Benvinguts, benvolguts i ben trobats.
Aquest és el títol generalista del nostre programa que en Josep Capellada, Joan Mateu i jo, Ferran Carrera, setmanalment, realitzem i presentem a Ràdio d'Esbert.
Però avui, que com omorem el Dia Internacional de la Dona, el farem genèric i el titularem Benvinguda, Benvolguda i Bentrobada.
I a més, afegirem Bentornada.
Doncs la nostra convidada repeteix el protagonisme de l'entrevista.
Força viva i activa de la societat Sant Justenca, nascuda en el carrer Badó fa uns poquets anys.
Maria Quintana i Cortés, benvinguda i gràcies, Ferran, i altre cop. Com estàs?
Molt bé i moltes gràcies per tornar-nos a trobar.
Maria, en el programa que vam emetre el passat 19 de gener, tu ens vas explicar la teva infantesa, la teva joventut i com era el Sant Just dels anys 60.
Sí.
Vàrem recordar que en l'any 1960 Sant Just tenia 6.400 veïns.
Avui, al març del 2020, som a prop dels 17.800 habitants.
Vàrem recordar el Xipi, el local d'oci de les dècades dels anys 40 i 50, que va estar fundat pel Josep Maria Modulell.
Sí.
I fins i tot, fins i tot, Maria, el compositor d'una quarantena de sardanes, en Josep Sagarra i Robert, li va dedicar una que es deia, es titulava Anem al Xipi.
També vam recordar que la Maria va ser actriu des d'abans de néixer.
Casada amb en Josep Maria Domingo, és mare de dues filles vinculades a les sars escèniques, la Marta, actriu, professora de la Pompeu Fabra i de l'Institut del Teatre, i la Mireia, professora de dansa i directora de l'Escola Marta Roig.
I ens vam quedar aquí, Maria, aproximadament al voltant de l'any 1975, que és quan comença el canvi en la nostra societat en la mort del dictador.
Com ho vas viure tu i com ho va afectar el poble?
A veure, nosaltres en aquell moment, me'n recordo perfectament bé, que jo formava part de l'Orfeó, perquè hem sigut des dels 9 anys fins als 60 i escaig, que hi vaig cantar,
i me'n recordo que era el casament del Ricard Macíes, que era el nostre director, i era el dia que es va morir en Franco.
Vull dir, va ser una data que ens en vam recordar força.
A més, era Santa Cecília, el 22 de novembre, que celebrem la festa del Cantaire, i la vam celebrar a porta tancada, com aquest que diu, però molt contents, entre tot.
Bé, què va ser? Doncs mira, et podria explicar una anècdota de, no, quan encara hi havia en Franco,
quan vam anar a Arezzo a fer el concurs amb l'Orfeó, i anàvem amb la senyera, bé, amb la nostra senyera de l'Orfeó, molt bonica, que l'havia brodat, la Montserrat Petit,
que era una senyora que brodava de meravella, i teníem penjada una cinta catalana, però així de costat, una cinta.
I vam anar a Arezzo, i llavors el senyor Fragui Ribarne era el ministre d'Afers Exteriors, o era el, no, era l'ambaixador a Itàlia.
I quan ens va veure que, doncs, que anàvem amb aquella, d'allò, i duíem la cinta, ens volia posar a la presó, ens volia, doncs, castigar.
I venia en Josep Maria Modulé, el pare de la Josefiné de la Montserrat, i gràcies a ell no ens n'hi vam anar.
Vull dir, va fer totes unes gestions, perquè aquell home es va posar com histèric, perquè anàvem amb la cinta de la vendera catalana.
Bé, la cinta catalana, així.
Vull dir, això és una anècdota de les moltes que podríem explicar de l'època de l'Orfeó,
però a tu em sembla que t'interessa més la meva vida, com a mare de família...
Els oients segur que els interessa, que la Maria va explicant coses fa 45 anys d'aquesta efemèride, de la mort del dictador.
Sí, sí, sí, sí.
Maria, fins i tot hi tens anys per explicar-nos coses.
Sí, però n'hi ha moltes que no me'n recordo.
Tens 45 anys.
Sí.
Bueno, segur que ets a la memòria.
No, però hi ha amigues meves que tenen una memòria d'elefant, allò que saben fins i tot el cognom i on viuen.
Jo en aquests moments t'asseguro que he perdut molt, en aquest sentit.
Bé, el que us volia dir, doncs, és que en aquells moments va ser un revulsiu, va venir la democràcia,
els partits polítics van començar a sortir, doncs, de les clavegueres, perquè estaven enterradets tots.
Llavors, aquí a Sant Lluís, doncs, me'n recordo molt bé que quan es va morir un Franco i va haver-hi alguna botiga que van posar uns llaços de dol,
que ja no hi són aquestes botigues, eh?, però que es van posar, però bé, amb molt de respecte perquè eren gent del poble
que tota la vida havien treballat pel poble però que tenien, doncs, unes idees que no eren, vull dir, que eren més aviat dretanes o franquistes,
però amb tot el respecte del món, ells van posar aquests llaços però no ens vam deixar de saludar, vull dir, tothom, eh?
Llavors, també he de dir, doncs, que ens va agafar, doncs, jo ja tenia la Mireia, ja la Marta, ja van i són 68,
la Mireia va naixer al 73, nosaltres continuàvem fent la vida, doncs, de poble, el que hi havia, doncs,
jo no havia anat a córrer mai davant dels grisos o darrere dels grisos perquè no havia anat a la universitat.
Jo des dels 14 que ja treballava i prou feina teníem d'anar a treballar, però no vaig anar a l'universitat,
per tant, no tinc l'experiència de poder dir, jo vaig córrer, eh?, davant dels grisos.
Però també puc dir que nosaltres, en el nostre fer de cada dia, el que intentàvem,
és fer país i fer cultura i que no hi hagués, doncs, el que molta gent volia,
que hi hagués un trencament o que hi hagués, doncs, enfrontaments amb famílies o així,
ara ja no hi sou, ara vosaltres ja podeu fer i tal.
No, Sant Lluís sempre ha sigut un poble que ens hem significat per ser un poble molt dialogant,
per ser un poble que ens hem estimat tots i respectat tots,
per dir-te que, no sé si ho vaig comentar l'altra vegada, que em vas entrevistar,
però que durant la guerra no hi va haver-hi cap denunci de cap veí a cap veí a Sant Lluís.
No, això és nou, això és una aportació.
Doncs no n'hi va haver-hi ni una.
Vull dir, tu sabies el que pensava aquell o el que pensava l'altre.
Però no hi va haver-hi cap veí, cap veí, que denuncies en el contrari.
Cap. Ni un. Ni un.
Això, doncs, ja et demostra que a Sant Lluís, a més, a Sant Lluís es va acollir gent que venia a amagar-se,
gent que venia, doncs, fugint d'altres llocs, i aquí es va respectar molt.
