Bona nit
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
La resiliència és la capacitat que tenen les persones
per recuperar-se de situacions complicades
i continuar avançant cap al futur.
La resiliència no és una qualitat innata,
sinó que aquesta és un conjunt de conductes, accions i pensaments.
Dic això perquè el nostre convidat és un exemple
de com la fatalitat fa canviar el destí i objectius d'una persona.
Avui parlarem de futbol.
El nostre convidat ja va venir fa quatre anys als estudis de Ràdio d'Esberra,
concretament en el programa número 27, a més, el 2 de febrer del 2020.
Avui faré quasi bé la mateixa presentació,
doncs la seva referència històrica no ha canviat.
Assegut al meu costat tinc un futbolista en escotella gustera
que des d'infantil va ser hoste de la Macia
i que jugava sovint d'extrem i a vegades de mitja punta.
Fort i ràpid corrent a la banda.
Bon centrador, sense molt gol,
però era el jugador tipus estil pur de la Macia.
Als 22 anys, un 7 de desembre del 1989,
jugant amb el Barça el partit de tornada de la final de la Supercopa d'Europa
en l'estadi Giuseppe Meazza, a l'antic San Siro,
contra el Milan de Rigossacci d'entrenador
i que tenia com jugadors a Gullit,
Rijker, Maldini, Donadoni, Costa Curta i Van Basten, entre d'altres,
en una jugada fortuïta en el minut nou del partit,
saltant i xocant contra Rijker i Van Basten,
es trenca tota l'articulació del genoll dret,
el manisc i els lligaments creuats.
En dos dies va passar pel quiròfan,
però el bisturí aquest cop no va ser miraculós.
Intenta recuperar-se en el Barça
i després és en altres clubs,
i al cap de tres temporades s'acaba el futbol com a jugador.
Se li van fondre els ploms,
però la seva resiliència fa bo al pensament
que quan la vida es tanca a una finestra
ha de servir per obrir més les ales,
per trencar el vidre i sortir volant.
Educat, respectuós, bon tracte amb tothom,
agradable, didàctic, seriós,
però sempre amb el somriure als llavis.
treballador que té com dita
anem per feina.
Jordi Roura i Solà, benvingut.
Hola, bon dia, moltes gràcies.
Com estàs?
Molt bé, molt bé, molt bé.
Molt content d'estar aquí, eh?
I nosaltres és un plaer tenir-te...
Jo abuso de l'amistat que tinc amb tu,
però tenir-te aquí és un plaer.
Jordi, aviam, començarem de jovenet.
ens situem en el 1982.
Encara no havies fet, no havies complert els 15 anys.
Estaves estudiant primer de BUP a l'Institut de Sant Periód i Içols
ingresses en la Massia per jugar en el cadet del Barça.
Què? I quins éreu els golafres?
Bé, tot això té un procés, no?
Explica-ho, explica-ho.
Bé, jo en principi jugava al meu pol,
vaig començar a jugar al club de la Llagostera,
després vaig jugar a la Salle,
estava amb la selecció gironina,
que després vaig anar a la Catalana
i allà el seleccionador era una persona
que al llarg de la meva vida m'ha acompanyat sempre,
que és una persona que m'ha marcat
de forma extraordinària i molt positiva,
és el Xarri Reixac, no?
I jo sempre dic que, bueno,
tot el que jo pugui saber de futbol
i fins i tot moltes moments de la meva vida
han estat marcats per ell, no?
Perquè és una persona molt especial, no?
I ell era la seleccionadora,
ens selecciona
i bé, comencem a jugar al Campeonat d'Espanya infantil
i a partir d'allà ens fins a Barcelona, no?
I allà és on passo a la Massia, no?
En una època en què encara
encara anava de Girona a Barcelona,
encara era un viatge, encara...
No era un passeig.
Era un viatge, no?
I bé, i allà doncs coincidim amb...
Jo vaig estar pràcticament 7 o 8 anys a la Massia,
és una etapa meravellosa de la meva vida,
fantàstica, vaig disfrutar moltíssim en tots els sentits,
però molt.
Em vaig formar com a futbolista, com a persona.
Allà vam conèixer això que tu parles dels golafers,
tota aquesta colla que érem de poble,
que ens agradava.
En aquella època tu venies de casa teva
i tothom portava alguna cosa per jalar,
tothom portava cosetes i ens agradava jalar
i ens anàvem reunint.
Després més endavant, quan ja eren més grans,
en els apartaments de cadascú,
doncs, no sé,
doncs estava el Tito Vilanova,
el Sánchez Jara,
el Moragues,
el Pep Guardiola,
jo, érem uns quants que...
i el Sánchez i l'Altimira.
I l'Aurelia Altimira, per suposat.
Sí, sí, l'Aurelia Altimira.
I, bueno,
i d'aquí tenim aquesta afició
i, bueno,
es va començar a dir la penya,
aquest dels golafers,
i d'aquí va sortir una mica això, no?
Però aquests anys de Masia
van a ser excepcionals, no?
Jo, ja et repeteixo,
vaig disfrutar moltíssim
i va ser una etapa...
Per altra banda,
són uns anys que marquen molt la teva personalitat,
la teva vida futura, no?
I a mi crec que em van marcar
de manera molt positiva, no?
A més, el nom de golafre,
que és ben català,
en castellà que seria això,
glotones, no?
O glotones, no?
Sí.
I tu imagina't,
jugadors de futbol nanos
i que els siguin els glotones, no?
Sí.
Com va ser l'adaptació al Barça
del fill de Can Sisonet?
Can Sisonet,
perquè els oients sàpiguen
què és,
què significa.
Can Sisonet
és el nom d'un mas
situat en el veïnat de Gallà,
en el teu poble,
és correcte això?
Sí, estàs superben informat,
Sí, senyor.
Així és, Ferran, així.
Home, tu ets el fill
de Can Sisonet.
Sí, sí, sí.
És correcte.
I d'allà portaves el vi, no?
Sí, sí.
I les botifarres.
Sí, sí, ho depèn.
Tothom portava, sí, sí.
No, repeteixo, eh?
Jo tenia 14 anys,
encara no havia fet 15,
i òbviament és un canvi
molt important, no?
Perquè, repeteixo,
en una altra època,
sortir de casa
sempre és complicat,
jo ara entenc una mica
a vegades els meus pares,
que en aquell moment...
però jo sempre em vaig tindre clar
que era una oportunitat
a la meva vida,
que era una cosa que...
I els teus pares et van ajudar,
no?
Ja, òbviament,
i ho vaig tindre claríssim, no?
Jo em vaig adaptar rapidíssimament bé,
repeteixo,
ho vaig disfrutar moltíssim.
Jo sempre tenia clar
que això del futbol
és una cosa inestable,
fins i tot en aquella edat,
sempre pensava,
la meva il·lusió
i la meva envisió
era poder-me dedicar a això,
però sempre em vaig adonar
que era una cosa complicada,
inestable,
i difícil,
però per això sempre vaig tindre
molt present
la meva part acadèmica,
sempre vaig...
Jo crec que...
Que jo sàpiga,
i t'entrompeixo,
jo sàpiga,
matícola segona miques
i vas estudiar fins a segon,
no?
Sí, sí, sí,
vaig arribar fins a segon o tercer,
al final no vaig acabar la carrera
per circumstàncies,
perquè em vaig dedicar
més professionalment,
però sempre vaig tindre clar
que tindre una formació...
Que el futbol era temporal.
Sí, universitari,
doncs era important,
després la meva vida
m'ha portat
que no he treballat mai
en aquest sector,
però sempre tenia clar
que hi havia que tindre
un...
Com es diu això?
Un roc a la faixa,
no?
Un altre...
Un plan B, no?
I això...
Sempre ho he tingut clar,
no?
I crec que una cosa
no estava lligada a l'altra.
Vaig estudiar molt,
vaig treballar molt,
però vaig disfrutar molt.
Són uns anys meravellosos.
Ho he dit
en la teva presentació,
un dels dilemas teus,
potser el principal,
que tu sempre dius
vinga, va,
anem per feina, no?
Sí.
Anem per feina, Jordi.
Mira, mai ho he fet,
però avui faré un canvi
en l'ordre dels temps
de la conversa amb tu,
de l'entrevista.
Deixarem per més endavant
el roure jugador,
debutant amb el Flaco,
el roure entrenador,
debutant amb el Charlie
i el roure director
del futbol formatiu del Barça.
I començarem pel final.
Jordi,
com veus
futbolísticament
el Barça avui?
Bé, jo,
com tu has dit,
jo he passat
una part molt gran
de la meva vida
en el club, no?
Jo crec que en aquests moments
el Barcelona té una situació
francament complicada,
difícil.
Futbolísticament,
després parlarem
de la part de gestió
que tu tens a veure
i jo tinc molt a dir.
El que passa és que
és molt difícil
aïllar una cosa o a l'altra,
no?
Al final,
quan moltes vegades
la part esportiva
va lligada una mica
a tot l'altre, no?
Si el palco funciona bé,
el futbol pot funcionar bé.
És més fàcil.
Si el palco funciona malament.
I a partir d'aquí,
doncs,
és veritat que el club
té una situació difícil.
És el d'aquest any,
futbolístic,
em vaig a centrar en el futbol,
futbolísticament parlant,
és difícil d'explicar
perquè al final,
hòstia,
jo segueixo pensant
que el Xavi és la persona,
la persona,
el Xavi,
el Xavi és la persona
més adient que pot haver-hi,
el primer any
en unes circumstàncies
molt complicades.
Es guanyar la lliga.
Molt difícil es guanyar la lliga
d'una manera...
Encara que molta gent
deia que no,
és que molt defensius i tal,
hòstia,
és que defensar bé
és una virtut,
no és un defecte.
I es va guanyar una lliga
en unes situacions
amb nanos,
fent debutar nanos molt joves
que nosaltres havíem fitxat
quan érem petits.
Es va guanyar una lliga
jo crec que de forma
molt meritoria.
Guanyant per un a zero
i jugant malament,
que té molts mèrits,
o molts partits
que no jugava bé.
Bé,
potser no tot
de la manera
que estàvem acostumats,
però...
Però bueno,
exactament,
aquí hi ha molt que parlar.
Però es guanyar una lliga
per mi molt meritoria
i una Supercopa d'Espanya
important.
Hòstia,
de la mateixa manera,
resulta que aquest any
tota aquella fortalès defensiva
que teníem,
no sé bé bé per què,
s'ha anat a Norris.
I ara resulta que som l'equip
que rep més gols,
etcètera, etcètera.
Per tant,
a vegades és difícil
d'explicar el futbol.
Jo ho veig des de fora
i no t'arriba ni a la sola sabata
el que tu saps de futbol,
però...
Parlant de futbol,
la grandesa del futbol
és que tothom sap.
Sí,
després també en parlarem
perquè, mira,
tu sembla que m'hagis preparat,
m'hagis llegit
la preparació
que tenia per tu
per l'entrevista
i a part d'això,
el futbol hi ha après de tu,
com m'ho has dit
també moltes vegades,
Ferran,
desenganyat.
El futbol és un joc,
això m'ho has dit tu
moltes vegades
i al final el futbol
és un joc.
Però aviam,
jo he vist des de fora
la diferència
els mateixos
al darrere
un individu
al Busquets.
No hi és.
I és per mi
l'ent,
però el millor jugador
que podia tenir el Barça
per saber posicionar
ell i l'equip
en el joc que feia el Barça.
Ja n'estan no el té.
És que no hi ha més explicació
si són els mateixos,
han canviat,
són tan dolents avui
i tan bons
o tan bons,
tan inexpugnables eren.
Per exemple,
el porter,
hem tingut la desgràcia
o ha tingut la desgràcia
el Barça
que el Ter Stegen
s'assiona
i el pobre nano aquell
que després també
en parlarem
cadascú pot tenir
les idees,
cada partit
anava carregant.
Però l'altre dia
surt el Ter Stegen
i carrega
tres també, eh?
O sigui que...
Aviam,
anem per parts, no?
Quan un equip
perd un jugador
com el Busquets
que segurament
ha estat el millor
pivot defensiu
o el millor pivot
del món
durant molts d'anys,
òbviament,
un equip
ho troba a faltar.
Això és així, no?
Dit això,
jo crec que
potser una part
dels problemes
que té l'equip
és que
no ha trobat
l'equilibri, no?
No ha trobat
aquest equilibri
entre atacar,
entre defensar,
ha tingut molts problemes
en aquest sentit, no?
I evidentment,
la falta dels Busquets
segur que es nota, no?
Dit això,
és molt difícil
d'explicar
aquesta diferència.
Per tant,
hi ha que haver
més factors.
És veritat
que l'equip
ha tingut
durant moltes fases,
durant molt de temps,
moltíssimes baixes.
És cert
que no ha tingut mai
l'equip tipus.
Això també és veritat
i això,
la gent que som
d'aquest món
saps que això
és complicat,
és difícil.
Però crec que
tampoc s'arriba a explicar
tot.
És difícil d'explicar
a vegades
que un equip
que havia tingut
aquella solidesa
l'any passat,
ara,
no és que l'hagi perdut
una mica.
No, no,
és que és l'equip,
crec que és el segon
d'esquip més col·legiat
de la Lliga.
És que és increïble,
no?
Per això a vegades
el futbol té aquestes coses
que jo òbviament
no estic al dia a dia
de l'equip
i no sé exactament
quin és el funcionament
i la dinàmica,
però és difícil d'explicar
a vegades
que un equip
que l'any passat
pràcticament
amb els mateixos jugadors
que en teoria
s'ha reforçat
aquest any
sigui un desastre
defensivament parlant,
però jo crec
que aquest és el tema.
Es parla molt
però un equip
quan no té
una certa consistència
defensiva
és molt difícil
fer les coses,
no?
Com tu dius,
podríem estar parlant aquí.
Sí,
perquè hi ha molts factors.
I anar discutint
matisos,
jo per exemple
ja et visc des de fora
l'única explicació
que puc trobar
que no serà l'única
però potser
que té un pes
específic i important
és abaixar el busquets.
El Barça
sempre ha tingut
uns mig centres
de referència.
El Pep,
el teu amic,
el Guardiola,
ha sigut
un mig centre
de referència.
El Busquets,
les millors èpoques,
el Barça,
quan ha guanyat títols
ha tingut
mig centres
de referència.
Des del compte
és...
Bé,
jugadors
que se'n van.
Jordi,
el Nico,
l'Ilaix,
l'Ilaix Moliba,
l'Ansofati,
que en parlarem
a part els Simons.
La meva percepció
és que se'n van
i no tornen.
Bé,
aquí...
Poder perquè
el Santreneu
i tu
que has sigut
molts anys
el director formatiu
d'una manera
que poder no encaixar
el seu tipus de joc
amb un altre equip
que no jugui
com jugar al Barça.
Però per l'Òl,
ni com...
Bé,
desgrana-lo,
desgrana-lo,
perquè tu és un foró.
No, no,
has obert un malou
que també podríem
estar a sis programes
parlant, eh?
