Bona nit
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
La sequera és un període estens de temps
en el qual un territori pateix una deficiència en el subministrament d'aigua.
Generalment passa quan plou per sota del que és habitual.
Aquest faràmen produeix, per tant, un desequilibri
entre la disponibilitat natural de l'aigua i el consum que en fa l'activitat humana.
A Catalunya, les pluges tenen un caràcter irregular,
alternant llargs períodes d'absència de pluges amb episodis de pluges torrencials.
Això és fruit del clima mediterrani,
la qual cosa ens fa especialment vulnerables a patir episodis de sequera.
Especialment a les conques internes, que és on es concentra el gruix de la població,
més del 80%,
i on només es disposa del 40% de l'aigua que hi ha a Catalunya,
essencialment la que es troba als envasaments, als acuífers i dins els pous.
L'aigua, amb variants dialectals com aire i aigo,
és un compost químic transparent, inodor, insípid,
químicament format per hidrogen i oxigen,
de fórmula química H2O.
És el constituent majoritari de la pluja, els mars, els llacs, els rius.
I l'aigua té una elevada capacitat per a dissoldre les substàncies
i rarament es troba com a substància pura si no assent part d'alguna mescla.
A la natura, tota l'aigua es troba barrejada amb altres substàncies,
salts, minerals, gasos, partícules en suspensió, etc.
Com totes les substàncies, l'aigua pot canviar d'estat.
Comúnment, home diu aigua per referir-se a l'aigua en estat líquid.
En diem gel o glaç per a l'aigua en estat sòlid.
i vapors per a l'aigua en estat gasós.
La temperatura de fusió de l'aigua a una pressió de 1.013 hèctor pascals
és de 0 graus centígrids
i la de bullició de 100 graus centígrids a la mateixa pressió.
Jo diria que som el que som pel petroli, per bé i per mal.
També crec que l'aigua serà el petroli del futur
i qui tingui aigua serà ric.
Per parlar de sequera i pluja,
del present i del futur d'aquests dos fenòmens naturals,
avui, en el número 98 del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats,
ens acompanya un doctor en Ciències Físiques
per a la Universitat de Barcelona.
Va fer una estada postdoctoral de 3 anys
a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia.
Tot just acaba de tornar d'una estada de 6 mesos
fent recerca al Massachusetts Institute of Technology,
el MIT a Boston.
Actualment és científic titular del CSIC,
el Consell Superior d'Investigacions Científiques,
a l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona.
Fa menys de 3 setmanes va inaugurar conjuntament
amb ferrocalers de la Generalitat
un laboratori de la neu a la Molina.
És el científic que millor coneix les noves tecnologies
per fer front a la sequera.
Català, comunicatiu,
de tracte agradable,
divulgador molt didàctic de la pluja i la sequera.
Albert Verdaguer i Prats, benvingut.
Hola, moltes gràcies.
Com estàs?
Encantat d'estar aquí, meravellós.
Moltes gràcies per aquesta introducció.
I ja m'has introduït diversos temes
del respecte a l'aigua
que ja anirem desenvolupant en aquesta conversa.
Aquest programa serà el que l'Albert Verdaguer i Prats
vol que sigui,
perquè ets tu el protagonista.
Jo simplement puc fer una mica de conductor.
Fent de conductor, Albert, som més injust.
i no estem a Houston.
Però també tenim un problema.
En la nostra casa és l'aigua.
Què hem de fer, Albert?
Bé, això és un problema...
Primer, que és un problema endèmic
de la zona mediterrània, com tots sabem.
Potser el que està succeint ara
és que aquest problema s'ha agreujat,
possiblement pel canvi climàtic,
i també perquè hi ha hagut un augment de població
i un augment de demanda de l'aigua.
Tenim les dues coses succeint al mateix temps
i això està portant el país
a una situació una mica d'emergència.
Què es pot fer en el futur?
Primer, resar perquè plogui més,
que segurament és el que succeirà en algun moment o altre.
Però tot i això,
mentrestant,
des de tots els nivells
i des del científic també,
intentar desenvolupar, crear, imaginar coses
que ens puguin ajudar a afrontar aquests canvis
que sembla que venen.
Bé, us haig de dir que tota la nostra investigació,
per exemple,
se centra en el que s'anomenen
els objectius de desenvolupament sostenible
a les Nacions Unides,
que segurament a molts dels oients els hi sona,
que n'hi ha, crec que n'hi ha 18,
potser m'equivoco ara, no sé el número,
però un dels quals és el que es diu
acció climàtica,
que s'està tornant molt important,
i dintre d'aquest objectiu de desenvolupament,
si podeu buscar a la pàgina web,
i si hi entreu veureu que un dels punts
és el que s'anomena
augmentar la resiliència
dels diversos territoris
als efectes d'aquest canvi climàtic,
és a dir, intentar desenvolupar
estratègies, tecnologies
que ens permetin aguantar com puguem
aquestes conseqüències del canvi climàtic,
i és aquí on nosaltres estem intentant
posar el nostre petit granet de sorra
i ajudar la societat.
Albert, oi tant,
ja aprofundiràs
i ens explicaràs
una part de les moltes coses que saps,
però a Catalunya
consumim
100, que jo sàpiga,
117 litres
per dia i persona,
però per viure,
necessitem
3 litres per dia
i persona,
per beure i cuinar,
3 litres,
3 litres,
segons diuen els que en sabeu,
en tenim prou,
l'altra cosa serà
banys i dulces,
però per beure i cuinar
amb 3 litres,
què passa?
perquè en consumim 117,
què passa?
Bé, perquè aquí potser
quan donem aquestes xifres
ens estem imaginant
l'aigua de consum individual,
i com tu dius,
se'n sorprèn,
i dius,
què està succeint?
Clar, això és
el consum de l'aigua
dividit entre tota la població,
però clar,
hi ha un consum industrial,
hi ha un consum agrícola,
hi ha un consum
que es poden nominar recreatiu,
per tant al final
no és l'aigua
que consumim a casa,
que també és superior
a aquests 3 litres,
però clar,
també hem de fer rentadores,
no?
I també hem de dutxar,
vulguis o no.
Jo dic l'imprescindible
per beure i cuinar,
eh?
Sí, sí, sí.
Per subsistir, eh?
L'altra cosa
és anar a guarrir d'ongus.
Ara,
no és que en fem
un gast excessiu, eh?
Si compares
les despeses d'aigua,
aquests 120
que estem dient
amb altres llocs
del món occidental,
no estem...
Aviam,
intento romper,
és la cosa que no m'agrada.
A Sudán, què?
A Sudán,
suposo que amb 3 litres per persona,
estaríem donant bots, eh?
Estaríem donant bots,
correcte,
estaríem donant bots.
Però el món desenvolupat
gastem molta més aigua,
això sí que és veritat.
No,
només volia dir-me això
que nosaltres
no és que siguem
uns malgastadors d'aigua
dintre del món occidental,
diguéssim,
no?
Estem fins i tot
per sota,
fins i tot Barcelona,
per exemple,
jo ho sé de Barcelona ciutat,
és una de les ciutats europees
que gasta menys aigua per habitat,
ja,
això abans de qualsevol restricció
que s'hagi pogut aplicar.
Per tant,
no som uns supermalgastadors,
però tenim el que tenim.
Com has molt mencionat al principi,
tenim molta població
en uns recursos d'aigua limitats
i s'han de gestionar
de forma correcta
a nivell individual
i a nivell col·lectiu.
I aquest és el problema que tenim.
Com fer-ho, això?
És difícil de dir,
és difícil de dir
perquè el que ens està succeint ara
és que hem tingut un canvi sobtat,
un canvi una mica agressiu,
i totes les polítiques,
tot el desenvolupament
de noves tecnologies,
tot el que fer canvis,
sempre tenen un procés lent,
de vegades fins i tot de dècades.
I ara sembla que no tinguem temps.
Per tant,
ens haurem d'apretar una mica el cinturó
i començar a implementar noves coses
per poder fer front a aquests canvis.
