Bona nit
Benvinguts, benvolguts i ben trobats.
Diari La Nació Digital, dimecres 20 de març d'enguany del 2024.
Article Conviure a la presó, autor Ferran Casas.
Les persones catalanes van recuperant una certa normalitat.
Hi ha una certa treva sindical, però el conflicte obert entre funcionaris i govern
després de la mort d'una cuinera del centre del Cire de Mas Enric,
a mans d'un reclus que després es va suicidar, no sembla pas en vies de solució.
Els sindicats, majoritaris del sector, demanen a més del cap de la consellera Gemma Ovasart,
més mesures de seguretat, entre elles l'ús d'armes com pistoles tàcer,
que contravenen recomanacions dels organismes internacionals de protecció dels drets humans.
Són discursos que desprenen una certa adherència al punitivisme,
arran de la mort de la treballadora que hem citat del Centre d'Iniciatives
per la reinserció més conegut com Cire.
A l'article continua dient que des dels anys d'Ignaci García Clavel,
el model penitencial i català ha apostat per la reinserció i una òptica humanista.
Una de les fites de l'autogovern català, ja en els anys 80,
va ser assumir les competències de presons,
competència que cap altra autonomia ha reclamat.
És un àmbit que llueix poc,
que genera més conflictes que fotografies tallant cintes o fidelitats,
i que s'explica des de l'ànim d'autogovernar-se
i d'enfortir-se les institucions pròpies.
Recentment, i amb l'argument del final de l'activitat d'ETA,
el País Basc ha assumit també les competències de presons.
Assentat al meu costat,
està el creador del model penitenciari català.
Fa 6 dies va ser el seu aniversari,
i no aparenta ni de bon tros l'edat que indica el seu DNI.
Tornem a tenir en els estudis de Ràdio Esver,
en el programa número 110 dels Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats,
la presència d'una persona íntegra,
conseqüent amb els seus ideals,
dialogant, empàtic,
alegre, discret,
que desprem volumia pertot arreu.
sigui amb la seva mirada,
en les seves paraules i en les seves accions.
Ignasi García Clavel, benvingut, com estàs?
Gràcies, bon dia.
Curiosament,
Curiosament, Ignasi,
la setmana que tornes al nostre programa,
hi ha un citer a l'important
en el sistema penitenciari català.
Tu que ets una persona
resolutiva,
que saps mantenir la calma
en els moments de molta pressió,
en situacions que semblen insalvables,
que sempre et concentres
en mirar les situacions problemàtiques
amb diferents perspectives
fins a trobar la solució?
Ignasi, com ho veus?
Home, ho veig complicat,
perquè el fet és molt greu,
és l'assassinat
d'una persona que treballava a la presó
i cuinera,
i un assassinat a dintre
és d'una gravetat gran
i a fora també, òbviament.
Un segon, aclari'm,
el CIRE no és una presó,
és un centre...
No, no, no,
el CIRE és una empresa pública,
una empresa pública
que gestiona el treball penitenciari.
Per això,
t'ho dic perquè els oients
sàpiguen concretament...
Sí, sí,
la presó és Mas d'Enric,
Tarragona.
Ah, això mateix, sí, sí.
Però el CIRE no és presó,
el CIRE són els tallers,
porten els tallers
i els treballs penitenciaris
i les destinacions,
els de cuina,
els de neteja,
remunerats,
que n'hi ha de remunerats.
Llavors,
tenen dret a la seguretat social,
etcètera.
Per tant,
ho veig complicat,
amb tot,
jo crec que
aquest enrocament
que tenen alguns sectors
del funcionariat,
de no voler dialogar
i que si s'ha de dialogar
és a canvi
de que la consellera
o el secretari
de mesures penals
hagin de dimitir,
jo crec que aquest és
un enfoc arroni
i que haurien de replantejar-s'ho
i estar oberts
a buscar solucions
per millorar
i per guanyar seguretat.
Ara,
la seguretat
és un tema
molt complex
i una presó
i a la ciutadania,
al carrer,
no es pot garantir mai
la seguretat
al 100%.
Com a anècdota,
no com a anècdota,
no,
la realitat.
Durant l'any 2023
es van registrar
33 morts
entre la població
reclosa
de Catalunya.
Vuit van morir
en un centre penitenciari,
dels quals sis
van ser suïcidis.
Quatre van morir
en un centre penitenciari
i dos són suïcidis
en el domicili.
Cinc
en el pavelló hospitalari
penitenciari
de Terrassa,
setze en un hospital
i quatre
en el seu domicili
donant algun tipus
de permís
o mesura
que els havia permès
sortir temporalment.
33 morts
entre la població
de reclosa
que després
parlem una mica
de percentatges
no sé si es poden evitar
no sé si
és que es fan
mesures
per poder-los evitar
perquè
a dintre de les presons
el conflicte
que generen
els propis reclossos
entre ells
important,
no?
Molt important.
Sí, sí.
Costa de controlar-ho, eh?
Evident, evident.
És clar,
jo ara estic
tot i que no he deixat
mai de tenir
una preocupació
pel sistema
penitenciari
a Catalunya
jo estic una mica
allunyat.
Jo vaig ser director
general
de l'any
1990
al 1999
ha plovut
una mica.
Sis anys
més tard
haguéssim tingut
les competències
en matèria
penitenciària
que ara
celebrem
justament
els 40 anys.
L'altre dia
vam fer
al Palau
de la Generalitat
un acte
commemoratiu
en el qual
vaig ser convidat
on hi érem
directors generals
i
d'èpoques
diferents
i vam fer
una taula
rodona
entre nosaltres.
I ja es veia
de manera
transversal
com tots
havíem anat
apostant
per
aquest model
que en diuen
el model
català
però que arrenca
de la llei
i la Constitució.
És a dir,
el problema és
creure-s'ho
o no creure-s'ho.
el que diu
la llei orgànica
penitenciària
de l'any
1979
i la Constitució
espanyola
en el seu punt
en el seu article
25.2
que diu
que les penes
privatives
de llibertat
han d'anar
orientades
a la retenció
i custòdia
i en peu
d'igualtat
a la rehabilitació.
Això ho pots escriure
perquè els papers
ho aguanten tot
i la Constitució
també
però pots no
complir-ho.
Llavors,
és clar,
Catalunya
jo crec que
l'aposta
que vam fer
va ser per dir
escolta,
hem de fer
un model
determinat
que s'inspiri
en la normativa vigent
que és una normativa
progressista
inspirada
en països nòrdics
no llatins
certament.
Ara,
la pregunta
que m'has fet
de si aquests morts
són habitables
o no.
Sempre que hi ha
un suïcidi
o a dintre
o fora
però amb alguna persona
que està
tutelada
per la presó
es fa una informació
reservada
i s'arriba
amb unes conclusions
i de les conclusions
que s'entreu
s'intenta
posar eines
per la millora
i el canvi.
Ara,
torno a dir,
pretendre
que una presó
no passi mai
res
ni a la societat
això és impossible.
Malauradament
les presons
són lloc
de risc
no tant
com la gent
es pot pensar
però certament
riscos n'hi ha.
Ignasi,
tu
m'has ensenyat
m'has comentat
moltes vegades
la societat
s'ha
de
defensar-se.
Sí.
Els funcionaris
s'han de defensar.
Sí.
Correcte.
Més que defensar-se
perdó,
acaba,
acaba.
No,
no,
i s'han de prendre mesures
tant la societat
enfront dels atacs
que pot rebre
malauradament
d'aquesta gent
que està resclosa
o que és car
de presó
com els propis funcionaris
dels propis
resclosos,
no?
S'ha d'intentar
que amb totes les feines
encara que siguin de risc
la policia
que també ho és,
òbviament,
el servidor públic
pugui treballar
amb les millors condicions
per la seguretat.
El que passa
que
això a vegades
en la meva època
i fa
doncs
30 anys
ja reclamaven
més personal.
Ja ho,
sempre ho han reclamat
això.
Mai hi ha prou personal.
Però s'haurà,
el que no expliquen
és que en les seves
lluites sindicals
han anat
aconseguint uns torns
de treball
que
fa que
per cobrir
un lloc
es necessitin
diverses persones.
Clar,
un lloc
365 dies l'any
24 hores
és molta gent
per cobrir un lloc.
Però si tu tens un torn
que t'afavoreix
i amb què els afavoreix
aquest torn
que no discuteixo
i ho han aconseguit,
és una
obtenció sindical
que han fet fruit
de les seves lluites
a les quals
tenen tot el dret.
Però si tu
per un lloc
de treball
real
necessites
4 persones
i mitja
o 5
o 6
dius
home,
això és un excés.
I per què passa això?
Això passa
perquè han aconseguit
reitero
en la seva lluita
treballar
les 37 hores
i mitja
que treballa
un funcionari
concentrar-les
en dos dies
i mig
en general.
Llavors vol dir
que treballen
un matí
el dia següent
matí i tarda
i el dia següent
tarda i nit.
I amb això
ja es consumeixen
les 37 hores
i mitja.
Llavors això vol dir
que
esclar
requeririen
més funcionaris
i jo crec que no
el que potser
requereix
és
estructurar-los
i organitzar-los
d'una altra manera
i pensar
que això a vegades
en aquestes
professions
costa de pensar
que ser un servidor públic
és servidor públic
del servei
que prestes.
No m'he de servir
jo
com a
privilegiat
que he tingut
la sort
de guanyar
una oposició
i tenir
un lloc fix
que segurament
no en podran
treure mai més
encara que ho faci
molt malament
que no és el cas.
Miri,
les presons
s'aguanten
en bona part
per
la gran quantitat
de gent que hi ha
que treballa bé.
Això
diem-ho clar.
Ara,
dit això,
també diem clar
que hi ha altres coses
que s'han de resoldre
i que
hi ha persones
que
aquest concepte
de servei públic
no el tenen prou clar.
És la diferència,
Ignasi,
entre el servir
i el servir-se.
Exacte.
Això passa amb la
classe política,
també, eh?
Qui arriba a la política
per servir
o qui arriba
per servir-se.
Una mica
de
dades.
A
EEUU
AUSA
i USEI
2,5 milions
de reclusos
dels quals
160.000
reclusos
ho són
a cadena
perpètua.
D'una població
de 332 milions
d'habitants,
un 0,75%
d'aquesta població
estan a la
Verjola,
d'una manera o d'una altra.
Catalunya,
7,7 milions
d'habitants,
inclús avui
podeu una mica més.
7.700
reclusos
és un 0,10%
dels quals
60%
són
estrangers
de fora.
Quan dic
estrangers de fora
ja...
Espanya,
sense Catalunya,
són 40 milions
d'habitants,
amb 47.500
reclusos,
un 0,12%,
una mica més
que a Catalunya,
dels quals
27%
són
estrangers.
Dit això,
no estem tan malament,
no?
No,
jo crec que no.
O d'alguna manera
n'hi ha
reclusos
o
persones
que tindrien
que estar recluses
i estan a fora,
perquè si tenim
el ràtio
més baixet
en comparació
tant a Espanya
com a
Estats Units.
jo sense ser
confois
ni triomfalistes,
jo crec que
hem de dir que
aquest model
que hem optat
aquí a Catalunya
és un model bo
i un model
que dóna bons resultats.
Ara,
em dius
tothom,
ja no hi ha delinqüents,
no, home, no,
això n'hi haurà
i és complicat
de resoldre.
Entre altres coses,
perquè també
hi ha molta pobresa
i hi ha molta gent
desastrada
en la seva vida
que entra a la presó.
hi ha uns índexs,
esclar,
jo no tinc les dades
al dia
perquè jo ja no hi soc
en el sistema,
però sí que sé
alguna cosa
i hi ha
moltes persones
que estan,
diríem,
a dintre
que pateixen
malalties mentals.
Això és veritat
que ha augmentat molt
i que probablement
hi hauria d'haver
com una mena
de tercera institució
que no sé,
que no existeix
però que
la normativa
ho pot preveure
que és
que potser
hi ha persones
que no han d'estar
amb un frenopàtic
però tampoc
amb una presó
i llavors
s'ha de trobar
la manera
de poder-los tractar
no amb un règim
penitenciari.
