Si tu ets pau.
I see them bloom for me and you, and I think to myself, what a wonderful world, I see skies of blue, and clouds of white.
Benvinguts, benvolguts i ben trobats.
Si a Catalunya tenim una ciutat capaç d'enamorar i emocionar qualsevol, aquesta és sens dubte Girona.
Les cases de l'Unyà, el parc de la Devesa, la imponent catedral amb la nau òtica més gran del món, els calles jueus, els temps de flors, les barraques, les festes de Sant Narcís...
Girona és l'indret on es van originar els xutxos i actualment és referent mundial en el sector de la restauració,
tant per la varietat com per la categoria dels seus restaurants.
Com curiositat, Girona té la plaça més petita i discreta d'Europa i potser del món, coneguda com la plaça dels raïms.
Bé, tot el que hem mencionat són indrets, esdeveniments o efemèrides clau,
que converteixen aquesta capital catalana en un lloc especial i únic a ulls de qualsevol.
Però a més, si avui Girona destaca culturalment, a banda de tot el que he esmentat anteriorment,
és per un singular llibreter i activista cultural català.
Ell va ser, amb una colla d'amics, el creador i màxim responsable de la llibreria 22,
i durant 36 anys l'ànima i el gerent, una referència cultural a Catalunya des de la seva creació en el 1978.
Impulsor del Premi Just Manuel Cacero, presideix el col·lectiu de crítics de cinema de Girona.
A més, gestiona el cinema trufàgut, trufó, en diuen els francesos.
Entusiasta promotor d'iniciatives culturals de tota mena,
el que avui alguns anomenen un activista i d'altres més cursi se'n diuen un agent cultural.
Des de la temporada 2015-2016 col·labora en el programa El món a RAC1,
amb el Marc Artigou, presentant una secció sobre llibres titulada D'acabar,
ha compaginat i compagina la seva activitat amb iniciatives de tipus cultural, polític i fins i tot religiós.
La seva llarga trajectòria com a llibreter de referència
i la seva clara voluntat de promoció, difusió i defensa de la cultura catalana
l'han fet mereixedor de nombrosos reconeixements i guardons.
En l'any 2017, el govern d'en Carles Puigdemont va acordar concedir-li la creu de Sant Jordi.
Els membres del jurat del Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català
van atorgar-li el guardó de l'any 2018.
En el 2020, el Fòrum Carremany li concedeix el Premi Falcó Carremany.
Autodidacta, pintor i dibuixant, utilitza pinzells i llàpissos,
llibreter, escriptor, gestió de quatre C's,
cinèfil, comediant, comunicador, conversador
i per sobre de tot, observador.
És un home conegut, reconegut i molt, molt sociable.
I ja em t'arribes i roca, benvingut, com estàs?
Bé, bé, em vejo aquest personatge que acabes de descriure.
Jo de gran vull ser com aquest, és fantàstic, no?
Acabo de quedar meravellat, a més a més amb aquest to de veu així.
Bueno, perquè no es veu però estic ben vermell.
Moltes gràcies.
Ja comencem a riure.
Bueno, l'activisme, l'activisme és l'activitat sostinguda
amb la intenció d'efectuar un canvi d'índole social o polític.
L'activista cultural és un tipus humà,
especialment conscient de les implicacions i repercussions
del món de les idees a la vida quotidiana.
Molt motivat per aquestes qüestions,
sol promoure individualment o col·lectivament
diverses iniciatives culturals.
Doncs, d'aquest perfil, és el nostre convidat d'avui.
Guillem, anem a pams.
Anem a pams.
Mira, començarem, començarem per l'últim,
pel tuit d'acomiadament Epitafi
que va ser escriure fa quatre dies a la mort d'en Josep Maria Espinas.
Sí.
Personatge entranyable, exigent, cordial, generós,
experta en xocolates, tertúlia, amant d'un bon àpat amb sobre taula,
un bon escriptor i cronista,
un bon comunicador,
emprenedor, un bon lector, un exemple.
Gràcies.
Maco, eh?
Sí.
Sí, però és que és així.
Jo a vegades quedo tan mirat de mi mateix en el sentit,
no per això que he escrit, sinó...
Esclar, jo de petit sentia l'Espinàs sobretot amb els 16 jutges,
esclar, jo tenia incensos 17 anys,
i aquell personatge que després feia viatges a peu,
que sortia a la tele,
i de cop i volta, pel que sigui,
em trobo dinant amb l'Espinàs,
passejant amb l'Espinàs, parlant amb l'Espinàs,
l'Espinàs dient coses,
algunes bones de mi.
I, sà, i això...
I l'Espinàs era exigent,
era una persona molt exigent,
però al mateix temps, és veritat,
era entranyable i divertit.
Ell deia una frase que era molt bona,
que diu, a ell no li agradava aquestes tecnologies
dels ordinadors i tot això.
Diu, jo tinc una màquina d'escriure
que és impresora al mateix temps.
Diu, la que escrius ja surt impresa.
Era un personatge que, quan escrivia,
o sigui, una de les coses que té la màquina d'escriure
que tenia,
era que abans d'escriure ja havies d'haver pensat
el que escriuries, perquè, o si no,
havies d'anar modificant contínuament.
Amb l'ordinador tens la gran avantatge
que pots tallar, refer, cortar i pegar,
allò que es diu.
I, per tant, jo havia vist de l'Espinàs,
amb algunes xerrades que havien fet o presentacions,
que duia el text escrit a màquina,
però no hi havia cap tetxada,
o sigui, no hi havia cap modificació,
era per fent-te.
I jo li dic, però, no t'aquí vols dir,
no, perquè quan escric ja sé el que escric.
I la xocolata li encantava,
coneixia totes les marques de xocolata.
A les postres, allò, si no,
allò que teníeu de xocolata,
però li anava, a part de gelats,
i del que pugui veure de xocolata,
la xocolata en si.
Era un expert,
quan anava,
vaig a Solís o quan vaig a Llors,
el que vaig és a buscar xocolata.
Fantàstic.
Saps què és?
Escrivia a l'Espinàs.
No, no, digues, digues.
No, pujava a casa seu,
vivia un seteu-vuita,
sempre a peu.
I quan tenia cap a 90 anys,
li vaig dir,
escolta,
que ara pujés a peu?
Diu, sí, sí.
No, ja no hi pujava,
però ell deia que sí.
L'última vegada que vaig estar amb ell,
em sembla que era l'any 2018,
i ell estava en aquell inici
de les persones que tenen el CMA,
que quan els dius coses,
riuen i diuen,
ah, sí, ah, sí,
m'han dit tot que sí,
pobres,
perquè ja no acaben.
I últimament va estar,
doncs,
deia jo,
t'he tallat.
No, simplement,
que els suients,
estic convençut
que una part dels suients
ho deuen saber,
però que segur
que una majoria poder
no ho sap.
El pare de l'Espinàs,
l'Espinàs té un passat,
a Sant Jus.
Sí, tot.
El seu pare,
el seu pare,
havia sigut alcalde.
i la família Espinàs,
l'avi,
l'avi de l'Espinàs
havia sigut alcalde,
i la família tenia,
i no sé si encara la té,
una torre
en un carrer
que és el centre de Sant Just.
Per tant,
l'Espinàs tenia,
l'Espinàs va néixer a Barcelona,
per la ciutat.
Ja, ja,
però tenia...
Però té, té, té...
un passat.
Però coses a Sant Just.
Tots tenim un passat,
però ell el tenia a Sant Just.
També,
comentant,
d'allò que el poeta
Joan Marrit també...
I tant,
ja t'ho he explicat,
el Joan Marrit
viu en aquest carrer,
a Sant Just d'Esbert.
Sí.
Poder,
a 50 metres
d'on tenia la casa
la família de l'Espinàs.
Ja, ja.
En Marrit,
un gran personatge.
I tant, i tant.
Gran arquitecte també,
un molt bon arquitecte.
I catedràtic,
catedràtic
d'arquitectura.
Poeta i amant del jazz.
El seu fill,
que l'hem portat aquí
per fer un amenatge
al seu pare,
és un saxofonista
de bandera.
Aviam.
A veure.
Aviam,
mira si hi ha coses.
Guillem,
tu i l'Espinàs,
25 anys d'edat
et separen.
Sí.
Però molts dels objectius
que tu li dediques,
jo els he escrit
sobre tu,
en aquella presentació.
Sí, sí, sí.
I després, clar,
ve la teva
és que jo he après
molt de l'exercici.
Ve la teva,
el teu exercici
d'humilumà.
No, no, no, no, no.
Però jo veig
un cert paral·lelisme
amb tu i l'Espinàs.
Mira,
d'entrada,
s'acorda res.
Fins i tot,
tots dos,
heu sigut guardonats
en el que veu Sant Jordi.
Sí, sí, sí.
Espinàs,
el 1983,
si no recordo malament,
34 anys abans que tu,
però tots dos,
això,
veus,
fins i tot,
més imilitat,
menys mal,
que hi ha una cosa que no,
perquè tu vas anar
a una escola de sal
molt honorable,
a l'Espinàs.
Era de Can Colapi,
eren els Escolapis
de l'Escola Pia.
De Cal Mestres,
em deien.
Tu, de Cal Mestres.
De Cal Mestres.
El Premi Trajectòria
també l'hi van donar.
Ja arribarem,
ja arribarem.
No, no,
l'hi van donar amb l'Espinàs.
Sí, també,
que ja arribarem,
que tu també te l'han donat.
Així,
veus com hi ha molts paràlis.
Sí, sí, sí.
Mira,
ho deus saber,
però tu vas a ser un 14 de desembre.
Sí.
Doncs tu saps que el 14 de desembre
també va néixer en Nostradamus.
I en Joan XXIII.
Sí, senyor,
però jo parlava de Nostradamus.
Home,
que veia el futur.
El que m'ho deia,
el Michel de Notre Dame,
sí.
Conegut habitualment
com a Nostradamus,
que era de la,
era de la Provença,
era occità.
Va ser apotecari,
metge,
escriptor,
matemàtic,
astròleg
i un dels publicadors
de profecies
més famosos del món,
com el seu llibre,
les profecies,
del qual la primera edició
va aparèixer el 1555.
Anem lligant caps amb tu,
eh?
Sí, sí.
aquest llibre té assentat
al meu costat
i ja veus,
Guillem,
Nostradamus fa quasi
470 anys,
jo diria 470 anys
i quasi,
també va publicar
de la seva manera
Un demà
serà un altre dia.
Ah, sí?
Això no ho sabia.
Les profecies.
Esclar, és veritat.
Un demà
serà un altre dia.
Les profecies
de fa 470 anys
del Nostradamus,
nascut el mateix dia que tu,
ja veus.
Jo,
el demà
serà un altre dia,
ho havia tret
a l'Escarlato Jara.
També.
allò que el vent s'endue
que el fill el diu,
escolta,
i realment ha sigut
una de les meves coses.
Quan estàs desesperat,
dius,
escolta,
demà serà un altre dia,
deixem-ho estar.
I això...
Ja arribarem,
ja arribarem,
perquè hi ha tantes coses,
hi ha tantes coses.
Aviam,
ara hem trasllat,
o hem trasllado,
no sé si està ben dit,
diria que sí,
a Girona,
i em col·loco
al carrer
de les Hortes 22.
Yes.
Tu,
autodidacta,
el carrer de les Hortes 22,
per si algun oient
no ho sap,
és on tens ubicada
la llibreria 22.
22.
Que en guany farà
45 anys
que la vas fundar.
L'any 20 d'octubre
del 78.
Ja arribarà,
evidentment.
45 anys.
44 i en faran
45 a l'octubre.
Tu havies
autodidacta,
tu havies començat
a treballar
quan tenies 14 anys
repartint diaris
i revistes.
Als 13 anys,
als 13 anys.
Així m'agrada,
més jove.
Dius que...
El carrer Hortes,
precisament.
Per això dic,
ja ho he dit,
unes portes més enllà,
no?
El 18.
La llibreria per això.
Sí.
I tu dius
que havies de treballar
perquè a casa
el teu sou
feia falta.
Sí.
Però et dones compte
que des que tenies 13 anys
això de la lletra impresa
ve de lluny.
Casualitats.
Sí, sí.
I diaris i revistes
i després al llibreter.
Sí, sí.
A mi sempre m'ha fet pensar
en els actors,
no sé,
en tots com Gregori Pec,
Barlon Brando,
empecé vendiendo,
ho dic en castellà
perquè s'ho dic,
empecé vendiendo diaris.
Sempre em feia molta gràcia
i un dia vaig pensar
hòstia,
jo també vaig començar.
Per això et deligo al cine.
i es van ser al revés.
Sí,
hauria sigut la meva il·lusió
però després,
alguna vegada
que he tingut contacte
amb el cine,
he vist clarament
que és molt millor
mirar pel·lícules
que no pas fer-ne.
És avorridíssim.
Fer-ne pel·lícules.
Sí,
fer-ne,
fer-ne com es diu,
fer cine
és estar
esperant.
Tot el dia esperant.
Sí, sí, sí.
Aviam,
més enllà de les feines
que vas anar fent
al principi,
a tu la formació
més important
te la va donar
l'escoltisme.
Totalment.
Totalment.
Jo sóc fill
de l'escoltisme.
Explica'ns coses.
Allà vaig aprendre
el que era la terra,
el que era l'amistat,
la solidaritat,
i vaig aprendre
una cosa important
que no en deia Guillermo,
sinó que en deia Guillem.
i ara això
va ser molt important
descobrir
que el teu nom
no era aquell
fins i tot tota la vida
jo he estat en Guillermo.
I encara la meva mare
de gran,
de gran,
els uns dins,
de tant en tant
encara m'ho deia,
però l'escoltisme
ho va...
Tot, tot.
Fins i tot
hi va haver-hi un moment
s'ha de dir
que l'escoltisme
va caure en mala
allò que era
una cosa
de xiruca
i ara
el reivindico
totalment.
a mi m'ha donat,
m'ha salvat
la vida
l'escoltisme.
La meva vida
hauria sigut una altra
si jo no hagués estat
a l'escoltisme.
Mira,
doncs,
fora del guió,
aprofito que està
aquí el teu germà.
Sí,
el tinc aquí.
Que està aquí
el xarri,
sentat,
callat,
amb aquest bigotet,
amb un somriure.
Incipient.
Incipient.
Tu també t'hi vas dedicar
a l'escoltisme?
No,
de totes maneres
jo pensava que jo no tindria
que dir res,
jo sóc el germà
d'en Guillem.
No,
no.
Ara ets el Carles
Terribas
i Roca.
Ja està.
Sí,
no,
vaig estar-hi molt poc
i vaig anar
per la branca
del futbol.
Molt bé.
I llavors,
no,
i és una de les coses
que...
Ara ho entenc,
tu eres el cartutxo
de la recàmera,
de la família Terribas,
no va ser l'últim cartutxo
que va acabar.
