Bona nit
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Curiosíssim és sinònim d'arraresa, de singularitat, d'originalitat, de peculiaritat.
Avui el nostre programa serà Curiosíssim.
Complirà tots aquests objectius que he esmentat.
Bentrobats, oients, assageu-vos relaxadament i pareu la buida amb atenció.
Es defineix com tastaolletes a qui comença o preveu activitats o coses diverses a la lleugera.
A qui agrada tafanejar o tastar coses diferents sense decantar-se per cap.
Un bon tastaolletes es caracteritza per la curiositat permanent, la inconstància, la variabilitat i la indecisió.
Començarem parlant d'un bigatà polifacètic, autodidacta, que va estudiar, practicar, desenvolupar, crear i transmetre la seva gran activitat en molts àmbits fins a l'any 1967,
que va morir amb 66 anys i mig.
Estic començant a presentar a Josep Prat de Sava i Portavella, un català de Vic, astrònom i científic entre moltes més multitasques.
Multitasques, mal dit tastaolletes.
Qui millor per recordar la seva figura i llegat que la seva besneta?
Dona encantadora d'atracte, sempre amb un somriure.
I estremadament genereu-se'n difondre i divulgar la memòria del seu assali.
Anna, Alcina i Vivi, benvinguda. Com estàs?
Hola, bon dia. Molt agraïda de ser aquí, de veritat.
Anna, qui va ser Josep Prat de Sava?
Doncs, primer de tot, ja us he donat les gràcies per estar aquí, perquè poder parlar del meu besavi
és com tornar-lo un altre cop a portar la seva presència.
Ell va fer moltíssimes coses, era un personatge tan generós i tan bona persona
que jo ara em sento molt orgullosa de poder parlar d'ell.
Josep Prat de Sava va néixer a Vic.
El 1870 va néixer a la plaça de Vic, just a la plaça, la plaça més important d'Avic, la plaça major,
a la casa que es diu Casa Bauló, actualment.
I llavors ell va néixer amb una família que els seus pares tenien una merceria, una quincalleria.
El que ara serien els paquis d'ara, doncs en aquella època era la quincalleria.
Venien de tot, venien des de pintes, des d'utensilis, des de joguines,
i ell doncs volien que fos el botiguer i que continués la casa dels seus pares i el negoci dels pares.
Però ell tenia una inquietud molt gran, molt gran.
Ell quan era jovenet va veure, quan tenia 15 anys, el 1885 les llàgrimes de Sant Llorenç.
va quedar tan encisat pel cel que va dir que ell volia estudiar el cel.
I llavors la seva gran il·lusió era veure el cometa Halley.
I llavors el que va fer és que els pares li anaven enviant a fer de rellotger,
va començar enginyeria a Barcelona, però ell el que volia era ser astrònom.
I el 1909 va aconseguir el seu somni, que era comprar un petit telescopi,
i va aconseguir veure passar el cometa Halley.
Ell estudiava a les nits amb un llum d'oli, mentre estava a la botiga,
mentre portava a la botiga.
Però és autodidacta total.
I va ser tan innovador.
A mi em va fer molta gràcia perquè
en una de les visites que fem a la Casa Prat de Saba,
després explicarem què és la Casa Prat de Saba,
un dels que va venir a la visita va dir
el Josep Prat de Saba és el Leonardo da Vinci de Vic.
Perquè ho tocava tot.
Tocava l'astronomia.
Tocava la...
Mira, t'interrompeixo.
Vinga.
Ho dic perquè els oients,
segur que deuen saber perquè són molt intel·ligents,
però potser hi ha alguna part dels oients,
o alguns oients,
que no saben que són les àgrimes de Sant Llorens.
Ho estaves dient?
Dic, mira, els explicaré en quan pugui.
Les àgrimes de Sant Llorens són les nits d'estiu
que porten les famoses perseïdes, no?
Conegudes com les àgrimes de Sant Llorens,
en honor al Sant a que s'ho manetja cada 10 d'agost.
Es tracta de plosers de meteors o estrelles fugaces
i que concretament aquest espectacle còsmic
es pot gaudir entre el 16 de juliol i el 24 d'agost.
Ho dic perquè he llegit amb una biografia preparant
l'entrevista teva que venies aquí a la ràdio,
que va ser el mes de novembre.
dubto que al mes de novembre
hi haurà una errada de transcripció.
I a vegades al novembre potser es referia al juliol o a l'agost,
perquè al mes de novembre les àgrimes de Sant Llorens
no cauen, no són...
No hi ha ni meteors ni estrelles fugaces
que es puguin detectar.
Un detall, ja està.
Moltes gràcies.
La veritat és que jo no en sé gaire.
Tot el que és astronomia no en sé gens,
però em sembla que hi ha una explicació.
Ara no te la sé dir,
però hi ha una explicació perquè em sembla que al novembre
hi ha una altra pluja d'estels que es diuen d'una altra manera.
perquè on té llegit,
diu que als 15 anys,
el dia 27 de novembre de l'any 1885,
va ser quan ell va veure una pluja d'estels
o iàlimes de Sant Llorens.
Sí, sí, tens tota la raó.
Tens tota la raó.
No, no, potser jo ja dic que l'astronomia...
A mi m'agraden molt les estels,
m'agrada molt mirar les estrelles,
m'agrada molt somiar amb les estrelles,
però per el que ha llegit i m'hi ha assabentat,
sembla que al mes de novembre
pot haver una rada o poder hi ha una altra pluja d'estels
que també se li anomenen Sant Llorens.
Però jo he detectat que la pluja d'estels,
que són les perseïdes aquestes,
conegudes com les llàgrines de Sant Llorens,
és entre el 16 de juliol i el 24.
Correcte, correcte.
Correctíssim, correctíssim.
Correctíssim.
Continua, continua.
Estàvem amb l'astrònom,
perquè ja que tu deies l'astrònom,
però clar, és que el teu va savi,
activista cultural, científic,
va tocar tots els camps d'aquí bé o altres tolletes,
astronomia, física, òptica, fotografia, geologia,
agricultura, ramaderia, meteorologia, ràdio, ràdio.
Sí.
Després en parlarem.
Sí.
Bicicleta, poesia i esperanto.
Això, imagina't, imagina't tu.
Va tocar, per això dic,
en aquella època era una persona tan inquieta
que volia descobrir tot i saber tot.
i llavors aquella afada de coneixement,
aquelles ganes de saber de conèixer,
el va fer que fos el primer
que va portar la primera bicicleta a Vic,
que li deien carros de foc,
la va comprar a Barcelona i la va portar a Vic.
I llavors a Vic la van estrenar amb els seus amics
i van haver-hi caigudes,
bé, va ser una mica potòsic.
Va ser el primer que va treure aigua
amb un motor d'un pou.
Abans es traiem galledes.
Va ser el primer que va portar la doble arada.
La doble arada vol dir que era un instrument
que es posava en els bous
per poder arar la terra.
En aquella època hi havia els fangadors
que fangaven el camp i arreglaven el camp
per poder-hi plantar.
I ho feien a mà els fangadors.
Va haver-hi la revolta dels fangadors
perquè els traien la feina.
Va ser el primer que va muntar
una ràdio a Vic
i amb aquesta ràdio va captar
els senyals horaris de la Torre Eiffel.
El primer en captar els senyals horaris de la Torre Eiffel.
Va tocar tants camps.
A més a més va fer tot l'estudi
de la inversió tèrmica
que hi ha a la plana de Vic,
que a la plana de Vic hi ha una inversió tèrmica
que és el que fa que aquests cultius
siguin ruixats per aquesta boira de Vic.
A part d'això,
escrivia poesia
i no només això, sinó que a més a més
va ser el fundador
el que va impulsar el Congrés d'Esperanto.
I aquest Congrés d'Esperanto
ara el commemorem
i d'aquí dues setmanes
a Vic es farà un altre Congrés d'Esperanto
comemorant aquests cent anys
del primer que va fer ell.
Són tantes coses les que ell toca
però per mi la més important
és l'aspecte humanístic.
ell era molt generós
tenia molt clar que volia transmetre
el seu coneixement
llavors ell va tenir un deixeble
que era el fill del Campaner.
El fill del Campaner
era un nano jovenet
i aquest nano li va demanar
que s'hi podia veure les estrelles.
Aquest nano va ser la seva mà dreta
i el seu deixeble
i és mossèn Sarinanell.
mossèn Sarinanell
a Vic és molt conegut
com mossèn Passiu B
perquè tothom que es creuava amb ell
ell li deia
Passiu B, Passiu B
i a Vic és un personatge
molt, molt conegut.
Josep Prat de Saba
es va casar
amb primeres núpcies
amb Dolors d'Osona
i Dolors va morir
i llavors es va casar
amb segones núpcies
amb Dolors Riera.
Dolors Riera
era filla de Mariano Riera
i Mariano Riera
és el que tenia
l'edifici
on ell va anar a viure.
Ell va anar a viure a casa el sogre
i va portar el seu pare
en aquell edifici
que ha acabat dient-se
Casa Prat de Saba
en veritat
era la Casa Riera.
Aquesta Casa Riera
és la que ara estem revifant
i estem tornant-la a obrir
perquè tota la ciutadania
la pugui gaudir.
Aquesta Casa Prat de Saba
és un museu
és un museu preciós.
Tot està tal com estava
és la casa on el temps
es va aturar
diem nosaltres
perquè
tots els mobles
que quan ell vivia
quan el seu sogre vivia
estan exactament igual.
I aquesta Casa Prat de Saba
és la que jo he heredat
i ara estem tornant
amb un grup de col·laboradors
molt gran
i meravellós
tornant a fer-la
reviure
tornant a donar-li vida.
Anna, concretem.
On està ubicada
la Casa Prat de Saba
a Vic
La Casa Prat de Saba
és un edifici
que està a tocar
de la catedral de Vic
està al centre de Vic
el casc antic de Vic
Vic és una ciutat
meravellosa
plena d'història
que les persones
que hi són allà
l'han preservat
i que us convido
a anar a veure
perquè
jo hi anava de petita
a casa dels avis
però ara l'estic redescobrint
amb aquest nou projecte
d'obrir la Casa Prat de Saba
i estic meravellada
de la cultura
que hi ha a Vic
de la gent meravellosa
que hi ha a Vic
com a tot arreu
però ara
jo estic vivint
aquest moment
de redescobrir Vic.
Aquesta casa
està al centre
el rovell
de l'ou de Vic
és una casa
de 3.000 metres quadrats
amb un jardí
amb una planta noble
visitable
i la gràcia
d'aquesta casa
és
que
a dalt de tot
té una cúpula
En Josep Prat de Saba
aquest primer telescopi
va muntar la plaça
però quan es va casar
amb Dolors Riera
a dalt d'aquest edifici
va muntar
un observatori astronòmic
Aquest observatori astronòmic
i va comprar
el 1909
va comprar
un nou
telescopi
és un doble equatorial
de la casa
Mailhat
de França
com aquest telescopi
de doble tub
només hi ha
quatre a la península
hi ha
el Fabre
el del observatori
Fabre
el del delta
de l'Ebre
el de Granada
i el de
la casa Prat de Saba
per tant
és una joia única
aquesta casa
aquest observatori
va estar abandonat
quan Josep Prat de Saba
mora
et corregeixo
una errada
que has dit abans
va viure 96 anys
sí
he dit 96 anys i mig
sí
bueno
em sap que t'has equivocat
ja has dit
un altre xifre
no passa res
va viure 96 anys
96 anys i mig
exacte
i quan ell mor
al cap d'un parell d'anys
es tanca
el 20 de gener
del 1967
sí
correcte
i ell havia n'agut
el 6 d'agost
del 1870
correcte
són justament mig
mig any
6 anys
96 anys
96 anys
doncs 96
són els esglaons
que hi ha
per pujar a la cúpula
hi ha tants esglaons
com anys va viure ell
en aquesta cúpula
l'hem restaurada tota
hem restaurat el telescopi
que ens el vam trobar
ple de porqueria
perquè havia estat
obert a la finestra
tots els coloms
havien fet un niu
allà a les gavines
hi havia dos pams
de gallinassa
no es podia ni entrar
quan vam entrar
jo vaig arribar
per emerència
i quan vam entrar
vam entrar
amb l'agrupació astronòmica
d'Osona
que són els grans col·laboradors
que ens han ajudat
a restaurar el telescopi
l'han desmuntat
peça per peça
i l'han tornat
a poc a poc
m'estàs fent
els spoilers
de totes les preguntes
que t'has de fer
a poc a poc
i anem concretant
tu manes
vinga
no bueno
primer
fora del guió
de què vivia
el teu besavi
perquè clar
fer totes aquestes coses
sent un botiguier
i no estant a la botiga
correcte
hi ha coses que no quadren
el meu besavi
va tenir de gran sort
o el gran cert
d'exercir-se
amb una família
molt rica
o sigui
vivia
i vivia
de les terres
d'ella
ella tenia
moltes terres
moltes masies
o sigui
no tenia que treballar
per guanyar calés
i poder-se
financiar
sinó que ja
li venia
tenia el temps
gràcies a la financiació
de les terres
de la seva dona
ah sí
les terres
els donaven
uns ingressos
i ell
tots aquests ingressos
els va dedicar
totalment per estudiar
totalment per
la segona
la segona dona
els va dedicar
absolutament
per això dic que
la seva generositat
era extraordinària
tot el que ell
rebia
ho invertia
en coneixement
i en transmetre
tot aquest coneixement
que ell tenia
fantàstic
Anna
quins records
tens de petita
quan anaves
a la casa
al teu assari
jo tenia dos anys
quan ell va morir
tinc una foto
asseguda
a la seva falda
i clar
amb ell
no tinc
records
que me'n recordi
però
a casa dels avis
sempre era
era un misteri
perquè era una casa
tan
tan bonica
i passaven
coses tan estranyes
i venia gent
a fer concerts
es cantava òpera
es tocava piano
era una família
culturalment
molt avançada
i jo crec
que li venia
també
de tots aquests
coneixements
que ell tenia
tocaven
totes les tecles
i
casa dels avis
per mi
era una descoberta
la meva àvia
era mestra
de la Garriga
i tenir una àvia
mestra
és el millor
que et pot passar
perquè t'ensenya
et fa cosetes
et fa manualitats
i m'ho passava
molt bé
anant tant a la Masia
com anant a la Casa Prat de Saba
és curiós
perquè
jo també tinc
arrels
vidadanes
la meva àvia
Josefa
Novell
Oms
filla
de Gurt
pagesa
de Socarrel
que es va casar
amb el meu avi
que era de Trem
que era
mestre d'escola
per això
es van conèixer
estaven a Vic
Jaume Carreras
Areny
ja veus
que jo tinc
dintre del meu ADN
sang
i
els lagons
això que diuen
els graons
de l'ADN
vidadanes
perquè la meva àvia
filla
filla
de Gurt
quina gràcia
no ho sabia
això
no m'havies dit
eh
també
t'encabes
que bonic
que bonic
Osona
és una terra
de gent
molt calorosa
molt càlida
l'acollida
que jo he tingut
perquè clar
jo he retornat
a Vic
Sí, però no comparis
Vic amb Gurt
Gurt
Gurt
és un
diuen que és dels municipis
amb quilòmetres quadrats
més grans
de Catalunya
Sí, correcte
Si no és el més gran
té que ser el segon
o el tercer
amb extensió
de superfície
però Gurt
no té res
és curiós
era un municipi
de pagesos
de Socarrel
la prova és
que Gurt
no té
ni cap edifici històric
té moltes magies
i molts pagesos
ho tenia
Les dues magies
que era edat
són a Gurt
i aquestes dues magies
són dos projectes
que també
Ara en parlarem
dels projectes
També tinc
M'estic avançant
Sí, sí
Estem
amb la casa
de Plant de Saba
que jo t'havia preguntat
els records
que tenies
de petita
quan ja anaves
i
quan tu
l'herebes
portava ja
bastant de temps
tancada
que no es feia ús
com te la vas trobar?
