Bona nit
Bona nit
Bona nit
Aquell concepte general que comprèn el coneixement d'alguna cosa o habilitat, però que s'adquereix en haver-ho realitzat, viscut, sentit o patit una o més vegades.
També es pot definir l'experiència com aquell conjunt de coneixements que s'adquereixen a la vida o en un període determinat d'aquesta.
L'experiència està molt lligada amb l'experiment.
Doncs formant l'acrònim dels dos conceptes, coneixement i experiència, es crea la paraula Conex.
Resulta que fa quasi bé 40 anys es va fundar a Barcelona una associació que pren aquest acrònim com nom propi.
Per parlar de coneixements, experiències i temes relacionats amb aquests dos conceptes, avui ens acompanyen en el programa número 36 del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats, el president i el responsable de l'espai de lletres de l'associació Conex.
Jordi, Sánchez i Mula, Josep, Lluís, Benet i Vidal. Benvinguts. Com esteu?
Molt bé. Moltes gràcies.
Gràcies per l'espai aquest que ens deixeu.
Al contrari, un plaer nostre el que pugueu compartir el nostre programa.
Escolta, Ràs i Corbà, què és l'entitat, Còdics?
L'entitat és una entitat de voluntariat.
Penso que poder ser, és una de les més importants que tenim avui a Barcelona o al país, que està gestionada únicament per voluntaris.
i la seva funció és que persones que han tingut unes experiències, que han tingut uns coneixements durant la vida,
les volen transmetre amb altres persones que els volen escoltar.
i així establim unes relacions entre unes persones que ja tenim el camí recorregut
i que llavors volem expressar aquests coneixements amb altres persones.
Així establim uns graus de professors voluntaris que fan gestions administratives, manteniment,
i un grup que són els usuaris que aquestes persones venen a escoltar el que els altres els volen dir.
És una entitat que precisament l'any que ve farem 40 anys
i hem passat uns moments, com ja en un període de 40 anys,
tots sabem que passem uns períodes més dolços, uns altres una mica més agres,
però diríem que en aquests moments, passades unes dificultats com vam tenir amb les pandèmies,
hem tornat a rebrotar.
Estem en una societat que cada vegada és més individual,
és menys participativa.
La gent ho veiem amb els mòbils,
quan vas amb el transport públic tots els caps estan ajupits
i tothom està mirant el seu mòbil
i es van creant uns mons molt centrats.
I ens falta aquesta comunicació, aquesta llibertat.
el poder parlar amb persones que tenen la mateixa dificultat.
Nosaltres socialment, a Conex, que sempre diem que som persones de més de 55 anys,
tots tenim un patró, tots tenim unes mateixes dificultats familiars,
unes dificultats econòmiques o unes vivences.
I llavors és molt fàcil poder compartir-los amb persones que estan dins del teu entorn.
L'excusa o el motiu que són les classes,
jo diria que és secundari.
O sigui, realment el que volem nosaltres, o el que pretem, és la sociabilització.
O sigui, mitjançant aquests cursos i mitjançant aquestes trobades que fem entre nosaltres,
el que realment es va teixint, es va teixint un tegit sociable.
O sigui, la gent ens ajudem, la gent ens trobem en un lloc.
Jo sempre argumento que quan una persona tota la seva vida està treballant
i els que tenim una certa edat, doncs fins a casa hi podríem arribar a 50 anys de vida laboral.
I llavors tu tota la vida has estat dins d'unes rutines, d'uns estàndards,
jo diria que és com aquell que pica en un martell, no?
I els últims 50 anys tu has picat en aquell martell.
I llavors un dia, un dia et vénen i et diuen,
bueno, deixi ja el martell i ara sigui feliç.
Sigui feliç, el temps que li queda, disfruti.
I tu encara la mà, la mà va picant, encara aquella mà va picant el martell
i llavors dius, oi, però si jo l'únic que sé fer és picar.
Llavors, és un moment una mica complex.
Perquè llavors has de buscar l'alternativa amb aquella rutina que tenies.
I costa molt de trobar.
O sigui, a les nostres edats, trobar, fer amistats, és difícil.
No anem pel carrer i d'escolta, fes-te'mig neu, és difícil.
Llavors penso que el gran fer, la gran fidelitat que té Conex és això,
és agrupar amb gent que té un espirit, un espirit de continuïtat, un espirit de...
A veure, nosaltres, per exemple, dins de Conex, hi ha una persona que a lo millor era un enginyer,
però que tenia una debilitat, doncs, en col·leccionar ocells.
Aquesta persona centra tot l'esforç en aquella cosa que li agradava i la transmet a altres persones.
Llavors hi ha gent, que hi ha molta gent de tot arreu, que diu, ostres, doncs a mi m'interessa això.
Llavors nosaltres creem un curs, un curs que és un senyor que parla específicament d'ocells.
i hi ha unes persones que s'apunten a aquell curs i anem diversificant.
Hi ha altres persones que, ara, el tema del vi és molt recurrent, està molt de mòdemes,
doncs hi ha una persona que diu, i potser aquella persona no ve d'aquesta matèria,
però diu, bueno, doncs jo faig un curs de vins.
Llavors hi ha unes persones que s'interessen per aquell tema i assisteixen a aquest curs.
i hi ha unes altres persones que tenen una tendència, doncs, a fer un esport no tan actiu,
però fem caminades.
Doncs nosaltres anem reconduint, dins de l'organització, anem reconduint aquestes necessitats
i les anem transmetent a les persones que les vulguin compartir.
Fantàstic.
Ben trobats, soients, qui us parla, qui us ha parlat, i que continuarà parlant és el Jordi Sànchez,
president de Conex des de l'abril de l'any passat, no?
Sí.
I encara...
Jo soc dels madurs, encara, dels que estem verds dins d'allò, però...
Però sí que...
Encara no fa un any que tens que ets el president, ara farà un any, que hem de presentar a la Junta.
I parlant de noms, a veure, Agustí Gómez Passoles, què et diu?
A mi em diu que és un senyor que es va... va tenir una visió sobre aquest tema i unes inquietuds
perquè ell valorava que... això que parlàvem, que quan un es jubila, què li queda?
Què hem de fer?
Vull dir, pensar que estem aparcats en un lloc fins que ens morim?
I ell es revelava davant d'aquesta situació.
Va dir, no, jo estic en una plenitud, jo tinc uns coneixements...
I llavors es va ajuntar amb una sèrie, amb un grup, i van dir, fem alguna cosa, fem coses, activem.
I llavors es va generar el tema de coneixements.
Jo, si em permets, ja que has tret el tema de l'Agustí, jo el vaig conèixer personalment perquè en l'any...
Va morir, va morir fa sis anys, cinc anys, el 2017.
Sí, efectivament. Jo personalment treballava en l'any 92, quan les Olimpiades, 93, 92, 91, 92...
I nosaltres, des de la Generalitat, vam fer... vam crear el primer congrés nacional de la gent gran.
El primer congrés que es feia a Catalunya, justament per parlar de tots els temes de la gent gran,
que hi ha un programa que es deia Vida als anys, etcètera.
I llavors, en fer el comitè organitzador del congrés, vam convidar totes les entitats de persones grans,
que hi ha a Catalunya, el FATEC, la Federació d'Entitats de la Tercera Edat, etcètera.
I llavors va venir el senyor Comés Passola i va dir, bueno, nosaltres tenim una entitat que és d'això.
A mi em va agradar molt, no vull allargar-me massa,
em va agradar molt aquest senyor perquè així com les altres entitats fan coses per la gent gran,
a Conex és la gent gran que fa coses.
Vull dir, una persona que sap o té una mica d'idea o es dedica o que li agrada o el seu hobby
és, com deia el Jordi, els ocells o la vinya o l'escriptura, com és en el meu cas,
oferim, ens oferim voluntàriament a compartir aquests coneixements,
el que nosaltres sabem, amb altres persones.
I això ho fem, això que és romàntic, ho fem en forma de cursos.
Jo tinc anotat aquí que la definició que l'Agustí Comés Passola, el fundador del 84,
deia, Conex, diu, volem fer possible que quan les persones assoleixin la jubilació,
no perdent la il·lusió de continuar vivint intensament,
fent servir les seves dots de creativitat, d'aprenentatge i de realització.
D'alguna manera diria que és l'ideari, la filosofia, del que avui és la vostra associació.
Vinc trobats, oients, una associació al voltant de mil...
Estem associats.
De mil associats.
I participants.
I participants, o sigui, que ja ha començat la sèrie, eh?
Sí, sí.
I escolta, teniu més associats que nosaltres, oients, eh?
No més o més, més o més.
Bueno.
Aviam, continuem la presentació, reprenent la història que explicava el Jordi.
Conex, una entitat de voluntaris.
Què fa un voluntari a Conex?
Un voluntari a Conex hauria de fer el que ell estigui més satisfet i estigui més a gust de fer.
Nosaltres ho tenim estructurat, evidentment hi ha una junta, tenim una junta de direcció
que l'anem renovant cada quatre anys, si no hi ha cap novetat, l'anem renovant cada quatre anys
i en dos períodes llavors renovem també.
O sigui, nosaltres hem de pensar també que la gent no ens podem aferrar a un càrrec
perquè comencem a tenir una edat que a 65 anys, que seria una mica l'ideal, 65 anys tenim un esperit, tenim una força,
però quan el temps va passant, quan has fet dos mandats, doncs ja has passat vuit anys.
Llavors, poder l'esperit i la força no és la mateixa i es necessita laminar per sota.
Això és un dels objectius que nosaltres fem, que les juntes s'han de renovar cada dos períodes.
Jo també ho dic als veïns, em tenen clavada ja com a president.
S'ha de laminar.
Llavors, nosaltres ho tenim estructurat d'una forma, diríem que hi ha una junta directiva,
que és la que fixa una mica els propòsits, les intencions.
Després tenim un conjunt de voluntaris que deu oscilar entre 120 i pico,
que hi ha dos grups.
Uns que són els professors, els voluntaris professors,
que són els que imparteixen les classes de les matèries que siguin.
Llavors tenim uns altres voluntaris que són els que fan les tasques administratives,
recepció, manteniment.
tenim aquests voluntaris que fan, diguéssim, el que és la gestió,
tota la gestió administrativa i inclusió de manteniment,
perquè és una de les coses que el manteniment, el petit manteniment,
doncs intentem resoldre-ho nosaltres.
I després tenim un apartat que és molt important,
però que jo el posaria una mica a part,
que és una secció que en diem el cangur amic.
El cangur amic són unes persones que han de tenir una sensibilitat especial,
perquè són uns visitadors de gent gran
que per alguna circumstància estan sols.
I aquestes persones grans que estan soles estan molt desemparades.
Llavors, dins del que és el cangur amic,
s'estableixen uns visitadors que van a visitar,
acompanyar aquella persona un cop a la setmana,
van veient la seva evolució,
per poder avisar si hi ha alguna incidència,
aquelles persones estan realment soles.
Les visitem a residències o a domicilis,
i és un servei que es dona gratuïtament.
És un voluntariat, ja dic, és vocacional,
és una cosa que s'ha de ser una persona molt especial
per fer aquesta tasca.
Després, dins de tots els departets,
tenim Edicònex,
que això ho explicarà més bé el Josep Lluís,
Edicònex que es dedica...
M'avanço jo una mica,
Una miqueta d'espoiler,
molt poquet,
que si no li treus a Josep Lluís l'explicació.
Quan nosaltres arribem a aquesta disposició de temps,
podríem dir,
i de no tenir obligacions,
moltes vegades ens agradia...
Jo dic que quan un estava a la vida laboral
i deia,
ara vindrà el mes de vacances,
es feia una agenda i deia,
pintaré l'habitació,
ajustaré les fotografies,
i es feia una llista.
El segon dia ja l'havia fet.
Ja l'havia fet,
ja havia posat quatre fotos,
ja estava avorrit i d'això.
Llavors,
volem que Edicònex sigui alguna cosa més extensa,
i que és que aquestes vivències
i aquest patrimoni que tenim individualment
es pugui escriure,
es pugui transmetre,
i quedi una constància.
Això ja us ho explicarà ell,
perquè ell ho sabrà.
Jo, si em permets,
la pregunta que ha fet el Ferran,
què fa un voluntari a Cònex?
Jo ho resumiria,
jo amb un titular,
una persona a Cònex,
el que la seva generositat li permet.
és un voluntari a Cònex.
a Cònex,
Cònex hem definit que és una entitat de voluntariats,
i per tant,
és el temps que tu tens,
que és un temps preciós,
que el vols destinar generosament
per compartir amb altres persones.
