Bits. Molt més que nits d'electrònica.
Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Bits. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i a on van ser estrenades o a qui van estar dedicades?
Bits. Si us agrada les sardanes i teniu curiositat, tot això i més ho trobareu al programa L'Audició
que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o en les seves repeticions. Us hi esperem!
A les portes, ràdio d'Esperm. Sintonitzes, ràdio d'Esperm. La ràdio de Sant Lluís.
I see trees of green, red roses too. I see them bloom from me and you.
And I think to myself
What a wonderful world
I see skies of blue
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
La sequera és un període estens de temps
en el qual un territori pateix una deficiència
en el subministrament d'aigua.
Generalment passa quan plou per sota del que és habitual.
Aquest fenomen produeix, per tant,
un desequilibri entre la disponibilitat natural de l'aigua
i el consum que en fa l'activitat humana.
A Catalunya, les pluges tenen un caràcter irregular,
alternant llargs períodes d'absència de pluges
amb episodis de pluges torrencials.
Això és fruit del clima mediterrani,
de qual cosa ens fa especialment vulnerables
a patir episodis de sequera.
Especialment a les conques internes,
que és on es concentra el gruix de la població,
més del 80%,
i on només es disposa del 40% de l'aigua que hi ha a Catalunya,
essencialment la que es troba als envasaments,
als equífers i dins els pous.
L'aigua,
amb variants dialectals com aigua i aigua,
és un compost químic transparent, inodor, insípid,
químicament format per hidrogen i oxigen,
de fórmula química H2O.
És el constituent majoritari de la pluja,
els mars, els llacs, els rius.
I l'aigua té una elevada capacitat per a dissoldre substàncies
i rarament es troba com a substància pura
sinó a sent part d'alguna mescla.
A la natura,
tota l'aigua es troba barrejada amb altres substàncies,
salts, minerals, gasos, partícules en suspensió, etc.
Com totes les substàncies,
l'aigua pot canviar d'estat.
Comúnment,
home diu aigua per referir-se a l'aigua en estat líquid.
En diem gel o glaç per a l'aigua en estat sòlid
i vapor per a l'aigua en estat gasós.
La temperatura de fusió de l'aigua
a una pressió de 1.013 hèctor pascals
és de 0 graus centígrads
i la debollició de 100 graus centígrads
a la mateixa pressió.
Jo diria que
som el que som pel petroli,
per bé i per mal.
També crec que l'aigua serà el petroli del futur
i qui tingui aigua serà ric.
Per parlar de sequera i pluja,
del present i del futur d'aquestes fenòmens naturals,
avui, en el número 98
dels benvinguts, benvolguts i bentrobats,
ens acompanya un doctor en ciències físiques
per a la Universitat de Barcelona.
Va fer una estada postdoctoral
de 3 anys a la Universitat de Berkeley,
a Califòrnia.
Tot just acaba de tornar d'una estada
de 6 mesos fent recerca
al Massachusetts Institute of Technology,
el MIT a Boston.
Actualment,
és científic titular del CSIC,
el Consell Superior d'Investigacions Científiques,
a l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona.
Fa menys de 3 setmanes,
va inaugurar conjuntament amb Ferrocalers de la Generalitat
un laboratori de la neu a la Molina.
És el científic
que millor coneix les noves tecnologies
per fer front a la sequera.
Català, comunicatiu,
de tracte agradable,
divulgador molt didàctic
de la pluja i la sequera,
Albert Verdaguer i Prats.
Benvingut.
Hola, moltes gràcies.
Com estàs?
Encantat d'estar aquí, meravellós.
Moltes gràcies per aquesta introducció.
I ja m'has introduït diversos temes
del respecte a l'aigua
que ja aniran desenvolupant en aquesta conversa.
Aquest programa serà
el que l'Albert Verdaguer i Prats vol que sigui,
perquè ets tu el protagonista.
Jo simplement puc fer una mica de conductor.
Fent de conductor,
Albert, som més injust
i no estem a Houston,
però també tenim un problema.
en el nostre cas és l'aigua.
Què hem de fer, Albert?
Bé, això és un problema...
Per mi, que és un problema endèmic
de la zona mediterrània, com tots sabem.
Potser el que està succeint ara
és que aquest problema s'ha agreujat,
possiblement pel canvi climàtic,
i també perquè hi ha hagut un augment de població
i un augment de demanda de l'aigua.
Tenim les dues coses succeirien al mateix temps.
I això està portant al país
a una situació una mica d'emergència.
Què es pot fer en el futur?
Primer, resar perquè pogui més,
que segurament és el que succeirà
en algun moment o altre.
però tot i això,
mentrestant,
des de tots els nivells
i des del científic també,
intentar desenvolupar, crear, imaginar coses
que ens puguin ajudar a afrontar aquests canvis
que sembla que venen.
Bé, us haig de dir que tota la nostra investigació,
per exemple,
se centra en el que s'anomenen
els objectius de desenvolupament sostenible a les Nacions Unides,
que segurament a molts dels oients els hi sona,
que n'hi ha, crec que n'hi ha 18,
potser m'equivoco ara, no sé el número,
però un dels quals és el que es diu acció climàtica,
que s'està tornant molt important
i dintre d'aquest objectiu de desenvolupament,
si podeu buscar a la pàgina web
i si entreu veureu
que un dels punts és el que s'anomena
augmentar la resiliència
dels diversos territoris
als efectes d'aquest canvi climàtic,
és a dir, intentar desenvolupar estratègies,
tecnologies que ens permetin aguantar com puguem
aquestes conseqüències del canvi climàtic
i és aquí on nosaltres estem intentant
posar el nostre petit granet de sorra
i ajudar la societat.
Albert, oi tant, ja aprofundiràs
i ens explicaràs una part de les moltes coses que saps,
però a Catalunya consumim 100, que jo sàpiga,
117 litres per dia i persona,
però per viure, per viure.
Necessitem 3 litres per dia i persona,
per beure i cuinar, eh?
3 litres.
3 litres, segons diuen els que en sabeu,
en tenim prou.
L'altra cosa serà banys i duts, així.
Però per beure i cuinar amb 3 litres,
què passa?
Perquè en consumim 117, eh?
Què passa?
Bé, perquè aquí potser quan donem aquestes xifres
ens estem imaginant l'aigua de consum individual, no?
I com tu dius, se'n sorprèn, no?
I dius, què està succeint?
Clar, això és el consum de l'aigua dividit entre tota la població,
però clar, hi ha un consum industrial, hi ha un consum agrícola,
hi ha un consum que es poden nominar recreatiu,
per tant, al final, no és l'aigua que consumim a casa,
que també és superior a aquests 3 litres,
però clar, també hem de fer rentadores, no?
I també hem de dutxar, vulguis o no.
L'imprescindible per beure i cuinar, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Per subsistir, eh?
L'altra cosa és anar a guarir d'ongus.
Ara, no és que en fem un cas d'excessiu, eh?
Si compares les despeses d'aigua,
aquests 120 que estem dient,
amb altres llocs del món occidental,
no estem...
Aviam, intento rompeso, cosa que no m'agrada.
A Sudan, què?
A Sudan, suposo que amb 3 litres per persona,
estaríem donant bots, eh?
Estaríem donant bots, correcte, estaríem donant bots.
Però el món desenvolupat,
gastem molta més aigua, això sí que és veritat.
No, només volia dir això,
que nosaltres no és que siguem uns malgastadors d'aigua
dintre del món occidental, diguéssim, no?
Estem fins i tot per sota,
fins i tot Barcelona, per exemple,
jo ho sé, de Barcelona, la ciutat,
és una de les ciutats europees
que gasta menys aigua per evitar, ja.
Això abans de qualsevol restricció
que s'hagi pogut aplicar.
Per tant, no som uns supermalgastadors,
però tenim el que tenim.
Com has molt ben mencionat al principi,
tenim molta població
en uns recursos d'aigua limitats
i s'han de gestionar
de forma correcta a nivell individual
i a nivell col·lectiu.
I aquest és el problema que tenim.
Com fer-ho, això?
És difícil de dir.
És difícil de dir
perquè el que ens està succeint ara
és que hem tingut un canvi sobtat,
un canvi una mica agressiu,
i totes les polítiques,
tot el desenvolupament de noves tecnologies,
tot el que fer canvis,
sempre tenen un procés lent,
de vegades fins i tot de dècades.
I ara sembla que no tinguem temps.
Per tant, ens haurem d'apretar una mica el cinturó
i començar a implementar noves coses
per poder fer front a aquests canvis.
Esteu, ara què dius, noves coses?
Esteu desenvolupant,
amb el Massaixos,
és MIT,
recolectors d'aigua,
de boira i d'humitat.
A les selles canàries,
i que ja sàpiguen,
ja en disposen de dispositius,
les torres de recolecció,
que recullen de 3 a 12 litros
per dia i per metro quadrat.
Explica, explica com funciona aquesta tecnologia,
que tu tens molt a veure,
perquè s'està tallar
i estàs conjuntant amb ells.
Aviam, ben trobats oients,
us explicaré una cosa,
fora, fora micròfono.
L'Albert, aquest matí,
esmoçant junts,
em deia,
en el món,
que ens dediquem a la sequera i a la pluja,
una dotzena.
O dic mentides.
Científics que us dediqueu
a tot el món, eh?
Un,
el tenim al costat,
l'únic català,
l'únic que amb el seu DNI posa,
que és espanyol,
que en tinguem notícia,
que es dedica a la sequera i a l'aigua.
explica'ns,
això de l'MIT,
i no em contradiguis,
perquè jo sé que és veritat
que en tot el món,
que us dediqueu
a tot el que significa
la sequera
pel món,
que sigui tan poc conscient
el personal de...
una cosa és les paraules
i la política
i l'altra cosa és la realitat.
A veure,
sí que hi ha més gent.
Deixa'm que et contradigui una miqueta,
perquè no vull que després
em vingui la gent.
Com coses dir que ets un de tots?
No hi ha tanta gent,
però sí que et diré una cosa.
Abans de parlar
d'aquesta cosa
que estem desenvolupant,
justament quan estava allà,
va haver-hi
cada any,
a principi de curs,
ja el discurs inaugural
que va donar
la presidenta
de l'MIT.
I el que va dir,
fent un resum,
és que el que succeiria
en els pròxims 10 anys
és que es desplaçarien
tots els recursos,
o molts recursos de recerca,
cap a temes ambientals.
I això és el que s'espera
els pròxims 10 anys.
Que això no vol dir
que la gent
hagi de canviar
el que està investigant,
sinó que ha de mirar
com el que està investigant
pot ajudar
a afrontar aquest nou repte.
Si fa 20 anys
el que venia
on es posaven molts recursos
era temes de nanotecnologia,
que potser us sonarà,
fa 10 anys
ha anat sobretot a bateries,
noves maneres d'energia.
Això no vol dir
que tot això s'abandoni,
però ara el que vindrà ara
és recerca i recursos
per fer front
a tots els temes ambientals
relacionats amb el canvi climàtic.
Per tant,
aquest número creixerà
de forma ràpida
per poder donar resposta
al que s'està succeint.
Aleshores,
respecte a això
que hem mencionat,
sí, jo a l'MIT,
ells,
és una cosa
que porten 10 anys,
que van intentar
desenvolupar fa 10 anys,
són,
perquè ho entenguem,
són com,
imaginem-nos,
unes xarxes de pescadors,
en aquest cas són
de materials metàl·lics,
que el que fan
és captar aigua
dels núvols,
de les boires
que passen arran de terra
o fins i tot
de l'humitat,
les porten uns col·lectors
i les recullen.
I això
vam desenvolupar
fa uns 10 anys
al desert de Tacama,
a Xile,
que és el lloc
més sec de la terra.
Hi ha llocs
que no hi ha registre
de pluja
des que l'home
ha posat allà
un aparell
per registrar.
Imagineu,
no hi ha cap registre
de pluja.
I a més,
és curiós
perquè tu m'has arribat
a explicar
el lloc
més sec del món
però hi ha
cerds vius
que hi viuen.
Correcte.
Cerds o vegetals
que hi viuen.
Hi viuen.
Hi ha cactus,
tot i que sembla això,
no és com el desert del Sàhara
però per una qüestió
de terra,
hi ha cactus.
Com viuen aquests cactus?
Doncs capten
l'aigua
de la boira
que sobretot
es produeix
al mar.
Quan
el mar
que està més fred,
l'aire del mar
que està més fred
toca la terra
que està molt calenta,
allà es produeixen
unes correntes especials
i generen unes boires.
Aquestes boires
quan passen
per sobre el terreny
no plou
però els cactus,
per exemple,
capten aquesta aigua
i poden viure.
Nosaltres el que hem intentat
fer és reproduir,
al final,
pobres de nosaltres,
sempre intentem reproduir
el que fa la naturalesa
que porta milions d'anys
especialitzant-se
en fer coses.
Reproduïm,
intentem entendre
i fem materials
que facin el mateix
el cactus
però eficients
per l'home,
com si diguéssim.
I això és el que
s'han estat desenvolupant allà.
I la cosa ha funcionat
bastant bé
i hi ha zones rurals
molt apartades
on han tingut aigua.
Aquests 3 litres
per dia,
per persona,
els podien tenir
per beure
i fins i tot
els sobrava
per fer una mica
de cultiu.
En aquell cas
feien cultiu
de l'oe vera.
