Bona nit
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Se suposa que els primers inventors d'un alfabet i de l'escriptura van ser els sumeris que habitaven al sud de la Mesopotàmia.
La Mesopotàmia correspon avui a una part d'Irak i a una part de Síria.
El primer codi d'escriptura va aparèixer l'any 3100 abans de Jesucrist i poc després l'escriptura torna a ser inventada a gairebé 1.600 quilòmetres de distància, és a dir, a Egipte.
L'escriptura és una de les creacions supremes de l'home.
El meravellós és que, encara amb signes diferents, l'escriptura va aparèixer a diferents pobles i èpoques.
Però sempre va tenir la missió transcendent de salvar el pensament humà i transmetre'l a futures generacions.
L'aparició de documents escrits marca el pas de la prehistòria a la història.
L'escriptura, entesa com a mitjà de comunicació diferit, corre parell amb la vida, la cultura i la història dels pobles,
de les grans civilitzacions i dels imperis, però no se la pot separar i interpretar al marge de la llengua parlada o audiovisualitzada, tan de moda avui.
Sense el recurs generalitzat de l'escriptura, del llenguatge simbòlic, de la tradició i del medi oral,
alguns coneixements científics, culturals, sociològics, econòmics i històrics del passat serien avui exibus i minxos.
L'escriptura ha estat un vehicle de cultura en totes les civilitzacions.
La persona que es dedica professionalment a escriure es diu escriptor i l'art d'escriure és la literatura.
El nostre convidat d'avui, en el programa número 111 del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats,
torna als estudis de Ràdio d'Esbert després de quasi bé un any.
L'última vegada que va ser, va ser el 21 d'abril de 2023.
I diré d'ell el mateix que vaig dir quan el vaig presentar en aquell programa número 83.
Escriptor, periodista, polític, professor, presentador de televisió, tertulià amb sensibilitat i criteri,
treballador incansable, multitasques.
i tot ho fa bé.
Comunicador vital, dotat d'un enorme enginy, exquisitament educat.
Ha sentat al meu costat Vicenç Villatoro i la Molla.
Benvingut, com estàs?
Molt bé, moltes gràcies després d'aquesta presentació.
Només puc estar bé, diguem-ne.
He dit alguna cosa que no tocava?
No, no, no, no, al contrari, no estic afal·legat, diguem-ne, no, no.
Allò, emvermellit.
Et dic el que penso.
Primer, com, entre cometes, ser humà, però sobretot, com el que sóc, i ho dic públicament, admirador teu.
Ai, que bé, escolta.
Aviam, entre moltes coses que admiro.
Un admira el que no és capaç d'aconseguir i li agradaria aconseguir-ho, eh, o fer-ho.
Vicenç, et continua relacionant amb la vida, pensant i dient, viuré escrivint i escriuré vivint, correcte?
Sí, sí, sí, per dir-ho així, és un lema esquematitzat, perquè té més complexitat, però sí, sí, és un lema vital que jo crec que vaig a dubtar.
No sé el moment, eh, perquè no et reuneixes amb tu mateix i dius, mira, a partir d'ara farem això.
Però sí que marca una mica la vida i fins i tot marca professionalment, perquè, per exemple, jo crec que...
que el periodisme és un accelerador de la vida, no?
És una atalaia davant de la vida, et permet viure coses que, per tu mateix, si no anessis amb una feina de periodista,
no hi t'hi diries accés, és a dir, conèixer un determinat tipus de gent, veure un determinat tipus d'esdeveniment,
i, per tant, aquest joc doble d'això, de viure i d'escriure, per mi és... és fundacional, sí.
Avui és el teu sant i públicament et diem moltes felicitats.
Moltes gràcies, amb vida vostra.
Vicenç, avui aprofitaré la teva presència per dir una locució llatina d'Horàssim que sempre m'ha provocat.
Sapere Aude. En català és Atreveixet a Saber. Amb tu és fantàstic.
Doncs mira, aprofitant la teva onomàstica, t'explicaré anèndotes ad hoc, anirem jugant amb l'escri,
del teu patró, que té una certa referència amb els teus protagonistes de Massa Foc.
Mira, Vicenç Ferrer. Sempre he trobat Vicent Ferrer, eh? No Vicenç. Vicenç és el màrtir, el paul,
que va néixer a València i va munir a la Bretanya, eh? Va néixer a València el 1350, eh?
Sí, sí, sí.
Que va ser un domínic, un domínic valencià, que recorregueix mig d'Europa predicant la seva moral i vici del cristianisme,
d'elevada formació intel·lectual, influï marcadament a l'acord del papa Benet XIII de Vinyó
i en l'elecció de la dinastia castellana del Tastàmara, per arregnar a la corona d'Aragó.
Després en parlarem del compromís de cas.
És curiós que sigui venerat com a sant per diferents confessions cristianes, eh?
No només la catòlica, sinó...
Tenia un caràcter...
Bé, sobre el seu caràcter, l'investigador Joan Francesc Mira explica que se sap, per fons sòbries,
que era una persona aixuta e irada.
Tot el contrari del que en sap Vicenç, un viató.
Gràcies a la seva capacitat oratòria, el to apocalíptic dels sermons i de la seva fama de traumatur
va obtingir nombroses conversions tant de cristians com de jueus i musulmans.
Va voler acabar amb el sisme d'Occident intentant una concòrdia entre Benet XIII i Gregori XII
i en no assolir-ho li va demanar a Benet que renuncies al papat.
Com aquest s'hi va negar Vicent treballar perquè les corones de Castellà i Aragó no li donaran suport.
I és així com en el 1412, el compromís de Castellà,
que havia de solucionar la qüestió successòria a la corona d'Aragó,
Vicent va acabar donant suport al candidat Ferran I d'Aragó
que propognava la fi del sisme i donava suport a Martí Cinquè en front de Benet XIII.
Moria el 1419 mentre es predicava en Terres de Bretanya.
Curiosament, curiosament, Sant Vicent Ferrer sempre va predicar en Valencià,
perdó, en català que es parla al sur del que en tenen Catalunya.
Encara que el públic, perquè si en Valencià ens diran que nosaltres mateixos
s'agraguem la nostra llengua.
Un dia parlarem, o si vols després parlarem del Manifest Coiner,
que ara em ve a la memòria, no ho tenia aquí,
que tu vas ser i que ens expliquis els efectes.
Doncs el teu sant, Patró, encara que el públic fora d'una altra llengua,
l'entenia i la s'exaltava.
Això l'interpretà com un miràple del teu sant, de Sant Vicent.
Huit dies s'interpreta més com un exemple que el balançar,
que el català marca clarament totes les vocals i les consonants
i pot considerar-se com una llengua que es troba al centre de les llengües romàniques.
Total, curiositat, Sant Vicent Ferrer és el patró del País Valencià,
malgrat no ser un dia festiu en tot el territori.
I cal no confondre amb Sant Vicent Màrtir, patró de València ciutat.
O sigui, Sant Vicent Ferrer no és el mateix que Sant Vicent Màrtir.
Un és el patró de la ciutat de València i l'altre del País Valencià.
Com anèndote, per fer-te una mica l'explicació del teu sant,
m'he trobat 12 Sant Vicents.
El més, d'alguna manera, conegut fora del Sant Vicent Ferrer
i Sant Vicent Màrtir, el Sant Vicent de Pauro.
Total, 12, ja ho veus, el dia del teu sant que comparteixes a Ràdio d'Esbert
el dia del teu sant patró.
Aviam, 36 llibres, no?
Ah, no ho sé.
Vull dir, no els he apuntat mai.
Jo sí, jo t'ho soc d'avui.
Val.
Podria tenir-nos algun més d'amagat, però diria que són 36.
Aviam, comencem per el que passarà d'aquí a 18 dies.
Aprofitant que en 18 dies és Sant Jordi,
avui parlarem amb tu, bàsicament de literatura,
per això he fet tota l'explicació
de que els inventors de l'alfabet,
el que era l'escritura, la literatura,
i sobretot de dos llibres teus.
Tots dos en referències històriques.
Un és l'últim llibre teu publicat,
tot just fa un mes, no?
amb una descripció extensa d'una infraestructura hidràulica
començada en el segle XIX,
però que ja se n'havia parlat el 1500, eh?
I l'altre, una interpretació dels pensaments i actuacions
en el segle XV,
però que va ser publicat en el 2018.
A veure, comencem.
En tots dos llibres s'ha de tenir en compte
el test i el context.
Estàs d'acord?
Sí, sí.
Una cosa del test i una altra segona.
Hi ha vegades que no...
És aquella història que, jo dic,
entre quatre amics que un encara té a la vida,
fets i resultats.
No n'hi ha prou amb el fet si no hi ha un resultat.
Exacte.
I no n'hi ha prou amb el resultat,
si obvies els fets, no?
Comencem.
Ugell, La ferra de l'aigua.
Vicenç Villatoro, Editorial, Edicions Prova.
Temàtica, novel·la contemporània històrica.
Col·lecció a tot vent.
Nombre de pàgines, 608.
Clar.
608.
Sí, sí, sí, sí.
Mira.
Després en parlem.
Aviam, faig un petit sinopsi
perquè tu ens expliquis la veritat.
La sinopsi que jo trec
després d'haver citat el teu llibre.
Una novel·la sobre la gran epopeia humana
que va representar a mitjans del segle XIX
la construcció del Canal d'Ugell.
Una de les obres més ambicioses
de la seva època a tot Europa.
La ciència, el progrés i la raó
havien de servir per dur a l'aigua
el desert d'Ugell,
una terra eixuta, pobra i desolada
per les guerres carlines.
La seva construcció, en capitals catalanes
i fent servir presidiaris,
va trasbalsar els habitants de la zona.
L'obra era alhora un prodigi tècnic
i un dramoma.
L'endemà de l'obra
els resultats no van ser els esperats.
Un fracàs, una derrota.
Només un segle més tard.
L'efecte del canal va fer un tom sencer
i va canviar totalment la plana
que es transformarà en verda i fàrtil.
Déu-n'hi-do, 608 pàgines.
No t'has deixat res.
Segur que m'he deixat coses.
No, i els mateixos fets
es poden explicar d'una altra manera
i tenir una altra, per dir-ho així,
una altra motivació
i una altra intencionalitat.
Però és el que deies.
Sempre hi ha un text i un context.
I sempre escrivim des del present.
Això és una mena de, diguem-ne,
és una redundància,
però és una obvietat,
però és una...
És a dir, ningú escriu sobre el segle XIX
des del segle XIX ara.
Escriu des d'ara pensant en el segle XIX.
O pensant en el segle XV.
Per tant, sempre hi ha,
quan hi ha una mirada cap al passat,
unes ulleres del present.
I un intent de trobar en aquest passat
uns paral·lelismes,
unes metàfores,
unes il·luminacions
que ens ajudin a entendre el present.
Això funciona quan mires cap al passat
i funciona quan mires cap al futur.
És a dir, el novel·lista que fa
ciència-ficció
està escrivint des del seu present.
No, no està dient com serà
el món al segle XXV.
Està...
És a dir, quan George Orwell
escriu 1984,
que és l'any 1948,
i per tant fa un joc
amb els dos números,
no està pensant,
no està fent profesia
sobre el 1984.
Està parlant
de com està veient ell
el món en el 1948.
I jo crec que
el canal d'Urgell,
en ell mateix,
és un fet important,
interessant,
rellevant,
significatiu,
significatiu històricament,
significatiu geogràficament,
però és també
un exemple situat en la història
de coses que poden ser d'avui,
que poden ser de demà,
i que poden ser d'ahir
i d'abans d'ahir.
I aquest és l'intent sempre,
crec jo, del novel·lista.
No és fer divulgació històrica,
sinó mirar inevitablement.
és a dir,
a mi em sobta que en alguns àmbits
de la cultura
la paraula contemporani
s'hagi convertit
en una marca estètica
en comptes d'una marca cronològica.
No, això és art contemporani.
Diu, home, és que tot és contemporani.
Tot art és contemporani d'ell mateix.
Vull dir, no hi ha art no contemporani.
Música contemporània, sí,
evidentment,
i els Beatles són música contemporània
quan fan música els Beatles.
I, per tant,
la, la,
diem-ne,
el pes i l'arrelament al present
és, és, és inevitable.
Vicenç, jo t'he presentat el teu llibre
com novel·la contemporània i històrica.
Sí, sí, sí.
Ho he fet bé?
No, no, no, no,
em trobo fantàstic,
és contemporània.
Però contemporània i històrica, eh?
Sí, sí, sí.
És una contradicció, no?
No, jo crec que és,
espero que no ho sigui.
És a dir, per allà,
el meu exemple en això,
per no fer-me servir a mi mateix
que no hagués lleig.
No, no, no.
Però faig un exemple
que per mi encara és més obvi,
i l'he fet servir més d'una vegada,
que és
Les bruixes de Salem,
del Miller.
És a dir,
Miller explica una història
de bruixes del segle XVII
molt ben explicada,
extraordinàriament ben explicada,
i tu vas a veure l'obra de teatre
i, ostres,
és apassionant.
Per què està escrivint
Miller a Les bruixes de Salem?
Perquè està preocupat
per, diguem-ne,
les onades d'histèria
que provoquen
que
s'acabin, diguem-ne,
denunciant
i executant
innocents
per càrrecs inventats.
I per què hi pensa això,
Miller?
Perquè està vivint
la gasera de bruixes
del senador McCarthy
en plena guerra freda
perseguint
intel·lectuals comunistes.
Llavors,
per tant,
aquella seria
una obra històrica contemporània.
És a dir,
està,
no surt McCarthy,
no surten els comunistes,
no surt la guerra freda,
surten les bruixes de Salem,
però,
les ulleres que porta ell,
però aquestes ulleres,
a més a més,
són,
i per això fan literatura,
i això no és purament
un, diguem-ne,
un joc
per estalviar-se la censura,
agafant les bruixes de Salem
i agafant-les
des del macartisme,
serveix per parlar
de qualsevol procés
que en el llarg
de la història
s'hagi produït
que hagi donat
aquests efectes.
Allò,
acusar de bruixeria
o d'alguna cosa
semblant a bruixeria
a unes persones,
crear un ambient
d'histèria
en què aquesta
acusació
sigui versemblant
i acabar
executant-les.
I, per tant,
això pot servir
per explicar
els processos de Moscú
a l'època de Stalin
o per explicar
altres coses
que no cal
ni que subratllin
aquests moments
perquè tots tenim al cap.
A veure,
Vicenç,
més enllà
de la història
concreta,
és a dir,
de la febre
de l'aigua,
concretament
a la part d'Urgell,
no només a la comarca,
sinó a tot el que ha fet,
la novel·la
esdevé
una metàfora
de tots aquells
episodis històrics,
alguns de ben pròxims,
en què la gent
es revolta espontànament
contra una situació
injusta i hostil
i somia una revolució
per canviar-la.
Correcte, això.
Sí, però té continuació.
És a dir,
això és la primera estació.
Això és el que tens
d'explicar,
perquè jo diria
que destil
la teva novel·la,
que amb esperances
i sacrificis,
amb arròs,
contradiccions
i heroïsme,
i una sensació
de decepció
i fracàs,
només després
de molt temps
sabrem
si aquesta llesta
que semblava
fracassada,
és a dir,
el canal d'Urgell,
és o no
la llavor
d'un canvi positiu,
no pas
d'un paradís
a la Terra,
però sí
d'un món millor.
Explica'm la història.
No, exacte,
vull dir,
el canal d'Urgell,
primer,
dos segons
de,
diguem-ne,
què té a veure
amb el que has dit
al començament.
Tot el programa
és teu.
Moltes gràcies.
No, és veritat.
No, és a dir,
això s'havia somiat
tota la vida.
Hi ha un tros
de monegros
enmig de Catalunya,
per entendre'ns,
perquè és això,
és literalment això,
la plana d'Urgell,
i,
què diguem-ne,
té una producció escassa,
té una producció bona
quan plou,
però quan no plou gaire,
i sempre es pensa,
ostres,
si vingués aigua,
això aniria bé.
Però,
només es fa el 19,
i es fa el 19
perquè jo crec
que conflueixen
diverses coses.
Una,
la possibilitat
tècnica
de fer-ho,
tu pots tenir un somni,
però si no pots,
estaria molt bé
fer un túnel,
però com foten
un túnel
al segle XII?
És a dir,
per fer el canal
s'ha de fer
una mina
per sota
de la serra Monclar.
Hi ha un moment
en què això és
tècnicament possible,
i uns moments
en què no era
tècnicament possible.
la construcció del canal
d'Urgell
no neix
de la misèria
i de la desesperació,
neix de l'esperança.
És a dir,
per què es fa el 19?
Perquè el XVIII
ha sigut un segle
espectacular a Catalunya,
des del punt de vista agrari.
El XVIII
és el gran segle
de la vinya a Catalunya
i d'exportacions
d'aigua ardent,
i per tant
és un segle
en què l'agricultura
està
demana més terra,
vol més terra,
perquè té maneres
de produir-ho.
I a més a més,
té mercats.
Té mercats.
És a dir,
per què fas un canal
baixant aigua
per mig dels camps?
Per produir més.
Si tu fas una botiga
o una fàbrica,
dius,
jo vull produir més.
La primera que preguntarà
algú,
diu,
i sap a qui ho vendrà això?
Saps a qui ho vendrà?
Molt bé, eh?
Vostè,
en comptes
7 bombetes
en farà
dues set de cinquanta.
Qui t'ho comprarà?
Què passa el 19?
Ostres,
que Barcelona
està creixent
com una mala cosa,
que a Lleida
està creixent.
Llavors,
farem un canal,
primer,
perquè podem fer-lo,
perquè portem empenta
i, per tant,
necessitem més terra
perquè sabem
què fer-ne
i, a més a més,
perquè saps,
diem-ne,
que hi haurà
un ús d'això,
una clientela.
Llavors,
fan això,
aquest somni,
i això és la primera part,
que és definit
absolutament bé
i perfecte,
però la segona és
després de fer això
i mentre ho fas
ja és menys xulo
que quan ho imaginaves,
quan ho imaginaves
és fantàstic,
ara baixarà l'aigua,
això serà...
Però, per exemple,
s'ha de fer un túnel,
i fer un túnel
vol dir picar sota terra
i picar sota terra
vol dir no saber
què hi trobaràs.
Ara potser ho sabríem,
llavors no ho sabien.
Vol dir fer-ho amb presos.
Tot es fan presos.
És a dir,
el canal d'Isa Bela II
també es fan presos,
eh?
i el canal de Castilla
es fan presos
i el tren de Terrassa
a Manresa
es fan presos,
tot es fan presos,
però fer una mina
sota terra
amb presos
no és igual
que fer un tren
a ras de terra,
és a dir,
posar la gent
a 150 metres
sota terra
i que no vagin
el sol
en tot el dia
no és igual.
Per tant,
el grau de dramatisme
és molt més gran.
I quan s'acaba de fer
van notant
que no funciona.
i a mi el que...
de l'exemple
del canal d'Urgell
el que més m'impressiona
perquè exemples
d'això estava malament,
vam fer això
i ara estem bé,
en trobaríem bastants.
Però un exemple
d'una cosa
que tu somies
la fas
i mentre la fas
ja no t'acaba d'agradar
tant com quan la imaginaves.
Et porta un gran cost humà
i un cost econòmic
i l'endemà
no he donat el resultat.
d'això
també n'hi ha
molts exemples
però
un exemple
que passi això
però que després
de gairebé cent anys
diguis
ei,
durant cent anys
no ha funcionat
però ara funciona això
que no vol dir
que no deixi de funcionar
d'aquí 50 anys.
Aquest és el que m'interessava.
És a dir,
l'esperança
dins de la decepció,
la possibilitat
d'aquelloc
que
en la primera
diguem-ne,
en el primer judici
de la història
és
descartat
com equivocat
cent anys després
sigui
exaltat
com encertat.
i potser
200 anys després
torna a ser
considerat
equivocat.
Vull dir,
aquesta provisionalitat
dels judicis
de la història.
I llavors
he intentat
també una altra cosa
que és dir
ei,
hi ha coses
que
l'endemà
de fer-se
no van bé
i
cent anys després
sí,
però no totes,
eh?
Hi ha coses
que no van bé
l'endemà
i continuen
sense anar bé
cent anys després.
Perquè en algun lloc
m'aprota,
això és un llibre
d'autoajuda,
no?
Estàs dient a la gent
vostè ha fet una botiga
i ara no ven res,
però no es preocupi
que d'aquí 10 anys
segur que vendrà.
No,
segurament
no,
però a vegades sí.
I aquesta a vegades sí
dona una esperança.
Diu,
quantes possibilitats tinc?
Doncs miri,
potser és una entre mil.
Val,
però hi ha una entre mil.
No zero entre mil.
I el Canal d'Urgell
per mi és aquesta,
això,
que
quan tu creus
que has fet el que havies de fer,
però et diuen
l'escagada,
dius,
bueno,
potser d'aquí cent anys,
potser,
eh,
algú dirà sort que ho va fer.
Ara que em dius això?
Dos preguntes.
La primera,
avui funciona,
eh?
El Canal d'Urgell
que avui va, eh?
Sí,
abans d'ahir,
per entendre'ns,
fa dos anys
més que
més cara,
eh?
Sí,
i la segona,
Vicenç,
avui es faria
un Canal d'Urgell?
Avui,
jo crec que...
Tècnicament,
per descomptat.
Sí, sí, sí,
hi ha més possibilitats.
I a més no s'utilitzarien
els presidiaris.
Tindríem
altra mà d'obra
que...
Bueno,
també hi havia,
a més de presidiaris,
també n'hi havia cobrant,
eh?
D'aquella època.
Però avui?
Jo crec que...
Els ecologistes
ho deixarien fer?
Bueno,
no només els ecologistes.
Jo crec,
i això va més enllà,
eh?
Jo crec que el XIX...
Estem parlant del XXI,
eh, Vicenç?
Sí, sí, sí.
Jo crec que el XIX
era un segle molt esperançà,
eh?
Era un segle
que creia
que tenia...
que tenia la fórmula.
Escolta,
el món no està bé,
eh?
Però jo sé com arreglar-lo.
És a dir,
la ciència,
la tècnica,
la raó,
la civilització,
ho arreglen.
Sobretot la segona part.
La segona part.
La segona part.
Però vull dir,
però això
és fruit
de l'esperit il·lustrat
que ja ve del XVIII,
eh?
Aquesta...
És a dir,
la il·lustració
creu que té una fórmula.
Jo crec que el XX
posa en...
diem-ne...
posa en qüestió
aquesta fórmula.
I el XXI,
allò que...
Aquell optimisme del XIX
ja no el tenim.
I per tant,
l'optisme del XIX
que diu
fem coses,
ara és...
parem, parem, parem,
a veure, a veure, a veure,
a veure quins efectes té això.
I aquest és un segle,
diem-ne,
que va amb el freno de mà posat.
I el freno de mà posat
és, bueno,
fem coses
però veiem quines...
Canvi climàtic,
quines conseqüències té.
Jo crec que això té a veure
amb la gran decepció del XX.
És a dir,
el XX
és un segle
o...
és un segle fatal.
És un molt mal segle.
Sobretot té un tros al mig,
entre els 30 i els 40,
que té pror, eh?
Però què és?
Diu...
Què pot passar al món?
Diu...
Doncs miri,
farem el catàleg, allò,
dues ciutats arrasades
per la bomba atòmica.
Auschwitz.
Dues guerres mundials
amb unes mortandats civils.
Dius, ostres,
diu, i això passa
a un lloc per civilitzar?
Això passa on a la civilització
i la tècnica no ha arribat?
No, no.
Diu, això passa al mig
de la civilització.
i, per entendre'ns,
la metàfora és dramàtica,
si es vol,
però no exagerada.
El tio que engega
la càmera de gas
el vespre
s'ha llevat
escoltant Mozart
i Lleginguete.
Sí, sí, sí.
Diu, doncs, potser
això que el 19
teníem aquest...
Va, fotem canals,
fotem ponts,
fotem trens,
perquè amb això
arreglarem el món.
El 20,
tampoc vull forçar més
la metàfora,
perquè les metàfores,
quan les forces es trenquen.
Però el tren,
que,
diem-ne que és
l'eina d'emancipació
del 19,
el 20,
la imatge del...
Per exemple,
les pel·lícules
sobre l'Holocaust
utilitzen el tren
com a metàfora.
Perdó,
ja em vaig passant
d'una cosa a l'altra,
però quan vam fer
un llibre
sobre
la família
de Lluís Bassat,
vaig fer un llibre
de les retons dels Bassat,
pensàvem...
Una família viatgera,
una viatgera,
ells venen de Bulgària,
d'Estanbul,
li posem a la portada
una...
una imatge,
una icona
del viatge,
que es vegi
que són viatgers.
Llavors,
el dissenyó
ens porta
una foto
amb un tren.
Dius,
posi un vaixell,
posi un vaixell,
perquè el tren,
en la iconografia
del 20,
són els trens
que Stalin
fa servir
per agafar
els dades
dels de Crimea
i enviar-los...
O el que fa servir...
Per tant,
el 20
és un segle
que ens
converteix
a tots
en molt escèptics,
en molt més escèptics.
I per tant,
si la pregunta era
la faríem avui,
doncs costaria
molt més fer-ho.
És a dir,
l'entusiasme
que va provocar
això al 19
és un entusiasme
que no es produiria
al 20.
En alguns casos,
per raons exagerades,
n'estic convençut,
però en altres,
per raons
per fer que noen explicables.
I per què t'interessa
aquest tema
i aquest canal
en concret?
Perquè me l'expliquen.
És a dir,
tu...
Sí?
Sí.
Com n'és?
Bé, això,
jo vaig per la zona,
parlo amb gent
i em diu,
escolta,
això va ser molt gros.
Jo dic,
ja,
doncs no en tinc ni idea.
I m'ho expliquen
i m'expliquen la iconografia.
La iconografia
és molt cinematogràfica.
En una plana
bui-buida
hi ha un...
hi ha
els barragons
dels treballadors,
hi ha un presidi
pels presidiaris,
hi ha una caserna
per visitar els presidiaris,
hi ha uns
carretons
amb putes
pels soldats
de la caserna.
Això
és
una iconografia
que a nosaltres
ens remet a la gran iconografia
del 19
que és el western americà.
Per tant,
m'ho expliquen,
però llavors
perquè aquesta idea,
per mi aquesta idea
de
les coses
que comencen malament
no sempre acaben malament,
les coses que comencen bé
no sempre acaben bé
i en el fons
la idea
que a mi m'obsessiona
és que
alguns creients
en religions diverses
creuen
que la història
té una direcció.
i la història
sempre va
cap a millor.
N'hi ha creients
de diverses regions
que pensen el contrari,
que la història
sempre va
cap a pitjor
i per tant
que més aviat
no fotem res
perquè si fem
alguna cosa
més aviat
ho empitjorarem.
Doncs
el canal
seria un d'aquests
casos
que jo crec
que n'hi ha
piles
que
la història
no
ens demostra
que tenia
una
direcció.
No és
anar del bé
al malament
ni del malament
al bé.
és fer meandres
i ara vas amunt
i ara vas avall
si a un
alemany
de l'any
38
li dius
no,
la història
sempre va millor
dius
escolti,
doncs
deu ser un altre lloc
perquè jo no ho veig.
I per mi
aquesta
aquesta
i això
és una cosa
és una novel·la
escrita
amb 60
i bastants anys
aquesta sensació
d'ostres tu
ens pensàvem
que els nostres fills
viurien millor que nosaltres
que els nostres nets
viurien millor que els nostres fills
que nosaltres
i sí,
hi ha moltes coses
i hi ha aspectes
de la vida
que són acumulatius
la ciència avança
la tecnologia avança
però
altres aspectes
més vinculats
amb això
amb la moral
amb l'art
no són acumulatius
es pot anar endavant
i es pot anar endarrere
i no hi ha
per dir-ho així
un guió
preescrit
que et porta
cap a l'era
messiànica
dels uns
dels altres
o dels més enllà
tampoc al contrari
tampoc a la
decadència
inevitable
i
quan m'explicaven
la història aquesta
dius
mira
lliga
amb les coses
que m'interessen
i em preocupen
per tant
explico aquesta història
però per què
entra
totes les històries
del món
aquesta perquè és interessant
crec jo
i l'altre perquè
lliga amb les coses
que em preocupen
que jo crec que això
hi és sempre
és a dir
això
Orwell
quan escriu
1984
és perquè hi ha coses
que el preocupen
el 48
la boca oberta
no
quant temps
vas estar
3
anys i esgrat
3 anys i mig
3 anys i mig
però escàr
dit així
sembla
és una mica trampa
home
608 pàgines
608 pàgines
no no
feina
feina molt
déu-n'hi-do
que diguem els catalans
déu-n'hi-do
perquè diguem-ne
ara no porto
sí
porto aquí el pendrive
però em sembla
aquesta ja la vaig treure
perquè si no
hi ha una mica
cap
vull dir que no és la primera versió
5-6 versions
i sobretot hi ha també
una feina de documentació
és a dir
si tu agafes un
diguem-ne
en una novel·la històrica
agafes un període històric
no el pots trair
tu no l'has triat
per explicar-lo
tu no fas una classe
sobre el 19
a través d'això
però si l'has triat
ostres
les coses que posis
siguin històricament
per semblants
llavors aquí hi ha una feina
de documentació important
no hi ha
no hi ha cap topònim
en el llibre
que no hagi visitat
vull dir
això parla
de Vilanova del Puig
és que vaig anar a Vilanova del Puig
i ho vaig mirar
hi ha molta feina d'això
però sobretot hi ha una feina
d'immersió
d'immersió
en el tema
concret
que seria el canal
però d'immersió
respirant
recordant
que tu estàs sota l'aigua
perquè tens al cap
una cosa
i que la història
del que estàs explicant
no es mengi
el motiu
pel que estàs explicant
i que les dues coses
sobrevisquin juntes
un petit
una petita sinopsis
ara ja no sé
si és masculí o femení
la sinopsi
o el sinopsi
bueno
el canal d'Urgell
el canal d'Urgell
recordem
els oients
és una infraestructura
hidràulica destinada
bàsicament al rec
que porta l'aigua
des del riu Segre
als camps de cultiu
situats a diferents
termes municipals
de les comarques
de l'Urgell
al pla d'Urgell
la Nuguera
el Segreia
i les Garrigues
una superfície regada
total
d'unes 70.000 hectàrees
i donant servei
a uns 77.000 habitants
són dades
que he anat traient
sí, sí, és cert
aquesta infraestructura
és el marge esquerre
del riu Segre
i el seu punt d'inici
és el riu Segre
Aigua Saball
de la localitat
de Pons
i després de recórrer
144 quilòmetres
finalitza el seu recorgut
a la localitat
de Montoliu
de Lleida
una mica de recordatori
Tàrrega
Mollerussa
les Borges Blanques
Balaguer
Lleida
són les
hi ha moltes més poblacions
però aquestes poders
són les més importants
tu amb la història
has trobat
que els hi ha canviat
molt de via
absolutament
home, però pensa que tu
és el primer que deies
que sí, ha passat
quasi bé
no sé
100 o 80 anys
que jo no funcionava
no funcionava
no funcionava
en la mesura
que creiem que funcionaria
però
els hi ha canviat la vida
i a més a més
els hi ha canviat la vida
perquè
en el fons
estava ben pensat
és a dir
està mal acabat
perquè
això era una concessió
això es fa amb diner privat
però amb una concessió pública
aquesta concessió pública
si tu no
compleixes els terminis
te la treuen
per tant
acaben una mica barri per rap
allò
no
diem-ne no
els acabats no són bons
hi ha errors
d'acabats
sobretot
per dir-ho així
de què passa amb l'aigua
quan hi ha la repartida
és a dir
de com se'n va
no de com ve
sinó de com se'n va
hi ha errors importants
però si se'ls canvia la vida
comptant
coses
al poal
hi havia una mica d'aigua
però era aigua
no potable
que es feia servir pel bestiar
anaven a buscar
l'aigua al segre
i eren
quatre hores
el canal
no es fa
per portar aigua de boca
després s'aprofita
però no es fa
i es fa
només
per regar
i això
quan es fa
és menyspreat
és menyspreat
diguem-ne
els il·lustrats espanyols
a Madrid
amb uns mapes
fantàstiques sobre la taula
diuen
hosti
diuen literalment
un informe del ministeri
diu
a Catalunya
el capital especulatiu
està fent una cosa
això
el canal d'Urgell
diu que em sembla
absolutament desproporcionada
el que els costa
amb el benefici que en donarà
perquè
diu
l'han pensat només per a reg
i servirà només
literal
per a regar
quatre pobles
miserables
ho diuen així
quin és el projecte il·lustrat?
el projecte il·lustrat
és el canal de navegació
i quin és el gran projecte il·lustrat
del canal de navegació?
el canal de Castilla
que és per agafar el blat
de Castella
i portar-lo fins a Cantàbria
fins a Castella
i per tant
fins al Cantàbric
llavors
no té sentit
fer un canal
només per regar
l'important és fer la navegació
com el canal d'Imedí
i com els francesos
què passa?
la realització d'aquests dos canals
que és posterior
a la dels francesos
coincideix amb l'arribada del tren
el canal de Castilla
s'enfonsa
quan té la competència del tren
diu
no, hem fet una cosa de navegar
perquè així anirem
no, però ara tenim un tren al costat
que ja ho farà
mentre que el canal
d'Urgell
s'assura
perquè és perpendicular al tren
i mentre estan fent el canal d'Urgell
estan fent el tren
de Terrassa a Manresa
de Manresa a Lleida
i que serà de Lleida a Saragossa
i tal
i es troben
entorn de Mollerussa
que és la principal ciutat
que es
diem-ne
que es beneficia
de la nova situació
perquè està pensat ja
en una clau de futur
amb el tren
mentre que el que està pensat
sense pensar en el tren
ara el canal de Castilla
rega
com a obra
és més ambiciós
que el canal d'Urgell
però com a realitat
serveix per regar pobles
no diré miserables
perquè són preciosos
són preciosos
vaig anar a un d'ells
i posava
a l'entrada
en 2004
elegido el pueblo más bonito d'Espanya
i
pot ser más bonito o no
però
això pot jugar
aquest poble
que ara no recordo
és de la comarca de Campos
tenia
quan vam fer el canal
1.700 habitants
2.000
ara en té 400
Mollerussa
en aquell mateix període
tenia
500 habitants
i ara en té 15.000
no és el pueblo más bonito d'Espanya
no és el pueblo más bonito d'Espanya
ni de Catalunya
però
un estava fet
amb una perspectiva de futur
i un altre
estava fet
amb una perspectiva de passat
jo crec que això
parla de moltes coses
parla del segle XIX
parla d'aquest país
és a dir
el canal d'Urgell
i això és un error
metropolità
ah el canal d'Urgell
això que tenen allà
diu no però això que tenen allà
és perquè vostè està aquí
si vostè no estigués aquí
allò no estaria allà
allò neix en capitals
barcelonins
i perquè hi ha un mercat barceloní
però ha de neixer allà
modifica aquell terreny
i tornant a la pregunta inicial
de la que hem de haver allunyat
quilòmetres i quilòmetres
ha transformat la vida
ha transformat la vida
ha transformat la vida quotidiana
en coses com aquest
és a dir
gairebé
una de les primeres coses
que hi ha després del canal
a molts pobles
són els safaretxos
bueno
i aigua
pot haver-hi safaretxos
abans no hi havia safaretxos
perquè havies d'anar a rentar
a la Quinta Forca
i ara
quan això passa
tres anys després
ja no te'n recordes
és com si hi hagués hagut safaretxos
tota la vida
però no
però cinc anys abans
no hi havia safaretxos
i això ens passa
a la nostra generació
també
oh no home això
abans no hi havia mòbils
abans no hi havia internet
però t'acostumes a tot
i els ha canviat la vida
i
bueno això
tu agafes el Google Maps
i obres
i
poses Mollerussa
posen per cas
o Gramunt
i llavors fas allò
de menys més
que no sé com funciona
però
dius hòstia
hi ha un quadre
verd
a costa d'un quadre
marró
ai carai
i llavors vas buscant
i baixes
i la ratlla
entre el verd i el marró
és
és com aquelles fronteres
de l'Àfrica
allò
que
xic
és una ratlla recta
dius
què és això
ostres és el canal
a una
el canal
distribueix aigua
ajudat
per la força
de la gravetat
per això
diem
l'aigua baixa cap a una banda
però no puja cap a l'altra
i per tant
del canal cap a una banda
tot és verd
del canal cap a una altra banda
tot és marró
i això vol dir alguna cosa
això
curiosament
el projecte de regar
tota la plana de l'Ugell
i s'han estat
de temps immemorials
eh
la dominació musulmana
de Catalunya
i en aquell temps
els àrabs
construïren sèquies
derivades tant del Segre
com del riu Corp
els primers estudis seriosos
per la construcció
del canal
ja van ser ordenats
pels Reis Carles
eh
el primer
el 1506
i el seu fill
el Felip I
d'Aragó
fins al 1577
no
projectes que per diferents motius
no van prosperar
però fixa
estem parlant del 1500
eh
i posteriorment
al segle XVII
el 1614
en Pere Ripoll
etcètera
però al final
només es fa
a començament del segle XIX
o en 1815
1820
quan l'arquitecte
l'Antoni Sellers
no
que va fer un altre projecte
que fixa més acoladament
el traçat del canal
i fixa la pressa d'aigua
prop de Pons
que és el que comença
que és el
que és el
que les coses passen
és a dir
les coses somien sempre
tu pots somiar
però les coses passen
quan poden passar
quan és
quan
diguem-ne
algú dirà
quan hi ha les condicions
objectives
no
les subjectives
hi són sempre
dius
ostres tu
que bé que aniríem
si hi hagués aigua
però hi ha un altre subjectives
que tenen a veure
amb la tecnologia
ara ho podem fer
i unes altres
amb les expectatives
amb les expectatives
reals
que allò tingui
que funcioni
jo crec que això
per la novel·la històrica
com a gènere
és molt important
i ho deies tu molt
al començament
el text i el context
és molt important
situar cada cosa
en l'ànim
del seu propi temps
és a dir
si tu fas una història
dels anys 30
una novel·la
que passa als anys 30
els anys 30
són del segle XX
són uns anys
on
la vida humana
té un valor
escàs
al costat
de les grans paraules
en majúscula
tu no pots mirar-te'l
com tu mires ara
tu has de mirar
llavors
llavors per exemple
tu parlaves
de Sant Vicenç Ferrer
Sant Vicenç Ferrer
és final del XIV
el XIV
és un segle
dolent
és un segle
profundament dolent
és un segle
agràriament dolent
el 1333
comencen les males collites
l'humà l'any primer
el 1348
arriba la Pesta Negra
l'efecte de la Pesta Negra
demogràfic
és espectacularment
nefast
i és un segle
apocalíptic
llavors
Sant Vicenç Ferrer
el segle XIII
no hauria triomfat
triomfa el XIV
que hi ha
una demanda
d'apocalipsi
Manuel Chávez Nogales
el periodista
escrivia
d'unes cròniques
a Berlín
diu
no és que Hitler
hagi injectat
desig de guerra
als alemanys
és que el desig
de guerra
als alemanys
ha anat a buscar
Hitler
quan hi ha
un clima
quan hi ha
una situació
es produeixen
d'una manera
no automàtica
i demana
una certa
mediació
però es produeixen
els efectes
per exemple això
aquests
miracles
apocalíptics
de Sant Vicenç Ferrer
i
la posició
dominica
en el XIV
no s'expliquen
sense
nosaltres
semblarem d'una pandèmia
que ens ha afectat
bastant
a la nostra mirada
al món
jo crec
que encara
no la tenim
païda del tot
imaginem
la Pesta Negra
imaginem
hi ha poblacions
a Catalunya
perden
dos terços
de la població
el gran tema
del segle XIV
i el segle XV
són els masos rònacs
és a dir
els masos
que s'han abandonat
perquè ja no hi ha
prou població
per
conrear tanta terra
si tu
és a dir
la població
que devia tenir
Catalunya
al segle XIII
no es deu recuperar
del tot
fins al XVI
o el XVII
o probablement
el XVII
imagina
què vol dir
viure en un poble
on dos terços
de la població
han mort
en una epidèmia
quina és la presència
de la mort
en la vida quotidiana
quina és
quina és
la desesperació
de la gent
jo crec que això
que aquests contextos
s'hi han de posar
tu és que us és el present
però has d'imaginar
el context
en el que
en el que passen les coses
Miller devia imaginar
en quin context
hi ha
les bruixes de Saldem
encara que ell
tingués
m'acàrtir el cap
però
inevitablement
però
ha de pensar
en algun text
el seu moment
veus
Vicenç
ja veus
que no ho tinc
escrit
però surt el Vicenç
periodista
escriptor
professor
portem
i no he fet
cap interrupció
50 minuts
escoltant-te
m'agrada
t'has
entre cometes
carregat
la segona part
ja te l'explicaré
ara farem
una petita pausa
perquè hi ha una pregunta
que com
ens reprendrem
la segona part
tu que coneixes
bé la comunitat
general de regants
del canal d'Urrell
de l'organització
ens explicaràs
com va
com funciona
quines baralles
tenen
perquè
m'han explicat
de tots
de tots
sóc una mala font
però bueno
i see trees
of green
and red roses too
i see them bloom
for me anew
and i think
to myself
what a wonderful world
i see skies
of blue
and clouds
of white
the bright
blessed days
and the dark
sacred nights
and i think
to myself
what a wonderful world
the colors
of the rainbow
so pretty
in the sky
are also
on the faces
of people
passing by
i see friends
shaking hands
saying
how do you do
they're really
they're really saying
i love you
i hear babies cry
and i watch them grow
they'll learn much more
than i'll ever know
and i think
to myself
what a wonderful world
i think
to myself
what a wonderful world
orquestra
filarmònica
de Malàcia
és una orquestra
amb seu
a Kuala Lumpur
resident
a la sala
filarmònica
Petrones
i és una de les orquestres
més important
no tan sols d'Àsia
sinó del món
que és al·lusiada
per les seves qualitats
musicals
una orquestra
a més problemàtica
perquè
ha sortit
moltes vegades
als diaris
explicant
problemes
amb els seus
músics
en tema de
contractes
incomprartos
però bueno
el que és important
és que aquesta
orquestra
filarmònica
de Malàcia
una de les orquestres
més importants
del món
i per la ciutat
d'Àsia
ens ha interpretat
la nostra melodia
però
vull fer especial
atenció
amb el convidat
d'aquesta
de la nostra
sintonia
el Byron
Stripling
Byron Stripling
és un trompetista
de jazz
que ha estat
sempre
membre
de la
va començar
amb la
convasi
la convasi
d'orquestra
lloit
Byron
Stripling
que va néixer
un 20 d'agost
del 1961
a Atlanta
a Jòrgia
va assistir
a l'Eisman School
de Música
a Rochester
va ser
company
admirat
i reconegut
músic
juntament
amb una convidada
que vam tenir
en aquest programa
farà
tres mesos
al començament
de gener
la nostra
amiga
Mònica
Green
després
dels seus
estudis
Byron
Stripling
ja va destacar
com a trompetista
principal
i solista
en la
convasi
orquestra
i jo
que soc
un gran amant
del jazz
la convasi
ha sigut
una de les
orquestres
top
era l'època
de les grans
orquestres
toquer l'hinton
d'una manera
convasi
d'una altra
si el primer
trompetista
de la convasi
és cosa sària
bé
doncs
aquest individu
el Byron
Stripling
va ser
un intèrpret
destacat
anual
al Val Jazz
Festival
durant el cap de setmana
de la Bordea
a Colorado
amb fundador
del
Columbus
Jax
Orquestra
moltes històries
el resum
trompetista
i una veu
que no s'assembla
a la del creador
que no va ser
el compositor
de la nostra
sintonia
que era
Louis Armstrong
però
que ens ha deixat
la interpretació
de la nostra
sintonia
el dia
que el Vicenç
Villatoro
estava
en el nostre programa
ho havia dit abans
a mig al formular
t'hi tinc
que acabar
d'explicar
Vicenç
avui continuarem
parlant del llibre
però hi ha
un altre tema
que m'agradaria
que el mes que ve
et costarà
venir a esmorzar
amb nosaltres
ja aguantant-nos
però és que és un tema
per mi
tan apassionant
que per
mencionar-lo
que hi ha de minuts
preferitza
no tocar-lo
el deixarem
així
entre
incòrnit
encara que segur
que
oients nostres
ja sabran
de quin tema
es tracta
i si no
que prestin atenció
que d'aquí
a 3, 4, 5
programes
espero i desitjo
que el senyor
Vicenç Villatoro
torni a estar
sentat
en aquesta gavira
però ara continuem
amb el teu
aviam
estàvem al Canal d'Urgell
jo t'havia fet
la pregunta
de l'organització
que mana avui
al Canal d'Urgell
com funciona?
a veure
el canal
sempre ha estat
problemàtic
perquè el país
és problemàtic
i perquè
conflueixen
en el canal
interessos
contradictoris
que es poden ajuntar
perquè són contradictoris
hi ha una empresa
que porta l'aigua
i una gent
que consumeix
l'aigua
llavors
qui consumeix
diem-ne
sempre pensa
que li cobren
massa cara
i el que
la subministra
sempre pensa
que la ven
massa barata
i per tant
hi ha hagut
sempre uns problemes
considerables
que s'han agreujat
en els últims anys
en aquests moments
la companyia
ja és la societat
d'arregants
és a dir
la concessió
a l'empresa
Canal d'Urgell
que fan al Girona
caduca amb el temps
i passa
al que anomenen
el país regant
llavors els regants
s'organitzen
i té una societat
de regants
la vida
és tan complexa
en aquesta societat
com a qualsevol
societat de l'univers
però
el que l'agreuja
és
els efectes
del canvi climàtic
no tant
els efectes
els efectes
presents
sinó
la perspectiva
que aquests
efectes presents
es converteixin
en crònics
és a dir
sequeres
n'hi ha hagut sempre
anys en què
el canal
ara el canal
baixava sempre
perquè hi ha
pantans per damunt
que regulen l'aigua
i que permeten
que sempre hi hagi
el cabal necessari
perquè entri
dintre el canal
però quan el vam fer
si el riu no arribava
a la porta del canal
doncs no baixava
això ha passat
sempre ara
el problema
ara és que
anem a un horitzó
desconegut
però no del tot
imprevisible
i en aquest
la manera
de gestionar
l'aigua
no el canal
d'Urgella
en el món mundial
haurà de canviar
i tot canvi
té
per dir-ho així
té damnificats
tot també
damnificats
més enllà d'això
cadascú
ha assistit
a moltes
a moltes
disputes
de bar
sobre el canal
en aquests dos últims anys
per això t'ho he preguntat
sí
però
també he assistit
a disputes
de partits de futbol
i no dic
que sigui el mateix
perquè el grau
de dramatisme
és diferent
però
tot i que a vegades
el que a mi
em sembla
rellevant
és que el canal
és una infraestructura
que es crea
en un moment
en què
l'aigua
és un bé
més o menys accessible
i anem a una època
en què l'aigua
és un bé
que serà més escàs
i a més a més
l'idea aquella
que l'aigua
és de tothom
és com l'aire
allò
que ve
que si tot se continua
tengo arrecelar
que xeran gabela
sobre el respirar
és a dir
l'abarració
és que una cosa
que és
pública
i no té valor
com l'aire
o l'aigua
facin pagar
no estem fent pagar
per l'aigua
estem fent pagar
per haver portat l'aigua
que és diferent
no per l'existència
de l'aigua
sinó perquè l'aigua
que estava a l'altra banda
s'ha hagut de fer un forat
i s'ha hagut de fer
una canalització
perquè arribi
però aquesta
aquesta relació
molt emocional
amb l'aigua
que es produeix
l'aigua és molt emotiva
és extremadament emotiva
l'aigua meva
i l'aigua teva
i t'emportes
l'aigua i això
té una potència
extraordinària
i jo crec que això
s'ha dramatitzat
per la nova situació
ja veurem
per on passarà
si fem una mica
d'història
actualment
la seu administrativa
de la comunitat general
d'Arregants
dels canals d'Urgell
es troba
a la Casa Canal
a l'Aficia Mollerussa
però
històricament
diuen
que la comunitat general
es va constituir
el 24 de desembre
del 64
perquè abans del 64
era
el Ministeri d'Obres Públiques
que va ser
el que li va instruir
a l'expedient
per determinar
si el canal d'Urgell
havia de revertir a l'Estat
o bé als regants
que ho portaven entre
hi ha un pacte
que porta
però fins a
des que es construeix
el canal d'Urgell
fins al 1964
no, és quan revertés
és quan revertés
que abans era
sí, però
els que van fer el canal
es van picar als dits
no era la seva intenció
la seva intenció
era guanyar-se la vida
però sí, van picar als dits
i la frase
Manel Girona
que quan ho fa
diu
per què has fet aquest canal
perquè mon pare era d'allà
i ho volia que es fes
però no fa
una memòria
que diu
no, perquè amb això
pensàvem
fer una calerada
va a un
al Senat
i li pregunta
i diu
escolta
i diu
si vostès volen fer
una empresa per això
jo els hi desaconsello
això
aquestes empreses
no funcionen
és a dir
ell tenia la sensació
que no funcionava
durant un temps
no
no
no va funcionar
i
bueno
per tant
l'empresa
que ho va fer
no va complir
les seves expectatives
en tant
que empresa
ara
les expectatives
en quant a transformació
del territori
sí que es produeixen
sí que es produeixen
d'una manera tardana
però es produeixen
pinça't
amb la resolució
del 2 de setembre
del 1991
el Ministeri d'Obres Públiques
declararà constituïda
la concessió
d'aigua
del riu Segre
a favor
de la comunitat
general
d'Arregants
dels canals d'Urgell
imagina't
estem parlant
del 91
1991
això fa 30 anys
33 anys
imagina't
o sigui que
els drets
d'aquesta concessió
es mantindran
fins al 1 de gener
del 2061
tant de bo
però no crec
que hi siguem
cap dels 4 aquí
però d'acord
amb allò
que disposa
la llei d'aigües
del 2 d'agost
del 1985
és a dir
el canal d'Urgell
de moment
està concedit
per la comunitat
general d'Arregants
fins al 2061
per realitzar
una gestió
eficient
de l'aigua
aquesta comunitat
general d'Arregants
dels canals d'Urgell
té un reglament d'usos
com a punt destacat
aquest reglament
que el feies ment
que la causa
de la gran extensió
de l'àrea regable
aquesta s'ha dividit
en 21 col·lectivitats
o comunitats ordinàries
que estan distribuïdes
en 3 zones
alta
mitjana
i baixa
total que aquestes
col·lectivitats
gaudeixen
de plena personalitat
jurídica pròpia
en l'àmbit
de les seves competències
ja regeixen
per les seves
respectives
ordenances
i reglaments
sempre que no vagin
en contradició
amb els de la comunitat
general
21 opinions
que tothom
vol tenir
la seva part de l'aigua
que crec que tu us expliques
molt bé
avui
i tal com anem
l'aigua
serà
el petroli
és a dir
qui tingui
l'aigua
no només
és un bé
és una
imprescindibilitat
pel ser humà
mira
podíem passar
sense petroli
hem viscut
però sense aigua
difícil
per acabar
la teva part històrica
del llibre
vull dir moltes més coses
recordem
els oients
que
com a curiositat
situades
en el canal principal
té tota una sèrie
de sèquies
la presa
del Tussal a Pons
la casa
de les Comportes
l'aquaducte
del Senill
la mina de Montclar
l'aquaducte del Sió
la trinxera
de la Caserna
el terraple de Calltall
Sarà
la forestal
de Mollerussa
els nous salts
de Juneda
tot això
que ens sona
a xino
però
a xino
em perdó
a xino
però això
el canal principal
però és que
el canal auxiliar
hi ha
una captació
de la presa
de Sant Llorenç
de Montgai
a l'aquaducte
de Salat
el sifo
del Sió
de Balaguer
el túnel
de Cidamont
del Salamús
no s'ha posat
molt dretes
això
és això
eh
diguem-ne
davant d'un fet
o d'un tema
la paraula no és bona
però
d'un fet
cadascú
no dicta
una manera
de mirar-se'l
cadascú
porta
dels seus primers
olleres
i per tant
si un enginyer
es mira el canal
d'Urgell
començarà a veure
com es fan els forats
i tal
si se'l mira un jurista
dirà
bueno com
què passa
quan se'l mira un novelista
que el que li interessa
fonamentalment
són les emocions
per tant
si has d'explicar
alguna cosa
sobre com es va fer
ho expliques
i intentes explicar-ho
el millor que saps
però
no és el teu objectiu
ostres
allò va ser una gran
una gran proessa
tecnològica
no ho sé
no tinc idea
però si
intento explicar com es va fer
però no
no
no
no
no
és el meu subratllat
ni el meu subratllat
és el jurídic
ni tan sols
un sociòleg
diria
no no
ostres
això va ser un
un conflicte
entre
regants
i tal
bé
fantàstic
però
jo m'hi acosto
fonamentalment
des del punt de vista
de les emocions
i de les
direm-ne
de les percepcions
i per mi
el joc
les paraules
claus
de la meva
aproximació
al canal
són
esperança
de decepció
esperança dins
de la decepció, esperança decebuda
i aquests són els meus
aquestes són les meves ulleres
evidentment no es goto
el tema del canal ni pel forno
però és que ningú es gota ningun tema del canal
algú ha dit
si els americans estiguessin al canal d'Ursia
ja no n'he fet 50 pel·lícules
sí segurament per explicar coses diferents
perquè si les 50 és per explicar el mateix
en una passaran
té totes aquestes possibilitats
la resposta era
cert
el tiroteig de ok corral
que dura aproximadament
23 segons, 34
i hi ha dos bords em sembla
i 400 tiros
o una cosa així
ha donat per setat de pel·lícules
i durat 24 segons
per tant el canal ens ha podido donar més
sempre i quan
t'ho puguis mirar des de maneres diferents
i aquestes maneres diferents
puguin connectar
amb temes
no d'interès
de preocupació general
hosti
quantes balanes es va fer a l'Hockey Corral
és igual
ara
la violència
com a fórmula
de
de
de
de
de negociació
quan
l'home que va matar
la Liberty Valence
quan la llei encara no ha arribat
doncs això sí que és un tema
és un tema
perquè jo crec que
diguem-ne
això
pot ser que torni a passar
vull dir que
que hem viscut un temps
en què
la llei
ha anat
diguem-ne
reduint l'espai
de l'arbitratge
de la violència
però
i per això et dic
que a vegades
les discussions de futbol
no són irrellevants
jo crec que estem en un altre moment
en què
com la veritat
és un terme
de poc prestigi
i
el que mana són les opinions
però també
totes les opinions són iguals
i per tant és igual
si tu has estat 50 anys estudiant allò
com si ho llegis
per primera vegada
la teva opinió
val com el de l'altra
si això passa
si la veritat no existeix
i les opinions són totes iguals
com arbitrarem entre les opinions
com arbitrarem entre els interessos
ah no
buscarem algú
i convencionalment
el numerem àrbit
però en els camps de futbol
els peguen els àrbits
per tant
jo crec que tenim un problema de fons
i pot ser que algú
amb una novel·la
sobre l'Hockey Corral
estigui parlant
del que ha vist
en un camp de futbol
d'infantils
la setmana passada
pot ser
i per tant
algú farà
amb una altra novel·la
sobre el canal
un dia segurament
amb unes ulleres
de present
diferents
i tindrà tot el que ve del món
sí però
alguna cosa deu tenir
aquesta obra
hem recordat
històricament
que ja van ser
els musulmans
els 700
que se la van plantejar
amb el de les àquies
l'any 700
700 anys més tard
o 800
el 1500
ho hem recordat
el rei
s'ho plantegen
es comença a fer
a finals del segle XIX
i encara avui
es planteja
com tu has dit
tecnològicament
s'hauria fet
molt millor
del que es va fer
però funciona
144 quilòmetres
sí
però probablement
el problema
hi ha estat sempre
el dramatisme
del problema
és variable
i el que canvia
és això
és les possibilitats
i la necessitat
de fer-ho
i les expectatives
positives
que van fer-ho
és a dir
el que és important
jo crec dir
també
és que
el beneficiari
del canal d'Urgell
no és només
el pla d'Urgell
és el conjunt
del país
sí
bueno
actualment
ho hem parlat
els beneficiari
són els caterins
i els àrabs
que són els que
s'emporten
les collites
dels cereals
i toquem
tot el ferratge
més aviat
però
sí
el ferratge
home
avui
precisament
ara l'esmorzar
sí
però probablement
en aquests moments
per exemple
el canal d'Urgell
i en general
el rec
serveix més
per l'alimentació
del bestiar
que de les persones
és a dir
el panís
és fonamentalment
per
sí
sí
per ferratge
és a dir
la ramaderia
ha guanyat
una mica
en l'agricultura
diria
aviam
per finalitzar
aquest tema
i que el Josep
i el Joan
ens expliquen històries
ben trobats
oients
recomanació
imprescindible
o imprescindible
molt
molt
adient
per aquest Sant Jordi
Vicenç Villatoro
Urgell
la febre de l'aigua
no us avorrireu
teniu llibre
per
ben bé
fins a l'estiu
608 pàgines
els oients
els lectors
del teu llibre
segur que s'ho passaran
com a mínim
tan bé
com on s'estem passant
nosaltres
estant amb tu
m'osser
torrent
I see skies of blue
And clouds of white
The bright blessed day
The dogs say goodnight
And I think to myself
What a wonderful world
Vicenç, hem començat amb el Sapere Aude, eh?
Te'n recordes, eh?
Sí, senyor.
Aquella locució llatina d'un individu, l'Horaci.
Saps qui era aquest individu?
Mira, era el Quint Horaci Flac.
En llatí, Quintus Horacius Flacus.
Simplement conegut com a Horaci, no?
Un italià, 8 de desembre del 65 abans de Cris Venècia,
i va morir un 27 de novembre a Roma
de l'any 8 després de Cris.
Filòsof, poeta líric i satíric i atí.
Era fill d'un esclau alliberat,
molt intel·ligent, va tenir l'oportunitat
de seguir a estudis a Roma i posteriorment a Atenes,
i fou molt respectat.
Era una espècie de Vicenç Viatoro.
En els segles romans, tant literaris com polítics,
es va mantenir sempre sota la protecció important,
cosa que no t'ha passat amb tu.
o el més romans, d'un tal Mecènes.
No el vaig conèixer, aquest senyor.
Però saps, fixa't la referència,
tenen un mecènèric.
S'ha convertit en un genèric.
Fixa't si estava unit,
i al Mecènes li patrocinava tot,
que es van enterrar junts.
Mecènes i Horaci estan juntament enterrats.
Fixa't, la poesia oraciana,
amb la seva varietat de temes nacionals
i, sobretot, la seva perfecció formal,
signe d'equilibri i serenitat,
va ser identificada en el Renaixement,
imagina't-ho,
com la màxima i més excelsa expressió literària
de les virtuts clàssiques.
Ja veus aquest home,
el Quintus Horacius Flacus,
Horaci,
Sapere Aude.
Doncs mira,
ara continuarem amb un Sapere Aude
amb aquests dos senyors.
I see skies of blue
And clouds of white
The bright blessed day
The dark sacred night
And I think to myself
What a wonderful world
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
Are also on the faces
Of people going by
I see friends shaking hands
Saying how do you do
They really say
I love you
I hear babies cry
I watch them grow
Joan, Josep,
Sapere Aude, eh?
Ja veus, eh?
Sapere Aude.
Atreveix-te.
Bona, va, alguna...
Intentarem alguna cosa, no?
Mira, abans de dir això,
aprofitant que avui és el Sant Vicenç,
vull deixar constància
que just abans,
a l'últim programa,
abans de Setmana Santa,
va ser el dia del nostre patró,
Sant Benvingut.
Ah, teniu patró, eh?
Home, benvenut-vos,
Scotty Bolli,
mort el 22 de març del 1282,
que va ser un plenat catòlic italià
i que Sant Benvingut,
benvolgut i ben trobat.
És el nom d'aquest programa.
Benveniu.
Veus? Sapere Aude.
Sapere Aude.
Bé, en principi,
com sempre,
vull posar una cançó.
Sempre la dedico normalment a algú,
aquesta vegada és el cantant,
doncs, per tant,
endavant, Carles.
La terra, la terra, la terra de España,
las grande, la sola desiertas, llanura,
galopa, caballo, cuatralbo,
jinete del pueblo que la tierra es tuya,
a galopar, a galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar.
A galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar.
A galopar, a galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar.
A galopar, a galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar.
A galopar.
A galopar.
A galopar, poema homònim d'Ar Pålberti.
canta Paco Ibáñez
més un petit homenatge
amb aquest cantantor valencià
de 89 anys
que encara abans d'ahir es va atrevir a sortir
al pobleu de la música
Francisco José
Gorostiri
ja ho he dit, cantantor valencià
que ha medicat
problemes de Góngora
Quevedo, Miguel Hernández
Leon Felipe
Gabriel Ceballa, García Borca
Pablo Neruda, Goiti Sobo
i també
lògicament en Rafael
Albert
passa un símbol
de la lluita antifranquista
i avui, com ja he dit abans
amb quasi 40 anys
encara es trebeix a fer un recital
90, però dic 40
90, pobre home
no sé si en tingués 40
el pobleu de la música, per cert
amb molta gent
aquí queda
continuarem
història
història
Vicenç, moltes gràcies
com sempre per estar aquí
m'encanta sentir-te
m'encanta els teus llibres
i per descomptat
aquest últim que hem comentat
no ho he llegit encara
però per descomptat
600 pàgines
a mi em poden durar
3 setmanes
però me'l llegiré
bé, doncs parlarem
ens n'aniré
molt més lluny
que tot això
i una mica
el títol
d'aquesta petita
dissertació històrica
es diu
Ramcet segon
l'excessiu
més de 150 fills
quasi 70 anys
de regnat
90 de vida
i una llista molt llarga
de fites de guerra
i edificacions
que avui són la joia
de l'arquitectura universal
tot en la figura
d'aquest rei
és aclaparador
incluent el seu amor
per Nefertiti
aquest va ser
Ramcet segon
el tercer farol
de la dinobena dinastia
aquest rei
va governar
més de 77 anys
30 anys més que en Franco
per dir alguna cosa
i va viure
quasi 90 anys
més del doble
del que era habitual
al seu temps
el seu regnat
es va estendre
sobre 3 generacions
de subtits
tant l'avi
com el net
van obeir
el mateix farol
el seu regnat
era un
ja ho he dit
era un tipus desmesurat
tenia un lló ensinistrat
que el seguia
allà on anés
un gran talent
pel combat
i el seu millor plaer
era visitar
els camps de batalla
després d'una gran victòria
de fet
durant els 5 anys
posteriors
a la seva investidura
va anar a lluitar
amb 5 guerres diferents
no ens ha d'estranyar
doncs
que tot el que va fer
va manar a construir
tot estigués farcit
de logis
a la seva grandesa
a la seva saviesa
al seu geni militar
i cap crític
als seus errors
que en va tenir
renacer segon
va ser un paradigma
de la superbia
del poder
tenim molta informació
sobre ell
i el seu regnat
i disposem
del seu cos
mumificat
però amb un treball
tan acurat
que el seu cabell
conserva
un aspecte sual
i sedós
la mòmia
està dipositada
al museu del caire
les investigacions
forenses modernes
han demostrat
que era pèl roig
i molt alt
per la seva època
el que segurament
devia contribuir
a la seva major hosticitat
potser faltava
un farol
d'aquests tipus
la dinastia anterior
la XVIII
havia començat
a enfonsar-se
40 anys abans
en la fi
del regnat
de Amenhotep IV
o Akenaton
per nosaltres
aquest segon
rei rebel
que va voler
trencar
amb les sacrosantes
tradicions
promoure
una revolució
que va intentar
canviar
les bases
de la religió
en contra
de la casta sacerdotal
que havent acumulat
poders i riqueses
havien convertit
els faraons
antitelles
dels seus designis
Akenaton
va perdre
la seva batalla
amb els sacerdots
i la seva dinastia
va anar morint
el seu net
Totankamon
era pràcticament
un nen
quan va ser enterrat
i només conegut
pel descobriment
de la seva tomba
encara tancada
Després va arribar
Oremep
que va morir
sense descendència
cosa rara
en aquell temps
entre els farons
egipcis
però aquest va ser
un cas
cosa que va permetre
que el seu braç dret
el general
para Mesos
després Ramsès I
fundés
la seva pròpia dinastia
Ramsès I
no va viure
més d'un any
i fos succeït
per Set I I
pare de Ramsès II
Aquesta nova dinastia
tenia molt clar
que no volia conflictes
amb els sacerdots
i va enfocar
tots els projectes
de govern
cap al pla militar
on tots els enemics
eren externs
i tota victòria
molt celebrada
Set I I
va competre
contra Cananeus
i Ititas
durant el seu
regnat de 15 anys
i sembra
que va saber
posar un cert ordre
entre els seus servats
Set I I
va morir jove
amb 40 anys
i Ramsès II
coronat
el jove faraó
que no arribava
als 20 anys
perseguir la tradició
del seu pare
va pujar a una quadriga
i se'n van lluitar
contra els Ititas
la gran amenaça
de l'imperi
8 anys més tard
va tenir lloc
la batalla
de Kadesh
a l'actual Líban
va ser el primer
enfrontament armat
de la història
del que tenim notícia
motiu
pel que s'estudia
a totes les escoles
militars del món
els egipcis
es van voler
valer de beduïns
per informar-se
de la situació
de l'exèrcit
Itita
però aquells
els van dirigir
cap a una temple mortal
la maquinària
de guerra
Itita
que disposava
en uns carros
de combat
extremadament
moderns
per l'època
es va concentrar
sobre l'exèrcit enemic
i el va destrossar
Ramsés II
li havia deixat
al campament
o havia deixat
al campament
un important botí
i això va fer
que els Ititas
es dediquessin
a saquejar-lo
al que va permetre
el farol
huir
i després
contraatacar
faig un parèntesi
per situar
els Ititas
si no
potser ens quedaríem curts
perquè
tots no sabem
qui són
o quasi tots
bé
els Ititas
amb una aproximació
històrica
molt ràpida
eren un poble
indo-europeu
que es va establir
a Anatòlia
a l'actual Turquia
el segon mil·lenni
abans de Crist
van fundar
un gran imperi
en llengua pròpia
i una capital
a Tussa
van ser
els descobridors
de la tècnica
de la forja
i del treball
del ferro
i això els va donar
un gran poder
militar
i comercial
quan hi parlant
dels carros
de combat
i Ititas
venen
sobretot
de la seva facilitat
en treball
al ferro
i la forja
van conquerir
Babilònia
tota la Cappadocia
part de l'actual
Síria
i la Sivícia
no estan clares
les causes
de la desaparició
d'aquest imperi
potser un conjunt
de circumstàncies
fragmentació
en diferents regnes
com sempre
carestria
d'aliments
per la sequera
de la zona
que dominàvem
abans hem parlat
de la sequera
era zona
mediterrània
també
disminució
de soldats
en campanya
fruit de les llargues
llarres
dels últims
reis
Ititas
i moltes més
la signatura
d'una pau
que en parlarem
un peu després
o que es va dir
pau perpètua
amb Rancès II
va provocar
que Atussa
depengués
del blat egipci
per sobreviure
la legaladència
va ser imparable
l'aparició
dels anomenats
pobles del mar
homes hostils
de l'imperi
van ocupar
bona part
del Pròxim Orient
Xipre
les costes
de Palestina
Egipte
i Síria
tot va contribuir
a l'esquera d'Euguda
va ser un gran imperi
amb restes escultòrics
peces de plat
i brons de relleus
però que encara
queda molt
per explorar
la seva capital
Atussa
estava situada
al centre
d'Anatòlia
on avui
hi ha la ciutat
de Bogarskoy
al nord-est
de Ankara
bé
havent fet aquest parèntesi
sobre els Ititas
continuem amb la història
del nostre amic
Ramsès
ho hem deixat
a la batalla
de Kadaj
una batalla
que va tindre
un resultat
bastant concurs
la historiografia
considera
que guanyaren
els Ititas
i que això
va provocar
que Ramsès
els histadis
veia de Xipre
però
el mateix
en Ramsès
amb la seva
magalomania
va fer un composar
una crònica
en vers
anomenada
Poema de Pentaur
on declarava
la seva victòria
indiscutible
el tractat
de Pau Posterior
al que ens hem referit
abans
parla
de que tant
el farol
com el sobirà
Itita
es reconeixien
com a germans
per tota l'eternitat
i alguna cosa
devia passar
tres dècades més tard
Ramsès es casa
amb la filla
del monarca
Itita
a celebrar
una gran cerimònia
anupcial
i sembla
que van passar
assiliats
per un temps
i han parlat
també
de la necessitat
dels Ititas
del blat
egipcè
el farol
era per ell
més que un home
la seva essència
era divina
però els seus gustos
molt humans
ja el seu pare
Satí I
li va regalar
només
amb 15 anys
un immens harem
quan ja estava casat
amb una de les moltes dones
que va tenir
Isis Nefert
Cada harem
era un univers
en si mateix
un àmbit tancat
ple de rancúnies
i trames mortals
Ramsès III
que va governar
15 anys més tard
que el nostre
va ser assassinat
en una conspiració
a l'interior
d'un d'aquests
al provífic
en Ramsès II
li van fer inscriure
als nombrosos temples
construits
a la seva època
més de 150 inscripcions
amb els noms
dels seus descendants
i aquests
els recordats
considerant això
no sembla
que aquesta xifra
es pugui dir
que sigui
massa alta
a part
d'esposes oficials
germanes
filles
princeses
estrangeres
i súbdites
l'home
es va mantenir
eròticament actiu
per espai
de 70 anys
i prenia
la dona
que desitjava
ah
però aquest mascle
alfa
també va tenir
la seva debilitat
la villa
Nefertiti
aquella
per la que
sempre brilla
el sol
d'orígens
desconeguts
s'ho han coberts
potser una germana
estaterrancés
va ser
el seu gran amor
mort abans
de complir
els 50 anys
i les seves mencions
es troben
en molts dels monuments
construïts
a posteriori
es conserva
un vers
atribuït
al faraó
el meu amor
va ser únic
i ningú
va poder
realitzar amb ell
al morir
em va robar
el cord
a ella
va dedicat
al temple
de Bussimbel
i la tomba
de Nefertiti
a la vall
de les reines
és la més bonica
de tot el conjunt
foradari
quan va ser descoberta
l'any 1904
per l'arquilava
qui treballà
Ernesto
Esquia Parelli
es va poder constatar
que el seu esplendor
no va desaparèixer
malgrat els lladres de tombes
Ernesto II
va continuar
amb la seva activitat
constructora
es diu
que les seves construccions
són superiors
a les de tot el conjunt
de les piràmies
de Gisà
Ernesto II
estava convençut
que era
fill del reu
del déu amunt
i com a fill
d'un déu
mai es podia equivocar
mai podia
admetre errors
tot venia dictat
per amunt
la seva crueltat
els seus capritxos
la seva supervia
no s'han trobat
massa mostres
de voluntat
que permetíssim pensar
en que va babar
el benestar
del seu poble
però inclús
Ramsés II
amb tot el seu poder
no va ser capaç
de fer retrocedir
els temps
gràcies
carai
Joan
mira
allò del sapereauder
m'has fet descobrir
que el Ramsés
era pell roig
i la meva imatge
del Ramsés
era el Jules Briner
totalment descapotat
ho entens
i ara
el sapereauder
metro 90
metro 90
ho entens
i la meva versió
del Ramsés
torno a repetir
descapotat total
i avui descobrim
amb el sapereauder
que era pell roig
els feixos llucos
de l'espoi
com estan bé
que ens van fer creure
sembla molt vergonyós
que l'eurodiputada
de Junts
Clara Ponsatí
i el filòsof
Jordi Graupera
que fins que no ho desmenteixin
estan cobrant de Junts
muntin la seva candidatura
alhora
contra els que fins avui
els han estat
pagant el sou
en fi
la realitat
supera la ficció
Josep
què?
Sapereauder
no?
Molt bé
doncs
em sumo
a la facilitació
amb en Vicenç Viratoro
que
Sant Vicenç Ferrer
també és un sant
com
com el mareu dels dolors
com la
a l'acció de gràcies
és el primer dilluns
després del dilluns de Pasqua
no tenia
un dia fix
molt interessant
tot el del
canal d'Urgell
a mi també me l'havien explicat
recordo un programa
d'en Guàrdia
i el llibre
Aigua a les venes
d'en Francesc Canosa
que explica tot això
que era realment
una pel·lícula
una pel·lícula de l'Oeste
va ser molt molt interessant
i ara ja estic esperant
tenir el teu llibre a les mans
per gaudir-ne
bé
jo seguirem
la setmana passada
que parlàvem
de la Cecília
i l'Amèlia
dues noies de Casabona
havíem parlat
de la Cecília
Cecília Gómez
de l'Olmo Saavedra
que va ser
la dona
del conde
del
el propietari
dels magatzems
del siglo
i avui parlarem
d'una altra
Amèlia
de Vilanova
i Llinadal
vam acabar
amb l'enterrament
de la Cecília
amb tota aquella
parafernàlia
totes aquelles mostres
tan increïbles
i bueno
aquí és desaparegut ella
però
com a fit
apareix un cop morta
perquè
Eduard de Conde
el 1909
va comprar una finca
situada al carrer
de l'Estrella
actualment
carrer Eduard de Conde
per 83.500 pessetes
i va fer
enderrocar
la casa
que hi havia
per convertir-la
en una dona nova
projectada
pel seu gènere
l'arquitecte
l'Eucàdio
la barria
d'aquesta manera
va passar de finca rural
a la finca d'Esbarjo
en aquest cas
d'Estiuets
i la va anomenar
Quinta Amèlia
Vila
Vila Cecília
en català
em recorda
la seva difunta dona
cinc anys després
moria el fundador
dels magasens
i la seva filla
al mateix any
s'afegeix un segon pis
aprofitant que el seu marit
era l'arquitecte
i que ja devia tenir pensada
la reforma
quan se'n vagi el pare
jo això m'ho arreglo
com vull
i aquests terrenys
tenien al costat
els de la Quinta Amèlia
l'altra dona
que ha inspirat
el tema d'avui
o sigui que
la curiositat
per saber
el perquè
d'aquests dos noms
d'aquests jardins
doncs m'ha portat
a conèixer
aquestes dues dones
i aprofitar
per parlar
dels marits
i així doncs
parlar una mica més
de la història
de Barcelona
l'any 69
l'Ajuntament
va adquirir
totes aquestes finques
els dos terrenys
estaven pràcticament junts
es va crear
el carrer de Santa Amèlia
que separava
les dues finques
i tota la superfície
estava declarada
com a zona verda
malgrat tot això
la part superior
es va requalificar
com a urbanitzable
i gràcies a la lluita
veïnal
dels anys 70
van aconseguir
que s'edifiqués
només la part
de dalt del carrer
del carrer
del riu d'Or
que era una colònia
espanyola
al nord d'Àfrica
que tenia
com a ciutat principal
Villa Cisneros
tot això ja ens queda
molt lluny
però
els que tenim
una certa edat
ho recordem
encara
era exacte
la vila Amèlia
va ser enderrocada
i el terreny
va ser enjardinat
l'esmentada Amèlia
era Amèlia
de Vilanova
i Nadal
que es va casar
amb Ignaci Girona
i Agrafel
hem parlat
del Girona
hem parlat
del
del canal d'Urgell
també en parlaré
un moment jo
perquè és una cosa
per dir
per dir de pitellada
ella sí que va gaudir
de la finca
no sé si molt o poc
ja que només hem trobat
que va sobreviure
del seu marit
el qual entre 1861
i 1862
va comprar dos terrenys
i una part segregada
d'una altra finca
van derrocar
les construccions rurals
per fer-hi la seva casa
d'estiuets
amb edificis anexos
que va estar enllestida
el 1864
i la va dedicar
a la seva esposa
i era
a la Quinta Amèlia
Quinta
la Vila
la Vila Amèlia
Ignasi Girona
mor el 1889
queda la vídua
com a autofractuària
i els fills com a mereus
i quan ella mor
els germans recorden
que la propietat
passi a la germana
Helena Girona
les dues propietats
estaven juntes
tant és així
que l'Helena Girona
i l'altra hereva
Pepa Conde
van demanar conjuntament
un permís
de l'Ajuntament
per refer
una tanca
que hi havia
que comunar
les dues propietats
aquí ja perdem
la pista dels Conde
no sabem si la família
va seguir com a propietat
però no
en canvi
els Girona
sabem que van ser propietaris
fins a la mort de l'Helena
el 1933
que la finca
es va subastar
i que va ser adquirida
per Josep Fradera i Camps
fundador de l'empresa
Cementos Fradera
que va passar als seus fills
fins que va ser
expropiat
per l'Ajuntament
el 1968
la Vila Amèlia
la Vila Amèlia
va ser enderrocada
i l'altra
l'altra vila
va desavenir
el centre cívic
i els dos jardins
van ser reformats
ara no m'ho tindré
explicant
que són macos
val la pena
anar-hi a passejar
nosaltres molts anys
havíem anat
per aquells jardins
a fer fotografia
després de venir a la Palma
amb els fillols
si recordes
Ferran
doncs
i encara
jo encara hi vaig
doncs
Amèlia de Vila Nova
i Nadal
no en sabem gaire cosa
com el que dèiem
l'altre dia
en sabem doncs
perquè són
filles d'esposes
d'una
ella era filla
d'una important
i rica família
barcelonina
no en sabem
ni quan va néixer
ni quan es va casar
sabem que el seu primer marit
era Antoni Bruguera
i Martí
fill també
d'una rica família
de Mataró
que va morir
el 1846
als 24 anys
deixant la vídua
amb una filla
i amb una immensa fortuna
a més d'immensament rica
tenia fama
de ser molt guapa
una mirada dolça
i delicada
i fama
de dona culta
són aquelles coses
que sortien
als ecos de la societat
i tal
de brodar
i tocar el piano
o l'arpa
no t'ha sentit res
suposem que alguna
d'aquestes coses
devia fer
l'any 1850
es va fer digir
un templet neoclàsic
al cementiri
del poble nou
on reposa
en les restes
d'Antoni Bruguera
i té una inscripció
on es llegeix
la muerte
que todo lo destruye
no podrá borrar
oh sombra querida
el recuerdo del cariño
de una esposa
que te idolatrava
diuen que aquesta frase
podria ser d'en Zorrilla
però Déu-n'hi-do
es va tornar a casar
amb Ignasi Girona
i Agrafel
amb qui va tenir
un fill
Ignasi Girona
era de la Nisaga
del Girona
una important família catalana
que van fer tantes coses
que en farem un repàs
més o menys ràpid
depèn del temps que quedi
perquè van fer
moltes, moltes, moltes coses
entre elles
del Canal d'Urgell
que n'hem parlat
bastament
bé n'hem parlat
n'ha parlat
quin sap
l'Ignasi
com tota la família
no va parar de fer coses
va entrar com tots els germans
a l'empresa familiar
en arribar a la majoria d'edat
l'arrencada
de la mineria de carbó
del Baix Ebre
va esdevenir una realitat
gràcies a ell
que va fundar
les mines
de la granja d'Escarpe
la granja d'Escarpe
que proporcionava combustible
per a la moderna fàbrica de ciment
que va ser construït
en 1879
i l'Indeta
es va convertir
en un potent complex industrial
que més de la mina
i la fàbrica de ciment
comptava amb un embarcador
al peu del segre
des del qual
els lleuts i els carros
portaven els sacs de ciment
a Maquinensa
i a altres llocs
cal pensar
que en aquella època
no existien carreteres
a la zona
i el transport fluvial
era l'única possibilitat
de fer rendible
l'exploitació
també va ser
durant uns mesos
el primer director
del Banc d'Espanya
a Barcelona
Carles que va deixar
però no xocar
amb el seu germà
Manuel
que dirigia
el Banc de Barcelona
Manuel
el famós Manuel Girona
que és el més conegut
de la Nisaga
va ratar ajuntament
amb el seu germà Jaume
qui després
li va adquirir
la seva part
el 1892
la finca del Castell del Remei
situada a la Plana d'Urgill
a més de vins
el se li elaborava
un brandi
un licor de camamilla
molt popular
en tota la zona
amb esteles
un vinagre molt original
tots de gran
qualitat
no faré una llista exhaustiva
dels seus negocis
perquè no acabaríem
però la seva capacitat
com a comerciant
negociant
i empresari
doncs era gran
amb tota la família
malgrat tot
els últims anys
del seu punt de vista econòmic
doncs van ser
més aviat
fumuts
més tristos
els negocis
no acabaven de rotllar
tenien gran deute
amb el seu germà Manuel
el qual va fer front
a la seva esposa
amb l'ajud de tota la família
i això que l'esposa
era immensament rica
com ens han dit
les cròniques
l'Amèlia Vilanova
va morir el 20 d'abril
de 1904
i està enterrada
en aquell templet neoclàssic
que va ser construït
el 1850
pel seu idolatrat espós
on també
l'acompanya
el no menys idolatrat
Ignasi Girona
o sigui
estan tots tres juntets
al cementí del poble nou
com el mecenas
i l'horac
bueno
doncs aquí
ens acomiadarem
d'aquesta
negada esposa
està diànic
vella
de mirada dulce
i delicada
i ademàs
com fama
de mujer culta
que hem dit
al començament
traduït al català
de les cròniques
de l'època
doncs aquí acabaríem
si no fos que
el 5 de juliol
del 2013
va tornar a ser notícia
per la donació
d'un altre personatge
a seus
almenac
d'una pintura a l'oli
feta per Federico Madrazo
el 1853
que Federico Madrazo
part d'una nissaga
de pintors
del 19
la premsa
se'n va fer ressò
i se n'ha parlat molt
i tal
però només del nom
i això sí
explica
les mides
de la pintura
qui era
en Madrazo
i tota la cosa aquesta
i poca cosa més
tot això m'ha fet saber
que havia estat enterrada
al templet aquest
juntament
amb els seus dos marits
i en un altre lloc
que posa el nom
de la filla
aquella filla
que va tenir
amb el primer matrimoni
que no ho diu enlloc
i aquí sí que es posa
que la seva filla
Anna
la serendípia
sí
perquè l'esquerra
de la vanguardia
és molt genèrica
sus afligidos hijos
nietos
nietos
família
toda
allegados
i aquestes coses
però ni un sol nom
ni una sola data
parlem ara
una mica
de la família Girona
ja que allò
ens va donar peu
l'anterior
per parlar
del conde
i el cicle
doncs aquí
parlarem
de la família Girona
una miqueta
podem afirmar
que el Girona
no només
van atresurar
una gran
de les fortunes
dels païs
una de les més grans
sinó que van formar part
al primer gran
grup inversor
de l'època
seguit de lluny
pels Güell
passa que els Güell
són més coneguts
suposo que gràcies
al mecenatge
que van fer
de l'inrepetible Gaudí
però Déu n'hi do
al Girona
em sembla que els hi passa
una mica la mà per la cara
van impulsar
i van participar
en la creació
de més de 70 empreses
els més actius
de l'espai comercial
financer i industrial
i més decisius
del procés
d'industrialització
i solament
són recordats
perquè un dels seus membres
Manuel Girona
i Agravafel
va apagar
de la seva butxaca
la façana
de la catedral
de Barcelona
aquella façana
que hem dit
moltes vegades
en broma
que és un gòtic
tardà
bastant tardà
possiblement
el meu intent
de repassar
el que van fer
tota aquella família
semblarà
que faig un llistat
potser sí
per si algú s'adorm
només vull deixar clar
que la fortuna
no està tacada
per la vergonya
del comerç d'esclaus
sobretot
en un moment
que aquesta aberració
semblava bastant normal
i que veiem
que hem de mirar
com són els contextos
de les coses així
era una cosa
molt normalitzada
tothom parla
del
ara sí
hi ha gent
que s'esguerra
les vestidures
oi sí
aquests esclavistes
i tal
però hi ha altres
esclavistes
a la península
que són tinguts
vaja
com a grans
com a grans
patriotes
i benefactors
i tal
que no vol dir
que no fossin
en el fons
vull dir
per què
doncs
el que deien
el text
i el context
exacte
doncs
com ho deien
jo sóc jo
i mi circunstancia
jo sóc jo
perdó
el Girona
mai
va entrar en això
vull dir
que
aquella idea
que la industrialització
es fa a Catalunya
amb capitals
que venen
del tràfic
d'esclaus
queda desmentida
perquè la primera
família
en impuls
de la industrialització
no tràfica mai
en res
en Amèrica
no no
per això m'ho he volgut
deixar-ho clar
perquè
és això
que tothom
parla d'aquestes coses
i aquí d'Ales També
nosaltres volem ser
tan més papistes
que el Papa
i ens volem
avercunyir de tot
doncs que quedi clar
que aquí
no hi ha res
en aquest aspecte
parlem una mica
de l'origen
de la família
quan Catalunya
sortia de la guerra
de cessació
em pre-desembolament
del decret
de nova planta
Gaspar, Girona
i Magrinyà
natural de la selva
del camp
que era fill
d'un pagès
se'n va cap a Tàrrega
que en aquell moment
vivia un gran moment
econòmic
allò que ens ha explicat
que Lleida
va fer
doncs una gran
han crescut
un gran ressorgiment
i Tàrrega
doncs va ser
un d'aquests llocs
i llavors
ell va muntar
una botiga
de teixits
i com si es tractés
d'un argument
de Hollywood
les coses
li venen de cara
coneix i es casa
amb Maria Antònia
Castelltort
que hi ha
el segon cognom
ja no apareix
Castelltort
que era
hereva
d'un propietari
d'una botiga
de teles
a la plaça Major
llavors
socres gendres
congenien
molt bé
i van ampliar
el negoci
passen els anys
i el fill
de la parella
Josep Antoni
Girona
i Castelltort
es casa
amb Antoni
Atarga
altre cop
el segon cognom
no sabem
d'aquesta dona senyora
que és filla
d'un ric comerciant
de la vila
i el primogènit
d'aquesta unió
va ser
Ignasi Girona
i Targa
aquest és el
diguéssim
el pal de paller
que després
doncs pengen
tots aquests
entre ells
el manu
del Girona
fa molt
aquest Ignat
Girona
que ha nascut
el 1871
va atar
els gens
emprenedors
de la família
i els diners
per expandir
doncs aquestes
capacitats
des del començament
el Girona
compraritzen
activitats
comercials
i agràries
els comerciants
generaven calés
tot l'any
els agricultors
havien d'esperar
les collites
i llavors
quan no tenien calés
els comerciants
els hi posaven
ell els hi deixava
i els finançaven
en una paraula
Ignasi Girona
convertit
en la primera
fortuna de Targa
que va a Barcelona
seguir estudis de comerç
amb el seu germà Ramon
i un tercer germà
es queda a Targa
que després
seguirà la carrera militar
i morirà a sortir
amb Ignasi Girona
comença la nissaga
del Girona
a la ciutat com tal
ell és el patriarcal
el veritable pal de paller
que hem dit
que aguantarà
tot el teixit familiar
fins al dia de la seva mort
després tot serà diferent
però Déu n'hi do
tota la feina feta
i tot el que segueixen fent
els germanets
hi ha molta cosa
al cap dels 3 anys
de 3 anys
a Barcelona
el 1806
es casa amb
Antonia Grafel
i Obrador
ara sí que sabem
el segon cognom
però no ens sabeix de res
perquè no sabem res més
era filla
d'un rellutger suïs
té 25 anys
viuen amb els seus
sogres i cunyats
cosa molt natural
en una ciutat
emmurallada
i atapeïda
com era Barcelona
tenen 3 fills
Joan, Mercè i Antonia
moren els sogres
els cunyats
i també la dona
i queda a casa
una germana més petita
no sabem la diferència d'edat
no sabem que es deia Rita
es van casar
i van tenir 5 fills
Manuel, Ignasi, Jaume, Esperança
i Casimir
no és el primer cop
que expliquem
convidus
a casa amb una cunyada
ho hem explicat
a vegades
que era una cosa també
molt normal
en aquelles èpoques
ara he pensat
que en aquest cas
els germanastres
tenen tots els mateixos
noms i cognoms
perquè les mares
eren germanes
a Tàrrega
hem dit que era
la primera fortuna
però Barcelona
era una mitjania
hi havia gent
molt més rica
que ell
quan va arribar aquí
però el seu caràcter
d'emprenedor
es va mantenir intacte
tot i que amb la queda
de Francesc
va tornar a Tàrrega
durant 4 anys
fins al 12
i després torna a Barcelona
reprèn les seves activitats
comercials
financeres
durant 20 anys
feia préstecs
a particulars
a l'Estat
comprant deute públic
comercialitzava productes
que deia vents
desamortitzats
per el Mendifàbal
etcètera
etcètera
a operacions d'embargadura
buscava socis
va tenir una fàbrica
d'indianes
el 1812
només tornar a fundar
l'empresa
Girona i companyia
amb el seu germà Ramon
i tres socis més
l'empresa
es dedica a activitats
més diverses
banca
finances
obres públiques
indústries
drets de consum
d'aigua ardent
participació
a la xarxa
d'hospitals públics
administració de tabac
i moltes altres coses més
tot el que era negoci
no es dedicava
en una cosa
en particular
però en català
la pela
és la pela
i ho feia força bé
es va adaptar
també a les circumstàncies
compra vents desamortitzats
participa en la venda
de vents subestats
el procés
de la desamortització
etcètera
etcètera
el 1839
amb els seus dos fills
majors d'edat
Joan i Manuel
i un soci targarí
constituirà la societat
mercantil
Girona Germans
Clavé
i companyia
que es convertirà
en un procés
de constitució
de companyies
d'altres companyies
amb capital
exclusivament familiar
els altres fills
mascles
mascles
mascles naturalment
es van incorporar
a la societat
a mesura que
es feien majors d'edat
Manuel i l'Ignasi
que són els dos
que hem parlat més
són els que seran
administradors
d'aquesta
companyia
l'any 39
també envia el seu fill
Granalleida
a comprar terres
que es veiessin
beneficiades
per la construcció
del futur canal
d'Urgent
que acabaria
construint
la seva empresa
compra el castell
del Remei
construbeix carreteres
dues línies
de ferrocarril
de Barcelona
Granallers
i Saragossa
a Barcelona
tot això
doncs
estic repetint
el que ens ha explicat
fa un moment
tot i que ho t'havia apuntat
ha sigut casualitat
que hem coincidit
amb això
des de 189
a 1867
que es va liquidar
l'empresa
tots els cinc fills
van mantenir
el peu del canó
van tocar
els negocis
més diversos
construcció
per les públiques
assegurances
finances
i indústries
i sempre ell
el pare
va mantenir
un paper molt actiu
en l'organització
dels negocis familiars
tenia una visió global
de la transformació
dels sectors econòmics
i això
doncs
feia
que tot li funcionés
força bé
diguéssim
entre 1839
i 1867
la seva fortuna personal
va tenir
un creixement
espectacular
es va multiplicar
el seu capital
per 125
només
i tot i que venia
d'una època
que la figura
de l'hereu
era molt important
i amb la seva família
particularment
doncs
havia sigut importantíssim
doncs
en sortir de la societat
divideix el seu capital
amb 8 parts iguals
incluinti el vidro
de la seva filla petita
suposo que hi havia
tants calés d'entremig
que va pensar així
no ve d'aquí
n'hi ha per tots
no es barallaran
i n'aniran tirant endavant
i li sembla
que li va sortir
força bé
i per conservar
d'alguna forma
la tradició
va passar
a les finques
que havia heretat
dels seus pares
el seu fill gran Joan
i els fills
van rebre així
en vida del pare
una part important
de la fortuna
familiar
segons la seva biografia
en morir a Barcelona
el 19 de gener
de 1867
va deixar una herència
de 350.000 duros
que sumat
els 225.000
que ja havia repartit
el 1856
entre els seus descendants
constitueixen
una xifra extraordinària
sobretot
si es considera
que cap dels béns
valorats
en l'herència
no l'havia heretat
dels seus avantpassats
si tot això
havia fet ell
que Déu-n'hi-do
quan va morir
era el primer contribuent
de Catalunya
i tenia
la primera fortuna
del país
no obstant
el repartiment
que havia fet
ja
als seus fills
anys abans
era una persona
creient
i poca amiga
del luxe
per la qual cosa
va demanar
ser enterrat
a terra
i no en un nínxol
o penteó
com es començava a fer
i va demanar
que les seves exèquies
s'evités
tot tipus d'obstentació
i als seus fills
els va donar
una educació
espartana
característica
que van conservar
ells
tot al llarg
de la seva vida
a la seva mort
els fills van seguir
van seguir la seva vida
fent negocis
ara
amb uns
ara amb altres
ara junts
ara sols
però sembla
que no hi van haver
baralles familiars
és una cosa
molt que transcendir
quan hi ha tant diners
pel mig
és bastant difícil
fins i tot hem dit
abans que l'Ignasi
va deixar de ser
director del Banc d'Espanya
per no interferir
amb son germà
que era director
del Banc de Barcelona
amb Manel Girona
era el fill gran
de la segona esposa
va ser designat
pel pare
com el que podríem dir
el cap del clan
del Girona
però dir-ho d'alguna manera
la crisi del 1876
els va afectar molt
era una crisi
de tota Europa
però ells
se'n van anar
sortint
hi ha la historiadora
Lluïsa Plà
que va publicar
una investigació exhaustiva
sobre el Girona
basant-se en el seu familiar
i anàlisi de document
diu
van ser el grup inversor
més gran del país
un exemple
les quatre primeres firmes
inversores a Catalunya
entre el 1815 i 1866
pertenien a la família Girona
amb un total
de 20.289.240 pessetes
el doble
que el grup següent
que era Catalana General de Crèdit
i el nom propi següent
a la llista
és Joan Goell i Ferrer
amb un capital inversor
de 3.576.150
com 7 vegades
bàsicament
quasi 7 vegades
la fortuna dels Goell
tornant a Manuel Girona
sabent que amb 16 anys
va aconseguir
la representació
d'una empresa d'Almeria
que fabricava canonades de plom
que aleshores
era una novetat
i que el nen ja despuntava
ja tenia maneres
el noi
es va casar
amb Carolina Vidal Quadres
Ramon
filla de Manuel Vidal Quadres
que fundava la banca
Vidal Quadres
absorbida més endavant
pel banc de Barcelona
el primer ampliat espanyol
i del qual
el 1844
Manuel Girona
va ser el fundador
o sigui que es va menjar
el banc del sogre
també va ser
un dels fundadors
del banc hispano-colonial
que tant va
intervenir també
amb la construcció
de la Via Laietana
el 1886
va ser escollit
com a primer president
de la Cambra Oficial
de Comerç, Indústria
i Navegació
de Barcelona
va fundar
la companyia general
de tabac de Filipines
amb el marquès
de Comillas
l'any 1876
va ser nomenat
alcalde de Barcelona
va ser diputat
de la Seu Durs
i ell
senador vitalici
pel partit conservador
i va rebutjar
fins a tres vegades
el nomenament
de ministre d'Hisenda
amb motiu
de l'exposició universal
del 1888
va donar
un milió de pessetes
per poder acabar
la façana
i el simbòli
de la catedral
com hem dit abans
aquell
gòtic terrà
que això seria
uns quants milions
d'euros
actualment
un milió de pessetes
del 1888
era molta pela
l'altre germà
que hem parlat
també va fer negocis
amb altres germans
la Torre del Remei
amb el seu germà Joan
Can Girona
a les forges
de Can Girona
que era una empresa
metodolúrgica
de construcció
de material ferroviari
situada al Poble Nou
al costat
de la Torre del Besòs
que vam parlar
també fa uns quants programes
i que se la van acabar
comprant ells
o els successors
per tenir aigua
per a la indústria
l'origen
de les forges
aquestes
es remunta
a l'any 1859
els germans
Ignasi
Casimí Girona
explotaven
tres ferraries
de Barcelona
la barcelonesa
estava
més o menys
on hi ha
la Diagonal Mar
la ferreria del Clot
i ferreria de Sants
es van ampliar
es van fusionar
van canviar de nom
diverses vegades
no cal entrar
amb més detall
i els dos germans
d'Ignacio
i els dos germans
Ignacio Casimiro Girona
Societat en Comandita
amb aquesta raó social
van participar
en la construcció
de la fàbrica
de Can Batlló
del carrer Ugell
que es transforma
el 1906
en l'escola industrial
i la família Girona
va tenir una llarga relació
amb la indústria metal·lúrgica
Jaume Girona
el germà petit
va ser entre els tres fundadors
el 1882
altos hornos
i fàbriques
de Gera i Acero
de Bilbao
altos hornos
de Vizcaia
etcètera
Vicenç
si tu tinguessis
que escriure
La vida dels Girona
les 608 pàgines
és un llibre de butxaca
eh
el que explica el Josep
Vicenç
Ho ha escrit molt bé
la Lluís Aplà
i és un llibre
absolutament recomanable
i si puc fer
una falca publicitària
el dia 14 d'abril
dia d'interessants
en moltes coses
fem una
Proclamació de la República
ja ho dic jo
tenim una conversa
amb la Lluís Aplà
en el Castell del Remei
molt bé
sobre
Castell del Remei
Família Girona
Canal d'Urgell
que és un triangle
un triangle de rell
Castell del Remei
que no se'n deia
es deia
Torra del Bisbe
i ells en diuen
Remei
perquè
l'Ignasi Girona
es va protegir
durant la
guerra del francès
i va quedar
amb un
amb un
deute
perdó
tan agraït
a l'amadeu del Remei
un dels ferreries
també es va dir
finalment
ferreria del Remei
perdó
però Vicenç
et dones compte
que algo
passa
passa algo
sense tenir-ho preparat
la relació
la intercomunica
puc dir-ne un altre
sense allargar-me
més del temps
això del Remei
m'ho havia saltat
perquè com que
anàvem una mica malament
no no
perquè anàvem malament
de temps
però estic content
que ho diguis
perquè trobo
que era una cosa
bastant interessant
i tothom van dient
que és de l'anterior
diem-ne
mentre parlaves
de Canetó
i de
i de Ramsès II
i de
diem-ne
Menjotab IV
que serà Canetó
només
subratllar
que
hi ha un text
molt divertit
i molt interessant
de Freud
que es titula
Moisès
i la religió monoteïsta
que la tesi fonamental
és que Moisès
és un sacerdot
d'ató
i per tant
que
el monoteïsme
atonià
el monoteïsme
de Menjotab
de Tella la Marna
és el
el ferment
del que Moisès
tremet
a una colla
que hi havia per allà
que treballaven
des claus
a les taules
i els hi tremet
i per tant
que el nostre
déu monoteïsta
occidental
és de fet
per la via
de Moisès
això és una tesi
de Freud
si fos d'una altra
ni les mentaríem
però Freud
home
té un cert prestigi
i per tant
és un llibre
bastant
bastant
recomanable
perdó eh
perquè
és que això
quan sents aquestes coses
et venen ganes
de
aquí
si vingués
algú
que tractés
amb els
esperits
i les energies
i no sé què
us doneu compte
que alguna cosa passa
sí sí sí
no només
avui
ha sigut
però un altre dia
passem
un altre
i a més
la vegada
el que va venir
ell
a micròfon tancat
vam comentar
una cosa
de jueus
que havien vingut
al barri
de Sant Antoni
i on tenia
una certa
però no sabia
que havia sigut
una cosa de més resseny
o pensava que era
més antiga
aquella tarda
doncs buscant coses
trobo que
l'endemà
hi havia una visita
guiada al voltant
del mercat de Sant Antoni
que m'hi vaig poder afegir
després li vaig enviar
tot el que vaig trobar
són aquelles
que vaig aprofitant
i vaig aprofitant
bé doncs mira
jo precisament
estava acabant amb això
fundador dels altres
honors de Vizcaya
juntament amb Jaume
i president de la companyia
dels caminos de hierro
del nord d'Espanya
la línia
Barcelona Granollers
i promotor el 1852
del ferrocarril
de Saragossa
a Barcelona
aquesta última circumstància
va fer que els germans
Ignasi Casimiro
orientessin
la ferreria
de Sant Josep
i la de Nostra Senyora
del Remei
com acabes de dir
cap a la construcció
de material ferroviari
i com que podríem
omplir moltes pàgines més
però ja no cal
ja de
doncs
ho deixem aquí
Déu-n'hi-do
el que ha donat
l'intent per saber
que hi ha aquelles dues dones
i els seus marits
que van dedicar
a aquelles cases
d'estimats
Tornem-hi
un life motive
que no estava gens preparat
però que és totalment
avui
en l'entrevista
el Sapere Aude
Ostres
Sapere Aude
Serendipia
el que vulguis
però ha begut la pena
jo m'ho he passat molt bé
buscant i tal
i escoltant
amb en Vicenç
encara més
Vicenç
5 d'abril
el dia del teu
Sant Petre
avui
queden
és el 96è
dia
queden 276 dies
per finalitzar l'any
o està el dia
com avui
que vens
per tercera vegada
amb el
entre cometes
compromís
de que vindràs
una quarta
mira
vam passar
tot unes sèries
d'aveniments
un 5 d'abril
mira
Vilamajor
Vallès
esclata
l'aixecament dels Barretines
contra els terços
castellans
no sé ben bé
de què es tracta
Quiralles
Quiralles
el 1688
Vilamajor
el Vallès
esclata
l'aixecament dels Barretines
contra els terços
castellans
una part de la història
com hi ha moltes
que no en tinc ni idea
però em va fer gràcia
saber que un 5 d'abril
el dia que el Vicenç ve aquí
o es passa això
i a Barcelona
el 1904
a instàncies d'entitats
com l'Ateneu Barcelonès
i el Foment del Treball
Francesc
de Moragues
i Barret
funda la caixa de pensions
per la bellesa
i d'estalvis
de Catalunya
i Balears
a València
apareix la capçalera
del diari
La Veu
el 2017
que succedeix
La Veu
del País Valencià
un diari digital
editat a València
però la resta del món
el 1722
el navegant
neusalandès
Jacob
Raogepén
arriba a l'Ella de Pasqua
descobrint-la
pel món occidental
fins al 1722
un lloc del món
que encara no s'havia descobert
a Segovia
el 1976
d'això ja ens en recordarem
un grup de 29 presos
catalans
i bascos
d'Eta
el FRAP
el FAC
del moviment ibèric
d'alliberament
organitzen la massiva
fuga de Segovia
el 1992
Sarajevo
Bosnia
de Segoïna
comença
el 16
de Sarajevo
mantingut pels paramilitars
i soldats servis
durant la guerra de Bosnia
el més llarg
contra una gran ciutat
en la història militar moderna
va durar
gairebé 4 anys
fins al 29 de febrer
del 1996
això són sexes
i no els de Massala
i aquestes
naixements
mira
curiós
un
segur que el coneixes
un company teu
avui
el 15 d'abril
del 1943
a Rocafort
de Vallbona
Lleida
Lluís Foix
per a llistar
escriptor
va néixer
i
mira
per parlar
un altre dia
el 1472
a Pavia
Milà
va néixer
Blanca Maria
esforça
la princesa
de Milà
que fou
emperadriu
consort
del Sacre Imperi
Romano Germànic
que va morir
el 1510
el 1875
jo recordo
que
el meu avi
me'n parlava
una francesa
Mestinget
cantant
actriu
i ballet francesa
la Mestinget
el 1908
un 5 d'abril
va néixer
un dels meus ídols
Herbert von Karecham
a Salzburg
director
d'orquestra austríac
va néixer
un actriu també
icona
Beth Davis
eh
amb els seus sets
va néixer
el 1909
un individu
que ha tingut
una gran història
amb el cinema
com a productor
de cinema
Albert Broccoli
productor
de totes les pel·lícules
gens bon
el 1916
una altra icona
una altra
una altra icona
Gregory Peck
un actor de cinema
i de teatre
que va morir el 2003
una icona
la primera presidenta
de Filipines
una dona
el 1947
la Gloria Macapagal
Arroyo
mira
el 1950
la cantant
va néixer
la cantant
de l'Ava
la que hi ha rosa
l'Agneta
Falslock
i el 1955
curiosament
a Nagoya
al Japó
va néixer
Akira Toriyama
ningú sabrà qui és
però és conegut
com el millor
mangaka i dissenyador
personatge japonès
a l'autor
de la bola
del drac
però també va morir
gent
un 5 d'abril
i va morir
el teu sant patró
Sant Vicenç Ferrer
el 1419
a la Bretanya
i va morir avui
a Mallorca
moltes
moltes
allotes
que en diuen allà
moltes dones
celebren el seu sant
perquè és Santa Catalina Tomàs
i de Cates
que és curiós
jo quan vivia a Mallorca
o Catalina
o Caterina
encara no és el mateix
però uns en diuen
Caterina
i uns altres
Catalina
però és Catalina Tomàs
i la resta del món
va morir
en Danton
de vegades
aquell polític francès
dirigint de la revolució francesa
que va ser ejecutat
el 1759
gràcies a en Danton
en Marat
i en Robespierre
que deia
la trinca
curiosament
un 5 d'abril
també
a Washington
va morir
un militar
que es deia
Douglas MacArthur
aquell de
Volveré
que els hi va dir
als japonesos
tonteries
o no tonteries
perdó
molt respectable
s'ho retiro
en Carles Sánchez
va morir
en Salton
Heston
tal dia
com el que
el Vicenç
va venir
i no vull acabar
sense recordar
pel Vicenç
una història
que
et trobo
tan ben representat
i diu
que la creu de Sant Jordi
és una distinció
de la Generalitat
de Catalunya
en la finalitat
de distingir
les persones
naturals
o jurídiques
que pels seus
mèrits
hagin prestat serveis
destacats a Catalunya
en la defensa
de la seva identitat
o més generalment
en el pla
cívic i cultural
tu mereixes la creu
de Sant Jordi
bon Sant Jordi
compreu
el llibre
que val la pena
a l'Ugell
tinc moltes coses
per explicar
l'Horaci
que el proper dia
ens servirà
apuntat
perquè és tot un personatge
el Quintus Horacius Flacus
salut
i bona ràdio
ens la trobem
en el proper
a l'Ugell
ara escolta
la ràdio
desvent
sintonitza
la ràdio
desvent
la ràdio
de Sant Just
98.1
ràdio
desvent
98.1
ràdio
desvent
98.1
music club
clar
clar
clar
clar
clar
clar
clar
clar
clar
clar
clar
clar
clar
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!