Matitzem,
Josep Lluís,
Coneixement i experiència.
Natural.
Però tu comparteixes el teu temps,
dediques el teu temps
per compartir els teus coneixements i experiències
amb altres persones.
Això, com hem dit sempre,
això ho fem en forma de cursos,
com ha dit això,
però hi ha persones
que potser simplement,
com diu el Jordi molt bé,
diu,
no, jo faré
perquè és important
en una entitat,
per exemple,
a recepció,
rebre les persones,
rebre les trucades telefòniques,
etcètera,
escolti,
que m'han dit
que aquí vostès fan
no sé què,
no sé quant,
sí, sí,
mire-li,
i aquesta persona li explica.
Això és fonamental
per una entitat.
Per tant,
hi ha diverses possibilitats,
vull dir,
anem a suposar,
tu, Ferran,
que tu vols un dia,
jo vull anar a connexió,
jo vinc aquí
i ofereix tal cosa.
I ja està.
Llavors,
conecs,
et fixa,
et posa en nòmina,
el qual vol dir
que no cobraràs ni un duro,
però posa en nòmina
i llavors tu realitzes
la teva activitat.
Això corredura
que ja hi deia meva
que el voluntariat
en el món,
això és impagable.
Impagable.
Però impagable.
I a més,
és un moviment
dels últims 50 anys,
perquè abans
hi havia uns voluntaris,
bé o malament,
però han sigut els,
que eren els missioners.
Res més, eh?
Vull dir que
no hi havia altres voluntaris,
però farà 50-60 anys
al món hi ha hagut
aquest moviment
que és impagable.
No hi hauria un estat,
no hi hauria una organització
que fos capaç
de pagar.
Quan dic pagar,
no només monetàriament,
sinó també d'organitzar
tot aquest moviment
del voluntariat.
Sí, bueno,
jo a França,
a França sí que he conegut
en els anys 50 i aigus,
he conegut moviments,
el voluntariat,
aquí...
A vegades 50
farà 70 anys.
Al nostre país,
a Catalunya,
inclús a la península ibèrica,
doncs a l'Estat,
és a partir de les Olimpiades,
pràcticament,
que es comença a conèixer,
a parlar del voluntariat,
no?
però a França sí que existia
i a Alemanya
no coneixo tant,
però a França sí que existia.
Però tornem-hi,
no farà més de 70 anys,
el voluntariat del món...
Bueno, sempre han hagut
els cooperants,
cooperants internacionals,
que abans els missioners...
que missioners o laics
que anaven,
que a França els donaven
la legió d'honor,
fins i tot.
I tant, i tant, i tant.
Sí.
Déu-n'hi-do, eh?
La quantitat de coses...
Aviam,
jo entenc,
pel que heu explicat,
que tant el coneixement
com l'experiència
també es poden entendre
com les informacions
i veritats
subtingudes
a partir de la realitat
o de l'ensenyament
d'un mestre,
que és el que
d'alguna manera
està fent cònex,
no?
I entenc
que aquest concepte
de definició
és el que sintetitza
millor l'assistència
i objectius
de cònex.
És correcte, això?
Correcte.
La meva apreciació.
Vull fer
una repetició
de la idea
que ens ha deixat
abans el Josep Lluís,
que deia
que hem de tenir en compte
que cònex
no és
un centre
d'acollida,
no és
un centre
de formació
de la gent gran.
Allò que s'ha explicat.
Sí.
Que crec que
paga la pena
remarcar-ho,
que cònex
és una entitat,
tornem una altra vegada
de la definició.
Sí, sí,
un centre
on la gent gran
fa coses.
No es fan coses
per la gent gran,
sinó que la gent gran
fa coses.
Això és molt important
i per mi
aquesta és la diferència
amb moltes altres associacions
que,
tornem una altra vegada
amb el voluntariat,
que són fantàstiques
i fantàstiques
i meravelloses.
que compleixen
una altra funció
o tenen
un ideari
diferent
o complementari
al que es posa.
Exacte, sí, sí.
Uf,
interessant això,
eh?
Molt interessant.
Molt interessant.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Clar.
Beginà!
Fins demà!
com el delegat o el representant, el responsable d'activitats.
Presenta't, presenta't davant del programa.
Sí, jo soc el Jordi Mestre i realment la meva funció dins de Conex
és en un apartat que es diu Activitats,
on d'alguna manera tenim com dues branques.
Una, que és molt important, és la connexió entre Conex,
o diguem-ne el que és la Junta de Conex, o el cap de Conex,
i els professors.
O sigui, l'un d'altres, el que busquem realment
és mostrar sempre el nostre agraïment
a tots aquests voluntaris professors
que d'alguna manera dediquen un temps molt valuós
per tota la gent de Conex.
En principi, diguem-ne que aquest és un apartat.
I després, evidentment, per la pregunta que m'havies fet,
Conex té una amplitud molt gran
en relació a tots els cursos que desenvolupem.
Quins cursos podem desenvolupar aquí?
Estem present que activitats són molt diverses,
en funció de la gent que podem captar,
de tots aquests professors que tenen capacitat,
que tenen coneixement i que tenen ganes de transmetre.
Llavors, et trobes que aquí trobes gent molt diversa.
pots trobar-te des de la persona que, en principi,
pot fer pintura sobre sorra, per exemple,
i aquesta activitat el que fa Conex és promocionar-la
en funció de l'acceptació que té.
Evidentment, nosaltres tirem el curs endavant
i podem trobar, per exemple, gent que la seva passió
ha sigut, per exemple, el tema d'ordinadors.
I independentment que aquesta gent, potser, no ve d'aquesta professió inicial,
però sí que té uns grans coneixements.
Llavors, ha tingut la inquietud de transmetre
aquests coneixements a gent com nosaltres,
o sigui, gent d'una certa edat que té uns coneixements limitats
i llavors, bueno, aquesta gent s'apunta amb aquests cursos
per ampliar els seus coneixements
o entrar dintre, diguem-ne, del sector
de no sentir-se apartat una mica socialment
pel tema del que representa avui totes les tecnologies.
Llavors, a partir d'aquí, què tenim?
Tenim història de l'art,
tenim el tema, per exemple, un curs del vi,
tenim el tema de francès, tenim el tema dels cursos d'anglès,
vull dir, els cursos són molt variats, no?
I realment sí que te n'adones compte
que després hi ha quantitat de cursos
que tenen una gran acceptació.
Llavors, la nostra pretensió, tal com deia el Jordi abans,
és buscar fórmules d'estar cada vegada més actualitzats,
vull dir, intentar veure que hi ha coses
que segurament l'acceptació social dels cursos,
potser no tenen molta inquietud o la gent no té moltes inquietuds,
llavors hem d'intentar buscar maneres de promocionar sempre cursos
que la gent tinguin interès.
Llavors, vol dir que avui en dia,
per exemple, la gent de la nostra edat,
hi ha, tenen present que, clar, la gent pot ser des dels 55 fins als 80 i escaig d'anys,
vull dir, el coneix és molt variat.
I sí que trobes que potser hi ha gent que, per exemple, el tema de les tecnologies,
doncs no ho han dominat,
o sigui, són persones que s'han sentit una mica marginades o una mica escloses,
llavors, però tenen inquietuds d'intentar aprendre.
Llavors, vull dir, intentem sempre buscar camins
per intentar buscar gent que pugui donar, doncs, aquests cursos
perquè hi hagi molta gent que pugui aprendre
i tirar endavant totes aquestes coses
i, d'alguna manera, utilitzar tots els mèrits aquests tecnològics
en aquests apartats, no?
Després hi ha gent, doncs, que té la inquietud del que parlem.
La història de l'art és una cosa, per exemple, que funciona molt bé.
Després hi ha activitats físiques,
com pot ser, doncs, el tema de les caminades.
Ara arribarem.
Ho dic, ho dic, que realment és...
Hi ha gent de l'ans...
Hi ha un curs que funciona molt bé, és el de música, per exemple.
El de música també funciona bé.
La música és que, com deia abans el Jordi,
quan et jubili, a veure si puc fer això o altre,
doncs és un curs en el qual tenim una senyora que és fabulosa,
una senyora gran, també fabulosa,
que ens ensenya el llenguatge musical
amb una acceptació fantàstica.
I gent que no havia tingut oportunitat
de saber el que és el don i el que és un bemoll,
llavors ara ho fan,
i no només això, sinó que són capaços de cantar una partitura.
Lo cual es tot un èxit.
És a dir, cursos, tallers, serrades i t'interromput,
bueno, aquestes són les tres modalitats, no?
Sí, sí, sí.
No és el mateix un curs que un taller,
no és el mateix un taller que un xerrades.
No, no, evidentment, ja n'hi ha les seves...
I ara havíem quedat, o te ho havies anomenat,
les caminades.
Com funcionen les caminades?
Bé, en realitat, te'n presenta que també és un...
Bé, com tot, hi ha gent que té iniciativa,
i és un curs que es va presentar ja fa temps,
i la veritat és que quan es va promocionar,
la dubte era saber quina acceptació tenia.
realment té un seguiment molt important.
Llavors, hi ha una persona,
que evidentment, vull dir,
és una persona que té moltes inquietuds amb aquest tema,
i és una persona que té preparades,
em sembla que són...
Actualment, em sembla, no sé si té 40 sortides preparades.
Quan parlem de sortides preparades,
estem parlant de sortides al voltant del que és Barcelona,
o la zona de la...
Ara hi ha metropolitana.
Ara hi ha metropolitana de Barcelona.
Llavors, per exemple, avui concretament,
avui és divendres,
però bueno, ahir, si no m'equivoco,
doncs no sé si van estar per Conxerola,
vull dir...
Aquí al costat.
Sí, llavors, bueno, potser van a Sant Boi,
potser poden anar a fer caminades a través de...
Per exemple, hi ha una caminada que és molt típica,
que em sembla que és la que van fins a Sitges,
a Sitges després caminen fins a Vilanova...
Vull dir que realment és una activitat que té molt...
Sempre es busquen activitats, en aquest cas puntuals,
amb les dificultats són molt poques, eh?
Es tracta de fer un recorregut,
vull dir, per posar un terme mig
d'uns 10 quilòmetres aproximadament,
però amb la dificultat d'esforç no és molt gran, eh?
Vull dir, això vol dir que agafa gent
de totes les edats pràcticament
i tot això, evidentment, el que es fa sempre
és partir d'un punt determinat de Barcelona,
a través de transports públics,
i t'has de desplaçar, no sé, fins a Badalona,
perquè després resulta que vols anar fins a Montgat, no?
Però té molta acceptació.
Això, aquestes tenen molta acceptació.
Perquè aquesta és una caminada, però jo llegeixo la vostra web,
que feu visites guiades d'interès cultural,
que també camines.
Exactament, però això és un altre apartat.
Sí, no, no, sí, efectivament, sí, senyor.
Vaig obrint, com ho diuen, allò, amb balons.
Sí, sí, aquí, exactament.
Aquí també, evidentment, també hi ha l'altre curs d'una persona
que, independentment de la classe que dona físicament,
o sigui, a el que és a Conex,
o sigui, després també, tant en tant,
hi ha un programa i llavors fa sortides culturals,
que també són de les activitats que també tenen moltíssima acceptació.
I també, independentment de, o sigui,
el que és el tema físic, en aquest cas puntual,
també hi ha una altra activitat, que és la marxa nòrdica,
que aquesta és una cosa que es va incorporar,
em sembla que, si no m'equivoco, aquest any,
em sembla que es va incorporar aquest any,
i també és d'aquelles activitats que, en principi,
quan nosaltres vam plantejar,
no sabíem molt bé l'acceptació que tindria,
però, evidentment, també són d'aquelles coses
que, evidentment, també té molta sortida, vull dir.
Normalment, la gent que fa caminades
pot estar inquieta o pot tenir ganes d'aprendre
com va això de la marxa nòrdica.
Sí, sí, evidentment.
El que no fa caminades, dubto que estigui
d'entrada a la marxa nòrdica.
Sí, sí, exactament.
Però jo crec que és curiós,
però a mi em fa la impressió,
que la gent que fa les caminades
no realment,
o sigui, que està molt bé
aquesta puntualització,
però a mi em fa la impressió
que la gent que fa les caminades
va a les caminades.
La marxa nòrdica, o sigui,
vull dir que no com empagina les dues activitats.
Perquè un de la caminada
ho deu tenir com això,
com una caminada,
i l'altre ho deu tenir com un exercici.
Exactament, sí, senyor.
Diria?
No, no, no, segur que és així.
Jo crec que una cosa amb l'altra,
vull dir, el fet de dir,
hòstia, però jo faig les caminades
i al mateix temps faig la marxa nòrdica.