Que després hi va haver-hi gent que, tenint una mica de poder,
van intentar de fer una mica la vida difícil segons qui que s'havia significat?
Sí. Sí. Però casos molt puntuals i que, a més a més, no són vox populi.
Jo els sé per parlar així, de tu a tu, amb la família.
Però no eren casos escandalosos ni de dir què ha passat aquí.
Bé, total, que nosaltres vam continuar la vida.
Jo en aquells moments no treballava, perquè el Josep Maria treballava
i volia que jo estigués a casa i fes de mare i de mestressa,
però sí que continuava fent teatre, continuava anant a l'Orfeó,
continuava anant a les juntes de les corals juvenils
i de les corals infantils, que això em va dur molts anys,
i, a més a més, doncs, a casa, en aquest sentit, mai, mai, mai,
es havia coartat a ningú perquè fes cultura.
Llavors, doncs, per exemple, jo li deien al Josep Maria,
mira, Josep Maria, a veure el calendari, doncs, mira, veus,
aquest cap de setmana, aquest, aquest, aquest, no hi seré,
perquè tenim reunions aquí o tenim...
I, escolta, aquí es feia això, eh?
Vull dir que no hi havia problemes.
Llavors, doncs, van anant passant els anys,
jo vaig continuar, doncs, a casa fins que va arribar el moment
que uns amics van posar una botiga de roba infantil al carrer de la Creu
on ara hi ha la Pepa
i em van demanar si volia anar-hi unes hores.
Jo ja tenia una edat, eh?
Vull dir, ja tenia 40 anys, per exemple.
I sí, vaig anar-hi, doncs, no hi anava cada dia,
hi anava unes hores, però vull dir, bueno, vaig fer això.
Després, d'aquí, vaig tornar a casa, per entendre'ns,
i llavors, fins, si parlem de la meva vida laboral,
laboral, fins al que es va morir el Josep Maria,
que, esclar, el Josep Maria es va morir de cop,
amb un atac de cor, als 46 anys.
A l'any?
Al 87.
L'any abans es havia mort la mare,
a l'any 86 es havia mort la mare,
va ser un enterrament de la mare,
doncs, això m'ho dir,
molt sentit, perquè es va morir el 12 d'agost,
i l'any 86, el 12 d'agost,
Montserrat estava cremant.
Estava cremant.
I a la mare no l'hi vam dir,
perquè a casa érem sigut molts montserratins.
Jo m'hi vaig casar, Montserrat,
però avui dia hem sigut sempre molt montserratins,
i vam dir que la mare no sàpiga
que s'està cremant Montserrat.
La mare es mora,
el 12 d'agost,
hi havia molta gent fora,
de vacances,
i llavors quan la vam enterrar,
a sobre del ferratre
vam posar-hi la bandera catalana,
de l'Ateneu,
perquè ella va morir sent presidenta de l'Ateneu,
i la Palmira
va agafar una branqueta del roure
que hi ha en el pati de l'Ateneu,
i li va posar a sobre.
Això va ser un detall
que jo tota la vida li agrairé a la Palmira.
Com tu podria dir
perquè em fos senzill
i et fos veritat
que sovint no em ser tan a prop teu,
si canto que sovint et sé tan a prop meu,
si escoltes i penso que no he gosat mai ni dir a tu
que em caldria agrair-te tant temps
que fa que t'estimo.
Maria, hem posat aquesta cançó
en honor de la teva mare.
El meu Lluís.
És el teu lluís.
Havíem quedat
a l'època
que es va morir la teva mare,
just un any abans...
Abans de morir-se el Josep Maria.
Entre mig...
A veure, ella es mor el 12 d'agost,
i jo faig el sant
perquè és el dolç nom de Maria,
com la Mireia,
el 12 de setembre.
El 12 de setembre.
Doncs jo em van operar d'urgències
a la Puigvert el 12 de setembre.
Vull dir, me n'anava l'altre canyet,
però de veritat, de veritat.
El doctor Rousseau va fer una...
Em va dir,
Maria...
Quan ja havia passat tot, eh?
Em va dir,
Maria, ets l'estrella d'aquest any.
Et posaré a totes les meves explicacions
en els alumnes del que t'he fet.
Va ser molt dur, molt dolorós,
i, bueno, me'n vaig sortir,
me'n vaig sortir.
Això, un mes després d'enterrar la mare.
A la maig d'aquell any,
o així,
es mor una tia,
la germana del pare,
la tia Isabel,
i una germana de l'àvia,
la tia Quimeta,
abans de l'any, eh?
i el 31 de juny es mor el Josep Maria,
el mateix dia que es mor en Montpou,
que era el seu enamorat,
era el seu músic,
doncs, el mateix dia es va morir el Josep Maria
a la feina,
va tenir una etat de cor,
bueno, se'n van anar de ser,
d'adur-lo a l'hospital,
però ja no hi va haver res a fer,
vam estar sis dies allà sense res,
doncs abans d'un any,
abans d'un any vaig enterrar la mare,
a mi em van operar,
vaig enterrar dues dies i el meu marit.
Déu-n'hi-do.
En un any.
Abans d'un any.
Mitjans del 86 a mitjans del 87.
Mitjans del 87.
Llavors jo escrivia a la Vall d'Avers,
i tenia una secció que es deia
l'Eure del Temps,
i llavors vaig escriure,
vaig agafar el títol de l'Espriu,
vaig posar a la bona gent el títol,
i vaig donar les gràcies a Sant Just.
de la sort que tenia de viure en un poble,
en un poble que ens havíem trobat,
vull dir, que jo em vaig trobar tan recolzada,
tan estimada, a mi i a la família,
però jo vaig dir,
vaig fer aquell escrit dient a la bona gent,
perquè crec que va ser un acte
de companyerisme, d'amistat,
de fidelitat increïble.
Perquè llavors,
això si permeteu-me que digui,
que per la Mercè d'aquell any
es va fer un homenatge,
o al funeral de la mare.
I el Josep Maria i Miquel de l'Iraq
va fer un poema preciós per la mare.
I després, més endavant,
es va fer un acte a l'Ateneu
que el va...
tot el Josep Maria.
La música d'en Montpou,
tot, tot, tot, tot.
El va fer ell.
Això ho va fer el Josep Maria
encara mitjany abans de morir-se.
Vull dir que, esclar,
són records que jo els tinc a casa
i no els miro mai.
No els miro,
perquè si s'obrin canal,
moltes coses.
Bé, després et trobes
que et quedes viuda,
amb dues filles,
i què fas?
T'ho has de tirar endavant
i t'has de posar a treballar.
I llavors, abans,
no vaig trobar...
Vull dir,
jo ja tenia,
quan em vaig quedar viuda,
tenia 43 anys.