Jo vaig desenvolupar
fa 10 anys
i semblava
que la cosa
fructificaria
i s'ha provat
en diversos llocs del món.
Hi ha diverses zones
del món on s'ha provat
sobretot en zones
poc desenvolupades
amb un cert èxit
perquè la gràcia
d'aquest sistema
és que un cop
el temps instal·lat
no s'ha d'endollar.
no s'ha d'endollar res.
Tu el tens instal·lat
i ell va treballant.
Has de fer un manteniment
però la despesa
és una despesa inicial
que en llocs
subdesenvolupats
moltes vegades
organitzacions
no governamentals
són els que porten
aquestes despeses
i un cop instal·lat
amb un mínim manteniment
doncs va generant aigua.
Què succeïa?
El problema principal
que s'embruten.
Amb el temps
s'embruten.
S'embruten de mosquits,
de bitxos
que s'hi enganxen
i que es queden allà enganxat
i es van obturant
totes aquestes
porositats de la xarxa
aquests foradets
i llavors ja no et travessa
la boira
i no pots captar aigua.
I aleshores
degut a aquest problema
el que va succeir
això
és una cosa
que a Amèrica
tenen molt clara.
Quan desenvolupen
alguna cosa tecnològica
és a dir
molt bé
tecnològicament funciona bé
però
i econòmicament
funciona bé o no?
Stop.
Quan dius Amèrica
parlem Estats Units.
Estats Units.
Perdona.
Perdona, deixa'm...
Els suïents poden creure...
Estats Units
és un altre món
dintre d'Amèrica.
Molt bona apreciació
en el cas dels Estats Units.
Els Estats Units
s'ho miren i diuen
quant costa un litre d'aigua?
Tant.
Un dòlar?
Dos dòlars?
Quant costa portar l'aigua
en camions fins a aquest lloc?
És més barato.
Ostres,
doncs aquest sistema no funciona.
Portem l'aigua en camions.
Portem l'aigua en camions.
Sense comptar
tot el cost ambiental,
el que significa
de sostenibilitat
portar aigua en camions.
Per què?
Pel problema aquest
que teníem,
sobretot el problema
d'aquesta contaminació,
dels pitjors que s'hi enganxaven.
Doncs,
aquest any,
l'any 2023,
uns investigadors
de la Universitat de Berkeley
proven un nou material
que el que fa
aquest material
basat en titani
és que durant el dia
quan fa molt de sol
acumula com energia
i quan s'hi enganxen
coses orgàniques,
quan s'hi enganxen mosquits,
els crema.
O sigui,
els destrueix,
es desfan
i s'autoneteja
només amb la llum del sol.
Doncs,
ells ho han provat
amb un sistema
de laboratori
i aquí és on
l'MIT,
que ja tenia
tota la tecnologia
desenvolupada
per fer aquestes
xarxes captadores d'aigua,
diu,
ara ja tenim
el que ens fa falta.
Hem d'aplicar
aquests materials
a les xarxes
que ja tenim
i a veure
si podem fer
que aquesta cosa funcioni.
I aquí és una mica
on m'introdueixo
en el projecte
que vinc
de l'Institut de Ciència
de Materials.
Nosaltres estem
acostumats a treballar
amb nous materials,
especialment
amb materials
i aigua,
que és el meu tema
de recerca principal.
I aquí és on estem,
aquí és on estem,
doncs,
ajuntant aquestes investigacions,
això és una cosa
que passa sempre en ciència,
com sabeu,
en ciència,
aquesta idea
que teníem abans
del científic
una mica boig
allà dintre
del seu laboratori,
que allò va passar
a això
en l'època del Renaixement
i que ell sol
descobreix alguna cosa,
això avui en dia
no existeix.
Sempre som molta gent
fent coses
i potser el gran científic
d'avui en dia
no és tant el que s'inventa
una cosa nova,
sinó el que és capaç
de veure
diverses idees
que estan funcionant
i ajuntar-les
totes juntes.
i això és el que
ara intentarem
desenvolupar
aquesta tecnologia
i provar-la
i jo els estic intentant
convèncer
que ho intentem
també fer unes proves
pilots
aquí a Catalunya
perquè
o fins i tot
a les Illes Balears
hi ha diversos llocs
on es podria aprofitar.
No és una tecnologia
que ens solucionarà
la sequera
perquè el volum d'aigua
que podem construir
és poc
però sí que pot donar
resposta
a llocs
on sigui difícil
l'aconseguir aigua
en llocs que tinguin
una certa
nuvolositat
una certa
humitat ambient
però que
aconseguir aigua
de rec
sigui realment
dificultós.
Sí
jo t'havia
fet l'explicació
i t'havia fet la pregunta
de les Illes Canàries
que és
d'alguna manera
la referència
havent construït
aquestes torres
de recol·lecció
que reculleixen
per a l'altre
m'has explicat
poc
de 3 o 12
litros
dia
per metro
quadrat
però
perquè és
fonamental
per a les Canàries
no?
Sí
en aquella
aquella zona
si no recordo malament
tu em vas explicar
una vegada
vas dir
coi
això de les Canàries
és que és únic
al món
és veritat o no?
És un dels pocs llocs
al quotient
sí
sí
sí
i realment
allà si funciona molt bé
perquè justament
amb aquest sistema
perquè el desert
que tu estaves parlant
ja anem a una altra història
però té gràcia
des que l'home és l'home
i es té coneixement
l'única part del món
que no hi ha constància
que hagi caigut
una gota d'aigua del cel
sinó que l'aigua es capta
de l'atmòsfera
però no cau del cel
no cau del cel
correcte
sí
això a les Canàries
és molt important
perquè hi ha alguna
d'aquestes illes
en què
també
què se succeeix
una mica
el que està succeint
ara a Catalunya
que passen els núvols
i no plou
perquè no són les condicions
de crear la puja
això en podem parlar
d'aquí una estona
i
aquesta manera
sí que poden captar
això permet
utilitzar aquesta captació
d'aigua
per crear vegetació
que alhora
hi ha les Canàries
i hi ha una vegetació
també com els cactus
molt especialitzada
en fer això
si tu ajudes
aquesta vegetació
també a créixer
aquesta mateixa vegetació
et capta més aigua
i al final
és un sistema
que tu ajudant
una mica més
pots crear
que la cosa
fer un petit canvi
climatològic
a la zona
ja en parlarem
perquè això té molta
tarda marinera
hi ha un apartat
que jo no et preguntaré
perquè
entenc la teva situació
que és la part política
jo sí que en parlaré
tu no et tens
que prendre
posició
menys
estar en el lloc
on estàs
però jo penso
que amb el tema
de l'aigua
la part política
és molt molt important
però ja arribarem
Albert
aigua de
pluja
de salinitzada
de boira
depurada
mitjançant membranes
i mitjançant
tecnologia
amb gel
per depurar
l'aigua
dels porins
per exemple
després en parlarem
hi ha més alternatives
per obtenir l'aigua?
a veure
al final
l'aigua que hi ha
la tenim
o al mar
o a l'aire
o baixant pels rius
podríem descobrir
en algun moment
per això com has dit
tot és de la natura
és cacau
és cacau
sí
no hi ha més
no hi ha més
perquè fins i tot
l'aigua dels pous
és perquè ha caigut
correcte
sí sí
al final tot és l'aigua
que t'ha caigut
la que s'ha acumulat
en algun lloc
però perquè també ha caigut
i la del mar
no tenim
o sigui
no ens podem inventar
res més aquí
aleshores
ho han dit molt bé
al final
el que es pot fer
és agafar aigua del mar
doncs per exemple
jo vaig estar un temps
també
a
a Budavi
per una col·laboració
a Budavi
que
crec que viuen
7 o 8 milions de persones
tota l'aigua
tota l'aigua
ve de
de sanitzadores
tota l'aigua
de fet tenen un dipòsit d'aigua
Canàries
eh
se sap més lluny
tenen un dipòsit d'aigua
que em sembla que els dura
per 3 o 4 dies
no?
i allà deien
si ara vingués
hi hagués una guerra
en aquell lloc
i algú destruís
la de sanitzadora
tindrien aigua
per 3 dies
clar
són sistemes
una mica insostenibles
no?
i això
a part del consum d'energia
que després en parlarem
a part del consum d'energia
que això representa
per tant
sí que és veritat
que s'ha treballat molt
eh
en tecnologia de sanitzadora
i això
ha millorat molt
i esperem que em millori
molt més al llarg del temps
i al final
és l'únic
suministre d'aigua
no infinit
però quasi infinit
no?
per la gent que som
però clar
això vol dir
una despesa energètica
importantíssima
el que seria millor
idealment
és que
el consum d'aigua
i la distribució
de la població
es fes en funció
dels recursos hídrics
però clar
això
no es pot fer
diguéssim
no?
sí
estàs d'acord amb mi
que el que tingui
l'aigua
que l'aigua
és el petroli
del futur
correcte
i que el que tingui
aigua
serà el que domina
el món
el que domina
el ric
com avui
el que té el petroli
és el ric
per dir-ho
és el que domina
això és una cosa
que està cada cop
més clara
aquells països
que tinguin
recursos hídrics
seran rics
i els que no en tingui
dependran
totalment
dels altres països
i això
com has dit
tu serà el petroli
el petroli del futur
no estem en molt bona
posició
ara mateix
parlant de futur
Albert
per dir el futur
ha sigut sempre
un anhel
i objectiu
del ser humà
des dels oracles
endevinadors
pitonisses
vidents
bruixes
etc
sempre han hagut
persones
que tenen
un talent natural
per examinar
l'evidència
i veure
on conduirà
el futur
la predicció
en el context
científic
és una declaració
precisa
del que passarà
en determinades
condicions
específiques
o especificades
ara la pregunta
és
quines dificultats
tenen els models
climàtics
per predir
com evolucionaran
els núvols
i la pluja
en el futur
entens?
o sigui
estem
és una pregunta
molt indicada
en sabem molt
aquí
mira
i ara us diré
una cosa
ara com a científic
em vaig a tirar
una mica de pedres
a la taulada
hem d'entendre
tots
que
la ciència
és
un intent
de modelitzar
i d'entendre
el que succeirà
però la ciència
no té la resposta
de tot
nosaltres tenim
models de predicció
imagineu
el millor model
de predicció
que tenim
és el del temps
i falla
per tant
tots els altres
imagineu
el que poden fallar
però clar
és l'única
eina que tenim
per treballar
per tant
el que vull dir
amb això
és que els models
científics
són eines
per treballar-hi
que mai
les hem d'utilitzar
com un dogma
que algunes vegades
m'ha semblat
que socialment
se li donava
un caràcter
com de dogma
com de llei divina
són models
amb els quals
treballem
i són les eines
que tenim
i que el model
que avui diu
una cosa
potser d'aquí 3 dies
o d'aquí 3 anys
algú el refinarà
i dirà
aquell model
no era del tot acurat
no passa res
és que hem de viure
amb això
amb aquesta incertesa
respecte a la pregunta
que m'has dit
els models climàtics
sembla que són bastant bons
en predir
com evolucionaran
la temperatura
i no són gaire
favorables
s'ha de dir
però no són
gaire fiables
en predir
com evolucionaran
la pluja
com evolucionaran
els núvols
perquè intervenen
molts factors
perquè
els núvols
depenen
de la quantitat
d'aigua que tens
a l'atmosfera
però també depenen
d'altres coses
que és una de les coses
que nosaltres hem treballat
que són de les partícules
que tens en suspensió
a l'atmosfera
que són partícules en suspensió
per exemple
el polen dels arbres
per exemple
tots hem sentit
per aquí
a vegades
que ens plou
fang
perquè al desert
del Sàhara
s'ha aixecat
molta pols
doncs aquí tenim
molta pols
contínuament
fins i tot quan no plou fang
que ve del desert del Sàhara
que són partícules
de minerals
i aquestes partícules
minerals
o aquest polen
o fins i tot
hi ha bactèries
i tot
que es flotant en l'aire
quan interaccionen
amb els núvols
canvien
com aquests núvols
es comporten
i aquestes partícules
són específiques
de cada lloc
a cada lloc
hi ha uns béns determinats
hi ha unes partícules
determinades
i no tenim un model
que ho expliqui
per tot el món
hi ha molta gent
ara intentant
investigar això
i és molt important
saber això
per saber
com es comportaran
els núvols
del futur
si els núvols
donaran pluja
no donaran pluja
ve determinat
molt
per quines partícules
tenim
quin tipus de partícules
i com aquestes partícules
per exemple
congelen
les gotetes d'aigua
dels núvols
aquest és el dels temes
principals
que estem investigant
nosaltres
i amb el qual
intentem donar
noves eines
als models
per poder predir això
mira
us poso un exemple
molt fàcil
els núvols
els núvols
que tenim aquí dalt
estan formats
per gotetes d'aigua
i cristalls de gel
les gotetes d'aigua
reflexen la llum
i els cristalls de gel
no la reflexen
si tinguem un núvol
si ara tenim un núvol
de moltes gotetes d'aigua
això refreda
la temperatura
perquè la llum
del sol
reflexa
si tenim un núvol
format per molts cristalls de gels
no refreda
perquè la llum
del sol
la travessa
quant de gotetes d'aigua
i quant gel
hi haurà
en un núvol
ara mateix
sobre Catalunya
depèn
de les partícules minerals
que hi hagin
i això depèn
dels deserts
dels vents
que hi ha hagut
al desert del Sàhara
de tot de factors
que no estan encara
ben coneguts
no només això
cada una de les partícules
aquestes minerals
que tenim flotant
no totes són iguals
algunes
congelen molt
les gotetes d'aigua
i altres
no les congelen
per tant
i són coses que
s'han començat a descobrir
i investigar
fa només
10 anys
que sembla molt temps
però en ciència
són realment
4 dies
per tant
encara hi ha moltes coses
que s'han d'explicar
i que ens calen
per entendre
què succeirà
amb aquests núvols
del futur
seran més de gel
seran més de gotetes d'aigua
ajudaran
a mantenir la temperatura baixa
faran que la temperatura
pugi més
tot aquí tenim
totes
totes
de models
que encara
no poden explicar-ho
de forma correcta
i see trees of green
red roses too
i see them bloom
for i meet you
and i think to myself
what a wonderful world
i see skies of blue
and clouds of white
bright blessed day
and the dark sacred night
and i think to myself
what a wonderful world
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
are also on the faces
of people going by
i see friends shaking hands
saying how do you do
they're really saying
i love you
i hear babies cry
i watch them grow
they learn much more
than i'll ever know
and i think to myself
what a wonderful world
i think to myself
what a wonderful world
imaginari futur
cantada per la Quina Granis
ha interpretat la nostra sintonia
Quina Casulla Granis
va néixer a l'agost del 85
és guitarrista, cantant i youtuber nord-americana
va guanyar diversos concursos
va gravar, autoditar
diferents àlbums
va començar com un grup folk indie
cantautor del Jesse Epstein
que va ser el que va fer aquest grup
a l'imaginal i futur
i la seva dona és la Quina Casulla Granis
influències d'un grup
que ha sigut referència
en el folk i a la música pop
que és de Simon i Garfunkel
doncs bueno
podria explicar moltes més històries
d'aquest cantant
perquè té una vida personal molt curiosa
però no vull traurir un sol moment
a l'Albert
perquè ens expliqui coses
que poden ser molt més interessants
que la vida de la que ens ha representat avui
la nostra sintonia
amb honor teu
perquè ella va estudiar
a la Universitat del Sud de Califòrnia
o sigui, una de les universitats
que tu, em sembla que quan has estat per allà
també deus conèixer
la USC
a Los Angeles
no equivocar-se amb l'UCLE
USC
que si no els senyors de l'UCLE
ens enfaden
ens enfaden
aviam, Albert
ens estaves explicant coses
jo diria
diria
que tecnològicament
és ja possible
controlar la pluja
per exemple
tu ets físic, jo, químic
però el llodur de plata
provoca la pluja
però això també provoca
conflictes polítics
si jo et provoco la pluja
pot suposar
que jo t'estic pispant
la pluja del costat
correcte
és veritat o no
és un tema molt delicat
i al final serà un tema polític
sí
aviam, la pregunta és ben clara
i aleshores
i ho expliques tot
és possible
fer ploure
a voluntat
de fet
com tots sabem
això és la pregunta
que s'ha fet a l'humanitat
des de fa molt temps
des de la dansa
de la pluja
no?
