98.1
Ràdio Tosbem
98.1
Ràdio Tosbem
98.1
A les voltes, Ràdio Tosbem
99.1
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Per Nadal, que es diu que és l'època de l'alegria,
no hi ha millor manera d'entrar en l'esperit festiu que la música i el somriure.
Doncs comencem.
I see trees of green, red roses too, I see them blue for me and you.
I see skies of green, red roses too, I see them blue for me and you.
I see skies of blue and clouds of white, the bright blessed day, the dark sacred night.
I need to think to myself, what a wonderful world.
The colors of the rainbow, so pretty and the sky, are also on the faces of people going by.
I see friends shaking hands, saying how do you do, they really sing and I love you.
I hear babies crying, I watch them grow, they learn much more than I never, never know.
And I think to myself, what a wonderful world.
I think to myself, what a wonderful world.
is a
mine.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
sistema!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quality!
l'humor on va
jo crec que anem malament
anem malament perquè cada vegada la gent
la gent
té la pell
tres preguntes
és que van unides
cap on va l'humor
què ens fa riure i cap on va la gent
t'ho dic perquè si no ens sortiran
saps què passa? que són tres coses diferents
perquè m'has de comptar que l'humor cada vegada
intenta ser una miqueta més
com es diu jo
més humil, més sincer
hi ha molta gent que se n'aprofita
hi ha molta gent que jo crec que s'equivoquen
que només el taco
o la falta de respecte o el que sigui
fa riure i la gent ja comença a cansar-se
una miqueta, ja troba gent jove que ja
aquell típic monòleg que comença a dir
que jo no discrepo
al contrari, jo tinc sentit de l'humor
el que passa és que per tindre sentit de l'humor
s'ha tindut una miqueta sentit comú
si no tens sentit comú no tens sentit de l'humor
i cada vegada va pitjor
ara la gent ja falta respecte
a mi o estàs actuant i surt algú és que vostè és un masclista
hòstia, saps aquestes coses a vegades que la gent
ja no és l'educació
a mi si no m'agrada una cosa m'aixeco i me'n vaig
o si no m'espero i després li dic a l'artista
escolta, això no m'ha agradat
però això a donar-la nota
llavors molta gent fixa-t'hi
a mi no m'agraden les xarxes socials
perquè són gent que està
emmascarada amb un pseudònim d'entrada
una, dos, hi ha gent molt solitària
i perquè es pensa que tu apretes un me gusta
i ets amic de tota la vida
llavors aquí hi ha molta gent que té un complex
i inferioritat molt gros
llavors que la gent necessita criticar
necessita posar-se
i ja no parlem ja perquè jo seria molt més llarg
estaríem quatre hores ja
del plantejament de la gent
si tu vas a veure humor
si tu rius durant 50 minuts
i hi ha 10 que no rius
perquè no t'agrada
doncs com a mínim has de ser obert
a que la gent sigui oberta
no només farà rir el que a tu t'agradi
sinó intentar jugar
llavors això diuen
que hi ha una democràcia
jo crec que no
una democràcia és un grup de dictadors
de poca experiència
llavors han sortit molts més dictadors
dictadors de que qualsevol cosa
qualsevol paraula
qualsevol història que tu diguis
ens anem a criticar
radicalment
jo crec que l'humorista
ha de ser algú que tingui
amb seny
que tingui una mena de passaport
com dient
ei
sabent el que dius
jugar amb el sentit de l'humor
la millor crítica de la vida
és l'humor
si ja ens estan segant
aquesta crítica
és que no ens quedarà res
per això t'havia preguntat abans
que ens fa riure
ens fa riure la quotidià
ens fa riure la proximitat
ens fa riure una miqueta
jo crec que primer has de tindre
és com mirar-se el mirall
jo miro el mirall
i dic
ostres ho tinc tot
després va sortir una veu
que deia
però mal posat
vull dir
si no tens una crítica teva
jo puc dir que jo soc idiota
jo soc idiota
jo soc un imbècil
he tingut complexes de gros
he sigut tard amut
fins als 14 anys
i me n'enfoto de mi
hòstia
si després no em puc
enfotre'm de tu
és que tu no estàs
de la mateixa línia meva
i una altra cosa
és que jo
estigui sabant
amb sebi amb tu
sabant
tota l'hora
criticant-te tu
llavors arribem a menjar
ni una cosa ni l'altra
sinó jugar
quan algú surt
a un escenari
amb un micròfon
com a mínim
ha de tindre
el vistiplau de la gent
i després
el desenvolupament
de la seva tasca
intentar dir
hòstia m'ho he passat bé
i m'ha tocat
l'essència
m'ha fet riure
no anar a criticar
o a pensar
que aquell senyor
t'està degradant
al contrari
si no t'agrada
l'humor
o penses que t'agradarà
no hi vagis
i és aquesta la qüestió
la gent
vol tindre la nota
és com totes aquestes crítiques
o la gent
que insulta
això no és riure
això és insultar
i això té que estar parat
en el meu sentit
és a dir
que l'humor
té límits
jo crec que sí
però el límit
ja el posa un mateix
on sigui
ostres jo no
ostres sí
jo he sigut tartamut
però no he explicat mai
que ho diré tartamuts
però també et diré
que el millor
el millor acudit
de disminuïts
me l'ha explicat
un maldit disminuït
perquè quan et adones
que estàs amb ell
el disminuït ets tu
i dic maldit
en el sentit
que està maldit
perquè com ha expressat
són gent especial
el millor acudit de negres
m'ha explicat
un amic meu negre
el millor acudit de gais
m'ha explicat
un amic meu íntim gay
i amb el millor
acudits de
no sé si ho vaig explicar
quan vaig venir de fa nou mesos
però ja fa
ostres
un nen
que no podia estar dret
i amb els pares
i ostres
i sempre l'explico
el tio em deia
jo li vull explicar
un acudit
no podia ni parlar
aquells que tenen les mans
que et posen nerviosos
i no poden morir les mans
paralítics cerevals
però tenia seny
i em deia
tu veig un acudit
i vaig jo a comprar-me un gelat
i em diuen
de què el vols
i dic
però és igual
si se'm caurà
ostres
jo vaig fotre un fart de riure
i el tio va començar a plorar
dient
hòstia s'ha rigut
el Jordi Lepet
d'un acudit meu
ara vindrà un imbècil
i dirà
ostres
com és que t'anfots
d'aquest noi
no, no, no
ens estem enfotent
ens estem rient
dos persones
ens estem rient
és com a la 11
jo he actuat molt a la 11
i tenen un sentit
de l'humor diferent
el nostre
jo recordo una obra
de teatre
que vaig fer jo
a la 11
i m'han dit
Jordi, perdona
és que tinc una columna
aquí delante
i no t'ho podio veure
oye, però m'ha gustat
o sigui, tenen un sentit
de l'humor
també surt
l'imbècil
com és que este humorista
desgraciado
explica xistes
de la 11
de ciegos
aquest desgraciat
no té ni idea
que el vincle extern
que hi ha entre un públic
i tu
no té absolutament
una persona
que no hi és al lloc
llavors, per això
qualsevol frase
treta de la meva
d'una actuació en directe
en un lloc públic
treta de context
evidentment la gent
si et dirà
si ho escoltes
ara, dintre del context
fa gràcia
però fora de context
per això hi ha molta gent
que critica
que mai hi està als llocs
el que critica
mai hi està
ho ha escoltat
i que l'ha escoltat
doncs ho diu
i quan ho diu
surten
i llavors surten
tots aquests tuits
totes aquestes històries
de gent que té el tuit
molt ràpid
llavors et critica
i després de 40 anys
de feina
et diuen
que jo soc xenòfag
molt bé
però això et carda
perquè la gent diu
aquest tio
clar
com que ja no surt
a la tele
es dedica ara a fer això
jo et deia
que hi ha molt imbècil
llavors hi ha molt imbècil
que es pot recuperar
hi ha algun imbècil
que no
jo diria
em sap greu
però clar
és que arriba un moment
per això et deia
que la major feia
i vaig dir
hi ha quantitat
i dic imbècil
per ser suau
però que si no diria
ordinador
HP
llavors hi ha tan gran quantitat
que arriba un moment
que bueno
val la pena
per conèixer aquestes 15-20 persones
que les tindràs a la teva vida
i que seguiràs
i que has de cuidar
i has d'aprendre
i cada dia aprenem
mira dient això
i ja està
evidentment
fora de guió
però m'ha vingut
el record
d'uns anys
vaig coincidir
amb el Miquel Durant
el CEC
sí
gran sentit
de l'amor
per exemple
bueno
vaig coincidir amb ell
en una reunió
i li vam preguntar
si vostè
pogués
tornar
a tenir el sentit
de la vista
què li agradaria veure
lo primer
i ell va dir
m'agradaria
veure la cara del meu fill
i la meva dona
noa
vaig pensar
jo amb aquest home
m'entendré sempre
clar home
perquè això
entens no?
però el que dèiem
com un altre diria
no a mi
però el que dèiem
el sentit
el sentit de l'ètica
amb el sentit comú
molt intel·ligent
per això t'estic dient
que molt
a veure
jo no conec
que
els humoristes
teòricament
algú ha de viure
darrere del quiosco
perquè per fer riure
hem de tindre
has d'haver s'ha picut plorar
llavors
vull dir que
no deixa de ser
no deixa de ser dur
perquè és molt dur
aquesta feina
perquè t'ho juro
et dona moltes coses
però també et treu
però clar
no qualsevol
jo tinc una feina
que un senyor
que cobra 100 euros
un senyor cobra 25.000 euros
fa el mateix
a partir d'aquí
pot ser la qüestió
que t'agradi o no t'agradi
o fa riure o no fa riure
però l'important
és que hi hagi molts
i que la gent rigui
perquè no riem
no fem autocrítica
no ens en fotem
nosaltres mateixos
no tenim aquell sentit
de l'humor
intentem fotre
ens ha perdut l'acudit
ara hi ha totes memes
totes les qüestions
fins i tot
jo les salutacions
de Nadal
poso el nom
el nom de cadascú
amb una frase
a cadascú
no aquella frase
del vídeo
que t'ha agradat
a internet
el poses
Felit Navidad
i ja està
i queda fred
ha faltat aquella
falta germanor
i no deixa de ser
un acudit
era agermenar
molta gent
que possiblement
políticament
no es poden parlar
però amb un acudit
riuen
i això és greu
i aquí ve
el tercer apartat
de les tres preguntes
que t'he fet
cap on va la gent
tu has explicat
cap on va
avui l'humor
què ens fa riure
no ho sé
però
la gent va
jo crec que
la gent va a buscar
aquells moments
perquè has de comptar
que ja no
la gent busca
una miqueta
t'explico
és que hi ha molta
aquesta pregunta
és tan gran
que jo podia estar
una hora parlant d'això
m'explico
la gent abans
buscava l'envoltori
buscava tot el fort
he vingut d'una
vinc d'una família
que no té un duro
vull tindre la millor casa
la millor casa
el millor cotxe
la millor història
hòstia
vull ser l'hòstia
després ja s'adona
que sí
tens la millor casa
però falta alguna cosa
llavors hòstia
sí d'acord
guanyo un sou
abans era setmanal
després mensual
i després el Quiqui
ara és bienal
quasi quasi
llavors a partir d'aquí
i dic Quiqui
però bueno
també els horaris
tampoc
però bueno
llavors arriba un moment
que la gent ja
ara ha arribat un moment
que la gent va
a una cosa
que jo estic veient
és a conèixer-se a si mateix
perquè sempre han tractat
de l'envoltori
de la roba
la societat
què diran de mi
què farem
d'on vinc
però mai ningú
ha mirat cap a dins
què foto aquí
qui soc
què faig
què he fet
i què puc fer
per intentar ser millor
llavors jo crec que això
l'autocrítica
que hem de tenir
i amb l'humor
és una de les millors
maneres
per intentar
conèixer-te
per això ara
molta gent fa meditació
fa ioga
t'has fixat
que hi ha molta gent
que fa meditació
fa ioga
ja tenim unes edats
que ja sí
m'agrada viatjar
sí però ostres
cuidado
ara celebres molt més
la xerrada
amb quatre amics a casa
amb uns gintònics
veient
ni tele
perquè la tele
ja et diuen
el que has de dir
i et fan pensar
el que tu possiblement
no penses
en canvi
amb quatre amics
amb les parelles
estàs ben avingut
llavors
més val trobar
un amic ben avingut
que està
jo he estat
a sales de festa
discoteques
o treballant
i he estat
i he estat sol
envoltat de gent
el que
vaja
una mica
el dogma
o
l'essència
dels monestirs
dels convents
és
d'on venim
això ho hem explicat
els monjos de Montserrat
les tres preguntes
d'on venim
que fem
i on tenen
sí però això
clar
és d'alguna manera
ara
ara la gent
s'està donant compte
que vegem
totes les empreses
que han de descobrir
aquelles
que diuen
ostres
què fa aquest senyor
aquestes vuit hores
que treballa amb mi
m'agradaria saber
les setze que hi ha fora
per intentar ajudar-lo
perquè vull que tingui
el rendiment
al cent per cent
a les vuit hores
que jo tinc
per això jo ho deia
fa quaranta anys
amb una festa
que vaig fer per una empresa
vull dir
intentar mirar-te
tu mateix
jo sé a qui he vingut
possiblement
he fet més errades
que ningú
però com a mínim
jo sé
el paper que jo tinc
i l'intento fer
el millor possible
ampli
ampli
no només la teva explicació
que pot ser molt més àmplia
sinó ampliar aquest tema
per poder-lo
podem estar allí
vamos
aviam
tornem una mica
al Jordi Lepé
humorista
Jordi
programes com el Club de la Comèdia
per promocionar
els monòlegs
us ajuden els que actueu
en un directe
sensal
el Club de la Comèdia
són quatre amics guionistes
que cobren guions
d'autors
per ficar
a quatre
a principi
estic parlant del principi
a quatre amics d'actors
que no tenien feina
a explicar uns acudits
que teòricament mai
havien imaginat
que podien fer un monòleg
estem parlant dels primers
són quatre amics
que es van ficar
i aleshores
són quatre amics
que fan això
per intentar
explicar acudits
em sembla fantàstic
em sembla genial
però clar
malogradament
gràcies a això
entre cometes
qualsevol persona
que surt a fer riure
ja és monologuista
bueno
un monòleg
no deixa
jo faig el meu xou
li vaig comentar
mira jo faig un xou
faig un espectacle
de vibració
i plorat d'alegria
i rigut de pena
intentar jugar
amb les sensacions
jo faig dintre
d'una hora i quart
una hora i mitja
que dura el meu xou
potser faig
no sé si són 15
o 20 monòleg
per mi monòleg
és
sense faltar
el respecte a ningú
ni molt menys
és com el que juga
a futbol gran
saps
el Messi
que el fots allà
una hora i mitja
jugant
i que el tio descansa
i tal i qual
i es fa jugar
a futbol sala
que és quart d'hora
o 20 minuts
i dius
hostia
s'acabó bobo
s'acabó
saps
s'acabó bobo
llavors clar
dius
ostres
li falta tema
per mi un monòleg
ara
que coses d'humor
han d'haver televisió
sí
que tu hi creus
amb el monòleg
sí
que hi ha gent actors
si us recordeu
la primera època
del Club de la Comèdia
només eren actors
per donar a conèixer
a xavals humoristes
per exemple
no sé
com es diu aquest
l'humorista aquest
de Valladolid
que ara és actor
que surt amb el
a todo tren
que és aquell
aquell humorista
que explica
acudits
ah no en recordo
i el Harlem
sí
el Leo Harlem
ara diuen actor
i això ho explica
acudits
vull dir
que et sembla genial
aquest més
bueno
després en parlarem
perquè per mi és monologista
jo no critico
jo no critico
al contrari
perquè fan la meva feina
després et poden agradar
més o menys
és una qüestió
ja més
però que hi hagi molts
perquè la gent
el que necessita és riure
llavors a partir d'aquí
la gent es colleix
però clar
el club de la comèdia
va ser molt bo
per fer
per servir
perquè la gent veia
que l'humor
a televisió
és un humor
i en directe
és un altre
mira per internet
Jordi
circula una llista
amb el títol
humoristes espanyoles
actuales
que tienes que conocer
a la entrada
només ho farem a espanyol
Dani Rovira
Ana Morgade
Berto Romero
Sara Escudero
David Broncano
Ernesto Sevilla
Silvia Abril
Goyo Quiménez
Andreu Buenafuente
José Corbacho
Blay
Javier Veiga
i per internet
també he trobat
circula una altra llista
amb el títol
Los 10 mejores cómicos
españoles actuales
alguns seran repetits
dels que t'he dit
Dani Rovira
Berto Romero
Ernesto Sevilla
Cristina Castaño
Tomàs García
David Broncano
Leo Harlem
Joaquín Reyes
Luis Pedraíta
Eva H
Martita de Granà
Molt bona
Bàsicament
són actors
interpretant un personatge
o monologuistes
no són humoristes
com tu
jo
la meitat
o més de la meitat
d'aquests
no els conec
jo sí
jo sí
home clar
no però fixa-t'hi
fixa-t'hi que estàs dient
grups fantàstics
no no
al cita d'internet
no no no
t'ho dic jo
és la productora
del Buenafuente
amb la Silvia Vil
que és la seva dona
i llavors a partir d'aquí
del Terrat
tots el Broncano
que surt del Terrat també
surt de...