A part
a part del Colomar
que deies
que hi havien edificat
coloms
i tudons
a la cúpula
però com te la vas trobar?
Va ser impressionant
perquè
vam anar obrint portes
i vam anar descobrint
jo recordava
a casa dels avis
que era un dels pisos
però en aquell edifici
hi vivien molts llogaters
i clar
jo no ho coneixia
tot això
i llavors vam
vam començar
a descobrir
bueno
diferents estances
diferents
la veritat és que
la casa estava
estava bastant
deteriorada
perquè s'havia anat
acumulant
molta cosa
i va ser
el primer
un impacte tan gran
que recordo que
bueno
el primer que em va dir
el meu pare
és
vèn-te-la
no tinguis problemes
perquè ho veia tan gros
i tan
tan gran per mi
i un amic meu
em va dir
diu
Anna
a mi si
em cau aquesta herència
em fan un desgraciat
jo vaig estar dos anys
pensant què feia
amb aquesta casa
perquè
la primera
la primera intenció
és que et fan ofertes
de grans hotels
i
i
i bueno
doncs mira
et quedes amb els diners
i
te n'oblides
però no podia
no podia
perquè allò era
era part de la meva família
era part dels meus ancestres
allà
pensa que en aquella casa
els meus avantpassats
l'arbre genealògic
que hem trobat
els avantpassats
els tenim datats
del segle XII
tot l'arbre genealògic
comença el segle XII
amb totes les branques
que van anar a parar
en aquest
riera
aquestes branques
venen de
de
dels Plàndolit
els Plàndolit
era una família
que tenia terres
des d'Andorra
fins al mar
a Santa Goloma
de Gramenet
també es coneixen molt
els Plàndolit
eren uns grans
terratinents
i
i aquesta casa
la van comprar
els Plàndolit
després van anar passant
a Areus
fins a arribar
a mi
que dius
i com és que t'ha arribat això
i vaig fer un gran plantejament
de dir
què faig
com reoriento la meva vida
com jo tenia la meva vida
establerta
i com la reoriento
i
i vaig decidir
que faria el que més m'agrada
que és
l'art
la cultura
i la ciència
aquestes tres banques
a mi m'omplen moltíssim
i vaig dir
doncs faré un centre
artístic
cultural
i científic
i va ser dir això
i l'univers
es va mobilitzar
per portar-me
tots els col·laboradors
que m'ajudarien
en aquest projecte
Anna
t'estic mirant
un plaer
anar-te escoltant
i saps que et dic
que gràcies
no només per la teva generositat
perquè és com t'he presentat
sinó que per sort
no vas fer cas
del teu pare
i no te la vas vendre
de tant en quant
de tant en quant
el meu pare
li faig sempre a casa
que paga la pena
de tant en quant
em dona molt bons consells
no fer cas
sí
ja ho veus
quin consell
però aquest
no li vaig fer cas
però ho veus
doncs la vas encertar
i per tant
en nom
dels que
valorem
i apreciem
la tradició
la cultura
l'art
gràcies
continua
continuant
és que hi ha
moltes preguntes
sí
és que hi ha
moltes tecles
a tocar
aquest centre
artístic
cultural
i científic
per què ho dic
doncs científic
perquè hi ha
el telescopi
i han fet
una primera observació
de la lluna
impressionant
les òptiques
estan perfectes
el que passa
que és un aparell
de museu
i costa molt
de centrar
la imatge
però
ja hem pogut
fer una primera observació
i llavors
venen científics
a veure-ho
han vingut
de tots els observatoris
de Catalunya
pràcticament
els hem tingut
tots de visita
i estic encantadíssima
sobretot de Sabadell
també
i després
la part més
cultural
i més artística
doncs allà
fem
des de concerts
al jardí
es fa
el so de les cases
que ho fa l'Ajuntament
que us convido a venir
perquè són uns concerts gratuïts
que fa l'Ajuntament
en llocs emblemàtics
de Vic
que normalment
estan tancats
aquest any
primícia
ho fem al jardí
com cada any
però obrim la cúpula
i a la cúpula
es farà un petit concert
amb una capacitat
de 20 persones
i us recomano
que és el primer cap de setmana
de juny
a Vic
que vingueu
es diu
el so de les cases
a més a més
d'això
fem
visites guiades
les visites guiades
les es porta
en Xevi Cervera
en Xevi Cervera
i ara ho dic
és
un dels millors
o el millor guia
turístic
que hi ha a Vic
bueno
hi ha molts bons guies
però en Xevi
és el que ens ha vingut
a la Casa Prat de Saba
i viu tan Vic
explica tan Vic
que és una meravella
escoltar-lo
és un plaer
llavors si
bueno
si voleu contactar
per venir
a veure la Casa Prat de Saba
doncs
primer que tenim un Instagram
una mica casolà
que es diu
Casa Prat de Saba
així tan senzill
Instagram
a la web
web no tenim encara
estem tots just començant
l'oficina de turisme també
si un oient
vol contactar
saber horaris
dies
activitats
a Casa Prat de Saba
què té que fer?
Instagram?
pots fer Instagram
Casa Prat de Saba
pot anar
o entrar
a l'oficina de turisme
de Vic
que també estem anunciats allà
o escriure'ns un mail
a Casa Prat de Saba
arroba gmail.com
que és una mica
el nostre contacte
però penseu que acabem
tot just de començar
i
i
i de donar a conèixer
fem visites a la casa
visites a la cúpula
i a més a més
fem
tallers
i aquests tallers
ens els porta
una noia
que és la Cristina Senyer
que
que bueno
va dir
ah no jo
perquè aquí
és
a mi m'agradaria fer això
i jo tinc un gran defecte
i és que dic que sí
dic sí a tot
i llavors dic
vull fer uns tallers
dic ah doncs perfecte
l'altre diu
vull fer visites
ah doncs perfecte
ah doncs
vull fer un concert
ah doncs perfecte
i tothom és benvingut
i en parlem
i com ho fem
i llavors la Cristina
em va dir
vull fer tallers
ah fantàstic
llavors aquests tallers
els anunciem a l'Instagram
i són tallers
i són tallers
de lo més
diferent que hi ha
des de pintura
des de constel·lacions
des de
reikis
des de
ioga
des de teràpies
amb el pèndol
bueno
tot el que
el que la gent vulgui venir
a donar
amb el seu do
perquè hi ha moltíssima gent
que té molts dons
i hi ha tanta cosa per aprendre
i tantes eines que ens ajuden
que nosaltres hem oberts a compartir-les
i hem parlat
ho estem parlant molt
del teu vasavi
però
que els oients sàpiguen
qui és
Anna
Alcina
Anna
Alcina
i Vivi
ui
això ja em costa més
eh
desobstracte
doncs re
expliquen
qui és la bassineta
del Joan Prat de Saba
el Josep Prat de Saba
del Josep
carai com estàs
avui farà molt bé
doncs
jo soc
jo crec que soc
una mica
l'Areva
de
de tots aquests personatges
que van haver-hi
abans que jo
que arriben
al meu pare
i la meva mare
i s'ajunten amb mi
o sigui
el que som
al final
és tot el que
els altres han fet
i que t'ho reculls
nosaltres
bé
quan venen
visites escolars
a la casa
a veure'ns
i als nens
els ensenyo
a l'Areva Genealògic
i els dic
mireu
tots teniu
un Areva Genealògic
que és un Areva Genealògic
del segle XII
des del segle XII
i sempre els dic
el que sou ara
és el fruit
de tots els que van
venir abans
i tot el que van aprendre abans
vosaltres
ara ho esteu
posant en pràctica
perquè sou tan intel·ligents
com els vostres
avantpassats
van anar sent-ho
i jo em sento
el recull
de tota aquesta gent
que
que ens va
que em van
que em van aportar
tantes coses
i soc qui soc
per tota aquesta gent
tantes coses
que el teu
tatataravi
tatataravi
rabesavi
el pare del teu
tatataravi
el pare de
Josep Prat de Saba
era propietari
d'una botiga
als baixos
de la casa
a la plaça
on vivia
sí
i tu ets una mica
el recull
perquè
tu saps el que es venia
a casa del pare
del teu tatataravi
aquest
digues
digues
doncs hi venia
una mica de tot
vetes
fils
cordes per guitarra
plomins per escriure
tinters
culleres
ganivets
forquilles
instruments
musicals
agulles de monyo
pintes
pintes
d'ibori
d'os o de carell
barnilles
per a cotilleria
joguines
et he dit que eren una mica
els paquis d'ara
això t'ho dic
clar
i tu reculls
tot això
sí
la basneta
sí
ahi la basneta
sí ben dit
la basneta
de Josep Prat de Saba
o com seria
la tataraneta
la rabesneta
la rabesneta
de tots els avantpassats
que a més era curiós
que a més era curiós
perquè
a efectes fiscals
la botiga
era una tienda
de cotxares
i tinteros
sí
per un tema
suposo
d'impostos
i que era
coneguda popularment
com Can Casa
Can Casa
correcte
què se n'ha fet
de tot això
ja no hi és
ja no hi és
el primer observatori
estava a la plaça
i es va desmuntar
perquè era molt petit
i era molt precari
i amb ell
traslladar-se
al carrer de l'escola
que és on estem ara
estem al carrer de l'escola
número 12
es diu carrer de l'escola
número 12
carrer de l'escola
perquè allà
és on
hi havia
la primera
universitat literària
de Vic
és a dir
els murs
de la Casa Pret de Saba
del jardí
de la Casa Pret de Saba
és la primera
universitat literària
de Vic
imagineu-vos la d'història
que hi ha allà dins
i el jardí
està a sobre
d'aquesta universitat literària
el mur està catalogat
la cúpula està catalogada
som bècils
d'interès local
i tota la casa
manté l'estructura
de fet la casa
hi havia una primera estructura
i llavors
el meu rebesavi
va unir
va construir
dos edificis
als voltants
en aquesta casa
hi havia un esglés
i al costat
petitona
i dos cases
que encara hi són
però
quan van alinear
el carrer
es va fer un sol edifici
des de fora
un sol edifici
però dintre
veus encara
els estables
on entraven
els cavalls
a veure
i la capella
i llavors hi ha la capella
la capella
és una preciositat
amb la mare de Déu del Roser
és una preciositat
de capella
la capella
l'obrim el dia
del so de les cases
perquè la gent la vegi
quin dia és?
el primer cap de setmana
de juny
és el que has dit abans
el so de les cases
feu coincidir
la festa
la patrona
la verza
no tant
perquè la verza
del Roser
no és el so de les cases
però sí que es pot veure
des de fora
la capella
però amb les visites guiades
es veu la casa
les visites guiades
ensenyem tota la planta noble
tot el que és la capella
i la cúpula
és una visita de dues hores
que pots fer només la casa
o pots fer només la cúpula
i també fem
moltes activitats
que són gratuïtes
les activitats gratuïtes
perquè jo intento combinar
una mica
perquè clar
això són
ho podeu imaginar
arreglar la casa
són molts ingressos
és molta despesa
llavors aquests ingressos
doncs
bueno
jo sempre he dit
que els diners
cauen del cel
llavors tothom se'n tira
a la iugular
perdó
però així ho crec
que si quan tu vols
una cosa
i lluites per aquella cosa
totes les portes
es van obrint
i llavors
nosaltres
fem activitats gratuïtes
com el concert
que vam fer aquest diumenge passat
o molts altres concerts
que fem
i fem una cosa
que és molt entranyable
que ens agrada molt a tots
i que us convido a venir
que es diuen
els dinars de Carmanyola
els dinars de Carmanyola
és que al nostre jardí
que és molt bonic
a tocar de la catedral
obrim les portes
de la casa pretaçada
i qui vulgui
porta la seva Carmanyola
i dinem al jardí
i fem uns dinars
de germanor
on tots compartim
doncs
les nostres vides
per això és com és
els caps de setmana
el divendres
només el divendres
de l'1 a 30
a les 3
esteu tots convidats
i tots els dies de l'any
ho anunciem a l'Instagram
no només quan fa bon temps
perquè a Vic
quan fa mal temps
fa molt mal temps
i fa molt fred
llavors en principi
només ho fem
ara sí que ja hem començat
un altre cop la temporada
ja fem la temporada
que fa bo
i aquesta és una de les activitats
que té molt èxit
perquè és molt bonica
i molt entranyable
coneixes molta gent
amb moltes vides
doncs
molt curioses
però hem fet de tot
hem fet des de màgia
a la cúpula
hem fet meditacions
hem fet
bueno
visites teatralitzades
també molt important
les visites teatralitzades
tenim molt públic
hi ha una obra
de Miquel Llor
que es diu
La Laura de la Ciutat dels Sants
La Laura de la Ciutat dels Sants
és una obra literària
que parla d'una noia
de Barcelona
que ve a Vic a viure
i com es troba
el Vic tancat
i llavors aquesta obra
la representem
a dintre la Casa Noble
expliquem la història real
això en Xavi Cervera
que és el nostre guia
explica la història real
i uns actors
representen
però els tens a tocar
aquesta obra teatral
teatralitzada
a més a més
fem el Sereno
la figura del Sereno a Vic
i ara
com a primície
us anunciem
que farem una obra de teatre
visites teatralitzada
és una visita teatralitzada
és a dir
és visita de la casa
i teatre
i en aquesta visita
hi apareixerà
Josep Prat de Saba
hi apareixerà
mossèn Sarina en ell
hi apareixeran
diferents personatges
i hi apareixerà
un personatge
que tinc moltes ganes
de parlar-vos a vosaltres
que és la Pilar Prat de Saba
i arribarà
i arribarà
i arribarà
que abans
tinc moltes ganes
d'explicar-vos
qui és
la germana
de Josep Prat de Saba
això mateix
una poeta
poeta
i també es diu
en català
Poetesa
Poetesa
ah sí
les dues
mira no ho sabia
pensava que només era poetesa
Poeta i poetesa
mira
i d'altres coses
jo veus
la teva visita aquí
també serveix
per millorar
o
afar-me
que quan dic una paraula
sigui real
si no
el seu gent
no en creuran
o sigui
poeta o poetesa
molt bé
molt bé
no ho sabia
veus
veus alguna cosa
també
podem ensenyar
aquí des de la ràdio
aprenc molt de tu Ferran
no
mira
abans de continuar
com a curiositat
tal dia com avui
el 26 d'abril
dia que tu has vingut
aquí a la ràdio
t'explicaré
esdeveniments
perquè hi ha alguns
que sembla
que estiguin posats
mira que hi ha
entre 165 dies
hi ha algú
que sembla
que estigui posat
a propòsit
de la teva visita
a la ràdio
tal dia com avui
el 26 d'abril
els països catalans
el 1987 a Lleida
8.000 persones
van aconseguir
un rècord Guinness
amb allà una sardana
de 5 quilòmetres
de longitud
a la resta del món
el 1478
a Florència
va tenir lloc
la conspiració
dels Pazzi
això és per fer
també un altre programa
perquè és apassionant
jo
tot el Renaixement
tu em parlaves
de Leonardo da Vinci
i té alguna cosa
a veure amb això
doncs la conspiració
dels Pazzi
era un enforantament
entre les famílies
Pazzi i Mèdici
pel poder de la ciutat
una conspiració
per tal d'assassinar
el Llorenç
i el Julià
de Mèdici
el Llorenç
se'n van sortir
ja faig una mica
d'espoiler
però Julià
no
el 1937
tal dia com avui
un 26 d'abril
a Guernica
al País Basc
bombardeig
de Guernica
per l'Alejon Condor
durant la guerra civil
espanyola
terrible
i el 1986
central nuclear
de Txernòbil
actual Ucrània
l'accident nuclear
aquell famós
doncs tot això
va passar
el 26 d'abril
però va néixer
va néixer
també gent important
el 26 d'abril
el 1905
a Santa Coloma
de Garamanet
un uròleg català
de referència
Antoni Puigbert
Iguerro
a la resta del món
el 121
un emperador
força conegut
a Roma
Marc Aureli
va néixer
l'any 570
a la Meca
Mahoma
Mahoma
el fundador
de l'Islam
fins a quines coses
tan curioses
i parlant d'art
un pintor
que a mi
m'entusiasma
va néixer
el 1798
a Txarentons
Sant Morís
a França
Eugène Delacroix
un pintor francès
de referència
del moviment romàntic
i va néixer
un astrònom britànic
de referència
oh quina gràcia
Richard Stephenson
que bo
el 1970
curiositat
i d'una revista
d'aquestes
del cor
suposo que
ho anunciarà
a Eslovènia
va néixer
la Melanie Trump
Melanie Trump
és model eslovena
i l'actual esposa
de president
de l'expresident
i espero que no torni a ser-ho
Donald Trump
però també va morir gent
va morir gent
una altra
referència
amb el teu assabi
el 1940
Heidelberg
Carl Bosch
un química
enginyer alemán
guardonat
amb el Premi Nobel
de Química
l'any 1931
astrònom
astrònom
de referència
tenia un observatori privat
com el teu assabi
i hi ha un asteroide
com el del teu assabi
el 74-14
Bosch
que rep
aquest nom
en el seu honor
quin gràcia
ja ho veus
és curiós
el dia que tu véns a la ràdio
i com a festes
i com a memoracions
hi ha moltes
i hi he triat
hi ha més
que hi ha tres
que em fan gràcia
avui
és la mare de Déu
del bon consell
del bon consell
gràcies a ella
no vas fer cas
al teu pare
avui és el dia mundial
de la propietat
intel·lectual
i
és el dia internacional
de la visibilitat
lèsbica
mira quina quantitat
de coses
que van passar
el dia que tu es venia
red roses too
I see them blue
for me and you
and I think to myself
ens parlaves
de temes culinaris
del que els divendres
feu els dinars
de Carmallola
al jardí
que realment
a Vic
s'hi menja molt bé
després en parlarem
quins plans de futur
tens?
Abans
Ferran
deixa'm dir una cosa
que si no la dic
si no la dic
bueno
m'arrepentiré
i és que
en Josep Bret de Saba
el màxim
reconeixement
que va tenir
va ser
que la
London Society
li va
donar
el nom
d'un cràter
a la lluna
és a dir
que hi ha un cràter
a la lluna
que es diu
Josep Bret de Saba
després la NASA
va canviar aquests noms
i els va posar
uns altres noms
però
sempre diem
que
Josep Bret de Saba
és el biguetà
que va portar
Vic més lluny
perquè va portar
més la lluna
Josep Bret de Saba
si tot va bé
creiem que sí
serà proper
biguetà il·lustre
biguetà il·lustre
és una distinció
que dona l'Ajuntament
a persones que han fet
molt per Vic
i creiem que
Josep Bret de Saba
va fer molt per Vic
i ara m'ha anat una mica
perdona
però
si no deia
el cràter de la lluna
després em renyen
Anna que no has dit allò
també volia fer esment
del meu soci
i col·laborador
que és la persona
que ha estat sempre
al meu costat
i que ha cregut
en el meu projecte
i per això
ara que m'ho preguntaves
pel futur
crec que
ara és el moment
d'esmentar-lo
és en Toni
Illa Català
en Toni Illa Català
és el veí
i em diu
no em presentis com el veí
dic és que Toni
ets el veí
un dia
va aparèixer
em va dir
Anna què faràs
amb la cúpula
des de casa seva
veu la cúpula
dic doncs tinc un projecte
i el projecte
és fer aquest centre
cultural d'estèsic
i científic
i em va dir
doncs jo t'acompanyo
i des del primer dia
ha estat al meu costat
ha resolt tots els problemes
que ens hem trobat
és el gran artífex
de la cúpula
la cúpula
és gràcies a ell
ell és el que va baixar
no sé quantes tones
de gallinassa
96 esglaons
cap a baix
i la veritat
és que li estic
molt molt agraïda
i seguim fent plans de futur
i els plans de futur
doncs passen per anar
obrint
noves
zones
de la casa
és a dir
ara tenim
la casa museu
la cúpula
el jardí
i tenim
els pisos
on fem
els tallers
llavors
el més imminent
és que obrim
una vermuteria
als baixos
de la casa
Prat de Saba
obrim una vermuteria
amb en Jordi Bassas
que és un noi
que té un celler
molt antic
de Vic
és un noi
molt estimat
i molt conegut
i ell volia
estar als afores de Vic
i sempre volia alguna cosa
al centre
i ens vam posar en contacte
i ens hem entès molt bé
i ara obrim aquesta vermuteria
per tenir un centre
de trobada
al garatge
de la casa Prat de Saba
fantàstic
sí, és molt maco
saps per què?
perquè jo sóc un reivindicador
consumidor
castador
de vermuts
és la
ara perquè s'ha posat de moda
però ja fa molt de temps
mira cadascú té els seus gustos
i jo les begudes
macerades
ratafies
vermuts
doncs en gaudeixo
i em bec
i m'agrada
i em dius això
i ràpidament hi he pensat
en una altra vermuteria
que teniu de referència
a Vic
que es diu
Vermut
sí
no, Vermut
no
Bar
que és fantàstic
està
molt
o relativament
molt abruptet
de Prat de Saba
al
just
a Madreta
mira l'Ajuntament
a Madreta
o és darrere a l'Ajuntament
sí, sí, sí
perquè veus el vermut
és que Vic
hem parlat
hem parlat
sí
és una ciutat plena
de restaurants
fantàstics
i a més
que teniu una sèrie de vigatants
fantàstics
a part del teu
la Pilarín
la Pilarín és la veïna
la veïna
la veïna
escolta
tens el veí per un cantó
tens la veïna per un altre
bueno
la meva mare
i les meves tietes
saltaven al jardí de la Pilarín
i la Pilarín
saltava al nostre jardí
per jugar totes juntes
elles jugaven totes juntes
perquè era la nena
dels veïns
llavors els veïns
jugaven tots junts
amb la Pilarín
ens estimem moltíssim
i el seu germà
que és un cardiòleg
sí
l'Antonio Veiés
l'Antonio és
l'Antonio és
els millors veïns
que puc tenir
perquè
i la seva dona
la Maria Clara
des del primer moment
i les seves filles
sobretot la Clàudia
que és la que conec més
m'han acollit tan bé
i Anna que bé
que la casa
la tornes a donar vida
perquè estava tancada
i estava abandonada
i donar-li vida
és bueno
i acabar que em trobo la Clàudia
ai Anna que bé
que fas això
bueno
és que Vic
jo
és que em sento
tan acollida
i tan
tan
ben rebuda
que és que estic
i no visc a Vic
no, no
visc a Sant Quirza del Vallès
poble que estimo moltíssim
però és que tota Catalunya
bueno
és que tot el món
és preciós
i ara estàs a baix l'obregat
mira per on no
i ara estic a baix l'obregat
aviam
t'havia interromput
que estaves explicant
els plans de futur
sí
correcte
aquí també me'n vaig per les branques
m'has de centrar
fantàstic
fantàstic
doncs els plans de futur
és anar obrint
nous espais
la vermuteria és el següent
llavors hi ha un pis
on volem fer allotjaments turístics
pensem que
que és molt important
la vermuteria
no serà la capella
no
n'hi ha una a Vic
per això ho dic
la casa Ricard
la capella de la casa Ricard
i hi ha la ciutat dels Sants
que és un bar
a dintre d'una capella
que tenen un bon gust
i bueno
ho han fet preciós
han preservat aquella capella
i li han donat un ús
que és
la veritat és que és molt maco
jo estic amb això
de donar usos
a coses antigues
però sempre parlo
d'adaptar-nos a la casa
és a dir
com és la casa
jo m'hi adapto
no fer res nou
sinó que m'adapto
les portes són com són
les finestres són com són
tot deixar-ho
com estava
perquè és la gràcia
de Vic
no tocar res
sinó
modernitzar
i arreglar
les coses
però sempre deixant
aquella essència
de com ho van fer
perquè eren
molt intel·ligents
jo m'adono
que hi ha tantes coses
d'intel·ligència
allà dintre
que acabar
que ensenyem la casa
ens diuen
però que intel·ligents eren
els espais
com estan distribuïts
tot té una raó de ser
els convidò a venir
a la casa Pret de Saba
a visitar-la
evidentment
està
després
tornarem a fer
les coordenades
tornarem a dir
i farem una esmena
no
una propaganda
no
més que propaganda
que val la pena
conèixer el que tenim
i mira
un petit
però també deixa'm-ho dir
un petit interval
ja a la meva edat
escolto amics
que se'n van a la Chimbambas
a fer viatges
i pensa
si hi ha quantitat
de coses
que tenim al coste
i te'n vas a la Chimbambas
a veure un museu
perquè
m'entens no?
i no aprofitem
Catalunya
Catalunya
és un país màgic
és un país
que tenim de tot
un país privilegiat
i que
persones
contumbre
generositat
recuperant
tots els elements
patrimonis
artístics
i els que s'han fet
malbé
per això
que vi
que teniu
el patro
si no us ho recordo
és mi cap dels Sants
molt bé
aviat farem
Anna
del Sants
perquè
és
màgic
i realment
tocada
per l'esperit
aquest que jo deia
artístic
que
aquesta és la feina
que ho deixa
el miracle
de poder
recuperar coses
doncs
aquests
Miquels
dels Sants
doncs
d'hauria de fer miracles
però
els d'avui
recuperar
un patrimoni nostre
també és un miracle
de com estan les coses
bueno
aviam
menys històries
no deixa'm dir
d'una cosa
estem parlant dels plans
dels plans
deixa'm dir-te una cosa
que la Casa Prat de Saba
està tocada
a la catedral
però també està tocada
a tocar
del Museu Episcopal de Vic
el MEP
el MEP
el Museu Episcopal de Vic
és el segon
més important
del món
del món
a museu
amb art romànic
i gòtic
penseu que el Museu Episcopal
és
és que no
és una meravella
i a la catedral
teniu les pintures de cert
m'agradaria saber
quants catalans
han vist les pintures
de cert a Vic
sí
veniu a descobrir Vic
perquè és
és que és
bueno a mi
estic
meravellada
a més a més
és fira
és ciutat de fires
les fires que hi ha a Vic
són espectaculars
ara acabem de fer
passar a l'Àctium
l'Àctium és la fira de formatges
que ha sigut una meravella
a més a més
hi ha el mercat medieval
a més a més
hi ha el mercat de música viva
a més a més
hi ha el sol de les cases
i tota la gent que porta les fires i mercats de Vic
són gent
entusiasta i entregada
això
a fer que les coses
a recuperar les coses
sí que sí
és una meravella
que no emmenys els vigatans
que jo tinc adent
i vigata
d'Osona
pel mig
i em deies
els plans de futur
doncs això
no obrir
no obrir nous espais
la vermuteria
la vermuteria
que és xulo
i després els pisos aquests
d'allotjaments turístics
i anar recuperant aquesta casa
per fer-la un centre
jo sempre dic
un centre d'acollida
però un centre d'acollida
de tothom
perquè tothom hi és benvingut
i tothom que tingui una idea
doncs vine
i explica'ns la teva idea
què et fa gràcia fer
ara estem en contacte amb una noia
que ens vindrà a fer poesia
doncs perfecte
vine a fer poesia
un altre que té ganes
de fer pintura
doncs vinga
els urban sketch aquests
venen a pintar
Anna
poesia
veus-me treus
Pilar Prat de Saba
poeta, poetesa
ara
explica'ns
i la seva relació
amb Sant Just
explica'm
qui era Pilar Prat de Saba
a part de la germana
del Josep
qui era?
pensa que jo
ho estic ara
redescobrint tot
perquè quan un és jove
doncs
no li dóna importància
als avantpassats
i als ancestres
i no mira enrere
mires endavant
quan ets jove
mires endavant
i ara
que ja tinc una certa edat
doncs
m'agafa molt fort
mirar enrere
i mirar els meus orígens
i clar
de Pilar Prat de Saba
en sabia poquíssima cosa
Pilar Prat de Saba
era la germana
de Josep Prat de Saba
eren nous germans
eh
i
Pilar Prat de Saba
i Portavella
neix el 26 de juny
del 1886
però és que resulta
que Pilar Prat de Saba
a part de ser astrònoma
és poetessa
poeta
com dius tu
que no ho sabia
eh això
i llavors
les dues
i fa uns poemes
meravellosos
amb cada planeta
a part dels poemes
que ella fa
ella és una persona
ara l'estem descobrint
i sabeu per què l'estem descobrint?
perquè com que estem fent
aquesta visita teatralitzada
que farem
que apareix el personatge
de Pilar Prat de Saba
que el fa la
la Júlia Cervera
la Júlia Cervera
és una actriuassa
espectacular
i està empapant-se
d'aquest paper
de Pilar Prat de Saba
ella serà la que farà
el paper de Pilar Prat de Saba
i com a primícia
el dia dels museus
que em sembla
que és el
ai si no m'ha xerrada
em sembla que és el 18
de maig
ara no estic segura
eh
però el dia dels museus
amb el museu episcopal
i nosaltres
això és una mica d'espoiler
però farem alguna cosa
amb Pilar Prat de Saba
Pilar Prat de Saba
és poetessa
és germana de Josep Prat de Saba
sa mare molt
del
del seu germà
l'admira molt
i
i ella
es casa
amb Florenci Sorroca
Florenci Sorroca
i
venen a viure
a Barcelona
al barri d'Horta
al barri d'Horta
hi cau
un bombardeig
que destrueix
la seva casa
i com a
com a conseqüència
de perdre la casa
de perdre-ho tot
venen a viure
Sant Just
doncs Florenci Sorroca
amb Pilar Prat de Saba
tenen tres fills
Josep Lluís Sorroca
l'altre
no sé el nom
perquè estic investigant
és molt recent tot això
i la tercera
és Montserrat Sorroca
aquests tres fills
Montserrat Sorroca
que viu a Sant Just
és professora de piano
de l'escola Núria
i tocava l'orga
de l'església parroquial
de Sant Just
i Sant Pastor
durant 60 anys
aquí em fa senyes
que ja no ho sé
perquè el tècnic de Soma
està dient alguna cosa
que li ha ressonat alguna cosa
eh
oh
oh
ja ho veus
ara sí que ja m'has emocionat
veus que t'estic dient que
la ràdio
és màgica
quina passada
ja ho veus
avui ens trobem
el Carlos Rius
que diu
que era
la seva professora
que fort
jo que t'estic dient
que
adonè
ho sonen
per l'esglés
que fort
i el tercer fill
és
el de la ràdio
Josep Lluís Surroca
Josep Lluís Surroca
neix el 1921
mor el 2018
i va ser alcalde
de Sant Just
del 1959
al 1971
Josep Lluís Surroca
és radiofonista
bueno
el 1950
fa la primera emissió
amb ràdio Sant Just
d'Esvern
és periodista
polític català
director de Ràdio Nacional
d'Espanya
als anys 80
i rep un premi Ondes
el 1968
aquest senyor
Josep Lluís Surroca
té dos fills
Florenci Surroca
i Joan Manuel Surroca
però tot això
penseu que a mi
em ve de nou
o sigui
jo ara estic
desfilant els fils
de tot el que era
la família
pret de Saba
i m'apareix això
i llavors
arrel
que el meu pare
i la meva germana
viuen a Sant Just
i el meu pare
té un gran amic
que és en Ferran
Anna vine a la ràdio
a parlar
i jo no sabia res
de tota aquesta part
que tenia a veure
amb Sant Just
i mirant
mirant
resulta que
resulta que
una part de la família
està Sant Just
és que l'amistat
i la ràdio
és màgica
que fort
bueno
és meravellós
màgia pura
ja ho veus
quines coses
màgia pura
màgia pura
ho tindrem a veure
encantadíssima
encantadíssima
horaris
llavors
nosaltres som una mica
atípics
t'ho dic
per això
per això
per això
t'hi faig la pregunta
llavors
no tenim horaris
està bé això
el que fem
és que
contacteu amb
l'oficina de turisme
si poseu turisme
Vic
directament
allà demaneu una visita
a casa pret de Saba
i quan tenim un grup de gent
muntem la visita
és a dir
les visites es munten
amb la gent
que la voleu un dia
que la voleu un altre dia
es fan a mida
són visites
a mida
i llavors
si vosaltres sou un grup d'amics
doncs que sou una colla
perfecta
si sou una parella
cap problema
es comença un grup
i s'omple d'altra gent
Fem-ho fàcil
digues el telèfon
de l'oficina d'informació
no
per poder contactar amb vosaltres
a través de l'oficina
m'has dit
a través d'Instagram
o a través d'una mail
no?
el que s'ha après
ja saba
són les tres maneres
de poder contactar
i organitzar
una visita
que pot ser
un dilluns
un dijous
un divendent
el dia que vagi bé
jo crec que el més còmode
és un correu
casaparetdesaba
arroba
gmail.com
i el telèfon
de l'oficina de turisme
de Vic
és el 938
938
86
86
20
91
938
86
20
91
que els oients
els hi
truquin allà
i allà els organitzen la visita
ostres
quina gràcia
que bé
encara estic una mica emocionada
eh
amb el que
el que descobert
de Montserrat Surroca
és fort eh
que fort
que maca
que maca
fixa't eh
quines quantitats
de persones que hem parlat
sí
sí
ja veus
curiosíssim eh
sí
és preciós
i bueno
l'oportunitat
de parlar
i explicar
aquest projecte
doncs
bueno
això que m'heu donat
és fantàstic
perquè
som molt petitons
i ens anem fent
clar que tenim allò
una joia
és que és com una joia
que anem
volem ensenyar
a tot el món
però clar
com ho ensenyes
no i com ho fas
de fet ens han fet entrevistes
també a TV3
ens han fet entrevistes
a Catalunya Ràdio
una mica parlat
del projecte
però com que anem així
és una mica
doncs anem improvisant
i anem fent
poquet a poquet
doncs mira
ara la cúpula
ara organitzem això
ara aquesta bitxeta
és una mica
és una mica
que ens anem fent
ara
per anar amb tu
i per finalitzar
l'entrevista
enviar a memòria
un lema
d'una ordre
que forma part
de la Confederació
que són
els
camaldolenses
el lema seu
és
ego bovis
vos mi
que significa
i jo som per vosaltres
i vosaltres sou
per mi
d'alguna manera
això és la casa
Prat de Sala
m'encanta Ferran
m'encanta
jo no tinc res
a veure
els camaldolenses
que és
una d'aquestes ordres
duresa
ego bovis
vos mi
jo som per vosaltres
i vosaltres sou
per mi
això d'alguna manera
és
un dels lemes
de l'entesa
del que és
una mica
m'encanta
doncs és això
ha sigut un plaer
per vosaltres
i vosaltres per mi
gràcies
els estudis
estan sempre oberts
si alguna vegada
continues renovant
i vols explicar coses
aquí sempre seràs
benvinguda
gràcies a tots els de Ràdio d'Esvern
moltíssimes gràcies
molt agraïda
gràcies
oh wow
wonderful love

as the skies so blue
as the skies so blue
as the clouds so white
the brineless day
the dark shaking night
and I think to myself
what a wonderful world
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
are also on the faces
of people going by
I see friends shaking hands
saying how do you do
they really say
they really say
I love you
I love you
I hear babies
crying
I watch them grow
but they learn much more
than I ever know
yes I think to myself
what a wonderful world
Doni Biramdana
nascut a Bali, Indonècia
comença la seva carrera musical
en l'any 2016
i ràpidament es va convertir
en una presència notable
a l'escena musical
del sud-est asiàtic
va col·laborar
amb músics de jazz de renom
i actualment
actua en tot tipus d'escenaris
clubs, bars i locals de platja
però el 2020
Doni es va traslladar
a viure a Köln
a Colònia, Alemanya
per donar-se a conèixer
a través de la seva impressionant participació
en l'any 2022
en el programa de televisió La Veu
Doni Biramdana
ha sigut el cantant
l'intèrpret
que ha fet la nostra sintonia
amb aires indonesis
el record de la visita
d'Anna al cine
i vi bé
els nostres estudis
I see trees of green
red roses too
I see them bloom
for me and you
and I think to myself
what a wonderful world
Continuem
amb el nostre programa
referenciat
al superlatiu
de l'adjectiu
curiós
és a dir
curiosíssim
curiosíssim
com sinònim
d'araresa
de singularitat
d'originalitat
de peculiaritat
diferents
acepcions
d'aquest adjectiu
serveixen per definir
l'individu
un curiosíssim
és aquella persona
inclinat
a assabentar-se
de coses alienes
tafaner
entromès
indiscret
impertinent
el que pregunta
molt
i repetidament
també
és aquella persona
aquell individu
inclinat
a aprendre
allò que no coneix
curiós
és també
net i ben arreglat
pulcre i polit
allò que diem els catalans
net i polit
curiós
és qui crida
l'atenció
desperta interès
per la seva
raresa
o originalitat
és propi
de la persona
curiosa
és estimable
o apreciable
un sou
curiós
curiós
també és persona
que fa les coses
amb gran habilitat
i cura
doncs
el nostre convidat
compleix
totes
les excepcions
i a més
és escriptor
conferenciant
comunicador
divulgador
de curiositats
i recopilador
d'anèndotes
siguin històriques
o no
imaginatiu
amable
bon conversador
Alfred López Sanoja
benvingut
com estàs
ben trobat
que deia
m'amic
Ferran
Alfred
set llibres
set
cinc de la saga
del listo
que todo lo sabe
és la tercera
vegada
que vens
a Radio Sberra
tu i el teu tema
sou inesgotables
sí
sí
tot
tot
tot
tot
té
una curiositat
en el món
tot
té
un origen
té
una història
darrera
en totes les coses
que diem
que fem
que utilitzem
totes les persones
que coneixem
tot té
una curiositat
i jo
m'encarrego
d'indagar
i escriure
sobre elles
què és curiosíssim?
curiosíssim
és el resultat
de molt temps
de treball
buscant curiositats
i és el nom
que en aquests moments
li ha donat
una miqueta
a la meva marca
la meva marca
és
Ya está el listo
que todo lo sabe
que porto 18 anys
amb el blog
i després
els llibres
i des d'un temps
que utilitzo
el terme
curiosísimo
com el nom
a les xarxes socials
o xarxes
com TikTok
que és
gent molt jove
o Instagram
que n'hi ha
de totes les edats
però sobretot
n'hi ha
gent molt jove
s'aplopen
els meus continguts
per aprendre
algunes curiositats
i m'he adonat
que
les curiositats
agraden
les curiositats
s'interessen
i llavors
això és una miqueta
el resum
de tot això
que he anat
recopilant
durant aquests últims anys
avui
avui
divendres
un 16
o un 26 d'abril
avui
saps quin dia és?