Amb tot el règim
penitenciari
que evidentment
ningú és feliç
a dintre la presó
perquè mira,
la pèrdua principal
és sobretot
la pèrdua de llibertat
que és la pena
que tenen.
no hem d'afegir
noves penes
en el compliment
perquè això seria
il·legal
senzillament
a no ser
que la sentència
et tregui el dret a vot
o et tregui altres coses
que el jutge
en la seva sentència
dictamina.
Però en línies generals
la gran pena
és la pèrdua de llibertat.
La presó
de
Mas d'Enric
que deu ser feta
és de les més modernes
o la més moderna
per unes 800 persones.
Són 800 persones
que encara que dintre
estan prou
ben classificades
segons els criteris
del personal
funcionarial
de tractament
que són els psicòlegs
són els metges
són els educadors
són els treballadors
socials.
Tot aquest personal
doncs és un personal
que està dedicat
a donar les eines
per a la rehabilitació.
Ara,
fer conviure
800 persones
contra la voluntat
d'un mateix
fruit d'una sentència
això és complex
i difícil.
Torno a dir
no tindrem mai
una seguretat
al 100%
perquè és impossible.
Ara,
sí que hem de fer
tots els possibles
perquè els treballadors
públics
que treballen a presons
ho facin amb garanties
i si alguna cosa
ha fallat
s'ha de revisar
certament
pot ser
que aquest senyor
que va degullar
a la cuinera
i que després
es va degullar a ell
és possible
que aquest senyor
potser no hauria
hagut d'estar
allà on estava
però jo no ho sé
jo no estic a dintre
i per tant
no opino
però
bé,
tot això
s'ha de revisar.
Sembla ser
que els informes
ahir ho va dir
la consellera
en la seva compareixença
a la Diputació
Permanent
del Parlament
de Catalunya
sembla ser
que tots els informes
dels professionals
acreditaven
una bona conducta
d'aquesta persona
en tots els sentits
i que en tots els anys
que fa que és a la presó
que no sé
quants són
però
havia tingut
un únic acte
de violència
i no
i no amb arma
sinó física
segurament
jo totes
les estadístiques
que he tret
les he consultat
com a son pedra
i jo no estic a dintre
i són les últimes
que he pogut
obtenir
i és curiós
perquè quan
d'un tema
que no en saps
res
t'hi poses a dintre
i vas descobrint
i pots analitzar-lo
amb tota la fredor
entre cometes
de l'objectivitat
i penses
bueno
Catalunya
7,7 milions
d'habitants
7.700 reclusos
que és un 0,10%
dels quals
60%
són estrangers
de fora
entens
dic
carai
no estem tan malament
aviam
aquí
amb tota aquesta setmana
als Saldarulls
dic aquí
i dic a Catalunya
de l'únic
que no es parla malament
és de tu
bueno
però ja no se'n recorden
però jo
t'he llegit
al començament
i he fet
la teva presentació
traient
aquest dimecres
és a dir
d'abans d'ahir
d'un diari
que jo llegeixo sovint
que és la nació digital
l'article
i he dit
qui te l'havia escrit
i com
es refereix
cap a tu
en un moment delicat
el resum
i no
no et vull
perquè tu no et poses vermell
no et vull traure els colors
de la teva humildad
presons
com càstig
i no com reinserció
per mi
als Estats Units
és la típica
presó de càstig
i no milloren
i no milloren
t'estic dient
160.000 reclusos
ho són a cadena perpètua
eh
escota
és molta tela
als Estats Units hi ha 3 tipus de presons
hi ha la presó federal
que és la més
contundent
hi ha la presó d'estat
i
la presó
que podríem dir comarcal
o
esclar
i a més a més
molts
molts estats
tenen la pena de mort
o la cadena perpètua
cosa que aquí no tenim
cadena perpètua tampoc
aquí tenim uns topalls
20 anys
35
o 40
45
amb determinats tipus
delictius
de terrorisme
però
no
el que entra a la presó
se li han de donar eines
pel canvi
ara això és fàcil
no
no és fàcil
d'entrada
per poder canviar la conducta
una persona
està convençut
que ha fet coses
mal fetes
si és
si és malalt mental
ja no en té
la suficient consciència
a vegades
i el problema
la sensació
la sensació
que més del 50%
del personal
reclòs en una presó
com tu deies abans
poder
no era el lloc
on tindrien que estar
no
no
probablement
ara aquí hi ha una altra cosa
que a mi sí que em dol
i la vull dir clarament
no
perquè esclar
això de que
jo
jo era el referent
jo diria que
abans
que jo va començar
ja
però jo no soc el primer
director general
el primer
va ser
José Javier Hernández Moreno
i que aquest senyor
va creure
ell era un psicòleg
de presons
i aquest senyor
una mica
va
agafar la idea
que havíem d'anar
per on havíem d'anar
el que jo vaig fer
va ser consolidar-ho
perpetuar-ho
i estar convençut
que això era així
la llei orgànica
general penitenciària
de l'any 1979
que el seu oponent
havia sigut
un senyor
que havia estat fiscal
i crec que parlamentari
i director general
de presons
també
que era Carlos García Valdés
i quan el vaig anar a conèixer
a Madrid
l'any
a mi em van nomenar
el maig del 90
però jo crec que
la tardor d'aquell any
vaig anar-lo a saludar
i sí que és veritat
que quan em va conèixer
ja tenia informes
de què jo pensava
i què creia
es va aixecar
em va abraçar
i em va dir
m'han dit
això que
eres en Espanya
de los pocos que creen
i em va dir
i li vaig dir
certament
jo crec que
l'eina
de la presó
ha de servir
al màxim
per donar eines
a la gent
perquè pugui
canviar de conducta
i reflexioni
això és un model
totalment diferent
que ja en el seu moment
Concepció Renal
i Victoria de Kent
ja ho havien posat
damunt de la taula
i ja hi lluitaven
o sigui que
no és un invent
de la nostra democràcia
recuperada
però sí que
bona part dels polítics
que havien estat
a dintre la presó
a les presons franquistes
van agafar
com una certa
un cert compromís
és a dir
quan sortim
una de les primeres coses
que farem
i tinguem la democràcia
serà renovar
el sistema penitenciari
d'una manera
contundent
i ho vam fer
ara llavors
aquí sempre hi ha
un problema
i el problema
tampoc l'hem d'obviar
que per això
els sindicats
els representants
els treballadors
estan tan enrocats
crec jo
i el problema
és que aquest model
no convenç
és el tilla
de bonista
una cosa
és ser bonista
que podríem dir
en llenguatge col·loquial
que un és un calçasses
i els presos
pobrets
i tal
ningú diu això
tothom diu
que dintre d'una presó
hi ha d'haver disciplina
i control
i sanció
ara
les coses
han d'estar
sempre
raonades
i ponderades
d'acord
amb els drets humans
i per tant
aquest model
penitenciari
que tenim a Catalunya
i que té
l'estat espanyol
que passa que potser
no l'ha desenvolupat
tant com nosaltres
aquest model
penitenciari
en determinats sectors
de la funció pública
penitenciària
no els hi agrada
no els hi agrada
volen una altra cosa
llavors aquí
hi ha ara
la petició aquesta
de l'emissió
de la consellera
del secretari
jo crec que això
no ha d'anar per aquí
vull dir
i jo no sóc sospitós
perquè jo no sóc
d'Esquerra Republicana
però sí que
conec el model
i en la taula rodona
que vam fer l'altre dia
al Palau de la Generalitat
per convocar
per commemorar
el 40è aniversari
allà hi érem
tots els colors polítics
i tots hem apostat
pel mateix
amb més o menys accents
però tots hem apostat
pel mateix
la rehabilitació
i això per mi
no s'ha de perdre
ara que dius això
per aprofundir
i aclarir
termes
que en parlem aquí
tu deies
el bonisme
i jo diria
que hi ha un altre terme
que l'he sentit
ja un parell de vegades
durant aquesta setmana
el boquisme
el boquisme
ve de
walk
walkie
que és un terme
d'origen
estadounenc
estatounidenc
que fa referència
a una ideologia
sobre les diferents
desigualtats
i operacions socials
i que va lligat
a les polítiques
progressistes
i de la identitat
definint
el políticament
correcte
jo diria
diria que
bueno
l'explicació és que
amb la seva extensió
ha adquirit
un matís irònic
i pejoratiu
entre determinats actors
tant entre els conservadors
com entre els crítics
que hi veuen
una forma de pensament
únic
i de censura
tot això
del bonisme
i el boquisme
i aquestes paraules
i
sentir
la sensació
que tinc aquesta setmana
que hi ha
un sentiment
populista
punitivista
vull dir
que
jo puc parlar
podria
amb més
claredat
que tu
pels sindicats
que
jo em poso
al davant seu
amb les reivindicacions
ara
podries passar
de frenada
sí
sí
no
i no més vàlid
que a mi em diguin
no
em tinc de passar
de frenada
per aconseguir
la meitat
a la meva època
en la dècada
dels 90
quan jo vaig tenir
la representació
i la responsabilitat
de gestionar
les persones
a Catalunya
ja passava això
a mi també
em van
i em pedir
la entrada
a quatre camins
una vegada
fent barres
barreres
de pneumàtics
cremats
i
perquè quan s'hi posen
alguns
són
d'unes actituds
molt
molt
criticables
i que no
haurien de ser
ja
havíem quedat
pressons
la diferència
entre pressons
com càstig
i pressons
com a reinserció
dos models
un model americà
el nostre
però
l'última
pregunta
que et faig sobre aquest tema
i et deixo tranquil
amb aquest tema
sensació
de la societat
jo com a ciutadà
estic aquí
i
m'atraquen
o
a la meva dona
li foten
el bols
la sensació
és que ens dona
impunitat total
entren per una porta
i surten per una altra
aclaríssim
el teu punt de vista
no
això jo crec que és
que és un llengu
a veure
nosaltres som un estat
de dret
i és un estat
garantista
llavors
sí que és veritat
que a vegades
s'han donat casos
que
la petitesa
de delictes
que han comès
alguns delinqüents
amb estrabades
o amb petits robatoris
és petit
60
reincidents
60 vegades
i no passa nada
no però ho dic
ho dic per això
perquè
com que som garantistes
què passa
doncs passa que llavors
segurament s'ha de fer
alguna correcció
amb determinats
tipus de delictius
en el codi penal
que encara que el delicte
sigui petit
si s'ha repetit
moltes vegades
aquest delicte
ha de comportar
treure de la circulació
la persona
que l'està cometent
probablement
ara
d'això
que hi ha inseguretat
i tal
els números
no diuen això
però sí que la sensació
de les persones
que anem pel carrer
és aquesta
això és veritat
això t'he deia
allò de la sensació
sí, sí
i see trees
of green
red roses too
i wash them blue
for me
and for you
and i think to myself
what a wonderful world
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
the sky blue
bright blessed day
and the dark secret night
and i think to myself
what a wonderful world
the colors of the rainbow
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
are also on the faces
of people going by
so pretty in the sky
i see friends shaking
shaking hands
saying
how do you do
they're really saying
i love you
i hear babies cry
i watch them grow
they'll learn much more
than i'll ever know
and i think to myself
what a wonderful world
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
so pretty in the sky
but also on the faces
of people going by
i see friends shaking hands
saying
how do you do
they're really saying
i love you
i hear babies cry
i want to know
there are much more
than i'll ever know
and i think to myself
what a wonderful world
yes i think to myself
What I want to go
Playing for Sense
És un projecte musical dedicat a promoure
la unitat internacional a través de la música
Els benvinguts, benvolguts i ben trobats
són orgullers de presentar aquesta versió
de la nostra sintonia del What a Wonderful World
amb l'avi Elliot i amb els cors infantils d'arreu del món
En aquests temps difícils, els nens i la música
ens porten esperança per un futur millor
Faré un petit resum de qui és l'avi Elliot
Elliot és molt
Van néixer el 10 de juliol de 1944 a New Orleans
i va morir el 8 de març del 2022
Més conegut com l'avi Elliot, el gran pa
Va ser un músic de carrer, va tardar a New Orleans
Va tocar l'armònica, va cantar i va ser una icona
dels carrers de New Orleans
Explicaria moltes coses, però em fa grima
el perdre el temps en la presentació
que quedarà per un altre programa
explicant qui és aquest personatge
que és una referència de músic de carrer
Com a anècdota, ell tocava el carrer
com deia abans a New Orleans
i la gent s'aturava per escoltar-lo
i li tirava monades a la seva guaiada
Fixeu-vos que la seva presència en el carrer
fins i tot va ser descrita pel New York Times
l'any 1995
Ell arribava a la seva cantonada
la majoria dels matins amb taxi
i es passava els dies cantant les seves cançons
sol i toquant la seva harmònica
Tothom sabia el seu nom
Deia que quan em sento malalt
vinc aquí per sentir-me millor
El barri francès
New Orleans és una ciutat francesa
col·locada dintre dels Estats Units
o una part de la ciutat
Diu, el barri francès és la meva medicina
Elliot Esmol sempre ha declarat
que no sap quin gust té la cervesa
que mai ha tocat drogues
i que l'únic que fumava
era l'escapament dels cotxes
que passaven pels carrers Royal i Toulouse
a New Orleans
Explicaríem moltes més coses
Va tenir grans problemes a la vista
un atac de glaucoma
Rebeteixo
com em diuen els meus amics companys
Ferran, no facis espòilers d'una cosa
que després s'explicaràs
Esmol va morir per complicacions
d'una infecció a la pell
el 8 de març del 2022
a l'edat dels 73 anys
Tot just
tot just
ara ha fet dos anys
el 8 de març del 2022
Aquest ha sigut l'interpret
juntament amb els cors
triats de corals del món
de la nostra sintonia
Ignasi, per acabar aquest tema
el Joan
diu que et vol fer
una sèrie de preguntes
Endavant
Ignasi
abans de tot
gràcies per estar aquí
jo realment quan vens
a part del moment
que estem passant
m'interessa molt tot el que dius
Per tant, t'escoltaria sempre
Anirem-ho ràpid
Hem parlat una mica
o has parlat
que realment
el sistema nostre català
inclús espanyol
és un sistema
dirigit a la rehabilitació
i el sistema nord-americà
és punició pura
Aleshores, jo pel que el tinc entès
bona part de les presons americanes
són privades
Aleshores, què vol dir això?