Esteu, ara què dius,
noves coses?
Esteu desenvolupant en el tema
amb el Massachusetts,
MIT,
recolectors d'aigua,
de boira i d'humitat.
A les Illes Canàries,
i ja ho sàpiguen,
ja en disposen de dispositius,
les torres de recolecció,
que recullen de 3 a 12 litres,
per dia i per metro quadrat.
Explica, explica,
com funciona aquesta tecnologia,
que tu tens molt a veure,
perquè s'està tallat
i estàs conjuntant amb ells.
Aviam,
ben trobats,
i us explicaré una cosa
fora micròfono.
L'Albert,
aquest matí,
esmoçant junts,
em deia,
en el món,
que ens dediquem a la sequera
i a la pluja,
una dotzena.
O dic mentides.
científics que us dediqueu
a tot el món,
un,
el tenim al costat,
l'únic català,
l'únic que amb el seu DNI
posa que és espanyol,
que en tinguem notícia
que es dedica a la sequera
i a l'aigua.
Explica'ns,
això de l'MIT,
i no em contradiguis,
perquè jo sé que és veritat
que en tot el món
que us dediqueu
a tot el que significa
la sequera
pel món,
que sigui tan poc conscient
el personal
d'una cosa
és les paraules
i la política
i l'altra cosa
és la realitat.
A veure,
sí que hi ha més gent.
Deixa'm que et contradigui
una miqueta,
perquè no vull
que després em vingui la gent.
Com coses?
És un de tots.
No hi ha tanta gent,
però sí que et diré una cosa.
Abans de parlar
d'aquesta cosa
que estem desenvolupant,
justament quan estava allà
va haver-hi cada any
al principi de curs
hi ha el discurs inaugural
que va donar
la presidenta
de l'MIT.
I el que va dir,
fent un resum,
és que el que succeiria
en els pròxims 10 anys
és que es desplaçarien
tots els recursos
o molts recursos
de recerca
cap a temes ambientals.
I això és el que s'espera
els pròxims 10 anys.
Això no vol dir
que la gent
hagi de canviar
el que està investigant,
sinó que ha de mirar
com el que està investigant
pot ajudar
a afrontar aquest nou repte.
si fa 20 anys
el que venia
on es posaven
molts recursos
era temes
de nanotecnologia,
que potser us sonarà,
fa 10 anys
ha anat
sobretot
a bateries,
noves maneres
d'energia.
Això no vol dir
que tot això
s'abandoni,
però ara
el que vindrà
ara
és recerca
i recursos
per fer front
a tots els temes
ambientals
relacionats
amb el canvi climàtic.
Per tant,
aquest número
creixerà
de forma ràpida
per poder donar
resposta
al que s'està succeint.
Aleshores,
respecte a això
que hem mencionat,
jo amb l'MIT,
ells,
és una cosa
que porten 10 anys,
que van intentar
desenvolupar
fa 10 anys,
són,
perquè ho entenguem,
són com,
imaginem-nos,
unes xarxes
de pescadors,
en aquest cas
són de materials
metàl·lics,
que el que fan
és captar aigua
dels núvols
de les boires
que passen arran
de terra
o fins i tot
de l'humitat,
les porten
uns col·lectors
i la recullen.
I això
vam desenvolupar
fa uns 10 anys
al desert
de Tacama,
a Xile,
que és el lloc
més sec de la terra.
Hi ha llocs
que no hi ha
registre de pluja
des que l'home
ha posat allà
un aparell
per registrar.
Imagineu,
no hi ha cap
registre de pluja.
I a més és curiós
perquè tu m'has arribat
a explicar
el lloc més sec
del món,
però hi ha
cerds vius
que hi viuen.
Correcte.
Cerds o vegetals
que hi viuen.
Hi viuen.
Hi ha cactus,
tot i que sembla això,
no és com el desert
del Sàhara,
però per una qüestió
de terra,
hi ha cactus.
Com viuen aquests cactus?
Doncs capten
l'aigua
de la boira
que sobretot
es produeix al mar.
Quan el mar
que està més fred,
l'aire del mar
que està més fred
toca la terra
que està molt calenta,
allà es produeixen
unes correntes especials
i generen unes boires.
Aquestes boires
quan passen
per sobre el terreny
no plou,
però els cactus,
per exemple,
capten aquesta aigua
i poden viure.
Nosaltres el que hem intentat
fer és reproduir,
al final,
pobres de nosaltres,
sempre intentem reproduir
el que fa la naturalesa,
que porta milions d'anys
especialitzant-se
en fer coses.
Reproduïm,
intentem entendre
i fem materials
que facin el mateix
el cactus,
però eficients
per l'home,
com si diguéssim.
I això és el que
s'ha estat desenvolupant allà.
i la cosa ha funcionat
bastant bé.
Hi ha zones rurals
molt apartades
on han tingut aigua.
Aquests 3 litres
per dia,
per persona,
els podien tenir
per beure
i fins i tot
els hi sobrava
per fer una mica
de cultiu.
En aquell cas
feien cultiu
de l'oe vera.
Això va desenvolupar
fa 10 anys
i semblava
que la cosa
fructificaria
i s'ha provat
en diversos llocs
del món.
Hi ha diverses zones
del món on s'ha provat,
sobretot en zones
poc desenvolupades,
amb un cert èxit
perquè la gràcia
d'aquest sistema
és que un cop
el tens instal·lat
no has d'endullar.
No has d'endullar res.
Tu el tens instal·lat
i ell va treballant.
Has de fer un manteniment.
Però la despesa
és una despesa inicial
que en llocs
subdesenvolupats
moltes vegades
organitzacions
no governamentals
són els que porten
aquestes despeses
i un cop instal·lat
amb un mínim manteniment
va generant aigua.
Què succeïa?
El problema principal
que s'embruten.
Amb el temps
s'embruten.
S'embruten de mosquits,
de bitxos
que s'hi enganxen
i que es queden enganxats
i es van obturant
totes aquestes
porositats de la xarxa,
aquests foradets
i llavors ja no et travessa la boira
i no pots captar aigua.
I aleshores,
degut a aquest problema,
el que va succeir,
això
és una cosa
que a Amèrica
tenen molt clara.
Quan desenvolupen
alguna cosa tecnològica
és dir, molt bé,
tecnològicament funciona bé,
però,
i econòmicament,
funciona bé o no?
Stop.
Quan dius Amèrica
parlem Estats Units.
Estats Units,
perdona, sí.
Perdona, deixa'm...
Els soviets poden creure.
Estats Units
és un altre món
dintre d'Amèrica.
Molt bona apreciació,
sí,
en el cas dels Estats Units.
Els Estats Units
s'ho miren i diuen,
quant costa un litre d'aigua?
Tant.
Un dòlar,
dos dòlars.
Quant costa portar l'aigua
en camions fins a aquest lloc?
És més barato.
Ostres,
doncs aquest sistema no funciona.
Portem l'aigua en camions.
Portem l'aigua en camions.
Sense comptar,
tot el cost ambiental,
el que significa
de sostenibilitat
portar aigua en camions.
Per què?
pel problema aquest,
que teníem sobretot
el problema d'aquesta contaminació,
dels pitjors que s'hi enganxaven.
Doncs,
aquest any,
l'any 2023,
uns investigadors
de la Universitat de Berkeley
proven un nou material
que el que fa
aquest material
basat en titani
és que durant el dia
quan fa molt de sol
acumula com energia
i quan s'hi enganxen
coses orgàniques,
quan s'hi enganxen mosquits,
els crema.
O sigui,
els destrueix,
es desfan
i s'autoneteja
només amb la llum
del sol.
Doncs,
ells ho han provat
en un sistema
de laboratori
i aquí és on
l'MIT,
que ja tenia
tota la tecnologia
desenvolupada
per fer aquestes
xarxes captadores d'aigua,
diu,
ara ja tenim
el que ens fa falta.
Hem d'aplicar
aquests nous materials
a les xarxes
que ja tenim
i a veure
si podem fer
que aquesta cosa funcioni.
