Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I també participar en la fundació del Real Club Tenis Barcelona, dues entitats emblemàtiques que porten arreu el nom de la ciutat.
Per recordar la història i conèixer de primera mà anècdotes, curiositats i explicacions de fets que van transcórrer prioritàriament amb els primers 30 anys d'aquest club de futbol,
tenim avui com a convidat el net del fundador, Xavier Gamper i Mates. Benvingut.
Un plaer estar aquí, Ferran.
Com estàs?
Bé.
Ben aterrat.
Xavier, d'on prové el condom Gamper?
A veure, ens hem de situar en el cantó d'Argau. Suïssa, com sabeu, és una federació de cantons que es van anar unint un, diguem, al costat de l'altre, diguem, per interessos més que res de la federació.
Sempre va ser voluntari, aquesta unió dels cantons. Argau és un cantó de parla suïssa-alemana, que està, podríem dir, dintre Berna i Zürich, no?
D'aquí està l'origen del Cugnock Gamper, i aquí és on tenim l'origen d'August Goblick Gamper, pare de Hans Gamper.
Estem parlant del segle XIX, eh?
Estem parlant del segle XIX i més o menys cap a la segona meitat, una cosa així, sí.
Ja, ja. Quins records noto directament o personalment, però sí que històricament hi ha de la família Hans Gamper?
Aquí podria parlar molta estona, com tu ja saps.
Tens tota l'estona, perquè tenim una hora, per poder explicar tot el que tu creguis que paga la pena que els nostres ullents estiguin a salar.
Sí, perquè aquí...
Sí, explica i estiga tota l'estona que creguis. Ja et tallaré jo si anem cursos.
Bé, a veure, ens remuntem que el seu pare, August Goblick Gamper, es va mudar al cantó de Zürich,
concretament a la localitat de Winterthur, perquè ell volia dedicar-se a les transaccions bancàries.
D'aquí també una mica d'origen, doncs, de...
Bé, perquè Hans Gamper també s'hi va dedicar a tot això com va aterrar cap aquí, no?
Ell aterran allà i resulta que ja estava enamorat de Rosina Hessi, que era la seva mare,
i es van casar allà a Winterthur.
Hans va néixer a Winterthur, com tu us he dit tu, a 1977, concretament el 22 de novembre.
És molt curiós, perquè hi ha una de les anècdotes que m'explica la meva cosina,
que hi ha molta relació entre el número 11, és una cosa cabalística,
no sé si és veritat o no, entre el número 11 i Hans Gamper.
Ell va néixer el 22 de novembre, de 1877.
O sigui, a veure, aquí, si veieu, tots són múltiples d'11, eh?
O sigui, hi ha diversos aspectes, això a tenir en compte.
Bé, ja podríem entrar-hi un altre dia amb tot això, no?
Bé, on vaig a parar? Ell, a terra, el pare a terra d'allà,
i, bé, la seva dona li va donar cinc fills.
Hans és el tercer.
Tinc aquí una fotografia preciosa dels germans Gamper,
que us puc arribar a ensenyar.
No, els nostres oients no la podrem veure,
perquè la ràdio encara ràdio d'Esbert no ho fa amb streaming, aquest programa,
perquè el senyor Carlitos Rius ens té posat en un estudi que encara no ho permet.
Esperem que algun dia el Carlitos ens deixi fer el programa a l'estudi gran
i ens podrem fer el programa amb streaming.
Clar, una foto, llàstima, que els nostres oients no la podrem veure,
perquè aquesta foto data del... deu ser del principi...
Home, això deu ser, doncs, jo crec que hi ha cap a 1890, o ho veu semblar.
Sí, sí, des del segle XIX.
Ja sé que els vostres oients no ho poden veure,
però, miri, jo us presentaré que aquesta, la primera, és la germana gran, que es deia Emma.
Després venia la segona, que es deia Rosina, igual que la mare.
En suís alemany es diu Rösli, perquè és el del Lee, ja saps que és un dimitiu en suís alemany.
Aquí està Hans, ja de jove, amb el seu port elegant.
I amb el seu bigoti.
I amb el seu bigoti.
Després la tercera era la Clara, Klerli, que va estar molt unida, ja,
el Susamen, ja, amb el seu germà.
I van viure molt junts, jugaven de petits, etcètera.
I el cinquè és el Freddy.
I llavors, està molt bé, ja estima que no ho puguem veure.
Quines raons, després de tenir una família benestant a Suïssa,
té el teu avi, el Hans Gamper, que el vàrem fer venir cap a la zona?
Remuntem-vos una mica. A veure, el pare era una persona molt inquieta.
I per els seus negocis...
El pare significa...
August Gottlieb.
El teu vasavi.
El meu vasavi, efectivament.
El pare d'ell era molt inquiet.
I de seguida es va traslladar a Zurich, perquè per qüestions bancàries,
no cal dir que és la ciutat ideal per desenvolupar els seus negocis.
Cada dos per tres, la família Gamper estaven amb les maletes posades
i disposades a andar-se'n amunt i avall.
Això va crear un ambient una mica raro a la família,
fins al punt que es va ressentir la mare.
La mare va morir de tuberculosi,
quan tenia 32 anys.
Però ja li va donar temps a donar cinc fills al seu marit.
Aleshores, aquests moviments de mudança que hi havia de la família
va crear un ambient una mica raro
i els dos germans es van dedicar a fer esport.
Aquí ja anem a la base de tot el tema.
El teu besavi va tenir dos fills i tres fills.
I tres filles.
I els dos es van dedicar a fer.
Bueno, estàvem...
Les raons estàvem...
És que ara vénen les raons.
Ara vénen les raons.
Llavors, ell resulta que...
Vull dir, el pare va haver-hi un moment que li va dir
escolta, tu ja has de desenvolupar una mica també la teva carrera professional.
Diu, per què no te'n vas a Espanya
a fer transaccions amb els colonials espanyols?
I d'aquí ve el motiu.
Ell, no sé si ho saps, Hans Gamper, abans de fundar el Barça,
havia jugat en l'Excelsior i va fundar el Zürich també.
Ell va ser cofundador del Zürich amb un amic seu que es deia Hans Enderlitz.
Ens situem en aquella època, això va ser l'any 1896.
Després ell va jugar en el Basílea,
que per cert ja sabeu que té els mateixos colors que el Barça.
També va jugar en el Lío
i va haver-hi el moment d'arracar la Barcelona.
I va recaure a casa d'un cunyat de la seva germana gran Emma,
perquè ja s'havia casat la seva germana.
I va arreglar a casa del senyor Emily Geyser.
Emily Geyser estava casada amb una germana del marit de la Emma,
una cosa una mica rara, però bueno, va recaure aquí.
Un cop va aterrar a Barcelona,
ell es va trobar que era una ciutat
on pràcticament no es feia esport.
L'únic lloc on es feia una mica d'esport eren els gimnasos.
Si sabeu, ell va aterrar, entre altres, el gimnàs Tolosa,
el primer, però el Tolosa resulta que no acceptaven estrangers,
per això se n'ha d'anar al Tolosa,
i aleshores és quan va anar al gimnàs Soler.
Allà és on va fundar el Barça.
I aquests són els motius que el van portar a Barcelona.
Aviam, des que ell arriba fins que funda el Barça...
Quant ens passa, no?, un any.
Per això passa relativament...
Bueno, però ell s'ha d'acomodar.
Primer la ciutat li va engrescar molt, va haver-hi molta llum.
Barcelona és una ciutat mediterrània amb força llum.
Ell engrescava la gent per fer esport i pujava al Tibidau,
que en aquella època no hi ho sabia o encara no existia l'Església.
Encara no existia, crec que es va fer cap a 1930 o algo semblant.
I estem parlant de principis del segle...
No, perdona, finals del segle XIX, disculpa.
Era el 1898.
Va treballar als ferroquerrets catalans i engrescava la gent per caminar,
fer esport...
Alguna cosa havia de fer perquè ell, a part de ser un ànima inquieta,
era un líder.
Engrescava tothom.
I després, clar, com va veure que allà, doncs, amb el gimnàs no el tenia prou,
per això va publicar el famós anunci de los deportes,
sol·licitant que la gent que estigués interessada en la pràctica d'aquest esport
es passés per la reacció del diari una hora determinada
per juntar gent per jugar a futbol.
i ve aquí i es troba, o coincideix, amb tota una sèrie de...
També pratiquants d'esports suïssos, que són...
Estrangers, eh?
No només...
Estrangers, sí, sí.
Estrangers.
N'hi ha anglesos.
N'hi ha anglesos, no?
I suposo que tot això li dona impuls amb la seva idea de crear un club esportiu, no?
Sí, sí, sí.
Va publicar l'anunci, van grescar bastanta gent,
al Barça el van fundar sis catalans i sis suïssos.
Sí, sí.
Això ja està absolutament documentat, entre altres els germans Viti,
Walter Bildt, Otto Kunzle, etcètera, etcètera, no?
I dins dels personatges espanyols, bueno, estava també, per exemple,
un dels importants és Bartomeu Terradas,
que era la família que va fer la Casa de les Punxes
i per cert ell va ser el segon president del Barça.
Ja, ja, ja.
Ja ho li do.
Home, jo podria dir que, com a història, si no vaig serrat,
el FC Barcelona ha tingut 39 presidents, com he dit abans,
i quatre comissions gestores al llarg de la seva història.
El teu avi, paradoxalment, no va ser el primer president,
o va ser un anglès, el Walter Bildt.
És molt senzill, i això ho expliquem a les conferències que fem amb en Salvatore.
Jo diria, diria, jo no he estat encara a cap conferència vostra,
però pel que m'he comentat, el Walter Bildt era la persona,
en aquell moment, de major dat dels 11 que vam participar en l'assemblea de...
No solament la persona major dat, la majoria d'aquella època era als 23 anys,
i Hans Gamper en tenia 22.
Ja, ja.
ah, coi
Hans Gamper en tenia 22
curiosament, el teu avi
fundador del Barça
va ser cinc vegades
president
o president
en cinc etapes diferents
de la vida del club
i l'explicació és aquesta
que el Walter Bildt
que era un anglès
que va ser
no, era un suïs que es va nacionalitzar
anglès, bueno, això mateix
però... És així, eh?