dels indis
que comentàvem abans
mentre estàvem esmorzant
doncs
hi ha coses
que ajuden
a que es produeixi la pluja
quan s'ha format el núvol
i com tu has mencionat
molt bé
ja fa temps
que s'ha posat
que s'havia utilitzat
el llodur de plata
el llodur de plata
és un material
que les partícules
del qual
són especialment
eficients
en provocar
això que he dit
la congelació
de les gotetes
d'aigua
i quan es congelen
aquestes gotetes d'aigua
aleshores creixen
pesen més
cauen
i
cauen com a cristalls de gel
i a mesura que van caient
si a baix
la temperatura és més alta
doncs es fonen
i al final acaba plovent
i això s'ha utilitzat
en molts llocs
s'ha provat
als Estats Units
s'ha provat
a Israel
s'ha provat
a la Xina
no només amb llodur de plata
molts altres materials
puc fer una llista
de materials
que direu
quina llista
més curiosa
perquè per exemple
el sofre
també funciona molt bé
o per exemple
el gel sec
o per exemple
els cristalls
de colesterol
de fet
els científics mateixos
estem sorpresos
perquè quan tu agafes
tota aquesta substància
juntes
dius
què tenen en comú
i no hi veus res
és que hi ha tantes coses
que no entenem encara
cristalls de colesterol
els cristalls de colesterol
si ja s'ho provocarà
és que la gent
es convenció a fotre botifarres
i que els faci treure sang
per es treure
perquè els hi plegui a sobre
sí senyor
hi ha coses curiosíssimes
coses curiosíssimes
doncs s'ha provat
amb una eficiència
diria que relativa
de fet hi ha un informe
el 2004
als Estats Units
es reuneixen tots els experts
en aquest tema
i fan un informe
pel govern americà
que és públic
es pot llegir
i es diu
que la conclusió és
que no se sap
si funciona o no funciona
que de vegades funciona
i de vegades no
què es feia
doncs anaves a una avioneta
tiraves jord de plata
allà en el núvol
on a tu et semblava
que funcionaria
però a vegades
doncs feia una mica de vent
el jord de plata
s'anava a un costat
el núvol cap a un altre
o no l'havies tirat
a l'alçada que tocava
a vegades
provocaves la pluja
de vegades no
per tant
no està clar
això sí que de vegades
i crec que els xinesos
ho han fet servir
en diverses ocasions
sí funciona
ara al final
et propou
jord de plata al cap
que tampoc és una cosa
que sigui
molt
mediambientalment
molt sostenible
a part que és tòxic
precisament
aleshores
m'agrada molt això
que has mencionat
podríem utilitzar
altres partícules
de fet
una de les partícules
que ara estem estudiant
són
minerals
que es diuen
de faldespat
que també són molt eficients
i que són els minerals
que hi ha justament
aquí
a Catalunya
en els núvols
un dels minerals
que hi ha més
és els minerals
de faldespat
que provenen del desert
del Sàhara
i que són els que ens ajuden
a que plogui aquí
podríem utilitzar
aquests minerals
que són inocus
per fer això
no hem provat
això com m'has dit tu
té moltes qüestions
ètiques
i polítiques
mirem què succeeix
ara per exemple
ara hi ha núvols
que venen
de l'Atlàntic
carregats de pluja
que estan descarregant
les pluges
doncs a Galícia
al País Basc
fins i tot al nord
al sud de França
i aquí ens arriben
desgastats
això passa de forma natural
i què podem fer nosaltres
doncs
resar perquè
algun d'aquests
ens arribi bé
però ara imaginem
que això no fos
per fer de naturals
ara imaginem
que això ens ha succeïs
perquè el País Bair
està utilitzant partícules
per assegurar-se
que els núvols
descarreguen la pluja
al seu territori
què passaria aquí
això
és un motiu de guerra
clar
que ens estan robant
l'aigua per viure
això podria generar
conflictes polítics
molt molt importants
no estem en això
primer perquè encara
no hi ha tecnologia
i segon perquè
ningú s'ha atrevit
encara a fer això
però
de l'home
se'n pot esfarar tot
forta
canviem de terça
després ja tornem aquí
aviam
Albert
fa uns 15 dies
s'ha inaugurat
el primer laboratori
de la neu
a la Molina
tu ets el primer
investigador
i responsable
d'aquest projecte
núvols
barreja d'aigua
i cristells de gel
com parlaves
canons de neu
posant mineralts a l'aigua
per consumir
menys aigua i energia
explica'ns
què és
com funciona
i quins objectius
té aquest laboratori de neu
entendre el cicle
de la pluja
netejar porins
explica'ns tu
explica'ns
que tens moltes coses
a explicar
a més
clar que
el primer laboratori
de neu
del món
i tu al capó
i poca broma
aquí
ben volguts clients
ai ben volguts
oients
explica'ns
explica'ns
explica'ns
el laboratori de la neu
això està relacionat
amb tot el que hem d'explicar
justament
doncs
nosaltres
veient tot això
que s'estava investigant
de com funcionen
els núvols
com es genera la pluja
com aquestes gotetes
congelen gràcies a aquests minerals
que acabo de mencionar
el faldespats
per exemple
això ho estan estudiant
molts grups
això ho estudien diversos grups
dedicats al que nosaltres
anomenem
les ciències atmosfèriques
nosaltres som de materials
per això
nosaltres veient tot això
vam dir
espera
i si agafem
això
que funciona tan bé
en els núvols
i ho baixem a terra
què tal si reproduïm
el mateix que succeeix
als núvols
aquí
i què tal si ho ajudem
per exemple
a fabricar neu
això funcionarà
ens vam fer unes proves
al laboratori
on bàsicament
el que fèiem
era agafar gotes d'aigua
i els introduïem
a algun d'aquests minerals
que sabien que
eren molt eficients
congelant les gotetes d'aigua
i realment
aconseguíem
que les gotes d'aigua
es congelessin
molt fàcilment
aleshores vam pensar
doncs això ho tenim
què passaria
si poséssim una mica
d'aquests minerals
a l'aigua
que es fa servir
per fer neu
segurament
ajudaríem
afavoriríem
la formació de neu
i a més a més
semblaríem més
el que succeeix
en els núvols
perquè al final
el que farem
és reproduir
el mateix
que passa
en els núvols
de fet una cosa
que m'agrada explicar
és que quan es fabrica neu
a les estacions d'esquí
l'aigua que s'agafa
és aigua
d'alta muntanya
que tots sabeu
que l'aigua d'alta muntanya
és molt pura
en el sentit
que no té minerals
perquè no he tingut temps
de captar-los
si en contra de agafar
aigua d'alta muntanya
agaféssim aigua
de les embocadures
dels rius
aquesta aigua
funcionaria molt millor
per fer neu
perquè contindria
ja tot de minerals
que ens ajudarien
a fer aquest canvi
de líquid a sòlid
el que passa
és que el que no farem
és anar a les embocadures
del riu
a buscar aigua
i pujar a la muntanya
per fer neu
perquè això seria
això sí que seria
una cosa
insostenible totalment
doncs vam dir
i si en lloc
de posar-hi
tots els minerals
només n'hi posem
una miqueta
dels que sabem
que funcionen millor
que a més a més
són faldespats
més o menys
el 60%
de les corses terrestres
són faldespats
és a dir
que és un mineral
supercomú
que ja s'ha de servir
per moltes aplicacions
pintures
ceràmiques
no té cap contraindicació
mediambiental
i a més a més
és que ja el tenim
flotant a l'aire
nosaltres
perquè ja és el que ens ajuda
que plogui aquí
i si no
està dintre el granit
i el quart
el faldespat
correcte
també ja el tenim
a l'alta muntanya
i tot
doncs
nosaltres hem estat
investigant diversos
faldespats
perquè n'hi ha que
funcionen millor
i n'hi ha que
funcionen pitjor
i el que vam descobrir
és que els que funcionen millor
són uns
que no és que siguin
químicament diferents
perquè tots són
químicament el mateix
sinó que per la forma
en què es van formar
fa milions d'anys
això ho he après ara
dels geòlogs
perquè jo no en sabia d'això
doncs de la forma
en què es van formar
fa milions d'anys
es van formar
amb uns petits foradets
el que anomenem uns
uns ports
que són de tamany
nanomètric
molt molt molt petit
i en aquests ports
es dona una cosa
molt curiosa
que ja se sabia teòricament
i se sabia
en altres materials
i és que quan l'aigua
s'hi fica a dintre
la manera més còmode
que té l'aigua
d'estar allà dintre
és formant gel
no formant aigua líquida
per tant
fins i tot
pots tenir allà dintre
a 25 graus centígris
podries tenir
a dintre dintre dintre del port
un trosset de gel
que s'aguanta
perquè l'aigua
està més còmode
formant gel
com que ja tens
un petit nucli de gel
quan aquest mineral
dintre de l'aigua
baixes les temperatures
per sota zero
ja tens el gel
que està format a dintre
i això afavoreix
la formació de gel
és un procés
bàsicament físic
o sigui
no estem fent
cap cosa química
simplement
donant-li
un lloc
a l'aigua
perquè estigui més còmode
perquè ho entenguem
sabeu allà
on posem els ous
ara ho diria
la huevera
no sé quin nom
té català
la huevera
exacte
la huevera
si tu agafes ous
i els deixes anar
de qualsevol manera
ells els col·locaran
on toca
perquè no tenen
un altre lloc
on col·locar-se
doncs això és el que succedeix
en aquesta porositat
quan les molècules d'aigua
van allà
no poden col·locar-se on volen
es col·loquen d'una manera
que formen gel
automàticament
i això
és el que ens ajuda
quan ho posem a la neu
a que afavorim
la formació de gel
què significa això
doncs tres coses
la primera
és que
ara mateix
hi ha un paràmetre
que es diu
la ratio
de conversió
entre aigua
i neu
és a dir
quin volum d'aigua
jo fico el canó de neu
i quin volum de neu
extrec
ara mateix aquesta conversió
està al 75%
i em preguntarem
què passa amb l'altre 25%
hi ha que no es congelen
per exemple
i que filtren
i se'n tornen a l'altre
i hi ha una miqueta
que sempre es perd
perquè fa una bandada
i se t'en va
això
aquesta
la perdrem sempre
doncs
amb aquest procés
aconseguim
que aquesta ratio
de conversió
del 75%
al 95%
és a dir
que aconseguim
doncs
pràcticament
un 25%
més
de volum
de neu
amb la mateixa
quantitat
d'aigua
de fet
aconseguim més
per què?
