La música electrònica
Cada dia, de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
T'hi esperem
Et penses que a Ràdio d'Esvern
et deixem les tardes lliures perquè t'avorreixis?
Doncs no! Escolta, de dilluns a divendres
de 5 a 7 o al programa de tardes
La Rambla, amb entrevistes d'actualitat
tertúlies esbojarrades i seccions variades
Aquí, la gent i les entitats de Sant Just
en sou els protagonistes
i recupera tots els podcasts que vulguis
a radiodesvern.com
o al perfil
arroba la Rambla 981
d'Instagram i Twitter
Any 1938
Els veïns i veïnes de Sant Just i l'Ajuntament
construeixen el refugi antiaeri de les escoles
Un espai que serviria de protecció
per a la població
en cas de tacaeri
Ara, el 2023
Sant Just inaugura el seu segon refugi
Un espai per i amb el poble
on cada tarda de 5 a 7
a Ràdio d'Esvern
encendrem el pilot vermell
de l'estudi Emilio Escazóquio
Parlarem d'actualitat, entreteniment, cultura, art, gastronomia i molt més
Benvinguts i benvingudes a les noves tardes de Ràdio d'Esvern
Benvinguts al refugi
Un dia t'aixeques i dius
Vinga, que avui faig el pas
I sents que pots fer-ho tot
Sé tu mateixa
I estimar a qui vulguis
Com el pas de trobar
El que et fa sentir bé
El de fer barri
O el de cuidar el planeta
Nosaltres el fem per connectar aficions
Natros per gaudir la colla
Jo per parar
Per fer un nou pas amb més força
Estar al pas de
Crec en mi
I crec
Expressar-me
Vinga
Aprendre coses noves
Ok
Estar al de fer cim
I dormir a prop de les estrelles
Estar el de viatjar
No, no, el de viatjar més
Un dia descobreixes que per fer-ho tot
Només has de fer un pas
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat
A CaixaBank o a Imenegint
Fes el pas
Baixa't l'app
I gaudeixes dels avantatges del carnet jove
I del pack jove 2024
A l'escolta Estadiu d'esmerc
Sintonitza Estadiu d'esmerc
A l'escolta Estadiu d'esmerc
A l'escolta Estadiu d'esmerc
I see trees of green
Red roses too
I see them bloom
For me and you
And I think to myself
What a wonderful world
I see skies of blue
And clouds of white
The bright blessed day
The dark sacred night
And I think to myself
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
La intel·ligència artificial
és la capacitat que té un dispositiu
com un mòbil, un ordinador o un robot
per realitzar tasques
que generalment requereixen intel·ligència humana.
En informàtica,
la intel·ligència artificial
és la disciplina on s'estudien
i desenvolupen aquestes tasques.
Del mateix manera que la intel·ligència humana
és complexa i múltiple,
també ho és la intel·ligència artificial.
Inclou
nombreses àrees de coneixement
que intenten emmolar diferents aspectes
de la intel·ligència humana,
com la capacitat per percebre,
reconeixer l'entorn
i reaccionar en conseqüència,
com la capacitat per planificar
i resoldre problemes,
com l'habilitat per aprendre constantment
i adaptar-s'hi a les circumstàncies.
Avui tenim la presència
de la intel·ligència artificial
en els estudis de ràdio d'Esbert.
A seguda, al meu costat,
està la degana del Col·legi Oficial
d'Engineria Informàtica de Catalunya.
Des del 2018 és catedràtica
a la Universitat Politècnica de Catalunya,
Barcelona TEC, la UPC,
en la que imparteix diverses assignatures
sobre estadística,
anàlisi multivariant,
estudi de dades
i sistemes intel·ligents de suport
a la presa de decisions.
Dirigeix un centre de recerca
que utilitza la intel·ligència artificial
per a desenvolupar projectes de salut,
turisme, serveis socials i medi ambient.
Multipremiada, femenina, feminista,
seductora, encantadora,
el seu somriure i la seva intel·ligència
són totalment naturals,
no són artificials.
Carina Giverd i Olivera,
és benvinguda. Com estàs?
Molt contenta d'estar aquí.
Moltes gràcies. Bon dia.
Bon dia.
Carina, de la Tramuntana
a la intel·ligència artificial.
La teva tesa doctoral,
en el 1995,
l'ús de la informació simbòlica
en l'automatització
del tractament estadístic
de dominis poc estructurals,
fa 30 anys ja anaves forta.
Déu-n'hi-do, sí, sí.
La Tramuntana ja t'inspirava.
Sí, sí, va ser una de les primeres,
diguéssim, sí, sí.
Aviam, comencem a excitar
la intel·ligència dels oients
i del presentador.
Explica'ns breument
i en temes comprensibles
de què es tractava
la teva tesi doctoral.
Doncs mira,
era una tesi
que estava molt a mig camí
entre el que abans
eren les tècniques clàssiques
d'estadística multivariant
de construir grups,
on se'n diuen
tècniques de clustering,
no?
I el que fan és,
davant d'una base de dades
que tens molts objectes
o molts individus,
definir grups,
val?
i aleshores
a la meva tesi
el que jo vaig fer
va ser
modificar aquests algorismes
perquè tinguessin en compte
per formar aquests grups,
no només les dades,
sinó el coneixement
que tenien els experts.
I, de fet,
en aquell moment
vaig treballar
amb unes dades
d'un satèl·lic,
que el que estaven intentant
els astrònoms
era entendre
si les dades del satèl·lic
permetien saber
si una estrella
era de l'alt
o de la galàxia
o del nucli,
no?
I allà
es recollien
moltes dades
i llavors
hi havia moltes observacions
sobre coses
del color
i no sé què
que ningú analitzava
i aleshores
en la meva
tesi
el que vaig fer
va ser
afegir
aquesta part cognitiva,
aquesta part
del que els experts
saben sobre un problema
per poder fer
que després
tota la part algebraica
que construeix
els grups
tingués en compte
aquest coneixement adicional
i això feia
que els grups
sortissin
més fàcils
d'interpretar.
Ben trobats,
oients,
i escolta
com se les gasten
els genis
de la informàtica.
Molt bé.
Carina,
el teu camp de treball
és la intel·ligència artificial
i ciència
de les dades,
correcte?
Correcte.
Tu dius
una de les moltes coses
que a mi m'han impressionat
de la...
de com ho expliques,
la intel·ligència artificial.
Doncs la doctora Givert
diu,
una intel·ligència artificial
al jutjat
pot redactar sentències
i agilitzar la feina,
però si acomiadés
els jutges que sobren
no desbloquejarien
la justícia.
És correcte, això?
Bé,
matitzem-ho,
o sigui,
en aquest cas concret
el que jo dic
és que actualment
tenim eines
d'intel·ligència artificial
que permeten ajudar
a redactar sentències,
a argumentar,
a detectar
de les proves
que et donen
quines són
consistents
amb tota l'argumentació,
quines no,
quines altres sentències
pots citar
i pots donar tu
una idea
i que ella
et construeixi
la redacció,
com si diguéssim,
no?
llavors
si tu fas això
o si per exemple
fas que totes
les proves
que t'han donat
te les sintetitzi
amb uns resums petits
i pots llegir més ràpid,
estalvies molt de temps
a tot el procés,
estalvies temps
al jutge,
estalvies temps
als advocats,
estalvies temps
a les passants,
a tothom.
I aleshores una mica
el tema
està en que
tu quan has estalviat
temps de les persones,
el que pots fer
com a empresa,
diguéssim,
és dir, bueno,
el que podia fer abans
amb 10,
doncs ara ho farem
amb 7,
no?
Però en realitat
això
seguiria mantenint
el sistema
sota pressió
i col·lapsat
com està ara,
per tant del que es tracta
no és de què
com que poso una ia
que estalvia temps
a la gent,
foto fora les que em sobren,
sinó com que tinc una ia
que estalvia temps
a la gent
que anava bloquejada,
doncs ara tindré
un jutjat
on les secretàries
seran amables,
et diran hola,
t'atendran,
no faran pinta
de què molestes
cada vegada
que vas a preguntar
alguna cosa,
no?
I els judicis
no hauran de ser
10 minuts,
podran ser 20
perquè tothom
tindrà més temps
i podrà treballar
més tranquil
i es podrà dedicar
a cultivar
la relació humana
amb els altres
que treballa
en lloc d'haver
d'estar tot el dia corrent.
És fantàstic.
Comencem pel començament.
Comencem pel començament.
Explica'ns la història
de la intel·ligència artificial.
Doncs mira,
la intel·ligència artificial
ara se'n parla moltíssim
i s'ha generat una mica
la il·lusió
que és una cosa
d'abans d'ahir,
degut a que recentment
hi ha hagut uns avenços
tecnològics
que han facilitat
que la intel·ligència artificial
salti al sector productiu
i totes les empreses
puguin fer aplicacions d'ahir.
Però en realitat
la intel·ligència artificial
neix a l'any 1956
a l'escola d'estiu
de Dartmouth
quan el professor John McCarthy
convoca 10 savis del moment
i els tanca dos mesos
en el seu campus
a meditar
o a treballar conjuntament
sobre una conjectura
que era veure
si l'activitat intel·ligent
que desenvolupem els humans
es pot especificar
prou precisament
com per fer màquines
que imitin
aquest tipus de comportament.
El resultat
d'aquella escola d'estiu
va ser
que això és possible
i és el naixement
de la intel·ligència artificial
que porta a donar guerra
des de l'any 1956.
Certament
als primers anys
no hi havia prou força computacional
per resoldre els problemes
que eren molt complexos
i hem passat
per exemple
que en els anys 60
un planificador
era una de les tasques
més complexes
que necessitava
hores i hores de programació
a tenir avui dia
un GPS
que portem a la butxaca
que ens planifica
com anem
de Sant Just de Verne
a casa meva
per exemple
i ens resol
el problema
de planificació
amb moltes restriccions
perquè
hem de fer el plan
i hem de saber
que no podem anar
en contradirecció
que no podem travessar
un edifici
que no podem travessar
unes obres
ni un carrer tallat
etc.
i ens ho fa
en segons
per milions d'usuaris
en temps real
a tot el món
una història
que dius
que va començar
el 1956
1956
sí, sí, portem
portem història
ja
quina evolució
ha tingut
dintre el 1956
i el 2024
de fet
la IA té
una història
truculenta
perquè
Els 56 es comencen a plantejar la idea de construir màquines que pensen,
bàsicament, i hi ha com dos grans enfocs.
Un és l'enfoc simbòlic, que és l'escola de McCarthy,
que és la que donarà lloc a tots els sistemes experts
i a tots aquests sistemes de raonament automàtic,
que encadenen peces de coneixement per anar concloent coses
a partir de les que observen.
I després hi ha la línia de Minsky, que era de cibernètica,
i que el que enfoca més aviat és a fer màquines
que resolguin els problemes dels humans,
però no necessàriament com nosaltres,
sinó fent molts càlculs i molta computació i moltes combinatòries
i que el focus el posa a ell en què el resultat,
la solució al problema sigui o tan bona com la que dona l'humà
o més ràpida i que permeti resoldre problemes més grans.
Llavors, aquesta primera branca cognitiva, en un moment determinat,
ja ens n'adonem sobre els finals dels 70,
ens n'adonem que no podem construir pensadors generals,
sinó que necessitem injectar coneixement específic del problema
en aquestes màquines que pensen.
I, per tant, la que s'especialitzarà en diagnosticar tumors de pulmó
no sabrà resoldre, jo què sé, les avaries d'una màquina
o un problema de tràfic.
Llavors, aquí hi ha un primer hivern de la intel·ligència artificial
on es resol aquesta cosa que no farem màquines generals,
sinó que farem el que se'n diuen sistemes basats en coneixement.
Aquesta és la segona etapa, com si diguéssim.
I a finals dels 70 entrem en una altra crisi,
un segon hivern de la intel·ligència artificial,
perquè descobrim que els humans,
quan intentem transmetre el que sabem d'un problema a les màquines,
ens deixem moltes coses al tinter,
perquè nosaltres, quan pensem, activem una cosa molt oculta
que no sabem que activem, que se'n diu coneixement implícit.
Com que no sabem que el tenim, no sabem que el fem servir,
no li podem explicar a la màquina,
i a aquelles sempre li falten coses.
I, per tant, els sistemes experts toquen una mica sostre,
tenim el segon hivern de la intel·ligència artificial,
i aleshores el ressorgiment, com si diguéssim,
i ara caricaturitzo, però ve a ser un...
Miri, sap què, senyor expert de les malalties de pulmó?
No m'expliqui com diagnòstica, perquè no m'ho sap explicar.
Així que donin mil pacients, diguin com els ha diagnosticat,
i ja serà la màquina la que induirà
quines regles està fent servir vostè
entre els símptomes i el diagnòstic.
I aquí apareix l'aprenentatge automàtic
als principis dels 80,
i és la primera vegada que la intel·ligència artificial
posa el focus a les dades.
O sigui, la IA, des dels 56,
no s'ha preocupat de dades,
s'ha preocupat de modelar el coneixement,
el pensament, altres coses.