I llavors, doncs,
bé, vaig tenir uns amics,
que llavors tenien un bar aquí a Sant Lluís,
al carrer de la Creu,
i que em van dir,
mira, si ens vols venir a ajudar,
però, esclar,
vaig anar-hi,
però és que era una ajuda,
no era un treball bé,
vull dir,
seriós,
per entendre'ns,
no?
I després,
més endavant,
vaig entrar
a Calçats Padeví,
de Cacera,
i m'hi vaig estar 3 anys.
Jo a les Olimpiades
les vaig passar,
estan treballant
a Padeví.
Simplement,
simplement un apunt,
ja estàs a l'any 92,
i han començat el 75,
imagina que va ràpida.
No,
perquè m'has dit
que no tinc gaire temps.
Tens corall,
i tant,
tens tot el temps que vulguis,
i si no et farem tornar
una altra vegada.
No, no, no.
Que tu ets molt agradable.
No, no.
Maria,
perquè vegis
les casualitats també,
la teva vida
l'ullidada
que està
a un carrer del poble,
que és el carrer de la Creu,
el Xipi,
la botiga aquella
que vas treballar,
ara aquest bar
que també vas treballar,
i tot això
amb un carrer
del poble,
com és el carrer de la Creu.
No,
però el Xipi
no hi està validada, eh?
No,
però que va ser...
Ojo,
que no es pensi l'Egentina
per fer xarel·los, eh?
No,
però perquè vegis
un carrer
que no és el carrer Bonavista...
No,
el meu carrer
és el carrer Badó.
Sí,
que tu vas néixer allà,
però el carrer Badó
precisament
mai ha sigut...
Ara no,
no, no,
a l'època
el millor de xarel·los, eh?
Sí, sí,
però ara...
Hi havia un ofici
cada casa, eh?
Però curiosament
avui no hi ha
una sola botiga,
crec-ho.
Jo recordo
que hi havia una ferreteria
i hi havia una batallista
i un anyà, etcètera.
Va,
continua.
Escolta,
que faig l'entrevista,
sóc jo.
Sí,
però jo sóc la que contesto.
Estem a l'any 92,
Maria,
a més contestaràs
el que també la gana
per l'altre.
Benvolguts,
sullens,
és la Maria,
que encara ha estat pur.
No,
vull dir,
vaig estar allà,
vaig estar-hi treballant
i vaig fer els 50 anys,
jo,
treballant a Llapa de Vi.
Vaig fer els 50 anys.
Quan en tenia 52,
em van dir
que
que s'havia acabat.
Bueno,
aquells moments
jo estic molt contenta,
estic molt agraïda,
però no vull entrar en detalls
de coses
que potser
no serien tan agradables.
Però sí
que vull respectar
aquell,
el nou
paulí
i per tant
diré que
van ser 3 anys
que em van ajudar molt
en aquell moment
i em quedo a l'atur
i llavors
em truquen
em diuen
que si la meva filla Marta
podria
treballar.
Jo dic que llavors
la Marta
estava estudiant
en l'Institut del Teatre
i tot plegat
i dic,
home,
diu,
per què estem creant
això de la Diputació
de Barcelona,
eh?
Estem creant
una emisora
de televisió
BTV
diu,
i necessitem
una persona
doncs
com la Marta
perquè la persona
que m'ho deia
ens coneixia,
eh?
Perquè estigui
doncs
a la recepció
i tot això
diu,
perquè
doncs
necessitem
una persona
amb cultura
i amb d'allò tal
dic,
mira,
no ho crec
dic,
ara jo sí que estic
a l'atur
encara vaig dir
jo
i em va dir
no,
per la BTV
no,
per la televisió
no,
però segurament
per la ràdio
sí,
perquè estem creant
una ràdio
que era com ràdio
i ho estem creant
com ràdio
i aquí pot ser
que hi puguis entrar-hi
clar,
jo en aquell moment
que estava a l'atur
m'hi havia estat mirant
a veure què podia fer
no,
o sigui,
a veure,
on podia anar a fer una feina
per guanyar diners?
clar,
perquè estava a l'atur,
l'atur s'acabaria
jo havia de
tenir dues filles a casa
i jo
i llavors
bé,
això era
em sembla que era
per la primavera
o l'estiu
i a finals de novembre
em truquen
una altra vegada
em diu
escolta,
ara sí
estem creant
com ràdio
i necessitem una persona
de la teva edat
més o menys
que tingui
una presència
que tingui uns coneixements
i tal
per estar
a recepció
vaig anar
van dir
vine a veure tal persona
fins i tot
les meves filles
em van dir
el que em havia de posar
perquè diu
posa't un jersei blanc
que sempre és d'optimisme
i així
i bueno
jo em vaig anar
a l'entrevista
la persona
que em va atendre
encantadora
només em va dir
hola, què tal?
com estàs?
i així
i em va dir
bueno,
doncs ara ja pots anar
cap a la ràdio
i dir que ja estàs contractada
així va anar
així va anar
què passa?