No, jo crec que no,
o sigui, no s'entrellacen,
segurament perquè la gent ja fa
una mena d'esport, diguem-ne,
esport, llavors si ha de fer alguna altra cosa
ja ho compagina.
Perquè una de les altres curiositats que hi ha
és que dintre de Conex és curiós
com hi ha gent que a vegades penso,
bueno, però tu quants cursos fas aquí?
Vull dir, hi ha gent que potser
potser fa la marxa nòrdica,
després va a biodansa,
després resulta que fa anglès,
i vull dir que realment hi ha gent
que Conex li aporta,
o sigui, li ocupa un espai de temps
molt important,
i sobretot el que deia el Jordi abans
és la importància que té
el fet de socialitzar-te,
vull dir, el fet de trobar-te.
I és també increïble
com pots arribar a la nostra edat
saber que després d'una classe
o sigui, pots crear un grup de gent
amb la qual, vull dir,
evidentment t'hi trobes molt identificat
i on fomentes unes relacions personals
que et porten una mica més amunt.
Fantàstic, perquè en dones peu,
això és un tema psicològic,
i aquí tenim un psicòleg
que ara entrarem, res,
5 minuts amb ell,
el senyor 4P,
és un lloc de creació,
resulta que el senyor Josep Lluís Benet i Vidal
és psicòleg, és pintor,
és professor, és polifacètic.
Què?
Què diu el psicòleg, això?
Bueno, jo m'afegiria a un altre P,
però com que seria malsonant,
no la poso.
No, no, no.
Val més que no, eh?
Val més que no, eh?
Moltes gràcies, Ferran,
per les 4 P's.
A partir d'ara li dirà la meva dona
haver-hi xegut en compte.
L'altre P de pendó,
que suposo que la cadascú no li diguis.
Aviam, vosaltres als psicòlegs dieu
que el coneixement
és el contingut de la ment
fruit d'un procés d'aprenentatge
i per tant inclou també les creences
i les dades empíriques
i l'experiència vital.
És a dir, molt més complicat.
Bueno, això és des del punt de vista
el vostre o els psicòlegs, no?
Sí, sí.
El coneixement és alguna cosa més
que el saber, que jo deia abans,
molt a la gent.
Sí, sí, però això ja era tercer de facultat,
no anar primer.
La definició que has fet.
Bueno, resulta que aquest senyor
que està parlant
és un valencià
nascut al si d'una família
d'artistes, músics, pintors i escriptors
i que aviat va presentar
aptituds pel dibuix i la pintura.
El senyor José Américo,
que va ser el teu professor,
un sorollista.
Un artista fantàstic.
Mira, deixa-me dir una petita cosa,
em sembla que encara no l'hem tancat,
una exposició que em va agradar.
Que ja està oberta.
Que veus?
Està oberta.
Allà a la plaça de la Mercè,
en la veritat espanyola.
Sí, sí.
Davant de les gràcies.
Exacte.
Que és el primer...
El Palau Martorell.
El Palau Martorell.
Que és el primer...
Molt interessant.
Sí, molt, molt.
L'he trepitjat una mica del seu...
Sí, són quadros petits.
Són quadros petits.
Jo diria, tu que ets sorollista també,
a part de ser valencià,
ets degut al teu professor
que vas tenir referent tens a Sorolla.
Sí.
Jo l'exposició que vaig veure,
l'impressió que vaig treure
era el Sorolla
no sé si és més autèntic,
però potser més primitiu.
Era l'exposició del Sorolla
de punts amb una llibreta.
Sí.
I que els exposava.
Sí.
O sigui, no era el Sorolla
d'haver pintat,
sinó el Sorolla més directe,
per exemple.
Sí.
O el primitiu Sorolla.
Sí.
Total.
La història.
Sorolla, pintor de llum,
que a mi m'agrada molt
i que actualment,
que encara diu el Joan,
que està per veure,
que la recomano.
és una exposició de pintura.
Sí, sí.
La pintura també m'agrada molt
i Sorolla també en particular.
Bueno,
tornem amb aquest senyor valencianet
que pintava.
Valencianet, valencià.
Valencianet ja t'ha passat l'edat.
Del barri de Russafa.
No.
i que de jove i cada jove
aquest senyor del barri de Russafa
va participar
en diferents certamens
de pintura jove
i a més
obtenia premis i mencions
i tot això.
No, no,
és tot un palet...
És polifacètic, eh?
Totalment,
em deixa impressionat, eh?
Jo deia professor
per no dir-te de cop,
perquè a més en sap...
Bueno,
aquest senyor
és el responsable
de l'apartat de lletres
de Cònex
i hi ha un apartat de comunicació
que suposo que té a veure bastant
amb l'escriptura
i amb les lletres.
La comunicació
per difondre missatges
i crear corporació.
Jo recordo que tu m'havies comentat
que dius,
ui,
que tu hi creus molt
en aquest missatge
de comunicació
del que és, no?
Per difondre missatges
i crear corporació.
Que d'alguna manera
tu ho tens
enfocat
amb l'escriptura.
Com funciona
l'escriptura,
Cònex?
Bé,
jo explicaré una mica
el per què
jo estic a Cònex.
Jo quan et vaig jubilar,
com que em sento
i sempre m'he sentit
molt afortunada
de la vida,
perquè la vida,
gràcies a Déu
o gràcies a no sé qui,
m'ha tratat molt bé,
jo considerava
que tenia un deute
en la vida
i quan vaig descobrir Cònex
ja en els anys 90
que he dit abans
amb el senyor Passola,
llavors,
jo el primer que vaig fer
va ser
a veure què puc jo
oferir.
Llavors,
bueno,
jo tenia moltes coses
a oferir,
la veritat,
però clar,
no crec que,
per exemple,
fer un curs
de psicologia clínica
parlant de l'esquizofrènia
i de la paranoia
i dels conflictes
de l'ànima,
no crec que això
interessés a molta gent.
La gent
es situa més
a nivell de neurosis,
no tant a nivell
de psicòsic.
Bé,
llavors,
com que per una altra banda
a mi sempre
m'ha agradat
també escriure,
fa molts anys
que estic escrivint
relats curts
i tal i qual,
i abans de jubilar-me
ja vaig publicar
la meva primera novel·la,
doncs llavors
vaig oferir,
en el que dèiem abans,
la generositat,
què fa una cònex?
Posa una cònex
el que creu
que pot compartir
amb els altres
i als altres
li poden interessar.
Llavors vaig veure
que no hi havia res
a nivell de lletres,
per entendre'ls,
llavors vaig oferir
fer un taller
d'escriptura creativa.
Un taller d'escriptura creativa
és tractat
d'animar,
no d'ensenyar
perquè l'art
no s'ensenya,
sinó que l'art
s'opina,
si de cas,
i llavors
l'escriptura
no deia ser un art.
Llavors
és les persones
que podien tenir
interès a escriure
o tal i igual,
llavors
fem un taller
d'escriptura
amb poques persones,
en aquest cas
nosaltres
jo vull tenir
poques persones
perquè clar,
en el taller
com el seu nom indica
no és un curs
de dona teòrica,
també és dona teòrica,
però sobretot
el que la gent
ha de fer
és escriure,
escriure,
llegim els escrits
que la gent fa,
els critiquem,
els comentem,
el tal qual
cadascú opina
i l'autor,
l'autora
en aquest cas
va prendre notes
del que els altres
li diuen,
del feedback
d'això.
I bé,
llavors
ja fa,
això ho fem
des de l'any 2016,
ja fa molt temps,
ja han passat
moltes generacions
d'escriptors
i escriptores,
i la primera novel·la
que va sortir
del taller
d'escriptores,
una senyora
que per cert
està morta,
va agafar un càncer
de pàncreas
i va morir,
llavors van estar treballant
durant dos anys
la seva novel·la
i em diu,
Josep Lluís,
això jo ho voldria publicar,
creus que ho podrien publicar
i tal.
i llavors diu,
perquè és que he vist
quantitat d'empreses
editorials
que hi ha per internet
però és que
em demanen molts diners
i jo dic,
bueno,
Xaro,
això no te preocupis
que ja sé
de què va el tema
perquè a mi m'ha passat
també,
la primera novel·la
a mi em van estafar,
em van demanar
moltíssims diners
i no m'enrotllaré
amb això,
la qüestió
que vaig dir,
escolta,
això ho podíem editar
nosaltres
i d'aquí va sortir
Edicònex
que no és un editorial
sinó un servei
sense afany
de lucre empresarial
de suport
a l'autodició
de les persones grans.
Quants llibres
heu ajudat a d'editar?
En aquests moments
crec que estem
per uns 40-45.
Déu-n'hi-do.
Sí.
Ben trobats,
oients,
aquesta persona
que escolteu
que ens explica
el seu relat
és el psicòleg clínic
que es va interessar
per la pintura
com a teràpia rehabilitadora
de malalts mentals
a la clínica mental
de Santa Coloma
de Gramenet
aquí a Barcelona.
Tu en aquesta etapa
es vas exercitar
la interpretació
de les pintures
de malalts
d'esquizofreni
com a camí
per penetrar
i entendre
la malaltia mental
i el deliri inconscient.
Sí, senyor.
Fort, això, eh?
Sí.
I també vaig treballar
en la formació
de conceptes abstractes
en psicòtics crònics.
Molt fort, para, para.
És la meva tessi doctoral.
Doncs aquest senyor
que podria semblar
un cul inquiet,
un tast de billetes,
un volàtil,
variable,
voluble,
però jo em quedo
amb un adjectiu
per definir-te.
Versàtil.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta ha sigut una interpretació instrumental
de la nostra sintonia
que estic preparant un programa
només adaptacions
i interpretacions musicals
de la nostra cançó, de la nostra sintonia
per veure amb diferents instruments
com sona i com transmet
aquest What a Wonderful World
Avui ha sigut amb trompeta
i aniré amb diferents programes
posant les interpretacions
amb piano, guitarra
inclús amb ukulele
de diferents intèrprets
Fins aquí la part primera de Conex
Continuem amb el nostre programa
i amb l'espai del Joan
que no fa falta presentació
és el Joan Mateu
Què ens expliques avui?
El Joan Mateu
Primer, un incís que m'interessa molt
Jo la veritat que sempre m'he mogut amb el món associatiu
més que estic joveuat
Conex no us coneixia
i aleshores hi ha una cosa
i aleshores hi ha dues coses
però hi ha una cosa que sobretot
que m'interessa molt
ser voluntari professor
No sé com s'ha de fer
No sé com s'ha de fer
No sé amb qui s'ha de contactar
Els meus temes
encara que vingui de Ciències
m'inclino més
per l'escritura
per l'art
per la història
per la geografia
i pels viatges
Perfecte
O sigui
que realment
això ja us ho dic
perquè sempre
Aquí teniu un voluntari
No, ja, és que jo participo
en moltes coses d'aquestes
i ara em sobretens i tot
Perdona, Joan
Perdona
Quan has dit
pels viatges
a què refereixes?