I a partir dels anys 80
posa el focus a les dades.
Llavors, en paral·lel, els de la IA subsimbòlica,
que era l'escola del Minsky,
anaven fent algoritmes
de molta computació,
i es anaven inspirant en aquests sistemes
d'intel·ligència col·laborativa
que hi ha a la natura, com les xarxes neuronals,
les colònies de formigues
i tot aquest tipus de coses,
i a poc a poc consoliden
tota la teoria de les xarxes neuronals.
Després, això en vals anys
ha evolucionat
cap a les intel·ligències artificials,
les xarxes neuronals profundes,
el deep learning,
que ha sigut un dels booms,
i ara, darrerament,
aquestes xarxes neuronals
s'han sofisticat molt més
i han generat el que se'n diu
la IA generativa,
que és el que ha donat lloc
a tota la creativitat,
i al xat GPT,
i al Dalí,
i a l'estable diffusion,
i totes aquestes coses tan escandaloses.
Però, en realitat,
en tot aquest recorregut
hi ha molta intel·ligència artificial
que ja funciona
i que ens envolta
i que ni és generativa,
ni és deep learning,
i que fa molts anys
que resol problemes més discrets,
si vosaltres voleu,
però que ja funciona, no?
Saps que et dic
que jo soc molt més humà que tu
el que expliques.
A mi em passa 3,30 m de l'assada,
però no estan, no estan.
Saps una de les coses
que valoro molt, teves,
que no tothom ho sap fer.
Jo soc dels que aparteixo
que un sap i domina un tema
quan el sap explicar.
Hi ha molta gent que en sap molt,
i després parlarem de la teva tasca,
docent,
i ho he tingut,
catedràtics a la universitat,
premis noves, entre cometes,
potencials,
horrorós una classe seva.
Horrorós.
A part de que no t'entenava,
no t'entenies de res,
no t'entenaves de res,
monòtum total
no et feia comunicar,
o millor dit,
no comunicava
el que jo suposo
tu estaves receptiu
a que t'expliquessin.
Per això et dic que,
escoltant-te,
et dic,
home,
dintre del meu nivell,
3,30 m més baix que el teu.
jo crec que en 10 minuts
ens ha aclarit més coses
que jo des que vam sentir
parlat i no t'entenies de internet artificial.
I això que ha començat
a parlar en termes
al Tivillard,
i coses i històries
que suposo que hi haurà
oients que diran,
t'entenc Ferran,
i uns altres que en diran,
inepte,
perquè t'hi fots
si no saps de què val.
I hi ha gent
que parla de l'internet artificial
i li falta molta
intel·ligència pròpia.
Bé, bé, bé,
Josep.
Bueno, el tema és complex, eh?
És complex, és complex.
No, però aquí
només fa que espantar
i dir coses,
i ja dic
moltes gràcies, doctora,
perquè amb aquests 10 minuts
hem après moltíssim, ja.
Josep,
dic a dir,
tremendo, eh?
Una conversa
en plan
a serio.
La doctora Givert
amb dos o tres col·legues
i tu estàs al mig
durant un quart d'hora
i dius
no sé
si hem parlat
amb Sohili,
però és veritat.
Realment,
en l'àmbit nostre.
No és el nostre tema,
però...
Hem servit moltes paraules,
sí, sí,
però pregunteu
totes els que no s'entenguin, eh?
Tocam de paus a terra.
Tornem a terra,
tornem a terra.
Carina,
amb la intel·ligència artificial,
com seran
les intel·ligències
social, emocional,
creatives,
per exemple,
musical,
escritura, etcètera?
Bueno, clar,
és que estem davant
d'una tecnologia
que és transversal
i que es pot aplicar
a qualsevol activitat.
T'he dit tres, eh?
Només,
la social,
l'emocional,
la creativa,
però que per mi
són molt importants,
que soc humà.
Tot el tema
de la creativitat
és una cosa
que és potser
la més recent,
no?
O sigui,
durant molts anys
la gran crítica
que feien els sociòlegs
i la gent
del món més cognitiu
a la intel·ligència artificial,
que molta gent discuteixi,
s'ha de dir
intel·ligència artificial
o no s'hauria de dir
d'una altra manera,
era aquesta idea
de que, bueno,
no serà mai creativa
una intel·ligència artificial
perquè els ordinadors
només saben dir coses
que tu ja els has explicat abans,
no?
Com si diguis,
però en realitat
no és ben bé així
perquè des del principi
les dies han treballat
amb aquests motors
diferents
i que se'n diuen
que són aquests sistemes
de raonament automàtic
i tu ho raones,
quan tu ho raones,
el que fas és
transformar
el que observes
en altres coneixements
que se segueixen
del que tu estàs observant
i per tant
quan fas conclusions
al final
sempre estàs trobant
coses que no t'han dit,
no?
Per tant,
no és tan nou
que la intel·ligència artificial
dona un resultat
que ella no té dintre de la seva base,
com si diguéssim,
sinó que el va elaborant
a mesura del que observa,
no?
Però sí que és cert
que quan parlem
de la ia generativa
apareix una ia generativa
al final,
perquè s'entengui,
venen a ser com
dues xarxes neuronals
molt potents
que una està entrenada
per generar solucions,
moltes solucions,
al problema
per la que han entrenat
i l'altra
està entrenada
per avaluar
si les solucions aquelles
són bones o no,
val?
Llavors,
el que passa
quan tu li preguntes
una cosa
amb una ia generativa,
no?
Posem el Dalí,
per exemple,
no?
Que tu vas i li dius
vull un elefant blau
que voli,
no sé què,
no sé què,
llavors té
la que fa solucions
que comença a generar imatges
com una boja,
milions d'imatges
i l'altra que diu
aquesta no,
aquesta sí,
aquesta no,
aquesta sí,
no?
I al final,
clar,
la que ensenyes
a l'usuari
ja és molt bona
perquè ja n'has rebutjat
potser 10 milions
o 3 milions
abans d'ensenyar-ne una.
Sí,
m'estàs dient
que una és la creativa
i l'altra és la crítica.
Exacte.
Aleshores,
la ia generativa
funciona amb aquest parell,
amb aquest parell
que dialoguen entre elles
i que, per tant,
una filtra,
una genera
creativament
coses noves
tota l'estona
i l'altra diu
mira,
aquesta s'ajusta
a la descripció
i aquesta no,
no?
i, clar,
aquesta que és creativa
doncs realment
inventa,
inventa,
no?
Inventa moltes coses
i, per tant,
bueno,
a partir d'aquest tipus
de tecnologia
comencem a tenir
aquestes imatges,
no?
que tu
demanes,
no?
Doncs fes-me un no sé què
a l'estil del Delacroix
o l'estil del Dalí
o el que vulguis
i aquella s'inventa
les coses,
se les inventa.
No, no,
no les construeix
a partir de trossets
de peces
que ja hi ha vist
sinó que realment
se les inventa
amb les regles
de composició
que ha après
estudiant
totes aquelles altres obres,
no?
Però això fa por
perquè,
Carina,
una novel·la
feta
amb intel·ligència artificial
la doctora
Carina Givert
sap dir
això és del Delacroix
o això
és d'un novel·list?
Actualment
ja comencem
a tenir
mètriques
que ens permeten
saber
que un text l'ha construït
una màquina
bàsicament
Un moment,
són mètriques
o sigui
parla mètrica
Mètriques
Mètriques vull dir
Significa
com es construís la frase
No, no, no
Mètriques vull dir
mesures
o sigui
rànquings
o indicadors
si tu vols
que et valoren
què tan humana
o què tan artificial
és una escriptura
Per què?
Doncs perquè
el ser humà
quan escriu
no és perfecte
o sigui
la nostra construcció
de les frases
moltes vegades
fluctua
i en canvi
aquestes intel·ligències
artificials
que estan entrenades
per generar text
creatiu
fan una construcció
del text
absolutament impecable
llavors
tu
pots veure
que el nivell
de perfecció
d'aquell discurs
està per sobre
de l'estàndard humà
i això
ho estan ara
ja construint
La línia és molt fina
No, no, no
però ho arribes a detectar
ho arribes a detectar
o sigui
és cert
que si tu tinguessis
un escriptor
que escrivís perfecte
et podries trobar
que l'avaluen
com si fos una màquina
però com avalues
la perfecció?
Bueno
perquè tu tens
tota una sèrie
d'inflexions
en el text
i llavors
tu pots veure
o sigui
tu pots comparar
com és
l'estructura del discurs
del que fa una màquina
i l'estructura del discurs
del que fa un humà
que escriu
com si diguéssim
i hi ha un salt
qualitatiu
allà al mig
perquè
tu en un moment donat
fas servir
figures retòriques
fas servir
recursos literaris
que no
corresponen
exactament
a una frase
ben construïda
i en un moment donat
tu dintre de la literatura
fas
uns formats
de text
que són una mica
més lliures
llavors
això et permet detectar
això són
ara
són uns estudis
molt incipients
fa molt poquet
que estem treballant
en això
i que hi ha gent
que s'especialitza
en això
i sembla
clar
de fet és un dels problemes
que tenim amb el xat GPT
que quan tu li demanes
una cosa
i ella t'escriu
allà una argumentació
tan fantàstica
que tothom té tendència
a pensar-se
que allò és veritat
en realitat
aquesta intel·ligència artificial
que és generativa
no té ni idea
del que li has preguntat
no entès res
i no entén res
del que et contesta
o sigui
ella treballa
construint
després de cada trosset
de frase
intuint
quina és la paraula
que millor encaixa allí
en base a tots els textos
que ha estudiat
per tant
treballa per plausibilitat
i no és que construeixi textos
que ella comprèn
i que ella
té un model
del raonament
que et vol donar
no no
ella posa tres paraules
i va a veure
la quarta qual serà
a veure amb tots els textos
que he llegit
està
i va fotent allí paraules
amb la qual cosa
et munta
una frase
que està molt ben construïda
des del punt de vista
morfo sintàctic
si tu vols
però no té per què ser veritat
Carina
Carina
em feu por
no home no
em feu por perquè
passa molt
em fa por
és que
ja veig que perdré
els olors
els colors
els sons
les sensacions
ho perdré tot
jo crec que el que ens ha de fer por
no és
no és la ia
sinó
com la col·loquem al món
o sigui
per mi
em fas esforç
la següent pregunta
era l'ètica i regulació
no jo t'havia dit
no no no
però per mi fixa't
més enllà de l'ètica
i de la regulació
o sigui que
que una companyia gran
un bon dia
tregui un titular
a la tele
i a tot arreu
i digui
hem posat al mercat
aquesta eina
i està oberta
i aquí la tenim
sense cap mena
de presentació
que digui serveix per això
té aquestes limitacions
falla
el 10% de les vegades
alerta
que el que diu
pot no ser veritat
no és això
t'ho dona
i tothom que em faci
el que vulgui
llavors per mi
el perill no és
l'eina
el perill és
com col·loquen
l'eina al món
vull dir
aquesta eina
que té molts riscos
i que té usos
que són molt divertits
i uns altres
que són molt interessants
però que
que té tota una sèrie
de costos
ambientals
i de sostenibilitat
etcètera
potser no era
la millor manera
llançar-la al món
i que qualsevol
la pogués fer servir
doncs mira
per fer la felicitació
de Nadal de la tieta
doncs aquesta no té risc
perquè si total
la felicitació
se la inventa la màquina
i no són ni bones
ni dolentes
les felicitacions
però hi ha hagut casos
de persones que van dir
ara m'estalviar el notari
va fes-me un contracte
de lloguer
i el va fer
amb la llei americana
tu te'n vas al notari
i et dic
mira, aquesta no val
doncs clar
què vol dir
que tu
quan et posen a les mans
una eina d'aquestes
has de tenir
un mínim criteri
i per tant
el tema no està tant
amb la tecnologia en si
sinó
amb mans de qui
posem aquesta tecnologia
i per això
és tan important
la regulació del mercat
perquè una eina
d'aquestes característiques
tu has de saber
què ha de saber
la persona
que l'ha d'utilitzar
per no anar venut
i per no
fotre el ridícul
o per no
caure en un parany
o per no
jo què sé
per no
no
Carina
ja s'està treballant
amb l'ètica
i la regulació
de fet
a Europa
s'espanta molt
saps quan s'espanta
molt a Europa
quan hi ha el cas
de les eleccions
de Trump
o sigui
amb Trump
Cambridge Analytics
que era un spin-off
de la Universitat
de Cambridge
tenia un model
que era capaç
de fer
un model psicològic
dels usuaris
a través dels seus perfils
públics
de Facebook
i aleshores
el que fa
l'equip de Trump
és contractar
aquesta gent
per perfilar
els 300 milions
d'usuaris
de Facebook
i tots els seus contactes
i dirigir
campanyes electorals
específiques
a cadascun
d'aquests perfils
és a dir
que a tu
t'arribava el banner
en el teu perfil
de Facebook
i et deien
exactament allò
que tu volies sentir
per votar Trump
però que després
és una mentida
perquè tu
immigrant
de Mèxic
et deien
escolta
vota Trump
que es preocuparà
de resoldre
els problemes
d'immigració
no et deien
construirà
un mur
que ho resoldrem
tot
perquè tu
t'aniràs
a prendre
un gest
per tant
va haver-hi
ja
es va creuar
aquella ratlla
de la manipulació
de masses
de fer servir
aquests perfilats
per manipular
la voluntat
de la gent
que això ja va
molt més enllà
d'aquestes
campanyes
de màrqueting
si tu vols
i això
després
va tenir uns processos
judicials
terribles
l'empresa
va haver de cabrar
multes
de tot
i a partir
d'aquest escàndol
com si diguéssim
Europa agafa una mica
la reba
de dir
això no pot ser
no pot ser
que qualsevol
perquè tu tens
les dades públiques
a Facebook
les agafin
per fer segons què
que no t'ho diguin
i llavors va aparèixer
la regulació europea
de protecció de dades
que apareix el 2016
que és la més estricta
del món
i és la que fa
que nosaltres
anem pel món
tot el dia
acceptant cookies
perquè des que hi ha
aquesta regulació
totes les aplicacions
ens demanen
quin tipus de dades
autoritzem
has cobert un altre meló
sí, sí
el meló aquest dels cookies
sí, sí
hi tenim tot el born
de melons
a la nostra espècie
perquè hi ha molta cosa
per què ho dic
no, però
jo recordo que la Carina
la Carina
m'ha dit més d'una vegada
ves amb compte
quan apretes els cookies
perquè
perquè ja ho saben
o sigui
ja saben qui ets
el moment que apretes els cookies
acceptes
el que s'hi puguin
ficar dintre teu
això m'ho ha explicat
clar, les cookies
les cookies diuen
què estàs autoritzant
i de vegades
les cookies et diuen
vostè autoritza
que jo
me baixi
tota la seva llista
de contactes
vostè autoritza
que l'aplicació
accedeixi a les seves fotos
bé, això vol dir
tu dones permís
per accedir a les fotos
totes les fotos
van etiquetades
on estaves
quin dia
i amb qui estaves
llavors imagina't
no?