perquè la neu
que formem
és un procés
més natural
perquè pertés
a aquestes partícules
igual que la neu
que es forma naturalment
i generem una neu
més esponjosa
més semblant
a la neu natural
i per tant
tenim un volum
millor
i esperem
que tinguem
fins i tot
neu de més qualitat
la segona cosa
és
per fabricar neu
injectem dues coses
aigua
i aire pressió
que és el que ens ajuda
a que funcioni el canó
com més alta
és la temperatura
perquè funcioni
més aire
hem de posar
i més cost energètic
aquí
no caldrà posar tant aire
de fet
hem caldrà posar
molt poquet d'aire
hem calculat
que reduirem
el cost de fabricació de neu
d'entre un 30 i un 40%
perquè reduirem
la quantitat d'aigua pressió
que hem de col·locar
que de fet
és el que costa diners
el que costa diners
de veritat
és aquest aire pressió
que ens ajuda
a fabricar neu
i la tercera cosa
és que
el ventall
diguéssim
de condicions atmosfèriques
de temperatura i humitat
en la qual es pot fabricar neu
no és qualsevol
de fet
ara mateix
aproximadament
una temporada d'esquí normal
ho hem calculat
per l'any 2020
només el 20%
d'aleshores
són eficients
per poder fabricar neu
si no
o et costa massa energia
o no la pots fabricar
perquè la temperatura
és massa alta
amb aquesta ajuda
podem aconseguir
que es fabriqui neu
a temperatures
i condicions
que ara no la poden fabricar
o que costa molt energèticament
aleshores vam fer una predicció
vam dir
molt bé
el 2020
tenim com un 20%
d'aleshores
per fabricar neu
i això està bé
amb això
es pot tirar endavant
una estació d'esquí
què passaria el 2050?
agafem la predicció
d'aquests models climàtics
què ens diuen pel 2050?
doncs que en pitjor dels casos
augmentarà la temperatura
un grau com a 6
al Pirineu
1,6 graus
vam calcular
i vam dir
ostres
les hores
que serien eficients
per fabricar neu
es reduirien un 5%
per tant
amb aquestes condicions
segurament
les estacions d'esquí
serien inviables
anem a veure
què passa
quan hi introduïm
la nostra partícula
doncs el que succeeix
és que ens quedem
com ara
és a dir
que el 2050
gràcies a aquesta ajuda
de les nostres partícules minerals
tindríem
encara un 20%
d'hores factibles
és a dir
que podríem assegurar
la sostenibilitat
diguéssim
de les estacions d'esquí
fins al 2050
més enllà
ja no sé
ni els models
ni nosaltres
però això és suficient
perquè
no sé què passarà
en el futur
amb les estacions d'esquí
no sé què es decidirà
no sé com evolucionar
el clima
però una de les coses
importants que he mencionat
al principi
que és això
de la sostenibilitat
i de les Nacions Unides
el que volen
les Nacions Unides
és que hi hagi
mecanismes
que hi hagi
tecnologies
que ens permetin
aguantar
sobretot
aquestes zones
que depenen
econòmicament
de coses climàtiques
com per exemple
el Pirineu
de la Neu
per poder pensar
perquè tinguem
temps
de fer una evolució
si cal fer una evolució
i que no hi hagi
un daltabaix
socioeconòmic
perquè per exemple
s'haguessin de tancar
les estacions
de cop
el que nosaltres volem
és donar temps
a poder pensar
i raonar
i evolucionar
potser el 2050
ja no podrà
i direu
ostres
aquesta tecnologia
del 2050
ja no servirà de res
sí que servirà
perquè aquesta tecnologia
no només serveix
per fer Neu
sinó que serveix
per moltes altres coses
no no
aviam el resum
aviam
si ens aclarim
tant els oients
sobretot
com jo
la millora
que incorporeu
al laboratori
de la Neu
és que simula
el procés natural
de mineralització
de l'aigua
i el reprodueix
a petites escales
correcte?
és correcte
sí
que tot això
tu ho has fet
en un laboratori
en un petit laboratori
abans de traslladar-ho
al laboratori
de la Neu
i d'aquí ve
poder el que estàs explicant
de l'aigua
no és el mateix
agafar l'aigua
d'aquí baix
que agafar-la
d'allà dalt
quan dic allà dalt
és a 2.000 metres d'alçada
correcte
agafar-la a nivell del mar
llavors expliques
que a diferència
de la tecnologia
aplicada fins ara
que s'utilitza
exclusivament l'aigua
com a matèria prima
per crear neu
els canons
tu ara
mitjançant
la mineralització
aconsegueixes
aconsegueixes
un nucli
que facilita
la formació
de la volva de neu
més ràpidament
jo he entès això
és correcte?
sí, sí, és això
i que a més
amb més consistència
que tu has dit
i amb menys temperatura
correcte
perquè fins ara
si no
ho he entès malament
els canons de neu
a les estacions
ho diuen els meus amics
de les estacions d'esquí
que sobretot
miren el termòmetre
si està més de 4 graus
quan foten la retrac
no poden enxufar
perquè els cau a aigua
tu saps que
la poca química
que sí
fins a 4 graus
es manté el sòlid
el líquid
de l'aigua
en funcionament
per damunt de 4 graus
tot és líquid
i a més dius
que
que a l'atmòsfera
no només hi ha gotes d'aigua
sinó també partícules
en suspensió
el que deies
de la salt del mar
també
els d'apòlen
que ho estaves dient
sobre els quals
es condensa l'aigua
per donar lloc
als núvols
i a les nevades
correcte
és correcte això
sí
ho dic
m'han posat
una mica en resum
perquè tots
començant per mi
l'única neurona
perquè m'ho entengui
què és el que esteu fent
cap a on voleu anar
al final
és produir aigua
o produir neu
que és una forma d'aigua
sí
aquí
una cosa interessant
és que sempre es diu
no per fabricar neu
fins ara només s'ha de servir
aigua
i aire
i aire
però bueno
això és mentida
perquè l'aigua
ja conté coses
ja té minerals
tu has dit molt bé
l'aigua no està mai
l'aigua que fem servir
ja conté minerals
i per tant
els que fan neu
saben perfectament
que hi ha estacions
com que l'aigua que capten
té més minerals
o té més coses
per les seves condicions
ja funciona millor
per tant
al final
nosaltres
l'únic que fem
és
nosaltres li diem
remineralització
convertim aigua molt pura
en aigua mineral
d'acord?
però és que
i de fet
ja en conté de mineral
o sigui que no afegim res
que no tingui ja
l'aigua de per si
abans de fer
una petita pausa
diré
Albert Verdaguer
se sap reduejar
de gent important
té com a patrocinadors
aquest projecte
com si fos
un club esportiu
de Champions
i diga els noms
la Nissan
l'Alpro
l'Alpro és el club de Noni
Pastas Gallo
Revolut
que és un nou banc global
de tecnologia financera
Coca-Cola
Estrella d'Am
Michelin
Cacaulat
Assistència Sanitària
Brutal
tot això
de patrocinadors teus
com diu el refrany
Albert
si amb aquesta pluma
no voles
ja pots tornar el niu
voles
no voles
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
No!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i ara que estem al 16,1.
Al 18, no?
O quasi al 18.
Doncs ara imaginem que diguéssim, no fem neu,
anem a obrir totes les d'allò i que deixin anar
tota l'aigua que tenen. Doncs passaríem del 18
al 18,1. Albert,
Portal de la Sequera, que el coneixes,
ho vaig consultar ahir,
el 17 ja es caig.
O sigui, a Catalunya,
del 100% que seria
tenim només un 17, un 18,
posem un número rodó. És molt fort, això.
És bastant problemàtic, sí.
Ara,
en aquest projecte que estem fent ara,
doncs ara estarem
tres anys provant a prova
la seva viabilitat que hem dit.
El que ara s'ha de dir la viabilitat tècnica,
perquè una cosa són resultats
del laboratori i altra són la vida real.
I s'ha de fer la viabilitat tècnica,
que és una cosa important i aquí tenim bastantes esperances,
i també la viabilitat econòmica.
És a dir, això ha de ser al final un procés
que pugui ser rentable. Si això encareix
o encareix molt
la producció de nit, doncs potser no seria viable.
tot i que tecnològicament i científicament seria
una mica com el que us he explicat abans
de les xarxes, no?
Vam fer un projecte de xarxes de captació d'aigua,
funcionava molt bé, i econòmicament, ostres,
no funcionava.
Que és un tema que sempre s'ha de tenir en compte,
especialment quan vols
generar alguna cosa amb retorn social.
Però tot i així,
aquesta mateixa tecnologia
i tot el que aprenem en laboratori de neu
ho estem aplicant a dos projectes diferents,
que si em permets us ho explicaré una mica.
tots, tots, tots.
Mira, et farem, abans d'això,
nosaltres aprenem
tot de tu.
Però sí que
l'equip del Benvinguts
et pot
ensenyar
una sola cosa.
A veure, endavant.
Has utilitzat una paraula
que t'ho dic perquè
quan fas exposicions
no la tornes a utilitzar
en aquest sentit.
El projecte és rentable,
no, el rentable és la roba.
El projecte són rendibles.
rendibles, doncs.
Això és el que et podem aportar
els de Benvinguts.
Doncs, moltes gràcies.
Sempre parlar bé la llengua
és una cosa molt important
perquè les coses s'han de fer bé bé.
És la nostra cultura, eh,
i les coses s'han de fer bé bé.
Doncs t'agraeixo molt
aquesta operació.
T'agraeixo sempre.
Me'n recordaré sempre.
Una vegada un individu
em va dir que...
No, no, una vegada,
que estarà gravat, a més.
O sigui,
ho podré recuperar
sempre que vulgui.
Doncs, moltes gràcies
per la merecció.
Doncs,
ho estem aplicant
a dos projectes més.
Ara estem en tres projectes
al mateix temps,
a part del de l'MIT.
O sigui, realment tenim
molta feina ara.
Una altra
és utilitzar-ho
per produir gel.
Igual que ens ajuda
a produir neu,
ens pot ajudar
a fabricar gel.
Gel?
Quin gel?
Doncs, per exemple,
el gel que s'abrica
a Mercavarna
per la conservació d'aliments.
No sé si us en recordareu
o si ho heu llegit
l'estiu passat
i fa dos estius.
Es va tenir de parar...
Va sortir a l'avantguàrdia,
crec recordar.
Es va tenir de parar
la producció de gel
a Catalunya
perquè no es podia,
perquè la temperatura
a la qual entrava
l'aigua que s'havia de congelar
era tan alta
que la màquina
no tenia rendiment energètic
suficient
per poder-ho fer.
Es va tenir de parar
la producció de gel.
Això és molt important
perquè hi ha aliments
i coses
que només es poden
conservar bé
en gel.
com funciona una màquina de gel?
El gel és molt simple.
No us explicaré
com es refrigera,
però bàsicament
tu tens una màquina de gel
que es refrigera
una planxa
normalment de ser
a una temperatura
que pot estar
en menys 2,
10,
menys 15,
passa a l'aigua,
es congela
i fabrica el gel.
Tot el cost energètic
és de refredar
aquella planxa
a la temperatura
que tu vols.
nosaltres el que volem fer
és fer modificacions
d'aquesta planxa,
introduir part
del nostre material
i aconseguir
que en lloc
de necessitar
refredar
al menos 10,
al menos 15
per fabricar gel
de bona qualitat,
que refredant a menys 5
ja puguis fabricar
el mateix gel
amb la mateixa qualitat.
És a dir,
seria el mateix procés
simplement
que necessitaríem
refredar menys.
Home,
molt menys cost
i gasto energètic.
Correcte.
Es considera
que perquè a més
cada grau...
Despesa.
Despesa, sí.
Despesa.
Molt bé, molt bé,
molt bé.
Cada grau
que has de refredar més
costa moltíssim més.
Per tant,
es considera
que podíem
estalviar
un 30 o un 50%
del cost
de la fabricació
de gel.
I a més a més
es permetria
fabricar gel
fins i tot
si la temperatura
de l'aigua
amb que l'has de refredar
menys,
que t'entri l'aigua
a l'estiu
molt calenta,
no t'afecta tant
el funcionament
de la màquina.
Aquesta és la primera aplicació.
I aquesta
l'estem desenvolupant
gràcies també
a un projecte
de la Generalitat de Catalunya,
un projecte de recerca
que es diuen
de la Gaur,
que es diuen
Producte.
I la segona aplicació
en col·laboració
amb la Universitat de Vic
i el Centre Tecnològic
de la Universitat de Vic
que es diu
el Centre Beta
que treballa molt
amb el camp,
amb les granges
i especialment
amb les granges
de porcs
de la zona de Vic.
Com tots sabem,
els porins
és un problema,
residus de porins
és un problema
importantíssim
a Catalunya,
contaminen
els aquífers
i després
el residu final
no sabem ben bé
què fer-ne.
Bé,
aquest residu final
que no sabem
què fer-ne
sí que es pot fer servir
com a nitrats
per adob,
però el que passa
és que aquí a Catalunya
doncs ja en tenim,
ja,
estem saturats,
ja.