Sí, sí, no, Ferran, és així
curiosament va ser
el teu
el teu avi
el president
després del José Luis Núñez
que més temps ha estat de president
possiblement, perquè hi ha bastant diferents etapes
de dos, tres, quatre anys cada una
bueno, tornem als començaments
està a Barcelona
després d'un any fundar el Barça
es reuneix
amb tota una sèrie d'estrangers
també inquies per l'esport
i funda
precisament un any just després
que va ser allò que tu deies
a més de la cabalística
que va ser el 28 o 29 de novembre
el 29 de novembre
el 1892
que és el que es documenta
que és amb el primer president
que és en Walter Bildt
i què passa llavors?
Bueno, a veure
en aquella època
doncs el Barça va ser dels primers clubs
que es va fundar a Barcelona
i van començar
és el segon més antic de Catalunya
el primer és el Palamós
sí, sí, però de seguida
això ja van seguir
diversos clubs
com el català
per exemple
que va tenir molt terrible
no, però actualment
que visquin
el número per què jo m'he documentat
és el Palamós
i el número 2 és el Barça
dels actuals que visquin
es van fundar clubs
que actualment ja no han desaparegut
ja no existeixen
però també al 1900
es va fundar l'Espanyol
que es deia Sociedat Espanyola Deportiva
però al 1900
al segle XX
i al darrere és del segle XIX
això sí
bueno, tornant al tema
a veure
ell en aquella època
doncs es va trobar
doncs
evidentment
doncs havíem de jugar partits
i va començar a fer partits
de barri
amb diferents altres clubs
que també s'anaven fundant
al mateix temps
però el Barça
és el que tenia més qualitat
us diré com a anècdota
que Hans Gamper
té un dels rècords
que no ha assolit
el senyor Lionel Messi
que els ha fagocitat tots
perquè jo ho dic
que és el màxim número de gols
en un partit
clar que eren altres circumstàncies
però va ficar 3 vegades 9 gols
en un partit
3 vegades 9 gols
9 gols en un partit
això està documentat
en el llibre
per exemple
del Toni Closa
que té un llibre fantàstic
documentat
de tots els partits
de la història del Barça
amb els jugadors
i gols
de cadascun d'aquests partits
mira
ja que parlem
i avui el programa
va dedicat a la història
i a la persona
del teu avi
recordem
que en 9 anys
entre que es funda el Barça
el novembre del 99
fins que el teu avi
assoleix la presidència
que és el 17 de novembre
del 1900
no
el 2 de desembre
del 1908
amb aquests 9 anys
passen
primer
Walter Will
segon
el primer català
Bartomeu Terrà
ha de ser brutal
després
Pol Haas
tots estaven un any
després
l'Artur Vitti
perquè era rotatori
Ferran
era com la presidència
de la comunitat de veïns
per això
per això val la pena
ningú volia ser
per això val la pena
anar-lo explicant
després
l'Artur Vitti
que és el que hem explicat
que juntament
els dos germans Vitti
i el teu avi
funden també
el Recoptennis Barcelona
després ve
un altre català
el 1905
el Josep Soler
després el 1906
un altre català
el Juli Marial i Mundet
el 1908
Vicent Reig
Valencià
Valencià
i arribem
el 2 de desembre
el 1908
que és
per primera vegada
que el fundador
Hans Max
Gamper Hesing
assoleix
la presidència
del Barça
però deixa'm anar
una mica enrere
i tant i tant
jo i parlant
només d'aquest període
escolta
tens tot el temps
ell va jugar a futbol
fins al 1902
1903
i aleshores
ell va veure
que el Barça
ja es rotllava
i es va dedicar
als seus negocis
no vol dir
que deixes el Barça
sinó que la va seguint
però es va concentrar
en els negocis
el 30 de juliol
de 1907
es va casar
amb Emma Pillut
robant
a la localitat
d'Agen
aquí és gran
a Deutschland
en Alemanya
fronterera
en França
fronterera en França
i es va casar allà
també una mica
per qüestions religioses
no ho sabeu
la veia era
protestant
i el primer sisme
que va haver-hi
al Barça
no va ser
per qüestions
d'econòmiques
ni de poder
i no va ser
no va ser religiosa
perquè Espanya
era un país
nacional catòlic
i hi havia
la part
dels protestants
perquè no solament
el meu avi
era protestant
sinó els anglesos
eren protestants
anglicans
etcètera
i que va haver-hi
una mica de sisme
el petit sisme
però que ja va provocar
una mica
de decidència
aleshores
bueno
torno
l'avi
es va casar
va tenir dos fills
i es va dedicar
als seus negocis
i va arribar un moment
que la competència
que hi havia
entre tots els clubs
que hi havia
de la ciutat
era tan gran
que el Barça
va començar a perdre
molts socis
va arribar un moment
que això ho expliquem
també en aquestes conferències
que és molt interessant
això
que es va quedar
amb 38 socis
i precisament
Vicenç Reig
va convocar
una assemblea
amb l'únic punt del dia
desaparició
del Futbol Club
Barcelona
us podeu imaginar
que aquella assemblea
era absolutament dramàtica
es van presentar
dels 38 socis
potser uns 20
22
i allà l'ambient
era molt tens
perquè esclar
fer desaparèixer un club
que ja tenia
potser una desena
no desena no
però 9 anys
ja tenia de vida
9 anys de vida
doncs això
la veritat
és que estava molt dur
hi ha una anècdota
que diu
un dels jugadors
anglesos
que es deia
Charles Wallace
que s'aixeca
allà
i diu
però no hi ha ningú
que tingui els nassos
de salvar el club
i allà estava
Gamper
i Gamper
havia deixat
com he dit
tot el
el de Llons
a salvar-se
per dedicar-se
als seus negocis
però ja
em portava una
ja en rumiava una
en el cap
es va aixecar
i va dir
a partir d'ara
seria el president
però heu de fer
tot el que jo us digui
se n'acaben
les dissidències
i ell en tenia
pensada
diverses
si vols
les explico
les idees
que tenia
la primera
ell va dir
que nosaltres
portem el nom
de Barcelona
els altres clubs
del barri
no tenen aquest nom
stop
i ara sí
que t'interrompeixo
era una de les preguntes
que tenia
que
per què
el teu avi
anomena el club de futbol
el nom de la ciutat
és molt senzill
ell és un vicinari
ell ho va fer
a més va registrar el nom
vull dir
que no m'aprèn
absolutament ningú
jo vull tenir
el nom de Barcelona
Barcelona és una ciutat
que ja sabeu
que s'havia fet
l'exposició universal
i tenia una projecció
ja
no l'exposició
va ser
no va ser el 1898
la primera
la primera
el 98
si no me'n recordo
ben trobats oients
sort que tinc aquí
els meus companys
els convidats
la segona
no va ser universal
perquè
allò que fan
per descafeinar
les coses
van fer
una exposició
iberoamericana
a Sevilla
igual que
van fer
l'expo
quan
les olimpíades
per descafeinar
tota la cosa
de ciutadania
catalana
ja escolteu
ben trobats oients
la sapiència
del nostre
Josep
el mestre
en Barcelona
continua
Xavier
continuo
aleshores
com Barcelona
tenia una projecció
ja internacional
doncs
jo diria
escolta
hem de posar
el nom de la ciutat
que és el més important
perquè això ens donarà
doncs
un recorregut
val
ja tenim el primer punt
portar el nom de la ciutat
segon punt
ell evidentment
amb els contactes
que havia fet
a l'hora de la seva vida
perquè a més
el meu bé
parlava cinc idiomes
que en aquella època
no s'estilava tant
tot això
tenia contactes
internacionals
ell
tenia la idea
de portar clubs
atractius
a Barcelona
no els clubs
de barri
que amb tots els respectes
poden ser
tan dignes
com qualsevol altre club
però no tenen
una projecció
que pugui arribar
a tenir altres clubs
no?
i en tercer lloc
la més interessant
de totes
és que esclar
per portar gent a un camp
han de venir
els mediàtics
qui eren els mediàtics
en aquella època
d'un catalanisme
una mica floreixent
doncs
a Verbas Tardes
en Ventosa
i en
de llonces
com es diu
el de la Lliga
en Cambó
un francès Cambó
total
que va muntar un partit
amb l'estadi
helvètic
de Marsella
que era
un dels clubs punters
d'Europa
en aquella època
i va fer un partit
al camp del carrer
Montaner
un dels camps
on havia jugat
el Barça
que va portar
4.000 persones
imagineu
que a principis
de segle
4.000 persones
eren moltíssimes
amb el cònsul
de Suïssa
el cònsul
també
de França
això
va fer omplir
el camp
aleshores
encara en tenia
una altra pensada
encara en tenia
una altra pensada
que és
a veure
nosaltres
no sé si ho sabeu
em remonto una mica més
el Barça
havia jugat
a bastants camps
va començar
amb l'estadi
de Bonanova
que allà
abans de jugar
havien d'apartar
les pedres
una de les anècdotes
de l'estadi
de Bonanova
molt divertida
és que a part
d'apartar
les pedres
després
amb els anys
ens hem enterat
que el camp aquell
tenia 200 metres
de llarg
us podeu imaginar
com devíem acabar
d'exhaust
tots els jugadors
jugant
aquells perdits
però va jugar
també el camp
del carrer
Montaner
a la plaça
d'armes
al costat
de la ciutadella
però els camps
més importants
va ser
la carretera
d'Horta
i el carrer
Montaner
sobretot
els últims anys
va ser
el carrer
Montaner
però Joan Camper
va dir
escolta
per ser un club
important
hem de tenir
un estadi
dit i fet
al cap de dos mesos
d'aquest partit
junt amb l'estadi
LVT
que es va fer
el gener
ja va construir
en dos mesos
només
el camp
del carrer
Indústria
amb una tribuna
de fusta
preciosa
d'aquella època
i allà
va ser
com va començar
els èxits
del Barça
Barça
Barça
Barça
Barça
és el brin
que pels aires
prebona
l'esperit
i la glòria
del club
Barça
Barça
Barça
és el trínic
en els corres
la germana
el passat
el present
i el futur
El nom sagrat
de la ciutat
de Barcelona
és com un copil
en pler de llum
la nova llar
de cap
el febrer
vorem
una bandera
sincres
de sang
sobre l'enxup
de la nostra mar
en el punt
d'intent
d'honor
a la palestra
el poble
es porta
al mans
de bo
i del mans
surten el trium
anem
llegint
la nostra història
sang d'arreu
corrent en pres
de joventut
Barça
Barça
Barça
Com un ritual
perfectament establert
als inicis
dels partits
del Camp Nou
la megafonia
de l'estadi
fa que se senti
molt fort l'himne
i aquest és l'himne
que l'he triat
el que he trobat
més antic
perquè puguin
recordar
igual que nosaltres
ja tenim una edat
una part dels
ullents
també recordaran
que aquest himne
és el que
des de la inauguració
curiosament
és un himne
el dia de la inauguració
de l'estadi del Barça
no?
el 1957
i que
el va
escriure
en Josep Dia
un català
no?
el dia
que s'inaugurava
l'estadi
i que
diu
i
jo
ho enllaço
amb el que
estàvem parlant
diu en la seva lletra
el nom sagrat
de la ciutat
de Barcelona
com un foc viu
a un pler de llum
la nova llar
la nova llar
és el nou estadi
no?
de cara al cel
enervorem una bandera
cinc rius de sang
sobre l'absurd
del nostre mar
aquesta
imatge
visionària
que tu explicaves
del teu avi
d'alguna manera
ha estrejat
amb un himne
per la inauguració
del nou camp
que el teu avi
ja feia
30 anys
o 27 anys
que
que havia
traspassat
o sigui
que
d'alguna manera
la llavor
que havia deixat
posant el nom de Barcelona
ha estrejada
amb l'himne
aquest himne
té validesa
fins al 1974
que es canvia
pel 75 aniversari
i després ja en parlarem
aviam
continues explicant
coses del teu avi
estàvem el 1908
15 dies després
que el Vicenç Reig
convoca
l'assemblea
per fer
desapareixer el Barça
doncs 15 dies després
el teu avi
havíem explicat
es fa president
per entendre'ns
assolint
tota la responsabilitat
i tota la direcció
del club
fent el que volia
o sigui que d'alguna manera
es converteix
en una societat
més que anònima
res de societat
es converteix
en un club
del
del seu fundador
com a dir
ell havia estat
allunyat del club
fonamentalment
per raons professionals
perquè
no sé si us ho sabeu
cap d'un temps
va fundar una societat
que es deia
Gamper y Mir
diguem que portava
precisament
colonials
de les colònies
espanyoles
o sigui que
la visió del seu pare
dedicant-se
en aquest tipus
de transaccions
la veritat
és que li va donar vida
però part d'això
és que ell tenia
una gran visió
tan professional
com
com això
és com de futur
era un visionari
jo crec que la vis
sempre ha sigut
un objectiu visionari
és a dir
Xavier
el teu avi
ve a Barcelona
per un tema de negoci
el seu principal negoci
que la gent deia
que era el textil
no
no va treballar
per això t'ho dic
directament
però
amb molta creença
va fer moltes coses
la seva societat
però bàsicament
ell vivia
o els seus ingressos
eren de societats
de
de comercials
per entendre'ls
sí
però primer Ferran
va treballar
als ferrocarrils catalans
no sé si ho sabies
d'entrada com a comptable
tu explica
explica
per això ho dic
sí, sí, sí
no
això
va treballar
als ferrocarrils catalans
durant un temps indeterminat
que no s'ha avaluat
perquè no tenim constància
de la quantitat
del temps
que va estar allà
fins que va començar
a treballar
amb les colonials
però d'entrada
va treballar
com a comptable
i amb èxit
perquè va tenir
bueno
va estar molt acceptat
amb la seva tassa
dius
que ve a Barcelona
per treballar
per uns altres
no per establir-se
i crear
les seves pròpies
ell ve a Barcelona
per aprendre castell
és curiós
precisament aquí
però tenia que menjar
d'alguna cosa
sí, clar
es va buscar feina
i per això
la va trobar
als ferrocarrils catalans
efectivament
abans de començar-se
a dedicar
a les transaccions
amb les colonials espanyoles
sí, sí
així és
però si vols
ho tornem
a deixar
ho agafem una altra vegada
en 1908?
sí, sí
molt bé
el que jo deia
que fins a aquella època
ell s'havia dedicat
a les qüestions
professionals
i personals
perquè a més a més
esclar
primer
buscar feina
els estius
els passava ella a Suïssa
lògicament
perquè ara
encara
ell estava molt arrelat
a Suïssa
i teníem un contacte
amb tots els seus germans
i s'anava
doncs cap allà
allà
doncs
precisament
la seva germana
va ser la que li va presentar
a Emma Pillut Robant
que van acabar casant-se
i van arribar
a tenir dos fills
el meu pare
va néixer el 1909
14 de maig
de 1909
i el meu oncle
crec que va ser
el 12 de maig
de 1912
es portaven 3 anys
clar
a veure
ell
l'any 1908
es veu obligat
a agafar la presidència
del Barça
perquè si no
el Barça
hauria desaparegut
és una cosa
que està claríssima
i aleshores
va ser quan ell
per mi
doncs
ja va ser
l'autèntica ànima
del Barça
fins al seu traspàs
perquè
a veure
fins al 1908
ni 1909
ell el que volia
simplement
és jugar a futbol
no ens enganyem
ara
quan es va implicar
des que va començar
a ser president
i aquí una cosa
que expliquem sempre
a les conferències
és que per mi
la refundació del Barça
és tan o més important
que la seva fundació
és a dir
el 2 de desembre
del 1908
que és per primera vegada
que el teu avi
agafa
la presidència
les regnes
del club
és per tu
tan important
com el mes
de novembre
o més
o més
però el que aquella
sembla per la història
és la data
però és el que sap
la gent
Ferran
quanta gent sap
que ell va refundar
el club
i el va salvar
el 2 de desembre
1908
a més curiosament
no ho sap quasi ningú
però curiosament
al cap de dos anys
i mig
m'hi ha dit
al cap d'un any
ell se'n va
perquè deixa la presidència
del club
a l'Oto
Gemmling
no me'n record
qui va ser
el següent president
ell va estar
la primera etapa
del 2 de desembre
1908
fins al 14 d'octubre
el 1909
que puja
com a president
Otto Gemmling
fins que
al cap d'un mes
el 17
no d'un mes
i un any
el 17 de novembre
el 1910
torna
el teu avi
a ser president
o sigui
aquesta història
d'anades i tornades
és curiós
perquè
tu dius
que gràcies a ell
es va tornar
a refondre el Barça
però
es va retornar
quan ell agafa
les regnes
és un any
perquè s'ho deixa
el que passa
és que
Hans Gamper
o Joan Gamper
no era l'única persona
de consens
l'única persona
que no hi havia
cap mena de polèmica
perquè fos
el president del Barça
sempre que hi havia
dificultats
ell agafava
les brides del Barça
i el reflutava
quan tenien problemes
sempre que li deien
reflutat
és de suposar
que ell
que agafa
com tu dius
l'edat
fonamental
el 2 de desembre
del 1908
puja a la presidència
al cap d'un any
el 909
a finals del 1909
arriba a la presidència
de l'Otogamling
ell torna
al cap d'un any
el 1910
i curiosament
fins que no torna
passen
5 presidents
pel mig
el 1913
Francesc de Moixó
i de Sant Manat
el 14
el Bar
Presta i torns
el 14
també
3 mesos després
el Joaquim Peris
de Vargas
que va ser un president
interí
el 15
el Rafael Llopart
el 16
el Gaspar Rosés
i el 17
torna una altra vegada
el teu avi
què passa aquí
exacte
exacte
això és molt interessant
a veure
com vosaltres sabeu
tota aquesta entrada
de la política
al Barça
perquè des d'aquella època
el Barça
ja es va estar
es va associar
al catalanisme
d'aquí
que nosaltres
això demostrem
que la frase
més que un club
no ve tant
perquè el Barça
sigui un club gran
que tingui una fundació
una associació
de penyes
una associació
d'ex jugadors
etcètera
no
la veritat
de la raó
que el Barça
es digui
més que un club
és l'associació
que hi ha entre el Barça
i Catalunya
i a més
això
queda molt clar
que és un club
també
excepcional
al món
multidisciplinari
amb
les accions punteres
també
perquè hi ha molts clubs
que tenen
però ser punter
que d'alguna manera
doncs
els que
són socis
del Barça
exigeixen el club
més que guanyar
això
però sempre
ha d'estar dalt
en tot el que
secció
participacions
el Barça
ha d'estar
sempre a dalt
guanyar
o perdre
ara que has dit això
la interinitat
d'Otogamling
va ser una mica més
una qüestió
més anecdòtica
però l'important
és quan arriba
el que has dit
el francès
de Moixó
fins a aquella època
el Barça
que ja va estar
associat al catalanisme
també
l'espanyol
se'n va adonar
que l'edat
política
li podia servir
i va demanar
a la monarquia espanyola
que es digués
en lloc de societat
espanyola
de futbol
Real Club Esportiu
Espanyol
i
clar
ells volien aprofitar
la part monàrquica
de la societat
catalana
el Barça
estava més
associada al catalanisme
i la part monàrquica
associada més
a l'espanyol
també tenia monàrquics
al Barça
i francès Moixó
de Moixó
de Sant Manat
igual que Arbaró
Presta
eren monàrquics
però van estar
poc temps
el que va ser important
va ser
emperis de Vargas
que tenia un caràcter
duríssim
i va arribar a afirmar
que el Barça
soc jo
amb un sentiment
diguem
d'apertenència
vull dir
escolta
és meu el Barça
això va crear
unes polèmiques
immenses
era un president interí
perquè
el van obligar
a anar-se'n
el van obligar a anar-se'n
no va estar
gens acceptat
va estar nou mesos
des de l'octubre
doncs no va estar
des de finals
de setembre del 14
fins a
finals de juny
del 15
tu tens les dades
jo de memòria
tampoc les sé totes
això sincerament
però aleshores
quan va tenir problemes
pam
torna a agafar un altre cop
les brides del Barça
per tornar a restablir l'ordre
és el que feia sempre
Hans Gamper
quan hi havia problemes
el cridaven amb ell
sí perquè
just abans
entre
un període o un altre
ell substitueix
el teu avi
vull dir
substitueix
el 1977
a un personatge
de la
diguem
burgesia
perquè Catalunya
no ha tingut
mai una aristocràcia
diguem
no burgesia
que era el Gaspar Rosés Jarús
vull dir
que era família
de la banca rus
van tenir bastants presidents
entre altres
hi havia
que ara no me'n recordo
com es deia
mira
ara s'ha anat al Sant d'Alcel
el que va fer el quiost
de Canaletes
perquè
a veure
una de les anècdotes
també divertides
és que
ara com es deia
m'he oblidat del nom
disculpeu-me
si vols te'ls dic tot
perquè ja
ja t'he dit
ves dient
però ell va ser president
més endavant
sí sí
Ricard Graell Simiró
Gaspar Rosés Jarús
el que t'he dit
Enric Cardona i Planella
Joan Coma i Sararols
Arcadi Balaguei Costa
Tomar Rosés
si got som
Antoni Oliver i Gràs
Joan Coma i Sararols
una altra vegada
Esteve Sala Canyadell
Esteve Sala
però això va ser al 1974
i ja havia mort el teu avi
no
efectivament
però t'explico
resulta que aquella època
després dels partits
van
fer
un tant llocs
un quiosc
a Canaletes
d'aquí bé
que nosaltres anem a Canaletes
on
després dels partits
del carrer Indústria
es reunia
tota la massa
del Barça
allà per comentar el partit
no va venir tant
de la font de Canaletes
que ja existia
sinó
va venir
del quiosc
que aquest quiosc
per cert
va desaparèixer
en 1952
o 53
ara no me'n recordo
això
això ho tindrem
que demanar-li
al Josep Carriades
que després
ens ho expliqui
però queda com anem
dubte
que el president
del Barça
Esteve Sala
i Canyadell
que va ser president
entre
i això és molt
molt senzill
que Sant Google
et soluciona
els temes memorístics
i documentaris
el 16 de juliol
del 34
Esteve Sala
i Canyadell
és programat
president del Barça
fins
a una persona
també clau
a la història
del Barça
o de referència
el 27
de juliol
del 35
que agafa
les ganes del club
el Josep
jo vull parlar
del que has dit tu
del Gaspar Rosés
Gaspar Rosés
espere't
anem a poc a poc
perquè si no
els urgents
es poden fer un lío
i ens canviaran
de sintonia
cosa que no
tu diràs
estàvem
amb el quiosc
de referència
que dius
que l'Esteve Sala
i Canyadell
va tenir molt a veure
explica una mica
l'història
aquesta del quiosc
no
a veure
és molt senzill
a ell se li va ocórrer
que molta gent
no sabia on reunir-se
després
per comentar
els partits del Barça
esclar
ens hem de
situar que a aquella època
no hi havia ràdios
no existien
les ràdios
hi havia en aquella època
si no recordo malament
la ràdio de Galena
però era una cosa
però no retransmetia
però no retransmetia
era
el walkie-talkie
de fa 100 anys
i la gent quan sortia
dic
ostres tu
avui hem jugat molt bé
ha sigut un partit molt bo
perquè
una cosa que té el Barça
és que a partir de l'any 12
o 13
va començar
a pujar molt
van entrar jugadors
boníssims
però molt bons
amb etxazurra
ara ja no me'n recordo
tots els expliquem
precisament
en les conferències
i més endavant
ja saps que va entrar
per la porta de la Glòria
va entrar tant en Zamora
com en Samitier
que va ser el millor jugador
europeu
dels anys 20
en Samitier
era un fora de sèrie
l'home a Llagosta
el que vull dir
és que la gent
ja es va començar
a engrescar
el futbol
això també ho expliquem
i ja va començar
a haver-hi eufòria
com la gent
també li mancaven
doncs una mica
d'alegries
iniciatives
doncs ho manifestàvem
amb el Barça
i aquí és on volia parar
aleshores
se li va córrer
precisament
a l'Esteve Sala
dir que escolta
podrem trobar un lloc de reunió
i aquest lloc de reunió
va pensar
que posant un quiosc
allà a les Rambles
després de jugar
en el carrer Indústria
doncs la gent
aniria allà
i comentaria el partit
perquè aviam
per explicar-nos
no és un quiosc
com entenem avui
un quiosc
de vendre de revistes
era un quiosc
de begudes
de begudes
que donava la volta
allà a l'entrada
de la Rambla
amb unes
amb unes
columnetes
i tenia
diem
el
bueno
el pitorer aquell
per fer servir
la cervesa
etcètera
és que val la pena
també aclarir-lo
perquè els quioscos
sobretot
a les persones
que han nascut
a partir dels anys 50
un quiosc
sempre
l'associen
o l'associem
a la venda diaris
els quioscos
de
les Rambles
tens raó
això m'ha encantat
donar una
molt més explicació
no no
és que
acaba aquí
que vam muntar això
i aleshores
la gent
anava a comentar
els partits
del Barça
perquè estava
molt engrescada
molt engrescada
havia citat
en Gaspar Roser
que dius
aquest personatge
primer el que vull afegir
és que un cop
va desapareixer
en París de Vargas
van tornar
va començar
a haver-hi
la saga
de presidents
catalans
i catalanistes
de la lliga
regionalista
perquè Esquerra Republicana
encara no existia
va ser fundada
per en Macià
com ja ho sabeu
i molts d'aquells
van ser precisament
el que acabes de dir tu
el substitut
d'en París de Vargas
va ser en Rafael Llopar
en Rafael Llopar
era un precisament
de la lliga
i després va entrar
el Gaspar Roser
i després va entrar
el Gaspar Roser
Gaspar Roser
explicaré una anècdota
que també ens avancem
una mica més abans
perdoneu
un momentet
el nostre convidat
el fem xerrar
i necessita
beure aigua
exactament
Gaspar Roser
va ser tres cops
president del Barça
dos
en aquesta
dels anys 20
i una tercera
després
que traspassés
Joan Gamper
Gaspar Roser
això
ho vam esbrinar
va morir
de manera molt tràgica
perquè els anys 30
van ser anys
bastant tràgics
per la família
de Coler
a part
dient
del traspass
de Joan Gamper
Gaspar Roser
un dia
se'n va anar
cap a la Cerdanya
i va tenir
un accident
de cotxe
en què estaven
ell, la seva dona
i la seva filla
i la de Llonces
la criada
que tenien
van morir
tant ell
com la dona
com la filla
i si no fos
perquè la criada
la va trobar
al cap d'un dia
un pagès
que estava
per allà al camp
no s'hauria sabut
tot el que havia passat
va ser molt tràgic
perquè
el van enterrar
una mica
doncs
de manera
poc merescuda
perquè va ser
un magnífic
president del Barça
durant tres èpoques
associat
dient
precisament
a la vessant
catalanista
era un home
molt catalanista
que també
va participar
molt
doncs
també se'l veu
el dia
de l'enterrament
de Joan Gamper
i en allà
és la primera foto
que jo tinc
de Josep Sunyol
en allà hi apareix
Josep Sunyol
i abans
per continuar
no té més importància
que
deixar palès
l'anècdota
de les dates
l'esparrocese
és president
just tot un any
entre juny del 16
i juny del 17
que el substitueix
el teu avi
torna a ser president
un altre any
entre juny del 20
i juliol del 21
que el torna a substituir
el teu avi
i torna a ser president
entre el juny del 1930
i l'octubre del 31
que el substitueix
Antoni Oliver
tres cops
tres cops president
s'ha de fer menció
amb ell
perquè s'ho mereix
s'ho mereix
o sigui
és un president
una mica oblidat
un president important
dins de la història
ja, ja, ja
fem una petita pausa
per escoltar
després ho explico
escoltem
aquesta versió
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Aquesta és una versió
que he trobat
navegant per internet
d'una cantant
que es diu
Jesmin
que ha intentat
averiguar
la seva
nacionalitat
sí que la va
gravar
el 2016
ens enrem
el 2016
el 2017, i és
una versió totalment diferent
que, a més, m'ha fet
gràcia perquè
durant la volta
al que estàvem parlant, de perquè
el teu avi li dona el nom de la ciutat
al club de fútbol,
aquesta versió
de la Jesmin parla
de la ciutat també de Barcelona.
Hi ha una estrofa que diu
la ciutat de Barcelona
i com d'alguna manera
lluint
i valorant
que el club
està intrínsecament lligat
a aquesta ciutat. Avui...
Llig a Catalunya, eh?
Però en aquell temps
estem parlant del 1920,
encara estem per aquí,
estava lligat més a Barcelona que a Catalunya
encara que
els presidents va...
Estem en l'època que
agafa les presidències
els catalanistes,
per entendre'n,
ja de l'època dels estrangers,
per entendre'n.
i la prova és que avui aquest club
també diu
visc al Barça,
visc a Catalunya.
ja és difícil sentir només
això,
és difícil només sentir
només
visc al Barça,
ja sempre va lligar.
Bueno,
continuo explicant coses.
Estàvem
amb aquest senyor
que va ser cap dalt
al Desparro Sells.
Sí,
vull fer una petita menció
perquè
queda una mica oblidat,
no parlaré d'altres presidents,
però ell s'ho mereixia.
Vale.
continuo.
Sí,
sí.
A veure,
per la porta de la història,
com deia,
per no estendre'n més,
perquè ja va haver-hi grans,
va haver-hi Vinyalets,
va haver-hi en Sancho,
va haver-hi moltíssims jugadors,
que no sé si us ho sabeu,
com van venir tots aquests jugadors
va començar l'edat d'or,
que se li deia del Barça.
El Barça,
en aquella època,
va jugar,
doncs,
bueno,
va haver-hi una competició,
no,
si la coneixeu,
que es deia la Copa Pirineus,
que a més el campionat d'Espanya,
i que era el que coneixem avui en dia
la Copa de Rei i el de Catalunya,
existia la Copa Pirineus
que la juguen els equips
del sud de França,
junt amb els bascos,
i els catalans.
El Barça,
de cinc edicions,
va quedar campió quatre,
o sigui que,
poca broma,
vull dir,
amb això,
ens va donar un gran prestigi,
va ser,
a veure,
la primera gran època del Barça,
abans que arribés,
és el Barça de les famoses cinc copes,
per dir una cosa,
amb en Cobala,
César Moreno,
Manchón,
i amb això,
ja va ser molt menys d'entrada,
molt menys d'entrada,
però bueno,
ensenyaré on vaig a parar aquí.
Què va passar?
Que l'estadi del carrer Indústria
es va fer petit,
que per cert,
d'entrada,
si veieu unes imatges
del carrer Indústria
hi anaven els burgesos,
no va canviar
fins que va haver-hi
la famosa vaga de la canadenca,
que va ser decisiva
la vaga de la canadenca,
no coneixeu la història
de la vaga de la canadenca?
Això ho ha usat,
ho ha usat.
Relacionat amb el Barça,
no.
Però amb el Barça té molt a veure.
Que van aconseguir
la jornada de vuit hores
per primera vegada al món.
Efectivament.
Per qui va el tema?
Resulta que hi vaig ràpid.
La qüestió és que
en aquella època
en el futbol
només dinaven els burgesos
i la classe treballadora
l'únic que feia
era treballar
perquè no tenia temps
de fer absolutament res més.
Fins que va arribar
una vaga
que avui en diem
Salvatge,
de la canadenca,
que ja sabeu
que era l'empresa
que subministrava
electricitat a Barcelona
i vam fer 44 dies de vaga
sense llum
en tot a Barcelona.
Què demanaven?
Doncs demanaven
vuit hores de treball,
vuit hores de descans
i vuit hores de lliure
i ho van aconseguir.
Aquesta vaga
va ser decisiva
també en el Barça
perquè va començar
a anar-hi també
la gent humil
que també es mereixien
tenir una època de descans
i és d'aquí quan neix
diguem
es va omplir completament
a l'estadi
del carrer Indústria
i la gent que veia
els partits des de fora
veia
diguem
tota una filiera
d'espectadors
asseguts
amb una brana
de formigó
i només es veien els culs
d'aquí ve el nom de culers.
el nom de culers
ve d'aquesta anècdota
divertida.
És una d'explicacions
perquè hi ha altres
però aquesta
següent pas
ja tothom li havia d'escoltar
Hans Gamper
es va donar
que l'estadi
del carrer Indústria
que era petit
anem a fer un nou estadi
i dit i fet
en tres anys
en 1922
es va fer
a l'estadi de les Corts
l'estadi de les Corts
passava
penseu
de 8.000 persones
que t'ha de dir
el carrer Indústria
a 22.000
després a les Corts
ja sabeu que s'han fet
moltíssimes ampliacions
fins a 60.000
o algo semblant
molta gent li deia
a Hans Gamper
que escolta'm una cosa
però això ho ompliràs
és que a veure
és quasi tres vegades
del que teníem allà
diu
aquí fent politxineles
i qualsevol tonteria
ho omplim
perquè sabia que la gent
era fidel al Barça
és una de les grans anècdotes
jo el que vull recalcar
com a net del fundador
perquè és una de les coses
que m'enorgulleix molt
de l'actitud de l'avi
és que ell va pagar
l'estadi del carrer Indústria
l'estadi del carrer Indústria
era seu
i el deixava el Barça
a l'estadi de les Corts
ell va portar
d'aquella època
970.000 pessetes
no vull dir
i sí que li anaven bé
als negocis
això de comprar i vendre
li va anar molt bé
tenia molta visió comercial
va pagar la meitat
de l'estadi
perquè va valdre
uns 2 milions de pessetes
i 970 mills
pràcticament
la meitat
del cost
totes aquestes coses
vull dir
vull que se sàpiguen
perquè
per tot el que va fer
Joan Gamper
pel Barça
que per mi és molt important
que se sàpiga
estem aquí
ja
és que hi ha tantes grans
per parlar
i veig que el temps
ja ens comença a apretar
una mica
però tenim molt
encara tenim temps
i si no
ja vindràs un altre dia
hi ha una data
per mi clau
tu deies abans
la data
que era
fonamental
el 2 de desembre
del 1908
el 14 de juny
del 1926
el desterrament
del teu avi
què passa?
què passa?
com sabeu
aquest que era l'any
això m'ho corregiràs tu
si era el 22
o el 23
va pujar
en Primo de Rivera
com a president d'Espanya
substituint els Borbons
el 23
el 23
va ser
això va ser decisiu
perquè el Barça
en aquella època
ja estava associat
al catalanisme
i evidentment
el Barça ja estava
en el punt de mira
de la dictadura
i entre
el que estava
més al punt de mira
era precisament
Joan Camper
perquè era
l'ànima
el president
penseu que esclar
l'any 1924
també es va fer
el 25
el 25 aniversari
del Barça
que si un dia
el trobeu
val la pena
que poseu en mantena
l'himne
és molt maco
parla d'uns visques
visques
és interessant
jo he posat
hem posat
de moment
dos himnes
no no
però aquest
és molt desconegut
busqueu-lo
a la propera vegada
que torni a ser
busqueu-lo
perquè val la pena
un dia me'l van enviar
però això és un anècte
arribem
al codius
el 14 de juny
del 1925
fins a aquella època
Hans Camper
havia driblat
que això ho feia molt bé
doncs
tot el
el
la persecució
de la dictadura
i hi ha
diverses anècdotes
que expliquem a la conferència
molt interessants
amb tot això
però aquella època
ja no
no es va poder
no es va poder escapar
a veure
què va passar
el 14 de juny
el Barça
volia fer un homenatge
a l'orfeó català
que havia fet
una gira
per a Itàlia
i havia tingut
molt èxit
i al Barça
com a representant
de Catalunya
li volia fer un homenatge
a l'estadi de les Corts
aleshores
resulta que el dictadura
va dir
res
un homenatge
a l'orfeó català
prohibit completament
i ho va embascarar
va jugar
va convocar un partit
contra el Júpiter
el Júpiter
era viciu campió
de la sèrie B
que ens entenguem
i penseu que el Júpiter
una de les anècdotes
que té
és que era un club
independentista
un grup revolucionari
una mica
perquè era de les classes humils
i a sobre diuen
que guardaven armes
o sigui
de l'humilloret
que hi ha
en el seu estadi
aleshores
un dels germans Vitis
com hi havia
un vaixell
de l'armada anglesa
enclat
al port de Barcelona
va contractar
una banda musical
dels anglesos
perquè manexessin
una mica el partit
els anglesos
s'aterren allà
i no sabem
on ens fiquem
què fem
us van trucar
la marxa real
allà es van escoltar
i una xiulada
immensa
que enrieu-vos
de les últimes copes
del rei
així de clar
allà estava assegut
els representants
de la dictadura
de Primo de Rivera
no cal dir res més
després els anglesos
com es van quedar així
que la gent
comencés a pitar
i dir
bueno què fem
sabem
tocarem
el que sabem tocar
God save the queen
toquen l'himne anglès
i tothom
amb un silenci
sapulcral
amb un respecte
impressionant
a l'himne anglès
evidentment
això a la dictadura
li va sentar
fatal
en la qual cosa
això va derivar
en que van destituir
a Joan Gamper
van tancar
l'activitat
del Barça
durant sis mesos
va ser una de les coses
importants
ningú es va donar
de baixa
com a soci
al revés
en aquella època
es va donar d'alta
en Josep Sunyol
en Josep Sunyol
es va fer soci
en aquella època
ja com a començament
de la seva
de la seva vinculació
amb el Barça
i amb Esquerra Republicana
ja sabeu que va ser membre
d'Esquerra Republicana
i aquí comença
el declive de Joan Gamper
part molt trista
on va anar el teu avi?
se'n va anar
com he dit
en el cantó d'Argau
a veure
amb el seu pare
ell mai havia tingut
va tenir una grandíssima relació
per això
d'aquests canvis
que hi ha
penseu que el seu pare
també va culpar
el seu germà petit
en Fritz
de la mort de la mare
que va morir de tuberculosi
perquè va quedar molt feble
i va agafar
al final la tuberculosi
va donar la culpa
al seu germà
és una cosa una mica trista
sincerament
aquestes coses
que passen a la família
i això va fer també
que els germans
també el deixessin
una mica a banda
el pare
de fet el pare
va morir una mica
solitari
en 1919
aleshores
ell on va anar?
va anar amb la família materna
al cantó d'Argau
a Arau
que és la capital
que ell s'hi trobau molt a gust
amb els Hessi
que és on era la mare
Rosina Hessi
i se'n va d'un temps allà
contra el que es diu
ell no va estar
quatre anys desterrat
això surt precisament
amb el llibre d'Enric Alpena
això no és cert
ella venia d'estranquis
a Barcelona
però la dictadura
li va prohibir
exercir qualsevol càrrec
en el Barça
o sigui podia entrar
entrava d'estranquis
entrava d'estranquis
de fet no hauria hagut d'entrar
però ell volia seguir el Barça
se'n va anar uns mesos allà
no us penseu
se'n va anar potser
tres o quatre o cinc mesos
però després ja va tornant
anava tornant
i se'n anava
etcètera
però anava seguint el Barça
definitivament quan va tornar
després del desterrament
a cap de quatre o cinc mesos
vull dir
i es va instal·lar aquí
o anava i tornava
anava i tornava
a principi
però després ja es va instal·lar
una altra banda
per als seus negocis
que tenia aquí
clar
ell havia de seguir
els seus negocis
evidentment
una cosa és que estigui
dos o tres mesos
i li digui al seu soci
que segueixi els negocis
perquè m'ha passat això
però a veure
ell també volia seguir els negocis
perquè clar
tenia dona i dos fills
això també li era important
però ja no va tornar
no va ser mai més
la mateixa persona
això li va
li va perjudicar molt
perquè ell portava el Barça
com si fos un fill seu
el va sentir
molt molt seu
en el Barça
i de fet
que va haver-hi un president
com en Tomàs Rosés
que li va donar l'esquena
i li va dir
si vols entrar un altre cop
al camp del Barça
hauràs de pagar
la teva entrada
una persona
que va portar
tots els diners
per construir
l'estadi
del carrer Indústria
la meitat del cos
de l'estadi
de les Cors
jo crec que això va ser un gest
sí
això va ser
i ja
mira Tomàs Rosés
les dades diuen
que va
ser president
del 26
de març del 29
fins al 30
del 6 del 30
és que va ser
el 26
el 30
del 6 del 30
quan ho havia deixat
Arcadi Balaguer
que va ser
quan va ser president
que va ser
quan puja el Tomàs Rosés
i ho empalmo
per finalitzar
l'entrevista
amb tu
amb moltes coses
pendents
per un altre programa
amb el més tràgic
amb el suïcidi
del 30
de juliol
del 1930
que suposo
i ara ens ho explicaràs
té alguna cosa
a veure
suposo que
psicològicament
amb el d'esterrament
5 anys abans
no solament
Ferran
dic no solament
sí
ja et dic
explica'ns
mira
ja com he dit
quan va tornar
doncs
de l'exili
ell ja no era
la mateixa persona
va agafar
el que avui em dia
diria
una depressió
està clar que sí
però els negocis
li van anar fatal
a l'avi
li va enganxar
el famós
crac de l'any 29
ho tenia tot invertit
en accions
de sucres
i bueno
colonials
etcètera
etcètera
en aquella época
esclar
fins a aquella época
no hi havia hagut mai
un crac borsat
mai
mai
però l'enfonsament
de la borsa
de Nova York
va arrossegar
tot el reste
de borses
del món
i ell es va trobar
absolutament arruïnat
no
esclar
a veure
el fet
que hagués estat
d'estarrar tant temps
el fet que li diessin
que havia de pagar
per entrar a l'estadi
el fet
que es va quedar arruïnat
i jo també
tinc una versió
que jo crec que ell
també
a veure
el seu matrimoni
devia ser feliç
però jo crec que
amb la seva dona
alguna diferència religió
devia ser
devia haver-hi
perquè ell
era molt catòlica
ella
i en canvi
l'àrea molt protestant
els fills es van educar
al catolicisme
en contra una mica
de la seva opinió
però clar
hem de tenir en compte
que Espanya
era un país nacionalment
catòlic
això també és important
jo crec que
va haver-hi molts aspectes
aquí a tenir en compte
vull dir
i tot això
va fer que un dia
doncs
evidentment
agafés una pistola
i
es disparés
ell mateix
el 30 de juliol
va ser
un moment
molt trist
cent anys
cent anys
cent anys
cent anys
prou encesa
fa cent anys
prou encesa
fa cent anys
il·lumina
cent vegades
la ciutat
que sól
el món
que ens unes
el coratge
és
Lösung
tempo
La Ciutat
de la ciutat
vическа
t 댓글�
sí
semblada
il·lumina
erupo encesi
l' folde de l'uest
owana
Per finalitzar la conversa amb el Xavier Gamper,
hem triat l'himne commemoratiu del Centenari del Club, el 1998,
molt maco, composat per l'Antoni Rosmarbà amb llet el Ramon Solsona
i que, lligant-lo amb la història dels altres dos himnes,
aquí els altres dos himnes se parlava molt de Barcelona
i aquest ja es parla de Catalunya.
I diu, 100 vegades més fort, 100 vegades més gran,
Futbol Club Barcelona per molts anys endavant,
catalana és la llavor que s'escampa 100 vegades,
com més gent de tot arreu, més gran és l'orgull blaugrana.
Aquella unió, el que estàvem dient, el vincle entre la ciutat
i després el país, no amb Catalunya.
Xavier, moltes gràcies.
Abans de cedir la paraula al Joan i al Josep,
em diuen que volen fer una pregunta i uns aclariments,
doncs els meus elàfons, Joan.
Gràcies, Ferran.
Xavier, bé, s'han vingut moltes coses de la primera història del Barça
i de la història del teu avi.
Jo recomano fer fèiemment que els que pugueu anar a aquestes conferències,
jo vaig tindre l'oportunitat d'anar-hi i tinc a dir que vaig aprendre molt,
que l'ambient és molt agradable i que vol dir la pena potser que aquí a Sant Just,
la penya de Sant Just es plantejés fer-ho.
Ja, ja, ja, ja ho faré, ja plantejaré.
Una cosa només, o sigui, trencant una mica en la història,
jo sí que voldria parlar, perquè ho vaig sentir a la conferència,
perquè no ho coneixia,
m'agradaria parlar-ne més, però em va fer gràcia una anècdota,
una realitat d'un dels jugadors d'aquella època.
I em va fer gràcia perquè, esclar, ja, però en parlarem d'un,
perquè a més té una similituds amb un anabric del Ferran.
aquest jugador era el Garchitorena.
El Garchitorena, de condom basc, però em penso que era sud-americà, no?
No, venia d'origen filipí.
Filipí, va, oh.
Filipí.
Però va entrar amb un president argentí, ai, amb un passaport argentí.
Va, oh.
Això també, si vols, puc explicar l'anècdota, és molt divertit.
Sí, sí. Bueno, és clar, en la conferència es parla
que es considerava tècnicament un gran jugador,
però que no corria.
O sigui, per això dic que empalmaríem amb un bon amic del Ferran.
no corria i no es rematava de cap, tampoc, no?,
perquè es despentinava.
Això va fer que la gent del Barça opités
i va durar molt poquet a Can Barça
i, pel que ser, després va ser actor de cine.
Com un Martí Filocia, per dir una cosa.
Ai que la seva carrera va ser després d'actor de cine?
No us poseu amb els meus amics.
Bueno, però és que m'ha vingut aquest.
Ai que va fer pel·lícules després
i va ser un bon actor de cine?
Sí, sí, sí.
Això és que és curiós.
Sí, és divertida l'anècdota del Garchitorena.
A veure, el Garchitorena, doncs, va arribar
per interessos comercials i de la seva família
a Baterra, Barcelona.
Tenia coses, no me'n recordo si era,
diguem, amb la Siderúrgia, crec.
I va venir de Filipines,
perquè la seva família d'origen basc,
amb aquest nom Garchitorena, no?,
era d'origen basc, però venien de Filipines.
I va a Baterra, Barcelona.
Va jugar, de fet, durant 3 o 4 anys, no?
I, evidentment, doncs, era un jugador una mica peculiar
perquè, sí, és el que has explicat tu, Joan, no?
Resulta que si aquell dia, doncs, resulta que estava el camp
una mica, diguem, brut, perquè havia plogut,
no trepitjava cap toll, no fos que s'embrutés, pobret, no?
I quan s'entraven, doncs, ell, rematada clar,
doncs, escolta, això també era, bueno, era un gran esforç
perquè es podia despentinar
i la clenxa, igual, se li podia desfer, no?
Bé, clar, són aquests jugadors
que ja sabem que la parròquia blaugrana,
doncs, també és bastant exigent
i el que va fer, doncs, és que ja en 3, diguem,
per l'ull esquerra, tota la gent, no?
Només va faltar
que en un partit, precisament,
que es va jugar de, crec que ara això és de la Copa Catalunya
o de la Copa Pirineus,
doncs es veu que l'Espanyol va impugnar el partit
perquè ell va entrar en un passaport argentí.
Bé, m'explica, o sigui, un pas d'origen filipí
que entri en un passaport argentí.
Clar, a veure, això, bueno, evidentment,
l'Espanyol es va sortir amb la seva,
el partit va quedar impugnat,
el Barça expulsat
i, clar, ell va dir, mira, jo ja n'estic cansat
de totes aquestes històries i me'n vaig.
Bé, la qüestió és que ell, doncs,
li van oferir una feina perquè, clar,
venim de la part filipina,
l'home parlava perfectament anglès
i se'n va anar, doncs, a Los Angeles
a fer, diguem, a fer de traductor
una exposició d'uns gravats d'en Goya, no?
Bé, ell aterran allà, fa la traducció
i en aquella època, doncs, escolta,
va haver-hi allà la noia que deien
la reina d'Amèrica, Mary Pickford
i Douglas Fairbanks Jr.,
que eren els dos promotors
cinematogràfics més importants
de Hollywood d'aquella època,
i li va dir, escolta, tu, amb aquesta pinta,
perquè tenia...
el tio estava molt pinxo, molt guapot, no?
L'home li va dir, tu, tu no has fet mai cinema,
jo, cinema, jo, què va?
No, escolta, passa't el dilluns
pels estudis de Hollywood
que et farem una prova.
Sí, sí, arriben allà, fa la prova
i va gravar 40 pel·lícules
amb el nom de Juan Torena
per tot el mercat sud-americà.
es va fer famosíssim
com el nou Latin Lover
després de Rodolfo Valentino
i, a més a més,
doncs, resulta que es va casar
precisament,
ell que estava dedicat a això de la siderúrgia,
amb la filla, diguem,
d'un empresari siderúrgic
amb molts diners d'allà,
crec que era de Detroit,
i, evidentment, clar,
va viure una vida multimilionària,
escolta, que ja ens agradaria a tots
haver pogut a viure.
Quan aterrava a Barcelona,
feia una entrevista a la Vanguardia
enfoment-se una mica
de totes les èpoques
de l'època
que havia sigut jugador del Barça.
Molt bé, molt interessant.
Aquesta és l'anècdota d'en Garcitora.
Anècdotes del Barça.
Pep?
No, molt bé.
No, no, ha sigut molt interessant.
Hem après, com sempre,
moltes coses
i estic content
que les coses
que han sortit aquí,
que algunes de les que jo havia dit
amb altres programes,
totes eren certes,
vull dir que no,
no estava equivocat.
Estic molt orgullós
que tinguem aquí
una persona
que ho hagi recomorat
com allò
que eren sis catalans
i sis no catalans
amb la Fundació,
que això d'un dia
sí que va sortir,
etcètera, etcètera.
Sis protestants,
per dir-ho així,
a més a més.
A més a més, clar.
El Júpiter,
sí que és veritat,
va ser un equip
que tenia
molta remissència catalanista.
Després de la guerra
li van oblidar
a canviar el nom.
El Júpiter,
no sé si devia ser
un planeta massa català,
va haver de ser l'Hèrcules.
Sí.
I el van desterrar també,
perquè aquí estava
al Poblenú
i el van ficar
cap a,
com es diu,
a Sant Martí de Provençal,
si van acabar per aquella suma.
Sí, perquè es va fundar,
tenia l'acció social,
on hi ha la famosa
oixeteria del Tio Txer,
que llavors ja té un bar que no,
el nom ja no el recordo.
I el Quijos de Canaleta,
sí que era un referent,
perquè va ser
el primer disseny,
o més o menys,
era cosa d'en Rovira i Trias,
poca cosa.
I el va portar
doncs un tal Fèlix Pons
al començament,
abans que no arribés
a l'Esteve,
doncs,
que tenia com un xiringuito
a la boqueria,
seria com el Pinotxo
de l'època,
i llavors va
anar p'allà
i va estar remodelat
diverses vegades,
en Pere Falqués,
en Pere Falqués
és el que va fer
la...
no,
en Josep Godai també,
va fer l'edifici de Correus,
o sigui que realment
era un...
després l'alcalde
que el va fer tirar a terra
va ser en Simarro,
no va ser encara el...
Com va ser l'any 50 i ara?
L'any 51,
volien fer una via ràpida,
suposo que volien fer
doncs,
voreres i camí pel mig,
però no es va arribar a fer mai.
Corai.
Esteu fent el vostre programa
abans de temps?
No,
no,
era una mica...
perquè,
per dir-me,
la importància
que havia tingut
doncs,
aquest...
aquest quiosc
de begudes,
que en molts llocs
en deien fuentes de soda,
en el seu moment.
Corai.
Fuentes de soda.
Una fuente,
fuente de soda,
perquè fèiem com sifons.
Era un sifon,
un sifon famós.
Exacte.
Un sifon famós
que era famós,
aquell...
Ah, exacte.
Doncs,
Joan,
el teu temps,
el teu espai.
Endavant.
Un sifon famós
Bon dia,
benveuguts,
oients.
Avui voldria fer
una entrada diferent
a la barres de dos dies,
simplement,
perquè estan passant
coses al món
que no crec
que agraden a ningú.
Jo crec
que
la guerra
mai
tindria
que existir,
la guerra
és el pitjor
que pot passar
i cap país,
encara que tingui
part de raó
amb les seves
reivindicacions,
pot invéir
a un altre país.
Per tant,
jo diria
Putin
torna a casa
i busca altres coses.
Bé,
comencem ara,
després parlarem
una mica
d'aquesta musiqueta,
és una part
del que tinc
avui,
anem a una cosa
més divertida,
anècdotes que no siguin
tan tristes
i que no ens reflexin
tant
a la política actual.
Avui passejarem
una mica
pel món,
sense buscar
res especial,
només curiositats,
sense cap
connexió entre elles,
només
per saber més.
Viganela,
un poble itabial
nord del país.
Aquest poble
està situat
al punt
més baix
d'una vall
flanquejada
per altres muntanyes.
Als mesos d'hivern
no arribava mai
el sol,
així que els
vivatants
van buscar
un arquitecte
i dissenyador
de rellotges
perquè us
fabricés
el seu propi sol.
Un tal,
Giacomo Bonzani,
va fer construir
un gran mirall
on es reflectís
el sol
de veritat.
D'uns 40 metres
quadrats,
aquest enorme reflector
fou instal·lar
totes les muntanyes
que enrodejaven
el poble.
Un software
s'encarrega
de moure
el mirall
automàticament,
seguint la trajectòria
de l'Avestre
per reflectir
sempre
cap al poble.
Des del 2006,
Viganela
ja té sol.
Això sí,
el mòdic preu
de 100.000 euros
any.
Hi ha una ciutat
a la Xina
de nom
Daffen
on es concentren
800 galeries d'art
i més
de 10.000 pintors.
Un estudi
d'un falsificador
d'art
en forma
de ciutat.
A Daffen
es elaboren
el 70%
de totes les còpies
que es produeix
de la pintura
universal.
És el paradís
per a qualsevol
estudiant
de belles arts.
Un pintor
i negociant
ginès
de nom
Wu
Ryukyu
va contractar
més de 200 pintors
per a una gran
comanda
sol·licitada
per a la cadena
de supermercats
Walmart.
El treball
consistia en pintar
100.000 paisatges
en 10 dies
tots
exactament
iguals.
Com cada quadre
sortia diferent
depenent de l'aparícia
de cada pintor
Ryukyu
va posar en marxa
tècniques
de cadena industrial.
Pintar els quadres
per seccions
i que cada artista
s'especialitzés
en pintar
en pintar una única cosa
ja fossin
arbres
núvols
mar
cel
etc.
El resultat
espectacular.
Entregats
en 10 dies
i tots
pràcticament
iguals.
Però el més irònic
és que
quasi un 70%
de les comandes
venen d'Europa
i dels Estats Units.
Quan
dineu en un restaurant
d'un cert nivell
o us allotgeu
amb un hotel
d'una certa categoria
observeu els quadres.
Còpies
molt ben fetes
per un màxim
de 35 euros
la peça.
Tothom pot tenir
una bona còpia
de les quirasoles
al menjador
de casa seva.
Ai,
les mentides.
Potser alguns
de vosaltres
heu visitat
l'antic camp
de concentració
de Teresi en Estat.
Aquest camp
situat a prop
de Praga
va ser venut
pels nazis
davant
de les visites
del Comitè Internacional
de la Creu Roja
com una
colònia jueva
amb tota classe
de comoditats.
Cafeteries,
concerts,
conferències,
restaurants,
sastres...
Inclús es va rodar
un documental
propagandístic
titulat
«El Fúrrer
regala
una ciutat
als seus jueus».
Durant la visita
del Comitè
de la Creu Roja
els presoners
més presentables
tenien de passejar
pel camp
amb família
normalment falsa
vestits de diumenge
i en responent
a les preguntes
dels visitants
amb les respostes
preparades
pels vagibans
del camp.
Un gran teatre.
El 1944,
després de la
llarrera visita
del comitè,
pràcticament
tots els presoners
van ser enviats
a Aux-Berquenau
per ser
assajats.
Ai,
les mentides.
Ara
farem una mica
de referència
a aquesta musiqueta
que esteu sentint
darrere fons
perquè ara
parlaré d'una illa
que està
al Carip.
La petita illa
de Redonda.
Podria ser
una illa
més del Carip.
De fet,
fos descoberta
per Cristòfal
Colón
durant el segon
viatge a Amèrica.
És segurament
una de les illes
més petites
i avorrides
del Mar Carip.
No devia pensar
el mateix
Mister Matthew
Daudi
Shaw,
comerciant
i banquer
de la propera
illa de Montserrat,
que va demanar
a la reina
Victòria
la seva conversió
en regna.
La mateixa
va accedir
amb única condició
que respectaria
sempre
els interessos
veritàrics.
Ens trobem
el 1865
i poc temps
després
aquest personatge
va accedir
els seus drets
al seu fill,
l'escriptor
Matthew
Philip
Shaw,
que es va
coronar
com a rei
de Redonda.
Només
amb 15 anys,
davant del bisbe
de l'Ella
d'Antiua
i amb el nom
de
Felip
I.
No va ser
un mal escriptor
i força
prolífic.
Cultivava
el gènere
fantàstic
i la ciència
ficció
i un dels seus
llibres
més coneguts,
La Nouve
Púrpura,
va ser un títol
de referència
per H.G.
Wells.
Felip I.
va ser
el creador
de la construcció
d'una aristocràcia
basada
en l'esperit,
l'ingeni
o l'automent.
Al contrari
de les que coneixem
nosaltres,
basades
en
noblesa
tradicional,
parentesc
i el brasol
de tots.
A l'anomenant
rei
no li importava
si la seva sang
era blava
o vermella,
sinó la qualitat
dels llibres
i de la literatura
en general.
Malgrat la seva
falta de legalitat,
va anomenar
ducs de redondo
a literats
tan famosos
com
H.G. Wells,
Dylan Thomas,
Lawrence Durrell
o Henry Miller.
El seu
rengat
va ser
força llarg
del 1865
al 1947,
abdicant
a favor
d'un poeta
maleït,
aficionat
a la beguda
i venedor
dels falsos,
per no
legals,
títols
novellaris
de la illa.
El seu nom,
Phaeton
Wayne
Thyssen,
coronat
com a
Joan II,
que abdicar
aviat
al trobar-se
amb contínus
vitigis
provocats
per la venda
de títols
del seu antecedor.
I ara ve la sorpresa.
Sabeu
a qui va vendre
el tro
i als drets
literaris
afegit
el mateix?
El gran
escriptor
mediveny
Javier Marías,
que regna
amb el nom
o que està
regnant
amb el nom
de Xavier I.
D'ells són
aquestes
paraules.
Me parecía
apassionante
mantenert viva
la memòria
d'anteriores
reies
i la veienta
de l'isla.
És un juego
de verdades
i mentides.
El 2001
va crear
el seu propi
segell literari
amb el nom
de la illa
i, com no,
també un premi
literari
anual
amb una
única exigència,
que les obres
candidates
es puguin llegir
en els dos
idiomes
oficials
de la mateixa,
castellà i
anglès.
El jurat,
com és lògic,
el composen
els ducs
de Redondo,
que van
augmentant.
Els guanyadors
obtenen
automàticament
un ducat
i una dotació
econòmica
de 6.000 euros.
Redondo
té totes
les característiques
de la seva
condició
de regne.
Bandera,
dissenyada
per Javier
Mariscal,
bascompte
de Ney,
és un dels bascomptes
de l'illa,
moneda pròpia,
creada per
Abessandro
Mendini,
dissenyador
de la marca
Swatch,
passaport,
gastronomia espiritual,
corona,
tro,
himne,
palau virtual
de Frank Jerry,
responsable del
Guggenheim de Bilbao,
com veieu,
un gran divertiment.
El mateix
Maria es diu,
és una història
divertida
i graciosa,
però no me la puedo
tomar en serio,
soy republicano.
Vull acabar
amb un curt poema
de la Pere Gimferrer.
I per què Gimferrer?
Perquè va definir
el nostre
Fabí Primer
com
el nou
Edgar Allan Poe.
Poema fosc
la meva joventut,
poema fosc
com la nit
escampada,
negra
barros
de les senyades
mortes,
negra de llum
dels claus
de la foscor.
Batalls
Pere Gimferrer.
Gràcies.
Fantàstic, Joan.
Sempre històries
reals,
fantàstiques
i, si no,
ben trobades.
Josep,
tu mateix,
13 minuts
per explicar coses.
Bé,
l'últim dia
estàvem fent la volta
de passejar
al voltant de la catedral
i ens havíem quedat
al Palau del Llopiné
en l'arxiu
de la Corona d'Aragó.
Però
em permeto
fer un petit
una petita
aturada
i me'n vaig
corrents
a la cantonada
del carrer
del Bisbe
on hi ha una placa
dedicada
a Pèles Mestres.
Pèles Mestres
va ser escriptor,
dibuixant,
anem a polifacètic,
va tenir molt èxit
en el seu temps,
però
la seva mort,
la guerra d'Espanya
i els 40 anys
de franquisme
va quedar, doncs,
com bastant
oblidat.
Va escriure un poema
que es diu
la cançó
dels invadits,
això d'invadits
és una mica
prefabrià.
Ell es deia
a Pèles Mestres
i quan li deien
a Pèles no li agradava,
ell es deia
a Pèles i s'ha acabat
el programa,
com a pare.
Però eren aquelles
lluites que hi havia
en el moment.
Això no treu
que no fos una persona
catalanista
i que estimava
molt el país,
etcètera,
etcètera.
Va fer aquesta cançó,
la cançó dels invadits,
amb la indignació
que li va produir
a la Primera Guerra Mundial
la invasió
de Bèlgica.
I ara,
com que estem tots
una mica indignats,
em permeto llegir
un parell d'estrofes,
després aquesta cançó
es va dir
no passareu
i segur que l'heu sentit
moltes vegades
perquè després
de la represa
l'han cantat
molts cantants
actuals coneguts.
deia
dues estrofes només.
No passareu
i si passeu
quan tots haurem
deixat de viure
sabreu a sobres
de a quin preu
s'abata un poble
digne i lliure
més no serà
per més que feu
no passareu.
A sang i a foc
avançareu
de fortalesa en fortalesa
però què hi fa
si queda en peu
quelcom més fort
nostra fermesa
per això cantem
per més que feu
no passareu.
A Pèl Esmestre
sempre deia
que el dia que morís
seria un dia molt calent
i ho va encertar
va morir
el dia 19 de juliol
de 1936.
Aquesta cançó
dels invadits
que després
s'ha conegut
com el no passareu
va tenir molt èxit
i tan èxit
que enseguida
els voluntaris catalans
de la primera guerra mundial
la van agafar
com a himne.
Doncs
en record
dels pobres ucraïnesos
m'he permès
saltar això
i torno cap enrere
cap a l'assiu
de la corona d'Aragó.
L'últim dia
estàvem parlant
que tot aquell tros
d'edifici
aquell edifici
que hi ha davant
de la catedral
amb aquest cantó
tot era
el Palau Contal.
El fet de no tenir
doncs ja
els nostres reis
i tal
doncs una part
és el Museu Marès
l'altra part
és el Saló del Tinell
que és tot el que queda
que és prou maco
i prou interessant
de tot aquest conjunt històric
i llavors s'hi va fer
al costat
aprofitant
doncs que
el Palau
del Lloc Tinent
al principi
que era diguéssim
el Gerreig.
Si mirem aquelles parets
que dèiem abans
al davant mateix
de la porta
del Museu Marès
veiem
unes lletres
doncs que són
hebrees.
Sí.
No és que n'hi hagi moltes
n'hi ha com unes
bé de totes maneres
n'hi ha unes 10 o 12
costa una mica de
costa una mica de trobar
però si passeu per allà
i teniu la paciència
d'aixecar la vista
doncs
a mitja alçada
entre 3 i 4 metres
n'hi ha 3 o 4
i hi ha un fanal
i a l'esquerra
del fanal
una mica amunt
també se'n veuen
unes altres.
Això és degut
a que són pedres
que venen
del museu
perdó
del cementiri
jueu
de Montjuïc
i algunes pedres
doncs
d'edificis abandonats
del call de Barcelona.
Els jueus
eren
entre cometes
propietat del rei
diguéssim
el rei
ningú els volia veure
excepte la gent
de Calés
perquè els hi deixaven
cèntims
i encara que
diguéssim que no
eren bons metges
llavors qui s'ho podia pagar
tenia un metge
un metge jueu.
Doncs aquesta és la curiositat
d'aquestes
d'aquestes
lletres que moltes vegades
hi hem passat
pel costat
i no les hem vistes.
Seguint
la façana
a part d'unes gàrgoles
molt interessants
trobem damunt
de la porta principal
una pintada
o un grafiti
amb una part
molt deteriorada
però encara es llegeix
clarament
un cognom
vinyals
en queden uns quants
a Barcelona
d'aquests
a la capella
d'en Marcús
n'hi ha ben bé
un parell
Santa Maria del Mar
n'hi ha un
bastant esborrat
també n'hi ha un parell
molt malmesos
a la façana gòtica
de l'Ajuntament
de Barcelona
i el que està més bé
és al carrer del Carme
l'entrada
del que feia abans
que nosaltres en dèiem
la Biblioteca de Catalunya
a l'Hospital
de la Santa Creu
es veu clarament
el Víctor
una corona
una palma
i el nom
d'un altre desconegut
Uguet
el Víctor aquest
és la paraula
Víctor
que vol dir
vencedor
guanyador
que aquest
aquest anagrama
si l'heu vist
alguna vegada
o el recordeu
és una
V baixa
al mig
de la V baixa
surt una I
al costat
de la V baixa
que als costats
com si fossin
les nenses
d'una copa
hi ha la C
i la R
del Víctor
i la T
i la O
segueixen
al mig
d'això
en Franco
hi havia
alguns domassos
que li posaven
quan ells feia
els discursos
i
doncs jo sempre
havia pensat
que aquestes pintades
tenien alguna cosa
a veure
alguna cosa
política
doncs
això
doncs
ve dels estudiants
els estudiants
en aquella època
estem parlant
de l'any 1700
més o menys
una cosa així
quan algú
es deia com
un cum laude
els companys
el portaven
una mica d'així
a Collivell
tocant música
i tal
passejaven pel poble
o per la ciutat
o pels voltants
de la catedral
o de l'Ajuntament
i a casa seva
o a les parets
de l'Ajuntament
d'algun edifici noble
pintaven
el Víctor
i el nom
d'aquest xicot
el que ara
pengem
el mur
del Facebook
aquest feien
els mur
de veritat
de les parets
és una cosa
doncs
bastant
desconeguda
i a Barcelona
doncs
se'n veu
unes quantes
aquest
aquest
del Luguet
és molt
és molt
clar
no sabem
qui era
aquesta gent
ni què va fer
tot això
se n'ha perdut
aquest Luguet
suposem
que aquest sí
que devia ser metge
perquè
un cop entres
tens a mà esquerra
la porta
del Col·legi
de Metges
de Catalunya
la Real Acadèmia
de Medicina
de Catalunya
aquesta paret
encara ens guarda
una darrera
sorpresa
totes les finestres
del primer pitch
de la planta baixa
estan decorades
amb uns petits capitells
on estan representades
diverses figures
la darrera
la que toca
la cantorada
de la baixada
de Santa Clara
que va cap a la pasta del rei
presenta les figures
d'uns angelets
en unes posicions
que podríem dir-ne
equívoques
en un d'aquests capitells
es veuen dos angelets
com si fossin dos
dos copidos
aquests nens joves
així
tots graconets
i rodonets
que es van perseguint
i el que va darrere
du una manxa
d'aquestes
de tirar el foc
a la Xemeneia
que l'hi està
introduint
per darrere
a l'altre
a l'angelet
del davant
què hi fan
aquestes figures
aquí
amb un edifici
això no és una pintada
ni es pot dir
que és una
gambarrada
o una cosa
de joventut
d'uns estudiants
això és una cosa
que ja va fer
l'arquitecte
per ordre d'algú
diuen
la llegenda
que
el
Carlos V
l'artre 5è
doncs estava
empipat
amb el bisbe
amb el bisbe
de Barcelona
i per ofendre'l
quan ell passés
per allà
i els seus canonges
va posar
aquestes figures
així
una mica
exacte
no sabem
si és veritat
sigui qui sigui
algú
ho va
fer fer
i allà
estan
encara hi són
ara
i els podeu anar a veure
va ser
en Carlos Primer
d'Espanya
i Quinta
i Cinquè
d'Alemanya
no ho sabem
potser sí
perquè en aquell temps
no sé si ho sabeu
els reis
tenien immunitat
i tenia
perquè ell
allà al costat
tenia la Inquisició
però estem parlant
d'aquells temps
eh
bueno
tornem cap a la paret
de la catedral
ens havien quedat penjats
virtualment
clar
aquella porta
que portava
amb aquell pont
que unia el Palau Reial
amb la catedral
perquè pogués
el martí l'humà
hi pogués passar
si seguim
més arran de terra
pràcticament
a l'alçada
de la
a l'esquerra
tindríem
la porta
de l'aixiu
de la Corona d'Aragó
doncs
a la dreta
hi ha unes marques
que hi ha a la paret
a les pedres
d'aquelles
unes marques
doncs verticals
i unes una mica inclinades
hi ha
quatre o cinc pedres
doncs així
no són cap signes esotèrics
ni tenen cap significat
estrany ni secret
són senzillament
unes marques
d'esmolar ganivets
tal com ho sentiu
la pedra de Montjuïc
ha estat adaptada
per la construcció
de molts edificis
antics de la ciutat
i per l'elaboració
de pedres de molí
conegudes amb el nom
de moles catalanes
molt apreciades
pel seu rendiment
arribant a ser tan important
el treball de les moles
que el qualificatiu de molers
es basten
de tots els treballadors
de les pedreres
es calcula que al llarg
de la història
les pedres de Montjuïc
han proporcionat
més de 12 octòmetres
cúbics de material
podríem omplir
uns quants camps
del Barça
amb aquestes pedres
a part de la construcció
la pedra de Montjuïc
serveix per esmolar
i la gent utilitzava
la gent portava
un ganivet a la butxaca
perquè no podia anar
a un bar a comprar
una Coca-Cola
perquè no hi havia
bars ni hi havia
Coca-Cola
doncs a l'edat mitjana
portaven un ganivet
i passaven per una friteria
es compraven una poma
i la pelaven
i doncs
quan passaven per la catedral
un edifici que tenia pedra bona
aprofitaven per esmolar
aquell ganivet
a part de que
si era la catedral
era un edifici sant
i tal
doncs aquell ganivet
doncs quedava una mica
com ara beneït
i veus aquí
doncs la història
de
la història d'això
doncs
ho deixarem aquí
avui hem fet un salt
l'he tornat enrere
i continuem
perquè encara no hem abandonat
la volta
estem a punt de girar
però encara hi ha
unes coses molt importants
i ho farem la setmana que ve
si Déu vol
tindrem més programes
perquè ens expliquis
moltes més històries
de Barcelona
si Espanya fos una democràcia
el paper estaria legalitzat
per banda mafiosa i criminal
el PSOE
per banda terrorista
Vox
per partit nazi
i el Borbó
hauria entrat
a la presó
d'això en diuen
democràcia consolidada
la realitat
supera la ficció
avui
divendres 25 de febrer
ahir
va ser dijous gras
demà
carnestoltes
que és festa
descontrol
llibertat
picaresca
carnestoltes
és aquella setmana
de l'any
en què les lleis
i normes socials
se relaxen
i el nostre món
es converteix
en una versió alternativa
bizarra
d'ell mateix
el carnestoltes
és una de les poques tradicions
que salvan les distàncies
conserva el caràcter
canalla
i és bojarrat
que posseguia
la festa pagana
de la qual deriva
tant mateix
el pas del temps
l'ha lligat
irremediablement
a la quaresma cristiana
i al to solemne i serè
precisament
per servir de transició
entre un extrem i l'altre
és per això
que existeix
l'enterrament de la sardina
i el dimecres de cendre
el proper divendres
4 de març
un nou
benvingut
benvolguts
i ben trobats
que tingueu una bona setmana
i see skies of blue
and clouds of white
the bright blessed day
the dark say goodnight
and i think to myself
what a wonderful world
ara escoltes
ràdio d'esfern
sintonitzes
ràdio d'esfern
la ràdio de
Sant Jus
98.1
són les nou
aquí comença
el futur
el futur de la música
el
el club