Ràdios de Cern 98.1
Sabíeu que fer activitat física ens ajuda a viure més i millor?
L'Organització Mundial de la Salut recomana fer activitat física cada dia.
30 minuts als adults i la gent gran i 60 minuts als infants i adolescents.
Una vida activa disminueix l'ansietat, l'estrès, la depressió i prevé i controla malalties cardiovasculars i metabòliques.
Mou-te i viuràs més i millor.
Mésinformació a esport.gencat.cat
012. La millor resposta.
No podem viure sense bateria.
Sense cobertura.
Sense carregador.
No podem viure sense línia.
Sense funda.
Sense connexió.
Sense memòria.
No podem viure sense mòbil.
Però al cotxe podem morir per culpa seva.
Quan condueixis, aparca el mòbil.
Generalitat de Catalunya.
7 milions i mig de futurs.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici?
Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor.
Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Per moure't bé, millor amb bici.
Dona't d'alta ara a ambbici.cat.
Ara escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just, 98.1.
Ràdio d'esvent, 98.1.
Ràdio d'esvent, 98.1.
I see trees of green, red roses too.
I see them bloom for me and you
And I think to myself
What a wonderful world
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Quan vagin malament les coses com de vegades solen anar,
quan ofereixi el teu camí només costes a pujar,
quan tinguis poc a bé però molt a pagar
i precisis un somriure tot i haver de plorar,
quan el dolor te calpara i ja no puguis patir,
potser has de descansar però mai desistir.
De vegades les coses han de sortir a la primera.
Sembla que la realitat no ofereixi cap altra manera d'actuar,
perquè és una situació que no deixa marge d'error
i que no hi ha una sortida d'emergència.
De vegades t'emportes a la tomba secrets, equivocacions i penediments.
De vegades, però, la vida concedeix una segona oportunitat
per esmenar un error,
per arrencar-te una espina clavada,
per redimir-te, per superar un trauma
o tan sols per fer-ho millor.
En fi, començar una altra vegada.
Penso que encara que la vida trenqui totes les il·lusions,
s'ha de continuar somiant.
I sabeu per què?
Perquè si no t'il·lusiones,
perquè si no somies,
perquè si no estimes,
en quina mena de vida estàs vivint.
Per què vull una vida si no l'estic aprofitant?
Assentats al meu costat,
tinc dues persones que ens seten una segona oportunitat.
Ens acompanyaran les superes dues hores
explicant les seves il·lusions, desitjos
i com comencen a tornar a confiar en els sentiments
per conviure com parella.
Marta Marín i Nacho Prats,
benvinguts, com esteu?
Benvinguts, com estàs?
Escolta, i no comencem, eh?
Soc jo qui pregunto.
Hola, Ferran, estimat Ferran, com estàs?
Com sempre, encantat d'estar aquí al teu programa,
amb tu, amb el Joan, amb el Josep,
i en aquest cas,
amb una persona molt important per mi,
que és la Marta, que ara en parlarem.
I res, per mi un plaer.
Ara ja veiem què et diu la Marta.
Hola a tots,
gràcies per convidar-me a aquest programa,
és un plaer, una aventura,
i, bueno, a veure com va.
Marta Nacho,
el de l'Ailama
diu que el propòsit de les nostres vides
és ser feliços.
No cal ser budista, eh?,
per estar d'acord amb el de l'Ailama,
però la pregunta és
com,
de quina manera.
Respongueu?
Bueno, molt fàcil.
No us passeu la pilota l'una o l'altra?
No, no, molt fàcil.
Jo t'ho deia perquè, no sé si tenia per respondre ella o jo.
Bueno, tu ja saps, tu em coneixes a mi una mica o bastant.
Jo sempre he dit que l'única fita que jo tinc en aquesta vida és ser feliç.
totes les demés fites que creiem els humans
ho fem per fer-nos de feliç.
I, per tant,
jo l'únic que desitjo és ser feliç.
I, llavors, en aquest cas,
i amb el que ens tractem avui,
crec que
estic en camí de ser molt, molt feliç.
Bé, jo diria que ja soc feliç,
m'ha costat molt arribar a aquest punt,
però jo, abans de conèixer el Nacho, fa poquet,
ja havia aconseguit ser feliç jo sola,
que això per mi era molt important.
O sigui, no depèn de res ni de ningú per ser feliç.
Però, clar, un dia,
quan menys tu esperes,
apareix una persona que dius
Ai!
Ai!
Què m'està passant, no?
I dius
Ostres!
Sembla que això m'ajudarà encara a ser més feliç del que soc.
Per a dir,
aviam, diverses coses.
Primera,
quan jo us he dit
que el propòsit de les nostres vides
és ser feliços de l'Ailama l'íxit.