sí, però
ho autoritzes tu
però també
què és el que passa
si no accepta les cookies
et diuen
bueno, doncs
subscriveixis
per poder continuar
entrant
en la link
que vostè
vol accedir
és a dir
et maten per un cantó
o per un altre
si no acceptes
no pots entrar
de fet ara et diuen
si no accepta
ha de pagar
si no accepta
ha de pagar
i abans directament et deien
si no accepta
no pot utilitzar
la cura
van obrint
com si diguéssim
alternatives
ara n'hi ha algunes
que et deixen
una porta oberta
que et diu
trí
i dius que no totes
i com que ja has triat
llavors dius sí
i vas tirar endavant
però tots no són així
però amb això s'ha de treballar
i perd molt de temps
i al final això
és tot un tema
de regulació del mercat
vull dir
són les coses
que s'estan tractant
de fet
hi ha unes recomanacions ètiques
de la intel·ligència artificial
del 2018
de la Comissió Europea
després el 21
l'ONES
com fa unes altres
que ja interpel·len
Xina i Estats Units
i són similars
una part
d'aquestes recomanacions
s'estan recollint
a la regulació europea
de la intel·ligència artificial
que està en les últimes
fases d'aprovació
i algunes esdevindran llei
però sí que és cert
que aquest mercat
ha anat creixent
de forma caòtica
s'han anat generant
aplicacions
que feien un ús
més o menys indiscriminat
de les dades
sense demanar permís
ni demanar res a ningú
la regulació europea
de protecció de dades
ja va posar una mica d'ordre
a dins d'Europa
de dir fàcil favor
si vol fer servir dades
de la gent
demani-les
i la gent que l'autoritzi
i a partir d'aquí
ara tenim
ja no només
què fem amb les dades
sinó
quines dades utilitzem
sinó
què fem amb elles
i quin tipus de models
podem construir
En resum
Carina
perderem les olors
els colors
els sons
les sensacions
nosaltres treballem
perquè no sigui així
pensa que jo sóc home
jo vaig per terra
tu vas per 3 metres
nosaltres treballem
tu també
tu també
perdràs
els sons
els colors
les olors
mira de les olors
i les sensacions
hi ha hagut ara
una exposició
extraordinària
sobre intel·ligència artificial
al CCCB
que ha durat
des de l'octubre
fins al març
l'he vista
i hi havia
hi havia un dispositiu
que molta gent
se li passava
perquè era tan raro
que molta gent
no l'entenia
hi havia com un cup
penjat del sostre
doncs en aquell cup
penjat del sostre
tu et ficaves dins
i amb un mètode
d'intel·ligència artificial
s'ha construït
reproduir
l'olor
d'una flor
que es va extingir
el 1812
per això
per això
estic tan preocupat
t'ho entens?
per això
em feu por
per això
no ens ha de preocupar
what a wonderful world
the colors of the rainbow
I see trees of green
red roses too
I watch them bloom
for me and for you
and I think to myself
what a wonderful world
I see skies of blue
clouds of white
bright blessed days
dark sacred nights
and I think to myself
what a wonderful world
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
also the faces
of the people passing by
I see friends shaking hands
how do you do
they're only saying
I love you
I hear babies cry
and I watch them grow
they'll learn much more
than we'll ever know
oh I think to myself
what a wonderful world
and I think to myself
a the thing
I think to myself
it's a przek
I see them
in love
a sky
and I think to myself
well
you can see what a wonderful world
I think to myself
what a wonderful world
is
what a wonderful world
is
and
the beautiful sea
I see them
I see them
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fàcil el favor de demanar bonus menjador, bonus energètic, beca menjador, bonus energètic
i que li paguin el lloguer uns mesos fins que trobi feina, no?
I això són tràmits que tu has de fer a l'administració pública, a serveis socials,
que moltes vegades ni saps, no?
Llavors, perquè la IA pugui detectar quan una persona entra a complir les condicions
per accedir a una d'aquestes ajudes, sense estar fent un supervisor
que està tota l'estona espianta, no?
Aquí hem hagut de resoldre uns problemes ètics importants
perquè nosaltres, des de la visió europea de la intel·ligència artificial,
no volem construir sistemes que vigilen 24 sobre 7, no?
Però, bueno, hem resolt aquest tema.
Després hem treballat moltíssim en qüestions de tipus de salut.
Jo, per exemple, he treballat moltíssim en salut mental, no?
I en el seu moment vam poder entendre per què les persones que seguien electroxoc
tot de cop perdien la memòria.
I això va fer un estudi que feia 50 anys que ningú ja entenia res.
Llavors nosaltres vam trobar, fent anàlisis d'intel·ligència artificial,
que això depenia de com es posaven els electrodes.
I que no era un tema ni del tractament, ni de la malaltia, ni de res,
sinó que segons com es posaven els electrodes, després tenia els períodes de pèrdua de memòria,
que si es posaven d'una altra manera no tenies, no?
Per tant, fixeu-vos ara, amb això no hi he treballat jo directament,
però hi ha intel·ligències artificials que veuen tumors a les tomografies de pulmó
quan encara cap ull humà és capaç de veure res.
Per tant, clar, nosaltres tenim una tecnologia aquí
que té la capacitat d'ajudar a crear molt benestar a les persones si s'utilitza bé.
A més, ben curiós perquè el cervell humà diuen que els humans
sabem amb prou feines el 10% de com funciona el terrat.
Bé, el que hi ha dins del terrat, no?
Clar, això de la intel·ligència artificial potser ens ajuden les connexions neurològiques,
les connexions elèctriques, que és el que fa que ens domini el cervell,
tots els actes que fem als humans, no?
De fet, les primeres intel·ligències artificials intentaven ser metàfores computacionals del pensament
perquè el que es buscava era tenir un model que ens permetés entendre com funciona el cervell.
Justament, aquella part més cognitiva de la primera família de l'escola de McCarthy
anava orientada a tenir un model computacional que ens permetés entendre el cervell com funciona.
Sí, sí, venim d'aquí.
Venim d'aquí.
Encara hi ha moltes preguntes, eh, però?
Moltes.
Mira, ara em dius, i la privacitat, i la responsabilitat?
Bé, aquí això sí que és un meló important, no?
O sigui, de fet, en aquestes recomanacions ètiques de la intel·ligència artificial,
el segon eix, el primer eix més important és human agency and human oversight.
Què vol dir, senyores míos, la IA no va sola por el mundo tomando decisiones, d'acord?
O sigui, que informi a l'expert i al responsable professional, que sigui el que pren la decisió,
utilitzant aquesta informació com un input més, com si diguéssim, no?
El segon és justament la privacy, o sigui, hi ha tota una sèrie de drets fonamentals
que són els que es volen preservar en aquesta visió europea de la intel·ligència artificial,
entre els quals està el dret a la intimitat, no?, i el dret a la privacy.
Llavors, a Espanya i a Europa, el propietari de les dades que genera un aplicatiu és la persona,
som nosaltres, o sigui, nosaltres som els propietaris de la nostra història clínica,
de les nostres dades de salut, de les nostres dades administratives
i, per tant, hauríem de tenir la capacitat de poder decidir quan les obrim i quan les tanquem, no?
La regulació europea d'intel·ligència artificial evoluciona aquesta regulació de la protecció de dades més, no?
I posa com més limitacions a què es pot fer i què no es pot fer.
De fet, una de les coses que hi ha molta confusió és que pel fet que tu tens una dada pública,
això no vol dir que un altre no la pugui agafar per fer el que vulgui.
O sigui, jo tinc públic, doncs, jo què sé, el meu estat civil, no?
I això no vol dir que perquè jo he posat el meu estat civil a Facebook,
un altre pugui agafar el meu estat civil per fer un estudi de l'estructura de les famílies
sense demanar-me permís i això és una cosa que, bueno, que encara s'està articulant
perquè els que som del RAM ho sabem, sabem que si tu trobes que les teves dades s'han utilitzat
sense el teu permís pots protestar, però hi ha molta gent que no ho sap encara, no?
I una de les coses que s'està esbossant en aquest moment és un model nou
que jo li veig bastantes possibilitats, que són el que se'n diuen les cooperatives de dades, no?
És a dir, tu, ciutadà, podries fer-te d'una cooperativa i dir
senyora cooperativa, aquí estan totes les meves dades, vostè dipositi-les totes
com aquell que posa els diners al banc, no?
I ara jo contracto llicències amb vostè i li diré
quan pot cedir les meves dades perquè es faci recerca, perquè es faci el que sigui
llavors tu pots dir, doncs jo cedeixo totes les meves dades de salut gratis
per fer recerca pública, però si és una farmacèutica vull cobrar
i si es tracta de l'estat que vol saber, doncs el nivell de vida de les persones
cedeixo les meves dades de treball i les de vivenda, però no cedeixo les de família
llavors tu muntes el teu còctel, no?