Per tant,
es pot transportar
a altres llocs
on sigui necessari,
però el transport
és car
i el producte
que vens
ha de ser
un altre cop
rendible,
no?
Has de poder vendre
a uns costos
que la gent
t'ho compri
i si no
aquest dipòsit
se t'està acumulant
aquí
i no saps
què fer-ne.
La manera
que sigui rendible
és reduir
al màxim
el volum,
és reduir
al màxim
de poder transportar
al màxim
de porins
amb el menys
camions possibles.
Com podem fer això?
Doncs a l'etapa final
el que es fa
és una cosa
que es diu
crioconcentració.
Crio de fred
i concentració
concentrat.
Separem
tota la part ríquida,
tota l'aigua
del que és
el residu
sòlid
del porí,
que és el que realment
hem de transportar.
Com fem aquesta separació final?
Doncs
congelant l'aigua.
Congelant
l'aigua
que conté els porins
d'una forma
molt lenta
una mica
el que succeeix
en els disabergs.
No sé si ho sabeu
però els disabergs
si els llapeu
són d'aigua dolça
perquè s'han congelat
lentament
i han espulsat
fins i tot la sal.
Doncs això
el mateix
farem els porins
els congelem
i
per un costat
aconseguim l'aigua
que està
un 95% neta
o sigui
més més
recuperem aigua neta
i per l'altre costat
deixem els porins
només
els porins
que ocupen
el menys espai possible
per tant
els podem transportar
més fàcilment.
Què passa?
Perquè això funcioni
necessites temperatures
doncs
menys 10
menys 8
això ho fan bastant
per exemple
a Finlàndia
o ho fan al Canadà
simplement utilitzant
les temperatures
que tenen de fred
però aquí menys 8
menys 10
és difícil
però
i aquí faig una primícia
tenim uns resultats
que utilitzant
les nostres partícules
els nostres materials
d'això de fa
unes setmanes
que ens el van ensenyar
funcionava
el procés funcionava
a menys 1,5
menys 2 graus centígrads
i escolta
que a menys 2 graus centígrads
a la plana de Vic
a l'hivern
sí que s'hi arriba
sí que s'hi arriba
per tant
mira que no poguéssim
aprofitar això
per fer aquesta separació final
ja sense gastar energia
només utilitzant
la pròpia temperatura
de la plana de Vic
a l'hivern
ho emmagatzemem a l'estiu
i a l'hivern
fem aquesta separació final
sense cost energètic
recuperant l'aiguaneta
per un costat
i concentrant els porins
per poder-los transportar
i vendre'ls
a llocs
on els necessitin
Carlos
ho has sentit
notícia exclusiva
per ràdio
que és molt interessant
per cert
estaves dient
això dels porins
i jo quan era jove
i estudiava a la universitat
a mi em deien
que el futur dels porins
l'energia passaria
pels porins
perquè el gas
els porins
tenen gas
que jo
convertible
a l'energia elèctrica
i recordo
en aquella època
que es va
rodar
i es va
estrenar
una pel·lícula
de la Tina Turner
que es deia
el Mad Max
que funcionava
tota l'energia
amb la caca
amb els porins
pel gas
que
es convertien
en energia
o sigui
en forma
de
de
d'hidrocarbo
en forma
de combustible
o en forma
d'energia elèctrica
curiós això
sí
de fet
totes aquestes coses
ja se'n fan
moltes d'aquestes coses
o sigui
el procés dels porins
és molt llarg
i es fan moltes coses
fins i tot
es pot utilitzar
en alguns casos
per qüestions
d'energètiques
nosaltres
el que fem
és a l'etapa final
quan hi ha el residu final
que ja no saps
què fer-ne
el que tiraries allà
el que se t'acumularia
és aquí on intervenim
perquè jo diria
que és relativament
no diré fàcil
perquè fàcil
no hi ha res
però senzill
potabilitzar
l'aigua dels porins
això
però el problema
és el residu
que et queda
el residu sec
que en fem
diria
sí, sí, sí
correcte
bé
aviam
i explica'm
hi ha l'altre
projecte
perquè jo en tinc tres
perquè es facin
una idea
els oients
de qui és l'Albert
qui és l'Albert Verdaguer
ara està centrat
en tres línies
de recerca
principalment
escolteu
perquè
costa de pair-ho
desenvolupament
de nous modus
SPM
basats en l'identificació
de grups químics
amb microscopia
de força atòmica dinàmica
multifreqüència
FM
i estudi
de l'humectació
i la nucleació
del gel
a nanoescala
tela, eh
tela
el segon
estudi
de la interacció
de l'aigua
en superfícies
ferroelèctriques
i el seu paper
en el cribatge
de càrrega superficial
mitjançant
tècniques
SPM
i AP
XPS
i el tercer
aquest és el més
assequible
estudi
de la nucleació
del gel
en superfícies
en transe
en l'efecte
de la superfície
sobre la nucleació
heterogènia
i el creixement
del gel
en condicions
ambientals
ai
ai
ai
he dit mentida
no no
he dit bé
això
això
és el que posa
a la nostra pàgina web
que sona
evidentment
com heu vist
té les molt tècnics
i molt científics
que són bàsicament
per la gent del RAM
però que bàsicament
resumint
és el que us ho he explicat
jo aquí
fantàstic
a la nostra pàgina web

a la nostra pàgina web
I hear babies cry
I watch them
Albert
fem un petit
relax
o stop
en les teves explicacions
perquè són tan intenses
i tan interessants
dos paraules
que no em corregireu
perquè són ben catalanes
que ara
el Joan
ens explicarà
històries
que no tindran
res a veure
avui no
amb el tema
de la neu
i de l'aigua a la sequera
molt interessants
doncs ara en sabrem
aviam
què
Joan
que ens parlem
abans que res
perquè si no
no em deixes
jo m'he quedat
amb alguns dubtes
que potser no hi entes bé
i més aviat
són d'índol
quasi geogràfic
o sigui
quan has parlat
dels problemes
que hi ha
a tota l'arc mediterrani
Catalunya inclòs
respecte al tema
dels núvols
clar
aquí tenim
lògicament
molta influència
dels béns
que venen del Sahara
i els béns del Sahara
són béns secs
que no porten
cristalls
i no porten gotes
tot això que s'ha explicat
jo em pregunto
per què
aquests béns
no van al revés
i tenim els tròpics
que hi ha aigua
per durar i per vendre
que plou cada dia
i que estan
precisament
al sud del Sahara
no?
Què passa aquí?
Per què?
Tot és qüestió
de corrents i béns?
Sí
al final
és la distribució
de les corrents
que estan internacionales
tan marines
o sigui
d'aigua
corrents càlides
diferents d'aigua
com de béns
que fan que
la circulació
sigui d'aquesta manera
de fet
un dels problemes
del canvi climàtic
és
si alguna d'aquestes
circulacions
que porten
milers d'anys
funcionant d'aquesta manera
l'altarem
perquè llavors
sí que no sabem
què passarà
són les circulacions
que tenim ara
a veure què passa
en el futur
no, és que a mi t'he agratat
amb aquesta idea
quan s'ha dit
per què no va cap avall
i provoca al revés
no?
una altra cosa
ens has donat esperances
o no esperances
això depèn de cadascú
que tinguem
jocs olímpics
d'hivern
no?
això
el tema dels jocs
depèn de cadascú
i depèn també
de temes
econòmics
polítics
no, està claríssim
però una mica
amb esclarius
amb aquesta capacitat
en termes
sí
home, en termes de neu
jo crec que
neu a les pistes
n'hi hauria
n'hi hauria
això sí
però
ja
els jocs olímpics
ja és un altre tema
i habilitats
política
tot això ja és una altra cosa
molt bé
moltes gràcies
et continuarem escoltant
i gaudint molt
moltes gràcies
aleshores
bueno
avui ho faré curtet
perquè realment
portem molt de temps
i és molt interessant
el que s'ha dit
però comencem
com sempre
amb una mica de música
carlos
it won't be easy
you'll think
it's strange
when I try
to explain
how I feel
that I still
need your love
after all
that I've done
you won't
believe
me
all you will see
is a girl
you once knew
although she's
dressed up
to the nines
at sixes
and sevens
with you
I had to let it happen
I had to change
couldn't stay
on my life
Evita
el musical
amb la meravellosa
veu de la Madonna
Maria Eva Duarte
de Perón
Evita
i legendària
va ser la curta vida
d'Eva Perón
morta el 26 de juliol
del 1952
mira com va néixer
el Ferran
als 33 anys
i força coneguda
per musicals
com el de la cançó
que hem sentit
també ho va ser
la seva mort
amb més de dos milions
d'argentins
als carrers de Buenos Aires
amb una venya
que va durar
dues setmanes
però avui parlarem
no de la seva mort
sinó dels 20 anys
que el seu cos
es va estar passejant
per aquests mons de Déu
Evita
abans de morir
va rebre el títol
de
jefa espiritual
de la nación
de mans del Congrés
d'Argentí
Perón
el president
volia que la seva dona
fóu embalsamada
i que les seves restes
descansessin
en l'anomenat
el monumento
al descamisado
un fanòric
Panteó
que es construiria
especialment per allà
van comanar
la conservació
a un anatomista espanyol
de nom
Pedro Ara
procés
que aquests
mateix ja va dir
que era cosa de mesos
a l'any
Ara
havia acabat
el seu projecte
realitzat
el segon pis
de l'edifici
de la Confederació
General del Treball
la CGT
la principal
central sindical
de l'Argentina
però el mausueu
no passava
de projecte
Tot
canvia
l'any 1955
quan Perón
és derrocat
per un contestat
dins de la
anomenada
revolució
libertadora
el mandatari
es va axiliar
però el cos
de la Evita
va quedar
a la CGT
sota les cures
del doctor Ara
Per investigacions
posteriors
sembla que els militars
que havien destituït
Perón
van voler verificar
que el cos guardat
de la CGT
era el de Vita
no pas
d'una nina
de cera
com es podia pensar
Una comissió
de metges
de reconegut
d'experiència
van analitzar
diferents parts
del cos
arribar a la conclusió
que el calàvar
era el de l'ex
primera dama
La por
que els peronistes
intentessin
emputar-se el cos
i fer-la servir
d'icona
va fer que els militars
preparessin
un pla secret
segrestar
el cadàver
i fer-lo desaparèixer
Pedro Eugenio
Eremuru
el president
de facta
del país
va ordenar
al camp
del servei
d'intel·ligència
de l'exercit
el CIE
el tinent
coronel
Carlos
Murkönig
que fos
el cap
d'aquest operatiu
sobre la desaparició
del cadàver
però aquest senyor
aquest coronel
el Murkönig
tenia uns altres plans
els seus homes
van ficar el cos
amb alçamat
en un calaix normal
i el van intamagar
en diferents llocs
del Gran Buenos Aires
les seves passes
eren seguides
pels membres
dels nous moviments
peronistes
el que va provocar
un gran nerviosisme
entre els segrestadors
fins a l'extrem
que el segon de Mur
el major
Eduardo Arandia
el va guardar
a l'hotel
de casa seva
la pora noia
no deixava
dormir el major
i una nit
sentint sorolls
i creient
que es tractava
d'un comando
peronista
va buidar
el carregador
de la seva pistola
de 9 mil·límetres
sobre la primera ombra
que va veure
resultat
havia disparat
i matat
la seva dona
embarassada
més
Mur
Muri
que sentia
una passió
malaltissa
pel cadàver
es va emportar
el cos
d'Evita
al seu despatx
el va col·locar
en posició vertical
i l'exhibia
com a trofeu
Descoberta
la relíquia
pel president
Aramburu
aquests
va nombrar
el tinent
coronel
Héctor Cabanillas
un militar
antiperonista
que organitzés
la
un altre nom
Operación
Evación
Estem
a l'any
1957
i a la necessària
ajuda del Vaticà
el taúd
de la Perón
es tragiada
a Gènova
a un cementiri
comunal
i enterrada
amb el nom
de Mariamagui
de Magistris
una vídua italiana
morta a l'Argentina
L'arribada
del vaixell
al Port Genoves
va provocar
un dalt a baix
als membres
del trasllat
els militars
al veure
una multitud
de milers
de persones
al moll
Van creure
que els havien descobert
però no
tot es tractava
que amb aquest mateix vaixell
arribaven
unes partitures
de verdi
que havien estat
a l'Argentina
14 anys
va passar
les restes
d'Eva Duarte
i el cementiri
milanès
però un altre canvi
en la política argentina
va propiciar
el tomb
de la història
l'any 1970
un grup
de montoneros
va assassinar
a l'expresident
de Aramburu
el home fort
del país
el general
Alejandro Vanusse
va proposar
el que es va dir
el gran acord
amb en Perón
oferint-ho
i tornar-li
les restes
de la seva
segona dona
el mateix
Cabanillas
va organitzar
una altra expedició
l'Operativo
de Volución
a finals del 71
el cadàver
de Vita
va ser exhumat
i portat
fins a la residència
de Perón
a Madrid
la nova esposa
del mateix
Maria Esteve
Martínez
Isabelita
de la mà
de José
López
Enrega
a l'anomenat
El Brujo
celebrava
cerimonies
secretes
o transmutacions
de poder
amb la intenció
de rebre
el carisma
que tenia
Evita
El Perón
torna a l'Argentina
l'any 1973
però no pas
les restes
d'Evita
Aquests no van tornar
fins que no es va produir
un altre secret
el cadàver
del general
l'aramburo
el que havia estat
el president
que va donar
el cap d'estat
El mateix
grup guerriller
ja citat
es va emportar
el cos
de l'expresident
i el rescat
solicitat
no era un altre
que el retorn
de la companyera
Evita
a l'Argentina
El novembre
de 1974
l'exprimera dama
torna
definitivament
al seu país
però
no pas
per descansar
Isabel
la nova presidenta
va voler construir
una altra
Mausoleu
l'altar
de la pàtria
on descansarien
Perón
i Evita
El sagnant
cop d'estat
de Vileva
i companyia
del 1976
va acabar
amb totes
les passejades
Les restes
d'Eva
es van entregar
a la família
Duarte
i enterrat-se
a la capella
familiar
del cementiri
de la Recoleta
la tomba
encara més visitada
del país
avui en dia
Descansi en pau
Eva Duarte
de Perón
Albert
s'hagi fet-se
no coneixien
les teves tecnologies
del gel
congelació
o la criogènesis
podria haver conservat
30 anys més
els humans
són molt animals
i això no ho evita
ningú
per qui volgui
sàpigar més
del tema aquest famós
que esclar
l'evita és molt coneguda
però no pas
el cadàver
l'evita
està tan conegut
ni molt menys
hi ha diversos llibres
un d'ells
es diu
Santa Evita
d'un escriptor
que es diu
Tomàs Eloi Martínez
un altre
Evita
el Batumba
Simpaz
d'un escriptor
anomenat
Tristan Bauer
i un altre
que és més general
El Palacio
de la Calle
cròniques
d'insurgentes
i conspiradores
de Miguel Bonasso
ja el teniu
simplement
jo
per
m'acomiadar-me
de moment
vaig canviar
de tema
una mica
encara que no
en boc de l'Argentina
com que l'Argentina
també està de moda
doncs
el faré
el meu comentari
setmanal
de l'Argentina
malauradament
amb el Milei
les mares
de Plaza de Mayo
continuen caminant
ara també
contra les mentides
el populisme
la ideologia
del
anarco-liberal
Javier Milei
sí
el de la motosierra
Javier Milei
i la seva vicepresidenta
la negacionista
i enrevisionista
senyora
Villa Roel
a la presa
de possessió
el nostre
íncris rei
Felip Sisè
en Santiago
Abascal
que va assegurar
que l'haurà penjat
pels peus
en Sánchez
el tio
Mussolini
i alguns més
el que no
no va dir
és qui ho farà
ejem
ejem
gràcies
sempre interessant
les històries
no en sabia res
de tota aquesta història
ha sigut
sorprenent
com a mi
em va el tema del temps
Pep
i tu què?
què ens expliques avui?
bueno mira
jo explicaré
a nivell
és molt alt
jo explicaré
algunes coses
suposo que són bastant
desconegudes
que s'han perdut
i tal
i altres perquè
no se'ns han explicat
prou bé
etc
una mica
de les residències
reials
a Barcelona
de les persones
que han manat
si els nostres
van passats
més oblidats
són els pobres
íbers
i entre ells
la tria dels
laietans
que vivia
al pla
de Barcelona
amb ells
demem el nom
de la ciutat
la paraula íber
de Barqueno
que s'ha trobat
en diferents monedes
però com tota la resta
de l'idioma íber
el coneixem
el podem parlar
però no l'entenem
segons les seves
paraules
no sabem
el significat
se sap com s'escriu
i tot allò
però no sabem què vol dir
una mica com l'informe Pisa
però
els íbers
sempre
que el terreny
ho permetia
feien els seus assentaments
dalt d'un turó
per facilitar-ne
la defensa
i la barquina
íbera
tenia
Barqueno
íbera
tenia diversos assentaments
el turó de la Rovira
a Montjuïc
i alguns agrícoles
a banda i banda
de la muntanya
de Montjuïc
el més important
era
precisament
el de
Montjuïc
a la banda
de la Zona Franca
cap a Nostra Senyora del Port
on s'han trobat
unes grans sitges
el mar arribava
en aquella època
fins a aquella zona
on desembocava
el braç
del Llobregat
tot allò era
bastant delta
del Llobregat
els romans
allò
van fer servir
de port
en aquella zona
però de mica en mica
el mar
va anar recolant
la gent gran
de la Zona Franca
recorda
que ha d'haver anat
a la platja
Can Tunis
i tot això
va acabar
desapareguent
i ja
per si faltava
alguna cosa
el fer
la Zona Franca
tot allò
ja van ser
magatzems
i port
industrial
i ja doncs
va desaparèixer tot
però primer
va ser
els mateixos
sediments
del Llobregat
que van anar
cobrint
tota aquella
porta
aquella zona
només queda el nom
Nostre Senyor del Port
que queda
ben endinsat
i força lluny
del mar
aquest pot
havien dit
que això
que havia anat
recolant
i tot
s'ha suposat
que el cap
o cas principal
dels íbers
estaven
en Montjuïc
els millors cultius
de la banda
del Llobregat
on la muntanya
els protegia
dels vents del nord
i això és tot
el que sabem
dels nostres
aquests
passats íbers
dels romans
tampoc
no és que en sabem
en sabem més coses
però concretes
tampoc
es van fundar
Barcino
a l'altre costat
una ciutat petita
per als soldats
retirats
procedents
de les guerres
càntabres
bàsicament
una mena
de ciutat
de vacaciones
els hi van
muntar
la Marina d'Or
sí
sí
exacte
a final
del segle XIII
van reforçar
les muralles
fent-les més altes
més gruixudes
i les van dotar
en 75 torres
més que res
per fer
sí
per fer
més aviat
por
75
per fer
més aviat
por
vull dir
perquè tampoc
no hi havia
molta cosa
a defensar
i tal
però
doncs
sembla que
va anar
diguéssim
prou bé
es té una idea
ben clara
de com era la ciutat
els carrers
principals
l'àgora
el temple
d'August
moltes cases
benestants
s'han trobat
valorsos
mosaics
i se sap
també que
algú va guanyar
uns jocs olímpics
en l'Ussi
Minisi
que va
que va oferir
el santuari d'Olímpia
com acció de gràcies
per haver guanyat
no se li va acudir
a Montserrat
perquè aquella cosa
llavors no s'estilava
al seu carro
i va afegir-hi
a mida natural
figures de bronze
que representaven
els quatre cavalls
i l'origa
que el va dur
la victòria
tampoc queda clar
si el Minisi
era el que va participar
o era el senyor
que el patrocinava
segurament seria
la segona cosa
però sigui com sigui
doncs
ha passat a la història
doncs
aquest nom
aquest
d'aquell conjunt
es va descobrir
el 1878
el de l'Olímpia
aquesta dona
això que va fer
que només es conserva
la part de les pedres
superiors del podi
on hi ha les marques
de les potes dels cavalls
les rodes del carro
i el peu de l'origa
aquest bon senyor
va fer carrera política
primer a l'Àfrica
i després
al voltant
del Danubi
va deixar
en el seu testament
una bona aportació econòmica
a disposició
del colonis
Barcinonensibus
i una casa
de la seva propietat
potser on va néixer
que va ser convertida
en termes públiques
amb els seus porços
i la corresponent
conducció d'aigua
ara
on vivia el cònsul
on vivien
doncs
els jutges
els que portaven
el domini
de la ciutat
doncs
no se'n sap
res
en cas de l'assemblea
que governava
etcètera
tampoc
no era un lloc
que es pogués comparar
amb Tàrraco
per tant
doncs
suposo que
eren càrrecs
que anaven
evolucionant
anaven
anaven canviant
per votació
i que duraven
més o menys
segurament
no estarien llun
dels edificis
principals
actuals
si pensem
com han anat
les coses
de tot arreu
no crec
que anem massa
desencaminats
un petit lloc
de cultes
d'haver un petit temple
que aquell petit temple
si tot va bé
es pot ampliar
i millorar
i els que vinguin darrere
si tenen una regió diferent
el fotran a terra
i posaran el seu nou temple
i el mateix passa
doncs
a vegades en palaus
un mana un
ve l'altre
l'altre ocupa el palau
el fa el més gran
etcètera
aquestes coses
a tot arreu han anat igual
doncs
això és el que hi ha
i l'imperi romà
s'afebleix
i venen els visigots
anem
així
després dels sequets de Roma
per a l'Aric
que va aprendre
com està gegant la placida
la filla de l'emperador Teodosi
per intentar negociar
però Teodosi no va cedir
i va fer recular els visigots
tant és així
que
a Taúl
successor del Nari
que s'havia casat
amb Gala Plasidia
i amb aquesta reculada
passen els Pirineus
i
entren a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
a la
Tarraco
perquè és massa gran
i es queden a Barcelona
que els hi sembla
prou bé
a Barcelona
en aquella època
hi vivien uns 2-3 mil
habitants
llavors arriben
arriben tots
a 14 mil
visigots
que no hi cabien tots
era com un gran
creuer que arribés
a la ciutat
llavors
es van quedar
dintre les muralles
els que manaven
i els altres
es van establir
per fora
vull dir
14 mil persones
així
no està malament
per aquella època
i a més
necessitarien aigua
no?
sí
en aquella època
no faltava
el romant
havien sigut uns especialistes
en trobar-la
i portar-la
no?
sóc a dubte
bueno
doncs es van
establir
un temps
que a la Placídia
va tenir un fill
a Barcelona
i el talú
que encara volia negociar
amb Teodosi
li va posar el nom
de l'avi
nenes va dir Teodosi
però l'onador
va viure pocs mesos
a l'estiu
del 415
abans de dir la tarda
també
l'any 415
a Teodosi
va ser assassinat
a dintre la ciutat
no és forassenyat
pensar que
si els dirigents romans
vivien a prop del temple
d'August
i a prop de l'àgora
a Teodosi
fes el mateix
i després
els comptes de Barcelona
també ho fessin
vés a saber
si a Teodosi
va ser assassinat
al mateix lloc
on
o molt a prop
on va patir
l'atemptat
que gairebé li costa
la vida
amb Ferran la Catòlica
a l'actual
plaça del Ri
perquè no se sap
va morir a dintre de Barcelona
però no se sap on el van matar
a l'Ataú
si ja dic
l'assassí
va passejar la reina
davant del seu cavall
pels vultans de Barcelona
per humiliar-la
però tampoc
va tenir molt de temps
per assegurir
la seva victòria
i al cap d'una setmana
que hi ha assassinat
el seu successor
Valia
va buscar una aliança
amb els romans
i va retornar
la reina Vido
a la corda
del seu germà
Honorí
que havia succeït
a son pare
Teodosi
que ja era mort
sang i fetsa
eh?
Sí, sí, sí
no, no, per això
Eva Perón
aquí els vàndals
tot aquest tros d'aquí
i això que he resumit
moltes coses i tal
doncs sembla
Joc de Trons
sí, sí
és l'època
però vull dir que no
has parlat
que durava una setmana
sí, sí
durava una setmana
els palau
no, no
aquestes coses
anaven així
bueno
finalment podem parlar
d'una aliança reial
que és real
i que amb milions
de modificacions
ha arribat fins a l'actualitat
el palau reial major
és gairebé miraculós
que aquest palau
encara resti d'en peus
basant tantes coses
i tan diferents
que podríem arribar
fins a final de temporada
parlant només d'això
i no acabar
no?
va ser a residència
dels comptes de Barcelona
i més tard
dels reis
de la corona
catalana-aragonesa
l'edifici original
es va aixecar
cap al segle XI
a partir de l'ampliació
d'una anterior edificació
de la que gairebé
no es tenen dades
segurament ja venien
dades
dels visibòtics
d'anterior
etcètera
etcètera
no?
posteriorment
a la primera meitat
del segle XII
Ramon Berenguer IV
es va encarregar
que la residència
fos restaurada
i ampliada
per convertir-se
en residència reial
el rei Jaume I
va ampliar
i reformar
el palau
a finals del XIII
segle XIII
les restes
d'aquest palau romànic
són encara visibles
en el mur meridional
en la mateixa plaça del rei
i en el pati
del Museu Marès
a principi
del segle XIV
el palau
novament ampliat
i reformat
va ser durant
el regnat
de Jaume II
i el fons
del Benigne
va ser l'època
d'en Pere
els cerimonials
quan el palau
va sofrir
la seva
més important
reforma
entre 1359
i 1370
anem passant
els anys
es va constituir
construir
el Saló del Tinell
el Cambre dels Paraments
aquesta sala grandiosa
de 17 metres
d'amplada
tres adres de llargada
coberta
amb sis àrdia
pragmàtics
de mig punt
com ens expliquen
els que en saben
aquestes coses
i aquest també és miraculós
que ha sigut
fins aquí
perquè totes les coses
que van anar passant
en aquest Saló del Tinell
es van celebrar
sessions d'acords
l'any 1372
i 1377
va ser aquí
on se suposa
que els reis catòlics
van rebre Colón
quan va tornar
d'Amèrica
no és veritat
van rebre Colón
al monestir de Sant Geroni
de la Murtra
a Badalona
ja que el rei
estava guardant
reports
convolescent
d'un atemptat
del que parlava abans
a les escales
de l'actual plaça
del rei
un remensa
que s'havia tornat
boig
Joan de Canyamàs
li va intentar
tallar el coll
no ho va aconseguir
més que res
perquè el rei
a més a més
portava
el coll
un coller
no sé si el tosor
o una cosa així
i la mateixa cadena
va protegir
i va tallar
un tros de mitja orella
i va fer res
un pam
de tall
però no va tirar
ni que es pogués tallar
la iobular
li va trencar la clavícula
etc.
o sigui que els collerets
encara tenen una segona
sí
si són tan graciosos
com els que et van portar
un rei
això
depèn de qui el porta
sí
bueno
sí que després
Colón va ser
rebut
al Tinell
però no la primera vegada
dret a repetir
bueno
això són anècdotes
a finals del XIV
el palau
ja havia adquirit
la seva estructura definitiva
amb el pati central
que actuava de distribuidor
a la porta principal
situada en un extrem
de la plaça
a la que s'accedia
per una escalinata
que també donava accés
a la capella de Sant Agat
com ara
el que estem acostumats a veure
Posteriorment
el palau
el palau real major
anar caient en desús
habilitant-se
les seves dependències
a altres coses
el 1542
per les escribanies
de la real audència
subdividint més tard
el Tinell
en petites sales
simultàneament
es va ordenar
la construcció
del veí palau
del lloc Tinent
tot això
molt tard
que era
van anar a canvis
com que el rei
ja
la dinastia
ja no era
d'aquí
que anaven
ni venien
perquè Ferran
el catòlic
no va néixer
no va néixer
a Catalunya
i els reis
ja venien aquí
com de passada
etcètera
i ara
tot una altra
cosa
després de la guerra
de successió
en el segle XVIII
Felip V
va indemnitzar
les monges
de Santa Clara
per fer
les va treure d'allà
per fer la ciutadella
i llavors
les va portar
doncs
aquí
el que ara és
el palau del Tinell
allà va ser
van estar molts anys
van fer una capella
van fer una porta
adicional
que ha tornat a desaparèixer
aquella porta
que van fer
les monges
és la porta
actualment
d'entrada
del Museu Marès
la plaça
Sant Diu
si veieu fotografies antigues
veureu
aquella porteta
que baixes
que va deixar
si aneu a veure
el pessebre
que fan allà
al pati
aquesta porta
estava
a l'altre cantó
de la porta
per on entrem
el Tinell
el cop de setmana passat
hi vaig ser-hi
i a la
a la capella
de Sant Aguera
hi ha una exposició
d'un monjo de Montserrat
conegut pel
Parc Obach
el rector Obach
que tota la feina
que va fer
a l'Àfrica
entre altres coses
cercant aigua
val la pena
veure-ho
no no és normal
sí
però encara
igual
per la gent
encara hi havia
les monges
i l'any 29
va passar una cosa
que si hagués
pogut suposar
la pèrdua total
per nosaltres
diguéssim
del Palau
del Tinell
sota la dictadura
de Prima de Rivera
l'any 29
per donar prestigi
a la residència
del Capità General
van intentar
que allà ja n'és de viu
el Capità General
per fora les monges
i vam tenir la sort
que el Capità General
ho van a veure
i no li va agradar
perquè si no
doncs clar
el Tinell
seria una dependència militar
que no seria
doncs visitable
allà hi farien
els seus vinos d'honor
quan celebreixin
alguna cosa
i no
bueno
el que passa
on ara està
Capitània
que era el convent
dels mercedaris
hi ha un pati
que sí que es pot visitar
però l'altre
que l'han arreglat
que allò deu semblar
un pati flamenco
perquè ja hi fan
els vinos d'honor
realment
actualment
els militars
o sigui que
tenim aquesta sort
l'any 36
es va realitzar
una profunda restauració
van treure
que havien treu
les monges
era l'època
de la guerra
i
aleshores
van redescobrir
que se n'havien oblidat
el Tinell
llavors esclar
van dir que
no s'havia de guardar
arreglar
després de la guerra
les monges
van intentar tornar
se'ls va dir que no
llavors elles
en tots els que els havien deixat
van fer valdre
que allò era una donació
i encara se'ls va haver de donar
900.000 pessetes
l'any 41
l'Ajuntament
per indemnitzar-les
per fer-les
fora d'allà
fan sol
la part nord del palau
ja havia desaparegut
ja per sempre
perquè en el segle XIX
també l'estat
la va vendre
a particulars
que la van convertir
en residència
l'antiga a la nord
està ocupada
pel Museu Marès
no he dit
també que
la Inquisició
el que és el Museu Marès
allà també
hi va ser la seu
de la Inquisició
encara hi ha
l'escut a la porta
que la gent
hi passa pel costat
i si no t'ho diuen
n'hi t'hi fixes
però bueno
tot això
el palau del lloc tinent
al costat del palau real
va ser construït
per la Generalitat
a mitjanç del segle XVI
amb estil renaixentista
i la seva funció
era de servir
a residència del lloc tinent
que era
el representant
del rei a Catalunya
o sigui que
i des del 1853
ara és la seu
de la Corona d'Aragó
l'arxiu
l'arxiu de la Corona d'Aragó
que
a tota aquesta zona
té problemes
perquè hi ha una part
que és de l'Ajuntament
una part que és de la Generalitat
una part que és de l'Estat
el mirador del rei Martí
que en deien
doncs que abans
per cor
doncs es podia pujar
es podies visitar
ara doncs
com que forma part
del que és
l'arxiu de la Corona d'Aragó
el ministeri
no el deixa
no el deixa visitar
o sigui que
ha de tenir uns permisos especials
i va dir que
ben ser un estudiós
per poder fer
abans una cosa
que mira
era una curiositat més
el mirador del rei Martí Lomà
que es va edificar
el 1555
tenint en compte
que el Martí Lomà
va morir
el 1410
encara
però bueno
el que sí que va fer el rei Martí
és la capella de Sant Àgata
amb el seu inconfusible campanar
i un pont avui desaparegut
que unia
la catedral
amb el palau
un pont
que es va ser derogat
el 1823
que no en queda cap vestigi
a la paret
del palau
però sí a la catedral
si mires la porta de Santiu
allà al costat de la catedral
veuràs una porta
que no dona lloc
o sigui que si algú surt
aquella porta
es fuma una trompada
de cap ampla
un pont
pel que expliques
Josep
deu ser similar
al que hi ha
a la Generalitat
on t'està
on t'està
on t'està
la casa dels canons
la casa dels canons
sí
sí
aquest any és de l'any 32
encara tinc la llenç
però és modern
és modern
sí sí sí
la gent ho explica
com si fos un engord
i és modern
també hi havia un altre pont
semblant
molt més llarg
de la plaça Palau
hi havia un palau
ja en parlarem
més endavant
que anava
fins a Santa Maria del Mar
el tros que hi havia
damunt del fossat
de les Moreres
i tal
aquest fins als anys 80 i pico
encara hi era
jo l'he vist
l'he dibuixat
o sigui que
bueno
doncs això
ara passem
a un altre edifici
desaparegut
i desconegut
que molta gent no sap
vaig fer-me jo
un altre spoiler
l'altre dia
vaig parlar una mica
el castell del Port
que va ser
la segona residència
dels comptes de Barcelona
aquest castell
situat a Montjuïc
molt temps abans
que l'actual
i amb una ubicació
diferent
la final també ho era
l'actual
el cim de la muntanya
vigila el mar
i la ciutat
i com vam explicar
en programes anteriors
no sempre
per defensar la ciutat
aquest castell del Port
era una edificació
de segon ordre
més de vigilància
del mar
i la plana
del Llobregat
i no de defensa
i encara menys atac
potser això va fer
que en alguns comptes
abans de passar
les magres
i gens acostumats
a les grans ostentacions
ja en tinguessin prou
per esvergir-se
i anar a passar
els dies de descans
a quatre passes
de la ciutat
no hem de pensar
que Serrià i Horta
eren llocs d'estiuets
no fa tants anys
com tot això
el castell del Port
va estar en actiu
des del segle XI
fins a la segona meitat
del XV
i l'origen
data de l'any 1020
no feia ni 50 anys
que el Mansur
havia sequejat
i destribut Barcelona
el noble
Mirger Ibert
va comprar els terrenys
per viure-hi ell
i va acabar cedint
la propietat
a Ramon Berenguer
i va ser Ramon Berenguer II
que li va donar
la doble funció
de residència i fortificació
l'origen pacífic
de tot això
és que a quatre passes
es va construir
una ermita
una cosa tan militar
com tot això
desapareguda
l'ermita
de la Mare Déu
del Port
pels voltants
del mig 73
el Consell de Cent
va decidir
construir el cim
de Montjuïc
la torre del Farell
una torre de Guaita
com a vigia permanent
ja per vigilar
les dues bandes
de Montjuïc
i després
durant la guerra
dels Segadors
es va emmorallar
el Farell
amb un fortí
per fer front
a un possible setge naval
de la flota
d'en Felip IV
aquí es va acabar
diguéssim
d'utilitzar
el castell aquest
va esdevenir
una construcció
abandonada
inútil
feia nosa
es va obrir
després una pedrera
hi ha constància
fotogràfica
d'una petita torre
que quedava
que es van derrocar
perquè feia nosa
a l'accés
de la pedrera
i tot fa suposar
que altres restes
al voltant
van ser volades
ara en queda
quatre pedrots
amb una placa
que ho explica
aquesta pedrera
va esdevenir
molt temps
l'actual fossada
la pedrera
que un cop fora d'ús
va esdevenir
una part
del cementiri
de Montjuïc
on ellen
enterats
els difunts
sense recursos
persones
sense identificar
durant la guerra
van ser enterades
víctimes
dels bombardejos
feixistes
i del 1930
fins al 1952
les víctimes
de la repressió
franquista
els que es posellaven
al camp de la bota
que segons els estudis
eren més de 1.700 persones
l'any 1952
es va deixar
d'enterrar gent allí
van seguir
les execucions
uns anys més
però no sé per què
van decidir
que potser allò
ja estava prou ple
etc.
l'any 76
es va fer un primer acte
en memòria
dels que eren allà
enterrats
i el lloc
s'ha anat dignificant
i fins que
el 1985
i des d'allà
les hores
es reposen
les restes
del president Companys
que va ser fosellat
el 15 d'octubre
del 1940
o sigui que
després
hi ha dues relències
i acabo
ja amb això
amb el mateix nom
Valldaura
ben separades
una de l'altra
i que també
la gent
doncs
no en sabem
gran cosa
ja ens ho explicarà
ho explicarem
moltes gràcies
fantàstic
aquest semblant
Albert
hem passat
per Barqueno
Barqueno
Barqueno
Barcelona
hem passat
pels cibers
els romans
els catalans
i pensant en tu
75 torres
ens ha explicat
haurien estat bé
per recollir aigua
aquí
aquí sí
ت
aquí sí
Aquesta és una frase emprada per Ramon Muntaner
en la seva crònica al voltant de l'any 1300
i que el nostre convidat té com carcelera amb el seu whatsapp.
Agafant aquesta idea, jo em referiré a una frase
que té molt a veure amb el tema que estem tractant
i molt recordada per l'emperador romà August.
La frase és festina lente,
que ve a ser una cosa així com afanya't lentament.
L'oximoron és una figura retòrica que consisteix
en una combinació de dos elements lògicament contradictoris.
Un exemple suggestiu d'aquesta unió, de l'oposat,
és presentat pel proverbi festina lente, afanya't lentament.
En la biografia d'August,
Suetònia afirma que el primer emperador romà,
August, que va ser emperador,
el que no sé si és l'any 1 o l'any primer del nostre calendari,
no sé com es diu correctament, si any 1 o any primer,
va aprendre aquestes paraules com a lema personal.
L'esperit d'aquest proverbi es percep, de fet,
a la mesura, sempre mesurada,
en què el fill adoptiu de César va anar modificant
les institucions romanes per fonamentar el seu poder personal.
A l'aigua, ja veus.
L'obsessió d'August amb aquesta idea és il·lustrada
per una altra dels seus proverbis.
o el que és el mateix.
Prou ràpid es fa jo que es fa bé.
Albert, ja veus.
Buscant d'una altra banda, perquè vegis,
cercant coneixements i saviesa
per explicar aquestes frases,
m'ha passat a tots els que estem subjectes
a la tirania de Google.
Saps què m'ha passat?
Doncs mira, que el cercador
m'ha indexat com li surt dels nassos.
Per això, jo, que anava buscant cites i atines,
jo em referia a cites,
entès com a frases célebres, no?
No com a trobades amb senyoretes i atines.
La veritat és que el tema té la seva broma.
La realitat supera la ficció.
Tal dia com avui,
que estàs als estudis de la Gessler,
ben trobats oients,
compta amb la presència de l'Albert,
perquè és un luxe per moltes coses.
Us obri un 15 de desembre,
que queden 16 dies per finalitzar l'any,
saps coses que van passar
pels països catalans i pel món?
Doncs mira,
El 15 de desembre de 1411,
a Caspa,
Ferran I,
que després va ser important per la història,
va ser escollit rei d'Aragó.
El 1943,
a Barcelona,
que els escollits d'això en sap molt,
es va reobrir el Teatre Romea
després de la Guerra Civil.
I a la resta del món,
a Israel,
que està tant en la boca de tots avui,
Adolf Heisman
va ser condenat a morir a la forca
per crims contra la humanitat.
sentència que es va complir
l'1 de juny del 1962.
Tal dia com avui,
un mes de desembre a Espanya,
es va celebrar el referèndum
que previsitarà la llei
per la reforma política.
Ja m'explicaràs de què s'ha dit.
El 1995,
a Madrid,
els estats membres de la Unió Europea
acorden la creació
d'una nova moneda comuna europea,
l'EVA.
El 2001,
a Pisa,
a Itàlia,
es reobre al públic
la famosa torre,
després d'una dècada d'obres
per la reconstrucció
i estabilització.
Doncs tal dia com avui,
Albert,
un 15 de desembre,
va néixer,
el 1846,
un home,
que algun dia el Pep
ens parlarà d'ell,
un prou home,
vaja,
brutal,
Osebi Güell i Bacigalupi,
industrial polític
i massenes català.
Moltes de les obres,
algun dia el Pep els ho explicarà,
estan financades per ell.
El 1972,
va néixer un,
no tinc un amic meu,
però sí que ho he conegut,
Manuel Gibernau,
voltor,
conegut com a CETE Gibernau.
A CETE Gibernau,
pilot del motociclisme,
recordo que un dia
ens explicava
la mala sort,
o la sort que jo he tingut a la vida.
La mala sort és que vaig coincidir
amb un italià,
que es deia Valentino Rossi.
Si no,
jo hauria sigut dos vegades
campió del món.
A la resta del món
va néixer,
va néixer Nero,
un 15 de desembre,
i va néixer un altre emperador
també,
el 130.
Nero va néixer el 37,
l'any 37.
Lucy Aurelibert,
nascut amb el nom
Lucy Theloni Còmode,
l'emperador com l'algun altre assassí.
Va néixer el 1832,
a França,
a Dijon,
Gustave Eiffel,
un enginyer
civil francès,
conegut per la seva torre,
entre altres coses.
A Rio de Janeiro,
un dels arquitectes
que han marcat
història
amb l'arquitectura
i construcció
a nivell mundial,
Oscar Niemeyer,
un arquitecte
que ha fet
des d'una nova ciutat
com Brasília,
quantitat de...
Mira,
un nom teu,
Vanessa,
aquest nom té guardat,
un biofísic anglès
guardonat
amb el Premi Nobel
de Medicina
i Fisiologia
l'any 62
pel seu descobriment
de l'estructura
de l'ADN.
Unes holandès
que es deia
Maurice Wilkins,
però també va morir
gent,
el 15 de desembre,
un escriptor
que jo de petit
el llegia a casa,
el meu pare,
que era un gran
forofodell,
Josep Maria Folquí Torras.
I també va morir
un dels meus ídols
a nivell del jazz,
un pianista
i organista de jazz
que és Fats Waller,
un director d'orquestra
dels últims
grandiosos directors
d'orquestra
que ha tingut el jazz.
Va morir
una compositora
de boleros fantàstica,
es diu Maria Greber,
una mexicana,
l'autor és,
ara parlo amb Maria,
però diria,
l'autor és un bolero fantàstica,
es diu Alma Mia.
Mira,
amb honor també teu,
un físic.
Avui,
el 1958,
moria Wolfgang Pauli,
un dels pares fundadors
de la mecànica quàntica
i autor del Principi
d'Escússia de Pauli,
Premi Nobel de Física,
el 1945.
i avui
moria
una persona
que ens ha fet
imaginar moltes coses
a tots,
que es deia
Walt Disney,
director, animador
i productor
de cinema estolínic.
Mira si han passat coses,
un 15 de desembre.
Que t'imbaté
encara l'havien congelat,
no sé si tens algú a veurem això.
Jo no hi era,
encara.
I tal dia que m'avui,
aprofito per dir
l'any 57
que va néixer el meu germà,
al qual felicito des de...
Doncs mira,
moltes felicitats,
Jordi.
Felicitats.
parlant de santutals
i de naixement...
A mi em fa gràcia,
encara avui
ens sorprenen
quantitat de noms
de santural.
Doncs un 15 de desembre,
avui,
el santural de l'Esquerra
catòlica ja celebra
Sant Urbici de no cito.
L'havies sentit?
No.
Maria Victòria de Fornari,
estrata,
fundadora de l'Orde
de la Santíssima Anunciació,
venerable Teresa Huasc
i toda fundadora
a les germanes Carmelites Tereses
de Sant Josep.
Passa's, eh?
El dia que tu vas venir a la ràdio...
La cosa és que van passar.
Aviam,
Albert,
tu fas realitat
amb un meu punt de vista
el que s'entén ja es defineix
com quarta revolució industrial.
I tu fas realitat
perquè la quarta revolució industrial
és la col·laboració
entre empreses
de diferents sectors,
com construcció,
serveis,
indústries...
Tu em parlaves
de la col·laboració
entre Berkeley i l'MIT.
Fantàstic, no?
Que anem a la quarta revolució
que és
tu fas això,
fas l'altre,
ho juntem.
Tu abans també explicaves
històries
de lo necessari
que és cada vegada
trobar.
Jo et deia
lo dels parents
perquè és per la financiació,
però en aquest cas
és distribuir
les forces
amb lo que un es troba fort.
l'MIT és fort
tecnològicament,
Berkeley és fort
científicament
per entendre's,
no?
Sí, de fet,
una de les coses
que a més estan canviant
en el món científic
és que la gent com jo
que fem recerca
cada cop rebem
més incentius
i més ajudes
perquè ens formem
en temes d'emparanedoria,
que es diu.
Perquè és importantíssim
perquè la recerca
arribi
al que nosaltres li diem
al retorn social,
que al final és l'objectiu
de tota ciència,
no?
Nosaltres ens paguen
amb diners públics
i aquests diners públics
han de retornar
a la societat.
I a vegades
es queden encallats
no perquè ho vulguem,
sinó perquè
falta la capacitat
o les persones
que facin aquesta relació
entre el món empresarial,
la societat,
els serveis
i la ciència.
I aquesta,
que tu anomenes molt bé
la quarta revolució,
és aquí
on ara
s'estan posant
molts esforços
i aquí
s'ha de reconèixer
que els esforços
que està posant
la Generalitat
de Catalunya,
per exemple,
en les ajudes
i les noves
eines
que ens aporta
els científics
són realment
bastant importants.
Albert,
quan nosaltres
tenim la teva edat,
per exemple,
hi ha una paraula
que avui s'utilitza
per exemple
per la quarta revolució industrial
que no sabia
ni que existia,
que és el co-worker.
i nosaltres
és veritat
el co-worker
és això,
és la quarta revolució
industrial.
I llavors resulta
que en un equip
tens enginyers,
tens físics,
tens químics,
tens biòlegs,
tens gent
que et ve d'empresarials
també,
perquè les necessites
perquè tots els projectes
arribin a bon port.
Home,
jo he llegit abans
la llista de patrocinadors
perquè aquests patrocinadors
financin
la teva investigació,
les teus,
moltes garanties,
més que garanties,
un projecte molt atractiu,
molt atractiu
ha d'haver sigut per ells
perquè realment
es juguin
als quartos,
entens,
és fantàstic.
Aviam,
hi ha moltes coses
que el basc
ja s'acaba el temps
i encara en tenen.
Petit resum,
COP 28
a Dubai,
Conferència de les Nacions Unides
sobre el canvi climàtic.
Sensació
d'un
profà
inepte com jo.
Todo se mueve
perquè no se mueve a nada.
Un professional
com tu
que estàs a dintre.
Què?
Jo us ho hauria de dir,
jo sempre
soc positiu.
Sí,
jo també,
però
per ser positiu
a la vegada
ser sec.
Jo crec que sí que es mou,
jo crec que sí que es mou.
El que passa és que es mou
a una velocitat...
El Festina Lente.
El Festina Lente,
sí que es mou.
Si mirem
fa 20 anys
la consciència que hi havia,
les accions que hi havia
a nivell mediambiental,
el que s'estava fent
en recerca,
les polítiques
que s'estaven fent,
hi ha hagut
un canvi considerable.
Una altra cosa és
som prou
o no som prou?
Som humans
i
tenim els nostres límits
i fem el que podem.
Jo crec que sí que s'avança,
jo crec que sí que s'avança,
perquè si no és que
ni tan sols es farien
aquestes conferències.
Ara,
volem més,
clar,
sempre volem més.
El que passa,
per això jo et deia abans,
i no és un tema de pessimisme,
parlàvem del Festina Lente,
parlàvem de l'Oximarón,
en fi,
una conferència
del canvi climàtic.
A Dubai,
un país
que no està disposat
a escoltar
una data
que es finalitzin
els combustibles fòssils.
no és un oximorón,
això.
Per això et deia,
és que
tot això és un moment
per anar a una persona
i a més es fallar.
I és que sembla
que em prenguin més el pèl,
que ja no tinc.
Mira-ho des d'altre punt de vista,
es fallar justament
per forçar fins i tot
aquests que són els que estan
més interessats
en que això no passi,
a alguna cosa,
no?
Jo ho veig des d'aquest punt de vista.
Perfecte, perfecte.
Vull dir,
ja t'empoderen això
que obliguem a fer-ho
en un país
que de fet voldria
per els seus interessos
que ni tan sols
es parlés d'aquest tema
i es veu obligat
a parlar-ne, no?
Jo, ja et dic jo,
jo sempre tinc una visió
més positiva
de tot això.
Ara,
jo no sé
si això serà suficient.
Evidentment,
el canvi climàtic
ja està passant.
Encara que ara,
crec que hi ha molts models
que ho diuen, no?
Encara que ara talléssim de zero
totes les emissions de CO2,
hi haurà un canvi.
Fins on arribarà,
no sabem.
L'important és,
jo crec que l'important
és avançar
i l'important
és fer coses
i pressionar,
pressionar
i apretar.
I és perquè apretem
que es fan aquestes conferències
i que es fan coses.
Sempre es vol més,
evidentment,
jo també voldria molt més,
no?
Però
jo no ho trobo tan negatiu.
Jo no t'he dit negatiu.
T'he dit
tot això molt bé.
Ja és important
que les coses es moguin.
Però el sencer que tinc
és perquè no canviï res,
ho entens,
sinó per anar-li posant,
com diuen els castellans,
allò,
draps,
panyes calientes,
no sé,
draps,
que és una traducció
que a mi em fa molta ràbia.
Però ho entens,
no?
Sí,
però jo crec que aquesta sensació,
que és una sensació
que a vegades tenim tot,
és una mica,
no és el tot real,
no?
Perquè
està ple de plaques sòlars.
Per tant,
alguna cosa ha canviat,
no?
Ara mateix.
S'està parlant
de fer eòliques,
s'està parlant de...
M'ho fares perquè jo a l'eòlica
sóc una contaminació visual,
a mi em posa...
Això és un altre tema.
Però vull dir que
totes aquestes coses
estan succeint.
Vull dir que
sí que passen coses,
no tan ràpid com vulgui dir,
però sí que passen coses,
jo crec.
Aleshores,
Albert,
sequera,
pluja,
la ciència comença a ser capaç
d'entendre
i domesticar els fenòmens naturals?
a l'homes naturals.
Jo sóc el que sempre penso,
que la natura
és molt més forta
que nosaltres,
que el ser humà
algun dia
s'extingirà de la Terra
al camí que hem...
Podria ser, sí.
Però la natura continuarà.
No, la natura
sempre continuarà.
Per això t'ho dic.
I es revifarà.
Una cosa que a vegades
ens diu que l'home
amb tots els processos
de contaminació,
etcètera,
acabarem amb la vida
a la Terra,
no és veritat.
El que acabarem
és amb una vida
bona per nosaltres.
Això mateix.
La vida continuarà
d'altres maneres,
seguríssim.
Controlarem,
home,
controlem coses.
Com sempre,
hi ha molt camí per córrer
i podem controlar tot.
Tot, tot, tot,
no ho controlarem mai.
Això és impossible.
L'ésser humà
no crec que tingui
la capacitat
per controlar-ho tot,
bàsicament,
ara,
deixa'm dir
que abans has mencionat
a Pauli,
un dels pares
de la quàntica.
En el fons,
la quàntica
t'acaba dient
això és un tema
que podríem parlar molt,
que no es pot controlar tot
perquè hi ha coses
que no es poden perdir
i, per tant,
no les pots controlar.
Per tant,
a mi,
a fons,
això m'agrada,
que l'home
no serà mai capaç
de controlar-ho tot.
Ara sí,
sí que he millorat.
Jo et diria una cosa,
encara que a la gent
no li sembli,
l'impacte més important
de control
de l'ésser humà
sobre la terra
es diu agricultura
i fa 2.000 anys
que existeix.
Ui,
has encetat un valor
pel proper programa
que has de tornar.
Benvolguts,
oients,
hem compartit
el nostre programa d'avui,
el número 98,
amb un català
que estudia
com afrontar
la sequera.
Hem après
que els cristalls
de colesterol
poden provocar la pluja
i, encara, Albert,
hi ha gent
en tot el que t'expliques
i veiem
que neguin
el canvi climàtic.
És increïble.
Hi ha gent,
encara,
que diuen
que la terra és plana.
És increïble.
Benvolguts,
oients,
no ens despedim
sense recordar
la idea
i el que volem
un museu
per censurs d'esbert.
Ens retrobem
en el proper programa.
Música
In the sky

Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Sintonitzes
Sintonitzes
Ràdio Despert
La ràdio de Sant Just
98.8.1
Ràdio Despert
98.1
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Música
Música
i Club Selecció.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!