En just 98.1
En just 98.1
Benvinguts, benvolguts i ben trobats.
Avui parlarem d'art i d'artesania.
Mentre l'art s'enfoca a l'expressió creativa i la comunicació d'idees i emocions,
l'artesania es centra en la creació d'objectes funcionals o decoratius,
utilitzant tècniques i habilitats tradicionals.
Tots dos mons creatius tenen el seu propi valor i aporten bellesa i significat a les nostres vides.
Matitzaré.
I matitzacions perquè el terme artista no sigui confós amb artesà.
Un artesà és aquell que aconsegueix reproduir múltiples vegades les seves obres
i s'hi dedica amb finalitats comercials i estètiques.
En canvi, l'artista fa una obra única amb una primera finalitat estètica
i d'expressió de sentiments, emocions o idees.
Artesania és una paraula que deriva del llatí artismanus,
el significat literal del qual és art amb les mans.
Per tant, s'anomena així tot objecte o producte elaborat de manera manual
per una persona coneixedora de certes tècniques artístiques
que li permeten desenvolupar manualitats de múltiples tipus i mides.
L'artesania comprèn treballs realitzats manualment i amb poca intervenció de maquinària
i que habitualment són objectes decoratius o d'ús comú.
És a dir, com a resum, podem dir que l'artesania és la capacitat
que disposem els humans per produir objectes amb les mans
o amb l'ajuda d'utilitzatges o màquines simples.
Aquest concepte d'artesania va ser creat per William Morris
i altres pensadors del moviment Arts and Crafts durant el segle XIX.
Un artesà és la persona que realitza objectes artesanals o artesanies.
I els artesans fan la seva feina a mà o en diferents instruments propis de manualitats
per la qual cosa cal tenir certa destresa i habilitat per fer la seva feina.
L'artesania es vincula en general a l'art popular, a les tradicions i a la cultura d'un poble.
Doncs avui compartirem el programa número 107 del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats
amb una delicada artista que va arribar de Polònia per amor i fer artesania.
dissenyadora i artesana d'estil, simpàtica, riallera, bon tracte i paciència amb els clients,
bon gust, perfeccionista, li agrada la feina ben feta, molt guapa.
Lidka Galusinska, benvinguda, com estàs?
Moltíssimes gràcies. Gràcies per la invitació.
Tot el que has dit i jo no estic d'acord amb totes aquestes cúmplides.
És que has hecho demasiado buen trabajo, però gràcies, gràcies.
Ara estic indignat.
Eres dissenyadora i artesana d'estil, simpàtica, lo diga jo.
Intento.
Siempre, con la sonrisa,
buen trato i paciència amb els clients,
bon gust, perfeccionista, te gusta fer les coses.
Es perfeccionista, no siempre es bueno.
Eso a veces te...
Escolta, estic parlant en castellà, aviam,
amb deferència a l'Hitka que m'ha demanat,
que el català seu no a vegades li crea dubtes,
no és el millor que voldria tenir.
Jo li faré preguntes en català i m'ha dit,
em faràs pensar molt, em faràs...
Doncs d'això es tracta.
I si no ho entens, llavors t'ho faré en castellà.
Oh, liras.
Mañana aún estarem amb tot això.
Quan vim aquí, mi marido jo preguntava,
jo, com ho vaig a parlar dues hores?
I en dues hores, solo dues hores,
te van a faltar hores per parlar.
Un recordó per a l'Aurea, no?
Gràcies.
L'Aurea, espero que tinguis raó,
que no surti l'Hitka del sí i el no,
sinó la l'Hitka que coneixem.
L'Hitka, tu elabores objectes
mitjançant la transformació de matèries primes naturals bàsiques,
mitjançant processos de producció no industrial
en les que involucra les màquines i eines simples
en predomini del treball físic i mental.
Explica, soñents,
de què va la teva feina,
de què va la teva artesania?
¿Puedo explicar en castellano?
Claro.
Me siento más seguro.
És que com el...
Bueno, bueno, también polaco,
pero polaco millor.
Sería un poquito más complicado para nosotros.
Aviam, avui s'ha parlat.
Nosaltres tenim un polaco una mica diferent.
Sí, sí.
Però una mica.
Nos llaman polacos,
però...
Entonces...
La pregunta és ben clara.
Te la faig en català i segur que la entens.
I tu respons amb espanyol.
De què va la teva artesania?
Pues...
La...
Yo diria la mayoría del treball
són mis manos.
Bueno, pienso...
Primero és mi cerebro, claro.
és...
Yo diria...
Quizás és demasiado
quan...
Tengo demasiada imaginació.
Tengo més projectes en cabeza
que el temps que dispongo.
Llavors...
Así t'ha de venir
mi organització i planificació
que he aprendit bastant bé
estant en Alemanya.
Que quan empeixes un project
tienes que acabar.
No empeçar de nuevo, de nuevo.
Pues sí.
Trabajo mucho.
Me inspira de todo,
sobre todo en la naturaleza.
Mucho.
Igual.
Ahora hemos hecho súper paseíto
y ya tenía
visualizaciones en camino
que pensaba, mira,
de eso se podía hacer esto y esto y esto.
Y la gente que la mejor que no sabe
porque también puede agobiar.
pero ese es tu don que tienes
y también me gusta que se puede compartirlo.
Que hay gente que siempre está interesada
para aprenderlo.
Y viviendo con los niños
aprendo, aprendido, enseñar
y paciencia sobre todo
a la gente cómo se hace cosas.
y cuando yo trabajo
con
con los manos
pues
no es como trabajo.
Es como viene
natural.
Es que no
tú quieres
tu fuerza mental
tu fantasía
es tan fuerte
que quieres
ver tu primero
que te sale
de cerebro, ¿no?
y tener en las manos.
Pues
sí,
sin duda
necesitamos
bueno,
las artistas
algunas máquinas
para que
en estos tiempos
nos ayuda
con
rapidez de trabajo, ¿no?
Todo puedo trabajar,
todo puedo hacer
con la mano
sin máquina,
pero
si no tienes
la máquina de coser
claro
y tengo muchas máquinas
de coser
pero
nunca sale
nunca sale
tan personal
de los
si haces
con las manos
que con máquina
y cuando
trabajo
con los niños
o con las
mujeres
adultas
siempre
intento
porque claro
todo el mundo
está muy
muy
con muchas ganas
de aprender
de trabajar
con máquina
pero
espera, espera
porque lo mejor
lo mejor es
en tus manos
mira primero
lo que sale
de tus manos
y eso nos ayuda
es solo herramienta
que nos ayuda
sí
Litka
ahora
ahora
estamos una mica
situados
del que fas
y produeces
altas armas
pero comencem
como se hacen
las cosas
por principio
tú neces
en un
en un poblet
just al centro
de Polòmia
¿qué recuerdos
tienes
de la teva
infantesa?
perdón
no he entendido
la última
¿qué recuerdos
tienes
desde que naciste
hasta
hasta que fuiste
adolescente?
es decir
de tu
de mi infancia
de tu infancia
pues
diría
me gustaría
que de todo el mundo
tendría
estos recuerdos
son tan recuerdos
bonitos
con mis abuelos
con
con mis padres
y si son los primeros recuerdos
son
sin
mis
hermanos
porque claro
tengo muchos
pero son
ya la mayor
ets la mayor
de cinc germans
sí
sí sí sí
la más responsable
se diría
pero bueno
debería ser
no lo es
no lo es
no sigues modesta
porque
a mi m'ha arribat
que la teva mare
sense tu
li hauria costat
molt
criar
els teus germans
mis padres
lo que me enseñaron
es verdad
y estoy súper agradecida
a ellos
es
valor
a la gente
como viven
en
y yo así
bueno
me creí en los pueblos
en la mentalidad
de la gente
que se ayuda
uno a otro
que se saluda
cada mañana
que se reconoce
que
bueno
que
siempre hay
también
hay otras cosas
de pueblos
que no son súper buenos
pero
que todo el mundo
sabe de ti
tú vienes
a visitar
pueblo
sabe con quién
y sabe más
que tú sabes
pero eso es
cosa típica
de pueblo
y
mis recuerdos
mis recuerdos
sobre todo
me llevan
al bosque
al bosque
yo siempre estaba
conocía todos los bosques
claro que sí
como no era siempre
una niña inquieta
que todo pueblo
a veces tenía que buscar
la niña que andaba
y me recuerdo muy bien
eso
han hecho muy feo
mis padres
que intentaban
darme miedo
que viajan aquí
los gitanos
y
cogen los niños
que no se quedan en casa
y andan por los calles
solos
pues claro
eso no me ha dado miedo
porque como siempre
me encanta la gente
y siempre
desde pequeña
nunca tenía
modestia
o no sé
nunca tenía miedo
hablar con la gente
sí
así me he quedado
eso creo que es
una cosa de pequeña
que tenía
y
soy súper
súper feliz
por eso creo que
no necesitaba
ni
ni las medias
por eso
pienso también
que pena
que los niños hoy
y adolescentes
no tienen
estas
bueno
estas posibilidades
que vienen después del cole
que tienen cole todo el día
o guarderías
que vienen por la mañana
y quedan
vuelvan a casa
a las
no sé
17
o
sería bien
a las 17
o 19
a casa
y te falta día
para disfrutar del día
para disfrutar
de tu infancia
porque
hay tantas cosas
de
de
de
de
de
impulsos de fuera
que ni pobres
tienen tiempo
para aburrirse
y eso
encuentro
triste
tú no te aburrías
porque la teva
abuela
tenía un taller
de costura
¿no?
sí
sí
sí
sí
sí
eso era
porque
la teva
era
era
¿eh?
per días
explica'ns
explica'ns
eso era mejor
que todos
todos
juegos
que hoy encuentras
en
todo el mundo
online
eso era una maravilla
para mí
para mí
menos mal
eran tantos
acentos
creativos
como
bueno todo
un taller
de mi abuela
era como
una
una
una cama
de
¿cómo se dice esto?
de
tesora
de tesoros
de reina
de reino
¿no?
que encontraba
entrado allá
en una puerta
y que sí
que podía entrar
no había puerta
que no se podía
abrirlo
sí
siempre estaba
súper invitada
siempre miraba
cómo ella trabajaba
siempre escuchaba
con los perros
y gatos
allá de ella
y podía tocar todo
podía jugar
con los botones
que normalmente
las mamás
se ponen muy nerviosas
cuando
el niño pequeño
tocan botones pequeñitos
que se puede comer
y pobre mujer
pues no
y le abrías
todos los armarios
y le agafabas
las telas
sí
sí
las telas
pero las telas
antiguas
de lino
antiguo
que tocas
y bueno
y estás
el viaje
que te lleva
de verdad
hace 50 años
¿qué fea ya la teba había?
¿perdón?