Vol dir que estan dirigides
a gollanes
Per tant, quan més presos tinguin
més deuen guanyar
perquè més cobren
de l'administració
com a empresa privada
És veritat això?
I pot decantar una mica
que el sistema
sigui més punitista
que buscar una altra cosa?
A veure, jo crec que
un sistema punitista
només
per mi està condemnat
a no tirar endavant
Tot això que em dius
dels Estats Units
que hi ha al món
hi ha presons privades
certament
i segurament
als Estats Units
sé que
la Gran Bretanya
s'havia aprovat
en algun moment
de privatitzar
la gestió
d'algun centre penitenciari
i s'havia tirat enrere
per la informació
que jo tinc
perquè no havia funcionat
per aquesta raó
que apuntaves, Joan
del negoci
Clar
això passa també
a vegades
quan les administracions
i ara no parlo
de presons només
externalitzen serveis
Clar, l'externalització
de serveis
en determinades coses
dius
Bé, mira
però hi ha altres coses
que
de les quals
n'és titular
l'administració
que externalitzar-ho
és una mala història
Per què?
Perquè
convertir en negoci
una cosa
que no hauria de ser-ho
no ajuda
i jo crec que
les presons
no poden ser mai
privades
i han de ser
de l'Estat
o en aquest cas
de Catalunya
de la Generalitat
i l'Estat espanyol
del País Basc
i ho podria tenir
també Galícia
i Andalusia
si volgués
i si no ho volen
i el País Basc
fins que no es
resolta el tema
de l'ETA
no ho han volgut
o no se'ls va donar
jo crec que era
una coincidència
tant
el govern de l'Estat
probablement
no volia perdre
el control
sobre els presos
d'ETA
que tenia
a les presons espanyoles
i el govern basc
a aquest marró
tampoc li devia
entusiasmarar massa
jo crec
fins que ara
que bueno
que ja estem
per una altra plana
doncs la cosa va així
per tant
ras i curt
presons
negoci
mai
mai
no pot estar llegant mai
no
ara faig un parèntesi
això de l'externalització
jo recordo
la primera
que vaig anar a Vondres
els ferrocarrils
anglesos
eren públics
i funcionaven
bueno
era allò de la puntualitat anglesa
la segona vegada
els havien privatitzat
la senyora Tratxer
ja no funcionaven
simplement
tanco un parèntesi
i ja està
i acabo ja
o sigui
ja ens ho has dit ara també
ens ho vas dir
últim dia
que realment
la relació
amb els funcionaris
és complicada
a la teva època
que era una època
que bueno
que estava allà
en democràcia
em vas dir
que havies tingut
bastants topes
bastants problemes
amb ells
ara
el cost de funcionaris
és tot
per oposició
sí
el que passa
que a vegades
els interinatges
duren massa
i llavors
hi ha interins
que fins i tot
abans d'ahir
sentia
en un programa
de ràdio
sentia
que parlava
un interí
que una direcció
els havia amenaçat
una direcció
de presó
que si no
entraven a treballar
doncs
que
que no els contractarien
i els acabarien
el seu contracte
no sé si és veritat
o no
però
ho sigui o no ho sigui
més igual
perpetuar
interins
amb una feina
tan complicada
no
no va massa bé
ara
llavors
la formació
que se'ls dona
probablement
també s'ha de revisar
jo crec
que una mica
a vegades
a demanda
d'alguns
d'ells
o d'alguns
sindicats
s'ha intentat
formar-los
en
en el que és
la
retenció
i la custòdia
en casos
de conflicte
i en canvi
tot el que és
l'abassant
del tractament
no s'ha treballat
tant
potser
a dins
hi ha dos menes
de persones
simplificant
molt
hi ha les persones
funcionàries
i uniformades
que són els que
porten
la vida regimental
la vida interior
i després
hi ha els professionals
que són els mestres
que són els metges
que són els
treballadors socials
que són els
tècnics
del món
de l'esport
perquè hi ha
uns camps
d'esport
solemnes
perquè hi han de ser
perquè va molt bé
l'esport
és una gran eina
dintre
la presó
tot aquest personal
a vegades
tradicionalment
almenys a la meva època
no ho sé ara
però vivien d'esquena
és a dir
uns eren els que feien
la feina bonica
segons els que
havien de vigilar
i els altres
feien la feina
no tan bonica
llavors jo els deia
sempre
i ho tinc escrit
en un document
que no em van fer
gaire cas
però
que
el règim
i el tractament
han d'anar lligats
jo
mestre
he de ser responsable
del
del control
de la meva aula
no cal que tingui
un vigilant
a darrere
a veure
si vaig a una aula
de perillosos
potser sí
però per sistema
no cal
perquè quan estem
treballant
amb una qüestió
que és la docència
i la formació
del reclus
doncs
jo he de ser capaç
com amb una classe
i que no és el mateix
però es pot assemblar
en determinats perfils
d'interns
jo he de ser capaç
de garantir-ho tot
i al revés
el funcionari
que fa recomptes
el funcionari
que traslada presos
del mòdul
de vida
en el locutori
per tenir
la comunicació
setmanal
la familiar
o la íntima
la que sigui
aquest funcionari
ha de tenir
un tacte
també
que no vol dir
mimar
ni vol dir
ai pobrets
no
no estic dient això
però ha de tenir
una manera
de funcionar
que li portarà
seguretat
perquè si jo vaig
de persona
prepotent
si jo
vaig provocant
i a vegades
amb alguns perfils
pocs
però amb alguns perfils
passa
o pot passar
doncs això
no ajuda
en canvi
si jo tinc
una actitud
empàtica
envers la persona
que he d'atendre
o que he de tenir
o amb aquells
reclusos
d'aquell mòdul
home
això és una
eina de seguretat
també
la seguretat
no la donen
només
les defenses
de goma
les manilles
els cascos
o els escuts
per quan s'ha de
fer una reducció
no
la seguretat
la dona
el bon tracte
el tenir
la població
ocupada
i d'una manera
positiva
i constructiva
i em direu
home
però això
és utòpic
no
no és utòpic
això es pot fer
s'ha fet
i s'ha demostrat
ara
va bé amb tothom
no
no hi ha fracàs
de la gent
que entra i surt
de la presó
sí
hi ha gent
tothom qui passa
per la presó
es rehabilita
de cap manera
perquè per rehabilitar
on ha de voler
això és el primer
i després s'ha de poder
que és el segon
i voler
puc arribar a voler
però després
el meu ambient familiar
o el meu entorn
no m'ajuda
i quan surto de permís
vaig a parar allà mateix
i anem malament
llavors
per tant
a veure
és complicat
i hi ha d'haver
una implicació
també social
de la presó
com
de dintre
a fora
i aquest pont
presó
societat
és molt complicat
de dur a terme
per començar
els empresaris
que moltes vegades
quan saben
que una persona
ha estat a la presó
no li donen oportunitat
i d'altres sí
també és veritat
que hi ha gent
que diu
escolta
et donen l'oportunitat
a veure què passa
en fi
és complex
el tema és complex
moltes gràcies
deixo pas
ja el Ferran
amb la segona part
de l'entrevista


de la Generalitat
de Catalunya
Nomeno
les principals funcions
atendre
les diferents
entitats religioses
establertes
a Catalunya
aplicar els acords
del govern
amb els òrgans
representatius
de les diferents
confessions
religioses
a Catalunya
i vetllar
pel seu compliment
exercir
la representació
ordinària
de la Generalitat
davant les entitats
religioses
elaborar estudis
informes
i promoure
activitats
de difusió
en matèria
d'afers religiosos
establir
i mantenir
relacions
amb els responsables
institucionals
per a temes
de l'àmbit religiós
participar en la gestió
de registres
d'entitats
religioses
vetllar
pel compliment
de la normativa
de protecció
de dades
i ciberseguretat
dels tractaments
dels quals
és responsable
amb l'assistència
al gabinet tècnic
i amb l'assessorament
de la supervisió
del delegat
o delegada
de protecció
de dades
en resum
promoure
el diàleg
interreligiós
explica'ns
per on vas començar?
és una cosa
totalment nova
que si no pots agafar
és referència
a alguna
no sé si el programa
de 2 de febrer
n'havia parlat
però això
neix d'una
d'una cosa
molt curiosa
i és que
jo paral·lelament
el 2000
quan vaig deixar presons
el febrer del 2000
el president Pujol
em va anomenar
delegat del govern
a la província
de Barcelona
que la província
era la província
llavors
no era com ara
que hi ha
Catalunya central
ara hi ha
el que vindrien a ser
les vagaries
que no estan reconegudes
ni creades
però les delegacions
del govern
doncs sí que
més o menys
funcionen així
a la meva època
només hi havia
les 4 províncies
més les Terres de l'Ebre
que aquests tenien
un delegat provincial
llavors
el president Pujol
que ja sabeu
que li agradava
trepitjar el país
constantment
doncs els caps de setmana
solia fer
inauguracions
visites
veure entitats
veure persones
i a mi
com a delegat
del govern
i tenir la província
més gran
pringava
bastant sovint
molts caps de setmana
si al mes
hi havia
4 caps de setmana
2 o 3
eren per mi
d'anar amb el president
que era un goig
i un honor
perquè l'acompanyaven
al seu cotxe
etc.
llavors
vam anar a inaugurar
l'any 2000
una església evangèlica
a Valldureix
i allà
se li va acostar
un pastor protestant
amic seu
i un grup
de protestants
i també hi havia
un mossèn catòlic
que havia assistit
a la inauguració
i li va dir
president
ara ja havia anunciat
que era l'últim mandat
president
ara que
d'aquí
3 anys
o el temps que quedi
doncs
deixaràs la presidència
hauries de crear
abans que res
un òrgan
per la relació
amb les confessions
religioses
llavors el president Pujol
jo anava darrere seu
ell era una mica més alt
que jo
soc molt petit
però no gaire més
tampoc
una mica més alt
sí
jo anava darrere seu
sempre
llavors es gira
i em dius
escolta
a més de portar això
de la delegació
al govern
ocupa't de crear això
o sigui
no em va dir
et substitueixo
de la delegació
no no
continua fent de delegat
i ocupa't de crear això
molt Pujol això
eh
això és pujolisme
sí
com quan em va triar
per ser director general de presons
també em va agafar
en un acte també
i em va dir
m'han dit que la il·lusió de la teva vida
és ser director general de presons
però tampoc
eh
no la il·lusió de la meva vida
tampoc aquesta
tornem a la segreteria
llavors una mica
el primer que vaig creure
que s'havia de fer
a part d'enteular relacions
amb tots els que volguessin
i saludar-los
era
no tant el diàleg
interreligiós
però jo crec que els governs
no han de
els governs s'han d'ocupar
que les confessions
estiguin ateses
perquè són
vertebradores
d'eixos socials
i constitutives
de teixit
totes les confessions
religioses
per tant
però promoure el diàleg
no ens toca tant
a nosaltres
els polítics
sinó que han de ser
les pròpies confessions
en tot cas
nosaltres
hem de posar les condicions
perquè es pugui donar
però és una qüestió
més aviat
de les confessions
llavors
el primer que vaig fer
va ser
saber qui hi havia a Catalunya
bé no ho sabíem
l'Ajuntament de Barcelona
tenia
un
un cert inventari
que havia fet
ja en el seu moment
de les confessions
jo vaig fer el mateix
amb els mateixos
que ho havien fet
de l'Ajuntament de Barcelona
que era la Universitat Autònoma
de Barcelona
el Departament de Sociologia
jo vaig fer el mateix
que va ser
encarregar-los
un estudi
realista
no d'un moment
sinó que s'havia d'anar mantenint
viu constantment
aquest estudi
de saber
qui érem
quants érem
cosa no fàcil
de saber
quants
i una mica
veure
quines necessitats
hi havia
i això és la primera
de les coses
que vaig fer
i així va néixer
em deien
secretaria general
secretaria sectorial
de fer religiosos
el que passa
que no hi havia
un secretari general
al davant
sinó un director general
que era jo
però
quan la gent
sent secretaria
per exemple
ara secretaria
de mesures penals
la gent es pensa
que és menys
no
és més
que un director general
el secretari
de mesures penals
actual
té tres
o quatre
direccions generals
sota seu
llavors jo tenia
l'òrgan
era secretaria
però
el que el duia
era un director general
això és una tonteria
administrativa
que després
el primer govern
tripartit
ho va resoldre
i va fer
direcció general
i ja està
i n'has-hi vist
des de
des de la perifèria
és difícil
arribar a acords
amb certes religions
que es clouen
les altres
cas de l'islam
i que estan
permanentment
en guerra santa
l'islam
que té
tres corrents
els xiïtes
que són
fidels al gendre
i cosí de Mahoma
l'alí
els sunites
que són
seguidors
del sogre
del profeta
l'abubakar
que era un mercador
a la Meca
i l'última
els harillis
que sostenien
que qualsevol
musulmà
podia ser califa
i que actualment
és la menoria
entre totes
com s'arriba
a un acord
amb una religió
que es clou
totes les altres
a veure
jo ho matisaria
això
l'islam
que tenim aquí
a Europa
no és
l'islam
radical
de
de l'Afganistan
o d'alguns sectors
del Paquistan
o d'alguns
països
africans
o d'alguns països
molt rics
com l'Aràbia Saudí
per exemple
que certament
tenen un islam
encara que ho dissimulen
però tenen un islam
difícil
per nosaltres
per la nostra mentalitat
però la gent
que corre per aquí
bàsicament
molts marroquins
bastants
paquistanesos
alguns
catalans
que són
conversos
a l'islam
poquets
però n'hi ha
n'hi ha
el diàleg
amb ells
no
no és complicat
i a més a més
van crear
una eina
no la vam corregir
el govern
sinó que el govern
la vam afavorir
que es diu
Geter
que vol dir
grup
de treball
estable
de les religions
no de diàleg
sinó treballar junts
fem coses junts
i qui el composava
el Geter
els jueus
els catòlics romans
els ortodoxos
els protestants
i els musulmans
aviam
acceptar els musulmans
Ignasi
és fàcil
els altres són cristians
sí
aviam
els jueus no
però són
cosins germans
sí home
sí
evidentment
aviam
simplement
no no
escolta
l'islam
és una religió
fantàstica
com totes
però
l'única pega
és que
es clou
les altres
és a dir
ves a posar
tu una esclésia
és el típic que diuen
ves a Marroquès
a posar
una esclésia catòlica
a Marroc
a Marroc
n'hi ha alguna
alguna
a Marroc
a Mauritania
no hi ha
evidentment
la facilitat
que aquí
se'ls dona
però alerta
aquí encara
no hem sigut
capaços
jo crec
que hauríem de ser-ho
perquè ho té París
ho té Roma
ho té Anglaterra
de tenir una mesquita
com cal
aquí no ho tenim
aquí tenim oratoris
però mesquita
no n'hi ha
ni una
a tot Catalunya
mesquita
el que passa
que vulgarment
la gent
diem d'un oratori
que és una mesquita
una mesquita
és una església
gran
amb el seu minaret
amb tot el que ha de tenir
una església musulmana
i això
no ho tenim
i no ho tenim
perquè és complicat
perquè qualsevol barri
que li dius
que allà farem una mesquita
a Madrid n'hi ha dues
i a Palafusill
mesquita
jo que passo pel davant
està a la zona industrial
a la zona industrial
a la zona industrial
l'han posat en un polígon
però ja té minaret
ara hi ha el tema de Lleida
que també sembla
que hi ha hagut una
però bueno
se n'està parlant
bé
no
des de
des de
que ho digui
és la broma
els de Palafusill
diem
que ens han tret la P
és a la
Frusill
no
jo
jo penso que
que
l'islam
que hi ha aquí
i és el que hem d'intentar
que hi hagi
i hi ha
bastants musulmans
compromesos
en aquest sentit
és un
un islam
que ha de ser
raonable
i que evidentment
no pot
determinar
coses
a l'entorn
de les nenes
o a l'entorn
que en altres països
per exemple
amb la vestimenta
no?
vull dir
això et dic
que és una religió
excloent
aquí hem d'anar
una mica
en compte
però no és la religió
en si
el que és excloent
és la lectura
de la religió
que fan determinats
determinats
imams
bueno
a la religió
catòlica
també
passa
igual
exactament
fonamentalismes
n'hi ha
també
vull dir
esclar
vull dir
per tant
no era
difícil
i això
el GTR
hi va ajudar
bastant
i després
vam crear
també
la meva època
una cosa
encara subsisteix
que és el
Consell Islàmic
on vam intentar
que hi fossin
presents tots
no era fàcil
tampoc
perquè aquí
també
a veure
igual que dic
això
dic
que radicalisme
aquí n'hi ha hagut
i per tant
s'ha de vigilar
s'ha de vigilar
que no ens muntin
un sidral
i s'ha de vigilar
des del punt de vista
de la direcció general
de fer religiosos
però sobretot
des de la direcció general
dels Mossos d'Esquadra
s'ha de vigilar
perquè
et poden clavar
bueno
vam tenir
l'atemptat
tremendo
del mes d'agost
vull dir
ara ha fet
10 anys
ja ha fet
no sé quan ha fet
sí
ara sí
sempre ha fet 10 anys
aquest estiu
el farà
el 14
el farà
el 14 d'agost
el 14 d'agost
el farà
farà 10 anys
bé
doncs esclar
i això va passar a Ripoll
i ara a Ripoll
hi ha tot el que hi ha
també
i
és complicat
fàcil no és
fàcil no és
però s'hi ha de
s'hi ha de treballar
parant de treballar
a casa nostra
i amb el nostre
la problemàtica
amb l'esclésia
i els capellans
si tu estàs a dintre
d'una direcció
de fer religiosos
com justifiques
els temes
d'una religió
en tot el que
està passant
o s'està descobrint
dintre de l'esclésia
amb el dels capellans
bé
això s'ha de dir
una cosa clara
també
que
com s'ha dit
i s'ha demostrat
tot el tema
de la pederàstia
no és exclusiu
de l'església catòlica
i això no justifica
res
al contrari
però
sembla ser
que els abusos
on es donen més
és en l'àmbit familiar
segons
sembla ser
ara
dit això
cap cas
de l'església catòlica
és justificable
i l'actitud
que a vegades
l'església
potser per prudència
per bona fe
pensant que
bueno
canviem aquest mossèn
que ha tingut una actitud
i el portem
a un altre col·legi
o el portem
a una altra parròquia
això ho vam fer malament
l'església catòlica
no ho va
no ho va enfocar
prou bé
jo crec que ara
estan en el bon camí
que és d'assumir
responsabilitats
esclarir-les totes
i no permetre
ni un cas més
però abans sí que és veritat
que quan un mossèn
havia tingut una relliscada
amb un infant
doncs el canviava
de parròquia
o se'l canviava
de col·legi
i això
la veritat
és que
no és el
no és el que segurament
s'havia de fer
ara ho hem de mirar
en el context
de llavors
també
no en el context
d'ara
jutjar coses
de llavors
amb la visió
d'ara
és una mica complicat
però no justifico
en absolut res
d'això
4 anys més tard
en el 2004
deixes el càrrec
de director general
d'afers religiosos
i delegat del govern
i delegat del govern
actualment
com va
aquesta direcció
d'afers
i assumptes
religiosos
home
jo crec que
els governs
de tots els colors
que han passat
fa 20 anys
ara tu ja pots tenir
una perspectiva
i pots parlar
què s'han fet
en aquests 20 anys
com estan
les relacions
intercomunitats
religioses
bé
afortunadament
han anat
i han anat
tenint relació
amb tots els directors
generals
que han passat
i crec que els governs
tant els tripartits
com els que han sigut
en aquesta última etapa
el d'esquerra
han tingut la sensibilitat
de buscar alguna persona
que la qüestió religiosa
no li fos indiferent
fins ara
els que hi han hagut
són
són catòlics
però podria haver-hi
altres persones
d'altres confessions
i no caldria
que fossin catòlics
però
evidentment
jo crec que en aquests moments
fruit
del Vaticà II
del segle passat
fruit del Papa Francesc
actual
fruit de moltes coses
la sensibilitat
de l'Església
per entendre's
amb la resta
de confessions
està molt més
a flor de pell
de pell
i llavors una mica
la sensibilitat
dels directors generals
que repeteixo
pot ser un musulmà
pot ser un protestant
pot ser el que sigui
la sensibilitat
ha sigut
sempre
amb una certa sensibilitat
envers el fet religiós
i no menys tenir-lo
perquè alguns
posicionaments polítics
a vegades
poden dir
això
els governs
les religiors
que s'ho facin
que s'ho facin
en la independència
però amb una sana
col·laboració
que és el que correspon
una sana col·laboració
en independència
del govern
i dels
i de les confessions
tal com
com havia dit abans
que ets conegut
i reconegut
pel teu compromís
social
deixes aquest càrrec
el 2004
i el 2005
ets president
de la Fundació
d'Escoles Parroquials
Quina és la tasca
de la Fundació
la Fundació
d'Escoles Parroquials
Parroquials
gestiona
totes aquelles escoles
que encara queden
i que estan
al redor
de les parròquies
al costat
d'una parròquia
i que en el seu moment
en anys de dificultat
les va fundar
un rector
que va arribar
a un barri
o a un poble
i veia
estic parlant
dels anys 50
i 60
del segle passat
veia que
hi havia uns dèficits
escolar
molt grans
i a partir d'aquí
molts d'ells
alguns havien arribat
ara penso
amb el barri
del Bon Pastor
o
arribaven als llocs
i a vegades
no hi havia ni església
i el primer que feien
era una escola
per tant
des d'aquest punt de vista
jo crec que
la Fundació
avui conserva
18 escoles
de parròquies
5 de les quals
són d'educació especial
on l'església
té tot el sentit
que hi tingui
una presència
i
4 d'elles
tenen batxillerat
fins a segon de batxillerat
i
la resta
són de
primària
secundària
i infantil
són quasi 7.000 alumnes
amb totes les
només és de l'arcabisbat
de Barcelona
això
n'hi ha
a Tarragona
no sé si
tenen fundació
però tenen un òrgan
que també les gestiona
llavors
aquests rectors
que havien fundat
les escoles
el fer-se vells
o jubilar-se
o morir-se
el rector
que venia darrere
a vegades
tenia motivació
o no
de continuar
l'obra
que havia començat
el rector
i llavors
va ser quan
el cardenal
Narcís
Jubany
l'any 1985
va determinar
que
havíem de treure
i veiem com vindrien
els temps moderns
amb el tema
de l'ensenyament
havíem de treure
la responsabilitat
dels rectors
de gestionar
una escola
a la qual
ells
potser ja no eren
els fundadors
i no s'hi sentien
tan implicats
però la necessitat
subsistia
llavors va crear
aquesta fundació
canònica
que no
canònica
vol dir que té
reconeixement
del dret canònic
que és el dret
propi de l'Església
una fundació
canònica
per gestionar
les escoles
per seguir
la línia pedagògica
i en definitiva
per fer
una tasca
de servei
en els valors
de l'Evangeli
llavors una mica
quan el cardenal
Narcís Jubany
m'ho va demanar
i jo encara
estava
en el síndic
de Greuxes
que hi vaig seguir
estant bastants anys
i li vaig demanar
al senyor Ribó
si podia fer això
i em va dir
que si no portava
cap remuneració
que no em porta
ni una
doncs que sí
que ho podia fer
i llavors
ho vaig fer
i quan va venir
el cardenal
Joan Josep
Homella
m'ha anat
mantenint
els mandats
són de 3 anys
i cada 3 anys
m'han anat
renovant
i mantenint
per tant
ho porto bé
i lliga
amb la meva
primera professió
que és de mestre
i pedagog
i aleshores
encara que no tinc
la carrera
de pedagogia
però és un filòleg
però el que he viscut
més
en la meva vida
és aquesta preocupació
per ajudar
a créixer
i a madurar
els nois i noies joves
a mesura que es fan grans
el teu compromís social
perquè vegis
ja
nosaltres tres
des de ben petits
estàvem a les treves ordres
tots tres
ens vam anar
a pàrvols
a Sant Josep Oriol
imagina't
ara sí
és un col·legi
Sant Josep Oriol
d'infantil i primària
però perquè vegis
el que és la vida
és la idea
donci
I see trees of green
Red roses too
I see them bloom for
Me and you
And I think to myself
What a wonderful world
I see skies of blue
Your clouds of white
The bright blessed day
The dark sacred night
And I think to myself
Oh, what a wonderful world
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
Are also on the faces
Of people going by
I see friends shaking hands
Saying, how do you do?
When they're really saying
Yes, I love you
I hear babies cry
I hear babies cry
I watch them grow
They'll learn much more
Than I'll ever know
And I think to myself
What a wonderful world
Yes, I think to myself
Oh, what a wonderful world
And I think to myself
Ruben and the dark
Ruben i la Foscor
És una banda de folk indie
I música alternativa canadenca
De Calgary, d'Alberta
No?
Van publicar el seu primer àlbum
L'any 2010
El 2018
La banda
Va llançar el seu segon àlbum
I com a senzill
Va treure
O la van fer
A benefici
D'acord
D'Ogni
Anxeni
Wenjack Fund
És a dir, una fundació
Fomentar la comprensió cultural
I crear un camí cap a la reconciliació
Entre els pobles indígenes
I no indígenes
Doncs, durant la gira
Per promocionar aquest àlbum
L'autobús de la banda
Es va estavellar
A la TransCanada Highway
Prop del Parc Nacional de Banff
Mentre el vehicle va quedar
Totalment destrossat
Els membres de la banda
Només van patir ferides lleus
I van poder continuar la seva gira
Tot i que els seus instruments
Van quedar amb danys irreparables
Total
Que el grup
El 2020
Va gravar
Aquesta versió
Que hem d'escoltar
De la nostra sintonia
Per la banda sonora
De la pel·lícula
Do Little
El doctor John Do Little
És un personatge de ficció
Creat per l'escriptor
I l'estudor
Bitànic
Huck Loftin
Que representa un veterinari
Que ha après
A parlar amb els animals
Una pel·lícula
Protonitzada
Amb gent molt coneguda
El Robert Downey Jr.
L'Antonio Banderas
El Michael Sheen
L'Emma Thompson
Rami Màleg
Rami Màleg
El que va fer
De Freddy Mercury
La Serena Gómez
La Mariona Cotillard
En fi
Ruben
Andelarc
Ruben i la Foscor
Ens ha deixat
La versió
De la nostra sintonia
Doncs ara
Veurem
Veurem
El Joan
El Joan

orgullo, però
ha tingut, esclar,
una cosa és quan un està
amb una responsabilitat
diferent i l'altre és quan el fan
el responsable màxim.
Per exemple, el papa Ratzinger,
que va ser en el seu moment un gran
teòleg, i ho ha sigut sempre,
en el seu moment i sempre, però
i amb algunes coses,
quan va ser responsable
de la doctrina de la fe,
amb algunes coses era
molt rígid i...
Però quan va ser papa, va ser un papa diferent,
no va ser el cardenal Ratzinger, va ser el papa
Benet XVI, i va ser d'una altra manera.
Llavors, una mica,
la cosa és que jo crec
que Lluís Arguello, segurament,
una cosa és veure
els toros de la barrera i l'altra cosa
és ser el president de la conferència episcopal,
aplicant una mica això que explicava
de Benet XVI.
És veritat que el
vicepresident
del cardenal de Madrid,
Covocano, José Covocano,
és evident que
probablement
té una
sensibilitat
en l'àmbit social
i en l'àmbit dels barris
i del Madrid
complicat
diferent.
Però jo crec que
es complementaran
i jo crec que pot anar bé.
el cardenal
Almella, que ha sigut el president fins ara,
ha tingut
moltes virtuts
i una virtut ha sigut
que no
s'ha enfrontat
d'una manera
poc raonable amb el govern.
s'ha
reflexionat
i s'ha
fet arribar
als punts de vista
de l'Església
de la millor manera
possible,
però no hi ha hagut
un enfrontament.
En canvi,
Orguello,
pel que coneixem,
enfrontament no,
però era partidari
tal vegada
d'una línia
diferent
diferent
a la que duia
Omella
pel que fa
a les relacions
amb el govern.
Però insisteixo,
jo crec que Orguello,
que és un tio preparat
i llest,
això sí que ve documentat,
jo crec que
serà diferent
el president
de la Conferència Episcopal
de l'arcabisbe
Orguello.
Serà diferent.
Moltes gràcies.
Bé,
estimats soients,
comencem
amb una cançó.
Sittin'
in the mornin' sun
I'll be sittin'
when the evening
comes
Watching
the ships
roll in
And then
I'll watch
them roll away
again
Yeah
I'm sittin'
on the dock
of the bay
Watching
the tide
roll
away
Ooh
I'm just sittin'
on the dock
of the bay
Wastin'
time
I left
my home
in Georgia
Headed
for the
Frisco Bay
Cause I've
had
nothing
to live
for
And look
like
nothing's
gonna
come
my way
So I'm just
gonna sit
on the dock
of the bay
Watching
the tide
roll away
Ooh
I'm sittin'
on the dock
of the bay
Wastin'
time
Look like
nothing's
gonna change
Everything
still remains
the same
I can't do
what ten people
tell me to do
So I guess
I'll remain
the same
Listen
I'm sittin'
here
resting
my bones
And this
loneliness
won't leave
me alone
Listen
Two thousand
miles
I roam
Just
to make
this
dock
my home
Now
I'm just
gonna sit
at the
dock
of the bay
Watching
the tide
roll
away
Ooh
I'm sittin'
on the
dock
of the bay
Wastin'
time
Cançó
Sitting
on the
dock
on the bay
Otis Redding
Compositor
Cantant
Gitarrista
I pianista
de sol
estadounidense
Mort
molt jove
Em va sorprendre
En només 26 anys
d'accidenteri
Això ja ho sabia
Un dels grans
de la música
sol
Rei del sol
La cançó
que hem escoltat
va ser publicada
després de la seva mort
I va subir
el número 1
a diverses llistes
musicals
d'èxits
Com a
Bill Borsen
la UK
Albums Chart
Convertint-se
en el primer
senzill
que va aconseguir
aquesta fita
Bé
Intentarem avui
ser curtets
perquè hi ha molt
tenim avignats
aquí
i penso que ho hem
de perfectar
al màxim
Comentaré
en tenia moltes més
ho farem la setmana que ve
però comentaré
tres curiositats històriques
curiositats
per personatges
que són coneguts
però potser
els fets determinants
no ho són
El primer
parla
Otto von Bismarck
Otto von Bismarck
va ser el primer
ministre de Prússia
i fundador
i primer canseller
del primer
empèrie alemany
el primer reig
1871-1890
Com a canseller
va ser
polítiques
específiques
en termes
exteriors
aconseguint
mantenir Europa
en pau
durant quasi
dues dècades
però va mostrar
tendències
autoritàries
amb assumptes
intarts
Podríem dir
que va utilitzar
l'autoritat
i el conservadurisme
per unificar
Alemanya
Recordem que
Alemanya es va unificar
el 1871
Es va convertir
en primer
ministre de Prússia
el 1862
quan aquests
regnes
considerava
el més dèbil
de les cinc
grans potències
europees
del moment
França
la Gran Bretanya
Rússia
i l'imperi
extrahondres
però
en només
nou anys
Prússia
havia sortit
victoriós
en tres guerres
i un impèri
alemany
unificat
s'havia consolidat
al cor
d'Europa
El que en seguia
de ferro
així ens el coneixia
va ser un dels
darrers representants
de l'ancien régime
Alemanya
Alemanya
per ell creada
només va
sobreviure
20 anys
fins al 1910
Alemanya
s'havia unit
ja ho hem dit
però el poble
no
l'aparició
de diversos partits
al centre catòlic
als socialistes
etc.
van trencar
la seva creació
autoritària
si bé la indústria
s'havia desenvolupat
molt ràpidament
durant el seu mandat
el no permetre
cap canvi
cap a una evolució
del sistema polític
va acabar amb ell
bon vist
Marc
un altre tema
la inquisició
Espanya
un tema també
molt parlat
però quan és el suprimiu
la inquisició Espanya?
bé
la reina
regent
que curiosament
abans n'hem parlat
quan pujàvem
no aquesta no
aquesta és la mare
la reina regent
Maria Cristina
de Borbón
dos Sicílies
1833-1840
fou la quarta esposa
de Ferran
i va ordenar
la supressió
de la inquisició
Espanya
el papa
Gregori Nové
va crear
mitjançant la bola
excomuniamus
la inquisició
papal
el 1231
en principi
per combatre
les pràctiques
herètiques
europees
dels que
qüestionaven
la visió
i la moral
de Roma
com
càters
i l'onats
Espanya
el moment
de màxim
poder
va ser
en l'època
dels reis
catòlics
en la persecució
dels falsos
conversos
i dels moriscos
recordem doncs
d'on ve
la supressió
aquesta
una altra cosa
el 8 de jubil
del
1497
l'explorador
portuguès
Vasco de Gamma
va sortir
del port de Lisboa
amb una flota
de quatre veixenys
amb intenció
d'obrir
una nova ruta
cap a l'Àsia
travessant
el cap
de bona esperança
itinerari
Illes Canàries
el 15 de juliol
cap verd
el 26
badia
Santa Vena
i l'actual
Sud-Àfrica
el 7 de novembre
la costa
de Natal
el dia
de Nau
la desembocadura
dels rius Natal
i Moçambic
el 11
Montbassa
el 7 d'abril
la costa
de Quènia
el 14
finalment
i després
d'un viatge
de 23 dies
pel Oceà Índic
van arribar
a Calcuta
el 20
de maig
havien passat
10 mesos
de revelació
a finals d'agost
Vasco de Gamma
va decidir
tornar a Portugal
acompanyat
d'uns quants
hindús
com a regal
pel rei portugès
Maneu I
i per conèixer
també
les costums
dels natius
que portava
el barco
el viatge
va ser un calvari
el monjó
cada dia
i bona part
dels tripulants
van morir
pel camí
finalment
el 9 de setembre
van arribar
a Lisboa
de la tribulació
inicial
de 170 homes
només
55
van veure port
la història
no diu res
dels nervis
el rei
Maneu I
otorgar
a Vasco
el títol
de doni
propietats
i pensió
parlo una mica
de la il·lustració
i de sobretot
una obra
que encarnava
aquest esperit
l'1 de juliol
de 1751
es publicà
a París
l'obra
que canviaria
radicalment
el panorama
intel·lectual
a Europa
l'Encyclopédie
o Dictionnaire
Résoné
des Sciences
Arts et Métiers
entre els anys
1751
i 1780
Denis Diderot
i Jean-Laurent
d'Avambar
van editar
aquest text
amb 17 volums
els primers set
es publicarà
a París
però la resta
a Neu Chateau
a causa
de les crítiques
i polèmiques
que van suscitar
l'obra
encarnava
l'esperit
liberal
anticlerical
i científic
de la il·lustració
francesa
la seva preocupació
per l'home
com a criatura
de la natura
la seva concepció
de la cultura
i de la societat
com a eina primorial
van marcar
una mica
l'aiguit
aquest ita
d'aquesta gran publicació
molt perseguida
molt criticada
i que al final
ha sigut
una
en certa forma
una
font de
filosofia
i d'això
i d'aprenent
per la gent
continuarem
en 4 o 5 temes més
però avui
simplement
com que estem
per Setmana Santa
i per Setmana Santa
diuen que no farà
massa bon temps
però bueno
us dic
alguna sortida
interessant
una sortida
que ja hem comentat
amb el Pep abans
el Mollanès
el Mollanès
segurament
és una
comarca
molt recent
data del 2015
i segurament
una de les menys
conegudes
del nostre país
però al Mollanès
hi ha moltes coses
per veure
en diré
unes quantes
només
a prop de
Mollà
hi ha unes coves
unes coves
molt famoses
que són
les coves
del Toll
crec que poc visitades
només visitades
per la gent
de la comarca
perquè actualment
a part de les coves
en si
han obert
un parc natural
al costat
i és un lloc
molt interessant
per anar-hi
fan visites
guiades
i no us ho parleu
a continuació
em salto moltes coses
ja
Mollà
bueno
Mollà
en certa forma
clar
hi ha
tota la història
que té la ciutat
la ciutat
encara
amb el llaval
es poden visitar
el teat
el museu
es pot visitar
la casa natal
del
d'això
del programa
de Casa Noves
i es pot dinar
a 3 o 4 restaurants
que es menja força bé
i al final
us recomano
arribar al Santuari de Bastany
Santuari de Bastany
és un santuari preciós
amb la verge
i sobretot
amb un claustre
meravellós
un claustre
molt treballat
i que segurament
satisfarà
totes les necessitats
que teniu
si ho feu
bon viatge
la realitat
supera la ficció
o la paradoxa
del mandat
de la majoria independentista
del 52%
3 anys
s'han transcorregut
d'un govern català
en què
l'agenda política
ha estat del tot
condicionada
pels efectes
de la repressió
i les negociacions
amb el govern espanyol
que sense cap estratègia
comuna
entre els partits
i les entitats
independentistes
ha portat
a un desgast
electoral
en forma d'extensió
que caldrà veure
si aquests partits
i entitats
són capaços
de tornar
a mobilitzar
la sincronització
del Parlament
de Catalunya
i el Congrés
espanyol
culminava
amb l'aprovació
de la llei
d'amnistia
l'endemà
d'haver anunciat
a Tarragonès
l'avançament electoral
i d'haver
assistit
al PSOE
de l'intent
d'aprovar
el pressupost espanyol
Pedro Sánchez
ha evitat
sortir escaldat
de la competició
electoral
entre Esquerra
Republicana
i Junts
cosa que hauria
fet inviable
un acord
per aprovar
els pressupostos
d'Enyi
en fi
la realitat
de la política
catalana
ha superat
la ficció
de la majoria
independentista
del 52%
Pep
Josep
quina realitat
avui?
realitat o ficció?
no, realitat
tu sempre
realitat
jo realitat
el que passa
és que amb aquesta realitat
ja hem de posar
una mica de ficció
però ara l'explicaré
però vull dir
molt senzilla
parlarem de la Cecília
i l'Amèlia
dues noies
de Casa Bona
són dues
a través d'aquestes
dones
parlarem
de coses
de Barcelona
com sempre
no tenen res a veure
aquestes dones
amb les que vam parlar
la setmana passada
que les dones
lluitadores
feministes
que eren les primeres
en tot
perquè era una època
que s'obrien
moltíssimes coses
aquestes
són més aviat
del final
de l'època anterior
eren dones
de l'alta bolsesia
i la seva història
doncs era
la història del pare
i l'història
de l'espòs
segurament
sabien brodar
tenien nocions de música
i probablement
tocaven el piano
però és a dir
que tenen coses de ficció
perquè se'n sap tan poques coses
que saps més o menys
on vivien
d'aquí eren filles
i amb qui estaven casades
i quants fills van tenir
i poca cosa més
en molts casos
no trobem ni l'edat de naixement
amb prou feines
la de defunció
i si ha mort
abans que el marit
sí
perquè llavors
surt l'esquerra al diari
perquè el marit era important
i si s'havien tornat a casar
llavors sí que sortia
de la senyora tal
vídua de fulanet
a l'altre marit important anterior
i no diguem
les nostres societats
que tampoc
teníem gaire informació
a part de que era
una graciada senyorita
una bellíssima esposa
una negada madre
alguna descripció
del pentinat
i el vestit
com no podia ser d'altra manera
que realzava
la seva esvelta figura
i de les necològiques
també es destaca
si no és la difunta
el seu paper
de desconsolada
filla
esposa o mare
el seu vestit
de rigorós
salut
i la gran serenor
i conformitat
amb què afrontava
la desgràcia
i si és la protagonista
de l'esquela
doncs destaca
la seva condició
de mare
filla
o vídua
la llarga
i penosa
enfermedad
a conseqüència
d'una complicació
en la seva enfermedad
o el difícil parto
i sobretot
sigui cert o no
morió confortada
com los santos sacramentos
i la bendición apostólica
la primera noia
de Casa Bona
que parlarem
i segurament avui
l'única
perquè anem una mica així
de retallades
de temps
és la Cecília Gómez
de l'Olmo Saavedra
nascuda a l'Havana
i m'ha costat molt
trobar el segon
el segon cognom
perquè és clar
la mare
tampoc era molt important
va néixer a l'Havana
el 1938
ell fill de pare espanyol
i de mare cubana
fa una mica de gràcia
això perquè en aquell moment
la mare cubana era tan espanyola
com el pare que ve
però bueno
gairebé a tot arreu
consta com Cecília Gómez de l'Olmo
sense el cognom de la mare
dels pares no he trobat res
haurien fet molts diners a Cuba
i pare de comptar
no he trobat
quan es va casar tampoc la Cecília
sí que va tenir el seu primer fill
el 1869
i segurament es va casar el 1867
perquè el 1868
van venir cap a Espanya
va tenir tots els fills
els va tenir
a Barcelona
van venir cap a Barcelona
i ella ja s'havia casat
i van marxar al poc temps
que em va esclatar
la primera guerra de Cuba
he hagut de fer una mica així
de detectiu
i anar sumant i restant anys
per veure més o menys
com ho hauria fet així
has fet una bona
una bona serendipitat
bueno
del marit
no em manca informació
el marit era Eduardo
com de Jiménez
nascut a Madrid
el 18 de
el 18
aquí m'he deixat l'any
sí
el pare era de Cartagena
i la mare era catalana
de Tarragona
o de Lleida també
depèn
depèn dels papers
com que no eren importants
tampoc calia afinar gaire
era catalana
afinar gaire
i es deia Jiménez
amb Vix
però després allà a Cuba
amb el noi
el van inscriure com Jiménez
amb G
devia ser més fàcil
no ho sé
no té cap importància
ni la data
ni el lloc
i res
segur que era
esgraciada
i devia tenir una esbelta figura
el pare
tenia una botiga de música
el pare
no deia
sinó
el conde
instruments i partitures
després en militars
i el 1851
quan el noi té uns 13 anys
se'n va cap a Cuba
amb el seu germà
son pare ja hi era
i entra a treballar
amb uns magatzems
propietats d'un empresari militar
que va fer molta fortuna
en negocis
com magatzems de roba
sucre
cerveses
fundació d'explotació
de nevileres
i va ser fundador
del banc espanyol de la Bana
entre el 1859
i el 1864
Eduardo Conde
va realitzar diversos viatges
als Estats Units
enviat pel seu sogre
cap a Nova York
allà va aprendre anglès
i va conèixer els mètodes
utilitzats dels magatzems
del país
torna a Cuba
es casa a l'Havana
i abans que el 1858
esclati la Primera Guerra Mundial
les dues famílies
i els acabats de casar
tornen cap a la península
i s'estableixen a Barcelona
on van néixer els fills
això
tot això
amb aquestes sumes i restes
és quan he traduit
d'aquestes coses
del casal
aquell any
aquell any mateix
també esclat a la península
la revolució coneguda
com la Gloriosa
que va acabar
amb l'expulsió
de la reina Isabel II
i la proclamació
de Madele de Cebolla
a Barcelona
ell treballa
el ram tèxtil
sembla que com a camiser
associat amb un amic
que acabaria casant-se
amb la germana
de la Cecília
i un altre familiar seu
i formen una societat
i el 1881
funda
els Grandes Almacenes
del Siglo
aquest és el senyor Conde
aquest any
figuren alguns anuncis
dels magatzems
però realment
no va ser
va ser l'any 1881
perquè primer
va fer diverses societats
va anar creixent
va estar doncs
al carrer dels Gegants
allà a prop
de l'Ajuntament
va tenir diversos
diversos locals
que van anar
que van anar
augmentant
a la Rambla
davant de la
de les Drassanes
més o menys
i el
i el negoci
ja dic
funciona
i el negoci
fins que
arriba el número 5
de la Rambla
dels Estudis
abans la Rambla
estava dividida
cada una de les Rambles
tenia la seva
numeració pròpia
i la Rambla
dels Estudis
el número 5
doncs
va posar
aquests
que serien
els Grandes Almacenes
del Siglo
el negoci va bé
el moment estel·lar
d'aquests
negatims
compra els edificis
dels costats
i els de la part
darrere
allà al carrer Xuclar
per tant
ja té el número 3
5 i 7
de la Rambla
dels Estudis
el número 10
i 12
del carrer Xuclar
i encara el número 1
de la plaça Bon Succès
tenia
doncs
1.050 empleats
amb els quals
calia sumar
600 llocs
de treball indirectes
tallers de confecció
que proveïen
el Siglo
editaven
uns 30.000 catàlegs
que repartien
a l'any
100.000 globos
entre els fills
dels creus clients
també tenien
una flota
de 25 camions
per efectuar
el repartiment
de domicili
dels productes pesants
hi ha tots
uns magatzems
moderns
en tota regla
del més modern
d'Europa
tenien calefacció
aire acondicionat
portes d'emergència
servei de megafonia
enllumenat elèctric
servei d'extinció
d'incendis
i això
com a curiositat
els primers que van regalar globus
als nens
que a part de dir-ne globo
en aquella època
inclús a la meva
jo de petit
a Barcelona
em deien bombes
havia anat una bomba
els globus
i doncs
hi ha molta gent que no
i hi ha molta gent que sí
vull dir
perquè trobaves dues coses
però com a curiositat
la paraula bomba
era molt normal
per dir-ne
amb els globus
jo n'havia tingut
molts de globus
de bombes
de bombes
sí sí
perquè jo vivia
molt a prop de l'àguila
i llavors de vegades
hi havia veïns
que els hi donaven allò
i per caminar
doncs 100 metres
amb un globo
no els hi feia res
i els hi donaven
amb el nen
del primer o segona
que era jo
en canvi veus
jo tota la meva vida
he sortit en globo
bé
cadascú
més curiositats
a part del
una jove Antonieta Macià
va treballar
al Sigla
la que seria
esporta
el president Tarradellas
i també hi va treballar
ho vam explicar
també en el seu moment
en francès
canal i en brós
conegut com
el santet del poble nou
aquest noi
nascut el 1897
va morir els 22 anys
va ser una persona
molt estimada
al seu temps
i encara ara
és motiu d'ameneració
al cementiri del poble nou
durant molt de temps
les noies
que treballaven
el Sigla
un cop mort
aquest xicot
doncs
li anaven a portar
el ram de núvia
a la seva sepultura
al cementiri
del poble nou
ell va fer
algunes prediccions
abans de morir
una va dir
que moria
de tuberculosi
i que
30 anys després
de la seva mort
no va dir
30 anys després
es produiria
un incendi
que destruïa
el Sigla
es veu que va dir
estalvieu
estalvieu
perquè aquests grans magatzems
cremaran
i així va ser
la nit de Nadal
del 1932
un curt circuit
en un tren elèctric
que funcionava
en un aparador
va provocar
un gran incendi
que en poques hores
va destruir totalment
l'edifici
i el seu contingut
sense que els bombers
fins i tot
ajudats per l'exèrcit
no hi van poder fer res
tot es va convertir
en un solar
i es va aprofitar
per obrir
fins a la Rambla
el carrer Pinto Fortuny
que abans
no ens quedava tallat
pel carrer Xuclar
es va obligat
a remodelar
la façana lateral
de l'edifici
Tabacos de Filipines
perquè si no hi havia
carrer
no hi havia façana lateral
i el nou xanfrador
al davant
es va construir
al cap d'uns anys
l'hotel Manila
l'hotel va tenir
molt renom
als anys 60-70
allà sotetjaven
habitualment artistes
que actuaven al Liceu
i estrelles de la cançó
i gent de la cultura
que venia a visitar
la ciutat
unes galeries
amb el mateix nom
de Manila
ocupaven els baixos
i també hi havia
una sala d'exposicions
que duia el curiós nom
de Camarote Granados
els anys 80
va ser gestionat
per la cadena USA
posteriorment
va ser adquirit
per la cadena Ramadà
que el va convertir
en el Ramadà Renascens
i ara és actualment
l'hotel Meridian
al costat de l'hotel
una mica més enllà
es van ouvir
les galeries Història
un altre de les establiments
hi havia
un dels primers supermercats
de la ciutat
el Supervis
va tancar en les galeries
i una nova cadena
de supermercats
va aparèixer
la cadena Simago
curiosament
també formada
per tres socis
que fugien
de la revolució cubana
Simó, Mallorca, Gómez
Simago
van portar
els establiments
als preus baixos
i on podies agafar
tu mateix els productes
era una novetat
que la gent
anava allà
una mica
que els serveix
el optimisme
aquestes coses
aquestes novetats
la competència
va ser forta
malgrat associar-se
amb un grup francès
el Prisúnic
l'any 1986
el grup Marc
adquireix
el 100%
del Simago
i després
d'altres canvis
va ser adquirida
per Continent
amb la seva marca Champion
i actualment
és el carrer
Ford Market
estàvem davant
del Sèpo
que el Sèpo
també va desapareixer
també van parlar
del Sèpo
Sociedad Espanyola
de Precios Únicos
que ja van parlar
també al seu dia
tornem cap a l'incendi
del 32
molt a prop
de la Rambla
al carrer Palai
uns altres magatzems
havien plegat
eren els magatzems
d'Amiens
la societat
de Conde
va adquirir
l'emblemàtic edifici
que tots recordem
aquest sí que l'hem vist
i al cap
de pocs mesos
l'any 34
el siglo
va tornar a abrir portes
era un món local
i més petit
només 300 empleats
el 36
es declara la guerra
el segle
van ser
col·lectivitzat
per la CNT
van donar suport
al govern
de la república
es van dedicar
també a lavors socials
com a organitzar
activitats infantils
sobregar articles
als soldats
i després de la victòria franquista
s'ho van manegar
perquè no els tanquessin
i tot això
i amb les seves activitats
filantròpiques
aquesta vegada
van col·laborar
a l'auxili social
del règim
sense temps de recuperació
comença la segona guerra mundial
i llavors el siglo
va tirant endavant
l'any 53
falta de liquiditat
excepte una ampliació
de capital
i es posa en mans
d'un grup d'accionistes
que eren propietaris
dels veïns
magatzems capitol
que havien sigut abans
els magatzems
dels alemanys
i el 79
tal com va dir
el Santet
torna a haver-hi
un altre incendi
per la qüestió dels incendis
després l'Àliga
l'Àguila també
em va tenir un altre
més d'endavant
però aquest
un curt circuit
els falsos del primer pis
també va fer
força mal
evidentment
que els tres socis
inicials
havien mort tots
l'Eduardo Conde
va ser el darrer
dels tres socis inicials
que va morir
l'any 14
i l'any 51
va morir el fill
que més o menys
portava
tota la cosa
aquesta
i actualment
l'actual
la firma belga
CIA
o CNA
ocupa
l'edifici
si algú vol recordar
com era
el cicle
si hi entres a dintre
i pastures una mica
trobes un escalinat
a l'interior
i això
jo vaig fer-ho
no fa massa
bueno no fa massa
i sí
ja fa uns quants anys
però clar
des del 84
que va tancar
el 83
i ho vaig fer
bé tres o quatre anys
doncs no fa massa
comparat amb el temps
que s'ha tancat
el cicle
Déu-n'hi-do
la Cecília
de l'Almó
desapareix
de la història
com totes les dones
de la seva condició
desapareix
quan el seu marit
compra uns terrenys
a prop del convent
dels capujers de Sarrià
i fa dedicar
a edificar
una casa
d'estiuets
a la que anomena
Vila Cecília
després també
ja parlarem
d'aquests terrenys
que va comprar
aquests terrenys
quan ella ja era morta
o sigui que tant
la Vila Cecília
que està al costat
de la Quinta Amèlia
tot això són
aquestes dues dones
de casa dona
que jo parlava
ella ja era morta
o sigui que
ja posa el nom
en record
de la dona difunta
o sigui que
pobra dona
una cosa d'aquestes bones
no la va poder agaudir
encara va fer
una darrera aparició
la darrera
però no com s'esperava
l'any 1900
quan ella va morir
per un desgraciat
d'accident domèstic
va entrar al rebost
a fosca
i accidentalment
va tombar
una ampolla de petroli
que era normal
tenir-la a casa
per encendre
els quinquers
va passar això
amb la mala sort
que el líquid
li va amantar al vestit
que es portaven
aquests vestits
moltes anàgues
etcètera
i això hauria acabat aquí
si no fos consentir
l'enronau
una minyona
va acudir
ràpidament
era de nit
i portaven quinqué
la mà
topen les dues dones
i se'ls hi encenen
els dos vestits
de res
van servir els esforços
del marit
el senyor Conde
i altres persones
per salvar les dues dones
van apagar el foc
però la Cecília
va morir al cap de pocs dies
víctima de les cremades
i l'enderrament
fa un espectacular
i van assistir
més de mil persones
sense comptar
els tefaners
que s'ho miraven
i hem de remarcar
que els enterraments
només existien homes
tot i que segons
la Vanguardia
molta més gent
hi va anar
l'explicaré una mica
perquè és curiós
i amb això
doncs acabarem
el d'avui
la comitiva
va anar
del passeig de Gràcia
on vivien
fins a l'esglés
de la Concepció
i d'allí
a la cruïlla
del passeig de Gràcia
on s'acomidava el dol
imagineu
tot i així
unes 100 persones
van acompanyar la família
després fins al cementiri
del poble nou
imaginem l'espectacle
10 del matí
passeig de Gràcia
en Mallorca
hi havia
l'escolania
de la parròquia
de la Concepció
encapçalada
per una creu
una núdia de representació
de l'Institut Obré Gracien
amb el seu estandard
no sé quina relació
hi havia
amb allò
però
doncs hi van anar
un altre gru nombrós
de Mossos
dels Magatzems
del siglo
amb siris encesos
i braçals negres
els cantares
de l'Escola de Música
de la Concepció
40 escolanets
amb batxes enceses
escoltant el taüt
que carregaven a l'espatlla
també treballadors del siglo
davant del taüt
el clero parroquial
i darrere
el senyor rector
de la parròquia
fent costat el vidro
seguit de tots els homes
de la família
i dos oficials
d'un general
possiblement
el governador civil
o un militar
amic de la família
són aquelles coses
si hi havia un militar
el posaven a presidir coses
i si hi havia un capellà també
ara que el diumenge
comencem la Setmana Santa
això és com una professor
de Setmana Santa
oi tant
sí, sí, sí
perquè segon la Vanguardia
diu que el seguissi
era de més de 3.000 persones
i cita més
així
més de 40 personalitats
darrere d'aquest seguissi
hi anava la carrossa
de la Casa Caritat
recordem que la Casa Caritat
tenia el monopoli
dels enterraments
a la ciutat
i segurament seria
la que portaria el fèretre
fins al cementiri
una carrossa de respecte
que solia portar
els familiars més directes
i hi havia unes carrosses
aquestes sense finestres
que acostumaven a portar
la vidua
si és que la vidua
anava fins al cementiri
o de bas de casa
fins a l'església
si aneu al museu
de carruatges
de fúnebres
de Montjuïc
val la pena
és molt curiós
de veure totes aquestes carrosses
que n'hi ha un bon grapat
i finalment
hi havia tres carrosses
plenes de corones de flors
un cop a la basílica
de la Concepció
es va cantar
en solemne respons
acompanyat
per la capella de música
i seguint aquest mateix ordre
la comitiva
es va dirigir
fins a la cruïlla
del Passeig de Gràcia
en Gran Via
aquí és on
normalment
s'acomiadaven els dolts
la gent que adeu
s'anava cap a casa seva
la carrossa fúnebre
seguia
cap a un dels dos
cementiris de la ciutat
quan ja n'hi havien dos
en aquest cas
de Sant Managdos
cap al cementiri
del Poble Nou
i seguint la crònica
de la Vanguardia
saben que el comiat
va ser llarguíssim
perquè clar
donant-li la mà
hi havia coses
amb el senyor Conde
i la família
amb tots els compromisos
socials
etcètera
i que més de 600 persones
van decidir
acompanyar
la difunta
i la seva família
fins als cementiris
i es va formar
un altre seguici
de més
de més de 100 carruatges
Déu-n'hi-do
i per tot el recorregut
hi havia molt de públic
que també s'hi va bé
que es van esperar
en va a la Rambla
davant del
davant del cicle
Josep 100 carruatges
són molts
són molts
molts
tenia que ser
una filera
anant cap a
cap a
que Déu-n'hi-do
eh
i des de la mort
de la senyora
de la mort de Conde
fins que va ser enterrada
els magallets
van romandre
tancats
i la nota
necrològica
es desfà amb elogis
a la difunta
amb aquell llenguatge
a l'època
més o menys
us explicaré
tot Barcelona
que amb tan sincero interès
havia seguido els grados
de aquella tragedia horrible
i totes quan es havien honrado
en l'amistat
i el trato
d'aquella virtuosa
dama
i fins que
els que sin haver-la
conocido
personalment
havien oído hablar
de les qualidades
de caràcter
de la afinada
acudieron ayer
a rendir
último tributo
a la bona memoria
de la senyora Conde
això és el nodo
això home
era una nota necrològica
que fa
quasi una tercera part
de pàgina
de la vanguardia
de todos los corazones
saldrà siempre un recuerdo
a la buena memoria
d'aquella dama
tan virtuosa
como desgraciada
y de todos los labios
católicos
una oración
al recordarla
aquí
Déu-n'hi-do
el resum
de la vanguardia
de la necrològica
m'ho vaig copiar
perquè em va fer
molta gràcia
i bueno
doncs
el proper dia
ja parlarem
el proper dia
parlarem
dels jardins
de la senyora
Conde
i de l'altre
que també té
la seva tela
i parlem
de l'altre
de la senyora
de Casa Vient
Josep
serem dipitats
fantàstic
i
nasei 22 de març
sí
sí
sí
mira
queden 284 dies
per finalitzar l'any
perquè és un any
de traspàs
però està el dia
com avui
un 22 de març
el 1931
arribes de Frecí
al Ripollès
s'inaugura
s'inaugura el tren cremellera
que passant per Carals
puja fins al santuari
de la mare de Déu
de Núria
el 1999
un 22 de març
s'inaugura
l'auditori de Barcelona
dissenyat
per Rafael Monio
el 1984
a Barcelona
deixa d'editar-se
el diari
de Barcelona
el diari
de Barcelona
conegut
popularment
com el Brucí
i és
el degà
de la premsa
escrita
de la premsa
escrita
diària
espanyola
però la resta del món
també van passar coses
un 22 de març
a París
els germans Lumière
August
i Luís
presenten a la societat
pel desenvolupament
de la indústria nacional
de París
la primera pel·lícula
rodada
amb el cinematògraf
l'experiència màgica
del cinema
el 1903
un informe
sol·licitat
per Theodore Roswell
a la comissió
sobre el carbó
recomana
una reducció
del temps de treball
i un augment
del 10%
en els salaris
dels miners
nord-americans
el 1905
dos anys més tard
els miners
britanis
del carbó
menors de 18 anys
s'obtenen la jornada
diària
de 8 hores
ja ho veus
els americans
pensen
i els anglesos
el 1904
el diari
nord-americà
Daily Illustrated Mirror
publica
per primera vegada
a la història
una fotografia
en color
ja ho veus
fa 120 anys
la primera fotografia
en color
impresa
el 1933
un 22
de març
a Dachau
a 13 quilòmetres
de Múnich
al sud d'Alemanya
s'inaugura
el camp
de concentració
de Dachau
el primer camp
de pressioners nazis
el 1963
un 22 de març
a Regne Unit
la banda britànica
The Beatles
treu el seu primer àlbum
Please Please Me
i el 1968
un 22 de març
s'inicia
comença
el moviment
que conduiria
el maig francès
amb manifestacions
vagues
i ocupacions
ho dic
perquè
el maig francès
va marcar
una fita
en la nostra
joventut
joventut
i
civilització
civilització
de la societat
i tal
mira
el 2006
a Euskadi
el que dèiem
l'organització
Armada ETA
anuncia
un alto
del foc
permanent
el 2021
amb un canódrom
ai
amb un cosmodrom
perdona
de Baikonur
a Kazajistan
es llença
el nanosatèl·lit
artificial
a Enxaneta
es enlaire
l'Enxaneta
un nanosatèl·lit
català
per millorar
la connectivitat
5G
tot això
el dia
que l'Ignasi
va dir
l'Abel
ve els estudis
de Ràdio
un 22 de març
però va néixer gent
un 22 de març
també
home
els països catalans
el 1891
Pere Bosch
i Gimpera
arqueòleg
i prehistoriador
català
de referència
el 1931
el Carlos Ferrer Salat
que va morir
el 1998
el 1939
un músic
que a mi
sempre m'ha agradat molt
un brasileiro
que es diu
Jorge Ben
un possuïtor
de Masquenada
País Tropical
Fiu Maravilla
Tramajal
i també va néixer
el George Benson
un guitarrista
estolònic
de jazz
fantàstic
pel meu gust
el 1887
1887
va néixer
el més gran
dels germans Marx
el Chico Marx
el 1907
el 1907
al Jostrell
a Portugal
Lucía de Jesús
dos Santos
una de les tres
vidents
de Fàtima
monja
carmelita
descalça
que va morir
el 2005
el 1923
a Estesburg
va néixer
Marcel Marçó
un mim
de fama mundial
que va morir
el 2007
i que jo sempre
l'he tingut
com a referència
dels mims
el 1930
curiosament
va néixer
Stephen
Sondheim
compositor
iatrista
estudiant
especialitat
la seva especialitat
a la gènere
del teatre musical
que va guanyar
un premi Oscar
i nou
un premi Estònia
etcètera
però curiosament
un 22 de març
a Londres
el 1948
va néixer
un altre compositor
iatrista
en aquest cas
anglès
que es diu
Andrew Lloyd Webber
Baró
l'hi van fer
Baró
més que ser
Baró
Lloyd Webber
compositor
del teatre musical
britànic
i el 1993
i aquí
faig referència
entre altres
a la meva dona
va néixer
Enzo Boglinfic
un actor
uruguayà
conegut
per interpretar
en un maturcati
en la pel·lícula
la societat de la neu
molt guapo
molt guapo
Necrològiques
també va morir gent
als països catalans
va morir
una col·lega teva
perquè va ser
creu de Sant Jordi
una pianista
i promotora musical
catalana
Maria Vilardell
i Vinyes
i va morir
el 2017
a Barcelona
va morir
un economista
i empresari català
president del Barça
entre 1969
i 1977
es deia
Agustí Montal
i Costa
fill d'Agustí Montal
i Golobar
altre president del Barça
i a la resta del món
també
també
moria gent
a Torínge
a Alemanya
bueno
a Weimar
que Torínge
és la
la regió
Johann Wolfgang
von Goethe
escriptor alemany
pensador
poeta
novelista
pintor
i creador
d'una teoria
del color
que a mi
quan la vaig llegir
em va sorprendre
moltíssim
a Moscú
a la gent
que li agrada
al futbol
un porter de futbol
que ha sigut
referència
que es deia
Lev
i així
el 2001
va morir
un dels creadors
dibuixant
director
productor de cinema
animat
William Hanna
cofundador
conjuntament
amb Josep Barbera
dels estudis
Hanna i Barbera
el 2004
a Gaza
a Gaza
Palestina
Hamet
i Assin
possiblement
no digui res
polític palestí
però va ser
cap de Hamas
que va ser assassinat
ja el 2004
per l'assèrcit
israelià
amb tres missos
ensats
des d'un helicòpter
de combat
i el 2013
un músic
cubà de jazz
pianista
un positor
arranjador musical
director d'orquestra
que per mi
també m'agrada
sempre molt
i per mi
un dels grans
músics cubans
Bebo Valdés
i avui
com a festa
com a memoració
el dia que
Ignasi García
Rabel
ve aquests estudis
avui és el dia
internacional de l'aigua
dia internacional de l'aigua
imagina't
la sequera
que tenim
ja va bé
un bé escàs
un bé escàs
que hem de protegir
i valorar
com anèndota
que tu amb això
estàs molt ficat
de sant oral
ho dic perquè
són uns cans
increïbles
increïbles
perquè
Epafrodit
de Filipos
de Seble
de Sant Pau
i Esandari
bisbe de Tarragona
Sant Vassili
d'Anzira
un prevera
Déu gràcies
de Cartago
un bisbe
Benvingut
d'Ocimo
un franciscà
Lea de Roma
una viuda
però és que
el luteranisme
ja saps que no tenen
però
que també recorden
un individu
que sembla ser
que en la seva religió
és una referència
Jonathan Edwards
un missió
tot això
entre altres
moltes altres coses
que he fet
una petita selecció
l'any 45
me nèix
l'Enric Major
el dia que m'ho vull
i demà
Sant Josep Oriol
abans parlàvem
del col·le
i tenim que dir
Ignasi demà
un dels col·legis
que tu
demà
demà va néixer
el patró
veus
i tenim que dir
no ho ha dit
que un sant
Sant Ferran
té que sortir del Sant Toró
perquè no era sant
tu ho has dit
ja ho veieu
cada vegada
se'n d'agrada més
ara què dius això
Ignasi
tu
digue'm
el 2009
fundes
o ets un dels fundadors
de Catalunya Religió
sí
en què consisteix
aquest mitjà de comunicació
és un portal
d'actualitat religiosa
en l'àmbit
de Catalunya
i ho vam
cofundar
Josep Maria Carbonell
actualment
president
del
patronat
Blanquerna
que tenen diversos estudis
universitaris
i formen part
de la Universitat
Ramon Llull
ell i un servidor
acompanyats
d'en Jordi Llisterri
que en va ser el primer director
vam tirar endavant
aquesta iniciativa
amb el recolzament
sobretot
de diverses congregacions
religioses
que tenen
una sensibilitat
pel país
i per
casa nostra
i que per tant
vam creure
que havia d'haver-hi
un portal
que
tractés
el fet
religiós
d'una manera
moderna
i d'una manera
posada al dia
En el 2023
reps
el reconeixement
del govern
de Catalunya
lliurant-te
la creu de Sant Jordi
per la teva
gran convicció
en construir
des de l'escolta
i el diàleg
una societat
més empàtica
i tolerant
on la tens guardada?
Jo crec que són
molt generosos
els que van redactar
aquest text
però
no m'inventes res
no, no, ja ho sé
ja ho sé
si ho tinc
en el diploma
que et donen
quan et donen
la creu de Sant Jordi
posa aquest text
i per tant
és el motiu
pel qual
diríem
que te la donen
va ser
home
em va impressionar
em va agradar
jo sé que la creu
de Sant Jordi
la té molta gent
però quan et truquen
i et diuen
que te la donen
doncs penses
sempre que hi ha
molta més gent
que la podria tenir
que ha fet més coses
que tu
i això segur
que és veritat
però bueno
d'això
a no acceptar-la
no em va semblar
i la vaig acceptar
molt honorat
i amb molta il·lusió
i me la van lliurar
el 4 de juliol
en el Teatre Joventut
de l'Hospitalet
de Llobregat
on la tens guardada?
no
la llueixo poc
perquè
no, avui no l'has portat
no, no l'he portat
no
la tinc guardada
a les tots
que em van donar
amb una
amb un
amb el pin
i la creu
que la creu
és un quadrat
potent
amb un cordó
i esclar
la creu
no me la posera mai
però el pin
sí que a vegades
me'l poso
me l'he posat dos vegades
des del 4 de juliol
sobretot
quan
ara que vaig fer
això del 40 aniversari
de les presons
hi havia aquesta taula rodona
en el Palau
de la Generalitat
aquell dia me la vaig posar
i en fi
i no
i l'altre dia
no ho recordo
l'he portat
un parell de vegades
mira has dit
una de les coses
de tant en quant
discrepo
que t'ho has dit
hi ha hagut
molta més gent
que ha fet més coses
que jo
però sí
jo diria que l'important
a la vida
no és fer moltes coses
és fer-les bé
si te l'han donat
nene
com ho deia aquell
vol dir que t'ho
vol dir que tinc molts amics
perquè això
no
no
això no es dona
per amistat
no com es que és
la falsa humilitat
no
però això requereix
de moltes cartes
de gent que recolzi
la teva candidatura
i jo
que he estat
a dintre
d'alguna manera
col·laborant
que al pare Manel
li donessin
bueno
a la fundació
però era ell
t'hi van donar
i tant
i tant
no és fàcil
no
no
a mi em consta
que ho havíem provat
jo t'ho dic
que ja ha estat
aquí hem tingut
per sort
convidats
que han tingut
la creu de Sonsordi
i no és perquè
un conseller
s'inspiri
no
té que anar
al darrere
i també base
base de gent
sí
Ignasi
què et manca
per fer
què et manca
per millorar
la convivència
uf
bona pregunta
no
jo crec que
per millorar
la convivència
és una pregunta
molt
molt solemne
però jo crec
que hem d'anar
visquent
el dia a dia
amb onradesa
d'acord
i
i amb ganes
de
de posar pau
i no guerra
arreu
això jo crec
que el que em manca
és això
però això em manca
a mi
em manca a la societat
i ens seguirà
seguirà mancant
sempre
però jo crec
que
que hem de ser
capaços
de vestir
un món
diferent
ahir tenia
ahir no
el dimecres
vaig tenir
l'ocasió
de fer una
una conferència
amb nois i noies
de segon de batxillerat
d'una de les escoles
i bueno
jo els hi deia
que
una de les coses
que m'omple
de satisfacció
tenint un auditori
jo a davant
és veure
que la vida
continua
i que espero
que la millorin
respecte al món
mal girbat
que els hi deixem
que penso que deixem
un món
una mica complicat
encès
en guerres
amb una economia
de l'armamentisme
molt potent
denunciada
per l'Arcadi Oliveres
economista
en moltíssimes ocasions
i amb una
societat
de consum
que no
acabem d'encertar
com podem
fer-ho bé
per repartir
la riquesa
i per
treballar
en la pau
segurament
els creients
diem que això
és el cel nou
i la terra nova
que en aquest món
no es pot
aconseguir
però hi hem de lluitar
per aconseguir-lo
Mira, finiquet
acabarem el programa
amb una frase
amb una teoria
amb una dita
de Lucius Aneus Seneca
que va anir a Còrdoba
l'any 4 abans
de ser el Crist
que era un escriptor
romà
filòsof
polític
del madur
però va dir una frase
que
que eres
que quadra amb tu
i quadra amb mi
o intento
mentre visquis
segueix aprenent
a viure
Salut i ràdio
ens retrobem
en el proper programa
Adiós
Aneus Seneca
Ara escoltes
ràdio d'esvent
sintonitzes
ràdio d'esvent
la ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'esvent
98.1
Ràdio d'esvent
98.1
Ràdio d'esvent
Ràdio d'esvent
Ràdio d'esvent
Ràdio d'esvent
Ràdio d'esvent
Ràdio d'esvent
Ràdio d'esvent
Ràdio d'esvent
Ràdio d'esvent
Ràdio d'esvent
Ràdio d'esvent
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!