Ah, el de l'Ailama
significa,
amb un gol
oceà de saviesa,
aquest home és la màxima autoritat religiosa
del budisme tibetà
i cap de l'estat del Tibet a l'exili,
perquè se'l va reaccionar a Xina el 1959.
I l'actual,
l'actual és el 14 de la història,
faig una mica d'espòilers de qui és.
Tenzin Gyatso,
que en el 1989
va rebre el Premi Nobel de la Plau
i el 17 d'octubre del 2007
al Congrés dels Estats Units
li va aturlar la medalla d'or
desfarmant la furia del govern xinès.
És a dir,
que un individu digui
que el propòsit de les nostres vides
és ser feliços,
estar a l'exili.
sent cap d'un estat
i sent cap d'una doctrina,
doncs té que tenir en consideració
reformat per què us altres dieu.
I explica'm una mica als ullents
que Marta Marín,
tres fills,
n'ha soparat dos filles,
curiosament,
deu dies fa,
us vau conèixer amb una calçotada,
no?
Sí.
I va ràpid,
i va ràpid
el tema, no?
Sí.
Amb una velocitat
i segona oportunitat.
Quan arribem a una certa edat
ja ens coneixem, no?,
amb uns mateixos
i ja sabem una miqueta
el que volem i no volem.
I,
Maria, et pots equivocar, no?,
també,
però ja saps una mica
per on vols anar
i per on no vols anar.
Que ens podem equivocar, sí,
però bueno,
ahir està
el marge d'error, no?,
i la vida,
que ens pot sorprendre,
per a vida o per a mal,
però bueno,
crec que per a vida.
Marta,
jo diria que no es tracta
d'entendre la vida,
sinó de viure-la
i gaudir-la
cada moment.
Sí, sí,
estic d'acord.
Hi ha molta gent
que filosofa,
que és el que parlem avui
de sentiments i filosofia,
de com important és la vida
i que l'has d'entendre,
no?
Jo penso que la vida
s'ha de viure-la, no?,
i gaudir-la en cada moment, no?
Anem, explica'ns,
sou vosaltres protagonistes, eh?
Bueno, jo què vols que et digui, Ferran?
Tu ja saps com sóc jo.
Molta gent en tilda a mi,
com tu saps,
soc un tio hiperactiu,
un dels primers hiperactius
diagnosticats,
soc un tio molt passional.
Jo sempre dic que els meus defectos
i les meus virtuts
són els mateixos,
però jo dic una cosa,
mira,
amb el tema dels sentiments,
ja no dic amb l'amor de la parella,
sinó amb l'amor amb la gent,
amb els amics,
amb els fills,
amb el que sigui,
és una cosa que et surt o no et surt.
El cor batega més fort o no batega,
notem alguna cosa.
Això de l'anomorament,
que sembla una paraula molt forta,
això és el del principi,
després hi ha altres coses.
L'anomorament diuen els especialistes
que no dura tant, no?
Però clar,
jo sempre he pensat
que si no t'enamores,
si no tens un impacte,
és que no pot anar les coses bé.
I diuen,
això de ràpid no és ràpid,
és que qui marca els tempos?
Escolta,
tu t'enamores o no t'enamores?
Escolta,
la Marta i jo ens vam conèixer
fa molts pocs dies,
ara mateix,
quan has dit tu,
el Joan ha fet una cara d'estranyesa
per la confiança que ens tenim,
sembla que portem molt més temps junts,
tenim unes ganes
que això es tiri endavant,
és que jo no penso mai allò,
bueno, ja veurem si això anirà,
a què collons anirem o no anirem?
Aquí anem a tope,
i si no es va a tope la vida
és com quan et diuen,
escolta,
un esportista quan entrena,
no entrena a tope,
quan un vol aconseguir una cosa
no va a tope,
quan estem treballant
no s'ha d'anar a tope,
quan un artista fa una obra
no la fa a tope,
perquè si no fem les coses
cada un amb les seves possibilitats,
amb la màxima potència de cada un,
les coses no van.
Llavors, jo per què ets d'anar
amb el freno una mica posat?
Jo no sé el que és el freno posat.
No l'he sapigut mai.
O tinc sentiment o no tinc sentiment.
El puc tindre amb la Marta,
el puc tindre amb tu que ets un amic,
amb els amics,
jo no sé anar allò,
bueno, sí, és amic,
bueno, sí, no,
ets amic o no ets amic?
Aquí les coses no,
a mitges jo no,
jo,
em dirà algun oient o el que sigui
que estic equivocat.
Escolta,
jo m'he nomorat bojament,
jo crec,
jo crec que la Marta,
jo morirà al seu costat.
