curiosament, els llibres explicant una curiositat,
una anèdota, la frase, etcètera, per cada dia a l'any.
I ens dius que d'aquesta manera els lectors
no tenim excusa per llegir un llibre en un any.
Tal com expliques en els teus llibres,
ho poses còmode perquè al lector no li faci mandra la lectura, correcte?
Sí, així és.
Doncs mira, he pensat que res més idoni
per començar la nostra xerrada,
que ens aclaressis el significat d'una frase feta
amb la que comences el teu segon llibre,
el vuelve el listo que todo lo sabe.
i l'he triat perquè serà tot el contrari
del que ens depararà l'entrevista amb tu.
Avorrir-se com un ostre, què significa?
Bé, doncs tots creiem que es refereix a l'ostre,
a aquest molusc, no?
Però no té res a veure amb el molusc,
sinó té molt a veure amb els antics grecs,
perquè originalment la frase no era avorrir-se com una ostre,
sinó com un ostracista.
O l'ostracisme.
L'ostracisme va ser aquell càstig que es feia en l'antiga Grècia,
que algú, en comptes d'enviar-lo a la presó,
li feien un exili durant mesos, anys,
o de per vida, fora de la ciutat-estat que hi havia.
Llavors, aquells tipus es dedicaven a estar molt temps
a la vida contemplativa,
que acabaven avorrint-se.
I originalment la frase era
avorrir-se com un ostracista,
el que passa és que aquí vam fer a la Pocope
i vam dir avorrir-se com una ostre.
Molt bé.
Ja que parlem de curiositats,
clar, jo tinc moltes curiositats.
Benvolguts, suients,
us asseguro que no hem preparat
amb l'Alfred l'entrevista
i la primera curiositat que tinc amb ell,
o sigui, que no l'hem preparat,
que ell no sap el que jo li preguntaré,
la primera curiositat...
Tu te'n recordes
de totes les anèndotes i curiositats que has escrit?
No, i estava jo patint,
estava tremolant quan has dit
que m'anaves a fer una pregunta del llibre
perquè me'n recordo d'unes quantes,
però no de tot, evidentment, no?
Però mira, aquesta sí que me'n recordava
perquè, bueno, aquestes eren de les fàcils.
Per mi era de les fàcils.
Aquí intentem a l'entrevista
posar-li fàcil ser la ràdio Mable,
no? Anem a buscar la notícia
i aviam on t'agafo, no?
Quins mètodes de treball
utilitzes?
Perquè jo m'imagino que tota aquesta història
deu tenir un procés,
no deu ser pel dematí que t'aixeques i dius
mira, avui parlarem sobre...
A veure, què veig aquí?
Els altaveus, no?
No ho sé.
Ja hi diies que sí, ja hi diies que no.
Per això et pregunto,
quins mètodes de treball utilitzes?
És que jo treballo a casa
i jo, bueno, a veure...
jo intento tenir sempre
molts pots,
molta feina, molts articles
dels que tinc que anar publicant,
sempre ja escrit-se amb antelació,
perquè qualsevol cosa et passa,
també de viatge,
surt un compromís i tal,
i no pots publicar aquell dia,
tenir-ho ja tot programat, no?
Però, bueno, jo tots els dies escric,
tots els dies intento,
escriure un parell d'entrades i tal,
i n'hi ha dies que tinc molt clar
del que vull parlar,
perquè potser he llegit un llibre,
quan s'ha de llibre,
una novel·la,
o he vist una sèrie d'aquestes
d'extreming que n'hi ha,
que, ostres,
i han dit una cosa
que m'ha cridat l'atenció
i vull tirar del fil
d'aquella cosa que he sentit,
d'aquest personatge que no m'ha anat,
i altres vegades que estic
amb el que diuen,
bueno, l'escritor
que es troba amb el folie en blanc
i diu, ostres,
i jo, i de què abro?
I de què escribo?
També em passa, eh?
I a vegades perdo tot el matí
sense saber de què escriure,
i tinc una recapitulació,
i tinc un munt,
però no em crida l'atenció,
no estic inspirat per escriure sobre allò,
sobre investigar sobre aquell tema.
O sigui, jo tinc un procés
que és molt, molt, molt,
tento ser molt creatiu
i que, entre cometes,
les muses vinguin a visitar-me
i que em diguin
de què volen que es vinguin.
Sí, sí, però que et trobin
amb un paper i un boli a la mà.
Sí, sempre.
Que et trobin treballant, eh?
Sí, sí, sí.
Si no, les muses...
Això és primordial, no?
I que em trobin
amb ganes de treballar.
que també tenc de ser molt polivalent.
Faig moltes vegades...
Això algunes vegades va en contra meu, no?
Fer moltes coses a la vegada, no?
Perquè deixo un pot mig escriure,
me'n vaig a continuar escrivint el llibre,
després me'n vaig a un altre tigre que tenia,
després preparo el programa de ràdio
que tinc a fer a Ràdio Parés,
o que si vaig a la Cope,
o que si vaig a la Cadena Cero,
o que si vaig aquí o allà.
i tinc començant moltes coses,
però al llarg de dia,
això sí, jo n'hi ha un dia
que tinc unes jornades laborals
que són de 16 i 17 i 18 hores,
perquè des que m'aixeco fins que me'n vaig al llit,
estic allà davant de l'ordinador
menjant amb el meu un entrepà,
com que estic a casa, amb pijama,
i és això.
Però en altres dies que puc permetre'm,
perquè tinc una feina ja feta d'anticipació,
doncs prendre'm al matí una miqueta de festa
i vindre a veure amics com tu.
Moltes gràcies.
Alfred, quins canals fas servir com a base d'informació?
Moltíssims, moltíssims.
Internet és una gran eina
que m'ajuda i que m'estalvia molta feina.
Però no tot està en internet.
Després intento tenir una bona biblioteca de llibres
que tinc que he anat adquirint.
Soc molt d'anar al mercat de Sant Antoni
a buscar llibres vells i tal,
anar a biblioteca,
consultar amb amics que són etimoles,
que són experts en històries,
altres blocs, etcètera, etcètera.
Soc dels que la Wikipèdia no la utilitzen.
I si entro alguna vegada a la Wikipèdia,
jo me'n vaig,
quan entreu a la Wikipèdia i expliquen una coseta,
sempre quan acaba el pàrrafa n'hi ha un numeret,
que és la referència.
Jo vaig a la referència,
no al text que posa la Wikipèdia,
sinó a la referència,
perquè allà és on realment està la informació,
en aquella font.
Fantàstic.
Tenia preparada una pregunta,
que és recorrent a la primera que t'he fet,
i que tu has explicat,
com estructures la descoberta,
l'interès per les curiositats.
Més o menys ja m'ho has dit,
que t'aixeques pel dematí
i et deus plantejar,
i ara sobre què escric?
Si no tens la continuïtat d'algun treball
que ja havies començat.
Però tornem-hi.
Aviam, t'aixeques pel dematí,
en pijama, com tu dius,
te sentes davant de l'ordinador
amb el paper i ja pis al costat.
Com estructures la descoberta
i l'interès per les curiositats?
Doncs primer busco allò
que m'interessa buscar de sobre...
A veure, vull buscar el significat
d'una paraula, d'una frase feta,
i començo a tirar...
Primer faig una petita recerca
per les xarxes socials,
per internet,
buscant el que diuen,
que no diuen,
buscant si està molt manida
aquella frase
perquè intento no publicar,
no escriure,
de coses que ja estan molt manides.
I si ja estan molt manides,
que estan ja molt parlades,
mirar...
parlar d'aquelles que porten
alguna dada incorrecta
per buscar la dada correcta
i donar...
I dir, ei,
que això no era així,
que això és això.
Això també és una cosa
de les que m'he especialitzat,
no?
En destripar alguns mites
que donaven per certs
i que no ho són, no?
Jo intento anar buscant,
tirant del fil,
l'estructuració...
És que cada dia és diferent.
Uns dies començo per internet,
altres dies començo per un llibre
o me'n vaig directament a la biblioteca
perquè vull buscar,
perquè vull continuar
una recerca
que ja portava dies buscant
perquè l'escriure on pots
no és agafar,
posar-te davant de l'ordinador
i escriure'l.
És una feina de recerca
que a vegades són més hores
de recerca i tal
que després escriure el que l'escriure.
al final potser són un parell d'hores,
però tota la recerca que n'hi ha
potser són de molts dies
i per això no pots dedicar-te
només molts dies
sobre un tema,
sinó que tens que tenir
molts temes oberts
per anar buscant
una miqueta d'aquí,
una miqueta d'allà
i anar escrivint
diverses coses a la vegada.
Sí, perquè a més, Alfred,
els lectors
i els ullents
i que et seguim,
sobretot tenim plena confiança
en el que tu ens dius.
Suposo que tu deus constre,
constre, com ho diu jo,
contrastar
que sigui veritable
el que informes
perquè si perdessis la credibilitat
no només perdries els lectors,
esgordaries la teva feina,
per dir-ho d'alguna manera,
que és del que es tracta.
Vaja, diria, no?
que una de les parts importants
de la teva feina
és precisament contrastar
que el que tu diguis
sigui veritat,
que no sigui, bueno,
m'han dit, he escoltat,
suposo i fabulo
la notícia.
Vaja, et diria, no?,
que una de les parts
teves importants
és donar credibilitat
al lector, no?
Sí, sí, això ho tinc
molt clar
i és una de les meves prioritats,
no?
Quan trobo alguna cosa
que amb el temps es perd
i vas buscant l'origen,
per exemple,
d'una frase feta
i et trobes que després diuen
ostres,
n'hi ha dos possibles orígens
perquè uns historiadors
diuen una cosa
i altres etimòlegs
diuen una altra
i tal,
ho poso així,
dic,
és incerta això,
però aquests diuen això
i per aquí diuen
allò
i que la gent també
tregui les seves conclusions,
no?
Intento i buscar
i consultar
i si tinc dubtes
sobre algun tema
intento no publicar-lo
fins que no tinc
més dades
sobre aquell tema.
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
are also on the faces
Alfred,
quines anècdotes
o curiositats
tan sorprès
i tan sorprès més
des del 2006
fins ara?
I és que no només
des del 2006
estic publicant-les,
no?
Però jo estic
col·leccionant-les
des que era jovenet,
des que anava a l'EGB
als anys 70.
des que anaves
a l'EGB
fins avui,
quines anècdotes
m'han...
moltíssimes,
moltíssimes,
i no podria dir-te
quines són les que
més m'han sorprès
perquè com tinc
milers de curiositats
escrites,
publicades
i col·leccionades,
no podria dir-te.
Ani,
que m'han cridat
molt l'atenció,
per exemple,
la frase feta
que em criden molt
l'atenció
les anècdotes
d'etimologies.
Això és el que
una miqueta
també m'he especialitzat,
no?
Per exemple,
hi ha una
que m'encanta,
que quan la vaig descobrir
vaig dir,
ostres,
que guai,
no?
Que era la...
Aquella que era
la frase feta
de tenir la mosca
detrás de l'oreja,
que tothom,
doncs,
pensem en l'insecte
que t'està molestant,
no?
I que, ostres,
tenir la mosca...
I no ve d'aquí,
no ve de l'insecte,
sinó ve de la metja,
dels saccarbussers,
es deia mosca.
Els saccarbussers,
els antics saccarbussers,
tenien aquells
els carbussos
i portaven
aquella metja,
aquella mosca,
se la posaven
darrere de l'orella
encessa
i vigilaven
a veure si venia
l'enemic.
Quan el veien,
l'agafaven,
ensenien
i disparaven.
Ostres,
descobrir això
va ser per mi?
Ostres,
tota la vida
pensant en la mosca
i encara molta gent
continua pensant
que és això,
malgrat que jo
ho hagi publicat,
ja ho vaig publicar
en els llibres
i en el bloc i tal,
jo ho explico
a les ràdios i tal,
però la gent pensa
que és la mosca
de l'insecte
i no,
és això,
no?
Doncs això,
aquesta és una de les
de les curiositats
que més em va cridar
l'atenció
quan la vaig descobrir.
Doncs mira,
jo,
llegint a tu,
em crida l'atenció
per descomptat
tot el que expliques,
però hi ha una sèrie
de frases
i se'n refrenyers
que m'he apuntat
un ràdio a mitja d'Otzena
que sempre van fer
molta gràcia,
sobretot
les explicacions
que tu li dones,
no?
doncs mira,
enumeraré uns quants,
poner en un brete,
sudar com un cerdo,
voto abrios,
bajarse las bragas a pedos,
caer del burro,
ha quedado niquelado,
que aquesta és una frase
que ara s'utilitza moltíssim,
decir algo a medias tintes,
el perro del cibiades,
zapatero a tus zapatos,
bé,
són frases
que he triat unes quantes
que m'han fet
també molta gràcia,
bé,
doncs et poso
en un brete,
explica'ns,
o aquesta,
o una altra frase,
la que vulguis,
explica'ns una frase
que tu se t'ocorressi,
perquè si no
et pondré en un brete
si et pregunto
per aquesta.
No, no,
ara,
mira,
m'has posat en un brete
perquè no me'n recordo
la del brete,
ara mateix
no me'n recordo del tot,
per això m'ho imaginava,
mirant-te als ulls,
pensava dir...
Sí, sí, sí,
no me'n recordo,
per exemple,
la del perro del cibiades,
aquest home era un polític,
no?,
un polític de l'antigüetat
i, bueno,
va cometre
una sèrie
d'incorreccions polítiques
i la gent
començava a parlar d'ell
que va fer,
va comprar un gos,
un gos que li va costar
molts diners,
que era preciós el gos
i li va tallar
la cua
al aquell gos.
La gent del poble
va començar a parlar
del gos
i mentre parlaven
del gos,
d'ell,
ningú parlava
de les seves corrupteles
polítiques.
És, bueno,
allò de distraure
l'atenció.
Alfred,
explica'ns-hi
en d'altres
i curiositats
que t'han passat
a tu personalment
en tots aquests anys
des del 2006
que vas començar
amb el blog,
perquè segur
que a través del blog,
a través de conferències teves,
a tu personalment
et deuen haver passat
anècdotes,
no que les expliqui,
sinó a tu,
directament.
Sí,
sí,
moltíssimes
anècdotes.
Una de les primeres
que em va emocionar
va ser una vegada
quan encara vivia
a Barcelona,
acabava d'obrir
el bloc,
encara no m'havia...
Era el primer any
que feia
de traspàs
des de Barcelona
cap a Parets.
Vivia a Barcelona,
vaig agafar un taxi
i jo acabava
d'obrir el bloc
com aquell
el que diu
feia uns mesos,
anava en un taxi
i Catalunya Ràdio,
la emissora de Catalunya Ràdio
quan em presentava
el programa
el presentava
a...
Ostres,
ara no m'ho...
El que vaig...
L'Antoni Bassa.
L'Antoni Bassa.
Doncs hi havia
una anècdota
que feia el Víctor,
una secció
que feia el Víctor Correal
que explicava coses
i va començar
a explicar
una curiositat
i va dir allà per la ràdio
a Catalunya Ràdio
que era una ràdio
de referència i tal
i ho he estret
d'un bloc
que he descobrit
que es diu
ja estàs listo
que tot lo sabe
d'Alfred López.
Jo anava en el taxi
emocional
i vaig dir al taxista
que era jo,
no?
El tio
li importava
com del naso,
no?
Que era jo
que estàvem parlant de mi.
Aquesta és una
d'aquelles curiosidades
personals
que em van emocionar,
no?
En el sentit
que ara
sé que tinc
moltes referències
en programes
de televisió,
de ràdio,
de premsa,
la revista
Pronto
em va dedicar
dos pàgines
i mitja,
la revista
Pronto,
la revista
que llegia
la meva mare,
no?
Ostres,
que em dediquen
dos pàgines
de la seva revista
que era la revista
més llegida
d'aquest tipus
de premsa
perquè te diguin
ostres,
no?
Anècdotes així
de reconeixement
o mirar
un noticiari
i veure
que de sobret
surt el teu nom
perquè fan una referència
d'alguna cosa
que es t'expliquen
i que ho han entret
del teu...
Aquestes coses
m'emocionen molt
o les agraeixo molt
perquè després
sóc dels que escriuen
i posen en contacte
en aquell mitjà
per donar les gràcies
i tal, no?
O algú que publica
una fotografia
amb el meu llibre, no?
També això
m'emociona molt
i després intento, no?
Doncs enviar-li
alguna nota,
alguna cosa.
Aquestes coses
m'emocionen
i són anècdotes
o millor
l'oïdor i de...
Doncs tampoc són tan...
Doncs per mi
són molt importants.
I tant.
Doncs mira,
també tinc que dir públicament
que gràcies a tu
he descobert paraules
que no coneixia
ni la seva relació
amb els objectes.
Per exemple,
ara se'm correix una...
Antimacassar.
Antimacassar, sí.
Tela.
Estic segur
que de tots els oients
que ens escolten,
poquíssims, eh?
Ens cabrien
amb els dits d'una mà
i ens sembla
que ens es obrien dits
que sàpiguen
què significa.
Aquesta és preciosa,
que m'encanta,
m'encanta.
Explica-la, explica-la,
si no l'explicaré jo
perquè aquesta és una paraula nova.
L'antimacassar
és el tapete
que feien les mames,
les iaies
que posàvem al sofà.
O al damunt de la tele.
O al damunt de la tele,
però el primer objectiu
d'aquest tapete
era posar-lo en el sofà
perquè si apujaves el cap
no es menjés.
Per què es diu
Antimacassar?
perquè el macassar
era un oli
que ell va crear
al segle XIX
al Regne Unit
en temps de la reina Victòria
que els dandis
els posaven
i era un oli
que deia
que quan aquests dandis
anaven a espostos
es posaven
i, bueno,
es recolzaven
al sofà
i tal,
deixaven unes taques
que estropeaven tot,
no?
Llavors,
ells van crear
aquest antimacassar.
ara avui en dia
algunes ja ja s'encana
continuen fent-lo
però podem trobar-lo
que aquest antimacassar
també es trobem
a les butaques
dels trens,
dels avions i tal
que són d'aquell de fieltro
i tal,
no són de ganxet.
Sí,
perquè l'autèntic
antimacassar
el mostret
era el ganxet.
El del ganxet,
sí, sí, sí.
T'acordes
paraules noves?
Paraules?
T'he dit ara una
per mi personalment
però tu,
paraules noves
com aquesta?
Bueno,
sí,
m'agrada molt
buscar les paraules
el nom de coses
que normalment
no els diem
per aquell nom.
Per exemple,
tu vas al bar
i et posen una cervesa
i et posen
en un paix
de ditets
d'espuma,
de l'escuma
de la cervesa
però,
ostres,
l'escuma
de la cervesa
té un nom
i el nom
de l'escuma
de la cervesa
és Giste
i té un nom.
Giste
és el nom
que ve de Gits
que és espuma
en alemany.
O vas al bar
i dius
posa'm una Coca-Cola
i el nom
posi
Gimona
i la rodalleta
aquella de Gimona
que es posa
té un nom
que es diu
Luquete
i es diu Luquete
perquè té
forma de mitja lluna.
Tot té un nom
en aquest món,
tot
i el meu nou llibre
va d'això
que es publicarà
a l'octubre.
Fantàstic,
doncs mira,
aprofito
i et poso
en el brete
que quan el publiquis
que vinguis aquí
a presentar-se.
Alfred,
tu col·labores
en el 2015
amb una secció
titulada
Sabies què?
dins d'una revista
digital interactiva
titulada
Història
que per mi
era meravellosa
en el seu concepte
de disseny
i contingut
i que meravellament
només es van publicar
sinó en números
doncs econòmicament
va ser inviable.
dic això
perquè
no ha sigut
el primer
el descobridor
d'això
del districte
que no lo sabe
perquè has tingut
una competència
i jo recordo
uns anys
al darrere
uns quants anys
30 anys
al darrere
hi havia un català
que es deia
Carlos Fises
que ho veia
que va escriure
diversos volums
amb el títol
d'Històries de la Història
que va morir
fa 10 anys
va morir el 2010
Històries de la Medicina
Històries de la Reina
va ser molt ongevo
que moríem 90 i escaig d'anys
la meva biblioteca
és
part de la biblioteca meva
és del Carlos Fises
ho veus
ho veus
perquè
ha sigut una referència
dintre del món d'aquest
entre cometes
d'anèdotes i curiositats
i un altre
el Javier Sant
que també ha sigut
Premi Bitàcores
el 2011
i amic personal
i a més
amic personal teu
que això dona gust
que tinguis
bona relació
amb la competència
perquè el Javier
Sanz
també va crear
la web
Històries de la Història
que tu
col·labores sovint amb ell
he col·laborat
i ell amb mi
i parlant de la revista
que hi ha d'història
era d'ell
era d'ell
era el director
de la revista
el creador i director
no va funcionar bé
perquè les revistes digitals
no funcionaven bé
tenien que tenir un suport
i tal
i al final
ha fet unes altres coses
té llibres
d'això
de lectura
aquestes
que audio
audio
guies
aquestes
de llibres
té el vídeo
del Youtube
i guies
i guies de viatges
per dir-ho
de bona manera
o de ciutats
i fan moltíssimes coses
fan moltíssimes coses
i és un tipus
i no és competència
és amic
és amic
i per mi
jo
tenia que dir referències
per exemple
jo trobo competència
i competència
d'allà
aquells
que no és
blocs
unipersonals
sinó aquells
webblocs
que hi ha molta gent
treballant
que tenen
molts quartos
darrere
perquè tenen
un mitjà
molt important
i que es dediquen
al còpia i pega
dels altres
i que no
en citen
tenim gent
com
el cabronasi
aquest
que es dedica
a robar
continguts d'altres
i que se fa envidat
i guanya
4 milions d'euros
a l'any
i es diu cabronasi
cabronasi
això
és un efecte
viral
i es dedica
a copiar
ara ja comença
a citar
però què fa
que publica
no no
t'ho pregunto
dintre del meu
desconeixement absolut
els continguts
m'emés
tot això
que crida l'atenció
ho converteixen
ho converteixen
en
en
m'més
ho publiquen
i a través
de les seves webs
i després
de fer
continguts patrocinats
perquè tenen
milions de seguidors
llavors
tota la publicitat
les genera
es va descobrir
que eren
4 milions
i ostres
Déu-n'hi-do
o per això
o per això dic
Alfred
que la teva feina
també es pot entendre
lligada a l'educació
perquè tu
figures citat
en els millors blocs
educatius
però
Alfred
com es pot viure
de la divulgació
quan avui
quan avui en dia
quasi bé
tot està referenciat
en internet
doncs
una miqueta
de picant
de moltes coses
no
doncs
escriure en un lloc
escriure en un altre
la publicitat
que em dóna
algunes cosetes
doncs
alguns mitjans
que
a un col·laboro
que també
doncs
em paguen
no tots
però
sí que n'hi ha
alguns quants
que em paguen
i es pot viure
i es pot
i bàsicament
de la venda
de llibres
i després
venda de llibres
perquè
dels 5 llibres
que tinc
4
me'ls autogenciono jo
llavors
i has fet
diverses edicions
i del primer llibre
doncs
tinc la sort
que venc
més de 10.000
exemplars
i ara el primer llibre
i per ser
un autor
desconegut
vendre llibres
i tal
el meu llibre
el primer llibre
en
en ebook
està en Amazon
el número 1
de vendes
de la seva catoria
i porta així
des de fa 6 mesos
número 1
de vendes
això sí
són dos
amb 99
només
però també
n'hi ha gent
que es dedica
a agafar-lo
comprar-lo
gastar-se el 2,99
i després
pujar-los
en les seves
webs
perquè la gent
se'l baixi
gratuïtament
ostres
on està la gràcia
Alfred no et preocupis
després de la teva presència
a Ràdio d'Esver
posaran les vendes
dels teus llibres
en el baix
i el brecat
aviam
el teu tercer llibre
publicat en el 2018
que el títol és
Ja està listo que todo lo sabe de sexo
és curiós
perquè per presentar-lo
fa xerrades que porten per títol
El teu cunyat sap més que tu de sexe
demolidor, no?
Sí, sí, sí
expliques curiositats
anèdotes, ciència quotidiana
i etemologies al voltant del món del sexe
que la relates
d'una manera distesa i sense caure
en un llenguatge gruller
Benvolguts, oients
Recomano que el llegeu
que el llegiu
perquè trobareu resposta
a qüestions tan diverses com
Des de quan es fa servir el terme sexe
per referir-nos a una relació carnal?
Per què a les prostitutes
també se'ls diu rameres?
Va ser realment el cinturó
d'aquesta edat un invent medieval
per evitar infidelitats de les esposes?
Sabíeu que els cornflakes
es van inventar per evitar que els joves
es masturbeixin?
D'on sorgeix el famós salt del tigre?
Sabíeu que el terme virgaria
està estretament relacional a la virginitat?
La mida importa?
I moltes més coses.
Però, Alfred,
a mi em vas tocar la fibra
quan nomenes
el curiós passat sexual
d'Edil Lamar.
Edil Lamar ha sigut...
Jo ja que em començo a fer gran
he tingut tota una sèrie de mites
i potser perquè em faig gran
i com a vegades
m'equivoco dir en limita
quan pot ser una referència
a algunes coses.
Però Edil Lamar per mi
sempre ha sigut
una actriu guapíssima.
Més que bona actriu
va ser una actriu
trencadora.
Va ser, jo diria,
no sé si la primera
per una de les primeres actrius
a despullar-se
completament amb el cinema.
Va ser una pel·lícula,
es deia esta, sí?
Una pel·lícula txeca
del 1933.
Edil Lamar tenia
tenia denou anys, no?
I que era anterior
a la seva carrera
hollywoodenca, no?
Aquest senyor,
perquè a veure si
si d'alguna manera
la tinc com a referència,
que era nascuda
el 1914
a Viena,
però que a Viena
no era l'Àustria,
era l'impèrie estrogul.
Sí, sí, sí.
Però sobretot,
a part de ser molt guapa
i la primera actriu
que es va despullar
o de les primeres,
va ser,
que és de les coses
que hem dit,
una inventora,
per una inventora
d'un sistema
de codificació
per al posicionament
de satèl·lits,
del GPS,
ho va inventar ella, no?
Per les comunicacions
de les naus espacials
amb la Terra
o la tecnologia Wi-Fi,
ella va ser la...
Sí.
O sigui, tu imagina't
aquesta...
Bé,
tota la història
ve
quan tu anomenes
el curiós
passat sexual
d'Edil Lamar.
Edil Lamar,
sobre la seva
bisexualitat,
ella mateixa
va escriure,
entre parèntesis,
va estar casada
sis vegades
amb sis homes, eh?
perquè era una dona
també d'Armastomar,
no?
I ella deia,
no crec que ningú
em digui lesbiana,
em sembla només
que sóc un tipus
estrany de dona.
I a més,
Edil Lamar
s'havia expressat
molt sobre els homes,
sovint
en formules
lapidàries
del gènere,
no?
Que ella deia
que els homes
en menys de 35 anys
un home
té massa
per aprendre
i jo
no tinc temps
de donar-li
lliçons.
És bona.
Bé,
tot això,
tu dic,
mira,
ara que en dius
això,
doncs possiblement
algun dia
m'agradaria
fer un programa
sobre aquests
mites
o actrius
o actors
de cinema,
de coses,
aprofitant
que tu estàs aquí
de curiositats,
de curiositats
i anèdotes
que com m'han
interessat
i han anat
eslinant
i m'han explicat
de gent
de dintre del cinema
i em va dir
a la mare
l'única cosa
que jo personalment
no li perdonaré
és que va rebutxar
el paper
de l'English Burman
a Casablanca.
Era per ella,
però ella,
pel que sigui,
en aquell temps
va dir que li semblava poc
i a més
no li agradava
que el Humphrey Bogart
la xutxés.
Això és el que diuen
les senyores.
Bé,
simplement,
per què dius
el curioso
passatge sexual
d'Eddie Lamar?
Te'n recordes?
Sí,
una miqueta
l'has anomenat tu
de quan era joveneta
que no tenia 19
sinó que tenia 17
i van fer passar
que era major d'edat
quan va fer
la pel·lícula
aquella,
Éxtasis,
la pel·lícula
que està,
Éxtasis,
ella era
inexperta sexual
en el que...
A veure,
és una frase
entrecullada.
no,
no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no.
Però hi ha una escena
en què té un orgasme,
no?
Explico l'anècdota
de com va aconseguir
el director
que ella
fingués
aquell orgasme
perquè, a més,
ella en aquells moments
era inexperta sexual.
Llavors,
per donar-li
credibilitat
a l'escena
i ella posés
aquella cara
de...
Bueno,
de que alguna cosa
estava passant
mentre que la càmera
l'enfocava a la cara
a ella,
el director
li anava punxant
les nalgues
amb un alfiler.
Amb una agulla de cara.
Una agulla
amb un alfiler.
Pam, pam, pam.
I aquelles coses
que feia ella,
aquells moviments...
Sembrava un orgasme,
però el que era...
Sembrava un orgasme,
però era,
en veritat,
hi estaven...
I ara vaig fer
el joc de paraules
en aquesta entrada
que faig en el llibre
en el que explico
aquesta anècdota
de quan va rodar
aquesta pel·lícula
que era...
Va ser la primera pel·lícula
comercial
en la que sortia
una dona despullada,
però aquesta escena concreta,
no?,
de que una noia
que era inexperta sexual
totalment,
que volia ser actribu
perquè era la primera pel·lícula
que feia i tal
i que,
com no sabia
com tenia...
Perquè una toma
o una altra toma
i que no li sortia
la cara d'orgasme,
va ser d'aquella manera,
home,
com el director
va aconseguir
que ella posés cara
d'orgasme,
que no era orgasme,
però van aconseguir
aquest efecte,
no?,
pinxant-li les nalgas.
Fantàstic,
sí, sí.
Tu te'n recordes
que no va ser
la primera pel·lícula
pornogràfica
de la història
que estem ficats
en tot això?
Sí,
la noche de bodes
crec que és
la nit de noces
i va ser,
no sé si va ser
en el 1800,
va ser un any després
dels que els germans Lumiers
criassin el cinema,
un any després
ja hi havia porno
i no sé,
no me'n recordo
l'any,
l'edat exacte,
no?,
i va ser un,
sí,
va ser un director,
a més a més,
que va ser,
que va fer aquesta pel·lícula
que era com la continuació
d'una obra de teatre,
que ja existia,
l'obra de teatre,
que era una obra
sobre una parella
que es caçava
i llavors va ell
voler rodar
què passava
després
d'aquella voda,
com era
la nit de noces
d'aquella parella,
no?,
i també té
el rècord
aquest mateix director
perquè
l'any següent
va ser el primer director
que va
rodar
una pel·lícula
que va dir
una pel·lícula
religiosa
que era
La Tentació de Cristo,
o sigui,
el primer porno
i la primera religiosa.
Fantàstic.
Bueno,
benvolguts soients,
ja ho saben,
perquè el seu cunyat
no sàpiga més
que vostè
que ens escolta
el programa de sexe,
els recomano
que comprin
i llegeixin
el llibre
de l'Alfred.
Alfred,
malauradament el temps.
M'agradaria
parlar moltes coses
de tu,
però directament,
parles del bloc
Quaderno d'Història
que cada dos,
tres dies
publiques una història
i és interessantíssim.
Doncs és un bloc
de Yahoo
que em van encarregar
en Yahoo
que publiqués
i això,
tres dies a la setmana
publico una història,
una,
és una història
més llarga
que les anècdotes,
que les curiositats
que publico en el
Ja estàs listo
que tot lo sabe
i, bueno,
també poso algunes,
parlo de moltes
intrahistòries
de la història,
d'aquelles històries
semiocultes,
de l'anècdota
o de la història
darrere d'algunes anècdotes,
d'alguns personatges,
no?
I, bueno,
i també és un bloc
que, bueno,
m'ha donat també
grans alegries
i tal,
que porto des de 2011
publicant,
ja dic,
tres vegades a la setmana
i que, bueno,
també que
m'ha fet
ja no només
a nivell d'Espanya
sinó a nivell
de tota
Latinoamèrica
es segueix molt
perquè
ja jueggeix molt
més allà
a
a Hispanoamèrica
que aquí
a Espanya.
Sí,
home,
tu
que domines
aquests
medis
de divulgació
que col·labores
habitualment
amb
altres medis
també de comunicació
com la premsa escrita,
la web,
la ràdio,
la televisió,
que és requerit
perquè,
per oferir
curioses conferències
i xarles
en diversos events
de divulgació,
fas palès
aquella història
que diem
que els humans
que els humans
som curiosos.
Som curiosos
com els animals,
encara que diuen
que nosaltres
som animals racionals,
no?
La curiositat
està en els nostres gens.
l'Alfred Dópez
ens manté
i jo
ens fa recuperar
una mica
aquesta curiositat genètica.
Abans de despedir-te
acaben d'arribar
el Joan
i el Pep
i m'està dient
el Joan
que voldria fer
alguna pregunta
abans d'acomiadar-te
de tu.
Joan.
Gràcies, Ferran.
Bé, Alfred,
escoltant-te
hi he après moltes coses.
Jo també soc molt curiós
i amb el tema
de la història
sempre estic buscant
també la part amagada
de la història.
Però ara no anava per aquí.
En algun moment
de l'entrevista
has parlat
de frases fetes.
Aleshores,
tu creus que,
esclar,
cada idioma
té la seva frasa feta.
No té a veure
res una frase feta
en català,
en anglès,
en castellà,
en xinès,
però els significats
en alguns casos
poden ser simils.
o no tenen res a veure.
Sí, sí, sí, sí.
Hi ha moltes frases fetes
que nosaltres
que les hem adoptat
i que venen
d'altres idiomes
d'altres països,
no?
Per exemple,
tenim una frase feta
que l'utilitzem nosaltres molt
que és
sudar com un cerdo,
eh?
Que no és una,
no és original
d'aquí d'Espanya
perquè, primer,
els porcs
no tenen
gran duració per idea
i venen de l'anglès,
del pic airon,
el pic airon,
eh?
és com deien
a l'Angleterra,
l'arrabio,
que és aquella capa
que es posava
de,
semblava com suó
quan
allà
fonien
ferro
i després,
quan el deixaven refredar,
aquest rocío,
no sé com el diu
català,
rocío,
rosada,
rosada,
doncs aquest que quedava
era el que deia,
perquè tenia allò,
el deia amb pic airon,
nosaltres ho vam traduir
directament
i sudar com un cerdo
i ells es referien
a sweet pic airon.
o sigui que hi ha molta
traducció
literal
i que no té res a veure
per això és més complicant
entendre moltes vegades
perquè esclar,
ja m'explicaràs,
no sudar com un cerdo
o a gent pensa,
els seus porcs
d'entrada no suen,
no?
Moltes gràcies,
tenia aquest dubte
que,
en certa forma,
tinc que llegir més
els teus llibres
perquè hi ha coses
molt interessants.
Gràcies.
Doncs,
Alfred,
ben trobat,
un cop més,
recorda que restem
a la teva disposició
i que tens aquest programa
perquè tornis
quan ho desitjis,
sigui per explicar-nos coses,
per presentar-nos llibres
o bé comentar
el que consideris interessant
per tu i els oients.
Alfred,
gràcies per haver vingut
i esperem que tornis aviat.
Moltes gràcies
per convidar-me,
un plaer.
i pensi a mi
What a wonderful world
The colors of the rainbow
So pretty
Doncs,
després de les curiositats,
anèdotes i explicacions
que ens ha fet l'Alfred,
donem pas
a la secció del Pep
i el Pep
què ens explicaràs avui,
Joset?
Avui,
ja us ho vaig
mig avançar l'altre dia,
us explicaré,
començant amb una llegenda,
la llegenda del
cavaller Vilardell
i les espaces de virtut,
que és una llegenda
que no té res a envaijar
a l'Escalibur,
ni a Durandal,
a la Sansón de Rolant,
ni etcètera,
tot una seta de coses.
I, a més a més,
és una cosa
que la gent ni creia.
L'altre dia,
quan parlàvem de
l'església
de Sant Justi Pastor,
que feia d'aquell jurament,
que havien de jurar,
quan feien un combat,
una justa,
que no farien servir
espaces màgiques
i tota la cosa aquesta,
perquè la gent ho creia.
Llavors,
el que tenia
una espasa màgica,
de veritat o no,
doncs,
més aviat no,
doncs,
ja tenia una cosa guanyada,
perquè l'enemic sabia,
aquell home portava
aquella espasa
i tots els guerrers
estaven enerdits
darrere d'aquell home
amb aquella espasa
i allò era un plus
que tenien
d'una batalla.
Comencem amb això.
Si anem a la catedral,
si posem
a les escales
de la catedral,
agafem el carrer
de l'esquerra
i trobem
la placeta de Santiu.
La porta lateral
de la catedral,
si mirem
cap a dalt
a la dreta,
hi ha un relleu
que és un cavaller
lluitant
contra un drac.
O sigui,
des de les escalinates
de...
De la catedral,
llavors...
A la dreta?
No,
a l'esquerra.
Per això,
hi havia una cosa
que no quadrava.
És que jo...
Sí,
et poses a l'esquerra.
És que jo soc esquerrà
i no m'he mirat
la cicatriu
i llavors,
doncs,
per això m'he equivocat.
A l'esquerra,
sí,
la placeta de Santiu,
que diguéssim,
el solador del Tinell,
que està al lateral
del solador del Tinell,
davant de la porta
de la catedral,
doncs,
en aquella porta lateral
hi ha un cavaller
lluitant
contra un drac.
Està lluitant
des d'un drac,
és un griu
o un grifó.
El griu
és una criatura mitològica,
feroxa i pedillosa,
que té el cap
i les potes
del davant d'ocell
amb plomes daurades,
unes urpes esmolades
i un veig ganxut.
I les musculoses
les potes de darrere
i la cua
són de lleó.
No l'hem de confondre
amb olopinicus.
Olopinicus?
Home,
per favor.
Aquest olopinicus
és un animal
de l'heràldica anglesa
que és molt semblant,
però té
les quatre potes de lleó
i la cua de camell.
Per tant,
no hi ha confusió possible.
Claríssim.
Bé,
doncs,
sembla ser
que pels voltats
de Sant Saloni,
diu la llegenda,
seguint el Tordera.
Hi havia un drac
que tenien atemorida
la població
i tota la gent,
doncs,
els vianants
que passaven
per allà.
Es pot fer una excursió
de mitja horeta,
de tres quarts,
fins a la Roca del Drac
des de Sant Saloni.
Total,
que en aquella època,
doncs,
la gent espantada
van anar a veure,
doncs,
el cavaller,
el cavaller Vilardell.
Li van dir,
escolta'm,
nosaltres estem pagant uns impostos
i tal,
tu ens has de defensar.
Aquell bon home,
doncs,
era bastant bon home
i no els va engegar a passeig
i va dir que sí,
que sí,
que ja els ho miraria.
El bon home estava molt capficat
perquè es veia venir
que allò li costaria la vida.
Ell veia que era impossible
lluitar contra el drac,
però estava pensant
i així,
i un bon dia,
estava el seu castell
piquant a la porta
i va obrir,
es veu que ell,
a part de ser bon home,
no tenia gaire servei
perquè si el cavaller
pica a la porta
i surt ell,
doncs,
ell estava amb un captaire
que li demana
alguna cosa
per socórrer.
que ell diu,
sí,
sí,
dius,
espera't un moment
que ara torno.
Va anar a la cuina
a buscar un pa
i a buscar unes monedes
i quan va sortir,
doncs,
aquell bon home
ja no hi era.
I es va trobar
una espasa.
A nosaltres,
perquè som de ciutat
i això ens assopta,
però si tu vius
en un castell,
en un lloc que hi ha en dracs,
si et demanen caritat
i després aquell senyor
se n'ha anat
i et deixa una espasa,
doncs ja pensa
que aquella espasa
té algunes propietats
i algunes coses
perquè és el més normal
que passi.
Amb aquests omenys,
ell va agafar aquella espasa,
va pensar que jo tenia propietats,
va sortir,
va trobar
una elsina centenària,
li va donar un cop
i la va tallar
per la meitat
i un roc que hi havia allà,
doncs,
el va partir.
Aquest captaire,
doncs,
no era un altre
que Sant Martí.
Sant Martí,
llavors Sant Martí
per agrair-li
la qualitat
d'aquell bon home,
d'aquell cavaller,
li va deixar aquesta espasa
perquè ell pogués lluitar
contra el drac.
Això,
ell doncs,
va pensar que això
m'ha solucionat la vida.
Ara me'n puc anar
i, doncs,
podrem matar el drac.
I així,
sí,
va agafar les seves
millors armes,
les va netejar,
va posar-li una bona armadura
al seu cavall
i se'n va anar,
doncs,
a buscar el drac.
Va arribar
i el drac,
doncs,
al sortir
es va veure reflectit
a l'armadura
tan brunyida
que portava
el cavaller,
a la cuirassa
i tal
i va escometre.
Llavors,
ell,
mentre estava a ell,
es cometia
a la cuirassa,
amb l'espasa,
li va travessar la pell
i el va matar.
Pep,
ens explica les coses
com si fossin un conte.
Fantàstic,
és com un coll.
És una llegenda,
les llegendes així,
és clar,
hi ha moltes veridats i tal.
Llavors,
clar,
hi havia gent
que l'havia anat a seguir,
tothom el va aclamar,
que va ser un moment
molt fort,
llavors ell va aixecar el braç
i va recitar l'encantèria
i dient,
braç de virtut,
espasa de cavaller,
es mig partit la roca
i el drac també.
Aquí sí que la va pengar.
Sí, sí,
perquè amb l'emoció del moment
va cometre un error,
va esmentar primer el braç
que l'espasa.
L'encantèria correcta era,
espasa de virtut,
braç de cavaller,
es mig partit la roca
i el drac també.
En aquell moment,
l'espasa el va desprotegir
i amb l'abràs alçat
que portava
van regalar-li
unes gotes
de l'averinosa
sang del drac
que li van contaminar
el canell
i aquest home
va morir a l'acte.
Les espases virtuoses
són molt tiquis-miquis
i tenen un ego
com si fossin
una prima dona
que canta al liceu,
és que aquestes coses
són molt sèries.
Jo crec,
diria un bols empeçat,
que això li va passar
perquè era català.
Els espanyols
les passen a la palta
al mateix sang
i els li fan
la feina bruta.
Recordeu allò de Santiago
i Ferra Espanya?
Pampoc agafa l'espasa,
es posa el sang davant
i els altres el segueixen.
Això sí,
es va posar Santiago
en lloc de Jaume
perquè aquelles gent
eren molt dretes
i si es posava Jaume
haguessin desertat tots.
Penso,
tot això són coses
que em faig jo una miqueta,
però bueno.
El patró de Madrid
també,
Sant Isidro Labrador,
hi baixava un àngel,
ell feia aquella cosa
d'en espanyol
de fer la middiada
i l'Àngel li llebrava.
En canvi,
aquí aquest peron
es va treure un espasa fora
i ja t'ho faràs,
no?
Jo penso que si hagués estat
a Catalunya
i posem,
no sé,
Sant Arnau dels Camps
per inventar-me un sant,
hagués trobat un àngel
que hauria dit
mira,
aquí tens les claus
d'un tractor,
a veure,
posa't el llebrà
ben recte
i no ens facis quedar malament
i el gasol
te'l pagues tu.
Bé,
fins aquí
diguéssim una mica
la llegenda,
que la llegenda
per això l'he fet
amb un tot molt desenfagat
perquè ja les llegendes
tenen això,
tenen moltes variacions,
hi ha llocs que diuen
que el lloc d'un drac
era una serp,
això fa que hi hagi
la mateixa espasa
doncs sigui de moltes maneres.
Aleshores,
doncs el proper dia
parlarem una mica
de com és que aquesta espasa
que és una llegenda
doncs ha arribat
a la realitat
i aquesta espasa
l'ha arribat a tenir
doncs el Compte
de Barcelona,
l'ha arribat a portar
Jaume I el Conqueridor,
Jaume II el Disortat,
que tot i són espais
de virtut,
no li va servir de res,
el mateix CIT
i tota una sèrie
de coses
doncs molt curioses
i molt enrabassades
que vull dir
això sí que
no sé que
el listo que todo lo sabe
tot això aquí
hi ha teca
per esbrinar
perquè hi ha
moltes curiositats
i molta controvèrsia
com deies abans
que uns diuen blanc
altres diuen negre
en moltes coses
inclús doncs
amb el CIT mateix
que si no va existir
i altres que sí
però que no va
no va a la jura
de Santa Gadea
etcètera,
etcètera,
hi ha moltes coses
i amb coses així
de les espases aquestes
doncs el proper dia
us explicaré
les dues versions
que hi ha
de l'espasa aquesta
del Caballet Vilardell
o l'espasa
de Sant Martí
que depèn.
Pep, moltes gràcies
però jo estant aquí
al mig
com a director
del programa
penso que
potser faig
d'intermediari
i poso en contacte
l'Alfred
amb el Pep
i fan una col·laboració
d'anècdotes
i agendes
per tota la història
de la gent
que no sap
de les històries
i agendes
i anècdotes
de les coses
que ens explica
el Pep
he après un munt
de coses
que no coneixia
i si escoltessis
tots els programes
les perdia
perquè els que som
una mica així
xafardarots
això ens agrada
és que sí
I see them bloom
for me and you
and I think to myself
what a wonderful world
I see skies of blue
sense preàmbuls
Joan
directe
cap on ens portes avui
cap on viatgem
bé
en principi
el Ferran sempre diu
que jo faig viatges
i no és exactament així
si jo parlo
d'un lloc determinat
i busco
l'agenda
o mita
la història
d'aquest lloc determinat
perdona
ja et contradic
dic cap on viatgem avui
doncs mira
avui ens anem molt a propet
avui ens anem a un lloc
que és meravellós
per si mateix
que és
el Vall del Bastà
i que a més
té una història
de bruixeria important
segurament
més important
que hi ha
a la península ibèrica
ens anem a un poblet
el poblet que diu
poble de les bruixes
que és
Zugarra Murdi
Zugarra Murdi
és un poblet molt petit
i que en principi
al 1610
van passar
una sèrie d'històries
de bruixeria
que és interessant
remarcar aquí

a la bruixa
copulaven amb timonis, controlaven les tormentes, volaven i atacaven el bestiar.
I així, de no ser un problema, es va considerar un problema.
Lògicament, cap acusat de Fogarraburdi feia coses d'aquestes.
Sobretot, les dones acusades, que eren en premajoria, tenien àmplis coneixements de la natura
i amb ella fabricaven remeis i cures pels diferents enfermedats.
Això és la bruixeria de llavors.
Ara, la Inquisició no ho tenia tan clara.
La Inquisició tenia quatre coses importantíssimes.
Primera, que tothom era culpable si no es demostrava el contrari.
Això encara passa.
Segona, no es rebava mai les raons de la detenció.
Això provocava una tortura psicològica a la gent detinguda, que lògicament les destrossava.
I la tercera i important, que lògicament, a part de la tortura psicològica,
hi havia una tortura física molt, molt, molt gran.
La primera que feien, és curiós perquè això no ho sabia, abans de començar a torturar-los,
feien el que en llatís deia conspecto tormentorum,
que no és una altra cosa que posar els detinguts davant dels estris de tortura que els hi aplicarien.
això feia que ja es derrumbessin encara més si ja podien aguantar.
I a partir d'aquí, el que ja sabem,
la garrutxa, la garrutxa era la dissolució de braços i cames,
la toca, que era el típic que fa la ciancara,
posar un mocador i tirar aigua perquè la gent s'ofegui,
el potro, també molt conegut per la provoca dels estiraments, etc.
Els que sobrevien els hi aplicaven una cerimònia pública a la plaça del poble,
que era evalto de fer.
Si et juraves, se ho podia perdonar i no era immediatament ejecutat.
Per desgràcia, a Zugarra Murdi,
que a part del tema que hem dit abans de les denúncies,
també hi havia, com passa sempre als focs folatits,
molts odis ancestrals per temes de terres i tot això,
11 persones van ser condemnades al foc folificador.
Al final del procés s'havien examinat per tota aquesta zona més de 7.000 casos.
Ja com història, la Inquisició va ser abolida oficialment el 1834.
Actualment ja, ja el coneixem tots,
la Congregació per a la Doctrina de la Fe,
on el Benedict VI va ser el mandemars d'aquesta organització,
que, bueno, que no és que sigui una Inquisició amb estat pur,
però que el nom ja ho diu tot, no?
O sigui, en certa forma, persegueix el que considera que la fe,
que la gent que la fe no respecta la fe
i que, per això, i això no ho sabíem,
l'estat del Vaticà no ha firmat la declaració de béns humans del Consell d'Europa,
simplement perquè se l'acusa d'això.
Bé, qui vulgui saber més d'això només ha d'anar al bazà.
Al bazà hi ha guies, hi ha rutes i que parlen moltíssim d'això,
però no cal que vagi tan lluny.
A Catalunya, a Sant Fabius de Serra,
hi ha el Museu d'Interpretació de la Bogeria,
que és obert pràcticament sempre
i on t'explica també tot el que va sonar aquesta del Lluçarès
va passar amb tot això.
Simplement, parlant d'aquest tema de la Casa de Bruixes,
el famós escriptor Julio Caro Baroja
va escriure un auto de fe
del Tribunal de la Inquisició que en diu això.
Les 18 persones restants,
o sigui, els que no van ser condemnats a la foguera,
van ser totes reconciliades,
bones confidents
i que en llàgrimes havien demanat misericòrdia
i que volien tornar a fer dels cristians.
Es llegiren en la seva sentència
coses tan horribles com mai no s'han vist
i faltant el que el caldrà relatar
que va ocupar tot el dia
des que va clarejar fins que es va arribar a la nit,
que els senyors inquisidors
van fer tallar moltes de les explicacions
perquè es poguessin acabar en aquell dia.
Amb totes aquestes persones es fa usar molta misericòrdia,
tenint en consideració molt més
el pen aliment de les seves culpes
que la gravetat dels seus delictes.
I el temps en què van començar a confessar,
agraeixant-vos els que van confessar més tard,
segons la revelia que cadascú havia tingut
en les seves confessions.
L'auto de fe, 53 acotjats en total d'aquest auto de fe,
la major que s'era de bruixes del país.
Carai,
entre l'espasa
del Pep
que ens explicava que em maten
les cases de bruixes,
jo tinc que dir
als soients
que a veure, a veure si m'aclaro
amb el nou govern d'Espanya.
La presidenta del Congrés dels Diputats,
Meritxell Batet,
es va casar per l'esclésia en el 2005
amb el diputat del Partit Popular,
José María Lassalli,
que després aquest individu
va ser secretari d'Estat de Cultura i Societat
de la Informació en els governs de Mariano Urgell.
Bé,
doncs resulta que es van divorciar en el 2016.
Doncs resulta
que la Meritxell Batet
és ara la parella del nou ministra de Justícia,
en Carlos Campo,
que ha rebut la cartera de Dolores Delgado,
que era l'anterior ministra de Justícia
i que ara ha sigut nomenada fiscal general
i que actualment és la parella de Baltasar Garzón,
que és l'advocat d'Evo Morales,
que presumptament finança Pablo Iglesias,
que és el vicepresident del govern actual
i parella d'Irene Montero,
nomenada ministra d'Igualtat.
I jo pregunto,
és que aquesta gent no surt del bar del Congrés dels Diputats
per conèixer gent nova?
La realitat supera la ficció.
What a wonderful way
Yep, yep,
que no ens oblidem de recordar
la mancança,
la mancança d'un museu per Sant Just.
Benvolguts,
ens trobem en el proper programa.
I see trees of green
Red roses too
I see them bloom
For me and you
And I think to myself
What a wonderful world
I see
I see skies of blue
I see skies of blue
I see skies of blue
And clouds of white
The bright blessed day
The bright blessed day
The dark sacred night
And I think to myself
What a wonderful world
Do youore Her 60s
I see fisherman
I see a rest in the field
Of passion
In my house
I see zo
You may come down
I see unexplained
I strive
I see였습니다
Why
So
If I need всю
You
I see
What a wonderful world