és el dia mundial
de la propietat
intel·lectual
i tu estàs aquí
estic aquí
curiosa
sí
explica'm
explica'm
jo vull saber
molt més
del curiosíssimo
aquest
només parles
res
fas una mica
d'espoiler
bueno
curiosísimo
esto es curiosísimo
és un llibre
amb 366 curiositats
una per cada dia
de l'any
ja que aquest és un any
de traspàs
tenim el 29
de febrer
i que es pot
pots llegir
una curiositat
cada dia
o pots llegir
tantes curiositats
com vulguis
cada dia
però bueno
hi ha persones
que diuen
és que a mi no m'agrada
llegir
o és que a mi
em costa molt
llegir
tens un llibre
en el que
dedicat només
un minutet
minutet
i mig
com molt
dos minuts
al dia
pots llegir
un llibre
en un any
llegint cada dia
la curiositat
que correspon
després pots llegir-lo
com te'n doni la gana
darrere cap a davant
davant cap a darrere
o agafar
per dates
allò
mira
el dia del meu aniversari
el dia de l'aniversari
de la meva dona
del meu net
i vas agafant
dates
i pots trobar
i al final
també
fas tot un any
de lectura
tot és així
curiositats
per cada dia
algunes curiositats
coincideixen
amb el dia
en què estan posades
perquè
una data de naixement
o és el dia internacional
d'alguna cosa
o és el dia
que ell va descobrir
o es va
patentar un invent
etc
i llavors
tenen relació
unes altres curiositats
estan allà
ficades
per casualitat
perquè això
és curiosíssim
i mira
que curiós
que el dia
que tu véns aquí
el dia mundial
de la propietat
intel·lectual
curiós
molt important
la pregunta és clara
utilitzen
la teva referència
quan fan alguna cita
de lo que tu
d'alguna manera
o has descobert
o has creat
o plasmes
o recordes
lamentablement
en un 90%
de les ocasions
no
el meu
contingut
que està
tant a blog
com a les xarxes
socials
al llibre
i tal
és molt
molt
utilitzat
però moltíssim
utilitzat
per moltíssimes
persones
que
ho agafen
per els seus blogs
per les seves xarxes
socials
programes de ràdio
de televisió
que nutreixen
per explicar
alguna curiositat
i en el 90%
de les ocasions
no
no
no
no
no diuen
d'on han tret
aquella data
això sí
jo
com aquell que diu
quan jo
estic mirant la tele
i veig un programa
aquests programes
de mitja tarda
concursos
on
anirà a manjar-se
un rosco
no dirà el programa
i després expliquen
una curiositat
jo
tal i com l'expliquen
jo sé
que estan
llegint
literalment
el que jo vaig escriure
perquè jo sé
com escric
però no
no
no
no tenen
el pebrot
de posar-ho
no sé
i mira que és gratis
anomenar algú
de dir
estàs tret
d'aquí
d'allà
però bueno
no t'has plantejat
Iaia
no t'has plantejat mai
i a més ara ho tens
en una paraula
que és la
més tard
en els curs
del programa d'avui
l'autoritzaré molt
seria terrorífic
el que et presentessis
en un programa d'aquests
perquè guanyaria segur
si poguessis retenir
en la teva memòria
tot el que s'ha escrit
als teus llibres
no hi hauria
concurs d'aquests
de saber-li ganar
i no sé
tot aquestes coses
i passa a la obra
i no sé què
que se't resisti
ja
no
però
podries fer molt caler
podries fer caler
vaig tenir una època
en la que sí
que vaig fer
els meus pinitos
a cursos de televisió
i tal
i vaig guanyar uns calerons
tant com
per comprar-me un cotxe
i fer viatges
i tal
però això ja fa anys
jo tinc una marca
tinc una marca
que ja estàs listo
que tu lo saps
però sóc un ésser humà
també
i també em puc quedar
en blanc
tu imagina't
que amb la meva marca
que jo guanyo la vida
amb això
vaig a un concurs
i a la primera pregunta
em quedo en blanc
per culpa
dels nervis
i m'he indivinat
i aquest
aquest és el listo
que tu lo saps
este és un flaude
jo guanyo més diners
no anant a concursos
que possiblement
anant a concursos
perquè
em coneixo
jo des de casa meva
te puc fer-te
el rosco
te puc fer-te
acertar-te les preguntes
de saber-hi ganar
i tal
però després
està la part aquella
del síndrome
de l'impostor
que el diu
no?
de dir
hòstia
jo sé
però sé
les meves capacitats
i les meves limitacions
prefereixo
no
jugar-me-la
i que bueno
que
jo sé
on soc bo
jo puc ser bo
en una entrevista
de ràdio
puc ser bo
en un programa
de televisió
d'entrevista
o de
de col·laborador
puc ser bo
a lo millor
fent una conferència
com conferenciant
durant una xerrada
escrivim els meus llibres
però a lo millor
en un concurs
amb els nervis
com jo em conec
com
com de traïdor
són els nervis
sé que
n'hi hauria
moltes possibilitats
de quedar-me en blanc
perquè
tindria una doble
pressió
la pressió
de
voler encertar
i els nervis
i el focus
i el tal
i que tens un minut
per respondre
i després
se l'està pensant
és que si fallo
se'm va
tota la merda
i és la pressió
és la doble pressió
ja ja
Alfred
hi ha una pregunta
que sempre et faig
perquè jo també
soc curiosíssim
com t'organitzes
la feina?
ui
soc un desorganitzat
però
total
no?
però
dintre del meu caos
dintre del meu
la meva desorganització
m'organitzo
no?
a veure
jo m'aixec
pels matins
i com
el 90%
de la meva feina
el faig a casa
doncs jo sé
que s'encendre
l'ordinador
i començar
a mirar
i avui
que tinc
avui
i tinc
que escriure
tres posts
o tinc
que fer
això
i
vaig
fent
però també
sobte
és que
passa una mosca
i es distreu
no?
i com jo
gran part de la meva feina
a part de consulta
de llibres
i tal
també és consulta
per internet
i perquè
afortunadament
tenim ja
molts llibres
que estan
digitalitzats
i que podem buscar
amb biblioteques
online
i tal
internet també
és el meu
gran enemic
perquè
puc estar
navegant
i pam
de repente
un vídeo
un vídeo
de gatitos
ai que monos
i ja
es distreu
no?
llavors
aquesta
la meva part
desorganitzada
de procrastinador
em fa que
també
sigui una miqueta
el cas
però al final
acabo fent
tota la meva feina
i
sobretot
quan a mi
em posen
quan he treballat
he publicat
poques vegades
per
editorial
però quan m'han posat
uns
uns plaços
m'han dit
tal data
tens que presentar
i jo
oi que no
no arribaré
no arribaré
no arribaré
perquè coneixo
que no
sempre he presentat
la meva feina
abans que acabi
el pla
això sí que
ho tinc
és ben curios
organitzat
i dispers
i tots dos
conviuen
sí
sí
és fantàstic
això
Alfred
tu ets un clàssic
signant llibres
el dia de Sant Jordi
i d'això
jo dono fe
com ha anat
la diada en guany
bé
bé
una diada
molt diferent
que estaves
en un lloc
mai t'havia vist
en aquest lloc
sempre estaves
en un lloc
més proper
diguéssim
al centre
al centre
però aquest any
jo diria
i t'interrompeixo
però la meva sensació
jo com a visitant
com a lector
no com a signant
ha sigut
molt més ampli
l'abast
i la perifèria
de parades
amb llibres
signatures
que cal tres anys
aquest any
estava ple
l'Avinguda Gaudí
hi havia
ple a Horta
estava ple
al centre
no
Rambla
i Passeig
de Gràcia
i tu estaves
d'alguna manera
dintre del centre
la primera vegada
que t'he vist
una mica
t'explico
té
té
una
resposta
molt
lògica
és curiositat
sí
té
una
resposta
molt
lògica
jo
aquest últim llibre
com molts dels que he publicat
és autoeditat
aquesta vegada
no he aconseguit
que una llibreria
o
alguna
alguna associació
no hagués
sigut
lloc
últimament
hi ha
molta
proliferació
d'autorità
no donen abast
no hi ha
lloc
per tots
llavors
no vaig trobar
lloc
després
una de les taules
que sempre anava
cada any
i que estava
des de
fa molts anys
era la taula
que posava
la SEC
que era
l'associació
d'escriptors
col·legiats
de Catalunya
on estic
col·legiat
i aquest any
no han posat
que posaven allà
a la plaça
de la Vila
de Madrid
amb el carrer Canuda
no han posat
aquest any
diuen que no
li han donat permís
no entenc
per què
però bueno
tots deien
que si per
assuntes polítics
i tal i qual
quan
perquè
hi havia
la campanya electoral
però quan
hem vist
parades
de tots
els partits
polítics
com que
l'associació
d'escriptors
no poden tenir
una taula
o una carpa
i els partits
polítics
no ho entenc
però bueno
ens hem quedat
sense això
llavors
m'he hagut de buscar
les Garrofes
i jo
vaig demanar
permís
particular
jo
a l'Ajuntament
perquè em donessin
una taula
per posar
i em van
concedir
un permís
per posar
una taula
de venda
de roses
al carrer
Girona
amb
Alivell
i Ronda Sant Pere
de roses
i llibres
podria vendre
també llibres
i allí vaig
posar
el lloc
que ells
van dir
el més
prop que estava
del centre
però
bueno
ahir em vaig
apanyar
vaig pogossar
a la taula
que en la taula
estava amb la
amb la meva dona
que també és
escritora
que has tret
dos llibres
i després
parlaves
amb ella
amb l'Eva
no em facis
un espòiler
i el meu germà
el meu germà
Francesc
Anaúlla
continues fent
espòiler
que també
estava allà
amb mi
bé
només dic
aquí
els
los
incritos
que estàvem
amb mi
i alhora
bueno
allà vam estar
i vam estar
venent
llibres
i roses
i regalant roses
també a qui
compraven llibres
etcètera
etcètera
i vam ser
no estàvem al centre
tampoc era un mal joc
perquè bueno
estàvem a prop
del tren
del tren
de la Renfe
d'Arc del Triós
a prop
de la plaça
de Catalunya
estaven
més que a mi
però bueno
la gent
a més
que tenia
que vindre
a veure
amb mi
o a la meva dona
o al meu germà
també van estar
més tranquils
i no amb
tot
l'aglomeració
d'una Rambla
Catalunya
on no et pots
moure
i no pots
estar
pendent
de la gent
aclarit
per aclarir
hi ha
en el llibre
una de les
366 curiositats
que
a mi m'agrada molt
quan tu dius
les
coneixeu
les lleis
fonamentals
de l'estupides
humana
és que
te n'has deixat
moltes
perquè és que
l'estupides
humana
és infinita
és tremenda
sí
bueno
són les 5 lleis
de l'estupidesa
humana
que va
dir
un escritor
italià
i que
bueno
i que
tenen
molta
raó
no me'n
recordo
de les 5
de memòria
no les puc
no les puc
dir
jo no les diré
perquè jo no vull
fer un espèiler
com tu
i ja veus
que tinc el llibre
al davant
però no diré
que comprin el llibre
que comprin el llibre
però
ja et dic
aniam
més
i se poden afegir
moltes més lleis
de l'estupidesa humana
però bueno
estan
estan
estan molt bé
no?
i les vaig voler
posar en el llibre
perquè em van cridar
molta
la
doncs
parlant de l'estupidesa
ara m'ha vingut a la memòria
quan
Déu
va fer
les tables
i va anar
a Moïsès
sempre dic
que dels 10 manaments
es va deixar
un
i per mi
és el més important
el once
abomandamiento
no
emprenyar
i aquest sí
i aquest
que és el més important
mira
aquest no
nosaltres són lleis naturals
però
igual que l'estupidesa humana
ho entens
aviam
continuem
tu has parlat abans
les teves col·laboracions
en ràdio
en televisió
en Instagram
en TikTok
com va això
d'acabar
bé
com sabeu
de l'altre vegades
que he vingut
però
ho repetiré
jo vaig començar
tot amb un bloc
fa 18 anys
jo
no em dedicava a això
jo vinc del món
de l'administració
i
vaig començar
sí que col·lucionava
amb curiositats
i vaig començar
en un bloc
després van començar
a aparèixer
les xarxes socials
i molta gent
doncs
bueno
vam utilitzar
les xarxes socials
per també
donar-nos
una miqueta
de
bueno
de visibilitat
del nostre treball
i que
vam molt bé
no
tenir les xarxes socials
i després
ja també
van venir
doncs
teles
ràdios
que hem volgut
que
jo
col·laboreixi
amb ells
i bueno
ara he acabat
de començar
fa poc
una col·laboració
amb el Canel 4
de Mediaset
amb el programa
de mitja tarda
de Mario Picasso
on
jo explico
un topicazo
jugant amb el
cognom del presentador
no
i és un topic
que és
d'aquí
d'Espanya
no
el típic
d'on surt
llei
ja no millor
l'altre dia
que estava jo
signant llibres
a Parcs del Vallès
el dia de Sant Jordi
i a la mateixa hora
vien un missatge
em diuen
te estem volviendo
por la tele
que estàs saliendo
explicando
de dónde viene
la col·letilla
una hora menos
en Canarias
que diuen a la radio
i diuen
com pode ser
que estés en dos sitios
bueno
jo estaven registrant
la intervenció
i bueno
estic fent això
que m'agrada molt
faig ràdio
bueno
ràdio
parés
porto jo
en rap sencet
des de fa
18 temporades
fent el
el programa
Guaita que Curiós
amb el Carles Font
i bueno
i tots els llocs
em criden
allà
allà vaig
perquè m'agrada molt
comunicar
m'agrada molt
divulgar
i explicar
les meves curiositats
el ratllo soy
donde me llaman boi
escoltes
segur que tens
anècdotes curioses
de les teves conferències
explica'ns alguna
que no està el llibre
coses que et passen a tu
i que no les expliques
sí
bueno
sí
no
clar
en el llibre
jo no explico res personal
el llibre
no són anècdotes personal
per això et faig la pregunta
perquè ens expliques
alguna primícia
a la teva
esver
durant uns quants anys
vaig estar fent
xerrades
a la universitat
de Bilbao
bueno
es feia allà
a la universitat
de Bilbao
era un event
de divulgació
científica
i jo sempre
buscava
fer xerrades
el més divertida
possible
eren xerrades
molt científiques
eren molt
feixures
molt
espècies
com a vegades
la divulgació
científica
i jo
anava a explicar
curiositats
relacionades
amb la ciència
però que fossin
divertides
i un any
se'm va ocórrer
titular
la meva xerrada
si no soy curro
Jiménez
perquè tinc
aquest trabuco
i parlava
de la ciència
al redor
de les titoles
no?
exacte
i clar
vaig sortir
vestit allà
a l'escenari
de l'universitat
del Paraninfo
de l'universitat
de Bilbao
vestit
de bandolet
amb un caball
de cartró
de cartró
amb un trabuco
amb la mà
i vaig fer
una miqueta
de greix
que vaig començar
parlant de trabuco
de veritat
no?
el trabuco
el nombre
trabuco
viene
del italiano
porque se carga
a través
de la boca
trabuco
tal
no?
i ara
vaig intentar
els primers minuts
aburrimos
a la audiencia
no?
i vaig estar allà
i dir
bueno
veo aquí
que està
com era
en castellà
estáis tots
aburridos
que passa
que veíais
que venia
a hablar
de otro
tipo
de trabuco
o que
i tal
no?
i clar
tot
sí
sí
bueno
pues vamos
a hablar
de otro
trabuco
ja
ahora
ja vais
canviar
y vais
començar
a parlar
de bueno
de viagra
y de titoles
y de
de accions
y tot
tot
amb curiositats
científiques
i tal
amb
bueno
tot
sense
sec
boller
evidentment
no?
però va ser
molt molt molt divertit
i va ser tan divertit
que
per primera vegada
després que es feia
molt
portava molts anys
fent-se
aquelles
jornades
de divulgació
científica
a Bilbao
per primera vegada
el programa
de
Oiporroi
de la cadena
SER
li va cridar
l'atenció
un event
d'evolució
científica
i
ostres
i este títol
i tal
i qual
i ens van
entrevistar
i van
fer referència
a aquell
esdeveniment
hi ha
unes jornades
de
de divulgació
científica
quan mai
havien fet cas
home
tu que ets
net
i polit
amable
i pulcre
no pots ser
gruller
és difícil imaginar
que en un partit de futbol
amb els medis tecnològics
avui dia
dels que disposa un àrbitre
aquest
no doni un gol
quan la pilota
entra a la porteria
que senyali
penalti
en una jugada
que no es falta
i que no senyali
penalti
en una falta
comesa clarament
en l'àrea
de l'altre equip
que no expulsi
el jugador
que comet
una falta
idòntica
a la comesa
en un altre partit
de competència
europea
jugat cinc dies
abans
i que va suposar
l'expulsió
en conseqüència directa
en el resultat
final del partit
és sospitós
és sospitós
que totes les serrades
hagin sempre
afavorit
el mateix equip
és sorprenent
que no se'n parli
de les decisions
errònies
de l'àrbitre
a cap mitjà
de comunicació
amb seu social
en el país
on resideix
l'equip afavorit
per les decisions
errònies
és curiós
que l'àrbitre
en qüestió
continuïà
arbitrant partits
amb el vestibreu
de la federació
d'aquest esport
de què serveix
el bar
si no hi ha
imparcialitat
entre els que miren
i decideixen
a Catalunya
tenim severa
sequera
però en aquest cas
ja plou
sobremullat
la realitat
supera la ficció
Josep
sequera
pluja
realitat
ja veus
avui segur que ens parlaràs
de coses
importants
interessants
i ja que tenim
el nostre convidat aquí
segur que seran
curiosíssimes
intentarem una mica
de curiositat
perquè les curiositats
van molt bé
perquè ajuden
a fixar les coses
t'explica una cosa
dius
el que de ell
a vegades una cosa
que és una mica
feixua i tal
però amb aquella curiositat
aquella cosa
m'havia caigut amb això
i llavors allò t'ajuda
a fixar una mica
tot el context
de la cosa
que era més pesadet
i tot això
i vaja
em sap molt
per tant
doncs
va molt bé
jo més de 4 vegades
m'ho he llegit
perquè sempre
les coses interessant
i sempre m'han agradat
bé
avui
volia parlar
doncs una mica
també dels finals
del segle XIX
que havíem parlat
sempre
que si la
l'exposició universal
l'eixample
les muralles
etcètera
etcètera
i us sembla
que el final
del segle XIX
doncs va ser
tot flors i violes
tot molt maco
ja s'havia passat
la guerra
del francès
les muralles
a terra
a partir d'aquí
doncs tot era xauxa
i evidentment
mai és així
sempre hi ha
les dues cares
de la moneda
llavors una mica
doncs volia parlar
d'això
va començar
diguéssim
el moviment obrer
el moviment obrer
a l'estat espanyol
doncs va néixer
a Barcelona
moltes indústries
en un espai molt petit
afavoria la comunicació
entre els proletariats
que veia
doncs com es tractaven
amb ells
de la fàbrica
del costat
que els hi passava
amb unes altres
i això doncs
era més fàcil
que intentessin
unir-se
i s'organitzessin
i es va anar passant
al llarg del segle XIX
dels aldarulls
instigats
per agitadors
o altres apelots
que sorgien espontàniament
davant d'un accident
laboral
donant justícia flagrant
etcètera
doncs es van anar
creant organitzacions
es van anar
organitzant
per lluitar
contra de tot això
el proletariat
ara sabem una mica
així es faixucs
tot el llatí proles
llinatge
descendència
és el terme
encunyat per
tal Marx
per designar
la classe obrera
originàriament
s'identificava
proletariat
com aquelles persones
que no tenien altra riquesa
que els seus fills
no tenien res més
i s'utilitzava
aquest terme
en un sentit
despectiu
i Marx va definir
la classe social
proletària
com aquella
que no disposa
de la propietat
dels mitjans de producció
i que ha de llogar
la seva força de treball
a canvi d'un salari
per la seva subsistència
a Catalunya
es pot començar
a parlar
dels moviments obrers
més o menys
a partir de l'any
1840
els treballadors
anomenem-los com vulguem
proletaris
classe obrera
exactament
estan fins al capdamunt
tenen un sou ridícul
i unes condicions laborals
que són properes
a l'esclavatge
treball infantil
una cosa normal
homes i dones
fem unes jornades
laborals
llarguíssimes
amb unes condicions
deplorables
altres vegades
ja n'hem parlat
més o menys
d'aquestes coses
i en aquell moment
també comença
la introducció
de màquines
que fan molta feina
més ràpida
i això
introdueix
la por de perdre
el lloc de treball
que és un altre factor
desestabilitzador
més
no fa massa
parlàvem
de l'agost
del 1835
aquella
que van cremar
la fàbrica
a Bona Plata
al carrer Tallers
perquè deien
que tant
aquelles màquines
doncs
treurien llors
de treball
una cosa semblant
es va dir
quan les caixes
i els bancs
van implantar
els caixes automàtics
que van dir
aquí
no hi haurà
no hi haurà empleats
ara tampoc
hi ha empleats
gaire bé
però tot ha canviat
d'una altra manera
però sí que sempre
ha sigut
aquesta por
el cotxe
la gent que portava
cotxes de cavalls
i coses d'aquestes
i ara què passarà
sempre ha sigut
sempre ha sigut
el mateix
dèiem això
que de tant
en tant
algun govern
més liberal
a Madrid
permetia
algun avanç
de les condicions
laborals
dels treballadors
però
s'avançava
molt
molt
poc a poc
el 1840
a Barcelona
va sortir
l'associació
mútua
d'obrers
de la indústria
cotonera
és un moviment
que es va
escampar ràpidament
per tot Catalunya
i poc després
el 1841
el general Espartero
ja el va prohibir
perquè allò fomentava
la revolució
el 1842
el governador de Barcelona
la va tornar a legalitzar
amb el nom
de Societat
de Protecció
de Barcelona
el 1843
la Diputació
i l'Ajuntament
van construir
un préstec
a l'entitat
per construir
una fàbrica cooperativa
la companyia
Fabril
de Teixidors
de Cotó
de Barcelona
que va donar feina
a uns 200 obrers
i va arribar
a sostenir
700 obrers
sense feina
mitjançant
petits subsidis
o sigui
va ser
creada
per un obrer
del tèxtil
que es deia
Joan Muntz
i va desenvolupar
una caixa
de cotitzacions
la caixa
de resistència
que és el que diuen
els sindicats
que havia de cobrir
sinistres
de desocupació
malaltia
accident
invalidesa
viure d'etat
orfandat
i mort
un projecte pioner
revolucionari
que va garantir
la garantia social
que es va avançar
pràcticament
un segle
a l'actual sistema
públic
de cotitzacions
el 1888
es funda
Barcelona
la UGD
i nou dies després
es funda
el PSOE
i celebra també
a Barcelona
el seu primer
congrés
a l'entrada
al número 29
del carrer Tallers
hi ha una placa
bilingüe
posada per l'UGD
el primer de maig
de 1982
que diu
en aquesta casa
es va fundar
la Unió General
de Treballadors
d'Espanya
en el decurs
del Congrés
Constituent
que tingui lloc
els dies 12, 13
i 14 d'agost
del 88
el primer
primer
hi havia
el cercle socialista
i es van reunir
allà 26 delegats
que representaven
44 societats
d'oficis
28 de Catalunya
i 16 de Castella
que tenien
entre tots
uns 5.000 i pico
5.154
tinc apuntat aquí
afiliats
això consta
a l'acte
de l'elecció
de la primera comissió
executiva
de l'UGD
signada a Barcelona
el 12 d'agost
de 1888
a dos quarts d'onze
no es diu si del dematí
o de la nit
suposo
suposo que devia ser
el dematí
jo crec que d'aquesta placa
perquè m'havia fet gràcia
haver-la vist
i buscant coses
jo he llegit
que això que s'havia fet
l'acte fundacional
al Teatre Jovellanos
que el Teatre Jovellanos
estava al carrer Jovellanos
a tocar d'allà
segurament
devien fer després d'això
doncs
alguna mena de congrés
una cosa més multitudinària
el que sí que es va fer allà
va ser el primer congrés
del PSOE
que com a condició
posava que per ser del PSOE
tenies que afiliar-te
a l'UGD
aquí tothom sempre
es compra cap a casa seva
no com ha de ser
mentrestant
la burgesia de Barcelona
es passejava
pel recinte de l'Exposició Universal
els republicans catalanistes
liderats per Valentíl Mirall
tot estàvem pel pacte implícit
de la burgesia catalana
amb la monarquia
és que ja es començaven
anaven coent coses
l'Exposició Universal
es va provar
va provocar una gran inflació
els diaris publicaven articles
queixant-se del fet
que
un d'aquells de la Vanguardia
veia que un quilo de carn
havia pujat 10 cèntims
10 cèntims és molt
perquè he buscat
no sé si en algun llibre
doncs tu ho has posat
quin preu anava la carn
com a curiositat
però jo ho he buscat
i més o menys
la carn de vaca
anava d'un 20 a dues pessetes
al quilo
que si això tenen 10-20
pujat en 10
la puja és forta
la setmana passada
explicàvem això
que les noves indústries
la construcció del tren
de Barcelona a Mataró
les obres del certamen internacional
l'enderroi de les muralles
l'edificació de l'eixample
van portar molta gent
a Barcelona
aquí en una ciutat
amb 100 anys
va passar de 100.000
a 528.000
i més
d'habitants
hi apareix
el barraquisme
el barraquisme
a Barcelona
va ser un fenomen urbà
que
podem datar
doncs
al darrer quart
del segle XIX
i va perdurar
fins a finals
del segle XX
pràcticament
quasi bé
va ser gràcies
a les olimpíades
que es va acabar
però tot i així
encara van quedar
fins no fa molt
encara quedaven
alguns reductes
i el creixement
de la ciutat
va ser molt ràpid
que els mecanismes
típics d'allotjament
doncs
no donaven abast
allò de pisos
dividits
habitacions
rellogades
pensions
etc
doncs no
a Barcelona
era més difícil
trobar allotjament
que feina
i al mig
1880
entre Barcelona
i el Besòs
apareixen
les primeres
barraques
les del Somorostro
i del barri
de Pequín
i van anar creixent
en dues tongades
van anar creixent
constantment
però
van haver
dos punts
que les van fer
créixer més
als anys 20 del segle
següent
amb l'exposició
altra vegada
i després
la postguerra
l'any 54
l'any 39
vull dir
l'any 54
va ser el Somorostro
hi havia més de 2.400
barraques
entre 10.000 i 15.000 persones
només allà
n'hi havia moltes més
repartides
per Barcelona
a l'any 1966
se van enderrocar
precipitadament
les últimes 600
que quedaven
aquí
al Somorostro
perquè al cap
de 6 dies
hi havia
unes maniobres
navals
amb la presència
de Franco
i allò
doncs
havia de fer bonic
encara que
aquest bon senyor
allà
ni s'hi acostés
però
les coses
s'havia de
dissimular
i els que quedaven
doncs
van ser traslladats
al polígon
de Sant Roc
a Badalona
el 1855
tornem enrere
apareixen
les primeres
barraques
a Montjuïc
ocupant el lloc
de les que havien
ocupat els treballadors
de les pedreres
i a poc a poc
les pedreres
van anar tancant
fins a fer-ho del tot
a mitjans
dels anys 50
del segle passat
només en queda una
de pedrera en actiu
i la fan servir
únicament
per terra pedra
per la seva família
he de buscar
un test
per anar-la a veure
és el que tant va dir
la pregunta era
però no et vull posar
no ho he mirat
em vas quedar tan parat
que ho vaig apuntar ràpidament
perquè no se m'oblidés
això ho buscaràs
i un dia
doncs aniràs a veure
a veure què
a veure què passa
doncs els soients
esperaran ansiosos
que ens hi diguis
on queda
l'última pedrera
i exclusivament
dedicada
es traurà pedres
per la construcció
sí
perquè moltes pedreres
doncs s'han anat dissimulant
s'han tapat
la garrafa
és la
no però
les de Montjuïc
les de Montjuïc
ja
una pedrera
és el teatre grec
era una pedrera
ara se'n es van tapar
per donar una continuïtat
a la muntanya
per fer passeig
doncs m'ha explicat la curiositat
perquè
jo és una de les parts de Barcelona
que hi vaig molt sovint
hi vaig amb bici
i no he trobat
i no he trobat
deu ser una cosa
molt petita
molt petita
ara porten pedra
de tot el món
molt clar
hi ha des de pedra
des d'aquí
pedra d'ull de cona
que té molta fama
i mare de carrera
i d'on vulguis
diferents visites
que han fet
a la seva família
doncs això
doncs t'ho expliquen
i ara
l'agafen la pedra
la porten
a fora ja
com que fan
com si fossin
models de Lego
com que diu
després ho porten
i ho encaixen
i queda perfecte
curiosíssim
sí
curiosíssim
tornant a les barraques
les primeres
estaven al capdamunt
del poble sec
i van existir
fins als 72
després es van estendre
per la muntanya
principalment
al voltant del castell
i per la part
de la vessant
que mira cap a
cap a l'hospitaleta
allà va haver-hi
una quantitat
d'unes barraques
molt grans
i jo que som
molt xafarderot
allà pràcticament
no hi vaig estar
mai al nas
jo vaig haver
sempre de lluny
sense saber si era més o menys
però jo m'hi havia ficat
per l'entremig
per mirar
passejar
per tot Barcelona
sempre
van augmentar
pel mateix motiu
que les altres
del 1920
i ho va tornar a fer
fins a la postguerra
va haver-hi un màxim
d'unes 6.000 barraques
hi havia 30.000 persones
hi havia 30.000 persones
a la part
pràcticament
darrere
del que és
el castell de Montjuïc
hi havia tanta gent
que s'hi van obrir
capelles
escoles
dispensaris
van sortir botics
espais de ball
i cinemes improvisats
com una colonia d'estil
sí
però amb barraca
exacte
a mirada dels anys 60
va permetre als barraquistes
organitzar-se
i reivindicar millores
ara perquè estem parlant
del 1800 i pico
i tot això
no hi entrem
però van haver-hi llocs
que es van
arribar
a segrestar un autobús
fer-lo passar
per on hi havia
les barraques
per cridar l'atenció
etcètera
etcètera
tota una sèrie de coses
perquè va ser un problema
molt gran
n'hi havia molt
moltes de barraques
i moltes amb llocs molt cèntrics
actualment que no ens ho pensem
cap a la
la
la
la diagonal
a la mateixa
avinguda Mistral
tocant
anar a la plaça Espanya
cap al 29
allò es va netejar tot
però allà hi havia
moltes
hi havia hagut
moltes barraques
ara
pots recordar
quan érem joves
que llegíem
aquell llibre
del Francesc Candel
que d'alguna manera
és referència
a el que tu estàs explicant
però al barraquisme
tota la gent
d'allà
al Nostra Senyora del Port
totes aquelles coses
així
sí
sí
doncs això
després de la guerra
vam nous nuclis
com van al costat de la muntanya
el que dic aquí
de la diagonal
els horts actuals
entre el carrer Capitán Arenas
Bonet Girona
Numancia
el Carmel
els canons del Toró
de la Rovira
totes aquestes horts així
i han hagut barraques
fins fa molt poc
i un cas molt curiós i trist
va ser les barraques
de Santa Gràcia
que va sortir cap a l'any 1964
això ja va ser
del final
arran d'una estafa immobiliària
a la zona que es coneix avui
per la plaça Àngel Pastanya
al barri de la Prosperitat
entre Via Júlia
el passeig de Valldaura
Ronda de Dalt
i Medidiana
i l'estafa
que era molt senzill
consistia que el constructor
venia al mateix pis
a 3, 4, 5 famílies
la veritat
que ells havien pagat
ells fugia
i es trobaven sense res
i moltes d'aquelles persones estafades
es van veure sense diner
sense pis
sense saber on anar
i van començar a florar
en una sèrie de barraques
sense aigua, llum
ni clavegueram
mira, és la paraula que hi ha
que l'Alfred Igual l'utilitza
això va ser el començament
de l'overbooking
l'overbooking
l'overbooking
que explica el José
exacte
en tot això també va aparèixer
a finals del segle XIX
el barraquisme
ai, el barriquina
perdó, l'anarquisme
l'anarquisme
l'anarquisme
l'anarquisme
l'anarquisme
l'anarquisme
l'anarquisme
Barcelona es va donar a conèixer
per això
com el bressol
del moviment anarquista
amb una gran quantitat
d'afiliats
que seguien aquest pensament
i la capital catalana
esdevingué
un gran focus de violència
grans repressió
revoltes populars
etcètera
a partir de 1909
arran dels fels
de la setmana tràgica
Barcelona se la va conèixer
com la Rosa de Foc
aquest sobrenom
amb el que referien
a la ciutat
els anarquistes internacionals
era tristament famosa
per això
entre el 84
1884
i 1886
van explotar
16 artefactes explosius
contra empreses
edificis oficials
residències de burgesos
amb resultat
d'alguns morts
i molts ferits
l'any 1892
es va executar
4 anarquistes
a Jerez de la Frontera
acusats de revoltar-se
que havien ocupat
terres dels terratinents
i dies abans
que passés d'això
a Barcelona
s'havien convocat
vagues
de protesta
el dia abans
el 9 de febrer
va explotar una bomba
a la plaça Reial
a prop dels porxos
en un lloc
on es reunien
policies i confidents
i casualment
aquell dia
no n'hi havia cap
va morir un noi
i hi havia diversos
ciutadans ferits
i explica també
a les cròniques
que una noia
va perdre el braç
sempre diuen això
una noia va perdre el braç
una dona es va quedar
sense la cama
perquè sembla que fa més pena
aquestes coses així
però és trist
que passin aquestes coses
ningú no va reivindicar
l'atemptat
però la policia
va fer detencions massives
d'anarquistes
va començar
una repressió forta
i a partir d'aquell moment
va començar
un període de terror
amb detencions en massa
execucions
d'atemptats
etc.
un dels més coneguts
tothom encara que no sàpiga
d'anarquisme
tothom recorda
encara que més sàpiga
el fet puntual
el 7 de novembre
de 1893
al Gran Teatre del Liceu
s'inaugurava la temporada
representava Guillem Tell
de Rossini
i en plena representació
del segon acte
l'anarquista
Santiago Salvador
va llançar dues bombes
d'Orsini
des dels cinquè pis
a més en va explotar una
l'altra diu
que va acabar
a la falda
d'una espectadora
que ja estava morta
això va evitar
que hi haguessin més desgràcies
perquè si tu et cau
una cosa així
només per l'Espanya
li dones un cop
i llavors
és quan la fas explotar
perquè les bombes
les bombes d'Orsini
van ser
amb l'invent d'un revolucionari
italià
que es deia
Felice Orsini
a finals del 1857
o sigui
aquestes bombes
eren recents
que ja van arribar aquí
si algú ho ha vist
segurament
l'heu vist
en algun diari
en alguna reproducció
és un artefacte esfèric
envoltat
d'una mena de punxes
que realment són uns dispositius
emplenats
amb fulminant de mercuri
que es llavors explota
recorden
si de petits
éreu lectors
de fanyes bèl·liques
aquelles mines marines
que es veuen
amb unes punxes
doncs era una cosa
que es van això
per un petit
a la que tocava la punxa
la punxa es movia
i explotava
que hi hagués
per on que hi hagués
sempre hi havia una punxa
que explotava
aquesta bomba
la va immortalitzar
a Gaudí
a la sala de família
a la capella
de la mare del Roser
situada a la façada
del naixement
hi ha una curiosa
representació del mal
un dimoni
que proporciona
una bomba orcini
amb un anarquista
si no l'heu vista
doncs
la podeu anar a veure
perquè és curiós
i es veu molt bé
es veu el dimoni aquell
i es veu la...
ho deien allò
la sarmada d'esquerra
del diablo
sí, però mira
aquesta ben bé
en Santiago Salvador
va poder sortir del Liceu
va fugir a Saragossa
però aquí es va declarar
la llei marcial
centenars d'anarquistes
innocents
van ser detinguts
i torturats
finalment
ell va ser detingut
abans de 3 mesos
de l'atemptat
i va confessar
que ho havia fet
per venjar
a un altre anarquista
executat
Paulí Pallàs
Santiago Salvador
va ser executat
el novembre del 1894
al Garrotville
tot va anar molt molt ràpid
i aquí ens trobem
un gran èxit
de la policia
i la justícia espanyola
van ser tan ràpids
i eficaços
que quan van detenir
Santiago Salvador
ja havien atrevit
l'assassinat
de dos detinguts
els havien jutjat
i els havien executat
o sigui
que en la pràctica
això és fer
com ho deia
el Pasco d'abans de Ramos
doncs amb aquests exemples
no ens han d'estranyar
aquest afam de superació
de la policia
i la justícia actual
amb el tsunami democràtic
la Tama russa
els comptes a l'estranger
les escoltes telefòniques
les demandes d'estudiació
els Jordis
bla bla bla
és com si no hagués passat el temps
és com el bar
és una cosa típica
tristament típica
la bomba de Liceu
és l'atemptat
amb bomba més conegut
el que no ha tingut
el que dèiem abans
és que qui no ha tingut
mai un interès per això
coneix
coneix això
parlem per acabar
doncs d'en Paulí Pallàs
que és aquest que li han reivindicat
en venjança
l'atemptat
ell treballava en una impremta
era un anarco comunista
més o menys conegut
en el món anarquista
fins i tot
va representar l'estat
en un congrés
de lliurepensadors
a Londres
no era un llop solitari
com molts altres anarquistes
estava casat
tenia tres fills
treballava en una impremta
es va traslladar
el 1889
amb la família
a l'Argentina
a Rosario
on va conèixer
alguns dels més importants
teòrics
de l'anarquisme mundial
ell
no era un desconegut
en aquest món
fins i tot
va intervenir
en el primer meeting
de primer de maig
del 1890
que es va fer
a Rosario
en honor
dels feils de Chicago
a Barcelona
també es va fer
que és la primera ciutat
d'Espanya
que es va fer
un meeting
al Teatre Tívoli
diferents manifestacions
altres llocs
no confiaven gaire
en aquestes
en l'èxit
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
el 4 de maig
i van passar
el meeting
el diumenge
que em queda
3 o 4
els fets de Chicago
que van donar
lloc a la celebració
van passar
el 4 de maig
de 1886
que es feia
una manifestació
que reivindicava
la jornada
de 8 hores
la policia
va intervenir
de manera violenta
i algú
els va llançar
una bomba
que va causar
molts diferits
com és natural
van haver detencions
un posterior judici
a 8 anarquistes
i 5 van ser
condemnats a mort
4 els van matar
i un es va suïcidar
abans d'arribar
al de la
repeteixo
déu-n'hi-do
sí, sí, déu-n'hi-do
doncs
es va demostrar
que el judici
havia estat
una pantomima
i els condemats
van ser considerats
màrtirs de Chicago
i el primer de maig
es va declarar
com a festa
dels treballadors
les autoritats franquistes
el primer que van fer
l'any
el maig del 37
va ser prohibir
el primer de maig
i van declarar
el 18 de juliol
com a
fiesta d'exaltación
del trabajo
no cal dir
que les
les organitzacions obrères
van seguir
doncs
fent manifestacions
autoritzades
cada primer de maig
i l'any 55
el papa Pius XII
va posar
aquesta diada
sota l'advocació
de Sant Josep Obrer
suposo que per
emmascarar
el veritable origen
de la diada
de la diada obrera
això va ser aprofitat
per la dictadura
per descafeïnar
el primer de maig
com a jornada
de lluita obrera
el 1956
es van celebrar
misses
per tot el país
en honor
del que passava a ser
el Sant Patró
dels treballadors
i a partir del 57
l'organització
sindical
d'educació
i descanso
organitzaria
cada any
aquell espectacle
anomenat
demostració sindical
grulós
grups de treballadors
i treballadores
fent exercicis
gimnàstics
i folclòrics
davant del dictador
fins i tot
l'any 60
es va celebrar
aquí
al camp del Barça
Joani també
el Sisko
i fins a l'any 76
mort del dictador
no es va recuperar
no es va recuperar
el primer de maig
en Paulí Pallàs
va viatjar a l'Argentina
també al Brasil
on es va indignar
per les males condicions
que patien els treballadors
versilers
i segons uns historiadors
diuen que hauria
llançat una bomba
al Teatre Alcántara
de Rio de Janeiro
l'1 de maig
del 1891
no queda clar
que fos ell
però ell per si de cas
va tornar ràpidament
a Barcelona
amb el pretext
que havia d'arreglar
uns papers
de l'herència del sogre
un cop aquí
torna a treballar
amb una impremta
el fan fora
per anarquista
i amb els diners
de l'herència del sogre
munta amb la seva dona
un negoci
de confecció de camises
aviat és conegut
altra vegada
com anarco sindicalista
al barri de Sants
on vivia
i forma part
d'un cobertiu
Benvenuto Salut
on es coneix
amb altres destacats
anarquistes
que col·laboren junts
i entre ells
Santiago Salvador
que l'admirava molt
i el 24 de setembre
del 93
es feia una desfilada
militar a la Gran Via
i Pauli Pallàs
surt
d'entre el públic
i llença dues bombes
d'orsinis
contra les potes
del cavall
del capità general
Arsenio Martínez Campos
el crit de vista
de l'anarquia
li va causar unes ferides
i la mort d'un guàrdia civil
de l'escorta
i una desena de ferits
i la senyora
que va perdre la cama
que dèiem abans
després de l'atemptat
Pallàs no va fugir
va llençar el barret a l'aire
i va continuar
cridant
viscant l'anarquia
fins la seva detenció
es van tenir
dotzenes d'anarquistes
relacionats amb ell
per saber si l'atemptat
formava part
d'un complot més gran
ell va mantenir
que era l'unirresponsable
que Martínez Campos
era el responsable
de la repressió
que vivia a Barcelona
i que les persones ferides
la culpa era d'elles
per haver anat a veure
una parada militar
en lloc de quedar-se a casa
en senyal de protesta
i tot va anar molt ràpid
el 6 d'octubre
del mateix any
el 1893
va ser fusellat
al castell de Montjuïc
davant de 4.000 persones
que van anar a l'execució
la majoria anarquistes
que l'admiraven
el van aplaudir
i cantaven cançons
ell va sortir allà
també cantant
i contestant
els visques de la gent
que deien
visca l'anarquia
i visca la dinamita
i les seves darreres paraules
van ser
pronosticar que la vengança
per la seva mort
seria terrible
tenia 31 anys
i deixava dona
i 3 fills
de 8, 5 i 1 anys
i així es va acabar
aquest bon senyor
com a última cosa
com a curiositat
el Martínez Campos
li va fer pena
a la família
i tal
va contractar la dona
com a ajudant de cuina
i es va fillar
va cuidar dels fills
sobretot un
que aquest de més gran
el fill petit
d'en Pallàs
Paulí Pallàs i Vallès
va acabar convertir-se
en un activista
capdavanter
de la Unió de Lliure Comerç
la Unió de Lliure Comerç
també dominada
com a sindicalisme lliure
malgrat el nom
era una entitat
patronal
vinculada a l'exèrcit
que suposaria
les organitzacions anarquistes
i progressistes
de les següents dècades
o sigui
totalment diferent
de son pare
i a partir d'aquí
va entrant
tota una sèrie
d'exics
que després
hi ha més endavant
el segle següent
la llei de fugues
la setmana tràgica
els pistolers
de la patronal
tota una sèrie de coses
només volia dir
que he explicat
una mica
la cara més amarga
de finals del segle
que no li dono cap culpa
ni a l'exposició
universal de Barcelona
ni no
són els fets
i el que dèiem abans
tota medalla
té dues cares
i com que sempre pensem
oi que maco va ser
i la gent que va venir
i no s'ho pensaven
ni allò que s'havia tirat a terra
no s'ha tirat a terra
perquè s'ha conservat
però també hi havia coses
que sí que s'han hagut
de tirar a terra
com les barraques
i l'ararguisme
etcètera
doncs la setmana que ve més
ja ho veus
25 minuts
del Josep
Déu-n'hi-do
encarassant
amè
saps què et dic
avui un programa
de nivell
amb el Josep
l'Alfred
el todòleg
l'històric
que todo lo sabe
el nivell
memorístic
cultural
curiós
brutal
Alfred
en la teva família
tothom escriu
la dona
el germà
què passa?
bueno
ho portem a la sang
el meu avi
ja també era poeta
per un segre
que va publicar
un llibre
Carles Saneuja
sí, sí, sí
era poeta
el meu avi
i bueno
i tots
bueno
tenim inquietuds
i s'agrada escriure
i no se'm dona
malament a la família
doncs mira
tindrem endavant
doncs
com la vostra història
literària
és curiosíssima
ara
curiosarem
amb la teva parella
Eva Núñez
i Betato
benvinguda
com estàs?
hola
bon dia Ferran
estàs bé?
molt bé
encantada d'estar aquí
amb tu
doncs mira
la pregunta és ben directa
qui és Eva Núñez?
Eva Núñez
és un...
bueno
sempre dono la mateixa definició
però és que és així
jo soc comptable
de professió
però sempre
m'han agradat molt
les lletres
m'ha encantat llegir
i tenia moltes històries
i tenia moltes històries a explicar
llavors
amb les circumstàncies
del confinament
que tots ja coneixem
vaig tenir
molt de temps lliure
per deixar anar
aquestes històries
i començar a escriure
i així vaig començar
com dic ara
navegant entre els números
i les lletres
Eva
el teu
és el misteri
i el terror
sí
sí
sí
sí
això és influència
de les meves lectures
de petita
i dic petita
perquè era petita
potser tenia 9 o 10 anys
potser no era
l'edat en la que
tenia que haver llegit
el que llegia
però no hi havia
tan control
com hi ha ara
llegia
Gata Clisti
Stephen King
i tot això
forma part del meu passat
del meu bagatge
i és el que m'agrada escriure
el teu guanyat
el germà de l'Alfred
també escriu novel·la policíaca
si és que s'entén
aquest gènere literari
també com
misteri i terror
fan pol
els López Sanoja
no m'està permès dir-ho
passa a palavra
boníssima resposta
boníssima
per què misteri
per què terror
a mi m'entreté
hi ha gent
que em diu
un compan
de l'associació
d'autors de parets
l'altre dia em deia
mira
la teva primera novel·la
m'agrada molt
però no la puc llegir
per les nits
perquè
t'assossega
jo necessito llegir
alguna cosa més tranquil
per anar
agafant la son
i tal
a mi no
a mi m'agraden
les històries
d'això
de pors
de misteris
d'assassinats
ho veig
ja sé que hi ha coses
que passen a la realitat
i és molt trist
però jo això
ho veig com
entreteniment
i em diverteix
anar seguint
les investigacions
les pistes
tot el que fa
un detectiu
per trobar
el dolent de la història
per dir un nom
legat a Cristi
de parets
sí
m'agrada
m'agrada
ho posaré al currículum
en què t'inspires?
avui en dia
és una temàtica
que
està agradant molt
llavors
potser t'he dit
abans que vaig començar
amb els llibres
avui en dia
hi ha sèries
i en aquests tipus
de true crimes
que estan
a televisió
a totes hores
llavors
les fonts d'inspiració
són
bueno
són inacabables
però potser
també hi ha
una font
que és més
propera
i més del dia a dia
que és fixar-te
una mica
en la gent
que tens al voltant
en les històries
familiars
en coses
que pots sentir
en un mitjà
de transport
tot el que reflexem
a les novel·les
a vegades
la realitat
ho supera
és que la realitat
supera la ficció
moltes vegades
sí
per això
que tot
és una font
d'inspiració
qui és Samantha Parker?
Samantha Parker
és
una noia
una poca
de londinense
que està
obsessionada
a casar-se
abans de
complir 30 anys
és una
de les protagonistes
de la meva
última novel·la
explica
explica'n
tenim
tres protagonistes
una és
la Samantha
una altra
és
la Ona
que és una noia
de Barcelona
una noia
que no està passant
un bon moment
que es troba sola
i que bueno
a través
de les xarxes socials
ha trobat
li ha agradat
afanejant
la vida
dels altres
és una mica
obsessiva
i s'ha
obsessionat
amb la parella
de la Samantha
amb el noi
que s'ha de caçar
això
en una persona
que no és gaire
estable mentalment
és una mica
perillós
és una bomba
com les que ens explicava
el Josep
és una bomba
sí sí
és una bomba
llavors
aquestes són
les dues protagonistes
i després
en tenim una altra
que es diu
Tessa
que és una triu
una triu
que està a punt
de complir 60 anys
tot i que no vol
que ningú sàpiga
perquè ja no li donen
feina
i la Tessa
va interpretar
una detectiu
en una sèrie
de televisió
una detectiu
que es deia Parker
llavors tindrem aquí
una sèrie de confusions
amb aquest nom
que no només
és d'una persona
sinó que també
és d'un personatge
televisiu
i Parker també
és una marca
de pluma estilogràfica
també
però ho sento molt
però no els hi donen
protagonismes
en aquesta novel·la
aquí no pinten res
i llavors
tenim aquesta història
d'aquestes tres dones
que es va entrecreuant
i que comencem a Londres
i comencem a Barcelona
en un naval
i va evolucionant
amb els preparatius
de la boda
de Samantha Parker
fins a acabar
un poblet
que es diu Sirmione
que està
al Lago di Garda
a Itàlia
aquesta és la base principal
de la història
i com vas aprendre
a matar?
Això també em penso
que és informació
confidencial
però bueno
et diré
que m'hi fixo molt
en com ho fan
altres autors
en les idees
que proposen
hi ha una cosa
que a la Fred
li fa molta gràcia
que és que
quan estem mirant
alguna cosa
a vegades dic
para para
i agafo un boli
i m'apunto coses
perquè
clar
al final
arriba un moment
en què
parlem tant d'equims
que ser una mica
original
és difícil
i dit
com vas aprendre
a matar
jugant amb el títol
de la teva primera novel·la
sí
correcte
Aprendre a matar
explica'ns de què va
Aprendre a matar
és una novel·la clàssica
a l'estil de Gata Clisti
per això t'he dit
que tu ets
la Gata Clisti
sí
exacte
tenim
una investigació
policial
en una masia
on es reuneix
un grup
de dones
que els agrada escriure
i fan un taller literari
en aquesta masia
llavors
com a bona novel·la
policiaca
la primera nit
tenim un assassinat
tenim aquestes noies
aquí
bueno
atrapades no
però reunides
en aquesta masia
i tenim una parella
d'investigadors
que
que tindran que esbrinar
que és el que ha passat
en aquesta nit
i bueno
i seguim
és curiós perquè
a les teves novel·les
diu-vos
que és un còctel
de sospitosos
sí
que només es té
que agitar
i barrejar
és correcte això?
és correcte
i a mi és una de les coses
que més em diverteix
d'aquest tipus
d'històries
les històries
on tens
5-10 personatges
i tothom
té un motiu
tothom
pot haver
comès el crim
i tothom sembla
que tingui algú fós
i algú que vol amagar
i Alfred
i a tu no et fa por
dormir
amb una persona
que ha pres a matar?
una miqueta
sí, sí, sí
jo només
et dic una cosa
sempre et dic
mira Eva
tens en compte
que si em passa
alguna cosa estranya
a mi
quan la policia
comenci a investigar
i miri
el teu historial
d'internet
veurà que tu has estat
buscant
maneres diferents
de com matar
clar
per el seu personatge
llavors
m'han en compte
perquè
tu seràs la primera
sospitosa
si a mi em passa
on que sigui
accidentalment
ara tu t'adones
que està rodejat
de la teva família
sí, sí
la dona
el germà
tot
jo
millor acompanyant
no puc estar
fantàstic
sí
aviam
què
què més
ens vols explicar?
ens queden dos minuts
som per tu
ens queden dos minuts
vale
bueno
doncs això
que a qualsevol
que li agradin
les històries
de suspens
de misteri
d'assassinats
que busquin a internet
aprendre a matar
o la boda
de Samantha Parker
que he intentat
escriure unes novel·les
com les que a mi
m'agrada llegir
que et permetin
desconnectar
de les preocupacions
que
diverteixin
i que
puguis submergir
en una història
i oblidar-te
de tot
i disfrutar
això és el que m'agrada a mi
i això és el que vull oferir
als altres
que maco
per finalitzar
la història
de la família
López Saneuja
farem
un espòiler
farem
d'alguna manera
propaganda
del teu germà
que escriu
Francesc Saneuja
no diu
el López
l'ha oblidat pel camí
amb la novel·la aquesta
Cruce de Caminos
que també és una
que és basada
en fets reals
fets reals
del Camino de Santiago
el que surt
a la portada
Caminant Soc jo
com vaig fer
l'any passat
amb ell
al Camino de Santiago
i és una novel·la
que es basa
en això
amb experiències
que va
viscant el meu germà
tot novel·lat
i llavors
és que
el meu germà
quan ha fet
el Camino de Santiago
en diverses etapes
i el va trobar
un any
en el que
van detindre
un pedigrí
perquè havia comès
un assassinat
a Brasil
fa 17 anys abans
no expliques res més
llavors
està tot novel·lat
però
no és
el personatge principal
no és el meu germà
sinó és un altre personatge
però tot novel·lat
ara tu te la jugues
eh
dorms
amb l'Eva
fas el camí
de Santiago
amb el teu germà
tu te la jugues
amb la E
ai
amb la E
amb la A
amb l'A
amb l'A d'Alfred
puc dir que la vida
són as
i saps per què
t'ho dic això
perquè la vida
per mi
acceptar
agrair
ajudar
i aprendre
són
quatre coses
que marquen
el meu nord
avui
avui
ben bogots
oients
hem agraït
i après moltes coses
amb l'Alfred
l'Eva i el Josep
i estic convençut
que hem complert
amb escreix
el compromís
de realitzar
un programa
curiosíssim
el número
114
del benvinguts
benvolguts
i bentrobats
i us desitgem
una bona setmana
amb salut i ràdio
ens retrobem
en el proper programa
i think to myself
what a wonderful world
i see skies of blue
and clouds of white
the bright blessed day
the dark sacred night
and i think to myself
Gràcies.