I tu dius les meves dades, jo les deixo en aquestes condicions
llavors quan Salut, Medi Ambient, Amazon o qui sigui, vol fer estudis
i necessita persones, va a la cooperativa i diu
jo vull una mostra de 20.000 que tenen aquestes característiques
i llavors ells fan la combinació amb aquells que han autoritzat aquell determinat ús
i et garantitzaran que a la base de dades no estiguis viajada
Ara que dius això, i en el meu cas, ara vaig entendre alguna cosa
en el meu cas personal, jo arrel d'un problema que tenia amb la pell
que me'l van solucionar, bueno, està molt senyor
em van dir, t'estic parlant a Sant Pau, farà uns 7-8 anys
ens dona permís per entrar a nivell mundial
amb un estudi de fotoregistre
anual
i posem una
un cop a l'any
em fan un estudi
les fotos per tot el meu cos
pel davant, pel darrere
cap per avall, cap per munt
i ho posen, home
d'alguna manera, a nivell egoista
a mi és una revisió mil·límetre de la meva pell
ha hagut hagut hagut problemes
que per estar dintre d'aquest programa
em surt entre cometes gratis
és a dir, que es preocupen de mi
ara que em dius això
clar, la meva història
o la història de la meva pell
deu estar per tot el món rondant
bé, no, deu estar rondant
en els que estan fent aquest estudi
la part de salut està molt controlada
potser és l'àmbit on es fan menys disbarats
com si diguéssim
sí, però ara a nivell de salut
tant la teva com la meva
com la de la Josep
a dintre del CAT Salut
ho tenen tot
tot, tot en basa
al CAP de Matafelluga
i allà tenen la meva història
sí, però tu
perquè jo, per exemple
des de la meva universitat
si vull fer un estudi de diabetis
accedeixi a les teves històries clíniques
he de fer tot un protocol
he d'explicar què em vull fer
això ho avalua un comitè ètic
es decideix si em donen les dades
o no me les donen
me les donen en un minimitzades
jo mai puc saber que tu ets tu
vull dir que
hi ha tota una sèrie de proteccions
aquí el problema és
quan ve Amazon
i s'aguarda
la teva targeta de crèdit
sense que tu li hagis donat permís
i quan vas a la següent vegada
a comprar
et diu
vol pagar'm un clic
i tu dius
i aquest tio com té la meva tarja
llavors més aviat el problema va per aquí
amb la intel·ligència artificial
has parlat de la part positiva
però jo em poso ara la negativa
serà molt fàcil clonar targetes de crèdit
per exemple
bueno però això
això no ha necessitat
sí, sí, també no fa part de la intel·ligència artificial
també
si te dono les xifres del frau
amb targeta de crèdit
i de banca online
mira quan va néixer la banca online
que nosaltres els informàtics
som així una mica més
els que esteu 3 metres 30
prudents
per exemple
i jo reia
perquè dissabte estava sopant
amb dues amigues
i cap de nosaltres comprem a Amazon
cap de nosaltres
tot de coses que no fem
perquè no ens agrada
estar tant en el món cibernètic
com si diguéssim
però jo
al principi del principi del principi de tot
quan va aparèixer la banca online
jo detectava que en el meu compte
de tant en tant
algú treia diners
i després deia
operació anul·lació
i me'ls tornaven
i em pensava
això
fins que un dia
jo preguntava a l'oficina
i l'oficina
parlo de 20 anys enrere
o 30
i l'oficina
bueno
tirava sempre pilotes fora
fins que un dia vaig dir
mira tio
jo soc informàtica
i a mi
o m'ho expliques tu
o me'n mandes
a una demà
que m'hi digui
què passa
perquè jo no entenc res
i ens explica
que és que
hi havia gent que robava diners
a la banca online
i llavors
al banc
li sortia més a compte
tornar-te'ls
que no pas que s'extengués
la idea
que la banca
no era segura
com si diguéssim
però imagina't
els ciberdelinqüents
i el ciberdelicte
s'hi ve d'enradera
o sigui que
sí que és cert
que amb la intel·ligència artificial
tenen una eina més
però
però vam
estos estaven
i estaven
i estaran
vull dir que
si no ho fan
enviar
ho faran d'una altra manera
i és cert
que ara per exemple
hi ha totes aquestes
tecnologies de blockchain
i totes aquestes
coses de ciberseguretat
que poden dificultar
moltíssim
el clonatge
pla
com si diguéssim
dels objectes digitals
vull dir que també
la ciberseguretat
també avança
amb unes
amb unes velocitats
que també porta eines
que permeten
anar controlant el tema
com si diguéssim
d'alguna manera
algú t'ho expliques
i jo també
com a usuari
informàtic
i de compte corrent
fa por de dir
vol que li guardem
el seu número de compte
com a compte de confiança
jo sempre dic que no
però
però ja d'entrada
jo sempre dic que no
ells ho intenten
però jo sempre dic que no
o sigui
jo no tinc el meu compte
en cap perfil
de
de botigues
online ni res
bueno si un dia he de comprar
una cosa online
poso allí les coses
les poso
i les poso
però no ho tinc
no ho tinc registrat
a cap
a cap
Carina
beneficis individuals
i col·lectius
amb l'aplicació
de la intel·ligència
home ja ho veieu
no?
si nosaltres
portem 30 anys
fent desenvolupament
d'un tipus d'IA
que ajuda
a curar malalties
ajuda a millorar
la qualitat de l'aire
ajuda a millorar
la mobilitat
de les ciutats
ajuda
dieu-me una cosa
i us diré una IA
que la pot millorar
com si diguéssim
no?
per tant
els beneficis són
que nosaltres
poguem tenir
aquesta famosa
societat digital
que s'està construint
descansant sobre
una infraestructura
intel·ligent
que ens conegui
i que ens
generi
el màxim
benestar possible
no?
i els riscos són
doncs que
totes aquestes dades
que han de circular
han de circular
en infraestructura segura
no?
nosaltres
també hem de conèixer
quins són els nostres
drets
i quines són
les nostres
obligacions
no?
i per tant
hem de ser
més curosos
del que venim sent
en general
no?
que avui dia
tothom publica
per Facebook
i em vull de vacaciones
i després tornen
i els hi han robat
a casa
i dius
home tio
clar
a veure
no sé
no?
saps?
sí
passeu
passeu
que veureu el piset
home
doncs nosaltres
també hem d'agafar
una mica de consciència
de quin és
el comportament higiènic
que hem de tenir
nosaltres
per relacionar-nos
no només amb la IA
sinó amb tota la tecnologia
no?
llavors
en aquest sentit
nosaltres
des del grup nostre
d'ideai
hem participat
com a part
de l'estratègia
catalana
d'intel·ligència
artificial
a la creació
d'un curs
divulgatiu
que és gratuït
que està disponible
a la xarxa
que és per societat civil
que es diu
ciutadania.cat
ciutadania.cat
i on tothom
es pot matricular
i bueno
com així
és mig gamificat
i mig divertit
pot anar
adquirint
nocions
bàsiques
de cultura general
del que representa
una intel·ligència
artificial
de visió
una de veu
una de robòtica
una de raonament
i que això
ens ajudarà també
quan anem pel món
a detectar
on podem trobar
una ia
i a saber
una mica
nosaltres
com ens hem de col·locar
perquè aquesta ia
ens ajudi
i no ens exploti
com si diguéssim
no?
Aviam
ara fem
una petita pausa
sobre intel·ligència artificial
i parlem
de la Carina
de Figueres
que ja em fa molta gràcia
una figarenca
envoltada
de la montana
com se li ocorreix
entre la informàtica?
Mira, això és una
és una història
que a mi m'agrada molt
compartir
més a més
i tu no ho saps
però
però t'agraeixo moltíssim
la pregunta
perquè
perquè imagina't
no?
O sigui
jo no només soc
una dona de província
sinó que soc
una dona de província
Quina província?
Ja saps
Sí, sí
però mira
la més perifèrica
de Catalunya
o sigui
nosaltres estem
en una ciutat
Figueres està
a 17 quilòmetres
de França
està molt més lluny
de Barcelona
que de França
o sigui
fa 30 anys
no?
A més
jo soc filla
d'una
d'una saga
de curseteres
o sigui
comerciants
a casa meva
no hi havia
cap referent universitari
cap referent enginyer
cap referent
que hagués vingut aquí
a estudiar
res
de res
no?
I per tant
bueno
doncs aquí
jo crec que he d'agrair
moltíssim
a la superiora
del meu col·legi
de primària
perquè quan jo acabava
la primària
aquesta superiora
es reunia amb les mares
i feia una mica
d'orientació vocacional
i llavors
li va dir
a la meva mare
li va dir
això ho vaig saber
de gran jo després
molts anys després
i va dir
que ha pensat
si la nena estudia
sí, sí
ara farà el batxiller
i quan acabi el batxiller
no home
la nena és bona estudiant
crec que anirà
a la universitat
sí
tu anaves de matrícula mínim
bueno
no
de matrícula no
però
matrícula no
però bueno
ja sobre salient
era el mínim
però m'agradava estudiar
i aleshores la monja
deia
anirà a la universitat
i ma mare va dir
sí, sí
a la universitat
perquè és bona estudiant
i penso que sí
que pot anar a la universitat
i farà dret
i la monja
va fer com
aquesta nena
dret
es va arrencar els hàbits
i ma mare va dir
home sí
perquè és una carrera
que té molta feina
i que és la més barata
de totes
és la que jo podré pagar
i l'hermana
en aquell moment
va ser com
no home no
però aquesta nena
que faci matemàtiques
que faci
una cosa més
més
perquè dret
ho pot fer tothom
i van tenir allà
el seu rifirrafe
i l'hermana
va oferir
que jo fes química
perquè el nostre
professor de química
era el cap
del tribunal
de menors
de Barcelona
i
bueno
i ell va dir
aquesta nena
es formula molt bé
i si ve fer química
jo l'ajudaré
no
jo la seguiré
la mentoraré
des de
des de Barcelona
llavors ma mare
va venir un dia
i em va dir
nena
tu te veus
tot el dia
tancada en un laboratori
un minó
que horrid
i llavors van tenir
més converses
i la monja
li va dir
si aquesta nena
quan acaba el batxiller
no fa ni dret
ni història
ni filosofia
fa una cosa
més tecnològica
jo l'ajudaré
a demanar una beca
i aleshores
ma mare
li va dir
i com ho farem
això nosaltres
no sabem
ni quines
carreres hi ha
i llavors
ella ens va explicar
bueno
li va explicar
a ma mare
que la Generalitat
feia un llibre
per cada carrera
que tots els instituts
ho tenien
que ho demanés
i jo quan vaig arribar
a l'institut
el primer dia de classe
senyor director
a Figueres
aquests llibres
i el director
però qui t'ha dit
que tenim aquests llibres
si només en tinc un de cada
no digui res a ningú
perquè només en tinc un de cada
només falta
com els demani tothom
i llavors em van donar
la clau
d'aquella biblioteca
que era una cosa enorme
i jo
anava mirant
un cop a la setmana
o així
me n'enduia un parell
que més o menys
em feien gràcia
i ma mare se'ls llegia
perquè jo havia d'estudiar
i em deia
tu estudia
ja els llegiré
i a l'hora de dinar
ella em feia
el resum
i així vam anar fent
un estudi de mercat
pur i dur
i vam anar descartant
però jo no volia ser mestre
per tant
matemàtiques no
i al final
van quedar
un parell de carreres
i aquesta informàtica
ens va cridar molt l'atenció
ningú sabia què era
semblava que era
una cosa de futur
sí
però jo el futur
jo recordo
que el som bastant
més bé que tu
jo recordo
jo recordo
que quan
vaig decidir
estudiar química
uns amics
dels meus pares
el meu pare
li van dir
la química
el nen
el nen
sempre tindrà futur
jo
ara
un piló d'anys
al damunt
ja retirat
de la química
que jo mai he sapigut
química
jo he après
a gestionar
la química
que és del que he viscut
a gestionar
les empreses químiques
però la química
m'ha servit
per entendre
quan ens reuníem
de què anava el tema
però no
perquè en sàpigués
bueno
encara estic buscant
el futur
ai el present
perquè deu tenir futur
això
però present
i ara que deies això
de la intel·ligència artificial
sí que per mi
té una connotació
sobretot
per les empreses químiques
per les plantes de producció
i tant
el principal
el principal
cost de manteniment
d'una empresa química
saps què és
la seguretat
ah clar
la seguretat
està basada
en moltíssimes coses
però la intel·ligència artificial
jo crec que sí
que pot ajudar
i de fet ja està ajudant
sobretot
a les empreses químiques
a donar la seguretat
el plus de seguretat
no només això
una empresa química
no només això
sinó
a part que té molta mala fama
és que a més és perillosa
és que és veritat
clar
però no només això
sinó que en l'àmbit
de la formulació
quan tu estàs buscant
compostos nous
la intel·ligència artificial
aporta
unes avantatges enormes
o sigui
és una de les tecnologies
que ha permès
tenir una vacuna
de la Covid
en tan poc temps
no
perquè tu
amb aquesta
ia generativa
i amb aquestes
intel·ligències artificials
tan potents
pots
en
insílico
com si diguéssim
descartar
moltes combinacions
que ja no portes
a laboratori
llavors
les proves
que fas
a laboratori
ja estan molt seleccionades
ja són molt prometedores
i llavors
la probabilitat
d'èxit
augmenta
dos o tres
ordres de magnitud
és curiós
perquè a més
és el feeling
i jo vaig estudiar
químiques
per deducció
a l'absurd
sense cap mena
i tu vas estudiar
Ingenieria Informàtica
per deducció
a l'absurd
bueno
perquè vaig anar
descartant
perquè t'estic dient
que és molt important
i a laboratori
també és molt important
dir
no
totes aquestes proves
no les faré
perquè no
nosaltres
nosaltres
vam posar la mirada
i això va ser
un treball
de família
o sigui
no és una cosa
que vaig decidir
jo sola
sinó que va ser
una decisió
molt compartida
però vam posar la mirada
amb dos elements
que em semblen clau
quan una persona
està decidint
el seu futur
què em resultava
a mi fàcil
o sigui
per què jo
estava ben dotada
i
quin escenari
professional
plantejava
aquella professió
com si diguéssim
és a dir
que
no vam posar
la mirada
a saber
si allò eren 4 anys
o eren 3
o era fàcil
o era difícil
m'agradaven
les assignatures
el plan d'estudis
molava o no
molava
els professors
eren guais
no eren guais
tot això
no hi era
en aquella discussió
nosaltres
jo
tota l'estona
estava fent
l'exercici
de pensar
quan acabi la carrera
quin tipus de feina
podré fer
m'agradarà o no
m'agradarà
passar-me
el resto de la meva vida
treballant d'aquella manera
com si diguéssim
i això
i això a mi em va fer
descartar moltíssimes coses
i fixa't la vida
en les voltes que dona
perquè jo
no vaig fer matemàtiques
perquè no volia ser mestra
és el que t'anava a dir
i porto 30 anys
a la universitat
però sí que és cert
que la feina
del professor universitari
és més rica
no?
perquè fas recerca
fas
divulgació
fas
després en parlarem
després en parlarem
Josep
ja veus
la carina
intel·ligència artificial
la teva serà
intel·ligència natural
segur
i no tan modern
però
una mica més
antiga
doncs
tu mateix
explica'ns coses
parlaré de morro de vaques
i altres curiositats
i no fa molt
vaig trobar aquesta paraula
morro de vaques
així tot junt
i la sorpresa
va ser que era
un sinònim de butxí
tinc
tinc controlades
moltes coses
referents als butxits
però aquesta paraula
em va quedar l'atenció
i vaig començar
a estirar aquest fil
a veure on em portava
va costar una mica
al principi
el diccionari català
València Balear
posava morro de vaques
com tres paraules
unides amb guionets
i clarament
era un sinònim de butxí
i sembla que originàriament
aquesta paraula
ve de Mallorca
i apareix en un text
del 1421
abans de la intel·ligència artificial
Columines
en el seu diccionari
tecnològic
explica més coses
moltes tècniques
que no cal dir
que em sobrepassen
i altres
que m'encaminen
a seguir tafanejant
la paraula
va tenir èxit
es va estendre
per tots els països catalans
i va ser viva
més de 200 anys
va conviure
un temps
en la paraula butxí
fins que aquesta darrere
es va imposar
Columines
es posa dues teories
una que fos el malnom
d'un butxí
que donés peu
a que altres butxins
els donés així
igual que el cèl·lo
el xupa-xups
o el milipímer
per entendre'ns
i l'altre
que fos una deformació
de mort de vaques
com en comparació
amb els carnissers
en molt que també
s'havia assimilat
a butxí
són teories
que a més de saber
jo crec que la primera
és més factible
però jo no soc ningú
dels butxís models
s'han aparat molt
em refereixo
als dos segles anteriors
a l'actual
fins a l'avolició
de la pena de mort
pel·lícules
novel·les
crònica negra
els diàlids
i també treballs seriosos
de tota mena
d'aquest modern
doncs no
no en parlaré
perquè a més a més
és més conegut
i més trist
i ara d'aquí
vull parlar de butxins
que no és que sigui
el programa més alegre
que puguem fer
però
en una cosa general
no m'estendré
a com feien
les execucions
i les estructures
i coses d'aquestes
sinó per explicar curiositats
de com anava
aquest càrrec
i si no
ja tenim la intel·ligència artificial
que algun dia
ens ho explicarà
sí, ens ho explicarà
però no sé
bé
el que dèiem
això dels butxins
moderns
doncs això
amb uns eren
alcohòlis
perquè és que
en pre-secle XX
ni que truquin
i venir de Sevilla
a matar
amb un tio
o la model
el que estigui
doncs Déu n'hi dó
doncs deixem-ho aquí
en canvi
dels butxins antics
no hi ha estudis seriosos
tots tenim al cap
la imatge
del butxí
dels còmics
del Capitán Trueno
o de les pel·lícules d'espases
un home alt
amb la cara
coberta amb una caputxa
el tors amb unes espatlles
de nu
i amb unes espatlles
de jugador de waterpolo
una mena de malles
de cintura per avall
i armat amb un estral
de grans dimensions
aquesta és la visió
que tenim
dels TVOs
quan hem patit
ara se'n dirien còmics
i moltes vegades
doncs
potser
en el moment de justiciar
l'heroi del relat
el butxí
havia estat substituït
pel company forçut
de l'heroi
i el titular
el titular butxí
vull dir
i arrestava estaburnit
sota el que de fa
en altres casos
el butxí
no era tan afortunat
i que hi ha fulminat
per un punyal
a una segeta
llançada
per un company
no tan culpulent
de l'heroi
però amb una destresa
i una punteria
fora de mida
i tot remenant
vaig trobar
un estudi històric
sobre butxins
de l'edat mitjana
als països catalans
fet per Jaume Riera
i Sants
un filòleg
historiador
alxiver
traductor
medievalista
que va morir
el 2018
als 76 anys
i va ser el xiver
de la corona d'Aragó
s'havia un niu
de coses
com a medieval
i va
doncs
va a treure coses
interessants
dona noms
de butxins
les tarifes
per cada actuació
per fuetejar
per tallar orelles
mans o peus
penjar
decapitar
esquartar
i feien una feina variada
en comptaré unes quantes
és cert que la pena de mort
ha existit sempre
en canvi
el butxí no
no s'hi entenem
com a butxí
la persona
que té l'ofici
d'aplicar les penes
dels condenats
una altra cosa
és la persona
que rep l'encàrrec
de fer-ho
però de superior
i ho fa
puntualment
o perquè ja entra
diguéssim
en el càrrec
han de fer
un grup de soldats
o de policies
i han d'afusellar
a foreret
no és que hi hagi
un cos de policia
esperant allà
que hi hagi
un afusellament
a l'època romana
existien els carnífags
sovint soldats
que s'encarregaven
de les execucions
entre els sexons
l'execució
de la sentència
solia recaure
a un dels jutges
el més jove
però l'ofici
no estava pagat
o sigui que potser
si se pensava
una mica
condemnar mort
i encara
hem tocat
de matar-lo a mi
i no sé
si això era
una manera
justa
de fer les coses
clar que d'altres
maneres de pensar
i ara
hi frivolitzem
sobre això
i des del segle XIII
l'ofici
es va començar
a preferir
a reu
a conseqüència
de la tendència
a concentrar
el monopoli
de la violència
a les mans
de l'Estat
per tal de reduir
els actes
de venjança
de sang
i en particular
i la violència
en general
i a cada lloc
ho feien
a la seva manera
i dic que a cada lloc
i no a cada país
ja que en principi
com que no estava
reglamentat
doncs cada regió
o comptat
baronia
o el nom
que tingués
la circonscripció
ho feia
segons que hi ha convenient
qui tingués
podestat per fer
també jutge
governadors
o qui fos
el càrrec
que tenia
això
la podestat
per dictar
sentències
actualment
per exemple
els Estats Units
sabem que hi ha
allòs que executen
amb injecció letal
cambra de gas
o cadira
elèctrica
vull dir que
tot això
ha anat canviant
el garrote vil
ja no
no
per sort
assassinar
tot eh
sí sí sí
però hi ha coses
que són
penso que ha de ser
molt angoixant
pel que ho fa
i pel que ho rep
i per tot
per això dic
que no volia parlar
dels moderns
perquè s'han explicat
masses detalls
que no són
gens agradables
deia això
doncs això
tornem enrere
que en certs temps
els familiars
de la víctima
podien executar
la penya
la qual cosa
aquesta sí que
s'hi devien
a carnissar
no?
si tu et maten
un fill
i et diuen
tu mateix
Déu-n'hi-do
per tal
de reclutar
candidats
a una funció
tan mal vista
diverses poblacions
tenien regles
per determinar
qui havia
d'executar
la pena
a Barcelona
la llei
el cap del gremi
de carnissers
tenia l'obligació
d'actuar
de butxí
en cas d'absència
del butxí
de la ciutat
ja estava especialitzat
a matar animals
però ja no venia
d'un pal
per tal
d'assegurar
la continuïtat
del servei
en certes regions
un dels fills
del butxí
era obligat
a succeir
al seu pare
d'aquesta manera
s'asseguraven
que la plaça
no quedava
no quedava
de bacany
en altres casos
un condemnat
a mort
de menys
de 20 anys
podia ser indultat
a condició
de fer-se
prenent de butxí
cada un tenia
de dir
les seves maneres
per assegurar
la plaça
que no hi havia
embufetades
per ocupar-la
com que era
una persona
socialment rebutjada
la seva casa
es trobava
fora de les muralles
i com dèiem
això
per suscitar
la vocació
sovint
es van obtenir
privilegis
així en vers
el butxí
era l'únic
que tenia el dret
d'obrir una taverna
després del toc
de queda
els països catalans
els butxís
tenien franquesa
de gavella
això vol dir
que estaven
accents
de pagar diversos impostos
que posava l'estat
a certs productes
de primera necessitat
com la sal
l'oli
l'oli
la farina
o el vi
altres ingressos
provenien dels fàrmacs
i untures
fetes dels cossos
dels condenats
els quals
s'atribuïen virtuts
terapèutiques
o d'activitats
de cirurgia
a les quals
aportaven
el seu coneixement
d'anatomia
del cos
humà
cada ofici
té un nom
i el nom
de l'ofici
d'executor
no està documentat
abans del segle XIV
els diferents idiomes
provenients del llatí
són noms
d'un regust
amb un regust
d'insult
que no venen
del llatí vulgar
verdugo
en castellà
boia
en italià
carrasco
en portuguès
bugó
en francès
buxí
en català
en el nostre cas
sembla que el buxí
ve del francès
buxer
carnisser
en un sentit
despectiu
déu-n'hi-do
verdugo
en castellà
no se sap ben bé
diuen que si venia
que s'hi pagaven
assultaven
amb una verga
vés a saber
el que sí que és curiós
és que hi ha
un butxí
a Mallorca
que es deia
verdugo
no sé si és casualitat
o que aquest bon senyor
això és curiós
perquè
a la Sargania
Puigcerdà
hi ha
i al voltant
hi ha
dos forners
un es diu
farina
i l'altre es diu
molla
és curiós
i tots dos forners
bueno
els empleats
o suvalters
de la justícia
que executaven
les ordres
eren el Saig
en castellà
Sayones
la paraula de Sayón
sí que se l'hem sentit
de vegades
amb professors
de Setmana Santa
dels Armats
quan feien
aquelles transmissions
de televisió espanyola
los Sayones
etc
en el temps
a Catalunya
els Saig
van començar
a protestar
per la feina
d'executar
presoners
i en alguns casos
fins i tot
s'hi van negar
la primera solució
va ser donar
uns incentius
per fer-ho
no estava establert
d'una manera uniforme
i a cada lloc
feien el que els
semblava més convenient
com a tot arreu
a Barcelona
almenys des de 1427
estaven associats
formant una confreria
a la ciutat
de Saragossa
per no fer-ho
el Saig
obligaven els moros
a fer les execucions
a Catalunya
no hi ha constància
que els jueus
fossin obligats
a fer-ho
en canvi
a Sicília
sí
fins que
Alfons IV
el 1430
va eximir
els jueus
de l'illa
de l'obligació
de sotar
mutilar
atormentar
i aplicar
la pena capital
als criminals
per l'odi
que se'n derivava
cap als jueus
el rei devia pensar
que els jueus
ja eren prou odiats
per afegir-li
no els motius
però no penseu
tampoc
que els motius
del Saig
eren humanitaris
el problema
eren que
les execucions
públiques
els torments
públics
produïen
un gran rebuig
envers
amb ells
no envers
a l'execució
la gent
estava acostumada
que hi haguessin
execucions
era un concepte
una mica
feliç
volia que matessin
amb aquell desgraciat
però la persona
que ho feia
era mal vista
era com
els pobres
corders
que feien
les cordes
però que feien
les cordes
pels penjats
no els deixaven
anar a missa
entrar
i fer
tota una sèrie
de coses
però en aquest cas
aquest sistema
així fer-hi saig
també els tocava
el rebre
els botxits
en canvi
quan es feia
dins de les presons
que no ho veia ningú
no hi havia
tanta reticència
per parar al Saig
aplicar les tortures
i fer el que
potser que sortia
més econòmic
que portar
una caputxa
com els teves
del Capitán Trueno
i així no sabien
qui ho estava fent
allà al mig
de la plaça
el rei Jaume de Mallorca
sembla haver estat
el primer monarca
del casal de Barcelona
en crear un cos especial
de saig torturadors
exactament
saig
qui serveixen
els torments
en la presó
eren sis
i cobraven
un salari anual
de 50 sous
va instituir
a part
un cos específic
per a l'execució
de les penes corporals
això passava
a prop del 1240
i segurament
imitava
una pràctica
semblant
de la cort francesa
ens explica
Jaume Riera
amb aquest treball
que he trobat
que el nou ofici
va rebre el nom
de morro de vaques
estava dedicat
exactament
a l'execució
dels criminosos
qui hi ha en sentència
de prendre mort
o de mutilació
de membres
el seu salari
era més elevat
que dels anys torturadors
eren 120 sous anuals
a més de certa cosa
sabuda
per cada execució
la cosa sabuda
no ens diu
quina és
jo crec que podria ser
el dret
de quedar-se
amb les possessions
del reu
cinturons
sabates
o altres
o amb el comerç
que es feia després
doncs
en certs
venent
potser
doncs
aquestes
possessions
o fent ungüents
o venent dits
o ossos
que portaven
una sèrie
de molets
segons les cadences
de l'època
parlem una mica
més avall
d'això
el nou ofici
de morro de vaques
es va anar implantant
a tot el territori
a la galeria
de Barcelona
concretament
el 1351
en passar a ser funcionaris
es comencen a estipular
un grapat de normes
obligacions
remuneracions
se saben els noms
i cada
cada bagueria
tenia un nombre
d'assaig
i molt de vaques
segons les seves
necessitats
i possibilitats
algunes bagueries
llogaven puntualment
el butxí
d'una altra bagueria
per fer una execució
ja que els hi era
més econòmic
que pagar un sou fix
anual
a uns funcionaris
que vés a saber
si en tot l'any
farien la seva funció
a la ciutat de València
l'ofici
amb aquest nom
ja estava introduït
l'any 1388
d'aquest any
data una ordenació municipal
que té tot l'aire
d'innovació
conferint a l'executor
un hàbit propi
uns senyals distintius
i un salari
l'home que era saig
existiria alhora
de morro de vaques
i com a torturador
i es determina
el salari
degut a cada operació
33 sous
per esquartar
11 per posar
els quarters
per els camins
és a dir
exposar
els trossos
de l'executat
perquè fossin
exemple públic
22 sous
per cremar
11 sous
per les operacions
de cremar
en estàtua
penjar
despenjar
el cadàver
portar-lo
al carreixet
suposo que
és com el canyet
nostre aquí
com que és de València
però
el canyet
encara que ha quedat
com una expressió
també
doncs era un nom
suposo que és com
morro de vaques
el canyet
el canyet
aquell
o el carreixet
aquest
doncs ha quedat
el canyet
com un terme general
com el que dèiem
abans
dels xupa-xups
també
11 sous
per aixurellar
6 sous
i 3 diners
per a sotar
compres el lloguer
de l'exemble
l'exemble
és l'animal
de càrrega
el mul
la mula
el ruc
etc
5 sous
i 6 diners
per llevar l'opuim
és a dir
tallar la mà
també
5 sous
i 6 diners
per aixurellar
per aixurellar
per aixurellar
un torment
si estava tot
tot estipulat
era com un taxímetre
que anava caient
depèn del que feia
doncs aquell o un home
no cal dir
que malgrat
en l'època
els torments
i les execucions
eren normals
i tothom tenia
assumida la seva existència
doncs no tothom
podia fer
de morro de vaques
i sovint
s'havia d'augmentar
els preus
del servei
o afegirint
els incentius
pots estar molt atrapat
però ja
igual que hi ha gent
que beu una gota de sang
i es desmaia
i tenint grans cirurgians
o beuen
jo tenia
un gran amic
que malgratament
va morir
fa un any i mig
que és que només veia
una agulla
una agulla
ja se li anava
sí, sí
per això
bueno
però ho deu que dir
l'ofici era molt mal vist
i el butxí
o morro de vaques
era menyspreat
i aquesta paraula
era com un insult
està documentat
que s'havien posat multes
per dir morro de vaques
a qui no ho era
o sigui
tots un morro de vaques
jo dirà
a mi digue'm
fill de mala mare
no ho sé
però vull dir
realment
això et dona una idea
de que realment
era un insult fort
que la gent
això doncs
ho tenia molt assumit
era intel·ligència real
no era artificial
morro de vaques
era multa
abans d'acabar
el segle XIV
comença a aparèixer
a Catalunya
la paraula butxí
que s'acabarien posant lentament
segons el treball
de Jaume Serra
a Barcelona
el darrer cop
que apareix documentada
la paraula morro de vaques
és el 1464
a Lleida
el 1500
i a Mallorca
i al Regne de València
es va fer molt més tard
sense especificar
com que
hem dit
que es considerava
un ofici civil
doncs
la gent no hi volia
tenir tractes
amb els butxins
no volia que visquessin
a la vora
i a Barcelona
es diu que a la plaça
del Rei
entre la capella
de Sant Agata
i la casa
de Pedallàs
el Museu d'Història
hi ha una casa
del butxí
i a la casa del butxí de la ciutat
actualment
la petita porta
amb un balcó
a dalt forma part
de les dependències
del Museu d'Història
i està ben ben enganxat
a la muralla
si és veritat o no
no ho sabem
però és molt possible
que sigui així
quan va passar
a les forques
del pla
de la boqueria
sí que està documentat
que hi ha una casa
d'un butxí
que vivia
al carrer
de les Cabres
aquell carreret
que hi ha al costat
de la boqueria
però
ja dic
aquestes coses
amb els anys
es van anar sabent
més cosetes
però tampoc
tampoc
se sap tot
com que
les execucions
es feien
a la mateixa plaça
té sentit
que
el butxí
doncs
visqués allà
tenia la feina
doncs a la porta
i a més a més
estava lluny
d'altres veïns
els butxins
tenien certes obligacions
que les havien de complir
sota pena de multa
com ara
vestir de manera reconeixible
igual que les prostitutes
i els jueus
portar un bastó
per assenyal
el que volien comprar
al mercat
ja que no els era permès
tocar els aliments
de vegades
també se'ls obligava
a portar guants
durant les execucions
i de vegades
també per sortir pel carrer
i portar el seu got
de casa
si anaven
a la taverna
imagina't
tant si se'ls mirava
malament
t'hauria d'anar amb el gotet
que te l'omplissi
ah i no podies
tocar l'ampolla
no podies ajudar
que et posessin
escapar el got
perquè te'l posessin
i que no toquessin
les vores
el saig
que feia de butxí
no podia fer
d'assalls
d'actes civils
era un empleat
de l'Ajuntament
però aquell feia de butxí
i prou
no podia
doncs dir
però avui
com que no tens ningú
per matar
ajuda-me
a posar en bord
d'aquests documents
o a redactar
tal cosa
no podia tocar papers
per fer-se un sobressou
tenien llicència
a Barcelona
per tenir una taula de joc
i prestar diners
als jugadors
aquesta taula de joc
per això
s'havia de posar
sota de la forca
ah
suposo no ho sé
perquè dongués sort
perquè dongués sort
o perquè no hi eres tanta gent
tampoc
potser els hi faria
els hi faria porari
que tanta gent
tampoc no els hi donguen
no els hi anés tan bé
el negoci
no ho sé
són coses d'aquelles
una mica estranyes
però bueno
aquesta norma
doncs va durar poc temps
i el 1423
es va revocar
aquesta llicència
i se'ls va pujar
el sou
això sí
veus
és com
actualment
els funcionaris de presons
també tenen moltes coses
d'aquestes
ja ho veus
que
aquest últim mes
sí
més i de tot això
m'hi ha fet pensar
la selendípia
l'autor recull
els noms dels butxills
i no se'n desprèn
que siguin majoritaris
d'una unitat o d'una altra
que tots els butxins aquí
fossin francesos
vinguessin d'Espanya
fossin més del Pallars
que no de la Segarra
no, no
està tot barrejat
i la llista
que ens demostra
que aquí
que no és cert
que l'ofici passés
de pares a fills
com va passar
en altres països
no hi ha noms
algun nom es repeteix
però en molt de temps
que podrien ser parents
però no aquella obligació
que el fill
seguís l'ofici del pare
com hem dit
una mica abans
no consta enlloc
tampoc
si es demanava
alguna condició
als candidats
totes les obres
que es tindria en compte
que sí
alguna cosa
per exemple
haver treballat
d'ajudar en un altre butxí
com dèiem
haver exercit
en una altra demarcació
i llavors
volguis canviar
per algun motiu
com ara
per cobrar més
etc
o perquè no
haver estat carnisser
que sembla
que ja tens una
pràctica
i coneixes
de què va la cosa
salvatge
el que no sembla
gens probable
les amputacions
de membres
fetes a cor de destral
i cautelitzades
en un espàs
arruent
com a les pel·lícules
hi ha masses
terminacions nervioses
i masses venes
per fer-ho d'una manera
tan barruera
de totes maneres
per exemple
que
igual tallar la mà
amb què es va assassinar
la víctima
i tot seguir penjant
l'assassí
de vegades es feia això
se li talla la mà
com a exemple
i per què pateixi
se'l penja
llavors ja
si queda mal
cautelitzat
per un noreta
que li queda
ja no ve d'aquí
ho dic una mica
en pla bèstia
però perquè s'entengui
no me n'enfumo
perquè tot és una cosa així
és que era així
sobretot vist
des dels nostres ulls
abans era una cosa normal
allò
ull per ull
i totes aquestes coses
però era així
que hi farem
de totes maneres
donades les condicions
higièniques de l'època
i la neutralesa
dels gestis utilitzats
encara que es fes
amb tota cura
doncs
no estalviren els condemnats
tota mena d'infeccions
que prefereixo
ni imaginar-me
jo crec que una persona
que li tallaven
la mà
doncs
no duraria gaire
degut a les infeccions
també t'hi canta
és que el tall
de l'orella
diu que hi ha moltes
terminacions nervioses
i es veu que és un torment
molt dolorós
que tallin l'orella
no sé
això m'ho correix
al Van Gogh
no estem a temps
per demanar
sí, ja s'enfarà
no, i a més ho va fer
per això
i sabem que a l'edat mitjana
les cadences es barrejaven
es creia en Déu
en fanatisme
i al mateix temps
es creia que el rei
comandava l'exèrcit
amb una espasa màgica
que un veït
podia fer un mal d'ull
una veïna
podia ser una bruixa
o un butxí
portar mala estrogança
a la fi del butxí
se li atribuïen
pactes amb el diable
i també poders paranormals
tot això
relacionat amb la bruixeria
i les seves males arts
la gent creia
que el butxí era com un bruixot
i acudien a casa
el butxí
el que deia abans
no el podien veure
no volien res
però acudien
perquè els suministres
materials derivats
de les seves pràctiques
a les quals
s'hi otorgaven
nombrosos prodigis
la corda dels penjats
portava sort
una candela fabricada
amb greix de la justiciat
permetia trobar
tresors amagats
la mandràgora
una planta
que creixia
es creia espontàniament
on queien els pixums
i altres sucs
dels penjats
tenia la propietat
de sanar les malalties
de gravetat extrema
un tros de roba
de la justiciat
permetia convertir
en tocable
qui el portés posat
el que des dels penjats
podia curar
les extremitats paralitzades
i un altre munt
de malalties
també eren molt apreciades
pels efectes guaridors
protectors o de sort
falanges dels dits
també estelles
de fusta de la forca
que no es feia mai
ni amb fusta d'olivera
ni de pi
ja que es creia
que amb aquesta fusta
es va fer la creu de Crist
és ben curiós
el butxí
tenia que anar amb guants
i no podia tocar
o tenia que portar-se el cot
no podia tocar
l'ampolla
però tu podies anar-li a comprar
si podies anar a comprar
al greix dels penjats
sí, sí
era com les meucas
que estava en un lloc especial
vestit diferent
però sempre que hi podies
anaves a fer-los la visiteta
sauratge
això d'aixís
amb la comercialització
d'aquests productes
el butxí es treia
un sobressou
a part de tardar
de sobressous
que ja hem anat explicant
a partir del segle XVII
la justícia
ja es va humanitzant
i la Inquisició
un gran proveïdor
per la feina dels butxins
va redegir
la seva virulència
i molts butxins
van haver de canviar
de professió
es van fer barbers
cirurgians
traumatòlegs
veterinaris
o dentistes
a Catalunya
cap a la fi
del segle XVIII
el butxí de Cardona
i el seu germà
el butxí de Barcelona
van ser els darrers
butxins municipals
si tot això
que hem explicat
fos una pel·lícula
ara fundaríem
en negre
i sortiria
un rètol
més o menys diria així
Pere Foc
1397
va deixar de trecir
de butxí
es va fer carnisser
i només va penjar
botifarres
va morir el meu 805
i el seu fill
va ratar el negoci
hem volgut acabar
una mica així
es va fer una miqueta
més de brometa
perquè era seriós
i no m'he volgut
estendre
com es feien les coses
ni la sanguinolència
de les
de les tortures
que tots
més o menys
ni que siguin
per les pel·lícules
ja
ja la sabem
Josep
ja veus
nosaltres sempre diem
i acomiadem
el programa
Salut i Ràdio
però acomiadant
la teva secció
és dir
Història i Ràdio
gràcies
aviam
per finalitzar
la part històrica
que ens ha explicat
el Josep
de Barcelona
i la història
dels butxins
vull fer referència
a el que hem comentat abans
amb l'esdeveniment
del dia que va venir
Carina Givert
als nostres estudis
un 3 de maig
sobre una persona
que he comentat
que havia nascut
el dia 3 de maig
i que va ser
relevant
menys per mi personalment
en mitja d'orzena
de conferències
que vaig assistir
que estic parlant
del Martí de Riquer
i dic relevant
perquè
aviam
com altres
interactuals catalans
del segle XX
el Martí de Riquer
que va néixer
com he dit abans
un 3 de maig
del 1914
va ser un personatge
marcat per la guerra civil
i els temps de la postguerra
fa 11 anys
ens va deixar
quan tenia a tocar
ser centenari
99 anys
va morir
i tot i que sovint
se'l coneix
com a medievalista
la seva saviesa
superava
un terme tan
que entre la seva
enorme obra
hi ha els seus estudis
imprescindibles
sobre l'humanisme
català
dels segles XIV
i XV
així com la tesi
sobre Òsia Smart
que el van situar
ja als anys 40
com un estudiós
de capçalera
la seva biografia
amb tot
no pot passar
per alt
que durant la guerra civil
i els anys posteriors
mentre escriptors
interactuals
i pensadors
fugien del país
amenaçats
de mort
ell va seguir
una evolució política
que el va portar
a lluitar
al costat
del bando franquista
en el terç
de Montserrat
va perdre un braç
a causa d'un tret
i com a defensor
de la cultura
la llengua
i la literatura
catalana
va ser un gegant
sense màcula
però li quedarà
l'epítet de ser
com diuen alguns
un català
de Franco
dit això
i malgrat que
durant molts anys
l'esquerra
sempre el va veure
més com un rival
que com un aliat
cultural
també va donar
la cara
en favor
de les reivindicacions
universitàries
i va actuar
amb dignitat
arran de l'expulsió
d'intel·lectuals
com Tierno Galván
Aranguren
i García Calvo
això ho ha dit
per ells mateixos
Manuel Vázquez
Montalmán
a les antípodes
del seu pensament
polític
el va tenir
de professor
i la seva admiració
va fer
que el convertís
en un personatge
d'una de les seves novel·les
el 1946
havia redactat
a més
un informe secret
encarregat
pel Consejo Nacional
del Movimiento
sobre la situación
de Catalunya
on aconsellava
l'oficialització
i el reconeixement
del català
evidentment
ningú li va fer cas
són anècdotes
i curiositats
pues mira
com encara
puc explicar
una mica més
del Martí de Riquet
poc a poc
es va anar
allunyant
del franquisme
oficial
i el juny
del 1977
va ser anomenat
senador
per designació
real
arran de la relació
amb el príncep
Cosa
en Carlos
ja que
si no recordo
malament
el van anomenar
professor particular
de l'emèrit
el 1978
es va integrar
en el grup
del Senat
de l'Entesa
dels Catalans
i la recordada
caputxinada
del 1966
convocada
pel Sindicat Democràtic
d'Estudiants
amb molts escritors
els quals
ell admirava
el van enxampar
com a vicerector
de la Universitat
de Barcelona
càrrec del qual
va dimitir
poc després
va continuar
donant classes
fins als anys 90
i el seu tarannà
allunyava
qualsevol imatge
prefigurada
que els alumnes
poguessin tenir
d'ell
de Riquert
venia d'una família
amb lligams ferms
a la cultura
de la ciutat de Barcelona
era net
del dibuixant
i escriptor
modernista
Alexandre de Riquert
que curiosament
també va né
el mateix dia
que ell
va néixer
va recrear
ell mateix
la història
de la seva família
en una obra
de referència
15 generacions
d'una família
catalana
un dels grans llibres
de Guadans Crema
que va ser reditat
numeroses vegades
no només
era un coneixedor
i estudiós
de l'elenisme
també
el helenisme
també era seguidor
de Carles Riba
i Joan Petit
va fer treball
sobre els trobadors
que han estat
una font
per tots els estudiosos
que s'hi han volgut
endinsar
va estudiar a fons
la literatura medieval
per fer un monumental
edició de Tirant
i altres estudi
i altres estudis
sobre la novel·la
de Caballeries
de també
el seu estimat
el Quixot
ell era
un dels més grans
coneixedors
i amb tot
ell mateix
es declarava admirador
de les novel·les
de misteri
de Gata Christie
i Arthur Conan Doyle
el seu esforç
titànic
per compaginar
la feina de professor
amb la d'investigador
i escriptor
no va ser mai un problema
ens el contrari
treballar
és pica pedra
no puc dir
que he treballat
perquè
m'ho he passat
molt bé
fent la meva feina
és un altre concepte
de treballar
jo m'ho passo bé
és una mica
com
el que ens ha explicat
i ens explica
la Carina
per finalitzar
el record
a Martí de Ricoer
una altra
de les obres
que el van consagrar
per la posterioritat
és la història
de la literatura catalana
col·laboració
amb Joaquim Moles
i Antoni Comas
per no parlar
dels volums
esclaridors
de la història
de la literatura
universal
amb Josep Maria Valverbi
i creu de Sant Jordi
el 2017
sí senyor
sí senyor
molt bé
els seus coneguts
companys d'universitat
i estudiosos
asseguren
que no es va cansar
de revisar
rellegir
i actualitzar
els clàssics
la literatura catalana
com les altres
que va tocar
es van engrandir
a partir de la seva petjada
l'obra
i la vida
de Martí de Ricoer
van travessar
el segle
va viure
circumstàncies adverses
i no tota
la seva biografia
resulta immaculada
però
el balanç
final
és el d'un gegant
que acabarà
tenint el seu nom
a totes les ciutats
i pobles del país
Maria Mercè
Roca
el va definir
com
el més savi
el més cordial
i el més humil
dels romanistes
i el més humil
i hear papers cry
i watch them grow
they learn much more
than I'll never know
and I think to myself
what a wonderful world
yes
I think to myself
what a wonderful world
that's the stars
the stars
ever
oh
oh
oh
yeah
oh
oh
oh
oh
ери
i far
fantesa, l'adolescència, a Figueres.
Tens bon record, no?
Sí, home, clar, Figueres és...
No tothom té bon record.
L'Empordà és un territori tan generós.
D'entrada, allò de la rauxa i el seny
no l'he trobat enlloc,
tant com a l'Empordà, és veritat.
Poder, perquè tenim la gràcia
de tenir la rauxa
i de tant en quant toquem de pausa terra,
que toquem cada vegada menys, perquè tu estàs a 3,30 metres,
però el seny...
No, tenim un clima molt violent, eh?
L'Empordà és un territori
a d'ust, que necessita
que no estiguis de gaires punyetes,
perquè allà, si no tens com cal,
et volen les peces,
i si no poses bé els testos, et cauen al cap.
És un territori ple de perills
per la climatologia que tenim.
I ple de perills pel terrat, estatísticament,
que no se'n parla.
De fet, hi ha aquest llibre de Frigola...
I, a més,
un tipus de suïcidi que és curiós,
que és el que més es dona
al món, pel que diuen, penjats.
Sí, sí, es penja molt.
No es tira d'alta a baix, ni...
Abans alguns es tiraven el tren,
però abans això, del tren, ja no.
Però es penjen, es penjen.
Sí, sí, sí.
És curiós, eh?
Jo en conec uns quants, sí, sí.
Però penjats, eh?
Sí, sí.
Hi ha un científic que es deia Frigola,
em penso, que es deia que va fer tot un estudi
sobre com les energies que neixen als volcans d'Oloc
creen uns camps magnètics fins a cap de creus
que hi unitzen l'aire d'una certa manera
i ell trobava relacions entre aquestes alteracions atmosfèriques
i l'estat d'ànim de les persones.
És a dir, entre el Josep a la Barratxa
i tu a la Val d'Empordà, feeling, no?
Està rodejat per d'engrandeistes.
És fantàstic.
És gent molt franca, la gent empordanès,
o sigui, no és gaire recalculada,
són gent molt franca.
T'hi diuen les coses tal com ragen
i la paraula fins no fa gaire
era un valor important en aquell territori.
Era el tracte.
La paraula era el tracte.
Jo me'n recordo perfectament
fins que vaig tenir 14 o 15 anys
que els dijous al dematí a dalt de tot de la Rambla
es trobaven tots els pagesos
i es feia el mercat dels tractes.
Llavors hi havia els ramaders i els pagesos
i estaven allà tots drets amb el caliquenyo i la boina
i un parlaven les mans a la butxaca
no sé què, veies allà la gent que feien grups i parlaven
i tot de cop quan veies la mà
un s'havia venut una muntanya,
l'altre s'havia venut un ramat,
l'altre s'havia venut tota la producció de llet
i l'altre s'havia venut la producció de presa.
I es mantenia.
I es mantenia.
Això si vas a Espina Vell a la tria de volats
doncs això, aquests tractes els veus allà costat.
I de fet, quan es va morir la meva mare
nosaltres a la universitat teníem un conserge
que la seva tieta era de Garriga
i em va dir
ja s'ha heredat camps a l'Empordà, nena?
dic, home, sí, uns quants, clar, perquè allà qui més qui menys
diu, ja t'aplanyo.
I jo no el vaig entendre.
Però clar, els camps es venien així,
amb un cop de mà, no?
Per tant, jo, de fet, em vaig estar buscant uns dos anys
a poder donar-la per algú.
No, perquè clar, jo tenia una escritura
que era del 1715
que deia
que deia
l'in de la dretxa amb el cirerè d'en papet
i a l'esquerra amb no sé què
no hi havia ni papè ni cirerè
ningú el trobava.
Clar, vull dir que
els papers, tothom els té en tics
perquè s'anaven transmetent
i et donaven l'escritura original
te la foties a la butxaca
però allà no sortia el teu nom
bueno, un desastre.
Ara entenc
perquè si buscava l'entrenent artificial
perquè t'has de trobar al camp.
Tenia que buscar l'entrenent
per a no trobar al camp.
Bona aquesta, bona aquesta.
Ja ho veus, bons recostes.
Continua sanant?
Mira, la veritat és que
hi tinc la casa familiar
i m'agrada molt d'anar-hi
però últimament
després de la pandèmia
amb el tipus d'activitat
professional que s'ha anat configurant
em costa molt
perquè clar, jo quan arribo el divendres
estic molt cansada
i agafa el cotxe 150 quilòmetres
pesen.
Sí, però a una autopista
quina diferència.
Sí, però pesen
perquè a més arribes a la nit
la casa és buida
hi ha unes parets
de pedra infinites
la trobes freda
l'hivern fa molta fred.
Home, però és que tu també
t'ho busques, eh?
És que nena tu valés mucho
de gana
home, de gana
al Col·legi Oficial
d'Enginyeria Informàtica
Catalunya, dirigeixes el centre de recerca
que toques tot salut, turisme, serveis socials, medi ambient
Bé, bé, som molts, eh?
Dones classes
Bé, sí, sí
No m'estranyo que t'arribis el divendres
Sí, estic cansada
Sí, sí
Perquè a més a més
amb el càrrec de de gana
m'han aparegut moltes feines socials
dic molts actes
al vespre
no vull dir que
molts dies
que no sopo casa
o que no dino casa
llavors és
bueno, quan arribes el divendres
jo ja no vull fer més cotxe
ni vull fer res més
i a més
no
i si em sobra un rato
m'agrada més sortir per aquí a prop
a prendre alguna cosa
amb la gent de més a la vora
Sí, però clar
si són cafès descafeinats
i de més d'aigua
si la nena no pren ni vi ni cervesa
perquè
Home, a les 10 del demà
no m'acompany
No, no, no
no li pots posar
no li pots posar benzina
al body, home, clar
a partir
a partir de les 7 de la tarda
jo ja poso la benzina
que faci falta
però
Calina
visió dels propers 20 anys
Visió dels propers 20 anys
A veure, ens ha introduït
la intel·ligència artificial
en la ciutat
Jo crec que
ja ha arribat per quedar-se
o sigui que
haurem d'aprendre tots
a tractar amb ella
i a tenir-la prou encursetada
com perquè no ens creï problemes
aquest és
jo crec que l'objectiu principal
per tant
el que acabarà passant
és que
s'anirà implantant
una versió més segura
i més ètica
de la intel·ligència artificial
que aquesta regulació
posarà un marc
la regulació
per descomptat
no ho resoldrà tot
perquè nosaltres
anem generant
tecnologies noves
a la velocitat de la llum
i les regulacions
són lentes sempre
perquè
han de respectar
tot de garanties
i llavors això
són processos molt lents
per tant
penso
que serà molt important
que no
no
no deleguem
tota la
tota la responsabilitat
que la IA
vagi per on ha d'anar
a les lleis
però les lleis
seran molt útils
per sancionar
el que es passa
de la ratlla
però quan detectem
que s'ha passat
de la ratlla
ja hi haurà danys
i seran grossos
perquè quan una IA
no funciona bé
té molts usuaris
per segon
i per tant
això no és el mateix
que si no funciona
una cadira
o sigui
que no en tindrem
prou amb la regulació
sinó que serà
molt important
la responsabilitat
de tots
i cadascun
dels actors
d'aquest ecosistema
per tant
governs
tindran la seva
la de mirar
que el sistema
sigui regulat
els que la creem
tindrem
la nostra
deontologia
professional
de ja no fer
segons quines coses
els professionals
hauran de tenir
el seu codi ètic
i també ja
segons quines
implantacions
i segons quins negocis
ja no prestar-se
ni a crear-los
i els que consumim
haurem de fer
un consum responsable
i haurem de decidir
entre dues IA
que una
en roba dades
i una no
preferim la que no en roba
no?
per tant
això serà
un joc
molt repartit
on penso
que cadascun
haurà de jugar
el seu rol
i l'haurem de jugar
i l'haurem de jugar
bé
l'haurem de jugar
l'haurem de jugar

La setmana passada
ha quedat tapada
aquesta notícia
el PP espanyol
sumar
I.U
Podemos
i Vox
van votar
en el Parlament Europeu
el dijous 25 d'abril
contra el finançament
del corredor mediterrani
es van quedar sols
i van perdre
les votacions
es van oposar
a les noves
directrius europees
pel culminar
la xarxa
transeuropea
de transports
en el 2030
per no incloure
entre les obres
prioritàries
diversos trams
a Galícia
i Andalusia
del corredor central
l'esquerra espanyola
per centralitzar-ho
tot en Madrid
és el mateix
que la dreta
quan es tracta
de Catalunya
catalanofòbia
encara
haurà votants catalans
per aquests partits
el proper
i 12 de maig
ni oblit
ni perdó
la realitat
supera la ficció
3 de maig
Carina
el dia que tu
has vingut
a Radio Esver
mira
queden 242 dies
per finalitzar l'any
i van passar coses
i van passar coses
Carina
mira
1327
a Pedralbes
es va inaugurar
el monestir
de Pedralbes
en la consegració
de l'esclésia de Santa Maria
el 1871
a Barcelona
l'Ajuntament
instaura
el sistema
mètric decimal
al comerç
és el primer
municipi
del país
carai
del dia com tu
i del dia
com un 3 de maig
el 2011
el diari
La Vanguardia
instaura la seva
versió catalana
però no
en l'edició digital
que es manté
únicament
en castellà
el 2023
el llosonès
es converteix
en la 43è comarca
de Catalunya
però el rest del món
també van passar coses
un 3 de maig
com avui
el 1494
a Jamaica
Cristòfor Colom
arriba per primera vegada
a Castelllla
i el 1937
a New York
Gone
with the wind
allò que el vent
s'endugué
novel·la de Margaret Mitchell
guanya el premi
Pulitzer
i el 1979
Anglaterra
Margaret Thatcher
guanya les eleccions
al Parlament
de Reina Unit
per primer cop
en la història del país
una dona
ocupa el càrrec de primer ministre
i un 3 de maig
també van néixer
gent important
jo faig una petita selecció
segons el criteri
que van passar moltes més coses
i va néixer molta més gent
i es va morir molta més gent
però mira
el 1854
a Palma
a Mallorca
va néixer
un poeta mallorquí
que jo sempre
he admirat molt
que es diu Joan Alcubé
el 1856
a Calaf
a la noia
va néixer
Alexandra
de Riquet
i Inglada
intel·lectual
polifacètic artista català
dissenyador
dibuixant
pintor
gravador
bibliòfiles
librista
escriptor
i poeta
ho tocava tot
és el primer
d'una saga
dels de Riquet
que curiosament
el mateix dia
però el 1914
va néixer
el Martí de Riquet
i Morera
humanista
especialista
en literatura medieval
i trobadoresca
i expert
en el segle d'or espanyol
i en el Quixot
ja ho veus
un català
espert en el Quixot
és controvertit
el Martí de Riquet
a mi m'agradava molt
però sempre vam dir
que era
un català
a les hordes de Fran
una mica com el Pla
però
naixement
naixement
a la resta del món
que no va néixer
el 3 de maig
el Pla
no, no t'he dit
no t'he dit
no, per sol
no t'he dit
que va néixer
bueno
va néixer
Martí de Riquet
però mira
va néixer
curiosament
divendres
que hi ha
en el proper programa
tractarem
sobre aquest personatge
el 1469
a Florència
va néixer
Nicolau
Maquiavel
filòsof florentí
si tot va bé
i el destí
no se'ns torça
tindrem
un duel
amb el Vicenç
Villatoro
entre Maquiavel
i Sobana Rorola
carai
que és
promet
promet
promet
doncs mira
el 1898
a Kiev
actual
Ucraïna
va néixer
una política
israeliana
israeliana
Golda Meier
mira
coneguda
per moltes coses
bueno
que va morir
el 1978
i el 1919
va néixer
un cantautor
i activista
polític nord-americà
que es deia
Pete Seeger
i va morir
va morir
una persona
no diria amiga meva
perquè ara parlo
amic
moltes vegades
no l'utilitzem
correctament
però un 3 de maig
del 2016
va morir
May Hoffman
la destacada
cuinera catalana
la de l'escola
Hoffman
la de l'estaurant
Hoffman
i a la resta del món
saps qui va morir
William Shakespeare
un 3 de maig
t'ho explico
el 1616
correspon
el 23 d'abril
en calendari
Julià
vigent
en aquella època
no va dir
la intel·ligència
i la teva
no és artificial
però ara
ara
t'he fumut
sí
m'havies descol·locat
completament
doncs no t'enganyo
perquè és real
sobretot
saps per què
perquè aquesta és una data
molt assenyalada
a la meva família
perquè el 23 d'abril
van assassinar
el meu besavi
als nacionals
i a casa
sabíem perfectament
que era el dia del llibre
el dia del Shakespeare
etcètera
etcètera
etcètera
una data
molt assenyalada
a la meva família
doncs va ser un 3 de maig
del 1616
amb un altre calendari
perquè hi havia
el calendari
el calendari Julià
i amb honor teu
el dia que tu véns aquí
fires i festes
de la Santa Creu
sí senyor
sí senyor
són les fires i festes
de Figueres
ho hem preparat
perquè t'ho vingui
de la Santa Creu
to myself
what a wonderful world
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
are also on the faces
of people going by
I see friends shaking hands
saying how do you do
they're really saying
Carina
tasca investigadora
i tasca docent
on et trobes més a gust?
Ostres
quina pregunta més difícil
a tot arreu
a mi m'agrada molt fer classes
m'agrada molt veure
com la gent jove
entén aquestes coses
tan difícils
a través de
de la meva acció
com si diguéssim
o sigui
poder veure
que tu transmets
tots aquests coneixements
i que les noves generacions
es formen
i després
poden sortir mercat
i poden ser professionals
això em fascina
i
què té a dir
de la recerca
o sigui
nosaltres hem
tingut el privilegi
de poder treballar
amb problemes
molt
molt
molt de
de picar pedra
o sigui
jo he fet una recerca
he fet molta recerca
teòrica
però sempre inspirada
per resoldre
un problema real
o sigui
no he fet mai
recerca
d'aquesta
de despatx
que se'n diu
i aleshores això
et genera
unes gratificacions
immenses
perquè quan tot del cop
a tu et ve a veure un equip
i et dius
mira
això
no sabem per què ens passa
no?
i tu estàs allà
resols
estudies
calcules
medites
no sé què
i tot del cop dius
ja ho sabem
llavors és com
bueno
és una
epifania
extraordinària
llavors a mi la recerca
m'agrada molt
he de dir
que cada vegada
ens costa més
de fer recerca
perquè tenim un sistema
de finançament difícil
la llei pública
ens mata
a tants papers
que últimament
passem una part important
del dia a dia
fent papers
i que això
ens distreu de fer
la feina
que a mi m'agradaria
fer tota l'estona
que és recerca
i docència
i si tu vols
divulgació
la divulgació
també penso
que no és una cosa
que hagi estat present
a la meva activitat
sempre
però que la faig
des de fa un temps
i també
penso que és una tasca
molt important
per fer
he fet aquesta pregunta
perquè
jo he conegut
i encara
avui dia
l'universitat es dona
l'investigador pur
que diu
que no pot fer tasques
de docència
perquè l'és
contradictori
vull dir que
i personal
docent
que diu
és que
si em dedico bé
a la docència
no tinc temps
per ser investigador
de fet fixa't
a mi fa molts
molts anys
es va produir
una situació
una mica estranya
al departament
i em van dir
tu aquest quatrimestre
no faràs classes
i vaig dir
ui
què vol dir
que no faré classes
bueno
m'ho escrius
amb un paper
que no em faig
perquè tu m'ho dius
i em diu
com
no estàs contenta
què vol dir
i diu
home
tothom està content
de no haver de fer classes
perquè
tindràs tot el temps
per fer recerca
i la meva resposta
va ser
si jo només
volgués fer recerca
no estaria
a la universitat
estaria
en un centre
de recerca
no?
de fet
jo entenc
aquesta
naturalesa
de l'activitat
universitària
com un
triàngul
que és molt important
que és
aquesta escolta
activa
de l'entorn
per saber
quines problemàtiques
ja que s'han de resoldre
que inspira
la teva recerca
i amb tot el coneixement
que crees
en aquest procés
de recerca
formes nous
professionals
que ho fan millor
perquè ja porten
aquestes solucions
al mercat
i tu després
fas aquesta transferència
al sector
que es pot beneficiar
d'aquest coneixement
que has creat
llavors jo entenc
la funció
de la universitat
com un engranatge
que està dintre
d'aquest cercle virtuós
que escolta
el món
resol els problemes
del món
i retorna al món
les solucions
a aquells problemes
per mi la universitat
no té sentit
si no l'entens
en aquesta triple dimensió
t'estic mirant
i no m'estranya
que arribis
el divendres
cansada
docència
investigació
càrrecs públics
sí
ara és un moment
una mica hype
a la meva carrera
no sempre ha estat així
no tens temps
d'anar
a l'altre munt
a l'altre munt
no tinc poc temps
d'anar
quan hi vaig
disfruto molt
però hi vaig menys
del que voldria
aviam
tinc un valor
que només l'encetarem
però que espero
i desitjo
quina por
que quan tornis
que quan tornis
el puguem
el puguem
espero que tornis
d'aquesta setmana
i ja ho anticipem
amb el penúltim
programa
del benvinguts
benvolguts i ben trobats
tant de bo
i ens faria molta il·lusió
que tu no estiguis aquí
simplement
l'encetaré
Carina Givert
per mi
he posat de títol
intel·ligència artificial
intel·ligència
reivindicativa
el protagonisme
de les dones
en l'intel·ligència artificial
quin meló
simplement
t'he dit
que l'encetàvem
i ara
l'aprofundirem
si Déu vol
i pots venir
doncs és molt interessant
que toquem aquest tema
perquè és molt rellevant
jo només et diré
que quan jo entro
a la universitat
som de l'ordre
d'un 30% de dones
fa 6 anys
la facultat
tenia un 5% de nenes
i que
jo m'he passat
dels 30 anys
que fa que estic a la universitat
20
siguen
l'única dona
del meu equip de recerca
i ara
espera
tancarem aquí
però vull
tancar
aquesta primera part
de la Carina
amb una frase teva
que em va impressionar
ai mare
no no
abans he dit una
en tinc vàries
però ara hi ha una
llavors no tinc escrit aquí
però la tinc gravada al cap
espero dir-la bé
sense ofendre ningú
i sense que ningú
li agafi
la segona intenció
ai mare
quan la Carina diu
si les dones
haguéssim
dissenyat
automòbils
no conduiríem
amb les cames obertes
tal qual
és correcte
correcte
tu dius d'una altra manera
que no ens obriríem
de cames
per conduir
una cosa així
però és que és així
fixa't
als anys 20
com anaven vestides
les dones
duien
unes faldilles
llargues
estretes
fins als peus
o sigui
no haguéssim pogut
aguantar
l'arbre del volant
entre les cames
ni volguen
o sigui
segur que
si hagués hagut
una dona allà
el cotxe
tindria el volant
muntat
d'una altra manera
seguríssim
i per això és tan important
que hi hagi mirada femenina
a la creació de tecnologia
al final
queda en peu
que és un meló
que si em pensem
l'hem encetat
no l'encetem
no l'encetem
quan tornes aquí
amb la teva
l'apuntem
ens posem el congelador
doncs
Carina
tot just
hem començat
el mes de maig
i diem
primavera gloriosa
esperem rebre
pluja a ratx
per veure
flors ben jolloses
celebrant el mes de maig
ara bé
perquè vegis
l'interessència artificial
si plou per l'ascensió
es perd la ceba
i el meló
jeje
veurem
quin temps fa
el proper dijous
nou de maig
ja veieu
ben volgut
les dites
són tan polèmiques
i contra la dictòria
és com la intel·ligència
va ploure passant mal
i ha de ploure 40 dies
per això
imagina't
més mal que plogui
perquè si no
ho tenim fatal
però si plou per l'ascensió
recorda que perdem
la ceba i el meló
però mira com estic jo
amb tanta al·lèrgia
i tant de polen
de no ploure
mira com estic de fònica
Carina
hi ha privilegis
hi ha privilegis
que un sol
pot donar les gràcies
per haver pogut viure'ls
i aquest ha sigut
el meu cas
he tingut el privilegi
d'entrevistar
i aprendre
que és la intel·ligència artificial
amb la doctora Carina Givert
en el programa número 115
dels benvinguts
benvolguts
i ben trobats
el que he dit
seductora
i encantadora
gràcies per venir
moltes gràcies
molt amable
moltes gràcies
ha estat un plaer
igualment
igualment
ara escoltes
ràdio desvent
sintonitzes
ràdio desvent
la ràdio de Sant Just
98.1
ràdio desvent
98.1
ràdio desvent
ràdio desvent
ràdio desvent
ràdio desvent

ràdio desvent
ràdio desvent
ràdio desvent
ràdio desvent
ràdio desvent
ràdio desvent
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit