Bona nit
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
I ha anat aprenent que en la vida, si no organitzes i no comparteixes, no passa res, no passa res.
Però si comparteixes, si comparteixes, passa molt.
Doncs els que fem aquest programa radiofònic tornem a compartir amb vosaltres, benvolguts oients, cultura, històries, convidats i anèndotes
que anem transmetent amb la idea que tots gaudim de dues hores interessants i entretingudes des de Ràdio d'Esvern.
També, en el camí de fer de la vida, he anat aprenent que agafar riscos és una gran aventura i la vida hauria d'estar plena d'aventures.
Avui, que després de quatre mesos ens retrobem amb els oients, en el programa número 89 del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats,
està asseguda al meu costat un exemple d'aventurera i d'aventura.
Filla del Baix Llobregat, vinculada a Sant Jús d'Esvern, nascuda a Sant Feliu de Llobregat i actualment resident a Esplugues de Llobregat.
Vital, dinàmica, multitasques.
El destí l'ha dotat d'una DNA especial d'eterna joventut, tan físicament com agossarada mentalment.
Comunicadora fantàstica, sempre un somriure com a expressió facial i amb una mirada captivadora.
Mercè Martí Inglada, benvinguda. Com estàs?
Moltes gràcies. Mare meva, quina entrada, tu.
Molt bé.
És la meva apreciació i no estic equivocat.
Moltes gràcies.
Aviam, explicarem que després d'estar escolaritzada la Mercè en una escola i un col·legi de Sant Feliu,
estudia el batxillerat i el cou a l'Institut de Sant Just d'Esvern per anar-se'n cap als Estats Units a formar-se com a pilot.
Ja de ben joveneta comença la sang a bullir, no?
Ni tant, ni tant.
Com és que això t'ocorreix?
Quan acabes el cou?
Bé, jo, com has dit, vaig anar a un col·legi de monges i les monges, al final, és una etapa a la teva vida,
buscava una cosa amb una mica més de llibertat i l'Institut de Sant Just era un lloc per poder continuar els teus estudis,
però sempre havia tingut en ment que hi havia dos camins, el de l'aviació i el de ser professora d'Educació Física, FEINEF.
i coses al destí, vaig suspendre les assignatures de la selectivitat al mes de juny i NEF era de les poques carreres, conjuntament amb Belles Arts, que necessitaves tindre una prova d'accés.
I em quedava un any penjat.
I llavors dic, ostres, què faig?
I com que m'agradava l'aviació, dic, saps què?
El col·legi t'havia fet sempre francès, dir que perquè no me vaig als Estats Units en aquell any sabàtic amb la idea de tornar i continuar els estudis d'Educació Física.
Jo en aquella època feia atletisme, tenia bones marques, havia sigut campió a Catalunya, la cursa del Corte Inglés havia quedat tres o quatre vegades segona,
no hi havia manera de guanyar a la Colomer i la meva vida anava cap al món de l'esport, no?
I al quedar-me aquell any penjat vaig dir, ostres, per què no anem als Estats Units a prendre l'idioma i a explorar una mica aquell any, no?
I quan vaig arribar als Estats Units vaig veure que allà l'aviació es respira a tot arreu, qualsevol municipi té una pista d'aterratge,
ser pilota allà és com ser aquí, t'hi ha reures el carnet de conduir,
doncs mira, vaig ser un quiebró de 90 graus cap a la dreta i al final van ser tres anys als Estats Units.
T'has quedat en una edat, ara.
No.
La teva història sempre em deixa, no?
Aviam, als Estats Units tu tens les licències de pilot privat, comercial, instrumental, i motor, instructora,
però tu ja comences a pilotar en 21-22 anys una avioneta, no?
Sí, clar, allà van per feines als Estats Units, els americans en aquest aspecte tenen coses molt dolentes,
però també tenen coses molt bones,
i sobretot el tema de l'especialització en qualsevol cosa són les millors.
Llavors, l'aviació que va néixer allà, el 1903, a les muntanyes de Kitty Hawk, a North Carolina,
és un país que tot és aviació.
Llavors, arribes allà amb voler ser pilot,
que a més a més aquí a Espanya no es podia fer,
no hi havia unes escoles oficials, només hi havia via militar,
per això s'ho feia difícil i per això no era una opció fàcil volguer-ho fer,
arribar allà i començar-te a involucrar i aprendre i conèixer i tal,
doncs cada vegada aquest títol, l'altre títol, l'altre títol, l'altre títol, l'altre títol,
fins que al final ho aconsegueixes tot.
i, de fet, els últims 7-8 mesos, amb la meva companya de l'aviació,
amb la meva companya d'apartament que teníem, perquè vam estar allà d'instructores,
vam muntar una escola d'aviació a Kentucky, que es diu, perquè encara funciona,
Captain Wings, i que a mi em va donar una projecció
i després un coneixement que el vaig poder exportar quan vaig vindre cap aquí, cap casa.
Aviam, tu arribes, et treus el títol de pilot, després el d'instructor,
fundes...
Cardinal Wings.
Tot això en 3 anys, no?
Tot això en 3 anys.
3 anys, que no van ser ben bé 3 anys, perquè van ser 4,
perquè jo quan vaig acabar de treure'm els...
al cap d'un any i mig vaig tornar a Espanya
per convalidar els títols americans.
Llavors, jo el que vaig fer, que aquella època es feia ara,
perquè evidentment tot ha canviat molt,
podia treure un tipus d'avisat que et permetia estudiar
i després agafar experiència i treballar en els Estats Units.
I aquest visat era un visat, es deia una J1,
que la podies paralitzar, eren 3 anys,
i jo el que vaig fer és quan vaig acabar els títols,
quan vaig vindre cap a Barcelona, cap a Sabadell,
i llavors ja començaven, ja feia molt pocs mesos
que ja havien començat les primeres escoles d'aviació,
aeroport de Sabadell,
i em vaig reenganxar amb un curs modular
per convalidar tots els títols.
Però quan tu tornes aquí,
per guanyar-te la vida,
t'estableixes de copilot
amb una companyia aèria de càrrega i descàrrega.
Exacte.
Càrrega, càrrega.
Sí, sí, va ser una companyia a càrrega i Bertrans,
però bé, tot això, que ho posem en temps,
van passar anys, és a dir,
jo vaig acabar l'any 92 estava allà,
que de fet em vaig perdre a les Olimpiades,
no vaig poder vindre a Barcelona
a les Olimpiades que tant havia anhelat
i que tant havia seguit
i que em havia entrenat quan era més joveneta
per anar a les Olimpiades,
i no vaig poder vindre perquè precisament
el visat aquest americà
em deixava entrar i sortir un número de vegades
dels Estats Units,
però no les que jo volia.
I com que ja havia gastat els cartutxos
d'anar i venir i anar i venir,
si tornava a marxar,
no em deixaven tornar a entrar.
Llavors vaig veure les Olimpiades
des de la tele dels Estats Units de casa.
Però bé, tot això, perquè ho dic,
perquè van passar molts anys,
abans vaig poder treballar seriosament
amb una companyia,
en aquest cas la primera companyia seriosa
amb la que vaig treballar va ser de càrrega,
és la que feien els...
Bueno, era la companyia MRUV de pacateria,
doncs és la que tenia els contractes
per poder fer aquest tipus de transports.
I d'aquesta companyia de càrrega i descàrrega
que estaves de copilot,
te'n vas a la companyia de passagers Spanair,
exacte, exacte.
Però pensa que entre tot això,
entre tot això que dic,
jo començo la meva activitat esportiva l'any 92,
quan m'entero per primera vegada que hi ha la...
Stop, Mercè,
la teva etapa esportiva aèrea.
Aèrea, sí, sí.
És a dir, jo paral·lelament...
Perquè després tu no anem a l'atletisme.
Sí, no, però vull dir que la meva activitat,
diguéssim, comercial neix una mica vinculada
a la meva activitat esportiva.
És a dir, jo, en el moment que estic estudiant
i en el moment que m'estic formant als Estats Units
i tinc aquesta escola de pilots,
me n'entero que als Estats Units
hi ha un món paral·lel fascinant,
que són les carreres d'avions,
cosa que aquí ni existia.
És a dir, carreres d'avions, què vol dir?
Carreres d'avions.
Avions que corren, que competeixen,
com competeixen les motos
o com competeixen els cotxes
o com competeixen els barcos.
I m'hi començo a involucrar.
A l'any 92 fan la primera edició
de La Volta al Món.
Ja hi havia una tradició de curses americanes,
però, clar, el 92 no tenia prou experiència.
Llavors, jo dic, escolta'm,
amb aquest procés meu d'aprenentatge,
d'agafar experiència, etcètera, etcètera,
jo vull...
involucrar-me en aquest tipus d'activitat,
perquè serà una oportunitat única
per conèixer gent,
veure món,
agafar experiència,
etcètera, etcètera.
i llavors l'any 94
és quan
tinc l'oportunitat
de poder participar
en la segona edició
de La Volta al Món
i no només participo
a convertir-me
en la primera persona espanyola
en fer La Volta al Món,
amb aquestes característiques,
sinó que guanyem
i fem tres rècords
del món de velocitat.
I això em va permetre
catapultar-me
a aquest món de la competició
i al mateix temps
agafar experiència
per després poder entrar
amb aquestes companyies aèries
que hem dit.
És a dir,
fa quasi 30 anys,
eh?,
el 94.
Sí, sí, exacte.
La primera pilot
que dona La Volta al Món
en avioneta.
Sí, sí.
Espanyola.
Sí, sí.
En altres països
n'han hagut.
Persona, eh?
No dona.
Aquí estem parlant
de persones.
De persones, sí.
33.500 quilòmetres,
si no estic equivocat.
En 92 hores
i 27 minuts.
Quina memòria, eh?
I com t'ho fas?
Perquè en 92 hores
i 27 minuts
sense escales?
No, això no són escales.
Això es vindria a ser
com un,
per la gent que ho entengui,
això va ser
com un dàcar,
les carreres de cotxes,
que són 14-15 dies
de competició,
una etapa darrere etapes.
Etapes cronometrades.
Exacte, exacte.
Van ser 22,
van ser 22 dies
amb 12 etapes.
Si vols,
et digui les etapes
també me les sé de memòria.
No,
que em fa gràcia,
totalment,
totalment incul
en temes d'aviació.
Vas fer la Volta al Món
amb un avionet
amb una C-Sena, no?
Una C-Sena Centurió
empresuritzada,
completament...
Una C-Sena, sí, sí.
Era del Suec Eric Bank,
el Suec Eric Bank
venia de participar
a la primera edició
de la Volta al Món
en el 94
i, bueno,
tenia que fer un equip,
buscar una persona jove,
amb gràcia,
amb dinàmica,
el que sigui.
Jo vaig tindre la sort,
jo sempre dic,
d'aquella frase de
be in the right place
in the right moment, no?
Estar al lloc que ho portem
en el moment adequat, no?
i jo me'l vaig anar a París
a la presentació mundial
de la competició
i ell, precisament,
buscava una persona
que pogués fer equip
i, bueno,
això també és
per poder parlar a l'hores
perquè el viatge...
Tens tot el programa.
El programa serà
el que vulgui explicar la Mercè.
El viatge ja per si
ja era una odisseia,
estem parlant de l'any 93,
l'any 93,
no hi havia vuelings,
no hi havia telèfonos mòbils,
en recorrem-nos,
per anar a París
o podies anar amb avió,
però era caríssim
i l'altra opció
era anar amb el cotxe cama,
que quan arribaves a la Junquera
tenies que canviar
les vies del tren.
Sí, perquè hi ha diferent
templat d'aquestes.
Bueno, les odissees,
però, bueno, vaig fer-ho,
vaig arribar allà
i allà vaig tindre la sort
que vaig conèixer
un hindú,
un dels homes més rics de la Índia,
el Bijepat Singanya,
que també anava a participar
a la Volta al Món.
l'home aquell
es devia
emmeravillar
de mi
o es va enamorar,
no ho sé,
i em va financiar,
em va fer de patrocinador
a una empresa índia
que es deia Richmond
i la veritat és que, bueno,
vaig sortir amb l'opció
de poder competir
a la segona edició
de la Volta al Món
amb el suec Eric Bank
i amb un patrocinador
que em financiava
la meva participació.
de no conèixer ningú
et coneixes
l'Eric Bark
el suec
Eric Bank
o Bank
que te l'emportes
te l'emportes
de copilot
o sigui, tu la pilota
no, jo
tu eres la pilot
no, jo era la copilot
jo la informació
que tinc
és que es diu
Eric Bark
i ell era el copilot
no, no, no
de fet era
a l'equip
l'equip era
a l'equip
Go, Johnny, Go
doncs digues a Mr. Google
a la Viquipèdia
que ho canvien
perquè m'enganyen
a part de tot el que sé
que tu m'expliques
home, jo també
m'he agafat
quatre dades
per poder entrar
una mica al tema
i que no
a part de que se'n cagui
la baba
amb tot el que expliques
bueno, resulta
que entre el suec
i a l'indi
participem
i ara no em diguis que no
ets la primera dona
que guanya
el campionat
del món
sí, en aquest cas
veus?
és la persona
a part de la persona
que vull
la diferència de sexes
però existeix
i veiem que existeix
perquè se li té que donar
el valor i el poder
de tot
el que us ha negat
la humanitat
amb els
10.000 anys
que fa que existeix
l'home
bueno, aviam
resulta que
el 96
tu ets campiona
del 96
94
però el 96
ets subcampiona
de la Race of the America
exacte
que aquí són
més de 30.000 quilòmetres
de circunvalació
el continent americà
exacte
abans eren 33.500 quilòmetres
donant la volta al món
i ara són 30.000 quilòmetres
donant la volta
als
E.E.U.U.
bueno, vam començar
a Nova York
i vam arribar fins a
fins a Cita
el suposo
no, no, vam arribar
fins a Ushuaia
la ciutat
la ciutat més austral del món
vam baixar primer
per l'Atlantic
que també
per recordar els sovintes
que també és als Estats Units
també és
E.E.U.U.
Ushuaia és
en forma part de Alaska?
no, no, no
Ushuaia és
Ushuaia és
la ciutat més austral del món
que és
Argentina
Argentina
m'estava equivocant
amb la
amb la
amb en sort
en corex Alaska
llavors
bueno, vam sortir de Nova York
de Nova York
vam baixar tot
l'Atlantic
fins a
fins a Ushuaia
i a Ushuaia
vam donar la volta
i vam pujar pel Pacífic
fins a arribar un altre cop
a Nova York
és el continent americà
no és només
als Estats Units
exacte
és a dir
i allà
ho vaig fer
amb una noia
amb un equip completament
de noies
perquè
el que va passar
la Carol Jensen
la Carol Jensen
allà el que va passar
és que quan vaig guanyar
la volta al món
com aquest país
és un país
a vegades meravellós
van dir
ah és que aquesta noia
anava de copilot
perquè aquesta noia
no té mèrit
aquesta noia
no sé què
sempre hi ha alguna
mosca collonera
barran emplat
ara que ningú no es sent
i aleshores
dic
això no és
això s'ha acabat
això ho farem
a l'equip de noies
un equip íntegrament
a més a més
sempre m'ha agradat
la reivindicació
de la dona
i la Carol Jensen
també era la primera vegada
que participava
en una carrera
d'aquestes dimensions
jo durant l'any 92
el 92
el 94
em vaig formar
el 94
faig la volta al món
el 94
el 96
dos anys
de preparació
i tal
ja vaig agafar més experiència
ja volava per aquí a Espanya
ja estava instal·la d'Espanya
etcètera
faig l'equip
amb la Carol Jensen
amb l'equip
es deia
Silver Bullet
bola de plata
amb una Muni
2-0-3
molt ràpida
i vam quedar
segones
a la competició
contra qualsevol
cronòstic
i a mi això
em va anar molt bé
perquè consolidava
una mica
la meva trajectòria
amb bons resultats
a nivell
a nivell d'aviació
aviam una curiositat
quina diferència hi ha
entre la Fesna
i la Muni
bueno
és que
cada avió
el fa servir
per la cursa
que tu
creus
més adient
un part
33.500
i l'altre
per 30.000
sí
però un era
creuar
l'hemisferi
nord-sur
i a l'equador
dos cops
hemisferi nord
hemisferi sur
canvis
amb entes
hivern
a sota
és l'estiu
és l'estiu
i l'altre
és l'hivern
les corrents
i els vents
són diferents
quan tu corres
per el mateix
hemisferi
els vents
predominants
són sempre
els mateixos
hi ha molta tècnica
hi ha molta cosa
llavors
a la Muni
era un avió
més diferent
o millor
en aquest cas
per fer
el que anàvem
a fer
amb la volta
a les Amèriques
de fet
l'Eric Bank
va participar
en aquesta cursa
amb l'avió
que havien guanyat
la volta
amunt
i no
i no
i no
ho va fer tan bé
nena tu vales
molt xuc
no
però vull dir
que a vegades
les estratègies
i els equips
i tal
poden funcionar
bé d'una manera
i d'una altra manera
no poden funcionar
llavors
com que jo
aquest món
m'agradava
i veia
que
podia tindre
una manera
de guanyar-me la vida
i com he dit
d'agafar experiència
i conèixer gent
etcètera
doncs m'hi vaig volcar
al 100%
i amb aquest sentit
a casa
sempre
m'he sentit
recolzada
és a dir
mai m'han dit
un no
m'he tingut
que espavilar
m'he tingut
que buscar
les garrofes
i tot això
però
he tingut
el seu suport
no posant-me traves
que a vegades
és molt
els teus pares
encara deuen estar
al·lucinant
sí
la seva filla
sempre sorprema
alguna cosa
amb 18 anys
se'n va
als Estats Units
llavors el títol
de pilot
jo vaig anar als Estats Units
perquè també
em van pagar els estudis
però vull dir
que en aquest aspecte
ells han confiat en mi
que això ja és molt
jo també
em considero
una persona
molt disciplinada
molt recta
suposo que el tema
de l'educació
també influeix
i
l'ha passat per l'Institut
de Sant Jús
ja ho veus
home és que l'Institut
de Sant Jús
tinc records
meravellosos
i va ser per mi
la gran etapa
de la meva vida
i ser companya
del nostre
admiralitzador
regidor
el director
del Carlos
imagina't
sí que el tenim aquí
redere la peixera
aviam
aviam
centrem-se
l'any 94
campiona del món
campiona de la volta
al món
el 96
subcampiona
de la Race of America
correcte
i el 97
medalla de bronça
amb els primers
Jocs Mundials
de l'aire
aquí va ser
vas baixant
eh
fixa't
de campiona
subcampiona
ara en medalla de bronça
però aquí hi ha coses
que no
mundials de l'aire
a Turquia
però aquí hi ha elements
molt importants
és a dir
pensa que els dos
eren amb avions americans
amb estructures americanes
l'any 97
faig el meu equip espanyol
amb un avió espanyol
amb la Piper Twinmanche
amb la Piper Twinmanche
amb totes les dificultats
que això és implicar
trobar un avió de carrera
esportar-lo
i tot i així
faig pòdium
i tant
per mi
aquell va ser
el punt d'inflació
de la meva vida
és a dir
en el moment que jo compro
aquest avió
la meva vida
canvia
canvia
inclús des del dia d'avui
és a dir
jo tinc una empresa
d'avui
i a l'inici
de l'empresa
de la meva aviació
és aquest avió
encara el tinc
i encara el vol
i encara el disfruto
la Piper Twin
la Piper Twinmanche
és l'amor
de la meva vida
ja sé que no
és d'allò
vull dir
és una màquina
però és
el meu punt d'inflació
és on jo
a partir d'aquell moment
creo
tot el meu univers
entorn
aquesta
aquesta efemèride
de comprar l'avió
buscar l'avió
preparar-lo
buscar l'equip
buscar els patrocinadors
aconsegueixo
un patrocinador important
que és Freixanet
l'avió
durant 4 o 5 anys
ho està patrocinat
per Freixanet
es deia
l'Espírit o Freixanet
portàvem a la cua
el nen
amb la botella de cava
a sota el braç
teniu aquella imatge
icònica
de Freixanet
dels començaments
va ser
l'avió pintat de negre
com el cordon bleu
i aleshores
a partir d'aquí
fins a dia d'avui
de fet l'any 2000
és quan creo
Infiniter
que és la companyia
d'aviació
que jo tinc
després d'haver passat
per totes aquestes
companyies
que hem parlat
d'Ibertrans
d'Ispaner
etcètera
Mercè
abans d'arribar
al 2000
que realment
és molt ràpida
amb tot
per això
ets tan bon
amb tot
perquè ho fas
ràpid
i ho fas bé
però estem al
poc a poc
hem repassat
el 94
el 96
el 97
però abans d'arribar
al 2000
per mi hi ha un fet
tremendo
que és que
en el 98
urbanitzes
una expedició
per tota l'Àfrica
exacte
amb un altre avió
amb un Fudgeville
però també venia de part
de la Twin Comanches
jo tindre la Twin Comanches
ja hem parlat
ja
quatre avions diferents
sí
aquí els avions
jo l'ho a menys
la Twin Comanches
em permet
córrer
dels Jocs Mundials
de l'Aire
què són els Jocs Mundials
de l'Aire
els Jocs Mundials
de l'Aire
són les primeres
espècies d'olimpiades aèries
que vol
la Federació Aeronàutica Internacional
crear un marc
d'aeronàutic
de la mateixa manera
que hi ha
en els Jocs d'hivern
o els Jocs d'estiu
fer
una activitat aèria
on hi haguessin
aglutinessin
totes les activitats
com parapent
paracaigudisme
carreres d'avions
acrobàcia
etc
i a l'any 97
es creen
els Jocs Mundials
de l'Aire
llavors aquesta cursa
va començar
a Reiki a Vic
a Islàndia
i va donar
tota una volta
per tota Europa
vam passar per Espanya
vam a Terrassa Villa
vam passar per Itàlia
vam anar a Jordània
a Israel
i va acabar a Turquia
que era on
feien aquest event
això el que tenia
que havia sigut
uns Jocs Mundials
de l'Aire
recorrents
cada 4 anys
es van intentar
tornar a fer
l'any
2002
97
98
99
2001
2002
si ja ho he dit bé
però va ser un fiasco
i es va quedar
només
en uns primers
Jocs Mundials
de l'Aire
però què va passar?
que a mi
van anar bé
l'any 97
guanyo
faig pòdium
faig
medalla de bronze
però
al quedar-me jo
amb la Twincomanche
amb l'Espirte Freixenet
i després de vindre
durant des de l'any 93
94
95
96
97
amb un de competició
dic
anem a deixar un moment
la competició de banda
i anem a fer una cosa
més bucòlica
a mi m'agradat sempre
agafar
i saber
dels pioners
de l'aviació
i una de les coses
que sempre he trobat
o que no
com et diria
no he tingut
informació
a la base
ha sigut
referents
de dones aviadores
o sigui
si tothom parlem
de quin és
el gran aviador
ens vindrà al cap
el Charles Lindbergh
el primer home
que va creuar
l'Atlàntic
ens han fet pel·lícules
he tingut una història
molt documentada
i tal
però d'aviadores
no n'hi havia moltes
llavors va ser quan vaig
com vulguer saber més
d'aquestes aviadores
llavors ara
evidentment
en tots els anys
que han anat passats
han anat fent
pel·lícules
de diferents aviadores
com l'Amelia Earhart
Amy Johnson
etcètera
i llavors
jo començo
a buscar
històries
i muntar-me
la meva pròpia pel·lícula
i
avui en dia
encara Àfrica
segueix sent
el continent
els països
on encara hi ha aventura
encara hi ha coses
per explorar
i a l'any 90
en l'any 90
98
dic
escolta mi
per què no reconstruïm
un avió
del 1945
i fem una expedició
per tota l'Àfrica
la Discovery Fly
la Discovery Fly
exacte
i
seguim
tots els passos
dels pioners
dels pioners
no
i quins pioners
et trobaves per allà
per exemple
el Sant Antoine d'Exopegui
què és el Sant Antoine d'Exopegui
a l'escriptor
més cerebre
del petit príncep
vol de nuit
que a més a més
hi ha una història
darrere molt bèstia
que és
que la gent
a l'home no ho sap
és el correu
a l'època
com arribava
a Amèrica
per mar
per barco
doncs el senyor
un industrial francès
que es deia
Jean-Pierre Latéquer
que era
un industrial
del ferrocarril
molts calés
va dir
jo vull crear
la primera línia
aèrea
que comuniqui Europa
amb Amèrica
clar
comunicar Europa
amb Amèrica
és complicat
està molt lluny
hi ha molta aigua
però si segueixes
la línia de costa
i t'arribes fins al Dakar
ho estàs fent més fàcil
segueix sent lluny
però ja estàs fent
petits salts
a diferents jocs
i amb aquests petits salts
a diferents jocs
pots portar la correspondència
pots portar la correspondència
d'Europa
cap a Espanya
cap al Marroc
cap a Mauritània
cap al Senegal
tota la part occidental
cap a les illes
de Cabo Verde
cap a les illes
de Santiago de Noronha
que ja és Brasil
i de Brasil
ja arribes
a tot el continent
i això va ser
les línies
la TECOER
on aquest senyor
va fundar
la primera
la primera línia
de correu postal
i quins
havia dos cèlebres
tenia en aquella època
el Mermov
i el Sanet
s'ho pegui
doncs
amb tot aquest rotllo
que acabo d'explicar
es neix
aquesta meva
la meva idea
de dir
escolta'm
reconstruïm
recuperem
un avió
d'aquestes característiques
que a més a més
ho feia
el Sànchez de Miag
ho feia
un constructor
amateur
que a l'aeroport
de Sabadell
que li encantava
recuperar avions històrics
el vaig convèncer
amb el meu
saber fuè
i li vaig dir
escolta'm
això ho tenim
que fer-ho
que busquem
patrocinadors
que sortirà
tot arreu
i bueno
vaig involucrar
el National Geographic
vaig involucrar
Adeu i sa mare
perquè això
es pogués sortir
i tirés endavant
i la veritat
és que va
sortir força bé
perquè
vam fer
un primer vol
de reconeixement
amb la Twin Comanche
per veure
la viabilitat
del projecte
perquè estem parlant
de volar un avió
de l'any 45
a l'any 97
per l'Àfrica
ojo
no hi havia mòbils
no hi havia càmeres
tenies que anar
amb la Super 8
a la mà
aquelles càmeres
que eren
com una tutxana
i
una de les coses
que vaig fer
com a anècdota
perquè després
d'aquest viatge
n'hi ha
per parlar-la
mil d'hores
és a dir
si una espanyola
se'n va a l'Àfrica
i li passa alguna cosa
potser no la buscarà ningú
potser si m'emporto
una mica americà
amb un americà
si desapareix
potser sí que
l'aniran a buscar
llavors vaig convèncer
el meu amic
Trip Willman
que
a conèixer
de la meva
dels meus 3 anys
està als Estats Units
i que també era pilot
i que a més a més
es va treure el títol
d'instructor
de pilot
quan jo era
d'instructora
i vam fer
un perfecte match
i els dos
ens vam anar
ens vam anar
a fer aquest
aquest pariple
per tota l'Àfrica Occidental
fins a costa de Marfil
fins a Bitjant
que va ser un viatge fascinant
amb moltes aventures
Fantàstic
Mira, què dius això?
Una petita anècdota
que m'han explicat
els habitants
que hi ha dos països al món
que són tradicionalment
que deuen haver més segur
que no deixen mai
a un subvit seu penjat
que són els israelis
i els americans
el qual no significa
que els anglès
o els frances
o els alemans
no se'n preocupin
però els dos països
fins a dir
quan ho analistes
dius
és veritat
que no deixen els seus subvits
que remouen
mai tan ben dit
cel en terra
per trobar-los
són els americans
i els israelis
Bueno, aquesta va ser
una pensada meva
en el sentit de dir
doncs mira
un amic meu
amb molta afinitat
company d'aventures
es apuntarà
a un bombardeig
i ja et dic
es va fer un
tots els astres
es van reunir
i la veritat és
que amb aquest viatge
que ara l'estic explicant
molt ràpid
portàvem inclús
un avió de pollo
perquè gastava
tant d'oli
com gasolina
vull dir que
tenia que portar
llitres d'oli
a darrere
anar a fer
escales
de fet
la idea inicial
de viatge
era fer
tota la costa
africana
per encara volar més
emular més
el vol
pur
sense cap tipus
de ràdio
sense cap tipus
d'ajut extern
llavors
amb aquest vol
Mercè
que fèieu un reportatge
vam fer un documental
que està penjat
el reportatge
el va fer
Televisió Espanyola
i el National Geographic
va fer un seguiment
amb una sèrie d'articles
que van sortir
fem una petita pausa
cap problema
I see trees
of green
and red roses too
when Tony sings
for me and you
and I think to myself
what a wonderful world
I see skies of blue
clouds of white
Brightless days
in dark
sacred nights
and I think to myself
what a wonderful world
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
are also the faces
of people passing by
I see friends shaking hands
saying
how do you do
they're really saying
I love you
I hear babies crying
and watch them grow
they learn much more
than I'll ever do
and I think to myself
what a wonderful world
clairvoyant
are you
toira
dreams
もし
I thought
of the ways
to others
in the back
when you have
the idea
and I think to myself
like
I hope
you
I love you
and I hope
you
I love you
I love you
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
건!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i sí, hi ha destacat jugador vòlei, que va migrar a Miami pocs mesos després del triomf de la República de Fidel Castro
perquè el senyor José Facardo, el pare de la Glòria Estefan, va ser un dels 1.400 anticastristes
que van desembarcar a l'abadia de Cochinos i va ser fet presoner,
passant després a integrar, a formar part de l'exèrcit nord-americà
i s'han enviat al Vietnam d'on va tornar malalt d'esclerosi múltiple i trastorns mentals.
Curiosament, la Glòria Estefan, els seus avis eren emigrants espanyols,
ella era austorià, ella de la Rioja, i van arribar a l'Havana, al primer terç del segle XX
i la seva filla Glòria s'acabaria casant amb aquest senyor José Facardo
que era soldat i guardaespatlles de l'esposa del dictador Fulgencio Batista.
Clar, després de la victòria de la revolució de Fidel Castro,
el seu pare va ser empresonat com a pres polític
i tota la família van haver d'amigrar als Estats Units.
Doncs bé, aquesta senyora, que hi ha moltes coses perquè té una, entre cometes, similitud a la nostra convidada
perquè ha sigut pionera per moltes coses, la Glòria Maria Milagrosa Fajardo,
més coneguda per Glòria Estefan, va patir quantitat d'aventures també a la seva vida
i casada, i es diu Estefan perquè es va casar amb un, amb el senyor Emilio Estefan
que és un vocalista, un vocalista americà, d'ascendència també centroamericana
i és per explicar algun dia, si tenim temps i ocasió, la història de la Glòria Estefan
agradarà més o agradarà menys, però al darrere hi ha una vida, tu també, com la Mercè,
captivadora, innovadora i que val la pena valorar-la.
Mercè, continuem amb tu, ja ho veus, hem parlat de la Glòria Estefan,
hem parlat de l'Estivio Wander, que l'Estivio Wander podíem explicar molt
i després, com està dedicada aquesta cançó, l'única interpretació que tenen junts
l'Estivio Wander i la Glòria Estefan, que no estan registrades, simplement no estan registrades a Montedé.
Simplement amb un vídeo, el dia de l'homenatge al Toni Benet.
Home, és un artista que m'agrada molt, eh?
Veus?
Té una veu i el que tu dius, una història darrere que...
Però molta, molta, molta història.
La va, si no recordo malament, la va atropellar un tractor
i li va fotre les vèrtebres, té mitja esquena amb pròtesis,
mitja contra la vèrtebral, perquè estava dormint i un tractor se la van portar pel davant,
estava dormint amb una furgoneta, venia d'una actuació,
i tu estaves a Cantú i vas ser allà a Pensilvània.
Més o menys, algun dia ho explicarem, no?
I això dels Premis Gershwin, que sempre m'han agradat.
Mira, com tu, que estàvem parlant dels teus guardons,
els Premis Gershwin s'instal·len el 2007, s'instal·len el 2007.
Et dic la petita llista fins avui.
Qui els ha guanyat?
Paul Simon, Stevie Wonder, Paul McCartney,
Barbara Crack, Carol King, Billy Joel, Billy Nelson,
Smoky Robinson, Tony Bennett,
Gloria Estefan, Garth Brooks,
Leonel Ritchie i Johnny Mitchell, ha sigut el d'aquest any.
Tots són primeres fletxes, no?
Aviam, ens havien quedat Àfrica.
Després d'Àfrica, que ens has explicat
que vas fer una mica de reixet
per tornar als orígens de l'aviació,
jo diria que passem a l'any següent,
el 2000, ja fem un salt,
passem del 98 al 2002
i el 2002 tu tens el setè lloc
en The Grid, Hawaii, and Air Race.
Sí, el que passa és que quan acabo
l'expedició a l'Àfrica
és quan començo ja a estar treballant
amb línies aèries.
És a dir, és quan estic a l'època
d'Ibertrans, estic a l'època
d'Hispanair
i aleshores, doncs clar,
què passa?
Que una mica l'objectiu d'una persona
que s'ha format i que ha estat als Estats Units
i que s'ha involucrat al món de la competició,
quina era la finalitat?
Agafar experiència, com he dit,
buscar oportunitats
i amb el moment que tu entres a treballar
amb una companyia aèrea
és com
has assolit l'objectiu
i deixes una mica de banda l'altre.
Què em va passar a mi?
Que quan estava treballant
ja de pilot comercial
no era feliç,
no era el que jo havia experimentat
durant aquells anys
de preparació
i d'aventures
i de rècords
i de reconeixements
i d'històries
i de tal, no?
Llavors no va ser una etapa
va estar bé,
va ser una etapa enriquidora
però no era el que realment
sí que m'havia portat
no sé com explicar-ho
m'havia portat al meu objectiu
però quan vaig arribar al meu objectiu
el que havia fet abans
m'omplia més
que a l'objectiu
que amb el que jo inicialment volia.
Llavors la meva experiència de línia
no va acabar d'encaixar bé
i va ser quan, l'any 2000
creo la meva pròpia empresa
i dic, escolta'm, si pràcticament
des del 94 o del 93
fins al 2000
he estat fent empresa
tots els meus projectes
han sigut petites empreses
han sigut petits reptes
petites coses que he anat
aconseguint
i allò
ho converteixo
en una companyia aèrea
petiteta
que es diu
Infinit Air
que vaig continuar
a la via de carreres
i vaig crear
una empresa
de vols turístics
des del port de Sabadell
perquè els turistes
i la gent
que volgués veure
la ciutat de Barcelona
des de l'aire
o la Costa Brava
ho pogués fer
llavors
com que era coneguda
i en aquella època
el Tibidabo
el parc d'atraccions
Tibidabo
volia
fer una campanya
de màrqueting
perquè els nens
i les nenes
poguessin anar
a disfrutar
del parc
d'atraccions
quin era l'element
més emblemàtic
del parc d'atraccions
de Tibidabo?
l'avioneta
l'avioneta
que té
que a més a més
es mou
per la seva pròpia força
de l'èlisa
llavors vam crear
una campanya
de màrqueting
amb el Santi Sardà
que era
que tots els nens
i les nenes
que anaven
a part d'atraccions
tenien com una espècie
de passaport
i aquest passaport
el tenien a complir
com un membrete
a les diferents
atraccions
que pujaven
doncs venien a pujar
agafaven el barco
agafaven el terror
els que pujaven
els que pujaven
i quan tenien
el segell complet
que això vol dir
que havien anat
moltes vegades
al parc d'atraccions
perquè l'amunt
un dia
no les fas totes
podien
tindre l'opció
de
o fer un vol real
amb l'avió
de carreres
de la Mercè Martí
i veure Barcelona
i veure la Costa Brava
o canviar-ho
per un passi
de temporada
i va ser un èxit
perquè vam volar
més de 2.500 nens
i durant dos anys
i pico
vaig estar fent això
i llavors
em va donar
ales
a nivell empresarial
també pot
funcionar
i a partir d'aquí
créixer l'empresa
fins a dia d'avui
que ja porto 23 anys
després
evidentment
vaig incorporar
diferents avions
vaig obrir el ventall
d'altres activitats
temes de vigilància
observació
patrullatge
fotografia
fotografia alta definició
etcètera
fins a dia d'avui
llavors
aquest període
fins al 2002
va ser
quan m'hi vaig
volcar de valent
què va passar
també el 2002
el 2002
tenia que haver-hi
la segona edició
dels Jocs Mundials
de l'Aire
que he explicat abans
però que
sis mesos abans
l'organització
ho va cancel·lar
per falta
de finançament
i
vaig tindre
que avortar
la meva participació
en aquells Jocs Mundials
de l'Aire
que jo sortia
com guanyadora
de medalla
de bronze
defensant
altitud
i allò va ser
un cop dur
perquè
clar
després
també he estat
preparant
i buscant
patrocinadors
i que
sis mesos abans
o
mira
començaven al març
i al desembre
ens van dir
que no
que no continuaria
va ser un cop dur
però em vaig refer
i això
em va portar
paral·lelament
a dir
escolta'm
quina és la propera
efemèrit
quina és la propera
cosa
que puguem donar-li
més volta
doncs escolta'm
i per què no tornem
a muntar una expedició
però què va passar
el 2001-2002
us en recordeu
què va passar?
va haver-hi
la famosa
accident
de les Torres Besones
va haver-hi
l'atemptat
va haver-hi
l'atemptat
més bèstia
de l'aviació
a l'11 de setembre
a l'11 de setembre
i això va canviar molt
l'11 de setembre
mira què passa en cases
a part de ser
la nostra diària
i si no recordo
malament
jo tinc molta malamòria
que va ser
quan vam parlar
el Sabadell
a l'11 de setembre
volen
les Torres Besones
i les Torres Besones
a nivell d'aviació
fa un punt d'inflació
molt bèstia
que la gent
no és conscient
del que realment
ha canviat
és a dir
nosaltres
que hem tingut la sort
de poder viure
els dos períodes
de temps
és que no té color
a partir de l'11 de setembre
del 2001
tot va canviar
a l'aviació
tot va canviar
però va canviar
a pitjor
a pitjor per què?
més controls?
tots més controls
hi havia
una certa flexibilitat
per poder volar
els espais aeris
eren molt més fàcils
de sobrepassar-los
a nivell de seguretat
es va
es va
apretar tant
bueno de fet
tenim un accident
que és el famós accident
de German Wings
que és aquell
que es va voler suïcidar
es va suïcidar
perquè es va tancar
dintre de la cabina
i el comandant
quan va sortir
i va fer un riu
anar a l'ababo
no va poder entrar
perquè es va tancar dintre
vull dir que
a nivell de seguretat
va haver un reboboi
molt bèstia
llavors què va passar
que el món de la competició
que el que vol és llibertat
vol entrar i sortir
i les curses
no tenen fronteres
tot això
els ho van restringir
i el francès
Bernard Baquier
Bernard
Bernard
Lamy
que era el gran organitzador
era un francès
de París
que era el gran organitzador
de les curses
a nivell mundial
com la volta al món
dos cops
el Roland Garros
que era
el Nova York
París
Nova York
moltes curses
moltes curses
se li va acabar
llavors
va quedar
huerfan
el món
de les competicions aèries
i llavors
clar
això també
em va afectar
perquè
aquella oportunitat
de poder
competir
i veure món
i fer carreres
i tal
i qual
es va acabar
llavors el 2002
va ser quan
vaig voler
fer alguna cosa
diferent
amb vistes
el 2003
i què va passar
el 2003
una altra família
més important
el centenari
de l'aviació
cent anys
del primer vol
de la història
de l'aviació
de l'inver
dels hermanos Wright
i llavors el 2003
l'inver
va ser el que va
travessar
i llavors el 2003
dic
tots els països
del món
faran
una celebració
cent anys
de la història
d'aviació
i aleshores
vaig dir
per què no
reconstruïm un avió
de la segona
de la primera època
d'Espanya
Espanya
va tindre
una època bona
d'aviació
a l'època
dels anys 30
i els anys 40
Espanya
va fer bé
les coses
i tenia
una indústria
aeronàutica
que era
el que abans
era caça
Construcciones
Sociedades
Aeronàutiques
Sociedad Anònima
que després
ho va absorbir
Airbus
i llavors
dic
i dintre
de la història
perquè
Espanya
amb el tema
de les colònies
i tot això
va fer
va tindre
grans aviadors
dic
com que ningú
fa res
Espanya
ho faig jo
i l'organització
i l'organitzo
jo
i l'organitzo
el vol del centenari
i reconstruïm
un avió
un biplà
llavors vaig començar
el buquer
una buquer
una buquer
del 1935
van fabricar
des dels anys 30
fins als anys 45
i a més a més
era l'avió d'entrenament
de l'exèrcit
de l'exèrcit aèri espanyol
és a dir
fins als anys 80
era un avió
que es fabricava
a la maestranza
del Bacete
que els pilots
de l'elit
que seria
la patrulla
i l'espanyola
el feien servir
i el volaven
i digui
per què no faig això
per què no ho munto
jo vaig convencer
a Airbus
la mare principal
que és EADS
que
financies el projecte
també vaig tornar
a involucrar
el
National Geographic
i vaig fer
una altra cosa
que n'estic
superorgullosa
que és
recuperar
la memòria
i història
de les dues
pilots
les dues primeres
pilots catalanes
que encara
eren vives
que era la Mari Pepa
Colomer
i la Dolors Vives
tu amb els Colomers
sempre has tingut
un trauma
una que guanyava
sempre a les curses
la Colomer
sí
no perquè això no era un trauma
la Pepa Colomer
era una dona
que va ser
molts historiadors
parlen que va ser
la primera pilota espanyola
no és cert
ella va ser
la primera pilot
que va tindre projecció
que va ser instructora
que va ser
va fer de pilot
però la primera pilota espanyola
va ser Maria Bernarda de Quirós
una aristòcrata
madrilenya
que es va treure el títol
per dir que era la primera
i puntopilota
que poden dir
el que vulguin els madrilenyus
però la que realment
va fer alguna cosa
que va contribuir
i que va enganxar
la guerra civil
espanyola
que a més a més
ella
hi ha una història
preciosa
i que la vaig tindre
la sort de conèixer
l'estava viva
vaig organitzar
amb la
amb la
amb la
amb la generalitat
un homenatge
que mai se'ls havia fet
a la
Pepa Colomens
i a la
i això també va ser part
d'aquest projecte
de centenari
de l'aviació
que va culminar
amb un vol
sortint
de l'aeroport
de Sabadell
passant
per als diferents
aeroports
i on Espanya
havia tingut
una certa
influència
a la trajectòria
de la nàutica
i de l'aviació espanyola
de Saragossa
on allà
la va ser militar
d'allà
vaig anar
a Madrid
de Madrid
vaig anar
cap a Sevilla
passant
per Córdoba
i tal
a Sevilla
encara hi ha
fàbriques
Granada
l'Acadèmia General
de l'Aire
Sant Javier
on vaig tindre
la sort
i de les poques
persones
de poder volar
amb formació
amb la Patrulla
Águila
jo amb la Búquer
València
on a València
va haver-hi
el primer vol
d'Espanya
a la platja
de Malbarossa
i després
allà acabar
el periple
un altre cop
a Barcelona
però pensa que
un biplà
de cabina oberta
seguint les carreteres
vull dir
també tota una aventura
no potser
de la dimensió
de
de l'Àfrica
que vaig fer
o de la volta al món
però molt
molt carregada
de simbologia
i d'història
que va ser un èxit
Mercè
curiositat
el biplà
el Valquer
a quina alçada
pots ser?
no anàvem baixos
anàvem
a mil metres
a un quilòmetre
no?
de fet anàvem
seguint les autopistes
sense cabina
pressionitzada
no, no
cabina oberta
cabina oberta
tenies que portar
els planells
aquí
posats de qualsevol manera
perquè no sortissin volant
perquè al final
el que feia
és seguir
les carreteres
i anar
de Sabadell
de Saragossa
per l'autopista
i de Saragossa
fins a Madrid
per l'autopista
i allà vaig aconseguir
que
el Servici Històric
i Cultural
de l'Ejército
de l'Aire
ens apadrinés
una miqueta
i ens facilités
les coses
de tots aquests llocs
que EADS
que és
l'empresa mare
d'Airbus
fos un dels patrocinadors
principals
ens ajudés
amb tot el tema
de peces
de la maestranza
del Bacete
bueno
a nivell espanyol
vaig poder aconseguir
això
i a nivell català
vaig fer aquest reconeixement
aquestes dues aviadores
fantàstiques
que després
els anys més tard
van tenir la relació
evidentment
ja teníem
80
i 90 anys
i després
pobretes
d'edat
van morir
però que
jo vaig estar molt contenta
de formar part
de la seva història
també
simplement
Déu-n'hi-do
pel que expliques
i agafant el fil
que dius
que el 2001
canvia
les normes
la base
la normativa
la legislació
de l'aviació
degut
els tres
rècords mundials
de velocitat
que tu tens
en rutes asiàtiques
i Nord-Amèrica
avui no seria possible
perquè ho tens
tot
molt més delimitat
és més difícil
sí, sí
són rècords
que estan allà
i que
hauria d'haver-hi
algun altre
sombat
ara
2024
2025
que volgués
volés fer
una cosa
com el que vam fer
nosaltres
sí, però
el motor
deu ser molt important
igual que
amb un cotxe
la tecnologia
per anar ràpid
el que té
el millor cotxe
no et diré
que sigui el que guanyi
però té moltes més
possibilitats
amb aviació
no va tant
ara
per això
no va tant
així
els motors d'aviació
els motors d'aviació
són tecnologia
dels anys
dels anys 40
i dels anys 50
i això no ha volucionat
estan molt ben fets
estan molt
molt provats
és a dir
el que tu busques
amb l'aviació
és
fiabilitat
i tu pots inventar
moltes coses
però
a vegades
l'inventar
fa que no sigui
fiable
també un motor d'aviació
és un motor bòxter
un motor
que gira
molt poques voltes
a 2.700 voltes
és màxima potència
de despegue
2.700 voltes
no és res
motor de cotxe
va a 4.000
i 5.000
i per tant
són màquines
molt molt provades
el que tu
on t'aguanyes
és
amb aerodinàmica
amb nous sistemes
de navegació
amb la tecnologia
per entendre
abans
però no amb el motor
però el motor
no
hi podes posar més turbos
o menys turbos
però
no variarà massa
del que és originalment
el pots mantenir-lo
per exemple
l'avió
la meva Twin Comanche
és de l'any 1969
i és original
l'avió
evidentment
tots els sistemes
de navegació
les ràdios
aerodinàmics
disseny i tecnologia
canvia la diferència
no ha sigut
la potència del motor
la potència
és la mateixa
per això
tu per potència del motor
no has guanyat
no tens els 3
campionats del món
o no
els 3 records mundials
guanyes
guanyes perquè
és un conjunt de coses
és un conjunt
de trobar
les alçades correctes
perquè el vent
s'empenyin més ràpid
fer una bona planificació
del vol
tindre un avió
que aerodinàmicament
li treguis més rendiment
i evidentment
perquè
al final
com t'ho diria
no és un tema
de potència
de motor
perquè
no tots els avions
són iguals
llavors
cada avió
té un handicap
és com una mica
la vela
llavors
és ara
entrar
en un
en un
en un debat
una mica
tècnic
que
la gent
no ho entendria
però que
l'important
és que
el que s'ha desenvolupat
més en els últims anys
no ha sigut tant
la banda
mecànica
sinó la banda
tecnològica
amb nous sistemes
de navegació
nous sistemes
de pilotatge
la informació
que la tens
al moment
abans sorties
i deies
bueno
com està el temps
bé
o malament
però al cap de 4 hores
ha canviat
i aquesta informació
no la tenies
en temps real
ara tot això
ho tens
i et pot donar informació
que et pot beneficiar
molt
fem un petit timp
perquè tu has tocat
el mar
no sé si l'has tocat
però la terra
i l'aire
això
ets la campiona mundial
tornem
al mar
i tornem
a Hawaii
l'únic lloc
que no l'has tocat
sinó que ha sigut
per l'aire
i dic Hawaii
perquè és
la
la cursa
aquella famosa
que vas quedar
en la vuitena
o setena
i em recorda
a una de les teves
ídols
la Amelia Earhart
que tu saps una mica
la història
es va
va fer un aterratge
forçós
no la van trobar
però després
d'uns quants anys
amb una illa
perduda al Pacífic
una illa
que pertanyia
als japonesos
Holland Island
Holland Island
o Nicuramor
o no sé
alguna cosa d'aquesta
que va desaparèixer
que va desaparèixer
però va viure
uns quants anys
perquè
els ossos
que van trobar
que deien
que pertanyia
amb ella
bueno
això forma part
de la llegenda
estem parlant
dels anys
1930
abans de la segona
guerra mundial
perquè
no la volien buscar
perquè deien
que era una espia americana
i que per això
si s'havia perdut
amb una illa
i havia
tingut un aterratge
forçós
doncs com era una espia
el que dèiem
són les gentes
de l'Amèlia
ella estava casada
amb el Robert Pullman
un editor molt important
de l'època
qui és l'Amèlia Eagard
l'Amèlia Eagard
ja que l'ha estret
és un dels personatges
de l'aviació
potser més coneguts
que va fer grans coses
va ser la primera dona
a creuar l'Atlàntic
ho va fer primer
com a passageira
perquè volien posar
una dona allà dintre
i ella es va enfadar molt
i al cap d'uns anys
va dir
ho faré jo sola
i llavors
ho va fer també
ella sola
i després va començar
a fer molts records
al món
va ser la primera persona
a embolar
des de
des de la costa
US americana
a Hawaii
la primera persona
i va ser
la
la instigadora
de poder fer
la primera
bé
fer la volta al món
amb avió
i
i a l'última etapa
l'última etapa
abans d'arribar
a Hawaii
va desaparèixer
va desaparèixer
i és curiós
i l'he tret
primer en honor teu
perquè
ets d'alguna manera
l'Amèlia
però jo de moment
encara estic
sí
per això
hi vas
curiósament
de moment
aquest el tinc
a mantenir
aquí
aguantant
el terra
que no m'ho vull anar
que hi ha que disfrutar
i fer moltes coses
però sí
sí
és un personatge
que
l'estar casada
o
amb aquest editor
és guai
perquè
li ha sàpigut
transmetre
tot el que va fer
i va tindre
un bon departament
de màrqueting
no?
hi ha altres dones
que han fet coses
molt xules
i potser no
han tingut tant
el recolzament
però sí que és veritat
que és un personatge
d'indagar
la seva història
de
com va començar
i
tindre-la
com a referent
i
entre altres coses
repeteixo
l'he tret
aquí a la conversa
perquè
jo estic
molt vinculat
a un poble
de l'Empordà
del Baix Empordà
que es diu
Palafos Lill
i l'any 2010
es va fer
un procés
participatiu
per buscar
noms
de
de dones
per posar
els carrers
i va sortir
i va ser jo
va ser quan la vaig conèixer
un dels noms
va ser
i està
a Palafos Lill
amb un procés
participatiu
pels noms
de dones
a col·locar
als carrers
aquí
al nostre
estimat poble
Sant Just
tenim un barri
que és Majuí
que tots els carrers
d'aquest nou barri
són noms
de dones
i tu quan vas a Majuí
i tots els carrers
porten
el Palafos Lill
fa ja 13 anys
el 2010
amb un procés
participatiu
i jo que vaig veure
tot el llistat de noms
jo no en tenia ni idea
que era aquesta senyora
i recordo
que ho hagi sigut
i em vaig enterar
que és una de les
no fa massa
Hollywood va fer una pel·lícula
de la seva
un biopic d'aquests
que són ara
que s'han posat molt de moda
que està força bé
per qui no la coneixi
i la veritat és que
com he dit
és un personatge
per tindre el
o si més no
per saber una mica
què és el que feien
les dones
als anys
els anys 30-34
de fet ella va ser
la primera dona
que va fer
el primer club
de dones aviadores
que es deien
les Nary Niner
les 99
perquè van ser
les primeres
99 dones pilots
als Estats Units
que es van associar
per poder
donar visibilitat
que elles també
podien pilotar avions
que no eren
simplement dones
florero
i que
podien participar
a airshows
o treballar
com a pilots
i van crear
aquesta associació
que durant molts
molts anys
jo vaig ser membre
l'única
després
clar
el no estar
als Estats Units
s'acaba desvinculant
però
diria que potser
10, 12 o 15 anys
he sigut membre
dels Nary Niner
és que
el que dèiem abans
per terra
per aire
ara parlarem
del terra
però
jo diria
per destacar
i per acabar
el teu cicle
d'explicacions
de l'aire
que destacaries
o que
per tu
la teva empresa
que t'ha permès
i et permet
viure
i fer moltes coses
Infinite Air
que destacaries
de la teva empresa
perquè
jo hi ha una frase
teva
que em fa molta gràcia
els nostres avions
sempre estan
llestos
per volar
que destacaries
vam a l'article
Infinite Air
què és?
no, no
Infinite Air
al final
el que fa
és
ens hem especialitzat
en temes
d'aviació
diguéssim
no fem
ni transport
de persones
ni transports
de paquets
sempre dic
que són massa complicats
vols
però
vols turístics
vaig deixar-ho de fer
el 2008
perquè el 2008
va haver-hi
un canvi
de normativa
molt bèstia
aquí a Espanya
que tot sols
les companyies
de treballs aèries
es tenien que convertir
en companyies
de transport públic
de passatgers
un altre cop
aquest tipus
de normatives
al llarg
de la història
la normativa
pot ajudar
o pot
asfixiar
en aquest cas
en Espanya
en més de
semblar
anar millor
anem una mica
com els crancs
enrere
i el 2008
va haver-hi
que canviï
de normativa
i jo vaig deixar
de fer
els vols turístics
llavors
per què em portes
a mi
i els teus amics
a Eivissa
i a Mallorca
amb avionetes
no
una cosa
és que jo porti
a un amic
perquè un dia
anem a volar
en plan de hobby
i una altra cosa
és com a empresa
llavors jo
el que he fet
a partir del 2008
perdó
fins al 2008
vaig fer els vols turístics
i feia altres activitats
però des del 2008
cap endavant
m'he especialitzat
amb
marketing promocional
i publicitari
amb fotografia
exacte
per exemple
tenim avions
moderns
i d'última tecnologia
que el que ens permeten
és
posar càmeres
portem càmeres
portem sistemes
per fer tot el tema
de topografia
mapes
per posar un exemple
el Google Earth
allò que tu mires
en 3D
moltes d'aquestes fotografies
les hem fet
arreu
de l'estat espanyol
ens hem diversificat
amb altres
tasques
de treball
ells
que estan molt bé
i que em permeten
tindre
una petita flota
de 4 avions
6 pilots
la secretària
jo
al final
som 10 persones
treballant a l'empresa
i molt contents
de fer
aquest tipus
d'activitat
el Departament
d'Interior
el Departament
de Ramaderia
i Pesca
de la Generalitat
l'Agència Catalana
d'Aigua
són entitats
que valen
la teva feina
com a adjudicatari
de concursos públics
també
hem guanyat
concursos públics
per exemple
ara tenim
tot el tema
de vigilància
del servei català
de trànsit
hem fet temes
de
vosaltres sou
els que
des de dalt
ens multeu
no, nosaltres no multem
nosaltres només fem
informació viària
imatges en temps real
aquesta feina
de multar
nosaltres no la fem
baixem al terra
aviam
ara toquem
la Mercè
i que ens expliqui
en el món
de les quatre rodes
per què t'ha portat
a participar
en campionats
de regularitat
en circuits
i curses
o rod
què ha sigut?
la velocitat
que tens a la sang
que ha sigut
experimentar
noves sensacions
ara
tocant de peus
tocant de rodes
a terra
a veure
tot ve de
el 2018
va ser
l'última cursa
que faig jo
d'aviació
als Estats Units
és a dir
fins al 2018
més o menys
vaig estar fent coses
i dintre de
de tot aquest ventall
de
de curses
ens hem deixat
algunes pel camí
però tampoc
és res
però el 2018
el 2017
el 2016
2017
jo m'involucro
en el món
de la Fórmula 1
d'avions
Fórmula 1
què és la Fórmula 1?
la Fórmula 1
és
carreres d'avions
un a un
amb un circuit oval
a 100 metres
del terra
i això només es fa
als Estats Units
a Reno
a l'estat de
Nevada
i què és això?
és una bestiesa
són
vuit avions
competint
com he dit
un a un
amb un circuit oval
amb
diferents
tandes
d'eliminació
i
aleshores
era com
una petita
signatura
pendent
però que
cada any
amb aquesta competició
hi ha accidents
i es mata algú
de fet
aquest
ara fa el mes passat
va ser la gran final
i va haver-hi
un accident
amb dos avions
a l'aire
una col·lisió a l'aire
i es va matar els dos
l'any passat
un jet
també va tindre
un blackout
que vol dir
que el pilota
es va desmallar
i també es va matar
doncs és una competició
molt arriesgada
que els americans
saben del risc que té
però com que saben
que el risc que té
la deixen fer
perquè
és la teva llibertat
no et posen
tantes restriccions
llavors
jo volia fer-ho
vaig estar 3 anys
preparant-me
he sigut la primera
dona
no americana
a la història
de l'aviació
que ha participat
a la Fórmula 1
dels Estats Units
i la vuitena
en la història
de l'aviació
torno a repetir
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
llavors
això ho volia fer-ho
i em vaig posar
com a fita
fer-ho un any
i després penjar
diguéssim
les ales
per dir-ho d'alguna manera
del món
de la competició
llavors
ho vaig fer
vaig participar
vaig fer l'equip
em vaig classificar
i va ser una experiència
inolvidable
el procés
d'arribar
potser
et diria que va ser
inclús més maco
que la pròpia competició
perquè
vas aprenent
vas coneixent gent
vas fent
moltes coses
que d'altra manera
no faries
però quan el septembre
i a més a més
hi havia una edat important
que eren els meus 50 anys
o sigui
jo els 50 anys
vull córrer
la Fórmula 1
i amb això
doncs
donar punt i final
a aquesta etapa
de la meva vida
i així va ser
llavors
quan va acabar el 2018
aquesta competició
digui
home ara
tindré que fer alguna cosa més
perquè
clar
a casa
de tota la vida
competint
i només amb l'empresa
potser m'avorriré
no?
llavors va ser
paral·lelament
n'havia fet algú de cotxes
els cotxes sempre m'han agradat
sobretot els cotxes clàssics
restaurar algun cotxe
participar en algun ral·li
de regularitat
però un plan molt
molt
molt amater
molt
molt
d'estar per casa
diguem-ho així
i aleshores el 2018
quan acabo amb això
m'involucro
en un de les quatre rodes
stop
projecte Andreia
no?
bueno llavors
que a partir d'aquí
amb el projecte
el maco de la vida
és posar-te objectius
i posar-te reptes
amb el món dels clàssics
començo a córrer
les Porsche Clàssics Sèries
Porsche
a través del Porsche Centre
a Barcelona
diuen
t'agradaria córrer per nosaltres
busquem una noia
per poder-ho fer
i tal
i jo dic
escolta m'encantada la vida
tu
i començo a córrer amb Porsche
començo a guanyar
primer any quarta
segon any segona
tercer any segona
i l'any passat
i l'any passat
guanyo
les Porsche Clàssics Sèries
i aquest any
vaig primer al campionat
i llavors
amb tot això
2022
2021
just després de la pandèmia
dic
i per què no fem un equip
per anar
al Dàcar?
a córrer al Dàcar?
però abans
fas la baixa regó
i a la tolera
exacte
llavors
abans de
evidentment
abans de portar el Dàcar
dic
per què no fem el Dàcar?
què tenim que fer?
preparar-se
i jo sempre he dit
que l'èxit de qualsevol projecte
radica en un 75%
de la seva preparació
llavors és quan entro
amb això que comentaves
de preparar-te
una baja a Aragón
un ràl·li a Zuera
un ràl·li a Marroc
un
un
entrenar a Dubai
etcètera
etcètera
i al final
aconsegueixo
el 2022
crear el primer equip
de la història del Dàcar
íntegrament femení
tot dones
Benvolguts oients
projecte Andreia
sis dones
amb experiència
en l'alta competició
a l'any 75
de la nostra era
75 anys
després de
Jesucrist
Protarco
filòsof grec
i autor del llibre
Les Excelències de les Dones
utilitza el nom
Andreia
per referir-se
al coratge femení
i col·locar
les fites
de les dones gregues
a la mateixa alçada
dels grans homes
d'aquella època
dones admirables
que amb sabidoria
determinació
i coratge
assolien grans reptes
les dones
sou un referent
en particular
tu Mercè
ets un referent
ets conscient
que ets un referent
Bueno
no ho sé
suposo
No no
jo no tinc
tu que les has vist
de dos colors
evidentment
no poses ni vermella
però et dic les coses
com jo les veig
mira les coses
que ens expliques
que estic segur
que la majoria
d'oients
doncs no ho sabien
que aquí
ha segut
al meu costat
tres vegades
rècords del món
guanyadora
del cel
guanyadora
de la terra
amb avionetes
i amb cotxes
i estàvem
en aquest projecte
Andréia
i estàvem
en la preparació
del dàcar
abans d'arribar
al dàcar
ets la primera
o formes part
del primer equip
de dones
capitanejat
per tu
que guanya
el ralí
de marroc
el 2022
correcte això?
el ralí de marroc
vam fer primera
de noies
de dones
i 12
si equiparem
equiparem
doncs 12
però primer
d'equip de dones
correcte
i allò et serveix
per anar
al dàcar
del 2022
i quedes
amb el 33
lloc
de la categoria
del T3
sí
el dàcar
és una cursa
molt exigent
de molts dies
de competició
és a dia d'avui
potser
l'estarpur
de l'aventura
i
vaig voler-ho fer
amb un equip
integrament
de noies
amb mi
va vindre
la Margot Llobera
que és una vallà
d'Andorra
una motera
que també
volia
formar part
d'aquest equip
igual que
la Iona
igual que la Jessi
la Jessica
igual que
la Núria
i l'Anna
i bueno
la veritat és que
l'experiència va ser bona
anàvem molt bé
i a la penúltima etapa
una d'una
que no
no vam veure
vam sortir volant
i vam trencar el cotxe
ens vam penalitzar
i bueno
penalitzant
anàvem 18 enes
a la General
i vam al final
acabar
la 33
vam fer
el que és
Dakar Experience
no vam acabar
el Dakar
totes les etapes
perquè ens vam penalitzar
dos dies
però bueno
va ser una efemèride
jo penso
important
perquè
fer una estructura
completament
tot de dones
no s'havia fet mai
i jo penso que això
s'hauria
l'oportunitat
d'altres
sobretot
quan abans em deies
referents
jo no és que em consideri
un referent
però sí que potser
m'han faltat referents
si el botxer
al faltar-me
referents
doncs he fet
que jo sigui
la pròpia
instigadora
del meu propi destí
i que després
si a darrere hi ha noies
que es volen
admirar allà amb mi
doncs allà
quedarà
no?
el que hagi fet
això el 2022
jo aquest any
què ha passat?
Bueno
aquest any
la idea era continuar
i
aquest any
he que fer una mica
d'autocrítica
jo
aquest any 2023
vaig sortir
d'una intervenció
d'una intervenció
quirúrgica
tenia ganes
de tornar a participar
potser no ens vam preparar
prou
prou bé
i el segon dia
vam tindre
la mala sort
de tindre un accident
bastant greu
i ens vam anar
cap a casa
quasi com et diria
Nipena i Gloria
però bueno
això és el que té
la competició
la competició té
aquests moments durs
però també té
moments dolços
i el que has de fer
és aprendre
i tirar endavant
i posar-te nous objectius
aquest any
amb l'esportxa
clàssics sèries
vaig primer al campionat
el dia 14
d'octubre
és a dir
d'aquí res
10 dies
tenim
la gran final
del circuit de Montmeló
vaig primera
no molt
no molt sobrada
de punts
perquè darrere
tinc 45 pilots
mascles
que em volen guanyar
i tinc que plantar-los
cara
i intentar fer-ho
el millor possible
i disfrutar-ho
i de cara
l'any que ve
doncs
amb cosetes
que segur que
sortiran de Bengrat
Mercè
Mercè
tu de mirant-te els ulls
guanyis el partit
i s'ho celebrarem
i tant
això ho tinc claríssim
t'ho dic en sèrio
ho celebrarem
i farem aquí
un petit
homenatge
a la Mercè
com a guanyadora
a la Port Sèries
tant guanyi
com perdi
però com guanyaràs
ho tenim més fàcil
aviam
tornem
després d'una temporada
plena de carreres
i moments únics
el diari esportiu
el Mundo Deportivo
amb la seva gala anual
que otorga els premis
trofeu
campions
valors
t'has reconegut
el teu treball
i a l'esforç
el CMR
el CMR
el Women
de Cartim
com a primer
equip
íntegrament femení
que ha participat
en el Rai
en el Rai
que diuen Rai
algun dia
m'agradaria
que algú m'expliqués
i entengués
la diferència
entre Rai
Rally
etc
més dur del món
tu que has estat
protagonista
principal
recordes
el que jo deia
el Rafael
amb l'esport
i els valors
que et va semblar
aquest premi
és el reconeixement
de moltes coses
sí, sí
la veritat
és que tot
tot
és el que t'he dit
esports
i valors
em falta
la Creu Sant Jordi
doncs mira
aquí
que hem tingut la sort
de tenir asseguts
que jo recordi
a quatre
persones
que els han donat
la Creu Sant Jordi
i a quatre més
que no se les han donat
però que s'ho mereixen
tant
doncs ara tindrem
un cinquè
que és la Mercè Martí
no, no
a veure
els reconeixements
sempre van bé
evidentment
i amb el Carlos
amb el Carlos
ho havíem parlat més
d'una vegada
i que és una pena
i ho he dit
amb els micròfons
mira
ara se m'ho correix un
i no
se m'encaven els anells
que a més
clar
és amic meu
que és el Vicenç Villatoro
Vicenç Villatoro
es mereix
la Creu Sant Jordi
però bueno
és un dels
no, a veure
al final
els reconeixements
a tots ens agraden
que ens reconeixin
les coses
evidentment
però jo no ho faig
i suposo que molta gent
no ho fa
per aquest reconeixement
ho fa
doncs perquè
és una manera
de viure la vida
és una manera
de créixer
de conèixer gent
d'inclús a vegades
fer una pròpia professió
no
perquè el que es dedica
al món de la competició
doncs
per ell és la seva professió
no
llavors
en el meu cas
he tingut la sort
la sort
i suposo que també
la constància
i la determinació
perquè a casa
no et portaran mai res
d'haver fet
el meu camí
un camí
que m'ha portat
al final
a tindre aquests reconeixements
i a disfrutar
de la vida
plenament
com ho estic fent
no
tothom ho repetit
nena
tu ara és molt xoc
aviam
el Roli
Marroc
tu expliques
que va ser per tu
una carrera
molt exigent
i dura
travessant
paisatges
inhòspits
però també
molt vells
el Marroc
que recordes
perquè del París
d'Àcar
aquí hem tingut
també un altre participant
el Jordi
ja t'ho he explicat
i hem parlat
però del Roli Marroc
encara ningú
en s'ha parlat
i per mi
el que diuen aquest
i el dels faraons
el d'Egypte
són dos ral·lis
tremendament atractius
sí
a veure
el Roli Marroc
sobretot és l'entesala
del Dàcar
tothom que vol anar al Dàcar
i tothom que se'l vol preparar bé
té que fer el Roli
a Marroc
és impapinable
és una carrera
més curta
però que toques
pistes de terra
dunes
gorges
passes per llocs
amb paisatges
fantàstics
et pots trobar
un dia amb tormenta
vull dir
és un ral·li exigent
però que
al final
Marroc
no deixa ser tothom
que hi hem estat
un país
amb uns contrastos
molt bèsties
i molt macos
llavors
a nivell esportiu
té el seu encant
però a nivell també
com a país
també té la seva part
preciosa i bonica
que recomano
a qualsevol
que sigui una amant
del Roli Rai
de poder anar
allà de fet
ara
tot el que és
la zona de Merzuga
i de Rechidia
i de tota aquella zona
per allà
es poden
es poden fer rutes
amb 4x4
fantàstiques
i que tothom
que té una mica
d'interès
en aquest món
és un destí
per anar-hi
i a més a més
és un destí
que està a prop
que no és car
i que és un país
bastant segur
llavors
bueno
animo
que els agradi
que puguin fer-ho
Marroc
és un país increïble
sí, sí, és increïble
tenim aquí a costat
sí, sí
a més
cadascú
té la seva manera
de pensar
els països àrabs
són fantàstics
per anar-los a visitar
sí, sí, i tant
per viure amb ells
ja és una altra història
que és una altra història
que és una altra història
que és una altra història
que és una altra història
que és una altra història
és una altra història
que és una altra història
que és una altra història
Fins demà!
I see trees of green, red roses too
I see them bloom for me and you
And I think to myself
What a wonderful world
Oh, I see skies of blue
And clouds of white
The bright blessed day
And the dark sacred night
And I think to myself
What a wonderful world
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
Are also on the faces
Of people going by
I hear Louis playing
And singing too
He's really saying
I love you
I hear babies cry
I watch them grow
They'll learn much more
Than we'll ever know
And I think to myself
What a wonderful world
They're really saying
I love you
I love you
I hear you
I hear babies cry
I watch them grow
I watch them grow
They'll learn much more
Than we'll ever know
Than we'll ever know
And I think to myself
What a wonderful world
What a wonderful world
Yeah, Louis Armstrong is right
Kids
What a wonderful world
Anthony Dominic Benedetto
Nascut a New York
Mort el dia 21 de juliol
D'enguany a New York
Conegut artísticament
Com Tony Bennett
Va ser un cantant nord-americà
I un dels últims grans croners
De mitjans del segle XX
Es va mantenir en actiu
Tant en recitals en viu
Com en registraments discogràfics
Fins a la seva retirada
El 2021 als 95 anys
Està recordat
Per molts aixels com
Brubel Bet
O I left my heart
In San Francisco
I el seu repartori
Es va vessar
En estàndards
En cançons clàssiques
De la música popular nord-americana
Majoritàriament
Balades i jazz
I avui
L'hem portat aquí
Perquè l'anterior versió
De la nostra sintonia
Estava enregistrada
El dia que el van donar
El premi
Aquell que jo he explicat
Gerswin
El premi més important
De música
Que s'otorga als Estats Units
Abans de
Passar la veu al Pep
I aquí mirant
A la nostra convidada
M'agradaria recordar
A tots els oients
Que la nostra sintonia
Que diu
Quin món tan meravellós
Que havíem tingut
Una part
I tenim una part
Que ens explica
D'aquest món
La Mercè
El quin món tan meravellós
Diu
Que jo veig
Arbores de verd
Roses vermelles també
Les veig florint per a mi
I per a tu
I penso per a mi mateix
Quin món tan meravellós
Jo veig
Cels de blau
I núvols de blanc
El beneït
Dia brillant
La fosca nit
Sagrada
I penso per a mi mateix
Quin món tan meravellós
Els colors
De l'art de Sant Martí
Tan bonics al cel
També estan a la cara
De la gent que passa
Jo veig amics
Donant-se la mà
Dient
Com vas?
I realment et diuen
T'estimo
Jo sento nadons
Que ploren
I els veig créixer
Aprendran molt més
Del que mai jo no sabré
I penso per a mi mateix
Quin món tan meravellós
Sí
Jo penso per a mi mateix
Quin món tan meravellós
Doncs aquesta és la lletra
De la sintonia
Del nostre programa
I que intentem
Que es reflexi
Amb els convidats
Que portem
I amb les històries
Que ara ens explicarà
El Pep
Pep
Pep
Quin món tan meravellós
També el de Barcelona
I tant
Jo sóc un gran enamorat
De Barcelona
Malgrat
Malgrat
Tantes coses
I que ens l'han fet molt bé
I les pintades
I tota una sèrie de coses
I la Colau
També
Ja no volia dir-ho
Ja no volia dir-ho
Perquè ja n'estava tan fart
Però sí
Bé
Total
Sí
Barcelona és molt maca
Me l'estimo molt
I ara doncs
Es poden fer cada vegada més coses
I val la pena
Val la pena fer-ho
Ara es pot visitar
La torre
La torre
La torre de Glòries
I vaig anar
Ara per la Mercè
I per donar la volta
A dalt
Vaig fer aquella circunferència
Vaig estar gairebé dues hores
Buscant racons
I reconèixer-te
Com si fos un ocellet
Tornar-ho a repetir
Déu-n'hi-do
Sí, déu-n'hi-do
No podia anar amb avioneta
Que ja m'agradaria
Però
Però
Li he de portar algú
Que la portés
No perquè no en sàpiga
Sinó perquè m'estimbaria
Mirant el paisatge
Però bé
Avui volia parlar
Doncs mira
Del passeig de Gràcia
Allà dels programes
N'hem parlat molts cops
Del passeig de Gràcia
Del seu origen
La seva evolució
Des que era una via romana
Convertir-se en una artèria principal
De la ciutat
Un camí rural
En una via urbana
Que travessava un paratge
Gairebé desert
D'edificis
Per qüestions
Per qüestions militars
I després
Doncs
Va fer aquell esclat
Que l'ha convertit
En un dels passeig
Més concorreguts
De Barcelona
En parlar
També dels edificis emblemàtics
Dels arquitectes
Que els van construir
Dels propietaris
Benestants
Que els van pagar
Que em van gaudir
I em van presumir
Alguns em van presumir
Més del que no em van gaudir
Però bé
Són coses
I podem dir
Que tenim davant nostre
Un grapat de peces
D'un trencacrosques
Que intentarem posar
En una mica d'ordre
Incorporant-ne d'altres
Per tenir una idea
De la
De l'història
D'aquest
D'aquest passeig
A veure
De què tal
Me'n surto
No?
Hem dit
Que el seu origen
Era una via
Una via romana
Com el carrer Tallès
O el carrer del Carme
Per tant
Continuava
Per l'actual portal
De l'Àngel
Fins a la porta
De la muralla romana
Que actualment
Ens porta el carrer
El bisbe
Tot i no ser
Una via
Doncs de gran importància
No era un camí
Qualsevol
El convent de Jesús
No existia
Ni tampoc
La vila de Gràcia
I el camí
Seguia endavant
Atravessava la serra
De Collserola
I arribava fins
Al castrum Octaviano
Actual
Sant Cugat
Tampoc
Collserola
Es deia així
En l'amantica
Era Puigcerola
O també Puigdal·liga
Que sembla
Que era el nom
Que li van posar
Els romans
Podium Aquilai
Per la bona vista
Que gaudia des d'allà dalt
Té un cim
Té una vista circular
Des del cim
Generalment
Que és espectacular
Encara ara
O sigui que
I que segons
Quins dies
Encara pots veure
Mallorca
Baixem altre cop
Al pla de Barcelona
I dependrem
La història
Del Pacet de Gràcia
Aquesta via romana
Va anar perdent
Importància
I sense un manteniment adequat
Es va combatir
En un camí difícil
Ple de pedres
I fang
I sobretot
En l'època de pruges
Tampoc
Era gaire important
El portal
De la muralla
Que es va començar
A edificar
Al segle XIII
I que es va reforçar
Al XIV
El portal
Es deia
El portal
Dels orcs
Dels secs
Ja que sembla
Que allí
Es reunien els secs
I altres cobres
Per distribuir-se
Per la ciutat
I anar a pídolar
El moina
La porta principal
De la ciutat
Era la del portal
De Sant Antoni
I per allà
Entraven
Els personatges
Importants
Encara que vinguessin
Per un altre cantó
I haguessin de donar
De donar volta
Més endavant
Degut a un suposat miracle
De Sant Vicenç Ferrer
Que segons
Expliquen els seus geògrafs
Veia un àngel
Dalt d'aquella porta
De la muralla
Que li va explicar
Que ballava per la ciutat
Un àngel té més glamour
Que un grapat d'orbs
Que intenten entrar
A la ciutat
I aquest nom
Ens va fer
Va fer fortuna
I el portal dels orbs
Va ser el portal
De l'àngel
O sigui que
Aquest canvi
No va ser
Fins cap allà
A finals del segle XV
Ja que Sant Vicenç Ferrer
Va ser canonitzat
El 1455
I uns anys abans
El 1427
Hospiciat per
Alfons IV
Consellers de la ciutat
I diputats del general
De la Generalitat
Es va fundar
El convent franciscà
De Nostra Senyora de Jesús
Un dels motius
D'aquesta obra religiosa
Era demanar
La protecció celestial
Davant uns violents
Terratrèmols
Que en poc temps
Havia patit
La ciutat
El monestir en si
Doncs no va tenir
Un interès arquitectònic
Gaire gran
No se'n conserva
Absolutament res
Però va arribar
A tenir un moment
Donat de fins a 80 monjos
El convent
Estava orientat
Cap al Tibidabo
La porta principal
I disposava
D'església
Claustre
Orbs
Cementiri
Una placeta
I un gran jardí
Estava situat
Apòximadament
Entre el que ara
Són el Passeig de Gràcia
El carrer Aragó
Consell de Senyor
I Pau Claris
Aquella esplanada
Allà
Hi havia
El convent
El convent de Jesús
I segurament
Doncs ara
El que és el centre
Del Passeig de Gràcia
I tal
Doncs potser per allà
Hi havia hagut
El cementiri
No va tenir sort
El convent aquest
Va ser distribuit
Per les tropes
De Felip V
Amb la guerra de Secessió
Va ser reconstruït
Una mica més petit
Del 1722
La guerra del francès
Va tornar a patir
Els efectes bèl·lics
I va quedar destruït
El 1813
Una petita
Intent de refer-lo
Del 1718
Però va acabar
Va acabar
De desapareixer
Es va redificar
A la Gràcia
A l'Església de Jesús
Darrere
Darrere
L'hotel
L'hotel modernista
Aquest on anava a tocar
De vegades havia anat a tocar
A Casa Fuster
A Casa Fuster
Gràcies
Doncs allà
Doncs sembla ser
Que inclús
Que potser
La Casa Fuster
Està edificada
Sobre
El que havia sigut
També
El cementiri
Del
Del segon
Convent
De Jesús
Llavors els americans
En faria una pel·lícula
De pols
Segurament
Sí, sí
És que a Tacumba
Segur que trobarien alguna cosa
Alguna cosa
Vés a saber
Més els americans
Que de qualsevol pedra
Com no tenen res d'història
Qualsevol pedra
Que els hi pugui
Semblar que era històrica
Doncs bueno
En fan un museu
Ah, bé
Sí, sí
Bé
Doncs aquest
El nou
Aquest nou convent
Es va inaugurar
El 1825
Va tenir una vida
Molt curta
Ja que l'any 1875
Amb l'esclustració
La mortització
De Mendizá
Val i tot això
Doncs també
Es va convertir
En parròquia
L'església
Va perdurar
Molt
Actualment
Encara hi és
Molt modificada
No semblen res
El que hi havia
Però al lloc sí
Dèiem que
Aquest monestir
Doncs va tenir poca història
Va acabar desapareixent
I també ho va fer
El cementiri
Tot i que aquest cementiri
Va ser en uns moments
Molt important
Donat que Barcelona
Va patir
Estava fora muralles
I com que Barcelona
Va patir moltes
Moltes epidèmies
Moltes
Moltes coses d'aquestes
Es feia servir
Per enterrar les víctimes
Fora de la muralla
Perquè abans
La gent
S'enterrava
A les mateixes
Al costat de les esglésies
Totes aquestes placetes
Que tenim davant
De les esglésies
Són cementiris
Tenim
El Fossal de les Morelles
Tenim
Tot el que és
La plaça
La plaça del Pi
Tot aquells voltants
De l'església del Pi
Són cementiris
El carrer
Com se diu
El carrer
Del carrer
Del palau del Bisbe
Allà
També anant cap a la placeta
Aquella
Doncs hi ha
Havia sigut
També el cementiri
O sigui
Que tot ara
Hi ha hagut
Que Barcelona
Entre cementiris
Esclésies
Fortaleses
Va tenir uns problemes
Molt greus
De celebritat
Jo no sé
Com que encara
Hem aconseguit
Arribar
Fins aquí
Es va obligar
Al final
Anar al cementiri nou
Al cementiri del poble nou
Abans ho teníem més fàcil
El canyet
O no
És veritat
Jo recordo
Que tu us explicàvem
Se'n deia el canyet
El canyet
El canyet
És cap a la part de Badalona
I la gent
Portava els animals morts
Per això ho dic
Aquest ha anat el canyet
Sí, sí
Bé, total
Que per raons de sobretat
Van desaparèixer
Els cementiris
Perruquials
El cementiri
Del poble nou
Va començar
Però no hi anava ningú
El van destruir
També amb la casa
Del francès
I després ja en bon dia
Per obligació
Es van fer tancar
Doncs els cementiris
De la ciutat
I llavors va canviar
Això
Però bé
Tornem altra vegada
Cap al passeig de Gràcia
Que és més divertit
El monestir
Ho dèiem que
Vull dir això
Molt poca història
I que el cementiri
Doncs tenia
Aquesta altra
Història
Tenia més bon record
Una font que hi havia
Als seus jardins
Que va sobreviure més temps
I que els barcelonins
Tancats dintre les muralles
I després de les fetes
Del 1714
Que van esdevenir un càstig
Ja en les muralles
No eren una defensa
Sinó era per tenir-nos
Ben controlats
I aprofitaven els festius
Per sortir
A respirar
I anaven a fer afrontades
Que no és altra cosa
Que passar unes hores
En una font
No hi havia altres grans coses
No hi havia tele
No hi havia xiles
No hi havia els 600
O sigui que
La gent anava caminant
Allà on podia
I feien un berenar
I feien una mica de xerina
La font de Jesús
Estava en una distància potencial
I tenia fama d'això
De tenir una de les millors aigües
Si no la millor
A tots els voltants de la ciutat
Ara és difícil d'imaginar
Però amb un pla
Envoltada de camps
I amb unes vistes
Al Tibidabo
I a la serra de Collserola
I cap al mar
I tenia que tenir
Unes vistes bastant
Privilegiades
No
No l'hem dit
Però tothom sap
Que el motiu d'existir
Aquell extens pla
No era alta
Que la prohibició
D'edificar al voltant de Barcelona
Fins a una distància
On arribava una bala de canó
Disparada des de les muralles
D'aquesta manera
Doncs la ciutat
Era més fàcil
De defensar
I d'evitar
Que des d'altres contrades
Vinguessin
Catalans
Que volguessin
Allí per la ciutat
Del 1714
Mirant cap a Gràcia
Aquesta distància
Arribava fins al carrer Bonavista
El carrer Bonavista
És el que està damunt
Del carrer Còrsega
Més o menys
A la meitat
Dels jardinets
De Gràcia
I per això
Els diu Bonavista
Perquè sense veïns
Al davant
Tenien unes vistes
Meravelloses
Cap a la ciutat
I cap al mar
Doncs aquella via
Antiga via romana
Es va anomenar
Camí de Jesús
I més endavant
Amb la desaparició
Del convent
El nom va canviar
Pel camí
Pel camí de Gràcia
M'agrat tot
El camí
Era un camí
Poc important
I únicament
Alguns arbres plantats
A les vores
Indicaven el seu traçat
El 1821
Fins al 1821
No es decideix
La seva urbanització
I en aquell moment
Va anomenar-se
Potser hi ha
Camí de Gràcia
I tot va començar
A canviar
Va ser el capità general
De Catalunya
Pedro de Villacampa
El que ho va decidir
L'obra pública
Estava en mans
Dels militars
Durant molts anys
I el capità general
Decidia tota una sèrie de coses
Aquestes hordes
De Villacampa
Van ser executades
Pel comandant d'enginyers
Ramon Plana
I es tractava més
De posar en condicions
Un camí rural
Que en alguns trams
Havia quedat
Pràcticament intransitable
Que no de fer
Una gran aviabilitat
Però de tota manera
Millorar el camí
Plantar uns arbres
Que fessin una mica d'ombra
Doncs ja
Era una millora
La gent es podia aturar
A veure aigua fresca
A la font de Jesús
I animava
A seguir el trajecte
Cap a Gràcia
Que normalment
Doncs es feia
Per obligació
El camí
No convidava
A les passejades
I a més
Feien els trajectes
En carro
O allon d'un animal
Doncs ja veiem
Que no tothom
Doncs podia fer-ho
Així muntat
Amb algun vehicle
Aquesta millora
Per això
No era l'única
Que volia
El capità general
Les multedars
De les darreres epidèmies
Havien portat
A la ruïna
A molts barcelonins
I l'índex d'atur
Era molt gran
I unes obres com aquesta
Donarien feina
A un grapat de gent
Que ho necessitava molt
De pensar que en aquella època
Indemnitzacions
Subsidies d'atur
Pensions
Tot això no existia
Res de res
I la gent jove
I la gent jove
Que tothom
En aquella época
La gent tenia bastants fills
I veia que la família
Passava gana
Doncs era probable
Que es produissin a balons
O sigui que
Intentaven
Doncs fer
Doncs això
Aquestes obres
Es van finançar
Mitjançant
Una subscripció popular
Aquestes obres
Es feien
O es feien
Rifes
En moltes rifes
I la gent
Hi participava
Perquè els donaven uns premis
Que els feia gràcia
Que un dia
Un dia estic buscant informació
A veure si
Per parlar una mica
De les rifes
De Barcelona
Que la majoria
Eren per coses d'aquestes
Per beneficència
Per ajudar
En algun hospital
Alguna cosa
O per obra pública
Una rifa
Perquè venia el rei
I pels carrers
No passaria el rei
Doncs s'havien de canviar
Les lembrades
Doncs una rifa
I coses d'aquestes
Bé
Doncs
La subscripció popular
Va ser voluntària
A Barcelona
Però obligatòria a Gràcia
Perquè es va decidir
Que les obres
En sortirien més beneficiats
Els graciencs
Que els barcelonins
Perquè com que era una ciutat
Un poble petit
Doncs allò
Que els tocava
Diguéssim
Els tocava la rifa
En aquestes
Però una epidèmia
De febre grana
Una d'aquestes
Portada per uns vaixells
Que venien de l'Havana
I van provocar
9.000 morts
A la ciutat
Van aturar
Aquestes obres
De cop
L'any 24
Unes anys després
Es reprenen
Amb un nou capità general
Interí
El marquès
De Campo Sagrado
Don Francisco José
Bernaldo de Quirós
I Marinho de la Vera
I l'any següent
Un tercer capità general
Que es deia Juan Caro
Va ordenar
Allargar el tram d'obres
I fer el camí
Una mica
Més ample
Ara sí
El camí de Jesús
O el camí de Gràcia
Donaria pas
Al passeig de Gràcia
Un passeig
Que anaria canviant molt
I encara ho fa
Durant tota la seva història
Nosaltres
200 anys més tard
Hem vist un grapat
De canvis
A tota la nostra vida
Podem explicar
Tot els canvis
Que hem arribat
A veure
Al passeig de Gràcia
Que ja
També en parlarem
Una mica
Encara me'n recordo
Les jambordes
El canvi de les jambordes
Les jambordes
Del dròstor
Del dròstor
Tot una sèrie de coses
La Mercè
Perquè és molt jove
Però tu i jo
Que ja tenim una certa edat
Hem vist molts canvis
I tant
Sí, sí, sí
Han sigut canvis socials
Polítics, econòmics
Tecnològics
Tot això
I és com un
I a més jo hi vaig treballar
13 anys allà
Imagina't
Doncs l'any 27
S'acaben les obres
I en aquell moment
El passeig de Gràcia
Té 1.550 metres
De llargada
I 42 d'amplada
6 rengles d'arbres
Que volegen
Les 5 vies
Del nou passeig
I la manca d'edificis
Que el voleixin
O que el voleixin
Per imposició militar
Recordem-ho
Doncs feia que semblés
Encara més gran
Tenia un espai central
De doble amplada
Que els del costat
Pels vianants
Els altres dos
Estaven dedicats
Als carrelatges
Suposo que per anar i venir
I encara els estrens
Dues vies més
Una mica més estretes
Per a passejar
Suposo que la diferència
Entre els vianants del mig
I els passejants
Era que els del mig
Anaven per feina
Devien anar per treballar
Per transportar
El que fos
Encara que fos a peu
Perquè clar
Doncs la gent
No tenia
No tenien carruatges
Per anar amunt i avall
I els de les cantonades
Doncs allà
Per què neixen
Les parelles
A festejar
I a passejar
I a mirar
I a mirar el passatge
Però fixe't que és curiós
Josep
Que el passatge
Baixant des de la muntanya
Cap al mar
La part dreta
Sempre ha sigut
Molt més valorada
Que la part esquerra
Avui dia
Avui el 2023
Les botigues
De més
Que et sé
Per entendre'ns
Estan baixant a la dreta
No estan a l'esquerra
Això cada vegada
S'ha anat
Però
Sí
Són coses
Aquelles que són
Les casualitats
Perquè mira
Pujant a l'esquerra
També tens la pedrera
Que és molt gran
I per descomptat
Però
A nivell comercial
Sí
I van haver
Un par d'atraccions
Increïbles
Els camps d'Elisos
I ara més
Queda un petit passatge
Que recorda
Aquells camps d'Elisos
Però
Sí, sí
Són coses
De la vida
Que va com va
No té un motiu exacte
Diguéssim
La Mercè
La seva para
Un carrer
No un carrer
La meitat
Del seu carrer
És injust
I l'altra meitat
És les proves
És correcte això?
Sí, sí
Ja passa
Sí, sí
Doncs bé
Doncs possiblement
El motiu aquest
Era per evitar els badocs
Que no entorpissin
El camí
Abans del 1826
S'havien plantat
Uns 5.000 arbres
De moltes menes
Acàcies, plàtans
Desmais, moreres
Fleixes, etcètera, etcètera
M'he detingut
A fer un càlcul aproximat
Per tenir una idea
De com aquella nova via
A cada una de les 6 vies
Hi podria haver uns 833 arbres
Que estarien plantats
A menys de 2 metres
És un dels altres
Suposo que aquest càlcul
No és així
Perquè suposo que
Aquests 5.000 arbres
Devien ser des que es van començar
Aquelles primeres obres
De rellenjar el camí
I de mica en mica
Aquest s'ha mort
Aquest
Ara canviem una cosa
En canviem una altra
Però tot i així
Doncs segur que per la inauguració
Com a mínim
Hi havia 3.000 arbres
Jo ho dic amb la memòria
Ara fa poc
I vaig llegir
Una dada
Pep
Que per tu
Pot ser curiosa
Saps quants arbres té Barcelona?
Se'n saps, eh?
El que és la ciutat de Barcelona
No
No
185.000
No està malament
Doncs així fa poc
O sigui
No poden haver enganyat
185.000 arbres
Són arbres
Són arbres
O que suposa
Deuen comptar
També
Els parcs
Deuen comptar
Sí, sí
Però són molts
Per això
Són molts
Bé, doncs això
Segur que seria
Doncs és molt espectacular
Passar d'un camí rural
I força deixat
Com el que havíem explicat
I tot això
Al migdia d'una plana
Amb molt poques edificacions
Masies de màxim planta
I pis
I golfes
Algunes sínies
I les xemeneies
D'algunes bòbiles
Que s'aprofitava
Els llocs més adients
Platera l'argila
I fabricar tots
I maons
I teules
Estic segur
Que ni el Barcelona
Ni que més odiés
Les muralles
Es podria imaginar
El canvi
Que faria
Tot aquell pla
El dia
Que aquelles muralles
No hi fossin
Perquè 1.500 hectàrees
Així
Per poder-les
Rubenjar de cop
Doncs
No, no
No passa cada dia
En 80 anys
Això va passar
I nosaltres també
Tot i que jugarem
En avantatge
Vull dir
Ens és difícil
Tot i que tenim fotos
Tenim planells
Tenim dibuixos
Imaginar
Tot allò
Tu et poses a la plaça Catalunya
I mires cap a la cap
Al Tibidabo
I costa imaginar-te tot allò buit
Amb aquestes masies que diem
I totes aquestes coses
Però bueno
De vegades és divertit pensar aquestes coses
Bueno
S'ha acabat d'estrenar el passeig de Gràcia
I a més a més
A més a més per redonir tot
A banda i banda
Hi havia un muret
Amb uns rosers
A tots els 1.500 metres
L'aigua
No era un problema
En aquests moments
I l'Ajuntament
Es va comprometre
El rec i manteniment
De tot aquest espai
I la inauguració oficial
Va ser el 24 de maig
De 1827
Ho va fer el capità general
El vellamint nostre
El marquès de Campo Sagrado
Que tornava a ser
Atrevegada
Capità general de la Sola
Perquè els treien
I els posaven
Cada dos per tres
Val a dir
Que el passeig
Ja s'utilitzava
Des del 1875
Però els vehicles de mercaderies
No hi podien passar
Havien de circular
Per una altra
Trotinada
Que algun dia
Seria la Rambla
La Rambla Catalunya
I des d'aquell dia
Es va tornar
D'una autotellació
Al pas de tots els vehicles
I va començar
El rec de tots els arbres
De la zona
Que havien estat en perill
Per si es ven
Per manca de rec
Per això deia
Que aquests 5.000 arbres
Inicials
Doncs devien ser
Al final
Doncs uns 3.000
Però Déu n'hi dels que eren
El pas de vehicles
Segons quins vehicles
Més pesats
I de més mercaderies
No els deixaven passar
Pel passeig de Gràcia
Fins a l'any 20
Fins a l'any 27
I havien de passar
Pel que seria
També
La Rambla Catalunya
Que llavors
Era la Riera de Malla
Que hi havia moments
Que quedava
Tallada
Per culpa
De les riuades
En època de pluja
Els arbres
S'han anat canviant
Ara
Pràcticament
El que és el pas de Gràcia
Tots són
Plàtans
Excepte un
Hi ha un nom
Encara
Només un
Que és un nom
També s'han donat
Compte
Que el plàtan
És un arbre
Ple de malaltia
Sí, sí, sí
Per això l'estan canviant
Això ja s'han fixat
Un altre panell
I aquest home
Que us deia
També li va fer un vers
En mossèn Cinto
Ja en parlarem més endavant
Demanar-li peres
La cerimònia durant això
Estanyament
Va ser molt senzilla
Presidió pel Capitat General
I el canonge doctor
Tomàs Espà
Era membre de la comissió
Constructora del Passeig de Gràcia
Va compondre un sonet
Per a l'ocasió
I que ha vist
Amb uns actuats
Grinyola per totes bandes
Sort que en aquella època
No hi havia aparells
De megafonia
I no crec que més enllà
De la primera fila
Algú el sentís
Us llegiré només
L'estrofa final
Que és la més entenedora
I veureu el què
Diu
Ai, doncs lindes aguas
Vida andada
Oi, pues
Lindes aguas
Vida andada
A l'obra
Que el monarca
Para brillo del campo
Confio a vos
Campo sagrado
El afecto admitit
O gran caudillo
De la junta
Que besa en vuestra mano
La mano paternal
Del soberano
Si cosa més
Més llefiscosa
I per fer la pilota
La trobareu
Torno a repetir
Per la quarta vegada
Déu n'hi do
Sí
Doncs bueno
Espero que em perdoneu
Haver llegit aquesta estrofa
Però
Pensava com a curiositat
Aquesta data
Va ser el tret de sortida
Va donar vida
A aquest important
Via Barcelona
Que com un organisme viu
Segueix canviant
Fins a l'actualitat
I encara ho fa
L'any 1829
S'hi van posar uns bancs de pedra
Per al descans dels passejants
Abans de la inauguració
L'any 25
Es va publicar un banc
On s'amenaçava multes
De 8 pessetes
Els que cometessin actes
Vandàlics
Al passeig
O sigui
No hi havia esperalls
Per fer pintades
Però al fer el burro
Sempre hi ha hagut gent
Que ho ha fet
I contra el que es pugui pensar
La gent de Barcelona
No es va llençar
A passejar un llavall
A passeig
Seguien preferint
Passejar per la Rambla
Per la muralla de mar
I tal
El fet de sortir fora
A muralles
Espantava una mica
No per el perill
De ser saltats
Que sí a la nit
Sense il·luminació
Però la por
De tornar cap al portal
De l'Àngel
I trobar-lo tancat
I haver fet nit
Fora ciutat
Hem de pensar
Que la gent anava
Amb llum solar
Dues hores més
De diferència
Ara
I a l'estiu
Doncs també
Avisen tornar a Barcelona
Amb llum de sol
Quan encara venia
Degús passejar
Doncs per tant
Anaves a passejar
Per la Rambla
Pel passeig del mar
I tocava una mica
La fresqueta
Doncs en canvi
Doncs el canvi
Va ser lent
Però va acabar arribant
Evidentment
L'amenaça de multa
No va ser suficient
Si no hi havia
Qui la feia complir
Es van posar
Ducas casetes
De vigilància
Amb quatre vigilants més
I més endavant
Dues més
Amb dos peons
Caminers de dia
I dos vigilants
Amb escopeta
A la nit
Per evitar
Que fessin
El roc
Es van posar
Aquestes noves
Una al carrer
Dragó
I l'altra
Al carrer Provença
En aquest carrer punt
També es va instal·lar
La caseta dels borots
Per cobrar els impostos
De les mercaderies
Que entraven
A la ciutat
I també és molt important
Que es van instal·lar
Unes letrines
Que segons comptava
Eren letrines
Inodores
Per a uso público
Els canvis
A les minores
Van anar succeint
Sense durador
I algunes
Amb un retard
Per manca de pressupost
Com per exemple
Dues fonts
Estaven previstes
Es van inaugurar
En dues places rodones
Buides
Des de l'any 1875
I l'any 1830
Doncs es van fer
Aquestes dues fonts
Una alçà
Al carrer Diputació
Petitona
I l'altra
Al carrer Provença
Que marcava
La línia divisòria
Entre Gràcia
I Barcelona
Aquesta era
La font de Ceres
En pedra de Montjuïc
Seguint la moda de l'època
Va inspirar
En la mitologia grega
I el 1874
Aquesta fora
Es va traslladar
A Montjuïc
Al poble sec
I l'any 18
Es va traslladar
A Montjuïc
On encara és ara
O sigui
Al poble sec
Queda la plaça del Sortidor
Al passeig de Gràcia
No queda res
Al passeig
Al Montjuïc
Perdó
Al poble sec
Doncs a la plaça del Sortidor
I el Sortidor
Ara està
Davant del poble espanyol
Que evidentment
Tampoc existia
En aquell moment
Al que se'n diu
Se'n deia
Al que ara se'n diu
El mirador del Llobregat
O sigui
Que ens hem de deixar
Aquí per avui
I l'altre dia
Doncs ja veurem
Com va començar
A canviar tot
Aquesta primera part
Hem vist
Com s'ha fet
A l'inici
I el poble
Encara se l'ha fet seu
Després
Amb una sèrie
De jardins
Que es van fer
Va canviar
I després ja ve
La tercera part
Que va ser
Quan es van tirar
Les muralles
I l'edificació
De l'example
Tens tema
Tenim tema
I penso
Que és prou interessa en tot
Mercè
A l'aire
No es posen moltes o què?
A l'aire no
Però quan a terra
Si us has fet alguna cosa
Malament
Et venen a buscar
Que trist
És comprovar
Que tots els partits
De dretes
Donen tan poc valor
A les llengües
Que no són la seva
La llengua
És la màxima expressió cultural
Que té un poble
Nosaltres
Els catalans
Tenim la nostra
Pròpia llengua
I sembla que una part
De la població
Els molesta
I s'estimarien més
Que no existís
Mercè
En el 1996
Honorada
El Memory Lane
De la International Forest
Of Friendship
A Hutchinson, Kansas
La ciutat natal
De l'Amèlia
Herrhard
Per la teva volta al món
A l'abril del 98
Reps la distinció rosa
De la ciutat
De Sant Feliu
De Llobregat
El 2003
La medalla d'or
De la Federació Aeronàutica Internacional
I fou mereixedora
Del primer viatge
De l'any
De la societat geogràfica
Espanyola
En el març
Del 2004
A veure
Tu
I els teus avions
Que sempre esteu
Liestos
Per volar
Amb Infinity Air
Que és la teva empresa
Ofereixes
Tot el que ens has explicat
I amb Infinity Cars
Què?
No
Els cotxes
Com t'he dit
És una cosa
Que també
M'han agradat
Més de cap
Aquests últims anys
I bueno
El món del clàssic
És un
Al final
També
Si t'agrada l'aviació
T'agraden els cotxes
I
M'agraden els clàssics
I
Alguna vegada
Hem restaurantat
Algum cotxe
Un hobby
Un hobby
Com a contrapunt
A el que és
El volar
Tu passes bé
No?
Sí
Sí
Campiona
De la volta al món
El 94
Primera persona espanyola
A donar la volta al món
En avioneta
33.500 km
Tres rècords mundials
De velocitat
En rutes asiàtiques
I norteamericanes
No et canses
De guanyar clàssics
No
No
La veritat
És que tampoc
Tampoc ho miro així
Ens ho faig
Perquè
M'agrada
Sentir-me viva
M'agrada
Experimentar coses noves
I això és aquest contrapunt
Veus com ets un referent?
Doncs avui
Benvolguts
Oients
En el camí
De fer de la vida
I del programa d'avui
Hem anat aprenent
Amb la nostra convidada
En Mercè
Martí
Inglada
Que agafar riscos
És una gran aventura
I la vida
Està plena d'aventures
Mercè
T'esperem
Per celebrar
El teu triomf en guany
De l'aports
Clàssic
Sèries
I també de la creu
Sant Jordi
En pròxim futur
Moltes gràcies
Gràcies per la invitació
Una abraçada a tothom
Moltes gràcies
Ahir
5 d'octubre
Va fer un any
Que ens va deixar
Ramon Morales
Fa un any i una setmana
El primer d'octubre
Ens va deixar
L'Àngel Casas
El proper divendres
13 d'octubre
Tornarem a recordar-vos
El seu pas
Pel benvinguts
Benvolguts
I ben trobats
Amb l'última entrevista
Abans de viatjar
A l'eternitat
Benvolguts
Sollents
Ens retornem
Al proper programa
Bona setmana
A sis canys
En bleu
En clans
Un guany
Ràdio Nostel
A les contes
Ràdio Nostel
Ràdio Nostel
A les contes
Ràdio Nostel
Ràdio Nostel