Explicar coses de viatges
No, organitzar viatges
això ho faig
a l'agrupació de la Caixa
Vale
Explicar, jo què sé
per a banda
les coses desconegudes de Nova York
Per a dir-ho
Perfecte
M'invento a-ho
No, és que saps què passa
t'ho dic perquè
abans de la pandèmia
la pandèmia ens ha fet mal
a tothom
A tots, a tots
Però nosaltres tenim un projecte
que es deia
Conex Viatger
que no necessàriament
era per fer viatges
potser també
sobre la marxa
però sobretot
convidar a gent
que expliqués
efectivament
els racons desconeguts
de Manhattan
per exemple
o per exemple
la illa de Bali
la ciutat de Wood
per exemple
i llocs
etcètera
Això tindries
bueno
hauríem de posar
numerosos
jo tinc escrit
sense conya
més de 500 viatges
tu puc publicar
no
carai
penso que és un
un dels objectius nostres
és aquest
és poder transmetre
els teus coneixements
vers els viatges
amb unes persones
que t'escoltaran
encantadíssimes
no imagino
ja saben que tant
quan paro
d'algun viatge
estrany
i és dels temes
que
que van a més
o sigui
realment
abans
parlàvem
parlàvem
que hi havia
unes matèries
que
anaven quedant
en desús
perquè els temps
estan evolucionant
i nosaltres
hem d'evolucionar
evidentment
llavors
un dels temes
com ja
es havia dit
la història
viatges
sobretot
aquestes
parts
actives
o sigui
pensem que
un jubilat
de 65 anys
avui en dia
és un jove
de 65 anys
una persona
fa 40 anys
de 40 anys
era un vell
avui en dia
això
ha evolucionat
d'una altra manera
llavors
tots estem
molt necessitats
físicament
estem
molt bé
i
emocionalment
també
llavors
crec que
aquestes matèries
per això
nosaltres
seguim evolucionant
amb
actualitzar
les matèries
per no quedar
en desús
és que
si no
si seguíssim
un patró
de fa 20 anys
es moriria
es moriria
renovar-se
o moriria
ara com sortim
parem nota
i ja està
més que res
per no tallar
ara el programa
exactament
si em permeteu
jo diria
que tot això
que estem concentrant
en aquí
jo us
recomanaria
que miréssiu
la pàgina web
de
conex.cat
perquè
tot això
ve a la segona part
que us
he de preguntar
on esteu
ubicats
què pot fer
l'oient
que ens escolta
per contactar
amb vosaltres
com funciona
això
etc.
però tot això
no fem l'espòiler
deixem el temps
del Joan
que ens expliqui
les seves històries
i la segona part
del nostre programa
entrarem
en aquest tema
doncs parlarem
després
d'entrada
volia fer un homenatge
amb un valencià
ja que tenim aquí
el nostre psicòleg
que és valencià
i jo també
tinc avis valencians
volia fer un homenatge
en Raimon
en Raimon
perquè
per primera vegada
des de fa molt de temps
ha aconseguit
a inaugurar
una exposició
al seu poble
que segurament
es convertirà
en exposició
permanent
d'aquí uns mesos
xatiba no?
xatiba
xatiba
xatiba
per tant
sisplau
Raimon
ma mare
sola xatiba
al carrer blanc
ma mare
que sempre espera
que torne
com abans
he deixat
germans i amics
que em volen
i esperen
com ma mare
que jo torne
com abans
he vingut
perquè és
fer de la resta'c secure
Homes entre els homes, paraules i pets, que encara ens agermanen en la lluita contra la por, en la lluita contra la por.
Bé, jo espero que en un any puguem veure realment nou museu, sinó ara només ja aquesta exposició,
però sembla que hi ha espai i que tota jatiba està decidit a tirar endavant.
Bé, avui continuaré parlant de temes d'anècdotes, o sigui, no aprofundirem en cap tema important.
Però, bé, temes divertits d'aquests que em van sortint llegint i tot això.
Per exemple, sabíeu qui era el capdell Verginterot, Vergintxentòrix?
Ei, astèrix!
De la tribu dels alers.
Aquest només tenia por que se li caigués el cel al damunt.
Va ser un contrincant dur de pelar pels desècces de Juli César a la Gàlia.
El capítol Esgau, posseïdor d'un veritable sentit polític i militar,
amb la seva manera de lluitar i llibrar les seves tribus,
va infringir dures derrotes a tots els cossos legionaris.
Després de molts enfrontaments, Vergintxentòrix va reunir el gruix de les seves forces
a la ciutat d'Halèsia, que va ser envoltada pels romans.
Després de setmanes de setxa, el cap Gau no va tenir més remei que rendir-se al César
a canvi de la vida dels seus homes i dels habitants que havien quedat a les ulls.
El capdell Gau va ser encadenat, engaviat i traslladat a Roma
perquè Juli César ho pogués exhibir com a trofeu de guerra.
Després de passar sis anys amb una mesmorra de la presó Mamertina,
es diu que va ser estrangulat.
La venjança arribaria molt més tard i de forma escrita, l'Astèrix.
El petit Gau sempre s'imposava als exèrcits del César.
El van estrangular perquè no tenia l'opòxima.
Del panoràmics.
Al món han existit molts estats petits.
Segurament el més petit que encara hi és actualment és el Vaticà, la Santa Ceu.
Però sabíeu que al maig del 1968, o sigui abans d'ahir,
la independència de l'autoanomenada República de l'Illa de les Roses...
Fem història.
L'any 1957, l'enginyer buonyès Giorgio Rosa
va construir una plataforma de 400 metres quadrats de l'Adriàtic
que havia de servir per descarregar ciment transportat per diferents nous.
Aquesta plataforma tenia una mànega que portava el ciment a terra.
El noci no va anar gaire bé
i finalment Rosa es va fer amb la seva propietat.
Li devia fer gràcia a ser propietari
ja que la plataforma estava amb aigües internacionals.
La república era la república de l'Illa de les Roses.
I diguem oficial o esperant,
bandera, himne, moneda i segeïs
que els venia com a souvenirs a la gent que visitava l'Illa o la plataforma.
Poc va durar.
Les autoritats italianes, després de negociar discretament,
van enviar un destacament de policies.
Van desembarcar la plataforma i la van ocupar.
Poc després, l'Illa artificial va ser desmantellada per sempre.
L'últim pas d'en Rosa
demana suport a l'Associació Mundial de Parlants d'Esperant.
Sempre quedarà per això.
Avui encara no hi estàs a Castella?
No, no, és que era artificial,
igual vam desmuntar traços i s'ho van emportar tot i ja està.
Sí, se va desaparèixer.
Les guerres mèdiques,
perses i grecs.
De petit,
no entenia el nom d'aquestes guerres.
Era perquè havien participat molts metges,
molts doctors de l'època?
Mèdia era un regne ubicat al centre-oest de l'actual Irán,
amb capital a Ekhmatana,
que entre els segles IX i VI abans de Crist
s'aniria estant en Paràcia,
com ho demostren les trobades arqueològiques
fetes a la serrabada dels euros.
Ja Heròdot
descriu sis tribus medes
i els atribueix
una unitat ètnica, lingüística i religiosa.
Amb l'apugeu de la dinastia persa
a Kemenida,
Mèdia va passar a ser una regió administrativa
del nou imperi persa.
No obstant això,
és possible que cultures
enllonades geogràficament,
com les povis gregues,
seguissin anomenant els pobradors
de l'actual Irán com a medes.
No anaven massa desencaminats.
Els soldats d'hèbit dels exèrcits perses
eren, en la seva majoria,
els temuts medes,
provinents d'aquella regió.
Difícilment es pot pensar
en les nostres illes medes,
com uns iots
en què es van establir
o arribar a aquestes tribus.
Ara bé,
si han trobat
vestigis grecs,
potser et siga
va ser una antiga metròpoli grega.
Algú ha sentit a parlar
d'un tal
Jack Johnson?
Doncs situem-nos.
En Jack Johnson,
anomenat el gegant
de Galveston,
va ser el primer
boxejador negre
guanyador d'un campionat mundial.
El Cucux-Clan,
però també els abusos
que cometia amb esposes,
amants i companyes,
el van obligar
a exiliar-se.
A on?
A Barcelona.
El dia de Sant Jordi,
del 1916,
va ser un gran dia
a la monumental.
Aquell dia,
l'excampió del món
dels pesos pesants
es va enfrontar
al suís
Fabien Abenarius Lloyd,
conegut amb el sobrenom
d'Arthur Craven.
Aquest,
també fugitiu,
havia marxat de França
per no combatre
la Primera Guerra Mundial.
Els cartells penjats
pels carrers de Barcelona
descrivien
l'enfrontament,
estava en castellà,
com la gran fiesta
del boxeo.
Jack Johnson,
negro de 110 quilos
contra Arthur Craven,
blanco de 105.
con una boussa
de 50.000 pesetes
per al gran d'or.
Bueno,
no.
Sis càmeres
van gravar el combat.
Segons diverses fonts,
Craven va pujar
el quadrilàter
mig volgut.
O mort de por,
si atenem el rabat
d'altres referents.
Estava pàl·lit
i tremolava.
Durant diversos minuts,
el boxejador blanc
es va evitar
protegir-se la cara
i les parts
més importants.
Cada vegada
era més evident
que el combat
estava totalment
manipulat.
El cao
es va produir
al sisè a Sao,
quan Johnson
amb un únic directe
va enviar Craven
a terra.
L'endemà,
tots els mitjans
van qualificar
el combat
d'estafa.
Torrat
i tostat.
Però no va acabar
aquí la història.
El fugitiu
Jack,
que no podia tornar
als Estats Units
per les violacions
o abusos sexuals
que havia comès,
va proseguir
la seva gira europea.
Ja amb 37 anys
podien proposar
enfrontar-se
al boxejador blanc
Jess Huilard
a l'Havana.
Corria el rumor
que s'hi perdia
el deixaria
tornar a casa
i li retirarien
els càrrecs.
Huilard,
deu anys més jove,
gaudia
d'un físic
envajable.
La comptesa
es va programar
a la feusa
a 45 assals.
Déu.
Però ja el 15
Johnson
estava esgotat
i el 26
va quedar noquejat.
L'endemà
de ser derrotat
Johnson
va demanar
el passaport
al consulat
nord-americà
de Cuba.
Ho hi van denegar.
Tot és un anè.
Finalment,
a la primera
del 1920
va poder pactar
el seu retorn
als Estats Units
a canvi
d'un any
de presó.
Una curiositat.
Totes les dones
de les que diuen
que havia abusat
eren blanques.
Bé,
ja he fet
aquestes 3 o 4 anècdotes.
Jo també,
per donar temps,
m'acomiado
amb dues cosetes
de l'escamarà
i sempre
d'aquestes
que diem d'actualitat.
Aquests tios,
aquesta setmana,
s'han dit
algunes frases
d'aquestes
redondants
que se'm restrenc
que es puguin dir.
I jo penso,
amb una que es va dir,
anem amb compte
amb la gente
de dient.
Aquest grup social
que,
segons l'amic
Reijó,
ha sent violentat,
molestat
o interferit
per les iniciatives
legislatives
del govern d'esquerres
quan
pretenen
reforçar
els drets
de les dones
i protegir
les milòries.
País.
Una altra.
Que important
és conservar
una biografia
coherent
i saber
apartar-se
temps,
sense
estriències
i afany
de protagonisme.
Oi,
senyor Tamames?
Moltes gràcies.
Joan,
amb tu
hem perdut
Bertinger Històrics,
una illa,
l'imperi persa,
els medes,
no les illes,
no les illes,
eh?
Les illes no.
Pep,
amb tu
no perdrem res,
no?
No,
no perdrem res.
Avui parlaré
d'un parell
de monuments
de Barcelona
que han tingut molt mal a sol,
que són molt de sol.
Veus com han perdut alguna cosa?
A potser amb això
el recuperem,
vés de ser bé.
Perquè hi ha molts monuments
que no coneixem
i alguns els tenim a tocar
però com que no els queden
l'atenció
per petits,
per lletjos
o perquè els hem vist
tantes vegades
no els donem cap
tipus d'importància.
Però farem primer
una mica d'història.
L'any 51
l'estat espanyol
estava amb l'aigua al coll,
patia un boicot internacional
i tot el sistema autàctic
no havia donat cap resultat.
per altra banda
en plena guerra freda
els Estats Units
mantenien una gran flota
al Mediterrani
per controlar
els moviments
de la Unió Soviètica.
I una gran part d'Europa
havia quedat
sota l'òrbita soviètica
i encara
tot el que en deien
al talo de ser.
I encara
França i Itàlia
que eren aliats
als Estats Units
tenien cada una
un partit comunista
molt fort
que no era
fora assenyat
pensar que en un moment
donat
poguessin arribar
a tenir força
per condicionar
certes polítiques
de cooperació
o fins i tot
assolir
el poder.
Això va jugar
a favor de Franco
a canvi de fer
de titella
dels americans
ells li van rentar
la cara
la seva dictadura
nacional catòlica
i visceralment
antisoviètica.
El tractat
d'amistat
de 1951
faria que els mariners
de la sisena flota
utilitzessin
els porcs mediterranis
de l'Estat
com a llocs d'esbarjo.
I a partir d'aquí
amb un altre tractat
o ampliació del primer
com es vulgui mirar
doncs
fer un canvi
d'armament
altres tanks
avions
assessors
i el govern feixista
els permetia
tenir unes bases
per avitallar
les tropes
i fer reparacions
als aparells
que necessitessin.
I gaudir
permisos
de poca distància
que poguessin ser
necessaris
recuperar-los
en cas
de conflicte.
Recordem
les bases
de Rota,
Saragossa,
Torrejón de Ardoz
entre altres.
I a casa nostra
a part de l'emissora
de pals
Radio Liberty
que va emeter
el 54 al 75
només no tenia
Barcelona.
Barcelona va ser
el port preferit
com a esbarjo
de les tropes.
Una mica
com va ser
Tailàndia
per les tropes
destinades
al Vietnam.
L'arribada
dels mariners
americans
va ser tot
un esdeveniment
a la ciutat.
Una ciutat
que encara tenia
cartelles
de racionament,
runes
dels bombardeix,
uns sous
entre mil i dos mil
pessetes
al més
dels millors
i molts d'altres
molt més baixos.
la gent
els veia
com una mena
de superhòmens
molt alts
molt rossos
o molt negres
depèn
de cada
dels marins
que es trobava
per davant
però era així.
I per altra banda
ells eren
no joves
que durant
tres mesos
no havien vist
una dona
que no fos
en una revista
ni havien begut
alcohol
o potser
una quantitat
molt i molt
limitada
i de cop
els deixaven
anar
a una ciutat
que pel que ells
buscaven
els oferia
el mateix
que els hi podia
donar París
però
a un preu
15 o 20 vegades
inferiors.
Una setmana a Barcelona
amb el sou
en dòlars
de tres mesos
paradís.
La gent
els veia
com sortits
d'una pel·lícula
de Hollywood
però la gran majoria
provenien
de l'Amèrica
profunda
que no havien vist
el mar
fins que els van embarcar
i eren
de famílies humils
exceptuant
naturalment
els comandaments.
Un dòlar
heu de pensar
que valia
entre 60
i 80 pessetes
i una prostituta
cobrava
pel servei
entre 15 i 50.
Anaven a un bar
els cobraven
un entrepà
o una beguda
un dòlar
i ells en deixaven
una altra
de propina.
Això
doncs
que els cambrers
devien fer uns ulls
que Déu n'hi donar.
Sense comptar
les despeses
dels vaixells
es diu
que la despesa
dels soldats
feta per ells mateixos
era d'un milió
de pessetes diàries
que venen
51.
Tot ho trobava
barat
i anaven
a buscar coses
i tal.
Llavors
a partir d'aquí
prostitutes
bordells
sales de festa
bars adaptats
cuitacorrents
als gustos
novinguts
tablaus flamencos
locals de jazz
noves pensions
nous hotels
i restaurants
que els van caure
en gràcia
van ser els principals
beneficiaris
d'aquesta
luteria.
que el turisme
abans dels anys
60
va ser
la sèptima flota
efectivament
els primers
que van maniquí
van obrir els ulls
a la gent
de moltes coses
pocs mariners
passaven
a més a més
de la plaça
Catalunya
encara que
en algun reportatge
en alguna revista
americana
o en alguna revista
d'aquí
doncs veies
algun mariner
allà
amb la moreneta
o per la segada
família
els devien
pagar
perquè llegixin
a fer-se la foto
o és de ser bé
i la plaça Reial
i el carrer Escudellers
eren com un imant
per aquests nois
amb la butxaca
més plena
que el cervell
el restaurant
Amaia
los caracoles
el jambori
les cerveceries
de la plaça Reial
molts locals
nous i altres
rebatejats
amb noms americans
com el cosmos
i altres
que hi havia
el boca a orella
els va fer
que aquest peregrinatge
es repetís
cada cop
que un vaixell
arribava a Barcelona
podríem explicar
moltes anècdotes
i en farem
unes quantes
o coses com
coses curioses
es diu que el jambori
més d'un cop
el van tancar
24 o 48 hores
només per ells
per fer
concerts privats
i els mariners
es feien portar
pollastes rostits
de los caracoles
perquè l'Espany
i el xiquen
el trobàvem boníssim
i no tenien
tampoc uns gustos
molt més
quan passava
una cosa així
era una dedicció
pel local
i pels cambrers
es diu que es posava
damunt de tal
en una gorra
i ells
hi llançaven allà
d'hores
i anaven consumint
i els cambrers
doncs
anaven cobrant
sense
així no hi havia
problemes de canvi
i ni control
ni pels que bevien
ni pels que cobraven
o sigui que
en algun cambrer
també es va fer
una fortuneta
van arribar
com he dit
dels xiclets
les xocolatines
els cipos
els tallaungles
per un cantó
i la llet amb pols
i el formatge americà
per les escoles
i tancs
i aviots
i altre material
doncs
perquè es distreguessin
els militars espanyols
també
per altra banda
també va arribar
la Coca-Cola
i encara Barcelona
és una de les ciutats
del món
on es consumeix
més Coca-Cola
el món
també va aparèixer
el plat combinat
el restaurant
Tobogant
el primer self-service
allà a la plaça
real
i que va tenir
molt d'èxit
era un sistema
que aquí
doncs va tenir
molt d'èxit
també
per la gent d'aquí
però el que la gent
no sabíem
que era el sistema
emprat a les presons
i a les casernes
americanes
i aquells joves americans
s'hi havien acostumat
ja de molt joves
algunes prostitutes
en lloc de dur el mariner
a la pensió
o a l'hotel
se'ls enduien a casa
es presentaven
als seus fills
moltes vegades
l'estratègia
sortia bé
i el mariner
s'instal·lava
tota la setmana
amb una pluja
de regals
per tota la família
i anades a la boqueria
a comprar menjar
podem imaginar
que una setmana
durant una setmana
aquella casa
cada dia era Nadal i Reix
i Nadal i Reix
perquè tot ho trobàvem barat
o compraven regals
pels nens
vestits
per la noia
i ells feien una mica
de vida familiar
que també els feia
una mica
de gràcia
no tot van ser
flors i violes
en aquestes visites
hi va haver moltes baralles
propiciades
per l'accés d'alcohol
sort que normalment
era entre ells
i la policia militar
havia de treure la porra
i posar ordre
d'alguna manera
contundent
i encara que serà mentida
el propietari
del local
on s'havia produït
una baralla
era el més feliç
de tot
ja que l'endemà
presentava una factura
feta per ell mateix
a les oficines
de la sisena flota
i sense cap control
en efectiu
l'indemnitzaven
o sigui que anava molt bé
no es tenen notícies
de suïcidis
ni assassinats
ni maltractaments
de les prostitutes
que n'hi va bé
perquè depenien
directament
de la policia militar
i la d'aquí
no va fer mai
cap atestat
tot quedava
en mans americanes
que impartien justícia
i pagaven
les indemnitzacions
es veu que
en cas de buscar algú
un oficial
acompanyat
per la policia militar
tocava un xiolet
i tots
sortien
dels locals
tots els mariners
i formaven a banda i banda
del carrer Escudellers
i la policia
identificava els que buscava
o sigui que la cosa
estarien molt ben muntat
molts locals
escarmentats
per les baralles anteriors
tenien els tamborets
fixats a terra
per evitar que fossin
hostilitzats
com estri
d'atac
pels mariners
en alguns locals
eren permissius
fins i tot
en la prostitució
de menors
a l'hotel Cosmos
que s'havia dit
que també
però això no
al final de la Rambla
a tota hora
hi havia presència femenina
allà apareixia
el senyor Fernández
que donava classes
d'anglès
per facilitar
el contacte
amb els seus clients
a les meuques
perquè amb el francès
potser no n'hi havia prou
es veu que aquest
es veu que aquest
no era
no era un cas únic
al Cosmos
les prostitutes d'aquí
convivien
sense barrejar-se
amb les anomenades
gavines
que eren
les prostitutes
de luxe
que anaven seguint
les escales
dels vaixells americans
i que es dedicaven
als oficials
els vestits i les joies
que duien
no es podien comparar
amb els d'aquí
i a més a més
parlaven anglès
a l'apartalt
es van habilitar
unes habitacions
per rematar la feina
sense sortir del local
o sigui que al dematí
feies classe
i a la tarda
feies ballades
i allò
i després a la nit
passi buitint
feien pràctiques
ah exacte
sí sí sí
feien fer les pràctiques
d'anglès
exacte
i de llengües
bé
els mariners
tornaven els vaixells
amb unes barcasses
que els duien
del port
els vaixells respectius
a unes hores
convingudes
com que tothom
volia aprofitar
la jornada
les darreres barques
anaven sempre molt plenes
i de vegades massa
el 17 de gener
del 77
la darrera barca
sortia
amb més de 100 persones
a bord
i no cal dir
que molts
amb unes condicions
deplorables
per culpa d'alcohol
sembla que van fer
una maniobra
massa oberta
van topar
amb una barca
de pesca
un carrer
de basc
em sembla que era
i la barca
va volcar
i van haver
49 mariners
morts
un d'ells
es va morir
l'endemà
víctima d'un infart
a causa de l'esforç
que havia fet
salvar altres companys
doncs
un petit
i desconegut monument
recorda aquest fet desgraciat
està situat a l'embarcador
on s'agafen les golondrines
allà al port de la Pau
a la banda dreta
queda molt apartat
vaig anar-hi allà expressament
per veure si
si el que deia jo
doncs encara era cert
que era veritat
el que diem aquí
el benvinguts
sí, sí, sí
és allà
sí, mirant el mar
a la dreta
bastant cap allà
la gent
atravessem
el monument a Colón
i anem o cap a les golondrines
o cap al moll de la fusta
o
allà al pont
la part dreta
la part dreta
és on estava transmediterrània
sí, el monument
és petit
fa 2,90
home
tan petit
però bé
que no és molt voluminós
fins a una mica més a la meitat
és un monolit
de pedra
on hi ha gravat
els noms dels morts
hi ha una placa
de
metàl·lica
amb el descut
dels marines
i de la marina americana
unes
unes
ancores
i una àliga
etcètera i tal
que dona
que dona
les gràcies
a tota la gent
tant dels militars americans
com de gent de Barcelona
que van ajudar
perquè els pescadors
s'hi van abocar
a tot això
doncs clar
era el gener
era la setmana dels barbuts
la més freda
diguéssim a Barcelona
que acostuma a ser veritat
això
i ells entre que anaven torradets
i que
doncs
no hi havia la llum
que hi ha al port
no se diga
la hipotèrmia
no sabien cap on
havien d'anar
sí
o sigui que la cosa
va així
doncs aquest petit monument
recorda aquest fet desgraciat
la gent no
ara està aquí
quan el van inaugurar
l'any següent
de la desgràcia aquesta
estava
cap allà
on hi ha el
World Trade Center
perquè en aquella zona
és on va tenir l'accident
on va ser
el que passa que
amb el temps
doncs
per donar-hi una mica
més de
de prestigi
de vista
el van passar aquí
que és el lloc
on anaven a embarcar
els marinis
recorda els ollens
quin any va ser això?
això va ser
l'any 77
17 de gener
dia de Sant Antoni
el dia 17 de 1977
o sigui que
ja
ja teníem
entre cometes
més que la democràcia
no teníem dictadura
aquí
és un monòlit
amb un monòlit
de pedra
que ja
ja ha gravat
a la pedra
el nom
dels 49 mariners
hi ha la placa
aquesta de bronze
amb el nom
dels
era el vaixell
el guam
i el trenton
no té cap més cosa
perquè vull dir
que són uns vaixells
que un
el van
amb unes maniobres
el van esfonsar
perquè ja estava
fora d'ús
i un altre
van anar a parar
el van mener
a la Marina Índia
el nom
que era el trenton
a la Marina Índia
però també va tenir
un accident
i se li van morir
uns quants
jo devia estar
maleït
aquest pobre
aquest pobre vaixell
bueno
doncs aquest és aquest monument
que és tan desconegut
que molta gent no sap
ni qui hi havia
molta gent ni recorda
què va haver
jo realment
no recordo
mira que l'any 77
ja teníem edat
no el recordo
aquest vaixell
després sí que vaig veure
amb el temps
vaig veure
el monument
i després doncs
ja havia llegit
d'altres coses
vull dir
no l'he descobert ara
però sí que realment
és una cosa
que la gent
es queda bastant parat
perquè no recorda
sí
teníem 20 i escaig d'any
per això
per això
no eren caps nens
la difusió
deuria ser mínima
mínima
sí
solteria una noteta
petita a la vanguardia
i ja està
m'interessava
entre tanta desgràcia
ho expliquem
una història més alegre
la d'en Joni
que en aquella època
en Joni tenia 21 anys
i aquell dia
duia una llufa
de campionat
amb prou feina
s'aguantava dret
i
com que no
a part de no aguantar
s'adret
tampoc
dominava gaire
la bufeta
ja
va anar corrents
al Califòrnia
i va demanar
pel lavabo
es va equivocar
d'habitació
es va ficar
al magatzem
donar un cop
al cap
i va quedar
estabornit
dormint la mona
l'endemà
al dematí
arriba l'amèri
que era la mestressa
obre el bar
i se'l troba allà
assegut
de veure taula
suposo que meditant
a veure com ho explicaria
amb el seu soparir
és el que havia passat
passa que l'amèri
se li va tirar el coll
i el va abraçar
perquè aquest t'havia
salvat la vida
que et va perdre
la barca
aquest noi
va perdre la barca
als dos anys
al cap de dos anys
van venir
uns pares
a agrair-li
a l'amèri
que se n'hagués anat
sense reomplir la nevera
que si hagués fet això
l'hagués trobat allà
i l'hagués despertat
i l'hagués fet
anar a buscar la barca
veus com
de tant en quant
val la pena
passen coses
i ell
cada any per Nadal
li enviava una felicitació
al mèri
amb les fotos d'ell
d'ell i la seva dona
d'ell la dona i els fills
i així fins al final
o sigui
al mínim
una història simpàtica
amb tota aquesta
ja veus
com de tant en quant
el que jo volia dir
tenir la bufeta terça
et pot salvar la pell
i molt educat
perquè nosaltres
avui
s'ho fan
amb un arbre
ell no
va educant
mira
això li va salvar la pell
un costó tan alts
els arbres
no el devia trobar prou gros
a poc a poc
tot això va anar canviant
el país dels anys 50
ja era molt diferent
dels anys 70
i 10 anys més tard
la diferència
encara es va fer més gran
pensem que allà
als anys 70
ja començava a haver-hi
tot el turisme sexual
d'aquí
cap a Tailàndia
el que ens avergonia
dels americans
que ens feien aquí
no les anàvem a fer
on anàvem a fer
Tailàndia
les anàvem a comprar
aquelles horroroses
coberteries
de couredors
aquí en Coloterien
aquelles joies
més o menys bones
i tal
i molts doncs
a fer el massatge
amb final feliç
bueno
el 76
està amb nosaltres
a Tailàndia
no compren coberteries
però tampoc fèiem turisme sexual
i tampoc fèiem turisme sexual
ara ara
queda bé
algú del grup sí que em feia
però
és a dir
jo vaig anar per feina
és a dir
la guerra del Vietnam
és a veure
com un atac
a escala mundial
el crit de Yankees
Go Home
va arribar a casa nostra
manifestacions pintades
algun marici
que el van arribar
a tirar a l'aigua
amb alguna manifestació
i s'ha juntat
també a aquella campanya
nuclears
no gràcies
es deia que alguns vaixells
de la nevi
portaven energia nuclear
i armes també nuclears
era l'època de la crida
que va fer molta feina
i molt ben feta
l'any 1986
uns quants integrants
de la crida
entre ells
un jove s'Àngel Colom
i Jordi Sànchez
van llençar pintura rosa
en un vaixell
de la flota americana
allà al moll de la fusta
stop
aclarim
que el Jordi Sànchez
no és el president
que avui
ens acompanya
era en un altre lloc
ara
no
era l'altre
que els ullets
no t'equivoquin
i van acabar pintant
la paraula fora
no gaire grandeta
les imatges
de la portada
de la vanguardia
d'aquell dia
ens mostraven
un soldat
de guàrdia
dalt del vaixell
amb la pistola
a la mà
apuntant cap al cel
seguint el protocol
i amb una cara
de no creure
el que estava veient
l'altra foto
on es veuen
els components
de la crida
llançant quatre pots
de pintura
contra un vaixell
encurat
en tens la cara
de sorpresa
del marit
entrenat per lluitar
contra el Vietcong
el dia de Santa Esteve
de 1987
en un local
de la plaça
del Duc
de Marina Seli
molt freqüentat
pels mariners
uns desconeguts
van llançar
dues bombes de mà
segons un testimoni
l'autor
de l'atemptat
van cridar
viva el Líbano
i va haver un mort
i cinc ferits
l'endemà
l'exèrcit
roig català
d'alliberament
va reivindicar
l'atemptat
curiosament
no es va obrir
ni un sumari
ni van haver
detencions
i l'exèrcit
roig català
d'alliberament
a part d'això
hi ha quatre cosetes
més que van fer
només durant aquell any
sense morts
només aquesta
doncs no se n'ha parlat
ni gany
pelillos a la mar
i a partir d'aquí
ja van ser els americans
que van decidir
posar a un final
el destí de Barcelona
com a esbarç
dels soldats
i això va facilitar
la feina diplomàtica
de l'estat
que volia posar
files a disbaixes
dels mariners
de permís
i si no ens movem
de la plaça
del duc de Medinaceli
ens quedem al mateix lloc
i retrocedim
en molt temps
explicaria una mica
de l'altre monument
Pep
fins al 87
va estar a sexta
fora d'aquí
sí
tampoc me'n recordo
el que passa
que ja anàvem venint poc
hi havia certes tensions
Espanya volia entrar
a l'altre
i no la deixaven
i Espanya no sabia
també com fer-los fora
perquè començava
a fer una mica
de vergonyeta
aquest turisme sexual
que es veia molt clar
que era així
ja tenia bases
a Rota
i a Saragossa
però ells venien aquí
de vacances
ells venien de vacances
jo el que sí que recordo
és que quan
a l'estiu
doncs entraves
a un bar
i s'hi veien uns marinos
jugant
jugant
al Millón
et posaves allà al costat
mirant com jugava
esperaves que fossin
les 8 o un quart de 9
que és el que s'anaven a sopar
i no et deien
té
i et deixaven 13 partides gratis
allà
que eres el rei del Mambo
això sí que m'havia passat
a mi alguna vegada
això m'havia passat
a mi alguna vegada
tornem a la plaça
del duc de Medina Seli
la plaça del duc de Medina Seli
on està
el passeig de Colón
és una plaça
petiteta
a Batllà
i a aquella zona
hi havia hagut
el convent franciscà
de Fra Menors
davant d'una petita esplanada
que anteriorment
era la construcció
del convent
al segle XIII
s'anomenava
plaça
o platja
de les Barques
un cop construït
el convent
la plaça
passava a dir-se
de Sant Nicolau
que era el nom
d'un petit hospital
anterior al convent
o sigui que estem parlant
si del segle XIII
o segle XII
abans d'ahir la tarda també
un cop interrocat
el monestir
es va ampliar
la plaça
i va passar a dir-se
duc de Medina Seli
com a oreus
de la família
del Montcada
que segles abans
havien donat els terrenys
estem parlant
ja de l'any 1837
amb la desamortització
i totes aquestes coses
per donar més lluïment
a la plaça
es va decidir
posar-hi una font
possiblement
culminar-la
amb un monument
dedicat a una persona
vinculada a la mar
ja que estava
doncs
amb un indret
a prop
de la platja
ja vam explicar
la temporada passada
que es va descartar
que l'estàtua
fos dedicada a Colón
perquè s'obtenia previst
fer-ne una més gran
després va sortir
molt més gran
de la que teníem prevista
però vam pensar
que Colón
mereixia
una estàtua millor
també vam explicar
que la columna
de 18 metres
que és de ferro
era el primer cop
que es feia servir
aquest material
amb finalitat ornamental
a la ciutat de Barcelona
a partir d'aquí
em sembla que és
l'única cosa bona
que us diré
del monument
perquè finalment
es van decantar
per fer-lo
el monument
dedicat a Blasco de Garai
aquí se li atribuïa
l'utilització
de la màquina de vapor
a la navegació
Blasco de Garai
1550-1550-1552
es creu que era
d'una família
d'origen basc
però si no era
on va néixer
i on va morir
o sigui que hi comencem bé
tampoc se sap
on va estudiar
alguna formació
devia tenir
ja que a part de mariner
va ser inventor
entre els seus invents
segons ell mateix
hi havia un sistema
per veure el fons marí
un sistema
per estar sota l'aigua
l'estona que calgués
un molí manual
per moldre
a gran escala
aparells
per destilar aigua de mar
i un aparell
per fer navegar
un vaixell
sense rems ni veles
i fins i tot
un aparell
per tenir llum
sota l'aigua
que no sé com s'ho faria
sense electricitat
però després és saber
no hi ha dibuixos
ni planos
per una part
sembla que Blasco de Garai
volia protegir
els seus invents
de l'espionatge industrial
i el rei
Carles I
es volia protegir
de l'espionatge internacional
entre això
i documents perduts
doncs poca cosa se sap
ell
i salvant totes les distàncies
hem d'imaginar
ens una cosa
com els vaixells
del Mississippi
no sabem la mida
ni la forma
d'aquestes pales
i tampoc la manera exacta
de fer-les funcionar
sembla que eren
sistemes d'engranatges
i politges
per optimitzar
la força dels homes
que la feien funcionar
potser com els pinyons
del canvi de marxes
d'una bicicleta
ves a saber
tampoc hi havia bicicletes
penses
estàs parlant de farça
quasi vegin
sense
sí, sí, sí
per això
l'invent es va provar
diverses vegades
i una d'elles
a Barcelona
amb un cert èxit
el vaixell anava
a una o dues milles
per hora
una milla marina espanyola
de l'època
seria aproximadament
1,6
no, 6 quilòmetres
una milla marina
una milla marina
avui no
avui no
però aquell
veu que sí
em vas quedar parat
però
avui ha estat
1,6
la milla marina
1,68
ara sí
perquè són les milles
però bueno
total
dues milles
suposo que si un vaixell
amb rems
n'hi ha com una persona
caminant
perquè la milla
la milla
aquesta
era el que feia
una persona
caminant amb una hora
5 quilòmetres i pico
la milla terrestre
i la marina
era una mica més llarg
és el que he buscat
perquè jo
en qüestions de milles
i menys espanyoles
tampoc no
bueno
doncs
van enviar
escrits
i alimentes
que un vaixell
convencional
amb rems
girava una vegada
sobre si mateix
el rem
amb aquest sistema
i el d'aquest sistema
sense rems
ho feia dues
dues vegades
van enviar
escrits
on s'indicava
la quantitat d'homes
necessaris
per diverses
mides de vaixells
no ho dirà
perquè també
no sé
eren de 200 botes
de 300 botes
i tal
i no sé
quins tamanys
adjudicar-los
però bueno
sembla que la cosa
anava prou bé
perquè deia
que la gent
que necessitava
era més nombrosa
que l'equilibrar
en remers
i amb l'avantatge
que no calaria
que fossin tan forçuts
ni especialistes
perquè els remers
havien de fer-ho tot a l'hora
saber tota una sèrie
de moviments
etcètera
a l'altre
només
havien d'anar donant
si tocant el manubri
més o menys
no sabem
per quin motiu
no va acabar de reixir
a part d'una certa oposició
d'alguns consellers
del rei
que no ho veien massa clar
tampoc
ni l'escafandra
ni els sistemes de bossets
ni tant en paroles actuals
no van ser adoptats
per la marina
potser eren molt complicats
l'invent potser era bo
però
devien faltar segurament
els mitjans
i els materials
fàcils d'utilitzar
dic jo
tot això m'ho faig jo solet
perquè no
però penso que és bastant
de sentit comú
i
li va anar millor
amb els molins
amb aquests
batits molins manuals
es veu que anaven força bé
i l'aparell
per destilar aigua de mar
per consum humà
que es podia portar
doncs als vaixells
i una mala interpretació
d'unes cartes
de l'inventor
va fer creure
que la caldera
de destilar l'aigua salada
era per moure el vaixell
i això va fer