¿qué tipo
de bordados
de costuras
hacía todo
tu abuela?
pues
y hacía
lo que hace
lo que se puede encontrar
ahora
en los
mercados
antiguos
de Francia
diría incluso
vintage
vintage total
pero de buena calidad
de hecho a mano
con paciencia
con todo amor
que está
yo siempre recuerdo
de mi abuela
tú sabes
en Polonia
anoche
hay muchas
muchas
muchas horas
de oscuridad
muy largas
las noches
entre
otoño
y invierno
no tenemos
mucha sol
muy fred
mucha oscuridad
y muy fred
entonces
ella cada día
cada noche
cada tarde
empezó
con su tranquilidad
en su silla
trabajando
con las manos
y con piezas
siempre
siempre
a mes
al teu
yugarret
la aldea
donde tú naciste
el yugarret
en catalán
no tenía montañas
no tenía boscos
es verdad o no
era verde
pero no tenía nada
no tenía ni
en el centro de Polonia
no había mar
no había montañas
todo era plano
diría poquito
aburrido
sí
pero que sí
que tenía
muchos
muchos bosques
bosques tenía
y prados
una recuerdo
volviendo a otra pregunta
es prado
me he escondido
siempre
jugaba a escondite
tanto en los armarios
de mi abuela
con sus telas
como en los prados
una vez que sí
que me perdieron
claro
a monprate es difícil
sí sí sí
pero era
de esto más divertido
¿no?
había un parro
que explica
entén
entén
he dit que
ànima
no mada
correcta
sí
ho has entès
no?
sí sí
vorens
què?
etapa a Alemanya
te'n vas a Alemanya
què vas anar a fer
a Alemanya
ben joveneta
me mudé a Alemanya
con
mi
con padre de mis hijos
cuando ya
todavía Polonia
no estaba
en Europa
y hemos pasado
en Alemanya
nueve años
casi diez años
era la decisión
más adulta
claro
por trabajo
por formación
aprender alemán
y era
no era casualidad
que los niños míos
bueno
que padre y madre
somos polacos
que nacieron en Alemania
porque ya estuvimos allá
pero
me recuerdo
porque los niños
nacen en Alemania
¿no?
sí
¿en qué pueblo de Alemania?
¿en qué ciudad?
nacieron en Esslingen
en Mecca
Weinstrae
we have
in the middle
weinstrae
que volen
yo sé
de la mujer
me ha
en el man
o sea
por esto
ves
como hay
hay feeling
hay feeling
hay feeling
a ver
antes
antes de Alemania
tú te diplomas
en la Academia de Arte
en Polonia
sí
en UCH
en UCH
¿qué te enseñaron a ti?
en UCH
bueno
en la Academia de Arte
porque imaginación
no
no
no
de hecho
yo
cuando vino
a los exámenes
no
acabado
técnico
o gimnasio
o como se dice aquí
instituto
de arte
acabado
instituto
de naturaleza
diría
de
agricultura
y pues claro
¿cómo se va
agricultura
con el arte
que quieres
hija
aquí
¿no?
enséñame lo que tienes
pues sí
pues hizo trabajo
cada uno
el tema
libre
pues hizo
cada uno
tenía
participante
había como
exámenes
para entrar
en este colegio
entonces hizo
exámenes
y sí
y podía entrar
porque exámenes
eran
mi trabajo
y no
no importaba
lo que yo
acabado
qué diploma
tenía
de qué instituto
no era
título
solo lo que tú
tenías dentro
y la
la pasión
que llevabas
por esto
digo que
en la Academia
de Arte
de Polonia
¿qué te enseñaron?
pues la Academia
de Arte
cuando pienso
en mis profesores
siempre me han dicho
que deja
que sale
todo lo que tienes
tu imaginación
y deja
tu imaginación
libre
sin
falsas
opiniones
de los demás
eso
eso me enseñaron
allá
que cada uno
igual
has tenido
una experiencia
antes
no has tenido
puedes
puedes pintar
o puedes
hacer algo
con tus manos
con
excursos
diría
o con
colegio
o profe
privado
o no
cada uno
tiene suyo
y cada uno
bueno
claro
es difícil
opinar
pero
cada uno
de nosotros
lleva poquito
arte
está dentro
no todos
en tu
que a sobre
sí
pero
aviam
tu
aprens
els secrets
de l'ofici
combinant
la precisió
i la bona
qualitat
amb un
procés
artesan
tot això
ho aprens
a Alemanya
sí
eso
el título
el títol
te'l donen
a Polònia
sí
però tu
et fas
entre cometes
artesana
a Alemanya
sí
i amb una
casualitat
correcto
perquè tu m'expliques
que arribes a Alemanya
quan Polònia
no estava dintre
la comunitat
econòmica
europea
llavors no et donen
feina
no
ja tens que espavilar
no sé com
treballant en negre
cosa que a Alemanya
és difícil
no, no, no
eso no puedes
allà no hay divertido
no, per això
no es com aquí
no
además
no había esta época
yo
toda mi vida
trabajaba sola
siempre en casa
y creaba siempre
para mí
para mis amigos
siempre hizo algo
nunca me ha aburrido
siempre me faltaba tiempo
toda mi vida
porque tenía
este don
que podía hacer
cosas a mano
y escuchaba
y escuchaba lo que
quieren los demás
y trabajaba
pero el profesional
no podía trabajar
en Alemania
eso he hecho
tenía en mi pasaporte
como ciudadano polaco
como todavía no estuvimos
en la europea unión
que no puedes
no te permiten trabajar
bueno
entonces
no voy a perder tiempo
voy a hacer algo
algo en mi cuenta
¿no?
pues trabajaba
a mi cuenta
mi misma
con los idiomas
conociendo a la gente
en Alemania
pero
de artesanía
y de così poco
eso
eso vino después
cuando ya
ya que sí que
está
vinieron los niños
y
ah claro
porque los niños
son alemanes
pero
van a nacer a Alemania
encara que los padres
siguen polac
sí
son alemanes
ellos que sí que son
bueno
nacieron en Alemania
y aquí tienen dos pasaportes
por supuesto
por este motivo
que ya te podían
pero
en Alemania
si yo pienso
aquí comparando
con Polonia
y con España
aquí por ejemplo
en España
hay muchos cursos
muchos talleres
en estos
civics
culturales
en Alemania
es lo mismo
en cada pueblo
en cada pequeña
incluso pequeñita
ciudad
aglomeración
hay algo
que puedes ir
apuntarte
y hacer algo divertido
con la gente
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
y
y
continúo
pensando
que
los alemanes
son
aburrits
no
no
no
no diría
pues
hay que
encontrar
esta gente
que te va bien
contigo
no
no
pero que
los alemanes
son muy
feines
ahí se
trabaja
de verdad
sí
sí
sí
sí
otra cosa
es que no
siguin
como tú
con la
Riaia
siempre a
punt
no la
tienen
no son
el humor
alemán
no precisamente
brilla
por eso
pues hay que
enseñarlo
los artistas
los artistas
alemanes
que n'hi ha
muchos
pero
fíjate que
no son
conocidos
perquè la llum
l'expressió
la inventiva
que tu tens
els alemanes
parlo en general
a la mitja
aviam
la teva anima nòmada
hem parlat d'Alemanya
hem parlat de Polònia
dius que
gràcies a l'amor
la teva anima nòmada
s'estableix definitivament
a Barcelona
què va passar?
no quería venir aquí
por nada
no era
por Alemania
nos hemos mudado
casi catorce veces
con el padre
de mis hijos
y un momento
catorce
bueno
contando
con
las mudanzas
aquí en España
también
viene un momento
que quieres
estar aburrida
en un sitio
y conocer
como vosotros
tú tienes
tener tu gente
y estar siempre
el fin de semana
aquí
vamos con
cervecita
o calzosada
o lo que sea
eso
tengo este lujo
que tengo
mis amigos
desde
infancia
y amigas
saludos
desde Alemania
Polonia
y Alemania
que se dice
en Alemania
en Polonia
que puedes
robar los caballos
con ellos
que te conocen
que te conocen
con nadie
y
y ahí
así me sentía
en Alemania
después de muchas mudanzas
vino a un pueblito
muy pequeño
nos hemos mudado
con los niños
que eran pequeños
y tenía
muy cerca
por casualidad
nos hemos mudado
por motivos
de trabajo
de padre
de mis hijos
y muy cerca
vivían ellos
los otros amigos
como padres
para mí
y abuelos
para mis hijos
y me sentía
como en casa
y cuando viene
otra vez
la decisión
más bien
no mía
tenía que
estar detrás
claro
y quería
conseguir
familias
para mí
todo
así crecía
y no quería dejar
que
venimos aquí
separados
no quería tampoco
que los niños
ven papá
una vez al mes
pues
nos hemos mudado
aquí a España
a Cataluña
a Barcelona
bueno
a San Luis
a San Luis
de hecho
a San Luis
y sí
y aquí
todo el mundo
wow
playa
sol
y yo llorando
llorando
llorando
un año
y claro
esto no aguanta nadie
ni Dios
y así se acabaron
nuestros caminos
con
con padres
de mis hijos
pero
una puerta se cierra
y abre
se abre a la otra
muy llanta
muy llanta
muy llanta
llanta
llanta
llanta
llanta
llanta
llanta
llanta
llanta
llanta
llanta
llanta
llanta
llanta
llanta
llanta
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de l'huracà Katrina, en les zones de New Orleans,
ella va llançar un disc amb la col·laboració
i amb la finalitat, amb col·laboració de molts artistes,
i amb la finalitat de donar suport a la reconstrucció de la ciutat
després del pas d'aquest huracà.
Una de les cançons que vam cloure va ser la nostra sintonia,
que l'acabem d'escoltar, interpretada per ella.
Explicaria moltes més històries d'aquesta cantant japonesa,
però avui l'important és parlar amb la Litka,
parlem del Japó i parlem de Polònia.
No has tingut res a veure, no, amb el Japó, Litka?
No, no, és important, no, no, no.
Aviam, Litka, hem parlat de la teva vida nòmode,
però arribes a Sant Just, arribes a Catalunya.
Què és Punapo?
Punapú són els nens, les idees, la infància,
les coses més que diuen que és impossible,
i la natura.
Sí, és arte,
mesclando, és el món per als adultes
que escoltan a els nens.
Crec que és un món molt divertit.
Un poc amb magia, sí, magia i pasió.
Cuando viene, por ejemplo, un muy estresado padre,
a veces me pasa, bueno, muchas veces me pasa eso,
cuando estoy de feria y viene,
ay, tienes hadas, es que mi hija va a cumplir, no sé qué,
un cumpleaños y me pidió una hada.
Hola, es que ahora no tengo hadas,
pero si me das poco tiempo, te hago una hada.
Y lo mejor siempre es cuando viene el momento,
cuando tienen que recoger esta creación.
Es tan fascinante,
más padre o madre que la niña al final, ¿no?
Porque, claro, siempre intento que expectativas son altas,
pero intento hacer gente feliz, sí, sí.
Es Ponapu, exacto.
Ponapu es...
Ponapu, Ponapu, Ponapu es...
Más que la gente espera.
Ponapu es Litka, Galizurska.
Aviam, tu deies que de ben petita
la teva estimada i preferida nina de Drap
que estava, com ho dius tu,
va estar cosida a foc lent, no?
A partir d'una antiga camisa d'allí,
amb la cara brodada especialment per tu,
per la teva estimada àvia,
amb molta paciència i encara més amor.
És correcte això de la monyeca de Drapu?
Sí, és correcte.
Sí, sí, és una monyeca que nadie te va...
no te puede comprar.
Que no...
Que no és només una monyeca.
És...
Más...
Todes tus recuerdos de...
De tu infància que...
Te identificas con esta monyeca, ¿no?
Y es la única, es la preferida.
Ninguna era más...
Encara la tens?
Sí, la tengo.
Un poco necesita muchas acupuncturas
y mucho cariño, pero sí todavía tengo.
Tenemos un perro en casa, también.
Sí.
Però això et passa per deixar-li la nina de Drap preferida al gos.
Lo pasa cuando dejas a los niños, que juegan poquito.
Aviam, si no hi ha entès malament, Punapo
és la història d'una idea, d'una filosofia
que tu lligues a l'amor i la passió
pels nens, per l'imaginació,
per la teva sensibilitat i la teva fe
en tot el que és possible.
dius que és una passió per un món colorit, sense fi.
Salut.
Gràcies. Mira, un estornut i tot.
Nasdrovie en polaco.
És correcte.
Com es diu en polaco?
Nasdrovie.
Nasdrovie.
Pero no...
Nasdrovie es también cuando tomamos chupitos.
Nasdrovie es ruso, pero en polaco
Nasdrovie puedes decir salud
y también cuando tomamos chupitos.
Nosotros también en catalán.
En catalán también díem salud.
Salud, eso.
Cuando brindamos.
Pues mira que para...
Mira a polaco.
Pues claro, vos brindis con vodka,
Nasdrovie y para dentro.
Sí, sí, para dentro rápido.
Sí, es correcto.
Sí, sí.
Aviam,
Els veritables dissenyadors de les col·leccions de Bonapu
són els nens, les seves imatges, els seus contes, els somnis, les fantasies...
Els colores.
I tu dius, sí, els colores...
I tu dius, jo només les escolto
i intento transformar en diversos peluts.
Escoltes els seus contes, els somnis, les fantasies, veus els colors
i tu dius que el teu paper és dissenyar i cosir les idees dels nens.
Sí, correcto.
Molt maco.
Explica, explica, explica la filosofía.
Las ideas siempre salen de los niños.
Bueno, tengo muy suficiente, pero me inspiran mucho.
En este caso sí que pregunto yo a los niños y me dan tantas respuestas que voy a disfrutar este momento.
Aquí os he traído un pequeñito regalito para radio, que se queda que será vuestro...
L'amuleto.
Amuleto de la suerte, de la suerte, eso que siempre hay en la gente.
Ostras, ahora no suerte en català.
Y si habráis...
Espera, espera, espera, el todóleg ho deu saber, amuleto, comienza en català.
Amuleto.
Una más o menos.
Una más o menos.
Una más o menos.
Una más o menos.
Una más o menos.
Ara l'hem trobat.
Mira, el nostre todóleg també és humà.
Llavors, de tant en quant l'enganxem al todóleg.
Pues eso es vuestra cultura, que no sabía, no sabía de verdad, pero a mi ignorancia quizás,
que aquí en Catalunya, día de enamorados, es Sant Jordi, no Sant Valentín, tan como él.
Molt bé, molt bé.
Y este chiquitín nació gracias a los niños.
Hace un año.
Mira, vivo aquí casi.
Ara l'obrim, eh, que als suients li explicarem, als nostres suients,
ja que es tracta el regal que ens ha portat aquí, Màgica.
Esta idea fue de niños, lo que se nacen.
Los niños son una maravilla.
Solo hay que dejar la fantasía.
Ostras.
És com una...
Explica'ns.
Què és?
És un drac, no?
Que sembla el drac de Sant Jordi.
El drac de Sant Jordi, sí.
És el drac de Sant Jordi, que el tindrem, Carlitos, el tindrem aquí, eh, al nostre estudi.
No te l'envoca.
Ah, bueno.
És del benvingut.
No tenia cinta de colores de Catalunya, però pensava, mira, dejamos aquí todos los partidos.
Molt bé, però ho has posat.
Nada política.
Veus?
No, no.
Ese es color de amor, no?
De naturaleza y color.
No, no, no, però a mi s'has posat la...
Sí.
Aviam, explica'm als suients.
És un drac de color verd, de color verd ensem, amb una mançana, veus, poma, amb un llacet, amb les quatre barres al coll.
I molt bé l'Hitkan s'explica que el dia dels enamorats, per nosaltres, els catalans, és el dia de Sant Jordi, no el dia de Sant Valentí.
I amb el record seu i amb el seu carinyo, el tindrem aquí a l'estudi, cada vegada que anem gravant el programa, el tindrem present a tu.
Veus? Aquí n'hi ha amb aigua calenta, eh?
Se'ns oblidarà el teu record.
Escolta, fantàstic, eh? L'estic mirant, té molta gràcia, eh?
Un drac. El Carlos ens el vol fotre, el lligarem aquí amb una cadena, perquè no se'l vol fotre.
Lídia, ens has explicat amb què t'inspires, però bueno, cada dia és diferent, cada nino que tu fas és diferent.
La inspiració no te limita, eh?
Perquè jo m'imagino que els nens...
Inspiració no, però temps sí.
Ah, sí?
Me gustaría tenir doble temps i menys inspiració i menys idees, sí.
Això seria el més...
Pràctic per a mi, clar.
Perquè jo llunc sempre amb mis idees i ganes de ensenyar a la gent, i estar amb la gent, ensenyar el que jo puc fer.
Puc ensenyar els nens, no?
I des que estigui aquí amb els nens fent cursos, i també en el col·legi, en la escola suïssa, en Barcelona,
doncs, sí, noto que hi ha moltes ganes.
Les nens que sí, i els nens també són molt...
Te miren amb els olls dobleu abiertos.
Queren saber tot.
I clar, també ens obliga a temps que tenen, a vegades, només dues hòritas.
Mira, ara, Súbert, un altre com diem, nosaltres aquí, Uri Malons, no?
I no els deixem pel final, que si no, després, el nostre amic, el Josep, diu,
deixem les coses pel final, i després ens en oblidem i no ens en recordem del que havíem deixat pel final.
Doncs ara no deixem res pel final.
Has obert un meló, i interrompejo tota la meva idea que tenia de parlar amb tu.
Fas cursos de costura.
Atelier.apu.
Correcte.
Els fas al Col·legi Suís?
Sí.
Que consti, que pel Col·legi Alemán, avui ets artesana, eh, que també m'ho han explicat, eh,
que la influència del Col·legi Alemán, quan vas portar els teus fills,
van haver persones que et van dir,
escolti, vostè, amb l'artista que és, o l'artesana,
que hi havia explicat la diferència,
que moltes vegades ho regem una cosa amb l'altra,
punapu és el que és.
Sí.
Doncs explica-nos, aviam, la pregunta era ben clara,
i tu tens imaginació.
Vinga, no t'interrompo això.
Tu fas cursos de costura, correcte?
Atelier de punapu.
Correcte.
Atelier de punapu, és que sí que és,
quan faig jo personalment i privada amb els nens o amb persones adultes,
que sí que yo intento mi idea y, bueno, mi deseo es sacar de la gente o de los niños lo que todavía ellos quizás no saben.
Y otra cosa es, cuando estoy en el colegio,
en el colegio los niños tienen que aprender algo, ¿no?
Y ahí también, claro, porque estoy aquí en Cataluña y hablo alemán,
entonces puedo enseñar en alemán en el colegio suizo también lo que hago.
Es, yo personalmente como profesora noto diferencia cuando viene una niña que quiere aprender.
Tengo niñas de colegio, bueno, de colegio privadas,
que trabajamos uno a uno, pues dedico todo mi tiempo solo a una persona.
Es brutal cómo pueden conseguir las niñas, sobre todo las niñas, claro.
Tenía un niño también, era un crack,
de aprender a hacer reyes magos tan rápido que estaba joven,
entonces tengo que contratarle.
Era pequeño.
Y los cursos, los talleres en mi atelier son poco diferentes,
son con peso a los alumnos.
Más bien, no pongo yo material, bueno, no pongo mis ideas,
solo quiero sacar las ideas de quién viene.
Y poco ayudo, ¿no?
Pero en colegio hay que tener, como dices,
colegio alemán o colegio suiza,
hay que seguir plan, hay que seguir puntos, hay que sacar...
Bueno, porque tienen una altra estructura.
Está bien, sí, está bien.
Yo también recuerdo que en el nuestro estado de Alemania
vèiem cosas y aprendíamos cosas que aquí eran impensables.
Sí, hombre, tanto de ofertas como de ofertas,
de activitats, lo que estábamos hablando abans,
como por ejemplo, eso, que era impensable.
Ara jo diria que als col·legios espanyols poder,
hi ha alguns que ja t'ho ensenyen,
però és impensable amb la mentalitat que teníem aquí
que un col·legi t'ensenyés a cosir i a bordar a nens.
No hi ha nenes.
Y no solo creativos, es que no era tan bien de práctico,
de idiomas, de deporte, de cocina.
Era súper, oferta muy amplia.
Total, total.
A vegades nosaltres parlàvem del col·legi que no havíem anat,
que les ofertes del col·legi...
Però aquí també...
Anàvem a mereser, ho entens.
Aviam, m'has obert també una pregunta fora del vídeo.
Tu dius, és que tenia unes nenes,
i vaig tenir un nen.
Aviam, quan ets petit,
i jo encara sóc dels que penso que la diferència de sexe,
quan és petit, entre cometes, no existeix.
és com les races, per mi només hi ha una,
que és la raça humana,
potser el color de la pigmentació de la pigna.
Però, possiblement, ara que tu m'has dit,
no sé si és que ja va dintre l'ADN,
o és la influència de fora,
que amb un nen cosir li diran,
no, no, això no és del teu gènere,
el cosir és per les nenes, no?
I estic convençut que hi ha nenes
que no els hi deu haver agradat cosir.
Doncs, solo de los niños de edad 5, 6, 7 años,
se puede ver la diferència que los chicos
tienen una idea y van directamente.
No preguntan, no van por rondas, ¿no?
Es que, ay, mira qué bonito,
ay, también esto vi.
Este quiere conseguir este rey,
y este muñeco, por ejemplo, ¿no?
Tiene idea y quiere realizarla,
y no importa lo que se puede hacer más,
y puede elegir.
A los chicos, a pocos chicos,
les gusta cuando doy a elegir ideas y colores.
No les gusta.
Las chicas sí, pero a los chicos, pim, pam, pum.
Sí, sí, sí.
Y son cracks técnicamente.
Yo tenía mucho, mucho miedo
con algunos niños que todavía no sabían coser, ¿no?
Con máquina no tenían una...
Pues, es responsabilidad si tienes cinco niños.
Si tienes dos niños no hay problema,
pero si tienes...
¿De qué edad?
Los más pequeños, los más pequeños,
tenía de tres años.
Tres años, ya los he dejado de agafar una guía.
Sí, sí, pero era madre de diseñadora
y ella tenía en Dena, bueno, Dena se dice en polaco, ¿no?
En la sangre, esta creatividad.
Solo tenía...
Podía hacer súper bonitos dibujos con materiales, ¿ya?
en el modo infantil, por supuesto.
Pero es que no olvidaré esta niña.
Era tan sabia.
Ella será seguro una artista de toda su alma.
Mira, això és curiós.
Ara se m'ho ocorreix.
Improviso i és molt possible que m'equivoqui.
Però és curiós que tant a nivell de la costura
com a nivell de la cuina,
a les cases i en majoria,
és molt més el gènere femení que el masculí.
Ara, com...
Ara va canviant ja una mica.
Com coneguts a la costura i a la cuina,
són els homes.
És que és curiós, eh?
Els dissenyadors.
Tu diràs, coco chanel, molt bé, l'excepció.
Però normalment, des de l'Issan Lugan,
són homes, parlo de costura.
A l'Iberhaier,
bueno, els d'alta costura, homes.
Cuiners, grandíssimes cuineres,
però en número i coneguts
són molt més el senyor masculí que el femení.
És curiós.
Però amb mis amigas també tenim una opinió,
perquè si estàs en mode de creació,
estàs amb tot el teu cuerpo dentro,
i jo noto molt,
és que és amb tot el teu cuerpo
dintre del treball que estàs,
o del procés de creació.
kos que no.
Los hombres se cogen este tiempo porque no hay que ir a recoger niños, por ejemplo.
No hay que ir a comprar, no hay que cocinar, no hay que hacer otras cosas de casa.
Cada madre, cada mujer sabe cuántas cosas hay.
Y tú estás dentro, en tu proceso, diría, encerrado incluso en tu atelier,
acabas y vuelves a casa.
O vas muy pronto y es lujo, es lujo, porque sé cuando estoy yo sola,
trabajando todo el día.
Normalmente a veces trabajo desde mañana hasta la noche,
hasta que de un dibujo en mi cabeza sale Dragoncito, por ejemplo,
que hay muchas horas detrás de trabajo, para que sale tan dulce.
Y si alguien vendrá solo con un mensaje de WhatsApp,
si a veces necesitas estar pendiente del móvil, ya se ha acabado.
es que este hilo de creativo, si se rompe, no es tan fácil volver a este punto.
Y creo que la continuación de Turoyo, cuando empiezas,
y no es trabajo delante del ordenador solo, es muchos aspectos.
Tornant al atelier, sensació que tinc, molt bé, els col·legis que ensenyes als nens
que es volen apuntar amb aquesta activitat,
però jo la sensació que tinc és que, sobretot, el gènere femení,
les senyores a partir dels 60 anys, posem com a mig o 55 anys,
que ja estan alliberades d'aquestes feines domèstiques perquè els fills ja...
jo diria que llavors se'ls agafa una vegada o una altra vegada
o se'ls descobreix amb elles, sobretot les dones,
una altra vegada la passió per la costura.
Sí, també, també.
Jo diria que els teus cursos tenen que ser per persones de més de 55 anys,
per dir una edat, no?
I que són les que realment, persones en aquest cas, dones,
les que estan empoderades per la costura, no?
Pero si hay un hombre dentro, está, es muy divertido.
Es otro... hay otro... otro nivel de pasar tiempo, también, no?
Però fixa't, és que, a més, és curiós, perquè si hi ha un home,
antigament es creia que aquest home estava afeminat
perquè es dedicava a una activitat que era del gènere femení,
oi, era afeminat, cosa que a la cuina no, però a la costura sí, no?
Mira que t'hem dit que els grans dissenyadors d'alta costura,
homes més coneguts que les dones, no?
Hoy, creo que hoy, hay pocas ateliers que hacen de alta costura
trabajos.
Barcelona seguro ya se encontrará, pero...
Cada día hay menos, mueren.
Al Manolo Pertegas, que era el que he conegut,
i estava instalat a l'amargada on tenia el taller a la Diagonal.
Bueno, total, avui, els taliers, Punapu, què ensenyes?
Todo?
No, todo no, perquè la imaginació...
Todo en este mundo, en este mundo de Tensero.
Todo lo que puedo enseñar, lo que tengo...
Costura, te lo vaig fent fàcil.
Costura, brodats, punt, patchwork.
Tot això ho deus ensenyar, no?
Ensenyo també...
Però cosir un botó.
Arte, arte, no?
Arte, però sin costura, ara.
Però cosir un botó, aprendre a cosir un botó,
a fer un padàs o apadassar un pantalón.
Això no ho ensenyar, tu deus ensenyar, disseny,
el que tu deies, el que tu fas, suposo.
O és també que m'ensenya, si jo em matriculo un costeu,
m'ensenyaràs a cosir un botó i apadassar un pantalón.
Depèn. Si vine, per exemple, algú,
i em pide que, mira,
estic aquí, nova, en este...
Bueno, en este...
En este barri, no?
O m'he mudat i parlo en el seu idioma.
Normalment em llaman mamà alemanes.
que sí que ella quiere aprender a diseñar suropa,
a hacer suropa,
pues que sí que voy a su casa y trabajamos juntas
y enseño desde...
Per això, escolta, Lidka, fes propaganda.
On tens el taller?
O com són les teves classes?
Pues este fin de semana voy a dedicar exactamente
a preparar talleres a hora de primavera
per a les persones adultes.
També hombres, no solo invitadas a las mujeres,
hombres también, papis con...
Bueno, una idea es por las mañanas,
otra idea es familiares,
que un abuelo o una abuela o madre o padre
acompaña a los niños,
y también otra idea es para solo los niños,
entre ellos solo.
Pues esto será antes de Navidades,
vamos, antes de Pascua.
Antes de Pascua.
Y también viene extra, extra taller
de San Jordi, por supuesto.
I què faràs?
El drac aquest cançó?
Eso a veces salen...
Bueno, organización tiene que estar
y planificación también,
pero será sorpresa.
Por supuesto, algo con dragones.
Però, aviam,
fes publicitat, que tu mereixes.
on tens el taller?
Ja ho has dit,
tu vas a les cases
de las personas interesadas,
vas a las escoles,
pero tú tens un taller físico.
Tengo taller físico.
Digues la adreça
o digues cómo se pueden contactar
con tú.
Sí, pues mira...
A través de la web de Pona,
bueno, explícalo tú.
Pues sí.
Todos interesados,
y que os encanta
arte y costura
con humor
y con buena fe
y mucho, mucho amor,
pues en San Cugat,
por supuesto,
ahora mismo,
en calle de San Cugat,
podéis encontrar
la página...
¿San Cugat o Valdoreig?
San Cugat
por...
Por el...
Por la dirección.
Pero geográficamente
estoy más Valdoreig.
La adreça correcta.
La adreça correcta
es calle San Cugat,
en San Cugat.
En San Cugat.
I allà et sortirà
pel dureig.
Sí, sí, sí, sí.
Y podéis encontrar...
Carre de San Cugat,
¿quin número?
Cuatro.
Ah, ara.
T'ho he de treure tot.
Sembla que yo
he de fer propaganda teva.
Pero yo creo que
antes que me viene a visitar
en taller...
No es taller abierto
de todo el mundo.
Primero, por supuesto,
me contactan.
Me puedes contactar
por PUNAPU,
página web,
o sobre todo,
como es
investible,
aquí por Instagram,
que también es
PUNAPU Handmade.
Que encuentras
muchas ideas,
las informaciones
de los talleres
que vienen
y de por cada época,
sí.
Pero por...
Me encuentras
en PUNAPU.
no es palabra
muy catalana,
es palabra
mía, mía,
ni polaca.
Es palabra
de Litka,
que significa...
Bueno,
para ti,
para mí,
en polaco,
pero en polaco
mío, ¿no?
y sí,
es PUNAPU.com.
¿Y nos puedes
dir qué significa
PUNAPU?
PUNAPU es
PUNAPU,
eso es palabra
en una frase
en polaco,
que es
la mitad,
la mitad,
pero cuando
estaba en Alemania,
mi frase
era siempre
esta frase
que yo siempre
era como,
no sé,
no sé cómo
explicarte,
cuando te preguntan
y no quieres
dar respuesta
correcta,
no correcta,
concreta 100%,
pues dices tu frase,
¿no?
Y detrás,
todos mis años,
yo diría
esto,
PUNAPU,
y en Alemania
también hizo
traduciendo
palabra a palabra
y era,
era muy divertido
porque no existía
de esto.
Y así era
exactamente esto
y...
Litka,
¿qué significa
PUNAPU?
PUNAPU,
pues significa
la mitad,
la mitad,
la mitad
infianza,
la mitad
serio,
la mitad
arte,
la mitad
trabajo,
lo que tú quieres,
lo que tú
eliges,
la mitad
tú,
la mitad
yo.
Pues bien,
bien,
bien,
bien.
Per cert,
el Carlos,
el nostre
realitzador,
diu que ell
és un manet
de sa cosín,
que m'ha dit,
que m'ha fet
senyals,
dient que
és un faràmono.
Ay, pues invitado,
vamos a hacer
conejo de pasjo
juntos.
Mira,
Carlos,
te has sortit
una invitació,
eh,
conill de pasqua.
Jo no he dit
que fos un manet,
jo he dit
que de petit
a mi m'ensenyaven,
tenia una assignatura
que era costura,
jo no he dit
que fos manet.
Ara,
em sé que usi un botó,
clar.
Això,
que he dit
que es un mur he bit
encaraó,
en la costura,
es que ahora no se enseña
ahora es arte en el colegio solo
hace muchos años han cambiado
qué pena pero sí
нь
aquí
de
o
ch
el
Yeah
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
No estaba yo 100% detrás!
Y necesitas para hacer algo bueno!
Dijo siempre mi padre, siempre repito, tienes que estar 100% por esto!
El perfeccionista que ets tu! Mira, els catalans!
Els catalans!
Sí!
Després tornarem!
Vull que en tenim el Joan i el Josep!
Els catalans ho diem ben clar!
Que per estar ben servit!
Fes-te tu mateix!
Exacte!
I...
És una pena, eh?
Perquè amb tot això, la Coco Chanel de Polònia, la Linda de Lucinska, se'ns ha perdut!
Mira, a part d'una hora...
És que mirant als ulls em ve una anèndota de la Coco Chanel, que l'explico encara que no vingui al cas, però que em fa molta gràcia.
La Coco Chanel era una gran bevadora de xampany francès, i ella deia, jo només bec xampany francès quan estic enamorada.
I quan no ho estic, també!
Molt bé!
Molt bé!
Joan, ràpid!
Ja ho veus, ràpid, perquè si no t'agafem temps teu i després t'enfades!
No, que va, jo no m'ho fan mai!
No, Vitka!
Encantado de conèrte, encantado de que estés aquí.
Moltes gràcies!
Igualment...
Lo que ha dicho Farrán es verdad, o sea, realmente, todas las virtudes, entre comillas, que te he dicho, yo las suscribo.
Simplemente conociéndote una hora.
Muy gracias.
Y entiendo mucho el tema de la imaginación, porque no hay nada que trabajar con niños.
Los niños no están contaminados, aún con informaciones, desinformaciones.
Son totalmente libres, y dicen lo que piensan.
Y esto es muy importante.
Sí.
Cuando por desgracias nos hacemos mayores, pues ya, ya no es esto.
Muchas gracias.
Gracias a vosotros.
Benvingut, públic.
Volia parlar d'una cosa, però com que sé que la setmana que ve o l'altra és el Dia Internacional de la Mujer,
em deixo per Badalanes per un altre dia.
Setmana que ve, setmana que ve.
Abans sí que començaré amb un petit record, que és important.
Endavant, Carles.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.

Gràcies.
Gràcies.
잘� friction.
Aguant a tu, belleina.
synthetic.
Verdad.
La cançó és una mica com el record a en Saúl de Puigantic, que demà dia 2 de març farà 50 anys que va ser executat.
La cançó es diu Margarida i la canta en Joan Isaac, un cantautor que va començar molt jove.
Després va deixar-ho bastant, es va dedicar a altres coses i ara, des que teòricament està joveuat,
ha tornat al món de la cançó, està composant cançons molt maques i té aquesta dedicada a la que va ser la nòvia
o la parella del segon Puig Antic al moment de l'execució, que se'n va anar d'Espanya per no recordar tant tot el que havia passat en aquest país.
Gràcies.
I amb aquesta cançó reneixi el seu cri per camps, mars i boscos, i que sigui el seu gest com l'ombra fidel que és nostra tota...
Avui parlaré d'un lloc, d'una ciutat que el Pep ho he de portar molts records perquè la casa de les cases està molt a prop.
El títol és la ciutat invisible.
Bé, la ciutat invisible se'n diu de la Bar Ràpida, Sant Carles de Bar Ràpida.
Però bé, parlarem una mica de com va començar aquesta història.
Els alfacs, una terra baixa, pantanosa, a la part maridional del deute de l'Ebre.
que, degut als bovions aportats per un dels braços del riu, convertia l'antic port fangós en una obufera.
Una nova llengua de terra, coneguda amb el nom de la banya, unida a la terra ferma per l'higme del travogador,
formar un nou port natural, el port dels alfacs.
El port dels alfacs va ser un dels punts clau en l'expulsió dels moriscos.
El 17 d'abril de 1609, el rei Felip III va signar la dicta general per expulsar-los de la corona d'Aragó i de la castella.
Un any més tard, l'expulsió dels moriscos de la corona es va fer efectiva.
A Flix es van congregar per via fluvial, els de Lleida, Alcarràs, Aitona, Serós, Fraga, Maquinensa.
Els d'Escó van ser reunits riu avall juntament amb els de Benissanet i Mirabet.
Tots van ser embarcats a l'actual ràpida.
L'operació va suposar la sortida de 62 gaveres i 14 gaverions, amb més de 41.000 moriscos.
Molt moro, eh?
Els alfacs.
Nom del càmping, on l'11 de juliol de 1978, un camió carregat de propi bèbriquid va explotar.
La flagació va provocar més de 200 morts.
Els alfacs, on el rei Carles III va decidir construir un port de mercaderies i una ciutat neoclàssica.
Anem per feina.
L'any 1778, el rei havia aprovat un nou reglament de lliure comerç,
que ampliava el nombre de ports que podien accedir a comerciar amb les Antilles.
Si Cadis, Barcelona, Alacant, Cartagena, Màlaga, Sevilla, Rijón, Sant Dander i a Coruña
ja tenien via directa amb Amèrica,
ara s'hi sumaven els ports de Palma, Santa Cruz de Tenerife i els alfacs.
Des d'aquest petit port ja sortien vaixells carregats de fusta,
aigua ardent, vi, sabó, oli, en meies i altres mercaderies de proximitat.
Era clar que per poder-ho fer créixer caudrien treballar amb dos objectius.
La construcció d'estructures defensives per millorar la seguretat,
era època de pirates i corsaris,
i la connexió directa amb l'Ebre,
a través d'un canal navegable fins a en Posta,
que evités el trànsit per la dosombocadora.
Els ministres il·lustrats del rei tenien molt clar els esclis de l'època,
en castellà.
Por les bocats del ríos no poden navegar buques
cuyo cargo pase de 10 quintaves i que no sean chatos.
I, aun així, quedan imposibilitades en vera o que menguan les aguas.
I en tots els temps la zona és molt perigrosa
per els baixos fondos i els bancos que formen els seus correntes,
i que varien amb molta freqüència.
Puntos suspensivos.
El canal dels alfacs era una cosa més que una prouca estellada.
Els comerciants de Tortosa, la principal ciutat fluvial del curs baix de l'Ebre,
i els de Barcelona.
Així ho van fer saber el nou secretari d'Estat,
Don José Mourinho y Redondo,
més conegut pel comte de Florida Blanca.
Per una real cèdula del 1778,
s'habilitava el port dels alfacs de Tortosa
per comerciar amb les inders.
Els alfacs, els treballs van començar a l'estil del 1780,
amb mig milet de treballadors.
Tot anava molt ràpid.
El novembre del mateix any,
es va fer l'assaig de navegació
amb el ministre de Marina de l'època present
i un nou projecte encarregat per Carles III,
la construcció d'una ciutat de nova planta al costat del port.
L'enginyer militar barsegoni, Francesc Llobet,
havia redactat el projecte de fortificació del port,
amb una bateria de defensa
i un petit monestir de les monges de Sant Joan.
I el seu informe de treball reclamava
la conveniència de crear una nova ciutat
com a complement a l'activitat portuària,
que es va començar a planificar el mateix 1780,
i que portaria el nom de Real Ciudad de Sant Carlos de la Ràpita,
en honor del rei i de la torre medieval que hi havia al territori.
La ciutat estava dissenyada en estil neogràfic,
d'acord amb la moda de l'època
i la imatge d'algunes ciutats comunials,
i s'articularia sobre dos eixos principals,
al centre dels quals lluiria una gran plaça fortificada,
amb habitatges de finestres embarcades,
balcons i cornisses correjades.
Del conjunt destacaria la Casa Valoreano,
amb quatre grans columnes i un arquitrau,
valostrada i petit front arquejat,
situada en un dels extrems de la plaça.
M'imagino que això es va fer i continua, no?
Sí, és l'oficina turisme.
No sé si encara es diu Casa Valoreano.
Oficina turisme.
Ah, ara era l'oficina turisme?
És el dodol, eh?
Ho sap tot, home, eh?
És el dodol.
I és el costat de casa, sí.
Sí, home.
En un altre dels extrems d'aquesta trama general,
es va construir l'Església Nova,
un edifici de pedra a la planta quadrada,
amb un espai interior en forma de creu grega,
amb batri i abscis.
Tenia que anar rematada per una cúpula
que no es va arribar a construir mai.
Malgrat que aquest projecte de ciutat neoclàssica
no es va culminar,
avui la població respira un cert aire senyorial.
Sant Carles té un aire neoclàssic,
que va fer molt diferent
de qualsevol altopoblació marinera catalana.
L'escriptor, editor i polític barceloni,
Carles Raval,
al seu llibre Catalunya,
des del mar, parla i explica bastant
tots aquests detalls neoclàssics
dels de Sant Carles de Barralta.
Bé, ja diem que la ciutat no es va construir mai
com a ciutat, com a nova ciutat neoclàssica,
perquè es va morir el rei.
El rei Carles III
va dir que tot va quedar inacabat.
El rei no va arribar mai a visitar
la seva ciutat per excel·lència
i hi havia programes tècnics
molt importants.
La dificultat per gestionar
els sediments del riu,
el terreny estable,
les zones d'aigua molls,
els brots de paudisme
que feien furor, per desgràcia,
entre els habitants que destruïen la ciutat,
la falta de recursos econòmics,
ja ho hem dit,
sobretot perquè el 14 de desembre de 1788
el rei Carles III
mort al seu paul.
El nou rei Carles IV,
de Taranà Conservador,
va paralitzar els plans de desenvolupament
iniciats pel seu pare.
La fi del projecte il·lustrat.
Per això no vol dir
que fos la fi de la nova ciutat catalana,
però potser tot el contrari,
el seu naixement.
no sols per les obres ja iniciades,
sinó pel procés de canvis
en la propietat de la terra.
En pocs anys,
els furcs que havien atorgat
gairebé tot el domini útil
del delta dels tortosins,
explotació de la pesca
i de les salines,
i a les monges
sants joanistes,
van saltar pels aires,
com Carles III
va traspassar
al real patrimoni
de la corona
tots els terrenys
i línitrofes
afectats
per les obres del canal.
El canal,
les terres circundants
i la nova població
van passar a estar
sota la jurisdicció
privativa,
econòmica
i governativa
d'un comissari
nomenat por l'ell.
El nom oficial
de Sant Carles
de la Ràpita
es va mantenir
durant segles.
Només durant
la Guerra Civil
la ciutat
es va anomenar
la Ràpita
dels Alfacs.
La victòria
de Franco
va tornar
a imposar
el nom anterior.
Per sort,
avui en dia
i per votació
popular,
aquella ciutat
invisible
es diu
la Ràpita,
sense cap
altre complement.
El gentilici
repitanca
o repitan
torna a ser
habitual.
Gràcies
per conèixer
una mica més
aquesta ciutat.
Pels que vulgueu
tenir més referències
hi ha dos llibres,
un llibre
i un estudi
bastant interessants.
Un és
un llibre
que es diu
La ciutat invisible
porta el títol
d'això
d'un escriptor
que es diu
Emili Rosales.
L'altre
d'una escriptora
que es diu
Noelia Borràs
és més
un tractat
que un llibre
i es diu
la nova
i en rellau
població
de Sant Carles
de Barràpita.
Gràcies
i el proper dia
parlarem
de senyores.
Em mouen sentit
la paraula, eh?
Ara,
i Joan,
mira,
això no serà endípia,
això és treballat,
això no és...
I tu què?
Molt bé,
en principi
agrair
la presència
de la convidada,
la caputxeta
vermella
de Polònia,
que com que tenia
l'àvia a casa
no se la va menjar
el llop
i per això
la tenim entre nosaltres.
allò que havíem dit
abans,
doncs sí,
vull dir,
amulet
és correcte,
talismar també,
fetitge,
mascota
i abracses
també.
Abracses?
Abracses,
que és una paraula
que posaven
en unes pedres màgiques
els grecs.
I algun restaurant
que sigui abracses.
i un licor
o alguna cosa.
Ja veus?
Aquí,
mira,
van traient
paraules noves,
sentípia,
abracses,
autodòleg.
I a Sant Carles
de la Ràpita
el que havia sigut
la duana,
ara és el museu
de la Mar de l'Ebre,
que és un museu
que està molt bé,
en un lloc
que diuen
que allà
era la duana,
perquè hi havia
com un canal
que passaven
els vaixells
per allà
i llavors allà
liquidaven
el que havien
i miraven
el que portaven,
etcètera,
etcètera.
A la costa de pensar
perquè el mar
queda bastant apartat
d'aquell dos,
que queda ja
bastant llit
de la llenca
de l'hotel
del Delta.
Però el que es coneixia
com el port
dels elfacs
al segle XVIII
seria el port
de Tortos,
ho vingui en dir?
No,
de Sant Carles.
Sí,
seria el port
més o menys,
no?
Sí,
sí,
era un port natural.
Ara fan la visita
amb una mena
de golondria,
fan la visita,
és molt interessant
perquè queda
molt arraserat.
El que passa
és que això
és el problema
dels sediments.
Tota la platja
de les Cades del Canà,
per exemple,
és una platja
de Codrell,
de Còduls,
que ha portat el riu
i són aquestes pedres
que queden arrodonides
del moviment
de les onades,
etcètera,
etcètera.
No,
no,
s'acosta de pensar
que un port tan petit
devia ser,
esclar,
molt interessant
i molt tancat
perquè,
no,
perquè el dictéssim
que podria ser un port
que podria ser
en Amèrica,
que era molt tancat.
Fa un ancle
molt tancat,
quedava molt arraserat,
o sigui que el port
era bo,
el problema
era el drenatge
d'aquestes coses.
Bé,
tirem endavant.
Què veus?
Dic que això
no és punapu,
és real,
eh?
No és ni així ni no,
no, no,
esto es real, eh?
És blanco
en negro,
negro en blanco.
L'altre dia
parlàvem de correus,
de les cartes,
etcètera,
i ens vam quedar,
doncs,
quan dèiem,
de les epidèmies,
de les cartes,
de les infeccions
que podrien venir
per les cartes.
Vam dir que la pesta
havia matat
dos terços
de la població
a Europa
i la persona
va arribar
a l'any 1248,
aquell primer
mal any dolent
que diuen
en les cròniques.
A mica en mica,
això,
n'hi han hagut moltes,
ens practiquem
fins a l'actualitat,
vull dir,
més de les que pensàvem,
quan comences a mirar,
t'adones que n'hi ha hagut moltes
i la correspondència
no es podia aturar,
hi havia secrets d'estat,
notificacions importants
per als negocis,
etcètera,
etcètera,
i es va tenir,
una primera idea
que era submergir
les cartes
amb aigua de mar
i tenir-les tancades
un temps
amb unes bolsos
en brea,
que l'embrea
és un antisèptic,
es veu que matava
els virus
o el que fos
la cosa que infectés,
però, esclar,
la tinta s'anava a passejar
i les cartes
quedaven inegibles,
o sigui que l'invent
no era gaire bo.
Després se m'han fet
d'altres coses,
no?
Però, esclar,
no se sabia
què procurava el contagi
i tampoc ens cal imaginar
aquesta escena romàntica
de l'enamorat
obrint una carta
i basant la signatura
amb el nom de l'estimada
i escampant l'epidèmia
a centenars de quilòmetres
d'ella
i morint tots dos
sense saber-ho
gairebé al mateix temps,
no cal això.
Sí que ens podem imaginar
també, doncs,
no sé,
un comptable d'una empresa
passant al propietari
la notificació
que a Marsella
s'havia revut la mercaderia
satisfactòriament
sense saber
que aquella notificació
a més de bones notícies
duia la temuda
pandèmia, no?
O el record d'haver passat
ara que tenim
aquest record d'haver-la passat
nosaltres
que ens semblava
que mai de la vida
ens passaria una cosa així
no van pensar mai
el perill de rebre
a la factura del llum
tot i que el correu
ara, doncs,
de les ganes preses
està totalment
automatitzat
l'imprimeixen màquines
l'ensobren màquines
no cal segell
i al sobre
són autoadhesius
no hi ha ningú
que hagi de llapar
per tant la cosa
és bastant més
més higiènica
no?
O no tan marinant
com en el nombre
de la Rosa
l'entens?
Sí
Continuem imaginant
el procés que seguia
una carta
fa un grapat d'anys
però potser no tants
no?
Poca diferència
entre l'escriptori
d'un comerciant
i el donari estòcrates
del paper
un pami mig de la cara
subjectat a la mà esquerra
i l'altra de mà
que va del tinter
al paper
i aquella mena de saler
amb unes pòlvores
que llançaven damunt
del paper
per assecar la tinta
i que es retirava
d'una bufada
tot això
i si a més a més
tenia tos
el que
el que estava escrivint
doncs aquella carta
podia quedar
esborronada
contaminada
les perruques
que eren una moda obligatòria
una gina personal
més encaminada
a no fer pudor
que a la net
amb molts perfums
i poc sabor
plegar el paper
i posar-lo al sobre
que s'hauria de tancar
amb algun tipus de cola
o amb l'acre
el criat o l'aprenent
que dóna la carta
a l'hostal de Correus
l'hosta que la col·loca
amb les altres
que haurà de les portar
el trotè a cavall
o el carruatge
el pas per un territori
afectat
per la pandèmia
els llocs
on es custodia
cada dia
el correu
on arriba a la nit
fins que arriba
a la seva destinació
i un cop arriba allà
el procés contrari
la carta que arriba
al destinatari
el destinatari
que l'obre
que la desplega
que la lligeix
també un pam
de la seva cara
ja tenim la contaminació
transmesa
per via
per via postal
no?
possiblement el perill
no era tan gran
com es creia
però hi era
no era zero
i es van idear
molts mètodes
no?
el primer
molt elemental
després va ser
remullar les cartes
a part d'aquesta
aigua de mar
que hem dit
va ser buscar
amb vinagre
el vinagre
doncs sí que era
un bon invent
perquè
és
és un
és un
és molt desinfectant
i llavors
és un exercit estètic
sí
i sí
deixava unes taca
rodrades
o bruguenques
a la carta
però es podia
es podia llegir
com que el correu
és secret
doncs es va idear
també una mena de
una mena de
de planxa
on es posava la carta
per una banda
hi havia unes puntetes
i per l'altra banda
hi havia uns forets
picaven
i la carta quedava
foradada
i per aquells forets
podia entrar
a l'àcid estètic
el vinagre
o més endavant
un altre sistema
que es feia
amb fum
també es posava
la carta
amb una mena de
amb una mena de
de foguera
amb plantes
medicinals
i aromàtiques
i després
una altra també
que hi havia
també amb una caixa
tancada
amb uns gasos
amb una
amb una mena
de
amb vapor
a veure si tinc aquí
ho tenia apuntat
aquí
amb què ho feien
una solució
amb manganès
sal comuna
i una solució
a cosa
d'àcid sulfúric
i tot allò
feia uns gasos
i unes coses
que matava
qualsevol cosa
ni que fos
una pobre formiga
que havia quedat
atrapada
dins del sobre
normalment
les cartes
desinfectades
eren marcades
de manera que
el receptor
sabés que havia
passat per un procés
altres
que no
que no
no estaven marcades
però precisament
aquestes taques
o aquests forats
doncs
els distribuidors
han pogut saber
que sí que eren
cartes que
havien estat
prèviament
desinfectades
en el seu moment
cada país
va prendre
les seves precaucions
i per això
és curiós
saber una mica
aquests protocols
amb les mercaderies
també
eren processos
semblants
els correus
o sigui
les persones
que portaven
el correu
eren també
esculcollats
ja que molts
aprofitaven
per passar
de contraband
i fer-se
uns ingressos
extres
un material
de contraband
que era molt
perillós
i molt apreciat
era el cabell humà
el cabell humà
es pot plegar
el poses
en un sobre
no es va pegar
a l'època
dèiem
de les perruques
i totes
aquestes coses
i el problema
a part que si no
havia estat ben net
i podia portar
algun poll
es podia haver fet
amb perruques
amb cabell
d'alguna persona
morta
per l'epidèmia
per tant
es regirava això
i es mirava
a veure què portaven
els correus
unes circulars
del 25 de juliol
del 1917
i que ja estem
bastant
més de meses
més cap aquí
arran d'una gran
epidèmia de peste
al nord d'Àfrica
feia adoptar
24 mesures
preventives
i una d'elles
era aquesta encara
amaran
de vinagre
les cartes
i quan semblava
que al segle XXI
tot això
havia quedat superat
es va trobar
que bastants
de la Covid-19
després de les dades
contra les torres
bessones
es van posar
unes morts
paràntracs
durant uns anys
aquestes trameses
de correspondència
infectades
gentilesa
del senyor
Bin Laden
i Al Qaeda
van aconseguir
sembrar el pànic
durant 3 o 4 anys
a nivell mundial
les primeres trameses
estaven dirigides
principalment
a mitjans
de comunicació
i van morir
unes 5 persones
entre elles
dos empleats
de correus
de Washington
i l'amenace
es va estendre
a tot el món
i també a casa nostra
a finals del 2001
el primer és del 2002
aquí a l'edifici central
de correus
i als districtes
i sucursals
de ciutats i pobles
es van detectar
moltes cartes
sospitoses
que va haver
molta alarma
i molt enelibisme
per dir-ho
d'una manera suau
no?
Soltosament
es van analitzar
els continguts
i eren mostres
de productes
en uns casos
i bromes
de mal gust
amb altres
que sempre hi ha
ximples
de tot arreu
parlant d'una altra cosa
potser més
a les bústies
perdona la cosa
en respecte
a l'escriptor
i al correu
o a tinta invisible
es feia servir molt
per fer cartes
d'aquestes
dos teòrics espies
d'abans
i com sóc
amb la tinta invisible
com està feta?
hi ha una manera molt fàcil
suc de llimona
tu un dia
si vols jugar
amb els teus nets
la tinta invisible
amb suc de llimona
llavors escalfes
tu escrius
amb la tinta invisible
i només que tinguis
una bombeta
poses damunt
de la bombeta
el paper
i tal
i ara actualment
hi ha una manera
de fer-ho al revés
fer desaparèixer
la tinta
hi ha bolígrafs
que aquells volien
que pots esborrar
esborren per escalfor
és a dir
tu escrius una cosa
amb aquells volien
que es posen escalfor
i ho poses damunt
de la bombeta
i es va esborrar
el que has escrit
o sigui que la tinta invisible
hi ha altres maneres
de fer-ho
Lidka
és el todologo
lo sabe todo
és el todologo
jo soc molt xefarderot
i malgrat
la serendípia
la serendípia
el todologo
però
aquesta tinta invisible
també tenim
en el món
de costura
també
ajuda
sí, sí, sí
hi
hi trucos
després
després
molt bé
doncs anem a dir això
al principi
el cartell
amb diferents noms
portava les cartes
d'un indret a l'altre
les deixava
en un únic punt
sense repartir-les
eren els destinataris
els que les anaven
a recollir
i el que reclamava
la carta
li era lliurada
sense més ni més
la gent no anava
amb ciutat i pobles
amb passaport
o carrer d'identitat
en daterrons
perquè no existia
el correu
tampoc arribava
diàriament
no era tan abundant
i a les ciutats grans
amb més volum de gent
doncs sabia
que el correu
doncs arribava
sí que arribava
més sovint
potser cada dia
però sabien
que tal dia
arribava el correu
de Madrid
via València
el correu
de Madrid
via Saragossa
o tal dia
venia
el vaixell
d'Itàlia
o el que venia
d'Istanbul
etcètera
etcètera
no?
d'aquesta manera
la gent
s'acostava
a les estafetes
de correus
i a buscar
les seves cartes
altres anaven allà
per si a casa
els hi havia arribat
perquè estaven
esperant alguna cosa
no sabien
que els hi avisaré
quan vindrien
no hi havia
dit
escolta
t'ho he enviat
ja hem dit
aquest dos reps
no hi ha manera
de saber-ho
i també hi anaven
curiosos
perquè llavors
hi havia gent
que aprofitava
i per fer-se veure
llegia la carta
mira què em diu el noi
a més a més
que s'ha casat
i que havia tingut un nen
o el que fos
doncs mira
han estrenat a tal lloc
tal obra
la moda a París
aquest any
es portarà d'aquest color
llavors la gent
doncs allò
era una manera
de tenir notícies fresques
a la porta
de correus
fresques
fresques
bueno fresques
tot el que podien ser
en aquell moment
clar
amb això de tres meses
sí
ha fet la comunió
ja un nen
exact
llavors hi havia més
qui recollia
la correspondència
d'altres persones
i els hi portava
d'aquesta manera
per guanyar-se una propina
sobretot si una persona
ai com que vostè
té molta feina
ja l'hi he portat
ai gràcies
maco
pam
i que li donava
un centimetre
un sou
o el que es digui
a la moneda
que es deia
en aquell moment
i han dit
que els Bourbons
es van fer càrrec
del servei de correus
el 1756
i es van anomenar
els 12 primers carters
de manera
ara sí
oficial
aquests ja repartien
les cartes
a domicili
va començar això
a Madrid
i es van anar a repartir
extenent a tota la península
a Barcelona
els primers carters
van començar
a recórrer
els carrers
de la ciutat
per portar
a domicili
les cartes
al tercer quart
del segle XVIII
la ciutat
es va dividir
en quarters
o barris
on hi havia de viure
el carter
que es repetia
per la zona
lloraven la correspondència
i cobraven
els ports
del destinatari
més un suplement
d'un quart
d'arral
els dipositaven
un fons comú
d'on sortia
el sou
de tots els carters
tot i que els carters
des del 1923
eren considerats
com un cos auxiliar
del cos
de Correus
fins al 1931
no van cobrar
de la gent de Pública
és a dir
que durant molts
i molts anys
doncs era un suplement
són coses d'aquestes
que anaven a evolucionar
una cosa per un cantó
i una cosa per un altre
per això passaven
per Nadal
a buscar
profetas
també
els carters
havien de viure
i conèixer
el barri on treballaven
i això no era cap caprici
ja que fins al 1769
no va ser obligatori
enumerar
les cases
dels carrers
mitjançant una placa
tot i que a Barcelona
com a mínim
ja existia una guia
amb els noms dels carrers
des del 1761
i tot va anar canviant
cada cop més ràpid
més habitants
i cases
amb dos, tres, quatre pisos
amb l'endarròg
de les muralles
més gent
més edificis
més distàncies
i poc després
la incorporació
dels municipis
del voltant
o sigui que la feina
dels carters
es va multiplicar
per molt
molta feina
i tot i que no m'agrada
molt donar
moltes
moltes dates
i coses
i molts números
aquí en diré uns quants
perquè veurem que en uns anys
com van canviant les coses
aquests quatre barris
inicials que dèiem
el 1814
ja n'eren vuit
l'any 1850
apareixen
els primers segells
el 1855
es crea
el cos de telègrafs
el 1857
es posen
les cinc primeres bústies
a Barcelona
que eren de fusta
i el 1880
apareixen
les primeres bústies
de ferro
l'any 1859
i el de Fontsardà
en un escrit
deia que la ciutat
tenia nou cartells
amb dos ajudants
cada un
i aquest mateix any
es crea
el cos d'emplears
de correu
el 1895
hi eren 120
els cartells
que repetien diàriament
uns 23.000 objectes
entre cartes
diaris
impresos
i mostres
i es feien
tres repartiments
al dia
el 1902
el nombre de cartells
hi eren uns 200
els domicilis
dels cartells
ja no feien
la funció d'estafeta
que ja han fet
fins fa uns anys
hi havia una oficina
central de correus
oficina central
que va anar
canviant moltes vegades
com a curiositat
un dels llocs
on va haver-hi
una oficina
l'oficina central de correus
és el teatre
ara no em recordo
com se diu
el de la plaça
Quina Ona
Borràs
el teatre Borràs
doncs allà
i mentrestant
Josep
ara m'he vingut a la memòria
als Estats Units
amb un genet
la Wells Fargo
jugava
aquí també ho feien
des de
l'Atlàntic
al Pacífic
entre els índios
va ser
el volum de feina
anava augmentant
i encara s'hi va afegir
la moda
les felicitacions a Nadal
i com a altres professions
els cartells
s'hi van afegir
el que deia el Joan
fa un moment
portàvem la seva
felicitació
esperant rebre
el conegut
Aguinaldo
que gràcies
a la normalització
lingüística
sabem que el nom
correcte és Estrena
Estrena?
Estrena
Aguinaldo és Estrena
i l'Estrena
d'una hora de teatre
és l'Aguinaldo
no
cada cosa és allò
és com la salut
que deia
aquí per Nadal
res no estrena
res no val
amb l'Aguinaldo
compres una cosa
i l'estrenes
tot això
i si no n'he vingut
ben trobat
però
estrenes correcte
i ja que parlem
de coses així
la paraula bussó
va passar ràpidament
a bústia
gràcies als nens
que van fer
perquè el nen
arribava de l'escola
noiaia
que es diu bústia
com es feia de la senyor
i això
i el bocadillo
van morir ràpidament
gràcies a la canalla
i l'enorme
d'intensió lingüística
i l'anticip
l'any 1915
un fet curiós
en quatre dies
s'instal·len unes bústies
a la part darrere
dels tramvies
unes bústies
que passejaven
per tota la ciutat
no van tenir
massa èxit
perquè no es veu
que la gent
no li feia gràcies
per anar amb la carta
a la mà
i allò
no sé
ni en tenir pom
però
els tramvies
de Barcelona
portaven
una bústia
al darrere
des del davant
i es veu
que els del Madrid
la portaven
al costat
el 1798
els carters
portaven uniforme
i l'any 17
reclamaven
que aquest uniforme
pagués l'estat
i no ells
imagina't
del 1798
i no els va pagar
l'estat
fins l'any
1943
el Boe
deia el següent
les divícies
i emblemes
s'acostearan
per a los interesados
aquests dissindius
que eren obligatoris
portava la cosneta
aquesta que porta
que ja també
explicarem el significat
i tota una sèrie de coses
doncs
se les havia de pagar ell
suposo que
l'estat
autoritari
per no donar
el braç de torça
que l'han aconseguido
tot
que se paguen ells
perquè no té
gaire sentit
el 17 de maig
de 1929
un cop més
en l'exposició
universal
Barcelona va rebre
el correu aèri
mitjançant
el dirigible
alemanya
el Graf Zeppelin
que des d'Alemanya
feia la travessa
Ruhm
a Nova York
quan va passar
per Barcelona
va deixar cabre
dues saques voladores
plenes de cartes
una va caure
a la taulada
del número 27
del Passets de Gràcia
i l'altra
la plaça Espanya
el 1962
es fa obligatori
que tots els edificis
disposin de bústies
per garantir
el secret del correu
abans
el carter deixava
la porteria
i la portera
els repartia
jo m'havia fet
molts farts
de portar cartes
als veïns
quan era petit
sobretot teníem
un doctor
un metge
que estava jubilat
un senyor gran
i abans els enviam
moltes propagandes
abans hi havia uns dibuixos
molt macos
i unes coses
i els que em feien gràcia
deia que m'ho donava
doctor escriu
sí macos
sí
li portava
les teves cartes
i m'enduia
les dues o tres propagandes
que em feien gràcia
recordo d'això
i l'any 21
s'introdueixen
l'estat espanyol
als codis postals
coincidien
amb la posada en marxa
dels procediments
automatitzats
de clasificació
de la correspondència
i el 1988
Correus inaugura
la seva pàgina web
no està malament
hem fet aquí
un repàs
amb quatre curiositats
hem fet unes pinzellades
que Déu n'hi do
la figura del carter
i actualment
la cartera
s'ha anat diluint
gent de la ciutat
els pobles encara
és un personatge
un personatge conegut
però li està passant
el mateix que els capellans
ja no hi ha un carter o cartera
per cada poble
en algunes zones
veus el cotxe
o el furgonet groc
amb l'emblema de Correus
que va d'un poble
i l'uniforme
i l'uniforme
els carters
van en uniforme
almenys
amb el nostre poble
Sant Just
jo no sé si amb el teu
ara Sant Cugat
i van
també
però aquí
van en uniforme
també
les porten sempre
una bossa igual
aquella bossa groga
ellos
traen
las noticias
mejores
de multas
ara poca cosa més
moltes
coses
coses
ara queda lluny
aquella filla del carter
que havíem vist abans
també amb el seu uniforme
aquella bossa tan grossa
que els feia anar de canto
plena de les cartles
de tot el barri
ara van amb carret
com el d'anar a comprar
de color grossa
i l'emblema
que és la corona
que és el casc d'aquí
i la corna musa
la corna musa
tots la corneta
però dic que això és corna musa
o una trompa
sí
però és igual
perquè això ho feien servir
els corners
quan arribaven
quan anaven a cavall
que és la bolsfardo
doncs aquí
arribaven
tocaven la corneta
perquè sabessin
que estava arribant
i si feien un toc especial
el que portava a correr urgent
llavors els de l'estafeta
ja li tenien
el cavall preparat
o sigui
ell arribava allà
saltava d'un cavall a l'altre
i seguia viatge
o sigui
tot això
no és només la bolsfargo
aquí també passava
sí
sí
però aquí no hi havia ni indius
ni bandolers
potser
era el cartell de ficció
sí
que més
més conegut
ara ja no
perquè el jovent no
però Miguel Estroboff
oh i tant
el correu del zar
eh
perquè
era el correu del zar
perquè era
el correu del zar
la setmana passada
que al començament
el correu
tenia correu
que hi tenia
els reis
l'ajuntament
gent important
i un correu particular
per les seves coses
el poble
se les apatllava
com podia
segurament
els que s'havia llegit
perquè el poble
no s'havia llegit
per a les preses
el que passa
que sí que
sempre hi havia algú
que li demanava
a algú
que sabés escriure
per enviar la carta
i l'altre
li dava de portar
al capellà
normalment
perquè li digués
a veure què passava
amb les notícies
que havia rebut
però sí, sí, sí
doncs
el Gilles Berner
amb el Miquel Estrogóf
el llibre
Miquel Estrogóf
el correu del zar
situar el temps
d'anar al zar
Nicolà II
entre 1855
i 1881
com a curiositat
també direm
que diuen
que Walt Disney
de jove
va fer de carter
d'aquells carters
de les pel·lícules
que els persegueixen
els gossos
i li mosseguen
els tormells
i diuen
que amb aquells diners
es va guanyar
que va guanyar
es va comprar
la seva perillosa
primera càmera
de cinema
això diuen
si no és veritat
doncs
és bonic
que sigui així
i a Barcelona
tenim un carter
de carn i ossos
que té un carrer
que li van dedicar
durant la república
i que per error
els franquistes
no van canviar
i encara existeix
i amb aquesta història
acabarem
això d'avui
ara
ara
ara
no li facis
l'espoix
acabarem així
perquè no hem parlat
ni de la filatèlia
ni del sobre el primer
dia
els commemoratius
el correu terrestre
el marítim
tenim tela
per fer un altre programa
potser més endavant
inclús en Carles
que han anat a l'espai
i han tornat
lògicament
i han fet 217 milions
de quilòmetres
sí però més endavant
no ho facis com
amb tios amics
que em renyes
no no
jo les acabo
jo les acabo
doncs
acabem avui
amb aquest senyor
Salvador
Alloza
i Alloza
va néixer a Barcelona
el 1897
i a 22 anys
ingressa
al servei de correus
i li van assignar
una zona
a l'actual districte
de nou barris
pels voltants
de l'església
de Santa Eulàlia
de Vilapiscina
era una zona
molt complicada
amb masies
i camps de correu
uns carrers
que s'anaven formant
i creixent
de manera desordenada
estava creixent
en un barri obrer
i la comunicació
amb la família
del seu lloc d'irigen
depenia totalment
de la correspondència
ara portem el telèfon
a la butxaca
i fem videotrucades
però en aquella època
si el poble
d'on venien
tenia telèfon
hi havia la central
de la telefònica
Aide Mora
i trucava
etcètera
etcètera
vull dir que
realment
era una cosa
també que ara
els que més o menys
ho han viscut
ens sembla
que va estar bé
però
si l'hi expliques
al jovent
i pensen
que estan parlant
del segle XV
i encara que
el difem broma
aquest nostre carter
s'esforçava
per repartir
la correspondència
i localitzar
tots els veïns
i per ell
era una tasca difícil
però també ho era
pel central de Correus
que havien de classificar-ho
pensar que la gent
doncs clar
a part que ho escrivien
molt malament
he vist
alguns exemples
que la gent
juntava les paraules
d'una manera
i tal
vaig explicar
ja fa temps
quan parlàvem
dels carrers
una carta
d'un besavi
que vivia
al carrer Aragó
i van posar
Calle Zaragoza
número muy alto
i va arribar
al carrer Aragó
número tal
el carrer Zaragoza
no no
al carrer Aragó
al carrer Aragó
perquè van dir
si és un número muy alto
no pot ser de Zaragoza
perquè és el carrer Aragó
perquè abans més o menys
es coneixia
però li diurem
aquest a veure si és veritat
i va arribar
la carta
doncs
el Salvador Alloza
es va posar en compte
d'acord
amb la gent
de Can Solà
que era una masia
que hi havia per allà
molt a prop
de l'església
i
els veïns
que no trobava
que no conseguia localitzar
deixava la carta allà
i llavors
podien anar-la a buscar
i llavors
ja va posar
un cartellet
de fusta
que posava
Alloza
ja sabia
la correspondència
que ell rebia
doncs
si a algú li faltava
que potser
la trobaria allà
i per l'altra banda
va començar
a recomanar
als veïns
que demanessin
als parents
quan els hi fessin
la carta
que a part de tot
fulano de tal
Barcelona
Calle
no sé què
no sé quantos
i posés també
Alloza
com si fos
el districte postal
com que
era
Correus
també
Barcelona
encara era un poble gran
molt gran
bastant gran
però era un poble
com tot arreu
doncs
els fungers de Correus
també es coneixien
ah, esto és per Alloza
sí, li deixo aquí
i llavors aquestes cartes
no es perdien
o sigui que la gent
estava molt contenta
amb el servei
que els donava ell
i quan estava de vacances
o alguna cosa d'aquestes
el cartell suplent
anava de corcoll
i els veïns també
per Nadal
a la Alloza
hauria de tenir
bones estrenes
suposo
no sé
en aquell temps
com anava tot això
això feia
que en temps
de la república
li van dedicar un carrer
i li van posar Alloza
perquè com que Alloza
era el cognom
tothom es coneixia
pel cognom
a Correus
tothom sabia
de què es tractava
i quin era el motiu
que tingués aquest carrer
aquest senyor
i quan els franquistes
van depurar
també els rètols
dels carrers
van creure
que Alloza
estava dedicat
al municipi aragonès
de la província de Terol
que es diu Alloza
com si hi posessin
un carrer
a mi que digués
capellades
i després
sèixin
que no el deixo
això mateix
i us preguntareu
si el que hem explicat
és motiu suficient
per canviar el nom
d'un carrer
i naturalment que no
i el que explicaré
tampoc
però sí des del punt
de vista dels rebels
per més que es fessin
dir nacionales
Salvador Alloza
era una persona
preocupada
per la seva feina
que li agradava
però també preocupat
pels drets dels treballadors
i pels moments polítics
que li va tocar viure
va estar vinculat
a la Confederació Nacional
de Treballadors
la CNC
i Esquerra Republicana
va ser secretari
del Casal Republicà
de Roquetes
d'Erit Esquerra
també va formar
part del sindicat
autònom
de carters urbans
i en plena guerra
va ser nomenat
alcalde de barri
del barri
de les Roquetes
i ell no va deixar mai
de complir
les seves obligacions
de carter
fins i tot
l'any 1978
a les llargues jornades
laborals
perquè es veu
que pencava molt
perquè hi havia
diferents repartiments
als cartells
de la ciutat
se'ls va afegir
que els diumenges
a més de repartir
el correu urgent
repartirien el correu normal
perquè la gent
que tenia família
al front
pogués rebre notícies
perquè clar
l'estava patint
per tot
i en acabar la guerra
es va exilar a França
va ser internat
al camp dels Jalers
i com que no tenia
delictes de sang
va tornar
però va ser empresonat
a la Universitat de Deusto
a la plaça de Brau
de Sant Sebastià
i al Castell de Montjuïc
va morir
l'1 d'octubre
de 1976
a 79 anys
sense haver
aconseguit
obtenir
el reingrés
a Correus
que era la seva il·lusió
i finalment
el 17 de març
de 1977
li va arribar un escrit
del director general
de Correus
que li comunicava
la suspensió
de les sancions
que el separaven
del servei
i el reconeixement
dels seus drets passius
que s'ha dit
de la jubilació
fins a les 6 de setembre
de 1962
en què s'hauria jubilat
llàstima que feia
quasi bé mitjà
que era mort
ha rebut un amenatge
espòstum
tant de Correus
com d'Esquerra Republicana
i altres entitats
del barri
de Roquetes
i em consta
que Esquerra Republicana
doncs demana
fa temps
la col·locació
amb un punt
del carrer
aquest d'Alloza
aquests faristols
que posen
amb una mica
amb un resum
de la seva biografia
etcètera
que ara no ho han aconseguit
el que sí
que es va canviar
és la placa del carrer
que ara com a tots els carres
es diu
carrer d'Alloza
Barcelona
1897
1966
carter del barri
i aquest és el record
pel senyor Alloza
que va treballar
com un jabato
que diria
fantàstic
és de tot el bo
lo sabe
però que magia
imagínate
escribes una
recibes una carta
por
bueno
carta física
física
solo física
comparando
con e-mail
hoy no
no
se no
se ha cambiado
tan rápido
aparte de toda la historia
que hay detrás
porque ahora claro
es lo que decíamos
ahora yo quiero hablar
con mi nieto en Chicago
y son décimas de segundo
que tengo aquí
antes una carta
de Chicago
a Barcelona
tardaba un mes y medio
dos meses
por tanto
podía haber pasado
de todo
ya

que el usuario
circulin
pels administradors
de dades
d'això sí que
en podem dir
que
la realitat
supera la ficció
lítica
avui
1 de març
dia que tu véns els estudis de ràdio
ara t'explicaré
els adeveniments
coses que van passar
o que passen al món
un 1 de març
mira
el 1716
a Barcelona
es posa
la primera pedra
de la fortalesa
de la ciutadella
i el 1815
Reus
s'estableix
el primer servei
de diligències
de l'estat
que uneix
Reus i Barcelona
en 10 hores
i mitja
això el 1815
en 1936
el Lluís Companys
retorna a Barcelona
per fer-se càrrec
del govern
de la Generalitat
i el 1951
Barcelona
i comença
la vaga de tramvies
com a resposta
a l'increment de preu
del tramvia
que el govern espanyol
havia aprovat
el 19 de desembre
de l'any anterior
aquesta resulta
ser la protesta
ciutadana
de més volada
des de la fi
de la guerra civil espanyola
una cosa de música
però és que a mi
m'agraden molt
el 1973
als Estats Units
Pink Floyd
publica
The Dark Side
of the Moon
i el 1974
al Palau Real
del Pardo
Comunitat de Madrid
Espanya
el Consell de Ministres
presidit per Franco
confirma la pena
de mort
per a Puig Antic
i Heinz
Heinz
era el nom real
del George Michael Wells
i els ejecuten
l'endemà a Barcelona
i a Tarragona
respectivament
i el 1981
a Barcelona
segresten
el davanter
del Barça
Quini
després d'un partit
i va ser alliberat
a Saragossa
el 25 de març
el 1991
a Madrid
el Tribunal Constitucional
espanyol
que està tan de moda
no posa objeccions
a la existència
del coneixement de català
als funcionaris
de la Generalitat de Catalunya
i el 2002
a Espanya
les monedes
i bitllets
de passeta
deixen de circular
l'euro
és l'única moneda
de curs legal
tot això
1 de març
el dia que tu véns aquí
i a la resta del món
ui
a la resta del món
mira
el 1493
la Carabella
la Pinta
va atracar
el port de Bayona
província de Punta Vedra
a Galícia
de retorn d'Amèrica
va ser quan es va donar
a conèixer
per primera vegada
l'èxit
entre cometes
de l'expedició
de Cristòfor Colom
i el 1814
Àustria
Prússia
l'imperi rus
i la Gran Batanya
signen el tractat
de Chaumont
el que es promet
en ajuda mútua
contra Napoleón
Bonaparte
durant la sisena coalició
i ara aquí ve
la història
perquè ho dic
restaurant els Borbons
com a res d'Espanya
en fi
naixements
als països catalans
el 1870
en honor del Carlos
va néixer
Eduard Fonsorey
i Riba
meteoròleg
i sismòleg català
de la França
avui és el Carlos
Hernández Rius
el 1873
a Barcelona
va néixer
una persona
que té
molta tala
Teresa
Amallé
i Cross
empresària
i mecenes catalana
per què dic que té molta tala
perquè
va ser coneguda
principalment
per liderar
des de primers
del segle XX
entre el 1910
i 1960
l'empresa
Xocolates
Amallé
i per la creació
de l'Institut
Amallé
d'Art Hispànic
no té res a veure
amb
Ahmed Yer
origen
estem parlant
d'Ammallé
la Teresa Amallé
és entre altres coses
molt famosa
per haver construït
la Casa Amallé
i conservar
les seves col·leccions
d'art
i moltes altres coses
aviam
i ara
la visita
allà
de Casa Amallé
et donen
una presa
sí senyor
sí senyor
sí senyor
i
l'1 de març
del 1922
a Mataró
i al Maresme
va néixer
Néstor Luján
per vista
gastrònom
i escriptor català
que va morir
el 1995
i a la resta del món
artistes
no vas néixer tu
però va néixer
Sandro Botticelli
pintor
de l'aneixement italià
i va néixer
amb un orteu
a Polònia
Frederic Chopin
Mestre del Romanticisme
que va morir
el 1849
i va tenir
molt a veure
també
amb Mallorca
bueno
Catalunya
i també
i també va néixer
el 1852
a Espanya
un biòleg espanyol
premi Nobel
de Medicina
de l'any 1906
el Santiago Ramón y Cajal
va néixer
el 1904
el Glenn Miller
un compositor
estadounidense
com a curiositat
un artista anglès
que a mi sempre
més que agradar
sempre ha sigut
de referència
per molts papers
que és el David Niven
que va morir
el 1983
va néixer
el 1969
a Les Palmes
de Gran Canària
el Javier Bardem
aquest actor
tan laureat espanyol
i no sé
tu o poder
els teus fills
recordaran que
o si no recordo
els recordo jo
que el 1994
va néixer
un cantant canadèc
molt de moda
per la joventut
que es diu
Justin Bieber
Justin Bieber
però també va morir
gent
un 1 de març
i va morir
el 1990
una referència
de fotògrafi
pedrista català
que es deia
Carlos Pérez de Rauzas
i Sant de Tejada
i també va morir
un
entre cometes
amic meu
que el tinc molt
de referència
i per això
el vull recordar
el 2009
Pepe Rubianes
no fa falta dir
qui era
humorista
i va morir
massa jove
se'n van a 62 anys
i festes
i comemoracions
avui
doncs mira
avui és la dia
de les celles balears
i
i recordo
que demà
demà
dos
de març
farà 40 anys
Ràdio d'Esverro
i farà 21 anys
dels estudis
de Can Ginestar
on estem ara
Ràdio d'Esverro
la
de la
de l'esquerra
i
i
que
hem acabat
com
dissenyadora
de roba
la
Coco
Chanel
de Polònia
i passem
de la
dissenyadora
de roba
a la
dissenyadora
de decoració
Explica'ns, què fas?
Què dissenyes?
Diseño lo que
alguien tiene en alma
y no encuentra. Eso puedo diseñar.
Ostres, que maco.
Diseñas...
Diseño, sobretot,
muñecas para los niños ahora.
Ahora mismo.
El que algú porta l'ànima
i no és...
M'agrada molt, són frases.
Perquè, al final, tu podes
encontrar en les tiendes de todo.
Però, si algú viene
con un pedido
especial, primero
és el temps, qu'en te va a fer
i, segundo,
quant' tens que pagar per això, no?
I no encuentres.
Moltes vegades, les madres
m'expliquen que
buscava en aquestes tiendes, mira,
vine corregut per tota Barcelona
i no ha encoltat. Puedes fer-me-lo?
Claro.
Pero, ¿para cuándo?
Pues, sí, se puede hacer de verdad
de todo.
Avui m'has ensenyat una frase
que la vull deixar
en memòria
de la ràdio
que m'ha entusiasmat.
Com has dit,
no hi ha millor maquillatge
per a una dona
que el somriure.
Fantàstic.
Però no és
no és
fantàstic.
Escolta,
ens queden moltes coses
i ens queda només un minut
però és que a mi m'agradaria
parlar
del teu Nadal,
els naixements,
els Reis d'Orients,
els calendaris d'Advent,
els adors,
dels teus peluixos,
els ratolipères,
els mòbils,
que tens aquells mòbils,
les dents,
els queixals,
els gats,
els gossos,
els coneixes,
els dracs,
que aquí avui ens has regalat un,
els unicorns,
els cavallets de mar.
De tota la teva producció,
quina peça és la que consideres
més difícil?
No t'he dit la millor,
que és el que normalment
pregunta la gent,
jo no t'he preguntat això.
Más difícil és
lo que no me sale a mí,
lo que no llega
a mi punto de gusto.
Eso es más difícil.
Si tú, bueno,
si tú quieres
tienes algo muy feo,
no sé,
quieres algo que
no entra en mis,
no sé,
en mis
imaginación,
sí,
pero
no va con mis principios.
Eso es más difícil,
hacer algo contra mí.
Sí,
tenía,
tenía algunos proyectos
que...
¿Sabes lo que es difícil?
Es entrevistarte
y estar una estona
amb tú
y no dir que ets
fantástica.
Benvolguts,
oients,
salud i ràdio,
ens retrobem
en el proper programa
i reclamem
un museu
per Sánchez d'Esverd.
Lidka,
molt contenta conèixer.
Igualmente.
Que segueixis tan ben maquillada
com sempre.
Aquest és una viure.
Muchas gracias, chicos.
Os va también muy bien maquillaje.
a ver,
al final.
que es una viure.
Yes,
I think to myself
what a wonderful way.
or whatever.
Music Club
Music Club
Music Club
Music Club
Music Club
Music Club
Music Club
Music Club
Music Club
Music Club
Music Club
Music Club
Music Club
Music Club
Music Club
Music Club
Music Club
Music Club
Music después
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!