Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada a les sardanes i teniu curiositat,
tot això i més ho trobareu al programa L'Audició
que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem!
Les àvies i els avis són sàvies i savis.
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit.
Festa de Bici Sense Edat.
En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària
que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu que ho facin sols.
Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten.
I tu a ells, també.
Des de Bici Sense Edat et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat
o en bicisenseedat.cat
amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Servei d'acreditació de competències professionals.
Jo porto molts anys treballant de venedora
i ho he acreditat.
Jo he fet de cambrer i ho he acreditat.
Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat.
Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina.
Si tens experiència laboral o formació no reconeguda,
ara pots obtenir un certificat oficial
d'allò que saps fer i créixer professionalment
o continuar formant-te.
Servei d'acreditació de competències professionals.
Si ets professional, fes-ho oficial.
Generalitat de Catalunya.
A l'escoltes ràdio d'Esvern
Sintonitzes ràdio d'Esvern
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esvern
98.1
Ràdio d'Esvern
98.1
Ràdio d'Esvern
I see trees of green
Red roses too
I see them bloom
For me and you
And I think to myself
What a wonderful world
I see skies of blue
And clouds of white
The bright blessed day
The dark sacred night
Benvinguts, benvolguts i bentrobats
El nostre programa d'avui
que fa el número 60
el centrarem i concretarem
en conceptes que comencen amb la lletra C
Aneu comptant la quantitat de paraules
que mencionarem amb la lletra C
i al final del programa
veureu que ens en sortiran
un bon grapat
I per què la lletra C?
Doncs perquè és la lletra comuna
amb la que comencen paraules
que anomenem conceptes interrelacionats entre si
A veure, a veure, m'explicaré
Convivència
Compartir
Compromís
Són paraules i conceptes
que anirem desgrossant i explicant
com es relucionen amb una malaltia
que comença per la lletra C
Les cèl·lules normals es multipliquen
quan el cos les necessita
i moren quan es fan malbé
o quan el cos ja no les necessita
Es pot produir una alteració biològica i genètica
de les cèl·lules que componen els teixits
dels nostres òrgans
i això provoca que les cèl·lules creixin fora de control
El creixement descontrolat de cèl·lules
pot donar lloc a un tumor o nòdul
Aquests tumors o nòduls
poden ser benignes o malignes
Si són malignes
és el que entenem com càncer
Per parlar de com tenen cabuda
molts conceptes amb aquesta alteració biològica de les cèl·lules
dins el cabasset de paraules
que comença amb la lletra C
està assegut al meu costat
un cavaller català
amb caràcter i capacitat
per captar l'atenció dels soients
que tinguin un pèl de sensibilitat
amb la cooperació
Licenciat en Sociologia per la Universitat de Barcelona
Màster en Comunicació per la Universitat Autònoma
Direcció i Gestió d'ONG Esparésade
Responsable, gestor, coordinador
coordinador, director en diverses ONG
Joan Rabantós i Rovira
Benvingut, com estàs?
Bé, molt bé
Moltes gràcies per recollir-me avui aquí
Encantat de tenir-te avui
en els estudis de Radio Esfer
Joan, cinc anys
a USFAM Intermón
Vuit anys a Gnur
Cinc anys i mig
Fins avui
Fins avui
A càlida
Casualitat
O causalitat
Que entréssis en el món de la seva ONG
Causalitat
Sens dubte
Ve d'una història una mica
Una mica
Antiga si voleu
Però jo quan estudiava
Vaig acabar
D'estudiar al liceu francès
I al sortir del liceu
Jo volia estudiar publicitat
Volia dedicar el món de la publicitat
Però no vaig treure la nota suficient
I aquí és una casualitat
Si voleu
No vaig treure la nota suficient
A la CL
Per poder entrar
A publicitat
