Ràdio Tosbem, 98.1
Ràdio Tosbem, 98.1
Bits, molt més que nits d'electrònica.
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges, a 10 a 11 de la nit.
Ràdio Tosbem, 98.1
Ràdio Tosbem, 98.1
Ràdio Tosbem, 98.1
Ràdio Tosbem, 98.1
Ràdio Tosbem, 98.1
Ràdio Tosbem, 98.1
Ràdio Tosbem, 98.1
Ràdio Tosbem, 98.1
Ràdio Tosbem, 98.1
Ràdio Tosbem, 98.1
Ràdio Tosbem, 98.1
Ràdio Tosbem, 98.1
Ràdio Tosbem, 98.1
Ràdio Tosbem, 98.1
Ràdio Tosbem, 98.1
Ràdio Tosbem, 98.1
Ràdio Tosbem, 98.1
Ràdio Tosbem, 98.1
Ràdio T Holysted, 98.1
Ràdio Tosbem, 98.1
Ràdio Tosbem, 99.1
Ràdio Tosbem, 99.1
Ràdio Tosbem, 99.2
Ràdio Tosbem, 99.2
Ràdio Tosbem, 99.2
Ràdio Tosbem, 99.3
i les accions amb l'entorn, els treballadors i la societat.
Moltes empreses relacionen la seva èptica
amb la responsabilitat social corporativa
i amb valors com la transparència i l'honestedat,
que volen aportar beneficis no quantitatius a la societat,
com és el respecte al medi ambient o als drets humans,
aconseguint així un compromís i un impacte social per la seva activitat.
Per què és important l'ètica empresarial?
Perquè representa la cultura de l'empresa i millora la imatge de marca.
Perquè aporta confiança als consumidors
aconseguint el compromís amb l'empresa
a l'hora d'adquirir un producte o servei.
Perquè contribueix a crear un ambient laboral sa i respectuós,
cosa que atrau talent i genera treballadors contents.
Això últim, alhora, es reflecteix en la motivació de la plantilla
i en la producció de l'empresa.
Doncs avui, en els estudis de Ràdio d'Esvern,
en el programa número 106 del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats,
assegut al meu costat, per conversar de tots aquests anunciats i més,
tenim un enginyer nuclear que desenvolupa passió i confiança pel que fa,
que aposta per la creativitat i la innovació
per anar enfortint la capacitat de competitivitat de les seves empreses.
Té el cap molt ben endreçat.
Diu que el món sempre ha estat un lloc complicat,
que hi ha àrees en les que s'està retrocedint la humanitat,
que els nivells de comoditat no són un actiu assegurat.
És pilot d'avions, de tipus planejador de vol, sense motor,
i remolcador amb motor.
Empresari d'alta volada.
És molt més que un empresari ètic.
César Molins i Bartra, benvingut. Com estàs?
Molt bon dia, ben trobat.
Comencem fort, César.
Ras, ras i curt.
Explica'ns com és ser empresari i no fracassar en l'intent.
Ja que va.
Fort, eh?
És una pregunta molt complicada.
Per no fracassar,
jo quasi el que diria,
em referiria a un entrenador de futbol que tots coneixem.
Pep Guardiola.
Ens hem de llevar molt d'hora, molt d'hora, molt d'hora,
i treballar molt, molt, molt.
I això és fonamental.
I això és una de les coses que a mi em preocupa una mica, d'Occident.
Ens hem ensenyorit.
I estem tenint massa culta el benestar.
No és el mateix el benestar que el que ve que sí està.
Si volem funcionar de veritat, s'ha de treballar.
Seria empresaris sempre és un risc, per definició.
No estàs sol.
Podria dir que el món de l'empresa és una selva.
De certa manera sí que ho és.
No és tant que sigui una selva,
com que tothom intenta fer el millor que sap.
i si n'hi ha algú que ho fa millor que tu,
doncs pot ser que hi hagi espai per tots o pot ser que no.
I si no n'hi ha prou, llavors n'hi ha algun que desapareix.
Per tant, s'ha d'intentar fer les coses molt ben fetes.
I molt ben fetes què vol dir?
En moltes coses.
Molt ben fetes financerament,
has de tenir una prudència financera.
Molt ben fetes
tecnològicament.
Qualsevol empresa té tecnologia.
Bé, què us he de dir?
Els restaurants tenen tecnologia avui dia.
Molta tecnologia.
Dic això perquè pensaria que tecnologia es pensa en coses high tech.
No, no, no.
Un restaurant té moltíssima tecnologia i molta que no en veiem.
I una cosa molt important.
Les persones.
Una empresa no existeix i no hi ha persones.
Sí que hi ha empreses unipersonals.
Però les empreses que fan molta, molta, molta feina
sempre són grups de persones.
Grups més o menys grans.
I amb els anys, lamentablement ja tinc una muntanya d'anys,
m'he adonat que la dimensió d'una empresa
li facilita el poder fer moltes més coses.
Anava a dir a Catalunya i a Espanya.
Al món hi ha molta petita empresa, moltíssima.
De fet, amb nombre absolut,
hi ha més treballadors en petites empreses que en grans empreses.
Però l'empresa que jo, Montrum, dirigí,
que no la vaig crear jo, la va crear el meu pare i el meu oncle i companyia,
doncs l'he vist a créixer des que ja era una empresa mitjaneta,
unes 200 persones.
Ara hem passat a 1.200, quasi 1.300.
Quina diferència tan gran de capacitat de recerca,
de capacitat de tracció,
tracció, no a tracció,
tracció respecte a altres empreses del voltant.
quan una empresa és més gran té una força
que no té quan és més petita.
Però clar, per arribar aquí has de recórrer un camí.
I per recórrer un camí,
si vols arribar a tenir aquesta força de tracció,
necessites persones.
I necessites persones?
Ah, com aconsegueixes persones?
Doncs tu has dit molt clar.
Millor que pots fer és tenir una norma ètica.
Perquè si no tens ètica,
el millor, durant una temporada,
fas més peles i tot.
Però no s'aguanta.
A veure, això és una mica agosat,
perquè segur que hi hauria gent que em diria
que hi ha empreses que no són ètiques
i que també són grans i poteroses.
És possible, probablement.
Però jo el que he vist,
amb l'experiència que tinc jo,
és que l'ètica és una força molt gran.
Molt gran.
Per què dic molt gran amb aquesta insistència?
Doncs fa molts anys,
quan va començar la globalització,
estic parlant dels anys
vuitantes, norantes,
del segle passat,
va començar la globalització.
Què volia dir la globalització?
Globalització volia dir,
ho dic perquè
els que hi som més vells
potser no ens en recordem
i els que hi som més joves
no ho van viure.
Quan jo era jove
era impensable exportar d'Espanya a França.
A França.
Perquè anar de Barcelona a la frontera
costava quatre hores.
De camins i carreteres tortuosos,
plens de bonys.
El comerç internacional
essencialment no existia,
més que per vaixell,
que el mar sempre ha sigut pla
i des de l'època dels fenicis
que ja corria per aquí, no?
Però les connexions eren petites.
Quan el món es va anar facilitant,
volen dir,
els avions van esdevenir més baratos,
els trens van ser més bons,
les carreteres van ser més bones,
els cotxes eren més bons,
tot d'un plegat
no competies amb la gent
a 200 quilòmetres de distància.
competies amb la gent
de tot un continent
i ara amb tot el món.
Siguem conscients
que ens venen fruites i verdures
de Sud-amèrica,
de Sud-àfrica,
d'Àsia.
Llavors, clar,
estàs lluitant
amb un aspecte molt més ampli,
molt més gran,
o sigui,
hi ha molta més gent
que sap fer coses
i t'has d'espallongar molt bé.
Llavors, per fer això,
forçosament,
t'has de rodejar de gent
que creguin en tu,
que creguin en el projecte.
Com fas que creguin en el projecte?
La manera més fàcil?
Ètica.
Evidentment,
visió.
La paraula visió
a mi m'espanta una mica,
perquè sembla que siguis
un visionari.
No, no, no cal que siguis tan visionari.
Si ets un visionari,
millor.
Però si no ets visionari,
simplement vas a fer una feina,
fes-la molt ben feta.
I si la fas més ben feta que ningú,
doncs aniràs guanyant.
El visionari és tu.
M'has fet un espòiler
de l'entrevista que tinc a fer
perquè m'has parlat.
Hi ha de set o vuit punts
que els tinc preparats
per preguntar-los.
Llavors, ara anem a pams.
A poc a poc.
Tu ho has dit,
dirigeixes
i ets el capdicible d'AMIS,
una empresa familiar
que va començar de no res.
Explica als sojents,
què és AMIS?
AMIS és una empresa,
ja diria, gens clamorosa
perquè no sortim
a cap mitjà de comunicació.
I si puc ser una mica sincer,
ni ganes,
perquè els mitjans de comunicació
sovint són aquells que et torcen
i et fan fer coses
que no voldries fer,
igual que a vegades la borsa.
Una empresa que ens dediquem
a fer peces mecàniques
d'alta precisió.
Ningú pensa
que això, una peça mecànica,
pugui ser una cosa important.
Us diré
que un cotxe,
que molta gent va amb cotxe,
és el mitjà de mobilitat
més utilitzat al món,
doncs un cotxe porta
milers de peces mecàniques.
Milers.
I no ens som conscients,
quan obrim la porta el cotxe,
ens asseiem a dintre,
donem la clau de contacte,
no sabem que hi ha una muntanya
de peces allà al darrere
que es posen en marxa
i que funcionen,
i que han de funcionar
durant centenars i centenars d'hores,
sense fallar.
bé, doncs això és el que fem.
Per un mitjà de producció
una miqueta estrambòtic,
se'n diu la sinterització,
que és a partir de pols metàl·lica,
que la compactem,
la apretem amb unes premses
molt fortes,
i després la posem a dintre uns forns
on ho coem
com si fos un pastís,
d'alguna manera,
i la pols s'arriba a enganxar.
De gra a gra,
els grans s'enganxen
i quan surt la peça del forn,
doncs allò té la forma final
i home diria que seria,
que ha sigut sempre un metall sòlid,
quan en realitat parteix de pols.
Home, i per què no ho feu fos?
Doncs la fundició,
que és molt més antiga
que la sinterització,
està molt bé,
però, clar,
com que tens metall fos,
l'has de posar en un motllo
que no pot ser metàl·lic
i llavors té poca precisió.
I, a més,
el motllo generalment són de sorra
i són granelluts,
que vull dir,
fan la sorra molt maca i molt bona,
molt més bona que fa anys,
però tot i així són granelluts.
En canvi,
quan la sinterització,
quan compactem la pols,
ho fem amb motllos metàl·lics o ceràmics
i ens deixen unes peces
amb una precisió
i un acabat superficial extraordinari.
César,
perquè els soients ens entenguin,
la gran diferència que hi ha
entre la sinterització
i la fundició
és la precisió.
És correcte?
Bàsicament.
Sí,
sobretot la precisió
i les formes geomètriques.
En fundició no pots arribar a fer peces,
formes molt primetes,
molt intrincades.
Per el que t'es preocupa el mollo.
Exacte.
Per el que t'es preocupa el mollo.
Sí.
Tenim algunes limitacions,
i és que com que partim de pols
no som mai capaços
d'aconseguir una densitat tan alta
com una fundició que és densa,
completament densa,
nosaltres perdem una miqueta de resistència
que ho compensem llavors amb aliatges.
I aquí se'ns obre un món fabulós.
Les aliatges.
Les aliaciones.
Les aliaciones, exactament.
Que diuen les restailles.
Aliatges vol dir
que tu un metall el pots barrejar,
entre cometes,
amb d'altres metalls
o amb d'altres compostos
que li donen unes propietats
molt més altes.
Per exemple,
això,
normalment la gent
no ho saben metal·lúrgia,
no?
Quan veus una peça metall,
això és de ferro.
La paraula ferro
és molt genèrica.
Una peça de ferro pur.
Nosaltres en diem ferraco
perquè el ferro,
que és un metall molt noble,
molt maco,
és tou.
És tou,
és maleable,
no és gaire resistent.
Si a aquest ferro
li afegeixes una miqueta de carboni,
es converteix en un acer.
I li multipliques la resistència
per 4,
per 5,
per 6 vegades.
I si a més li poses
alguns altres elements
del viatge,
per exemple,
níquel,
coure,
molibdè,
crostros,
crom,
doncs tot això
li transforma les característiques.
Un acer inoxidable,
què és un acer inoxidable?
Doncs és ferro
amb níquel i crom.
I té unes propietats
totalment diferents.
En el sinteritzat,
els metalls,
tu pots fer uns aliatges
dintre d'unes certes proporcions.
No pots fer qualsevol aliatge.
És com l'aigua i l'oli
que es barregen
amb una certa proporció.
Dius,
no es barregen mai.
Sí, sí, sí.
Si tu agafes i fas així,
això que xoca amb un pot,
aigua i oli,
l'aigua queda saturada d'oli
i l'oli queda saturat d'aigua.
I tu que ets química,
això ho comprens molt bé.
No estan totalment separats.
Llavors,
els metalls passen igual.
Tu no pots barrejar.
Això es diu
immistibilida.
Exacte.
Però en canvi,
en pols,
sí que pots barrejar el que vulguis.
Tu en pols barreja
és el que et doni la gana.
I, per exemple,
podem fer polsos
que sigui una barreja
de metalls i ceràmics.
I llavors
trobes característiques
intermitges
on guanyes
la part de característiques
de la ceràmica
i guanyes la part
de característiques del metall.
Llavors,
per no fer-nos avassats
amb els oients,
has explicat perfectament
la part tècnica d'amis.
Quants treballadors
té amis?
Parlo d'amis
com a capçalera
de les empreses
que formen el teu grup,
t'ho dic,
la capçalera
perquè és la més gran,
no?
Sí.
I en total,
en tot el món, eh?
Estem a la ratlla de...
Ens falta una miqueta
per 1.300.
Estem 1.270,
1.280.
En tot el món.
En tot el món.
I a la central,
aquí a Sant Feliu?
A Sant Feliu de Lluerga.
Sí.
Quants?
Aquí a la central,
no molts.
Això dic.
No podem ser gaires,
no podem...
D'aquí ve el que jo et deia
que m'ha aixafat una de les famílies,
m'has fet a l'espai,
la globalització,
perquè ja arribarem, no?
Sí, sí, sí.
Però sent la central aquí,
no...
La central aquí...
No, no,
no, no,
ni molt menys del 50%
del que és a més.
No.
A veure,
el que és estrictament la central,
som una cinquantena de persones,
de 1.300.
Llavors,
a la central,
a més,
també tenim un centre logístic
i tenim un taller d'utilatges.
I el corporatiu i...
I tot això,
tot plegat,
doncs aquí al domicili de la central
devem ser 100 i escaig,
100 i pocs.
O sigui,
una dècima part.
Una dècima part.
Una dècima part.
Que una part ja és industrial.
I llavors,
clar,
venen la colla de fàbriques
que tenim arreu del món.
Ja en parlarem, ja.
A part de d'àmics,
a mi sempre m'ha fet gràcia
una empresa,
que ja és un germà teu,
que és on va començar tot.
Electromolins.
Electromolins,
empresa de grups electrògens.
Ah, exactament.
I ara que l'energia està tan de moda...
Per això,
per això tu deies,
que fan energia, no?
Sí, sí, sí.
Home,
jo deia abans en la presentació,
empresa familiar,
que va començar a no re,
qui va començar a no re
va ser el teu pare
amb Electromolins.
Efectivament.
Fent grups electrògens.
Efectivament.
que després es va derivar
amb la sinterització,
perquè hi ha també
una mica de casualitats,
que després en parlarem, no?
Sí.
Tornem a Mames.
Com a empresari.
Jo he vist des de fora
i ja no estic a dintre del mercat.
Primer és el producte.
Però construir un equip
de treball d'alt rendiment
entenc que és el complement, no?
Evidentment.
El primer que has de tenir
és un producte.
Perquè per molt gran equip
que tinguis
pot ser el millor entrenador
del món.
Tu deies la Guardiola.
Si els que toquen
remenen la pilota
són com jo,
no faran mai res.
Primer és el producte.
Primer són
tenir bons jugadors.
Però després
el fonamental
el complement
és a l'equip.
Correcte, això?
Sens dubte.
A veure,
quan dius el producte
hi hauria la idea.
Perquè quan comences l'empresa
no tens quasi ni producte.
i és allò
que és amb la gent
que generes el producte.
És de generar el coneixement.
Això va ser molt curiós
perquè
quan hi ha,
com dius tu,
molt bé,
el meu pare va crear
electremolins
feien grups electrògens
perquè en aquella època
no hi havia gaire corrent.
Aconseguir electricitat
era molt difícil, eh?
Tu i Bonneix
amb el corrent continu
i alterna,
te recordes?
Exacte.
El que en deien
la força, no?
Te recordes?
Sí, sí, sí.
Que la força t'acompanya,
que te recordes
els 110 i 220.
La llum i la força, eh?
Això.
Bé, això estem parlant
d'abans del 1950.
I tant, sí, sí.
Bé, doncs...
Com van néixer?
Sí.
Doncs després,
a més,
va començar
perquè el meu pare
va dir,
escolta,
fins ara
hem estat treballant
amb béns d'equip.
Un grup electrògen
és un bé d'equipament
que la gent
se'n compra un
de bobers a veres,
generalment empreses,
perquè en aquella època
era molt car,
una cosa així,
i no era una cosa
com d'anar al mercat
cada dia.
I va dir,
escolta,
jo voldria,
a més d'això,
tenir alguna cosa
que sigui més a la vora
del consumidor final.
I en aquella època
començava a haver
algun electrodomèstic,
no ens ho podem ni imaginar.
Algun electrodomèstic
vol dir que es comprava
algun ventilador
per fer-se una miqueta
de vent a l'estiu.
Les rentadores de roba
eren un pot
amb una mena,
amb una mica de turbina
a sota
i res més.
I la roba
s'eixugava,
s'espremia
entre dos rodets
que rodaven
i ho passaves
allà entremig.
I la hotza
inclina.
Doncs això,
bueno,
va dir,
home,
jo no tinc capital
suficient,
diria mon pare,
com per fer un electrodomèstic,
però podria fer
algun component
que vagi
dintre dels electrodomèstics.
i els hi va passar un savi,
per això deia jo
que s'ha de tenir la idea
i després el coneixement
veu darrere,
els hi va passar un savi
que els va explicar
el que eren
els coixinets autolubricats,
que eren cintelitzats.
Era un casquillo,
que sentia un casquillo,
una cosa,
com un anell,
que al fer-se cintelitzat,
si no l'apretes molt,
queda molt porós
i fa com si fos una esponja
i allà dintre
hi pots posar oli
i aquell oli
resulta que queda
lubricat
de per vida
i això era una cosa,
una manera de fer
els ventiladores,
per no haver-los
de posar oli cada dia
perquè abans els motons
anaves amb un setrillet
i clic, clic, clic
i anava posant oli cada dia
perquè si no
allò es gripava.
Va ser un salt bestial.
Aquest savi
es deia Lagardère,
no entenc que
devia ser francès segurament,
va venir,
mon pare li va explicar
les meravelles
d'això
que eren els coixinets
autolubricats.
Mon pare li va dir
ostres,
una cosa que serveix
per fer ventiladors,
ja està bé.
I li va comprar la idea
i al cap de tres mesos
quan ja tenien la cosa
en marxa
va desaparèixer el savi.
i es van quedar tots
amb les mans a les boixagues
amb cara d'aturats
i ara què fem?
I ara què fem?
Ara que ja s'havien
animat tres amics
a posar-ho en marxa,
hòstia,
ens hem quedat
sense el savi.
I bueno,
doncs van haver-se
de buscar l'equip
perquè llavors
hi havia la idea,
fins i tot això
el dic jo,
hi havia la idea,
tenien el concepte,
algú els hi havia explicat
que es podia fer
una cosa meravellosa
que era el coixinat
autolubricat
i es van quedar
sense el savi
i a partir d'aquí
van haver de començar
a fer.
Però veus conceptes,
el teu pare com tu,
visionaris,
que ho hem dit.
Després va venir
la faceta del teu pare
d'empresari,
però primer visionari.
I després
podríem donar-nos una mica
la raó al producte
perquè per molt equip
que tinguis
i molt visió
però al final
realitat
i la realitat
va ser els coixinats
lubricats.
Que,
mira,
és casual
perquè en aquest programa
també passa
i després en parlarem.
ara et deixaré en una paraula
que té molta gràcia.
Aquest programa
té molta serendipitat.
Serendipitat,
serendàpia,
serendipia,
perdona,
ve d'anglès,
de serendipity.
Saps què és,
el serendipity?
Ara t'he fotut.
La paraula
l'havia sentit
però no sé el que és.
Jo pensava que era
una miqueta
com el supercalifragilístico.
doncs amb aquest programa
n'hi ha molt.
I dintre de la secció
del Josep Capriades
i aquí també
hi ha la secció
del Joan i la meva
però sobretot
la del Josep.
Doncs mira,
el descobriment
de la penitenià
va ser
una serendipia.
Una serendipia,
César,
és un descobriment
o troballa
valuosa
que es produeix
quan s'està buscant
una altra cosa diferent
de manera accidental
o casual,
afortunada
o inesperada.
En català
la serendipia
que podem dir
xeripa,
xamba,
sort,
en busca,
comparteixen
l'element casual
de l'accident
però
la serendipia
requereix
a més
sagacitat
cosa que no s'esmenta
amb la xeripa,
amb la xamba,
amb la sort.
Serendipia
no refereix
que la sort
sigui favorable.
Serendipia
és
la casual
és el que forma
part de la xeripia.
la serendipia
és una
troballa
que es produeix
quan s'està buscant
una altra cosa diferent.
El Josep
ho ha dit moltes vegades
que
el tenir
la seva secció
li ha servit
per descobrir
coses
impensables
per ell
d'alguna manera
relacionades
o no.
És com si fessis
un trenca-closques
que treus una peça
que llavors
una altra et volta
cap a un altre cantó
i ho has fet.
Sí, sí, sí.
El descobriment
de la penitenciana
a l'escocès
aquell,
el Fleming
va ser...
T'ha d'agafar treballant.
Això sí,
això és com la inspiració.
M'ho acabes de treure de la boca.
Jo em penso
que és una frase
atribuïda
a Edison,
no n'estic segur,
que diu
jo crec molt
en la sort,
però intento
que la sort
m'enxampi treballant.
Com la inspiració
i aquelles coses
així que diuen.
Doncs ja veus,
avui,
a part de totes les coses
que anem aprenent de tu,
del programa
també
creiem
una paraula,
la serendipia,
que és
de les coses
o de les situacions
que se m'ocorreixen
a mi per fer un dia,
no sé si serà
molt benvinguts
o no ho faré mai,
però un programa
dedicat
a una sèrie de paraules
que et defineixen
un estat
que no saps
com definir-lo.
Ara,
no ho tinc preparat,
una cosa molt...
semiòtic,
una altra paraula,
una paraula
que aquesta ja és
més coneguda,
contumaz,
o sigui,
poc s'utilitza
i contumaz
és definitiu
una persona
que està en un error
i persisteix
en un error.
Això se'n diu contumaz.
Seguia.
Això,
que persisteix,
no?
Bé,
que sàpigues,
tan amis
com els benvinguts
tenim
o fem
serendipia.
És fantàstic.
Sí, sí, sí, sí.
I ens ha passat,
ens ha passat sovint.
quan fas molta, molta, molta
recerca,
ens ha passat a vegades
que tot d'una
et surt una cosa
d'altres
que en toca
no te les pagaves.
Però, clar,
però estaves treballant, eh?
Sí, sí.
Mira,
la Viagra.
Sí.
La Viagra
és una de serendipia.
Efectivament.
Dos químics, eh?
El primer és del 90
que treballaven
amb un medicament
contra la hipertensió.
Efectivament.
I saps la curiositat?
Sí, sí.
Tindria que buscar,
però ja que estem parlant
que no té res a veure amb tu,
però,
bueno,
l'història d'home és millor dir.
tu saps que les proves
dels fàrmacs
arriben a un estadi
que se les donen
a humans,
però,
clar,
i els humans
els hi deien,
escolti,
la hipertensió no sé,
però altra cosa.
He tingut un resultat,
un resultat inesperat.
O sigui,
no només ho ha baixat,
no m'ha baixat la hipertensió,
sinó que m'ha...
Està molt bo.
M'ha fet pujar d'altres coses
que generalment els que són hipertensos
ja acostumen a tenir una certa edat,
per això que...
L'efecte col·lateral
era molt benvingut.
Mira,
hem parlat d'un...
Un dia em preocuparé
de buscar-ne
anècdotes
d'això,
la serendípia,
no?
Perquè quantitat
de descobriments
que han sigut,
ara,
tant com tu deies,
César,
tant de trobar,
treballant.
Sí, clar.
Perquè si no,
les musses,
si viuen en què m'encoentren...
i això,
no sé si m'ho pregui en Terrasa o no,
però per si de casa jo el poso,
això és una de les coses
que a mi em té preocupat.
Jo soc...
Hi ha gent que diuen
que soc una persona
molt optimista,
jo vull creure que ho soc.
Jo no ho feia,
que fa molts anys que et conec,
molts que hem fet de la vida.
Doncs hi ha una cosa
que ara em té preocupat
i és que a l'Occident
no estem posant el treball
com una prioritat.
Ara, ara,
mira,
també ja et dic,
m'estàs fent un espòler
de tota la teva entrevista.
No, no,
ara no t'interrompeixo,
explica-ho.
Bueno,
nosaltres tenim fàbriques
a Europa,
a Amèrica i a Àsia,
concretament a la Xina,
no?
Quina diferència.
Em sap greu
i em fa enveja.
Quina diferència.
I clar,
quan ja explico
les experiències
que he tingut a la Xina
que són realment
extraordinàries,
generalment els anti-xinos,
que tinc amics anti-xinos,
clar,
però és que allà
són tots uns esclaus,
mentida podrida.
El que em diuen això,
em pregunto,
tu has anat mai a la Xina?
No,
dic,
vés-hi, doncs.
No,
vés-hi,
primer vés-hi.
Fica-t'hi dintre,
va haver-hi una escena de turisme.
Vés-hi
i després,
quan tornis,
m'ho expliques.
I els xinos,
jo ho comparo una miqueta,
simplement,
com era Espanya
fa 60 o 70 anys,
no cal anar més lluny.
Jo me'n recordo perfectament,
nosaltres anàvem al col·legi
el dissabte al dematí.
I que érem menys feliços.
Doncs jo no sé si érem
més o menys feliços,
llavors,
però que érem feliços
ho ho asseguro.
I jo me'n recordo
el dia que el meu pare
va parar de treballar
els dissabtes a la tarda.
I que érem menys feliços.
No.
Doncs els xinos,
escolta,
canten i ballen
i s'ho passen de conya
i pengen.
Nosaltres ens hem trobat
amb casos espectaculars
d'un enginyer
que va marxar
de la nostra empresa
perquè no el deixàvem
treballar els dissabtes.
Perquè legalment allà
l'horari és de dilluns
a divendres.
Mentida podrida.
Tothom treballa el dissabte.
I se'n va anar
perquè no el deixàvem.
Nosaltres fèiem
l'horari correcte
de dilluns a divendres.
I va dir que no,
que se'n va
perquè volia treballar dissabte
i a casa nostra no volia.
I al cap de sis mesos
va tornar
perquè va dir
que les altres empreses
no el tractaven tan bé
com nosaltres.
Nosaltres teníem
molt bon ambient.
I va tornar
amb la condició
de treballar dissabte.
I jo vaig arribar
a la conclusió,
això ja,
fins aquí són fets.
La conclusió meva,
correcta o incorrecta,
és interpretació meva,
és que aquell senyor
segurament vivia
en uns blocs
d'aquells edificis
que tenen els xinos
que són de 40 pisos,
50 pisos,
i devia ser
el gandul de la comunitat.
O sigui,
estava mal vist.
Un senyor
que no treballa el dissabte
està mal vist.
Aquest no és un tio
de fiar
perquè no treballa dissabte.
O sigui,
la cultura xinesa,
a diferència d'aquí,
valora molt el treball.
César,
veus com ets un visionari?
T'explico l'espoiler,
eh?
Jo ho tinc escrit aquí.
Dic,
César,
tu tens empreses
a USA,
a Xina,
a Hongria,
etcètera,
la globalització.
I la pregunta era,
quines diferències
i singularitats
de treball
trobes en cadascun
dels països?
M'haig afat la pregunta.
I see trees of green,
red roses too.
I see them bloom
for me and you.
And I think to myself,
what a wonderful world.
I see skies of blue
and clouds of bright,
the bright place today,
the dark,
the sacred night.
and I think to myself,
and I think to myself,
what a wonderful world.
The colors of the rainbow,
so pretty in the sky,
also on the faces
of people going by.
I see friends checking hands,
saying how do you do?
They will sing,
they will sing,
they will sing,
that I love you.
I hear babies cry,
I want to do.
I want to do.
I want to do.
I want to do much more.
Than I never will.
And I think to myself,
what a wonderful world.
is there a night.
is there a night.
Is there a night.
You know miss a little lady.
You love you.
Is there a night.
Who you,
you go wild.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
just abans!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ja no diré bona gent, gent bona
per treballar
costa
i gent bona n'hi ha tot al món
amb quantitat no
el que t'he dit
els has de buscar amb un candil
jo diria que en el món
hi ha més bona gent que gent bona
mira el que et dic
però el que passa és que hi ha
els que són dolents són molt dolents
també
en tot arreu, en totes les fetes
sí, una vegada
vaig sentir un senyor que deia
es prenia com que a la Xina hi ha molta gent
que és veritat
fan més soroll 10 xinos que criden
que 100.000 que callen
efectivament, això és així a tot arreu
n'hi ha que fa molt de soroll
trobar gent bona costa
es poden trobar
el problema també a vegades és el preu
i la disposició
a treballar
perquè l'entorn social mana molt
també
què vols dir amb això?
mira
matitza-ho
matitza-ho
primer el preu
bueno, doncs
ja us podeu imaginar
que un enginyer a la Xina
costa molt menys que un enginyer a Europa
o que als Estats Units
i als Estats Units costa més que a Europa
per tant avui dia
sigui competitiu als Estats Units és molt difícil
molt difícil
sobretot quan s'ha de competir amb tot el món
i als Estats Units
té un problema greu amb la indústria
estan intentant reindustrialitzar
és molt difícil
per què?
doncs perquè els salaris són altíssims
i no hi ha tanta gent bona
i no hi ha tanta gent bona
n'hi ha
també n'hi ha
però
ara ja parlo
ja no d'enginyer
parlo
dels de sota
dels de sota
això sí que jo
no diré dels turistes
dels que porten el toro
no dic dels toreros
parlo
entre el torero
i l'enginyer
hi ha un substracte important
i als Estats Units
ho tenen
una mica difícil
magre
aquí ho tenim a mitges
i a la Xina
ho tenen fabulós
m'explico
als Estats Units
hi ha molt poca gent
de nivell
que en diríem els EFPs
tècnics
el que en diuen
VOTEC allà
parlo del nostre país
parlo concretament
de Catalunya
també passa
a Catalunya sí
però estem millor que als Estats Units
però hi ha una manca d'EFPs
hi ha una manca
i que són gent
crucial
crucial
entre el torero
i l'enginyer
hi ha una franja important
són gent absolutament crucial
i no estan mal pagats
a més
m'aprofito per fer una
cunya publicitària
per si hi ha algú
que ens escolta
i considera la possibilitat
de fer-se EFPs
cobren bé
cobren bé
perquè són importants
i perquè no n'hi ha tants
és clar
és que en un temps
no per fer demanda
a la Xina
a la ciutat
nosaltres estem
he visitat
unes quantes ciutats
però el que més conec
amb moltes limitacions
és la ciutat
on estem nosaltres
és una ciutat petitona
de dos milions i mig
això és petit
això és petit
digueu el nom de la ciutat
i a prop d'on d'estar
Buhu
Buhu
Buhu
a la província
d'on Huy
que és una província
suposadament pobre
uns 350 quilòmetres
de Xanghai
això
doncs
de fet
on estem nosaltres
era un suburbi
de Buhu
el nostre suburbi
era només de 750.000 habitants
això sí que és
això és un poblet
de mala mort
en el nostre poblet
de mala mort
hi ha una escola
d'EFPs
potser n'hi ha més
jo en vaig visitar una
que hi anaven
no sé si hi ha
5.000 estudiants
tenien tres naus
brutals
de 150 metres de llarg
per 30 d'ample
on hi havia tres nivells
primer el nivell
màquines elementals
tradicionals
perquè els estudiants
aprenguessin
les màquines tradicionals
un torn
no automàtic
un torn
caric
una fresadora
etcètera
després les màquines
ja amb control numèric
i després les màquines
més programades
top del top
del top
jo em vaig quedar
que ha retivat
i això no he vist mai
i tinc molt bons amics
a Alemanya
que a Alemanya
tenen una gran tradició
de GNFP
una gran tradició
i he estat
bueno
són amics meus
una fàbrica
on va anar
un dels presidents americans
a aprendre
com eren
a l'EFP
a Alemanya
o sigui
ho tenen bé
però tot i així
un joc de crios
comparat
amb el que he vist
a la Xina
aquella escola d'EFP
tenia el terra
més net
que un quiròfan
hi havia 6.000 nanos
amb una població
de 750.000
allò
és un sorro
de gent bona
és bestial
en el polígon industrial
on estem nosaltres
el polígon industrial
de la ciutat petita
devia fer
no ho sé
jo diria
uns 5 per 5 quilòmetres
i una mica més petit
que el Barcelona
el polígon industrial
d'allà dintre
hi ha una escola d'enginyers
no feien enginyers
de coses molt esotèriques
mecànics i elèctrics
6.000 estudiants
quan els vaig anar a visitar
em rep la directora
de l'escola
per cert directora
a la Xina
les dones
són igual que els homes
exactament igual
una senyora
la xineta tradicional
baixeta primeta
vivaratge
el primer d'August IV
diu
així que vostès
es venen a establir aquí
miri
nosaltres tenim aquí
6.000 estudiants
tinc 400 professors
200 són acadèmics
i 200 són d'indústria
a quants professors
en portarà vostè
i quants estudiants
li puc enviar
per fer pràctiques
això va ser
abans d'entrar
dintre l'escola
com diem els altres
per fer boca
això va ser
abans d'entrar
això a la porta
a la rebuda
abans d'entrar
a les sales
i començar a parlar
extraordinari
ara en dius això
la Xina
una de les moltes
converses que hem tingut
i de les anèndotes
hi ha una
que ho diré
i si la vols explicar bé
o no
però és que a mi em va
impactar
per veure
i seguint el fil de l'ú
t'expliques
el que és Xina
i m'explicaves
oi Ferran
hem detectat
dues persones
a l'empresa
que ens estaven
com dius
fent la pirula
no sé què
un a un xino
això va ser un amic meu
el que em va portar
en aquesta ciutat
veus
això
explica'ho
perquè és per mi
definitori
de com és un país
i com actua
en aquests casos
això és un
perquè et protegeixen
l'empresa
és una de les moltes
que encara m'ha vingut
aquesta estava
la Xina té coses
molt curioses
i evidentment
no hi ha cap país
que ho tingui tot perfecte
ni que ho tingui tot
molt malament
sempre hi ha coses bones
però la Xina
a mi m'ha fet dubtar
de moltes coses
perquè clar
jo aquí intento
ser el més ètic
que puc
entre altres coses
per convicció
i perquè m'he adonat
que amb l'ètica
es va bé empresarialment
també
però clar
una de les coses
que et qüestiona
sempre és
quin és
el millor sistema
de governança
d'un país
és la democràcia
o és la dictadura
o se li diu
un guàrdia
quina bestia
és el moment
calmem-nos
com a científic
encara em considero científic
no t'has d'esgarrifar
mai de res
ho has d'analitzar tot
òbviament
des d'un punt de vista ètic
la democràcia
és el més lògic
és el més raonable
però clar
la democràcia
representa
que mana el poble
que és lògic
però clar
quina és
la mitjana
de coneixements
del poble
tenen capacitat
per poder decidir
sobre coses importants
si són incultes
amb economia
o amb ciència
doncs
és un problema
perquè llavors
resulta que
com ens està passant ara
surt el populisme
la gent vota
en aquell que li promet
més coses
tant si és raonable
com si no és raonable
això és un bon sistema
de governança
clar
anem a la dictadura
malament
clar
la dictadura
fàcilment
es converteix
en un abús
que és
que és una tentació
brutal
però
quan una dictadura
intenta
intenta
sigui
ètica
si és que això és possible
et trobes
amb casos
com això
que us anava a explicar
i què us anava a explicar
doncs
jo vaig estar
buscant
7 o 8 ciutats
a veure on
triàvem per anar
a la Xina
i havíem d'anar
perquè els nostres clients
europeus
tenien fàbriques
a la Xina
és que el trifàcil favor
de venir cap aquí
perquè nosaltres volem
els seus productes
igual que Europa
els pugui a la Xina
bueno, bueno
doncs ja vinc bé
vaig anar buscant
i un bon amic meu
us ho puc dir
el senyor
Pere Alonso
de Fundacions
Miquel Ros
i un fund
d'aquí del Baix Llobregat
que ell ja feia 20 anys
que estava a la Xina
i ens coneixí
em diu César
i diu
para de donar voltes
vine on estic jo
que jo em conec la Xina
on estem nosaltres
està bé
vine i jo et presentaré
i tot parlant
entre mig
em va explicar
aquesta anècdota
que tu et va frapar
diu
escolta
quan vagis a la Xina
jo et presento
pensa una cosa
que jo et presentaré
com una bona persona
tu m'has de fer honor
mai et separis
de la línia recta
no és la meva intenció
diu
però és que és
especialment important
a la Xina
diu
perquè
si tu ets un malandrin
jo perdo la cara
o sigui
si jo et presento
com una bona persona
jo estic posant
el meu prestigi
amb escac
a favor teu
d'acord
diu mira
jo ja porto
m'explicava ell
20 anys a la Xina
vaig cada mes
a la fàbrica
a la Xina
o sigui
a Xangai
i l'aeroport de Xangai
és com casa seva
i he entrat
11 vegades
cada any
prenia un mes
de vacances
diu
i una vegada
entro allà
a l'aeroport de Xangai
vaig a passar passaports
com sempre
i el senyor
del passaport
se'm mira
i el senyor
seria tan amable
d'acompanyar-me
i diu sí sí
clar
no es faltaria
i el senyor
surt de la garita
pum pum pum pum pum
se m'emporta a cavallar
amb una habitació petitona
segui segui
una tauleta
i m'assec
se'm posen dos senyors
endavant
fan una pregunta
dos preguntes
tres preguntes
deu preguntes
deu minuts de preguntes
vint minuts de preguntes
al cap de veient minuts
m'entren dues persones més
diu
t'explico la història curta
dues hores i mitja
de preguntes
diu jo ja
ja no sabia què passava
estava suant
no sabia
per què dimonis
anava l'assunto
al cap de dues hores i mitja
em diuen
vostè no sap res
què vol dir
que no sap res
vostè sap el que passa
a la seva fàbrica
diu clar que ho sé
si ho haig d'estar
el mes passat
no no
si percebem perfectament
quin dia va entrar
quin dia va sortir
sabem tot
vostè no sap
el que passa
a la seva fàbrica
com que no
diu
vostè sap
que el seu director
espanyol
i el codirector
xinès
obren la fàbrica
fora d'hores
i produeixen pel seu compte
i posen al mercat negre
això
o què diu
no pot ser
diu
no em digui que no pot ser
ja ho hem verificat
i és
el que volíem saber
era si vostè ho sabia o no
i hem conclòs
que vostè no sabia res
diu
jo em vaig quedar blanc
diu
em va dir
miri
nosaltres no volem problemes diplomàtics
a l'espanyol
no li farem res
faci vostè el que cregui
dient
del xinès ens n'ocupem nosaltres
passi-ho bé
passi-ho bé
vaig sortir de l'aeroport
quan vaig arribar
a la fàbrica
tres hores més tard
mai més
s'ha sabut res
d'aquell xinès
jo no sé el que va passar
mai més s'ha sabut res
del xinès
això és la Xina
de la mateixa manera
quan nosaltres vam estar
per signar
el contracte
els xinesos són
tremendament estrictes
i va ser curiós
explica-ho
el contracte
per construir la fàbrica
per construir la fàbrica
que allà
has de comprar el terreny
que no el compres
te'l
cedeixen per 50 anys
allà
de moment no el deixen comprar
aquí jo estava preocupat
dic
escolti
d'aquí 50 anys
em foten fora
i no es preocupi
si vostè fa bona feina
continuarà
no pateixi
t'has de creure'l
no pateixi
escolti
jo vull dir un tros de paper
aquí
si el que no està posat
un tros de paper
no t'ho cabra
i això de tenir el vol
i no tenir el sol
és patir
exacte
i ara t'ho diuen
i amb el temps
vaig comprenent que sí
que és veritat
que mentre facis les coses bé
no pateixis
i bueno
aquí venien
va començar la reunió
i
al cap de 5 minuts
em vaig adonar
aquella gent
tenien ordre
que allò
es signava aquell dia
s'havia de signar
estava claríssim
veies
amb les actituds
amb les preguntes que feien
estava claríssim
i les nostres posicions
estaven molt separades
per què?
doncs perquè nosaltres
ja el vaig aprendre
del meu pare
d'escolta
quan hagis de fer una fàbrica nova
compra molt de terreny
per què?
perquè començaràs
amb una fàbrica petitona
i ja tens espai
per anar creixent
creixent
creixent
creixent
perquè si compres
un terreny petit
el dia que l'omples
com que ja tens veïns
a banda i banda
estàs fotut
no pots créixer més
per tant compra terreny
que a fi de comptes
no és tan car
són molt més cares
les màquines
i que tinguis espai
per créixer
ah
a la Xina
no t'ho deixen fer
el govern
els hi prohibeix
fins i tot
els administradors
del polígon industrial
que podrien tenir
moltes ganes
de donar-me
més terreny
no ho poden fer
perquè se'n van a la garjola
o segons com
els hi va la vida
al tanto
no es poden sortir
de la ratlla
i allà
hi ha la norma
no es pot especular
amb el terreny
és a dir
tu presentes
un projecte
d'una fàbrica
de 10.000 metres quadrats
i has de comprar
el sol equivalent
per construir
no pots comprar
30.000
pensant
que construiràs
et donen
ampliaràs
et donen
determini
per ells
6-7 anys
ja és molt llarg
més enllà
no et poden donar
i jo deia
escolta
llavors no compro
i els veies patir
és que no compraré
i dic escolta
no es preocupi
que tot ho arreglarem
no no
a mi no em vinguin
que m'ho arreglarem
no no
escolta
jo no sé
com són vostès
i he sentit històries
per a no dormir
de la Xina
jo el que no vegi
clar
si no ho veig
clar
no signo
quan vam veure
que jo era molt seriós
i que si no ho veia
clar no signava
aquella gent van dir
aquests són seriosos
i a partir d'aquí
va ser un esforç
titànic
per part seva
per arribar-me a convèncer
que el que m'estaven oferint
m'aniria molt bé
i seria suficient
i vam tenir
unes situacions
curiosíssimes
us explico dues anècdotes
si em permets
m'hauràs de fer
dos programes més
per poder explicar
dantes coses
ho has dit tu
ja està
ja està
vindràs aquí
amb un altre programa
doncs
què passava
em diuen
jo
clar
intentant
aconseguir més terreny
més espai
és que no me'l podien donar
i ells em diuen
no es preocupi
que vostè
amb aquest terreny
que li dono
dos hectàrees i mitja
una mica més
que no està malament
però clar
era poc
són dos
dos i mig
estàdies del Barça
exacte
dos estàdies i mig
del Barça
però és que les nostres fàbriques
comprem d'entrada
entre 3 i 4 hectàrees
i acabem omplint-ho
o acabem omplint
al cap de 25 anys
la casa ja té
quasi 75 anys
o sigui
ja en tenim
7 o 8 de fàbrica
o sigui
sabem de què va
jo dic
escolta
i a veure
és que no hi cabrem
i li vaig a la pregunta
a veure
digui'm quina és
l'ocupació màxima
que tinc del terreny
per a veure
com
de quina mida
puc fer la fàbrica
aquí hi ha
una ocupació màxima
generalment a Espanya
és de l'hora
d'un 60%
o sigui
tu no pots construir
tot el terreny que tens
has de deixar un espai
i l'home em contesta
diu
mínim un 100%
i jo
poso-me uns ulls així
molt grans
i dic
no ens entenem
no ens entenem
clar
el senyor
anàvem traduint
clar com que jo no parlo xinès
i ell parlava un anglès
molt macarrònic
dic a veure
escolta
no no
miri
això és el terreny
he de posar la fàbrica
he de tenir carrers al voltant
i dic
home clar
per anar als bombers
i que això
això per anar als bombers
i tot això
doncs torno a fer la pregunta
quina és l'ocupació màxima
que puc fer
i em torna a contestar
mínim un 100%
jo poso cara
de desesperació
dió
hòstia no ens entenem
això va molt malament
i l'home
calma
esperi
tranquil
home tranquil
no se solfori
diu
a veure
miri
el 100%
és suposant que vostè
edifiqui
menys de 8 metres
d'alçada
si vostè edifica
més alçada
ja només té
l'obligació
de fer un 50%
ara les teves fàbriques
s'han convertit
en 10 metres d'alçada
mínim
sí
la seva fàbrica
fa més de 8 metres
i la nostra fàbrica
més de 8 metres
només
està obligat
a edificar
mínim el 50%
o sigui
la màxima ocupació
no me la van dir
vaig entendre
que si volia fer
una fàbrica
de 30 pisos
endavant
però el que no em farien mai
seria donar-me més terreny
de l'estrictament necessari
espera
que la cosa continua
quan anàvem negociant
em surt a l'Ibi
una cosa que allà
li diuen
no me'n recordo com
però l'equivalent de l'Ibi
d'aquí
a l'Ibi
d'aquest terreny
eren 80.000 euros l'any
jo em vaig quedar sobtat
dic ostres
per estar a bujó
a la quinta porra
80.000 euros l'any
dic escolti
dic déu-n'hi-do
venteu amb la forca pallera
aquí
eh
tranquil
calmis
calmis
dius escolti
vostè pensa
fer una fàbrica
i com a clar
perquè es pensa
que estic aquí
vostè fabricarà
sí home sí
vostè pagarà impostos
els que toqui
diu
miri
conforme que vostè
vagi fabricant
i vagi pagant impostos
cada impost
que
que vostè paga
es descompta
d'aquests 80.000
de manera
de manera que
quan vostè paga
80.000 euros
d'impost
a Líbia
és zero
zero
em vaig treure el barret
dic escolti
vostè s'ho fa molt bé
igual que Espanya
vaig pensar
que m'explico
si vostè produeix
si vostè ve a fer feina
el terreny és gratis
si vostè ve a tenir
un tros de terreny pervers
i pot especular
pagui 80.000
si vostè me'n demana molt
simplement no l'hi dono
perquè el millor
vaig a la presó
o potser em maten
llavors jo em pregunto
quin és el sistema
més eficaç
per portar un país amunt
i fa pensar
queda per un proper
programa
queda per un proper programa
ja te l'encapçalo
política industrial
a Catalunya
Espanya
Europa i al món
aquí és un valor important
perquè
m'agradaria
que per no fer-nos
apassats amb els oients
o reiteratius
no apassats
canviem
totalment de tema
i ara parlarem
de l'altre
César Molins
el que ens doni
de temps
tu has estat a la NASA
no
he estat
a Estats Units
però ets enginyer nuclear
i a un laboratori
a un laboratori nuclear
sí
t'he dit tu has estat
tu has viscut
de prop el que és la NASA
has estat a un laboratori nuclear
explica'ns
com va anar
què feies
i com veus
esbussant
el tema de l'energia
que és un tema
que el tinc també
una pregunta
perquè no
no em puc estar
demanar-te
que ens donis
la classe magistral
d'un tema
que t'apassiona
com a mi
que és l'energia
i més concretament
la teva especialitat
l'energia nuclear
tot això dona
pel programa
però
pel següent programa
però ara explica'ns
la teva experiència
home
extraordinari
també t'aniria per dos programes
clar
potser perquè sóc vell
i he tingut moltes vivències
me n'han passat moltes
ja vaig
fer enginyeria industrial
aquí a Barcelona
amb tècniques energètiques
amb tècniques energètiques
vol dir que vaig estudiar
globalment
totes les energies
la hidràulica
la eòlica
la fotovoltaica
sense aprofundir-se en cap
però vas
exacte
havíem fet una repassada
de totes
i són totes
molt maques
la meva preferida
és la hidràulica
perquè el meu pare
va néixer a Pont de Suèr
i m'he recorregut
em sembla que tots
els pantanos i preses
que hi ha a la riba gorsa
i m'apassiona
i sempre que puc
quan vaig a visitar alguna
si em deixen
però quan vaig acabar
la carrera
vaig dir
ostres
amb el que he estudiat
jo crec que va millor
és la nuclear
i vaig anar a fer
el màster
i el doctorat
als Estats Units
he de dir
que el meu pare
no va haver de pagar
quasi ni un euro
ja vaig sortir
amb una beca d'aquí
beca Fulbright
que era molt restrictiva
en aquella època
però que això
ho pagava completament
un acord
d'educació
entre el govern americà
i l'espanyol
no sé qui pagava
si l'un o l'altre
però era un acord
entre els dos governs
però així que vaig arribar allà
ja vaig tenir una beca
de la universitat
per estudiar
i després
tot el doctorat
vaig estar becat
i qui em becava
doncs em becava
un milionari americà
un milionari americà
que
doncs
va venir un bon dia
a la universitat
i va fer un xec
em sembla que em va dir
de
5 o 6 milions de dòlars
que tu el coneixies
el vaig conèixer
el vaig conèixer
això
el vas explicar
primera cosa
fixeu-vos com deuen ser
les lleis de mecenatge
als Estats Units
clar, aquell senyor
a part que fos bona persona
que suposo que ho era
doncs segurament
s'estalviava impostos
si ell donava beques
però clar, les beques
ell deia
s'ha de donar beques
per bons projectes
per la humanitat
i en aquella època
ell va decidir
becar
el departament d'enginyeria nuclear
de la Universitat de Florida
perquè hi havia una sèrie
projectes, un dels quals vaig estar-hi jo
fixeu-vos en una cosa curiosa
també, aquest home
el vaig conèixer
li van dedicar una biblioteca
vaig anar-li a agrair
el pagament que havia fet
per la meva tesis
jo vivia d'allò
em pagava a la universitat
i em pagava a la vida
o sigui, tenia suficient com per viure
i li vaig preguntar
dic, escolta
i dic, vostè que deu saber
bastantes coses de la vida
què és més important
sigui un gran tecnòleg
o sigui un bon financer
diu, miri
lamento el que li diré
jove
s'ha de ser les dues coses
perquè si és un gran científic
però no sap què de finances
passarà molt de temps
i no farà un duro
i si sap de finances
però no sap de ciència
li fotran el pèl
i no sabran posar les perles
per tant
ha de fer les dues coses
ho compren
diu, miri
li posaré un exemple
diu, jo he fet molts diners
a base de treure
no me'n recordo què treia
si ruteni
o alguna cosa rara treia
de les...
ruteni és una terra rara
si una cosa rara
treia alguna cosa rara
d'aquestes
de les sorres
de les platges de Florida
diu, un dia
vaig tenir un problema
molt seriós
molt seriós
i els meus enginyers
no se'n sortien
i com que no se'n sortien
dic, escolta
anem, anem
traiem l'artilleria pesada
vaig agafar el telèfon
i vaig trucar
a Don Alberto
dic Don Alberto
diu, si home
Don Alberto Einstein
el vaig telefonar
i Don Alberto Einstein
em va resoldre el problema
diu, però escolti
que per parlar amb el senyor Einstein
se la devia de saber entendre
eh
di jo
l'havia de saber entendre
i el vaig entendre
em va quedar clar
que aquell senyor milionari
era un gran científic
també
bueno, tornem allà
vaig estudiar
enginyeria nuclear
sobre reactors nuclears
vaig acabar de conèixer
molt bé el que és
i vaig convèncer
que realment
és la millor solució
per a l'energia
de la humanitat
i una cosa molt important
la humanitat
necessita energia
el progrés
i el benestar
necessiten energia
ens agradi
o no ens agradi
i si volem fer-ho
tot a base d'estalvi
ens estem equivocant
no vol dir
que no que hem d'estalviar
clar que hem d'estalviar
però l'estalvi
t'estalvia
un percentatge
un cert percentatge
no un 70
un 80
un 90
t'estalviarà
un 10
un 15
has de saber generar
has de saber generar
i la nuclear
doncs resulta
que és la més neta
la més ecològica
ens han estat
venent unes pamemes
horroroses
durant molts anys
escolta
és fantàstic
l'altre
maló obert
per quan tornis
parlem d'això
simplement
perquè els oients
recordo una de les moltes anèdodes
que tu m'explicaves
estigui en el cas
de la teva estada
als Estats Units
que tu em deies
Ferran
als Estats Units
m'han obligat
a matricular-me
de filosofia
és correcte
bé
en certa part
sí
perquè volen
que els enginyers nuclears
o científics
tinguin una vessant
totalment
diferent
acadèmica
del que ells
practiquen
o fan
és correcte això
sí
t'explico
una cosa molt curiosa
o sigui
als Estats Units
i la meva memòria és fatal
quan fas un doctorat
i això jo no ho sabia
quan vaig anar
doctorant-me en enginyeria
bé
doncs resulta
els meus germans
se n'en fotien també
perquè em van doctorar
en filosofia
és filosofi doctor
ja t'en fotut
diu
no saps
no t'has enterat
ni que anaves a doctorar
t'has doctorat en filosofia
i bueno
què passa
als Estats Units
tots són doctors en filosofia
excepte tres doctors
doctor en lleis
doctor en medicina
i doctor en educació
tots els d'altres
són en filosofia
i llavors tu pots ser
doctor en filosofia
amb matemàtiques
amb literatura
amb el que et doni la gana
bueno
d'acord
això és el títol
ja està
és el PhD
però resulta que
per cert
el PhD
almenys a la Universitat
on jo estava
els altres no el conec
però deuen ser iguals
t'exigien
a banda del teu tema principal
de recerca
havies de tenir
això és el tema
el major
havies de tenir un minor
que és un segon tema
de segona importància
que també havies de profundir
bastant
però no tant com el primer
bueno
t'exigien
dos idiomes estrangers
però a més
algun tema
que no tingués
absolutament res a veure
amb el teu camp d'estudi
i això consideren
un senyor
que sigui doctor
ha de tenir
una cultura àmplia
per tant vostè estudi
m'és igual
flauta travessera
poesia medieval
el que vostè vulgui
jo vaig escollir
submarinisme
com que estava
a Florida
vaig dir
ostres aquí l'aigua
deu ser calentona
i vaig estudiar submarinisme
que per cert
em va encantar
però si tu ets pilot
podies saber
sí
i em vaig fer pilot
amb motor
allà als Estats Units
mentre estava a la universitat
perquè jo recordo
abans
jo
em vas convidar
a volar
sense motor
sí
això va ser el primer
que vaig posar a dir
i encara
mira
hi ha un sobreviscut
i estem tots tots aquí
encara hi som
aviam
és tan interessant
el que dius
el que passa
és que el tema
i el temps
no dona per més
el tema sí
massa
i el temps
s'escurça
queda en peu
tornaràs
no te'n vagis
perquè
ara escoltem
fem una petita pausa
la música
i el Josep
i el Joan
que tenen moltes coses
també explicant-se
vinga

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gros.
I això, evidentment, els causarà problemes.
Hi ha una miqueta de pa i peguin,
amb el fet que caure bora més anys,
i per tant la longevetat ajudarà una mica,
però allà hi ha un problema,
que ara ja va al revés.
Han reaccionat,
ara com més criatures tinguis millor,
i ara ja mengem,
ara no ens morim de gana.
Ara hem de romplir el forat que teníem!
els anys que han passat ja han passat.
Però sí que és veritat que les xinoses, entre que són molts
i que treballen molt,
ho tenim dur. Però escolteu,
a veure,
científicament no ens hauríem
de donar per vençuts.
Només cal que treballem com ells.
El futur del gas és que no tenim ganes de treballar com ells.
I aquí sí que tenim un problema.
La Xina no
es menjaria el món si nosaltres
tinguéssim ganes de treballar com ells.
El problema no és que siguin grans, no.
El problema és les ganes de treballar.
Tornem ara, anem al que has dit,
la intel·ligència artificial. Mireu,
no hem de tenir por.
Ai, que ens anem tots a l'atur,
perquè ara només pensar en les màquines. No us preocupeu.
Tots pensem.
Mireu, la intel·ligència artificial
serà un ajut brutal.
Ens ajudarà a progressar
molt més ràpid, perquè
farà molta feina de la que nosaltres també
sabríem fer, potser,
però molt més de pressa.
I a més, els ordinadors
no tenen falles de memòria,
se'n recorden.
Home, a vegades
també els hi salten els pits
i els hi passa alguna cosa
i s'ha de fer un reset, no?
Però, diguem-ne,
poden guardar la memòria
i són capaços de buscar la memòria.
Tenen una capacitat
de busca i de retenció
i de combinació
molt més grans que nosaltres.
Però,
és una màquina.
Ens facilitarà la feina.
No es menjarà la nostra feina.
A veure,
anem a recordar
els grans d'alta-baixos
que hi va haver
quan es va passar dels talers manuals
als talers automàtics.
i d'escoltes,
que això serà
el fi de la humanitat.
Doncs no.
El fi de l'indústria tèstil,
el treballador.
Ara resulta
que tenim samarretes
a punt de bala
i pantalons a punt de bala
i més barats que vans.
I més ben fets.
I més ben fets.
Doncs el mateix.
O sigui,
internet.
Sí,
internet.
Una revolució
que ens pensàvem
que és un menjar.
Jo vaig estar
en una taula de treball
que havia convocat
el president Pujol
fa una pila d'anys
sobre el futur de Catalunya
i jo estava
a la taula
de l'indústria
i el president
de la taula,
el senyor Gabriel Ferreter,
deia que
en el futur
la indústria
no existiria,
que tot seria internet.
I jo estava
en desacord amb ell.
Vaig a dir,
senyor rector,
ho sento,
però no.
Vostè,
ni jo,
no anirem a treballar
muntats a sobre
d'un programa.
Anirem amb un cotxe
i portarem sabates
i menjarem patates
o trossos de carn.
O peus de porc.
O peus de porc.
Exacte.
Mentre hi hagi porcs.
Per tant,
escolti,
l'internet
serà un gran ajut.
És un ajut brutal.
Avui dia
no entendíem
el món
sense internet,
però no deixa
de ser un ajut.
la intel·ligència artificial
serà un gran ajut.
Canviarà el món
sense cap mena de dubte
que canviarà el món.
Cap a millor.
Per què?
Perquè ens ajudarà
a fer les coses
millor i més ràpid.
Però,
que ningú s'enganyi.
I a partir d'ara,
escolta,
tots,
de panxa al sol
i a la platja.
No, escolti,
el que faci això
no fotrà res.
Haurem de seguir treballant.
Moltes gràcies.
Doncs esperances.
I això va i ja també
dono per un programa sencer.
Vol dir que ja
imagina't el que pot donar, no?
Bé,
avui
no em ficaré
amb masses
complicacions
ni històriques
ni geogràfiques.
Faré una mica
de curiositats,
3 o 4
que tinc apuntades per aquí,
partint de la base
d'aquesta parauleta
que ens ha ensenyat avui
el Ferran
de Barcelona.
Serendipia.
Però abans
voldria posar
una mençó.
Endavant, Carles,
sisplau.
D'acord.
Vols provar això
de fer aquest?
D'acord, fes-ho, no?
Poni això
i després això, no?
Fes-ho, no?
No, sí.
Fes-ho, no, ara.
Sovint em sento atrapat
pel meu propi malson
i tinc ganes de cridar
cada dia en algun lloc
S'ho ve d'encento enganyat
S'ho ve d'encento enganyat
S'han perdut
pintant grafitis
en les seves parets
Molta gent
que es troba sola
Cada dia
en algun lloc
puja el tren
de mitjà enganyat
S'ho ve d'encento enganyat
Quan em veig
i no el mirar
No tinc prou
en somiar
Necessito desfer-me
d'aquest pes
que m'ho ve d'encento enganyat
Hi ha sirenes
que estan cantant
La llegenda
d'un vent mariner
Molta gent
que es troba sola
Cada dia
en algun lloc
puja el tren
de mitjà enganyat
Si ets lunàtic
i estàs espantat
Si veus els núvols
i estàs deprimit
Si la boina
ja t'ha acompanyat
Cada dia
en algun lloc
pots pujar
el tren
de mitjà enganyat
Estem sentint
el tren de mitjà nit
d'en Carles Sabater
Simplement és un petit homenatge
a un cantant
que va desaparèixer
en 36 anys
i que realment
encara ho recordem
pels que tenim
una certa edat
Bé, entrem
en aquestes
missalànies
el Pep
m'ha dit
que és una parola
correcta en català
jo no ho tenia
massa clar
i simplement
són coses
missalànies
o cavalls de sastre
que és molt més nostrat
si tu vols
La parola és més maca
però es pot dir
tranquil·lament
sense cap tipus
de problema
Doncs bueno
són quatre
i que vas dir
datats
perquè vam passar
moments diferents
de la humanitat
no són massa importants
però són coses curioses
Comencem
3 de gener
de 1943
estem en plena
Segona Guerra Mundial
El sergent nord-americà
Avan I. Magí
participava
en un rei taeri
a la ciutat francesa
de Saint-Nazaire
on hi havia
una important
base alemana
De sobte
el foc anteri
de Benamic
va destrossar
la la dreta
del seu avió
i per allà
va començar a caure
El pilot
va resultar ferit
i mentre lluitava
per posar-se
per a caigudes
una altra explosió
va destruir
el bombarder
Magí
va ser llançat
fora de l'avió
amb flames
sense que hagués
tingut temps
d'acordar-se-ho
per a caigudes
i inconscient
per la conmoció
Però malgrat
que va caure
de 6.700 metres
d'altitud
va viure
per explicar-ho
Al final
de la caiguda
el seu cos
va aixocar
contra el sostre
amb hidrats
en devastació ferroviària
de Saint-Nazaire
Va ser aquest material
dur
pel trencadís
el que va atonoar
la força
de l'impacte
del cos
de l'avió
El jove suboficial
va travessar
el sostre
de vidre
i va acabar
penjat
de les vigues
de desert
que el sostenien
d'on va ser rescatat
per soldats
alemanys
que el van portar
a un hospital
La cama
i el turmell
estaven trencats
Tenia ferides
gravíssimes
al nas
i els ulls
i un braç
semiamputat
A tot això
calia sumar-hi
les 28 ferides
de madrèia
de l'explosió
que havia destruït
el seu avió
Els metges alemanys
van fer tot el possible
per salvar-li la vida
Després de diverses operacions
i de llargs mesos
de rehabilitació
el sergent
es va recuperar
del tot
i va passar
la resta
de la guerra
en un camp de presoners
L'any 1993
avant Magí
va tornar a ser
en desert
per participar
en una cerimònia
en record
dels seus companys
morts
amb aquella incursió
Avui
i gràcies
a la serendípia
tot avió de militar
va lligat directament
a un seient
expulsable
que un cop
fora l'avió
obre-ho
per a caigudes
automàticament
Una altra data
23 de febrer
del 1958
Joan Manuel Fangio
era el millor pivot
del món
Acabava de guanyar
per quart any consecutiu
el campionat
de Fórmula 1
i estava pensant
en retirar-se
de volta competició
Fangio
estava lluitat
a l'hotel
Bencon de La Habana
per disputar
endemà
el campion de Cuba
El dictador
del país
Fulgenzi Batista
havia preparat
una cursa
de bòlits
caríssima
per atreure
els millors
pilots del moment
i fer així
servir com a propaganda
del règim
A la recepció
El millor
el teu de la ciutat
Fangio
estava parlant
amb Sterling Moss
un altre gran pilot
quan se li va acostar
un home ben vestit
li va mostrar
una pistola
discretament
i li va demanar
que l'acompanyés
fora
Allà
el van pujar
amb un cotxe
i finalment
van acabar
en una gran mansió
en un dels barris
més luxuosos
de La Habana
El segrestador
i els seus companys
formaven part
del moviment
26 de juliol
encapçalat
per Fidel Castro
que estaven lluitant
per derrocar
el dictador
Batista
Després d'una estona
a la casa
segrestadors
i segrestat
compartien
molts punts de vista
Amics
potser no tant
Van decidir
canviar a Magatai
per seguretat
i van marxar
a casa
d'una altra camarada
prop d'allà
on va començar
a arribar
gent disposada
a aconseguir
un autògraf
del campió del món
o sigui
tothom sabia
aquesta vegada
En tot moment
Fangio
va estar deslligat
i es coneix
que van sopar
ous ferrats
i patates fregides
com anècdota
L'objectiu
era que abandemà
Fangio no pivotés
i així
el món sabria
que l'havien reptat
Els segrestadors
van proposar
que el corredor
anés a veure
el gran premi
d'incògnit
però el mateix Fangio
va dir
que ho trobava
massa agosserat
Com que ja han aconseguit
l'objectiu propagandístic
van decidir
alliberar-ho
però van pensar
que potser
la policia
de Batista
voldria matar Fangio
per fer caure
el fet sobre
els revolucionaris
El pilot els va dir
que el que podien fer
és alliberar-lo
a la mateixa
ambaixada argentina
i així ho van fer
Diuen
que Juan Manuel Fangio
i Fidel Castro
van ser amics
per sempre més
Dos de març
de 1974
Això ja ens toca
i ja ho hem viscut
a la matinada
a la matinada
d'aquell dia
avui
aviat farà
50 anys
Salvador Puig Antic
va ser executat
pel mètode
del Garrot Vil
però qui va ser
el butxer?
Antonio López
Guerra
Antonio López Guerra
va arribar a la presó
model
de Barcelona
la nit
de l'1 de març
del 1974
per dur a terme
l'última execució
de la seva carrera
la número 24
va instal·lar
el Garrot
a la sala
de la pacateria
i va acabar
en la villa
del joven arquista
al cap i la fi
era la seva feina
l'Antonio
era un tipus
enganxat
a una ampolla
i a uns ferros
el veure
li servia
per fer més passador
el tràngol
d'anar amunt
i avall
per les presons
de la geografia espanyola
on l'enviaven
transportant
un artefacte
conegut amb el nom
de Garrot
de Garrot
perdó
eina a la qual
duia a terme
la feina
per la qual
hi ha estat contractat
pel Ministeri de Justícia
executor de sentències
Bushi
cobrava per la justícia
condemnat-se a mort
ell deia
mato per menjar
potser
era veritat
pel sol que tenia
no?
aquest home
originari d'Extremadura
mitja analfabet
no va trobar
cap estabilitat laboral
que li permetés
menjar
fins que el 1949
quan va ser designat
a l'Audiència Provincial
de Madrid
durant 29 anys
de servei
la pena de mort
va ser abolida
en l'estat espanyol
el 1978
va completar
una llista
de 24 execucions
López
no era el que havia
de fer la feina
a un centre penitenciari
de Barcelona
però l'altre
Bushi
Vicente López
Capote
feia poc
que havia estat
destituït
per
irregularitats
el nostre protagonista
va examinar
a l'espai
on havia de posar
el pau
per sustentar
els ferros
del Garrot
que en principi
era un corredor
de la presó
Antoni López
va arribar a la conclusió
que no era
el millor lloc
per posar
l'aestri
de mort
massa visible
i molt estrat
i va escollir
l'habitació
de la paqueteria
discreta
i allunyada
de les galeries
dels recursos
si heu estat
de visita
es pot visitar
aquesta habitació
que està només
a l'entrada
de la presó
Morel
poc esperava
López
que tingués feina
la darrera execució
per Garrot
natava
davant
1966
i l'indult
podia arribar
no era la primera vegada
que feia un viatge
en bar
beure
i esperar
al cap i la fi
tenia sou fixa
com a funcionari
dietes complertes
i fins a 9.000
pessetes
de l'època
per execució
extractes
de despeses
d'una execució
del 1950
aportava
que cobrava
pel viatge en tren
per la fonda
pels menjars
per l'execució
pels dies
que estava
i
feia rodonir
amb una quantitat
prima per partit
guanyat
com un árbit
no de fer
com un árbit
de futbol
faré això
també
per cap a terra
el 2 de març
de 1974
la model
sembra que
el butxí
no va fer
una bona feina
en Salvador
va morir
d'una ventagonia
el nostre protagonista
va morir
a Madrid
l'any 1986
descansi en pal
Salvador Puig Antic
hi ha cançons
molt dedicades
per exemple
del Lluís Llach
i si canto trist
o el margavilla
del Joan Isaac
i per acabar
anem a l'última
missabània
1979
un conjunt
de fortaveses
esclavistes
distribuïdes
en una franja
de costa
d'uns 500 quilòmetres
entre
Queta
i Bellín
van ser inscrits
per l'UNESCO
com a patrimoni
de la humanitat
l'esclavisme
va ser
sense cap
mena de dubtes
una de les xacles
més excecables
de la història
de la humanitat
el seu ràpid
desenvolupament
durant el segle XVI
de manera
per a beva
a l'establiment
de plantacions
d'emèrica
i aviat
els esclaus
provenents
del golf
de Guinea
van substituir
l'art
com a principal
producte
d'exportació
de la rèpid
el gran negoci
que es va desenvolupar
a partir d'aquells
moments
va portar
a gastin dret
a holandesos
anglesos
dalesos
juntament amb
portuguesos
i espanyols
catalans
que ja eren
a finals
del 7 de 10
tots ells
van construir
forts
al llarg
de la costa
tant per raons
defensives
com per
assistir
al tràfic
d'esclaus
visitar-vos
culpeix
massa patiment
humà
atès que els vaixells
esclavistes
que transportaven
la mercaderia
al nou continent
no es podien acostar
a la rocallosa
costa africana
que havia de transportar
els esclaus
amb petites embarcacions
fins a les naus
principals
amb aquest objectiu
cada fortaleza
disposava
d'una porta
que comunicava
uns calabossos
situats
al pla
més inferior
al nivell
de mar
al costant
del mateix
ozeà
per allà
sortien
les víctimes
en un viatge
en el decurs
del qual
mous
parlien la vida
era
i es deia
la porta
del no retorno
avui
aquest patrimoni
està escampat
entre tres castells
quinze forts
i dos indrets
amb restes
de fortificacions
si voleu anar
i heu d'escollir
us en recomano
el castell
de Cape Coast
l'antiga capital
britànica
i principal
centre esclavista
de l'Àfrica occidental
i com sempre
recordar
la inexistència
al nostre país
de cap monument
commemoratiu
en record
d'aquesta xacla
quan ven ser
un dels més actius
pirates
traficants
mercaders
propietaris
d'assentaments
i presons
al Gualfeinera
propietaris
d'ingenis
esclavistes
pràcticament
a tots els llocs
del món
començant
pel sud
dels Estats Units
hi ha moments
comoràtics
moltes gràcies
vull dir tres coses
anys
Bé, per acabar
dues o tres cosetes
que m'han
flapat
aquesta setmana
una
per exemple
veure
les declaracions
de Bonzué
parlant
de la malaltia
de la beva
al Congrés
dels Diputats
en una sala
de comissions
on només
hi havia
cinc diputats
jo pensava
que els diputats
tenien l'obligació
que el seu treball
era anar
amb aquests jocs
però es veu que no
una altra
la sentència
de Valves
per mi
malgrat tot
em sembla
una sentència
de vergonya
atenuant
per pagar
indemnitzacions
o només
fan
que els poderosos
lògicament
se'n surtin millor
i tinguin
menys penes
i per acabar
ja que estem
parlant
de sentències
voldria recordar
el nostre jutge
de Cap Sabera
que ara està
enfrontat
amb Suïssa
i que sembla
cada mes
quan
s'hi coneixen
antecedents
que havíem dit
a França
en una sèrie de coses
etcètera
aviam si algun dia
podem obrir
aquest senyor
La realitat
considero
que vivim
sota un cop d'estat
ja no és necessari
que els cops d'estat
els facin els militars
ara també
els poden fer
els jutges
i ara
ara
vivim un cop d'estat
fet per un cos jurídic
que és absolutament
hereu del franquisme
i que per tant
si som
en un cop d'estat
no hi haurà
cap amnistia
la ficció
a mi em faria vergonya
que els partits polítics
catalans
acceptessin
una amnistia
que no amnisties
fins a l'últim
dels militants
que es van manifestar
pels nostres indultats
i possibles
i possibles amnistiats
si no aconsegueixen
els partits
els partits polítics catalans
que s'amnistia
que s'amnistia
i voten a favor
que dimiteixin
que es retirin
de la política
som
en un cop d'estat judicial
que de facto és
com un cop d'estat militar
ni oblit
ni perdó
la realitat
supera la ficció
Josep
avui ja veus
a part del César
anem de Serendipia
sí, sí
que Serendipiat
bueno
avui parlarem
una mica
del correu
les cartes
i altres coses
a Barcelona
amb altres programes
havíem parlat
de l'edifici de correu
del carrer del correu vell
on hi havia la primera
estafeta de correus
el primer test
del segle XVIII
també de la dificultat
de llibrar el correu
en certs moments
i en certes èpoques
de l'estació de metro
de correus
una de les estacions
fantasmes de Barcelona
tancada des de l'any 72
i que dimarts passat
es van complir
90 anys
de la seva inauguració
quan vam parlar
de la via
a la Ietana
també va sortir
l'edifici de correus
que té coses interessants
i val la pena visitar-lo
i si és fent
la visita guiada
molt millor
perquè té moltes coses
d'interès
com a curiositat
diré que aquest edifici
ha sortit
en moltes pel·lícules
sèries i anuncis
d'aquí de fora
pel davant
pel darrere
per l'interior
moltes
l'any 1950
ja va aparèixer
la pel·lícula
Apartado de Correus
2001
que passa a Barcelona
i a Correus
surt
i a més a més
de l'edifici
la parada de metro
que espantava
una altra
lo mejor que le puede pasar
a un corazón
el 2009
en aquesta pel·lícula
podem veure a l'interior
el magnífic vestíbul
de l'edifici de Correus
a tres metros
sobre el suelo
un fil del 2020
i representa
a l'edifici
un jutjat de Barcelona
l'exterior és Correus
en canvi
l'interior és l'escola nàutica
aquestes coses
que fan les pel·lícules
quan coneixes una ciutat
per exemple
veus una persecució
d'una pel·lícula de policia
que a Barcelona
que veus que de sobte
està en la meridiana
i després està en el pal
i després
allò està en el...
però clar
això també passa amb les altres
i no ho saps
i no és una crítica
sinó que fa gràcia
quan ets del lloc
i te n'adones
la pel·lícula
Mar adentro
del 2004
tot i que està centrada
principalment a Galícia
doncs té alguna
escenes que passen a Barcelona
i estan enrodades aquí
en una d'elles
Clava Segura
i Francesc Garrido
surten d'un jutjat de Barcelona
i un cop més
l'edifici és Correus
convertit en un jutjat
aquest cop
la pel·lícula Body Armor
aquesta és una coproducció internacional
va ser feta
per canals de televisió
tot està firmada a Barcelona
però al principi
i al final
passen a Nova York
i al final
Correus torna a convertir-se
en un jutjat
en aquest cas
de Nova York
Gran Piano
un thriller psicològic
del 2013
Correus es converteix
en un teatre de Chicago
però en aquest cas
el que surt
és la part de darrere
de l'edifici de Correus
Cambridge Spice
és una ministeri
de la BBC
del 2013
basada en fets reals
sobre un intent
el 1937
d'assassinar Franco
que malauradament
va fracassar
això va passar
a Burgos
la pel·lícula
situa els fets
de Sevilla
perquè deus que
és més típic
i més maco
i Correus
en aquest cas
curiosament
fa dos papers
en un és
un edifici de Sevilla
i en un altre moment
agafat d'una altra manera
és un edifici de Londres
Anacleto
Gente Secreto
aquesta
és el primer
del 2015
i els protagonistes
Immanuel Ades
i David Gutierrez
salten des del pont
cobert
de la part de darrere
de l'edifici de Correus
només és perquè
l'interessa
aquest tipus
d'edificació
d'on salten
no és perquè
tingui res a veure
amb Correus
ni en cap jutjat
ni en cap cosa
a la sèrie
Argentina
Atrapa el ladrón
es converteix
en una entitat
bancària
que és atracada
i a la sèrie H
del 2019
es converteix
en una comissaria
dels anys 60
en aquestes dues
darreres pel·lícules
ni parlem
de l'edifici principal
sinó
estem parlant
de l'edifici
del darrere
i per acabar
Dark Justice
va ser la primera
sèrie americana
d'una
de les cadenes principals
d'aquest cas
la CBS
que va ser rodada
íntegrament a Barcelona
on es va filmar
la primera temporada
de 22 episodis
en coproducció
amb TV3
l'any 1991
que aquí es va titular
quan es fa fosc
i era doncs
un jutge
que
quan no podia
condemnar
se li escapava
d'alguna manera
el delinqüent
ell a les nit
ja s'encarregava
de parlar-lo
va a quedar a escola
també ha sortit
molts anuncis
però això ja
el podem deixar aquí
tornem a la realitat
i reculem
fins al 1148
una miqueta
enrere
Berenguer Ramon IV
necessita diners
per assajar
i conquerir
Tortosa
llavors em demana
els bolgesos de Barcelona
els que col·laboren
els recompensi
cedint els terrenys
un d'aquestes persones
va ser
en Bernat Marcús
que en els terrenys sedits
li va edificar
un hospital
un cementiri
i una capella
de tot això
només en queda
la capella
situada al carrer Cardés
d'aquí
sortia l'antic camí
que anava a França
la via Francesca
en contraposició
de la via Molisca
que anava
cap a les terres islàmiques
Marcús
era un dels homes
més rics de Barcelona
va ser un dels pocos homes
que sense ser noble
intervingui en el consell
com a conseller
del comte Ramon Berenguer IV
i en l'alta política
del país
va ratar la fortuna
del seu pare
que era banquer
i ell mateix
la va fer créixer
era propietari
pràcticament
de tot
de tot
de tot
Collserola
sobre la fortuna
d'en Bernat Marcús
existeix
una llegenda
que explica
com en somnis
se li va aparèixer
un home
que li deia
si vas al pont
de la Hermona
faràs fortuna bona
ah
està bé això
sí
veu que abans
se somiava així
sense rodolins
tant es va repetir
el somni
que finalment
hi va anar
i a l'arribar
es va trobar
amb un altre home
que li va demanar
d'on era
i van anar xerrant
i quan Marcús
li va explicar
que havia fet el viatge
per indicació
d'un somni
aquell home
li va dir
que era una tonteria
que no es pot fer cas
dels somnis
que són un engany
que ell mateix
fa dies
que està somiant
que ha d'anar a Barcelona
a casa d'un tal Bernat Marcús
i a sota l'escala
de casa d'aquest home
hi trobarà un tresor
i no li preguntes res
i llavors
en Marcús
quan sent això
s'acomiada
aquell bon senyor
i cames
ajudeu-me
cap a casa
no t'ho diràs
digue-li tonto
torna a casa
i després d'escavar
allò que ha indicat
sota l'escala de casa seva
va trobar
una olla plena
de monedes d'or
hi ha una altra versió
que diu
que hi ha una olla
de monedes
va trobar
dos figures
d'or pur
una cabra
i un cabrit
però d'un tamany
superior al real
que tenien un valor
doncs molt
molt alt
llegendes
però bueno
no està malament
en Bernat Marcús
això que ja no és llegenda
va establir un servei postal
de caràcter privat
allà al segle XII
com a evolució
de la seva xarxa logística
de missatgeria
que feia servir
per als seus negocis particulars
el centre anoràlgic
de la xarxa de correus
a cavall
era el carrer Carders
molt a prop
del seu domicili
del carrer Moncada
els reis
tenien els seus correus
el Consell de Cent
tenia el seu correu
a la Generalitat
però eren uns correus
particulars
que només servien
per ells i per coses internes
i aquest gremi
va ser el primer correu
obert a tothom
els comerciants
de Barcelona
l'utilitzaven sovint
aquest servei
era un servei
molt car
i només se'l podien
permetre
doncs els rics
perquè moltes vegades
el carter
que portava
la carta
portava només
aquella carta
i prou
un carter
per monocarta
per un monocarta
per un monocarta
era molt al començament
perquè tampoc hi havia tanta gent
capaç de fer cartes
va voler dedicar
l'església
a la Mareu de la Guia
com també es coneix
la capella
Marcús
i la plasta
a l'entrada
va servir
com a punt de sortida
i de relleu
dels cavalls
el segle XIV
a la capella
va passar a ser
la seu de la confraria
dels troters
aquest servei de correus
rebia la benedicció
en aquesta capella
el capellà
venia els correus
que sortien a Barcelona
i abans de partir
també els traginers
en passar per la placeta
saludaven la seva patrona
fent espetagar
la surriaca
el fuet
aquesta tradició
va durar
gairebé cinc segles
i certament
necessitaven
la protecció
de la Mare de Déu
en una època
que en molts camins
estaven plens de fang
no hi havia manteniment
ni senyals
ni indicacions
ni GPS
i a més a més
van duers
per tant
era una feina
de força risc
els hostes de correus
o troters
eren empleats públics
encarregats
de recollir les cartes
i distribuir-les
als correus
als correus
que estaven escrits
al seu hostal
de correus
per fer-les arribar
a la seva destinació
i també repartir-les
repartir les cartes
rebudes i adreçades
als residents
de la ciutat
les condicions
de tremesa
de les cartes
es pactaven
entre el remitent
i l'hoste
no amb el trotter
el Consell de Cent
va dictar
unes normes
molt estrictes
per evitar abusos
per part dels correus
i els hostes
i en cas d'incompliment
o retard a l'entrega
havien de pagar
multes
molt grosses
molt importants
i si calia
dures penes
de presó
la confraria
funcionava
com una mútua
rebien donacions
i aportacions
estipulades
de tots els confraris
i els fons recollits
les destinaven
al manteniment
de la capella
lògicament
la patrona
era molt important
però també
a la protecció
de les viudes
dels orfes
ajudes
als que estaven
malalts
i també
proporcionaven
una sepultura
digna
als que no se la podien pagar
aquesta meravella
de la verxa
de la guia
existe
a la capella
Marcús
que jo recordo
de la caiga
que estava allà
al costat
i tant
hi ha diferents
d'allà
on fèiem
el manteniment
a la caiga
de l'editar
que pujaven
fins a dalt
queren set quilòmetres
i tornaven a baixar
Joan
no enganxaràs
amb un renunci
del pep
no
però
no
no
però
precisament
era la patrona
dels traginers
ella porta el nen Jesús
a la mà
i amb l'altra mà
fa senyala
guia
per on han d'anar
els traginers
o els correus
o qui la té
per patrona
porta molta serindípia
amb les seves històries
ja però no sabia
que aquí
va ser la verxa
de la guia
és com la mare deu
del bon aire
i Buenos Aires
també té a veure
amb aquestes coses
etcètera
ja m'altrauria
el temps
perquè tenim dispat
però
em recorda
les pel·lícules
de l'Oest
dels westerns
que sempre
l'Ui Esmeil
ha estat maltractat
ha sigut un físic perillós
perquè
quan feien
el lejano oeste
o els palaven
o els índios
o els bandolers
i l'Ouels Fargo
encara
jo vaig veure
vaig veure
a la seva seu
a Sant Francisco
i tenien allà una vigència
que vaja
només faltava
John White
i que anaven
amb aquelles
amb aquelles
saques
amb aquelles bosses
de cuiro
però que jugaven
a la pell
que sí
que sí
però és que
és el mateix
és el mateix
en una altra època
en un altres moments
però és el mateix
també tenien
especial cura
dels correus
el que dèiem abans
que estaven
presoners dels serraïns
i altres enemics
perquè abans
havien de passar
per alguns territoris
i els anaven
a portar les cartes
i si patien penes
de presó
se'ls mirava
d'alliberar
sempre i quan
que no fos
per homicidis
robatoris
per culpa d'ells
és a dir
si era per culpa
de la feina
se'ls ajudava
si no
ja s'ho farien
tot això
es va mantenir
fins a la mort
de Ferran el Catòlic
el 1516
l'adveniment dels Òstries
en Carles I
va donar
als Tassís
una família
d'origen llombar
concretament
a Francesc de Tassís
el càrrec
de Mestre de Postes
i de Correus
que ja tenia
a Castella
el Monopoli
i li va donar
el Monopoli
per tota la corona
la confreria
catalana
va demanar
ajuda als consellers
de la ciutat
per mantenir
els seus càrrecs
i el 1521
el virrei
Pere de Cardona
els va retornar
la seva feina
malgrat tot
els Tassís
van anar seguint
intentant
tenir el seu Monopoli
que ja el tenien
doncs
pel centre d'Europa
i no volien renunciar
i aquest plet
va durar
un segle i mig
l'any 1676
Jaume
Cortada i Sala
Baró de Maldà
va ser anomenat
Correu Major
de Catalunya
perquè aquest venia
de la banda
dels Tassís
i bueno
llavors la cosa
va quedar una mica així
però
aquest senyor
era el besavi
d'en Rafael
de Mati Cortada
el Baró de Maldà
el tot
el famós
Calaix de Sastre
com i salària
que dèiem
el Calaix de Sastre
veus com
tot
tot
la Són
en Dipi
amb aquesta
manera
els Tassís
van passar
a tenir
una participació
més gran
a la gestió
del Correu
de Catalunya
però l'arribada
dels Borbons
tot això
ho va acabar
el Correu
va passar a ser gestionat
directament
per la Corona
Espanyola
ara que el Correu
o més ben dit
la carta
gairebé desaparegut
es fa difícil
d'imaginar
el poder
que tenien
els Tassís
que controlaven
les comunicacions
postals
de quasi tot
el continent europeu
i fins a l'arribada
del Talegres
segles després
el Correu
era el mitjà
de comunicació
més important
sense cap mena
de competència
encara ara
són una de les famílies
més riques del món
però la capella Mercús
i ara què has de dir
que no ho saps?
no
on es van reinventar
no ho he buscat
no he buscat
alguna cosa
a Alemanya
quan vaig viure
i encara avui
encara
però el període
hi havia una baronesa
que va tornar en taxis
que encara
parlo dels anys 90
encara tenia
tots els drets
de gesells
de Correus
perquè era hereditari
eren els que van crear
Correus a Alemanya
torn en taxis
però això
el Carles I
d'Espanya
cinquè de Alemanya
doncs
per això
perquè tenien
l'exclusiva
pràcticament
de tot el Sacre Imperi Romà
d'Europa
sí, sí
però la capella Mercús
és l'edifici més antic
d'Europa
vinculat al Correus
ells serà molt importants
però nosaltres tenim això
que cal
i hi ha una llegenda
una llegenda
que no està ben dita
però que diu
que la paraula taxi
ve dels taxis
però no és veritat
taxi ve del taxímetre
com si anava
de Cinematògraf
molt bé
però bueno
les coses
si no n'he bé
no havent trobat
o si no havent trobat
serveix
perquè anem a explicar
les coses que aprenem aquí
la capella Mercús
hem dit això
que era
l'edifici més antic
d'Europa
vinculat al Correu
ara parlem una mica
de les cartes
encara tenim nosaltres
tots els que estem aquí dintre
memòria
del que és una carta
com es fa
i com s'escriu
potser ens costaria més
recordar l'última
que vam escriure
perquè això ja
és una cosa
que s'ha perdut molt
aviat hi haurà
generacions
que sabran
de les cartes
únicament
pels record
de les que van escriure
als reis
quan érem petitons
altres
que recordaran
haver escrit
una carta a algú
però no pas a mà
directament de l'ordinador
i com a molt
potser van fer a mà
al sobre
i entemo
que la intel·ligència artificial
aviat ens posarà
en contacte
mitjançant videotrucada
directament
amb els reis d'Orient
o el Pare Nadal
en qualsevol
de les seves inscripcions
Sant Nicolau
Santa Claus
Papa Noel
o qui vulguis
nosaltres
que encara sabem
de la il·lusió
d'enviar o rebre
una carta
doncs parlem-ne
una miqueta
deixem enrere
les tabletes
d'argila
de fusta
plom
pedra
el papir
o el pergamí
només com a curiositat
esmentarem
que a casa nostra
tenim una de les més antigues
cartes que es coneixen
és la nomenada
carta comercial
d'Emporion
es tracta
d'una carta comercial
grega
amb inscripcions
sobre una làmina
de plom
es va trobar
enrotllada
durant les excavacions
del 1985
al sector nord
d'Empúries
dins d'una habitació
és de forma rectangular
i amb les vores
molt fetes molt bé
per la qual cosa
es desconeix
la longitud exacta
i s'han trobat
s'han pogut traduir
trossos del mig
no estaves
sinteritzat
hauria d'estar
sinteritzat
exacte
i devia escriure
sense marges
que els marges
dels llibres
estan pensats
perquè les rates
rosegaven
i llavors
no es mengeixin
o tenia molt
d'arribar
a la part important
del llibre
doncs ja veiem
bueno
doncs això
era un comercial
de part
la jònica
que encarrega
la compra
i el transport
de determinades mercaderies
i està datada
entre els segles
sisè i cinquè
abans de la nostra era
no cal dir
com ja abans
més o menys
ja has inventat
que les persones
que es podien comunicar
amb i llançant una carta
eren poques
l'edat mitjana
només els eclesiàstics
i els nobles
i el suport més
utilitzat
era el pergamí
els xinesos
que van inventar
el paper
i els àrabs
que el van introduir
a Europa
això el va
popularitzar
i el geògraf
cartògraf
i viatger
l'Hidrissi
va deixar escrit
el 1154
que a Xàtiva
es fabricava
un paper com cap altre al món
i que es llibrava
a Orient i Occident
un altre invent
molt important
la impremta
que va sortir
cap a l'any 1450
va fer canviar
encara més les coses
parlem d'impremta
i pensem en llibres
però hem de pensar
també en cartes
oficials
amb ordres
lleis
disposicions
que es podien
remetre al mateix temps
a diverses ciutats
imprimir
una dicta
unes lleis
i unes coses
i en podies fer
25
i enviar al mateix temps
a 25 ciutats
alhora
també en el camp religió
els encíclicats
del Vaticà
comunicats
de tota mena
dels mismats
etc.
el comerç
va fer un fort creixement
es va convertir
en un bon client
del correu
de mica en mica
cada cop
hi havia més gent
que sabia llegir
i escriure
i podien fer-ho
per ells
o per ajudar els altres
qualsevol
podia demanar
a algú
que li escrigués
una carta
i el que la rebia
podia demanar
a algú
que li llegís
per saber
què li passava
amb aquell familiar
o amic
que estava
a X quilòmetres
de distància
és del segle XIV
que anèix la confreria
de correus
i surteixen
els hostals
de correus
els hostes
de correus
i els troters
dels que hem estat
parlant
que podrien comparar
amb les estafetes
de correus
els funcionaris
i els carters
que portaven
les cartes
d'una estafeta
a l'altra
entre el segle XVI
i XVIII
el món conegut
es fa encara més gran
la carta
és l'únic mitjà
de comunicació
l'única manera
de mantenir
els vincles
entre persones
els mitjans
de transport
milloren
són més ràpids
canvien
apareixen de nou
durant el segle XIX
encara augmenta
apareixen el ferrocarril
la navegació a vapor
i el segle XX
el cotxe
i l'avió
la correspondència
es podia distribuir
més ràpidament
però no tots
els avenços
eren favorables
el telèfon
i la informàtica
han reduït
les cartes
gairebé a zero
curiosament
el correu electrònic
que ha deixat
gairebé obsolet
el servei de correus
li ha donat
una nova vida
amb la distribució
de paquets provenients
de la venda
per correu electrònic
a part dels distribuïrs
que té l'Amazon
i tot això
encara veus
els cotxes
de correus
que van portant
pels pobles
i per la ciutat
evidentment
a part de segurs
i altres
empreses
però és curiós
que una cosa
que per un cantó
no és per l'altre
també la dirigència
i el tren
va fer
que els correus
a cavall
desapareguessin
però van portar
un altre tipus
de paquets
etcètera
totes aquestes coses
el que dèiem abans
que no et quedes
a l'atur
molt bé
no n'hi has amb carro
però abans
es depèn d'anar amb cotxe
no tindràs que teixir
a mà
però hauràs de saber
com funciona un taler
no?
doncs bueno
i actualment
quan rebem un correu electrònic
ens podem trobar
que porti un virus
i ens infecti l'ordinador
però hem pensat
alguna vegada
què passava
amb el correu
que venia de ciutats
afectades pel còlera
la pesta negra
i altres malalties mortíferes
el correu
com tot es podia reduir
però no es podia aturar
comunicats diplomàtics
que podien provocar
o aturar guerres
transaccions comercials
que calia confirmar
o no
i de les quals
podia depèn
de la fortuna
d'un comercial
la seva família
els seus empleats
etcètera
al segle XIV
la pesta
va matar
dos terços
de la població europea
a Barcelona
va arribar
el 1348
i no se sap
la quantitat exacta
de morts
que va provocar
però sí que sap
que va morir
gairebé la totalitat
dels consellers
de la ciutat
tot això
es va obligar
a tenir
doncs
una cura especial
amb les cartes
que anaven
d'un cantó a l'altre
però això
doncs
ho deixarem
per la setmana vinent
perquè és molt interessant
que no hi pensem mai
però es van fer
tota una seta de coses
per desinfectar les cartes
per protegir-les
etcètera
que penso que també
és bastant interessant
tot d'explicar
Què et sembla
César?
Molt interessant
Molt interessant
Moltes gràcies
No tot s'acaba
amb l'energia nuclear
també
El món està ple
d'anècdotes
molt interessants
Sí
I hem fet molt de camí
I tant
Ja en farem
en farem més
però suant
perquè ja és el canvi climàtic
però seguirem fent camí
Avui 23 de febrer
és el 54è dia de l'any
del calendari greugrià
i queden 312 dies
perquè és any de traspàs
perquè acabi l'any
Un 23 de febrer
que tenim el César
Molins i Bartra
al nostre costat
van passar moltes coses
el 23 de febrer
Mira, per exemple
el país
el nostre país
el país dels catalans
El 1891
en Pau Casals
i de Filló
ofereix el seu primer concert públic
a Barcelona
a l'edat de 14 anys
tal dia com avui
El 1923
tu n'has parlat
a Catalunya
Alberto
Albert Einstein
per nosaltres
visita Poblet
a l'espluga de Francolí
Terrassa a Barcelona
i va pronunciar
diverses conferències
el 1923
El 1983
a Olesa de Montserrat
al Baix Llobregat
un incendi
destrueix
el Gran Teatre
de la Passió
i un altre incendi
el 1983
al mateix dia
el ministre d'Economia
Miguel Boyer
es propia a Romassa
a José María Ruiz Mateus
i el 23 de febrer
per ara del 1984
a l'Hospital Universitari
de Villvitse
els doctors Margarit
i Jaurrieta
van dur a terme
el primer transplantament
de fetge
que es va realitzar
amb éxit a Catalunya
i a l'estat espanyol
jo dic perquè
el doctor Margarit
que jo el considero
era un amic meu
va morir
amb un accident
jo tenia que anar
aquell dia
fent esquí de muntanya
a Meranges
una placa de gel
curiosament
va caure
es va desprendre
i li va rebentar
el fetge
imagina't
el metge
que va fer
el primer transplantament
de fetge
amb Margarit
i a la resta del món
del dia
com un 23 de febrer
el regne unit
el físic i amic
Enric Cavendish
va descobrir l'hidrogen
mentre treballava
en la recerca
de la composició
de l'aigua
no va ser serentípic
aquest va ser buscat
eh
el Cavendish
i el 1981
Espanya
si és d'haver l'intent
de cop d'estat
conegut com el 23F
a Madrid
un grup de guàrdia civil
segresten els parlamentaris
al Congrés dels Diputats
i a València
a València
els carros de combat
de l'exercit
surten pels carrers
de la ciutat
Tal dia com avui
un dia que ve el César
i mira
i avui
avui César
és el dia
del compromís internacional
del control del mercuri
allò que diuen
que té tan marisc
que té un porcentatge
elevat al marisc
quan vulguis
em convida
a una mariscada
ja em fotrem mercuri
Naixements
Tal dia com avui
el 1901
va néixer
Maria Llanyes
no en tens ni idea
però quan et digui
el seu mal nom
veia d'orita
una vedet andalusa
establerta a Barcelona
referent del paral·lelo
barceloní
que va morir el 2001
i tampoc fa
va viure 100 anys
el 1913
a Barcelona
i amb honor
d'un convidat
que vam tenir
fa un mes
va néixer
Salvador Artigas
i segon
que va ser
entrenador del Barça
que va morir el 1997
ho dic perquè
quan va venir
el Galarraixac
em van fer referència
a aquest entrenador
resta del món
mira
va néixer
el George Friedrich Handel
el compositor
alemany
el 1685
i un 23 de febrer
a Nova York
va néixer
un actor
de cine
més conegut
per ser germà
de qui és
que ell
es diu
Peter Fonda
i per ser fill
d'aquí
el 1944
un guitarrista
americà
de blues
i de rock
que a mi m'agradava molt
que es deia
Johnny Winter
va néixer
que va morir
el 2014
va néixer
el 23 de febrer
però també
va morir
gent
va morir
un referent
per mi
com a pintor
a Barcelona
el 1926
en Joan Llemona
pintor català
va morir
també
un dels meus
escriptors
i poetes
preferits
catalans
Josep Palau
i Fabre
crític
d'art català
i un escriptor
de poesia
sensacional
va dir
de caldetes
també va morir
a Pequín
l'emperador
Zengton
el 1464
el 6 emperador
de la dinastia
Ming
i
va morir
un compositor
anglès
que
a mi m'agrada molt
sobretot
per una cançó
l'Edward Elgar
que va ser
el pom
en circons
i ahir
faig una referència
un dia més tard
d'un altre poeta
22F
va fer
85 anys
de la mort
d'Antonio Machado
a Colliure
embolicat
amb una bandera
republicana
que va deixar
escrit
l'arma
més destructiva
que utilitza
el fascisme
és
la mentida
César
mai oblidem
el passat
què més diríem
un fort
que es va morir
tal dia com ahir
també
tal dia com ahir
bueno
jo
el sant oral
el sant oral
que faig una petita
sempre curiositat
no broma
curiositat
perquè
unes celles de noms
que no havia sentit mai
potser avui
23 de febrer
a l'esquerra catòlica
Policarp
d'Esmirna
Primià
d'Ancona
Milburga
de Muc
Benloc
Willis
de Magúncia
Sire de Sirmium
Joan Teristis
el Segador
era un bon jugador
i com aviats
bueno
ja no et dic els noms
Rafael Adibarra
fundadora
de la congregació
de les germanes
dels Sants Àngels
Custodis
Giuseppina
Benini
fundadora
de les filles
del Sant Camí
bueno
Marta d'Estorga
França de Sevilla
en fi
tota una sèrie de noms
que jo no els havia sentit mai
doncs Policarpito
era el fill
el nom del fill
de la família Ulisses
Policarp d'Esmirna
que és curiós
que és curiós
Josep
perquè
és un sant
que es vanera
l'esclésia catòlica
Policarp d'Esmirna
un bisbe
que va néixer
el 150
l'any 156
imagina't
però que l'esclésia luterana
que no tenen nom
però
se'n recorden d'ella
i l'esclésia anglicana
se'n recorden
d'aquest Policarp
o sigui
un sant
els anglicans
i les luteranes
no tenen sants
però sí que tenen
records
doncs aquest Policarp d'Esmirna
l'esclésia catòlica
la luterana
l'anglicana
tenen un record per ell
devia ser un tio molt bo
i devia ser molt crític
amb els seus
amb els seus contemporanis
devia ser molt crític
César
ens queden
res
5 minutets
ets tan bo
que et costarà
tornar
a explicar-nos
continuant-nos
explicant coses
explicant coses
aviam
ens quedem
que tu vas ser
estudiant
que és com començarem
el proper programa
i doctorant
en energia nuclear
a l'universitat
de la Florida
i que vas fer
la recerca doctoral
al laboratori nacional
d'OAC-Bridge
quins records tens
dels mètodes de treball
Estats Units
Hi havia coses extraordinàries


i estudiants
era també extraordinària
m'havien convidat professors
a anar a passar
el cap de setmana
al golf de Mèxic
amb una barca
o un altre
com que jo era pilot
m'havia convidat
d'anar a voler

assegut a sobre la taula
després de debat
d'anar a una estona
ella arribava a una conclusió
anirem per aquí
i anirem per aquí
i anirem per aquí
no hi havia cap ordre
era un consens absolut
una altra cosa extraordinària
OAC-Bridge
al laboratori nacional
era en un poblet petitó
allà al mig de les muntanyes
a Tennessee
un lloc preciós
extraordinari
una natura privilegiada
el poble tenia
aproximadament 25.000 habitants
hi havia 9.000 doctors
tenia orquestra sinfònica
dos grups de teatre
grup de ballet
el meu cap de recerca
era el primer violí
una població absolutament
desequilibrada
diguem-ne
extraordinari
era un nivell de cultura
que era incomparable
però això
sobta molt
tu em transmets moltes vegades
si hi ha algun poble
sent referència
tan incul
és el poble americà?
el tant tu
la cultura o la incultura
tot és una piràmide
depèn de com sigui
de punxaguda
aquesta piràmide
aquí a Espanya
també tenim molta gent
inculta
i d'altres més culta
o sigui
la cultura
des d'un zero
fins a un senyor
que és un supersavi
doncs
hi ha tota la cama
de grisos
i clar
depèn de quants n'hi hagin
a un cert nivell
aquí
jo recordo
quan jo vaig fer
el servei militar
que en el quartel
d'artilleria de Girona
el 10%
eren analfabets
any 1976
aproximadament
aproximadament
10%
eren analfabets
llavors clar
la cultura o la incultura
es mesura en moltes coses
i als Estats Units
hi ha gent extraordinària
però saps que et dic
César
que estar amb tu
realment
és un bany de cultura
queden dos minuts
o una mica menys
i us serveix
i us serveix
per recordar
que volem
o recordem
o reflexionem
o reclamem
un museu
per Sant Just
d'Esver
avui
hem tingut
un empresari
d'alta volada
no només
perquè és pilot
d'avions
sinó
perquè les seves
empreses
volen molt alt
ben trobats
oients
heu vist
que el nostre convidat
en César Molins
és molt més
que un empresari
ètic
Salut i ràdio
ens retrobem
en el proper programa
a sis calç
en bleu
i en clars
en guai
la diuda
esvern
la ràdio
de Sant Just
98.1
a sis calç
aν
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Puc dir que m'agrada que són més dure'n 30 segons
i que la penya després es busqui
i se'ls escolti.
30 segons no dones ni a sentir la música, no?
Bueno, vale, vale.
Però a més a més, de fer un repàs,
la segona part, el nostre
Rubén Garantia porta un especial
avui. Garantia.
Porto 3 programes intentant-ho, no?
Sí, no l'heu deixat.
No t'he deixat, no t'hi has preparat, tio.
Podem dir també la bona notícia
per nosaltres que es compartir,
es poden compartir aquí amb la...
Pots compartir-ho, pots compartir-ho.
Doncs el senyor Rubén Garantia ha trobat abono
del Primera Sound 2025.
Visca la rebenda.
Tio, gairebé.
Molt content perquè a mesura que passaven els dies
veia el cartell i deia
hòstia, ja sabeu que jo normalment
escollo només un dia i aquest any
era molt difícil agafar un dia.
Molt difícil. Per tant,
anem a tot i...
Ho veurem. Ara només ens falta
un integrant del podcast.
Sí, sí, sí. Aquest any estic aquí
a les rebajes.
Però bueno, jo ho vull veure a dintre, eh?
Encara no estàs a dintre.
No t'ho rabia.
El Lluís està convençut que m'han
timat.
Home, això de H6 ticket no...
X i S.
Anem a Torront.
Som-hi, som-hi.
Molt bé, vinga.
Comencem igual de malament, va.
Vinga.
Doncs, qui vol començar
amb la millora electrònica 24?
Tenim molta xixa.
Jo? Jo puc començar jo?
Sí.
I tant.
Perquè jo em vaig quedar amb moltes ganes
de posar algun tema
de Charlie X i X.
És veritat?
Què passa amb Charlie X i X?
Per què tothom en parla tant?
Ets un brat?
Sóc una miqueta brat.
Ja et veig pit.
En el sentit literal de la paraula,
malcriat.
No, realment crec que Charlie X i X
ha aconseguit crear la mescla perfecta
entre el pop i l'electrònica
molt ballable.
Vull dir, no és un pop electrònic,
sinó directament és dance floor
amb molts temes.
S'ha rodejat de gent super bona.
Bueno, o sigui, el productor de referències
de I.J. Cook, però ja composa molt
i s'ha rodejat i té una segona versió
d'aquest disc brat remesclat
i cantat amb altra gent.
amb incorporacions, doncs jo què sé,
des de Billy Elis,
molta gent ficada dintre del seu disc
i realment a mi em sembla un disc
molt interessant.
És molt pop, però el mateix temps
és molt ballable.
I amb moltes plataformes
l'han donat com a disc de l'any.
Sí, sí, és cert.
I de fet, m'equivoco,
o és un cartacartell dels dies de primavera?
Sí, sí.
Però va ser l'any passat també.
És cert.
L'any passat també era ser cartacartell,
li he gustat a Barcelona.
No sé si s'ha donat ni n'ho dit.
Sí, s'ha donat moltes vegades.
Repetir cap a cartell.
Cap de cartell dos anys seguits.
Ja, ja.
Doncs...
Quin dia està?
Dijous?
Divendres?
Ara ho revisarem aquí a l'internet.
Ho podeu buscar a la plataforma
de primavera Sound,
que sembla que els hi fem publicitat,
però és que ens agrada molt.
Bé, de CharlieXX...
Però CharlieXX és...
Ignorància, eh?
Així com, mira,
vaig entrar al món de Bad Bunny,
que també ho hem parlat la setmana passada,
però no ha entrat a CharlieXX.
És mainstream o no?
O no?
Absolutament.
Sí, sí, però la tia fa coses molt guais.
Sí, sí, vale.
I les sessions que fa i les festes que fa...
Home, a veure, és una tia de Grammys,
és una tia de...
Perroyo és anglesa, és americana...
És anglesa, és anglesa.
Però és una tia que s'ho ha currat molt
i que fa temazos,
que té una vessant pop intensíssima,
però al mateix temps,
jo crec que són cançons
que són superimmediates,
però que a més guanyen amb les escoltes.
A mi m'agrada molt
i he portat dos temes
que, bé, no cal que els sentim els dos.
No.
30 segons.
Però jo potser,
dels dos temes que he portat,
que he portat Bondage i...
365.
365, 365,
posaria 365
per una raó,
perquè és una cançó superpop
fins al minut 1.
Perquè tenen molts forns a Barcelona.
De veritat.
Però el pa no és gaire bo.
No és gaire bo gens bo.
Trec la mascota del programa.
Això no ho podeu veure.
Ja estima,
farem una foto
i la penjarem a Instagram.
Un altre, perdoneu,
una cunyà.
Hem de passar a gravar en vídeo el programa.
Bueno, no som gaire guapos per gravar.
Bueno, tu sí.
Expliquem el que ha passat, no?
Ara hem tret un gat,
un gat de peluig,
com a mostra de rebuig
que va en Rubén.
Però és un gat
amb una mirada dolça,
pura i brillant.
Sí, és un gat.
Farem una foto a l'Instagram
i el penjarem
perquè veieu veure quin animal.
Que sigui la portada d'aquest programa.
Endavant en 3 i 5, no?
Sí, sí.
Ara tenim preparada aquí.
Bé, jo et diria que, mira,
abans és una miqueta
els primers 30-40 segons,
perquè sentiu 20 segons
de la part més pop,
després fa una baixada
i després
entra directament,
és ben bas.
Cullons, pues, Charlie.