clar són
a veure
que han estat al lloc adequat
almena adequat
però a mi sembla fantàstic
diria que l'únic
que fa personatge
és la Martita de Granà
tots els altres
són persones
que fan el seu xou
no l'he vist mai
ni l'he escoltat mai
molt bona
i omple
però vull dir-te
i l'important que és
és que ja
jo sé
que jo vaig a un teatre
i no omplo
jo
avui
avui
jo ara vaig a un teatre
d'aquí a Sant Just
i no vindrien
40 o 50 persones
m'entens o no?
i això ho sé
com que ho sé
per això faig moltes convencions
i molts privats
et diria
et diria
que el 80% d'aquesta gent
no fa convencions
perquè no li agraden
per què?
perquè la gent
està d'esquena
o està sopant
en canvi aquí et saben
que en un teatre
van de veure'ls
i no és crítica
al contrari
jo malauradament
a mi m'encantaria
aquesta nit
dir estic al tracte de Sant Just
i que estigués ple
però en aquest país
o has de sortir molt a televisió
o has de matar algú
o has de tirar-te algú
o has de tindre un fill amb algú
perquè la gent
et vingui a veure
has de ser notorietat
has de tindre notorietat
malauradament
que a mi m'encanta
i és molt amiga meva
la Paz Padilla
era una humorista normal
va morir el marit
va fer una obra del marit
pam pam
omplir teatres
també
se'ls va aprofitar
que ja no
que el fet de
malauradament
es morís el marit
no
sinó que va tindre una bronca
em salva
me la van fotre fora
tal i qual
i la gent li agrada això
hòstia
per això van anar als teatres
i afortunadament
vas al teatre
i dius
hòstia
que bo
jo he anat a veure-la
i em va encantar
són genial
és genial
vull dir que la gent
és
el fet
tu ara dius Jordi Lepé
i estic segur
quan vaig vindre aquí a la ràdio
aquest no està mort
si ja no surt
per què?
perquè la gent està molt
capficada a televisió
acabes de dir gent
que menys la martita
d'aquesta de Granada
tota la gent
ha desenvolupat
la seva tasca de televisió
els últims 15 anys
l'eratxa sí
l'eratxa de tots aquests
el Lluís Pedreita
no el coneixia
el qual
el Lluís Pedreita
el David Broncano
perdona
el Lluís Pedreita
és aquell d'Ulleres
amb el cabell
com el Santi Millán
que surt fent màgia
amb l'Hormiguero
és un dels capos
de guionistes
dels monòlegs
del grup de la madera
Lluís Pedreita
em deia un dia
senyor L.P
llevamos las mismas iniciales
i és un tio fantàstic
que és amb molt de màgia
i està treballant
al teatre fix
a Madrid
i és un tio genial
és un tio molt bo
per això et deia
que tots estan desenvolupant
una feina
televisió
o de televisió
per exemple
el David Broncano
el conec
de la resistència
exacte
però el Tomàs García
no el conec de res
la Cristina Castanyo
de res
aquests són monòlegistes
de Madrid
llavors són gent
que fa la seva feina
i fantàstic
si està molt bé
si jo a molts d'aquests
els he dit
que no fotin la seva feina
al Youtube
perquè la gent
quan ho veu
diuen
esto ya lo he visto
hi ha una cosa més desagradable
que el típic públic
que et veu actuant directe
és que esto lo he visto
en Youtube
que és gratis
clar
doncs mira Jordi
per mi els humoristes
tu
el José Mota
els Morancos
e inclús
el Pedro Ruiz
són altres èpoques
eh
sí sí
però no sortiu
amb aquestes llistes
jo penso
jo penso
que poc
i que diferent
sentit de l'humor
tenen els que confeccionen
aquestes llistes
bueno perquè potser són gent
que els ha vist
a veure que no passa res
les èpoques passen
això s'ha d'acostumar
a mi
jo un dia
un alcalde d'un poble
em va dir
hòstia gràcies a tu
he pogut parlar
amb la meva filla
durant mitja hora
perquè no ha entès
els 30% del teu xò
no l'ha entès
ara quan l'he explicat
diu
hola
em perdó la frase
que cabron
clar perquè la gent jove
està acostumada
que li donis tot mastegat
per exemple
jo aquí hi ha
l'Ernesto Sevilla
que per mi és molt bo
però per exemple
hi ha el Reyes aquest
amb tots els
Joaquins Reyes
no l'enganxo
jo al principi
sí em feia riure
perquè feia una imitació
de molts
però hi ha coses
que no les enganxo
i bueno
ja et dic
però jo no li trec
el seu valor
el seu valor
o el Goyo Jiménez
que parla sobre Amèrica
i tal i tal
que té un tio fantàstic
i genial
per això et deia
que aquí estem
amb la base
sempre d'aquí és el millor
no el millor
l'important
és que hi hagi 200 més
i aquí ens hem deixat molts
ens hem deixat
el comandant
que a mi el comandant
molt bo
per això et deia
que tots
haurien de tindre
la base que la gent va
a gustos
ja et dic
jo potser
un tio em va dir
és que tu a mi el primer dia
no anirien a veure't
però la gent
quan va a veure't
et diu
hòstia
i a mi et veure
i llavors
a 10 dies
tindries el teatre ple
sí
però bueno
jo he estat al teatre Regina
i jo
cada un sap
les seves peces
i no va passar res
bueno jo
gràcies a dir
tinc convencions
que molts artistes
em diuen
hòstia
m'agradaria
m'agradaria
després en parlarem
que tinc un apartat
per parlar
amb tot això
simplement
abans de fer
un petit break
deixa'm explicar
el que jo sento
jo per mi
monologuistes
o exclusivament
monologuistes
per mi
hi ha hagut
quatre
que jo recordi
el Joan Capri
el primer
el Miguel Gila
el Pepe Rubianes
el meu
i l'Andreu Bonafuente
com a monologuistes
i a darrere de tot
a l'època
hi ha una B més
per mi
quan tu eres petit
a l'Aladi
a l'Aladi
el que actuava
el paral·lel
el paral·lel
que anava
de tercera
i quarta
enganxada
perquè abans
hi havia
el senyor
que venia
a la policia
o venia
el tio
que tenia
a fer la crítica
o el que era
i el tio
tenia que anar
per sobre
i a mi
el Ricard Ardèvola
m'ha comentat
tu tens un perfil
Aladi
de collons
i veia
Aladi
qui és el jugador
de futbol del Barça
Aladi
Aladi
exacte
que sortia allà
amb el micròfon
hi havia qualsevol cosa
i el tio
portava el xou
de nassos
doncs mira
cadascú té els seus gustos
ja tinc una edat
per mi els quatre monolobistes
ho acabes de dir tu
com que té els seus gustos
el senyor d'internet
s'ha posat els que més li agraden
és que és normal
això és bàsic
......
hi ha
hi ha
hi ha
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bíよう!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I el primer va ser Charlie River.
Sí, sí.
Ell va quedar segon i va ser senzill.
Et té collons.
Jordi,
quines fórmulas i formats
existeixen en l'humor?
Bé, qualsevol.
El format.
Formats, home, formats en molts.
Ostres, tu, jo ara, per exemple,
a la pàgina web he fet, no sé si has vist
un vídeo viral d'un aficionat
de l'Argentina que marca un gol,
se'n va corrent a la piscina,
i es troba una porta al mig.
A mi això em fa riure, perdoneu-me,
però a mi això em fa riure.
A mi em fa riure aquell doble sentit,
em fa riure la sotoboche,
d'allò que et deixes anar, patapam,
que la gent no et dones compte i pam,
i et deixes anar una frase per sota
i la gent, ah, a mi m'agrada la rapidesa,
m'agrada l'agudesa, m'agrada jugar,
m'agrada...
Per mi l'humor ha de ser
un surfejar les paraules,
surfejar a la gent
i llavors hi ha gent que la pots surfejar
d'una manera i d'una altra,
i llavors intenten descobrir.
A televisió tu dius,
el teu guió,
que t'han escrit la meitat de la gent d'aquests
que has dit,
els escriuen els guions i ho fan,
altres no,
llavors ho diuen.
Clar, en directe,
tu surfejant,
veus per un bon cantó,
jo he aconseguit un tio
amb el cabell
com una gallina,
saps, aquests moderns,
com una gallina pintat blau
a una festa albacete
i a un avi de 80 anys
i que els dos riguin.
Això és surfejar.
Les teves actuacions, Jordi,
les teves actuacions en directe,
per el que jo he vist,
el que he llegit,
inclouen les imitacions,
les paròdies,
cada vegada menys imitacions,
cada vegada menys.
Jo et dic la percepció
que jo tinc
com a espectador teu,
imitacions,
paròdies,
acudits,
monòlegs,
cançons,
interactuació amb el públic,
improvisació,
tu ets, per mi,
un artista polifacètic,
un som en complert.
No sé si em deixo
alguna faceta,
ja només faltaria
que fessis màgia
i veiessis Claquer.
No, màgia no,
màgia afida més,
però Claquer,
si m'ho proposés,
mira, per exemple,
ara hi havia un repte molt bo
que jo he fet el sopar
de Finestrelles
d'aquí d'Esplugues
i llavors el Lluís,
que és el president,
lligada molt a l'òpera
i el Marcel Gorgori
del Canal 33
que feia aquest programa
de televisió
sempre va fer
la festa de l'òpera
i ens les anàvem convidats
i aquest any passat
vam fer
la Finestrelles,
va fer la festa
a l'AXA,
el Teatre AXA
de l'Illa
i vam fer entrevistes
a famosos,
com es diu
el del tricicle
que ara parla,
el Toni Clapés,
varia gent,
tal i qual,
i llavors van dir,
escolta,
per què no fas una entrevista
amb el Jordi?
Com que és personatge
conegut a Finestrelles,
ens agradaria
que aquesta festa
de Finestrelles,
a part dels teus
que faràs la ruta
i el teu vídeo,
per què no parles amb el Jordi
i fas una entrevista,
tal i qual,
llavors el Lluís li va dir,
escolta,
per què no li fas un repte
al Jordi
si pot cantar
una cançó d'òpera?
I sí,
sí,
arribem a l'AXA
i clar,
jo em trobo
el petit problema
que clar,
jo quan actuo
tinc micròfon
i allà no hi havia micròfon,
hi havia un tenor,
un baríton,
una mezzo
i una soprano,
llavors tenien que fer
les cançons,
anaven sortint ells
amb el vídeo
i cada cançó
que demanava el famós
sortia la soprano
a fer-la a piano,
amb el Josep,
el Josep Monfort,
un tio fantàstic de piano,
i l'última surto jo,
jo estava de públic,
em diuen,
sí,
sí,
surto ja,
en vez de fer,
veig la meva entrevista
i el repte
que em van dir,
llavors a piano
vaig tindre que cantar
el...
O sigui,
que no han sigut
els primers
que t'hem atracat aquí
a que els cantis
i ens improvisis una cançó,
que veig que amb l'òpera
també t'han fet el mateix.
I ara,
si la qualitat
ara del micròfon
ho poso permet,
segur que el Carlos
et fa meravellament.
Vull que posaré ara
el vídeo aquest
de l'enganxada
que vaig tindre
cantar davant
de 500 persones
a pèl.
A capèl.
A capèl.
Dic a pèl
perquè, bueno,
mira.
Enxupa,
enxupa que el Carlos...
Se sent?
Perfecte.
Ara toca el piano.
Jo aquí estic cagat, eh?
Però cagat.
A més,
amb el nes
on dorme.
Ai, anem.
No,
no, no, no, no, no...
M'he l'aplaudiment.
El diseu, eh?
Va ser una experiència per mi molt forta,
perquè, clar, a veure, mai m'havia posat en aquesta tesitura
de dir, ostres, sense micròfon,
ah, jo tinc un micròfon i canto, com aquí ara tenim aquest micròfon
i parlem i veieu, la gent que està escoltant,
si jo em separo, se sent una miqueta millor, pitjor, perdó,
i si m'apropo, llavors se sent molt més la veu,
molt més la veu greu i tal.
Clar, jo sortia sense tindre aquest punt,
per mi era difícil, després de tants anys,
i vaig dir, mira, senyor, donem-hi.
I una anècdota que la germana del Josep, Jordi Cardoner,
l'exdirectiu del Barça, és cantant professional,
i em va dir, però com ha sortit, però què n'ha passat?
I els que estaven a dins, els cantants, diuen,
tio, però t'has d'aquí de públic i surts allà,
et fots un vinxeró, de nou, vagin d'anar al lavabo abans,
una miqueta de gengibre, com he dit abans,
aguantar, encargolar testicles,
encargolar testicles,
i posar-me a resar per dir, a veure, clar,
a veure, per molt que siguis humorista,
també el respecte s'ha de tenir, i jo si faig una cosa
és perquè li tinc un respecte, si no, no la faria,
i perquè si no, no la faig,
si un dia em proposo fer claquer, em costaria,
però això, bueno, amb la ve, doncs, bueno,
vaig aprofitar, i la gent va quedar dient-ho,
clar, va ser l'èxit, i tot el Marcel va dir,
tio, però d'on ha sortit? Quina passada, no?
Bueno, són aquells reptes,
aquelles jordiades, aquelles coses que jo faig a la vida,
que em poso reptes,
i jo encara, amb tots els respectes,
estaria imitant el Jordi Pujol,
és el fet de, al no sortir a televisió,
busques altres camins,
i llavors ara, doncs, bueno, també hem fet uns reptes,
i cantar, i la gent quan canta, la gent diu,
collons, però tu cantes?
Dic, sí, per què? Perquè a televisió no et deixaven cantar,
perquè hi ha un problema de so, que s'acopla,
no cantis, fes playbacks, eh?
La gent sempre intentem treballar menys,
sobretot, no, fes playbacks, és igual,
no, no, clar, jo en directe, tens que sortir,
per això la gent que surt en directe,
quan posa sonido en directo,
te l'has de jugar a les garrofes al directe.
parlant de directes benvolguts oients,
els hi puc assegurar que tot està improvisat,
que el fer-te cantar l'Smile ha sortit aquí,
i jo no sabia que cantaria sol de...
Ni jo tampoc sabia, però sortir això,
doncs, mira, sona que hi ha un repte,
doncs, mira, té, el repte últim que he fet,
que és aquest, no?
Però aquesta és la gràcia, també,
del programa del Benvingut,
i de tenir-te a tu.
En la web de la factoria del sou,
he trobat 109 humoristes actuals i en actiu.
Ja podeu viure tots de l'humor,
ja hi podeu viure tots.
109 he trobat a la factoria del sou,
que tu hi ets, per de soltat, no?
Has de comptar que...
No sé com no estàs en legistes,
però a la factoria del sou hi ets, tu.
No, però hi ha 400.000 polítics
que tampoc fan gaire cosa
i cobren 3 vegades més que tots nosaltres.
Nosaltres som 109.
Bueno, 109 a la web aquesta, eh,
que l'has de comptar.
No, no, mira, anem a fer una miqueta optimistes.
No busquem la qualitat que per mi la té tothom,
que passa que després hi ha la gent
posant les llistes i tal.
Tu imagina't ara que som ara,
entre tota Espanya, 400.
No ho crec.
No?
Sí.
Semoristes, o sigui.
Anem a posar 400, d'acord?
Digue'm un ofici que hi hagi només 400.
Sí, però digue'm també el públic,
perquè és 400.
Sí, sí, sí.
Però hi ha públic de tota mena.
Hi ha un senyor que, potser,
com tots els respectes,
el Carlos Latre omple ara el Teatre Capitol,
i hi ha un senyor en un bar que fa riure a 10 persones
i és el millor rato que ha passat a la seva vida.
És que depèn.
És que l'humor depèn quan estiguis tu,
com estigui jo.
Depèn el que t'hagi costat.
Perquè tu ja, si vas al teatre,
ja no mires.
Si t'agrada, clar,
però cuidado,
hem de sortir 3 hores abans
perquè aquest...
anem a dir...
Aquest país,
el teatre és a les 8 de la tarda,
és d'anar al teatre
perquè no saps si berenar o sopar
a les 3 de la matinada,
a més de fer-ho com a Broadway,
que és a les 7 de la tarda.
No, és que les tendes...
Colla, les tendes,
si està ple de pakistanís,
les tendes,
i no van al teatre als pakistanís.
Saps allò que diu?
Amb tots els respectes,
i no és qüestió de racisme ni molt menys.
El qüestió és de dir,
ostres,
la gent que va al teatre,
però la gent li agrada.
Clar, contra més actors hi hagi
ni més gent que ens faci viure
una miqueta la vida
i més crítica hagi
i més...
I per veure un cantant,
un cantant sí,
et canto 15 cançons,
hòstia, ja està.
I tu te'n recordes
de Luis Armstrong,
que no està entre nosaltres,
i encara recordes la cançó.
Però un humorista
t'ha de fer riure d'avui.
Un humorista t'ha de fer riure
de la conya d'avui,
de lo que ha passat avui.
Si no, no és humorista.
Llavors, això és una crítica social
que alguna cosa han de tenir
els humans,
ja que ens estan...
no podem anar
ni a reivindicar cap cosa
perquè et tallen,
però l'humor ens toca això.
Ara també el que fa humor
ha de tindre seny
de saber el que diu
i com ho diu.
Parlant de seny
i parlant de...
M'ha vingut,
a part del seny,
una altra paraula
que comença amb essa
que es diu sensibilitat.
I m'ha vingut al cap
una anèndota teva
que segur que tu te'n recordaràs.
Jo me'n recordo com anèndota,
no sé ben bé l'entrellat
i espero que l'expliquis
perquè em vas impactar
quan un dia m'explicaves
que et vas trobar
en una actuació
en un poble de Galícia
a una persona
que coneixia el teu pare.
Saps d'aquest parlo?
Sí.
Això era...
No, t'explico.
però que em vas deixar...
Jo abans t'explicava
totalment improvisat
que et deia
i jo quan vaig conèixer
el Miquel Durant
jo vaig dir
amb la resposta
que ell va donar
i què t'he dit?
Aquest amig i on s'entendrem.
Doncs jo me'n recordo
amb aquesta anècdota
que tu me'n vas explicar.
No, no, aquesta anècdota
a part no era
una persona
que coneixia mon pare
sinó era el jefe
del cop.
Oh, d'acord.
Llavors el meu pare
que en aquella època
va comprar un pis
i eren sis amos del pis
llavors va trobar un moment
que es va trobar
amb una donada de diners
espectacular
i llavors el tio
es va quedar penjat
i anava a l'empresa
i li va dir
López
López, què et passa?
No, no, tranquil
perquè el meu pare
era molt seu
i llavors dius
tal, l'hi va
i un dia el jefe
i va dir
escolta, què et passa?
Mira, hi ha això.
Llavors eren...
I el resum
que compra un pis
amb sis menys
amb sis persones
que també havien comprat
el mateix pis
era una estafa
Llavors aquesta cosa
l'estafa aquesta
es va quedar
clar, l'home
es va quedar així
i el jefe
li va dir
escolta
vagi vostè allà
perquè els jefes
els enviaven
a la gent a dalt
vagi vostè a comptabilitat
que li donin
les diners del pis
i ja ho trobarem
Això eren els amos
donen la punyetera
de casualitat
que a mi el fill
d'aquest
en contracte
per anar a Galícia
i llavors jo vaig actuar
i llavors
jo li dic
amb aquesta persona
li trec el pastís
li canto la cançó
se'n queda mirant
i diu
ai vostè és el Jordi Lepé
i dic sí
vostè se'n recordo
el López
i dic
ostres
jo sóc el fill
del López
i llavors
l'acaba l'actuació
pensé
històries tal i qual
llavors a partir d'aquí
quan
quan parlàvem el fill
llavors el fill
diu
Jordi
que et dec
ja està pagat el pis
veus
veus el que jo
deia la S
uau
ja és així
no se falta
de ser
nada
per definir
el que és
la sensibilitat
ja és això
fa 10 anys
es deia
que la televisió
agrada
avui es diu
que la televisió
agrada
què opinas?
que és tota la veritat
abans
sortien famosos
perquè tenien qualitat
i ho tenien un talent
ara veus una persona
que s'ha muntat
suposo que algun canal
l'altre no
l'altre mira
pel divertiment
i per tot
i un altre
doncs es mira
que tenen 15 persones
i aquestes 15 persones
l'única cosa
que canvia
és si s'han operat
els dents
si s'han operat
els pits
si s'han operat
el cul
si s'han operat tot
o aquí han anat
al llit
o aquí en tot
i això són
el hijo del famoso
del hijo del clar
però tu imagina't
ara fa 20 anys
tu creus
que seria famós
el xòfer
del Ruiz Mateus
m'entens?
no no
hòstia
arriba un punt
que la gent
per calés
fot qualsevol cosa
i no tot són calés
arriba un moment
que a la vida
no tot són calés
ja estic d'acord
que la gent ho necessita
però clar
si tu tens ara
molts calés
et poses en un ritme de vida
que dintre d'uns anys
si et trauràs més calés
llavors necessites
vendre't
a lo que sigui
per això molta gent
quan diuen
ostres
si no vols que tregui
aquestes fotos
que surts aquí
amb panxa a la platja
doncs fas un reportatge
d'espullades
i no ho direm
i si tu has jugat ja
pringues
m'explico
una vegada
si hi ha un senyor famós
si hi ha un senyor famós
que es queixa
perquè té periodistes
a casa
és perquè has entrat
en aquest tema
això mateix
perquè abans
ha cobrat
exacte
i si has cobrat
ja entres dintre del roll
llavors no et queixis
perquè ara hi ha gent
que allà fa
trafuques
de dir
hòstia
si tu i jo ens separem
després diem que no
després diem que sí
després diem que no
doncs ja està
l'última víctima
ha sigut el guàrdia civil
aquest
que ha agafat a l'alba
i l'ha posat mirant a cuenca
i la dona
hòstia
si tens quatre fills
acabes dintre un fill
bueno
és això
et fiques en un lloc
que és complicat
i no tots són diners
llavors arriba un moment
que et pots desgraciar la vida
i tot per què?
per la fama
per ser famós
hòstia
no és arribar a dalt
és el camí
el camí
llavors la fama
et pot servir
jo possiblement a mi
mira
jo l'únic que me n'empenedeixo
no tindre més fama
saps què és?
d'arribar a un hospital
o fer una cosa benèfica
i que un xaval no em conegui
és l'única cosa
me n'empenedeixo
per l'únic més
bueno
d'acord
ha sigut així
ho hem escrit així
està escrit així
però afortunadament
faig la feina que a mi m'agrada
i guanyo uns diners
que possiblement
en una nit
doncs puc guanyar
el que el meu pare cobrava el mes
mira
que hem tingut
durant nou divendres
nou primers divendres
el creador
l'editor
i la persona
a l'alma mater
de moltes revistes
i una d'elles
a l'interviu
que és el Josep Hilario
el Josep
el que ja ens explicava
no una
21 vegades
totes les fotos
totes
les fotos
de totes les famoses
del món mundial
han sigut
pactades
no han sigut
eh
que és el que tu deies
és a dir
un robat
un robat
si estàs mirant allà
estàs pentinat
i estàs dir
un robat
clar
ja ens ho ha dit
tot està pactat
per negoci
llavors arriba un moment
que el negoci
s'estriba a mi
no sé si et vaig comentar
l'última vegada
a mi m'han dit
d'anar supervivient
i se'n donaven 20.000 euros
a la setmana
i vaig dir
no
algú investigarà
i dirà
perquè tots
jo tinc
res que apagar
però algú
possiblement
del meu
envoltori
per calés
pot dir coses
que potser seran certes
o no
però és igual
és com avui
escolta
ara
en tots els respectes
estem en una justícia
que ara una noia
vol cardar amb un tio
li diu
que ha tingut
problemes sexuals
i que m'ha pogut fotre mà
i aquest tio
l'engarjolen
sense tindre cap tipus de culpa
i no entro ara
amb esclisme
i tal i qual
i vaig en contra
de totes aquestes
històries
de maltractes
però bueno
estem així
llavors que arriba un moment
que la gent
hòstia
jo què quiero ser
quiero ser
Belén Esteban
hòstia
periodista
no
no és periodista
és un projecte
de producte
sí
que és per
per estar sensibilitzat
amb ella
sí
perquè ha aconseguit
fer una cosa
que possiblement
millor abans
n'hi hauria pensat
però qui és més tonto
el que ho veu
la Belén Esteban
o el que li paga
llavors a partir d'aquí
són negocis
ara d'això
a jugar-te la vida
o per diners
ho veig una miqueta
fotut
és que estic rient
quan tu estàs parlant
perquè
abans
amb el micròfon
tancat
que parlàvem
una mica de referència
d'aquest tema
que em deies
és que avui
anar amb una senyora
anar amb una noia
és que t'obren la boca
per veure
el palabar
tal com està el pati
tal com està el pati
a veure
igualment
igualment
si algú vol
clar
alguna cosa
tu imagina't ara
jo tinc ja una edat
que lligar ja és complicat
però clar
arriba un moment
que tu vas a un lloc públic
i tal
igual
imagina't
ara sóc solter
vaig a un lloc
i hòstia
és que per entrar
jo sóc com els xou-xous
saps els gossos
si no estan enamorats
no
s'entens o no
jo vaig ser d'un xou-xou
i vaig descobrir-ho
jo em mirava
com dient
què dius
serà aquesta cosa
a mi em passa igual
a mi em costa
evidentment també
ho entenc
que hi ha moltes dones
que només em veuen
i la veu
diuen
ai que bé
quan em veuen
diuen
hòstia no
ja ho entenc
cada un té el seu
avatar
imagina't quin avatar tinc jo
perquè m'hagi escollit a mi
o sigui
quin desgraciat
serà el de l'avatar
que està de moda
l'avatar
imagina't
quin tio estarà dintre
d'una galleda
i jo sóc l'avatar
o sigui
imagina't
per això et deia
que és complicat
i avui dia és molt complicat
tot
i també a vegades et diré
que ho fem complicat
per això jo lluito
que qualsevol persona
que surti
en un escenari
en un micròfon
a fer riure
em mereix tots els respectes
la televisió
crema l'humorista
sí
fixa-t'hi
quan acaba l'humorista
ja posa guiones
i surten 36 tios
tu vas a qualsevol programa
de televisió
Jack Leno
un dels millors humoristes del món
presentador també
tipus
tipus
bona fonte
cada sis mesos
canviava els guionistes
per què?
perquè clar
arriba un moment
que tothom parla igual
i s'han pensat el mateix
has de canviar
has de canviar
has de canviar
has de canviar
per què?
perquè és que
i també és molt difícil
fer un programa de riure
cada dia
és molt complicat
perquè et crema ràpid
jo si tu em veus avui
riuràs
si em veus dintre demà
intentaré canviar-ho
però potser també
si esperes tres mesos
i em vens a veure
o sigui
clar
canvia't un tant percent
de la vida que evoluciona
a no ser que vagis a veure
una obra de teatre
que sempre és el mateix
tu vas a veure Mamma Mia
o vas a veure Gris
o vas a veure aquestes obres
que no hi ha cap nova
fixa-t'hi
no hi ha cap nova
totes són les mateixes
perquè la gent no s'arrisca
sempre va a veure el mateix
records, història, musicals
el musical tu cantes
i jo canto
un cantant canta 15 cançons
però l'humorista
s'ho ha de pencar
per dir
hòstia
aquest tio m'ha de fer riure
perquè ja la vaig a veure ahir
és complicat
és molt difícil
per això has de tindre guionistes
i la televisió
ha de tindre molts guionistes
passa que arriba una manera
que anem a aquesta problemàtica
tu ara tens
imagina't eh
20.000 euros
per un programa de televisió
per dir alguna cosa
què fa normalment la gent?
doncs jo
si fos
jo tingués 20.000 euros
jo em quedaria 2.000 per mi
i em gastaria 18.000
per rodejar-me
de grans professionals
que em donessin més 2.000
estem d'acord?
vale
ara no
20.000
jo em quedo 18
poso la cunyada
el meu cosí
el cosí
el primo
tal i qual
que amb 2.000
ja fem un sopar
i tal i qual
jo em quedo 18.000
sóc l'hòstia
jo sóc al centre
i a partir d'aquí anem-hi
només dures 13 programes
i aprendre pel sac
la idea és bona
però s'ha acabat
la benzina
i si un programa
no té benzina
es va cremant coses
van cremant coses
fixa-t'hi
i no és crític al contrari
la bona fuente
és un genial
tota la gent que ha sortit
de bona fuente
tots
imagina quants han sortit
d'allà
molts
perquè arriba un moment
que jo per fer-te riure a tu
doncs monto el meu
i monto el meu
i monto el meu
i monto el meu
i encara genera
i això és molt maco
està molt bé
això significa que bona fuente
és intel·ligent
perdona
és que el bona fuente
va fer-la
rodejar de bona gent
exacte
i ha tingut la sort
jo no he tingut la sort
de rodejar-me de bona gent
què passa?
que el bona fuente
més que la bona gent
de gent bona
o de gent bona
exacte
tens raó
i de bona gent
llavors a partir d'aquí
el bona fuente
li va dir al Mikimoto
jo estaré ahir com tu
va sortir del
quan el bona fuente
no era ningú
i el Mikimoto
feia la seva televisió
i la seva manera de ser
la seva manera d'estar
i cada són brots
que van sortint
i llavors
no hi ha cap escola
que t'ensenyi
pots estudiar periodisme
pots estudiar el que sigui
pots estudiar
el que vulguis
però humorista
no t'ho ensenya ningú
has de comptar
que possiblement
ara perquè la ràdio
bona fuente
ho fa amb Alberto
i improvisen
però les primeres èpoques
bona fuente
ho tenia tot
ho té tot llegit
i tot fet
llavors bueno
jo crec que està molt bé
genial
si no critico això
jo estic més acostumat
a anar més de memòria
i jugar perquè sigui
molt més fresc
cadascú té els seus estils
i jo reivindico
que no és millor
ni pitjor
sinó que tothom
necessitem sortir
del nostre hàbitat
o del nostre lloc
per intentar veure coses
i veure una altra manera
d'opinar
i crec que l'humor
és el millor idioma
per criticar
una vida
que teòricament
s'està anant
s'està marxant
mica a mica
has treballat
en creguers tu?
sí
com és l'humor?
i creuat
com és l'humor
pel tipus de personal
que va en un creguer?
perquè és d'alguna manera
o en palmo
sí
el que passa
m'ho improviso
amb el que tu dius
és que és cada dia
hi ha dues maneres
hi ha dues maneres
normalment sempre
quan actues un creguer
estàs una setmana
i fas una actuació
a no ser que siguis
treballado del creguer
llavors clar
nivell equisitiu
cada dia
nivell que es diu
més baix
però com la deia
és més escàndol
un humorista
és difícil que tu
cada dia
a no ser que el creguer
tingui molta gent
i he fet molts creguers
que m'han portat
i he actuat
i el dia següent
he tornat
no he estat mai
al vaixell
menys
el creguer famós
de Porcelanosa
el Queen Mary 2
que vaig fer una actuació
i em van demanar
de fer una altra
llavors aquesta altra
l'horari era més bo
i vaig de 2.500 persones
vaig fotre 1.500 persones
al teatre del vaixell
que hi ha un de Cunard
em deia
és la segona best
que he vist
tot en el teatre
la primera
fue con el Titanic
clar
perquè Cunard
era el Titanic
i jo vaig tindre
1.500 persones
hi ha vídeos
8 minuts
gravats
d'aplaudiments
una hora i mitja
tots amb smoking
però clar
el creguer
és la millor vacança
que pots fer
dorms
si et canvien el decorat
i llavors
visites
si vols
si el vaixell
té
el vaixell
que vam estar
al Queen Mary 2
imagina't
es va acabar el whisky
imagina't
2.500 persones
full
gratis
perquè són els que
havien comprat
tot
i havien amortitzat
porcelanosa
i vam estar
dos dies
a Nova York
també
sis
de creuer
i dos
a Nova York
van tornar
i van tindre
que fletar
un avió
de les maletes
tres
quan tu vas de vacances
sempre compres la maleta
per el regalo
doncs van tindre
van tindre
un avió
per tornar
amb les tres maletes
imagina't
el que van fer
i van donar
10 milions
de propina
i es va perdre
la maleta
d'una de les dones
del tio
que compra
més
10 milions
de propina
al Coimery 2
i perquè s'acabi
el whisky
i on era
el creuer
de Postbund
a New York
el que va fer
el Titanic
el que va fer
el Titanic
i a sobre
jo m'en fotia
perquè clar
l'amanida
l'amanida
era iceberg
de poner
huevos
también
a esto
llavors que
vulguis o no
quan a mi m'enganxa
em diuen
tens que actuar
molt bé
i llavors jo actuo
per 800 persones
un dimarts a la tarda
i em diuen
que ens costaria
que actuessis un altre dia
dic
tu no tens calés
per pagar això
perquè jo estic aquí
divendres a les 10
aquest és l'hora
i va ser
com va ser
un dels impactes
més bèsties del creuer
encara hi ha gent
que en parla
però és una cosa privada
per això dic
que el creuer
és molt fàcil
actuar
perquè clar
si se'n van
és que ets molt dolent
no poden anar al lloc
tio
si estan al vaixell
Jordi
tu
a més d'imitador
tu ets parodista
que fas paròdies
on et trobes millor
imitador
paròdies
enfotent-te de la gent
o imitant-la
per dir alguna manera
fet-la servir
per fer la meva crítica
ja ha arribat un moment
que sí
abans feies imitacions
però què dius
si no dius alguna cosa
jo puc imitar-te el Pujol
durant
ara què diria el Pujol
escolta una cosa
a veure
jo tinc molts anys
o sigui
lògicament
aquí amb la Marta
me cago en l'ou
jo no estava per ella
no estava per ella
i sí, sí
m'ha fotut una cosa
entre l'empresa d'herba
i tot això
i els nens
els nens
mira que els grans
la mare
que els grans
van dir
hòstia
si arribo a saber
les primeres hòsties
jo és el que jo penso
que diria el president Pujol
si jo fos el pare
dels nens
que han sortit
pensant que el seu home
el seu pare
era l'amo de tot
i han fet
i han desfet
el que han volgut
d'acord
aquesta és la meva manera
però jo imito el Pujol
i què dic
jo he intentat buscar
que el que digui
tingui
tingui això
jo per exemple
una de les bromes
que he fet últimament
va ser
el rei Joan Carles
que ja vaig estar una tarda
amb ell
majestà
lo vi en el enterro
de la reina d'Inglaterra
i lo veia
un poquito triste
no, no, no
jo triste
no estava
és que estava pensant
me la he tirat
o no me la he tirat
saps
vull dir que
intento jugar
dintre del que és
el factor
que amb les veus
amb les veus
d'un altre
amb la veu de l'altra
ho ha dit ell
i més coses que ha fet
i ha dit
que no té a veure amb això
doncs jugar
amb aquest tipus d'humor
ja no és la imitació
sinó jugar a la imitació
i una altra cosa
que també t'adones
que quan cantes
la gent es gira
ostres
llavors jugàvem
amb aquesta història
aquest any
la pel·lícula més famosa
una de les més maques
que m'ha agradat
el Carras
no l'he vist
però ha sigut
la vida de l'Elvis
doncs ja al xou
faig un record
de l'Elvis
la gent fa
ostres
com se't posa
amb la teva veu
i tens
afinació
exacte
jugar amb l'Elvis
llavors a partir
i bueno
ja et dic
jugar amb aquelles armes
que té el cos
intentar que no sigui
aquell imitador
s'ha intentat fer una mena
de fer riure
diferenta
diferenta
jo no he inventat res
però ho faig d'una manera
diferent
molt ràpid
molt deixant anar
quatre coses
vocabulari per sota
que si tu ho escoltes
dius
la mare que
vas tan ràpid
que jo t'enganxo
doncs tranquil
t'ho has perdut
vine un altre dia
i ho veus
perquè és un joc
de paraules
un joc d'estar
que possiblement
ja et dic
fora de context
potser
podria ferir sensibilitats
però la meva idea
no és ferir sensibilitats
perquè jo tinc la meva ètica
d'anar jugant
i d'anar jugant
com a mínim
perquè la gent regui
si veig que la gent
pots apretar
o et dones compte
que hi ha xavals
doncs frenes
ei vigila Jordi
què tal
llavors intento jugar
dintre d'un micròfon
i una cosa
que encara no va al calés
que és la teva imaginació
a front d'això
la improvisació
és un art
però improvisació
l'ajust és necessària
sí
però jo m'agrada molt
l'està
però tu
vaja
dubto
que tu ets sortit
una sola vegada
a l'escenari
sense tenir
un guió
preestablert
amb el teu subconscient
t'explicaré
aviam
sortiré
aviam
no quan sortim
no no
t'explicaré
t'explicaré
t'explicaré
nosaltres aquí
perquè no som professionals
t'explicaré
perquè aquí
he començat a improvisar
una mica
jo li dic la termomínia
termomix
això li dic la termomix
o sigui
jo recullo
recullo totes les dades
i amb les foto aquí dintre
i no sé
per què
tio surt
o sigui
jo quan vaig
per exemple
un dia un amic meu
em diu
Jordi
per què no vens al medi
el medi
és un lloc
que la gent jove
ara va a cavallar
treu 4 minuts
al guió
i prova
amb 80 persones
bevent cervesa
que van tots
amb les aretos
amb els cabells
tot joves
jo estava allà mirant
perquè l'havia anat
a veure actuar
Ángel del Moral
un tio molt maco
molt bo
i em diu
Jordi sortiries
ah sí
després de 8
van sortir 8
i surto jo
clar allà mateix
no tinc cap guió
jo no tenia ni pensat sortir
però tinc la termomix
tinc aquí la giga
que està darrere
llavors
jo em vaig quedar mirant
i vaig dir
molt bé
a veure
el que dèiem
que el sec
és a l'amo
el país dels
perdó
el guenyo
és a l'amo
el país dels secs
dic
mira
estic escoltant
aquests guions
estic tots en neu de taco
jo sense dir
cap taco
seré el més bèstia
d'aquesta tarda
provem-ho
i les lleis
va quedar
ningú en coneixia
només van escoltar
quan m'han dit Jordi Lepé
oh
van fer O3
els altres
era gent jove
i no té per què
ara ja en coneixen
llavors a partir d'aquí
començo a fer això
i la gent diu
hola tio
com lo tienes preparado
que bello tienes
no
jo vaig sortir allà
a improvisar
i a partir
clar
eren també 8 minuts
no és una hora i mitja
clar
jo penso el que puc fer
i el que puc arribar a fer
i ho deixo aquí dintre
llavors quan surto
surt a l'avatar
de Jordi Lepé
surto amb el micròfon
i surt tot fluid
no en diguis per què
no en diguis com
però bueno
l'experiència
ets un crack
ha ha
de Jordi Lepé

l'experiència
of people going by
I see friends shaking hands
saying how do you do
they really say
Joan
la teva secció
el teu programa
ja ho he pronunciat bé
programa
avui ho has dit molt bé
aviam si
em vas aprenent
i jo sempre
sempre perfecte
el 2023
tu
ah
ho has fet molt bé
bé
ara
el nostre convidat
a sortit un momentet
jo sempre
que el que ho tenim
clar
penso
quina capacitat
quina imaginació
ell diu que és experiència
jo penso que és molt més
que experiència
es pot tindre molta experiència
d'una cosa
i hi ha moments
en què
amb el que està dit
que ell
no surten ni les paraules
i per molt que ho tinguis
tot al cap
realment surt
per tant
gràcies
i felicitats
Jordi
avui
és que vull acabar-ho
no ho vull fer
però com que
la setmana passada
vaig començar
amb les reinetes
de la corona d'Aragó
me'n queden dues
que són importants
i les acabaré
així l'any que ve
començarem
amb altres idees
i altres coses
començarem amb una
que per mi
és desconeguda
i fonamental
però abans
voldria que sentíssiu
que
més que restar relacionat
no amb aquesta
sinó amb la següent
una cançó
típica
aragonesa
perdó
valenciana
endavant
aragonesa
aragonesa
aragonesa
aragonesa
aragonesa
aragonesa
aragonesa
aragonesa
aragonesa
aragonesa
aragonesa
aragonesa
aragonesa
aragonesa
aragonesa
aragonesa
aragonesa
aragonesa
aragonesa
aragonesa
aragonesa
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I mare de Ferran II, el rei catòlic.
Primogènita de Federica Enríquez, el Mirai de Castella i de Maria de Toledo, filla del mariscal Diego Fernández de Córdoba.
Tots de fortes arregles castellanes.
El matrimoni amb aleshores Joan I de Navarra, vidro de Blanca de Bré, va ser pactat com una aviança mútua per defensar els interessos de Castellà.
Per la sentència de Medina del Campo es va establir el compromís formal de matrimoni, però deixant clar que Joana no es mouria del costat del seu pare per fer complir els compromis sagrats amb el seu futur marit Joan.
O sigui, van formalitzar el compromís, però fins al dia del casament no va anar a l'acord de Navarra en aquest cas.
Vicenç Vives escriu, deia, dona jove, criada a ser pedra d'escàndol entre Navarra i Catalunya.
Molt vella, escassament intel·ligent, excessivament sentimental i impetuosa.
Destinada a suscitar àmplies onades pressionals al cor del seu madur espòs i gran animadversió entre els seus futurs sòptics.
Potser en Vicenç Vives aquí va pacar de falta d'objectivitat.
El matrimoni va necessitar una dispensa pontificia, doncs a part de la diferència d'edat, 27 anys eren cosins en quart grau.
La vota es va celebrar a Cabatallot el 1447, descrita així pels cronistes de l'època.
A 7 del mes de júlio, s'havia el rei de Navarra de Zaragoza para Cabatallot,
perquè l'almirante de Castilla v'enviava a la reina Doña Juana, su hija, para que celebrasse su matrimonio.
I fueron con él para proveer en las cosas necesarias a la defensa de las fronteras el governador i justicia d'Aragón,
i algunos caballeros principales del reino.
I les fiestes se continuaron en aquella ciudad,
con más ruido de guerra que de otros recocijos hasta el 3 d'agosto del mismo año.
Curiosa frase, con más ruido de guerra.
No sé què devien fer un mes i mig per allà, però bueno, ho sap la història.
Bona part de la seva vida a Navarra va estar marcada per la guerra.
Guerra civil entre el rei Joan i Carlos, el príncep de Viana.
Fill de la primera esposa de Joan i hereu al trono en aquests moments.
Tant va ser així que l'any 1452 van tenir de sortir del Palau de Sangüessa
i buscar refugi a l'Aragó, on a la localitat de Sos, ara Sos del rei catòlico,
va néixer el futur Ferran II i instal·lant-se ben aviat a Barcelona.
Però tot va canviar el 27 de juny de 1458,
quan a la mort d'Alfons V el magnànim, sense fills legítims,
que retessin el tron, el seu germà Joan I de Navarra
es va convertir en Joan II d'Aragó
i Joan Enríquez en la reina de consort.
I a partir d'aquests moments va començar la seva activitat política
amb un objectiu molt clar,
que el seu espòs i el seu fillat firmessin la pau.
Va aconseguir la tornada del príncep des del seu exibit avià,
però poc va durar.
El rei Joan el va acusar de rebel·lió i el va tancar la presó.
El poble va culpabilitzar la reina,
però historiadors soubents afirmen que Joan II,
avisat pel seu sogra, l'omirà i Federique,
va sentir por d'un possible enllaç de Carles
i la infanta Isabel de Castella,
de cara a la unió de Navarra amb Castella
i atacar junts el regne d'Aragó.
Fàbules?
Fet news, que diríem ara?
Conspiracions?
El curiós del cas és que Isabel es va convertir en la Nora de la reina Joana,
al casar-se més tard amb el futur Ferran II, el catòlic.
Potser la reina va evitar l'enllaç del seu fillastre
i després de morta no va veure-ho del seu fill.
L'any 1461, la Generalitat, sempre en discòrdia amb la corona,
va obligar per la força de les armes a Joan II a alliberar el príncep Carles,
que va ser rebut a Barcelona per una gran multitud.
També, per les capitulacions de Via Franca,
el rei Joan va tenir d'abandonar el regne
i la llogtinència del mateix va passar a mans de Carles i Joan Enríquez,
o sigui, un rei de la corona d'Aragó que va estar molt temps
sense poder posar els peus a la corona.
El príncep Carles va morir, diuen que de tuberculosi,
però no falten les acusacions d'en Bereniment cap a la madrassa,
que es va instalar amb el petit Ferran a Barcelona.
La història del príncep de Viana
dóna per una única sessió, ja en parlarem.
És una figura molt interessant.
Una vegada la ciutat condol,
la reina va començar a conspirar en la busca
al partit que representava els artesans i comercials de la mateixa,
de cara a expulsar la viga,
partits de l'alta burguesia i de la nobresa,
del poder municipal.
Es tracta de l'anomenat Complot de Sant Matías.
La reina va fugir a Girona amb l'infant Ferran
i Joan II va entrar a Barcelona amb l'ajuda del rei de França.
Començava la Guerra Civil.
També la Guerra Civil d'on, per un capítol,
la lluita de la busca i la viga,
els noms ja són curiosos també,
d'on per un capítol, però bueno,
va ser la primera Guerra Civil que va tenir Catalunya
de les moltes que hi ha hagut.
Aquesta va ser la reina Joana,
que en principi,
jo crec particularment,
i molts historiadors també,
que ha estat una mica deixada.
Els historiadors
sempre estan d'acord actualment
que la reina Joana no va tenir res a veure
amb el bananiment ni la mort del príncep de Viana.
Intentant sempre posar pau entre pare i fill.
Escoltem el judici del francès desert,
principal biògraf de Carlos.
No té a veure amb el que hem dit al principi,
que Vicenç Vives va escriure sobre aquesta reina.
També està en castellà o diré en castellà.
Joana Enríquez era en realidad
una mujer de gran coraje,
de extraordinaria figura y decisión,
de invencible tenacidad,
i totes aquestes coavidades,
que haurien de convertir-la en una diplomàtica
de primer orden,
no perjudicaron para nada
sus gràcies femenines.
Sus adversarios más reacios
estaban encantados por su ánimo,
quedaban ganados por su sencillez
y su modestia,
y todos admiraron la claridad de sus respuestas,
su buen juicio,
su paciencia a toda prueba
y en las circunstancias más diferentes.
Fue para su marido
va auxiliar más preciosa y devota.
Y si su reputación ha sufrido algún daño,
va culpa el sobre todo del rey Don Juan,
hombre cruel y covérico,
a cuyos designios
sirvió demasiado para no parecer su cómplice.
El dia que parlarem del príncep de Viana,
ja en parlarem o en algun programa l'any que ve,
bueno, els catalans
jo tenien molta simpatia,
el príncep de Viana,
tanta, tanta, tanta,
que quan va morir,
a part d'acusar la reina
que l'havia enverinat,
era Sant Carmos Anca de Catalunya,
perquè el dia que feia miracles també.
El curiós és que Sant Carmos Anca,
bueno, potser perquè eren a Barro,
i van incorporar alguna cosa de vos que eren,
no ho sé.
Després hi ha una,
per acabar amb aquesta bona senyora,
hi ha un poema
d'un poeta català,
de família de poetes,
que es diu Joan Berenguer de Mas d'Ovelles,
poeta renaixentista nascut a Barbós
i coetani dels Reis.
Està en català antic,
per tant,
s'entén de forma dificultosa.
Vostres grans fets,
senyora virtuosa,
s'hi mostren clar
per les obres que nichen.
No contrastant mous malvats,
s'hi deixen de raons vius.
En forma cautelosa,
per aflequir la virtut
de munt d'hita,
i creure fer el poble
dissabut o acostumat
com si ha corromput,
veu ger creant
una mau vestat hàbita.
Es t'ha que llegir molt a poc a poc
i anar a entendre les coses.
Ara n'és.
Ara n'és.
Això ho diu,
ho ha firmat el Montilla i cuela.
Per descomptat.
Bueno,
això fa una part
del cançoner dels Mas d'Ovelles,
que és una família
de poetes
renaixentistes catalans.
Molta llana aquí,
molta llana.
Aquest ha que llegir
amb tranquil·litat.
I anar
veient que...
La família Mas d'Ovelles
tenia molt llana,
molta llana.
A Barbós
som bastant importants encara.
Mas d'Ovelles,
sí,
molt llana.
Bé, potser al pas d'un temps
està fent justícia
una dona molt poc apreciada
a la seva.
Quins merders
havien abans.
T'ho ha dit
un salvament,
de raïs.
Això, això, això.
Seria una bataca,
que ostres,
una mujer cortenacidat
dic tal i qual,
és un pilota aquest,
home,
que li deia a la reina.
Acabo amb la...
Perdó, perdó,
passava i has acabat.
No, no, no,
no, no,
no, no,
no, no,
si a mi m'agrada
que intervengui.
Perdó.
L'última interessant
davant moltes reines
que van anar a la que hi ha
a la època
és la germana de Foix.
La germana de Foix,
estem ja
al 1501,
Ferran II el Catòlic
amb lliudat
d'Isabel de Castella
i casat al 1501
amb germana de Foix,
que va començar
el seu regnat
amb molt mal pèl.
La seva arribada a Madrid
el 1506
amb només 18 anys
va escandalitzar
l'acord
que observava en receu
aquella estrangera
d'actituds geogeres
que cosava
compartir tron i llit
amb Ferran
després de la mort
de la Piatosa,
espartana
i allà llegendària
Isabel la Catòlica.
La parella
es va entendre
bastant bé,
però no van aconseguir
tenir cap fill mascle
que permetés
separar de nou
les corones
de Castella i Aragó.
El caràcter
desribit de germana,
educada a la cor
del seu oncle
Lluís XII de França,
va acabar creant
una llegenda
de la dona
hàbida de sexe
que la va perjudicar
davant dels seus sòctits.
Però el seu fet
més recordat,
per això d'aquí ve
la cançó
que hem posat
al principi,
va ser la seva actuació
del Regne de València.
Germana,
que va presidir
les coses
en tres ocasions,
convertir
el Palau Reial
del Regne
en un espai
renascentista
de cultura
i bellesa
i fundar
el monestir
de Sant Miquel
del Reis.
Però,
sobretot,
governar València
amb mà de ferro.
Com a virreina,
i ja després
de la mort
de Ferran,
va aplicar
una repressió
autoritària
i cruel
als conflictes
que van marcar
el seu mandat,
bandolarisme,
pirateria,
aixecament de moriscos
i, per sobre de tot,
la revolta
de les germanies.
Algunes cròniques
parlen
de més
de 800 morts.
A més,
el seu tercer marit,
Ferran de Calàbria,
en aquest moment,
el castellà
es va convertir
a València
en la llengua
de la cort.
O sigui,
el valencià
ve del moment
en què la germana
era la reina
de València.
Germana
va ser una reina
que va impulsar
el terror.
No,
no facis ara
decisions
del nostre idioma,
eh?
València,
el mallor...
El germà d'aquestes
és el pantà de Foix.
Bueno,
tenen relacions,
tenen,
suposo que sí,
clar.
Tant a tot
on va fer.
Ja que estem aquí,
vull deixar bé.
Bé,
fins aquí,
un petit repàs
a algunes de les reines
que van marcar
a l'edat mitjana
al nostre país.
Oblidades,
deixades de banda,
menyspreades,
però fonamentals
pels seus fets,
decisions
i accions de govern.
Gràcies.
Ja ho diu la frase,
de reina.
Escolta,
aviam,
jo vull deixar també clar
que aquí es posen
paraules de molts ferrans,
per al·lusió.
No, no.
Jo de Ferran II al Catàlino,
jo tinc més de Ferran III al Sant.
Ferran III al Sant,
però tu ets catòlic,
no?
No, no,
escolta,
jo soc més aviat sant.
Ja comencem.
Va,
posa una cançó també.
jo era un bailet,
no hi havia penes,
no feia mai fred.
Amb una joguina
buscàvem la pau,
tu amb la teva nina,
jo amb el cavall brau,
jo amb el cavall brau,
mirant com ressona,
la campana gran,
records d'ora bona,
se'n venen,
se'n van.
D'un vaixell cursari,
jo era el capità,
de paper de diari,
el vaig fabricar.
Cullars i corones,
lluies gentils.
Estimats soients,
no vull acabar el programa
amb un record
d'en Joan Manuel Serrat.
Diuen que està fent
les seves últimes sortides
d'espectacles.
No sé si ens ho crèiem o no,
perquè sempre van sortir més tard,
però com a homenatge
he escullit una cançó
poc coneguda,
antiga,
dels anys 80,
que es diu
Quan érem infants.
Un homenatge
al Joan Manuel.
Finalment,
el meu record
de la situació
i de les coses que passen.
Per vergonya i desgràcia,
el que vam comentar
la setmana passada
s'ha fet realitat.
Per molt que uns i altres
ho vulguin disfressar
amb retòriques rebuscades,
l'altre dia es va produir
un cop d'estat institucional
a l'estat espanyol.
què és si no
o impedir
una votació
al Senat,
institució que forma
part del poder
legislatiu
per part
del Tribunal Constitucional,
orga
clau
del poder judicial
i en bona part
dels seus membres
amb mandats caducats?
On queda
la separació
de poders?
On queda
l'estat de dret?
On queda
la democràcia
liberal?
Pobre Montesquieu
s'hi aixequés
al cap.
Espanya,
semidictadura
judicial.
I finalment,
perquè heu sentit
i perquè és una gran
desgràcia
el que passa,
un record
a totes les dones
i noies
de l'Afganistan
i de tots els països
en què pateixen
com pateixen,
que ara ja no tenen
cap dret
per fer cap tipus
d'estudi.
Moltes gràcies,
molt bones festes,
fins l'any que ve
i esperem
que us heu passat bé.
Nignan com ressona
la campana gran
records d'ora bona
s'envenen
Com sempre,
el Joan ens explica històries
i el Pep continuarà
explicant-nos històries.
Sí, avui continuarem
i continuarem
l'altre dia
amb els canódroms
que vam trobar
que n'hi havia més
dels que pensaven.
La setmana passada
parlàvem d'aquella època
d'horada
de les curses
de gossos
i el factor principal
que la va trencar
la guerra.
També el desinterès
de les classes
més altes
i a poc a poc
el de la classe mitjana
i altres coses
que ja sortiren.
els canódroms
no tenien al costat
un complex lúdic esportiu
com el Real Club de Pol
o piscines i esports
o altres atraccions
que convidessin
a anar-hi
amb família
i els que el tenien
les circumstàncies
no els van acompanyar
a massa temps.
Van quedar únicament
els gossos
i uns espectadors
desvegats
que mataven el temps
veien unes curses
sense gaire interès
que petaven la xerrada
amb l'espectador
del costat
que estava tan adorrit
com ell.
Els empresaris
veien que no feien
gaire calaix
no es cobrava entrada
sinó en campionats locals
estatals
i algun d'internacional
i les apostes
no eren altes
i ningú s'hi feia ric.
Per altra banda
com que els espectadors
no eren conflictius
no hi havia baralles
i les apostes
normalment no arruïnaven
les famílies
a les autoritats
de l'època
ja els estava bé
tenint un grapat
de gent distreta
i que no es capficava
per coses més importants.
L'espectacle
es van esllanguint
no hi havia pressupost
per fer un manteniment
adequat
de les instal·lacions
i això no treia
no els espectadors
al contrari.
Els propietaris
dels gossos
també van rebre
ja no els sortia a compte
cuidar i mantenir
els animals
i aquests gossos
que de per si
ja són prims
i estilitzats
mal alimentats
presentaven un aspecte
deplorable
i eren brutalment eliminats
quan ja no els servien
per córrer.
Els veïns
tampoc els feia gràcia
tenir a prop unes instal·lacions
envellides
que cada cop feia més pudor
lladrucs dels gossos
els camions
que els transportaven
l'aspecte
de l'estimós
dels animals
quan els empleats
els passejaven
en grups de 4 o 6
pel voltant del canódrom
tot això
va anar creant
un clima d'opinió
contrari a les curses
de gossos
fins que va tancar
el darrer canódrom
de l'estat espanyol
aquí a Barcelona.
Fins i tot
hi van haver manifestacions
concretament
he trobat la notícia
al país
del dia 19 d'abril
del 2007
que explica
com un centenar de persones
convocades
per l'associació
Sos Galgos
que va anar
des del centre comercial
de la maquinista
fins al carrer
Concepció Narinal
a les instal·lacions
del darrer canódrom
Sos Galgos
Sos Galgos
els manifestants
denunciaven
les pèssimes condicions
dels llebrers
el transport
l'estat de la gossera
de Santa Coloma
de Gramenet
on s'hi amuntagaven
800 gossos
entre competició
i competició
segons Sos Galgos
a més a més
de mal alimentat
els gossos
se'ls administrava
cocaïna
anabolitzants
i amfetamines
per fer que correixin més
no cal dir
que els responsables
del canódrom
ho negaven tot
i asseguraven
que complien
de cap a peus
amb la llei
de protecció animal
anem al cinquè canódrom
a l'any 50
s'inaugura
el pavellón
del Deporte
que dos anys més tard
va passar a ser
canódrom o pavellón
ocupava una part
de l'illa formada
per la gran via
de les Corts Catalanes
en aquells moments
lògicament
avenida José Antonio
el carrer Sepúlveda
que va llançar
a carrer Vilamagui
la persona necessitava
un recinte
per oferir espectacles
esportius
que no fos tan gran
com l'estadi de Montjuïc
o l'estadi del Barça
i de l'Espanyol
es va edificar
aquest pavelló
descobert
que amb una capacitat màxima
d'uns 10.000 espectadors
es va inaugurar
amb un combat de boxe
però el motiu
més important
era poder acollir
els campionats del món
i d'Europa
de hockey sobre patins
campionats que van ser
unesquits escaltants
ja que l'equip espanyol
es va proclamar
canvió del món
cosa que es va repetir
el 1954
tenia una pista
de ciclisme
de 200 metres
una pista central
encimentada
per oferir
partits de bàsquet
i hockey
hockey sobre gel
voleibol
boxe
o lluita lliure
hockey sobre gel
sí, també
i van posar
alguna
sí
no s'estaven de res
no s'estaven de res
i tu hockey sobre gel
amb una pista de bussos
hi havia una part central
ja, ja, ja
això no plau
després on estava situat
ara a l'illa
no, no
no, no
on va estar
on està
on està
a l'11
l'11
ara sí
vale, vale
perdó
es van celebrar
no veus
diferents modalitats
de curses ciclistes
com massa velocitat
persecució
resistència
l'any 51
van venir per primer cop
els Harlem Globetrotters
encara que es diguessin Harlem
eren de Chicago
i l'equip que en aquell moment
els feia d'esparring
eren els Boston Village
literalment
Remolí o Torbellino
en castellà
format per sis germans
concretament
en tres parelles de bessons
que és la veritat
i em m'agrada pels àrbits
una curiositat
sort del número
també es van fer exhibicions
de patinatge artístic
i l'espectacle
vien a sobre gel
amb la pista de gel
més gran del món
segons el cartell anunciador
i també segons el cartell
l'espectacle
no era apte per menors
segurament
tant de gel
i tantes patinadores
aixecant les cames
hauria provocat
una mortalitat
de nens barcelonins
per culpa de les engines
i tots cap a l'infern
víctimes dels mals pensaments
provocats
per aquella munió
de cames
centre-europea
amb aquesta bona arrencada
s'havia previst
cobrir el pavelló
per evitar
les inclemències del temps
però l'Ajuntament
va canviar d'opinió
i va construir
el Palacio de los Deportes
al carrer Lleida
que es va inaugurar
en 1955
amb motiu
de los Juegos del Mediterráneo
ben a prop
ben a prop
també ha tingut
diferents
diferents moments
es va fer
es va dedicar
últimament
a l'espectacle
porta uns anys
tancat
perquè no complia
les mesures
de seguretat
en cas d'incendi
o d'algun problema
i sembla que l'any que ve
tornarà a obrir
com una mena
de...
sí perquè últimament
em sembla que li deien
al Ben
Barcelona
espectáculo musical
imagina't
un palau d'esport
un palau d'esport
abans hi havia moltes més coses
perquè la gent sortia molt més
que ara
total
que l'any 53
el 7 de gener
s'elebra la primera carrera
d'agostos
i les activitats esportives
van caure en picat
el Canodromo Pavellón
va ser el nou nom
i va viure
els millors anys
entre els 50 i 70
a partir dels 90
ja tot va anar
mal borràs
i celebrar
tot i celebrar
l'any 1998
el Campeonato d'Espanya
de Galgos en pista
va tancar
a finals de febrer
del 99
oficialment
per fer reformes
i ja no es va tornar a obrir
l'11
va comprar aquests terrenys
per fer-hi la seva nova seu
i el 2001
va ser enderrogat
el 6 de Canodromo
va ser el Loreto
que es va inaugurar
l'abril de 1955
en l'illa formada
pels carrers Loreto
Bordeus
Avinguda de Sarrià
i Travessera de les Cors
impulsat per la societat
agrupació
Galguera Loreto
va tenir sempre
una bona activitat
i del nivell
sempre en competència
amb el Canodrom Pagallón
no és res estrany
ja que eren els únics
que hi havia
en aquell moment
però el que volia
que el nivell
d'aquestes dues societats
era superior
a les de la resta de l'Estat
entre altres campionats
va acollir
els anys 1957
i 1959
el Campeonat d'Espanya
de Llebrers en pista
i els d'Europa
segons diuen
les cròniques
la arribada
entre cursos francesos
i espanyols
era molt gran
el Campeonat Europeu
de l'any 1957
el va guanyar
un Llebrer
del Canodrom Pagallón
malgrat
tot el que acabem
d'explicar
l'any 1962
el 7 de gener
el Canodrom
va fer la darrera cursa
i va tancar
era però
una mort anunciada
ja se sabia
que la presó immobiliària
oblidaria el tancament
tard o d'hora
i l'any 60
ja s'havia manut
els terrenys
a una immobiliària
i la societat
es va esfavilar
a buscar un nou emplaçament
i construir
un altre Canodrom
la prova
és que a més i mig
del tancament
inauguraven
un nou Canodrom
que seria
el 7è de la ciutat
i a part d'això
un apartat important
eren les apostes
sí
tots els gossos
els gossos
el 7è
el 7è
cuidado
que hi havia abans
amb el tema dels gossos
per això t'ho dic
que les apostes
no, però hi havia 800 gossos
i tots anaven per la línia
pensava anar amb la cocaïta
jo no vull dir
com a curiositat
anaven per la línia
la societat Galguera Loreto
cada any
per celebrar la festa
de la seva patrona
el dia 10 de desembre
feia diferents activitats
socials i esportives
on no hi podia faltar
una solemne missa
a la parròquia del barri
que era la de Sant Eugeni Papa
al carrer Morrell París
dies abans
enviaven un comunicat de premsa
he trobat el del 7 del 12 del 60
a la Vanguardia
que acaba dient
lo que nos regan
que hagamos constar
los entusiastas dirigentes
del Canodromo Barcelonés
des d'aquí
tota la meva admiració
tots els que per motius
de feina o d'estudi
han de fer buidats de premsa
malgrat que la digitalització
ha facilitat molt
les coses
és una feina lenta
i feixuga
jo que sabia el dia concret
i que el comunicat
estaria amb les notícies esportives
em va costar una bona estona
trobar-lo
així que recomano
que per curiositat
busqueu algun diari
a l'atzar
o bé el dia que vau néixer
i veureu coses curioses
en el meu cas
en el meu cas he consultat
un diari modern
de fa 62 anys
i la notícia acabava
parlant dels entusiastes dirigentes
i les notes de societat
també tenien el seu vocabulari
amb les seves distinguides famílies
i agraciades senyorites
i els anuncis
també val la pena
mirant-los en calma
en aquest cas
era la vigília
del dia de la mare
i les abnegades madres
i fieles esposes
mereixien cuines
frigorístics
trituradores
i algunes mitges
que donarien descans
a les seves cames
més que realçar-s'ho figura
no fos cas
que algú se les mirés
amb ulls
com copicents
tornem als gossets
i no ens emboliquem més
dèiem que en un temps rècord
Barcelona tenia
el setè canódrom
dirigit per la mateixa societat
que l'anterior
en un ambient més distingit
ja que estava tocada
al Real Club de Povo
el nom del nou recinte
va ser Canódromo Avenida
o sigui que no s'hi mataven
posant noms
l'anterior
el carrer Loreto
es deia Canódromo Loreto
l'actual
a la vinguda
Generalissimo Franco
és Canódromo Avenida
a finals dels anys 70
amb la mort
tan esperada
i celebrada
al dictador
la Diagonal
va recobrar el seu nom
i per donar-li
connotacions franquistes
el que no deien passar
a dir-se Diagonal
estava cantat
estaven cap a les acaballes
del que podríem dir
la segona bona època
d'aquesta modalitat
de curses
i van fer unes instal·lacions
millors que les anteriors
una luxosa terrassa
de 85 metres de llarg
que en pervint d'ample
un saló social
amb una acollidora
llarg de foc
servei de bar
i restaurant
i no oblidant les curses
la pista envoltada
de gladeries
disposava de 35 llotges
i possiblement
una part dels espectadors
els van perdre
per la llunyania
del nou emplaçament
i en van guanyar
d'altres
pel mateix motiu
quan van venir
les vaques magres
van mantenir
les curses nocturnes
a l'estiu
fins que va tancar
també definitivament
el 1984
ara sí
anem al darrer
el canódrom
meridiana
els dos darrers
per motius obvis
són els més recordats
els més propers
els nostres records
records bons
quan inocentment
anàvem a veure
l'espectacle
sense pensar
en els animals
i les seves condicions
de vida
que més endavant
vam saber
el meridiana
va ser el darrer
1963
2006
a tocar
de l'avinguda
que li donava nom
al carrer
perdó
a l'avinguda
que li donava el nom
i estava
al carrer
Concepción Arenal
aquest canódrom
va ser un intent
una mica desesperat
dels empresaris
del canódrom
al pavellón
cercaven un terreny pla
allunyat del centre
de la ciutat
naturalment
a un preu assequible
i el van trobar
uns terrenys
de la família Ros
que vivien a la masia
de Can Ros
o Can Mermera
els Ros
ja havien venut
una part dels seus terrenys
per la construcció
d'un nou barri
els habitatges
del Congrés
o Congrés
que tots havíem conegut
com viviendes
del Congrés
del famós
Congrés Eucarístic
la masia
s'ha preservat
més o menys
i ara és un restaurant
en el carrer
Cardenal de Chini
era una antiga
casa de camp
del segle XV
edificada
de ben segur
sobre les restes
d'una antiga
vila romana
i els seus terrenys
es tenien
entre Horta
i Sant Andreu
l'any 1955
l'Ajuntament
franquista
va posar el nom
d'Ignacio de Ros
a un carrer
a tocar de la masia
i després
limitaríem
el nostre
darrer canódrom
aquest carrer
va passar a dir-se
Ignacio
Ignacio de Ros
el 1980
però el 2007
va ser
carrer de Can Ros
ja que el senyor
Ignacio de Ros
va ser regidor
de l'Ajuntament
de Barcelona
durant la dictadura
de Primo de Rivera
i va ser
el responsable
d'espanyolitzar
el nomenclàter
de la ciutat
Déu-n'hi-do
el senyor
el senyor Tede Chini
fou nomenat
nunci apostòlic
un senyor Tede Chini
i va arribar cardenal
que sí
es va mostrar
molt proper
el 1921
i es va mostrar
molt proper
a la dictadura
de Primo de Rivera
el proclamar-se
la república
va haver d'obeir
el papa Pius XI
que hi volia
mantenir bones relacions
malgrat aquesta actitud
sectària
i sovint maldestra
de Monsenyor Tede Chini
que es va guanyar
a pols
l'animat versió
de nacionalistes
catalans
i bascos
l'any 52
fou delegat
del papa Pius XII
en el 35è
congrés eucarístic
internacional
celebrat
a la nostra capital
d'aquí el nom
del carrer
i una darrera cosa
el morir
va deixar
una considerable fortuna
als seus nebots
cosa que naturalment
va provocar
un gran escàndol
tornem als gossets
que ja ens tornem a embolicar
la situació
de les noves instal·lacions
era molt bona
ja que estava
pràcticament
a cavall
de tres barris
en creixement
Vilapiscina
Sant Andreu
i Congrés
un dels arquitectes
sou Antoni Bonet
Castellana
que va treballar
amb Josep Lluís Cerd
i a París
amb la Corbusier
va viatjar a l'Argentina
i a l'Uruguai
on va deixar
molta obra
aquí a Barcelona
a part del canódrom
va fer la torre
Quinaona
de la que vam parlar
no fa gaire
i l'edifici mediterrani
el carrer
Consell de Cent
entre Ugell i Borrell
i també és obra seva
la sèua
del Tribunal Constitucional
a Madrid
que ja podrà ser
la sèua del govern
tal com van les coses
l'altre arquitecte
va ser Josep Puig-Torné
obra seva
l'edifici mediterrani
juntament amb l'arquitecte
que hem esmentat
també va fer
l'edifici de Telexpress
i la reforma
del cinema comèdia
que també en parlàvem
l'altre dia
i a Organyà
va fer l'edifici monument
de planta circular
dedicat a les famoses
homilies d'Organyà
la condició
que tots dos
van imposar
per acceptar l'encàrrec
va ser
l'oportunitat
de dissenyar
unes instal·lacions
avantguardistes
i espectaculars
un bloc
de Ricard Fernández Valentí
historiador
i investigador
explica molt bé
com era el Meridiana
i aprofito la seva informació
per explicar-la
de manera molt resumida
les obres
van començar
el 1961
i van finalitzar
dos anys després
el conjunt
estava format
per un edifici
d'estructura parabòlica
de 107 metres
de longitud
i la pista
on corrien
els llebrers
l'edifici
tenia planta
l'anticular
era molt transparent
cosa que tolgava
el conjunt
la imatge
d'unes ales d'avió
i un aspecte molt dinàmic
la planta superior
constava de grades
a la zona central
i unes terrasses laterals
amb bona visibilitat
la pista
per a 8 llebrers
tenia un perímetre interior
de 265
i pico
de metres
265,70
exactament
i una recta
de 70 metres
a la part exterior
hi havia instal·lat
el monor rail
on es feia córrer
la figura del conill
quan el canó
d'on funcionava
la planta baixa
estava dedicada
als espais de servei
gosseres
lavabos
oficines
taquilles
i un restaurant
i sobre l'esplanada
coberta
a la planta alta
s'hi situaven
les zones
de postes
i el vas
que tancava
les vistes
al carrer
Riera d'Horta
un cop acabat
el foment
de les arts decoratives
li va donar
un premi
fat
d'arquitectura
i es va inaugurar
el 2 d'avril
de 1964
doncs ara
les pistes
han desaparegut
però queda
l'estructura
on estaven
les tribunes
exacte
es van celebrar
campionats
de Catalunya estatals
i fins i tot
internacionals
i a partir
de l'any 1965
el 12 d'octubre
es disputava
el derbi espanyol
Galguero
una competició
internacional
presidida
per Juan Antonio
Samarán
que era el delegado
nacional
d'educación física
que portes
a l'època
aquesta competició
va agafar prestigi
tant que
fins va ser considerada
la tercera
després de les que es feien
a Irlanda
i Anglaterra
quan l'any 1999
va tancar
el canó d'en Pavellona
l'avenida
l'avenida
va quedar
com a darrer
de Barcelona
i l'últim
també
de tot l'estat espanyol
en no tenir competència
va augmentar
un 25%
l'afluència
de públic
però ja no va ser suficient
a finals dels 70
es van lliberalitzar
el joc
van aparèixer
la primitiva
els bingos
el rasca rasca
i tota una sèrie de coses
i
va quedar
com a públic
aquella gent gran
que parlava
al començament
i els grups de joves
i famílies
ja van començar
a desertar
dels canòdroms
carregats de deutes
i amb la taxa d'apostes
que va passar
del 3 al 10%
i les campanyes
en contra
les curses
de gossos
fetes per entitats
animalistes
i partits polítics
l'empresa
va fer fallida
el canòdrom
va tancar definitivament
el juny del 2012
les entitats
volien recuperar
l'edifici
com a espai cultural
per al barri
i després
de diverses fases
de rehabilitació
l'edifici
es va adequar
al seu interior
a un nou ús
i el 2016
va iniciar
una nova etapa
com a teneu
d'innovació digital
i democràtica
per apropar
la cultura digital
i l'innovació democràtica
al territori proper
i ser alhora
lloc de trobada
per a comunitats
organitzadores
projectes socials
centres de recepta
i ciutadania
i que al final
decidiran
de quina manera
participada
s'utilitza
el canòdrom
tot això
ha tingut
molts alts i baixos
encara no queda
molt clar
jo quan hi vaig anar
un dia
passejant
per allà
i hi havia
unes coses
però no sabia
exactament
com funcionaven
ni m'interessaven
en aquell moment
i ara
doncs
sembla que
a finals
d'aquest any mateix
posava el diari
que sí
faria una remodelació
i que agafarien
una nala volada
té una ciutat
amb tants canòdroms
i ara
és que no
no podrien ni existir
legalment
ja no poden
per això
va quedar l'últim
va ser l'últim
l'últim d'Espanya
perquè
i en el seu moment
màxim
n'hi van haver
quatre
al mateix moment
hi ha molta gent
que feia l'agost
però en això
mira
avui
avui
ja ho has vist
amb el Joan
i el Josep
casualment
hem parlat
de reis i gossos
no sense segones
intencions
reis i gossos
no voldria pas
ofendre els gossos
no no
i no hem parlat
de cap de reis
que en teníem tots
什么
hi ha
pla heres
Fins demà!
Fins demà!
Sense ser exhibides
El cas era humiliar
A Catalunya
La realitat supera la fixa
Basta!
La realitat supera la fixa!
Una obra i tal i qual
I no sé
Perquè el Colón i Ferran i tot això
Digue-li que la dona de Colón no el deixava anar
Tu imagina't ara que el Colón diu
Tio, jo no puc anar
Perquè la meva dona no em deixa
Com que no?
Que on vas?
Amb aquests angulos
Amb aquesta història
Te'n vas per allà
Va tregar-lo l'o
Sis mesos a donar pel sac aquí
Te'l he fotut jo amb sis mesos
Perquè aquí qui paga el condi
Saps qui paga el supermercat?
Te'n vas allà i clar
I diu Colón
Colón
Que ha acabat sent uns polvos de tergents
I un tio que vol veure el Montserrat sense fer cua
Aquell tio és un Colón
Jordi, l'humor
Digues
L'humor és una cosa molt sèria
Que tu el fas de broma
Amb festes majors
Publicitat
Presentacions de productes
Esdeveniments
Sopars de gala
Banquets
Festes privades
Convencions
Etc
Explica'ns la teva faceta de coaching
Coaching en anglès
Vull dir que és
Sí, no, de coaching
Better coaching
Això
El que seria amb el Chris Oferlí
No, a veure
El coaching és per experiència
Allò, per exemple
Va haver una empresa que em va dir
Ostres, tu has estat dos anys ensejant
Quatre hores diàries
Per fer una obra de teatre
Per què ho fas?
Diu, bueno, perquè és una cosa
És un repte
Mai havia fet teatre
Llavors, ja, però tu
A nivell de costos
Mira, doncs
Clar, jo no
Teatre no
No et dona els diners
Que jo pugui guanyar
Amb una altra feina
Que jo faig
Però teòricament
Em realitza com a artista
Molt bé
Doncs explica als meus treballadors
Que han de treballar el doble
Per cobrar la meitat
Llavors, clar
Això et dona la possibilitat
Amb la meva experiència
D'explicar coses
Amb un somriure
O, per exemple
Des que vam fer també
Un coaching per oculistes
Que abans tu entraves al colista
I semblava que tingués
Que fer un favor
I ara és l'oculista
Que obre la porta
I diu
A veure si entreu
Sisplau a comprar-me
I us regalo un altres ulleres
Saps que els temes estan canviant
Si això ho fas amb un somriure
Jo crec que es poden dir
Coses molt serioses
Amb un somriure
Jo d'això que m'has dit
D'actuar
A part de Cous
També jo vaig actuar
Amb un enterro
Amb un poble
On jo anava a actuar
I llavors la dona
Una noia
Va morir de càncer
Que era una noia de Correus
Que era el cel
De tot el poble
I l'alcalde va dir
Si un dia aconsegueixo
Portar el Jordi Lepe
Aquí a tu
I es mor una noia
I clar, això és una cosa
Que dius
Bueno, escolta
No passa res, tranquil
I vam arribar a la pista
I llavors em dic
Escolta, explica'm coses
De la noia aquesta
I em va explicar la seva vida
I jo agafo el micròfon
Tothom anava a la pista
On jo tenia que actuar
I llavors s'havia suspès l'actuació
I tots seien
Llavors jo agafo el micròfon
Em pots obrir, sisplau
Hola, què tal?
Mira, sóc en Jordi Lepe
Jo tenia que actuar aquí
Aquesta tarda
Al final no es farà
Per un respecte
Llavors, però mira
Jo recordo
I vaig explicar en una hora
La vida d'aquesta noia
Amb exemples
I tal i qual
I pipà, pipà, pipà, pipà
Al cap del mes
Vaig rebre una carta a casa
Dient que
Maleit aquest humorista
Què està fent
Parlant de la meva filla
I em demanaven excuses
Perquè s'havien adonat
Que era un homenatge
A la filla
I que òbviament va ser
Un dels millors homenatges
Que havien pogut fer
Perquè la gent de plorar
Va començar a recordar
I a riure
La vida d'aquesta noia
Llavors, jo penso
Que amb la vida que estem
Recordo el plaer
Que he tingut
D'estar amb tu
I viure amb tu
I el que m'has ensenyat
Estar plorant després
Perquè no et tinc
Jo et prefereixo la primera
D'acord?
Moltes gràcies
Per això et deia
Que amb el riure
Pots apujar a coses
O pots ajudar
Xavals que tenen 20 o 25 anys
Que les hòsties
Que m'han donat
Que serveixin també
Per dir-los a la gent
Que no caiguin
Últimament
A l'associació de Tarta Modesa
Havien xavals Tartamuts
I quan jo vaig dir
Que era Tartamut
Van al·lucinar
Va dir
D'això
Se'n pot sortir
Jo
Soc el cas
Si és per ajudar
Fantàstic
Et deus haver trobat
Fent de coaching
Amb empreses
O presentacions de productes
Des del millor venedor
Que tenia un pel·lí
Que tremendo
Als directors
Que et deuen demanar
Escolta
No només els entretinguis
Sinó enviar com a missatge
Que han de vendre més
Per dir alguna cosa
No, perquè jo
Clar, jo puc dir coses
Que potser el director general
No pot dir
Per això
Però també et pots trobar el tema
Que diu
No te metes con el jefe
Perquè el jefe cuidava
I ve el jefe
I diu
Jordi, què passa, tio
No t'has de dir conmigo
Llavors dius
Ostia, clar
El tinent sempre té por
Sempre parlava de vostè
El soldat i el capità
Saps el tinent
Que normalment sempre tenen
Tots el conjugar
Sí, sí, sí
Hi ha molts tinents
Hi ha molts tinents
Hi ha anècdotes
Per exemple
A nivell d'empresa
Doncs jo recordo donar-li
El millor venedor
De seguros
De tota Espanya
Que s'havia passat
Tres pobles venent
I llavors
Li faig l'entrevista
Què tal?
Com eres seguros?
Pues no
Hòstia, i aquest ha sigut
El millor venedor
Diu, però tu què tal?
Diu, el puro
I dic, hòstia
I clar, quan parlo amb el jefe
Li dic, holta tio
Aquest tio
Imagina't a qui li ven
Aquest
Aquest
És el que la toca
Saps?
Aquest és el que arriba allà
I diu
Puta madre
I s'emporta 15 seguros
De no sé què
De no sé quant
El tio verd
I clar, d'Almeria
Aquest treu
El foc de context
El foc de Barcelona
I res
No
No
Hi ha molta gent d'Almeria
Que està a França
Molta gent immigrant
Perquè tu vas pels pobles
I posa
Gendarmeria
És el contrario
A partir d'aquí
És igual
Llavors a partir d'aquí
Llavors
A partir d'aquí
T'adones que
Bueno
Que amb l'humor
Jo
El factor empresarial
Mira
El país
Espanya
És el que més exporta
A Europa
I és el que menys importa
A partir d'aquí
Amb el vocabulari empresarial
Pots fer moltes coses
Aviam
Els últims espectacles teus
El de volta i mèdia
El no anem bé
Mira
Ara et donaré un títol
Pel proper espectacle
I que segur
Et donarà sort
I molt èxit
Mira
El títol
D'aquest programa radiofònic
Benvinguts
Benvolguts
I ben trobats
El problema serà teu
És un pel curt
Sí
No, no
Més que res
El problema serà teu
Quan vagis a l'altre costat de l'Ebre
I t'haig de dir
Bienvenidos
Estimados
Y bien encontrados
Això sí
Bueno
Jo tinc l'últim
L'últim espectacle que farem a vídeo
El tinc
Smile, no?
No
A part d'això
No, no
Això és un altre projecte
Vamos que no es vamos
Vamos que no es vamos
Jordi, tu que has actuat a la televisió
A la ràdio, al cinema, al teatre
En quin medi et trobes més a gust?
Directe
Mentre sigui en directe
Sí
Directe
Micròfono públic
Tu sentat
Baixa la llum
Canó de llum
I tu es pren una copa
Tranquil
Amb la parella o no
Tranquils amb els amics
O no
Hi ha un micròfono a la mà
I el que dèiem
La meva talent
O la meva
El que sigui
Mínim talent
Amb la teva imaginació
I volar
Això és
On actuaràs?
Tu t'he dit abans
Bueno, jo
Mira, jo et dic que
Tu no tens un programa
No
Ho he dit bé, eh
Programa
Jo ara, mira, ara et deixo
I me'n vaig a la llotja del Camp Nou
Que estic actuant allà per una empresa
A l'29 estic per un privat
Bueno, no hi ha un lloc
Que m'encantaria, eh
És un lloc fix
Perquè al lloc fix
Pots anar fent coses
I pots anar canviant
Saps?
Llavors, motivar-nos
Sempre fer el mateix espectacle
A mi m'agradaria moltíssim
Estar en un teatre
Però clar, o no he sapigut
O no, el que dèiem
No he estat rodejat d'una sèrie de gent
O el nom de Jordi Lepe
No ha funcionat tant
Com per vendre
Que la gent vingués
No he pres cocaïna
Com els galgos
I per això la gent anava
I llavors
No vol dir
Amb tots els respectes
Que els altres ho facin
I molt menys
Però que molta gent pensa
Que jo vaig de coca, eh
Osti, tio
Tu pots sortir una hora i mitja
Fotem bots amb l'edat que tens
Perquè disfruto i és la meva feina
I he tingut aquesta mala història
Que possiblement ara no puc dir
Doncs mira, estic al teatre aquest
I podeu vindre
I podeu vendre
I regalo unes entrades perquè vingueu
Doncs no puc
I llavors, bueno
Doncs algun dia serà
I serà un dels somnis
Com jo tinc un somni
D'actuar un dia al Liceu
I un altre dia al Palau de la Música
Al Palau de la Música
Ja he actuat durant 10 minuts
Que vaig fer allò del Millet
Sí, sí
I llavors ja et vaig explicar
Però bueno, són il·lusions i reptes
I ara, doncs bueno
Tinc un repte també per cantar i tot això
I bueno, ja anem fent coses
I sempre són projectes
I el meu coco és donar-li voltes
De les maneres
Una, per divertir la gent
I una altra, per divertir-me allò
I també a la gent que t'odia
Doncs que teòricament tingui la possibilitat
I com a mínim
Hòstia, estic fent tot el possible
Perquè t'ho passis bé
Llavors hi ha molta gent de tota mena
Intentar convèncer la gent que s'ho passi bé
I més ara, les generacions joves
Que et van coneixent
I diuen, hòstia, que tu fas uns monòlegs diferents
Que guai
Bueno, encara tenim futur
Ens queden 5 minuts
Jordiades
Uf, Jordiades?
Explica'n
Doncs mira, amb l'Estefi Graf
Un partit de tenis
Davant d'11.000 persones
Jugant a tenis
I van dir que l'Estefi Graf
Que guapa és i que simpàtica
Jo fent el gilipolles que allà al mig
Prendre un cafè
Amb la...
Amb la...
Aviam, aviam, com has dit això?
L'Estefi Graf?
Jugant a tenis amb ella, jo
Tu amb ella
Jo jugant a tenis
Davant d'11.000
11.000 persones
I tu amb una pista calça curta i raqueta
De tenis
Sí, gravat pel Plus
I a príncips d'Astúries
De tenis a Saragossa
Sí, sí
I què li preguntaves?
Què li deies?
No, jugar a tenis
Jo no parlo
Jo no parlo
Me'n jugo a tenis, tio
Jo feia bromes
I li feia la cosa
Li portava l'aigua
I feia bromes
I deia
Que simpàtic que l'estiga
I em va regalar una raqueta
Amb la Conchita
Casada
Sí, sí
Jo amb ella jugant a dobles
Contra Robinson
A dobles i tal
Sí, home
Ella està casada
Amb l'Andrea Gassi
Exacte
A l'antic Calvo
I llavors sempre ha sigut Calvo
Sempre ha portat perruca
I llavors no sé
Per exemple
A Jordiades d'Ara
Que anem ràpid
Doncs bueno
Prendre un cafè
A la casa de Sharon Stone
Per dir alguna cosa
Hi ha fotos
I després l'última que he fet
Un viatge a Quènia
Per una associació benèfica
De Catalunya
Que es diu África Digna
I llavors imagina't
Doncs hòstia
Estàs recollint uns diners
Aquí a Barcelona
Per portar-los a Quènia
Pel col·legi Loreto
Mira, casualitats
Això dels galgos
Del carrer Loreto
Loreto
I llavors a partir d'allà
Doncs vam fer una
Va morir una dona
Que era la que muntava
Tot el merder
Amb la dona aquí de Barcelona
I res
Vaig cantar
A l'Ave Maria de Schubert
Fent un simpòsium
Una mena de respons
Amb set persones
Totes les nenes
Esperant a veure
Si podien entrar dintre
De les beques
Que proscionava aquesta història
18 noies
Les treien del carrer
Amb bares drogadictes
Història
Perquè en tinc una carrera universitària
Llavors vaig conèixer
La tribu Samburu
I de coses
Quan anaven cap a la tribu Samburu
Doncs truquen
Escolta, molt bé
El teu amic Jordi
I tal i qual
Fantàstic
El dilluns
Heu de vint
De l'enterro
D'aquesta dona
Ah molt bé
I arribo a l'enterro
Nen
Catedral de Nairobi
Catedral de Nairobi
Era la tieta del president
De Cària
I em va tocar
Davant de 800 persones
L'únic blanc
Era jo
Cantar a l'Ave Maria de Schubert
I llavors clar
La gent va dir
Hòstia
Jo diria
Jordiades
Sí, sí
Jordiades
Aquest he dit
Aquest era l'òpera
I seguiran fent més Jordiades
A Nairobi
Els dos
Entre cometes
Blancs
No diré catalans
Encara que l'altre
Estava molt assimilat a Catalunya
Més famosos
El Pepe Rubianes
I tu
Sí, bueno
Pepe Rubianes
Sava de vacances
Per això, bueno, sí
Jo vaig anar un dia anant
I la vaig llegar
Clar, quan vaig vindre aquí
Dic que has fotut
Jo què sé, tio
Jo ara imagina't
Arriba a dir una cosa
I no veig
Tenim un altre
El rei emèrit
No ho abrirem
El rei emèrit
Bueno, però és normal
El rei emèrit
No parlem més
De canòdroms
Ni de reis
On vols que s'amagui
On vols que s'amagui
A los países del Golfo
I que és així
I et dic Jordiades
Que seguiré
Pues seguiré fent-les
I fins que
Bueno
Fins que
Que anem cap a dalt
O cap a baix
I seguiré fent l'índio
Això és la meva feina
L'índio
És
És inacabable
I jo
M'estaria estones i estones
Parlant amb el Jordi
El Jordi Lepé
Graciós
I jugós
Genial
Com si fóssim
Un regal de Nadal
El Jordi
Ens ha embolicat
El somriure
I ens ha
Encapçat
El bon humor
Jordi
Moltíssimes
A vosaltres
És un plaer
Jo et tindria
Totes les setmanes
Però clar
Per tu seria
La porta és complicat
Perquè tu ja tanques el dia
Cinc mesos abans
Clar
És una passada
Colló
Jo dic
Home no sé
No estaré
Jo sé si estaré o no
Vindràs o no
Dic
Sí home sí
Colló
Ja ho he dit
Bé
A les 10 al dematí
O a les 11 al dematí
O on sigui
Que fem el que sigui
Fem el que sigui
No
Que no
Que ha canviat l'horari
Que ara se les 8
Vale
A les 8 estem aquí
Ara em vaig cagant
Hòstia
És clar
Tinc que anar a treballar
I m'estan esperant
Una que cobro
Tio
Deixa'm anar
Una que cobro
Tio
És que la fem benèfic
Hasta 10 i sa mare
Però hòstia
Més millor que dit
És Nadal
10 i sa mare
Però vull dir-te
Que és això home
지역
Ma
O
Libre
So
Tender
in
My
Sleep
In
Heuzzy
Heavenly
Peace
Sleep
In
Heavenly
Peace
Benvolguts oients
en nom de tot l'equip del programa
amb en Carles Rius
en la realització, muntatge i tècnic de so
d'en Joan Mateu
d'en Josep Capellades
i de mi mateix, el Ferran Carreras
tots junts preparant i presentant
el benvinguts, benvolguts i bentrobats
us desitgem un bon Nadal
i tot el millor pel 2023
ens retrobarem el divendres 13 de gener
sigau feliços
Christ the Saviour
is born
Christ the Saviour
is born
Silent night
Holy night
Son of God
God's pure light
Radiant beams from thy holy face
With the dawn of redeeming grace
Jesus Lord at thy birth
Jesus Lord at thy birth
Silent night
Holy night
Holy night
Holy night
All is calm
And all is bright
Brown young
Brown young virgin
Mother and child
Mother and child
Holy infant
So tender and mild
Sleep in heavenly peace
Sleep in heavenly peace
Sleep in heavenly peace
Love and heavenly peace
Love and heavenly peace
Love and heavenly peace
Peace
Jesus Lord at thy birth
Jesus Lord at thy birth
Jesus Lord at thy birth
Jesus Lord at thy birth
Fins demà!
No, hi ha un telèfon...
Si tu et vols suïcidar, hi ha un telèfon i pots trucar perquè et convencin que no.
Això existeix.
Sí, doncs no seria el telèfon del suïcidi.
Bueno, però es diu així, no sé com se li ha de dir, sinó...
El telèfon de l'esperança.
El telèfon de l'esperança, que és de color verd.
Bueno, en fi...
Sisplau.
Bueno, molt bé el que deia que...
Molt bé la queixa d'aquesta senyora, però tampoc tenim com rebatre-la, perquè no ens queda més temps.
Ens ha arribat una notícia d'última hora.
Vinga.
Compte perquè s'acaba de fer pública la sentència contra l'exvicepresident del govern espanyol i de Bànquia, Rodrigo Rato.
L'Audiència Nacional li ha imposat una condemna de quatre anys i mig de presó.
Consideren demostrat que Rato va ser l'autor d'un delicte d'apropiació indeguda en el cas de les famoses targetes Black,
un cas que ha esquitxat tant a Bànquia com a Caja Madrid.
Tot i que Rodrigo Rato ha rebutjat fer declaracions, el seu advocat ja ha advertit que recorreran la sentència.
Déu-n'hi-do, quin mes que porta en Rodrigo, tu?
Ostres, tu, les targetes Black, eh?
Bastants extractes que sortien cases de putes, també.
Bueno, ho deixem aquí.
Tornem a les 9 del vespre al búnquer a Catalunya Ràdio.
Que vagi bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Les tradicions.
Cançons d'especials.
A Conserves Ferrer en tenim una per cadascú.
Pels que d'un plat qualsevol en fan un senyor àpat.
Pels que converteixen un dinar d'amics en tot un festí.
Pels que sempre gaudiu d'un plat de temporada.
A la nostra taula sempre hi ha lloc per un mes.
Ferrer.
Conservant tradicions des de 1964.
Fins demà.