Però aquí hi ha moltes coses,
no?
Aquí hi ha moltes coses,
has dit noms...
T'he dit quatre,
que podria dir catorze, eh?
No, no,
la realitat,
primer,
en el primer equip
del Barcelona,
no poden jugar tots.
Aquesta és la...
que sembla una obvietat,
però és que és la realitat,
no?
Per exemple,
durant molts anys es deia...
anys enrere deien,
hòstia,
és que no pugi ningú.
Bueno,
no pugi ningú.
Qui vols que pugi?
Qui substituïeix el Busquets?
Qui substituïeix el Xavi?
Qui substituïeix l'Iniesta?
Qui és millor que el Messi?
Qui és millor que...
Esclar,
qui és millor que el Puy?
Qui és millor que el Gerard?
Esclar,
durant una sèrie d'anys
era molt difícil accedir.
molts partits
fa set i vuit anys,
els onze,
érem de la casa.
Sí, però...
Tots,
des del porter,
el Valdés...
Sí,
aquell famós partit
de llevant amb el Tito,
però...
Fins a l'Iniesta d'Extremescat,
que estaves tu,
que estaves tu de segon.
Però precisament per això
era difícil que algú accedís
o que s'afiancés en el primer equip,
perquè els que hi eren
eren joves
i eren molt bons,
era molt difícil.
Dit això,
com tot,
la vida va passant,
els jugadors van canviant,
no?
Ara hi ha una remesa
de jugadors molt importants
que vam fitxar nosaltres
i que per 5 o 3 estan jugant.
Dit això,
aquí hi ha un problema
que el club s'ha trobat sempre,
no?
Tu,
quan arriba als 16 anys,
aquesta edat és quan
tu pots fer el primer
contrata professional
en aquests nanos.
Què passa aquí?
A vegades
no hi ha possibilitat
de retindre'ls.
No hi ha possibilitat,
perquè en aquesta època,
en aquesta edat,
és quan venen
els equips estrangers
i fan,
de vegades,
fan ofertes
realment astronòmiques
per aquests nanos.
És clar,
jo crec que
aquí és on el club
té que decidir
a quina bandeja
o a quin lloc
fa l'aposta
i has de seleccionar
molt bé
quins nanos
hi ha que fer una aposta
i quins no.
I tot i així,
a vegades,
no els pots retendre.
Per exemple,
tornant a un dels exemples
que has dit tu,
cas de l'Ilaix Moriba.
L'Ilaix Moriba,
en el seu moment,
en aquesta edat,
se li fa un contracte
molt important
i es renova
i es queda.
De fet,
debut en el primer equip,
juga partits.
Amb el Koeman?
Després,
què passa aquí?
hi ha molts factors
que influeixen
a l'entorn que tingui,
als representants,
etcètera,
aquest nano resulta
que després
es despenge
amb una altra oferta
que no sé què,
no sé quantos,
no es renova
i se'n va,
jo crec,
per un tema estrictament
econòmic,
se'n va a un altre lloc.
a partir d'aquí,
a partir d'aquí,
nois,
després les coses
de moment
no li han anat massa bé,
però a vegades...
No,
gens bé.
No,
però això,
el que vull dir
és que de vegades
hi ha tema
del Xavi Simons,
no es va poder retenir.
A vegades
és molt complicat
poder-los retenir
perquè jo crec que,
a més,
amb bon criteri,
crec que a vegades
el Barcelona,
repeteixo,
té que apostar,
no pots
retindre'ls a tots,
tens que apostar
i a vegades
quan et venen els equips,
ara amb el Brexit no tant,
no ho poden fer-ho,
però fins ara
els equips anglesos,
els equips alemans,
etcètera,
venien amb unes ofertes
que jo entenc,
la família d'aquests nanos,
amb unes ofertes
realment
inassumibles
per anar de 16 anys
i que tu
com lluites amb això?
Tu tens que...
El que tens que fer
és fer una proposta
molt seriosa
del projecte esportiu
que tens tu
per aquests nanos
i
si tu has aconseguit
que molts d'aquests
com és el cas
de molts que hem fitxat nosaltres,
els fitxes de petits
que portin molts anys al club
i tinguin
aquesta sensació
de pertany
al club,
de tindre
una mica aquest sentiment
i tu tens que parlar amb això.
Moltes vegades
aconsegueixes fer-ho
i algunes no,
i algunes no
perquè no pots fer-ho.
Ha dit això
en aquests moments,
el cas del Gabi,
el cas del...
que el Gabi
el vaig fitxar jo
amb 10 anys,
el cas del Lamien
que el vaig fitxar
amb 9 anys,
el cas del...
etcètera, etcètera.
Del porter
de l'Iñaki Penya.
De l'Iñaki Penya.
S'han aconseguit
que continuïn,
però de vegades
en aquest tram,
aquests 16 anys,
és complicat
tindre una continuïtat
perquè
no pots retindre-los a tots
perquè a vegades
tenen ofertes
de clubs alemanys,
clubs anglesos,
francesos,
que a vegades
no pots
no pots retindre-los.
és la sort
que al final
influeix
i jo sóc dels que penso
que es té
que matitzar molt
la sort
perquè moltes vegades
diuen
mira que una sort té
i és el fruit
d'un treball.
Una cosa és certa
a la vida,
el que existeix
és la mala sort,
això segur
que sense...
però moltes vegades
la sort
és el fruit
d'una constància,
una perseverança,
un treball.
Tornem
amb el cas
que havíem parlat
de dos,
curiosament
el Lluís Moriba
i el Simons.
El Simons,
si no recordo malament,
se'n va del Barça,
recala
el Paris Saint-Germain
però ara juga
amb l'equip
mateix
que va fitxar
l'Elaix Moriba,
el Leipzig,
que l'altre dia
al Madrid
el Simons
com vas dir tu
és una aposta
que vosaltres
no vau voler
continuar
el joc econòmic
de la quantitat
de cèntims
que
amb el cas
de l'Elaix Moriba
d'alguna manera
no vau poder fer res
però lo vau
encertar-te que sonés
el pobre nano
li costarà remuntar
perquè si no
a remuntar
li costarà.
En canvi,
el Simons
ara està
explosionant
i al País d'Àngel
ja ho vas veure
no funcionava.
Bé,
el futbol
no saps mai.
Jo,
per exemple,
és diferent
un cas de l'altre,
jo crec que els avessim
un rival a 16 anys
tenia un representant
difícil,
no es va arribar
a un acord,
se'n va anar
al PSG,
després crec que
va tornar a Blanda,
ara està jugant
a l'EFI,
està jugant molt bé,
crec que és molt bon jugador.
Jo crec que
és més,
diguem-ne,
xerria més
el cas
de l'Ilaix.
L'Ilaix,
repeteixo,
se'l va renovar
en el seu moment
amb un contracte
molt important,
després no,
crec que es va tindre
que es va renovar
a cap dos anys,
no va voler,
quan ell ja estava jugant
al Príncipe de Barcelona,
ja havia intervingut,
havia debutat,
jo crec que,
jo crec que,
personalment,
crec que es va equivocar,
es va equivocar,
o qui fos,
el pa,
el representant,
es van equivocar
perquè aquí tenia
possibilitats esportives,
a vegades no hi ha
que córrer tant,
jo crec que ell va
periotsar molt
el tema econòmic
i després al final
és Pamparó
i en Pepamanyana
que diuen els castellars,
per tant,
a vegades no hi ha,
el futbol ara
tothom té pressa,
no hi ha que tinguin tanta pressa,
jo crec que l'Iraix
ha volgut córrer massa
o va voler córrer massa
quan realment
ell ja estava
el primer equip,
estava començant a debutar,
havia marcat algun gol,
era un jugador
futbolísticament parlant,
crec que amb unes característiques
diferents
al prototip de jugador
que tenim nosaltres,
per tant,
jo crec que ell podia
haver tingut el seu espai,
però bueno,
va optar per una altra,
va optar per una altra,
per una altra,
una altra decisió
i a dia d'avui
sembla ser que no li ha anat
massa bé,
però,
però al futbol no saps mai,
ara crec que està cedit
al Getafe,
pot començar a jugar,
jo crec que és un jugador
que té condicions,
s'ho té que creure una mica,
però també és cert
que a vegades al futbol
el tren passa
i quan passa costa,
no?
Veurem,
és una llàstima,
però et repeteixo,
és un jugador
futbolísticament parlant
i que ja ho estàs demostrant
i que tu te l'apreciaves molt
i que havies...
Sí,
perquè l'havíem fitxat
quan era re,
també a la vina,
doncs aquests anys
els hem portat de petits.
El cas d'un jugador
que a mi,
com a aficionat,
sempre m'ha agradat molt
poder-li faltar
una mirada a sang,
no sé ara,
no sé si amb la Porto
o jugo a mor
o jugo a poc,
el Nico,
el fill del Fran,
què?
Bueno,
és el que et deia abans,
a vegades...
Perquè aquest també
des de ben petit...
Sí, aquest també
l'han fitxat molt bé,
al final,
és el que et deia abans,
a més no hi queden tots,
no?
I a vegades
la decisió de l'entrenador,
els jugadors que hi ha,
etcètera, etcètera.
Va ser el xavi
que va dir,
no hi ves tan a fora...
Jo personalment crec
que és un jugador
amb moltíssimes condicions,
que és un nano
molt intel·ligent,
un nano molt intel·ligent,
i aquest és diferent,
ell estava
al primer equip del Barcelona,
realment no...
Va veure que no es comptava
amb ell
i va fer una associació
a València,
ara està a l'Au Porto,
va començar a jugar,
ara està jugant bastant,
jo crec que és un nano
que en el futur
acabarà explotant,
i crec,
perquè té físic,
tècnicament és bo,
està molt ben amoplat,
i per tant jo crec
que és un jugador
que a la llarga
acabarà estant...
siguin un jugador important.
Jordi,
està traspassat o està cedit?
Jo crec que encara està...
Jo crec que és possible
que encara tingui una associació,
però desconec...
O amb quins termes,
que no sé què ha de ser
de la compra...
Exactament,
no sé les condicions,
no ho sé.
I dels que t'he enumerat,
manoradament,
a l'Anso Fati.
Bé,
a l'Anso Fati...
Perquè em recorda a coses
el que et va passar a tu,
amb una diferència.
Tu vas ser molt obedient,
fa 40 anys
no hi havia...
O 30 anys,
que és el que et va passar a tu,
no hi havia
clínicament
o tecnològicament
els mitjans que hi ha ara
per tractar
una operació de genoll.
Ell,
per el que me n'ha explicat,
no va seguir
l'obediència
que tu vas tenir
amb el club,
que et van dir
amb aquest
i tu eres aquí,
i tu eres...
Ell va voler anar
per lliure
quan li van dir
que vés-te'n a...
On era a Finlàndia,
no?
el Barça
i va dir
no, no,
vull un tractament
no ho sé,
total que em porta
4 o 5...
Sí,
el cas de l'Anso
és una llàstima.
Ell,
el cas de l'Anso
era el típic nano
quan va recalar
en la zona
que tothom
tenia clar,
tothom deia
que aquest nano arribarà.
Aleshores,
aquests jugadors diuen
no,
hòstia,
aquest és un ester...
I realment
un jugador
molt especial,
no?
Però aquest noi,
per exemple,
quan era infantil,
infantil,
que nosaltres el fèiem jugar
en una categoria superior,
jugàvem cadet,
i jugo un partit
amb l'infantil,
crec que era
contra l'Espanyol.
Bé,
total,
té una entrada
i es trenca
Tibi Peroné.
Tibi Peroné,
quan hi era infantil.
Va estar temps lesionat.
O quan tenia 12.
Sí, o 14.
O 14.
Sí,
es va lesionar,
es va recuperar,
va estar temps lesionat,
però ja ha tingut
una lesió important,
no?
Després ha tingut
tots els problemes musculars.
Després d'aquest problema
que no...
que no té res a veure
amb el que vaig tindre jo,
això és una història,
però,
és un altre moment
i és un altre moment.
Però és veritat
que aquest noi
que té un futur
que és un jugador excepcional,
que és molt bo,
està una mica marcat
pel tema de les lesions
i que l'estan marcant
una mica
i que estan tallant
una mica
la seva evolució.
Dit això,
hem de veure,
ara crec que encara no sé
si torna a estar lesionat
allà a Anglaterra,
veurem
si és capaç
de fer net
o sempre restreure
una mica
aquests problemes.
Sens dubte,
això
l'ha perjudicat moltíssim.
I després,
l'Anso és curiós,
però jo sempre dic
que a vegades
l'Anso
va tindre la sort
o la desgràstia
de debutar massa bé.
Perquè,
a veure si m'entens,
l'Anso va arribar un moment
que cada vegada
que sortia
marcava.
i la gent deia
hòstia,
però què és això?
Aquest noi
cada dia
en fotrà sis
i escolta,
el futbol no és així.
És molt difícil
el que va fer.
Per això dic
en una mica
en sentit còmic
que va debutar massa bé
i va crear
unes expectatives
tan i tan i tan
i tan altes
que era impossible
mantenir-ho.
Era impossible
que cada vegada
jugués marqués.
Per tant,
va arribar un moment
com sempre
que arriben els moments.
a l'hivern
arriba un moment
que les coses
no van tan bé.
I aleshores
és quan
hi ha que tenir
el cap ben amoblat,
l'entorn t'ha d'ajudar,
el club t'ha d'ajudar
i a mi que tens
que sortir
d'aquest petit sotrac,
perquè no pot ser
que mantinguis aquest nivell.
I a l'Anso
es van ajuntar
amb les aïes de condicions,
les aïes de coses,
no va acabar de funcionar
i es va creure oportú
que per aquestes minuts
el van cedir.
A partir d'aquí,
hòstia,
el temps dirà
si això és acertat o no.
però el que és innegable
és que malauradament
aquests problemes físics
l'estan
prejudicant.
Mira, Jordi,
ara em ve al cap
una dita catalana
que tant de bo
no es complessin,
però en el cas
de l'Illaix
per un motiu,
en el cas d'Anso
per un altre,
allò que diem
malaltia llarga
és parente de la mort.
És a dir,
quan un problema
no dir que s'eternalitza
però que es cronifica,
o sigui,
que es fa crònic,
costarà a l'Anso
perquè físicament
un té l'ADN que té,
mentalment,
possiblement,
té més possibilitats
de canviar
el seu destí a l'Illaix
que a l'Anso.
Perquè l'Illaix
no és un tema físic,
és un tema mental
i vinga,
i som-hi,
ara veurem quan dius
el que fa amb el bordalàs
que això també té tela,
que a l'Anso
que es tindria que veure
si va ser encertat
cedir-lo al futbol anglès
pel seu tipus de joc.
Però, bueno,
el temps ho dirà.
El temps ho dirà.
I és una pena,
i és una pena.
Mira,
hem nombrat quatre,
després en nomaran més.
I ara canviem una mica
per saber
el parer del Jordi.
Quins jugadors
t'han impressionat més
i que hagis vist coses diferents
i que hagis vist coses diferents,
però que al final
no han quallat.
Perquè tu n'has vist,
nanos de veu tots,
que dius,
aquest nano,
una fava, eh?
petardo,
un petardo bo,
eh?
Per dir,
una manera que explosiona.
Això...
Que hagis dit,
quina pena,
perquè mira que apuntava coses,
però...
Sí,
però...
Això és...
Molts.
Molts,
molts,
perquè...
Abans te comentava,
no?,
el cas de l'Anso
és el típic noi
que quan arriba
tothom diu,
hòstia,
que el jugador arribarà.
I ha arribat.
Perquè...
Però moltes vegades
es diu d'altres jugadors,
hòstia,
aquest noi arribarà segur.
I no arriba.
I al revés.
A vegades hi ha jugadors tapats
que no...
Que no...
La gent no hi compta,
no hi pensa,
hi fan una evolució,
esploten
i després arriben.
Amb això,
amb què té a veure això?
Primer,
escolta,
això no és una ciència exacta.
Això és impossible.
I el que et digui,
no,
és que jo ja lo dije,
que una de...
Escolta,
t'enganya.
T'enganya.
Això no és tan fàcil.
S'ha d'anar veient el dia a dia,
s'ha de veure l'evolució
i a vegades evolucion per bé
i a vegades que no malament.
Però el que sí que és cert
és que cada vegada
és més important
i és més decisiu
l'aspecte mental.
I això és així.
Estar ben amoblat,
sabent cada moment
el que hi ha que fer,
tindre una bona evolució,
anar pas a pas,
anar a poc a poc,
això és molt important.
I això t'explica
que a vegades jugadors
que potser,
dius,
no tenen aquell nivell
d'exquisitès
que se li presumia
amb un altre,
que sí que el té,
però en canvi
aquest nano és constant,
treballa,
sap on està,
fa el que té que fer,
es cuida,
treballa,
pam, pam, pam, pam,
i aquest nano
que potser en principi
no té tantes col·liditzes
com un altre,
arriba.
I és capaç
d'assimilar
la pressió
que comporta
jugant amb el Barcelona.
Amb un nano,
de 12, 13, 14 anys,
a l'entorn.
A l'entorn.
Li influeix un 80%.
Tornant a això,
el tema mental,
la mentalitat,
és cada vegada
més decisiu,
més important.
Brutal.
Total.
No,
t'ho dic perquè
que tu a primera vista
com el nostre amic,
la teva referència
i meva,
un altre tema
que és el xerri,
que amb un cop d'ull
ja sabeu si aquell nano
la toca bé
o no la toca bé
i que,
sense i tot,
us sorprenguin
les evolucions
d'aquests nanos
que tu deies
tu veus aquest nano
tenia 8 anys,
la paràvem al pit,
la tocava amb la dreta
a l'esquerra
i mira...
Mira,
tornant a això que deies,
nosaltres,
quan fem
els prevenjamins,
prevenjamins,
que són
l'edat d'accés al club,
organitzàvem partits
de nanos
que prèviament
havíem vist, no?
Que són,
són 8 anys, no?
Sí, 7-8 anys,
més o menys,
crec.
I bueno,
fem un partit d'aquests
i en aquest partit
a mi em donen la llista,
vaig allà veiem el camp
i un d'aquests
que t'arriba en la llista
és un tal
i a mi en la mal.
I a mi en la mal.
I la gent me diu
hòstia,
i què,
quan el vas a la primera vegada?
Dic,
tu quan el veus a la primera vegada
la gent
potser es pensa
que fotia el que fa.
No,
no,
és més,
caminava una mica raro.
Desgarbat.
Una mica estrany.
I tu el veus i dius
hòstia,
ara bé,
tenia algú.
Feia això que fa?
No,
la gent que no es pensi que fa això,
perquè si no ho faria
qualsevol això.
No, no, no.
Però tenia algú.
Era capaç,
tant tant en tant,
enmig de tot aquest batibull de nen,
tant tant en tant
fotia algun control
que deia,
hòstia que tio.
O tant tant en tant,
sense,
com qui no vol la cosa,
puf,
fotia gol.
I dius,
hòstia que tio,
i caminava malament,
i dius,
hòstia,
però dius,
hòstia,
té algú,
que vingui,
fitxa'l,
aviam què passa.
I després,
va fent la seva evolució,
va entrant a dinàmica de club,
amb els entrenaments,
i tu,
quan passen 3 o 4 anys,
quan ja és a la 20,
dius,
alto,
això comença a ser...
Això va en sèrio.
Això va en sèrio.
A la que entra el futbolon,
dius,
hòstia,
calla,
que això és especial.
I després,
ja més endavant,
ja no hi t'explico,
no?
A mi moltes m'ho preguntaven,
quan a l'Anso,
m'he deia,
què a l'Anso?
No,
l'Anso és molt i molt bo,
és un nano molt especial,
lesions,
problemes físics a part.
I tu creus que hi ha algú a sota,
i te'l dic i tant,
hi ha un nano?
Jo sempre els he parlat,
i a mi la mal,
i la gent em deia,
qui és aquest?
És un noi que està...
És especial.
Després veurem,
però és especial,
certament ho està demostrant,
però que ningú es pensi,
que ningú es pensi,
que el primer dia,
a mi la mal,
no, no,
tot això té un treball,
té una evolució,
té un...
I tu tens una altra nineta dels ulls,
que després en parlarem,
que és el Marc Guiu,
és una altra nineta teva,
que després en parlarem,
però abans,
ja que tu estaves explicant
la història de la minya mal,
t'ho explica sempre
que el futbol set
és fonamental
per a l'evolució dels nenos,
és correcte això?
Jo crec que és bàsic
per a diverses coses,
primer perquè
perquè quan tu fiches
un ano de Benjamín
o de Lavín,
si va fent la seva evolució,
quan porta molts anys
al club,
quan arribi a aquella edat
determinant,
que són aquests 16 anys,
que tu ja contractualment
has de començar
a decidir si això va,
ja porta anys al club,
té absolutament assimilat
què és el club,
com juga el club,
quines idees futbolístiques
té el club,
i per això és molt important
i quan arriben
al primer equip
tenen molt
tothom juga
l'aspecte econòmic
sempre és important
però hi ha un afeixit
i aquest afeixit
que et donen aquests nanos
és el haver estat
molts anys a la casa,
el conèixer a la casa,
el haver viscut a la masia,
el haver conèixer
el que és
la idiosincrasi
d'aquest club
i això és important,
per tant,
jo sempre he pensat
que és molt important
i a vegades
no és possible
però en la mesura
possible
la tasca que es fa
en el futbol set
és essencial
i és molt important
pel devenir futur
dels jugadors,
segur,
sense cap dubte.
Ostres,
Jordi,
ja ho veus,
t'estic mirant aquí
amb la boca oberta,
fem un petit,
un petit
impàs,
posarem una cançó
i després t'explicaré
aquesta cançó
que té a veure
d'alguna manera
amb el dia
que tu vas néixer.
i see trees
of green
red roses too
i see them bloom
for me and you
and I think to myself
what a wonderful world
what a wonderful world
i see sky
self blue
clouds of white
bright,
blessed i see
bright, blessed i see
dark dark night
and nothing to myself
what a wonderful
What a wonderful world
The colours of the rainbow
So pretty in the sky
Are also on the faces
Of people going by
I see friends shaking hands
Saying, how do you do?
They're really saying
I love you
I hear babies cry
I watch them grow
They all learn much more
Than I'll ever know
And I think to myself
What a wonderful world
Yes, I think to myself
What a wonderful world
I think to myself
I think to myself
I think to myself
Thomas Lowe
Thomas Lowe
Actor anglès
31 anys
Molt conogut a la Gran Bretanya
Per les seves interpretacions en cinema, teatre i televisió
I també per la seva filantropia
El desembre del 2017, en 15 anys, Lowe
Va ser convidat per la seva tia, que era la directora
A l'Hospital Luton en Dunstable
On va passar les festes amb nens que havien de romant d'ingressats durant tot el Nadal
Allà va començar a cantar
I el febrer del 2010, amb 18 anys, va organitzar un esdeveniment de recaptació de fons, juntament amb altres artistes, per recaptar diners per a les víctimes del terratrèmol d'Aití, d'aquell 12 de febrer del 2010, que va causar més de 220.000 morts i més de 300.000 ferits.
Com a cantant s'ha especialitzat en versionar les seves cançons favorites
I una d'elles és la nostra sintonia
Que avui, avui, té un especial record pel nostre convidat
Ja que la va gravar i donar a conèixer a Lluís Sánström el 1967
A l'any que va néixer el Jordi Raura
Amiga Fontancat, abans de continuar amb temes que m'agradaria que els urgents coneixessin per tu
Hem comentat una anèndota, que crec que val la pena, perquè és molt graciosa
Tu parlaves de la Minyamal
I hem comentat com va fixar el Carlos, el Charlie, el Messi
No, això era... Jo en aquella època entrenava el juvenil, el juvenil del Barça
I es va organitzar un partit en un camp que hi havia dalt del ministari
I estàvem tots els entrenadors allà, hi havia el director de futbol bàsic, que en aquell moment era el Quimet Rifer
I el partit era a les 5
I comença el partit i, hòstia, el veia, hòstia, hi ha el Charlie
Però el Charlie era el director esportiu del Barcelona en aquell moment
I, hòstia, el Charlie, Charlie, comença, hòstia, el Charlie
I, de sobte, ja havíem jugat 10 minuts i el Charlie puja per uns escales
Amb tota la tranquil·litat
Per Simona, amb les mans a la butxaca, s'ho anava mirant
Anava caminant a poc a poc, es parra a la porteria
Camina un rato més, es para
La gent allà, collons, el Charlie, hòstia, collons
I el Charlie, pum-pum, a poc a poc, total, els 15 o 20 minuts arriba allà
Hòstia, Charlie, collons, què què?
Bueno, és que esclar, està aquest nano aquí a prova
I què fotem? Li pregunten
Què fotem, Charlie? I què fotem?
Fítxel, però fítxel, ja
Hòstia, però sí, fítxel, ja
Però si, collons, però sí, escolta, ja en tinc prou
Fítxel, ja
Però és que, és que, és que esclar
Fítxel, no, però és que els seus pares, que el fitxis
És que s'ha de la casa, doncs l'hi poses
Fítxel, ja, ja
Per tant, el que vull dir és que al final
Això no és, com totes les coses a la vida
No és tan fàcil
I el Charlie, en aquest sentit
Tenia una cosa especial
Que no té ningú, o pràcticament ningú
Que, bueno, ell, amb tota la tranquil·litat del món
En un moment va dir, bueno, em s'ha de fitxar allà
I això, que pot semblar difícil, ara té aquest punt graciós
Però és molt difícil, és difícil de fer això
I és difícil de trobar
I encertar-la
I encertar-la, no?
I en aquest cas, crec que el Charlie...
La va encertar
I tant
I...
I...
Eh...
Petit
Malfet
Estracet
És el que et deia jo
Però per això et dic que
Per això no és...
La gent de vegades et diu
Bueno, hòstia, i aquest ja feia el que fa ara?
No, no, no, no
I el que diu
El que diu
No, és que jo ja vaig veure quan tenia cinc anys
Que aquest noi arribaria
T'enganya
T'enganya
Per això no...
Això, tu pots veure coses
Però això no ho sap ningú
Ningú té aquesta...
Aquesta certesa
Perquè ningú té la certesa de l'evolució del jugador
Evidentment
De la part mental del jugador
De l'entorn com el influirà
Evidentment
Jordi
Avui hi ha pocs jugadors amb bidestres
Jo recordo
Dembélé és un, eh?
Tu que has sigut
El director de futbol formatiu
Que has entrenat en nens joves
No s'entrena aquesta millora tècnica en un jugador
Sí
Que domini la dreta i l'esquerra
Sí, sí
No et diré igual
Perquè un neix sent dreta o sent esquerra
I sempre té...
Però jugadors que...
El Dembélé mai sabies per on el sortiria
Bueno, el Dembélé
El Dembélé, òbviament...
És un cas a part
És un cas a part
És un carac i és els pocs jugadors d'elit
Que...
Que ho fa de forma tan marcada, no?
Que realment dius, hòstia
És capaç de fer totes les accions
La que sigui
Amb les dues cames
Això és molt difícil
Tornant a la pregunta que em feies
Òbviament es treballa
Tu intentes treballar les dues cames
Amb molts tipus de treixis i molts tipus de coses
Sobretot amb accions puntuals
Amb finalitzacions
Amb els davanters
Amb centrades i tal
El que passa és que
Òbviament és difícil, no?
La lateralitat és una cosa que...
Hòstia, sobretot els escarrans
I no em preguntis per què
Els escarrans generalment són molt tancats
O sigui, és molt més fàcil que un indretar
La toqui...
Faci accions amb l'esquerra
Que una escarrà faci accions amb la dreta, no?
És molt més complicat
Però òbviament es treballa i s'intenta, no?
Que almenys
Per posar-te un exemple
Que tu si has de fer un desplaçament a 30 metres
Igual no ho podràs fer amb les dues cames
Perquè tens la mateixa força
Però un pas amb l'interior a 10 metres
Tu ho has de poder fer amb les dues cames
El jugador de Barcelona ha de poder fer amb les dues cames
I això òbviament es treballa i s'intenta millorar, sí
La tècnica...
Però també l'és difícil, eh?
Ja, ja, ja
Aviam, amb la teva experiència i tasca d'observador i assessor
Com veus el futbol avui?
Parlem de tàctiques, tipus de jugadors, sistemes d'entrenament, etc.
Com ho veus avui?
El futbol, com totes les coses a la vida, va evolucionant, no?
Tornant una mica al que coneixem més, que és això del Barcelona, no?
Si tu mires una mica quan va arribar el Flaco, no?
Aquest famós Dream Team
Que quan estàvem a jugar aquest 3-4-3
Que aquest 3-4-3 també neix de...
Neix perquè els contrari jugaven d'una determinada manera, no?
I tu mires aquest 3-4-3
El futbol d'avui en dia
Això ha tingut una evolució, òbviament, no?
Hem passat el 3-4-3, aquest claríssim, molt estàtic, molt posicional
Després van vint a desentenedors
Aquest 4-3-3 que s'ha anat posant, que s'ha anat enriquint
Tot ha d'anar evolucionant i és normal
Per posar-te'n un exemple
Per exemple, amb el Flaco, el tema, amb el Flaco i el Charlie, eh?
Jo quan parlo amb el Flaco, el Charlie, que tots sabem que el Charlie
S'ha dit poc, i aquí aprofito per dir que el Charlie era...
Era el que...
Era el que era
I era un percentatge...
No, no fa falta que ho diguis tu, que ho dic jo
Bueno...
Perquè ve des de fora, el tiqui-taca
Era del Charlie
No, no era del Flaco
El Charlie, exactament, i ell, com que...
El Charlie com... no li ha agradat mai córrer
Per això ho atén...
No, però el Charlie...
Pilota el peu i...
Molt bona tècnica
Era realment el...
En fi...
Però, en aquella època, per exemple amb el Flaco, el tema de l'estratègia
És a dir, totes les agressions de pilota parada, no...
L'organització defensiva
Era una cosa, diguem-ne, bastant superficial
Escolta, bueno...
Secundària
Per posar-te en l'exemple final
El cas del Pep, que és el que estava jo a l'estaf dos quants anys
El cas del Tito, que era un malalt d'això
El tema de l'estratègia és bàsic
Bàsic, molt important
Per què?
Perquè només els percentatges de gols que es fan de estratègia són molt alts
Són molt alts
Per tant, passa a ser una part que és molt important
Per tant, el futbol ha passat...
D'una part del futbol que no té gaire importància
S'ha convertit en una cosa molt important
I que es treballa moltíssim
I això ha sigut una evolució molt important
S'estudia...
Després, els mètodes d'abans venien amb un informe
Bueno, aquest equip...
Jo m'he dedicat a fer informes tàctics d'anàlisis
I ara s'analitza absolutament tot de l'equip contrari
De l'equip contrari i de l'equip propi
Per tant, tot va evolucionant
I tot ha d'anar creixent
Per posar-te un exemple
Hi va haver una època i a vegades és criticable
Per exemple, a Lluís Enriqui a una època se'l va criticar
Perquè deien que jugava a la contra
Home, a Lluís Enriqui...
Que jo també està...
Però a més, però a menys
Lluís Enriqui no va perdre l'essència del joc
De l'essència del joc
Ara bé...
Hòstia, en una determinada situació de partit
Quan l'equip te pressiona
Quan hi ha espai a darrere
Quan hi ha possibilitat
Quan hi ha jugadors ràpids
Per què has de renunciar a fer una contra?
Perquè la gent a vegades ho diu com si...
Com si això fos un pecat
No...
A vegades, si el joc et porta a fer una contra
L'has de poder fer
I un equip gran
Té que dominar diversos registres
I crec que el futbol modern
Cada vegada va aquí
Té que anar evolucionant
Això vol dir perdre l'essència
I no estic parlant de sistemes, eh?
Estic parlant de filosofia d'essència i de joc
Hòstia, el futbol té que anar evolucionant
A Barcelona, tots els equips han d'anar evolucionant
Això vol dir perdre l'essència
Perdre la teva identitat en absolut
Ara, és absurd que renuncis a segons quines coses
És absurd que renuncis a treballar l'estratègia
És absurd quan és una part bàsica del futbol
És absurd que en un moment determinat
No siguis capaç de defensar bé
Si el partit t'ho requereix
O al contrari, que també juga, t'obliga a fer-ho
I si ets capaç de defensar bé
És un gran avantatge
És que el Barcelona no pot defensar bé
Sí que pot
Això està renunciat amb la idea
Amb aquest famós ADN
Que per mi el famós ADN
Per mi no és una altra cosa
Que dominar el joc, eh?
Des d'un punt de vista ofensiu i defensiu
A través de la posició de la pilota
Això està lligat en perdre, això?
No, jo crec que és una evolució
I el futbol s'ha d'anar evolucionant
Sense perdre la teva essència
I la teva idocincràsia
Que t'ha fet reconegible en el món sencer, no?
Jo crec que la cosa ha d'anar per aquí
I el futbol ha d'anar evolucionant
Saps què et dic jo com a aficionat?
Que jo ja estic fart del tiqui-taca
Jo estic fart d'aquesta idocincràsia
O que el Barça sempre s'ha de deixar
O sigui, jo crec totalment d'acord amb tu
Una vegada més que ha d'evolucionar
El Barça s'ha de treure del damunt
Jo crec que el Xavi
El pitjor que va poder fer
Va ser prometre o dir
O il·lusionar
O predir que el Barça tornaria a jugar
Jo ja estic fart d'això
Sí, però
Jo ara crec com tu
Cada partit s'ha de plantejar
Amb una estratègia
Que no té per què ser igual
I no estic avui al Barça
Amb els jugadors
Però jo penso que qui marca
I tu saps d'això
Molt més que jo
Qui marca l'estratègia
Són el tipus de jugadors que tens
No pots jugar amb aquests jugadors
De la mateixa manera que jugaves
Amb els del Dream Team
Però precisament per això no?
Però precisament per això no?
Jo no estic dient
Que el Barcelona no tingui que jugar al tiqui-tac
No, no, no
Jo et dic que té que jugar
El que toqui en cada moment
El Barcelona no té que perdre la seva identitat
I té que jugar
Amb aquesta idea i aquesta ADN
Jo crec que això
No ho té que perdre
Jo l'únic que dic
És que
Hi haurà moments
Hi haurà moments
Hi haurà situacions al partit
Que si es requereix una altra cosa
L'equip ha de ser capaç de fer-ho
Això no vol dir perdre
La seva identitat
I a més
La gent a vegades parla d'això del tiqui-taca
I hi ha gent que ho fa servir
És un punt de vista despectiu
No, jo que no tiqui-taca
No, no
No, escolta
El tiqui-taca
Ben jugat
És molt difícil
I és molt vertical
Ara has de ser vertical
Ara has de ser vertical
No pot ser horizontal
Jugar al tiqui-taca
És jugar passiu?
No
Has de jugar amb un nivell d'intensitat molt alt
Per tant, quan parlem de l'ADN
El tiqui-taca
És que a vegades la gent
Això és molt important per mi
La gent a vegades associa el joc del Barça
En un joc passiu
En poca
Escolta
La persona del Pep
La persona del Flaco
Quan millor hem jugat
És quan hem tingut una intensitat altíssima
Quan hem sigut agressius
Però això
Però amb quins jugadors?
No són els mateixos que tens ara
No està lligat
A no jugar al futbol
A no jugar al contratar
Ara, si tu jugues
El tiqui-taca mal jugat
És un desastre
Però has de jugar bé
Aquest és un tema
I l'altre és dir
Hòstia
Crec que és una vietat
Tu quant més registres
Siguis capaços de dominar
En funció de les situacions
Que es plantegen un partit
Crec que és millor
Que t'enriqueix
I això és el que
És l'evolució
Que jo crec que el club
O el futbol
Té que anar tinguent
Crec jo
Sí, sí
Donor Batí
Jo com a aficionat
Una part
La té
Molt important
O quasi bé
El 80%
L'entorn
L'entorn per mi és el periodista
I el mateix seguidor
Que demana al Barça
No n'hi ha prou
I jo soc el primer
No n'hi ha prou
En guanyar
Si no s'ha de jugar bé
Ara, jugar bé
No significa exclusivament
Tenir aquest patró de joc
Has de tenir
Com tu dius tu
Els registres
I el Barça
Ha d'aprofitar la part d'estratègia
Ha de saber
Tirar bé els corners
I que un corner
No et diré com deien els bascos
Que era més gol
Però que doni un percentatge
Elevat d'eficiència
No, el futbol
Les faltes
Des que s'ha anat al Messi
Què?
No, el futbol té
Té molts aspectes
I s'han de
I s'han de
I s'han de cuidar, no?
I una de les coses que trobo a faltar
Per exemple, una tonteria
Quan es treu de fora de banda
Que pocs jugadors
Tenen la molla
En els braços
I s'han de cuidar
Una pilota
Té terra fora de banda
A l'àrea
Molt pocs
El sac és de banda
Mira, el sac és de banda
És per fer una tesis doctoral
Perquè el sac és de banda
Jo jugava d'estern
I el lateral
Et fotia
Aixecava el sac de banda
I jo em vols dir
Hòstia
Vols fer el favor?
Pensar que el sac és de banda
Que la tires amb la mà
Me la pots tirar una mica bé al peu?
És necessari que voti davant meu
I que el vot me'l foti al cap
I que el defensa em rebenti?
Hòstia
És per fer una tesis doctoral
Vita
Que és una acció
Tan simple
Es pot convertir en molt complexa
I hi ha que fer-la bé també, no?
Tornant a això
Hòstia
Sempre
Sempre que la persona passa un moment de crisi
O que
O que la cosa no acaba d'anar bé
Sempre s'acaba plantejant
Allò de la idea de joc
I allò de l'estil
Sempre
Sempre
I fins ara
Jo crec que la fortaleza del club
És que
Això
Ho ha mantingut
No ho ha variat
Jo crec que no ho ha de variar
Ara bé
S'ha de fer bé
Tu has de jugar el que tu jugues bé
Però per això necessita els jugadors ideals per fer-ho
No pots
Clar, no em pots demanar a mi
Que jo jugui al tiqui i tal
I després hi ha un tema
Si no ho sé
És un tema cultural
És a dir
Si tu
Demà ve aquí
Un entrenador que vol jugar
Joc directe i tal
No sé què
No s'aguantarà allò
Perquè la gent
No ho vol
Està acostumat a menjar caviar
I quan li fots cada dia
Doncs no li agradarà
Entens?
El caviar
Li pots posar una cosa
O una altra
Però és caviar
Si li fots una altra cosa
No li agradarà
Això és com si tu
Al revés
És com si tu demà
El fer el dit de Glasgow
I pretens anar allà
El primer dia
I sortir totes les pilotes jugant
I quan hi ha un cornel
El tires enrere
Et mataran
Perquè ells
Allà sí que
T'he posat un cas exemple
Ells sí que allà
Quan hi ha un cornel
I el coreixen com si fos un gol
Per tant
És una qüestió cultural
Ells el futbol
L'entenen d'una altra manera
Aquí l'entenem d'una forma
D'una altra forma
Aquí també hi ha
Això també és un altre meló
Que podem parlar sis mesos
El futbol també té una part cultural
Bàsica i essencial
Mira Jordi
Ahir
Estava dinant
Amb un grup d'antips companys del coli
Del col·legit
I vam parlar de futbol
Tothom en parla
Tothom creu que entén
Tothom parla acrobacions
Però com ha canviat
Per tu
La visió del futbol
Amb els socis
I els seguidors
Com ha canviat
De quan el tu el coneixies
El que tu deies
T'ho dic
Per què ha sortit
El tema
Que tu dius
Oi és que
El del caviar
És que els seguidors
L'entorn
De premsa
Que jo
No en salvo
En salvo amb un
De mi
L'en salvo amb un
De periodista esportiu
Però faci el que faci
Però faci el que faci
Ho faràs malament
El Xavier
Faci el que faci
Tot malament
Segons la premsa
Si guanyava l'any passat
I va guanyar la Lliga
Una misèria
Per això
No sé què
Ara si no guanya
Per què no guanya
Però això
Això has de conèixer el club
Això
Això és inevitable
Això ha estat
Així
És així
I serà així
Perquè una mica
Enllaçant-ho
El que et deia abans
El tema cultural
Els catalans
Som una mica així
Som una mica així
És pel bo i pel dolent
És complicat
Allà a l'entorn
Sí
Però el club és tan gran
Genera tant
Que tu tens que entendre
Que això és així
Al final
Sempre rebràs crítiques
Sempre
Jo recordo
Malauradament
Es va generar un dia
Es va generar un debat
Que la gent
Es va començar a parlar
I deia
Oie
El robot tiquen en xandle
O sense xandle
Hòstia
I fins que un dia
Vaig dir
Escolta nois
Jo vaig en xandle
Perquè encara que sóc el primer entrenador
I faig de primer entrenador
No sóc el primer entrenador
Ho enteneu o no?
El meu primer entrenador
S'està
Intentant salvar
Estats Units
Per tant
Aquest club
És tan gran
L'edició en gràcia del club
De la gent
Et porta una mica tot això
Sempre seràs criticat
Però hi ha que entendre-ho
Hi ha que acceptar-ho
I escolta
Al final
Ser una persona
És difícil
És complicat
I has de tenir unes esquenes una mica amples
Però
Això t'ajuda molt a entendre-ho
I saber que això funciona així
I que no passa res
De la mateixa manera
Que el dia que guanyes
El dia que ho fas bé
Aquell dia ets Déu Nostre Senyor
Bé
Has de ser
Has de tindre el cap ben amoplat
I saber que ni ets Déu Nostre Senyor
Ni ara ets un desert
No?
Però
És un club de contrastos
I és difícil gestionar això
Has de tindre tranquil·litat
I tornant
Acabant
Enviant record
El dinar d'ahir
Parlen de futbol
El que tu deies
És que
Clar, hi havia uns que deien
No, no
Fixar entrenadors
Noms
El club
I el tot
Clar, aquests entrenadors
Primer no tenen res
A veure amb el Barça
No entenen res
De el que es fa aquí
I a més si venen
Què passarà?
Escolti, jo vull aquest, aquest i aquest
Entens?
És veritat o no?
Jo
Ara és un moment
També
És un moment
Perquè el Xavier ha dit que se'n va al tret
Sí, sí
És un moment
Molt complet
És un moment delicadíssim
Delicadíssim
Jo crec que és una decisió
Això del proper entrenador
Bàsic
Perquè et marcarà el devenir
Ja no solament esportiu
Sinó jo crec que
Pot tindre molta transcendència
I jo crec que
M'han portat moltes vegades
Escolti, jo crec que
Hòstia
El que hi ha que tindre en compte
Qui vingui
Hòstia
Té que saber molt bé
Quina és la realitat del club
A què juga aquest club
Estan dient
A què
A què vol jugar
Després
Se li ha d'explicar molt bé
La importància que tenen
Aquí a la Pedrera
Aquests jugadors joves
La qualitat que tenen
Aquest nivell
Què passarà amb aquests nanos
Què faran
I per tant
Entre altres coses no?
Però aquí
Hi ha dues o tres potes
Que són molt importants
Que el que vingui
Jo crec que les ha de tindre clares
Si no les té clares
Doncs no ho sé com acabarà això
Però
Però s'ha d'explicar molt bé
Les coses
Repeteixo
Perquè el Barça és un club especial
I s'ha de saber molt bé
El que véns
I què vols fer
T'ho has dit
Mira
Com a curiositat
Ahir fèiem la juguesca
Diria que cadascú
Digués dos entrenadors
I jo no me l'amago
Ja ho vaig dir
Els meus dos entrenadors
Penso com a club
Deixant a part
Per mi ja es diu Jordi Raura
I Francesc Xavier
García Pimenta
Si he de dir dos entrenadors
Per què?
Doncs per moltes coses
Per el que tu estaves explicant
Coneixeu el club
Sou culers de pedra picada
Teniu l'experiència
El Barça
És un club molt complicat
I amb els que el dirigeixen
Encara ho és més
Clar
Si jo veig els que
Els dirigeixen
Que tu i el Xavier
Us han fotut fora
Penso clar
Ni el Jordi
Ni el García Pimenta
Vindran
Però t'ho dic
Com, com, com
Però no
Deixen a part l'amistat
Com a idiosincràcia
De com
Té que ser
Fent
100%
Les teves paraules
Una mica meves
Ara és fonamental
A l'entrenador
Del que vingui
Ens hi juguem molt
Si, si, és que
Primer el que et deia abans
És una decisió transcendental
I després
Jo crec que
Se li ha d'explicar
El que la gent faran
Se li ha d'explicar molt bé
Quin club és
Quines idees té
A què vol jugar
I sobretot
Això que et dic jo
La importància
Que ha tingut aquests nens a la Pedrera
Que han salvat el club aquests anys
Tu m'imagines que ve aquí
Un alemant
Que no en té ni fava de català
Ve un anglès
Que no en té ni fava de català
Ve un ità
Però
Però
Depèn de com se li expliqui
Jo amb noms ja no m'hi fotaré
Escolta, Ferran
Ei, t'ho agraeixo moltíssim
No, no
Però
No, no, Ferran
Estava el Josep al davant
No, t'ho agraeixo moltíssim
Però
Escolta
Home
I més ha acabat com s'ha acabat
Tot el seu moment
Escolta
Jo
No, no
Ja he fet el que aquí el primer equip
Això no
És una altra història
No, no, però ho he dit
No, que sí, que sí
No, però ho dius en el sentit que
Jo
Ara parlo com a culer
No, no, no
No, no
Se li té que explicar qui sigui
Molt bé
On ve
I
I a quin club ve
I que
I que tindrà que aguantar
Vull dir, això és així, no?
I això
Si no, pues entren a un altre equip, no?
Vull dir, això és així, no?
Però repeteixo
És cap dalt, serà una decisió cap dalt
i que marcarà el devenit del club
en aquests propers temps, segur
Aviam, com a última cosa
perquè parlarà el Josep que segur
es explicarà coses
i canviarà totalment de tema
Jordi, arriba a la porta
a la porta
I és el que jo et deia
Un club difícil
que amb els caps de lliureixen
encara ho fan més
Pues arriba a la porta i altre cop
et fonen els ploms
Avui a la porta hauria de dir
A loro
Que estamos muy mal
Com veus salvar-se avui?
Bueno
Abans
ho menys comentàvem, no?
Jo porto
molta part de la meva vida en el club, no?
I és veritat que
És la teva vida
Som al xarri
I és veritat que
en aquests moments
el club està en una situació delicada, no?
Perquè a ningú se li escapa
doncs que
esportivament
doncs aquest any
la cosa no va massa bé
Jo no hi entenc massa
però des d'un punt de vista econòmic
també sembla que hi ha molts problemes
això és evident
i és una situació complicada
estan les obres del camp
estem fora del camp
estem en una situació molt delicada, no?
I en aquest sentit
doncs, hòstia
els que hi hagi que estiguin dirigint
han d'anar amb molta cura
han de vigilar moltíssim
i mirar cap on va el club
perquè
repeteixo
no recordo una època tan complicada
en tots els sentits, eh?
Esportiu, institucional, econòmic
etcètera, etcètera, etcètera
i per tant això
hòstia
s'ha d'anar amb molta cura
perquè realment el club
està en un moment complicat, no?
I una cosa molt important
i jo que formo part
de la massa social
que se'n diu soci
ens hem desencantat
quanta gent va a Montjuïc?
Sí...
Ho veus, el que vulguis
No, no, no...
Però, clar, però la gent...
No, al final...
És un club difícil
i els comporten un fa més
No, no...
Un fa més difícil
Evidentment el tema de Montjuïc
és complicat, no?
S'ha optat per aquesta decisió
però era sabut que molta gent...
Hòstia, al Sol i al Barça
som tranquils
i anar allà
ho complica més
a més, en certa manera, no?
Però bé, s'estan fent les obres
hi ha una altra inquietud
aviam aquestes obres com aniran
si arribarem a temps
si no arribarem a...
Si tot això ho fots en un pack
és això que et dic jo
que estem en una situació
en un moment
que el club com a entitat
ja no solament
el club com a entitat
està en un moment complicat
i molt delicat
Jordi, al loro
que estamos muy mal
enям
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Guanymac és un músic únic en impregnar les seves cançons d'emoció i honestedat,
combinant el seu carisma contagiós i el seu talent innegable.
Fins demà!
Aquest senyor, el Guanymac, ens ha fet la versió de la nostra sintonia el dia que el senyor Jordi Roure torna a estar als estudis i parlant de futbol, però de futbol, pels que no en sabem, de futbol del bo, que deia el teu amic Mourinho.
I ara ens parlarà segur de coses bones i històries interessants al Josep. Avui què, Pep?
Molt bé, doncs mira, de moment, jo de futbol no en parlo gaire perquè no n'entenc. M'agrada el futbol, m'agrada el Barça, m'agrada més el Barça que el futbol.
Vull dir, jo veig els partits del Barça i els altres pràcticament no me'ls miro. I com que no n'entenc, ara, moltes gràcies Jordi per totes les explicacions, perquè tot això sempre ajuda.
No, no, això és vital perquè tothom en sabem, inclús hi ha massa gent que en parla, fan una entrevista política.
Ai, un moment, abans d'allò, ahir va jugar el Barça, vostè, senyor Fulanet, què n'opina?
I aquell bon senyor fot una peronata, aquest tio ha vingut a parlar de política o d'una altra cosa i tothom sembla que n'entenen, no?
Jo, com que ja, jo quan jugava a futbol, jo doncs era el que regalaven a l'equip més dolent, o sigui, imagina la meva qualitat de futbol, quina era.
I com que ningú em feia cas, de tant a tant marcava un golet, perquè aquest no fa res i el dia que ho feia semblava que, bueno, bé, deixa'm-ho córrer.
Ara, el que jo, doncs, domino una miqueta més, que són coses de Barcelona, no?
Crec que, doncs, a llarg d'aquests 100 programes he parlat de moltes coses i jo sempre he dit, això que sé de Barcelona i el que vaig aprenent,
és com si fes un immens trencaclosques.
De vegades trobo una peça gran, de vegades trobo una peça petita,
i molts cops aquesta peça petita fa que encaixin unes peces grans.
És una cosa que ja ho trobo molt divertit i molt apassionant,
i realment m'ho passo molt bé, m'ho passo molt bé preparant el programa,
i ho faig amb tota la il·lusió, no?
Per exemple, quan vaig parlar dels canòdrons, em coneixia drets i em vaig acabar trobant set.
Vaig parlar dels camps del Barça, que ja feia temps que anava recollint, anava buscant,
vaig trobar a la web del Barça que em parlava de nou, de camps,
que són, suposo, els camps que jugava quan hi havia competicions.
He jugat a molts altres camps, evidentment, jo n'he trobat 11, n'he trobat dos més, no?
Però bé, és igual, ja en parlaré d'un sí que vaig parlar, de l'altre no,
que ja l'he deixat per més endavant, perquè té moltes més coses a explicar,
que no només perquè hi va jugar al Barça, no?
Ja ho has vist, Jordi, quants camps tenia?
Ja n'hi do, ja n'hi do.
Al parlar de les liències reials, doncs també he trobat encara més coses de les que vaig parlar.
Al parlar dels camps del Barça, doncs hi havia molts velòdroms,
la persona ha anat a estic amb el velòdrom d'Horta,
però hi havia una temporada que n'hi havia molts,
i sortia un darrere a l'altre, i alguns coincidien.
Perquè estaven sortint els esports nous, igual que el futbol, el tenis,
tota una sèrie de coses, i la gent anava a veure,
i si els agradava, doncs s'hi quedaven, i si no, no.
I el ciclisme de pista, el no haver-hi ciclistes del país,
doncs venien molts de fora, els hi feia gràcia la temporada,
i doncs aquell velòdroms se n'anava a passeig.
Sort que hi havia, en aquell espai s'aprofitava pel mig,
doncs amb un velòdroms va jugar el primer partit de jocquei d'herba d'Espanya,
es van jugar partits de rugby, es van jugar molts partits de futbol,
mentre el Barça jugava amb un velòdrom,
el velòdrom del carrer Montaní.
On està el bar?
El bar velòdrom que està damunt.
a l'Espanyol jugava amb un velòdrom del carrer Aragó,
vull dir que estaven a tocar, vull dir que moltes coses.
Així que ara estan sortint coses dels velòdroms que no havia buscat,
i potser encara en farem programa d'això.
Les xameneies, ah, sí, parlem de les xameneies.
Les xameneies s'han guardat moltes perquè la xameneia no ocupa gaire lloc,
i és un record de la fàbrica que hi va haver abans,
i tirar a terra una xameneia aporta molta feina,
més per guanyar aquells metres quadrats de la xameneia basca,
val més que quedi allà com si fos un monument i deixar-ho córrer.
És una qüestió més econòmica que de record, no?
T'ho estic mirant i també amb la boca d'art, eh?
Ximeneies, velòdroms, camps de fons...
Veus això de la xameneia? No ho he pensat mai.
Ho veus?
La de coses que arribes a aprendre, avui?
Que fos més un tema...
És una cosa econòmica, i tenen la seva escuritat.
Moltes xameneies tenen una porta petiteta,
perquè per netejar la xameneia de dintre
hi ha com una escala que fa, una escala de cargol,
que són com mous que surten,
i allà hi feien pujar nens.
En aquella època, que els nens a partir dels 10-12 anys
ja treballaven o menys,
doncs els nens anaven a fer descobrir xameneies
per l'interior i tal,
i per això vaig xameneies que hi ha com una caseta d'així,
com una porta de barrufet,
i és perquè doncs eren els nens els que netejaven això.
O sigui, hi ha moltes curiositats en tot.
A la carrasca és una mica descobrir aquestes coses,
per això dic que m'ho passo molt bé
descobrint coses de Barcelona, m'agrada molt.
Les torres d'aigua, també és un altre món.
Ahir vaig trobar un llibre amb coses sobre l'aigua de Barcelona,
que me'l vaig comprar ràpidament,
perquè trobo que també ja fa temps que volia saber-ne més.
Ja tens temes.
No, té, que tinc la que vulgui, sí, sí, sí.
Mira, de les torres d'aigua.
Parlaré una, que més o menys en vaig parlar ja una vegada,
però que tocarem en un d'altres temes, no?
Una de les més interessants i les més ben conservades
és la torre del Besòs,
a prop de Diagonal Mar.
Es pot visitar,
fan visites guiades molt aconsellables,
hi ha un personal molt capacitat,
que s'estima molt el que fa,
i val la pena,
perquè inclús amb una visita que vam fer conjunta i tal,
es van adaptar al nostre horari
perquè poguessin venir
els jovent de la família que treballava,
els que no estan jubilats i tal,
i no els hi va venir d'estar-se mitja hora més
per respondre a les nostres preguntes
i ensenyar-nos-ho tot.
O sigui que és molt recomanable
si algun dia algú no té...
s'hi pot passar i val la pena.
A part que hi ha una vista molt interessant
des de dalt de la torre.
Aquesta torre es va construir l'any 1882.
Surt de la direcció d'en Pere Falqués,
que és un vell amic també del programa,
és el que va dissenyar els fanals del Passeig de Gràcia,
el monument de Pitar a la Rambla,
i entre altres coses també va remodelar
l'arsenal de la ciutadella
per fer-li...
Bé, en parlaré després d'aquest,
parlarem d'això.
La seva funció era garantir
l'abastiment d'aquella zona
que estava molt industrialitzada.
A més a més, també anava creixent la població,
o sigui que en aquells moments
la persona necessitava aigua.
Hi havia ciutats com Roma
o Londres i tal
que tenien, no sé, 200-300 litres
per persona
i a Barcelona n'hi havien 16.
O sigui que
era bastant complicat.
A més a més,
uns anys enrere,
l'any 1875 i 1836,
Barcelona va patir dos anys seguits
d'una sequera extrema.
L'any 77 es va publicar una memòria
per dur a terme un projecte
de captació d'aigües
i distribució per a elevació
a Barcelona i Rodalies.
El principal promotor
va ser la companyia general anònima
d'Aguas de Barcelona,
l'adera derecha del Besòs.
El nom no era gaire així,
és maco, però era així.
I el principal inversor
va ser en Francesc Xavier Camps
i Puig Martí.
Es va triar aquesta ubicació,
que actualment
és la plaça Ramon Calzina
entre els carrers Ramon Torró
i el passeig Taulat,
a tocar del parc de Diagonal Mar.
a un quilòmetre i pico del Besòs,
a dos quilòmetres de la línia de mar,
a quatre més o menys
del centre de Barcelona,
i es pensava que això
aniria molt bé
i aquesta societat
guanyaria calorons
a part de fer el servei
que havia promès.
Tota la zona
tenia relació amb Aigua,
tota aquella zona.
I ho vam dir també
quan vam parlar de les fàbriques
i els prats d'Indiana
i també quan vam parlar
dels noms del carrer,
tenim el carrer Bogatell,
que era un torrent,
el carrer Llacuna,
el carrer Juncà,
tot això són coses
d'aigua, no?,
amb la Llacuna,
els oms.
El Bogatell.
I Taulat,
que Taulat,
doncs aquest ja no és tan fàcil
perquè ho vaig trobar
també per casualitat,
gràcies a un llibre
que vaig comprar
quan vaig anar a visitar
la Torre de les Aigües.
Curiosita,
que els suïens ho sàpiguen,
quants llibres deus tenir tu
sobre l'història de la sort?
No ho sé,
perquè,
tinc moltes coses curioses,
tinc molts,
molts,
docents,
o què sé,
més.
Segurament és.
Però vull dir,
sí, sí,
vaig sobre d'allò
i moltes coses
són mil repetides,
però sempre trobes
una coseta o altra,
no?
Però,
total,
que Taulat
és una peça de terra
de Conreu,
Terragadiu,
a part de ser una cosa
que té una taulada,
que tu penses taulat,
ah sí,
devia haver-hi alguna fàbrica,
alguns magatzems,
perquè aquella zona
del poble nou,
doncs,
s'hi presta amb això,
però que taulat
ve de,
ve d'unes divisions
del terreny,
digues.
Teulat
o taulat?
Taulat.
En va.
Aquest és taulat,
sí,
perquè si no teula
ve de teula.
Per això,
per això t'ho preguntava,
no?
La curiositat de...
Sí, sí,
doncs,
bueno,
per això,
però són aquestes coses,
a més a més,
com que els noms
també s'han anat
deformant,
vam parlar també
de que,
vam parlar del carrer
Torrent de l'Olla,
el torrent
el torrent de les flors,
el carrer Torrent de les flors
i el senyor Torrente Flores,
era un senyor,
no era un torrent.
És una cosa,
que això allò
ja ho vam parlar bastant
una altra vegada.
Hi ha moltes curioses coses.
Més curiosa
encara hi ha
el carrer,
el carrer Elias Pagès,
que està dedicat
a un senyor
que em sembla
que es deia com
Joana i Marí,
o una cosa així,
però
es dedicava
a conrear coses
que les venia
i posava
Joana i Marí
alias Pagès.
I quan van
un romanís allà
van dir,
mira,
posem el nom dels propietaris,
va passar un funcionari
amb no gaire...
i va veure
Elias Pagès,
devia ser en català,
però Elias Pagès,
Elias Pagès,
i així es va quedar.
Què veus?
I això que passi a Barcelona...
El senyor Joan Aymaric,
Elias,
al final
el bateixen com Elias Pagès.
Bé,
tot el dèiem.
La torre aquesta
doncs semblava
que devia ser un èxit.
Hi havia un informe
sobre la col·lectiva de l'aigua
que també
era immillorable.
A part de la torre
hi havia un edifici adosat
on hi havia la maquinària
per bombar-la
i portar-la
i tal,
que actualment
és una zona museïtzada
que forma part de la visita.
La torre
mesurava 51 metres
quan es va inaugurar
i estava prevista
una segona fase
amb un altre dipòsit
al damunt
que li donaria
una alçada
de 80 metres.
Aquesta segona fase
ja no es va realitzar mai
perquè l'aigua
aviat va presentar
uns elevats índexs
de salinitat.
Potser tenen massa força
les bombes
xocant l'aigua,
els eqüífers
que estaven
debilitats
d'aquells anys de sequera,
la gran extració
que es feia
perquè el que dèiem
necessitava aigua
per tots els cantons
Barcelona
i tothom muntava
companyies
de vegades
en plan gran
d'altres en plan petit
per una zona petita
per això hi ha
tantes torres d'aigua
etcètera,
etcètera.
Aquesta segona fase
no es va arribar mai
i l'any 1889
es va prohibir
el subministrament
d'aigua
per beure
d'aquella.
Aquest fracàs
va afectar molt
el director gerent,
el principal inversor,
el senyor Francesc Xavier Camps,
que va ser trobat mort
el 12 de febrer
de 1890
al peu de la torre.
tothom estava convençut
que es tractava
d'un suicidi
però la família
per tal d'evitar
l'escàndol
que suposaria
no enterrar
el conegut empresari
en terra sagrada
que es feia
en aquells moments
i aquestes coses
va aconseguir
que es considerés
una torrada cardíaca
i és un fet
científicament comprovat.
Si et llences
d'una torre
de 50 metres
a part dels rellotges
segur que se't para el cor.
No fem broma
d'aquestes coses
que és molt trist
per broma
però vull dir
que realment
són aquelles coses
així
l'avantguària
es va posar
una noteta petita
que es faria
el respons
o no sé què
i no es va donar
gaire
una volada
de 50 metres
em sembla que
n'hi ha els grats
per moltes sentides
que tinguin.
Devia quedar
com un llenguado
per això.
L'empresa
es va desfer
les instal·lacions
es van vendre
una companyia anglesa
que les va acabar
traspassant
a la Societat General
d'Aigües de Barcelona.
el 1895.
L'any 1922
els germans Ignasi
Casimir Girona
van adquirir
aquestes instal·lacions
i els terrenys
del voltant
van integrar-los
a la seva funeria
on fabricaven
estructures de metall
i macadinària
ferroviària.
Aquests
Girona
eren
antecessors
d'en Manuel Girona
el banquer
que va
apagar
la façana
de la catedral.
Tots estan
tots estan
lligats.
Sistires una mica
però també
d'anar
per fer
és com una xarxa.
Can Girona
com no n'anarà
popularment
es va convertir
l'any 1947
en Macossa
l'empresa
l'empresa
s'estima
meteorológica
materiales
de construcció
s'està
d'anònima.
I el 1989
es van fusionar
amb la maquinista
d'Arrestre Marítima
de Barcelona
i la francesa
G.C.
Alström.
Tot això
va anar canviant.
A causa
del pla urbanístic
de Diagonal Mar
i el 22
arroba
els edificis
industrials
de Macossa
que ocupaven
unes 16 illes
de l'Eixample
Déu-n'hi-do
és una cosa així
per Macossa
és un nom
que sona
i tot això
dels trens
autobusos
i tramvies
que havien fabricat
doncs ara
de Macossa
només es conserva
en aquesta torre
i la xemeneia
de Formigó
de 65,30 metres
d'alçada
al carrer Llull
com un dels últims
vestigis
d'arquitectura industrial
del barri
del Poble Nou
i la curiositat
d'aquesta xemeneia
que es veu perfectament
es veu perfectament
des del carrer
però des de la torre
evidentment encara es veu més bé
doncs és l'única
feta de Formigó
no està feta de Maons
és l'única
és l'última xemeneia
que es va fer a Barcelona
i ara ja està feta
de Formigó
i no està feta de Maons
curiositat
una curiositat més
doncs
fins aquí
a la torre
la torre aquesta
i recomano
doncs
si algú té ganes
que la vagi vist
que val la pena
no podrà passar per dintre
perquè
no
per netejar
la que t'ho deies
que per dir
de la xemeneia no
per la torre sí
la torre sí que la pots pujar dintre
i pots pujar dalt
anem cap a la ciutadella
l'altre dia
parlàvem del camp de futbol
del Pati d'Armes
del Barça
que l'any nou
vaig jugar uns quants partits
justament davant de l'edifici
que actualment és la seu
del Parlament de Catalunya
d'aquest en parlarem ara
en acabar la guerra
de secessió
Felip V
un cop el van convèncer
de no arrasar Barcelona
i convertir-lo en un herm
sembrat de sal
que és la seva intenció primera
però després l'algun va dir
escolta que aquests
poden pagar impostos
en lloc de matar-los
el més que els hi traiem el suc
com si fossin
com si fossin
abelles
fossin
exacte
la mel
però bé
va decidir construir
una ciutadella gran i moderna
com altres a Europa
com ara Parma
Turí o Enverç
li va encarregar
Pròsper de Verbum
un enginyer militar flamenc
i també la reparació
i reforç de les muralles
encara que la principal missió
era controlar la ciutat
calia no oblidar
el seu valor estratègic
a la costa mediterrània
en cas d'un conflicte armat
amb una potència estrangera
no cal repetir tota la història
ja sabem com va anar tot això
l'any 1868
el general Prim
cedeix la ciutadella
a la ciutat
i l'Ajuntament
un cop perdut el valor militar
decideix enderrocar
tots els edificis militars
excepte tres
el Palau del Governador
actual Institut Berdaguer
la Capella
que encara és l'actual Capella Castrense
i el Polvorí
que és l'actual seu
del Parlament de Catalunya
Barcelona va lluitar molt
per aconseguir
després de les muralles
que l'encotellaven
i no va obtenir l'ordre d'enderrocament
fins al 9 d'agons de 1854
però aquesta ordre
especificava
que s'havien de mantenir
la muralla de mar
el castell de Montjuïc
i la ciutadella
no podien fer el que volguessin
en el cas de la muralla
en Mare Ítima
va ser
que era molt popular
com a passeig
seria enderrocada
entre el 71
i el 81
el castell de Montjuïc
encara existeix
va mantenir
una guarnició de soldats
i l'ús com a presó
fins al 1963
que Franco
el va cedir a la ciutat
però
amb el museu militar a dins
que era titularitat
de l'exèrcit
a partir d'un sugeriment
del capità general
Pablo Martín Alonso
l'alcalde Porcioles
va voler agrair
el gest
a Franco
de retornar al castell
de la ciutat
amb una estàtua
Porcioles
va tenir dificultats
per trobar
un artista
que volgués fer
aquesta estàtua
un artista
de nivell
segons a la min d'un dia
que començés
estaria content
de fer una estàtua
així
fos per qui fos
va trobar
que en Josep Viladumat
que era una persona
de renom
doncs havia sigut detingut
temporalment
acusat de contraband
per haver-se comprat
un vehicle
privat a Andorra
Porcioles
va intercedir
i va negociar
amb Viladumat
que ell faria
l'encàrrec
a canvi
de la seva llibertat
segurament
no devia ni cobrar
per l'estàtua
i si l'Ajuntament
es devia
estalviar
alguns calerolls
aquest escultor
s'ha optat
d'altres moltes
de l'estàtua
de Pau Casals
que està a la vinguda
del compositor
i també
allà al Toroparc
i de l'avi Barça
de la Masia
i tant
aquest senyor
jo vaig fer
aquí
al Castell de Montjuïc
jo vaig fer
el servei militar
allà
encara hi havia
una petita guarnició
vaig fer la Mirella
que tiraven
que tiraven les canonades
les salves
d'aquelles salves
d'honor
quan venien
gent important
i el dia 5
quan arribaven els reis
també tiraven
les salves d'honor
que jo les sentia
des de casa
jo fotia alguna guàrdia
i pensava
com ataquin per aquí
com ataquessin
per qualsevol
ho tenen clar
per quan ataquessin
per qualsevol lloc
jo quan vaig fer
l'Emili
vam anar a buscar
uns fusells
a Sant Andreu
que allà hi havia
la Mastrança
perquè havien ampliat
el quartel
que estava jo
al carrer
al carrer
a Sardaña
i vam posar
15 dies abans
que el dia tal
el cabo fulano
el targento
el mengano
i els soldats
aquests
tenien a buscar
i aquell dia
dius
que aquí hace l'Emili
i tot el món
em deia el sordent aquell
diu
aquí hasta los de la ETA
hacen l'Emili
diu
aquí
això lo saben
con 15 dies
ara aquí
nos paran
entre dos
nos ponen dos camiones
davant i detrás
i se lo llevan todo
dius
si pasa esto
jo me quito
el uniforme
i en calzoncillos blancos
a la frontera
això
a la frontera
ah perquè clar
nosaltres anàvem
anàvem
amb el cisme
però sense ni una bala
ni una bala
perquè clar
no fos que nosaltres
llavors fóssim nosaltres
que ens en duguïssim els cismes
perquè la confiança
era cega
amb els ràmels alberts
també
bueno
deixem-ho
Viladomà tenia un germà gran
Joan
que era músic
i que va compondre música
dels famosos
fumant dos peros
i el vestit d'en Pasqual
a l'home que jo qui era
bueno
tot això és una curiositat més
perquè
per anar fent aquell puzle
que deia jo
que vas trobant coses
l'estatua cuesta de francos
va traslladar
a l'interior del museu
el nom de 1986
i sense anunciar-lo
va ser retirada
el 2001
i no va ser fins al 30 d'abril
del 2007
que José Luis Rodríguez Zapatero
va ratificar
una nova sessió
definitiva
del castell a la ciutat
i el museu militar
va desaparèixer
tornem a la ciutadella
i ara
a l'any
1889
l'Ajuntament
va considerar
que la ciutat
havia de tenir
un nou palau reial
per titul
que s'havia cremat
el 1875
i van triar
l'edifici de l'Arsenal
perquè fos residència
de la reina
Maria Cristina
en les seves visites
a Barcelona
ja m'ha explicat
que quan la reina
va venir a Barcelona
a inaugurar
l'exposició universal
es va allotjar
a l'Ajuntament
l'obra de reforma
va ser encarregada
amb Pere Falkers
que abans deia
el que havia fet
la torre
però això
tot va lligat
una miqueta
encara que siguin
coses diferents
el principal canvi
que va patir l'edifici
com va passar
d'emmagatzem d'armes
al Palau Reial
va ser la transformació
del pati obert
de la planta baixa
de la planta baixa
amb una gran escala
que cada edifici
es va cobrir
es va fer un recobriment
de marbre
a tot l'edifici
es van afegir
unes columnes
dissenyades
per en Falkers
i la forma resultant
va ser una barreja
d'estil una mica eclèctic
però
va quedar prou bé
dintre de tot
Falkers va anar a Madrid
a ensenyar el projecte
a la reina
però no li va agradar
i la va desestimar
per això
a principis del segle XX
es va construir
el Palau de Pedralbes
com a nou Palau Reial
i davant de la renúncia
Reial
l'any 1900
l'Ajuntament va decidir
convertir l'edifici
en museu d'art
i l'any
l'any 1915
el mateix
Pere Falkers
hi va afegir
i va afegir les dues ales
que té ara
l'any 1932
es va considerar
que la millor seu
per al Parlament
seria l'edifici del Parc
que tenia tres punts forts
tenia història
era cèntric
i estava enjardinat
que de la maco
feia gots
i a més a més
era una manera
de dir
ja que
va fer això
per castigar la ciutat
ara que recuperem
més o menys
el nostre
el nostre govern
posem la seu aquí
en lloc
que havíeu
triat
per l'enclat
català
que no s'ha de ningú
per putejar-nos
però no sé
que consti
que avui dia
el Parlament
no està a les rimades
és menys polvorí
sí
però
ja van fer
molt de mal
aquella gent
tot això
van posar
un tipus
de política
així
de mala educació
i de crispedament
que bueno
deixem-ho córrer
de crits
com ho parlàvem
abans amb el Jordi
veus
de política
de crits
com entrenadors
Jordi
encara avui
hi ha entrenadors
que insulten
i criden
perquè jo recordo
quan era patrits
entrenadors
a les bandes
corre
fill de no sé què
avui en dia
i sobre
una cosa
és primera divisió
no
i equips de nivell
i equips de nivell
per això
no però
segur que tu
deus haver conegut
entrenadors
abans parlàvem
de l'evolució
tot evoluciona
i entre ells
els entrenadors
i per sort
afortunadament
afortunadament
Pep
t'ho interromput
però ho van fer
el plan i bé
van anar més
igual
estem aquí
entre amics
en tres mesos
el conseller
Tarradellas
va tenir un pressupost
de 500.000 pessetes
per transformar
aquell museu
en Parlament
de Catalunya
que van conviure
un temps
la primera sala
de sessions
no era un hemicicle
tal com és ara
sinó un espai
rectangular
a l'estil
anglosaxó
i l'any 33
durant les vacances
es van fer obres
per donar-hi
aquesta forma
d'hemicicle
que té ara
però només
amb una capacitat
que tenien
en aquell moment
de 85 diputats
quan l'any 32
el 6 de desembre
va inaugurar
aquest espai
en Francesc Macià
per resumir
la història
i el nou espirit
de l'edifici
dient
ven de posició
victoriosa
d'aquesta fortalesa
per celebrar-hi de nou
les cols nostres
que dictaven lleis nostres
en la nostra llengua
és el que va dir
en Francesc Macià
l'any 45
l'edifici va passar
a ser
el Museu d'Art Modern
i ho seria
fins al 2002
però l'any 1980
el Parlament
es va instal·lar
de nou a l'edifici
i a poc a poc
va anar prenent
tot l'espai
al museu
i l'any 2012
com a curiositat
es va cobrir
l'escut burbònic
de la façana
amb l'escut ovalat
de la Generalitat
es va haver de cobrir
ja que està prohibit
retirar els escurs d'Espanya
encara que siguin
declarats inconstitucionals
com el de la gallina
de Capitania
i altres
que hi ha
és a dir
hi ha una ordre
que no els pots
no els pots
no els pots
ni desmarrer
desmuntar-los
han de quedar allà
com estan
perquè és un patrimoni
nacional
i unes coses
d'aquestes
o sigui que
et tens que menjar
la gallina
està a sota
aquí no hi ha
a sota la gallina
aquí hi ha
l'escut burbònic
de Felip
i el de Felip Cinquè
el que hi ha
a la gallina
és
que ara hi ha
l'escut
d'Espanya actual
sense la gallina
el Capitania
i el govern
i el govern militar
aquests els van canviar
i algunes
tenen unes peces
em sembla que
tot són de por expan
alguna cosa així
per poder
mantenir el que hi ha
a sota
si mirem aquest escut
de la Generalitat
que el va
que tapa
l'escut
que hi havia
que el va posar
en Pere Falqués
per fer-li
la pilota
de la reina
vull dir que no hi era
aquell escut
aquell escut
no és d'en Felip Cinquè
però com que ja estava portat
no es podia canviar
ja hi havien
venuts i comprats
bueno
per fer la pilota
abans es feia així
tot això
i ara Déu-n'hi-do
doncs
no poder treure l'escut
va portar un grapat
de problemes tècnics
que fan que l'escut
de la Generalitat
si ens el mirem bé
està cobert
per una corona reial
i està flanquejat
per uns estandards
uns conons
i dos lleons
que era el que hi havia
al voltant de l'escut
que tapa
l'escut tapa
tapa
el que és
l'escut
l'escut d'Espanya
dels Borbons
però el que hi ha al voltant
no es podia fer
un escut
de les edats massa gros
que llavors
quedaria a lleig
i vessen pel costat
doncs
aquests lleons
aquests canons
i una corona
que li pinta res
damunt del
si mireu
si mireu
per la Viquipèdia
trobareu
alguna fotografia
i és curiós
sempre han sigut
una animalada
els Escolstenyi
bueno
doncs ja vam veure
en altres programes
que les residències reials
de la sovra
no han tingut gaire sort
han desaparegut
o han canviat d'usos
la manca de Palau Reial
ha fet que algunes vegades
els reis s'hagin allotjat
en hotels
o a casa de gent important
de la ciutat
per exemple
a Tons XII
es va allotjar
alguna vegada
el Palau Moja
a la Rambla
que pertanyia
al marquès de Comillas
d'Antonio López
la reina Isabel II
es va encapitjar
del Palau
de la plaça Palau
que ja havia estat
en residència reial
primer del Virrei
després de l'acidut Carles
però del pretenent
a la corona
que aquí va ser
aclamat com a rei
i Felip V
que va abolir
la figura del Virrei
a partir de llavors
va passar a ser
la residència
del Capità General
llavors
ho va tornar a ser
encara que de manera
molt puntual
l'any 1802
quan el rei Carles IV
i la seva esposa
van fer una breu estada
a Barcelona
però Isabel II
li va fer gràcia
i va dir
que aquell Palau
fos residència
permanent
dels Reis d'Espanya
i el Capità General
molt obedient
a sus órdenes
es va buscar
una altra residència
a l'antic convent
dels Mercedais
que encara ara
es conserva
com a capitania
i tot i que crec
que el Capità General
actualment
resideix a Saragossa
segurament
per no ser fet president
per Puigdemont
si torna per sorpresa
o sigui
l'any 1835
el Palau
es va cremar
i va quedar
tan malmès
que va ser enderrocat
per aquest motiu
el 1888
la reina Maria Cristina
dels Burro Lorena
que era en aquell moment
reina gerent
gerent
perdó
regent
ha fet un ball
de lletres
de dislexia
donat que
Alfons XIII
ja va néixer rei
perquè era fill pòstum
d'Alfons XII
va venir a Barcelona
amb els seus tres fills
i es va allotjar
a l'Ajuntament
que va ser ramadonat
cuita corrents
per a l'ocasió
imagina't
l'Ajuntament
agafar unes sales
i fer-les dormitori
i sala d'estar
etcètera
doncs és curiós
perquè quan vas allà
i t'ensenyen
ara que ho han tornat
a canviar
poc o molt
però hi penses
també viure allà
encara que sigui
Alfons XIII
era el Cametes
no?
Sí
li deien que
tenia més cames que coses
el motiu
no era altre
que la inauguració
de l'Exposició Universal
i la família real
es va instal·lar
tres setmanes
a Barcelona
llavors aquí
hi havia una cosa curiosa
les obviacions de la reina
la mantenien ocupada
tot el dia
i les dues nenes
de 8 i 6 anys
i el nen de dos
encara que tinguessin
un exèrcit
de mainaderes
no podien estar
tot el dia tancats
a dintre de l'Ajuntament
de Barcelona
i es van buscar
encara que estiguessin
adaptades
etcètera
etcètera
es va buscar
una residència
al camp
per tal que els nens
passessin el dia
i aquesta residència
va ser la Torre Castanyer
està situada
al número 5
del passeig
de Sant Gervasi
davant del carrer
Teodorola Madrid
a quatre passes
de la plaça Bona Nova
és una polenta
mansió
vuitcentista
que es manifesta
des del traçat
del jardí
fins al muntatge
interior
una decoració
som toària
etcètera
i malgrat que té això
un jardí molt gran
ens costa imaginar-la
com una casa de camp
actualment
com està situada
la Torre Castanyer
és la del tramviar blau
no?
la de la cantonada
no queda més cap allà
és del número 5
hi ha la plaça
la plaça Bona Nova
la plaça Bona
sí, sí
doncs
l'any 1888
bueno
en Joaquim Castanyer i Molet
eren un ric financer
i naviliers
i fabricant d'indianes
molt important
havia agradat la fàbrica
del seu pare
al carrer Sant Pere
més alt
i tenien un palau
al carrer Boters
i aquesta torre
a la Bona Nova
aquest palau
al carrer Boters
és el que estava
està
encara existeix
que també
hi ha molts usos
que té una portalada gran
que fins no fa gaire
doncs
també hi havia souvenirs
i tal
al costat
al costat
de la
de la Filatèlia Monge
i de Can Fargues
hi ha Can Fargues
Filatèlia Monge
i el Palau
i el Palau Castanyer
quan el jover Vidal
van rebre la petició reial
no només els van oferir
el parc
que envoltava
la Torre Castanyer
també van construir
un petit pavelló
de jocs
en un estèmdol jardí
a tocar de la gratera
de Sant Gervàs
i a Horta
la caseta
de 50 metres quadrats
es va fer
en un temps rècord
un autèntic palau
de jocs
amb decoració
neora
perquè l'orientalisme
estava molt de moda
entre la burguesia
de l'època
que l'aplicava
sobretot
als espais lúdics
com un toc
d'exotisme
he dit
això
la família
jover Vidal
la vídua
aquest senyor
el senyor Castanyer
ja s'havia mort
la vídua
es va tornar a casar
va tenir una filla
va deixar
aquesta finca
a la seva filla
i la seva filla
i el seu marit
que també
era un avilier
i tenia
una fàbrica
de paper
a gelida
van ser els que
van cedir
gustosíssimament
a la reina
perquè els nens
juguessin
i els van construir
aquest palauet
que veu ser d'ales
ni ser de poder
el 1896
la reina Maria Cristina
en nom del seu fill
va concedir
a Joaquim Jove
el títol de marquès
de gelida
aquest
s'ha interpretat
com una mostra
d'agraïment
per l'hospitalitat
8 anys abans
a Barcelona
però en realitat
era un reconeixement
pel servei
que Jove
havia prestat
a l'exèrcit espanyol
cedint
els seus vaixells
per repatriar
soldats ferits
a la guerra de Cuba
són coses
aquest pavelló
encara es conserva
i segurament
estava pensat
com una construcció efímera
com moltes altres
de l'Explosió Universal
però la família Güell
va decidir conservar-lo
veus que
ja hem canviat
dues vegades
de cognom
ha començat
dels Castanyer
al Jover
i ara els Güell
la filla
de la propietària
s'havia casat
amb el fill
d'Osevi Güell
i com he dit
van conservar
el pavelló
i el van utilitzar
com a residència
del majordom
Josep
família Güell
cap d'ara
en una història
de Barcelona
i tant
entitat de coses
de palaus
de construcció
tenien tot
el Palau Reial
el de Pedral
doncs ja vam explicar
també que tot allò
Güell poc a prop
exacte
durant la guerra civil
quan els Güells
van fugir de Barcelona
el fidel empleat
es va quedar cuidant
la finca
evitant que fos espoliada
i cap al final
de la guerra civil
va tenir un altre resident
il·lustre
Antonio Machado
que primer
s'estava
a l'hotel majèstic
requisat per la Generalitat
i estava convertit
en regència
de convidats
estrangers
i corresponsals
internacionals
perquè a més a més
era un hotel
que tenia telèfon
que això era molt important
i el seu delicat estat de salut
va aconsellar portar-lo en un lloc
més tranquil
que va ser la Torre Castanya
que també estava requisada
en aquells moments
per qüestions de la guerra
sí, va estar uns 11 mesos
i pràcticament no va sortir
d'allà dintre
va sortir més
per anar a l'exili
perquè estava
fotut
i segons
explica
Lluís Permanyer
les cadenes
que envolten
el pavelló
són un antic símbol
de la presència real
i per això
es manté
aquest privilegi
que és l'únic
que recorda
que aquest pavelló
d'estil neoàrab
va ser
durant 21 dies
residència real
residència de dia
ja que els nens
anaven a dormir
a l'ajuntament
amb la mama
quan estava allà
amb el temps
l'antic pavelló
de Jocs
va acabar
convertint-en
en un traster
i el 2011
després de gairebé
40 anys
d'abandonament
l'estudi d'arquitectes
02 Basso
va arribar
a un acord
amb els Güell
per instal·lar-hi
el seu despatx
prèviament
van fer una gran restauració
que recuperava
l'esplendor original
d'aquest palau
de Joguina
actualment
sembla que hi ha
una agència immobiliària
en aquest palau
ja han dit
les residències reials
de Barcelona
no han tingut sort
ni les dels nostres reis
ni dels reis imposats
però em sembla
que amb curiositats
n'hem dit
un grapatet
avui
ostres
aviam Pep
interessant
amè
instructiu
no sé Jordi
quin adjectiu
més rei
volem posar
és un erudit
és un erudit
fantàstic
mare
moltes gràcies
però realment
és el que deia
és molt divertit
anar-te'n anant coses
vas estirant fil
vas trobant coses
i no saps
quan parar al final
repeteixo
interessant
amè
instructiu
gràcies
gràcies

de tot això
de tot això no se'n parla
i si s'ha parlat
s'ha parlat molt poc
quan hauria de ser portada diària
dels diaris
i dels telediaris
no serà que el casnagraïra
i els calés
que s'han esfumat
han servit
per comprar
i callar boques
periodístiques
i d'altres
i d'altres destinataris
ni oblit
ni perdó
la realitat
supera la ficció
Jordi
avui
16 de febrer
dia que has vingut aquí
mira la de coses
que han passat
i passen pel món
el 1918
es va inaugurar
la primera exposició
individual
de Joan Miró
a les galeries
del Mau
amb la presentació
de 64 obres
entre pintures
aquarel·les
i pastels
Pep
això va per tu
se t'havia escapat
la primera exposició
del Joan Miró
el 2021
a Lleida
detenen el raper
Pablo Hassel
per ingressar a presó
per les lletres
de les seves cançons
a la Universitat de Lleida
on s'havia tancat
amb diversos simpatitzants
per dificultar
el seu arrest
i tal dia com avui
un 16 de febrer
del 2022
Carles Simón
una altra lleidatana
guanya l'os d'or
amb la pel·lícula
El Carràs
en el 72è
Festival Internacional
de Cinema de Berlín
Cinema Català
Tal dia com avui
a Barcelona
el 1594
va néixer
Juliana Morell
humanista
teòloga
traductora
escriptora
poeta
música
filòsofa
Morell
va encarnar
la lluita històrica
de les dones
per accedir
a una formació
acadèmica
vaig veure
les seves posicions
em van dir que
ara existeix
el monestir
de Pedralbes
i és inspectant
com fa
més de 500 anys
una dona
450 anys
una dona
pionera
en tot això
va encarnar
la lluita històrica
el 1928
va ser metgessa
humanista
teòloga
traductora
escriptora
poeta
música
filòsofa
també
ja se m'han acabat
també
els substantius
important
el 1928
un personatge
per mi
capdado
i a més
que l'hi ha admirat molt
a l'alçareny
a l'alçareny
a Bages
Pere
que se'l dà
Liga
i Pla
un religiós català
que va morir
el 2020
i un individu
l'Antoni
Txuclar
guitarrista
compositor
productor
gestor cultural
és un dels membres
destacats
del moviment
guitarra catalana
que per això
l'anomeno
estil amb personalitat
pròpia
que combina
música mediterrània
amb noves tendències
l'Antoni Txuclar
i el 1979
un individu famós
a Urbino
a Itàlia
Valentino Rossi
el pilot
de motociclisme
italià
campió del món
nou vegades
amb diferents
cilindrades
però també va
amb origen
un altre
que jo
el vaig conèixer
i el Josep també
l'any 2000
a Barcelona
va morir
Enric Casases
i Simó
un químic català
que havia nascut
el 1920
el 2011
un altre català
ensigne
Santi Santa Maria
Guiney
va morir
a Singapur
i
el 2021
un
un poeta
que havia parlat
el que vingués aquí
però no vam tenir temps
perquè va morir
Joan Margrit
i Concernau
poeta, arquitecte
i professor universitari
vam tenir el seu fill
farà un parell d'anys
amb aquest programa
com a curiositat
el dia que el Jordi
ens va veure
anirà ràpid
però és que
em fa gràcia
i amb sobte
el santoral
de l'esclésia catòlica
avui
Juliana de Nicomèdia
Verge i Màrtir
Porfiri
Seleusi
Maruta
de Martiròpolis
Filipa Mareri
Nicola Paglia
Francesc Toyama
Continu?
Hi ha un que em fa molta gràcia
Pamphil
de Veritos
Fantàstic
Fantàstic
Tigrides
de Clarmont
Era un Prevera
Armantari
de Larina
Tetradus
de Borges
Bueno
us diria
perquè és que
aquest santoral
que
realment
es pot verificar
eh
però
de noms
que
ostres
Jordi
fem un petit sòleg
hi ha una altra experiència teva
que segur
que els ullents
els agradarà escoltar
la teva experiència al Japó
explica'ns com va anar
va ser el teu debut d'entrenador
amb la teva referència
amb el Carles Reixat
sí home
va ser
és una experiència
fantàstica
per molts motius
primer perquè
recordo que em vas anar
amb la teva filla petita
encara no sabia caminar
jo sempre dic que va ser
és com
vaig fer
com un màster accelerat
no?
vam estar
amb el Charlie
no?
un any al Japó
i
des d'un punt de vista
estrictament professional
repeteixo
va ser
va ser la meva primera experiència
professional
al costat d'ell
fantàstic
repeteixo
va ser com un màster
accelerat
és com una llicenciatura
universitària
va ser extraordinària
primer està amb el Charlie
segon està al Japó
i després
és un país
que
o la cultura
que jo li tinc
molt i molta estima
m'agrada molt
vaig disfrutar molt
la seva forma
abans ho parlàvem
de miròfono tancat
és que quadra molt
amb el teu tarannà
ordenat
educat
són gent molt
no ho sé
la veritat és que
va ser un país
extraordinari
la seva cultura
la seva cultura
no ho sé
va ser una experiència magnífica
i
ja n'han passat ja molts anys
però encara
quan la parlem
a mi
si mira
el Suís
jo crec que és un país
especial
i que evidentment
recomanaria a tothom
que si té oportunitat
que el conegui
i si pot estar un temps
vivint
no és el mateix
que anar a dir
de turista
no perquè la gent
diu
és bonic
el Japó
bonic no és la paraula
potser
és
diferent
es conèixer la cultura
es conèixer com es comporten
es veure
la diversitat
que hi ha dintre
el mateix país
la gastronomia
que ara és molt coneguda
però abans no ho era tant
però és magnífica
té moltes connotacions
crec que molt interessants
és un destí
absolutament recomanable
el Garo Sandeja
és un país
que futbolísticament
té futur
però s'hi falta una cosa
i serà molt difícil
que millorin
la imaginació
perquè
obedients
ordenats
tot el que tu dius
suplasma al camp
però
imaginació
i curiosament
quan vam anar nosaltres
ara que aquesta canvia
allà hi havia
predominaven molt
els entrenadors
brasilers
que precisament
és l'antítesis
del que són ells
per tant
a vegades és bo això
però jo crec
que en aquest sentit
no
no anaven a cor
i crec que
al Japó
en aquells
va a una època
que hi havia molta gent forani
que també fitxaven estrelles
i ara
ja fa temps
que estan començant
a treballar molt més
el que és la bàsic
a treballar molt més
el que és el Japó
el jugador japonès
i crec que estan evolucionant
i és una lliga
que té el seu alcant
l'últim conogut
culi que està allà
i que encara
és l'última temporada
és a la Iniesta
no?
sí
crec que sí
no sé si encara està o no
però sí, sí
és un il·lustre visitant
sí
que físicament
les deu passar molt canut
és perquè si alguna cosa forta
té el jugador japonès
és que el físic
és
bueno
però en aquest sentit
l'Andrés
el que no ha fet
i no farà
és anar a competir físicament
ell té unes altres qualitats
i és el que ha demostrat
el que he posat
i crec que ha tingut actuacions
francament destacades
Jordi
aviam
l'èxit
d'un gulafre
d'aquella penya
que era
els gulafres
a la Masia
com el Pep Guardiola
de què la triuessis?
a part que sigui amic teu
quin secret té?
no
ell
ell
a la Barcelona
va tindre una etapa
extraordinària
crec que va tindre
la humilitat
de començar
crec que això és molt important
de començar des de sota
va començar a entrenar el Barça B
quan el Barça B
estava a tercera divisió
i encara m'equivoco
perquè jo diria
que va ser
un directiu
l'Aberís Murtr
que va apostar per ell
i encara
es comenta
se ho ha explicat el Carlos
quan ell puja
d'entrenador
el primer partit
es perta en un ànsia
per un a zero
el segon
s'empata aquí
contra no sé qui
empata un
i després ja se'n va
però van pujar
que quan es va guanyar
la Lliga
en aquella temporada
sí però jo dir
que ell va tindre
per mi
la humilitat
de començar des de sota
va començar
a formar-se des de sota
crec que també
va tindre
la sort
d'estar ben rodejat
de gent molt important
al seu costat
més evident
és el Tito
i després crec
que ell
quan va arribar
al primer equip
va ser valent
va ser valent
i això
ara és molt còmode
dir-ho
però en el seu moment
ell va ser valent
va ser valent
perquè
diguem-ne que va treure jugadors
en aquells moments
molt importants del club
els va treure
perquè no els volia
i va apostar
també per gent jove
que coneixia des de base
i això
s'ha de ser valent
i el Pep en aquest sentit
va ser valent
jo crec que això
és on et va fonamentar
el seu èxit
i això que deies tu
com a curiositat
la dificultat que té aquest club
comencem
es comença empatant a Numància
crec
es perd aquí a casa
i jo recordo
es perd a Numància
i s'empata a casa
i després recordo
me'n recordo com si fos ara
contra la Numància
el Santander
no era contra el Madrid
però crec que després
anàvem al camp
de l'esporting
i jo recordo
jo recordo
parlant amb el Pep
amb els títols
que estaven allà
i dèiem
dic
hòstia
dic
si perdem
a Gijón
crec
era la primera vegada
de la història
que el Barcelona
podia ser culista
de principi
fins a
què passa
anem a Gijón
i guanyem
0-6
i a partir d'aquí
va ser un festival
es va guanyar la Lliga
es va guanyar el Pep
i com anèndote
com anèndote
però vull dir que el futbol
sempre costa
és difícil
però repeteixo
jo crec que
alguna cosa que va tindre el Pep
va ser primer
la humilitat
de començar des de sota
està ben rodejat
de bons professionals
i de persones
i d'amics
que eren bons professionals
no confonguem
i després
que en un moment determinat
quan ell arriba
és valent
a l'hora de prendre decisions
no ens enganyem
jo sí que ho pot dir el nom
tenia el títol de segon
et tenia a tu
amb el formador
estava rodejat
home
dels golafres
éreu els golafres
i a l'Aureli
éreu els tres
els quatre
els quatre golafres
tu deia
perquè com anèndota
quan es va guanyar
aquella Lliga
m'explica
jo dic
com el nom
el Carlos
que es guanya la Lliga
i el Busquets
que mai diu res
però el dia que es guanya la Lliga
el Bastuari
diu
hem tingut que venir
els de tercera
per fer-vos campions
perquè va venir
el Pep
el Pep d'entrenador
el Pedro
i ell
tu imagines el Busquets
hem tingut que venir
els de tercera
perquè era així
per fer-vos campions
el Busi és un tio
que la gent que no el coneix
no parla massa
no ell
però
sempre ha estat
és un jugador
molt i molt i molt
respetat
dintre el vestidor
i amb molta
molta molta
molta personalitat
i a vegades
pot no semblar-ho
però ja t'ho dic jo
que sí
que és així
ja he explicat
una de les anecdotacions
evidentment
el Guardiola
a part de
fer un tipus
desenvolupar
un tipus de joc
etc
se'n va
a Múnich
i el fa campión
se'n va
a Anglaterra
i el fa campión
alguna cosa
conforme que ell exigeix
el que dèiem abans
és que l'altre
que vingui a Can Barça
dirà
avui aquest, aquest i aquest
el Pep ho pot avalar
perquè va amb equips
que tenen possibles
però aquí
si ve el club
i ve el que sigui
no sé què
que comenci a demanar
i només hi ha
telenyines al cadall
què?
no, aviam
el Pep
òbviament sempre ha anat a llocs
que ha tingut la possibilitat
de fer el que ha volgut
ara bé
ara bé
hi ha molta gent que també
hi ha molts llocs
que també tens aquesta possibilitat
i que no s'aconsegueixen els títols
per tant
jo sempre dic que els diners
els diners
el que fan és
que si no els poses
et garantitzes
que no guanyaràs res
però
encara que els posis
tampoc et garantitzen
que guanyis
per tant
per això té mèrit
el que ha fet el Pep
per això
Margiu
la teva última nineta
bueno
és un altre jugador aquest
que també el van fitxar
amb 9 o 10 anys
i també és una mica
és una mica repetitiu
el que t'he dit abans
no?
tu ho deies
i dius
hòstia
és que aquest
aquest fotrà gols
quan el van fitxar
ningú ho hauria dit
però allò que dius
també era d'aquells tils
que no van dir
pap, pap, un gol
bueno
després de la seva evolució
ha passat
després de ser un nano
hi va haver un moment
que no era així
no era aquesta tipologia
de jugador
alt, fort
era un nano
que a vegades
va aixec
grassonet
de repent
va fer un canvi físic
i sempre ha tingut el gol
com a seva qualitat
jo crec que és un jugador
diferent
al prototip
jugador del Barça
és el típic
davanter centre
jugador d'àrea
molt fort físicament
molt bon rematador
molt bé joc aèri
que dius
hòstia
és que no és botanyament
no, sí que és botanyament
però no és el típic
prototip allò
fi i tant i tant
fi
no, és un jugador d'àrea
col·legiador
que dius
no sé si al final
s'acabarà
assentant el peníquil
del Barcelona
jo el que sí que estic convençut
és que si no
es acaba quedant
definitivament
allò permanentment
al Barcelona
i acaba triomfant
al Barcelona
és un tipus de jugador
que per ser la tipologia
se'l rifaran
i se'l rifaran
la majoria d'equips
perquè és
és el prototip
de jugador
que tothom vol
de Sant Saloni
o de
de Sant Saloni
o de
per lo Torre
no ho van fitxar
de Sant Saloni
o sigui de la penya
a Barcelona
és de Sant Saloni
i una memòria
fantàstic
veus que hi ha més
al darrere
li hem dit uns quants
perquè després
després que t'ho expliquis
em puc permetre
el luxe de dir
la meva teoria
sobre el Barça
quins més
no
li hem dit uns quants
d'aquests jugadors
però que tu diguis
no hi ha dos o tres
que
encara
veig
que veus possibilitats
o dius
no
han hagut
això és com una mica
a les collites
no
que hi ha un any
que per molt bona
vinya que tinguis
jo sempre
a vegades
que em pregunten
això
sempre dic
jo he tingut la gran sort
de poder estar
molts anys dirigint
però
per circumstàncies
tot això s'ha accelerat tant
i he tingut la sort
de veure el fruit
d'aquesta feina
perquè a vegades
dius
hòstia
jo he tingut la sort
de veure
com tots aquests nanos
nou o deu nanos
que jo he fitxat
petits
ara estan al primer equip
i això és el que
dona sentit
d'aquesta feina
i això és inquestionable
i les coses
no sé
es poden haver fet millor
segur
però tan malament
no s'ha fet
perquè al final
aquest és l'objectiu últim
que busca la masia
que al final
és buscar jugadors
que te puguin arribar dalt
i en aquest sentit
crec que ho hem fet
amb volgura
tu em preguntes
si n'hi ha anat
home
encara queden jugadors
encara queden jugadors
però amb
amb nivell de possibilitats
hi ha el Dani Martín
que és un estrem
no
Dani Rodríguez
que és boníssim
està
hòstia
és que ara no sota el nom
els que siguin
hi ha
hi ha
hi ha pivots
hi ha altres interiors
que estan al Barça B
que estan jugant al juvenilà
encara
jo crec que encara
queden 4 o 5 jugadors
dels que jo conec
perquè òbviament això
els petits ara ja no els conec
però encara
crec que hi ha
encara queden
unes quantos jugadors
que
que tenen nivell
i que poden jugar
Marc Cassador
que està entrant
a les convocatòries
porters
que no se'n parla gaire
perquè
al final
parlàvem abans
tens
el Ter Stegen
que és un porteràs
i per l'estil del Barça
és
però a part
de l'Iñaki Pena
que tothom ho coneix
hi ha
Estrala
que el van fitjar
del Bilbao
hi ha
Diego Cochen
que el van fitjar
que
d'aquí
de la
de la
Mercet
que és un noi
nord-americà
i algun altre
hi ha dos o tres
esporters
de moltíssim nivell
també
jo també
veus
vist
com a aficionat
i des de fora
per mi
el millor
de tots aquests
és el que vol deixar anar
el que se'n va emportar
Luis Enrique
el de Vic
és el que diguem
per mi
molt
no molt
molt superior
no el ten
l'Arnau Tenes
que l'Iñaki Pena
però bueno
que segurament
doncs hòstia
no ho veia clar
portava temps i tal
i va buscar un altre
però el cas
de l'Arnau
és una qüestió
no conec ben bé
les negociacions
de com va anar el tema
però sí que era una qüestió
final
de triar
entre el Penya
o l'Arnau
no de renovació
no de renovació
i era una qüestió
veig més
més el projecte esportiu
veig més possibilitats
d'evolucionar allà
que aquí
que després això
repeteixo el temps
ens ho dirà
i no ho sé
però l'Arnau
també és un portaràs
evidentment
portaràs
Jordi
el que et deia abans
jo crec
que malauradament
només hi ha una solució
possible
si no es vol convertir
el Barça
en una societat anònima
és
Jordi Rorà
aviam
foc nou
fer com la letida
vol veure
jugadors de la paradera
i jugadors de la pedrera
i eliminar les accions
ja tornaran les accions
ja tornaran
quan es recuperi
econòmicament
el club
però avui
la mamilla
com ho veus
no ho sé
jo crec que
padrera
és un tema delicat
jo crec que
i ho he dit altres vegades
també
jo crec
que potser
potser el que hi ha que fer
és fer un exercici d'humilitat
igual el que hi ha que fer
és dir
no sé si
hòstia
això que has dit
també en les accions
és
home
són 50
escoltes
tothom els llibres
50 milions de pèrdues anuals
però això també forma part
no ho sé
no ho sé
però el que sí que crec
que hi ha que fer
potser
depèn de com vagin les coses
potser en ves a dir
hòstia
és que l'any que ve
guanyem el triplet
escolteu-me
l'any que ve
el que hem de lluitar
és fer un equip
i no baixar a segona
no
no això
però intentarem
dir
bueno
intentarem
hòstia
fotre'ns a Champions
intentarem fer un equipet
que
hòstia
que apostarem
per la gent de casa
que intentarem
i potser estar dos o tres anys
és el que jo et deia
per tindre una bona base econòmica
perquè el club
s'aneix una mica
i poder tornar
i no passa absolutament res
simplement s'ha d'explicar
repeteixo
jo no soc expert
en temes econòmics
no sé el que es pot fer
o no es pot fer
però
això crec que podria tindre
la seva lògica
ara
nois
i repeteixo
jo no soc expert de major
però està clar
que alguna cosa s'ha de fer
si no ens volem haver evocat
una mica
aquesta situació
de societats anònimament
que crec que
cap a la mà social
per la gent
seria una pena
perdre aquesta
d'això especial
que és el club
Jordi
arriba al final
al loro
que estamos muy mal
ben trobats
oients
avui
en el programa
número 105
de la setmana
del dimarts
13 de febrer
dia que vam commemorar
el dia mundial
de la ràdio
hem compartit
el programa
amb una persona
entranyable
amb la que hem parlat
de tòpics
i de coses diferents
a les que sovint
pregunten
els periodistes esportius
i hem intentat
que no siguin repetitives
les qüestions
segur
que vosaltres
els oients
heu dit
de les respostes
assenyades
d'en Jordi Raúl
un integrant
dels golafres
i sobretot
algú
que entén
del tema
ens retrobem
en el proper
programa
recordant
que demanem
que volem
que somiem
amb un museu
per Sant Just
Salut i ràdio
What a wonderful world
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
Are also on the faces
Of people going by
I see friends shaking hands
Saying how do you do
They're really saying
I love you
I hear bakers cry
I watch them grow
They like much more
Than I'll never know
And I think to myself
What a wonderful world
Radio TASB
98.1
En poema
Radio TASB
98.1
Music Club
Clav
Clav
Clav
Clav
Clav
Clav
Clav
Clav
Clav
Clav
Clav
Clav
Clav
Clav
Clav
Clav
Clav
Clav
Clav
Clav
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!