és la meva il·lusió o pretensió
i si volem ho aconseguirem.
Si no tenim el desig
i no tenim la força,
no ho aconseguirem.
Però si es té el desig,
que el desig no neix,
ah, ara desitjo estar millor,
no, no,
això és una cosa que et ve dintre teu
i com ens vam conèixer
és xulíssim,
és divertidíssim,
és natural,
és maco,
és com ha de ser.
I ja està.
Això és el que hi ha.
Aviam,
jo he dit al començament
a la presentació,
fa deu dies amb una calçotada
regalant una carxofa
que sobrava.
És veritat o no?
Explica la Marta.
Sí,
o sigui,
estàvem menjant
i vam demanar carxofes
i vam dir,
porteu doble de reacció de carxofes
perquè,
no sé,
tot el que ens porten
i ens diuen,
no, no,
queden x carxofes,
no hi ha més.
I jo no sé per què
miro la meva carxofa
i dic,
després de tants calçots
a mi aquesta carxofa
ja no em ve de gust
i l'agafo
i podria haver dit,
algú vol la carxofa?
Però no.
vaig mairar al Nacho
i li dic,
Nacho,
vols la meva carxofa?
I,
bueno,
les primeres paraules
que ens fem creuar
perquè fins aquell moment
no havíem parlat,
la taula era gran,
15 persones
i,
no sé,
el destí va decidir
que jo
tenia que donar-li,
regalar-li la meva carxofa
al Nacho.
És a dir,
amor a primera carxofa,
no?
Total,
així sí,
sí,
sí,
o sigui...
I el que veus
que amb aquest programa
hem parlat de les carxofes,
com ets parlava d'astronomia
i hem parlat de les carxofes,
tu em sap la meva
obsessió,
és àpoca molt fred.
Sí,
és fantàstic.
No,
jo no sabia que era
un dels seus plats preferits
en aquell moment,
ni idea.
Bueno,
és que no el coneixia,
no havíem...
i és dels plats estrella
als seus restaurants.
Sí,
sí.
Aviam,
la vida no és fàcil.
I si és fàcil...
Tampoc és difícil.
La vida no és fàcil.
I si és fàcil,
no és vida.
És el que jo he arribat
a la conclusió.
Sí.
Bueno...
Si és fàcil,
si no en deus
la vida fàcil,
no és vida,
home.
La vida és sentir,
és lluitar,
és...
com diu,
bueno,
diu que la gent cau
perquè si aprèn
a aixecar-se,
no?
doncs vosaltres
que sou uns pipiolos
que teniu 50
i escatx anys...
Escatx no.
Bueno,
50 i...
No,
i pico no,
perquè no és correcte en català.
50 i escatx.
Molt escatx en el cas.
57 i 59,
es pot dir perfectament.
Sí.
Tu, Nacho,
tu torno a repetir.
50eneu jo.
No, un moment,
fes el que sempre fas
cada programa que sigui.
Home,
perquè és la veritat
quan parlem d'aquesta edat,
tant de bo,
Nacho,
arribis a l'edat que amarentes.
Sí.
És un...
En canvi...
I quan hem dit 57 i 59,
57 el Nacho,
59 la Marta.
Doncs és tot el contrari,
eh?
És el que...
Com a anèdota...
Com a anèdota,
tu m'explicaves
tothom fa més vell
el Nacho que tu.
Ja estem.
Dic mentides?
No,
això m'he semblat més anys,
perquè, clar,
la meva sàpia és estal
que ja ho saps tu com va, això.
A mi em continuen demanant el DNI
quan entro a una discoteca.
Molt bé,
m'ha s'ha agradat.
Molt bé,
tampoc cal que ens passem, eh?
Aviam,
diuen que les bones decisions
venen de l'experiència,
però l'experiència
ve de les decisions equivocades.
És correcte, això?
És així?
Sí.
Expliqueu les vostres experiències.
Bé, tu saps,
jo,
com sempre he dit,
porto més tiros que el John Wayne.
Amb la relació del que parlem,
del tema de l'amor,
doncs, bé,
jo he tingut...
Jo m'he casat dos vegades,
m'he tingut altres parelles
també sèries,
però ho comentàvem amb la Marta,
no?
Si nosaltres ara estem junts
és que gràcies a tot això
que ens ha passat,
que és el que tu una mica deies
de l'experiència,
tot l'esdeprenament
de la nostra vida
o de la meva vida,
doncs, bueno,
com potser diuen,
com que jo t'ho aprento més anys
i he viscut molt la vida,
tu ja saps que vaig viure sol,
vaig començar a viure sol
molt, molt jo,
que no era normal.
Bueno,
jo saps que sempre hi ha
una persona inquieta,
amb ganes de descobrir,
veure,
a mi m'agrada molt la gent
i llavors,
tot el que m'ha passat fins ara,
tot el que m'ha passat fins ara,
doncs,
fa que, bueno,
que ens deia amb la Marta,
que gràcies a això
la Marta i jo estem junts.
O sigui,
si no és impossible,
si alguna de les relacions meves
o la seva
hagués funcionat perfectament,
la Marta i jo no
ens haguéssim conegut,
segur.
I per tant,
gràcies a tot això,
perquè torno a dir gràcies
a tot això,
ara estem junts.
Per tant,
el que tu bé dius,
l'experiència ha fet
que al final estem junts.
Llavors,
el que dèiem i ho hem parlat
perquè,
pensa Ferran
que la Marta
té un punt de timidesa,
un punt de timidesa
però també amb molta xispa,
que és molt curiós.
Jo havia conegut una persona
amb bastanta timidesa
que tingués un cert punt de xispa,
no?
I quan nosaltres vam conèixer
que el dilluns
es pot dir que vam començar
a formar la nostra relació,
va ser molt curiós
perquè semblava
com quan jo tenia 17 o 18 anys,
que li vaig tindre a demanar,
no ens havíem fet ni un petó,
o sigui,
semblava tot amb molta cura.
Ella va fer-ho tot amb molta cura.
També li havíem dit
que era un terratrèmol de persona,
que era un tio molt paginal i tal,
però bueno,
tot va anar sense pensar-nos-ho.
Va ser tot molt parlat,
tot molt...
Va sortir el cor, no?
Però abans vam dir,
bueno, sortim,
bueno,
doncs sí i tal,
i saps allò,
sense cap petó,
sense cap cosa,
després vaig donar el primer petó,
semblava allò,
quan tens 17 o 18 anys,
que l'emoció de fer un petó
amb una dona,
bueno,
tot això va fer que fos
el que crec maco
que ha de ser les coses.
I per tant,
doncs bueno,
crec que ara
amb la nostra experiència
hem d'aprendre molt
dels errors que hem fet
amb anteriors parelles
i com ho diem,
amb l'edat que tenim,
bueno,
si desaprofitem aquesta oportunitat ja,
doncs com els toreros,
tu,
me la tallo i s'acaba la broma.
Sí.
Esperem que no.
Bueno,
si se la talla
és que ella no està amb mi,
no?
Molt bé,
molt bé,
carai,
que maco.
Bueno.
Marta,
sentiments,
filosofia,
explica'ns.
Bueno,
jo,
com has dit una mica,
la nostra vida,
jo sí que he estat casada una vegada,
uns 20 anys
i després aquests anys
que he estat separada
he tingut una parella,
però no,
bueno,
no he collat,
però és igual per mi,
aquests dos homes
han sigut com uns mestres
a la meva vida
perquè m'han ensenyat coses,
val,
han sortit coses
de dintre de meu
bones i dolentes,
les dolentes
doncs les he anat corregint,
no?,
amb els anys
i gràcies a això
jo m'he convertit
en la persona que soc ara,
val,
i dius,
m'encanta com soc ara
perquè m'he treballat molt,
val,
vaig sortir del matrimoni
una mica tocada
i dius,
no m'agrado com soc ara
i la culpa no la té
el meu exmarit,
la culpa la tinc jo
perquè em comportava
d'una manera
que no era la correcta,
dius,
jo no vull ser aquesta Marta,
vull ser diferent
i a partir d'aquí he anat creixent
i ara crec que era el moment
que t'he dit abans
que jo he començat
a ser feliç,
ser feliç jo sola,
a casa,
amb els fills,
disfrutant del dia a dia,
la vida,
quan em vaig a parar
m'he reinventat,
que dic sempre
i ara era com el moment
perfecte
per dir,
ostres,
que bé que estic sola,
potser és el moment
de conèixer algú,
saps?
Que dius,
tinc com la meva estructura,
la meva serenitat
i dius,
vale,
doncs ara jo ja podria
conèixer alguna persona,
vale,
que fos com un company
de la vida
i vaig sentir algú
que deia
que és com una parella
de ball,
que s'han d'entendre
i d'anar
als mateixos companys
perquè si no es nota
la petita error
amb una parella de ball,
dius,
ai,
alguna cosa ha passat,
doncs aquí,
dic,
ara jo crec que he trobat
el meu company de ball,
o de ball
i era perquè jo ja estava preparada
i és aquell moment
que dius,
ai,
que bé que estic,
dic,
vale,
ara ja ha apareixut
el Nacho.
He tingut sort, eh, Ferran?
La Marta també he tingut sort.
Digues,
au,
ajuda'm una mica.
No,
és que la Marta
m'ha deixat,
la Marta m'ha deixat
sense paraules,
deixa'm que reaccioni.
Reacciona, reacciona.
Que consti.
Ella també ha tingut
una mica de sort.
Home,
jo crec que bastant,
també.
Tu sí que has tingut sort
en trobar una senyora
com aquesta,
oi?
És cert,
és cert,
és molt cert.
Quina professió
tenies laboral?
Jo he fet
una mica de tot,
o sigui,
la meva passió
fa molts anys
vaig descobrir
que era ser secretària,
però per motius
no vaig estudiar
el secretariat
que jo volia fer,
vaig estudiar turisme,
mai m'he dedicat,
però he anat,
o sigui,
fent feines diferents,
però relacionat
amb el secretariat.
Vaig tenir la sort
de treballar
a les Olimpiades,
al COP92,
o sigui,
que és una experiència
inolvidable.
Després vaig treballar
a Placejanes
i quan em vaig casar,
o sigui,
ajudava el meu exmarit,
el meu marit llavors,
a la seva empresa,
però al néixer els nens
i tal,
vaig deixar de treballar,
o sigui,
que ara es pot dir
que porto 20 anys
ja sense treballar
i soc l'eterna estudiante
perquè m'apunto
a tots els cursos
que em venen al cap
i, bueno,
de moment no treballo,
però vaig aprenent,
aprenent,
aprenent.
Jo què sé,
coses molt diverses.
Estic estudiant arte,
o sigui,
pintura,
he estudiat cursos de coach,
soc mestra de Reiki,
i és que toco una mica de tot.
És a dir,
vida intensa,
no t'avorreixes,
no?
No,
no,
no,
i encara m'ha quedat
una mica de temps
pel Nacho.
Home,
a partir d'ara,
a partir d'ara,
et requerirà
una mica més de temps.
Sí.
Mira,
mirant a,
escoltant a la Marta,
he triat
una persona
que no crec
que s'assembli
res amb la Marta,
però que és,
era una actriu
que jo sempre
l'he admirat
per moltes coses,
maltractada
per la societat,
però una dona
per mi
extraordinària.
Quan es diu
extraordinària
és fora de l'ordinari.
Es deia
Mae West.
Mae West,
que,
entre altres coses,
el Salvador Dalí
la tenia idolatrada
fins i tot
al seu museu.
Té,
amb els seus javis
fet un sofà.
Doncs,
deia,
avui en parlarem,
bastantes coses
perquè he fet
un petit recopilatori,
que el matrimoni
és una gran institució.
Diu,
però jo no estic preparada
per les institucions.
Això ho deia
la Mae West.
I deia que,
d'altres coses,
que cada home
que conec
vol protegir-me
i jo no puc
entendre de què.
La Mae West,
eh?
Que tothom
la tenia.
En continuarem parlant.
Nacho,
qui és el Nacho
per a d'altres?
Jo no parlaré
de mi,
Ferran.
ho has d'explicar
als oients
qui és el Nacho Prats.
Nacho,
fes-me un favor,
jo et conec només
des de fa 10 dies,
digue'm qui és
el Nacho Prats.
Ferran,
a mi em fa...
Jo m'argument
no soc massa,
però tinc el meu pudor
i jo no parlaré de mi.
Vull dir,
tu,
que em coneixes,
podries tu dir
qui soc jo,
jo què sé.
però no hi ha millor
persona que pugui parlar
de qui és el Nacho Prats.
Bé,
jo soc un tio normal,
apassionat,
molt apassionat.
Crec jo
que soc una persona,
soc una bona persona,
no cal que,
que per mi és
l'únic més important,
que si ho jo diguis lleig,
però sobretot tinc passió
per les coses,
m'agrada molt
l'estimar la gent,
m'agrada molt la gent,
m'agrada ajudar la gent,
és el que més m'agrada,
soc un tio empàtic,
m'agrada diversió,
m'agrada passar-m'ho bé,
també m'agraden
els meus moments
de tranquil·litat,
encara que la gent
es pensi que no,
o que el coneix molt,
saben que soc un tio
més tranquil
del que la gent s'imagina,
soc pacient,
encara que no ho sembli,
i res,
sobretot la meva,
crec,
que tothom diu
que soc una persona
extremament apassionada,
jo soc un tio,
no diria que radical,
però que sí,
que es podria dir,
però jo si vaig a una,
no vaig a una,
jo vaig a tope sempre,
jo no sé anar a 120,
això de la reglamentació
de curar 120,
jo 120 no sé anar,
no sé anar,
perquè jo crec que 120
és anar amb cuidado,
és anar amb cura,
anar vigilant,
hòstia,
vigilant el què?
Quan jo vull alguna cosa,
ho vull,
i si no ho vull,
doncs no ho vull,
no ho sé,
ja saps com soc una mica,
Ferran,
jo soc cors,
no penso massa en el cap,
ja sé que és un defecte,
però jo penso més en el cor,
jo soc una persona de cor,
per bé i per malament,
no solament ho dic per bé,
jo crec,
sempre ho dic,
que els meus defectes i virtuts
són els mateixos,
per bé o per malament,
doncs penso en el cor,
per bé o per malament,
soc apassionat,
per bé o per malament,
m'agrada la gent,
i llavors també vol dir
que hi ha gent que no m'agrada,
vull dir,
sóc una persona,
tampoc sóc res de l'altre món.
Saps que dic que mai seràs massa vell
per tornar-te més jove.
Però veus com t'has definit?
Bueno,
no ho sé,
però tampoc he dit massa cosa,
tampoc vull entrar massa,
en un tema més particular,
tu sabràs.
els oients volen saber
qui està assegut al meu costat
i escoltar la meva veu.
Això és el teu convidat,
és així,
tu el que està parlant de mi.
Jo només,
qualsevol convidat que ve aquí,
jo el tinc en un badestal d'entrada,
només puc dir que gràcies
per haver vingut
a la meva,
a la invitació,
no només m'agrada a la ràdio d'Esverda
que estigui aquí,
i a més,
m'he d'anar compte,
avui,
amb el programa 102,
qui s'ha assegut aquí,
és perquè,
ho dic ben clarament,
perquè m'estima,
o almenys m'estima una mica,
si no,
no vindrien a una ràdio
que no cobren res
i que en tenen
que aguantar
les preguntes
que els hi faig.
En qualsevol cas,
Marta,
ja veus
que no dóna més de si,
ja el traurem coses.
Explica'ns coses,
què vas sentir
quan vas començar
a parlar
amb aquest individu?
Bé,
el primer dia
quan ens vam conèixer,
després,
vam anar a casa
d'uns amics
a veure el partit
del Barça-Madrid.
Independentment
dels resultats
del futbol,
dona igual,
la nit va acabar bé,
vam estar superbé,
tal i qual,
i l'endemà
ja és quan el Nacho
em va proposar
la primera,
no cita,
quedem
per parlar,
d'acord?
Llavors,
jo ara seré molt sincera,
no estàvem allà
a la Rambla Catalunya
amb una de les
estupendes terrasses
que n'hi ha,
i vam començar a parlar
però que veus que,
ostres,
estàs bé,
estàs a gust,
no?
Però hi havia,
com el Nacho ha dit
que ell és cor,
que no pensa,
jo pensava molt
i massa,
llavors era com
una dualitat,
el cor em llançava
cap a ell
i el cap deia,
Marta,
fa poques hores
que el coneixes,
no sé què tal,
i el cor
és que ja l'hauria
abraçat en aquell moment,
no?
I dius,
uf,
què està passant aquí?
I clar,
dius,
el cap deia una cosa
i el cor una altra
i mentre el cap pensava
el cor ja li estava dient
sí,
sí,
vale,
sortim,
doncs vale,
doncs vinga,
per què no?
I ostres,
dius,
jo de veritat
tenia una lluita allà
que no li deia a ell,
només somreia
i li deia que hacía tot
però el meu cap
tenia ja,
buah,
una lluita brutal,
però bueno.
jo recordo quan era jove,
jo que diuen papallones
a l'estómac,
sí,
papallones.
I quan el cor et batec
de...
Sí,
sí,
sí,
sí.
El cap no val.
No,
però a vegades
atraeix el cap,
no?
Perquè clar,
en aquell moment
si el cap arriba a dir
Marta,
no,
perquè tal,
i quan no coneixes tant,
jo hauria dit
sí,
gràcies
i bueno,
escolta,
que he de marxar
i no,
o sigui,
va guanyar el cor.
Jo dic,
ei,
deixa't fluir,
escolta,
deixa't,
suèlta't,
però així va ser,
no?
I hi ha moments
avui en dia,
ara,
que encara el meu cap
està dient,
Marta,
però què estàs fent,
no?
I jo,
calla't,
o sigui,
és...
Sí,
Nacho.
És la realitat,
Nacho,
és la realitat,
però bueno,
però està guanyant el cor
perquè és que dius,
ostres,
el cap es torna molt racional.
Doncs,
doncs,
jo estic amb ella
perquè agafo una de les frases
de la Mae West
que deia que
només es diu una vegada,
però això ho fas bé,
amb una vegada,
n'hi ha prou.
Aquesta,
aquesta senyora,
la Mae West,
Mary Jane West,
coneguda popularment
com Mae West,
que va néixer
al segle XIX,
el 17 d'agost
del 1893
i va morir
un 22 de novembre
de 1980
amb 87 anys.
Va ser una cantant,
dramaturga,
guionista,
actriu,
comediant,
que es va convertir
en una icona
del glamour,
no només nord-americana,
que ella hi ha,
era de Brooklyn,
era de Brooklyn,
va morir a los franceses,
i segueix sent
una de les personalitats
de Hollywood
més comentada
fins avui.
L'hi ha agafat
perquè té moltes,
té moltes anèndotes
i moltes coses curioses.
de la segona vegada,
imagina't,
una dona que deia
que el matrimoni
era una institució
i ella no estava
feta per les institucions.
Què penseu vosaltres
amb la vostra experiència
de ser del matrimoni?
Bé, a mi el matrimoni
m'agrada,
o sigui,
jo quan vaig conèixer
el que va ser el meu marit,
el vaig conèixer
un 25,
bé,
vam començar a sortir
un 25 de desembre,
Nadal,
i el 25 de novembre
de l'any següent,
11 mesos després,
ens casaven.
O sigui,
jo tenia la il·lusió
de formar una família
i casar-me.
En aquella època,
sí que era potser
ara la gent jove
ja surt més de casa,
van a viure junts i això,
però en aquella època
per mi la il·lusió
era realment
casar-me,
ens vam casar per l'església,
o sigui,
jo soc molt feliç
i tornaria a repetir
aquesta etapa
de la meva vida.
O sigui,
em tornaria a casar
el que és ara
el pare dels meus fills
i sempre he dit
que era una etapa
a la meva vida
i ara,
si jo conegués
una altra persona
que en aquest cas
ha estat el Nacho,
jo em tornaria a casar.
No ho sé,
és una il·lusió que tinc
i dius,
ostres,
hi ha gent que dirà
està loca?
Loca d'amor,
jo què sé.
No, no,
loca d'amor,
vull dir-te
que m'agradaria
una altra vegada
tornar a passar per...
Aviam,
matitzem,
estic parlant
del matrimoni
amb el compromís
d'una assignatura.
Sí, sí.
Perquè jo encara
soc dels que penso
que avui
una de les grans
diferències
que hi ha
entre la gent jove
que veig
i la nostra època,
per mi és el compromís,
però no el compromís
d'assignatura,
sinó el comprometres
que no sigui
una cosa
ja ho gera,
que no sigui
una cosa passatgera,
sinó el comprometres
amb una sèrie
d'ordres
i prioritats
en construir
una vida en comú.
No sé si m'ha explicat bé,
no?
Sí, sí.
Perquè molta gent
pensa que el matrimoni
és només l'assignatura.
No.
Jo penso que és un compromís.
És un compromís.
Tu ho dius,
Nacho,
sortim de la Marta
que parla
perquè tu...
Què?
Bueno,
ja saps el que penso.
Jo crec que la vida
no solament
amb una parella,
sinó la paraula fonamental
és el compromís.
O sigui,
t'has de comprometre.
Jo sempre dic una frase
que dic que
quan la gent
jo t'estimo.
Molta gent
ho diu molt
a la lleugera
i llavors
és allò que
en català
també en una tradicció
en castellà
és el Te amo
i dius
et vull.
Saps quan vols una cosa,
no?
Un cotxe,
una camisa que també
et vull,
et vull d'estimar-te
i et vull a tu.
Són dues coses per mi
i llavors
és un compromís.
O sigui,
tu quan comences,
igual que nosaltres
portem 10 dies o 12 dies,
jo li vaig dir
escolta,
jo l'únic que vull
és honestitat i fidelitat.
Amb aquestes dues paraules
que engloben moltíssima cosa,
crec que podem arribar molt lluny.
Però jo vull,
si tu vols,
comencem a provar-ho
i un dia haurem de dir
escolta,
ens comprometem
que això vagi fins al final
i això no és dir-ho
i aquí s'acaba la frase
i s'ha acabat.
Ah, la lleugera.
No, no, no.
Ens comprometem
que hi haurà moments difícils,
que hi haurà dolents,
coses que no t'agraden de mi,
coses que no m'agraden d'ella,
el que sigui.
Però una ha de ser una mica,
i et parla un,
que s'ha casat dues vegades,
a punt d'una tercera,
com tu saps,
amb diverses parelles i tal.
Jo em comprometo les coses.
El que passa és que
si falla una de les dues parts,
doncs algú falla el compromís.
No, és que és culpa...
No.
Ens hem de comprometre la vida,
no solament amb la parella,
amb la feina,
amb les amistats,
amb les coses.
Un s'ha de comprometre,
si no,
no té cap valor les coses.
un tema educacional,
no?,
que t'has de comprometre.
I ella diu que,
doncs a m'ella,
ella m'ho ha dit al principi,
no?,
que ella,
doncs,
si hagués agradat una altra
de casar-se i tal.
A mi els meus amics
sempre em diuen
que jo soc un tio no moradí,
és pasional,
que ets ara més a poc a poc i tal.
Jo estic una mica fins al gorro
d'això del poc a poc.
A poc a poc fan les gallines,
tot.
Jo, escolta,
les gallines,
aquí sempre has dit
alguna cosa de les gallines.
Jo una gallina no soc.
Això primera.
Segona,
si jo estimo una persona
i tinc un compromís,
però si el refrendeix
el casament,
que és una festa
i una assignatura,
doncs sí,
per què no?
Perquè a la vida,
tristament,
si un dia falto,
què passa?
S'ho quedaran tots els de dalt.
Doncs no hi haurà algú que hi haurà baix,
tinc les meves filles
i ja té els seus fills.
Bueno,
és un compromís
que a mi m'agradaria tindre'l.
O sigui,
jo,
ojalà que ella un dia em digui
escolta,
vols comprometre't amb mi?
Jo no li diré,
jo sap el que penso.
Jo ho he dit massa vegades.
Ella també té aquesta il·lusió.
Bueno,
doncs caminem,
veiem on arribem
i anem a tope.
Jo l'únic que demano
és anar a tope
i estimant-se de veritat.
Doncs jo tinc un compromís,
jo li vaig dir,
jo tinc un compromís amb tu.
I encara que siguin 10 dies,
la gent dirà,
aquest tio està boig,
aquest tio està boig.
En 10 dies ja diu
aquestes bestieses.
Per mi no és cap bestiesa.
A mi em va picar algú dintre,
sembla ser que m'ella també
i gràcies a això
doncs estem junts.
Si no,
per què estem junts?
A veure,
no,
és que m'agrada,
no m'agrada,
no m'agrada,
escolta,
fins avall,
fins avall.
Llavors,
és el que estem fent,
és el que estem intentant fer
i de moment,
doncs clar,
si no estem encantats ara,
malament aniríem.
La Maigües deia,
diu,
per què fer patir
un home a casar amb ell
quan es pot fer feliços molts?
Bueno,
la Maigües deia,
la Maigües deia,
també deia una altra frase
que a mi m'agrada molt,
tots els amants descartats
haurien de tenir
una segona oportunitat
però amb una altra persona.
Clar,
els descartats amb una altra.
És que la Maigües,
tornem-hi,
que tothom la té
com una de cerebrada,
era una dona també
molt intel·ligent.
Què, Marta?
Què opines tu?
De la Maigües,
del Nacho,
de les intencions que té
amb la persona
que has començat
a compartir.
És que pensa
que les dames
que juguen amb foc
han de recordar
que el fum
els entra als ulls.
També ho deia la Maigües.
Què?
No, aquesta,
la Maigües,
jo no havia sentit
parlar d'ella,
perdona la meva ignorància,
però m'encanta,
no?,
el que estàs explicant d'ella
i les frases
que estàs dient
i del Nacho,
doncs,
penso això,
que sí,
que és molt passional
i, com he dit jo,
jo tinc aquest punt
de racional.
Però,
bueno,
aquí estic,
no?
O sigui...
Què vol dir,
qui estic?
No, no?
Hem estat Joan,
estat Joan,
Sí, sí, sí,
hola, hola, hola a tots.
No,
que aquí estic amb tu,
vull dir-te que
la vida,
doncs,
ha canviat
amb 10 dies,
amb reptes nous,
amb persones noves
a la meva vida
i molt,
molt feliç,
o sigui,
no sé.
Estic maco.
Sí.
Mira,
doncs,
la meva,
aquesta m'has de fer
una petita pausa,
a part de ser,
com us deia,
actriu,
escriptora,
guionista,
70 anys amb actiu,
eh,
imagina't.
També,
també és considerada
com la deessa
del sexe
més ingeniosa
i la dona més franca
de la seva època.
Els seus pensaments
i cites,
que us estic dient,
van abandonar,
van abordar
els temes
més seriosos
i sensibles
de la manera
més ingeniosa,
com un...
Diu una frase
que a mi m'entusiasma
i l'utilitzo
per mi mateix.
Ella deia,
quan sóc bona,
sóc molt bona.
Quan sóc dolenta,
sóc millor.
Millor.
Millor.
M'entusiasma i l'utilitzo,
m'entusiasma i l'utilitzo,
m'entusiasma i l'utilitzo,
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit