This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
S nous et janvieras de 4 a 5h
de dirn a divendres, des四 a cinc de la tarda,
est relaxes amb estils com el chill out,
l'esglue jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més suor.
100% música relaxant
Smooth Jazz Club
Cada dia, de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
T'hi esperem
Ara escoltes ràdio d'Esbert
Sintonitzes ràdio d'Esbert
La ràdio d'Esbert
Sintonitzes ràdio
Durantà huipolcú
I see trees of green
Red roses too
I see them bloom
For me and you
And I think to myself
What a wonderful world
I see skies of blue
And clouds of white
The bright blessed day
Benvinguts, benvolguts i ben trobats
Avui, més que en altres programes radiofònics, escoltarem i sentirem, captarem i copsarem, obrirem i pararem les orelles.
Fareu una sinopsis.
El nostre convidat
Neix a Barcelona
Era el sisè fill
De deu germans
D'una família benestant catalana
A l'edat de 4 anys
Entra a l'escola Blanquerna
I estudia en ella
Fins que la tanquen
Los nacionales
En el període dels anys 1937 i 38
Tots els dies es desplaça en bicicleta des de la finca de la seva mare Badia, que era on vivia, fins a Cerdanyola, per tal de continuar anant a una escola catalana.
Com a anècdota, diré que el poble que coneixem avui com ciutat Badia es crea a partir d'uns terrenys de la seva mare.
Amb 15 anys, l'any 1939, tot just acabada la Guerra Civil, puja per primera vegada a Montserrat i, com ell explica, sent un amor a primera vista.
En l'any 1941, amb 17 anys, entra com candidat i l'any següent com novici, sent Antoni Maria Mercet Labat.
Mercet i Esquerré són els dos abats que presideixen la comunitat de Montserrat,
fins que la persona amb la que avui farem la conversa penja els hàbits de Montserrat l'any 1967,
havent transcorregut els dos arres anys en l'abadia de Sant Miquel de Cuixà,
degut a que ell va aprendre la idea del papa de Joan XXIII de fer un ajornamento.
Ajornamento significa posar-se al dia, i va ser una de les paraules claus utilitzades durant el Consell i Vaticà II,
tant pels bispes com pels clergues, que assistien a les sessions, com pels mitjans de comunicació i pels vaticanòlegs.
Ara ho he dit bé, vaticanòlegs.
Doncs mira, aprofitaré la presentació del nostre convidat per fer un recordatori que considero adient.
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat,
al terme municipal de Monistrol de Montserrat, a Comarge dels Bases,
amb una altitud de 720 metres sobre el nivell del mar.
Montserrat és un sirvo per Catalunya,
i ha esdevingut un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada pels turistes.
L'origen del monestir és incert, però situa cap a l'any 880.
Se sap que cap al 1011, un monjo procedent del monestir de Santa Maria de Ripoll
va arribar a la muntanya per encarregar-se al monestir de Santa Cecília.
Aquesta cosa feia que el senobi quedava sota les sordes de l'abat Oliva de Ripoll.
Santa Cecília no va acceptar aquesta nova situació,
i Oliva, a l'abat Oliva, va decidir fundar el monestir de Santa Maria
en el lloc on hi havia una antiga ermita amb el mateix nom.
A partir del 1082, Santa Maria passa a tenir abat propi
i va deixar de dependre de l'abat de Ripoll.
Aquesta ermita s'havia convertit en la més important de totes les que hi havia de la muntanya,
gràcies a la imatge de la Mare de Déu que s'hi venerava des de l'any 880,
tal com us ho dia dit.
El monestir aviat va esdevenir santuari,
la qual cosa el va beneficiar,
ja que els donatius i les almoynes rebudes
li van permetre anar creixent de forma constant.
A la fi del segle XIII,
perdó, a la fi del segle XII,
l'abat Regent va sol·licitar que es permetés ampliar la comunitat de monjos a XII,
que era el mínim requerit perquè pogués ser considerada veia.
Comença una rebel·litat entre el monestir de Ripoll i el de Montserrat.
Faig un salt amb el temps i ens situem en l'any 1493,
un any després del descobriment d'Amèrica.
En el 1493, Montserrat va perdre de nou l'autonomia.
El rei Ferran el Catòlic va enviar al monestir 14 monjos procedents de Valladolid
i Montserrat va passar a dependre de la congregació d'aquesta ciutat castellà.
Aquest mateix any, el 1493,
un frana de l'ordre dels mínims,
que abans era ermità de Montserrat, Bernat de Boil,
va acompanyar a Cristòfor Colom amb un dels seus viatges a Amèrica,
cosa que va propiciar l'expansió del culte a la Mare de Déu de Montserrat en aquest continent.
Per això és bastant comú, avui, el nom de Montserrat, Amèrica del Sur.
Per acabar aquesta sinopsis, i que no sigui un rotllo,
torno a fer un salt en el temps i ara ens situem en l'any 1835.
En el 1835 Montserrat va patir l'esclaustració arran de la desamortització de Mendizábal.
Va ser saquejada, incendiada i se'n van perdre molt dels seus tresors.
L'esclaustració va durar poc i en el 1844 es va restablir la vida al monestir.
La congregació de Valladolid havia desaparegut,
per la qual cosa Montserrat va tornar a recobrar la independència eclesiàstica.
A partir del 1858, sota el guiatge de l'abat Montades,
l'edifici sencer es va haver de restaurar, ja que no havien quedat més que les parets.
Des de l'any 1862, la comunitat montserratina pertany a la congregació del Subiaco,
avui és la congregació del Subiaco Montecasino, de l'Ordre de Sant Benet.
I entre els monestirs que pertanyen a aquesta congregació,
s'hi troben tres monestirs catalans emblemàtics.
El monestir de Santa Maria de Montserrat, al Bages,
el monestir de Sant Miquel de Cuixà, al Conflent,
i el santuari del Miracle, al Solsonès.
Durant el franquisme, i després d'un període proper al nou règim,
a partir de les festes d'entronització del 1947
i coincidint amb l'abat Aurari Maria Esquerré,
el monestir prengué una actitud catalanista
i es convertí en nucli de la resistència antifranquista.
Des de llavors, el monestir de Santa Maria de Montserrat no ha deixat de créixer.
Actualment conté una de les millors biblioteques del país,
amb gairebé 300.000 volums i 400 incunables.
La congregació actual està formada per 76 monjos,
repartits entre Montserrat, el Miracle i Cuixà.
A més, el monestir hi viuen els infants que componen l'escolaní de Montserrat,
considerada l'escola de cant més antiga d'Europa,
ja que es va fundar en el segle XIII.
De vestimenta, túnica, escapulari, caputxanegres,
amb cinyell de cuir.
De lema, hora elabora, prega i treballa.
Objectiu, vida contemplativa, estudi i treballa.
I la vida monacal consta de 8 hores d'oració,
6 hores de treball, 2 hores de menjar,
i 8 hores de descans, 7 per la nit i 1 hora de migdiada.
Des del 1858 fins a l'actualitat,
9 han estat els abats de Montserrat.
El darrer és Manel Gasc, que va néixer el 1970,
va entrar a Montserrat el 1996
i va ser el·legit abat el 15 de setembre del 2021,
tot just ara fa dos mesos.
Ho té complicat.
Haurà de fer front al problema de la caiguda de vocacions
i a l'edifici o situació econòmica
per la qual travessa el santuari
com a conseqüència de la pandèmia
i els seus efectes sobre l'afluència dels visitants.
A més, el correspondrà a organitzar i canalitzar
els actes del mil·lenari del monestir
que se celebrarà el 2025.
Fet aquesta explicació,
tornem amb el nostre convidat.
El nostre convidat desenvolupa les seves tasques laborals
bàsicament en associacions referides a l'ensenyament,
no lucratives i no governamentals.
Per exemple, l'Associació de Mestres Rosa Sensat,
que és una associació catalana de mestres i educadors
que cercen la qualitat de l'ensenyament
i de l'educació en general.
Posteriorment a Bacos,
posteriorment a la Fundació Artur Martorell,
que és una fundació creada
per a contribuir a la formació dels professionals de l'educació,
treballa al Departament d'Ensenyament de la Generalitat,
adjunt a la Direcció General del Conservador
i Municipal de Música de Barcelona fins l'any 1989,
president de l'Ateneo de Sant Just en el període 1982-1987,
en fi, un no parar.
Dos anys després de penjar els hàbits,
es casa amb Rosa Maria Pujador
i tenen dues filles que els han donat quatre nets.
arriben a Sant Just l'any 1979
en el període que treballaven al Departament d'Ensenyament.
Ben aviat,
i els santjustens culturalment inquiets
el vénen a cercar per fundar
el grup de cant Gregorià de l'Ateneo Sant Just d'Esbert,
grup de cant que va dirigir fins a l'any 2017.
Ramon Moraga s'hi va dir, benvingut.
Com estàs?
Jo?
Bé, moltes gràcies.
Ramon, amb la teva experiència
i presència en directe als estudis de l'Ateneo de Esbert,
m'ha vingut molt de gust explicar
breu i resumida la història de Montserrat,
molt resumida.
Corregiries o afegiries alguna dada
de les que hi he explicat?
No, no, trobo correcta totes les dades
i totes les explicacions,
no tinc res a dir.
Doncs per mi és un orgull.
És un bon resum.
És un bon resum.
Ramon, el teu cognom Badia,
i tal com he explicat,
és el que dona nom a Badia del Vallès,
que és un dels municipis
amb la densitat de població més alta del país
i un dels més joves de Catalunya.
Abans, l'àrea era conegut amb el nom de ciutat Badia,
vila construïda en terrenys de la teva mare.
És correcte, això?
Sí.
Doncs diuen que sempre darrere de cada gran home
hi ha una gran dona que l'acompanya.
Doncs així és.
Avui, al costat d'en Ramon,
al meu costat,
tenim a la seva esposa,
na Rosa Maria Pujador.
Benvinguda, com estàs?
Molt bé, bon dia,
molt contenta d'estar aquí amb vosaltres.
Rosa Maria, com us vol conèixer?
Ens vam conèixer a Rosa Sonsat.
Jo treballava amb un grup d'escoles
que en deien coordinació escolar,
que volien fer, això eren els anys 68,
volien fer material per les escoles,
perquè només hi havia material
el que quedava de l'escola franquista.
Volien recuperar la tradició de la república,
hi havia alguns mestres,
que encara hi eren,
i ens podien ajudar.
i ens fèiem el material entre nosaltres
fins que la cosa va créixer
i es va veure que potser es podria fer
una cosa col·lectiva.
I modestament va començar a abacus,
amb papers de diferents mides segons la lletra,
Montessori, quadrícula grossa,
quadrícula petita,
llapis d'escriure més dur
per escriure més tou per dibuixar,
colors diferents,
que tot això al mercat no hi era.
Ara em surt aquest que s'estova.
Els dacs també,
i aquí el Ramon Rosa Sensal
li va encarregar
que per què no es feia responsable
d'aquesta petita organització
que començava
i que es va començar a dir abacus
i encara se'n diu.
I aquí estem.
Rosa Maria,
després continuarem començant amb tu,
que tens moltes coses interessants,
a dir, moltes.
Bé, com molta gent.
Tornem amb el Ramon.
Ramon,
he més o menys dibuixat
l'entrevista
ni dissenyada,
amb tres vessants,
per mi,
capdals en la teva vida.
L'espiritual,
l'educacional
i la musical.
Explica'ns la teva vida monacal.
Ara, si m'agafes la vida monacal,
doncs t'he dit...
Mira, t'ajudaré,
t'ajudaré.
en el monestir ràpidament
et vas introduir
a l'escola musical.
Doncs, de petit,
volies cantar
en el cor del Palau de la Música,
però els teus pares
van preferir
que estudiessis anglès a cantar.
Després parlarem
de la teva vida musical,
de la teva vida musical.
Ara parlem de la teva vida monacal.
Quins records?
Què destacaries
dels teus 26 anys,
com Manxú?
Quan vaig aprendre,
em vaig acabar de formar.
Aquesta sí que va ser
una formació forta.
Venia d'una escola,
de l'escola Blanquerna,
que m'havia donat
una bona orientació pedagògica,
però allà en el monestir
vaig agafar purament
el que hi havia,
que era fer la formació
per acabar sent
ordenat sacerdot.
Per tant,
hi havia tota la carrera eclesiàstica
que la vaig fer
tota,
són set anys,
i a l'acabar
vaig donar-nos
de anar sacerdot.
I,
durant aquest temps,
l'estudiant
no tenia activitat
especial,
diferent dels altres,
però
et desmontava
ja per la música
i de seguida
em van fer,
quan vaig entrar
en un monestir,
cap de poc de sèrie,
vaig entrar
en un grup
de sis
de l'escola
que en dèiem
que era
el grup
que feia
la part solista
dels canls gregorians.
i això d'entrenar
com a músic,
com a cantó.
A part,
també,
vaig tenir una formació
de...
se'm va encomanar
que prengués
el clarinet
i vaig aprendre
de tocar
el clarinet
per la...
per la petita
orquestra
que feien
els monjos
i pels concerts
que fèiem
a dintre,
a part de tota
la qüestió
eclesiàstica
de l'església,
vaig...
com...
per tant,
entre...
que vaig entrar
a l'escola
dels cantors
especialitzats
i...
i després
la petita formació
que vaig tenir
per...
per el...
per aprendre
el clarinet,
vaig completar
una mica
la formació
musical.
Doncs mira,
ara,
en honor teu,
escoltarem
una peça,
aviam que et recorda.
Oh,
anyo
misteri,
hum...
anyo
o
Porta l'anima
Ben trobats, oyents, no podeu gaudir,
com estem gaudint els que estem presents en l'estudi,
de com està gaudint el Ramon Moragas
escoltant aquesta música i amb els seus braços,
com va fer fins al 2017, va dirigint el cor.
Continua, Ramon, continua, que és un plaer veure com gaudeixes.
No, ja que has parlat d'aquesta peça,
és que és una peça molt curiosa
perquè comença de manera mirable amb una mena de to
que després al cap de una mica el canvia amb una altra mena de to.
Això arribarà amb el tercer apartat, tal com t'havia anunciat,
que és el Ramon Moragas, la seva vida musical.
Però ara continuem amb la teva introducció,
la teva estada, la teva entrada dintre del Santuari de Montserrat.
T'havies quedat amb el clarinet?
T'havies quedat amb l'orquestra que fèieu als monjos?
Sí, i primer vaig fer els set anys de formació un any previ de llatí
i després els set anys de la formació de tres genènic de filosofia i quatre de teologia.
La formació clasiàstica.
I a la que abans van ordenar...
Van ordenar sacerdot, no?, després de set anys, sí.
Perquè vas estudiar la teologia, el que dèiem,
no quan vas explicar, i la part clasiàstica, no?
Sí.
I d'estudis, llavors, a l'acabar els estudis,
normalment, a l'època de la Batescarré,
s'enviaven molts monjos a l'acabar els estudis
per flexionar amb alguna matèria especial
i enviaven gent a altres monestirs de l'estranger.
I a tu t'envien a Roma.
I a mi em van enviar a Roma perquè...
Però això ho deixem, Ramon, si em sembla bé,
per l'apartat de la teva tasca musical.
Ara parlem, ja que estem parlant del monestir
d'aquests 27 anys que tu vas viure com monjo,
ha sorgit una persona, un abat, polèmic,
com va ser a l'Escarré, tu el vas conèixer...
Què n'opines?
Després tornem a parlar dels inicis del Mercè,
però ara parlem de l'Escarré.
La teua opinió amb molts anys ja de perspectiva.
Home, era un home de moltes qualitats
i de molta empenta
perquè va reformar una mica el monestir
i el va obrir, obrir tot tipus d'idees.
Perquè l'interessant era que al monestir
hi hagués formació dels monjos,
però formació que fos total.
per tant, van entrar totes les preocupacions,
diríem, ideològiques d'aquella època,
van entrar també ideològiques
a nivell de tota la gent que pensava
i que escrivia i que es manifestava.
religiosament es van fer moltes propostes
i nosaltres, un grup,
vam seguir molt tot aquest moviment de renovació
que amb un papa que va ser molt estimat
i molt efectiu,
que era el papa Joan XXIII,
em va dir que volia fer
l'ajornament de l'església.
Aquesta paraula,
l'ajornament, ens va quedar molt clavada
amb els monjos, monjos, joves,
i vam anar donant voltes
en aquesta idea del papa
i vam arribar a la conclusió
que l'ajornament també es podria fer
dins del monestir,
és a dir, que es podrien canviar moltes coses
i es podrien canviar,
es podrien perfeccionar moltes coses
i això ens va portar
a unes discussions entre nosaltres
que van arribar,
no solament en el grup de 8 o 10,
o que érem sobretot,
vam arribar també als altres de la comunitat
que es van espantar una mica
i la cosa va fer que alguns enviessin cartes a Roma
dient que hi havia un grup
que promovia una sèrie de canvis
i sobretot de pensament
que no era correcte.
i aquest grup
en aquest moment no en queda cap
perquè tots van acabar marxant
perquè nosaltres
quan vam veure que es podia fer
que proposàvem l'ajornament
i van proposar de fer-lo al monestir
se'ns va negar que es pogués fer
i llavors vam dir
doncs ens anirem a Barcelona
al grup
i farem un grup a Barcelona
farem una formació
que només ens dedicarem
a promoure aquestes ideologies
la religió i sobretot el pensament eclesiàstic evolucionés
i per tant aquesta cosa de l'ajornament
que proposàvem pel monestir
que ens van negar de fer-lo
i proposàvem de fer-lo a fora
és quan el vam trobar excessiu
tant a dintre del monestir
com a fora del monestir
els que manaven a Roma
tant a aquests artics
de la congregació de vereditins
com
com
de les
de les
del fardanal
que es cuidava
de les qüestions ideològiques
van arribar
i des que hi havia un grup
que promovia
unes coses
que no eren massa correctes
però Ramon
tu després de Montserrat
te'n vas dos anys a coixar
va ser a la Batescarrer
que et va
que us va
o a ser un grup
us va proposar
sortir del santuari
per anar a coixar
o va ser voluntat pròpia
que vosaltres deixeu Montserrat
per canviar-ho
per coixar
bé
quan
ens va fer
manifest
que
hi havia un grup
que diria unes idees
que no eren
les
oficials
va ser quan
des de Roma
van enviar
alguna visita
i van
arribar
a la concursió
d'aquest grup
s'havia
de
s'havia
de tallar
i la manera
de tallar
era
era
treure'ls
al monestir
ah no sé
van dir
que
aneu
a coixar
i coixar
era un monestir
molt
molt
romànic
preciós
que havia
arribat
que quedava
només
un monjo
dos monjos
i
era
diria
un monestir
de la Batoliva
també
com
Montserrat
havia sigut
formant
per la Batoliva
doncs
Cluixar
també havia estat
fundat
per la Batoliva
i llavors
van dir
doncs
si
al no acceptar
nosaltres
ens van dir
que
o marxàvem
o sortíem
del monestir
o si volíem
podíem anar
a coixar
a reformar
aquell monestir
i aixecar-lo
i així
va ser
coll
el 60
vau estar
dos anys
a coixar
fins que
el 65
fins al 67
fins al 67
per això
encara continuem
a coixar
però
quan van marxar
tots els
perquè a poc a poc
tots aquells
que van anar a coixar
és això
el que t'enva a dir
el 6 o 7
que us vau anar a coixar
també a poc a poc
van anar a marxar
tothom va ser en el 67
però al 70
em sembla que ja no en quedava ningú
i de tots els que
us vau
d'alguna manera
exiliar
a coixar
però aviam
tornem
Ramon
que ets un testimoni
viu
i amb la memòria
que tens
privilegiada
la va
a escarrer
polèmic
per un cantó
escoltes
i assesses
que era
porcliu
el franquisme
per un altre cantó
va ser
el catalanista
que va donar
l'impuls a Montserrat
com
referència
dintre del sentiment
purament català
quina opinió tens tu?
home
que era un home
que
tenia les idees
molt clares
i
era un home
ell
molt avançat
per ell
personalment
i
va ser
recol·legut
per tota la comunitat
perquè el van elegir
a la comunitat
on el van elegir
com a bat
primer com a prior
llavors es va manifestar
com a prior
i
va veure que tenia
dots d'organització
i més en un moment
difícil
perquè hi havia
tot el canvi
d'Espanya
després de la guerra
i la post-guerra
sí però Ramon
ell és elegit
per vosaltres
Sabat
deu anys més
que comença la guerra
el 1946
jo m'imagino
pel que llegeixes
i t'expliquen
la història
que els primers anys
ell era
molt procuriu
o a prop
al franquisme
no
no?
ho sé
això que es diu
que l'abat
es carrer
això
per això
per això et fas la pregunta
per provocar-te
no?
és ridícul
perquè
ell va ser
dels que va patir
exili
durant la guerra
perquè
va anar
a parar
a
a
a
a
a
a
a
a Itàlia
i
va conèixer
un
monstí
de
de
de
de
de
a la vora
de
de
de Milà
a
a
a
a
a
i
i
i allà
va
va
fundar
aquell monestir
i va
va ajudar molt
aquell monestir
a
donar-li
un to
més modern
i més
més
més profund
i
o sigui que havia fet una mica d'experiència
de
de portar
un grup
d'un grup
i quan van
va tornar
quan van
tornar
tots
i
va ser un dels primers que va tornar
de seguida
es va veure que
era la persona que estava preparada
i tenia capacitat per poder
substituir
amb un gran abat
que hi ha vigut
que era
l'abat
Mercet
amb el que tu vas entrar
de
Rovici
Mercet
sí
era un home
de Penedà
però ja estava
ja
estava
en els últims anys
i necessitava
plegar
perquè
no podia
33 anys
va estar
Antoni Maria Mercet
com abat
a Montserrat
sí
però va començar
molt jove
en el 1913
total
no devia morir pas
molt molt vell
d'allò
devia morir
a 69
anys
o 70
màxim
vull dir
però estava
estava molt
molt
acabat
havia patit
molt
la guerra
amb la dispersió
dels seus monjos
23
penso que eren
23
23 monjos
entre
sí
i
i
l'abat
esquerra
en canvi
era un home
que
va venir
de seguida
que
els
els
els
tropes
van arribar
ell
va ser
dels primers
que
a finals del 39
torna
torna
a l'abat
bueno
aureli Maria Esquerrer
torna a Montserrat
i el 46
al cap de 7 anys
l'eligiu
com a abat
entenc
per el que
tu expliques
que l'abat
Mercet
era un gran
sant varó
no dic que
a Esquerrer
no ho fos
però
que
la gran
transformació
de Montserrat
la porta
a terme
a Esquerrer
i trenca
sol tabú
d'això
que es deia
que
a l'abat
Esquerrer
havia sigut
una mica
un
cara
no diré
cara girada
però sí
un cap a un
buf al vent
al començament
a prop
d'un
i quan
en absoluto
el que passa
que no va
trencar
directament
aquesta és la història
perquè
perquè
era
suicidar-se
i no
però
era
prou
prou murri
prou murri
prou intel·ligent
i prou murri
per fer les coses
de una manera
aquesta és la paraula
que tu has dit
i es treu
de la història
de l'abat
Esquerrer
com a adjectiu
que si alguna cosa
tenia
Aurari Maria Esquerrer
i que era
un murri
aviam
jo tinc aquí
una nota
estava explicant
històries
de la teva vida
monacal
records
de l'abat
pràcticament
el que més vas tenir
i amb el que més
vas conviure
la teva vida
de monjo
en Jordi Pujol
et renya
quan surts de monjo
dient-te
que si alguna entitat
funcionava bé
a Catalunya
era l'Església Catalana
i que les teves
idees
conjuntament
amb els altres
ciu-sit monjos
que en parlaves
que també
van empenjar
els hàbits
amb tu mateix
eren contra
l'Església Catalana
i tu m'expliques
que la teva
resposta
després
de
que el Jordi Pujol
et renya
tu simplement
el respons
adeus Jordi
és correcte
és
sí
perquè jo vaig anar
quan vaig sortir
vaig anar a buscar feina
sí
sí
ara ho explicarem
i vaig anar
el primer
el primer
va ser
anar a veure
en Jordi Pujol
perquè jo l'havia
un dels anys
que he tingut
a dins
el monocid
també va ser
ser
sacristà
i entre altres
a part de ser
director
i la part
de Gregorià
però
vaig ser
sacristà
i
recordo que
vaig preparar
jo tot
el casament
d'en Jordi Pujol
que va venir
els seus pares
els
els quatre pares
els seus
d'ell
i de la
de la
Marta
i
per tant
vaig tenir
molta relació
amb en Jordi Pujol
i el primer
que vaig fer
doncs a sortir
dic
en Jordi
em coneix molt
i em vaig
a veure
a veure si
tinc alguna cosa
per mi
i el que fa
és renyar-te
i
i
em va dir
que no
no volia
que l'obra
perquè
representava
massa
massa
compromís
que
que
estàvem
equivocats
vaja
amb la nostra
manera de pensar
també
des de fora
opinar
el que
sent
una persona
dedicada
a la vida
monacal
durant 26 anys
com tu
és gratuït
però bueno
cadascú
té l'opinió
que té
i continuem
amb la teva història
que és l'important
no
que el Jordi Pujol
et renyés
que tu vas fer
de Ramon Morales
i ho vas dir
adeu Jordi
llavors te'n vas a veure
a la Marta Mata
que l'havies conegut
a Cuixana
que per tal
de cercar una feina
i ella
t'ofereix
fer feina
a Rosa Sensat
l'associació
de la qual
casualment
Jordi Pujol
era el fundador
i
i la Marta Mata
troba la feina
Rosa Sensat
per crear
el que explicava
Rosa Maria abans
la cooperativa
Abacus
com va ser
aquella època?
jo penso
que d'entrada
el millor que vas fer
i el millor que et va passar
va ser
trobar
la Rosa Maria
home
va ser una de les coses
no
una de les coses
no
la primera
diguem-ho
aquí
ara micròfon obert
no
la primera va ser
trobar feina
sí sí
que havies penjat
a l'hàbit
i no tenies
a veure com es munta
una cooperativa
una cooperativa
home
tu hi havies muntat
el Can Garagur
i el Montserrat
no?
sí
però jo no tenia res a veure
no, no, ja
no, no tenia res
és una altra cosa
i jo
el que passa
que jo necessitava
que algú
que m'ajudés
i el primer que vaig dir
vaig dir
a veure
porteu-me
si creieu una cooperativa
a veure
quin material
necessitem
que vingui un grup
fem una llista
de tot el material
per veure
començar
a
l'obra
de la cooperativa
que és
comprar material
i oferir-ho
a les escoles
per vendre'ls
a un bon preu
i
vaig dir
quan
per fer
la selecció
de material
vaig demanar
que un grup
un grup
de
de mestres
em digués
quins materials
volien
i entre aquestes
persones
que van venir
a ajudar-me
a fer la llista
del material
amb què començava
la cooperativa
hi havia la Rosa Maria
i allà
hi va bé
o sigui que
pel que entenc
tu has tingut
els dos amors
a primera vista
primer Montserrat
i després la Rosa Maria
fantàstic això
per tant
ara descansa
i ara parlarem
amb la Rosa Maria
Rosa Maria
que t'ha portat
a tu
la teva vida
a la teva vida
la professió de mestre
a veure
jo
anava a dir
crec no
estic segura
que la professió
de mestre
ha sigut
la base
de la meva vida
personal
també familiar
perquè l'hem compartit
sempre
o sigui
jo no he deixat
mai de ser de mestre
i he tingut
la sort
de treballar
sempre
bé
i contenta
i amb bon equip
de mestres
en aquest moment
tu pots dir
que és una cosa singular
però aquí podrien
seure
de la meva generació
moltíssimes mestres
moltíssimes
perquè vam fer
això junt
i ara que es parla
de si el català
l'escola
i no
a veure
nosaltres érem
de la generació
que vam començar
seguint una mica
la línia
de la Marta Mata
de la llengua materna
això ens va portar
amb una complicació
que ara veig
que sortia
l'altre dia
a la televisió
també
que fèiem
dues pissarres
una en verd
i una en blau
i havíem de dir
els nens
els nens
que parleu
ara parleu
castellà
heu de vellir
no sé si era
quin dels dos
i els que ara parleu
que no deien mai
catalans ni castellans
els que ara parleu
fins que hi va haver
un moment
que els mateixos pares
vam tenir la sort
que hi havia
treballava a Cornellà
en aquell moment
vam tenir la sort
que hi havia
uns mestres
uns caps de gent
de grups
sindicalistes
que al final
en una assemblea
vam plantejar
pero nosotros
que queremos
para nuestro hijo
y que tengan trabajo
y que se queden aquí
no como nosotros
que hemos venido ahora
i es va aprovar
a fer tot en català
es van esborrar
les dues pissarres
i va fer tot en català
just
jo diria que
just abans
abans que
oficialment
es fes la
la immersió lingüística
el que passa
que això té un antecedent
a la meva vida
que això
ara ho explico
desordenat
perquè veieu
on em va portar
jo vaig tenir la sort
d'anar a treballar
a l'escola Talita
una escola
que portaven mestres
orientats
sobretot
en l'època
de la república
fèiem reunions
també
amb el senyor Galí
i allà es va plantejar
que s'havia de fer tot
en català
s'havia de recuperar
el país
en català
i els anys
67-68
fèiem tot
en català
a l'escola
llavors teníem
una mínima cosa
preparada
en castellà
i com a anècdota
doncs
venia l'inspector
que havia de venir
quan vulguis
com que la llei
deixa
i preveu
que la directora
doncs
l'ha d'atendre
primer
i ha d'estar
amb ell una mica
situar-li
a l'escola
en aquest moment
corrien
a totes les classes
dels llapis
lligats
amb una goma
que volia dir
l'inspector
és aquí
tots teníem
adjudicat
un moment
m'agrada
aquesta és nova
dos llapis
girats
amb una goma
una contraseña
quan us la passàveu
entre els mestres
o entre els alumnes
ja sabíeu
o sigui
la secretària
ho donava
estava estudiat
i assajat
per això
perquè tenia molt poc temps
passava els dos llapis
amb una goma
a tots els mestres
llavors tots els mestres
ja sabia de què anava
treiem
no teníem el Franco
i la Mare de Déu
a la classe
teníem els claus
buits
llavors els havíem de penjar
després
totes les pancartes
que teníem a l'escola
o sigui
cadascú
tenia distribuït
un tros de corredor
i la seva aula
amb dos possibilitats
i teníem molt poc temps
el que podíem
per canviar-ho
llavors
quan entrava
l'inspector
a l'aula
hi havia
algunes pancartes
en castellà
no el mateix
de vida
que teníem abans
però no calia
i algun nen
que parlava
a casa seva
en castellà
i algun llibre
per allà perdut
i llavors
quan entrava l'inspector
et demanava
a carrer d'identitats
i ets tu
i llavors
nosaltres
tant com podíem
perquè la veritat
feia efecte
a veure Pedro
li quieres decir algo
a este señor
quiere que le lea
una pàgina
i el Pedro este
que ja
a veure
els ens els teníem entrenats
i no sabíem ben bé
per què
però nosaltres els hi deia
perquè si tenim una visita
els hi hem de parlar
com parla aquesta visita
clar
no li parlarem
en quin col·legi era?
en quin col·legi era?
Escola Talita
a la Talita
que a Costa Illovera
feia amb semblant
no no
la meva ignorància
on estava ubicada?
a Sarrià
ara
ara ja era una torreta
modernista
molt maca
que hi ha ara
al centre cívic de Sarrià
sí ja està
per això t'ho preguntava
perquè està
res
a 50 metres
de l'esclésia
està més amunt
de l'esclésia
de Sarrià
on és el passeig
d'Algina
Alicenda de Montcada
ara la tinc situada
pujant
per major
de Sarrià
a l'esquerra
al carrer
jo me piqués
sí senyor
bueno
i llavors
fèiem això
i quan
jo em vaig trobar
a la classe
un any
que em va dir
l'inspector
la
Franco
no me'n recordo
sembla que era
la virgen
a la derecha
i Franco
a la izquierda
i no me haga
aparejamientos
estranyos
això em va quedar
gravat
perquè amb les presses
jo no m'hi vaig fixar
o sigui
que miraven tot
miraven
no van aconseguir
buscar
i van trobar
una cosa
de vida
petita
però que
anaven ben bé
a buscar
al sortir del pati
hi havia un rètol
petitó
que deia
tanqueu la porta
sisplau
i aquest ningú
el va treure
i
no van donar mai
l'autorització
a l'escola
com a escola
oficial
però tampoc
la van tancar
llavors això
va continuar
perquè en aquell moment
teníem
clar
podíem tenir
les nenes
nosaltres
i Còstia Llovera
tenien els nens
més o menys
altres escoles
també
però
això són els que
anàvem com
més d'acord
i va haver un moment
en què
vam dir
no pot ser
han de tenir
nens i nenes
i s'ha acabat
la història
llavors
matriculàvem nens i nenes
i sortíem
per portes diferents
i entraven
per portes diferents
i
llavors
un cop eren a l'aula
clar
què fem
si ve l'inspector
llavors
si ve l'inspector
el que fèiem era
que també teníem
assajat amb els nens
mireu
de tant en tant
de tant en tant
un dia
un dia a la setmana
quan ja ens havíem
més espaiat
farem una cosa
les nenes aniran
a una classe
i els nens
a una altra
i per què?
ah mira
perquè mira
de tant en tant
ho farem així
també no?
no està malament
i clar
quan corria el llapis
havíem de canviar els nens
havíem de canviar les cartelleres
havíem de canviar tot
però els nens
estaven acostumats
veient l'inspector
i una classe de nens
i una classe de nenes
i així s'anava
però clar
això
a mi
primer jo vaig aprendre
a fer de mestre d'allà
perquè hi havia la directora
que era la Maria Teresa Codina
diríem ara
la subdirectora
per dir-ho d'alguna manera
però no hi havia
massa títols
que era l'Anna Maria Roig
i vam aprendre moltíssim
molt exigent
molt exigent
però tots vam aprendre
a fer de mestres allà
i la veritat és que molta gent
que després va canviar d'escola
va intentar continuar fent
coses semblants
a l'escola
i bueno
i em va permetre llavors
amb un grup de gent
d'allà
vam anar a Cornellà
i ens va permetre continuar
d'aquesta manera
perquè érem un grupet de gent
Rosa Maria
Rosa Maria
fantàstica
em deixes amb la boca oberta
no m'estanya
tu has sapigut
triar realment
la professió
que estaves destinada
perquè ets una mestra
no
a mi m'he portat
perquè estàs explicant les coses
per això ets tan bona
relatora de contes
perquè ho expliques
com un conte
que aquí estem tots
pendents
expectants
al que tu ens explicaràs
la història
el recordatori
de les teves memòries
i ho estàs explicant
com un conte
com ens expliques
contes
amb un altre programa
que tens
que després en parlarem
quins records
perdona
abans que continuïs
això ha de ser
una deformació professional
per això
no ho sé
però és
escolta
em van ensenyar de petit
que si una cosa
funciona
no la moguis
no la canviïs
ah no
jo com que l'ensenyament
m'ha funcionat
no he volgut marxar
veus
veus com llegeix el pensament
la prova és que
una vegada
acabada la teva
etapa laboral
de mestre
continua-se
amb la teva
tasca de magistari
que això
sé sempre
de petita
recordo
que tu em deies
que només et van explicar
un conte
d'on ve el teu interès
pels contes
de l'escola
de l'escola
talit
on vaig anar a parar
allà cantàvem
m'explicàvem contes
feien dansa
feien teatre
que en aquell moment
no ho feia ningú més
i van aconseguir
una cosa molt important
a l'època franquista
que és fer religió
fora de l'escola
o sigui
la religió
com és això
la religió
era obligatòria
i nosaltres vam considerar
que la religió
no era una assignatura
era una cosa
de vivència
i llavors
en aquell moment
hi havia un concilier
a l'escola
costa cara
ara costa d'entendre
que era
ambassó
que era en
llavors en
enassó
era un capellà
molt avançat
i junt
amb uns quants
pares
d'enallà
tots catòlics
i practicants
m'estàs parlant
de Sarrià
del barri de Sarrià
Sí, sí, de Sarriac, ara.
Van decidir que no podia ser allò.
I llavors, alhora...
Que no podia?
Que no podíem fer classe de religió,
aleshores, de religió,
perquè la religió era una vivència
i no era una instrucció,
que també hi havia d'haver l'instrucció,
però que la base era la vivència.
Llavors, amb un grup de pares
es van posar a fer de catequistes
i no vam fer classe de religió a l'aula,
llavors fèiem, digue-li, cultura, educació cívica,
coses que poden acabar amb religió,
però que tant pots dir les faig perquè són religiós
o les faig perquè sóc una persona humana
que vull col·laborar amb la societat,
que no feia nos a ningú.
I vam fundar la catequessi
i llavors no fèiem...
I van a fer...
I aquesta catequessi va créixer molt temps, molt temps.
Bueno, no sé si en parà més o menys continuar, però...
Ara s'han tornat que han de tornar a posar a les aules la religió,
però pots comptar que fan el que els sembla.
No ho puc dir, eh?
Tornem amb el Ramon.
Ramon, ens havíem quedat, precisament amb la Bacus,
ens havíem quedat amb la història
que t'anomenen com a responsable
d'una tasca que tu no dominaves,
però sí que almenys tenies que posar
el sentit comú i el rigor,
suposo, de tot el que havies adquirit
amb la teva etapa de monjo.
Sí.
Què fas, a Bacus?
Vaig poder escollir, doncs, la gent,
la gent que vi per allà de la borda,
de la roda sensat,
i varen fer un grupet.
Varen fer un grupet.
Estem posant bé el micròfon que el Ramon l'ha mogut.
Se sent bé ara?
Perfecte, perfecte, Ramon.
Ja està, ja està, ja està.
Vinga, parla, parla, Ramon.
Estem amb Abacus.
Doncs mira, va tenir molt èxit,
perquè de seguida, de seguida,
la gent s'hi van apuntar de seguida,
els mestres, com que fèiem,
va coincidir el començament de Abacus
amb l'escola de mestres que es feia,
que sempre, cada any,
es feia una trobada de mestres.
I una trobada de mestres
que era de mil mestres.
I va arribar, al final,
a les set mil mestres.
I era una cosa que,
evidentment, la policia
anava de bòlit.
Jo, que estava,
no diria que a Rosensat,
des de, des de,
com, per,
des de,
diríem, la cooperativa de Abacus,
doncs, estava molt fijat a Rosensat
i feia feines,
d'aquestes, de,
de,
de relacions públiques
per evitar problemes
i per solucionar problemes.
O sigui que, allà a Rosensat,
primer vaig fer això.
Després,
hi va haver un moment
que a Rosensat,
la persona que
mantenia Rosensat econòmicament,
un dia,
va voler veure,
va voler assistir
a una reunió
per veure què pensaven els mestres
i la junta de Rosensat
es va reunir
amb en Jordi Pujol
i va ser
una, una,
una reunió
tempestuosa.
Perquè,
segur, segur que
en Pujol d'hauria ranyat,
torni de dret.
jo diré que,
tots els mestres eren,
o eren
socialistes,
o eren del sud,
o eren
de més enllà encara.
Amb el carinyo que tots sabem,
el Pujol que tenia
a les comunistes
i socialistes.
no, doncs,
doncs,
davant d'això,
davant d'això,
va dir,
prou,
deixo de donar diners,
mantenia,
ell mantenia
Rosensat,
des de l'any 65,
fins al 68,
va mantenir
Rosensat.
i sortint
d'aquella reunió,
va dir
a la Marta,
Marta,
Marta,
deixo de donar diners,
per tant,
ja us ho arreglareu.
I com va continuar funcionant,
Rosensat,
sense la porta
que la mitja al Pujol?
Van dir,
Ramon,
la cooperativa,
ja fa un any que funciona,
ja funciona.
Ja estàvem
encaminades,
farem una,
una,
una,
una fundació
per una porció de diners.
Artur Martorell,
no?
I vam fer la fundació
d'Artur Martorell,
i vaig ser el director
durant 10 anys,
i vaig fer
de tot,
perquè vaig veure,
des dels ministres
a tots els directors generals,
en feia
una quantitat enorme,
anàvem buscant llistes
de gent,
vaig anar a veure,
entre altres,
vaig veure
amb els pintors,
en tàpies,
de seguida,
en tàpies,
de seguida,
ens va,
va poder cooperar,
ens va,
ens va,
ens va fer
una litografia,
i ens va,
ens va,
ens va portar,
totes 100
les litografies,
firmades,
gratuïtament.
Gratuïtament.
Gratuïtament.
i com això...
Així és com es va formar
en un país,
no?
I,
i després hi havia,
ara no em surt el nom,
l'altre,
l'altre...
Miró.
Ah, Miró.
El Miró,
vaig anar a veure
una vegada,
i també ens va fer
un donatiu,
i després,
un llibre que,
que havia editat,
el van repartir
totes les escoles,
o sigui, jo vaig fer
d'una mena,
des de Rosensot,
de contactes
amb un,
amb una sèrie de gent,
de tot tipus,
però a base de llistes,
i anar a buscar noms,
perquè col·laboració,
fèiem informes
sobre el que fèiem,
els,
els,
els hi...
els hi proposàvem
que col·laboreixin,
i si s'hi van tenir
molts col·laboradors,
jo,
es pot dir que vaig salvar
la situació econòmica
de Rosensot.
Fantàstic.
Sí,
gràcies a Abacus,
i a la Fundació,
que era la que promovia
l'entrada d'ingressos.
I vore'ns,
mira, Ramon,
és tot tan interessant,
deixem-ho aquí
per un proper programa,
perquè ara,
el que ens resta del programa,
vull parlar amb la Rosa Maria,
perquè és la millor manera
que pugueu tornar,
perquè hi ha tantes coses
d'on el patir,
a explicar que se t'han quedat
a la memòria,
i que crec que és molt interessant
pels urgents
i per nosaltres mateixos,
els que fem el programa,
que ens continuïs explicant
part de la teva vida,
que és molt interessant.
I ara tornem a la Rosa Maria.
Rosa Maria,
ens havíem quedat
als contes,
el dic que saps
relatar
una història,
no?
I jo et preguntava
que d'on venia
el teu interès
pels contes?
D'on ve el teu interès
pels contes?
Jo de petita
no me n'explicaven.
D'aquí ve,
d'aquí ve,
perquè tu m'has explicat
i repeteixo
que només,
en tota la teva vida,
només t'havien explicat
un conte.
Sí, sí.
Que t'ho recordis,
no?
La nina Nureta,
una tia meva.
Però,
és que a Talita
fèiem moltes coses.
A Talita
vaig aprendre
a fer de mestre.
Vaig treure
i anava
al Magisteri
de l'Església
perquè era filla única
i els meus pares
no és que tinguessin
molts diners,
però la nena,
doncs,
que vagi a un lloc
que ho faci més bé.
Bueno,
no sé si era millor
o no que l'altre,
però hi està.
Però vaig aprendre
i tothom
que vam treballar
allà
vam aprendre
a fer de mestres
allà.
I ens ajudàvem molt
i ens corregíem
les coses
que no anaven bé.
Fèiem moltes reunions.
Cada dia,
tres quarts de nou,
fèiem reunió
abans d'entrar
per veure
el tema del dia.
Què havíem de parlar
a les aules
aquell dia?
Això cada dia.
O sigui,
i llavors
cadascú,
segons petits,
mitjans o grans,
ho adaptava
a les classes
segons l'actualitat.
Clar,
llavors vam aprendre
de tot.
A veure,
jo dibuixar
i ballar,
no en sé,
però vaig aprendre
una mica a cantar
perquè hi havia,
teníem professores
de música,
teníem l'Anton Font,
teníem...
O sigui,
a veure,
la Meritresa Codina
va saber recollir
la gent bona
que hi havia
en aquell moment,
bona en el sentit
aquest pedagògic
i portar-la
tota a l'escola.
Alguns no tenien diners
perquè fessin
totes les jornades,
però molta gent
doncs
feia unes hores allà
per guanyar-se
alguna cosa
d'estudiants
i feia la carrera
a la universitat.
I això va formar,
clar,
va ajudar
a formar-nos
entre nosaltres.
Us he dit
que era molt exigent,
o sigui,
cada mes
havíem de parlar
amb la directora
d'anar-li les notes
que havien tingut
els nens
i de dir-te
però escolta'm,
aquest que tenia
13,2 de comprensió
doctora
com és que ara
s'ha quedat
amb 12,8?
I havies...
Ara...
Però bé,
la cosa era aquesta,
era aquesta exigència
que de moment
a tu et costava,
però és curiós
perquè no ho feies
en contra tampoc.
Com que tenies
la sensació
que anaves aprenent,
doncs ho feies
i feia informes
un diumenge,
entrevistes de pare
a les 10 de la nit,
perquè si no,
no les podies fer.
I es va saber
rodejar...
O sigui,
l'escola aquesta
pretenia,
que això és el més complicat,
que tothom pagués
segons les seves possibilitats
i que els mestres
cobréssim
segons les nostres necessitats.
Ara dius.
Llavors,
esclar,
aquesta escola
que era privada del tot,
ella va buscar
gent.
Hi va haver una bona propaganda
d'entrada,
era època franquista,
per tant,
molta gent catalana
volia escola
amb català,
Costa i Llobera
passava el mateix,
i llavors va buscar gent,
per dir-ho així,
de classe mitja alta,
que poguessin compensar
la gent
que econòmicament
podia pagar poc.
Algunes d'aquestes mares
d'aquesta escola
són les que van ajudar
el Ramon
a buscar diners
per la fundació,
perquè, esclar,
si es presenta
la senyora
del
del Reventós,
a parlar,
del Joan Reventós,
a parlar amb no sé qui,
no és el mateix
que si presenti
una altra persona.
Clar,
amb això van tenir
molta vista
i moltes senyores
d'aquestes
es van voler afegir allà,
o sigui,
van fer com dos serveis,
col·laborar a la fundació
i fer que t'aquessis
i ser pares de l'escola.
I llavors, esclar,
això va donar
una empenta a l'escola
tot el temps
que es va poder.
I vam aprendre tots
allà de fer de mestre,
a observar els nens,
teníem un psicòleg,
teníem professora
de música,
però de debò,
que ens feia classe,
ja ho he dit,
abans també,
amb els mestres.
I allà va sortir,
esclar,
els contes
havien de sortir d'allà,
no podien sortir
d'un altre lloc.
Rosa Maria,
continues
amb la teva tasca
de magisteri,
ets una mestra.
Bé,
és que...
Mira,
com...
segur que torneu,
depèn de vosaltres,
perquè aquí
hi ha tantes coses...
coses per recordar.
Però tu et tries cridar,
perdona,
a moltes mestres,
eh,
que han fet això,
no és singular.
Jo crido a Rosa Maria Pujador,
jo crido a Rosa Maria Pujador,
A,
perquè és la que conec,
B,
perquè és la senyora
del Ramon,
C,
perquè és veïna
de Sant Just,
i de...
Saps què t'ho dic?
Perquè vull.
Al final...
I vore...
Moltes gràcies,
hermano,
a totes aquestes mestres.
I ara,
escoltant-te,
escoltant-te,
perquè el Joan i el Josep,
avui sé que en renyaran en sèrio,
però,
se m'estava corregut,
mentre tu estaves parlant,
m'agradaria proposar-te un repte,
no una jovesc,
eh?
Tu explicaràs un conte,
en el proper programa,
el que més t'agradi,
o sigui,
el que sigui més representatiu per tu.
I jo,
m'agradaria una llegenda.
Josep Joan,
em sembla que m'he vingut massa amunt,
i no sé en quin jardí m'he posat,
perquè no sé si podré estar a la seva alçada.
En fi,
tot sigui
per l'audiència.
Moltes gràcies.
Fins al proper programa.
Benvinguts,
benvolguts i ben trobats.
Barri de Sants,
17 d'abril.
Segons el calendari cristià,
és el dia que celebra
Sant Anisset,
papa i màrtir.
També es commemora
Sant Isidore,
monjo i màrtir.
El nostre convidat va en camí
de ser també màrtir.
No, no,
ni papa,
ni monjo.
És periodista,
crític musical
i presentador de televisió.
La Viquipèdia
diu que és la barba a les ulleres
i el fet que no pronuncia gaire bé
el so de la doble R,
les característiques més fàcilment
reconocibles de la seva persona.
Jo dic que és el seu somriure,
els ulls petitets que tot equipen
i la manera que té d'expressar en paraules
les idees que transiten pel seu cervell.
Creu de Sant Jordi en el 2007.
Sorneguer,
escriptor amb un humor àcid i negre,
comunicador amable,
un gran i amorós cor
el manté viu.
Àngel Casas Imas,
benvingut.
Hola, bon dia.
Com estàs?
Per que ho pensi,
però bé,
en principi bé.
En el meu cas no és per dir
bé directament,
sinó has de pensar
aviam avui com ha anat bé.
Estic bé i encantat
de ser aquí a la ràdio de casa.
Catroi.
Jo fa molts anys que visc aquí, eh?
Ho sé, ho sé, ho sé.
Molts anys, eh?
Jo soc un senjostent ja de proa, eh?
Home, és que jo fa 30 anys
i tu bastants més.
Sí, sí, sí, sí.
Jo em fa 36 o...
Sí, sí, molts anys, molts anys.
Digue'm.
Catroi.
Catroi.
Catroi.
Sí.
Contràriament al que alguna vegada
dius que la tele mata,
la ràdio no mata.
No, no...
Àngel, com és que entres a la ràdio
i comences a Ràdio Joventut?
Per què?
Perquè m'agradava això.
Perquè jo de petit volia ser periodista
i aleshores
jo el més a prop que vaig trobar el periodisme
era la publicitat
i redactava textos, denuncis
i eslògans i coses d'aquestes.
i aleshores
feia molta publicitat
de l'època que seia a l'època
d'anuncis en català
que eren bàsicament
les editorials
que publicaven en català
que publicaven a Serrador
els anuncis
Hotel Estel
i el Sempronio
que és un mític periodista
un cronista
de la ciutat de Barcelona oficial
Avalir Artis.
Andreu Avalir Artis.
Doncs
li va preguntar
al cap de publicitat
escolta
perquè ell tenia un equip
de periodistes
format per gent
d'abans de la guerra
i volia donar-li al Telestel
un to
menys
antic
per entendre's
per dir-lo de una manera fàcil
i aleshores buscava gent jove
que escriuix en català
i li va preguntar
al cap de publicitat
escolta
qui fa aquesta
aquesta publicitat
no hi ha una agència especialitzada
i tal
i algú deu redactar els textos
si hi ha un noi allà
que redacta els textos
digui-li que vingui a veure
i aleshores
jo me'n vaig anar a veure
el Sempronio
imagina't
el Sempronio per mi era un senyor
bueno no era molt alt
però vull dir-te
que per mi sí
era tot
i em va dir
escolta
a tu t'agradaria
escriure articles
dic sí sí
jo és el que vull fer
el que passa que
per guanyar-me la vida
faig una altra cosa
però
sí sí és el que vull fer
doncs
fer el meu article
per la setmana que ve
vaig fer un article
en aquells moments
esclar
ara dit així
queda com
tonto
per què va fer això
però en aquell moment
no s'havia fet gaire
i era un article
sobre el Molina
em van passar allà
a veure el Johnson
i la
i l'Elita
i l'Alemanya
i tot i aquest
l'Alemanya encara no hi era
i hi havia
no no no
no hi era encara
no estava llavors
ni a l'Alemanya
ni a l'Escamillo
a l'Escamillo sí
allà hi era
a l'Escamillo sí
és que era més gran
l'Escamillo que a l'Alemanya
la vella d'Elita
no
la vella d'Elita no
no hi havia
no me'n recordo el nom
però hi havia una veret
molt
molt coneguda
que bueno
que era l'estrella
de les nits allà
hi havia una noia
que era Teresita
la mojada
no de veritat
te'n recordes
i
que a mi em feia
era molt mona
era una joveneta
però em feia
molta gràcia
que havia escollit
aquest nom
suposo que les hi donava
la Vicenta
que era
la fepa
la Vicenta Fernández
sí
i bueno
i aleshores
em vaig fer un article
sobre el Bolino
i em va dir
ostres és estupent
fas una altra
per la setmana que ve
però jo continuava treballant
la gent
i aleshores
hi vaig un sobre
no me'n recordo
sobre la Bodega
Bohemia
o alguna cosa
o una d'aquestes institucions
que hi havia
per la ciutat vella
no?
i
i bueno
i diu
escolta'm
hem de modernitzar
aquesta revista
perquè no em fas
una secció
semanal
de la Budernot
de Barcelona
no?
i
i
i
perquè no li diem
toset street
que era el carrer
d'aquells moments
on hi havia les agències
les models
tal
i bueno
doncs vam construir
aquesta pàgina
i va aguantar
no sé
dos anys i mig
jo no me'n recordo
d'acabent quan
era una pàgina
molt ben feta
ens hi vam llançar
amb moltes ganes
tant és així
que
van passar els anys
i et diré que ara
és difícil calcular
quan dius un any enrere
és difícil perquè hi ha dos
que se'ls ha menjat la pandèmia
i per tant
és dos més un
o sigui
fa un any no
fa tres
o sigui que
igual en fa cinc
eh?
un noi jove
d'uns 30 anys
un periodista
bueno
va descobrir
aquesta secció
en la
suposo que
l'hemeroteca
i llavors el tio
va fer una edició
facsímil
amb carpeta
que les va
totes les seccions
i les varia
i va fer una exposició
en una perruqueria
no a l'Iranzo
una que hi havia a dalt
del carrer Toset
i
i bueno
i a mi em va fer
molta il·lusió
que de tants anys
segur se'l recordés
d'això
no?
i realment
després
m'ho vaig estar mirant
i era
hòstia
ja no s'han coses
així
impossible
pencar d'aquella manera
i tal
pels quatre duros
que et paguen
en el
en els mitjans
de comunicació
ja ningú
perd el temps
per
cada capçalera
era nova
cada setmana
em feia
la rica bat
que no sé
si te'n recordes
tu la rica bat
francès
i
bueno
i va ser
i aleshores
d'aquí
és que
espera't
d'aquí
l'escamilla
em truca
que no ens coneixíem
i em truca
no m'ho xafis
perquè ja ho tinc preparat
que tu al cap de pocs anys
sí
passes a Ràdio Barcelona
no no però
és que
paral·lelament a això
que s'estava a l'escamilla
sí sí sí
però t'estic parlant
de l'any 67
sí sí
perquè jo entro
de fet en sèrio
a Ràdio Barcelona
al 70
però al 67
em truca
i em diu
escolta
tu m'estàs
vols
o fareu
o aneu a començar
una secció
que sigui
Toseta Estrit
dic sí
dius que jo vull fer també un programa
que sigui Toseta Estrit
a la ràdio
perquè no
no el fas de guionista
bueno
jo ho agafava tot
molt
multitasc
al final
no es va fer
el programa aquest
però jo em vaig quedar
amb l'escamilla
a fer una cosa
que es deia
el celler de la cançó
que era el 6 sart
a la tarda
i que
com sempre
l'escamilla feia
aquests rodolins
tan curiosos
i jo era
el periodista
que entrevista
i aleshores
venia gent
de la nova cançó
que estava molt de bo
d'aquella època
i jo els entrevistava
paral·lelament
amb Josep Maria Bax
ara entro jo
ara entro jo
jo coneixia de Sants
perquè el Sants
el Bax
tenia
un colmà dos anys
eren de gràcia
però tenien un colmà dos anys
i vivien totes les setmanes
anys
i se'n anaven
de cap de sabana gràcia
et diu
escolta
anem a fer un programa
per què no col·labores
que es diu
es deia
Barcelona Internacional
bueno
una cosa complicada
d'explicar
perquè hi havia la censura
pel mig
i s'havia de dir
Barcelona Internacional
perquè si es deia
igual en castellà
que en català
i ens hi vam ficar
però hi vam ser
diversos
el
Comelles
Pilar Morales
i tal
i després
ens vam quedar
Bax i jo
fent
Barcelona Internacional
i aquí
és on
vaig desenvolupar
les meves
condicions
de ràdio
aleshores
el Pallardó
que estava fent
el Clan de la Una
va crear el Milpolls Mil
i em va dir
escolta
per què no et apuntes
a l'equip
i érem
l'Estradella
el
el Túria
la Françoise
la Françoise
ara en parlem
ara en parlem
a poc a poc
a poc a poc
perquè hi ha tantes coses
per parlar amb tu
si anem tant
en de la Una
no acabarem
però no et diguis
que no dóna gràcia
fer treballar
l'única neurona
recordant bons moments
jo em funciono
veus
i per això
vull dir
als soients
doncs
ben trobats soients
ara que ens esteu escoltant
el nostre convidat
formava part
d'una família
la família
cases
que juntament
amb la família
Guarro Pujol
eren tres famílies
molt conegudes
respectades
i vinculades
a Sants
m'expliquen
que la teva mare
estava a tot arreu
i era
un pal de paier
de Sants
que tota la família
fixe si sé coses teves
anava al cau
a l'agrupament
Puig Moliner
no
a l'agrupament
es va crear després
jo vaig ser l'únic
que no vaig ser
per això t'anava a dir
tu l'únic
no
però fins i tot
si m'haguessin ofert
volia dir que no
per principi
però a mi
aquestes coses
d'estructura militar
em fan molta por
saps?
i tot i que els hi tenia
tota la simpatia
tots els meus germans
han passat pel cau
tots
i la meva mare
que era una senyora
que era budista
com canta la cançó
de
no me'n recordo
una cançó
de
animals
la meva mare
era budista
i que tenia unes noies
a casa
que venien i cosien
i tot això
va a un moment
que ho va haver de plegar
perquè tenia set fills
i
va a set fills
hi ha molt més
de cosir
a casa
que no pas
el que ho pogués
dir fora
i
i aleshores
la meva germana
va crear
el col·legi
Patufet
de Sants
que és una institució
de Sants
i aleshores
va ser directora
i la meva mare
se'm va anar
de professora
de manualitats
i coses
d'aquesta
aquesta és la història
resumida
de la meva família
no
i ara tornem a tu
sí
perquè
perquè vegis
les vinculacions
que no només tens
amb el barri de Sants
sinó el que dèiem
a la ràdio
que
era tan bo
ben trobats oients
que
que l'Àngel
amb 26 anys
a l'any 72
sí
guanya el seu primer
premi
on és
ha guanyat dos
eh
bueno
doncs el primer
amb 26 anys
per un programa de música
moderna
que es deia
Trotadiscos
que era un programa
eclèctic
sí
que el dirigies
a
a un poble jove
sí
que per mi
encara que sigui
una miqueta
més jovenet que tu
era una referència
perquè
gràcies a la música
que tu posaves
es connectava
amb la internacionalitat
tu feies
que el rock
aleshores
fos la finestra
de llibertat
però no només no
jo
vull
jo parlo de tu
perquè
hi havia consentit
ara vindrà
ara vindrà
ara vindrà
perquè
tu eres el que dirigies
el Trotadiscos
i no recordo malament
s'emitia diàriament
i cap a les 8 del vespre
al voltant de les 8
no
a un quart de 10
o a un quart de 10
o sigui
acabava el Pujal
estem discutint
estem discutint 15 minuts
ja
però dic
acabava el Pujal
en el mateix estudi
que era un estudi
com això
de petit
i aleshores
entrava el Túria
entrava el Túria
entrava el Túria
el Constantino
i jo entravem allà
i cada dia ho fèiem
i a més era el rock
el pop
i era del vol
no home
buscava
rebia material de fora
estrenava moltes coses
jo me'n recordo
que una vegada
un periodista
de gilipolles
per voler-me fer mal
allò de dir
ah et fotaré
va escriure
és que aquest tio
jo
només li agrada
Pink Floyd
com vulguen dir
és tan raro
que no
és un grup
que ha tingut
un èxit mundial
indescriptible
o sigui que
a la vida et trobes
amb cada tonto
i en aquella època
la teva competència
en diferent
de franja horària
era el Pallardó
amb el Clam de la Una
i el Mil per Mil
clar
ells tenien
pensen que
Ràdio Joventut
en el concepte
de Ràdio Joventut
bueno que era
el director
d'un senyor
el Sorroca
el Sorroca
el fill del qual
va tenir amistat
també
José Luis Sorroca
i després va estar
director meu
a Ràdio Nacional
uns mesos
doncs
a Ràdio Joventut
bueno
com que era
concepte
de Ràdio Joventut
encara que era
de la cadena azul
de Frente Joventut
de Ser del Movimiento
de Movimiento
tal
doncs
sí que donàvem
oportunitats
a la gent
la majoria
de la gent
que coneixem
de Ràdio Barcelona
tots hem començat
o passat
per Ràdio Joventut
perquè
era una escola
era una escola
i ens deixàvem
fer una mica
el que volíem
i
bueno
jo vaig estar allà
quan el
quan el
Pallardó
va fer
el Mil per Mil
jo estava fent
amb el
Bax
el programa aquest
i em va dir
escolta
perquè no t'hi apuntes
ara no m'apunto
doncs
jo feia una secció
d'entrevistes
no me'n recordo
ja
perquè fa molts anys
fa molts
molts anys
però molts anys
però quina memòria
tens
estem parlant
del 68
o així
sí
perquè el 72
el 72
és quan guanyes
la Premió
clar
és que el 70
em passa
o sigui
jo vaig a fer
l'Emili
tu al 70
t'en passa
a Barcelona
jo al 68
al setembre
me'n vaig a l'Emili
a l'Empordà
a Sant Clemence
a Cebes
amb un vent
i un fred
que fotia
i aleshores
després
torno a Barcelona
això no ho tens
apuntat
mira
això et farà gràcia
que és el que volem
que ens expliquis
coses
que no sabem
sí
aleshores
jo estic
faig
em toca
aconsegueixo
que em toqui
perquè un amic meu
estava a la companyia
no sé què
que era la que repartien
i jo m'havia de quedar
de fer l'instructor
a Sant Climent
o sigui
passar-me un any
a Sant Climent
i aquest em va dir
escolta
si vols
et cambio la carpeta
i et poso a Barcelona
a la caixa de reclutes
i dic
hòstia estupendo
tio
i un amic meu de Sants
que ens hem trobat allà
i sí
em va enviar a la caixa de reclutes
i allà
en principi
era un xollo
era un xollo
i els militars
anaven
sense
sense uniformes
posaven allà
l'uniforme
el tenien guardat
els soldats
anaven només
amb una camisa de cac
i uns texanos
a sota
vull dir
però
va entrar un coronel
que venia de la lesió
i va canviar
tot
i bueno
i van fer fegua
allà es tancava la porta
al migdia
i no el tornava ningú
fins al dia següent
però és una oficina
llavors
es van fer
fer guàrdies
i fer rondes
perquè el peli Vinyet
és un capital general
que va donar
crear l'estat de sítio
aquí
i bueno
totes aquestes animalades
i jo havia de fer
jo ja treballava fotogrames
i havia d'enviar la secció
i aleshores
els havia concertat
dues vegades
dues entrevistes
parlo
de dos mesos diferents
d'aquest any
que vaig estar allà
una amb el Nino Bravo
i l'altra
amb l'Emma Cohen
i com que tenia
la seva revistat
dic
escolta
us importa
que us la faci vestit
de soldat
si veniu aquí
al barc del costat
de la caixa
del carrer Comerç
em sembla que està
no sé si encara hi és
allà
al carrer Comerç
quan entres
aquella palaceta
que hi ha
i sí, sí
vaig fer l'entrevista
amb el Nino Bravo
ja
i una altra
amb la
i tu vestit
jo vestit
home i tant
amb els corrents
perquè devia ser
capo de guàrdia
o alguna cosa d'aquesta
o sigui
anàvem
bueno
coses de la vida
doncs
una de les
moltes coses
que has marcat referència
va ser que
devia ser
si no és el primer
devia ser
dels primers
que els dilluns
amb un
estudi mític
de ràdio
que es deia
Toreski
en comptes
de música enllaunada
tu
oferies
una actuació en directe
i el públic
que hi podia assistir
mira
jo recordo
un concert
de la Dharma
quan es deia
Dharma
encara no es deia
companyia elèctrica
que programava
música
més aviat
experimental
i fèiem de tot
i vam portar
el Ivan Lins
que era un músic
brasilè
i vau crear
un grup
que en aquella època
va tenir
una certa
anomenada
que es deia
Santa Bàrbara
amb una cançó
que es deia
Charlie
te'n recordes
no?
tot això
va néixer
amb aquest estudi
de referència
que es deia
Toreski
és que
en aquells moments
i això
el Francesc Fàbregues
que és amic meu
ara
molt amic meu
se recorda perfectament
perquè era oient
d'aquell programa
no
en general
la gent
que li interessava
la música
escoltava
aquell programa
perquè
descobria
el Peric
per exemple
sempre em deia
hòstia
jo segueixo
les teves clònicas
perquè així
en compro
uns discos
el que recomanes
i em parlava
d'una noia
brasilera
que jo havia
fet una crítica
molt bona
diu
m'agrada molt
aquesta tia
d'on l'estret?
no
és de Brasil
Martínia
no sé si la recordes
la que va composar
jo diria
la meva vida
jo diria
no
era el Roberto Carlos
la va cantar
el Roberto Carlos
però la compositora
era Martínia
i ella va fer
aleshores
un disc propi
que és un disc
magnífic
doncs
fèiem
una música
molt variada
des del punt de vista
conceptual
vull dir que
no parlàvem
de música ènica
però no teníem
ni idea
d'això
perquè la música ènica
es va inventar
després
quan ecologistes
i tot això
però
doncs
sí
acceptar música
realment
no calia
parlo
evidentment
de memòria
i és un
més precisament
cap virtut meva
ni cap qualitat
però recordo
que el Tino Romero
estava especialitzat
en música country
és que sí
el tu
era més eclàctic
sí
però el Tino
era molt eclàctic
molt eclàctic
el Tino
és que
cal saber la història
el Tino
es va enamorar
d'una americana
d'una noia americana
el Tino
li acollonia
volant avió
jo he volat amb ell
i el tenia agafat
a la cama
i fora
i s'havia fotut
d'una ampolla
perquè era un tio
molal i molt fort
i s'havia fotut
d'una ampolla
de conyac
a l'espera
de volar
per anar a Londres
que és un oli escatge
doncs
es va
i s'enamora
d'una californiana
amb la qual
es va passar mitja vida
anant a l'any
de california
a barcelona
hi ha una cançó
de serrat
que diu
amigo que te vas
a california
1-2-1
de Panam
amigo tal
és una cançó
dedicada al Tino
perquè volen
aquest vol
i tal
i el Tino
era un tio
que ja tenia
un parell d'anys
més que jo
d'experiència
a Ràdio Barcelona
vull dir
era un any més jove
que jo
i el tio
bueno
doncs esclar
dels Estats Units
venia sota el braç
carregat de música
no country només
però tal
i jo recordo
que l'any 73
vam
vam coincidir
a Los Angeles
a veure
la presentació
de Bruce Springsteen
i ben dios
quin paio
quin tio més bo
fa 50 anys
imagina't
hòstia
fa 50 anys
50 anys
bueno
doncs sí
doncs fa 50 anys
hòstia
no què hi farem
i aleshores
però vull dir que
i el Tino
es va convertir
en un fan
de Bruce Springsteen
jo és que no sóc fan
de ningú
però
i el Tino
tampoc
vull dir
la suficient capacitat
per discriminar coses
i tal
però
però
li va agradar molt
va agradar molt
enganxat
a molt
si és com
el Fuentes
s'ha quedat
no enganxat
sinó
sí sí
enderit
com una lapa
el Tino
que era un tio
amb criteri
i que
pobra
pobre Manel Fuentes
estàs dient
que no té cap criteri
pobre Manolo
no
no
no
home
el Manel Fuentes
és el gran imitador
i toca l'armònica
jo l'he vist
fer-ho
vaja
fa bolos
amb un casament
el casament de la Margarita Puig
hi havia el Manel
que és amic de la Margarita
també
i
va fer una actuació
el Carles Rius
m'està apuntant
que el Manel Fuentes
va començar a ràdio
d'esverb
poca broma
ah sí
que és d'aquí
el Manel
no
però va
va venir a pràctiques
i va començar
a ràdio aquí
com el
el Carles Prades
que també va estar aquí
de direcció
em sembla
oi
em diu que sí
no no
i que no era de Sant Junts
vull dir-te
que era un periodista
la germana
del Rafael Prades
que era un de la meva generació
que era periodista
que vam fer la Vili Junts
amb el Joan Tàpia
la mala gent
ens trobem
sí
el Jordi
el tio que va ser director
de Catalunya Ràdio
no me'n recordo
bueno
és igual
ens vam trobar una pendilla
allà
al campament de Sant Climent
que
aleshores
era tan fred
que teníem
i la dutxa
era una cosa
que ens
es feien sortir
pilotes
de la
de la
companyia
amb una tovallola
aquí
i anàvem a parar
una mena de claustre
que passava
una aigua freda
amb aquell fred
llavors
ens mullàvem el cap
perquè es veiés
que ens havíem mullat
i a la nit
quan ens deixaven anar
t'havíem llogat
entre aquests periodistes
una
un apartament
ja ho feien
es llogava
per grups de periodistes
i llavors
i llavors
tota aquesta colla
ens dutxàvem
allà
amb aigua calenta
amb aigua calenta
Àngel
tu
el 1978
te'n vas a Ràdio 4
per dirigir
un dels primers
programes
en català
de com ho diuen
allò
de la radiodifusió
no?
la clau i el duro
ja t'ho dic
jo
la clau i el duro
no no no no
no estic comprovant
si és 78
pot ser
pot ser
si és 78
doncs avui
és que jo crec que abans
jo crec que abans
a mi em consta el 78
ja ja ja
ara discutirem
discutirem d'un any
eh que no discutirem d'un any
no no
després que hem dit
50 anys
no no
però és que t'explico
perquè la història
de per què faig això
i per què faig el Musical Express
o sigui
jo estava fent a Madrid
el popgrama
amb el Carlos Tena
ja arribarà
ja arribarà
va ser la teva
la teva
és que va ser el 77
el teu primer debut
a la televisió
i aleshores
el
bueno
el primer debut
va ser l'any 70
fent de guionista
però això més val
no l'explicaron
i aleshores
em trobo amb un viatge
tornada a Mallorca
a Jorge Arantes
i casualment
seiem junts
i em diu
ostres
tu per què no fas coses
a Radio 4
i a
Sant Cugat
bueno
no em deia
Sant Cugat
aleshores
al circuit català
perquè era
Miramar encara
i dic
bueno
perquè ningú m'ho ha ofert
però què dius
no
ningú m'ho ha ofert
bueno
doncs escolta
això ho hem d'arreglar
te'n vas a venir
cada semana
a fer el programa
i en canvi
tenint aquí
no tant
i aleshores
tant al cap de
programes de ràdio
com al cap de
programes de televisió
em criden
que algú
i em diu
escolta
he pensat
que podries fer
clar
era el redirecte
de Jorge Arantes
vull dir que
tots dos em van venir
he pensat
que potser
podria fer
i aquí arrenca
la clave i el duro
i aquí arrenca
el musical
de l'experiència
doncs mira
Àngel
aquí
en el benvingut
benvolguts
i ben trobats
a aquest programa
en Josep
setmanalment
ens fa d'Àngel Casas
i ens va descobrint
històries i curiositats
de Barcelona
que després
després ho escoltarem
després ho escoltarem
estupend
ben trobats
estem parlant
al Manxel Casas
un històric
i referent
en la comunicació
presentador
creador
director
escriptor
ràdio
televisió
revistes
llibres
Sant Justenc
d'adopció
un crac
si Roderick
David
més conegut
com Rod Stewart
nascut
al nord de Londres
77 anys
i amb la seva característica
veu-resposa
Stewart
va assolir la fama
cap al final
de la dècada dels 60
i a principis dels 70
tota l'època
que estem parlant
ara amb l'Àngel
i va sortir
amb el Jeff Beck
grup
i després en Faces
en Faces
va ser el grup
que li va donar
nomenada
i després ja va ser
això
aquest individu
es diu Sir
perquè és cavaller
de l'ordre
de l'imperi britànic
i va guanyar
un gremi
però
qui interpreta
aquesta cançó
o la interpreta
conjuntament
amb un senyor
que es diu
Estuallan
Harway
Hopkins
més conegut
per Stevie Wonder
Stevie Wonder
72 anys
és cantant
compositor
productor discogràfic
músic
i activista
social
americà
o l'estat
unenc
ha guanyat
25 premis
Grammy
estem dient
que el Rod Stewart
un 25
el programa
del divendres passat
o fa dos divendres
vam posar
la versió
del Tony Bennett
amb 20 Grammys
o sigui
aquí
ens movem
també
ja ho veus
sí
sí
de Grammy
en Grammy
anem fent
doncs
ara presentarem
Àngel
un Sant Justenc
de naixement
fa tres anys
el 12 d'abril
del 2019
en el programa
número 9
dels benvinguts
benvolguts
i ben trobats
el vam tenir
com a convidat
inquiet
artista
viatger
curiós
observador
amic
i col·lega
de l'Àngel Casas
un altre crac
Francesc
Fàbregas
i Oliveres
benvinguts
hola
bravo
bravo
gràcies per convidar-me
no, no
res faltaria
l'honor és nostre
tu
més de 40 anys
tu junt
amb l'Àngel
com us vau conèixer
explica
sí
bueno
no sé si me'n recordaré
ara
el micròfon
ho tancat
que t'ha dit
l'Àngel
parla de mi
parla de mi
mira
la cosa va
la cosa va començar
que
el meu pare
tenia una
carrosseria
al mercat
de Galvany
a Barcelona
que no és qualsevol lloc
no és que per això t'ho he dit
era una mica
pijo
ara
sembla que ja no tant
el mercat més car
de Barcelona
perdó
no fotem polla
avui no
avui la buqueria és més cara
i Santa Caterina
i Santa Caterina
no ho sé
la cosa és que
en aquell moment era el més car
la cosa és que la sogra
de l'Àngel
venia a comprar a casa
l'antiga sogra
perquè jo
sí
perquè l'Àngel
ha tingut dues
però clar
n'ha tingut moltes
realment dos
que se sàpiga
directament
la cosa és que en paral·lel
abans heu parlat
d'un programa
per mi emblemàtic
i referent
a nivell musical
que era
els trotadiscos
i bé
jo quan estava a casa
estava a casa
revelant
al laboratori
per la gent que no sàpiga
abans
les fotografies
hi havia un carret
que es tenia
amb unes substàncies químiques
doncs
es revelava
i bueno
i després també hi havia
tot un procés
doncs que
hi havia uns líquids
i sortia una foto
ho estic dient molt ràpid
amb una llum de petit club
amb una llum de petit club
però clar
aquí l'única cosa
que tenies
el Josep
el Josep
és fill
d'un fotògraf professional
i jo me'n recordo
quan teníem
que abans
l'estava explicant la història
que ens coneixem
des de
que teníem sis anys
i me'n recordo
anar a casa seva
i ara hi tenien
el quarto fosc
amb la llumeta aquesta
com aquesta
vermella
que tenim aquí
al damunt de la taula
que era una llumeta
d'aquestes
i amb tota una sèrie
de productes
he vist el meu pare
preparant-ne
el revelador
sí, sí
bueno, clar
bueno
preparant
el revelador
i també
a principi de tot
perquè
et sortís més barat
els carrers
varien bovines
abans també
amb el cinema
i tu
feies la mida
i la mida
era un metro 60
o sigui
tu agafaves el carrer
i feies 5
i això eren
més o menys
que eren les 36
o 40
al meu pare
li sortien 40
si ho recordo
fa una mica
t'anés
i sortien 40
i vinc
i aquí
doncs
el tema
era això
el programa
referent
quan estàs allà sol
perquè per molt
que és en
potser club
està sol
directament
doncs el programa
de referència
era el programa
de l'Àngel
i família
no?
i Constantino
tal
que el pratava
abans
i en aquell moment
en aquell moment
dona la circumstància
que ells parlen
que ben aviat
obriran
l'Àngel
amb una editora
una revista
no?
que es deia
o que es diria
que es va dir
Vibraciones
Vibraciones
clar
aquí jo
clar penso
dir hòstia
la sogra
diga'm com ho podem fer
tal
i bé
jo anava a ajudar
meu pare
als matins
i va
li vaig comentar
dic
escolta
mira que he sentit
que l'Àngel
l'Ostres
l'inaugura
és director
d'una revista
que tal
que em faria gràcia
conèixer-ho
jo mentrestant
feia les meves fotos
o sigui
feia fotos
bueno
jo feia fotos
del
del
del
de
sobretot
jo era el fotògraf
diguéssim
jo era el fotògraf
dels amics
directament
no?
tu eres fotògraf
d'una
molta quantitat
de revistes
el diari
del Bagiobregat
el viejo
topo
el fotograma
no però això
això després
això després
vull dir
el Bagiobregat
sí
per això
però a part també
del fotògraf oficial
dels amics
no?
dels amics
de les rodes
comunions
i totes aquestes coses
i tal
comença el Pep
amb nosaltres
clar
i d'altra banda
jo ja tenia
curiositat
pel tema
perquè la música
sempre m'ha agradat
des de
des de sempre
no?
i hi ha una
una història
que te l'explico
també a tu
perquè com
allò que tenim
entre tu i jo
que
quan jo començava
a anar amb la CEAS
la CEAS
el Centre Excursionista
de Sant Just
la Secció
CEAS
Secció Excursionista
de Sant Just
de l'Ateneu
de Sant Just
i que fotíem
unes excursions
unes marxes
que t'hi cagues
perquè en 16 i 17 anys
fèiem coses
que dius
ara mateix
i em pensava
ara com les faries
no no no
escoltar no li faltis
no no no no
però
impensables
perquè fèiem
unes marxes
allò de 10-15 dies
que dius
ostres
vull dir
amb aquesta edat
eren molt valents
a més amb uns equipaments
que eren una merdeta
perquè tenien unes botes
que en sortien
unes llagues
que
importants
però me'n recordo
perfectament
més d'una vegada
que nosaltres
anàvem a França
i creuàvem
la frontera
per la muntanya
en aquell moment
que encara el dictador
estava viu
com un contrabandista
sí senyor
que ens avisaven
ui
el tanto
no passeu per aquí
perquè es podeu trobar
els guardacions i tal
clar
l'objectiu era
en Andorra
tal
sobretot
no
i era
la cosa important
l'objectiu era
comprar-te
algun disc
o alguna revista
i clar
les revistes
que em comprava jo
era
el Rock and Fall
el Rock and Fall
que més endavant
va ser
diguéssim
el paradigma
la guia espiritual
del Vibraciones
però ens comprava
el Rock and Fall
de Penthouse
perquè
és això
no
no
no
no
no
sí
perquè després
quan arribàvem
al refugi
ens penjàvem
els costos
directament
estic ficant coses
que eren normals
en aquest moment
amb això coincidim
perquè
Joa Sanz
que no ha sigut
ni tingut la capacitat
de motricitat
d'aquest home
d'anar a fer
quilòmetres i quilòmetres
però per això
no vas entrar al cau
eh?
per això ja no vas entrar al cau
com que no vas entrar al cau
vaig crear
amb uns amics
una cosa
que es deia
AGES
agrupació juvenil
excursionista
de Sanz
i l'excursió
que fèieu
què era?
no no
l'home anàvem
a Montserrat de Peu
que és
no no
anàvem a Montgrony
a Peu
però per això
és el que és
la Seas
a Finestrella
no era cau
no era cau
no era cau
era
dins del Centre Catòlico de Sanz
doncs
es van donar
un raconet per seure
i allà
agaritzàvem
i fèiem
doncs
a l'estiu
campaments
i fèiem
bueno
això
però jo no n'era gent
o sigui
jo hi anava
però
no n'era gent
no tenia cap vocació
doncs ja veus
el francès ho era
sí sí
llavors
era fotògraf
i ho continuo sent
i ho continuo sent fotògraf
no fem aquelles coses
que fèiem
doncs res
vull dir
aquí va començar una mica
aquí empeza tot
com diuen
o sigui que
es van conèixer
es van conèixer
jo recordo la meva sogra
que va
posar un xuletón
diu
aquest m'ha sortit gratis
perquè t'haig de convèncer
i aleshores
ens veiem
ja veus
la mordida ja existia
llavors
la mordida
real
això t'ho dient
la mordida real
i a part de les fotos aquestes
més o menys
dels amics d'Itàlia
i de la Baix Llobregat
doncs jo havia fet fotos a la Taneu
perquè era el moment
doncs que vien els cantautors
amb el Serrat
el Lluís Llach
el Pau
la Maria
la Maria Marbonet
i a fora
jo hi havia fet coses
amb CRIM
havia fet coses
amb el
amb el Joey Cuker
a França
vaig demanar una altra vegada
el Fran Sapa
a Barcelona
a Barcelona
a Barcelona va actuar el CRIM
sí
sí
sí
sí
sí
no
moltes coses
jo tampoc
però em vaig fer dur
sí
sí
sí
el tema m'agradar molt
el tema m'agradar
que tu
sí
França
fins a l'any 83
era la teva professió
fotògrafa
fins que entres a la Taneu
però espera't
espera't
que aquella
hostia
que tu has fet un salari
molt gran
no
la teva salari
com a professió
era la fotografia
l'anècdota
en tot cas
i si vols
parem el tema aquest
és que l'àngel
jo com veig a l'àngel
em diu
ostres
no has anat a
no tens fotos
de l'Ener Coen
que acaba de tocar
peló de la música
dic ostres
no
no perquè jo anava de friki
en aquell moment
tu anaves d'anar
es colava digués
jo em colava
sí sí
i em diu
escolta mira
en allà
em va fer com una prova
per dir una manera
no
diu ostres
hi ha el Getro Tull
perquè mira
hi ha una roda de premsa
hi ha una entrevista
i hi ha el concert
doncs
i bueno
vaig anar allà
acreditat ja
per Revivalaciones
i bueno
i aquí
la nostra amistat
jo m'agrada molt
les fotografies
per molts motius
però vull dir
que eren diferents
a les fotos de rock
que jo veia
per aquí
pels fotògrafs d'aquí
eren les fotos
on es veia
a part de la llum
i tot l'espectacle
lúmini que tenien
el rock
es veien les cares
de la gent
i les expressions
i vaig dir
aquest és el sistema
aquesta és la foto
que jo vull
és que és bo
és que és bo
es va quedar
no, no
però ja
també n'aprens
i abans us comentava
i per Vibraciones
va ser una referència
i per mi també
va estar el rock
en fol
ho sentim una mica
de retratar
però després
tu vas estar
el rock especial
el rock de l'ús
perquè l'Àngel
se'n va anar
ja en el món
com m'ha explicat abans
amb el programa
i amb allò
com s'hi diu?
potser que l'Express
que ens sortia
més el programa
més de debat
que no pas els altres
i aquí va haver-hi
un trasbals
a nivell de la revista
la revista
se'n va anar
un altre director
va haver-hi un canvi
la gent
nosaltres
ens vam anar
perquè no hi creien
en aquest sistema
vam crear el rock especial
vam durar un any
perquè també
va haver-hi una sessió
directament
amb altres companys
eren massa joves
i vam crear
el rock de luxe
el rock de luxe
que ha estat
fins fa dos anys
que va plegar
però encara aquí esteix
ja s'esteix digital
amb el primer
Benasson
i si no recordo malament
una faceta teva
era el treball
fotogràfic
per les portades
de discos
des d'Ariola
des de les companyies
de discos
Ariola
Edix
RCA
l'AMI
fotògraf
Francesc Fàbregas
i Oliveres
era un moment
molt xulo
perquè estaven aquí
moltes portades
d'LPS
eren teves
portades
i
treballs
i treballs
de promoció
molts
directament
i al Canet
estaves tu
també
sí
però no era
el francès
no era el fotògraf
oficial del Canet
també
no no
perdona
aviam
aquest senyor
que sempre anem a
jo vaig a darrere
directament
aviam
el Canet
el Canet
del set
bueno
hi anàvem abans
important era el 75
diguéssim el de cançó
i el del rock
però és que abans
ja havíem anat
a dels Canets
no era el Canet
sinó que es deia
6 hores de cançó
ara 5 hores de cançó
això sí
però
ja
sabíem un lloc
on venien fuets
a Valldor Gines
nosaltres fèiem un circuit
de provisions
per poder
per aguantar
totes les hores
que hi ha dintre
no
vull dir que
però el Canet
sobretot
els dos
del cançó
i del rock
del 75
són molt importants
per ell i per mi
perquè jo sóc el fotofixa
el fotofixa
de la pel·lícula
que fa
ell
amb el Francesc Bellmunt
ara
sí senyor
i que això
és una exposició
que a part
que és una exposició
que aquí no s'ha vist
s'ha sent just
però que és una exposició
que jo li he donat vida
amb aquesta exposició
doncs mira
parlem d'exposició
però hi ha tantes coses
al final
al final
no parlarem
pel que ha vingut
l'Àngel
que era
a parlar de sullibre
doncs no en parlarem
perquè no tindrem temps
i l'agonia del vacunin
serà l'agonia d'aquest programa
però això
això va no tot
això
n'he parlat
però puc parlar
aviam
ara que ho dius
Francesc
tu que tens
premis guardons
com el mestre
no
bueno
no
ell no té
la creu de Sant Jordi
no la té
però el crucificaran
jo la tinc
i no l'he tornat
perquè un altre mèrit
és tornar-la
però no l'he tornat
i a més a més
em sembla
que està mal parit
la creu de Sant Jordi
perquè
el més semblant
que hi ha a Anglaterra
és quan et donen això
i et diuen
ets cert
o ets
no
és el que deia
el que parlava de Rod Stewart
cert
i aquí no hi ha títol
i jo hi vaig dir
amb els organitzadors
del festival aquest
bueno
festival no
dic
escolta
havíem de tenir un títol
a Madrid
et donen
un títol d'aquests
un diploma
no
ets excel·lentíssim senyor
o il·lustríssim senyor
i jo vull un títol d'aquests
només tens una esquela apagada
eh
tens només l'esquela apagada
sí
és l'únic
és l'únic
bueno que no és d'agrair també
però
però no hi ha pressa
eh
no hi ha pressa
no hi ha pressa
no però
però sí que és
està mal parit això
hauria de ser
doncs
honorable
sé que és l'agrada
honorable
o una mica honorable
o mig honorable
però
sí
mig honorable
però jo crec que
el senyor que té
la creu de Sant Jordi
l'hagin donat
com l'hagin donat
eh
perquè això és un altre tema
però
el senyor que té
la creu de Sant Jordi
o la senyora
podria tenir
un títol
un títol
si no
aquesta creu
no té cap sentit
clar
ho hem de potenciar
doncs
bueno no
és que
no s'enteren
no s'enteren
com tots els polítics
o sigui
ells fan la feina
bueno
fan això
i ja
ja està
escolta
un honor
que tinguis la creu
un honor
que el francès
ara ens expliqui
formentera fotogràfica
2022
que jo encara
no sé si és una mostra
una exposició
una fira
un certament
un festival
francès
doncs mira
formentera
doncs
és tot això
és tot això
avui hi ha encertat
amb les paules que he trobat
i més aquest any
que és
el nostre
desè aniversari
directament
o sigui
que més
i és ja
això és d'aquí una setmana
o sigui
d'aquí sis dies
dijous proper
fes l'espoller
va
fes l'espoller
escoltant
és tan fàcil
que hi ha una web
que és
les tres dobles
formentera fotogràfica
punt com
allà surt tot
què és
formentera fotogràfica
és que costa dir
jo com diu
és un festival
i dic
hòstia festival
clar
dic un festival
perquè quan vinc del món
del rock and roll
em surt més festival
no
per un altre sector
diré
tu que ets metge
no ho sé
ets un congrés
o no sé
és un festival
que a mi m'agrada més
no
que hem aconseguit
reunir gent
fotògrafs
i fotògrafes
d'àmbit
nacional
català
espanyol
i internacional
que portem 10 anys
que hem viscut
grans fotògrafs
i fotògrafes
amb premis nacionals
que és el millor premi
que hi ha a Espanya
perquè aquí
em sembla que no en tenim encara
i que hi ha molta diversitat
d'estils
que a mi és el que m'agrada
quan heu parlat
d'eclèptic
com el Túria
però jo soc també una mica
d'aquesta cosa
que ens poden trobar gent
tant que fa fotos de retrat
de natura
de nocturnes
artístiques
de fotoperiodisme
que aquest any
tenim dos taules
a més aquest any
he creat dos taules
tres taules
que no les havia fet mai
que agafem
persones importants
com pot ser
Ernesto Valverde
que suposo que us sona
futbolista
i entrenador
que hi ha molta gent
que no sap
que a més a més
farà unes fotografies
espectaculars
perquè
l'Ernesto
quan va vindre
a jugar amb l'Espanyol
es va matricular
a l'Institut d'estils
fotogràfics de Catalunya
que és l'escola
que hi ha fotografia
i va fer tot el curs
i té fotografies
i tres llibres
molt interessants
directament
i farà una taula
amb el David Trueva
que són amics
i per raons
aquestes d'amistat
i de l'Alan
fill
que va treballar
amb el
no sé què
vam lligar
l'amanida
i farà una taula
i parlaran
evidentment
parlaran
de fotografia
de cine
de periodisme
perquè clar
el David
és que clar
també és com
l'Àngel
que té
diverses històries
importants
a part que és un tio
molt maco
parlar amb ell
m'agrada
tenim dos taules
que per desgràcia
de molta
molta
actualitat
que són
dos
fotoperiodistes
que és la
Judit Prat
i l'Anna Sorinat
que és
ella és l'editora
i fotògrafa
d'una revista
que es diu
5W
que parla
de tot
el que està passant
al món
sobretot
de totes les desgràcies
ara mateix
s'ha enfocat
sobretot
a l'Ucraïna
i una taula
que aquesta
se'n fa
la pell de gallina
perquè esperem
que estigui aquí
ahir ens va confirmar
que vindrà
i s'anirà
que és l'Emilio Morenati
que és
Pulitzer
és premier Pulitzer
de l'any passat
i els
Santi Palacios
que faran
una taula
diguéssim
i parlaran
sobretot
en quin moment
està
el fotoperiodisme
tot el que representa
i tot el tema
de les fake news
i bueno
que està la cosa
molt xunga
per la gent
que està treballant
jo penso
que són taules
i després
ho dic per resumir
perquè si no
no tindrem temps
de parlar
del llibre de l'any
que és important
ens fa molt d'il·lusió
perquè fem
dos homenatges
en un
o sigui
un homenatge
al futur
en vida
més important
que tenim
català
que és el Ramon Massats
que ve
que vindrà
que jo tremolo
en 91 anys
durant un any
l'hem convençut
que vingui
amb el seu comissari
amb la seva senyora
i amb la seva filla
això sí
vull dir que
i que
i que farà una taula
amb el seu comissari
que és el Xema Conessa
que és un gran fotògraf
a més a més
vull dir
és comissari
d'exposicions
i va ser
de les primeres persones
que va començar
a ser l'editor
de les revistes
dels diaris
del país
o sigui
que portava
les revistes
els magazines
directament
però dins
d'aquest homenatge
farem una pinça
i un record
també
el gran fotògraf català
que va ser
el Francesc Català Roca
que estem celebrant
els 100 anys
del seu naixement
fantàstic
això
és la part aquesta
més
diguéssim
del que seria
la part més
de ponències
que diem
però després
hi ha coses
en paral·lel
o sigui
estrenem una pel·lícula
o sigui
tenim per estrena
a Formentera
juntament amb
Barcelona
i Madrid
l'estrena
de la pel·lícula
de l'estima Curri
perquè el que jo sàpiga
és la foto típica
que tot és una història
però la foto típica
de la noia
a Canessa
això és com una cosa
paral·lela
i després
una cosa
que s'està fent
en aquests moments
perquè us he de dir
que no m'han convidat
perquè com ho puc dir
no m'han convidat
o sigui
jo portava
la millor exposició
de fotografia
que es pot veure
al carrer
al carrer
s'està inaugurant
ara
a Formentera
val?
sí
que es diu
50 fotografies
con historia
són
50 fotografies
dels 80 anys
no
i jo
he portat
3 anys
parlant
con acción
cultural
espanyola
que és
un link
del Ministeri
de Cultura
i no m'han convidat
mira
curiosament
ahir
francès
ahir
a la televisió
ianca
la IB
l'IB3
l'IB3
estaven
entrevistant
no
no l'IB3
al Barceronautas
la noia
que Barceronautas
entrevistava
l'Alejandra
no sé què
que és la comissària
o l'edil
de Cultura
de Formentera
Alejandra
no
la de Cultura
és la Susana
Labrador
i la vicepresidenta
de Turisme
és l'Alejandra Ferrer
aquesta
l'Alejandra
aquestes dues
i vaig pensar en tu
veient-lo
aquestes dues
són les que estan
ara mateix
les que no t'han convidat
estan ara mateix
inaugurant
jo ho sabia
i ahir
que us veia
per la televisió
al Barceronautas
ostres
comencem el festival
el dijous 26
i ell
per motius
imagino
evidents
de
posar-se les medalles
no?
vull dir
l'inauguran avui
però bueno
és igual
però tu
són polítics
sí
l'Alejandra
l'Alejandra
aquesta és política
eh
el que tu deies
polítics
mira
què és això?
ens està ensenyant
el francès
cada panel
és una foto
però això és vosso
ens està ensenyant
l'exposició
aquí hi ha la directora general
d'acció cultural
i aquesta
tu ho promous
i no et
és
bueno
jo he pencat
per tenir-ho
i ho tindrem
mira
ara recordo
un convidat
que vam tenir aquí
que li tinc també
molta estima
el Ramon Moragas
que en 90
8 anys
sí sí sí
en 90 i escaig
van fer
un
un
remember
d'Abacus
que ell va ser el fundador
i aquí
on estàs tu
assentat
ens explicava
i jo
ja clar
la meva edat
si m'entinc
a emportar
sorpreses
negatives
aquesta ha sigut una
jo el fundador
i no em conviden
i és d'alguna manera
i li faig un record
al Ramon
mira la setmana que ve
estarem la seva dona aquí
que és el primer programa
que farem una lluita
tu saps que la Rosa Maria
és una de les millors
comptadores
de contes
que tenim
a l'Elec País
i tenim entre cometes
una lluita
ell explicant contes
i jo
i agendes
veurem què és el que passa
però parlen de l'hotel
que és important
la formentera fotogràfica
s'inaugura
el proper dijous
i dura
fins al dia del meu
compliment
el domenatge
sí senyor
no es pregunta
és de l'any 50
72
és del 52
ja és gran
sí
és que jo no parlo
de la teva edat
tu ets del 46
ja que no ho dic
no
doncs ja està
no és tan gran com jo
però
m'enganxa
amb aquesta taula
ja em mou
és una taula d'edat
jo és que sempre
era el més jove
fins que de cop i volta
em vaig trobar un dia
que ja era el més gran
de cop i volta
era el més jove
dels equips
i dels jocs
on treballava
i de cop i volta
hòstia
ara ja sóc
el més gran
el més gran de tots
sí sí
això passa
i bueno
sol passa
francès
fantàstic
que tinguis molta sol
perquè nens te la mereix
moltes gràcies
tornem
ens queden 6 minutets
va vol estar amb vosaltres
abans que el Josep
faci d'anj al casa
parlem del llibre
que per això
hem vingut
no
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
tinc recollit
per això
sí
i
jo
a la ràdio
anem
anem a passar el rat
i farem
una foto
sabeu què?
és que jo m'ho passo molt bé
per vosaltres
i el Josep
segur que també
és que
aviam
nosaltres
que no som uns professionals
de la ràdio
hem arribat a una conclusió
primer
passant-ho bé
segon
que el que entrevistem
s'ho passi bé
deduïm
que si a l'entrevistat
s'ho passa bé
i a l'entrevistador
s'ho passa bé
hi haurà algun oient
que possiblement
també s'ho passarà bé
és probable
ho entens
és probable
de totes maneres
cal anar amb compte
perquè
si s'ho passen bé
els que d'això
i riuen molt entre ells
i tal
l'altre des de fora
diu
i aquests idiotes
de què riuen?
que m'haurien de fer riuen
a mi
que sóc
l'espectador
això passa bastant sovint
ara mateix
amb la ràdio
quina ràdio
que no te n'enteres
de què riuen?
hi havia un programa
que feien
a RAC1
al migdia
d'una o dues
ah sí, sí
me'n recordo
bueno
que ràien molt
i jo els escoltava
i deia
però de què riuen?
de què riuen?
és veritat
i quan dirigia BTV
va ser un programa
no me'n recordo quin
que venien uns tios
i també ràien molt
i jo li vaig preguntar
a l'administradora
bueno
a la directora financera
i cobren aquests tios?
diu
sí
però si no
no pot ser que cobrin
si venen a riure
si no
no han preparat res
venen aquí
i riuen
de totes maneres
ara que dius això
i acabo
no, no
és que jo quan estava a TV3
i que fèiem
després d'estar amb tu
i que vam començar
a fer programes
d'aquests més raros
que jo més experimentals
una cosa que ara
seria totalment impossible
i el meu també
i ens ho passàvem
molt bé
i treballàvem
les hores
perquè ens ho passàvem bé
els altres
no diré quins
dius
hòstia
però aquests tios
que s'ho passen bé
i sempre estan
i dius
hòstia
quina
però és que
TV3
això és diferent
però vull dir que
TV3 va adquirir
o es va empaltar
de l'esprit de televisió espanyola
molt ràpidament
és a dir
l'esprit de televisió espanyola
eren uns funcionaris
que duien molts anys allà
i que
esperaven el dia
que es jubilaven
i què hay que hacer
pues no
a tu te toca la grúa
vale
o no haces nada
sí
i al bar
al bar de televisió espanyola
es venia alcohol
es venia alcohol
però vull dir
alcohol de veritat
no cerveses
no
whiskeys i tal
i acabar
les gravacions
absolutament borratxos
això ho van evitar
a TV3
em sembla
des del principi
que només venia cervesa
em sembla
però
però
sí que es va
es va
contaminar
a TV3
gràcies a moltes coses
unes
clares
de deduir
però
d'aquest esperit
de funcionariat
que també hi havia
tecnologia espanyola
i ara tu ho trobes
encara
i
i
i ho veus
veus els funcionaris
i veus gent jove
que té moltes ganes
de fer coses
però que
que l'esperit general
és de
bueno
una casta burocràtica
també perquè
el sistema
burocràtic
sí
i perquè tampoc
la direcció
no dic quina
vull dir
la direcció
que l'han passat
sí que l'han passat
tampoc
no
ah
tampoc
veritat
m'has despistat
perdona
no és que
m'ha ensenyat
una trucada
el francès
que m'ha emocionat
moltíssim
i aleshores
és la bandesa
que tenim a la ràdio
ara els oients
deuen pensar
i aquests torrats
de què m'expliquen
no per això
explico
que m'ha ensenyat
que li ha ensenyat
una trucada
que li ha entrat
el mòbil
de l'Àngel
que el tinc apagat
el mòbil
que el tinc apagat
per respecte
el molt professional
clar
no
i realment
aquest esperit
de funcionariat
que anem fent
d'aquí dia
passa any empeny
sí que s'ha contaminat
també TV3
vull dir
hi ha productores
que fan uns programes
que t'ha agradat
i el fan les productores
però
però l'equip d'allà
és una pena
perquè hi ha gent
molt vàlida
que té moltes ganes
de fer coses
i que
no hi ha
no hi ha camp
per corregar
m'entens
i vore'ns
tres minuts
vull fer una explicació
perquè
sí però
ja ens han passat tres
ah va
i vore'ns
agafant
el que estava explicant
l'Àngel
de la televisió
hi ha una data
cap dalt
per nosaltres
els catalans
que és el 10 de setembre
del 83
que s'emet
la primera emissió
de TV3
l'Àngel
abans del 10 de setembre
del 83
ell ja feia televisió
va entrar l'any 97
amb un programa
que es deia
Popgrama
no, no, 97
no
1977
Popgrama
qui dit
sí, sí
ets dolent
sí Ferran
sí
1977
Popgrama
això mateix
després
Musical Express
entre el 80
i el 83
del 84
al 88
a TV3
a l'Àngel Casa Show
del 90
al 93
un dia és un dia
el 92
al 94
tal qual
el 94
al 95
els uns i els otros
això és el que hi ha
tot això
tot això
tot això
fins al 2008
que va estar
durant 6 anys
a BTV
com a director
fins a la seva jubilació
el 31 del 12
del 2014
que amb 68 anys i mig
vas dir
bravo
no, ho ha dit el metge
tot això
tot això
Ângel
per nosaltres
realment seria
un honor
i un plaer
i una enorme satisfacció
tot el tema
de televisió
dóna'ns un altre
programa
per parlar
de tot això
ah
per dir un altre
programa
m'estàs dient
no que jo faci
un programa
a la tele
per explicar
tot això
si no
s'enganyar
en condicions
sí home
sí
home
deixem passar
una mica de temps
abans de Nadal
aquest home
i tant
especial Nadal
un especial Nadal
un especial Nadal
un especial Nadal
en el cas
a la televisió
el que vulgueu
és bona
ja està
eh
l'heu sentit
el que vulgueu
jo soc
de Sant Just
i a Patxugo
em ser de Sant Just
vull dir-te
tot el que de Barri i Sant Just
hi ha dos
dos punts
del país
que són
a Barri de Sants
i Sant Just
que a mi
han sigut la meva vida
vull dir
primer
en l'edat adolescent
i la primera etapa jove
i aquí
doncs
jo em t'he viscut
més feliçment
les millors etapes
doncs
mira
un paral·lelisme
en diferència
per mi ha sigut
a l'Eixample
he sigut amb ells dos
després que em vaig passar
i vaig viure a l'Eixample
i després
més de 30 anys
que ja porto
aquí a Sant Just
sí
doncs jo ja dic
jo vaig venir aquí
el dos
no el 2009
el 1985
imagina't
i bueno
m'he guanyat
una mica
la nacionalitat
Sant Just
tenc que
bueno
som el Joan
una residència
vigila que el teu amic
tampoc hi ha títol per això
que tampoc hi ha títol
jo abans de conèixer
de viure Sant Just
he conegut Sant Just
i pensava que era
el cinquè cony
vull dir
que era
on era
jo vaig compartir
jo vaig compartir classe
amb un fill
d'alcalde de Sant Just
en Domènec
Domènec
que els que són
de Sant Just
el coneixen perfectament
el fill
que és de la meva edat
després
amb el Segura
el Ricard Segura
que va venir a Sants
no sé com
es va vincular
la colla
a nostres anys
i va estar molt temps
vull dir
quan era solter
vull dir
no es cali fes el salt
a la senyora
no
era solter
i li veníem nosaltres
i després jo crec
que vas ser tu
no?
el tercer
no
el director de religió
amb tu
el Sorroca
el Sorroca
i després a tu
jo et vaig portar
Sant Just
per això
jo et vaig
te'n recordes
que et vaig fer
donar una volta
perquè
si et trobaves alguna cosa
llavors quan em volia anar
quan de Barcelona
perquè
imagina't
si ara no és suportable
com
com
com
fa temps
ho era molt més
de suportable
ja me'n vaig anar
i
i
bueno
també era la moda
la marxada
de Barcelona
escolta
tu d'insuportable
no tens res
no
a Barcelona
Barcelona
escolta
Barcelona
ves a Barcelona
amb la colau
home
ves a Barcelona
ja hi vaig
aviam
va
que ens queden
ara
ja estem fora d'hora
i sort
sort que el Josep
els empispem
una mica
aviam
voldria
abans d'acabar
queda en peu
que tornarà
però sí que
m'agradaria
fer una pinçallada
perquè hem parlat
de
totes les facetes
de l'àngel
excepte
l'última
que me l'he deixat
que és
parlar de l'àngel
l'escriptor
jo tinc
que és
que és
l'únic
capaig
per això
ara
i a més
ara és el que t'agrada
tinc
comptabilitzats
9 llibres
9 llibres
no
jo crec que n'hi ha 10
doncs poden ser
veus
per això t'ho dic
jo crec que n'hi ha 10
però no és molt segur
i l'últim que acabes de publicar
que és l'agonia
de Bacunin
l'agonia de Bacunin
que no tant aniràs
que no me la dediquis
no no
és molt bo
doncs
espera't
ara t'ho explico jo
explico jo els suients
vam trobar els suients
us els recomano
i molt
per mi
és una lectura perfecta
per aquest estiu
és divertida
transgressora
són cirrelats
que es poden anar llegint
a trossos
fes-nos l'espoiler
que ens facis l'espoiler
del teu llibre
des del gos pataner
fins a l'escriptor
que diu que havia follat poc
no
la senyora
la senyora
la senyora
que considera
no
que considera
perquè aquest matís
és important
considerava que havia follat poc
i sobretot
també
l'hostal
del Fenoret Marbell
per mi és una història
on es retrata
tota la burseria catalana
al 3%
i
i
i es veu
es veu perfectament
com funcionen
no
és un llibre
que té molta càrrega
de profunditat
molta càrrega
de profunditat
però que
està tractat
amb aquest homeu habitual
d'escriure
que és allò
un cert sarcasme
un cert
de passar-hi per sobre
a foteta
no
però que en el fons
s'ha explicat
o sigui
el tema del
del conte
que es diu
sussoncorda.com
que és un conte
que dius
o sigui
quina bestiesa
follar un capellà
i una monja
bueno
doncs
resulta que
el que estem
tocando
de veritat
és el salivar
dins de l'església
i que això
si s'arreglés
trauria molts problemes
no
no
no
no
els dels pederastres
perquè el pederastre
és una malaltia
i pot ser
locutor de ràdio
pot ser
entrenador de futbol
i pot ser capellà
i això
no s'arregla així
però tot el tema
dels abusos sexuals
dels capellats
bàsicament
bueno
i d'algunes monges
també
alguna mare superiora
doncs
tot això
s'arreglaria
si poguessin
tenir parella
si elles fossin
també
sacerdotes
jo no sóc creient
eh
simplement
analitzo
la societat
hi ha molts
molts catòlics
que ho han vist
que això funciona
en els evangèlics
per exemple
doncs
que
creuen
que la dona
hauria de tenir
un paper
més relevant
que aquelles
quatre monges
o set monges
que netejaven
l'altar
de la Sagrada Família
que això
em va deixar
empresonat
però quins collons
o sigui
la misogínia
que va néixer
el 2000
com totes les religions
eh
encara l'aguanten
bueno
doncs
això
s'arreglaria
i
això ho tracto
d'una manera divertida
però
en el fons
estic tractant això
i la lluita
entre ocupes
i
burgueses
de
de Barcelona
que
l'alcaldessa
de la ciutat
que no et poso nom
perquè poden haver-hi
moltes alcaldesses
el pas que no tot
és com l'Alada
ara
però
poden haver-hi
moltes alcaldesses
doncs
aquesta
lluita
és possible
vull dir-te
i ella té
una solució
salomònica
que dius
hola i tots huevos
o sigui
bueno
no l'expliques
no l'expliques
jo recomano
jo recomano
aquest llibre
perquè
bàsicament
perquè l'he fet jo
bueno
i jo el recomano
perquè l'he llegit
i no pas
perquè tingui
aquesta admiració
profunda
que tingui
per l'Àngel
sinó perquè
val molt la pena
aviam
faré un petit
resum
memòries d'altres
del 2008
Nadal no gràcies
del 2018
moment moment
et falta
espera't
espera't
perquè els tinc aquí
no els tinc en bon ordre
quan vas començar
amb ordre
en ordre diria
estamos en l'aire
el 92
el 2004
l'esprit del vi
l'home
a qui li precipitaven
els
li precipitaven
els aveniments
el 2005
el 2008
les memòries d'altres
després
ah no
m'he deixat
el fred als peus
el 2002
no?
o ja l'he dit
bueno
total
Nadal no gràcies
el 2018
si Doní
té més d'una man
el 2020
carta
d'un
desassossegat
desassossegada
desassossegada
2019
això és per posar
preu els locutors
això mateix
i
arribem
a l'agonia
de
Bergunin
escolta
és un plaer
estant
sí però en falta
un
a mi em falten dos
perdona
dos
sí malament
estamos en el aire
dos assajos
no estamos en el aire
45 revolucions
en Espanya
però això són assaig
i l'esperit d'auví
que l'esperit d'auví
faltava només
Francesc
són companys meus
i entenen que crits
però tu és dintre
no
t'he dit
tenien nou
contabilitzats
perquè no
perquè hi ha un assaig
no
l'esperit d'auví
també es pot considerar assaig
no discutim
queda en peu
el Nadal
de l'Àngel Casas
sí
abans de Nadal
no eh
el dia Nadal
no
abans
abans de Nadal
serà un
un
mira que hem parlat
de moltes facetes teves
però la de la televisió
perquè hi ha una anèdota
tu explicaràs la teva
que és la de la Xan Unestón
jo puc explicar la meva
la de la Kim Basinger
que em va deixar penjat
la portava aquí
perquè quan ja ho tenia
tot lligat
em truca dient
que no pot sortir
perquè tenia el Covid
i m'he quedat sense la
com tu et vas quedar
sense la Xan Unestón
no jo vaig tenir la Xan Unestón
però després
havia de venir
per una lectura
de textos meus
i va perdre
el tren de Rodalies
i es va quedar
tirada
veus
a Barcelona
doncs la Kim Basinger
no el va poder agafar
perquè no estava vacunada
del Covid
ho entens?
ho entens
doncs avui
per finalitzar
el benvinguts
benvolguts
i ben trobats
hem tingut
la immensa sort
el plaer
l'orgull
de tenir dos genis
tenir avui
en els estudis
de Ràdio d'Esvern
l'Àngel Casas
i el Francesc Fàbregas
tenir el privilegi
i oportunitat
de conversar amb ells
ha sigut fantàstic
molt bona setmana
ara escoltes
Ràdio d'Esvern
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Svàdio d'Esvern
la Ràdio de Sant Jus
98.1
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza
Sintonitza