I aquí és una mica
on m'introdueixo
en el projecte
que vinc
de l'Institut
de Ciència de Materials.
Nosaltres estem
acostumats
a treballar
amb nous materials,
especialment
amb materials
i aigua,
que és el meu tema
de recerca principal.
I aquí és on estem,
aquí és on estem,
doncs,
ajuntant aquestes investigacions,
això és una cosa
que passa sempre
en Ciència,
com sabeu,
en Ciència,
aquesta idea
que teníem abans,
no?,
del científic
una mica boig
allà,
dintre del seu laboratori,
que allò va passar
això en l'època
del Renaixement
i que ell sol
descobreix alguna cosa,
això avui en dia
no existeix.
Sempre som molta gent
fent coses
i potser el gran científic
d'avui en dia
no és tant el que s'inventa
una cosa nova,
sinó el que és capaç
de veure
diverses idees
que estan funcionant
i ajuntar-les
totes juntes.
I això és el que
ara intentarem
desenvolupar
aquesta tecnologia
i provar-la
i jo els estic
intentant convèncer
que ho intentem
també fer unes proves
pilots
aquí a Catalunya
perquè
o fins i tot
a les Illes Balears
hi ha diversos llocs
on es podria aprofitar.
No és una tecnologia
que ens solucionarà
la sequera
perquè el volum
d'aigua
que podem construir
és poc
però sí que pot
donar resposta
a llocs
on sigui difícil
aconseguir aigua,
llocs que tinguin
una certa
nuvolositat,
una certa
humitat ambient
però que aconseguir
aigua de rec
sigui realment
dificultós.
Sí,
jo t'havia
fet l'explicació
i t'havia fet
la pregunta
de les Illes Canàries
que és
d'alguna manera
la referència
havent construït
aquestes torres
de recol·lecció
que reculleixen
per a l'altre
m'has explicat
poc de 3
a 12 litros
dia per metro quadrat
però
perquè és
fonamental
per a les Canàries
no?
Sí,
en aquella zona
si no recordo malament
tu em vas explicar
una vegada
vas dir
això de les Canàries
és que és únic al món
és veritat o no?
És un dels pocs llocs
al quotient
sí,
sí,
sí,
i realment allà
si funciona molt bé
perquè justament
amb aquest sistema
perquè el de cert
que tu estaves parlant
ja anem a una altra història
però té gràcia
des que l'home
és l'home
i es té coneixement
l'única part del món
que no hi ha constància
que hagi caigut
una gota d'aigua del cel
sinó que l'aigua
es capta
de l'atmosfera
però no cau del cel
no cau del cel
correcte
sí,
això a les Canàries
és molt important
perquè hi ha
alguna d'aquestes illes
en què
també
que se succeeix
una mica
el que està succeint
ara a Catalunya
que passen els núvols
i no plou
perquè no són les condicions
de crear la puja
això en podem parlar
d'aquí una estona
i aquesta manera
sí que poden captar
això permet
utilitzar aquesta captació
d'aigua
per crear vegetació
que alhora
hi ha les Canàries
i hi ha una vegetació
també com els cactus
molt especialitzada
en fer això
si tu ajudes
aquesta vegetació
també a créixer
aquesta mateixa vegetació
et capta més aigua
i al final és un sistema
que tu ajudant
una mica més
pots crear
que la cosa
fer un petit canvi
climatològic
a la zona
ja parlarem
perquè això
té molta tarda marinera
hi ha un apartat
que jo no et preguntaré
perquè
entenc la teva situació
que és la part política
jo sí que en parlaré
tu no tens
que prendre
posició
menys
estar en el lloc
on estàs
però jo penso
que amb el tema
de l'aigua
la part política
és molt molt important
però ja arribarem
Albert
aigua de
pluja
de solenitzada
de boira
depurada mitjançant
membranes
i mitjançant
tecnologia
amb gel
per depurar
l'aigua
dels porins
per exemple
després en parlarem
hi ha més alternatives
per obtenir l'aigua
a veure
al final
l'aigua que hi ha
la tenim
o al mar
o a l'aire
o baixant pels rius
podríem descobrir
en algun moment
per això com has dit
tot és de la natura
és cacau
és cacau
sí
no hi ha més
no hi ha més
perquè fins i tot
l'aigua dels pous
és perquè ha caigut
correcte
al final tot és l'aigua
que t'ha caigut
la que s'ha acumulat
en algun lloc
però perquè també ha caigut
i la del mar
no tenim
no ens podem inventar
res més aquí
aleshores
ho han dit molt bé
al final
el que es pot fer
és agafar aigua del mar
doncs per exemple
jo vaig estar un temps
també
a Budavi
per una col·laboració
a Budavi
que crec que viuen
7 o 8 milions de persones
tota l'aigua
tota l'aigua
ve de
desanilitzadores
tota l'aigua
de fet
tenen un dipòsit d'aigua
canàries
sense més lluny
tenen un dipòsit d'aigua
que em sembla
que els dura
per 3 o 4 dies
i allà deien
si ara vingués
hi hagués una guerra
en aquell lloc
i algú destruís
la desanilitzadora
tindrien aigua
per 3 dies
clar
són sistemes
una mica insostenibles
no?
i això
a part del consum d'energia
a part del consum d'energia
que això representa
per tant
sí que és veritat
que s'ha treballat molt
en tecnologia
desanilitzadora
i això
ha millorat molt
i esperem que em millori
molt més
al llarg del temps
i al final
és l'únic
suministre d'aigua
no infinit
però quasi infinit
no?
per la gent
que som
però clar
això vol dir
una despesa energètica
importantíssima
el que seria millor
idealment
és que
el consum d'aigua
i la distribució
de la població
es fes en funció
dels recursos hídrics
però clar
això
no es pot fer
diguéssim
no?
sí
estàs d'acord amb mi
que el que tingui
l'aigua
que l'aigua
és el petroli del futur
no?
correcte
i que el que tingui aigua
serà el que domina el món
el ric
com avui
el que té el petroli
és el ric
per dir-ho
és el que...
està claríssim
això
és una cosa
que està cada cop més clara
aquells països
que tinguin recursos hídrics
seran rics
i els que no en tingui
dependran
totalment
dels altres països
i això
com has dit
tu serà el petroli
el petroli del futur
no estem en molt bona posició
ara mateix
parlant de futur
Albert
per dir el futur
ha sigut sempre
un anhel
i objectiu
del ser humà
des dels oracles
endevinadors
pitonisses
vidents
bruixes
etc
sempre han hagut
persones
que tenen
un talent natural
per examinar
l'evidència
i veure
on conduirà
el futur
la predicció
en el context
científic
és una declaració
precisa
del que passarà
en determinades condicions
específiques
o especificades
ara la pregunta és
quines dificultats
tenen els models
climàtics
per predir
com evolucionaran
els núvols
i la pluja
en el futur
entens
o sigui
estem
durant
durant
tot
això és una pregunta molt indicada
en sabem molt
aquí
mira
i ara us diré una cosa
ara com a científic
em vaig a tirar una mica de pedres
a la taulada
hem d'entendre tots
que la ciència
és un intent
de modelitzar
i d'entendre
el que succeirà
però la ciència
no té la resposta
de tot
nosaltres tenim models
de predicció
imagineu
el millor model
de predicció
que tenim
és el del temps
i falla
per tant
tots els altres
imagineu
el que poden fallar
però clar
és l'única eina
que tenim per treballar
per tant
el que vull dir amb això
és que els models científics
són eines
per treballar-hi
que mai
els hem d'utilitzar
com un dogma
que algunes vegades
m'ha semblat
que socialment
se'ls donava un caràcter
com de dogma
com de llei divina
són models
amb els quals treballem
i són les eines
que tenim
i que el model
que avui diu una cosa
potser d'aquí 3 dies
o d'aquí 3 anys
algú el refinarà
i dirà
aquell model
no era del tot acurat
no passa res
és que hem de viure
amb això
amb aquesta incertesa
respecte a la pregunta
que m'has dit
els models climàtics
sembla que són bastant bons
en predir
com evolucionaran la temperatura
i no són gaire favorables
s'ha de dir
però no són
gaire fiables
en predir
com evolucionaran la pluja
com evolucionaran els núvols
perquè intervenen molts factors
perquè
els núvols
depenen de la quantitat
d'aigua que tens
a l'atmosfera
però també depenen
d'altres coses
que és una de les coses
que nosaltres hem treballat
que són
de les partícules
que tens en suspensió
a l'atmosfera
que són partícules en suspensió
per exemple
el polen dels arbres
per exemple
tots hem sentit parlar aquí
a vegades
que ens plou
fang
perquè al desert del Sàhara
s'ha aixecat
molta pols
doncs aquí tenim
molta pols
contínuament
fins i tot
quan no plou fang
que ve del desert del Sàhara
que són partícules
de minerals
i aquestes partícules minerals
o aquest polen
o fins i tot
hi ha bactèries
i tot
que es froten en l'aire
quan interaccionen
amb els núvols
canvien
com aquests núvols
es comporten
i aquestes partícules
són específiques
de cada lloc
a cada lloc
hi ha uns béns determinats
hi ha unes partícules
determinades
i no tenim un model
que ho expliqui
per tot el món
hi ha molta gent
ara intentant
investigar això
i és molt important
saber això
per saber
com es comportaran
els núvols
del futur
si els núvols
donaran pluja
no donaran pluja
ve determinat
molt
per quines partícules
tenim
quin tipus de partícules
i com aquestes partícules
per exemple
congelen
les gotetes d'aigua
dels núvols
aquest és el dels temes
principals
que estem investigant
nosaltres
i amb el qual
intentem donar
noves eines
els models
per poder
predir això
us poso un exemple
molt fàcil
els núvols
els núvols
que tenim aquí dalt
estan formats
per gotetes d'aigua
i cristalls de gel
les gotetes d'aigua
reflexen la llum
i els cristalls de gel
no la reflexen
si tinguem un núvol
si ara tenim un núvol
de moltes gotetes d'aigua
això refreda
la temperatura
perquè la llum
del sol
reflexa
si tenim un núvol
format per molts cristalls
de gel
no refreda
perquè la llum
del sol
la travessa
quant de gotetes d'aigua
i quant gel
hi haurà
en un núvol
ara mateix
sobre Catalunya
depèn
de les partícules minerals
que hi hagin
i això depèn
dels deserts
dels vents
que hi ha hagut
del desert
del Sàhara
de tot de factors
que no estan encara
ben coneguts
no només això
cada una de les partícules
aquestes minerals
que tenim flotant
no totes són iguals
algunes
congelen molt
les gotetes d'aigua
i altres
no les congelen
per tant
són coses
que s'han començat
a descobrir
i investigar
fa només
10 anys
que sembla molt temps
però en ciència
són realment
4 dies
per tant
encara hi ha
moltes coses
que s'han d'explicar
i que ens calen
per entendre
què succeirà
amb aquests núvols
del futur
seran més de gel
seran més
de gotetes d'aigua
ajudaran
a mantenir
la temperatura baixa
faran que la temperatura
pugi més
tot aquí tenim
totes
de models
que encara
no poden explicar-ho
de forma correcta
i see trees of green
red roses too
i see them bloom
for i meet you
and i think to myself
what a wonderful world
i see skies of blue
and clouds of white
bright blessed day
and the dark sacred night
and i think to myself
what a wonderful world
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
are also on the faces
of people going by
i see friends shaking hands
saying how do you do
they're really saying
i love you
i hear babies cry
i watch them grow
they learn much more
than i'll ever know
and i think to myself
what a wonderful world
imaginari futur
cantada per l'Equina Granis
ha interpretat
la nostra sintonia
Quina Casulla Granis
va néixer
a l'agost del 85
és guitarrista
cantant i youtuber
nord-americana
va guanyar
diversos concursos
va gravar
autoditar
diferents àlbums
va començar
com un grup
folk indie
cantautor
del Jesse Epstein
que va ser el que va
fer aquest grup
per l'imaginali futur
i la seva dona
és la Quina Casulla Granis
influències
d'un grup
que ha sigut
referència
en el folk
i a la música pop
que és de Simon
i Garfunkel
doncs bueno
podria explicar
moltes més històries
d'aquest cantant
perquè té
una vida personal
molt curiosa
però
no vull treure
un sol
moment
a l'Albert
perquè ens expliqui
coses que poden ser
molt més interessants
que la vida
de la que ens ha
representat avui
la nostra sintonia
amb honor teu
perquè
ella va estudiar
a la Universitat
del sud de Califàrnia
o sigui
una de les universitats
que tu
em sembla
que quan has estat
per allà
també deus conèixer
la USC
a Los Angeles
no equivocar-se
amb l'UCLE
USC
que si no
els senyors
de l'UCLE
ens enfaden
ens enfaden
aviam
Albert
ens estaves
explicant coses
jo diria
diria
que tecnològicament
és ja possible
controlar la pluja
per exemple
tu ets físic
jo químic
però el llodur de plata
provoca la pluja
però això també provoca
conflictes polítics
si jo et provoco la pluja
pots suposar
que jo t'estic pispant
la pluja
del costat
correcte
és veritat o no
és un tema molt delicat
i al final serà un tema polític
sí
aviam
la pregunta és ben clara
i abans
i ho expliques tot
és possible
fer ploure
a voluntat
de fet
de fet
com tots sabem
això és la pregunta
que s'ha fet a l'humanitat
des de fa molt temps
des de la dansa
de la pluja
no?
dels indis
que comentàvem abans
mentre estàvem esmorzant
doncs
hi ha coses
que ajuden
a que es produeixi
la pluja
quan s'ha format
el núvol
i com tu has mencionat
molt bé
ja fa temps
que s'ha posat
que s'havia utilitzat
el llodur de plata
el llodur de plata
és un material
que les partícules
del qual
són especialment
eficients
en provocar
això que he dit
la congelació
a les gotetes
d'aigua
i quan es congelen
aquestes gotetes
d'aigua
aleshores creixen
pesen més
cauen
i cauen
com a cristalls
de gel
i a mesura
que van caient
si a baix
la temperatura
és més alta
doncs es fonen
i al final
acaba plovent
i això s'ha utilitzat
a molts llocs
s'ha provat
als Estats Units
s'ha provat
a Israel
s'ha provat
a la Xina
no només
amb llodur de plata
molts altres materials
puc fer una
aquella llista
de materials
que direu
quina llista
més curiosa
perquè per exemple
el sofre també funciona molt bé
o per exemple
el gel sec
o per exemple
els cristalls
de colesterol
de fet
els científics mateixos
estem sorpresos
perquè quan tu agafes
tota aquesta substància
juntes
dius
què tenen en comú
i no hi veus res
és que hi ha tantes coses
que no entenem encara
cristalls de colesterol
si ja s'ho provocarà
és que la gent
es comenci a fotre
botifarres
i que els faci
treure sang
perquè els hi plegui
a sobre
sí senyor
sí senyor
hi ha coses
curiosíssimes
coses curiosíssimes
doncs
s'ha provat
amb una eficiència
diria que
relativa
de fet
hi ha un informe
el 2004
els Estats Units
reuneixen tots
els experts
en aquest tema
i fan un informe
pel govern americà
que és públic
que es pot llegir
i es diu
que la conclusió
és que
no se sap
si funciona
o no funciona
que de vegades funciona
i de vegades no
què es feia
doncs
anaves en una avioneta
tiraves lligur de plata
allà en el núvol
on a tu et semblava
que funcionaria
però a vegades
doncs feia una mica de bé
en el lligur de plata
s'anava a un costat
el núvol cap a un altre
o no l'havies tirat
a l'alçada que tocava
a vegades
provocaves la pluja
de vegades no
per tant
no està clar
això sí
que de vegades
i crec que els xinesos
ho han fet servir
en diverses ocasions
si funciona
ara al final
et proponeu
lligur de plata
al cap
que tampoc és una cosa
que sigui
molt
mediambientalment
molt sostenible
perquè és tòxic
precisament
aleshores
m'agrada molt això
que has mencionat
podríem futuritzar
altres partícules
de fet
una de les partícules
que ara estem estudiant
són
minerals
que es diuen
de faldespat
que també són molt eficients
i que són els minerals
que hi ha justament
aquí
a Catalunya
en els núvols
un dels minerals
que hi ha més
és els minerals
de faldespat
que provenen
del desert
del Sàhara
i que són els que ens ajuden
a que plogui aquí
podríem utilitzar
aquests minerals
que són inocus
per fer això
no hem provat
això
com m'has dit tu
té moltes qüestions
ètiques
i polítiques
mirem què succeeix
ara
per exemple
ara hi ha núvols
que venen
de l'Atlàntic
carregats de pluja
que estan descarregant
les pluges
doncs a Galícia
al País Basc
fins i tot
al nord
al sud de França
i aquí ens arriben
desgastats
això passa
de forma natural
i què podem fer nosaltres
doncs
resar perquè
algun d'aquests
ens arribi bé
però ara imaginem
que això no fos
per fer-te naturals
ara imaginem
que això ens ha succeïs
perquè el País Veí
està utilitzant partícules
per assegurar-se
que els núvols
descarreguen
la pluja
al seu territori
què passaria aquí?
això
ens semblaria
que ens estan robant
l'aigua
per viure
això podria generar
conflictes polítics
molt molt importants
no estem en això
primer perquè encara
no hi ha tecnologia
i segon
perquè ningú s'ha atrevit
encara a fer això
però
de l'home
se'n pot esparar tot
forta
canviem de terça
després ja tornem aquí
aviam
Albert
fa uns 15 dies
s'ha inaugurat
el primer laboratori
de la neu
a la Molina
tu ets el primer
investigador
i responsable
d'aquest projecte
núvols
barreja d'aigua
i cristells de gel
com parlaves
canons de neu
posant ben en alça
l'aigua
per consumir
menys aigua
i energia
explica'ns
què és
com funciona
i quins objectius
té aquest laboratori
de neu
entendre el cicle
de la pluja
netrejar porins
explica'ns tu
explica'ns
que tens moltes coses
a explicar
a més
clar que
el primer laboratori
de neu
del món
i tu al capó
i poca broma
aquí
ben volguts clients
ai ben volguts clients
explica'ns
explica'ns
explica'ns
el laboratori de la neu
això està relacionat
amb tot el que hem d'explicar
justament
doncs
nosaltres veient tot això
que s'estava investigant
de com funcionen els núvols
com ha generat la pluja
com aquestes gotetes
es congelen
gràcies a aquests minerals
que acabo de mencionar
el faldespats
per exemple
això ho estan estudiant
molts grups
això ho estudien diversos grups
dedicats al que nosaltres
anomenem
la ciència atmosfèrica
nosaltres som de materials
per això
nosaltres veient tot això
vam dir
espera
i si agafem
això
que funciona tan bé
en els núvols
i ho baixem a terra
què tal si reproduïm
el mateix que succeeix
als núvols
aquí
i què tal si ho ajudem
per exemple
a fabricar neu
això funcionarà
nosaltres vam fer
unes proves al laboratori
on bàsicament
el que fèiem
era agafar gotes d'aigua
i els introduïem
algun d'aquests minerals
que sabien que
eren molt eficients
congelen les gotes d'aigua
i realment
aconseguíem
que les gotes d'aigua
es congelessin
molt fàcilment
aleshores vam pensar
doncs això ho tenim
què passaria
si poséssim una mica
d'aquests minerals
a l'aigua
que es fa servir
per fer neu
segurament
ajudaríem
afavoriríem
la formació de neu
i a més a més
semblaríem més
el que succeeixen
als núvols
perquè al final
el que farem
és reproduir
el mateix que passa
als núvols
de fet una cosa
que m'agrada explicar
és que quan es fabrica neu
a les estacions d'esquí
l'aigua que s'agafa
és aigua
d'alta muntanya
que l'aigua d'alta muntanya
és molt pura
en el sentit
que no té minerals
perquè no he tingut temps
de captar-los
si en contra de agafar
aigua d'alta muntanya
agaféssim aigua
de la sembocadura dels rius
aquesta aigua
funcionaria molt millor
per fer neu
perquè contindria
ja tot de minerals
que ens ajudarien
a fer aquest canvi
de líquid a sòlid
el que passa
és que el que no farem
és anar a la sembocadura
del riu
a buscar aigua
i pujar a la muntanya
per fer neu
perquè això seria
això sí que seria
una cosa insostenible
totalment
doncs van dir
i si en lloc
de posar-hi
tots els minerals
només n'hi posem
una miqueta
dels que sabem
que funcionen millor
que a més a més
són faldespats
més o menys
el 60%
de les corres terrestres
són faldespats
és a dir
que és un mineral
supercomú
que ja s'ha de servir
per moltes aplicacions
pintures
ceràmiques
no té cap contraindicació
mediambiental
i a més a més
és que ja el tenim
flotant a l'aire
nosaltres
perquè ja és el que ens ajuda
que plogui aquí
i si no està dintre el granit
i al quarto
el despat
correcte
també ja el tenim
a l'alta muntanya
i tot
doncs
nosaltres hem estat
investigant
diversos faldespats
perquè n'hi ha que funcionen millor
i n'hi ha que funcionen pitjor
i el que vam descobrir
és que els que funcionen millor
són uns
que no és que siguin
químicament diferents
perquè tots són
químicament el mateix
sinó que
per la forma en què
ens van formar
fa milions d'anys
això ho he pres ara
dels geòlegs
perquè jo no en sabia d'això
doncs de la forma
que es van formar
fa milions d'anys
es van formar
amb uns petits foradets
el que anomenem uns
uns ports
que són de tamany
nanomètric
molt molt petit
i en aquests ports
es dona una cosa
molt curiosa
que ja se sabia
teòricament
i se sabia
en altres
en altres materials
i és que quan l'aigua
s'hi fica a dintre
la manera més còmode
que té l'aigua
d'estar allà dintre
és formant gel
no formant aigua líquida
per tant
fins i tot
pots tenir allà dintre
a 25 graus centígrados
podries tenir
a dintre dintre
dintre del port
un trosset de gel
que s'aguanta
perquè l'aigua
està més còmode
formant gel
com que ja tens
un petit nucli de gel
quan aquest mineral
dintre de l'aigua
baixes les temperatures
per sota zero
ja tens el gel
que està format a dintre
i això afavoreix
la formació de gel
és un procés
bàsicament físic
o sigui
no estem fent
cap cosa química
simplement
donant-li
un lloc
en l'aigua
perquè estigui més còmode
perquè ho entenguem
sabeu allà
on posem els ous
ara ho diria
la uebera
no sé quin nom
té català
uera
exacte
la uera
si tu agafes ous
i els deixes anar
de qualsevol manera
ells es col·locaran
on toca
perquè no tenen
un altre lloc
on col·locar-se
doncs això és el que succedeix
en aquesta porositat
quan les molècules d'aigua
van allà
no poden col·locar-se on volen
es col·loquen d'una manera
que formen gel
automàticament
i això
és el que ens ajuda
quan ho posem a la neu
a que afavorim
la formació de gel
què significa això?
doncs tres coses
la primera
és que
ara mateix
hi ha un paràmetre
que es diu
la ratio
de conversió
entre aigua
i neu
és a dir
quin volum d'aigua
jo fico al canó de neu
i quin volum de neu
extrec
ara mateix
aquesta conversió
està al 75%
i em preguntarem
què passa amb l'altre 25%
hi ha que no es congelen
per exemple
i que filtren
i se'n tornen a l'altre
i hi ha una miqueta
que sempre es perd
perquè fa una bandada
i se te'n va
això
aquesta
la perdrem sempre
doncs
amb aquest procés
aconseguim
que aquesta ratio conversió
del 75%
al 95%
és a dir
que aconseguim
doncs
pràcticament
un 25%
més
de volum
de neu
amb la mateixa quantitat
d'aigua
de fet
no aconseguim més
per què?
perquè la neu
que formem
és un procés
més natural
perquè pertés a aquestes partícules
igual que la neu
que es forma naturalment
i generem una neu
més esponjosa
més semblant
a la neu natural
i per tant
tenim un volum
millor
i esperem que tinguem
fins i tot
neu de més qualitat
la segona cosa
és
per fabricar neu
injectem dues coses
aigua
i aire pressió
que és el que ens ajuda
a que funcioni el canó
com més alta és la temperatura
perquè funcioni
més aire hem de posar
i més cost energètic
aquí
no caldrà posar tant aire
de fet
en caldrà posar
molt poquet d'aire
hem calculat
que reduirem
el cost de fabricació de neu
d'entre un 30 i un 40%
perquè reduirem
la quantitat d'aigua pressió
que hem de col·locar
que de fet
és el que costa diners
el que costa diners
de veritat
és aquest aire pressió
que ens ajuda
a fabricar neu
i la tercera cosa
és que
el ventall
diguéssim
de condicions atmosfèriques
de temperatura i humitat
en la qual es pot fabricar neu
no és qualsevol
de fet
ara mateix
aproximadament
una temporada d'esquí normal
ho hem calculat
per l'any 2020
només el 20%
d'aleshores
són eficients
per poder fabricar neu
si no
o et costa massa energia
o no la pots fabricar
perquè la temperatura
és massa alta
amb aquesta ajuda
podem aconseguir
que es fabriqui neu
a temperatures
i condicions
que ara no la poden fabricar
o que costa molt energèticament
aleshores vam fer una predicció
vam dir
molt bé
el 2020
tenim com un 20%
d'aleshores
es pot fabricar neu
i això està bé
amb això es pot tirar endavant
una estació d'esquí
què passaria el 2050?
agafem la predicció
d'aquests models climàtics
què ens diuen pel 2050?
doncs que en pitjor dels casos
augmentarà la temperatura
un grau com a 6
al Pirineu
1,6 graus
vam calcular
i vam dir
ostres
les hores
que serien eficients
per fabricar neu
es reduirien un 5%
per tant
en aquestes condicions
segurament
les estacions d'esquí
serien inviables
anem a veure
què passa
quan hi introduïm
la nostra partícula
doncs el que succeeix
és que ens quedem
com ara
és a dir
que el 2050
gràcies a aquesta ajuda
de les nostres partícules minerals
tindríem
encara un 20%
d'hores factibles
és a dir
que podríem assegurar
la sostenibilitat
diguéssim
de les estacions d'esquí
fins al 2050
més enllà
ja no sé
ni els models
ni nosaltres
però això és suficient
per què?
no sé què passarà
en el futur
amb les estacions d'esquí
no sé què es decidirà
no sé com evolucionarà
el clima
però una de les coses
importants
que he mencionat al principi
que és això
de la sostenibilitat
i de les Nacions Unides
el que volen
les Nacions Unides
és que hi hagi
mecanismes
que hi hagin
tecnologies
que ens permetin
aguantar
sobretot
aquestes zones
que depenen econòmicament
de coses climàtiques
com per exemple
el Pirineu de la Neu
per poder pensar
perquè tinguem temps
de fer una evolució
si cal fer una evolució
i que no hi hagi
un daltabaix socioeconòmic
perquè per exemple
s'haguessin de tancar
de cop
el que nosaltres volem
és donar temps
a poder pensar
i raonar
i evolucionar
potser el 2050
ja no podrà
i direu
i ostres
aquesta tecnologia
del 2050
ja no servirà de res
sí que servirà
perquè aquesta tecnologia
no només serveix
per fer neu
sinó que serveix
per moltes altres coses
no no
aviam el resum
aviam
si ens aclarim
tant els oients
sobretot
com jo
la millora
que incorporeu
al laboratori
de la neu
és que simula
el procés natural
de mineralització
de l'aigua
i el reprodueix
a petites escales
és correcte
és correcte
que tot això
tu ho has fet
en un laboratori
en un petit laboratori
abans de traslladar-ho
al laboratori
de la neu
i d'aquí ve
el que estàs explicant
de l'aigua
no és el mateix
agafar l'aigua
d'aquí baix
que agafar-la
d'allà dalt
quan dic allà dalt
és a 2.000 metres
d'alçada
agafar-la
a nivell del mar
llavors expliques
que a diferència
de la tecnologia
aplicada fins ara
que s'utilitza
exclusivament
l'aigua
com a matèria prima
per crear neu
els canons
tu ara
mitjançant
la mineralització
aconsegueixes
un nucli
que facilita
la formació
de la volva de neu
més ràpidament
jo he entès això
és correcte
sí, sí, és això
i que a més
amb més consistència
que tu has dit
i amb menys temperatura
correcte
perquè fins ara
si no
ho he entès malament
els canons de neu
a les estacions
ho dèiem
els meus amics
de les estacions d'esquí
que sobretot
miren el termòmetre
si està més
de 4 graus
quan foten
la retrac
no poden enxofar
perquè els cau aigua
tu saps que
la poca química
que sí
fins a 4 graus
es manté
el sòlid
el líquid
de l'aigua
en funcionament
per damunt
tot és líquid
i a més dius
que
que a l'atmòsfera
no només hi ha gotes d'aigua
sinó també partícules
en suspensió
el que deies
de la sal del mar
també
els de poli
que estava dient
sobre els quals
es condensa l'aigua
per donar lloc
als núvols
i a les nevades
correcte
és correcte això
sí
de fet
ho dic
m'han posat
una mica en resum
perquè tots
començant per mi
l'única neurona
perquè m'ho entengui
què és el que esteu fent
cap a on voleu anar
al final
és ben
és produir aigua
o produir neu
que és una forma d'aigua
d'aigua
sí
aquí
aquí
una cosa interessant
és que sempre es diu
no per fabricar neu
fins ara només se ha de servir
aigua
i aire
i aire
però bueno
això és mentida
perquè l'aigua
ja conté coses
ja té minerals
tu has dit molt bé
l'aigua que fem servir
ja conté minerals
i per tant
els que fan neu
saben perfectament
que hi ha estacions
com que l'aigua que capten
té més minerals
o té més coses
per les seves condicions
ja funciona millor
per tant
al final
nosaltres
l'únic que fem
és
nosaltres li diem
remineralització
convertim aigua molt pura
en aigua mineral
d'acord
però és que
i de fet
ja en conté de mineral
o sigui que no afegim res
que no tingui ja
l'aigua de per si
abans de fer una petita pausa
diré
Albert Verdaguer
se sap reduejar
de gent important
té com a patrocinadors
aquest projecte
com si fos un club esportiu
de Champions
i diga els noms
la Nissan
l'Alpro
l'Alpro és el grup de Noni
Pastas Gallo
Revolut
que és un nou banc global
de tecnologia financera
Coca-Cola
Estrella Damm
Michelin
que ha caulat
assistència sanitària
Brutal eh
tot això
de patrocinadors teus eh
com diu el refrany
Albert
si amb aquesta pluma
no voles
ja pots tornar al niu eh
quack
grau
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Actualment ens has dit què és el que estàs fent.
Què penses desenvolupar més?
T'ho faré més fàcil.
La pregunta és concreta.
Amb la teva tecnologia,
amb la tecnologia aquesta
que esteu desenvolupant al laboratori de la neu,
n'hi ha prou per mantenir...
No hi ha part crear,
perquè si del cel no et cau una volva de neu,
és molt fotut.
Però per poder mantenir...
Tu ara imagina't que amb el que ha nevat aquest any,
amb el paquet que va caure,
a finals de quan vau inaugurar l'obra de la neu,
no en cau més.
Fins a Setmana Santa hi haurà neu a la molina?