que se li atribuís
durant molts i molts anys
pràcticament
fins al segle XIX
doncs a l'invent
dels vaixells de vapor
tot això es va arribar fa
un cop adjudicat
el monument
i per evitar el ridícul
l'Ajuntament
va dedicar a canviar
el destinatari
ràpidament
al Museu del Prado
vaig veure que es guarda
una estàtua de marbre
dedicada a Blasco de Garay
amb una inscripció
que diu
Blasco de Garay
Barcelona
vol dir que
o és el prototip
d'aquesta
per després
fotre l'enferro
fotre l'enferro
del monument
que es volia posar aquí
o sigui que
o sigui el que sigui
ja va bé
que des del centre
ens reconeixin
alguna cosa
però vull dir que
les coses
estaven molt avançades
llavors
a Cuitacorrents
es va buscar
un nou titular
per al monument
i l'Ajuntament
va decidir
que fos
Galcerà Marquet
els marquets
van ser una nissaga
molt important
i el nom de Galcerà
era molt comú
en aquella època
per repetir
estem parlant
de l'any 1300
aquesta gent
estic també
una mica
encara més enrere
fa 900 anys
sí
doncs
la
la família
era molt important
i en 74 anys
hi va haver
tres galcerans
importants
dels quals
dos van ser
vicealmirals
i consellers
de la ciutat
l'Ajuntament
en el seu moment
molt previsor
no va aclarir
a qui dels dos
dedicava el monument
he trobat
un article
de l'any 1851
que parla
de la inauguració
del monument
i l'autor
sí que es decanta
per un dels marquets
ni que sigui
per eliminació
i el guanyador
és
el marquet
més antic
la primera vegada
que figura
a la història
el Saran Marquet
és el 1331
anant de Vichelmirall
a la flota
manada
per Guillem de Cervelló
que acabava
de prestar
a Catalunya
i per la guerra
contra la República
de Gènova
i va ser conseller
de la Barcelona
Baix Medieval
l'article
l'article de la Viquipèdia
també arriba
a la mateixa conclusió
a través d'altres fonts
doncs ho donem per bo
se'n va acudir
a consultar
el nomenclàtor
de Barcelona
per si algun carrer
duia el nom
de Galsaran Marquet
i si n'hi ha un
al barri de Sant Martí
la ressenya és mínima
diu així
Galsaran Marquet
1366
1410
Vichelmirall
de Catalunya
si va néixer
el 1266
ja no és el que era
el 1233
era Vichelmirall
de Catalunya
també
devia ser el fill
o el nen
o el nen
o el nen
doncs bueno
és un altre marquet
doncs ja està
el monument per l'un
i el carrer per l'altre
i tots contents
i he parlat
d'aquests dos monuments
com a exemple
de monuments
poc coneguts
per diverses raons
i encara no ha acabat
amb el Madinaceli
ja s'acaba per això
però Déu-n'hi-do encara
la seva inauguració
el 29 de juny
del 1851
no va agradar
creien que hi havia personatges
que mereixien més
aquest honor
no va quedar clar
a quin membre
de la família
amb aquesta anava dedicat
com ja he explicat
la columna
tot i era
de la primera vegada
que es feia servir
de fer-ho colat
etcètera
la van trobar
que era massa baixa
no hi havia prou
amb els edificis
alts del voltant
també es va posar
en dubte
l'autor
del monument
al senyor Marquet
perquè
és una estàtua
de dos metres
i pico
i el Damià Campeny
que era la persona
que li van encarregar
ja tenien
en aquell moment
més de 80 anys
i llavors
sembla que
ho va fer
una altra persona
i va acabar
ell només
hi va donar
les indicacions
les ornamentacions
de la columna
també van ser criticades
el dia de la inauguració
quan l'alcalde
va estirar la corda
per deixar
l'estàtua
a la vista
el drap
es va enganxar
la cerimònia
es va haver d'interrompre
fins que el fill
d'un fuster del barri
que estava entre el públic
es va oferir
afilar-se la columna
ho va fer
i va poder desenganxar
el drap
i la corda
i el monument
va quedar al descobert
l'aplaudiment
més fort aquell dia
va ser per
la xerit bailet
ahir vaig anar
expressament
a veure el monument
i encara hi puc afegir
més desgràcies
la figura del nostre heroi
envoltada d'una capa
un espàs a la cintura
i el braç dret
davant del pit
sota la capa
treu la mà
amb un pergamí
dic un pergamí
perquè ho havia llegit
prèviament
perquè anir mirant
tot molt de l'objectiu
de la màquina
no es veu ben bé
què hi posa
no què hi posa
què és un pergamí
què hi posa
és impossible
resumint
tot i mirar en calma
i amb la màquina
com acabo de dir
fa el mateix efecte
de sempre
sembla un guàrdia civil
de postguerra
sí sí
perquè és realment
si busqueu
a la viquipèdia
veureu l'estat
i ja sembla
aquells guàrdies civils
i m'imagino
ple d'escrements
de coloms
segurament
però allà
hi estava amb un lúbul
i no es veia
a més a més
en cap lloc
consta a qui va dedicat
no hi ha cap lloc
que digui marquet
res de res
i per això
la gent es creu
que és el duc
de Medinacel
i si per això
no és tot
no és suficient
a causa de la sequera
la font és buida
o sigui que més mala sort
aquest moment
no pot tenir
i fins aquí
el meu rotllo d'avui
i fins la sabana vida
Pep fantàstic
el govern català actual
opta com a productora
dels serveis de la Generalitat
per l'Espanyola Telefònica
en comptes
de la catalana Parlem
curiosa manera
de ser independentista
optant per la dependència
de l'Ibex
i d'Espanya
en lloc
de per la sobirania
i a les empreses
amb seu
a Catalunya
la realitat
supera la ficció
doncs tornem en Conex
a veure
aviam que sona
el darrer
el darrer
brot del cine
l'insòlit
cas de Dimitri
i Nicolete
quan de senyor
quan de senyor
en deien
Milor
Forgoten
el nen robat
de la casa
al cine
què significa
tot això
Josep Lloris?
això són els títols
de diverses novel·les
que he publicat
aquest senyor
que ens parla
és professor
de la narrativa
russa
contemporània
a les aules
universitàries
d'extensió universitària
a la Universitat de Barcelona
és professor
del taller
d'escriptura creativa
de Conex
a Barcelona
responsable
de l'espai
de lletres
de Conex
a Barcelona
i impulsor
del servei
d'assessorament
voluntari
per l'autoaudició
i Conex
que abans en parlàvem
adreçat
a gent gran
aquest senyor
a més
escriptor
el que deia
pintor
escriptor
psicòleg
fas por
tu has dit
abans
en comptes
d'una P
seré una T
de tastaulletes
jo t'he dit
t'he dit
versàtil
a veure
tornem
tornem
on esteu
Jordis
els dos Jordis
el Josep Lluís
on esteu ubicats
nosaltres estem ubicats
a dos
a dos seus
a Barcelona
una és la
Gran Via
Casanova
i l'altra
és a la
travessera
de Gràcia
de l'Escorç
perdó
de l'Escorç
a prop del Camp
del Barça
cap a Collblanc
quant costa
ser soci?
bueno
nosaltres
ser soci
no costa res
el que sí
que fem
és els cursos
fem unes
matriculacions
una persona
quan ha de fer
un curs
ha de matricular
això té
un cost
de 30 euros
i llavors
al triar
el curs
el curs
que vol
que un cop
matriculat
pot triar
dos, tres, quatre cursos
que la mateixa matrícula
ja li serveix
després
cada curs
en funció
normalment estem
ja diré
el preu
de l'any que ve
i així no
que ningú
es porti engany
que ningú
paguen 35 euros
per tot el curs
de l'any lectiu
que acostuma a ser
una hora i mitja
a la setmana
una hora i mitja
a la setmana
i llavors
ell durant
tot aquest curs
pot assistir
el curs
d'octubre
a d'octubre
és com un curs
com el nostre programa de ràdio
que és d'octubre
a juny
a juny
curs escolar
com el curs escolar
a finals de juny
és quan ja
donem per tancades
les classes
i és tot el període
aquesta hora i mitja
que pot durar el curs
durant tot
tot l'any
aviam
hem parlat
del cangur amic
i hi ha un programa
que es diu
Sàmics
què és?
Sàmics
és una assessoria
que tenim
gratuïtament
o sigui
hi ha un departament
que
assessora
d'una forma gratuïta
i imparcial
a qualsevol dubte
que podem tenir
de tipus
fiscal
laboral
ja no
perquè ja no
sinó
de tipus
familiar
herències
per exemple
temes
recurrents
la hipoteca
inversa
tots aquests temes
el testament vital
el testament vital
tot això
tenim una persona
que gestiona
gratuïtament
aquestes consultes
amb una particularitat
que penso que és molt destacable
que ell no agafa feines
simplement
assessora
dona la seva
opinió
neutral
i llavors
quan tu li dius
home
podries fer la gestió
llavors ell diu
es remet
a la teva gestoria
o sigui
que no és un gestor
que tramita
les coses
sinó que informa
i assessora
sobre el tràmit
i t'orienta
a quina administració
has d'anar
quina sol·licitud
s'ha de fer
etcètera
però òbviament
no és una gestoria
gratuïta
que tindríem
perquè entre altres coses
seria un xollo impressionant
per la malaltia
depèn del preu
ja és prou
és un servei
boníssim
és un servei
més que es dona
perquè moltes vegades
dins de la gam nostra
sorgeixen inquietuds
de futur
de dir què passarà
com ho hem de fer
doncs llavors
ens sol·licitem l'hora
sol·licitem una visita
amb aquest senyor
aquest senyor
ens ho explica
ens diu
el positiu
i el negatiu
i llavors
tu decideixes
perquè tu ets menys hàbil
i se't fa més muntanya
aquestes coses
efectivament
i a vegades
també aquest senyor
es presta
a fer xerrades
sobre
diversos conceptes
per exemple
l'altre dia
va estar parlant
de tot el tema
del que significa
la inflació
paraula que està bastant
de mot
en aquests moments
i diguéssim
recomanar
o parlar
més que recomanar
de les diversos
punts
o sistemes
o productes
d'inversions
etcètera
etcètera
veig que participeu
a la Fira Gran
sí
i feu
precisament
bueno
fem un
un stand
i llavors
oferim
els nostres
serveis
els nostres coneixements
els oferim
diguéssim
al grup
que impera
tot el tema
de Fira Gran
fem un cinefòrum
fem un cinefòrum
a mi em fa gràcia
perquè molta gent
diu
ostres
aquestes pel·lícules
tan antigues
però
el que realment
el que es tracta
és de veure
l'essència de la pel·lícula
i després
la xerrada
que es fa
després
de la pel·lícula
de l'intercanvi
de percepcions
de cadascú
i la finalitat
aquesta és una activitat
que vam començar
a fer
abans de la pandèmia
també
i vam tenir
la gran sort
de trobar
un voluntari
que justament
és
entre cometes
expert
en cinematografia
i llavors
el vam fitxar
ràpidament
per conduir
aquesta cosa
i l'èxit
és molt gran
perquè des d'abans
de la pandèmia
i amb tot el parèntesi
aquesta activitat
s'ha tornat a reprendre
amb un èxit
impressionant
ho fem un cop
un cop al mes
el primer dimarts
de cada mes
primer dimarts
de cada mes
ho fem un cop al mes
i llavors
després es convoca
a una sala
passem la projecció
de la pel·lícula
que està
que està
anomenada
per aquest dia
fem un petit resum
quants socis
quants professors
quants alumnes teniu
bé
que l'oient sàpiga
els hem dit
on esteu ubicats
els hem explicat
o no
els heu explicat
el cost
i que han de fer
per
fer-se tan voluntari
com actiu
participant
però
dades
dades
socis
estem
de l'ordre
d'un 70
o 80
vull dir
va oscil·lant
perquè hi ha gent
gran
que llavors
el soci
és el que té
la capacitat
de decisió
dins de les juntes
generals
i en una assemblea
quan es fan
les assemblees
segons els estatuts
de l'entitat
que òbviament
hi ha uns estatuts
aprovats
per la generalitat
etcètera
doncs
segons els estatuts
en les assemblees
generals
que normalment
són anuals
les ordinàries
o les extraordinàries
és el cas
doncs
el soci
que no ha de pagar
cap quota especial
de moment
almenys
doncs
és el que té
dreu
a veu
i vot
llavors tenim
ja com hem anomenat
els voluntaris
que són
les persones
que ofereixen
el seu temps
perquè
l'entitat
funcioni
ja siguin
de tipus
administrativa
de tipus
de professorat
de tipus
de manteniment
o sigui
aquestes persones
que voluntàriament
ens ofereixen
una part
del seu temps
per fer una gestió
interna
sigui administrativa
evidentment
nosaltres
amb aquests volums
diríem
funcionant
com una petita
empresa
o sigui
necessitem
tenir
el departament
de comptabilitat
necessitem tenir
el departament
de comunicació
els recursos humans
que és el que
gestiona
les noves inscripcions
o sigui
tot això
funcionem
com
funcionaria
doncs
una petita
empresa
llavors
aquests
són
el complement
dels voluntaris
els de
canguramic
també estan
enclobats
dins
d'aquesta
xifra
i després
tenim
de l'ordre
de 950
usuaris
els alumnes
els alumnes
l'usuari
és el que ve
als fer
els cursos
i de professors
el que dèiem
professors
estàvem
sobre uns 80
o sigui
dins dels 120
i pico
voluntaris
professors
estem