doncs que com ràdio
com sabem
era la contrapartida
de Catalunya Ràdio
perquè en aquells moments
Generalitat
era convergent
i la Diputació
era socialista
llavors
els socialistes
van crear un oportú
doncs crear una ràdio
llavors què passa
també
doncs que
lògicament
van buscar
els periodistes
i la gent
que hi treballés
a fi
a la seva
ideologia
lògicament
jo també ho hauria fet
segurament
no hauria posat
un del PP
allà
bé, però què va passar
doncs que jo
no hi vaig ser mai socialista
més aviat
i ho sap tothom
i simpatitzat sempre
en el seu moment
en convergència
i que
esclar
vull dir
jo arribava allà
però ja em van dir
tu ja estàs contractada
ningú t'ha de dir
res
clar doncs
vaig arribar allà
i vaig dir
doncs
vinc
en aquesta feina
i la primera feina
que vaig haver de fer
va ser demanar
l'ambulància
pel director
perquè
ell va agafar
un lluiu
i el primer
que vaig fer
amb telèfon
va ser demanar
una ambulància
pel director
de la ràdio
imagina't tu
si vaig començar bé
espero
espero que no em doni
el lluiu a mi
no
continuem
amb la Maria
a Com Ràdio
la Com Primer
va estar a la Gran Via
entre el carrer
Llúria
al carrer
Llúria
i l'altre
aquí a l'Havana
Girona
o Bruc
Bruc
perdoneu
era un pis
de la Diputació
que van destrossar
pobret
perquè el vam destrossar
però dono la casualitat
que aquest pis
era el que havia viscut
l'Amadeu Vives
i que la seva filla
havia sortit de novia allà
i un dia ens va venir
a veure la filla
pobretta
quan devia veure el pis
es devia quedar
ben servida
la qüestió és
que vam estar allà
era una mica
esclar
era un pis antic
així
que només pensa
que jo estava
a l'entrada del pis
amb una taula
de disseny horrorosa
però que tenia
la màquina de cafès
quatre cadires
perquè seguessin
els convidats allà
llavors
en Cuní
tenia el seu despatx
l'Elisenda Roca
la Silvia Còpola
tota aquesta gent
que treballava
més els periodistes
clar
vingués
que vingués
seia allà amb mi
a fora
per exemple
si venia
el president
algú que anava
a dalt
al segon pis
bueno
el pis de sobre
i la tenia
el director
i estaven allà
però bé
jo vaig
disfrutar molt
allà
i a més a més
una cosa
que em va passar
és que alguna vegada
algú
d'administració
que
bueno sí
però no sabem
si quedaràs
perquè
a veure
les coses
sempre saps
posant-me por al cos
saps
i una vegada
que em van dir
bueno
és que ens han dit
que ets un topo
de convergència
i jo vaig dir
escolteu
jo amb el par
de les meves filles
no hi jugo
jo quan soc aquí
soc com ràdio
des que entro
fins que surto
i quan surto
soc la Maria Quintana
però aquí
a mi no em dieu això
i no m'ho van dir mai més
al contrari
que sempre em van dir
que
bueno
és igual
em van tirar floretes
després amb els anys
la qüestió és que
després vam passar
doncs
a la maternitat
en el pavelló Cambó
i me'n recordo
que
esclar
quan estava
al carrer
a la Gran Via
tenia un telèfon
amb les tecles
i pam pam pam pam
quan vaig arribant allà
me'n recordo
que a la recepció
hi havia
el guàrdia de seguretat
primer
i llavors hi havia
una porta
que encara no hi havia porta
quan vaig entrar jo
que encara estaven
amb obres
i a la recepció
hi havia un ordinador
hi havia un senyor
i em diu
mira hi veu
això va així
clac clac clac
clac clac
dic
ah bueno
dic demà
quan vingui
diu no no
ja demà ja no torno
dic com em diu
que vostè demà ja no torna
no
doncs
imagina't
sense portes
amb els cartrons a terra
perquè encara
estaven fent la feina
i jo amb l'ordinador allà
que em vaig quedar
a quadros
així
així vam començar
en la maternitat
després
quan ja vam tenir portes
quan ja
la Maria
ja
ahir
l'ordinador
que allà
ens en teníem molt bé
esclar
va ser una satisfacció
per mi
rebre tota la gent
que entrava
perquè allà porta
perquè jo
tinc fotos
amb el Serra
molt bono
amb aquells
perquè a l'època
que tenia
el senyor Sopena
de director
que m'estimava molt
volia que tots
es fessin una foto
amb mi
llavors tinc les fotos
perquè també em deia
Maria
puja i porta'ns els cafès
tu
i els hi duia els cafès
i tot
llavors
la gran sort
de la meva vida
va ser entrar
com ràdio
perquè vaig fer
el treball
de la meva vida
que era
perquè quan
et mires
alguna persona
i dius
o si jo la trobés
li diria
el que m'ha agradat
al seu llibre
o què m'ha agradat
aquella obra de teatre
o m'ha agradat
com portes aquest país
entén-me
i jo a mi vaig trobar
que això ho podia fer
jo vaig trobar
que entrava
per la porta
gent
que jo he respectat
però que no hi ha hagut
un feeling
però que he respectat
però gent
que sí
jo
saps el que és
que t'entraia
José Luis San Pedro
i li puguis dir
senyor San Pedro
soc tan feliç
de poder-lo leer a vostè
i que ella digui
i jo soc feliç
de tenir
lectores com vostè
ja sé que ho deia
potser per quedar bé
però jo vaig tenir
el goig de dir-li
saps el que vull dir-te?
Maria és fantàstic
que a més se't paguin
per una cosa
que tu valdeixes
que t'agrada
sí
bueno
això és el que m'agrada
però hi ha tot allò de més
que era l'horari
jo per això
encara em sembla
que vaig allò
allà
ja sabeu
la ràdio és
el minut
el minut o el segon
hi ha aquesta part guapa
aquesta part bonica
però hi ha l'altra
hi ha la que tu
estàs
que el productor
pobre està allà
trencant-se les banyes
perquè no arriba el convidat
que què farem?
com omplim això?
que tu tens el taxi a l'hotel
que tu has demanat
perquè els demanava
com ho tenim
encara no baixat de l'habitació?
sobretot si venien de fora
cantants
i gent de malviure
que diríem
eh?
perquè o anaven a dormir tard
o d'anllà arribarem
i aquestes coses
però vull dir
això era el segon
eh?
vull dir
de veure
d'entrar per la porta
i de veure
de corri corri
que ja ha començat
o veure el pobre productor
desesperat
o trucant-te
que encara no són aquí
encara no són aquí
esclar
això el dia a dia
dia a dia
no
i quasi passava cada dia
en algun programa
eh?
fins quin any vas estar tu?
fins que em vaig jubilar
el 2009
ja ho veus
deixes tu com ràdio
i mira com està com ràdio
no, no
va desaparèixer
per això ets ho dic
jo sóc l'única persona
no, és que hi ha una cosa
què va passar?
és que va passar una cosa
enteneu
quan la Generalitat va ser
també socialista
com ràdio
com Catalunya Ràdio
era el mateix
vull dir
et donaven el mateix
llavors com ràdio
va anar perdent pes
va anar perdent pes
a l'última legislatura
que jo hi era
ja hi havia
convergents a dintre
però quan van començar
els caps
de dalt
eren socialistes
iniciativa
els caps de dalt
que jo també els vaig veure canviar
eh?
no et pensis
jo he vist passar gent
també he vist
un
sots director
passar-se un any
cobrant el sou
sense fer res
en un despatx
perquè tot el que li donaven
no li agradava
d'acord?
vull dir
que coses n'hem vistes
però suposo que passen a tot arreu
no dic que perquè fos la ràdio aquella
ara
el que sí que puc dir
és que
jo he vist a passar
molta gent
de becaris
allà que entraven pobrets
amb aquella
por al cos
com aquell que diu
i ara estan a la televisió
estan
i dius
mira'l
mira'l
mira aquell
mira aquell altre
i això et dona
em fa molta il·lusió
de veure aquesta gent
que tu vas veure entrar pobrets
que els deies
tranquil
puja
no et menjarà ningú
ja veuràs
o que deia Maria això
què?
agafa un taxi
fes això
fes allò
clar
vull dir
aquell pas
doncs l'única persona
que s'ha jubilat
jubilat bé
a l'edat
vaig ser jo
vaig ser jo
i una vegada jubilada
ja veus
desapareix com ràdio
no perquè a mi va passar això
que llavors ha sigut la xarxa
ja
ja
ja
ja
ja
el meu país
és tan petit
que quan el sol
se'n va dormir
se'n va dormir
mai
no està prou
segur
d'haver-lo
vit
diuen
les
velles
sàvies
t'he interromput
amb el final de com ràdio
no és que ara
Sant Lluís
m'ha vingut a la memòria
una cosa molt bonica
jo quan vaig fer el 60
se'm va declarar el càncer
un càncer de colon
i de seguida
doncs el primer que vaig fer
de saber en les notícies
vaig anar al director
i li vaig dir
mira
tinc això
i ho vaig dir a tothom
no em vaig amagar ningú
tothom em va donar ànims
tal
i llavors
el procés va ser llarg
perquè va ser un any
que jo
doncs vaig estar lluitant
per sortir-me'n
perquè era molt
molt
molt
molt fumut
molt
perquè
van dir que
4 anys abans
no em salvaven
vull dir
que em van dir això
i les perspectives
no eren bones
tampoc
però jo vaig dir
que jo no m'on anava
i que aquí em quedava
la qüestió és que
donant aquell any
vull dir
les mostres d'efecte
que vaig rebre
quan jo vaig dir
que tenia el càncer
me'n recordo
que hi havia la tertulia
que hi havia
en Xavier Trias
el Quim Nadal
la Dolors Montserrat
tota aquesta gent
amb la Silvia Còmula
de cada partit
amb el Xavier Trias
teníem amistat
era entranyable
molt maco
amb el Quim Nadal
també
però
amb el Xavier Trias
com que ell era metge
me'n recordo
que
quan jo
em van fer la primera operació
la mútua
que no me'l van treure
el tumor
ell ho sabia
perquè es anaven informant
de com estava
i jo me'n recordo
que estava el súper
jo
tot així
i és comprant
i em truca
la secretària
el senyor Trias
va a parlar
Maria, Maria, Maria
que m'han dit
que no te l'han tret tal
que vull que te'n vagis
a l'oncològic
ja
que te'n vagis a l'oncològic
dic ja hi soc
perquè el Ramon López
que era l'alcalde aquí
Sant Lluís
em va trucar
i em va dir
Maria
quan et donin l'altre aquí
de seguida cap allà
dic Xavier Gràcies
però ja hi he anat
ja hi soc
gràcies
ja estic tranquil
ja estic tranquil
doncs
esclar
quan venia Lluís Llach
em deixava notetes
si jo no hi era
si venia el Gerard Quintana
que dèiem
així un conya
que érem cosins
també em deixava notetes
tots em deixava
el Cercle Dalma
i Josep Capdevila
Josep Capdevila
és un encant de persona
i m'estima molt
i l'estimo molt amb ell
vull dir
que totes aquestes mostres
d'efecte
quan vaig tornar
a mi se m'han posat a plorar
abraçats
de dir
no ens pensàvem
tornar-te a veure
i no preguntàvem
perquè no ens diguessin
que no et tornaríem a veure
doncs això va ser per mi
bueno
una cosa increïble
fins i tot
que quan van fer l'aniversari
que jo encara no hi treballava
i van fer un aniversari
dels 10 anys
em van demanar
qui en és
i en aquell moment
era el director
el Francesc Triola
va voler
que el pastís
buféssim les espelmes
ell i jo
vull dir que
jo tinc uns records
de com ràdio
d'amistat
i de
de créixer
de créixer
de créixer culturalment
enriquir-me
d'una manera
i també veient
les coses
que no funcionen
també
però vull dir
si haig de posar la balança
diré que ha sigut
una època de la meva vida
felicíssima
i després quan m'hi és obilat
no cal dir-ho
ja està
Maria
amb tu no poden ni els diables
és extra
no ho sé
i parlant això
de l'enriquiment
i el canvi
tornem a Sant Just
el canvi gran de Sant Just
és a la fàbrica de ciment
explica'ns coses
mira
el meu avi
Quintana
és de Sant Quintí de Mediona
i va venir
per treballar
a la Sanson
l'avi Arcadi
el pare de la mare
treballava a l'Ajuntament
tenien botiga
al carrer Bedó
una botiga de caviures
que es venia de tot
des d'un cordill
a un tortell d'anat
els diumenges
però
l'avi Quintana
va venir
de Sant Quintí de Mediona
suposo que era
a finals del segle
abans del 1900
devia ser
o 1900
posa
i poc
i llavors
ell
es va casar
amb la
Camp Preciós
amb una Camp Preciós
i va tenir el pare
bueno
i diu
el pare
la tia Isabel
es va morir l'àvia
i es va casar
amb la germana
i van tenir
l'unclo Sisko
i l'unclo Jordi
i ell
treballava al Sanson
es va morir
quan jo era molt
petiteta
jo recordo
haver vist l'avi
i hi ha com aquell
que diu
el llit de mort
però l'avi
pujava a la Xumeneia
l'avi Quintana
era dels que
amb l'escala
que hi havia
a fora de la Xumeneia
pujava
pujava fins a dalt
què teníem a Sant Lluís
que era preciós
però gris
era gris
teníem
cases molt maques
que després
el meu pare
em va fer unes
de precioses
que era constructor
però
tu veies
els arbres
les moreres
tot
griset
quan jo em vaig casar
vaig anar a viure
al carrer
Roquetes
molt a prop
de la Sanson
doncs pensa
que si estonies
els llençols
segons com venia
el vell
quedaven tot picadets
jo els comprava
al balcó
i traia ciment
que més puguet fer
una casa
vull dir això
clar
Sant Lluís
era preciós
però gris
estava envoltat
d'un tel
d'un tel gris
clar
per nosaltres
el Sanson
era molt important
perquè havia donat
molta feina
a la gent de Sant Lluís
tenia unes casetes
moníssimes
a baix
pels caps
i també tenia
uns pisos
en un economat
vull dir
que el Sanson
per nosaltres
les vagonetes
les vagonetes
del Sanson
que tot això
ho hem escrit
en el llibre
el Jus i la Colla
i vull dir
que esclar
era part nostra
però era això
ai com bufa el vent
ja veies si havies d'entrar
a la bogada
o no l'havies d'entrar
però
això es va acabar
i de cop vam veure
que Sant Lluís
tenia color
que tenia color
que els arbres
eren verds
i que tot era bonic
més bonic
perquè ja ho era
però eren més bonics
clar
llavors es va
mirar
la Marta i la Mireia
anaven a l'escola
de l'Ateneu
i quan s'estava fent
el Montseny
com que ja no cabien
perquè es va començar
a l'Ateneu
com que ja no hi cabien
van anar els barracons
que havien quedat
del Sanson
i allà
van fer
l'últim curs
o dos cursos
la Marta ja no va anar
al Montseny
perquè van entrar
a l'institut
que llavors
eren els 14 anys
i la Mireia
sí que va anar al Montseny
molts com
altres criatures
però vull dir-te
que el Sanson
fins i tot
en aquell moment
va servir
per acollir
els alumnes
de l'escola
de l'Ateneu
va servir per això
i a més
una fàbrica
que contaminava
entre cometes
el que tot deia
des dels Jansols
va servir
poder
per preservar
el que és
Sant Jus
també
perquè no es va construir
no
no
Sant Jus
si s'ha conservat
com s'ha conservat
és perquè no han tingut
ni metro ni trenc
també
no no
això
i la fàbrica de ciment
no perquè
ens venien igualment
la gent estiua ja
ens venien igual
el doctor Arruga
i companyia
tots venien
que passa
doncs que hi havia això
però no
no és que
no es construís
pel Sanson
no es construïa
perquè no hi havia
no hi havia medi
de locomoció
còmodo
perquè per exemple
el que ha crescut
Sant Hildefons
Hospitalet
aquests llocs
per què?
perquè doncs
teníem metro
o trenc
o això
esclar
lògicament
la gent no en va
els llocs que té més fàcils
i més bé de preu
per poder
anar a treballar
vull que les distàncies
no fossin
en canvi nosaltres
doncs
molts anys
molts anys
només teníem
dos cotxes de línia
el que anava
a plaça d'Espanya
i el que anava
a la plaça Universitat
només teníem això
per tant Maria
tu que has vist
l'engrandiment urbanístic
de Sant Just
l'evolució
de molts serveis
des de la teva
centraleta telefònica
passant per la recollida
de les escombraries
a Carro i Cavall
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
per vivenda
com veus Sant Just
avui?
jo com el veig?
a veure
com t'ho explico
el centre
encara és el centre
per entendre'ns
encara ens coneixem
tots
l'altre dia
vam enterrar
el Salvador Crespo
i a l'església veies
la gent del poble
vull dir
la gent del poble
el que passa
doncs
que s'engrandeix
sí
què hem de fer?
doncs
respectar-ho
en el sentit de dir
benvinguts siguin
que respectin el que hi ha
que respectin
la indesincràcia
del poble
que si volen
molta canalla
ja ho saps tu
perquè tu tens nois
perquè les meves
no han sigut esportistes
però en canvi
moltes famílies
es relacionen
a la part d'esports
dir això
jo no hi vaig
perquè no
no hi tinc
doncs
afinitat
perquè no tinc ni fills
ni nets que juguin
en canvi tinc amigues
que no es perden
un partit de futbol
llavors què passa?
que coneixes
moltes més famílies
que no són del teu voltant
cultural
o del teu voltant
doncs
històric
per entendre'ns
llavors això també enriqueix
el que passa
que hi ha molta gent
que viu molt bé
però que només ve a dormir
ara que jo sé això
des que expliqui
una petita nèndota
a nivell personal
i jo recordo
quan vam venir a viure aquí
els meus fills
que es van fer socis
de Can Mèl·lic
i jugaven a futbol
i els meus fills
eren els fills
del Ferran
i vam passar els temps
i ara
aquest és el pare
del Pol i el Mar
i l'Èric
o sigui
perquè a vegades
també el que canvien
i les relacions socials
de ser els fills
del Ferran
a que jo sigui el pare
dels que eren coneguts
doncs jo t'explico
jo t'explico
jo era la Maria
de Cal Arcadi
i de Cal Valentí
el Valentí de les Cols
era el Besavi
bé
jo era la neta
de l'Arcadi
després vaig ser
la filla
de la Francisqueta
després
el Josep Maria
va ser el marit
de la Maria
això sí
el pobre Josep Maria
el marit
de la Maria
de la Maria Quintana
i després vaig passar
a ser la mare
de la Marta
i de la Mireia
això és normal
i més en una societat
relativament petita
com és la de Sant Just
i tant
Maria
hi ha moltes més coses
per parlar amb tu
però allò que dèiem
el temps
cosa que a mi
m'empipa molt
i més dir-ho
per les zones
Maria
moltes gràcies
per compartir
la teva vida
amb els suyents
a vosaltres
gràcies per donar-me
aquesta finessa
però pensa que la teva vida
reflecteix
una pàgina viscuda
en la història de Sant Just
i molt avient
avui
haver-te tingut
amb nosaltres
data que celebra
el Dia Internacional
de la Dona
Maria
Maria de debò
esperem que tornis
quan ho desitgis
moltes gràcies
per explicar-nos
moltes més coses
que de ben segur
seran d'interès
per tots
i pels suyents
gràcies
el meu país
és tan petit
que
quan el sol
se'n va a dormir
mai no està
prou segur
d'haver-lo
vist
Josep
que ens explicaràs avui
després de les històries
de la Maria
avui
seguirem
amb el programa
especial
dedicat
al Dia de la Dona
i també us parlaré
d'una dona
d'una barcelonina
molt especial
penso que bastant
desconeguda
i penso que això també
dona una mica d'interès
al que jo explicaré
es tracta de Juliana Morell
la primera doctora
en lleis de la història
va ser una dona
superdotada
amb una intel·ligència
excepcional
en aquella època
deien que la seva intel·ligència
era un miracle
del seu sexe
el que s'explicava
d'aquell
doncs és un gran elogi
ara en aquells moments
suposo que els hi daria
una sabata al cap
però en aquells moments
doncs era un gran elogi
perquè les dones
no comptaven per res
estem parlant
d'una dona
que va néixer a Barcelona
l'any 1594
o sigui que no estem parlant
d'abans d'ahir
aquesta és la meva aportació
al programa
va néixer al Raval
el dia 16 de febrer
de 1594
concretament
al carrer
al carrer de la Cendra
la corrupció
del que un nom
Cendra
s'ha acabat amb
a Bau en Bec
i el propietari
d'unes casetes d'allà
no és que allà
es cremessin coses
i va viure
només 8 anys
fins al 1602
el seu pare
era un acomodant
marxant de teles
altres diuen
que banquer
però sí que de família
de banquers
Joan Antoni Morell
i venia d'una família
de jueus conversos
ja vam explicar
l'altre dia
que quan hi va haver
tot el programa aquell
que ja havien passat
alguns centenars d'anys
i aquest senyor
ja no es deia
doncs Simón
era Joan Antoni Morell
uns conoms
ja ben catalanitzats
i ben aviat
es va donar
de la singular capacitat
intel·lectual
d'aquesta nena
i va potenciar
de manera dràstica
la seva educació
des dels 4 anys
que les monges
la van tornar a casa
dient
amb aquesta nena
ja no sabem res més
que explicar-li de nou
que ja s'ho ha après tot
i des dels 4 anys
estudiava 8 hores diàries
tots els dies de la setmana
en aquell dia
no hi havia
extraescolars
al cap era
la seva jornada laboral
8 hores
diàries per 5 dies
40 hores
sí, sí, sí
amb 3 mestres
que eren professors
d'universitat
als 7 anys
parlava i escrivia
català
grec, llatí i hebreu
als 12
a més a més
castellà i francès
i als 17
ja parlava 14 idiomes
i des dels 14 anys
que tenia el grau
de doctor en lleis
havent estudiat
entre altres matèries
filosofia, teologia
música, ciències
dret naturalment
deien que tocava
l'arpa i l'orga
o sigui que realment
doncs era una cosa
doncs fora de mida
la vida
va tenir una vida
bastant complicada
de la mare
només sabem que
estàia Joana
va morir quan la nena
que era filla
il·legítima
els pares no estaven casats
tenia 8 anys
i poca relació
devien tenir mare i filla
ja que el pare
carregat de deutes
i possiblement
ficat en algun assumpte
tèrbol
que deien
fins i tot
una complicitat
amb un assassinat
doncs va haver d'emigrar
per dir-ho d'alguna mena
suau
a Lió
l'any 1600
la va deixar càrrec
d'un capellà
que nom es deia
carreres
bona gent
i de les monges
del convent
del convent
de Munció
per tant
la mare
doncs poca
poca cosa
doncs va
va tenir
en la seva
en la seva
educació
aquesta capacitat
no passava
desapercebuda
la noia
l'any 1602
mor la mare
el pare la reclama
amb la intenció
d'anar-se a Alemanya
perquè aprengui
alemany
i establir-se allà
però ell se n'ha d'anar
un temps a Brussel·les
torna a deixar
la nena a París
doncs a càrrec
d'un professor
i la nena segueix estudiant
que era el que
a ella li agradava
finalment
es reuneixen
pare i filla
s'estableixen a Lió
i el 16 de febrer
que ella té 12 anys
el 1606
el seu pare
convoca un acte públic
per donar a conèixer
les seves dots
científiques i humanístiques
de la nena
amb 12 anys
quantitat d'idiomes
quantitat de coneixement
mai no sabrem
quina part
hi havia d'orgull
de pare
que volia ajudar
la seva filla
i quina ha de viure
d'aquesta fama
sigui econòmicament
pel prestigi que donava
o per netejar
la seva imatge
sobretot el principat
que havia hagut de fugir
i sembla que allà encara
hi tenia molts interessos
l'humanisme creia
en la igualtat
intel·lectual
entre homes i dones
però això no volia dir
que elles deixessin
estar submeses
a l'autoritat masculina
en cap moment
tampoc sabrem mai
quina part
de religiositat
o quina part
d'alliberament
de la dependència paterna
i posteriorment
d'un possible marit
la va empènyer
a entrar en un convent
on podria dedicar-se
els seus estudis
potser no era
la millor solució
però com a mínim
era l'element dolenta
allà es podia dedicar
a escriure
estudiar
però no es va dedicar
ni a l'ensenyament
ni a crear
doncs un grup
d'alumnes
ves a saber
ni a donar conferències
si hagués tingut
la llibertat d'un home
potser que has estudiat
botànica
o matemàtiques
i jo què sé
tampoc ho sabrem mai
el 1608
a Vinyó
va dissertar
davant del vicelegat
del papa
Pau V
i altres doctors
i se li va concedir
aquest títol
de doctor
en ciències i lletres
les diferències
amb son pare
van ser insostenibles
va rebutjar
un matrimoni
i concertat
i va ingressar
al convent
de les Domèniques
de Santa Pràxedes
l'any 1610
va fer els vots
i el 1613
i ara la priora
del convent
o sigui que
Déu-n'hi-do
com corria
l'any
s'empipa amb el seu pare
s'empipa amb la societat
ingressa al convent
que va exercir
i va ser priora
dues vegades més
i allà
va engrandir el cor
va fer millores
va fer tot una seta de coses
i va seguir
doncs treballant
amb el que ella li agregava
no va ser fàcil
ingressar tampoc
al monestir
perquè son pare
la va desagratar
i allà
doncs
s'havia de
de donar
un adot
també per entrar
perquè diu
que les monges
demanen per Déu
i no donen ni per Cristo
està bé això
demanen per Déu
i no donen ni per Cristo
però hi havia tot
personatges influents
que van posar diners
perquè la noia
pogués ingressar
per tant
el seu pare
també li va fer
un xantatge emocional
dient que es moria de pena
si es quedava sense
la seva filleta
però totes dues hores
ella se n'hi va anar
i tal
el pare va tornar a Lió
va morir a Milano
el 1624
però sembla que havien fet
de les paus
pare i filla
la noia va deixar
una abundant obra
tant de traduccions
com pròpia
en diferents idiomes
majoritàriament
temàtica
religiosa
i en francès
i llatí
sobretot
va fer també poesia
en llatí
que es veu que
s'ha perdut
esmento alguna cosa
tractat de la vida espiritual
per Sant Vicenç Ferrer
amb consideracions i notes
a cada capítol
va fer la deducció
de la rècola de Sant Agustí
va escriure una història
del monestir
que inclouia
la biografia
d'algunes monges
i la que va ser considerada
la seva tesi doctoral
oració recitada
davant de Pau Cinquè
López de Vega
li va dedicar un poema
a una obra més llarga
que es diu
El laurel d'Apolo
i el peranim
de la Universitat de Barcelona
és l'única dona esmentada
entre tots els noms
d'homes
que fan una orla
al voltant
del sostre
va morir a Vinyó
el 26 de juny
de 1553
els 59 anys
hem de pensar
explico per acabar
que Juliana Morell
va ser coetènia
de Richelieu
i del comte duc d'Olivares
de Lope i Calderón
de Góngora i Quevedo
de Xèspir i Molier
de Kepler i Bacon
de Velázquez i Murillo
de Rubens i Rembrandt
de Cervantes i d'Escar
i de Galileu
no és estrany
que fos considerada
com el miracle
del seu sexe
crec que ha valgut la pena
dedicar-li aquest espai
moltes gràcies Josep
i mira
contribuïm
amb el nom d'una dona
al Dia Internacional
de la Dona
exacte
aquesta era la intenció
el nom d'una dona
que a més no és coneguda
perquè tots els que tu
has nombrat
són coneguts
i tots són noms
Morell de nom
quin es diu?
Juliana
Juliana Morell
li van posar el nom
del dia que va néixer
no del mes
Juliana
no no
el dia Santa Juliana
ah
el dia Santa Juliana
val val val
el dia 16 de febrer
Maria
et trobem el títol
de presidenta
del centre d'estudis
quan no sàpigues
aquestes coses
no home no
que no és injust això
jo la vaig descobrir
en una passejada
per Barcelona
amb una cosa
que feien totalitzada
i després vam anar
al Paraní
i ens va aparèixer
diguéssim
una actriu
que feia d'ella
i vaig aprendre moltes coses
i jo m'ho vaig apuntar
i avui
ho explico
molt bé
molt bé
moltes gràcies
Joan
en directe
continuem parlant
de dones
dones poc conegudes
però que realment
són il·lustratives
d'una època
a margellesa
estem a París
el 1791
la revolució francesa
està a punt
d'acabar
la monarquia
porbònica
això què volia dir
canvi
liberalisme
drets de les dones
es publica
la declaració
dels drets
de l'home
i del ciutadà
que semblava obviar
a la meitat
del gènere humà
una dona
Olimp de Guix
decidida a remediar-ho
va publicar
la seva oró
més coneguda
la declaració
del dret
de les dones
i de la ciutadana
un manifest
que segons
la bíblia revolucionària
redactada
per Miravó i Ciaix
exigia
un sistema jurídic
basat en absoluta igualtat
entre homes i dones
però qui era
Olimp de Guix
nascut a Montauvang
de nom real
Mari Guix
i d'orígens humils
el seu pare
era carnisser
de la localitat
occitana
la romologia
popular
la van convertir
en filla
legítima
d'una aristòcrata
de la comarca
Jean-Jacques
franc
d'aquell
molt més llarg
que la va introduir
va acceptar
en principi
com a filla seva
com a filla
i la va introduir
en cercles
intel·lectuals
del París
per revolucionari
casada
amb un budeguer
de la regió
abans de tot això
bastant més gran
que ella
va aprofitar
la seva mort
prematura
i amb un fill
de pocs mesos
va marxar a París
a complir
els seus desitjos
de canvi
poc es sap
de la seva vida
a Montauvang
però per descomptat
el seu matrimoni
no va ser pas
per amor
ella mateixa
ho va qualificar
com la tomba
de l'amor
a la comarca
la tomba francesa
pretenia convertir-se
en una dona
autosuficient
i per això
necessitava formació
es va canviar el nom
i amb l'ajuda
del seu possible
pare aristòcrata
es va introduir
als segons il·lustrats
de París
va començar a escriure
una sèrie d'obres
de gran contingut social
amb vincles
amb amazoneria
i membre del club
dels amics dels negres
es va implicar
de ple
en la política
anti-esclavista
amb una sèrie
de llibres
que va escriure
algunes d'elles
convertides
després
en obres de teatre
i que van provocar
el rebuig
de bona part
de la societat
enriquida
amb el comerç
d'esclaus
el mesclat
de la revolució
va poder entrar
en foros
on va explicar
les seves idees
polítiques
i socials
mesures econòmiques
desigualtats
socials
feminisme
formava part
del grup
dels girondins
dominants
durant la primera
fase de la revolució
com a part
de les seves
contemporànies
compromeses
no entenia
per què
la revolució
no tenia en compte
la reivindicació
que afloraven
els segons
il·lustrats
de discussió
femenina
aquestes dones
només es podien reunir
als segons
reclamant
no obstant
el dret
a l'educació
per tothom
i el reconeixement
de les dones
en tots els rols
de la societat
a la seva obra
capdò
s'erigien portaveu
de totes
d'aquelles
mares
filles
germanes
germanes
dones
representants

no per a les parelles
de fet


guillotinada

lluitant
no per a les gràcies
perquè estigui
aconseguit
però tenim la sort
tenim la sort
que les dones
lluiten
sí
però que vosaltres
encara esteu
uf
estem molt lluny
encara
Úrsula
von der Leyen
presidenta
de la comissió
europea
des de fa
tres mesos
filla
i mare
de família
nombrosa
dona
de fortes
conviccions
religioses
cristiana
practicant
de la religió
evangèlica
luterana
proclama
que resa
diàriament
amb els seus
set fills
però declara
solenament
que Grècia
és l'escut
de la Unió
Europea
i avala
la mà de ferro
de la policia
grega
amb maltracte
físic
i utilització
de gasos
contra els
emigrants
i refugiats
emigrants
i refugiats
que s'han jugat
la vida
pel mediterrani
fugint de la guerra
i la misèria
la realitat
supera
la fi
però avui
no voldria
que ens quedéssim
amb un regust
amarg
recordant
aquesta dona
en el Dia Internacional
de la Dona
us vull explicar
que fa just
una setmana
el diumenge
1 de març
va morir
Ernesto Cardenal
a Managua
als 95 anys
d'edat
a més de literat
el també sacerdot
va ser
una de les figures
claus
de la teologia
de l'alliberament
precisament
per aquest tema
va tenir un sonat
de s'encontre
amb el papa
Joan Pau II
de genolls
sobre la pista
d'aterratge
de l'aeroport
de Managua
el sacerdot
no va obtenir
el 4 de març
de 1983
la benedicció
que demanava
el papa
Joan Pau II
i sí
en canvi
es va endur
una severa reprimenda
que va donar
la volta al món
Cardenal
que va estar
vinculat
a les lluites
poesistes
d'Amèrica Llatina
i al moviment
sandinista
Nicaragua
va ser
ministra de cultura
entre el 1979
i 1987
i a més
havia col·laborat
amb el front
sandinista
de lliberament
nacional
en l'enderrocament
del dictador
Anastasio Somoza
en el 1984
ell
i altres cures
escrits
a la teoria
de l'alliberament
van ser suspesos
de l'exercici
del sacerdoci
pel llavors
papa
Joan Pau II
recordo la imatge
agenollat
en les mans
en senyal
d'oració
veient com li assenyalava
el dit del pontífex
el camí
de la suspensió
del seu sacerdoci
tens després
Cardenal
va decidir
abandonar el moviment
sandinista
com a protesta
per la direcció
i el rum
que el partit
estava portant
sota la direcció
de Daniel Ortega
a qui li va arribar
acusada
de dictador
en els anys 70
avui
la teoria
de l'alliberament
està desnonada
i Cardenal
influent ideòleg
d'aquest moviment
i que va complir
les penes canòniques
imposades
per Joan Pau II
va ser absol
i rehabilitat
el febrer del 2019
pel papa francès
l'actual
tornant de nou
al sí
de l'església
i va passar
que està ja malalt
Francisco
va decidir
fa un any
aixecar la suspensió
i rehabilitar-lo
en les seves funcions
de sa soldat
Cardenal
va tornar
a prendre els hàbits
de manera simbòlica
per venir
des del llit
de l'hospital
en el qual es trobava
el bisbe auxiliar
de Managua
mossèn Silvio José Valle
que havia demanat
al poeta
la seva benedicció
Ernesto Cardenal
nominat
fins en quatre ocasions
al Premi Nobel de Literatura
va tenir temps
d'escriure
els seus últims poemes
abans d'abandonar aquest món
en el que deixa
una estensa obra traduïda
a més de 20 biomes
d'entre les quals
destaca
Cana un país
Canells
homenatge als indis
o la revolució perduda
avui
amb aquest petit apartat
la realitat
no és cap ficció
i l'hem reconvertit
en record
per finalitzar
recordar
que no ens oblidem
de recordar
la mancança
d'un museu
per Sant Just
benvolguts
oients
ens retrobem
al proper programa
Bona Diada Mundial
de la Dona
Red roses too



Bona Diada Mundial
Bona Diada Mundial
Bona Diada Mundial
Bona Diada Mundial
Bona Educational
L'àdio d'Esbert
Sintonitzes l'àdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
Music Club Selecció