Com us he dit abans,
estic de casualitat aquí.
Però això,
i ara l'acabar de dir-ho ell,
encara me'n fa donar
compte més
que és una de les coses
que m'ha sabut greu
de no haver fet.
Perquè realment
té uns valors,
no?
El que ha dit ell.
No,
jo no.
s'ha d'aprendre coses
del germà gran.
Ja ho veus,
això de ser petit,
a vegades...
Sí,
però també...
No provoquis
que ara començarà a dir...
Ja veràs,
ja veràs.
No,
perquè també ens portem anys
i...
I per això,
uns quants?
Jo sí,
jo diré anècdotes
d'això,
si voleu que parli.
I tant.
Per exemple,
nosaltres vivíem
en una casa vella,
gran,
a salt,
a salt,
i ell
sempre estava fora
i dormíem junts
en el mateix llit,
en una habitació
que se sentien sorolls
i tal,
i jo
em fotia
la llençola
al cim
tapant-me
amb por,
no?
I deia,
hòstia,
no arriba mai aquest,
no arriba mai.
No em dormia
fins que no
arribava.
Jo estic parlant,
jo potser que tenia
10 anys o així,
no?
I esclar,
com vaig dir una vegada
que eren els seus 50 anys,
em sembla,
dic,
a en Guillem
no li caurà mai
la casa al cim,
sempre està fora.
Un tronera.
Sí,
no sap dir que no,
per exemple,
ràdio aquí
de Sant Just
d'Esbermina,
sí,
demà,
una altra cosa,
i no era mai a casa,
i era una mica
l'experiència.
Jo diria,
diria que a la presentació
he dit,
Guillem,
t'arribes
conegut,
reconegut
i molt,
i molt sociable.
Si no,
primer,
si no hauria sigut així,
no hauria,
ni tingut la llibreria,
ni hauria conegut
tanta gent,
i és que,
a més,
el teu germà
es fa estimar.
prou de fer-te la pilota.
Espera't,
una cosa que m'agrada dir
d'ell,
que el que té més mèrit
per a mi
és que
tot el que fa
i ha fet...
Ho fa bé.
No,
tot no ho fa bé,
també té el seu caràcter.
Bueno,
el seu mèrit
és que ho ha fet
sense tenir estudis.
Té autodidacte.
Sí,
però vull dir que
hi ha gent que
després és més gran
o s'ha tret una carrera
o tal,
no, no, no,
el seu ha sigut
al carrer.
o estar amb gent
o parlar...
Abans del carrer
ell ho ha dit
i ho ha expressat molt bé,
era l'escoltisme,
l'escoltisme d'alguna manera
era
la universitat del carrer.
Totalment,
i la cosa del català,
sobretot,
i teatre,
i pintar,
totes aquestes coses
me va sortir...
No,
me va sortir gràcies
a l'escoltisme que...
El teatre,
la pintura,
el cinema...
Sí,
tot això...
Sí,
sí,
sí.
Bueno,
no ho seguim,
no ho diuen.
Com ho dius tu?
Aquest noi,
aquest noi de tot,
ara va...
Que és el teu germà,
sí,
com van fer 50 anys,
van fer una festa
d'aquelles que es feien
de sorpreses
i va sortir gent maquíssima
i ell va ser dels últims.
No,
l'últim.
L'últim
i, escolta,
em va robar oportunitat
perquè va sortir
i va començar a dir coses
d'aquestes
i es va posar la gent
al...
I és fotut
a la butxaca.
que jo vaig dir
ara aquest tipus...
I ara el Guillem
que soc jo,
eh?
Però, esclar,
és que jo,
de 23 persones,
em havien parlat 22
abans que jo...
Què dic jo?
Ja l'últim.
Doncs vaig dir
el que sí d'ell,
aquestes anècdotes...
Per tant,
no era la...
Això que era un tronera.
De vivències
d'ell i jo
i de casa,
no?
No era els 50 anys
sinó la presentació
del llibre
de Massaraonat a dia
que van sortir
22 persones
i això ja són...
Doncs ja tenia 60 molts
perquè de massa un altre dia
el vas fer
el 2000...
7.
El 2007, imagina't.
No era a la Planeta, no?
També era a la Planeta.
Tot es passa a la Planeta.
Tot no, eh?
Perquè després tens llibres
que els has editat
a Maltes de Sant Colombo.
No, a la Planeta
no parlo de la...
Ah, no, a la...
És la sala de...
La sala, és veritat,
és veritat,
és veritat,
la Planeta,
és veritat,
la sala que teniu.
Bé, total,
que estem a l'escutisme
i el que dèiem abans
que entres al teatre,
a la pintura, al cinema,
que quan plegaves
de la feina aquesta
de repartir diàries
i no sé què...
Però llavors vaig fer altres,
vaig vendre làmperes,
vaig vendre bordillos,
que es diu...
I poreres, sí, sí.
I poreres, bueno,
vaig fer...
I també vaig vendre aïllaments.
Aïllaments.
Sí, el que dèiem,
Guillem,
t'arribes multitasc.
Ja és.
No, total,
llavors començaves
les reunions
i activitats culturals
i t'anaves d'excursió
era una manera
de viure...
Les sortides de l'escultisme.
I d'aprendre a viure.
I la natura.
Coneixer el país.
Sí, sí.
Total,
el que deia el teu germà,
tu no vas tenir estudis oficials,
els vas tenir vitals.
Bueno,
en aquella època
també no era,
podria dir,
fàcil estudiar.
Vull dir,
tothom era campi
qui pugui una mica.
Jo vaig tenir la sort,
jo que era un molt mal estudiant,
vaig tenir clar
que havia de fer
la batxillerat
per si volia
fer alguna cosa més.
Aquella època,
el parlo de l'any 58,
59, 60,
el batxiller era important.
Encara que fos
el batxillerat elemental,
podies dir,
jo tinc la batxiller.
i em vaig posar al cap
i és curiós
perquè vaig ser jo
que vaig demanar
i casament me'n van dir
vols dir que no,
que no podrem,
vull dir que hi havia,
no el que passarà
que els pares et fan estudiar,
sinó els pares deien
escolta,
vols dir que...
I vaig tenir la sort
de fer
el batxiller elemental
que amb això
em va permetre
doncs entrar
els 14 anys
a part de
en un diari
sobre l'estiu
del 13 anys
de treballar,
entrar a treballar
a l'hotel
peninsular de Girona,
que això em va donar
una formació
i un coneixement
fantàstic.
Gràcies al batxillerat.
Tu t'has donat compte
que has estat vinculat
a moltes de les coses
importants
que han passat a Girona
dels últims 50 anys.
Sí, jo passava per allà.
Però, Guillem,
t'arribes
per la part de la història
de Girona
dels últims 50 anys.
Bueno,
perquè passava per allà.
Fets i resultats.
Per exemple,
mira,
pels oients
que no estiguin posats,
la creació del tallaret
de sal.
Tu hi eres.
Allà.
La creació
de l'Assemblea Democràtica
d'Artistes
de Girona.
Jo estava allà.
Sí, sí.
Qualsevol cosa
que passava,
jo hi era.
Fins que arriba
la llibreria.
Sí,
perquè durant
totes aquestes coses,
no només
el tallaret,
l'Assemblea de Monè,
sinó altres coses,
jo era secundari.
O sigui,
era un personatge
que era el més jovenet
i allà jo escoltava.
A la llibreria ja.
I esclar,
de secundari
ja vaig de prota
que vol dir
portar responsable
i estar al capdavant.
que no sigui,
ja no,
i aquí sí que
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
De l'any 78.
Però Déu-n'hi-do.
Fem un petit sal.
Divendres 3 de febrer.
Fa una setmana.
Ah, sí?
Estaves presentant el llibre
d'en Martí Geronill.
Sí,
a Palaforgell.
Martí Geronilla
el fabricant d'Argos,
Premi Prodència Bertran,
a la biblioteca
per la Facilera.
Ahir,
ahir,
dijous 9 de febrer,
presentes el llibre
de la Dororé Redondo
Esperando el Diluvio.
220 persones.
Al Centre Cultural
a Mercè.
Sí, sí.
No pares.
Bueno,
abans també havia fet altres coses.
No, ja,
però dic...
Abans entre dins
també havia fet...
Sí,
entre el 3 i el 9
també fas més coma.
com diu el teu germà,
un tronera
si sempre se'n troba al carrer.
Com tu deies,
tens moltes més possibilitats
que passin coses
si estàs al carrer
que si estàs a casa...
Sí,
jo passo per allà
i passen coses.
O sigui,
mira,
sí.
És això.
És el que deia,
en pla,
no és polèmic
i no pren decisions.
No és contradient
el que està a casa.
I no s'equivoca
qui no fa coses.
Això mateix.
I si fas coses,
algunes coses
els fas malament també.
Aviam,
Guillem.
Per exemple,
a mi m'agrada veure
tant en tant
pel·lícules molt dolentes
perquè llavors
el passiu les bones.
Valores o bo,
sí.
Avui que estàvem
discutint això,
quan anem a dinar,
anem a dinar a lo bo,
no em facis dinar a lo dolent
per valorar lo que és bo.
No, no, no.
No fotem,
els xuxus de Girona,
el que avui per exemple
en parlàvem,
els bons.
Els bons,
sí.
Bueno,
jo diria que avui a Girona
poc xuxu dolent es fa,
però jo diria
que el foteu fora.
El forn o la pastic
seria agafar un xuxu
que no doni un nivell,
el foteu fora.
Aviam,
el 31 de gener
del 2015
deixes d'estar
al capdavant
de la llibreria 22
i el que deia,
però la teva activitat
no para.
De fet,
aquests dos matisos,
no?
Actualment,
ets el president
del Consell de la 22,
una llibreria
que dius
que és de batalla.
Per què?
Ho he dit
que de batalla.
Jo et segueixo.
Home,
jo que he anat
a moltes presentacions teves,
que estem al mateix poble,
que ens veiem
en calça.
Calella de Palau-Frugell.
Això mateix.
No,
a veure,
a la llibreria 22
la idea de sempre,
i no només meva,
sinó consensuada
amb altra gent
quan la vàrem crear,
era crear un espai
que fos
viu
a la ciutat
de Girona
amb tots els aspectes,
però que
la substància
fos la llibreria,
prendre llibres
per poder portar a terme
tot l'altre.
Per tant,
teníem molt clar
que havíem de ser
professionals
o botigues
de vendre llibres,
perquè si no veníem llibres
no el podríem portar
a terme a l'altre.
I això
sempre va ser
la meva
saber compensar
fins on
podia arribar
el meu esperit,
podríem dir,
creatiu
de fer coses
i de dir
a veure
si ets capaç
de fer això,
amb l'altra cosa
que era
de dir
que ha de ser
una llibreria
que la gent
quan entra aquí
trobi els llibres
i que hi hagi
gent que sàpiga
de què va
i que faci diners
per portar a terme
tot això.
I aquesta combinació,
Déu-n'hi-do,
el que em preocupava
i que m'ha fet
podríem dir
anar
de bòlit,
va donar
un moment
en què
el 80%
de la meva
creació
a les llibreria
era més
per veure
la qüestió econòmica
i només tenia
un 20%
de la creació.
Sempre he pensat
que si hagués sigut
al revés
de tenir el 80%
de creació
i el 20%
de l'altre,
la 22%
seria la rapera
perquè
de les idees
que tenia
i que
volia fer
i que he fet
n'he fet algunes
però no totes
les que m'havies agradat
fer.
I perquè
moltes vegades
tenia el problema
de mantenir
la llibreria
i la gent
que hi treballava
i tot
el que hi havia.
jo em sembla
que
l'agnàcia
és que
m'ho he passat
molt bé
tot el que
he arribat
a fer
a nivell
decretiu
premis
presentacions
actuacions
fer obres
de teatre
allà
fer-hi màgia
fer-hi música
fer-hi
o sigui
demostrar
que en un espai
com la llibreria
però
també es podria fer
en un espai
de sabateries
això ho has dit
més d'una vegada
jo recordo
que una vegada
em vas de ser sorprès
el que jo faig
ho poden fer
les carnisseries
i em vaig quedar
el que ja em s'ha begut
l'enteniment
davant del públic
dius això
i m'ho recordo
i em mires
i em dius
no, no
si jo el que faig
ho poden fer
però és que m'ho vas dir
la carnisseria
fins a ti
que soc conseqüent
amb el que pensava
vull dir
que això ho he pensat
sempre
només és tenir ganes
de fer coses
i ambientar-t'ho
amb una carnisseria
tu has de muntar
a la teva manera
però allà també pots fer
trobades de gent
que parlin sobre
com qualsevol cosa
o sigui
i per exemple
fer teatre
dins una llibreria
la gent del Telleret
varen començar
a fer teatre
la més forta
de l'Strimmer
que eren dos actors
i es va omplir
la llibreria a tope
i van venir
professors
d'instituts
i tot això
i van dir
si això es pot fer
en un espai
com la llibreria
també es poden fer
a aules
d'instituts
i a partir d'aquell moment
el Telleret de Sal
si el Telleret de Sal
es va fer
es va poder mantenir
gràcies a fer
obres de teatre
a les escoles
vull dir
va ser una parida
que va sortir
de la 22
i altres coses
però va ser divertit
tancar tota la llibreria
posar
una cosa negra
amb un foco
i fer la
mira
m'has fet venir
una persona
que també conec bastant
que es diu
Joan Lluís Botzo
sí home
gran home
el Joan Lluís
diu una mica
el que tu deies
jo
vull tenir calés
per fer teatre
hi ha uns quants
que volen fer teatre
per fer calés
sí
almenys té
un sentit
d'objectiu
del que tu pretens
amb el que fas
sigui per fer calés
com
tenir calés
per fer més teatre
jo suposo
que el que tu dius
de la llibreria
que recordo
com has comentat
més d'una vegada
jo he passat moments
que la meva pretensió
era
d'on treia els calés
per pagar la gent
això ho he dit
sí sí
ha sigut
el meu drama
de cada dia
però
també he de dir
que tot això
també ho feia
perquè
a mi m'ho passava bé
per dir
Martín
o sigui
jo fer només
vendre llibres
m'ha vist avorrit
molt
igual que les presentacions
per exemple
em va quedar
fa molts anys
quan l'Empard Molina
encara
començava
oh la 22
en Guillem
t'arribes
la catedral
de les
presentacions
esclar
quan et diuen
això
i què hi havia
de diferent
o sigui
la gent que venia
de fora
allà on sigui
a presentar
a la 22
quan s'acabava
la presentació
no quedava sola
allà a Girona
dient
què hi faig
jo ara
sinó que acabàvem
junts
home
a sopar
o prendre una copa
o el que sigui
i llavors
allà coneixies
el personatge
mira
recordo
una anèndote
i t'ho interrompeixo
perquè això
em donarà motiu
a què tu ho expliquis
el Quim Monso
sí home
recordo que explicava
l'única vegada
que jo
he signat
llibres
amb una copa
a la mà
amb un gintònic
va ser
amb el Guillem Terribles
és correcte
sí
sí
amb una discoteca
no sé que ell
li vaig muntar
va venir a fer una xerrada
a la Casa Cultura
i llavors jo li vaig muntar
una signatura de llibres
amb un bar
discoteca
a la una de la matinada
i llavors ell deia
diu
és la primera vegada
que estic treballant
amb un bar
de copes
i teniu una cua de gent
i allà ell amb un gintònic
i anar signant
i quan se li acabava el gintònic
un altre
sí sí
amb en Monzó
vam fer
amb en Monzó
vaig descobrir
el que és
córrer
per els carrers
amb cinquanta nenes
o noietes
perseguint
o sigui
sortint d'una presentació
llavors
ens anàvem a sopar
era la casa
la caixa
la caixa de Girona
que era la part
la Fontana d'Or
i hi havia
la tira de gent
i jo
van entrar
i jo anava davant
i no podia entrar
de tanta gent
i ell venia a rere meu
i no me deixaven entrar
jo dic
bueno
deixeu-me posar
dic que darrere hi ha Montzó
és clar
llavors m'obrien tothom
i vam haver de sortir
per darrere
per una altra porta
de sortida
i recordo
córrer pels carrers
i amagar-nos
en una casa
llavors
entrar en una
allò de les pel·lícules
és veritat
amb un portal
sí sí
allà
amb Montzó i jo
perquè teníem
tot de gent
que ens perseguien
perquè volíem
que els hi ha un llibre
i parlar amb ell
i totes aquelles coses
que bueno
però bueno
jo em pensava
que era mentida
i no
puc donar fe
que no corrient
per mi
sinó que corrient
això també em passa
em passava
amb en Sergi López
que som molt amics
i en Sergi López
a les nits
gran home
i gran amic
allò que anàvem
o sigui
anàvem en Sergi López
vol dir acabar
a les 3 o les 4
a la maternada
la primera vegada
que ho vaig conèixer
va dir
tinc pressa
perquè vinc de París
i he d'anar a veure
el meu fill
que acaba
fa poc que n'ha escut
i fa dies
que no el veig
i marxaré ràpid
va marxar a les 6 al matí
i he tocat de morro
aquell dia no
jo fins no
però a les 3 o les sí
no
però vull dir que
esclar
entraves en un bar
i allò que
jo era 9 a l'avant
i
començava a veure
que la gent
m'apinava cap a mi
i deies
no no
m'apinava amb ells
i jo li deia
però escolta
Sergi
anant tu
és una cosa
i deia
sí t'arribes
però
com acabem
a la porta de l'hotel
tu em deixes
a les 3 de la matinada
i jo tot sol
me'n vaig a dormir
és a dir que
de vegades passa això
es pensen que
es fa molta cosa
i no
ja amb el
de teatre
pel mitjà
parlant de teatre
tu
m'enrello molt
no
que va
al contrari
ets tu
aquí tens Can Rullà
a mi ja
els ullents
portem 74 programes
molt bé
a les teves memòries
demà
serà un altre dia
que vas publicar
l'any 2016
dius
em considero
un dels homes
més afortunats
del món
he estat
sempre allà
on he volgut
estar
i sempre
m'hi ha acompanyat
gent
extraordinària
fantàstic
home
jo
sí
sí
és que
jo que parlàvem
de l'Espiràs
jo
em quedo
meravellat
per exemple
quan
quan tenia 10, 12
o 15 anys
i veia
per la tele
la festa
del Premi Planeta
o dels premis
Josep Pla
o dels premis
aquesta gent
o
Premis Gaudís
no sé
i ara hi soc
hi vaig a llegar
i soc
un de la gent
que hi va
hi ha una anèndota
a mi
com a cinefic
o els Premis Fotogrames
que es feien a Barcelona
m'encantaven
i tot això
i després
llegia fotogrames
en tot
i
un dia
vaig arribar
a conèixer
Madame Directrice
que és
l'Elisenda Nadal
que encara tenim
molt bon rotllo
que per cert
està per allà
a Calella
doncs l'Elisenda
i quan me la van
per allà
li vaig dir
el meu somni
la meva gran
és venir
als Premis Fotogrames
cap problema
cap problema
cap problema
cap problema
coses de la vida
li deia això
que ja havia passat
els Premis Fotogrames
que es feien
sempre a Barcelona
i els pròxims Premis Fotogrames
es van fer a Madrid
i vaig rebre
dues invitacions
per anar
als Premis Fotogrames
però és clar
què volia dir
marxar dos dies abans
anar a Madrid
un hotel
i me va invitar
durant
deu anys
només
i no hi vaig anar
mai
desagraït
no
no
llavors
llavors
li explicava
a mi m'agradava
venir a Barcelona
perquè quedes aquí
però per anar a Madrid
vol dir
tres o quatre dies
i bueno
no hi vaig anar
mai
però mantinc
una gran relació
amb l'Elisenda
i ens estirem
molt i molt
i amb en Jaume Figueres
per exemple
que és un altre personatge
un altre personatge
i un personatge
i no hi conegut ningú
però bueno
ah sí
ah doncs
no
aviam
en Guillem
Tarribas
Tarribas
no renega
del seu inicial
compromís cristià
i a mi m'expliques
el contrari
expliques clarament
la importància
que va tenir
en la teva vida
el pas per l'esgotisme
les teves activitats
teretals
a recert
d'una rectoria
i el fet
d'anar a missa
fent de monitor
a l'esclésia
que conduies
a les misses
del domingo
i llegies
tant la pístola
com l'espegària
i deia
això m'agradava
i això t'agradava
i si com ania
feies més d'una missa
o sigui
empalmaves una a l'altra
perquè anava a veure
jo anava de boli
per una noia
que em tocava
fer missa de vuit
i ella feia
a mi
cantava missa de nou
i també m'agafava
la de nou
i feia coses d'aquestes
i una noia rosa
d'ulls blaus
això li direm
a la Marta
aquesta
i amb la mateixa
això mateix
i amb la mateixa naturalitat
expliques
la teva
pèrdua
de fe
dius que et va passar
el mateix que el protagonista
d'Incerta Glòria
la novel·la
en Soteres
no, d'en Sales
ah sí, sí
d'en Joan Sales
sí, en Joan Sales
però el personatge d'en Soteres
d'en Soteres
això sí
en Fates Casa Mosques
la poca memòria que tinc
Joan Sales
i dius
dius
que un dia et vas despertar
i et vas adonar
que havies perdut la fe
van
aquelles coses
que hi arriba un procés
i veus que
pots viure
igualment
però no cal que
creguis una sèrie de coses
que no
que no tenen
permís
tots els respectes
no tenen fonament
hi ha una de les coses
que sempre encara
l'altre dia em parlava
perquè jo
me'n tinc
de les lesions
amb els
capellans
i el de Sotli
deia
perquè hi ha un moment
que
va dir
no però
aquest és un acte
de
com es diu
perquè
ells tenen dos solucions
quan no saben
com
com solucions
és un acte de fe
i és un acte
no ho sé
un altre
però
totes solucions
d'això
és
un acte de fe
i l'altre
és
això és un misteri
això
i tu
i què passa
és un misteri
i per què passa
és un acte de fe
quan arriba un moment
que tot és un misteri
i un acte de fe
dius
no cal que seguim més
jo vaig fent la meva vida
vosaltres també
i no passa res
i mantenim la bona relació
i molt bé
però jo
no hi crec
i
perquè hi he estat treballant
hi he viscut molt
però no
veig que
puc fer el mateix
sense creure-hi
i és una preocupació menys
els camins del senyor
són inescoltables
Deep
a
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I és màgic. És màgic.
És curiós perquè hi va haver un moment,
si et permets, ja que parles de la ràdio,
que jo sempre de petit volia fer ràdio.
I vaig tenir la sort
de fer ràdio amb un emissor
que es deia Ràdio Cadena, a Xirona,
i allà jo feia ràdio
programa, i col·laborava
amb en Ramon Rovira.
Déu-n'hi-do.
Amb en Lluís Folgas, que està a TV2.
Amb en Jaume Paral, que és el director
de RAC1. Tota aquesta gent,
per exemple, en Jaume Paral, recordo
que va venir a Ràdio Ucrania
i que venia d'allò, com
d'aprenent, allò que et diuen
de...
No es deia Vicari.
I venia de productor,
jo a aquella època es podia fumar,
i jo li dic, però té foc.
I diu, ai, no tinc foc. Perdona, un ajudant de producció
ha de tenir de tot, perquè quan l'Estar
demana alguna cosa, doncs...
Vull dir, amb proves com aquestes amb en Jaume.
I esclar, a mi em fa molta gràcia
perquè jo estava amb ells,
i jo hauria pogut fer el mateix que ells,
d'anar seguint i deixar la...
Aquella època jo ja estava a la llibreria.
I esclar, a mi em fa molta gràcia trobar en Ramon Rovira,
que hem estat dos anys
cada dia, de cada dia,
en Jaume Paral i jo...
en Lluís Folgas, que...
I mantinc una molt bona relació,
sobretot amb en Lluís Folgas,
que ve molt sovint per la llibreria.
Però la ràdio, per mi,
també forna part de la meva vida.
Ai, ai...
Encara en faig, de vegades, eh?
Sí, sí, també faig un programa setmanal.
I tant, la Rarú...
No, no, però amb una ràdio...
No, amb una ràdio municipal.
No pares, eh, el que jo et deia, no pares, eh, Guillem?
Una ràdio municipal de Girona, Girona FM.
Doncs mira, ara parlem...
A Ràdio Sal, no?
A Ràdio Sal, no, ara...
Ja estava a Ràdio Sal,
el segon dels fundadors de Ràdio Sal,
però a Ràdio Sal he fet coses,
però ara estic a Girona FM.
Però que s'emet per Ràdio Sal,
té el programa que faig.
A Ràdio Caldes i a Ràdio Sarrià.
Sarrià, el Gironès, el teu germà,
hi ha alguna cosa que no hi hagi fet.
Jo diria que excepte Draga Lunyà,
que ho heu botut tot, tu.
Esport.
Ell no és gaire...
No, no, però això ho tinc.
Però he estat a Lunyà,
amb aquelles botes grosses...
Sí, vols dir?
Estirant...
Estirant una bandera immensa
que venia del gratacels que hi ha,
que en diem al volent,
baixava un 11 de setembre,
una bandera des d'allà,
i jo, una senyera, perdó,
una senyera des d'allà,
i l'arrestava pel mig de...
Érem uns dos arrastrant-la pel mig de Lunyà.
Perquè baixava i anava dins de Lunyà.
O sigui, no l'he dragat,
però he passejat per dintre les aigües de Lunyà.
Aviam, hem parlat una mica de llibreria,
hem parlat...
Una pinzellada de la ràdio,
ara parlem com a plat fort del cinema.
Aviam, Guillem,
per mi el cine,
el cine, el cinema,
és emocionar-se en una sala fosca.
i t'abedeixes,
t'enamores,
et fa somiar,
et fa pensar...
Què?
El cine?
Tu, l'any 90,
amb una colla d'amics,
amb una altra,
que no té res a veure amb la llibreria,
vas muntar el col·lectiu de crítics
del cinema de Girona.
I tal com ets tu,
sense eleccions ni res...
Encara ets el president, eh?
O sigui,
el decreto,
Guillem,
t'arribes, no?
Bueno,
diuen,
o tu em dius,
que ets el president,
perquè ets el més gran
i el més ensenyament
de tota la vallada d'amics.
És veritat,
això encara ho entenc?
Sí, sí,
encara ho...
Jo comentava abans,
jo penso que quan
estàs amb una entitat,
amb una...
diuen,
és que ets impersentible,
quan te diuen això
és quan has de plegar,
perquè llavors
el converteixes
en una mena d'editador.
En el cas del col·lectiu
no és així,
perquè soc president
per qüestions burocràtiques,
però no exergeixo
com a president,
o sigui,
no...
Però si allà es fa
el que tu vols
i el que tu dius
és per la palabra
de que arribes
te la vamos,
senyor.
Això m'ho ha dit,
a mi.
No, no, no.
El que passa
és que jo me'n cuido
que estic per allà
del funcionament
de qüestions pràctiques
del personal
o qüestions tècniques
que hi puguin anar,
però ideològicament
en el col·lectiu
hi ha gent boníssima
i a mi el que m'agrada
és que hi ha una diversitat
de...
Hi ha pel·lícules
que no els ha suportat
i hi ha pel·lícules
que m'agraden,
però jo penso
que aquesta és la boca.
El col·lectiu de crítics
va sortir
a través d'un empresari
que li va donar
el premi de la crítica
i em va trucant a mi
i em va dir
tu, escolta,
perquè com a agraïment
us deixo
una setmana
un cinema,
dos, tres cinemes
que seria
perquè programeu
i feu allò
que els critiquen.
Una espècie de cinefòrum.
No, no,
però durant una setmana
van fer set pel·lícules
que es anaven combinant
i els presentaven.
Va ser un èxit total.
L'empresari
es va forrar
perquè ho van fer
per amor a l'art
i ell portava
les pel·lícules
que li havien dit
i el taquillatge
anava per ell.
Ho van fer
un i dos anys
i al tercer
li van dir
escolti,
això funciona
perquè no ho fem
sempre cada dia
de cada dia.
I ell no podia
però hi havia una sala
d'un altre empresari
que estava totalment
destruïda
i havia estat
un cinema
quasi d'artisades
després va ser
cinema X
que la vaig inaugurar jo
amb la garganta profunda
i vaig fer els honors
Pornografia dura, eh?
No, no,
porno dur
però allò
hi ha diversos gèneres
hi ha el Wénster
i això
i també hi ha l'eròtic
i el gargant
No, el més que l'eròtic
això ja és porno
Porno total
era sala X
i aquest cine
doncs feien això
fins que els avis
o l'internet
ja va sortir
tot el porno
i se'n va anar
a Can Pistraus
i ella s'ha de no funcionar
era un desastre
i no has
van dir
si ens la deixava
l'empresa privada
van anar
i ens van dir
que ens la deixaven
durant tres mesos
per programar
pèl·lcules
en versió original
va anar també
que ja
ens ho han deixat
també s'ha de dir
i no has
programaven
presentaven
fèiem els fulls
venien directors
i tot això
i ells
les pel·lícules
que els hi deien
els de feina
i tota la recaptació
i tot per ell
vull dir
mai nosaltres
hem cobrat
ni un duro
per tant
el cinema Trifó
és fruit
d'empresa privada
durant deu anys
que tanca
per qüestions tècniques
i és quan l'Ajuntament
després
el compra
i
se'n fa càrrec
i
fa un concurs
de qui
el portarà
sobre un projecte
que vàrem fer
nosaltres
o sigui
nosaltres fem un projecte
de com hauria de funcionar
va a concurs
i
s'hi presenta
un altre
i nosaltres
i guanyem nosaltres
per tant
una de les coses
que reivindico
és que el cinema Trifó
és fruit
d'una iniciativa
privada
que llavors
es fa pública
no és al revés
que uns locos
van a trobar
una entitat pública
dona'm tants diners
per muntar
perquè
sinó que ja
havien demostrat
que durant deu anys
allò funcionava
i és quan
l'Ajuntament
veu que allò
s'ha de potenciar
com potencien
per l'atura
les biblioteques
o el que sigui
i per tant
és la primera experiència
que es fa
d'un cinema
que té una
programació regular
de dilluns
a diumenge
o sigui
cada dia
de cada dia
en pel·lícules
en versió original
però això
no es porta a terme
sinó
abans
hem parlat
amb els empresaris
i dir
nosaltres
no anem a fer-vos
la competència
sinó que anem
que la gent
estimi el cinema
i vagi al cinema
per tant
tenim una gran relació
amb els empresaris
de cinema
que són
ara
ja no els del cine
que són
una empresa
de Girona
que té molts cines
a tot l'estat
i nosaltres
que anem programant
versions originals
en què venen els directors
es fan
les filmoteques
es fan tertúlies
es fa de tot
i continuem portant-ho nosaltres
i com que jo estic a Girona
i tinc bastants de contactes
per això
soc el president
però qui mana
no soc jo
en aquest cas
per tant
no dimiteixo
amb allò
que no em sento
imprescindible
molt bé
molt ben explicat
total
s'ha entès
el que he explicat
perfecte
per cert
que aquest col·lectiu
és el responsable
del cinema
el que tu explicaves
del cinema
Trifo de Girona
des de l'any 2000
Guillem
el cinema
des de sempre
dius que ha donat sentit
a la teva vida
com va anar
que el vas descobrir
explica els ullets
no ho sé
no ho sé
però estem parlant
d'una època
en què el cinema
va donar sentit
a la vida
a molta gent
jo em pensava
que era l'únic
però llavors
llegies la biografia
de Terenci Bogi
deia que el cinema
llegies
deia que el cinema
deia que el cinema
havia sigut important
havia sigut important
totes les de la meva generació
són gent que estima
i que el cinema
ha sigut important
perquè no teníem res més
teníem el programa
doble de cap de setmana
que a vegades
fins i tot el repetíem
anàvem a veure
les pel·lícules
que es feien
no anàvem a veure
la pel·lícula
sinó
quina fan
i anàvem
aquella
no teníem
perquè només teníem
aquell
i aquí
vam aprendre
una cosa
que jo
reivindicut
el cinema
no té edat
el cinema
o t'agrada o no t'agrada
a mi
això que ara diuen
pel·lícules infantils
i dibuixos animats
infantils
o sigui
per què traten
les criatures
no he entès mai
que els animals parlin
però si no parlen
els animals
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
hi havia pel·lícules
de veïnada
de dibuixos
o de coses
aquelles coses
tant totes
hi havia pel·lícules
ja està
i veia
ho veiem tot
jo quedava meravellat
jo recordo haver vist
la pel·lícula
que tenia 7 o 8 anys
tu i jo
de Leo Macari
amb el Cari Gran
i la de Boracar
i vaig quedar fascinat
i és una pel·lícula
que l'he vist
potser unes 20 vegades
o més
però com aquella primera vegada
mai
i això
em té meravellat
i no ho entenia
com un nano
de 7 o 8 anys
podia veure les pel·lícules
i ho entès
a través de la meva neta
ara
t'he donat peu aquí
fantàstic
i el que passa
és que això
a dintre del guió
entrarem una mica més tard
sobre la teva faceta
d'escriptor
ara que tu dius això
fa 60 anys
que tu i jo som
de la mateixa aquí
posem-hi 70
i comptes de 60
posem-hi cap a 70
no
perquè amb 70 anys
tu i jo anàvem
amb un bolquer
no no no
els 6 anys
6 i 7 anys
jo anava al cinema
bueno
escolta
tu en tens 71
sí
eren sessions dobles
sessions dobles
4, 6, 8
i a més
et deixaven estar
o sigui tu et travessis a les 4
i podies sortir a les 2 de la nit
jo recordo haver anat una vegada
ja a Girona
un cinema que es diu
el Toni que ja no existeix a dalt de tot
era una cosa
i que vaig veure una pel·li que se'n deia
Un espiar en Hollywood
d'en Jerry Lewis
i la
que era la
podríem dir la dolenta
o la de complement
i la bona
i la bona
la bona
no recordo quina
però un espiar
no em va agradar
gens
la pel·li
i la bona
i la bona
i la bona
i la bona
i la bona
i la bona
i la bona
van veure la bona
que no recordo quina és
i van dir
va tornar-nos a quedar
i ells van tornar a quedar a veure
un espiar
jo li diu
que m'ho vaig passar
pipa
m'ho vaig divertir
però molt
va ser la pel·li
que més recordo
com m'he passat
encara aquests dies
li vaig voler
però bueno
li vaig més passar
a la meva neta
i l'anava mirant
i em deia
hòstia que és dolenta
però la segona vegada
em va entusiasmar
coses que passen
mira ara
farem una explicació
pels suyents
i tu em corrobores
si és veritat o no
de la documentació
que jo he tret
Guillem
es parla molt
de la crisi
del sector cinematogràfic
degut a la pèrdua
d'espectadors
progressiva
dels darrers anys
o sigui
pels canvis
d'hàbit
o la irrupció
exponencial
de les plataformes
com a
com a oferta
d'oci
entre aquestes
hi ha el cinema
trufó
de Girona
tu has presentat
un balanç
el 2022
fa dos dies
hòstia
que ha registrat
una agència
i una assistència
de més de 20.000
espectadors
amb 22 anys
de vida
jo diria
que és la millor
sí
bueno
no
o una de les millors
t'explico
sí sí
perquè veníem
presa les millors
perquè venies
dels nivells
prepandèmics
sí
però
els 18-19
havíem arribat
a 21-20
però és que ara
tenim una segona sala
ara arribarem
ja hi era
des del principi
i hem quedat
meravellats
perquè
en una sala
teníem un promís
més o menys
de sempre
de 300 persones
ara arribem
amb les dues sales
i les combinacions
que fem
en quatre pel·lícules
arribem a fer un promís
d'entre 800
i 1.200 persones
a la setmana
imagina't per tot un Girona
i voltant
no no
és bestial
estem allò
aclaparats
perquè
ara ja ens estem
reconduint
a posar més gent
perquè hi ha un caos
bestial allà
d'entre pel·lícula
i pel·lícula
quan hi hem més gent
i treballen dues persones
i quan hi vaig jo
doncs encara
a vegades faig
però
hem quedat admirats
i això és degut
a dues coses
hem tingut la sort
que hi ha molt bona
de bona programació
allà hem presentat
un dia
ja en una noche
amb l'Isaqui La Cuesta
que jo em dic
que és un dels nostres
i hem presentat
el Suro
que han venut
els directors
i hem presentat
l'última pel·lícula
d'en Albert Serra
que també
és un dels nostres
hem fet
el Suro
hem fet
el Das Best
hem fet
tota una sèrie de pel·lis
que han funcionat
i els feim només nosaltres
per exemple
Living
que també us la recomano
que és una pel·lícula
i hem trobat
una sèrie de pel·lícules
que han funcionat
però també
hi té a veure una mica
que
el centre de Girona
Girona
era una de les poques ciutats
de Catalunya
que en el centre
encara hi quedaven cinemes
i van tancar
i això
el Trifor
que és un cinema
petit
de 150 butaques
i 50 de l'altre
és el centre
i esclar
la gent
se l'ha fet molt
com seu
del centre
però esclar
l'incompanent
per molta gent
és que
s'ha de llegir
perquè tot ho fem
en versió original
l'altra gràcia
és que
és un cine
que no s'hi menja
per tant
no fa mal olors
ni hi ha menjars
ni hi ha coses
són petites coses
que marquen la diferent
el cine es va al cine
a menjar
als bars
restaurants
i a casa
però
això la Martina
també ho té clar
això
sí
la teva
la teva neta
la Martina
ben trobats oients
és la neta
que ja en parlarem
la neta del Guillem
doncs mira
estic totalment d'acord
amb tu
el cine
que avui
que si
la beguda
les palomites
el cric-cric
la beguda
cacau
vas a veure el cine
sí
hi ha un altre problema
que hi ha hagut
en els cines
és que
els cines estàndards
normals
les multicines
que jo en dic
capses fosques
que fan pel·lícules
el més important
per ells
i això ho dic
perquè
és vendre
tot el menjar
perquè allà
és lliure
o sigui
les entrades
els han de
dir quantes entrades
quan venen
tot el bar de Guillem
dit palomites
no s'ha de
no sap mai
el que venen
per tant
el gran
o el que més
fixeu-vos que
quan aneu en unes sales
de multisales
el primer que es troba
són les palomites
les pel·lícules
que es fan
quasi no ho veus
però vaja
per tant
i llavors
no programen
els aprogramen
o sigui
ara toca la pel·li
de veïnada
per exemple
els Nadals
només fan pel·lícules
de veïnades
l'egit gran
normal
no pot anar al cine
ara vindran
les pel·lícules
als Òscars
doncs faran
tot
i llavors
al mes
de maig
juny
tenen una sequia
perquè
no saben
però no programen
i en la pandèmia
el ressorgiment
el tornar
com que no tenien pel·lícules
no s'havia de fer
quan el que has de fer
és jugar amb imaginació
recuperar
informar
fer cicles
ara
amb el digital
es poden fer virgueries
i la diferència
amb el Trifon
és que siguem molt millors
però
fem pel·lícules
que a nosaltres
ens agrada
i que volem
que la gent
els demostri
i quan dic
que ens agrada
és que ens agrada
algú de nosaltres
a mi
hi ha pel·lícules
que no m'han agradat
però en canvi
n'hi ha un altre que sí
a mi
per exemple
a l'Albert Serra
que soc molt amic
el seu cinema
no m'acaba de convèncer
cada vegada més
però
en canvi
soc molt amic
de l'Albert Serra
però reconec
que gent
del col·lectiu
són uns fans
totals
de l'Albert Serra
però hi ha aquesta diversitat
però hi ha
un criteri
o sigui
la gent que va al Trifon
sap que
la pel·lícula
està bé
llavors li agradarà
més o menys
però hi ha un criteri
i a les
multisales
no hi ha criteri
amb tot el respecte
es fan les pel·lis
que els hi donen
sí
sí
tu tens
de
de responsable
de programació
si no estic mal
assabentat
el francès
Paco
Paco de la llonga
Paco de la llonga
és el que
és el que remou
aquest és l'amo
aquest és el que mana
aquest és el que mana
aquest és el que mana
la sala 2
sí
tenies un problema
és una sala
de 70 espectadors
sí però
són 40
que no més
és això
el que t'anava a dir
tècnicament està bé
tècnicament i de so
tot és perfecte
sí però noi
en quan hi poses allà
la capacitat
tu
a l'aforament màxim
allà passa alguna cosa
sí
a veure
és una de les coses
que em té més preocupat
i que des de fa dos anys
ho he discutit
ho he discutit
m'anem
que no teníem
que eren manies meves
i tot això
però
és un problema
que intentem
arreglar
però no som els culpables
han fet coses
que ara seria llarg
d'explicar
des de l'Ajuntament
als arquitectes
i tot el que sigui
però com deia
el senyor Pujol
en algun moment
per què no parlem d'un altre tema
la sala 2
la tenim
al revés
això no toca
si vols en parlem
però és que és tan llarg
i que és tan difícil
d'explicar
he de dir
que l'última pel·lícula
que he vist
en el Trifol
he vist a la sala 2
jo hi vaig
vull dir que no
però sí que
ara quan hi vaig
a la gent els dic
es posi més cap allà
no es posi en aquesta fila
es posi
ja els hi dic
més o menys
perquè
sí
tenim problemes
per un problema
d'alçada
és d'alçada
la pantalla va recta
i mai han d'anar recta
les pantalles
per a qui no hi ha sostre
no pot anar
però hem trobat un sistema
que podeu arreglar
acabem l'apartat del cinema
que li donarem la veu
és que hi ha gent aquí
que ha de parlar
pobra gent
que s'han desplaçat
de Sant Esteve d'en Bas
i altres llocs
i que no diuen res
i la campanga
que han vingut aquí
això que veig
que tenen un guió fantàstic
que s'ho van treballar
pobra gent
bueno
acabem aquest apartat
que hi ha molts
que encara en quedaran pendents
farem un 3
sí
no però curiositat
sí
Girona
Girona hi ha
que jo sàpiga
dos cines
el Ocine
que està allà a Fontejau
el teu
i l'Albenis
el Trifó i els Albenis
i els Albenis
i hi ha
el teu poble
a l'Odeon
a Salt
sí
oi
no t'ha passat mai pel cap
gestionar-lo tu
el teu poble
no
és que ja són
Sarri
tu que ets el Tank
què?
home gràcies
per deixar-me entrar
perquè jo volia dir algo
ara ara
que jo et veia
home
que et veia
que ja l'estudi
no
però és sobre ell
eh
sí sí
a Salt
teníem
el Cine Núria
que quan parlaves
del tema aquest
de les dos sessions
era això
les dos sessions
el Nodo
i tot això
aquella època
que
per exemple
jo 16 anys
portaves ulleres
i venia a la mitja part
i te l'estrevia ràpid
perquè
les noies
i no d'això i tal
bé
jo el d'això en vell
el
el records que tinc
del Cine
en vell
és aquí el Núria
d'haver anat
a veure
la Pantera Rossa
d'en Peter Sellers
no en dibuixos animats
oh no
l'he vist
la tira de vegades
per mi és una
i la música
d'enri Mancini
i l'altre
i l'envera
Ed Wars
i el director
el marit
de la
Julie Andrews
eh
aquí hi ha nivell
i l'altre
ho dic
són pel·lícules
que m'han marcat
que els hi he
la van a veure junts
aquesta
sí
la primera
allà
al Cine
al Cine
Núria
i l'altre
seria
Hermano Sol
Hermano Luna
de música
d'en Donovan
que me'n recordo
perquè nosaltres
els nostres tius
tenim
bueno
tenim relació
amb França
els nostres tius
van marxar
per la guerra
a França
i tal
i només trobàvem
discos
jo vaig quedar enamorat
i només trobàvem
discos
d'en Donovan
a França
Donovan Lake
encara m'agrada
aquí estaven
o no arribaven
o estaven censurats
era el Bob Dylan
en anglès
era la
colors
jo en tinc un
en disc
en vinil
que tot i haver de ser
comprat a França
hi ha un tros
que no sé ben bé
què diu
perquè li fan
un
pip
i un altre
que també
aquesta no tant
però també hi ha
d'això
Irmala Dulce
amb la Sierra
Marlene
i el
Jack Lemmon
Jack Lemmon
Billy Wall
i la memòria
tu
que mira
la tinc dolenta
però les coses
que m'agraden
ja està
ets fantàstic
Charlie
aviam
per finalitzar
tu em deies
el de l'Albeniz
jo diria que
l'Albeniz
molt espectador
de l'Albeniz
s'han anat a l'Ocine
no?
s'han repartit
jo diria
els Ocine
sí, els Ocine
sí que és el que tenen més
però sí, sí
els espectador
jo penso que
el 70%
dels que anaven
o el 60%
dels que anaven
a l'Albeniz
han anat als Ocine
als Ocine
jo hi tinc molt bona relació
de tota la vida
senyor Agustí
i els seus fills
jo
els admiro
la pregunta
i acabes
perquè no et deixes
de respondre
hi ha algú
que no tingui bona relació
amb el que ja em t'arribes
sense preàmbuls
res i cur
Joan
bon dia
el teu espai
bon dia
Guillem
bon dia a tothom
escoltant-nos
clar
ens porta records
quan dieu
nosaltres som de Barcelona
però clar
a part de les
zones nobles
de Barcelona
no hi havia massa diferència
la nostra vida
la dels tres
i els tres amics
era anar
el dissabte a la tarda
als ciners de barri
veure
la doble sessió
amb el nodo
i això sí
amb pipes i tremussos
que era bastant important
vol dir que realment
com que són de la mateixa generació
aquests temes
és igual que sigui
Girona
queda més petit
que Barcelona
que els barris
es comportaven igual
Bé, continuarem
lògicament
escoltant-nos-ho
i parlant
i ara
vaig a parlar
una mica
de quatre coses
avui realment
el programa
que vull fer
no és
exasivament profund
no és trist
com d'altres vegades
però sí
encara que se n'ha parlat
molt ja
amb aquest programa
voldria començar
amb en Josep Maria Espinàs
i voldria començar
sentint la seva veu
sisplau Carles
A vegades
la gent
ordenada
em pregunta
l'ocell
o el color
o la flor
que entre totes
m'agrada
mai no tinc
la mateixa opinió
tot depèn
de si fa un dia gris
tot depèn
dels martinis beguts
tot depèn
de la noia
que he vist
fa només
cinc minuts
ja fa temps
que no em faig
cap pregunta
com solia
quan era un...
La veu
és d'un espinàs
molt jove
és el principi
dels 16 jutges
i aquesta cançó
es diu
tot depèn
un homenatge
per ell
Bé
parlem d'altres temes
i d'altres històries
que
com a mínim
són curioses
per exemple
3 o 4
que en tinc
que en tinc aquí
a Catalunya
a la província
de Girona
disposem
d'una de les fortaleses
més enormes
d'Europa
amb una superfície
de 320.000 metres quadrats
es tracta
del castell
del castell
del castell
de Sant Ferran
de Figueres
construïda
durant la segona
mitent
del segle XVIII
recull
els grans
avenços
tècnics
de l'època
es va aixecar
per defensar
les terres
empordaneses
dels francesos
però mai va complir
del tot
el seu objectiu
fins al punt
que els militars
gals
burletes
deien
que era la fortalesa
més barata
que tenien
perquè sempre
estaven allà
i ningú la defensava
el castell
va ser assetjat
durant la gran guerra
la guerra gran
millor dit
1793
1775
va ser ocupat
de manera pacífica
durant la guerra
del francès
1808
1814
i atacant
més tard
pel 100.000
fills de Sant Lluís
enviats
per restaurar
l'ordre tradicional
i posar fi
a qualsevol
tipus de modernització
que es volgués
portar al país
durant unes
poques setmanes
la fortalesa
també va ser
la cel
de govern
de la república
abans de marxar
l'Algebe
i finalment
la gàbia
d'Aurada
on es va empresonar
el tinent
coronel
Antonio Tejero
condemnat
per l'intent
golpista
del 23F
del 1981
sí
el de
se sienten
coño
val la pena
una visita
les contramines
el pati d'armes
els babuars
el trajecte
en 4x4
i embarca
pels dipòsits
de l'aigua
de la mateixa
això que ara
en diuen
la catedral
de l'aigua
el dia 27
de 1942
començant a navegar
el destructor
USS
William D. Porter
després de l'atac
a Pearl Harbor
la indústria
de la guerra
dels Estats Units
van prendre
una construcció
accelerada
de vaixells
i altres armes
de cara a recuperar
o almenys intentar
el domini
nord-americà
sobre el Pacífic
entre ells
el ja anomenat
destructor
destructor
que es va guanyar
la fama
de ser el vaixell
de guerra
més maldestre
de la història
va estar en servei
només
durant 3 anys
durant els quals
acumulava
desastre
darrere
desastre
la primera
tripulació
estava formada
bàsicament
per novells
tant els oficials
com els mariners
i la primera missió
escortar
al cuirassat Iowa
on viatjava
el president
Frank Indevanor Roosevelt
cap a Teheran
per assistir
a la primera
cimera
dels tres grans
desastre
desastre
desastre
desastre
només sortir
del port
de Norfolk
no van recollir
bé una àncora
destrossant
la nau
que tenien
al costat
ja a mar obert
se'ls va escapar
una càrrega
de profunditat
que rodolant
per la coberta
fins a caure
a l'aigua
va obligar
les embarcacions
del voltant
a fer maniobres
avesives
per evitar
topar amb ella
com que el viatge
llarg i perillós
es van programar
diferents
simulacles
de
de torpedos
sempre
aquests simulacles
es feien
amb la ràdio
i teòricament
eren per evitar
interceptacions
i teòricament
no teníem
que respondre
a res
a cap perill
perquè eren simulacles
però el porter
no
el porter
va seguir
les instruccions
però per un error
en va llançar un
un que apuntava
contra el cuirassat
del president
nova maniobra
que va fer rodolar
la cadira
de les rodes
d'en Roosevelt
i una mica més
el tira
per la borda
això
estem
al primer viatge
eh
un accident
d'aquesta mena
hagués podut provocar
un gir inesperat
a la guerra
tota la tripulació
va ser portada
a un port aviat
i interrogada
per si s'havia intentat
enfonsar el vaixell
d'una forma
doncs totalment
com a
d'això
com d'un
bar
sí
de bar
expressament
com si fossin espies
bé
salvats d'aquesta acusació
el porter
i la seva tripulació
van ser enviats
a patroliar
per l'àltic
era el càstig
anar cap a l'àltic
tampoc us hi va canviar
la sort
una nit
un mariner
sembra que borratxo
va disparar un canó
que quasi va destruir
la casa de l'omirall
de la flota
nord-americana
a l'àrtic
on casualment
s'hi celebrarà una festa
enviat al pacífic
no em consta
si en la mateixa tripulació
no va encertar mai
ni un sol tret
sobre els baixos japonesos
però sí
sobre un parell
de naus nord-americans
la seva destressa
amb els avions
va ser variada
cinc japonesos
contra dos
de propis
finalment
el 10 de juny
del 1945
va patir
un atac
camicà
l'avió
va esclatar
just sota el destructor
i el va enviar
al fons
curiosament
cap tripulant
va morir
se'ls hi devia
concedir
la creu
de l'armada
la història
el dia que m'han faltat
aquest acoreçat
no es vol mirar
l'astrologia
més cosetes d'aquestes
sempre han existit
els testadors de menjar
allà on hi ha una autoritat
hi ha un testador
des d'Alexandre Magna
als emperadors romans
als reis de la edat mitjana
fins a Hitler
Obama
o Putin
són persones de confiança
abans esclaus
presoners
que ingereixen
amb anticipació
el mateix
que se servirà
als seus caps
per assegurar-se
de l'abundant
del producte
o bé
que no estigui enverinat
l'any 323
abans de Crist
mort d'Alexandre Magna
només amb 33 anys
algunes fonts
afirmen
que per una ingesta
de bolets
accidental
o provocada
aquell fatal dia
el seu pobleu de Babilònia
no hi era
Tomeu primer
el seu general de confiança
i fidel
testador
d'aliments
no havia arribat a temps
per fer baba també
molt preocupats
estaven els emperadors romans
pel que bevien i menjaven
primer creien
que l'efecte del barí
era immediat
així els testadors
menjaven
una mica abans que ells
després van descobrir
que el barí
també podia actuar
amb efectes retardats
i optarien
per prendre substàncies
amb petites dosis
tricuta
arsènic
vella dona
cianur
per així
anar acostumant
al cos
vaja
com es vacunes ara
malgrat les precaucions
els baríns
acabaven fent efecte
pensem només
en l'emperador Claudi
assassinat
l'any 54
després de Crist
diuen
que pel seu
provi d'agostador
un eunuc
de nom
el Botus
aquest hi va ser
el seu plat favorit
Bogats
un plat que als romans
els agradava especialment molt
preparats per una esclava
i amb la complicitat
d'agripina
l'esposa
de Claudi
fos o no fos
l'aunuc
el darrer responsable
aquest va conservar
la feina
durant els regnats
de Neró
i de Servi
Solpici
Galta
ocupant
càrrecs importants
a l'acord
potser una
conxorxa imperial
el gran amor
entre Marc Antoni
i Creopatra
estava ple de desconfiança
l'emperador
no se separava mai
del seu testador
també en que la reina
d'Egipte
l'enverinés
en el moment
menys pensat
Creopatra
com a menjança
per la por
del seu amant
en un banquet
previ a la batalla
d'Àxium
estem a l'any 31
abans de Crist
va posar
una anell de flors
mullades en verí
i va desafiar
l'emperador
perquè se l'enpassés
això sí
acompanyades de vi
quan estava a punt
de veure-s'ho
la reina
el va frenar
i va demanar
que fessin cridar
el testador
de Marc Antoni
aquest
va ser obligat
a veure
la combinació
i va caure
mort a l'instant
així
es va guanyar
la seva confiança
qui també
es va salvar
de molts intents
d'enverinament
va ser l'emperador
que a part
d'anomenar
cònsul
i sacerdot
al seu cavall
tenia un testador
molt especial
un leopard
hem de fer constar
però
que a l'època romana
no tot el menjar
estava en condicions
i molt menys
ben cuinat
per tant
les intoxicacions
i els enveraniments
es podien confondre
els testadors
generalment
esclaus alliberats
van ser
els sacrificats
però a la vegada
els permetia
augmentar
el seu estatus
i mantenir
la panxa plena
fins que arribava
a la cicuta
a l'edat mitjana
i moderna
l'ofici
de testador
va continuar
i apareixen
dues noves figures
a cap banquet
real
falten els gossos
molt a prop
de les laules
parades
els gossos
primer provaven
el menjar
que els reis
menjarien
després
i no pot
faltar
una figura
molt important
de l'època
el tallador
figura curiosa
aquesta
que mai
se separava
del rei
i s'encarregava
de trossejar
els aliments
rostits
i sencers
per què?
doncs perquè
un ganillet
enverinat
podia acabar
fàcilment
en la vida
del monarca
i per tant
el tallador
havia de ser
una persona
de la màxima
confiança
de llibertat
contrastada
que guardava
tots els instruments
de tallar
en un begul
tancat
en clau
ben bé
a pany
i forallat
entre els meus oficis
d'en Leonardo da Vinci
en la seva època
de mestre
de cerimònies
del duc
Vodovico
segon el mor
a Milà
i després
amb els Medici
ell
controlava
les cuines
la compra
dels productes
la neteja
dels fogons
l'elaboració
dels aliments
la seva qualitat
i també
el control
dels veïns
quantes coses
que va fer
el Leonardo da Vinci
és increïble
saltem-nos
uns quants segles
inclús l'època
del papat
època
d'assassinats
de molts diferents
tipus
i anem-nos
al segle XX
en què degut
als grans conflictes
mundials
els verins
van reparèixer
amb molta força
amb l'espionatge
i el contraespionatge
morir enverinat
tornava a estar
a bordre del dia
l'estrella
del moment
el Cianor

i un tercer
i un tercer
espòstres
el seu dilema
arriscar-se
a morir
enverinades
o a morir
de fam
en plana
segona guerra mundial
totes eren
dones àries
les jueves
que considerava
inferiors
no eren dignes
per desenvolupar
una tasca
que contribuïa
engrandir el reig
molt en devia ser
en Hilder
de Berins
perquè quan es va veure
acorralat
va decidir
enverinar-se
ell
la seva dona
Eva Braun
i el seu
fidel
pastor alemany
Blondi
i lògicament
amb Cianor
ara la figura
del testador
ja no és tan habitual
són les empreses
de producció
d'aliments
que fan servir
degustadors
professionals
per avaluar
la qualitat
dels seus productes
però sabíeu
que George Bush
pare
quan sortia
a sopar
a restaurants
es portava
l'aigua
i els condiments
i els escortes
se li supervisaven
la preparació
del menjar
abans de tastar-lo
que Barack Obama
feia servir
testadors
de menjar
que Vladimir Putin
té un testador
de viviments
que forma part
del seu personal
de seguretat
que tot el que es veu
i menja
amb un sopar oficial
incluint els que es fan
a Espanya
es guarden mostres
perquè si passés res
es podria saber
quina ha estat la causa
però això
ja és una altra història
si esteu interessats
en aquest tema
dels testadors
hi ha un llibre
que es diu
La Tastadora
escrita per una itabellana
de nom
Roseva Posterino
que profondeix molt
amb tot això
bé
per acabar
torno a com he començat
avui no podem obrir
el Josep Maria Espinàs
i tinc apuntada
una frase d'ell
que particularment
m'agrada molt
diu el següent
em faran el favor
de creure
que l'última frase
que podria dir
és
no tinc més remei
que morir-me
perdoneu les molestes
enverinats
fantàsticament
Joan
moltes gràcies
Pep
tu què?
molt bé
avui també
avui no ens enverines
avui
no
perquè em posaria
en la presó
i avui
parlaré de presons
ben fet
primer també
voldria tenir un record
per l'Espinàs
una persona
que una vegada
el vaig conèixer
també
a venir al barri
i fer unes xerrades
i ens va dir
que havíem de passejar
per Barcelona
amb el cap ben aixecat
veure doncs
el forjat dels balcons
els esgrafiats
de les façanes
i tota una serena de coses
que us donaria molta informació
ho he recordat moltes vegades
i ho segueixo fent
Bé
l'altre dia
parlàvem de les epidèmies
i els confinaments
i avui parlarem
d'uns altres confinaments
els que es fan a les presons
la presó no és cap invent model
sempre s'ha dit
cospicis i presons
n'hi ha tot arreu
i n'hi ha hagut sempre
el concepte és senzill
segons el dicionari
presons d'un lloc
on hem estat pres
o detingut
al llarg dels anys
han canviat moltes coses
des de la presó fosca humida
plena de rates i polls
on el pres passava
tota mena de privacions
tot esperant la mort
gairebé segura
que era un lloc
que no el deixaven allà
oblidat
fins a les presons actuals
teòricament
encaminades a la reinserció
les presons com les coneixem nosaltres
van començar
al segle XIX
a Gran Bretanya
i encara ara
varien molt
segons els països
i el tipus de pres
i moltes altres circumstàncies
també varien els objectius
segons les èpoques
les societats
des de protegir la societat
d'individus perillosos
dissaudir la població
d'afectes contra la llei
reducar els condemnats
procurar la reinserció
silenciar adversaris polítics
no tan sols les dictadures
ho fan
impedir la fugida dels detinguts
exterminar de grups èmics
etc.
moltes coses
si busquéssim sinònims
en trobaríem un gabadal
garjola
calabós
cangrí
masmorra
ergàstol
gàbia
tàbaga
ombra
i els podríem separar
per diferents maneres
col·loquials
per la seva construcció
per la seva assunció
etc.
cangrí
ombra
garjola
són clarament
col·loquials
masmorra
que és una presó subterrània
és una paraula
que ve de l'àrab
si la trobem una mica
massa del Capitán Trueno
o del joc de rol
podem dir tàbaga
que també és una presó
i és una paraula
que també ve dels àrabs
calabós
és més per una reclusió
no gaire llarga
com per exemple
esperar una compareixença
davant del jutge
o per complir
una pena curta
com a les casernes
militars
les condicions
i la situació
de les presons
poden ser un suplici
afegit a la pena
de reclusió
presos d'ETA
confinats a Canàries
per dificultar
el contacte
amb els seus
éssers estimats
guantant
a molts
bolacs de Sibèria
i molts altres
i encara
podríem parlar
de presons famoses
Alcatraz
amb el Capone
la model
amb Puig Antic
Robben Island
amb Nelson Mandela
El Castelllí
amb el conte
de Monte Cristo
la famosa novel·la
L'Illa del Diable
amb Papillon
l'autografia
d'en Richard Rier
i moltes altres
podríem considerar
Austràlia
que va ser repoblada
amb més de 166.000 presos
i deportats
des de 1788
com una mena
d'illa presó
no ho sé
pensem
molt gran
molt gran
però
va ser això
i Estats Units
molts llocs
també
però bueno
centrem-nos cap a Barcelona
que també tenim
moltes coses curioses
per explicar
de les presons
del cap i casal
de Catalunya
ara m'ha solit
una mica
que parlàvem de cine
com el nodo
això del cap i casal
de Catalunya
Vés en compte
perquè amb els dos ironins
que tenim aquí
Sí, no, no,
però se deien
com allò que deien
Les dejamos con las bellas imágenes
de la Blanca Subur
que ha sido inspiración
de tantos artistas españoles
La Blanca Subur
és Sitges
i Sitges
és un sinònim
de presó també
però com també
és la cavitat subterrània
per guardar-hi productes
del camp
especialment cereals
No patiu
Sitges ve
de la segona excepció
no era el catrat
dels reis de Catalunya
Bueno, tornem
definitivament
a Barcelona
i les presons
els Ibers
els primers pobladors
de Barcelona
segur que en van tenir
el que passa
que no se n'ha trobat
cap constància
Hem d'anar una mica
més endavant
i buscar
els romans
I sí
cap a l'actual
carrer de la Boqueria
amb anys nous
s'han trobat
vestigis d'una presó
Si el Capone
va anar al catrat
hem de pensar
que Santa Eulàlia
la nostra copatrona
doncs també
devia fer cap cap allà
No gaire lluny
hi ha el carrer
anomenat
Baixada de Santa Eulàlia
on segon la tradició
la nostra santa
hi va partir
un dels seus 13 martiris
la van fer dolar
per aquesta baixada
tancada
en una bota
plena de vidres
i claus
i ella en va sortir
sana i estalvia
diumenge el dia 12
dia Santa Eulàlia
recordo que
fan una processó
de gegantes
que únicament
hi participen
les gegantes
del Raval
que encapçalades
per la Laia
la gegantona
que representa
Santa Eulàlia
fan un recorregut
per aquells carrers
i quan passen
sortint
i quan passen
per la baixada
de Santa Eulàlia
en el lloc
on hi ha una fornícula
amb la seva imatge
totes les gegantes
fan una reverència
i per cert
la Laia
aquest any
en fa 25 anys
la gegantona
bueno
seguim
en l'època medieval
es van fortificar
les quatre entrades
a la muralla romana
i a la porta
que donava l'actual
plaça de l'Àngel
es va construir
un edifici
dit la corda
el Beguer
on el Beguer
autoritat
anomenada
primer pel compte
i després pel rei
impartia justícia
i alli mateix
ja hi havia una presó
si us heu fixat
en sortir al Barça Sant Jaume
pel carrer de la Bisba
a l'esquerra
un cop heu passat conessa
ja us heu comprat
un altre par
doncs tenim
el carrer
Llibreteria
i a continuació
la baixada
de la presó
nom que es va canviar
a insistència dels veïns
per baixada
de la Llibreteria
ja que això de la presó
no els hi feia
patxoca
a part de la presó
del Beguer
hi van haver com a mínim
altres tres presons
la del rei
situada al Palau
Reial Major
o sigui
al Museu Marès
la del Tinell
al Siu de la Corona d'Aragó
per allà també hi havia una presó
la del Castell Nou
situada al carrer del Call
i una altra
que es va construir
com si fos un arc
entre les dues torres
que donen l'entrada
al carrer del Bisba
jo he vist gravats
d'això
encara amb la presó
a dalt
explica
en Joan Amada
les condicions precàries
dels presos
que per Setmana Santa
convenientment agrillonats
se'ls permetia demanar
caritat a la porta
de les esglésies
aquestes almoines
passaven aviat
a mans dels carcellers
que els hi proporciaven
jassos, mantes
i algun aliment
cobrant el favor
als presos
amb les almoines
que havien rebut
alguns presos
feien cordes
i xarxes
que després
les venien
els ciutadans
no sé com s'ho feien
per anar-ho a vendre
però ho feien
com a neto
jo us explicaré
que als anys 80
del segle passat
vaig anar a Mèxic
i a la ciutat
de Valladolid
volia comprar una amaca
i de la manera més natural
em van dir
doncs va
ja estàs a la pressió
que les venden
molt bé
i sí, sí
a la porta de la presó
hi havia uns presos
amb les amagues
que havien fet ells
l'última és comprar una
que encara la tinc a casa
i funciona molt bé
sí, sí
és curiós
no només
la colau
permet
el tot manta
sinó
les presos
també
sí
però mira
és una manera
i tant
sí, sí
entre altres coses
curiores
també el Joan Ramades
explica que un condemnat
precisament endimoniat
va ser exorcissat
abans de l'execució
per poc de les conseqüències
que a més de saber
si de dintre del mort
era on sortia el dimoni
i passava alguna cosa estranya
durant la guerra dels segadors
es va produir el corpus de sang
i els segadors
que venien de Sant Andreu
van entrar
per la plaça del Blat
que actualment era
la plaça de l'Àngel
i van alliberar els reclusos
de la presó del Beguer
entre ells
segons la tradició
en Francesc de Tamarit
diputat del braç militar
i empresonat per el Virreï
per posar traves
a les ordres
d'allotjament
dels soldats castellans
que feien tota mena
amb els vestrats
per allò on passaven
en Francesc de Tamarit
el 26 de gener de 1641
va ser qui va portar
les tropes catalanes
a la victòria
a la batalla de Montjuïc
les presons d'origen medieval
eren cada cop
més insalubres
i estaven superpoblades
i s'anaven tapant forats
com es podia
aquí hi havia un forat
hi havia un lloc
amb una caserna
o amb un convent
el que fos
i l'any 1821
amb l'epidèmia de febre groga
que vam parlar l'altre dia
es va tocar fons
i entre els evacuats
de tota mena
també van ser-ho els presos
l'any 1835
amb el motiu
de la desamortització
molts convents
van a desavenir
casernes
presons
hospitals
magatzems
o fàbriques
i un d'aquests convents
el de Sant Vicenç de Pau
situat entre la Ronda de Sant Pau
i el carrer Reina Amàlia
va ser escollit
per esdevenir
la nova presó
havia sigut dos anys
convent
i es va estrenar
com a presó
el 1839
i fins l'any 1904
va acollir
indistintament
homes, dones,
infants i vells
suposo que comparada
amb l'albaquer
aquesta presó
semblaria un hotel
de Sincastrellas
escolteu que endaia
la guía general
de Barcelona
al 1000 Bucins 49
este magnífico edificio
honor de la filantropía
barcelonesa
és talvez
el único establecimiento
de esta clase
en España
que reúna
todas las comodidades
al estilo
de las tan celebradas
de Alemania,
Holanda
i Estados Unidos
por su especiosidad
salubrida
limpieza
lo seguro
de sus aposentos
siendo la admiración
de nacionales
i extranjeros
i la moralització
i el bon trato
que se da a los presos
suposant que mai
això hagués sigut veritat
va durar poquíssim
dels quasi 300 reclusos
pels que estava pensada
va passar a tenir-ne
1.500
i això va provocar
baralles, motins
d'incelerabilitat
latrines fetes molt bé
i una pudor
que se sentia des de fora
i la faruna
exacte
i si això no fos prou
es feien execucions
al pati
i eren públiques
hi ha un quadre
d'en Ramon Casas
el Garrot Vil
i també una foto
feta de magatotis
per un membre
de la confraria
de la puríssima sang
des d'un balcó
que en donen fe
l'any 1904
els homes
van passar
a la nova presó
del carrer Intensa
la presó model
que havia de ser
un model
en comparació
de la d'Amàlia
però ja sabem
que no
que no ho va ser
i del 1904
al 1936
va llotjar
únicament dones
el 1936
va ser assaltada
per un grup
d'anarquistes
que van alliberar
les preses
i van ocasionar
grans destrosses
a l'edifici
que serien derrocat
el poc temps després
la famosa
vampira del Raval
Enriqueta Martí
ha inspirat llibres
i fins i tot
un musical
va estar internada aquí
i va morir
segurament
d'un càncer d'úter
o assassinada
per les altres recluses
segons els rumors
popular
era una persona estranya
no era
no era una santa
però crec que no era
cap assassina
vaig llegir fa força anys
dos llibres sobre ella
el primer
que tracta
com un assassina en sèrie
i un temps després
un llibre
d'en Jordi Coromines
escriptor
periodista
poeta
divulgador
i molt més
que ens presenta
una Enriqueta Martí
diferent
la dona pobra
també
no era cap santa
que m'he dit
també es dedicava a robar
i havia raptat
alguna nena
però totes aquestes qüestions
d'assassina
tota la sang
que li van trobar
doncs
eren draps
que ella feia servir
per les hemorràgies
que tenien
del seu càncer d'úter
i tota una sèrie de coses
molts ossos
doncs
que eren de pollastre
o de conill
no eren tampoc de nens
etcètera
etcètera
bé
com que tenia
aquesta vida complicada
la premsa
va trobar
un terreny adubat
per crear aquest mite
de la vampira
i vendre més diaris
un diari de Madrid
va instal·lar
a Barcelona
el seu periodista estrella
per inflar aquest globus
i aleshores
la premsa d'aquí
veient que els venien de fora
i els hi podien prendre les vendes
es van enfilar el carro
i tothom va començar a parlar
de la vampira
del Raval
no sabem mai
què hauria passat
si l'Enriqueta Martí
hagués arribat
a judici
de totes maneres
no crec que s'hagués
aclarit gran cosa
eren els temps
de la llei de fugues
on la policia
tenia carta blanca
per fer el que volgués
i molts pocs mitjans
per fer les coses bé
anem cap a l'altra presó
la model
no, mira
agafo una mica d'aire
que t'has escut un passat
a Barcelona
el que està explicant
de les presons
ep
els de salt
tenen el frenopàtic
és una altra història
també tenen un lloc
de reclusió
bueno, sí
perquè a més a més
també els frenopàtics
d'aquestes coses
durant un temps
eren pitjor
que les presons
també
però bueno
potser en parlarem un dia
que aquí també
a les presons
també n'hi ha hagut algú
que consti jo, incis
el pare Manel
el pare Manel
amb les presons
tenia
diu més del 50%
de les gent
de les presons
no tindrien
que estar a la presó
tindrien que estar
a un frenopàtic
tot és bou
i bèstia crossa
i no és el mateix
perdona Pep
sí, sí
van tenir presó
també, a salt
i va haver-hi
tancat un temps
en Jordi Pujol
a salt
i en Tito
el té el de Iogos Ràbia
el José Broz
sí, sí
el famós Tito
dictador
brigades internacionales
van tancar
a la presó
i el pare
de l'Isabel Hiper
l'actriu Isabel Hiper
va venir a actuar a salt
i va dir
aquí hi havia hagut
el meu pare
tancat
també va haver-hi
brigades
que ho van tancar
a la presó
de salt
no ho sabia
Déu-n'hi-do
i teníem un manicomi
també
el manicomi
no ho recordo
però que
aquests personatges
que estiguessin
a la presó
jo si rascan
se'n saben de coses
és molt divertit
és el que li vindico sempre
jo explico aquestes curiositats
perquè la gent s'animi
i busqui
la seva
del lloc on va
etcètera
o del lloc on ha viscut
o viu
o què sé
moltes coses
bueno, tornem a això
estàvem a la model
que havia de ser aquest paradigma
del sistema penitenciari
també de l'estat espanyol
i es va començar
a construir
en 1887
seguint
el model
d'un filòsof anglès
que va marcar
la pauta
de les presons
de l'època
a part de totes
les dependències
com infermeria
dutxes
menjadors
locutoris
oficines
biblioteca
patis
etcètera
les cel·les
eren individuals
per evitar
les males
companyies
dels presos
i estaven distribuïdes
en sis galeries
que feien
com una forma
d'estèrics
amb una torre
de control
al mig
anomenada
el panòptic
si heu visitat
la model
ara que ja fa uns anys
que es pot fer
ho es veu clarament
això del panòptic
veies
totes les galeries
que tenien
dos pisos
planta
i subterrani
i
com totes les presons
es va haver
desbordat
de seguida
i al cap de dos anys
va tenir
el seu primer motiu
el 1908
i va ser ampliada
amb 200 cel·les
per a presos
condemnats
per sentència
que s'afegien
als 620
presos
inicials
el mateix any
s'hi va fer
la primera execució
la de Joan
Rull
i Caraltó
terrorista
i confident
de la policia
conegut
com el
Coix de Sants
l'any
1904
va ser detingut
acusat
de posar
una bomba
als orinàries
públics
de la Rambla
i va estar
un any i mig
a la presó
va sortir
va treballar
en una fàbrica
del Comte Güell
que el va presentar
el governador civil
i va acabar
reclutant-lo
com a confident
de la policia
aquest bon home
també
s'ho va muntar bé
en dos mesos
va fer explotar
quatre bombes
prop de la Rambla
per tal
de convencer
la policia
de contractar-lo
com a confident
oficial
per descobrir
qui posava
les bombes
ho va aconseguir
i a partir
d'aquell moment
si li pagaven
la bomba
no explotava
i si no cobrava
el que demanava
la bomba
sí que explotava
va abandonar
l'anarquisme
i del terrorisme
en va fer
un negoci familiar
el seu germà
fabricava les bombes
la seva mare
una senyora
d'aspecte inofensiu
amb un cistellet
les dipositava
al lloc convingut
i ell
les feia esclatar
o no
depèn de si cobrava
o no cobrava
perquè
té molt delicte
aquest home
et fotia una bomba
als orinaris
i les pilotes
han sortit volant
bueno
aquests orinaris
que es deien
Vespasianes
uns orinaris
que n'hi havia
hagut diferents
a la Solana
al cap d'uns anys
es van retirar
precisament
perquè no va ser
ell l'únic
qui posava bombes
als orinaris
te repeteix
un delicte
de sortir
la paternitat
pels aires
exacte
bé
doncs
el govern
Maura
l'any 1907
va ser detingut
juntament
amb els seus
familiars
i condemnat a mort
el Garrot Vil
executat
l'any 1908
a l'agost
la mare i el germà
foren indultats
bé no se sap
ben bé com va anar
tot però
aquell sí
ell doncs
va pel mar
i per evitar
que es posessin bombes
fàcilment
als edificis
el govern Maura
va aprovar
un reial decret
que obligava
les finques
a tenir porter o portera
per vigilar l'escala
o sigui que
el fet d'haver-hi
unes porteres
a l'escala
com hem vist nosaltres
majoritàriament
quan érem petits
doncs
ve d'això
durant la guerra civil
es va fer càrrec
del servei
de la Generalitat
i a la postguerra
amb els presos polítics
ja va quadruplicar
la seva capacitat màxima
entre 1939
i 1955
més de 1.600 presos
van sortir
per ser fusellats
podríem explicar
moltes més coses
fugues espectaculars
un botxí peculiar
anomenat
Nicomedes Méndez
aquest va inventar
teòricament
una millora
pel garrot vil
que llavors deia
el garrote català
perquè estava aquí
que hi posava
com una mena de piu
a la peça
que trencava
la nou del coll
diguéssim
perquè fos més
més ràpida
i menys dolorosa
la mort
teòricament
aquest bon home
estava convençut
que el que feia
ho feia la mar de bé
i que era una cosa
que bueno
magnífica
que ell doncs
no tenia res a veure
el mort
i el pres
moria
perquè s'havia portat
malament
i s'ho mereixia
i ell només era
l'executor
i tal
i ell volia
muntar
el paral·lel
també parlàvem
del paral·lel
volia muntar
una mena
de casa
dels horrors
explicant com funcionava
el garrot vil
i aquestes coses
però mai va tenir
permís per fer-ho
va acabar
assegut allà
amb un bar
del paral·lel
i qui el convidava
amb un engot de vi
ell li explicava
anècdotes
de la seva feia
per cert
va estar a punt
de tenir
que executar
el seu fill
el seu fill
va tenir una filla
que es va
que es va suicidar
diuen que
perquè
el xicot
en què sortia
la va deixar
el saber
que es dedicava
al pare
i el fill
que després
va morir
amb una baralla
també havia estat
ficat en unes coses
i va estar a mitjà
a punt de ser
acusat d'assassinat
i si l'arriben
a condenar
l'hagués hagut
d'executar
el pare
no va ser així
i després
ell va morir
amb una baralla
una família
d'històries fosques
sí, sí, sí
recordarem
aquí
a la model
que va haver-hi
l'execució
de Puig Antic
el 2 de març
del 74
les protestes
d'en Xirinac
a la porta
de la presó
entre el 75
i el 77
i el motí
del 1984
liderat
per José Luis
Moreno Cuenca
el famós
vaquilla
per obtenir accés
a la droga
als reclusos
i encara hi va haver
una mena
d'assassinat
de pel·lícula
un francès
que estava
vinculat
a les màfies
internacionals
des d'un terrat
i van fer un tret
a través
de la fillesta
de la seva cel·la
a la model
a la model
sí, sí
se'n va parlar
d'això
em sembla que hi havia
també una cosa
dels rubianes
que em feia
feia una mica
de problema
el PP
el mateix
1984
allò del motí
del vaquilla
els serveis
penitenciaris
van ser transferits
a la Generalitat
i el 2017
el 8 de juny
un dia abans
de complir-se en 13 anys
la model
va tancar
definitivament
les portes
ara us vull parlar
del Cànam
sí
el Cànam
el Cànam
en castellà
era una fàbrica
situada al Poble Nou
que funcionava
des de 1882
i donava feina
a 2.000 treballadors
era l'única
de l'Estat
que treballava
al Juta
i fabricava
sacs
i xerpellera
si ho heu sentit bé
Juta
i xerpellera
si esteu a cas
escoltant la ràdio
i mentre et parlen
de presos
i presons
sentir aquestes paraules
és fàcil creure
que no ho has sentit bé
en canvi
si estàs a casa
llegint un article
a l'enciclopèdia
o a l'ordinador
és més fàcil
lligar caps
i després anar al diccionari
a veure si realment
aquests caps
estan ben lligats o no
ho he fet
i he comprovat
que el Juta
masculí
és el Jute
castellà
i la xerpellera
és l'arpillera
en castellà
però en català
l'arpillera
també és correcte
per tant
la xerpellera
és sinònim
i Jute
no en té cap
fet aquest aclariment
tornem a la fàbrica
que era coneguda
com el Cànem
que treballava el Jute
i feien sacs
i arpilleres
la majoria dels treballadors
eren dones
eren conegudes
amb el nom de
xinxes
nom despectiu
per la pudor
que feien els seus vestits
impregnat
per la pols del Jute
el 1909
arrel de la setmana tràgica
els propietaris
van cedir
una part dels terrenys
per fer una casarra
per la Guàrdia Civil
i durant la guerra
la fàbrica
va ser col·lectivitzada
i queda molt malmesa
pels bombardeig
s'acaba la guerra
els propietaris
recuperen la propietat
però la van cedir
gratuïtament
a les autoritats franquistes
per fer-ne una presó
que es va dir
Prisión Provisional
de Pueblo Nuevo
que la gent el coneixia
com el Cànem
no ho he dit
però els propietaris
del Cànem
que van fer
aquestes sessions
tan generoses
eren els germans Godó
els de la Vanguardia
que van afegir
Espanyola
a la capçalera
del diari
després de
després de
la guerra
aquesta presó
va funcionar
com un apèndix
de la model
i si un pres
era castigat
complia el càstig
a les sales de càstig
de la model
i si tenien d'anar a judici
el portaven a la model
i d'allà
anava a judici
les condicions
també van ser
doncs inhumanes
degut a la quantitat
de detinguts
que no tenien
més que un espai
de 30 centímetres
d'amplada
per dormir
o sigui que
ni posats així
de canto
que en un llibre
doncs devien cabre
les pallisses
eren constants
la majoria dels reclusos
esperaven judicis
sumaríssims
i sabien que
acabarien afusellats
al camp de la bota
que estava a prop
i sentien diàriament
els trets dels
afusellaments
i si això no era prou
estava dirigida
per un militar
sonat
que pallissava
personalment
els reclus
que li caia malament
sense cap altre motiu
els refusallaments
i els trasllats
dels camps de treball
van anar
descongestionant
la model
i la presó
va tancar
l'any 42
s'havia estat
en servei
entre el 39
i el 42
els Godó
van recuperar
el terreny
que l'any
1963
van vendre
l'estat
per 5,6 milions
de pessetes
i l'edifici
es va enderrocar
al davant
havien construït
el nou Cànam
i l'any 68
van traslladar
les rotatives
procedents
del carrer Tallers
a la Vanguardia
cap allà
i després
doncs ja
el 2008
amb l'organització
del 22
a roba
l'empresa
es va traslladar
i tot això
es va enderrocar
actualment
un plafó
de la memòria històrica
recorda
tot el que he explicat
i acabarem
per explicar
només
què va passar
amb les dones
de la presó
de Reina Amàlia
actualment
la plaça
Folqui Torres
els homes
van ser tallats
el 1904
i fins al 1936
va ser únicament
presó de dones
i ho van fer
es van traslladar
a la presó
de les Corts
a l'antiga
masia medieval
de Can Durant
que havia estat adquirida
per les monges
religioses franceses
de l'ordre
de la presentació
per convertir-lo
en l'asil
del bon consell
per a dones
desemparades
el que el 1936
va ser confiscada
per la Generalitat
per convertir-lo
en el correcional femení
en substitució
de l'enderrocada
presó de dones
del Raval
la presó
de les Corts
va funcionar
com a centre
d'internament femení
entre el 36
i el 1955
i van passar
unes 5.000 dones
de les quals
11
foren afusellades
al Camp de la Rota
del 1979
al 1941
hi havia
més de 1.500 dones
en un espai
pensat
per una mica
més de 100
eren obligades
a estar tot el dia
a l'exterior
fes el temps
que fes
i a la nit
podien entrar
i dormien a terra
en una màrfaga
de palla
actualment
ocupa l'espai
de la presó
al cort inglès
de Diagonal
i al carrer
del darrere
hi ha un memorial
de memòria històrica
que explica
què va passar aquí
juntament amb un monument
fet per blocs de pedra
portat a diferents
endres de l'Estat
gravat a terra
com a base
i suport històric
i memorial
inscripcions
lligades
a cada una
de les pedres
expliquen
les característiques
fonamentals
del que fou
la presó
de dones
així com
la informació
geològica
sobre el tipus
i procedència
de les pedres
la idea és bona
però el monument
el trobo lleig
però molt lleig
però bé
doncs
això és tot
he explicat
unes quantes curiositats
de les presons
de Barcelona
i bé
i a més a més
doncs
encara els companys
ens han explicat
doncs
coses de salt
què més volem
Guillem
Carles
coses curioses
el Joan
i el Josep
sempre
és curiós
s'aprenen
coses
per exemple
el dels menjars
és una cosa
que jo sempre
havia quedat parat
en els dinars
dels barons
i
que hi haguessin
tants de gossos
esclar
i el que era ric
que tenia un leopard
i tot
estava sonat
el que veig
els gossos aquells grans
eren per això
primer que us hi tiraven
i si el gossos continuava
en un moment juliol
sí, sí, sí
cada ve millor
les darreres eleccions
al Parlament de Catalunya
en el 2021
van significar
un èxit per a les forces
independentistes
malgrat la repressió
entre Esquerra Republicana
i Junts per Catalunya
i la CUP
van assolir
l'anomenada majoria
del 52%
traduït al Parlament
significa
significa 74 escoltar la repressió
i la CUP
és a dir
una majoria
mai aconseguida
fins aleshores
tot i les tensions
que arrossegaven
d'ençà
del primer d'octubre
i unes estratègies
de confrontació
amb l'Estat
totalment oposades
Esquerra Republicana
i Junts
es van entendre
per formar govern
després d'un llarg
estira
i arronça
després de més
de 10 anys
d'acords
entre les forces
independentistes
Aragonès
que és president
de la Generalitat
gràcies als vots
independentistes
ara pacta
amb els del 155
i amb els comuns
Podemos
que són
antiindependentistes
la realitat
supera la ficció
Guillem
Ei
els 14 llibres
més especials
pel que ja hem d'arriba
14 llibres
et tinc control
a veure
el número 1
per tu
100 anys de soledad
sí senyor
1 a 0
de Gabriel García Márquez
tu dius
que és una novel·la
que et va impressionar
emocionar
i sorprendre
i que mai
has oblidat
no
l'he llegit
3 vegades
i cada vegada
ha estat
una lectura diferent
no forces
l'espòiler
expliques
que ara vas llegir
per primera vegada
l'any 1972
en la seva primera edició
de l'editorial sudamericana
a la playa
d'Ayun
l'has llegit
dues vegades més
en èpoques diferents
de la teva vida
i cada vegada
t'ha atrapat més
com diu en Gabo
com diu en Gabo
la muerte no llega
con la vejez
sinó que l'he oblido
Guillem
tu no et moriràs mai
serà sent oblidable
ho dic
del teu amic
en Gabo
i és veritat
la muerte no llega
con la vejez
en Gabo
per mi va fer una cosa
molt difícil
que era
pràcticament
superar
100 anys
de ser l'edat
amb una novel·la
que coincidim
ell també ho deia
l'amor en tempos
del còlera
que consti
aquí hi ha
una petita discrepància
però tu ets el mestre
i jo sóc un lector
i de que ve llegit
doncs no sé
una fenava part
dels llibres
que tu has llegit
jo no ho pensis
jo sóc molt lent
jo sóc molt lent
jo em quedo
quan m'agrada una cosa
quedo parat
ell ho diu
hòstia
jo no continuo
perquè m'ha agradat molt
doncs
simplement un matís
i serà motiu
per discutir-ho
una altra vegada
per mi
García Márquez
és dels escritors
d'una sola novel·la
totes les altres
són entre cometes
variacions
de la mateixa novel·la
cadascú té la seva
això li passa
pràcticament
a tots els escritors
a tots
tu ho has dit
pràcticament a tots
hi ha algú
bueno
número 2
jo confesso
més a més
tinc l'honor
per dir-ho
que a la segona edició
va sortir una faixa
que saps
aquelles coses
home i tant
amb una frase meva
amb una frase
és que ets un caràcter
jo me'n acabaré
que el conec
deu fer uns 40 anys
bona gent
i és maquíssim
número 3
3
Albert
la llora
sí
és curiós
perquè a veure
la vaig voler llegir
a l'hivern
quan vas atabalat
i no costava
perquè era molt densa
i llavors la vaig llegir
un estiu relaxadament
i cada pàgina
em costava molt girar-la
de tan bona
que era aquelles
allà vaig
a través d'aquella novel·la
vaig aprendre
el que és un escriptor
com explica les històries
i com s'escriuen
torna a mi
ser un escriptor
d'una sola novel·la
sí
totalment
número 4
el que parlàvem abans
el Joan Salles
Incerta Glòria
Incerta Glòria
sí
Incerta Glòria
que és una novel·la
important
d'una època
i que doncs
va ser llegida
a través d'un suggeriment
de mossèn Modés Prats
i rellegida
he vist que
l'he anat
perquè rellegida
he vist que tenia
alguna cosa
és molt conservadora
ja ho he dit
però
l'Agustí Villaronga
em va fer una versió
totalment lliure
totalment lliure
un record per ell
que va morir
fa una setmana
que possiblement
m'agrada més
aquesta versió lliure
però vaja
i estaríem molta estona
discutint
número 5
la plaça del Diamant
gran
de Mercè Rodoreda
avui
avui
a Sant Sos d'Esver
al nostre poble
fan una llegida
de Mercè Rodoreda
fan un col·loqui
sobre l'obra
de la Mercè
Mercè Rodoreda
que va morir
a Girona
a la clínica Girona
i no sabien
què fer-la
perquè ningú
ningú li reclamava
i Joan Saqués
que era el cap
dels serveis territorials
de cultura
va dir
porteu-la aquí
i va estar
en una sala
del serveis territorials
i la vaig anar a veure
tot sol
no hi havia ningú
sols
va fer
una certa pena
que tota una Mercè Rodoreda
estigués allà
sol com un museu
però bé
és gran
gran
gran
número 6
el vigilant
en el camp de segure
és una novel·la
que sempre he dit
amb una llibreria
que no tingui aquesta novel·la
no és una llibreria
no és una llibreria
no és una llibreria
aquí ve
el teu amic
el que tu deies
que era una novel·la diferent
i jo et deia
que tenia un cert remenent
l'amor en els tiempos
del còlera
del Gabó
home
jo et segueixo
ja, ja, ja
ja, ja
número 8
anatomia
d'un instante
del Javier Cercas
sí
està bé
està bé
està bé
de molta gràcia
a partir d'un fet
i que allà
entreveu
tot el que va passar
i que per mi
Àlex Rigola
la versió teatral
que va fer
que la vaig anar a veure
el dia de l'estrena
que hi havia en Cercas
precisament
i en Rigola
per mi
la va superar
sí
ja en vas dos
una
la del
això del Villaronga
i ara la del
Sí, sí
l'Ales Rigola
hi ha un dos que superen
que superen
per mi sí
perquè l'Ales Rigola
veus, veus
la realitat
supera l'afició
al cap d'aquits anys
li diu més coses
que no pas deia
en Cercas
que en Cercas
s'ha quedat
amb aquelles coses
sí, sí
Intemperia
a mi em va sorprendre molt
això, eh
del Carrasco
és una novel·la
d'aquelles
que és impecable
em va fer pensar molt
en el sistema
d'escriure
en Delibes
l'Espanya Profunda
sí
l'Espanya Profunda
descriptiu
sí, sí
les persones del Verbo
aquest dia
es va sentir el Jaume
Jaime Gilde
que la vida
Jaume
ho retiro
Jaime Gilde
que la vida
que la vida
hi va en sèrio
no serà
contra
els temps
de vivir
morir
etc
bona
bona
Guillem
Tinc una història
fantàstica
amb en Jaime
però vaja
Jaime
és
boníssim
la seva
és un personatge
interningable
maquíssim
el vas conèixer?
sí
va ser fantàstic
perquè
deia
explicava
que havia estat
a Tegelona
i s'anava
a un bar
que se'n deia
Cal Coix
que era un senyor
que anava
era Coix
amb crosses
home
doncs
un bar
normal
i corrent
i diu
jo em posava
allà
i escoltava
el que deia
és la persona
més sàvia
i diu
el coix
i al cap
d'una hora
jo estava
al seu costat
i diu
jo sóc
incapaz
de mantenir
una conversación
con una persona
que no haya leído
Proust
i jo dic
hòstia
fa una hora
que estoy aquí
i no he llegit
Proust
era fantàstic
fantàstic
en un moment
que hi va haver
res
10 segons
de silenci
i dic
ara me la jugo
li vas dir
ell era
el secretari
de tabacos
de Filipina
i s'anava
a Filipina
dic
oi Jaime
Isabel Presley
bueno
el que li vas dir
va obrir
un camí
sobre explicant
històries
ell treballava
amb un ex-president
de l'Espanyol
amb el Manuel Meller
ell era el secretari
i el Manuel era el president
doncs va explicar
tota la història
de l'Isabel Presley
imagina
que
estan
tres R's
que no
tu tenies
aquell cine de l'X
aquest R
aquest R
poesia
que ens queda poquet temps
però
això
això et costarà
tornar a venir
perquè hem de parlar
de tu
tu has venit aquí
per parlar de tu libro
no n'hi he parlat res
poesia del Narcís
com a dir
el teu amic
qualsevol
mira que ara l'altre dia
fa dos diumenges
s'ampliu d'aquí
i els vàrem
celebrar el seu 81 any
sí senyor
encara es viu
60 anys
escrivint
a tele
o 55
Climent
del Funalleres
sí aquest
bueno
hi ha amistats
amics
que
Climent és una novel·la
que té molta gràcia
i Funalleres
escriu molt bé
número 13
les orgeries de Brooklyn
em va sorprendre
però l'Òster
em va agradar molt
sobretot al final
al final no el dic
però al final
és de les coses
més boniques
bueno sí que ho pot dir
perquè diu
són les 9 del matí
el dia és fantàstic
hi ha un sol resplendent
que bonic és viure
i al cap d'una hora
hi ha les Torres Ressones
hi ha les Torres Ressones
sí sí
hi volen
que bonic és viure
i al cap de les Torres Ressones
hi ha l'últim
que ens queda un minut
quin és?
home
un llibre de capçalera
que jo he tingut molts anys
i l'he regalat molt
a la gent que hi ha estimat
el petit príncep
sí home
petit príncep
i tenia preparada la música
t'ho pot dir
el nostre regidor
però ja no tenim temps
això és motiu
per el títol
de la propera vegada
que venguis
Guillem Terribas
llibreter
emèrit
ah sí
sí home
és que no sabia
com arreglar
com a l'equip
jo dic emèrit
emèrit
i llavors tothom parla
del rei
perdona
és un adjectiu
això mateix
el llibreter
i el papa emèrit
i el rei
i el llibreter
i tots els professors universitaris
pràcticament
n'hi ha molts emèrits
quan s'han jubilat
llibreter emèrit
sí sí
així ja s'ha acabat
no?
no encara
no encara
no encara
que ens hem de despedir
recordant
que reivindiquem un museu
per Sant Just
i abans de despedir-me
fem un petit resum
bé
ja ho has vist
avui
hem quedat
còmodament empresonats
i dolçament
enverinats
per la cultura
per la conversa
per l'evolumia
pel Guillem Terribas
i watch them grow
they learn much more
than I'll never know
and I think to myself
what a wonderful world
yes
I think to myself
what a wonderful world
oh yeah
one
no
no
i'll never know
the world
quickly
these killings
Bona nit, amics i oients de Redo d'Esver.
Bona nit, companys.
Bona nit, guapa.
Bona nit.
Bona nit.
Aquí tornem a estar i no fa un mes, fa una miqueta menys.
Bravo, bravo.
Hem aconseguit, molt bé, començar tot s'aturadíssim.
És important saturar de seguida.
Sí, de veritat, perquè la gent...
Marques, exacte.
Molt bé.
Vinga.
I ara el referent, eh?
Sí, home.
Nuñito.
Nuñitos.
Tornarem a començar a parlar de Bani i Nuñito un altre cop?
És un loop, això?
I hem tingut, ho dèiem fora d'antena, hem tingut crítiques, diria constructives, fortes.
Aportacions.
Aportacions que ens han de servir per millorar.
Però aportacions que no estan aquí.
No estan aquí.
Que no han volgut venir.
No han pogut venir.
No, però perquè té una gent de la TAI, TAI, saludós, des d'aquí, més sota.
Ha fet, ha fet, un feedback molt extens i tots molt agraïts, no?
Perquè aquí sempre estem per millorar.
I perquè estem molt acostumats a la crítica.
El qual és fàcil.
Exacte, t'anava a dir, perquè nivell és tan baix que en poc es millora.
Només podem anar a més.
Exacte.
Però bé, també hem rebut crítiques constructives que podem fer servir molta cosa d'allò,
el tracklist de les cançons que posem, n'hem de reforçar perquè la gent li ha de dir clar si pot buscar, si vol buscar.
Dir els noms dels artistes una miqueta més a poc a poc.
Molt bé, molt bé.
No fer tant gallinacio podria ser una mica bromes, però això és difícil, perquè som vosaltres.
Això és impossible.
Jo crec que no podem arrencar, això.
Aquest comentari de, no, és que vull explicar les bromes internes, no quiero.
És difícil, perquè les bromes internes, clar, fora de context, són una payassada màxima.
Una potser es pot explicar, però jo què sé.
Bueno, bueno, bueno, bueno.
Vaurem, vaurem.
Bueno, temàtica d'avui.
Temàtica d'avui, què tenim, Miquel?
Millorant.
Vam sortir un programa molt bo a l'anterior, us recordeu?
La pressió del temps.
Sí, i avui, perquè vam parlar tant que no va entrar ni la meitat de les cançons que pensàvem compartir
de cara al millor del 24 de nivell d'electrònica, i avui vam pensar ja a final del programa anterior,
que avui faríem una segona part.
Si el programa anterior ja, el 2024 semblava lluny, ara ja sembla molt lluny.
Molt lluny, però tampoc tenim pressió de contingut.
Per tant, vinga.
Sí que és cert que amb aquella pressió temporal que teníem, aquella persona que et mirava a través del vidre,
per dir, a veure si acabeu,
vam posar els temes alguns ni 30 segons.
Correcte.
A veure si avui podem deixar que se senti una mica més de música o què és.
Sí, va ser una mica intens, una mica intens.
Jo puc dir que m'agrada que són més durem 30 segons i que la penya després es busqui i se'ls escolta.
A més a més de fer un repàs, la segona part, el nostre Rubén Garantia porta un especial avui.
Garantia.
Porto tres programes intentant-ho, no?
Sí, no m'heu deixat.
O quatre.
No t'he deixat, no t'he despreparat, tio.
Podem dir també la bona notícia per nosaltres que es compartir, es poden compartir aquí amb la...
Pots compartir-ho, pots compartir-ho.
Doncs el senyor Rubén Garantia ha trobat abono del Primavera Sound 2025.
Ah, molt bé.
Visca la rebenda.
Tio, gaire bé.
Molt content, molt content perquè a mesura que passaven els dies veia el cartell i deia,
hòstia, ja sabeu que jo normalment escollo només un dia i aquest any era molt difícil agafar un dia.
Molt difícil.
Sí, sí.
Per tant, anem a tot i...
Ho veurem.
Ara només ens falta un integrant del podcast.
Sí, sí, sí, aquest any estic aquí a les rebajes.
Però bueno, jo ho vull veure a dintre, eh?
Encara no estàs a dintre.
No t'ho rabiar.
El Lluís està convençut que m'han timat.
Home, això de H6 ticket no...
X i S.
Anem a Torront, anem a Torront.
Som-hi, som-hi, som-hi.
Molt bé, vinga, perfecte.
Comencem igual de malament, va.
Vinga.
Doncs qui vol començar amb la millora electrònica 24?
Tenim molta xixa.
Jo?
Jo puc començar jo?
Sí.
I tant.
Perquè jo em vaig quedar amb moltes ganes de posar algun tema de Charlie XCX.
És veritat?
Vull dir...
Què passa amb Charlie XCX?
Per què tothom en parla tant?
Ets un brat?
Sóc una miqueta brat.
Ja ja et veig dit.
En el sentit literal de la paraula, malcriat.
No, realment crec que Charlie XCX ha aconseguit crear la mescla perfecta entre el pop i l'electrònica molt ballable.
Vull dir, no és un pop electrònic, sinó directament és Dancefloor, amb molts temes.
S'ha rodejat de gent superbona.
Bé, no sé, hi ha un productor de referències, A.J. Cook, però ja composa molt.
I s'ha rodejat i té una segona versió d'aquest disc brat remesclat i cantat amb altra gent, no?
Amb incorporacions, doncs jo què sé, des de Billy Ellis...
Molt bon tema.
Molta gent, no?, ficada dintre del seu disco i realment a mi em sembla un disc molt interessant.
És molt pop, però el mateix si tens és molt ballable.
I amb moltes plataformes l'han donat com a disc de l'any.
Com a disc de l'any.
Sí, sí, és cert.
I de fet, m'equivoco o és un cap de cartell dels dies de primavera?
Sí, sí.
Però va ser l'any passat també.
És cert.
L'any passat també era ser cap de cartell, li he gustat Barcelona...
Això no sé si s'ha donat ni l'ha dit, eh?
Sí, s'ha donat moltes vegades, repetir cap de cartell dos anys seguits.
Ja, ja.
Quin dia està? Dijous? Divendres?
Ara ho revisarem aquí a l'internet.
Ho podeu buscar a la plataforma de Primavera Sound, que sembla que els hi fem publicitat, però...
És que ens agrada molt.
Bé, de CharlieXX...
Però CharlieXX és...
Ignorància, eh?
Així com, mira, vaig entrar al món de Bad Bunny, que també ho hem parlat la setmana passada,
però no he entrat a CharlieXX.
És mainstream, o no?
Sí, sí, però la tia fa coses molt guais.
Sí, sí, vale.
I les sessions que fa, i les festes que fa...
Home, a veure, és una tia de Grammys, és una tia de...
Però jo, és anglesa, és americana...
És anglesa, és anglesa.
Però és una tia que s'ho ha currat molt, i que fa...
Temazos, que té una vessant pop intensíssima, però al mateix temps hi hauré que són cançons
que són superimmediates, però que a més guanyen amb les escoltes.
A mi m'agrada molt, i he portat dos temes, que, bé, no cal que els sentim els dos.
No.
30 segons.
Però jo potser, dels dos temes que he portat, que he portat Bondage i...
365.
365, 365, 365, posaria 365 per una raó, perquè és una cançó superpop fins al minut 1.
Perquè tenen molts forns a la setmana.
De veritat.
Però el pa no és gaire bo.
No és gaire bo gens bo.
Trec la mascota del programa.
Això no ho podeu veure.
Ja, si me farem una foto i la penjarem a Instagram.
Una altra, perdoneu, una cunyà, hem de passar a gravar en vídeo el programa.
Bueno, no som gaire guapos per gravar.
Bueno, tu sí.
Expliquem el que ha passat, no?
Ara hem tret un gat, un gat de peluig, com a mostra de rebuig que va en Rubén.
Però és un gat amb una mirada dolça, pura i brillant.
Sí, és un gat.
Farem una foto a l'Instagram i el penjarem perquè veieu veure aquest animal.
Que sigui la portada d'aquest programa.
Endavant en 365, no?
Sí, sí.
Ara tenim preparada aquí.
Bé, jo et diria que, mira, avancis una miqueta els primers 30-40 segons,
perquè sentiu 20 segons de la part més pop, després fa una baixada i després entra directament, és ben bas.
Collons.
Doncs...
Aplauda.
Gràcies.