sobre uns 80
és a dir
que quasi bé
teniu tants professors
com socis
sí
sí
ajudeu els autors
a presentar
els seus llibres
sí
sí
per descomptat
vull dir
un dels serveis
que fa
edicònex
és
no només
com diem
nosaltres
sempre
l'autor
o una persona
ens entrega
un word
un manuscrit
i nosaltres
li donem
un llibre
llavors
aquest llibre
nosaltres
no només
el posem
en les xarxes socials
el posem també
a la pàgina web
cada llibre
cada autor
té una pàgina web
diguéssim
dintre de la global
de cònex
oi
i també tenim
una sala
a disposició
de l'autor
si és que no
té ell
pel seu compte
o ella
pel seu compte
doncs nosaltres
l'oferim
i jo personalment
també m'ofereixo
i ho faig sempre
a presentar el llibre
per exemple
aquest dia 1 de març
fem una presentació
d'un llibre
que acabem de publicar
sobre la guerra civil
d'un regidor
de l'Ajuntament
de Barberà del Vallès
un llibre extraordinari
que ha fet
sobre les cartes
dels seus avis
durant la guerra
l'avi estava
en el front
i l'avi
estava a Barcelona
i llavors
és un llibre fantàstic
que el presentarem
a Barberà del Vallès
davant de tota la gent
que li interessi
sí, sí
nosaltres ajudem
a presentar
el llibre
l'única cosa
que no fem
és la distribució
perquè el llibre
és de l'autor
al 100%
el llibre
és de l'autor
al 100%
i nosaltres
òbviament
tampoc venem els llibres
perquè els llibres
repeteixo
són de l'autor
sí senyor
sí senyor
aviam
el Jordi Mestres
que el tenim aquí
calladet
disposià d'un canal
audiovisual
que arribi
a tots els vostres
associats
o és més important
o és més
ja dient
que sigui
el president
o el Josep Lluís
a veure
nosaltres estem
com ja hem comentat
estem en una fase
de
reconducció
de tot
en els temps
moderns
en aquests moments
estem treballant
molt a fons
amb el que seria
la difusió
a través de xarxes socials
Instagram
Facebook
el que seria
xarxes socials
i llavors
el que sí que tenim
molt
ben controlat
és
la comunicació
entre els diferents
grups
de professors
de voluntaris
a través de WhatsApp
vull dir que fem
els grups de WhatsApp
i evidentment
la pàgina web
tot ho tenim
però
per aquesta comunicació
més àgil
doncs
establim una sèrie
de grups
de professors
alumnes
cada professor
té el seu grup
dels seus alumnes
perquè pugui haver
una fluidesa
amb la comunicació
un professor
un dia es troba malament
doncs
ràpidament
avisa
ens avisa
nosaltres
llavors
la difusió
la comunicació
nostra
doncs
es posa en marxa
per dir
no vingueu a classe
o busquem una alternativa
tot això
ho estem
ho estem
movent
a través de
de WhatsApp
o Telegram
i llavors
el que seria
la
la publicitat
la canalitzarem
pàgina web
el Jordi
òbviament
s'ha referit
ara
a la comunicació
interna
de l'organització
per descomptat
que funciona
molt bé
però
i estem
ara
tractant
de fer
una mena
el que podríem dir
ampulosament
un pla estratègic
sobre
la comunicació
externa
de la nostra
entitat
per exemple
avui
és una experiència
de comunicació
externa
perquè estem
comunicant
llavors
sí que seria
com sempre passa
necessitaríem
una persona
relativament
especialitzada
en aquest món
no sé si el Joan
o això
estaríem disposats
a col·laborar
no és que sempre
tindrem la canya
a veure què passa
perquè ens aniria
molt bé
tenir aquest canal
de difusió
no només
per tenir nosaltres
els nostres podcast
que ja ho vam fer
abans de la pandèmia
reprendre
aquesta funció
que inclús
a nivell intern
estaria molt bé
sinó
que a més
poder fer
bolos
en totes
les
emissores
tant de ràdio
com de televisió
locals
si més no
de l'àrea
metropolitana
explicant
això
seria
interessant
sí però
tampoc
no és per
proselitisme
sinó per
oferir
aquest servei
perquè la gent
sàpiga
que nosaltres
estem oferint
aquest servei
vull dir
no es tracta
de captar
clients
si no t'oferi
servei
doncs
ara
jo
dono
una volta més
expliqueu
per què
jo
o qualsevol
oient
m'he posat allà
pel davant
aviam si em
comenceu
per què em
he de fer
soci
activista
d'acord
t'has de fer
soci
perquè resulta
que tu
ets una persona
que tens
moltes coses
a comunicar
tens temps
oblidat amb
el Ferran Carabé
el oyent
estic parlant
de l'oyent
ara
ja llavors
aquesta persona
vol comunicar
a les altres persones
té temps
i té alguna cosa
a comunicar
i simplement
és posar-se
en contacte
amb nosaltres
i els dos Jordis
li orientaran
i l'acolliran
perfectament
i li trobaran
un lloc
per descomptat
de treball
teniu dos persones
que són ben importants
o que passa
és que després
em renyaran
perquè els hi foto
amb un compromís
però que són fantàstiques
i úniques
que són el Jordi Mateu
i el Josep Carabé
per descomptat
jo
entrant
que ho ha explicat molt bé
però jo
ho reduiria
per què
t'has de fer soci
per tu
molt bé
per tu
perquè és la millor manera
evidentment
de trobar-te
realitzat
d'alguna manera
quan tu realitzes
alguna cosa
que a tu et va bé
tu tindràs
unes satisfaccions
o sigui
encara que sembli
una mica egoista
o sigui
jo soc voluntari
per mi
perquè per mi
em dóna unes satisfaccions
i
me'n vaig
molt content
a casa
quan
he fet una tasca
que
que penso
que l'he pogut
transmetre
a altra gent
sí
llavors
egoistament
no ho faig
perquè els altres
no ho faig
per mi
és que
si jo estic content
està content
un tòpic del voluntariat
aquest és un dels grups
que molta gent no entén
tu estar bé
amb els altres
primer has d'estar bé
amb tu
i això el psicòleg
t'ho podria
i el tòpic del voluntariat
és un tòpic
en el món del voluntariat
que reps
més del que dones
és el que està dient ara
el Jordi
és una veritat
com ho entenc
sí
sí
Jordi
tu què
responsable d'activitats
què has de dir
que canviarem
explica'ns
explica'ns
va
et donem una mica
de canxa
abans de finalitzar
perquè
ens facis també
les explicacions
de cònex
jo real
em refirmo
una mica
amb tot el que
ha dit
o només faltaria
no
això no em preocuparia
més
no et creguis
tu saps que
com ha dit el Jordi
tots els que treballem
aquí
és per temes
de voluntariat
i del que sí
que estic d'acord
és que
jo penso que
cònic
el gran avantatge
que porta
és el que
abans
em refirmo
el que he dit
abans
sobretot el fet
que quan et trobes
amb la gent
al final
fas un grup
de gent
i amb el que
o sigui
a part de
el que reps
dels coneixements
que puguin
transmetre
la gent
que està preparada
per això
sobretot
és el concepte
de relació
personal
o sigui
el fet
aquest
que tu
a la nostra edat
puguis trobar-te
un àmbit
on puguis
trobar amb gent
més o menys
les teves
característiques
i que facis un punt
de fusió
no és fàcil
o sigui
sembla mentida
jo per exemple
fa poc temps
estic a conèixer
a potser
fa
em sembla que són
4 anys
i realment
nosaltres
no és
un històric
i en canvi
el que sí
que
m'en dono
en compte
és que
s'ha aconseguit
fer un tipus
de relació
que a la nostra edat
pensava que ja
no seria possible
amb gent
molt diversa
i tot és
per un punt
d'unió
d'alguna cosa
perquè tothom
el que té
és ganes
de comunicar-se
el que té il·lusió
per fer coses
per fer activitats
i això és el que conèixer
o sigui
realment
et permet
permet
lliurement
i després
hi ha una cosa
que sí que també
és molt interessant
és que tota aquesta gent
que té capacitat
per transmetre
la gent que té
coneixements
i pot transmetre
quin avantatge té
que quan tu vas a una aula
i la persona
que t'està escoltant
són persones
de la nostra edat
aquella persona
hi va allà
perquè li interessa
realment
o sigui
no estem parlant
amb un professor
d'institut
o amb un professor
d'una escola
que sap que
no sap si
potser la gent aquella
s'encàncerà
del que està explicant
aquí el que hi va
és perquè realment
hi vol estar
i el que hi vol estar
és perquè
realment
vol gaudir
del que li estan
transmetent
i el que sí que vol
és gaudir
i disfrutar
de tot aquell entorn
i això
és una meravella
i en aquesta
en aquesta línia
socialització
que diu el Jordi
és molt interessant
fer l'experiment
que jo he fet
moltes vegades
de posar-me
a la porta
i veure entrar
les senyores
sobretot
les senyores
venen absolutament
pentinades
venen bé
perquè és un motiu
de sortir de casa
d'arreglar-se
és un acte social
és un acte social
es relacionen
amb les altres
senyores d'allà
després de classe
al mig
es van a prendre un cafè
parlen de les seves coses
dels seus neix
de tal i qual
i sobretot
que les peus
que totes
venen arreglades
totes
i això
és el valor afegit
que té
aquesta
jo mateix enric
perquè no m'hi imagino
ni un voluntari
ni un alumne
home
la senyora
amb rulos
bata de boatiner
i els
i com et diu
les
les pantufles
no m'ho imagino
és una manera
de sortir de casa
sobretot
de les senyores
perquè els homes
sempre
és més complicat
els homes
sempre en aquestes coses
fan més vergonya
o mandra
o el que sigui
això seria
cosa
és com necessitat
un percentatge
teniu més
persones
del sense femení
que del masculí
doncs mira
contestant
en aquest moment
ho estava pensant
realment
vull fer
un cant
a les dones
sobretot
amb agraïment
perquè les dones
el que sí que tenen
és una gran
o sigui
són
crec que tenen
una gran empenta
per iniciar coses
i amb aquests
grups de gent
que nosaltres estem
concretament
crec que el percentatge
evidentment
de dones
és molt
bastant
més
elevat
que
un 70-30
sí
potser sí
jo crec que
amb aquesta proporció
però sobretot
perquè
això dona
d'entendre
una miqueta
el concepte
que els homes
en aquest aspecte
segurament
quan ens jubilem
d'alguna forma
busques sortides
però tot el que és
el tema
d'aquestes aules
ens costa
una miqueta més
vull dir
sempre has de tenir
una mica més
d'empenta
en canvi
les dones
per això
no sé
com s'ho fan
com s'ho munten
però realment
crec que tenen
una molta més capacitat
per iniciar coses
d'aquestes
i això demostra
el fet que
la majoria dels casos
les dones
són realment
la majoria
en aquest cas puntual
aquesta és una realitat
i de totes maneres
vull dir
bueno
això
és una mica
demostra una mica
encara que sigui
una cosa
que no sé si és molt
i molt paral·lelisme
quan una persona
es queda amb una parella
i es queda sola
la dona
és una persona
que té una empenta
que realment
els homes
no tenen
per què?
segurament
deu ser una cosa
ja innata
de la pròpia
de la pròpia persona
però sí que és veritat
que les dones
són participatives
el concepte
de vergonya
crec que
no és el mateix
vull dir
el mateix
vull dir
són
i realment
estem encantats
que les dones
participin
d'una forma tan activa
el que sí que ens agradaria
és que hi hagués
també més aportació
d'homes
però no per res
puntual
senzillament
perquè hi ha molta gent
que segurament
estarà pel carrer
passejant
pensarà que la seva vida
no té molt motiu
de ser ja
perquè no té moltes coses
que fer
i té quantitat
hi hagués això
curiosament
tenim uns quants anys
a la vera
avui no em costa tant
però a l'home
a l'home com a sexe
era el que quan es jubilava
anàvem a vigilar
les obres públics
i a donar vés als coloms
i jo no tinc la imatge
de les senyores
donant vés als coloms
ni vigilant
ni vigilant
les obres públics
aquesta és una realitat
diré una cosa
o sigui
en principi
jo porto molts anys
a l'agrupació
de jubilats
de la caixa
la caixa
és una entitat
que quan jo vaig entrar
tot eren homes
doncs bé
l'agrupació de jubilats
com que poden entrar
viudes i amigues
la proporció
és un 70-30
a favor de la dona
i la participació
d'un 90-10
a part d'això
el que tu comentes
que realment
a part del percentatge
és la participació
la dona
realment
jo crec que
en aquests aspectes
és molt més participativa
l'home
sempre
d'alguna forma
necessita més
impulsar-lo
és que penseu
per exemple
es fa una excursió
i és una parella
que viu junta
que potser
ve la dona
i no ve l'home
perquè la dona
pensa
quina mandra
l'excursió
i la dona
es prepara
per les familles
és activa
és així
donem suport
no només a Conex
sinó des del benvinguts
també a la idea
de la creació
d'un museu
per Sant Just
Jordi Sánchez
Josep Lluís
Benet
Jordi Mestres
Conex
moltes gràcies
per haver vingut
benvolguts
oients
ens trobarem
en el proper
programa
de la creixori
deưngins
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!