Parlo a la molina perquè són tens a l'obra de l'hi.
El que es diu neu produïda segur que n'hi haurà.
Això es pot...
Perquè això es pot produir...
Sí, però on treus l'aigua?
L'aigua que fan servir per fer...
Sí, els meus amics pagesos de la Cerdanya...
Això és una cosa interessant,
perquè l'aigua que es fa servir per produir la neu
és l'aigua que es recull dalt de gel.
Quan es de gel es recull l'aigua en una bassa
i és d'aquesta bassa que es fa...
És a dir, és que encara que volguessin,
no poden connectar l'aixeta.
O sigui, no és aigua d'aixeta.
És l'aigua que ve de la bassa.
Si s'acaba la bassa, s'acaba la neu.
Per tant, és...
Què és el que estan fent els camps de golf?
Però els camps de golf estan...
Encara que sigui aigua...
Escolta, l'aigua la que vostè sigui capaç
d'haver emmagatzemat.
Per aquí vostè, per molt,
ni a les depuradores.
Correcte.
Doncs això que succeeix,
que la neu que es desglasa es recupera per...
En el fons, la generació de producció de neu
és un cicle tancat d'aigua.
De fet, crec recordar,
i t'estic dient una xifra d'així de memòria,
però això ho va dir el Toni Sant Martí,
que és el director de muntanya,
de Ferrocarrers de la Generalitat,
tota l'aigua que tenen emmagatzemada
a les estacions d'esquí
equival a un 0,1%
de l'embassament de Sau.
D'acord?
Perquè ens fem una idea...
Si Sau ara està sec,
com una banya.
0,1, eh?
Vull dir que encara que el deixés,
ara que estem al 16,1%.
El 18, no?
O quasi el 18.
Doncs ara imaginem que diguéssim
no fem neu, anem a obrir totes les d'allò
i que deixin anar tota l'aigua que tenen.
Doncs passaríem del 18 al 18,1.
Albert, portal de la sequera,
que el coneixes,
ho vaig consultar ahir,
el 17 ja es caig.
O sigui, a Catalunya,
del 100% que serà allò,
tenim només un 17,
un 18, posem un número rodent.
És molt fort això.
És bastant problemàtic, sí.
Ara,
en aquest projecte que estem fent ara,
doncs ara estarem 3 anys
provant a prova
la seva viabilitat que hem dit.
El que hem de dir és la viabilitat tècnica,
perquè una cosa són
resultats del laboratori
i l'altra són la vida real.
Clar.
I s'ha de fer la viabilitat tècnica,
que és una cosa important
i aquí tenim bastantes esperances,
i també la viabilitat econòmica.
És a dir,
això ha de ser al final
un procés que pugui ser rentable.
Si això encareix
o encareix molt
la producció de neus,
doncs potser no seria viable,
tot i que tecnològicament
i científicament seria
una mica com el que us he explicat abans
de les xarxes, no?
Van fer un projecte de xarxes
de captació d'aigua,
funcionava molt bé,
i econòmicament, ostres, no funcionava.
És un tema que sempre s'ha de tenir en compte,
especialment quan vols
generar alguna cosa
amb retorn social.
Però tot i així,
aquesta mateixa tecnologia
i tot el que aprenem
en laboratori de neu
ho estem aplicant
a dos projectes diferents
que, si em permets,
us ho explicaré una mica.
Tots, tots.
Mira, et farem,
abans d'això,
nosaltres aprenem
tot de tu,
però sí que
l'equip del Benvinguts
et pot ensenyar
una sola cosa.
A veure, endavant.
Has utilitzat una paraula
que t'ho dic
perquè quan fes exposicions
no la tornes a utilitzar
en aquest sentit.
El projecte és rentable.
No, rentable és la roba.
El projecte són rendibles.
Rendibles, doncs.
T'ho dic,
això és el que et podem aportar
els de Benvinguts.
Doncs, moltes gràcies.
Sempre parlar bé la llengua
és una cosa molt important
perquè les coses han de fer bé.
És la nostra cultura, eh?
I les coses han de fer bé bé.
Doncs t'agraeixo molt
aquesta operació.
Me'n recordaré sempre.
Una vegada un individu em va dir que...
No, no, una vegada, no.
Que estarà gravat, a més.
O sigui, que ho podré recuperar
sempre que vulgui.
Doncs, moltes gràcies
per la merecció.
Doncs,
ho estem aplicant
a dos projectes més.
Ara estem en tres projectes
al mateix temps,
a part del de l'MIT.
O sigui, realment tenim
molta feina ara.
Una altra
és utilitzar-ho
per produir gel.
Igual que ens ajuda
a produir neu,
ens pot ajudar
a fabricar gel.
Gel, quin gel?
Doncs, per exemple,
el gel que s'obriga
a Mercabarna
per la conservació
d'aliments.
No sé si us en recordareu
o si ho heu llegit
l'estiu passat
i fa dos estius.
Es va tenir de parar...
Va sortir a l'avantguàrdia,
crec recordar.
Es va tenir de parar
la producció de gel
a Catalunya
perquè no es podia,
perquè la...
la temperatura
a la qual entrava
l'aigua
que s'havia de congelar
era tan alta
que la màquina
no tenia rendiment energètic
suficient
per poder-ho fer.
Es va tenir de parar
la producció de gel.
Això és molt important
perquè hi ha aliments
i coses
que només es poden
conservar bé
en gel.
Doncs,
com funciona
una màquina de gel?
És molt simple.
No us explicaré
com es refrigera,
però bàsicament
tu tens una màquina de gel
que es refrigera
una planxa
normalment de ser
a una temperatura
que pot estar
en menys 2,
10,
menys 15,
passa a l'aigua,
es congela
i fabrica-se el gel.
Tot el cost energètic
és de refredar
aquella planxa
a la temperatura
que tu vols.
Doncs,
nosaltres el que volem fer
és fer modificacions
a aquesta planxa,
introduir part
del nostre material
i aconseguir
que en lloc
de necessitat
refredar-ho
a menys 10,
menys 15
per fabricar gel
de bona qualitat,
que refredant
a menys 5
ja puguis fabricar
el mateix gel
amb la mateixa qualitat.
És a dir,
seria el mateix procés
simplement
que necessitaríem
refredar menys.
Home,
molt menys
cost i gasto
energètic.
correcte.
Es considera
que,
a més,
cada grau...
Despesa,
despesa,
sí.
Molt bé,
molt bé,
molt bé,
despesa,
sí,
sí.
Cada grau
que has de refredar
més
costa moltíssim
més.
Per tant,
es considera
que podríem
estar aviat
amb 30 o 50%
del cost
de la fabricació
de gel.
I, a més a més,
es formatiria
fabricar gel
fins i tot
si la temperatura
de l'aigua,
com que l'has de refredar
menys,
que t'entri l'aigua
a l'estiu molt calenta,
no t'afecta tant
el funcionament
de la màquina.
Aquesta és la primera
aplicació.
I aquesta
l'estem desenvolupant
gràcies també
a un projecte
de la Generalitat
de Catalunya,
un projecte de recerca
que es diuen
de la GAUR,
que es diuen
Producte.
I la segona
aplicació,
en col·laboració
amb la Universitat
de Vic,
hi ha el Centre
Genològic
de la Universitat
de Vic,
que es diu
el Centre Beta,
que treballa molt
amb el camp,
amb les granges,
i especialment
amb les granges
de porcs
de la zona de Vic.
Com tots sabem,
els porins
és un problema,
residus de porins
és un problema
importantíssim
a Catalunya,
contaminen
els aquífers
i després
del residu final
no sabem ben bé
què fer-ne.
Perquè el residu final
que no sabem
què fer-ne
sí que es pot fer servir
com a nitrats
per adob,
però el que passa
és que aquí a Catalunya
ja en tenim,
ja estem saturats.
Per tant,
es pot transportar
a altres llocs
on sigui necessari.
Però el transport
és car
i el producte
que vens
ha de ser
un altre cop
rendible,
no?
Has de poder vendre
alguns costos
que la gent
t'ho compri
i si no
aquest dipòsit
s'està acumulant aquí
i no saps què fer-ne.
La manera
que sigui rendible
és reduir al màxim
el volum,
és reduir al màxim
de poder transportar
al màxim
de purins
de purins
amb el menys
camions possibles.
Com podem fer això?
Doncs a l'etapa final
el que es fa
és una cosa
que es diu
crioconcentració.
Crio de fred
i concentració
concentrat.
Separem
tota la part líquida,
tota l'aigua
del que és
el residu
sòlid
del purí
que és el que realment
hem de transportar.
Com fem
aquesta separació final?
Doncs
congelant l'aigua.
congelant
l'aigua
que conté els purins
d'una forma
molt lenta
una mica
el que succeeix
en els isabergs.
No sé si ho sabeu
però els isabergs
si els llapeu
són d'aigua dolça
perquè s'han congelat
lentament
i han espulsat
fins i tot la sal.
Doncs
això el mateix
farem amb els purins.
Els congelem
i
per un costat
aconseguim l'aigua
que està un 95% neta
o sigui
més més recuperem
aigua neta
i per l'altre costat
deixem els purins
només
els purins
que ocupen
el menys espai
possible
per tant
els podem transportar
més fàcilment.
Què passa?
Perquè això funcioni
necessites temperatures
doncs
menys 10
menys 8
això ho fan bastant
per exemple
a la Finlàndia
o ho fan al Canadà
simplement utilitzant
les temperatures
que tenen de fred
però aquí
menys 8
menys 10
és difícil
però
i aquí faig una primícia
tenim uns resultats
que utilitzant
les nostres partícules
els nostres materials
d'això
de fa unes setmanes
que ens els van ensenyar
funcionava
el procés funcionava
a menys 1,5
menys 2 graus centígrads
i escolta
que a menys 2 graus centígrads
a la plana de Vic
a l'hivern
sí que s'hi arriba
sí que s'hi arriba
per tant
mira que no poguéssim
aprofitar això
per fer aquesta separació final
ja sense gastar energia
només utilitzant
la pròpia temperatura
de la plana de Vic
a l'hivern
ho amagatzemem a l'estiu
i a l'hivern
fem aquesta separació final
sense cost energètic
recuperant l'aiguaneta
per un costat
i concentrant els purins
per poder-los transportar
i vendre'ls
a llocs
on els necessitin
Carlos
ho has sentit
notícia exclusiva
per ràdio
que és molt interessant
estàves dient
això dels purins
i jo quan era jove
i estudiava a la universitat
a mi em deien
que el futur dels purins
l'energia passaria
pels purins
perquè el gas
els purins
tenen gas
i que jo
convertible
l'energia elèctrica
i recordo-me
en aquella època
que es va rodar
i es va estrenar
una pel·lícula
de la Tina Turner
que es deia
el Mad Max
que funcionava
tota l'energia
amb la caca
amb els purins
pel gas
que
es convertien
en energia
sigui
en forma
d'hidrocarbano
en forma
de combustible
o en forma
d'energia elèctrica
curiós
això
sí
de fet
totes aquestes coses
ja se'n fan moltes
d'aquestes coses
o sigui
el procés dels purins
és molt llarg
i es fan moltes coses
fins i tot
es pot utilitzar
en alguns casos
per qüestions
d'energètiques
nosaltres
el que fem
és a l'etapa final
quan hi ha el residu final
que ja no saps què fer-ne
el que tiraries allà
el que se t'acumularia
és aquí
on intervenim
perquè jo diria
que és relativament
no diré fàcil
perquè fàcil
no hi ha res
però senzill
de
potabilitzar
l'aigua dels purins
això
però el problema
és el residu
que et queda
el residu sec
que en fem
diria
sí sí sí
correcte
bé
aviam
i explica'm
hi ha l'altre
projecte
perquè jo en tinc tres
perquè es facin
una idea
els sullents
de qui és
l'Albert
qui és l'Albert
ara està centrat
en tres línies
de recerca
principalment
escolteu
perquè
costa de pair-ho
desenvolupament
de nous modus
SPM
basats en l'identificació
de grups químics
amb microscopia
de força atòmica dinàmica
multifreqüència FM
i estudi
de l'humectació
i la nucleació
del gel
en anoscala
tela
el segon
estudi
de la interacció
de l'aigua
en superfícies
ferroelèctriques
i el seu paper
en el cribatge
de càrrega
superficial
mitjançant
tècniques
SPM
i APXPS
i el tercer
aquest és el més
assequible
estudi
de la nucleació
del gel
en superfícies
en transe
en l'efecte
de la superfície
sobre la nucleació
heterogènia
i el creixement
del gel
en condicions
ambientals
he dit mentida
no no
això
és el que posa
a la nostra pàgina web
que sona
evidentment
com heu vist
té raps
molt tècnics
i molt científics
que són bàsicament
per la gent del RAM
però que bàsicament
resumint
és el que us ho he explicat
jo aquí
i'm bàsicament
what a wonderful world
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
are also on the faces
of people going by
I see friends shaking hands
saying how do you do
they're really saying
I'm a girl
I hear babies cry
I watch them
Albert
fem un petit
relax o stop
en les teves explicacions
perquè són tan intenses
i tan interessants
dues paraules
que no em corregireu
perquè són ben catalanes
que ara
el Joan
ens explicarà
històries
que no tindran
res a veure
avui no
amb el tema
de la neu
i de l'aigua
a la sequera
molt interessants
doncs ara en sabrem
aviam
què
Joan
abans que res
perquè si no
no em deixes
jo m'he quedat
amb alguns dubtes
que potser no hi han entès bé
i més aviat
són d'índol
quasi geogràfic
o sigui
quan has parlat
dels problemes
que hi ha
a tot
l'arc mediterrani
Catalunya
inclús
respecte
al tema
dels núvols
clar
aquí tenim
lògicament
molta influència
dels vents
que venen
del Sara
i els vents
del Sara
són vents secs
que no porten
cristalls
i no porten gotes
tot això que s'ha explicat
jo em pregunto
per què
aquests vents
no van al revés
i tenim els tròpics
que hi ha aigua
per donar i per vendre
que plou cada dia
i que estan
precisament
al sud del Sara
què passa aquí
per què
tot és qüestió
de corrents i vents
sí
al final
és la distribució
de les corrents
que estan internacionades
tan marines
o sigui
d'aigua
corrents càlides
diferents d'aigua
com de vents
que fan que
la circulació
sigui d'aquesta manera
de fet
un dels problemes
del canvi climàtic
és
si alguna d'aquestes
circulacions
que porten
milers d'anys
funcionant d'aquesta manera
l'altarem
perquè llavors
sí que no sabem
què passarà
són les circulacions
que tenim ara
a veure què passa
en el futur
no és que a mi t'he anat
amb aquesta idea
i pensava
per què no va cap avall
i provoca al revés
una altra cosa
ens hi ha donat
esperances
o no esperances
això depèn de cadascú
que tinguem
jocs oímpics d'hivern
no?
això el tema
del joc
depèn de cadascú
i depèn
també de temes
econòmics
polítics
socials
sempre una mica
amb esclavius
amb aquesta capacitat
en termes
sí
home
en termes de neu
jo crec que
neu a les pistes
n'hi hauria
n'hi hauria
això sí
però
ja
els jocs olímpics
ja és un altre tema
i habilitats
política
tot això ja és una altra cosa
molt bé
moltes gràcies
et continuarem escoltant
i gaudint molt
moltes gràcies
aleshores
avui ho faré curtet
perquè realment
portem molt de temps
i és molt interessant
el que s'ha dit
però comencem
com sempre
amb una mica de música
Carles
Carles
Carles
Carles
Carles
Carles
Carles
Carles
Carles
Carles
Carles
Carles
Carles
Carles
Carles
Carles
Carles
Carles
Carles
Carles
Carles
Carles
Carles
Carles
Carles
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit