Fins demà!
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat,
tot això i més, ho trobareu al programa L'Audició
que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem!
Radio Taspers
Durant a 8.1
Radio Taspers
Durant a 8.1
I see trees of green
Red roses too
I see them blue
For me and you
And I think to myself
What a wonderful world
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Avui, en el programa número 94, parlarem d'astronomia.
M'estendré una mica en la presentació.
L'astronomia és la ciència natural que estudia els cosos i fenòmens celestes
i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
El seu camp d'interès abasta els planetes, els satèl·lits naturals, els estels, les nebuloses, les galàxies, els meteoroides, els asteroides i els cometes.
Juntament amb fenòmens com les supernoves, els escalats de ràgios gamma, els quarsars, els glàssers, els pulsars i la radiació còsmica de fons.
A grans trets, l'astronomia estudia tot allò que ve de més enllà de l'atmosfera de la Terra.
L'astronomia és una de les poques ciències en què els aficionats encara podem tenir un paper actiu.
Especialment en el descobriment i seguiment de fenòmens com les corbes de llum d'estrelles variables,
el descobriment d'asteroides i cometes, etc.
No ha de confondre's l'astronomia amb l'astrologia.
Aquesta pseudociència afirma que el destí de les persones i dels assumptes humans en general
es troben relacionats amb les posicions aparents dels cossos astronòmics en el cel.
Encara que en dos camps comparteixen un origen comú, són molt diferents.
Els astrònoms segueixen un mètode científic, mentre que els astròlegs no.
En el programa número 80 del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats,
realitzat el 24 de març d'enguany,
el vam dedicar a l'astrologia, amb Maria Helena Teixidor,
que ens va explicar què és l'astrologia i els fets quotidians inexplicables.
La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència.
Considerada la més antiga de les ciències naturals,
l'astronomia existeix des de l'antiguetat.
Els seus orígens els tenim en les pràctiques religioses,
mitològiques, cosmològiques i astrològiques de la prehistòria.
L'astronomia primitiva es va desenvolupar
observant patrons regulars dels moviments d'objectes celestials visibles,
especialment el Sol, la Lluna, les estrelles i els planetes
que es bleuen a ull nu.
Un exemple d'aquesta astronomia primitiva
podria incloure un estudi de canvi de posició del Sol a l'horitzó
o la premsa canviant de les estrelles durant el curs de l'any
i que es podria fer servir per establir un calendari agrícola o ritual.
Podria parlar, i si ja tenim una mica de temps,
parlarem una mica de la prehistòria,
com les cultures primitives s'identificaven a les objectes celestials
amb els déus i els éssers espirituals.
Doncs, per desenvolupar i aprofundir en aquesta ciència natural,
anomenada astronomia,
ens acompanya en els estudis de Ràdio d'Esbert
una autoritat i referència internacional en aquest tema
i en d'altres relacionats amb l'astronomia.
Nascut a Colòmbia,
enginyer,
dissenyador i constructor de rellotges de sol,
escriptor i conferenciant amè i didàctic.
Antonio Bernal González,
benvingut, com estàs?
Moltes gràcies, moltes gràcies.
Gràcies per la invitació.
Per a nosaltres, per a nosaltres.
Parlem, jo parlo en català,
sé que l'Antonio entén perfectament el català
i ell respondrà amb la llengua que es troba més còmode,
que pot ser o bé a l'espanyol o bé al català si t'atreveixes.
A més, ens acompanya la seva dona, la Mari Àngela,
que ens parlarà de com es veu el cel des de la Terra
visquent amb un astrònoma.
Aviam, Antonio,
jo hi ha tantes preguntes
i em hi ha estès en la presentació,
però avui parlarem de tu
i el que significa l'astronomia per tu.
Com va arribar un enginyer al món de l'astronomia?
És que a mi l'astronomia me llegó
des de antes de que me llegara la ingenieria.
Aviam, aclarim que l'Antonio és enginyer mecànic
i que durant més de 30 anys
vas fer d'enginyer al teu país natal, a Colòmbia, no?
Sí, sí.
Però sempre combinava la ingenieria
sin abandonar l'astronomia.
Lo tenía por afición
y bueno, esa afición llegó a ser tan fuerte
porque es que me nació desde niño.
Mira, cuando yo era adolescente,
mi padre, que era médico,
hizo un curso en la universidad.
Los médicos suelen ser muy inquietos
y él hizo un curso de astronomía en la universidad
y entonces teníamos pues una especie que llaman aquí
segunda residencia, una casita de campo.
Nos íbamos allá en las vacaciones cortas
que eran las de julio y en las largas
que eran las de diciembre
y él nos sacaba de noche
que había muy poca luz,
muy poca contaminación lumínica
y nos enseñaba siempre.
Ahí está Orión, mira el cinturón de Orión,
aquella se llama Betelgeuse,
y luego, miren, si seguimos recto, vamos a...
En fin, no estoy dando indicaciones
y eso se va quedando.
Y a mí eso me pegó tan fuerte
que yo nunca paré de estudiar l'astronomía.
Él después me regaló los libros
en los que él estudió,
después de cuatro o cinco años después
de haber hecho su curso,
me regaló los libros
que los conservo con un gran cariño
y su diploma lo tengo enmarcado
al frente de mi escritorio,
el diploma de la astronomía.
Entonces, a mí me llegó como muy profundo
todo esto de la astronomía,
porque por una perugurrullada,
porque yo siempre pensé
tantas inquietudes que tenemos,
tantas preguntas que nos hacemos
y no encontramos respuestas.
¿Y dónde están las respuestas?
Allá están arriba, todas.
Las respuestas están arriba.
Entonces, como que eso es el imán
que me atrae.
De Medellín al cel, ¿no?
Quasi.
Quasi, ¿no?
Quasi, porque estamos a 1.400 metros
sobre el nivel del mar.
Home, Bogotá es más alto,
pero bueno...
Bogotá es más alto, sí, claro.
I això em fa recordar,
jo he dit abans que si tenim temps
parlarem una mica de la prehistòria,
sembla ser que això de l'astronomía
et documenta per preparar la teva entrevista
i, a més, com a curiositat,
abans de conèixer-te a tu,
ho van descobrir,
o van ser els primers,
van ser els egipcis.
Jo m'imagino,
tu t'imagines allà 4.000 anys
abans de Jesucrist,
pensant l'aire,
perquè no tenia molta més feina a fer,
perquè la feina la feien els esclaus,
geguts damunt de la sora,
al costat del Nil,
miraven al cel i veien,
i aquí passa alguna cosa,
perquè ahir aquesta estrella
estava més cap enllà,
l'altra d'això...
O sigui, els egipcis, no?
Sí, sí, sí.
Un batx a la sorra,
les cansa la panxa
i miren al cel.
D'ellos...
La prova és que el seu déu principal
era Ra,
que és el Sol.
O sigui, que alguna cosa tenien, no?
Ellos, mira,
els egipcis tuvieron,
creo que és la única civilización
que ha tenido una manera
de calcular el año,
en los 365 días del año.
La calcularon distinto
a todo el mundo.
A todo el mundo.
Después van venir els grecs
y después van venir
Julio César, no?
Ellos,
todas las civilizaciones
lo han hecho
porque ven que el Sol
a la salida
se mueve en el horizonte.
Hoy sale
más a la izquierda
que ayer.
Mañana
un poco más a la izquierda
hasta que se devuelve.
Y entonces,
desde que se devuelve,
da toda la vuelta
y regresa,
contaban 365.
Los egipcis
lo hicieron diferente.
lo hacían
por medio
de la estrella Sirio.
Y entonces tenían
lo que se llamaba
la salida helíaca
de Sirio.
Porque Sirio,
Sirius o Sirio
en castellano,
pero el nombre oficial
es Sirius.
Y todas las estrellas,
pues llega un momento
en que están,
entre comillas,
muy cerca del Sol
y entonces se pierden
en la luminosidad del Sol
y dejan de verse.
Desde que empezaba a verse,
después de estar
en la luminosidad del Sol,
ese era el primer día.
Y contaban
hasta el día
en que vuelve a empezar
a verse.
Y esos eran
los 365 días.
Una manera
originalísima,
originalísima
de encontrar
los 365 y pico
días del año.
No, no,
eso es tema
para un otro programa
y podría no
encaixar perfectamente
con el nuestro,
pero la civilización
egipcia
tiene
mucha historia.
Conforme
que muchas cosas
las van descubrir
debido al clima
que tenía,
la climatología
que nos permitía
estar todo el día
a fuera,
lo que decía,
a jegos
damunt de la sorra
mirando a las estrellas,
mirando a las estrellas
y veían que alguna cosa
pasaba.
También hay gente
una mica,
van ser los primers
que van descubrir
la navegación
fluvial
con las falúes
que aún
funcionan
para el río Nil,
aquel tipo
de embarcación.
Pero,
como astrónomos
no fueran
los únicos,
recordemos
a Quidino.
Bueno,
estem parlant
de 4,
5,
que yo ya
en el temps
abans,
5.000 años
abans de Jesucrist,
ya,
bueno,
abans tenien
els caldeus.
Però bueno,
continuem
amb la pregunta.
Com
arriba un enginyer
al món
de l'astronomia?
Ho expliques
ben clar,
perquè combines
la teva faceta
d'enginyer mecànic
amb el teu hobby
influenciat
pel teu pare
a Medellín
de l'observació
de les estrelles.
Fem un petit
parèntesis.
Per què
Antoni Bernal
va venir
a parar
a Catalunya?
También
tienes
historia
y es
la siguiente.
Yo
empecé
a dictar
cursos
d'astronomia
en el planetario
de Medellín
desde que
se inauguró
en 1984
y en el año
1991
hubo un eclipse
total
de sol
que oscureció
una buena franja
de Colombia
y unos astrónomos
de aquí
fueron a
Colombia
a ver
ese eclipse
porque es una rareza
y aparte
que era uno
de los eclipses
más largos
del siglo XX
y entonces
contactaron
con el planetario
con el planetario
de Medellín
dónde
podemos ir
con quién
podemos hablar
en fin
entonces
hicimos
como una especie
de excursión
conjunta
entre el planetario
de Medellín
y los que se
quisieron anotar
y los que fueron
de aquí
fueron bastantes
básicamente
de este entorno
bueno
venía gente
también de Valencia
de toda España
prácticamente
y
pues allá
hicimos unas conferencias
antes del eclipse
nosotros preparamos
pues todo un montaje
para esto
y a mí me tocó
dar una conferencia
y a unos astrónomos
que fueron de aquí
les gustó
la manera mía
de exponer
sería
no sé
y me invitaron
a venir
en el año
92
eso fue en el 91
el eclipse
en el 92
me invitaron a venir
el año de las olimpiadas
el año de las olimpiadas
a dar una conferencia
porque era el año
de los 500
500 años
del descubrimiento
de América
entonces dimos
unas conferencias
sobre eso
tal
y yo me fui
para Colombia
y en el 2000
me nombraron
director del planetario
en el que yo daba
en el que yo daba
clases
del planetario
de Medellín
el planetario
de Medellín
Colombia
sí sí sí
y entonces
y después
el planetario
hubo
como era
era del ayuntamiento
hubo cambio
de administración
y entonces
el planetario
lo cerraron
para remodelar
entre comillas
en fin
y entonces
salimos todos
y a mí
me invitaron
me dijeron
vente para acá
que aquí hay trabajo
en astronomía
yo ya
prácticamente
no había abandonado
del todo
pero casi
la ingeniería
entonces
me vine a probar
y efectivamente
hay mucho trabajo
en astronomía
y me quedé
aquí me quedé
ya
22 años
entre el cel catalán
y el pan tomaca
et vas dir
per fer eso
que me dijeron
me llamaron
mira
pero
sabes
lo más curioso
de todo
cuando vienen
en el 92
a dar la conferencia
yo no tenía
yo no tenía
ni idea
que vendría
a parar
a barcelona
no
es que
ni soñaba
me dijo
un amigo
que te gustaría
conocer
de barcelona
y le dije yo
el observatorio
fabra
me dijo
y eso
y le dije
porque
uno de los libros
que me regaló
mi padre
fue escrito
por comas y sola
que era
el único libro
escrito originalmente
en castellano
de los que yo tenía
todos eran
o en castellano
pero original
en inglés
traducido en méxico
que eran
unas traducciones
por unos lingüistas
excelentes
excelentes
pero no eran técnicos
entonces el libro
desde el punto de vista técnico
tenía falen
en cambio
este era escrito
en el idioma
y por el
por el autor
que era una autoridad
directamente
entonces el que más
me gustaba a mí
y entonces
con majestuola
era como mi maestro
con majestuola
murió en el año 37
era como mi maestro
yo voy a conocer
el observatorio
y me llevan
al observatorio
y no pudimos entrar
porque estaba en remodelación
que frustración
la mía
que frustración
ocho años después
nos vinimos a vivir aquí
o nueve
eso fue en el 92
y yo vine a vivir en el 2001
total
que un día
después de estar aquí
yo ni me acordaba
de esa anécdota
me llama
una persona
y me dice
mira
se necesita una persona
en el observatorio Fabra
para hacer la divulgación
¿quieres venir a una entrevista?
sí
fui a la entrevista
y acabé en el observatorio Fabra
acabé trabajando allá
curioso
sí, sí
tú me explicas
que l'experiència didáctica
poder més impactant
que has tingut
va ser
quan rebies
mil nens
diàriament
per ensenyar-los
les meravelles del cel
hombre
así es
mira
son mil nens
diàriament
Doria
se acaban tot
medellín
a Morán
que no llegaran a mí
pero 750
sí me acuerdo
que recibíamos
mira
eso
eso lo recuerdo
perfectamente
y el número
porque ocurre
cuando a mí me nombraron
director del planetario
que es una etapa
de mi vida
que no quiero recordar mucho
no me gustó mucho
pero bueno
yo no soy administrador
yo soy un técnico
y yo llegué a edad
y claro
había
estaba la oficina
del director
que tenía
una mesa muy grande
donde nos reuníamos
pues la junta
de administración
y el escritor
del director
y entonces estaba
en el fondo
de la oficina
estaba el escritor
del director
y aquí a la entrada
estaba la mesa
de juntas
y cuando yo llegué
dije no
cambiemos eso
yo quiero la mesa
de juntas atrás
y mi escritor
iba aquí en la puerta
y me dieron
no haga tal
no haga tal
porque
la bulla
de los niños
no lo deja trabajar
y me acuerdo
que le dije
al
que vía
moverlas
para mí
eso no es bulla
para mí
eso es sinfonía
porque pensé siempre
de esos niños
que ahí subían
me acordaba
yo de una anécdota
de Carl Sagan
de esos niños
que van subiendo
esa escalera
haciendo unos gritos
imaginen
recibíamos clases
de tres
en grupos
de trescientos
en cuenta
y subían
todo lo que ustedes
quieran
de bulla
y decía yo
¿a cuántos de esos
les estamos cambiando
la vocación?
¿qué sabe uno?
¿les estemos cambiando
la vocación
o les estemos enseñando
un camino?
pues ocurrió
que ahora hay
muchos de esos niños
que subían
son astrofísicos hoy
y dicen abiertamente
le debemos esto
al planetario
de Medellín
entre otros
el Zuluaga
con el que yo hago
el podcast
era uno de ellos
Anem molt ràpids
perquè m'agradaria
aprofundir una mica més
has parlat
de la teva faceta didàctica
dintre de
la teva faceta didàctica
hi ha
l'escriptura
ets autor
de diversos llibres
com
comences
la guia
turística
del cel de Medellín
que comença
el 1989
sí
sí
sí
què intentes
expressar
amb aquests llibres
ja ho sé
que és que
la gent sàpiga
en aquest cas
el cel de Medellín
com està composat
etc
cap a quin públic
tu penses
cap al que en sap
com el que comença
cap als nens
pels adults
quan escrius un llibre
amb quin penses
eso está muy bien preguntado
porque yo cuando estoy escribiendo
por ejemplo
yo escribo
artículos
para la revista
Astronomía de Madrid
y siempre que estoy
escribiendo
estoy pensando en una persona
y digo
¿a quién va dirigido?
y tengo pues como mis
personas ideales
y digo
y estoy escribiendo
pensando en él
¿cómo le explicaría yo esto
a esta persona?
pero
los libros
mira
yo siempre he dicho
que mi oficio
yo no soy científico
ya no soy ingeniero
yo soy una
patria
intelectual
yo
simplemente
soy un intérprete
me gusta la ciencia
los científicos
son
el director del observatorio
es un científico
yo soy un intérprete
que coge
unas fórmulas muy complejas
y unas cosas
y las pongo
a nivel
de las personas
para que las entiendan
yo no formo astrofísicos
las personas
que estudian conmigo
no tienen esperanza
de esas astrofísicas
me da mucha lástima
decirlo
porque yo no soy astrofísico
yo simplemente
pongo las cosas
de manera que se entiendan
y espero lograrlo
pues hasta ahora
me ha ido
relativamente bien
eso me recuerda
una conversa
que hemos tenido
tú y yo
varias veces
cuando dius
yo soy
tú
yo soy un astrónom
que no sé de química
y yo soy un químic
que no sé de astronomía
o sea que con eso
podemos hacer un maig sembrado
espero que sortís
amb aquesta entrevista
dintre dels teus llibres
que per això et preguntava
cap a on els dirigeixes
els dos primers
la guia turística del cel
Medellín
el 1989
l'eclipse de Medellín
el 1991
el planiferi celeste
per als països
de la zona tórrida
a Medellín
el 1999
i es nota que véns aquí
perquè el primer llibre
que escrius
és Històries de terra i cel
el 2017
el 2007
a Barcelona
exactament
correcte
exactament
sí
sí
sí
me dio
una gran satisfacción
ese libro
Històries de terra i cielo
porque lo hicimos
con Editorial Antares
de la época
y el libro
pues se distribuyó
digamos que muy
modestamente
no fue un libro
de tirada
García Márquez
ni mucho menos
y un día
me llaman a mí
de Madrid
y me dice
mira
yo soy
de la Asociación
de Libreros
de Madrid
y hemos escogido
un capítulo
de tu libro
para ponerlo
en las calles
y en los autobuses
y en los trenes
y entonces
llaman
autorización
y entonces
me explicaron
cómo era la cosa
y efectivamente
escogieron
cinco o seis
escritores
de todas las épocas
había algunos
incluso de antes
de Cristo
en ese año
escogen un capítulo
lo ponen
en forma
de póster
y eso lo pegaban
en los sitios públicos
en los trenes
y escogieron
un capítulo
en mi libro
me dio
una gran satisfacción
porque
es que yo
jamás
jamás
lo pensé
incluso
tuve una anécdota
con él
que fue
una cosa
extraña
extraña
vino un hermano mío
a visitarme
de Colombia
y
se hospedó
en un hotel
en Madrid
en un hotel
en Chamartín
y entonces
yo me fui
para
para Madrid
con él
y
recorríamos
Madrid
de dieta
y por la noche
nos íbamos
en el hotel
y yo dormía
en el hotel
los dos
miembros
en el hotel
cogemos el tren
un día
por las diez
de la noche
o no sé
yo qué sé
y el vagón
estaba vacío
dos personas
en el vagón
mi hermano
y yo
se sentó
él allá
y me senté
yo aquí
y veníamos ahí
conversando así
de lejos
de frente
cuando veo yo
encima
de la
de donde él estaba
el afiche
con mi capítulo
y le dije
Pepe
él se llamaba Alejandro
pero le decíamos Pepe
y ya murió
que me parles
le dije yo
Pepe
mire para arriba
y llega
él mira
voltea
mira
y dice
¿Quién es Antonio Bernal?
Le dije yo
curiosísimo
nos montamos justo
en el vagón
que era
y el sostre
La teva popularitat
arriba fins i tot
al sostre
no ja del salt
sinó del vagón
del vagón
Sí, sí
Llavors
aviam
farem un petit
una petita
recopilació
de
uns tallers
recreatius
i un llibre
que vas escriure
que té tot
que veure
amb la diversió
perquè fas
tallers
recreatius
de ciències
i medi ambient
i
hi ha un llibre
que ho ets d'aigua
ciència tècnica
i diversió
que és totalment
divulgatori
Explica'ns
Aquest sí que és clar
veure cap a on
o en què penses
quan els divulgues
quan els escrius
però explica'ns
la temàtica
tant dels tallers
creatius
com del llibre
dels collets d'aigua
Sí, sí
Mira, yo
cuando llegué
pues uno de los trabajos
que me dijeron
que había
en astronomía
me dijeron
los ayuntamientos
están pidiendo
que a los niños
los saquen de la aula
que no los mantengan
todo el tiempo
en el aula
y lo cual me parece
buenísimo
porque el aula
hombre, ocho horas
en el aula
aburre
entonces el niño
acaba por la tarde
ya no está
aprendiendo
mayor cosa
entonces empecé
a diseñar
unos talleres
para sacar al niño
del aula
talleres
prácticos
y empecé
con uno
de sistema solar
que les enseño
con harina
y con la CAO
les enseño
cómo nació
el sistema solar
no se les olvida
nunca
niños de cuarto
de la ESO
me han dicho
¡ay tú eres el del
cola CAO!
Amfarina
harina y cola CAO
y cola CAO
y entonces diseñé
un taller
para lanzar
cohetes de agua
que yo no me inventé
los cohetes de agua
esos te inventaba
hace tiempos
pero es muy interesante
porque funcionan
con el mismo
mecanismo físico
que funciona
un cohete
que va a la luna
el mismo
exactamente
acción-reacción
una misma ley
física
y entonces
empecé a diseñar
ese taller
y me costó mucho
porque yo al taller
lo que hice es sofisticar
una cosa es lanzamiento
y todos le lanzan
eso es muy fácil
pero yo empecé
y dije
no, esto hay que ponerle
un paracaídas
y ponerle un paracaídas
que no se abra subiendo
ni que se abra cuando cae
sino que se abra
cuando llegue al punto cero
y eso tiene su
tiene su
es muy difícil
me costó mucho
me costó
y lo logré
y dije yo
esto lo voy a poner
en forma de libro
porque hay muchos profesores
en toda España
que podrían hacer un taller
con sus alumnos
con esto
y esto es saquen los de la aula
entonces lo escribí
para profesores
porque estuve en un congreso
de APEA
Associación
para la enseñanza
de la astronomía
y pensé
toda esta gente
les serviría mucho
y lo puse
en forma de libro
aviam
pels nostres oients
que ni veuen
les teves expressions
ni han llegit el llibre
fes un resum
per un oient
o per mi mateix
que estic al davant teu
que em pugui imaginar
com ensenyes
amb farina
i colacao
el sistema solar
per exemple
i després ens expliques
com es construeix
un cubet d'aigua
explica-me
lo de la harina
y el colacao
mira
tengo que decir antes
ara pensa
recorda-te'n
la primera pregunta
que jo t'he fet
ha sigut
amb qui penses tu
quan fas un llibre
ara pensa
amb un oient
que el convencis
i tingui clar
com pot
entendre
un sistema solar
amb farina
i colacao
mira
jo empecé
bueno els senyors
de Nutrespa
al final s'hi pagarem
que ens paguin
la propaganda
que les estem fent
amb el colacao
yo empecé
haciendo el taller
con cemento
y yeso
que son de dos colores
ahora les explico
porque
y un día
y me salía perfecto
y pensé
que niño
en la casa
tiene cemento
y yeso
no hay ninguno
me voy a buscar uno
que lo tengan en casa
para que lo puedan hacer
en casa
y me encontré
con que haría
Nicolacao
¿por qué?
porque resulta
que el sistema solar
nació a golpes
al golpe de meteorito
y entonces
esos golpes
sobre todo
los del final
de la formación
de un planeta
dejan huella
y las huellas
son los cráteres
entonces yo les enseño
a ellos
los cráteres
no son un agujero
los cráteres
son la huella
del nacimiento
del sistema solar
los cráteres
de la luna
los de marte
los que hay en mercurio
en todos los planetas
en los cometas
en los asteroides
son la huella
del nacimiento
del sistema solar
y encontré
bueno
muchas fotografías
de cráteres
que yo les muestro
incluso en tres dimensiones
les mostraba
antes
ahora ya no tengo
en tres dimensiones
ya no les muestro
en tres dimensiones
desde la pandemia
porque eran
con unas gafitas
que había que
cambiar
cierto
entonces
bueno
pero
les muestro
cráteres
de muchas partes
y me encontré
uno
en un satélite
de Júpiter
que se llama
Calisto
que era
blanco el terreno
y teñido de marrón
por encima
y el cráter blanco
y dije yo
harina debajo
colacao encima
y queda perfecto
y entonces
hacemos el cráter
hacemos una
una bandejita
con harina
le echamos un espolvoreado
de colacao
eso no se les olvida
nunca
porque
imaginen niños
de sexto
de primaria
que desayunan
con colacao
que les encanta
jugando con colacao
son encantados
habían pargan
sandangames
en una
tu dius
en una plata
que poses farina
al damunt
o espolvoreces
en colacao
exacto
que quina significació
té això
com es llegeix
com s'interpreta
no
entonces
hasta ahí
está la harina
y el colacao
muy bien
luego
cogemos harina
y hacemos
bolitas de harina
que la base
es que este taller
lo hacemos
todo con elementos
de la cocina
todos con elementos
de la cocina
cogemos unas
cucharitas
de estas
de las especies
que son semiesféricas
y con eso
entramos harina
apretamos un poquito
y queda el molde
para un
ese es un proyectil
un meteorito
entonces lo volteamos
y eso cae encima
de la harina
y se abre el cráter
queda el cráter blanco
y le quedan los radios
del cráter
que es una característica
muy común
en el universo
que los radios
que los cráteres
tengan unos radios
que son el producto
de haberse destruido
el meteorito
o de haberse desintegrado
el meteorito
que lo formó
y entonces ellos mismos
yo les voy dando
las indicaciones
y ellos mismos
hacen el cráter
y son felices
viendo mi cráter
como tiene radios
las características
que yo les he mostrado
y a los cohetes
da igual que
y el cohetes
de agua
no es más
que hacer esto
un cohete
normal
por ejemplo
un cohete
de un Ariane 5
de la Agencia Espacial Europea
¿cómo funciona?
produce gases
provenientes
de un combustible
hidrógeno
gasolina
pólvora
produce gases
entonces esos gases
salen a alta velocidad
hacia abajo
por medio de la tobera
que es la campana
que tienen abajo
al salir a alta velocidad
hacia abajo
por una ley de Newton
que es la ley
de la acción en la reacción
se produce una fuerza
hacia arriba
que es la que le da el cohete
entonces aquí
lo que hacemos es
coger una botella
una botella de gaseosa
de agua
de la depresión
de cualquier
bebida
carbonatada
esa botella
le echamos agua
la ponemos
boca abajo
en un aparatito
que hice yo
para que no se derrame
el agua
y que permite
mantenerla ahí
y luego
por medio de un inflador
de bicicleta
le echamos aire
de manera que
en la botella
queda aire arriba
a presión
y abajo agua
cuando yo
libero la botella
para que no se quede pegada
¿qué ocurre?
que el aire
empuje el agua
y el agua sale
a alta presión
como un chorro
hacia abajo
produce una acción
y la botella
se eleva
entonces ya después
para no elevar
una botella
pues yo siempre les digo
esto hay que disfrazarlo
de cohete
porque
porque no lleguen a casa
y les digan
¿qué hicieron en la primera hora?
¿elevamos una botella?
no
elevamos un cohete
entonces lo disfrazamos
de cohete
y entonces
¿qué le hacemos?
le ponemos otra botella
encima pegada con celo
con ellos los voy montando
eso lo montamos
en 15 minutos
y arriba
yo ya le he hecho
el invento
pues el desarrollo
de ponerle
no uno
sino dos paracaídas
de manera que
cuando llega
al apogeo
que ya se le acabó
el agua
empieza a caer
se separa
la nariz del cohete
que se llama la cofia
y sale
la cofia
con un paracaídas pequeño
y el cohete
con un paracaídas grande
miren
hace
no sé
tal vez 15 días
o menos
hicimos
con la agrupación
astronómica
de Sara Badell
que tuvieron
pues una demostración
de telescopios
para mirar
y tal
y me dijeron
que no le damos un cohete
entonces
llevé
todos mis aparatos
un uniforme
de astronauta
conseguí una niña
ya
y le dije
¿te quieres disfrazar
de astronauta?
ven aquí
la pusimos de astronauta
y elevamos el cohete
con un huevo
le puse
a este le vamos a poner
astronauta
y le pusimos un huevo
al cohete
lo elevamos
y cayó en paracaídas
y el huevo entero
y la gente goza mucho
y son cosas que se quedan
que es lo importante
entienden el principio
y se les queda
y entonces
eso es como decir
la ciencia
es divertida
mira que
te puedes divertir
y aprender
ciencia
y diversión
fantástica
eso es
eso es el cohete
fantástica
la combinación
sí
sí





De Moffats
De Moffats és una banda canadenca, de pop rock country,
que està composada pels germans Scott, que són tres bessons,
i que el 8 de març de 1984, Bob i Clint, que són bessons idèntics,
mentre que Dave és un fratern triplet, és curiós tenir tres bessons,
però dos són idèntics i un no.
Ens han fet, explicaria moltes coses, és una banda molt curiosa,
ens han fet la versió de la nostra sintonia,
i actualment, a vegades és Moffat, es diuen Music, Travel and Love,
i actualment és un duet del triplet, ara només el formen el Bob i Clint Moffat.
Bé, doncs aquí deixem la versió, una versió més de la nostra sintonia.
I tornem amb el nostre benvolgut astrònom, l'Antonio.
Antonio, diversió, la ciència pot arribar a ser divertida, de veritat.
Sí, sí, sí, indudablement.
Hi ha molts gent i fins avorrits, no ho dic per tu,
però la ciència pot arribar a ser divertida.
Sí, mira, lo que sucede es que el que es muy académico,
vuela tan alto, vuela tan alto,
que le costaría mucho bajar hasta donde está la gente.
Entonces, para eso se necesitan los intermedios como yo,
que somos...
En Colombia tenemos una palabra para eso perfecta,
pero no existe aquí, no sé cómo se traduce.
Allá decimos tegua.
Tegua es el que no es el científico, pero se mete a científico.
Y entonces es capaz de bajar hasta aquí porque entiende las dos partes.
Entiende la de arriba y entiende la de abajo.
Mira, jo, com ja tinc uns quants anys
i ja em passen moltes històries de la meva vida
pels sedars, no ja de la memòria, sinó del record,
a la universitat,
normalment,
els millors catedràtics i professors que he tingut
han sigut els que més han sabut comunicar.
i normalment érem de les assignatures més dures,
més abstractes,
més costoses d'entendre racionalment.
En canvi, catedràtics fantàstics,
no et diré anomenats pel Nobel,
però si no, en quantitat d'escrits,
d'experiments, d'aportació a la ciència,
fatals comunicadors d'assignatures
que dius, ostres, aquest és natural,
i podies treure un bon suc,
doncs, horrorós.
És a dir, el que tu deies, el teu,
el do de la comunicació.
Jo recordo quan vaig acabar la carrera
i llavors va començar a fer-se,
perquè volia ser professor,
allò que en deien, no sé, ciències de l'educació,
és a dir, fer un màster o un postgrau
per saber comunicar.
Ara fa molt de temps que no passo
per una universitat,
a nivell de docència,
però en continuo donant compte
que una de les facetes importants,
a part, ja es dona per sobreentès
que el que és catedràtic
i et dona classes en sap molt,
el que no es dona per sobreentès
és que ho sap transmetre,
que és diferent.
El teu, el que tu dius.
Està molt en compte.
I és per mi la gran diferència.
Per això et deia,
el de la ciència, la diversió,
que la ciència pot arribar a ser divertida, etc.
Parlem de diversions.
Quins atractius té el món de relatges de sol?
Ben trobats, oients,
és una de les moltes facetes del nostre convidat avui.
a part de ser autrònom,
astrònom és un gran coneixedor,
dissenyador
i que porta-te i constructor
de relatges de sol.
Explica'ns coses.
Mira.
Després tornarem amb la ciència.
A mi nació lo de relatges de sol
por una casualidad,
porque yo viví en el mundo de la astronomía,
en la época en que daba clases
en el planetario de Medellín.
No me habían llamado la atención
los relatges de sol nunca.
Y vienen unos profesores de un colegio
que nos hicimos como amigos
y muy buena gente,
excelentes personas,
y me dieron,
hombre,
¿se podrá construir un relatges de sol
para el colegio?
Y les dije,
ah,
nos ponemos en eso.
Y entonces yo me puse la cosa
y estudié,
diseñé el relatges
y lo hicimos en cemento,
me acuerdo.
Lo hicimos en cemento.
Y ellos,
felices,
pero nos quedaron encantados.
Y años después,
como dos o tres años después,
vino un señor,
un profesor de la Universidad del Cauca,
de Popayán,
que es una ciudad del sur de Colombia.
vino a Medellín
y habló con el director del planetario
y le dijo,
hombre,
estoy pensando en hacer para la ciudad,
la ciudad de Popayán es muy engalanada
y con unas normas estrictas,
incluso allá para pintar la puerta de la casa,
hay que pedir permiso
para que le aprueben.
Queremos hacer un reloj para la ciudad.
Y les digo,
hombre,
yo tengo un profesor aquí
que da un taller sobre relojes de sol.
A partir del reloj que hicimos de cemento,
yo empecé a dar un tallercito
para construir relojes de sol
en el planetario.
Tengo un profesor
que da un taller de relojes de sol.
Entonces vino conmigo,
Mauricio González,
se llamaba el profesor este del Cauca.
Y hablamos.
Y entonces diseñé un reloj
para la ciudad de Popayán
con todas aquellas normas estrictas
del color,
de cómo se debía ser
y quedé súper satisfecho.
Fui y lo presenté
en Popayán
y me recibieron autoridades de la ciudad
y el rector de la universidad
y le dio una maqueta
25 centímetros,
pequeñita.
Y cuando el rector la vio,
dijo,
esta maqueta se queda aquí.
La dejo allá.
Todavía debe estar.
¿Quién sabe?
Eso fue en el año 90.
¿Qué sería?
No sé.
Hace muchos años ya.
Pues el reloj,
lo aprobaron
para que se hiciera
y después cambió la administración.
Entonces lo suspendieron
y volvió a cambiar la bota
y lo aprobó.
Ocho años estuvimos
y a los ocho años
se montó el reloj.
Y en ese intermedio
del metro de Medellín
que estaba en construcción
me dijeron,
¿por qué no hacemos
un reloj de sol
para el metro de Medellín?
Y entonces yo lo que hice
fue que como el de Popayán
no se hacía,
yo dije,
esto no se va a hacer nunca.
Cogí el de Popayán
y lo adapté
al metro de Medellín.
Y se hizo el del metro de Medellín.
Y dos o tres años después
me llaman,
aprobó.
Entonces hicimos el de Popayán.
Y así,
mira,
he ido haciendo.
Aquí
me pidieron también
del ayuntamiento
de Casteldefels
que hiciera uno
y lo montamos
en la playa
que justamente
va a cumplir cinco años ahora.
El 17 de noviembre
cumple cinco años
el de la playa
de Casteldefels.
Y bueno,
y he hecho otros
de pared,
más,
estos son como
más monumentales,
¿cierto?
El que hice
para el metro de Medellín
ahora lo trasladaron
a la Universidad de Antioquia,
que es una,
con 80 mil estudiantes,
es una universidad
donde es profesor
Zuluaga,
el compañero de podcast.
Jorge,
Jorge Iván.
Jorge Iván Zuluaga,
sí,
compañero de podcast.
Él es profesor allá
y entonces
lo trasladaron
y le hicieron
una placelotica
especial para él
y lo,
lo,
bueno,
porque estaba
muy deteriorado,
porque estaba
en un sitio público,
esto ya tenía pintadas,
sin fin,
cosas de esas.
Lo remodelaron
perfectamente,
lo pusieron
orientado
perfecto,
porque decían,
si Antonio nos ve
que esto que con mal orientado
no nos va.
Aviam,
aclarim,
acabrim
pels nostres
ben trobats
oyents.
Els rellotges
de sol
del senyor
Bernal
són
totalment
diferents
al que
us podeu
imaginar.
prego
que entreu
a la seva
pàgina
web.
A la pàgina
web.
La pàgina
és
punto Bernal
en una sola
palabra
y con V.
Mi apellido
es con V alta,
pero el punto Bernal
es un punto de referencia
en el cielo
con V,
Bernal,
ho direm,
amb V baixa.
Amb V baixa,
que es
Bernal
amb V baixa
es
lo contrario
de Invernal.
Invernal,
la pàgina
es
punto Bernal
arro
com es?
Punto Bernal
punto es
punto es
punto es
punto Bernal
la web
aviam,
ens aclarim.
La web
es
punto Bernal
punto Bernal
tot junt,
eh?
sí,
punto Bernal
punto es
punto es
exactamente.
Bé,
doncs aquí
si
si cliqueu
i
i comenceu
a navegar
per dintre
de
el punto Bernal
punt es
trobareu
moltes coses
al voltant
del nostre
convidat,
però curiosament
veureu
rellotges de sol
totalment diferents
al que us podeu
imaginar.
Jo tinc apuntat
aquí
una sèrie de rellotges
fets
pel nostre convidat,
el rellotge de sol
cilíndric
de Pingré,
el Sant Pere de Ribes,
el de Castelldefels,
el de la Universitat
d'Antioquia,
el de Popayán
com ha dit ell,
el de Guadalhito,
veureu quin disseny
perquè més que un rellotge
sembla
una escultura.
Sí,
jo la impressió
quan he vist
obra teva
és
que és
més escultura
que el típic rellotge
que estem acostumats
aquí,
concretament
a Catalunya
de paret,
d'un panel
amb una
amb una barra
de ferro,
els teus rellotges
són totalment diferents.
De esos tengo algunos
también,
pero los que me gustan
son los tipos,
mira,
tengo,
ahí hay uno que me...
Fas,
fas,
fas un taller
de construcción
d'un rellotge
de sol
que a mi
em va sorprendre
tremendament
que el fas
amb una llauna
buida
de cervesa.
Sí,
sí,
això és una cosa
increïble,
per això
dic que
els nostres
soñents
s'hi tenen curiositat
més que res
perquè vegin
que un rellotge
de sol
també pot ser
una obra d'art.
Sí,
sí,
ese de la
lata,
és una lata
de cervesa,
però no se ve,
tu ves el reloj
i te cuesta adivinar
que és una lata,
tienes que mirar
por el fondo
i te escuchas,
ui,
esto es una lata
de cervesa.
Mira,
ese hice el taller,
aquí lo hice
con adultos,
de unos alumnos
de la UNED,
y luego
me pidieron
en Colombia
que hiciera
un taller
y les dije
yo,
pues yo les tengo
uno muy sorprendente,
entonces diseñé
para la latitud
de Colombia
como era,
y lo hicimos
y yo estoy
por internet
entre profesores
de universidad,
profesores de colegio,
padres de familia
y niños,
había de todas
las categorías
intelectuales
que tú te imagines,
y hicimos el taller
y recuerdo
que dos o tres días
después
recibí
un mensaje
con una foto
en el que
había un relojito
de esos
que se hicieron
en una ventana
puesto ahí
como muy,
lo habían puesto
muy bien
y tal,
de un profesor
de universidad
orgulloso
de tener
su reloj
en casa
y yo pensé
que los niños
se enorgullezcan
pero si
se enorgullece
este
que es profesor
es porque
el taller
pegó muy bien
y el reloj
de pastor
que
el cual
el reloj
de pastor
ah
es que es parecido
per això
per això
per això
el reloj
de pastor
que es fa servir
des de fa uns segles
com un reloj
portátil
que no fa falta
l'orientación
per el que tú
m'expliques
no fa falta
l'orientación
al sur
i això
és el que
donen els pastors
pel ramat
per saber
com a què
està en el Pirineu
este reloj
de lata
de cerveza
és
lo que se llama
eso es mal llamado
pero así le dicen
reloj de pastor
y entonces
es los que usaban
los pastores
en el Pirineu
que lo llevaban
colgado
aquí al cuello
pero era delgadito
este es gordito
para saber
la hora
sí
sí
es un que no
necesita orientación
tiene su estrategia
para hacerlo
el reloj de pastor
te agradece
el tema
mira
de esos relojes
que mencionaste
el primero
que dices
el reloj de pingré
de pingré
que es que es
extrañísimo
es extrañísimo
yo no podía
me imaginar
un reloj cilíndrico
bueno
es un reloj cilíndrico
como el de la lata
como el de la lata
que también es cilíndrico
pero con una diferencia
que este reloj
que lo tengo
en el jardín
de mi casa
tiene 11 estiletes
y el original
tenía 15
yo no le puse
sino 11
porque a mí no me da
el sol
tanto tiempo
si lo hubiera puesto alto
le daría el sol
durante 15 horas
en el verano
y habría tenido
15 estiletes
es un reloj
único en el mundo
porque se hizo
eso lo diseñó
un señor
que se llamaba
Alexander Pingré
un canonja
un canonja
un canonja
un agustino
un agustino
claro
ese fue un astrónomo
muy querido en Francia
él fue uno de los que fue
enviado
a estudiar
el tránsito
de Venus
en 1769
a estudiar
el tránsito
de Venus
por el disco
del sol
era un astrónomo
de primera categoría
y entonces
a este señor
le pidieron
que diseñara
un cierto reloj
para una cierta parte
y entonces
él pensó
en una meridiana
que se usaban
en Francia
para hacer
para calibrar
los relojes
de leontina
de bolsillo
que estaban
en su auge
pero eran muy inexactos
se atrasaban
uno o dos minutos
al día
o se adelantaban
eran muy inexactos
y entonces
había que calibrarlos
cada dos o tres días
había que ir a calibrarlo
ponerlo a las 12
cuando eran las 12
y eso lo hacían
con lo que se llama
una meridiana
que es un reloj de sol
que marca las 12
separaba el tipo
y con su reloj
esperaba que la sombra
que no marca los minutos
no, no marca minutos
marca horas enteras
separaba
y las 12
ponía su reloj a las 12
y ya le quedaba
para unos cuantos días más
pues a Pingren
le dijeron
que hiciera esto
y él dijo
para qué voy a hacer
una meridiana
si en París
hay miles
lo dice él
en su memoria
miles
entonces dijo
voy a
y además
una meridiana
tiene que ser a las 12
y si está nublado
el hombre tiene que esperar
hasta el día siguiente
o hasta que haya sol
esto no tiene sentido
voy a hacer una meridiana
que sirva para cada hora
entonces inventó
un reloj
que tiene 11
en un cilindro
que tenía en su momento
15 estiletes
y cada estilete
sigue
la
la dirección
de una línea
trazada en el reloj
esa línea
es para ese estilete
y ese estilete
es para esa línea
cada estilete
tiene su línea
y lo hizo
pero entonces
¿qué ocurrió?
que hizo ese reloj
era una maravilla
un invento
buenísimo
muy complicado
matemáticamente
es relativamente complicado
y
poco tiempo después
los relojes
mecánicos
de pared
llegaron a una perfección
tal
que eso le servían
de referencia
a los de bolsillo
entonces
se dejaron de utilizar
las meridianas
entonces
un reloj tan complicado
nadie lo reprodujo
de manera que
relojes de Pingré
no se han hecho
sino uno en la historia
el de Pingré
que estaba en París
en el mercado
de las harinas
no se ha hecho más
y en el siglo XIX
como ya no se usaba
organizaron la columna
y le quitaron el reloj
de manera que es un reloj
que no se ha hecho
y pensé yo
voy a hacer uno
por curiosidad
a mí me gustan los retos
desde el señor Pingré
fins al señor Bernal
y entonces
hice uno para mi casa
modestico pequeño
de 30 centímetros
de diámetro
en un tubo de cemento
que encontré
y funciona
es uno
yo vivo
sorprendido
con la imaginación
de Pingré
a ver si imaginaba
ese reloj
yo no habría sido capaz
yo lo hago
porque cogí la memoria
de él
y la interpreté
que tampoco es fácil
de interpretar
imagínese
las fórmulas
no son como en los libros
de matemáticas de hoy
que está la formulita aquí
le dice alfa igual
beta
seno de no sé qué
este no
este es hablada
la fórmula es hablada
entonces le dice
como el seno
de la latitud
es al coseno
del ángulo
que estamos buscando
hablada
toda
y uno tiene que
convertir eso
en fórmula
pero bueno
fue muy divertido
lo hice
mira
cinco veces lo hice
y Ángela
que era la que
me lo pintaba
un día
el niño estaba
dormido
y le dije
chica
tú pintarías
de nuevo
ese reloj
como la quarta
una quinta vez
Ángela
com es viu
des de la Terra
amb un senyor
que controla
l'hora
amb un reloj
de sol
i es passa el dia
mirant a les estrelles
no es viu
a la Terra
es viu
a les estrelles
a les galàxies
nebulosas
sí
a la Terra
poc
sí
és a dir
viure
amb un astrònom
és no tocar
de peus a Terra
massimens
sí
hi ha tantes coses
per parlar
ara farem una petita pausa
perquè
el Joan i el Josep
ens tenen també
moltes coses interessants
a explicar
però jo tinc moltes coses
a parlar amb tu
mira
només anticiparé
que
aquest senyor
el convidat nostre
l'Antonio Bernal
té un asteroide
descobert
per un amic seu
per un astrònom
que es diu
José Manteca
des de Vegas
i que porta
el teu nom
és correcte?
sí
un asteroide
que és
pels que en saben una mica
va per noms
ai va per números
és el 195-892
i es diu
Ant Bernal
correcte?
és correcte
sí
sí
això fue una cosa
un asteroide
amb el teu nom
mira
passes a l'eternitat
no
Ant
un asteroide
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Per començar, sisplau, Carles.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Estou escoltant la guitarra elèctrica del Jimi Hendrix.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
gruents músics de rock i de blues.
Recordem, Kurt Cobain, James Joplin, Jim Morrison, Brian Jones...
Una curiositat, tots aquests excantants morts als 27 anys
que van passar a formar el que es diu el Club dels 27 o el Forever Club
tenien un encenador blanc. Curiositat.
Bé, estem amb el Jimi Hendrix, que va ser el que va inaugurar
aquell famós festival d'Augustop del 69.
El Jimi Hendrix, Johnny Allen Hendrix,
fou un guitarrista, cantautor i compositor,
considerat per alguns com el millor instrumentista de la història de la música rock.
En una visita que vaig fer a Nova York,
vaig tenir l'oportunitat de visitar Woodstock.
Avui, un petit poble situat al nord de l'estat,
però que sempre estarà lligat a tres dies del mes de maig,
el 15, el 16 i el 17 d'aquell mes de l'any 1969.
El Festival de Música i Art de Woodstock
va ser un dels festivals de rock més famosos de la història.
Va tenir lloc en una granja de Bethel, Nova York,
però sempre s'anomenarà Woodstock,
perquè inicialment estava programat
que tingués lloc en aquest poble de l'Ouster County.
Va haver una gran oposició local,
però es va aconseguir que no se suspengués,
sinó que una família de grangers, els Yashburg,
cedissin els seus terrenys per a la celebració de l'event.
Woodstock va resultar el primer festival de masses
del que més tard es van fer
i que són habituals als nostres temps,
celebrats en grans estadis i en llocs de gran capacitat.
I es va convertir en un dels símbols del moviment hippie,
donant-li cohesió i unificació.
Va morir d'èxit,
però amb molt poques incidències.
Tres persones mortes, de quasi mig milió,
una de sobredosis d'heroïna,
una altra de mort natural
i una tercera atropellada per un tractor.
Estaven en un prat,
per tant els tractors continuaven treballant.
També es parla de dos naixements no confirmats.
De fet, tota la gent d'aquella generació
afirma que ella o ell van estar a Woodstock.
Va congregar aproximadament 500.000 persones,
300.000 més dels que esperava l'organització.
S'estima que unes 250.000 no hi van poder arribar.
L'entrada costava uns 18 dòlars de l'època,
uns 95 al camp actual.
Es va convertir en la icona
d'una generació de nord-americans
farta de les guerres
i que pregonava la pau i l'amor
com a forma de vida.
Era, ja ho hem dit, el moviment hippie.
Aquest es va desenvolupar
durant la dècada del 60
i caracteritzar per una forma de vestir diferent.
Tots ho recordem.
Cadets llargs, amulets,
faudilles de col·lors,
la bandera de la barca de Sant Martí,
que és la bandera gai,
però invertida.
Això la gent no ho té clar.
No és la mateixa?
Està invertida les col·lors?
I estaven en contra de la guerra del Vietnam.
De fet, ja ho he dit abans,
en Jimi Hendrix va tocar l'hymne nord-americà
només amb una guitarra elèctrica
per simbolitzar que estaven en contra
de la política militar del país.
Però en cap cas era un moviment anti-americà.
Molt podríem parlar d'aquell moment històric,
però voldria explicar-vos
unes quantes curiositats
que es van donar en aquell acte.
Ja ho hem dit abans també,
el trasllat d'Agustoc a la granja de Bézel,
de més de 200 hectàrees,
no va provocar, per sort,
el canvi de nom del festival.
va quedar sempre a l'estoc.
La granja era propietat
d'un granger de mitjana edat,
de nom Max Jagur,
que va tenir el seu moment de glòria
al dirigir-se a tota la multitud
per donar-los la benvinguda a casa seva.
Al ser una gran explotació vacuna,
el bestiar es barrejava lliurement
amb els assistents.
Només es van vendre 150.000 entrades.
La multitud,
que va superar totes les previsions,
va accedir saltant-se
a les poques valles de protecció
que hi havien posat.
Donada l'afluència massiva
d'assistents,
molts no van poder arribar
al lloc de la celebració.
Entre ells,
alguns dels artistes
que tenien previst participar-hi.
la intendència,
aigua,
menjar,
es va esgotar el primer dia.
L'armada nord-americana
va haver de fer arribar
a arribar begudes,
fruita,
medicines,
sanguïtxos,
per donar-los a alimentar
tota aquella gent.
El nombre de bàtlers
no superava
els 600.
O sigui,
que cada bany
era per a unes
666 persones.
Penseu en com
de dianar
el tema de la sanitat.
Més de 5.000
petites intervencions
sanitàries,
molt petites,
i quasi totes
degut a temes de drogues.
I tot acompanyat
per un temps
pèssim.
Tempestes,
fang,
impossibilitat
de respectar horaris.
Un dels primers
en actuar
va ser el grup
d'en Carlos Santana,
encara poc conegut
a les hores.
Ell mateix va reconèixer
més tard
que va tocar
sota els efectes
del EBSD,
veient la seva guitarra
com una serp.
El grup
Grateful Dead
li va tocar
actual
el pitjor moment
de la tempesta,
tenint
greus problemes
amb les seves
guitarres elèctriques
totalment
mullades
per l'aigua.
Un dels grups
més esperats,
The Who,
no va arribar
a l'hora prevista.
Tenint de tocar
a les 5 de la matinada.
Aquest fet
no els va restar públic,
fent del seu àlbum
Tommy,
un dels èxits
del festival.
Joe Cocker
va popularitzar
encara més
el tema
dels Beatles
with a little help
from my friends
que ara
m'agradaria posar.
Con l'ajuda
de l'amistat
em diuen.
Sí,
senyor.
de l'amistat
de l'amistat
de l'amistat
de l'amistat
de l'amistat
de l'amistat
de l'amistat
de l'amistat
de l'amistat
de l'amistat
de l'amistat
de l'amistat
de l'amistat
de l'amistat
de l'amistat
de l'amistat
de l'amistat
de l'amistat
enまた Bomber
e l'amistat
de l'amistat
de l'amistat
de l'amistat
de l'amistat
de l'amistat
d'amistat
d'amistat
de l'amistat
d'amistat
d'amistat
d'amistat
de l'amistat
de l'amistat
de l'amistat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
O que no va participar, o que no van arribar.
Iron Butterfly, esperats per actuar a la darrera jornada, no van poder sortir de l'aeroport de Nova York.
Van demanar un helicòpter per poder arribar.
Petició denegada per l'organització.
El comiat li corresponia a Jimi Hendrix, però amb tots els problemes organitzatius no va poder actuar fins al matí del dilluns,
moment en què molta gent ja havia marxat.
Penseu que era un cap de setmana que es va allargar molt.
Malgrat això, la seva interpretació de l'himne americà només en guitarra elèctrica va passar a la història.
Per la seva actuació va cobrar 18.000 dòlars.
Va ser, de fet, el més ben pagat.
Després d'ell,
Crédence Criota,
amb The Hook.
Bona part dels assistents van recollir bastones i tones d'escombraries creades.
Amb una part de les mateixes van dibuixar el signe de la pau.
Segurament va ser el festival que va reunir més artistes,
però no tots els convidats van acceptar participar-hi.
Bob Dylan,
Simon & Garfunkel,
Olet Zeppelin,
Frank Zappa,
The Durs,
The Beatles.
Des d'un punt de vista econòmic,
el festival va ser un gran fregàs.
La inversió havia estat de més de 3 milions de dòlars
i la recaptació no va arribar al 1.800.
El llançament del document del festival,
que es pot trobar encara on vulgueu,
perquè és molt famós,
va salvar realment la recaptació
i l'èxit de convocatòria
i els va permetre recuperar els diners,
més de 10 anys després.
No obrirem que el documental
va guanyar l'Òscar al millor film de no ficció
de l'any 1970.
va ser un festival absolutament pacífic,
cap tipus de violència.
Això sí,
es calcula que el 90% dels assistents
van consumir algun tipus de droga.
Els quatre següents intents,
anys 1979, 1989, 1994 i 1999,
ja no van ser el mateix.
El món havia canviat.
I què és avui l'Hostoc?
Un petit poble
on encara es veuen vells hippies
que intenten vendre la seva artesania
a turistes despistats
o a sentimentals passats de rosca com jo.
Gràcies.
Invitacions rebutjades.
El Bob Diamond era el més esperat.
Va preferir el festival de Bahia de la White,
malgrat que hi vivia a Woodstock.
The Beatles.
En John Mayne no en va exigir
que només hi participarien
si també tocaven els plàstics o no band.
The Doors.
Ells creien que el concert
es realitzaria a Central Park,
no pas a una granja
d'un llogaret perdut com Woodstock.
The Bears.
Que es pensaven que només seria un festival més.
Després diuen que van dir
tots volíem un descans
i ens vam perdre
el millor festival de tots els temps.
I altres.
I només com a recordatori
uns quants dels que sí que van participar.
I en que jo particular
no els conec molt poc o no els conec.
El que va trencar el gel.
Segurament hi ha aficionats a la música
que ho deuen conèixer.
Un senyor que es deia Richie Havans.
Jo no el conec.
El Rabbi Shankar.
El Arba Guthrie.
La Joan Baez
que estava embarassada de 6 mesos.
John Sebastian.
Santana.
Kenneth Hood.
Grateful Fool.
Creedence Crewato Revival.
Jane Joplin.
Svai and the Family Stone.
The Who.
Jefferson Airpland.
Joe Cocker.
The Band.
Johnny Winter.
Blood, Sweet and Tears.
Crosby, Still and Nash.
I hem parlat del Jimmy Hendrix.
I per despedir el festival
sentirem ara una cançó
del Carles Santana,
grup que ja he dit
que era molt poc conegut en aquells moments.
Allà va començar a agafar una mica d'èxit
i despedirem així el tema de Bústoc.
Just keep that going.
que era
que era
granja
de mu�ima
es
que el
quel
es que el
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tallar carrers, cridar llibertat, nou anys de presó per Cuixart i Sánchez.
2023, tallar carrers, cridar llibertat, una patriota, esperança i arrer.
Fins aviat!
Pep, què?
Que ens explicaràs avui? Ja has vist, eh?
Sí, no, no.
Musical, el...
Ara m'agafen ganes de fer campana i m'aniria a fer un taller amb el Bernal, a fer rellotges de sol o coberts d'aigua o a mirar els estels, que és una cosa que m'encanta molt de tota la vida.
A mi m'hauria agradat de ser astronauta.
Molt bé.
i encara a Madrid ara, com a mi, no una volta a la Terra a sentir l'aigua i tal, és una cosa que les uniu.
Han passat astròlegs, han passat astrònoms, ara falta un astronauta i acabarem-ho dels astres.
Sí, sí, no.
Encara estàs a temps, eh?
Ho hauria pogut ser, eh, jo, perquè un dia vaig fer nitrogliserina i com que no em va sortir bé, doncs estic aquí amb vosaltres.
I no coneixies els coberts d'aigua de l'Antònia.
Si m'agafen sortir bé, us ha de ser alguno que no soc.
Bé, avui jo volia parlar de les indianes.
Les indianes, aquesta paraula ho ha parlat moltes vegades en altres programes, de manera tan gencial,
perquè les d'indianes, fàbriques d'indianes, prats d'indianes, etcètera, etcètera.
Està clar que no parlem de les dones dels indianos, que se'n van anar a fer a les Amèriques, que sembla que tots van tornar rics i poderosos, però no és així.
I moltes terres a la Habana, eh, també.
No, van tornar uns de molt rics, perquè el tant per cent era petit, encara que no el sembla.
Els que no van tornar, no en sabem res, aquests.
I molts que van tornar fracassats també amb la contracama, sí, sí, sí.
Bé, però aquest no és el tema d'avui.
Les indianes eren uns teixits que en un moment d'un altre es van posar de moda.
I a causa de la gran demanda van sortir moltes i moltes fàbriques que les produïen.
Per assegar aquestes terres es necessitaven uns grans espais a l'aire lliure, que eren els prats d'indianes.
Si ho deixem aquí no l'hem avançat gens, perquè aquestes són les generalitats que tothom coneixem, no?
Però les indianes van ser molt, molt més que tot això.
Les indianes eren uns teixits de cotó estampats per una sola cara, que rebien aquest nom perquè imitaven produccions d'origen oriental del teixit calicó, especialment de l'Índia.
Van començar a ser conegudes a Occident a la segona meitat del segle XVII.
Aquesta és la definició que ens diu el diccionari.
Diu més coses i ens sudeix una paraula nova, el calicó.
Calicó és una tela de cotó originària de la Índia i reba aquest nom pel seu origen principal, la ciutat de Calicut,
a l'estat de Kerala on es produïa des del segle XI aquest tipus de robes.
I per culpa d'una aventura d'un còmic de la meva època, dels azanyes bèl·liques,
doncs durant molts anys jo estava convençut que Calicut era Calcuta,
perquè allà el que ell posava, Calicut, un reclut en Calicut, independència de Calcuta.
I doncs, bé, culpa de les azanyes bèl·liques i culpa meva per no comprovar-ho,
doncs durant molts anys jo començut que Calicut era Calcuta.
La popularitat dels teixits indis d'Europa s'evidencia en la quantitat de paraules que han quedat per designar-se els teixits.
Calicó, pijama, guinga, sarasa i la denominació del color kaki.
Calicó, guinga i sarasa en diversos tipus de tela de cotó, principalment.
I pijama prové d'una paraula persa, que volia dir vestir-se pels veus.
I ara nomenem pijama el vestit que ho deixem per dormir
i també la roba lleugera que es utilitza amb alguns oficis, entre ells els sanitaris.
I el pijama original són uns amplis pantalons lleugers lligats a la cintura amb un cordó,
que s'usa a diferents regions d'àrea, d'Àsia i pels dos sexes.
I kaki.
Kaki, aquest mot, es va originar durant la dominació britànica sobre l'Índia.
Els nadius anomenen kaki el color de la roba dels soldats de l'exèrcit indi.
Que en llengua urdu, kaki significa pulsegós, polvorento.
I finalment ha quedat com el nom d'una tela resistent,
el color de la qual va dir des del groc ocre al verd gris,
emprada principalment per a uniformes militars.
I kaki també és una fruita, no?
Sí, però clar, bé, ve d'una altra.
Del color.
De vegades notes el color així aquest dels militars en dient de color merda d'oca.
en pedagogues.
I quina és la clau de l'èxit de les indianes?
Tenien uns colors i uns dibuixos molt vistosos,
es podien rentar fàcilment, cosa que les feia més higièniques,
es podien fer servir per altres coses a part de vestir,
com ara entepissar mobles o fer roba de llit.
I el més important és que van tenir un canvi a l'indumentari,
una roba més econòmica, més vistosa, la podia de tothom,
va desplaçar teles més rígides i pesades,
sobre les quals s'havia d'aplicar l'ornaments
per fer-les així més vistoses, brodats, fils de colors, etc.
i altres aplics,
que les encaria i les feia, deixava només a l'abast dels rics.
Inicialment, com el seu nom indica,
les indianes venien de l'Índia i per dues rutes.
La via marítima, que es circumvalava a Àfrica,
fins a Londres, Amsterdam,
o l'Orient, a un port de la Bretanya,
i des d'aquestes ports cap a Lisboa, Marsella i Llorna.
Llorna és Llorna.
L'altre era la ruta mediterrània.
I les indianes anaven per via marítima,
des dels centres productors de l'Índia fins a Pèrsia,
i per terra fins a Esmirna i Alep.
I altre cop per mar,
en aquest cas per la Mediterrània,
fins a Llorna, Gènova i Marsella,
que eren els grans centres de redistribució per la Mediterrània.
Els perses i els otomans van començar a fabricar indianes imitant els originals.
I els armenis van destacar en aquesta tasca i van ser els primers a difondre les tècniques d'estampació per a Europa.
Marsella, el 1146, i Londres, el 1176, van ser els primers centres d'estampació.
I en poc més de 70 anys hi va haver prop d'una vintena de centres importants,
principalment pel centre d'Europa.
Però també n'hi va haver a Glasgow, Viena i Estocolm.
A Barcelona tot això ens va arribar més tard.
Amb la Guerra dels Segadors del 1140 i la descessió del 1714,
la moda a les indianes no va arribar fins als anys 30 del segle XVIII,
tot i que les primeres indianes van arribar a Barcelona el 1712.
Però no estaven per bròquils durant uns quants anys.
Però Barcelona no estaven només llevant-se les ferides
i ràpidament va esdevenir un centre consumidor, distribuidor i distribuidor
cap a la resta de la penínsola.
I en poc temps també productor.
En consolidar-se aquest mercat, Barcelona es va propiciar
que entre 1136 i 1138 sordissin les primeres iniciatives empresarials
per fabricar aquests nous teixits estampats a la ciutat.
Tenia els ingredients necessaris, no tan sols perquè això passés,
sinó per esdevenir una fórmula d'èxit.
Disposava de capital mercantil, artesans hàbils per fer-ho i així va ser.
Comercians, botiguers i mestres artesans, la majoria vinculats al tèxtil,
van impulsar aquestes noves fàbriques d'indianes.
I al començament va caldre recórrer a tècniques estrangers
per aprendre les noves tècniques, tant d'estampació com la fabricació dels tins.
Per tant, que els colors quedessin fixats.
Això va ser una de les coses que va retardar més
a descobrir aquests secrets per poder-les imitar.
havien de ser colors resistents per aguantar la rentada sense descolorir-se
i no sortir, diguéssim, fer com ratlletes i el dibuix com esborrat.
Els tècnics, conscients de la vàlua dels seus coneixements,
es van fer pagar aquests elements que feien a preu d'or.
I ningú s'imagina que aquella nova indústria seria la llavor de la real industrialització de Catalunya.
A veure, intentaré resumir una mica perquè hi ha moltes més coses que surten aquí
que jo em pensava que acabaria de seguida i m'han anat sortint coses, idees i tal
i hi ha molta teca per explicar, però bé, intentarem resumir-ho una miqueta.
Les indianes van ser una veritable revolució a tot Europa
per les seves propietats i característiques.
Hem dit abans que eren higièniques, eren còmodes, eren estètiques, eren econòmiques,
tenien molts usos i el disseny també gairebé infinit dels seus dissenys
les feien atractives a tots els públics, principalment al públic femení.
Servien per vestir dones, homes, infants, per fer roba de llit,
cortinatges, per entapissar mobles i parells de les cases senyorials i dels teatres.
I també gràcies a la seva vistositat per engalanar finestres i balcons
amb dates assenyalades.
La temporada passada, quan vam parlar, vaig parlar del Corpus a Barcelona,
ja vaig explicar una mica de passada que molts fabricants d'indianes
venien a bon preu i fins i tot es regalaven retalls dels models de la temporada
per guarnir la ciutat per Corpus.
I d'aquesta manera convertien la ciutat en un monstruari de les novetats d'indianes.
Els estats van veure la ciutat de favorir aquesta nova indústria,
o granca de la indústria, ja que el fet de teixir venia de molt lluny i de molta evolució
des que els humans van deixar de vestir en pells.
Es va gravar primer i prohibir després la importació d'Àsia de les indianes.
Primerament la intenció era favorir les indústries nacionals,
la llana espanyola i holandesa, la seda francesa i també lli.
La demanda, però, va ser tant que hi va haver un fins i tot mercat negre d'indianes,
a preus força cars.
I alguns països van prohibir la distribució i la confecció d'aquestes teles.
Fins i tot es van arribar a vigilar els astres i els seus clients.
S'ho van prendre molt seriosament.
I això que he explicat alguns historiadors,
ho han considerat com la guerra de les indianes.
Una guerra comercial que va durar fins a finals del segle XVII,
fins a gairebé la meitat del segle XVIII,
quan es va aconseguir fer una bona còpia dels originals.
I no cal dir que la prohibició d'importació es va mantenir
i es va acabar afavorint l'establiment de noves fàbriques per tot Europa.
A l'estat espanyol va passar el mateix.
El que no entenc ara és com van deixar que...
Perquè n'hi havia ningú més que s'hi dediqués que a Barcelona, no?
Perquè un estat que va castigar tan durament Catalunya,
però hi ha la llengua, les institucions,
que havia perseguit i castigat fins i tot de manera excessiva
els seus dirigents civils i militars,
que havia derogat les lleis pròpies de Catalunya.
És una cosa que sembla que no ha passat mai més.
No, no, no.
No ha canviat, eh?
Business is business.
Sí, i fins i tot obligava a mantenir el ganivet de tallar el pa
encadenat a la taula.
Amb un rei absolutista, que si no l'arriben a convèncer,
tenia la intenció de destruir Barcelona
i sembrar de sal el terme municipal com a escarment.
Com és que va afavorir el naixement d'aquesta nova indústria,
que seria la llavor d'aquesta gran industrialització de Catalunya?
Es van transformar unes condicions,
uns fets que ens van afavorir,
tant a la ciutat com a Catalunya.
i ningú no va preveure el creixement tan ràpid de les fàbriques tèxtils
i que seria l'inici d'aquest creixement industrial.
En aquest ningú inclou no únicament els dirigents espanyols,
que mai s'han distingit per la seva intel·ligència,
han capçalat pels seus reis més dignes d'un frenopàtic que d'un palau reial.
També incloca els dirigents i empresaris catalans
que es van trobar sorpresos per l'èxit,
però en aquest cas van ser més intel·ligents i el van saber aprofitar.
La gran demanda del producte a la península com a ultramar,
l'exportació en altres països,
ingressos via impostos, creació de llocs de treball.
La creació de llocs de treball és un element pacificador,
també explicàvem l'altre dia,
que quan es va decidir urbanitzar el Passeig de Gràcia,
el governador militar pensava que això donaria llocs de treball
i evitaria bollangues i rebomboris a la ciutat.
I un altre fet, potser el més important,
no hi havia cap altra ciutat per tot l'estat espanyol
per dur a terme aquest desplegament industrial.
Actualment ja ningú parla d'indianes,
com a molt algú parla d'estampats.
Recordo el cas d'haver sentit la paraula indiana,
però els estampats, si això té un estampat molt bonic,
posem aquí una comuna d'estampat.
El sistema que s'utilitzava per a l'estampació
se'n diu el BAC,
que és el nom del recipient on es posava el color
que es faria servir en cada estampació,
i es feia a mà.
El BAC s'hi posava el tint,
i llavors amb uns blocs o motlles de fusta,
amb el dibuix en relleu,
es socaven i es posaven damunt de la roba
i es picaven amb una mena de massa.
Això era bastant lent,
i també, doncs clar, era lent i car,
però tot i així, si ho fabricaves tot aquí,
sortia a compte.
els prats, després es portaven a secar les teles,
amb aquests prats d'indianes,
que ja n'hem parlat d'altres vegades.
Alguns llocs, com el Poble Nou o la Zona Franca,
surt la referència sempre d'alguna fàbrica,
d'un grup de cases edificats,
el que antigament era un prat d'indianes de la fàbrica tal.
Això, la paraula prats d'indianes, surt constantment.
Ara tot ve de la Xina, Pep.
Sí.
El sistema era lent i car, com hem dit,
i també era car tenir els diferents colors
i la manera de fixar-los.
Això va ser el principal escull
per aconseguir que un dibuix clar
i que no es descoloris.
Fins que aquests operaris turcs i armenis,
que s'ho van fer pagar generosament,
ho van explicar,
i llavors, a partir d'aquí, ja va canviar.
L'existència d'un mercat consolidat d'indianes de Barcelona
va propiciar que entre 1736 i 1738
apareguessin les primers iniciatives empresarials
per fabricar aquests teixits.
El primer fabricant que va tenir la ciutat
va ser Esteve Canals,
que tenia el seu establiment al carrer del Portal Nou.
El 1784,
hi havia més de 80 fàbriques d'indianes a Barcelona,
amb 2.000 talers, 9.000 treballadors,
que van arribar a l'any 1796 a 13.000.
El segle XVIII,
en plena revolució industrial,
la ciutat veia es va edificar
més d'un centenar de cases fàbrica.
Més d'un centenar.
Estan pràcticament totes catalogades,
encara que moltes no existeixen,
i algunes només queda a la façana,
però és curiós
veure quina quantitat de cases així n'hi ha,
i de vegades és interessant,
si tens el llistat i tens un mapa d'aquests,
passejar per la ciutat i anar mirant.
D'altres van buscant rellotges de sol,
i mira,
i d'altres van buscant cases.
D'altres van buscant fàbriques d'indianes.
A mitjans del segle XVIII
ja va aparèixer el primer sistema de fàbrica.
Estava fomentat per la Junta de Comerç,
i estava reclamentat de manera que calia
un mínim de 12 talers
per construir una fàbrica d'indianes.
I malgrat que es van concentrar majoritòriament al Raval,
les primeres eren al barri de Ribera.
En aquestes instal·lacions,
dins de les muralles,
es podia el tèxtil i el filat.
Al carrer de la Riareta 22
hi havia una altra casa fàbrica,
una de les primeres del Raval.
Es tracta d'una filatura
coneguda com Can 60,
també ho vam parlar una vegada,
fundada per la família Tarruella,
que s'hi van instal·lar el 1832.
I el mal nom de l'empresa
prové pel fet que els tres números del carrer
que ocupava l'Andresa
sumaven 60.
Era el 18, 20 i 22.
Era un espai molt caòtic
i va dir ja la dita
que això sembla Can 60.
Una cositat més.
Al carrer del Carme 106
hi ha l'edifici conegut com Cal Erasme.
El va construir Erasme d'agònima,
el primer burgesc que va fer ombra
a l'aristocràcia barcelonina del moment.
Aquest senyor havia nascut a Mollà,
amb una família molt modesta
i quan tenia uns anys
va venir a Barcelona
i el van posar a treballar
a Camp Margarola,
una fàbrica també molt important
que estava al carrer Tallers.
L'edifici encara es conserva.
També vam explicar una vegada
que aquest edifici,
durant un temps,
va ser,
mentre construïen el seminari consiliar,
va ser la seu del seminari de Barcelona.
Tot està molt lligat,
ho deu veure.
La fàbrica d'Indiana
és el carrer Tallers.
Allà es va posar a treballar
i en seguida
era un xicot espavilat
i va destacar.
Tant és així
que,
a part que amb els primers salaris
es va pagar un professor
per aprendre a llegir i a escriure,
després es va casar
amb una dona,
amb una filla
d'una important industrial
d'Indianes de Manresa
i va seguir treballant
a Camp Margarola
fins que va tenir prou cèntims
per comprar una finca
al carrer del Carme
i fer la seva pròpia fàbrica.
Els seus treixits
en seguida
es van considerar
com dels millors
de la ciutat
i fins i tot
de Catalunya
i el 1802
va rebre
la visita
del rei
Carles IV.
Aquesta visita
li va donar
el dret reial
a lluir unes cadenes
a la porta
de casa seva.
Era un privilegi
que donaven
al rei
quan anava a visitar
una casa
i era l'única casa
de Barcelona
amb cadenes.
Va morir
als 35 anys
al peu del canó.
Una de les noves
calderes
de vapor
de la fàbrica
va explotar
i el va matar.
tothom es va espavilar
i es van produir
innovacions tècniques
per fabricar
més ràpid
i més econòmic.
Es van importar
màquines angleses
però també se'n van
inventar
a casa nostra.
hi havia una màquina
de filar cotó
inventada
pel fabricant
barceloní
Josep Canaleta
el 1365.
També es va crear
una màquina
coneguda
com la Bergadana
per part
d'una industrial
de Berga
Ramon Ferguell.
L'estampat
també va deixar
de ser manual
i es van inventar
els tins químics
etcètera
etcètera.
Tota una sèrie
de coses
que van
fer
que es pogués
fer
més ràpid
les fàbriques.
I a part dels municipis
a tocar de Barcelona
que van ser
posteriorment
aneccionats
va haver-hi
fàbriques d'indianes
a altres municipis
com ara Premià
Mataró
la més principal
i fins i tot
Olot.
De la mà
dels empresaris
catalans
van sortir
també
com a curiositat
algunes indianes
fàbriques d'indianes
a ultramars.
Això va crear
uns problemes
de competència
amb els d'aquí.
Es va parlar
de la qualitat
inferior
de les indianes
d'allà
però allà
tenien
els avantatges
que tenien
que podien
obtenir
la matèria
prima
més barata
més que res
podien comprar
contó
d'Estats Units
diguéssim
contó americà
a més bon preu
i és clar
doncs
els fabricants
d'aquí
que havien lluitat
tant
per seguir
el proteccionisme
de l'Estat
es trobaven
amb una possible
competència
interna
encara que estiguessin
una mica lluny
però clar
l'exportació
cap a
cap a Amèrica
era importantíssima
amb les indianes
però bueno
ho deixarem aquí
una darrera curiositat
les indianes
que es van fer a Mèxic
en deien
indianilles
el que no sé
si és que
ho feien
per diferenciar-les
o per intentar
desprestigiar-les
no ho sé
no he trobat
més explicació
que aquesta
perquè es consideraven
indianes
totes les que es feien
quan es feia
tot el procés
de fabricació
és a dir
feies el filat
el teixit
i el pintat
en canvi
no es feien
només pintats
quan es comprava
el teixit
i es feia
l'estampació
i després
hi havia
les indianilles
aquestes
que són
les fetes
a Mèxic
amb la guerra
van haver-hi problemes
no tot va ser
van haver-hi
molts alts i baixos
la guerra gran
1793-1795
en França
la guerra del francès
la del 1808
la pèrdua de les colònies
i no oblidem
la guerra d'independència
de l'Estats Units
tot això
doncs va fer
que hi haguessin
alts i baixos
perquè estaves
en guerra amb vuts
també de tant tant
hi havia
bufetades
amb els anglesos
la guerra d'independència
de l'Estats Units
doncs va
dificultar
la importació
de cotó
que venia d'allà
etcètera
però bueno
se'n van sortir
la veritat
se'n van sortir
aquestes fàbriques
que eren més modernes
que les anteriors
les fàbriques
doncs
no estaven
sotmeses
als privilegis
dels gremis
es podien establir
a les ciutats
i agrupar
els treballadors
primer les fàbriques
d'Indiana
només estampaven
els teixits
que importaven
de fora
però després
van anar
abraçant
tota la producció
de teixit
i la filatura
i només
havien d'importar
el cotó
i després
van tenir
tan èxit
que va ser al revés
n'importava tant
que no tenien temps
de fabricar-lo
i van deixar
la fabricació
per comprar-la
l'altra vegada
ja fet
que això va fer
que a la mateixa ciutat
sortissin
industrials
que llavors
feien
el teixit
i el venien
a la mateixa ciutat
amb els seus
companys
que diguéssim
que feien
les Indianes
es produïa tot
en un únic espai
gran
i llavors
diverses activitats
eren
executades
executades
per treballadors
especialitzats
si durant
l'etapa
gremial
només existien
les figures
del mestre
l'oficial
el passant
i el meritori
i l'aprenent
amb l'organigramen
laboral
d'aquestes
fàbriques
es van comptabilitzar
fins a 19
especialitats
diferents
de les 4 fases
de la fabricació
3 es feien
dins de la fàbrica
el filat
convertir
els flocs
de cotó
en fil
el tissatge
és a dir
fabricar la tela
i fer el teixit
i l'estampació
i el blanqueig
que és l'acabat
que són submersos
als teixits
per eliminar-ne
les impureses
i doncs
quan es pinen
se'ls dona color
o són blancs
perquè sigui un blanc
ben brillant
i tot igual
això es continuava fent
als parets d'Indianes
era un procés
que es duia
a terme
entre el tissatge
i l'estampació
i aquest sí que es feia
fora muralles
per raons d'espai
cal recordar
que Catalunya
sempre havia comerciat
amb Amèrica
però sempre
de manera indirecta
mitjançant intermediaris
instal·lats
als ports de Càdiz
o Sevilla
aquests tenien
el monopoli del comerç
amb el nou continent
i era una manera
de controlar
tot el que entrava
i sortia
el 1756
la corona
va autoritzar
que salpessin
de Barcelona
vaixells cap a Amèrica
però amb escala
obligatòria
a Càdiz
i el 1765
es va obrir
a nous ports
del comerç
de les Antilles
i finalment
el 1778
Carles III
va autoritzar
el llibre comerç
trencant de manera
definitiva
el monopoli
de Càdiz
van haver de passar
a prop de tres segles
per tal que els catalans
poguessin comerciar
lliurement
amb Amèrica
tot i que
deien que
si un colon
era català
etcètera
etcètera
o sigui que
no tot és culpa
d'en Felip
d'en Felip V
que va inaugurar
l'anestia burbònica
després que el seu
antecessor
Carles II
l'ha embruixat
doncs moria
sense descendència
sort que ell
el net de Lluís XIV
de França
va ser un rei normal
i només tenia
petits defectes
com ara
una severa
negrastènia
o que en llevar-se
demanava
insistentment
els que l'envoltaven
que li confirmessin
que no estava mort
o que es creia
que era una granota
i es podia passar
a les ajubit
vora d'una font
estava convençut
que el volien matar
amb roba emaginada
i només portava
camises de dormir
usades
i que fossin
de la seva dona
i un grapat
de cosetes més
quan va morir
no li van poder rentar
el cos
perquè el que ja feia temps
que havia deixat
de rentar-se
les esponges
que li passaven
tindrien trossos
de la seva pell
res que no sigui normal
en un borbó
Tornem a la roba neta
l'obertura
cap a l'Atlàntic
va propiciar
que les teles
que sortien
de les fàbriques
d'Indianes
de Barcelona
es vendessin
massivament allà
i així va tenir
conseqüències
de gran abast
que van afectar
tant a l'estructura
del sector
com a l'organització
de la mateixa producció
d'una banda
les fàbriques d'Indiana
van començar a especialitzar-se
en l'estampat
tant d'indianes
com de teles d'allí
i van anar abandonant
com ja he dit abans
progressivament
el tissatge
d'altra banda
van aparèixer
noves empreses
especialitzades
en el tissatge
és a dir
en el teixit
que van aprofitar
aquest buit deixat
per les fàbriques
d'Indianes
i es van dedicar
a la producció
tot això va afavorir
i accelerar
el desenvolupament
de la filatura
a Catalunya
l'exportació massiva
de teles estampades
a les colònies
va afavorir
la importació
de coton flocs
americà
amb bones condicions
de qualitat
i preu
i aquesta va ser
la clau
del canvi tècnic
que associem
a la revolució
industrial
doncs
si vols
ho deixem aquí
Pep
una cosa
ja que m'ha reaccionat
ja has parlat
tinc una mica cap a casa
però
si aneu a visitar
el museu tèxtil
de Premià
sí
que és un dels millors
i és un dels millors
amb el tema d'Indianes
sí
ho tinc previst
ja sé que obren
de onze dugues
i ja ho tinc previst
per anar-hi ben aviat
moltíssimes gràcies
totes res
i totes res
estem veient
a Enya
com està actuant
la dreta
front a una eventual
amnistia
per als autors
i encausats
per terrorisme
arran d'un tsunami
democràtic
la dreta
en totes les seves
faccions
en peu de guerra
des de l'extrema dreta
passant pel PP
i acabant
en el CPJ
el Consell del Poder Judicial
quan odi
ha acumulat
contra Catalunya
malauradament
després de 45 anys
la democràcia
no ha relat
a Enya
ni entre els poders
legislatiu
judicial
ni executiu
càleg borroca
de la dreta espanyola
amb pancartes
variades
davant de places
i les eus
del PSOE
la Constitució
destruye la nación
Felipe
rey masón
defiende a tu nación
España cristiana
y no musulmana
no hi ha res
a fer en Beñe
ni oblit
ni perdó
la realitat
supera la ficció
Antonio
la teva
vinguda
al 10 de novembre
a Ràdio d'Esver
pensa que un dado a novembre
van passar
moltes coses
moltes
per exemple
un dado a novembre
del 1855
a Tòquio
la ciutat japonesa
un terratrèmol
va provocar la mort
de més de 100.000 persones
el 1871
Henry Morton Stanley
en va trobar
el desaparegut explorador
i missioner
David Livingston
en Ujiji
molt a prop
del llac
de Tanganyika
a Tanzània
dient
aquelles famoses
paraules
Dr. Livingston
I presume
és a dir
Dr. Livingston
suposo
Alemanya
el 1938
es va començar
i juntament
amb Òstria
l'Holocaust
amb la nit
dels vidres
trencats
tot això
un 20 de novembre
un 10 de novembre
eh
el 1975
a New York
va haver
la resolució
de l'Assemblea General
de les Nacions Unides
que igualava
el sionisme
al sionisme
al racisme
ens sona això avui
el que està passant
amb Gaza
el 1989
Alemanya
cau el mur
i cau el mur
que els civils
és a dir
el poble
de Berlín
va acabar
derribant
trencant
el mur
de Berlín
a l'Hosana
és curiositat
no?
es va fundar
l'Agència Mundial
Antidopatge
el 1999
i això t'afecta a tu
la Unió Astronòmica Internacional
dona nom
d'Almeria
a un nou asteroïd
que va estar
descobert
per dos astrònoms
alemans
el 2007
el borbó
el rei d'Espanya
emèrit
Joan Carles I
increpa
el president
venezolà
Hugo Chávez
amb aquella expressió
por qué no te callas
el 2019
Evo Morales
renuncia a la presidència
a Bolívia
després
d'intenses setmanes
d'alt de ruys
amb l'acusació
de frau electoral
i una suposada
manipulació
de votos
curiosament
un 10 de novembre
el 2019
Espanya
a Enyer
es celebren
de nou
eleccions generals
tras no ser possible
arribar a un acord
de govern
perquè no va poder
Pedro Sánchez
ser investit
president del govern
tras les eleccions
o darrere
de les eleccions
o après
o després
de les eleccions generals
del 28 d'abril
del 2019
i van passar
moltes més coses
un 10 de novembre
del 1483
va néixer
Martín
Lutero
aquell monge
alemany
el 1695
un col·lega teu
físic i astrònom
anglès
de nom
John Bevis
va néixer
el 1861
Robert Innes
astrònom
britànic
mira, mira
és curiós
un 10 de novembre
quan s'astrònoms
i tinc un record
per un admirat
l'últim
gran compositor
que l'admiro
el record
i escolto
molt la seva música
un italià
que es deia
Ennio Morricone
va néixer
un 10 de novembre
el 1928
també va néixer
un astrofísic rus
Igor Dimitrevis
Novikov
el 10 de novembre
van passar
tantes coses
com que
ens afecta
a nivell
que
un jugador
del Barça
que ara està de moda
va néixer
Joao Fèlix
i un
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
va morir
el
el primer
president turc
el pare
del
el que és avui
turquia
Kemal Ataturk
avui
el
1991
fa 32 anys
va morir
Montserrat Roig
escritora catalana
tenia 45 anys
va guanyar
el Premi
Sant Jordi
de Novela
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
record
un record
d'una persona
que vaig conèixer
molt i vaig compartir moltes estones
cantant avaneres
amb el Càstor Pérez
Diz
va morir el 2010
compositor i pare de la Sílvia Pérez Cruz
tenia 55 anys
tot això va passar un 10 de novembre
un dia que va venir el senyor Antonio Bernal
el 2023 als estudis de Ràdio d'Esverc.
hi ha moltes més coses
ja vam passar el 10 de novembre
però he fet un petit resum
altres programes
de ràdio
d'aquesta emisora
donen
moltes explicacions
i expliquen
més en profunditat
els esdeveniments
de cada dia
recordant la història
del que va passar pel món
i tornant a l'Antonio
Antonio
què és el que més t'ha donat satisfaccions
al món de l'astronomia?
són tantes coses
que és com
és difícil
de
bueno
de borrar
els recorders
doncs
evidentment
el dia que me dijeron
que fue una gran sorpresa
que havien bautizado
un asteroide
con mi nombre
pues yo no me lo esperaba
porque
hay que ser sinceros
el mérito no és mío
el mérito és del que lo descubrió
claro
entonces yo que me llevo
a esperar aquello
ben vist
ben vist
sí sí
entonces no me lo esperaba
y no
pues muchas
muchas cosas
ver
los alumnos
que después de tantos años
me
se acuerdan
de las lecciones
que les doy yo
unos pocos días
porque uno se acuerda
de los profesores
por ejemplo
yo tengo un gran recuerdo
de mis profesores
de primaria
pero es que estuve
un año con ellos
yo voy una vez
donde
y que se acuerden
después de cuatro o cinco años
dame una gran satisfacción
porque dije
algo siempre
algo y
pues te ha de ser
un gran recuerdo
muy importante
porque la Universitat
Pontificia Bolivariana
et va otorgar
el guardó
de talent
bolivarià
es correcto?
sí sí sí
claro
en el año 2009
que
que es un
es un galardón
que le han dado
incluso a presidentes
de la república
que han pasado
por la universidad
y tal
o sea para mí fue
todo un honor
con la lástima
de que no pude ir
recibirlo
es que es imposible
pero es muy importante
porque a suerte
tens un esteroide
del teu nom
et donen el guardó
de la Universitat
Pontificia Bolivariana
et fas escrits
per recuperar
vas explicar
l'anèndote
que l'anèndote
que et va passar
que et va passar
a Miami
que perds
escrits
i tens
que escriure
el president
de Mèxic
que te'ls torni
no sé
eso
no
esto fue
una historia
pero ya es
anecdótica
de tal en cuanto
de tal en cuanto
también
bajamos una mica
el nivel
y expliquemos
alguna anèdota
yo me fui
para Estados Unidos
a estudiar
estuve un año
estudiando
en varias partes
y entonces claro
uno va acumulando
una serie
de libros
escritos
las notas
y yo
para traer eso
no lo podía
traer en un avión
entonces
lo empaqué
en una
guacal de madera
en un guacal
de 250 kilos
pesaba
y por una empresa
me lo enviaban
a Miami
en Miami
lo enviaban
por barco
a Colombia
llego yo
a Colombia
y entonces
empecé a esperar
y comenzó
por barco
desde el norte
de Estados Unidos
imagina
que tenía que
pasar al canal
de Panamá
para llegar a Colombia
no
no
arribaba
fins a baix
no
llegaba a Cartagena
y en Cartagena
por tierra
lo llevaban
a Medellín
pero yo esperé
de Miami
a Cartagena
tens que
travessar
pel canal
de Panamá
no
no
no
porque está
en el Atlántico
los dos
están en el Atlántico
sí
Miami está en el Atlántico
pero Colombia no
y Cartagena
está en el Atlántico
bueno sí
está
tocando
juntamente
al costado
de Venezuela
la cosa es que
se pasan
meses y meses
y a mí no me llegaba
mi cajón
con mis cosas
no llegaba
cinco meses
entonces
al quinto mes
yo escribí
en ese tiempo
era por telegrama
o por
telegrama
no había fasto
escribí
que pasa
con mi cajón
que no lo he recibido
y
a Wisconsin
donde yo estudié
y
me respondieron
no
eso lo mandamos
a Miami
eso
si no ha llegado
eso debe estar
en el fondo del mar
y me dio una ira
como una impotencia
a quien
acudo
entonces un día
que amanecí
de coraje
me senté
en la máquina
de escribir
ordenadores no había
me senté
en la máquina
de escribir
doctor
Carlos
Gerard Estrepo
presidente
de la república
en su despacho
y le conté
toda la historia
al presidente
de la república
y mandé la carta
y quedé
livianito
ya
me deshice
de este problema
cierto
ya no lo tengo
en la concesión
por lo menos
le dije a alguien
hombre
como es que
a los nueve días
recibo una tarjeta
y una sola página
muy bien timbradita
en alto relieve
decía
Alfredo Vázquez
Carrizosa
ministro
de relaciones
exteriores
era el timbre
que tenía
y me escribió
y me dijo
no sé
qué ha pasado
con sus pertenencias
pero me pondré
al mando
de esto
con el consul general
que así se llamaba
el consul de Miami
y tres o cuatro días
después
me llegó por avión
el cajón
me llegó por avión
fue toda una
toda una historia
porque jamás pensé
que iba a dar frutos
sino que yo quería
era desahogarme
he abusat
he abusat
de la confiança
i del coneixement
que tinc de tu
per explicar
una nota personal
que això no està escrit
ni en cap
ni en cap
quibre
ni en les teves
notacions
no
no
no
però que té
una mica
l'explicació
del que ets tu
és a dir
has de picar
sempre ben alt
has de tirar
sempre ben alt
perquè si no
et quedes a meitat
de camí
exactament
és correcte això
sí
sí
que tirar a papa
para llegar a un aguillo
desde cuando yo era niño
veus
Antonio
el 1608
any cruciado
per l'astronomia
invenció
en telescopi
fins aquest any
l'astronomia
era
d'observació
visual
sí
sí
l'astronomia
que
ho creiem
que es va desenvolupar
és característica
de totes les civilitzacions
els caldeus
els esipsis
l'antiga Grècia
l'Índia
la Xina
sempre hem tingut
l'astronomia
i
que és el que hi ha
allà dalt
com a
mai també dic
com a punt de mira
i
els incas
i
tots
totes les civilitzacions
han tingut
l'astronomia
a mirar el cel
més que
mirar cap a la terra
jo no recordo
cap civilització
que s'hagi dedicat
a aprofundir la terra
totes han anat
a dalt
a dalt
tenim els misterios
a dalt
estan els misterios
bueno
la pregunta
per finalitzar
el 1608
invenció al telescopi
això canvia tot
pues
mira
realmente
todo empezó a cambiar
antes de la inversión
del telescopio
porque empezó
en 1573
con la
edició
del libro
de revolucionibus
de Copernico
de Copernico
però això és el Renasciment
el Renasciment va ser
quan el Copernico
va proposar el model
sí
model
heliocèntric
heliocèntric
entonces què passa
que ese modelo
estava ahí
i era un modelo matemàtic
interesante
i tal
però no hi havia comprobació
que van arribar a venir
el 1610
i Galileu
mira el cielo
i això
i llegaran
les prouves físiques
de que això
és veritat
és el que està
dixiendo
Copernico
és un modelo
que és millor
que el anterior
i després ve al Kepler
clar
és que
la revolució
copernicana
es que
es que
entre tres
el uno
el matemàtic
bueno
el uno
el pensador
Copernico
luego viene
el matemàtic
que fue Kepler
que la simplificó
y luego viene
el observador
que fue Kepler
que comprobó
por métodos visuales
hombre esto es verdad
o esto es verdad
o esto es por lo menos
un modelo
que se acerca más
a la realidad
que el modelo anterior
que era muy complejo
Angela
què?
què has de dir?
viure entre les estrelles
tocant la terra
és tota una experiència
meravellosa
aviam
malauradament
tempos
fugit
que diuen
22 anys a Catalunya
eh
tots dos
22
22
doncs mira
avui
hem passat
per Wostok
hem parlat
de rellotges de sol
d'astronomia
dels colors càrris
de les teles
de la indústria
textil
les indianes
els estampats
saps que en Colòmbia
el color
que és quasi
como café
con leche
le dicen
caca
no sé si aquí
también
viene de l'urdu
no lo sabía
hay muchas curiosidades
que siempre
doncs
mira que han passat
coses
amb aquest programa
hem après
a fer coets
amb aigua
gasificada
hem après
a entendre
el sistema solar
amb farina
i cola cal
mira
ha sigut important
que pel proper
programa
si res
on s'ho canvia
continuarem
amb la paraula
astronomia
però hi posarem
una G al davant
i parlarem
de gastronomia
poco no se para
no solo no se para
una letra
només una letra
doncs
per finalitzar
des del benvinguts
benvolguts
i bentrobats
reincidim
amb la idea
de la creació
d'un museu
per Sant Just
que tinga una bona
setmana
i la trobem
en el proper
programa
what a wonderful
world
yes
i think
to myself
what a wonderful
world
que celebs
no se perquè
no anion
que la vida
és
la ràdio
de Sant Just
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!






Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!