Que era una nota molt alta
En aquella època
Crec que ho segueix sent
Llavors vaig anar a una escola de negocis
Que es deia Institut Superior de Màrqueting
I allà
Doncs
Vaig estudiar
Màrqueting
Comunicació
Gestió
Etc
I un dia vaig
I un d'altres elements
De la casualitat
Vaig a la biblioteca
Vaig trobar un llibre
D'un dels gurus del màrqueting
Que es diu
Philip Kotler
Encara segueix sent un dels gurus
I que parlava del màrqueting social
I em va treure
La idea
A casa
Hem viscut moltes coses
Relacionades amb el món social
I llavors vaig dir
I això què és
Me'l vaig llegir
I era bàsicament
La posada en relació
Entre les tècniques
D'estudi
De màrqueting
De comunicació
De les empreses
Com posar-los al servei
De les causes socials
O de les necessitats socials
Sobretot en temes
De salut pública
Etc
I em va obrir un món
Que en aquell moment
Que jo tenia 19 anys
O 18 anys
O 20 anys
No sé quant tenia
No hi havia pensat
I era un nano
Que vivia molt
Que vivia molt al dia a dia
I ho passava molt bé
Etc
Però no hi havia entrat
D'una forma molt filosòfica
Si voleu
Amb tot això
I després de llegir
Vaig seguir aprofundint
I al acabar aquesta diplomatura
Vaig veure que
Que em faltaven aspectes humanístics
De la meva formació
I va ser quan vaig decidir fer sociologia
Perquè si he fet màrqueting
I faig sociologia
Podré fer màrqueting social
I llavors
La qüestió és que
Això va fer
Que en un moment determinat
Doncs
Combinés aquestes dues disciplines
Si voleu
I quan vaig acabar la carrera
Malauradament
En l'àmbit de les ONGs
Encara estava
Desenvolupant-se
Era tot molt
Sobre el voluntariat
Etc
Havia fet voluntari
Diferents aspectes
Però per guanyar-te les garrofes
Doncs vaig entrar al sector privat
I a la que
Vaig anar fent
Diferents iniciatives
En el sector privat
Però vaig
Agafant un caudal d'experiència
Doncs vaig decidir
Apostar per una
Una posició
Que s'obria
Intermonoxfam
En aquell moment
I
Em van seleccionar
Tot i que em van rebutjar
La primera vegada
Després al cap d'unes setmanes
Em van trucar
Escolta
D'aquell procés
Que et van dir que no
Per què no ho tornes a intentar
Llavors
Vaig anar-hi
I em van acabar seleccionant
Llavors
Hi ha uns aspectes de casualitat
Però hi ha molts altres
Que són de causalitat
Sí, però veus
No anàvem tan
Tan equivocats
Tan errats
Quan t'he fet la pregunta
Causal
O casual
Entens-li
Què és
I a més
En el teu cas
Una família
Tu és el petit
De set germans
Ja vas començar
A conèixer
Els conceptes
De convivència
El compartir
El cooperar
Des de ben petit
Sí
Si ho poso
Perquè
Tenies
D'entrada
Ja tenies
Entre cometes
La ONG
A casa
I hi havia bastanta competència
També
Sobretot
Per les patates fregides
Quan hi havia
Una bandeja
Sobre la taula
Havíem d'anar molt ràpid
Joan
Fem
Fem un repàs
A la ONG
Anterior
A l'actual
Que dirigeixes
I que tu has conegut
De ben a prop
Explica'm
Què
I com som
Comencem a la primera
Oxfam
Doncs bé
És una organització
De cooperació
Una organització
Que fa
Doncs
Ara ja
Molts anys
Jo vaig estar
Quan era el 2004
2008
Aproximadament
I
Em va tocar
Entre altres
S'organitza el 50è aniversari
És a dir
Que ja deben estar
Cap als 75 anys
O 65-70
Una organització
Molt vinculada
Als jesuïtes
Que
Que
És un referent
A l'estat
A Catalunya
I a l'estat
I a nivell internacional
Perquè forma part
D'una xarxa internacional
Que es diu Oxfam
Que aneix
Al Regne Unit
I que té una
Una
Un
Està composada
Per persones
Supercapaces
Encara en queden moltes
De les
Jo feia molts anys
Que ho vaig deixar
Però encara en queden moltes
Que estan treballant
Allà
Amb un compromís
Amb una dedicació
Amb unes habilitats
Realment molt potents
Potser ara fa
En els últims anys
Ha canviat més
Un enfoc més
De la part
Abans hi havia
Com quatre grans àrees
De treball
Una d'elles era
La cooperació
El desenvolupament
L'ajuda humanitària
Etc
I ara està més centrada
En el que és
La incidència política
És a dir
Intentar aconseguir
Canvis
Estructurals
A través dels canvis
En les polítiques
Canvis en les formes
De fer
Dels governs
De les empreses
Etc
I potser no està tan centrada
En la part
De la cooperació
L'ajuda
Etc
Segueix tenint projectes
Sobre el terreny
Però potser no és tan rellevant
És més l'enfoc
De què coneixem
En els països del sud
Que fa que els vulnerabilitzin
I com podem fer
En els països del nord
Per intentar evitar
Que aquestes estructures
Segueixin oprimint
Afectant a les persones
Que viuen al sud
I per mi
Ha de ser
Un aprenentatge constant
Primer perquè vaig poder-me rodejar
De professionals supercompetents
Amb qui hem ajudat molt
A entendre aquest món complex
En el que vivim
I en què
Realment hi ha
Molta injustícia
En relació
No
Hi ha injustícia aquí
A casa nostra
Al nostre país
Però
En relació
No
Al nord-sud
Estem parlant ja
D'una
D'una situació
Encara més
Sagnant
I dolorosa
Per
Per moltes persones
I moltes vegades
Fins i tot inconscient
Per les persones
Que hi viuen
En aquells països
Perquè no tenen el coneixement
Per entendre
Quines
Aquestes estructures
Que no oprimeixen
Moltes vegades
La seva capacitat
De fer i d'obrar
Com a persones humanes
Com a societats
Etc
Perquè a través d'instruments
Com el comerç
A través d'instruments
Com la cooperació pròpia
Al desenvolupament
Que pot ser un instrument
Vist en positiu
Però al mateix temps
Pot tenir
Consequències negatives
I perverses
Per les societats
Receptores
D'aquesta cooperació
De fet
És una evidència
Que no sempre
La cooperació
És positiva
Per aquelles societats
Que la reben
I s'ha de fer
Amb un criteri
De
Si voleu
Banalitzar molt
Donar la canya
En lloc de portar el peix
És a dir
I això que és molt senzill
És molt més complicat
De fer
Jo recordo un projecte
Que teníem a Intermont
Que vam
A Etiòpia
S'han fet
Centenars
Milers de pous
Perquè les persones
De determinades zones
D'Etiòpia
Poguen accedir
A aigua potable
Doncs es trobaven
Que no hi anaven
Al pou
És a dir
Teníem fet un pou
Més a prop del pou
Que tenien anteriorment
O del riu
On anaven a collir l'aigua
I que a més era aigua
Moltes vegades
Estronja
Perquè venia
Amb algun tipus
De sediment
Algum tipus de residu
Etc
I tot i que
Tenia una aigua
Ben
Ben
Ben
Ben
Tractada
Etc
Provenia
D'una font subterrània
Doncs
Que era potable
Etc
Doncs no la
No la feien servir
I no entenien molt bé
No
Els que estaven sobre el terreny
No entenien molt bé
Per què no feien servir
Aquell pou
I aquella inversió
Que s'havia fet amb donacions
De persones de Catalunya
De persones de la resta de l'Estat
No estava
No estava tenint l'efecte que tenia
Doncs
Bàsicament és una qüestió
Un tema cultural
Les dones que anaven a collir
L'aigua al riu
Anaven no només per collir l'aigua
Sinó anaven per compartir
Per parlar
Per parlar de les seves coses
I el fet d'apropar el pou
Molt més a prop del poblat
I de la zona
De la comunitat
Feia que aquest procés
D'interacció
Entre les dones
Que eren les responsables
D'anar a buscar l'aigua
No
Doncs
Quedés afectat
I llavors
Clar
Tenia que
Pensar no només
Des del punt de vista
Bueno
Si fas un pou
És perquè
Realment és una ciutat
I era una ciutat
Però
Tenia que pensar
No
Més en global
Llavors moltes vegades
La cooperació
Que no dic
Intermont
Té moltes experiències
Sobre això
Molta més de la que jo tinc
La gent està fent
Una feina excel·lent
Però
Et trobaves aquest tipus
De circumstàncies
Que feien que projectes
Que potser
Eren obvis
Des d'una mirada
De nord
Al sud
Sabien de pensar
I
I dissenyar
I sobretot
Fer
El que són
Diu
Que a través de la
La participació
De les persones
Que seran els beneficiaris
D'aquella iniciativa
Sapir exactament
Que és el que volen
És a dir
No esperar
Imposar
Una mirada
I una visió
Específica
Que interessant
Tinc la sensació
És un tema de sensació
No puc parlar
En propietat
De que
En el cas concret
D'Oxfan
Intermont
Que hi ha altres ONGs
Que es poden
Anar trepitjant
Entre cometes
Al terreny
És correcte o no?
O està
Ben acotat
La feina
De cada ONG
I jo arribo fins aquí
I a partir d'aquí
És el terreny teu
O hi ha
Una barreja
Un tot
Un revolutum
Amb les ONGs
Amb la idea
Precisament
D'ajudar
No?
Però que fan
La mateixa feina
Jo amb això
Després d'haver-hi passat
Tant des de l'àmbit
De la cooperació
Com a l'àmbit
De l'ajuda humanitària
Quan he estat a l'ACNUR
Tinc una visió
Una mica
Si voleu
Crítica
No?
D'aquest sector
I tot i que
He après molt
He gaudit molt
Ha sigut una experiència vital
Molt important
Per la meva formació
Com a persona
Però
Diferenció molt
Entre l'acció humanitària
Més que l'ajuda
D'acció humanitària
I la cooperació
La cooperació
A vegades
No sempre
És a dir
També
Deix de ser clar
Té
Com dir-ho
És una mica
Desendreçada
La cooperació
Necessita
Que vagi canalitzada
A través de
Moltes vegades
De sistemes
Que la pròpia cooperació
No vol
Que són els propis
Sistemes
Institucionals
Als països
On es va fer
Aquesta cooperació
Per assegurar
Que posteriorment
Aquests projectes
Aquestes iniciatives
Que es fan
En aquests països
Es consolidin
I siguin
I perdurin en el temps
I siguin un benefici
Per a aquella societat
De forma
De forma
No?
Continuada
I sobre ells
Es puguin anar construint
Altres
No?
Altres millores
Socials
Decidides
Per a aquella societat
Receptores
I a vegades
La meva experiència
Era que potser
Fèiem coses
Que des d'aquí
Vèiem molt òbvies
Però que des d'allà
Hi havia altres necessitats
Molt més importants
No?
Llavors
La cooperació
No sempre
I he vist
El valor
No?
Transformador
És a dir
Hi vaig anar
Amb aquella visió
Si vols
Una mica
Utòpica
Quan vaig aterrar
En aquest àmbit
No li veig
El poder
Transformador
O sigui
Com està dissenyada
Des de les ONGs
Com
Hi ha diferents tipus
De cooperacions
Hi ha cooperació
Internacional
Entre estats
Hi ha entre
A nivell multilateral
Hi ha moltes cooperacions
Però jo parlo
Pròpiament
De les ONGs
A vegades
Em ha fet difícil
Veure
Quina
Quin
Sé que hi ha impacte
Però
Aquest impacte
Canviem el món
Sobretot
Hi ha una cosa
Que és que
A mi no m'agraden
Les sobrepromeses
El que diuen els anglesos
Les overpromise
Que és prometre
Que canviaràs el món
Quan en realitat
El que estàs fent
És
Bé
Fent accions
Petites
Moltes vegades
Molt minúscules
Que no canviaran el món
Poder canviar la vida
D'una persona
Que això ja és molt
Si això no s'ha de treure
El valor que té
O de cent persones
O centes persones
Però el món
No l'estàs canviant
Des del punt de vista
D'un comunicador
Que és el que sóc jo
Em dedico al màrqueting
Transmetre
Que tu estàs canviant el món
A mi em genera
A través de la cooperació
Des de les ONGs
Em genera molta
Molta prevenció
M'allunya
Si parlem des del punt de vista
D'acció humanitària
Jo sempre faig el mateix símil
Quan una persona
Es cau al mar
M'agrada anar amb vaixell
Jo hem parlat abans
Etc
Es cau al mar
I tu saps nedar
Tens l'obligació
De tirar-te i anar-lo a rescatar
O sigui
No hi ha un altre
Quan hi ha un accident de cotxe
I passes pel costat
D'aquell accident
L'has vist
La teva obligació
I més legalment
La teva obligació
És parar-te
I no pots fugir
No?
Vull marxar d'aquell lloc
Sense donar-me
Algum tipus d'assistència
Doncs per mi
L'acció humanitària
És això
És a dir
Una persona que està
En una situació
De desemparament total
Absolutament vulnerable
Que no té els mitjans de vida
Per poder sobreviure
Perquè l'ho ha perdut tot
Mereix que el conjunt
De la resta d'humans
Estiguem al seu costat
Almenys
Per mitigar aquell impacte
Després
Que ja és quan hauria d'entrar
A l'acuparació
O l'ajuda estructural
Etc
Ja no és ajuda humanitària
És una altra cosa
És a dir
Una ajuda humanitària
Sí que pot ser un
És un vector
No de canvi de vida
Sinó de salvar vides
I llavors
Per mi era una diferència
Molt important
I la va ser molt evident
Quan vaig estar treballant
Amb l'ACNUR
I tot el desplegament
Que té
Les operacions de refugiats
Abans de parlar
De l'ACNUR
Dos coses
La primera
M'ha semblat
Molt clarificadora
I t'agraïm
Que ens hagis deixat
Ben palès
La diferència que hi ha
Entre
Una acció humanitària
I la cooperació
Que moltes vegades
Un
Utilitza
El símil de l'un
I l'altre
Per explicar
El mateix concepte
Doncs no
Ben trobats
Uigents
Us heu donat
Compte
Que acció humanitària
No és el mateix
Que cooperació
I el segon
Posarem
Una música
Abans de parlar
Reprendre
La conversa
Amb tu
Que entrarem
Per l'ACNUR
Una mica
Per donar-nos
Color
En aquest programa
Serà un color
Esperança
Que hay en tus ojos
Con solo mirar
Que estás cansado
De andar
Y de andar
Y camina
Girando siempre
En un lugar
Sé
Que las ventanas
Se pueden abrir
Cambiar el aire
Depende de ti
Te ayudará
Vale la pena
Una vez más
Saber que se puede
Querer que se pueda
Quitarse los miedos
Sacarlos afuera
Pintarse la cara
Color
Esperanza
Tentar al futuro
Con el corazón
Es
Mejor perderse
Que nunca embarcar
Mejor tentarse
A dejar
De intentar
Aunque ya ves
Que no es tan fácil
Empezar
Sé
Que lo imposible
Se puede lograr
Que la tristeza
Algún día
Se irá
Y así será
La vida
La vida cambia
Y cambiará
Sentirá
Que el alma
Vuela
Por cantar
Una vez más
Saber que se puede
Querer que se pueda
Quitarse los miedos
Sacarlos afuera
Pintarse la cara
Tentar al futuro
Con el corazón
Saber que se puede
Querer que se pueda
Quitarse los miedos
Sacarlos afuera
Pintarse la cara
A color
La esperanza
Tentar al futuro
Con el corazón
Vale más
Poder brillar
Solo buscar
Ver el sol
Pintarse la cara
A color
La esperanza
Tentar al futuro
Con el corazón
Saber que se puede
Querer que se puede
Pintarse la cara
A color
La esperanza
Tentar al futuro
Con el corazón
Saber que se puede
Querer que se puede
Quitarse los miedos
Sacarlos afuera
Pintarse la cara
A color
La esperanza
Tentar al futuro
Con el corazón
Sabes que se puede
Que puedes intentar
Querer que se pueda
Pintarse la cara
A color
La esperanza
Tentar al futuro
Con el corazón
Saber que se puede
Quitarse los miedos
Color esperanza
Avui
En el benvinguts
Benvolguts
Ben trobats
Portem cançons optimistes
Que canten
L'amor
La companyia
I que sens dubte
Ofereixen fermesa
I posen el somriure
A la cara
Portem música
Amb força
I amb suavitat
Per acompanyar-nos
Amb il·lusió
Amb tots els temes
Que tractem
Amb el nostre convidat
El Joan
Rebentós
I Rovira
Havíem quedat
Amb el resum
Que ens has fet
De USFAM
Amb
Tenir el criteri
Què és una acció humanitària
I què és una cooperació
I has començat
A anomenar
Una altra ONG
Que tu t'hi vas passar
Vuit anys
Molt diferent
Que és ACNUR
Joan
Explica'm
Què és
ACNUR
Primer
ACNUR
No és una ONG
És una agència
De Nacions Unides
És a dir
És un òrgan
Internacional
Un organisme internacional
Va néixer
Arrel de
De la Primera Guerra Mundial
Bé
Després de la Primera Guerra Mundial
Va néixer
Quasi al final
De la Segona
Stop
Ja veus
Que
Uns se'n renyen
Perquè interrompeixen
Uns altres
Perquè ho faig d'aquí entero
Hem parlat
D'una ONG
O organització
No governamental
Com és Oxfam
Llegada als jesuites
I ara parlem
D'una organització
Governamental
Per com es dius
Que és ACNUR
És correcte això
Correcte
Per tenir
Continua
La gran diferència
És que l'ACNUR
Qui són
Els responsables màxims
El seu conseller de govern
Per dir-ho d'alguna forma
Dintre l'assemblea
Són els estats membres
De l'assemblea
De les Nacions Unides
I un consell gestor
Que està format
Per diferents estats
Estem parlant
De dos formes
Molt diferents
D'operar
De veure la realitat
I de treballar
A molts nivells
Llavors
Això té reflex
En la forma
En què
S'aborden els problemes
Els recursos disponibles
Té reflex
En moltes qüestions
I la primera
La primera qüestió
És que
L'ACNUR
És un
És un organisme
Que té
Com a
Un principal
Mandat
Garantir
La protecció
Internacional
De les persones
Que fruit
De
De conflictes
De guerres
D'opinions
Personals
De temes religiosos
D'aspectes
Com la sexualitat
No?
Etcètera
Han de fugir
Dels seus països
Per buscar refugi
En un altre estat
És un dels organismes
Que és
Treballa
Per impulsar
El dret d'asil
En els països
Que aproven
El que és
La convenció
De Ginebra
Del 1951
Sobre l'Estatut
Del Refugiat
I el que
El seu plantejament
És
Treballar
Perquè aquests països
Que aproven
Aquestes convencions
I els seus protocols
Etcètera
No entraré en detalls
Tècnics
Si voleu
Doncs assegurin
Que les persones
Que entren
Per les seves fronteres
I que aixequen la mà
I diguen
Jo soc una persona
Perseguida al meu país
Per orientació sexual
Que no és una tipologia
De refugi
Però per tirant-se
Un grup social determinat
Per temes religiosos
Per temes polítics
Per temes
Que coneixem molt
A casa nostra
Què vol dir això
Doncs
Ja li assisteixen
Tota una sèrie de drets
Que formen part
De l'ordenament jurídic
De l'Estat espanyol
Dintre la Constitució
Diferents
Perquè hem firmat
Tota una sèrie de convenis
Que garanteixen
Aquests drets
I tracta de promoure
Aquest dret
De forma
De forma
No?
Lo més universal possible
Que forma part
De la declaració
De drets humans
Internacional
Internacional de drets humans
Llavors
A part d'això
Que és la part política
Que fa aquesta organització
I que tracta
En tots els països del món
O que firmin la convenció
O que la impulsin
O que facin els reglaments
Que corresponguin
Etcètera
I assegurin
Que en frontera
Es donen les condicions
Perquè les persones
Poden dir
Que són refugiades
I això els permet
Entrar en un procediment
Que els garantirà
O no
En funció de
Si les poden demostrar
La seva persecució
El que fa
En aquells països
On t'arriben persones
Massivament
Perquè estan fugint
D'un conflicte
Estan fugint
D'una situació
De violència
Generalitzada
Etcètera
I que aquestes convencions
Moltes vegades
No estan signades
Perquè hem de tenir en compte
Que dels 100 milions
De desplaçats
Forçosos
Que hi ha al món
L'any
Per aquest any
Hem arribat
A la xifra
De 100 milions
Jo quan vaig començar
A treballar
A l'ACNUR
Estàvem parlant
De 40
45
O 42
No me'n recordo
L'any 2008
Que jo vaig entrar
Estem parlant
Que en els últims
12-13 anys
Ho hem multiplicat
Ho hem multiplicat
Perdó
Doncs aquests 100 milions
El 80%
Estan en països
En vies
En desenvolupament
Han sortit
I han anat
A parar
Els països veïns
Perquè estan esperant
Que es pugui resoldre
El conflicte
I poder tornar a casa seva
I refer les seves vides
Doncs com que això
Posa pressions enormes
En aquests països receptors
Que ja són vulnerables
De per si
I a sobre
Estan acollint
A milers i milers
Centenars de milers
De persones
El sistema
El sistema de Nacions Unides
Desplega
Si creuen fronteres
L'ACNUR
S'encarrega
De donar
Un paraigües
Sota el qual
Es garanteix
Aquests drets
Aquelles persones
De forma momentània
Mentre es duri
Aquella situació
De refugi
I sota
Aquest gran paraigües
Hi treballen
Multitud
D'organitzacions
No governamentals
Que són les que
Els donen
La possibilitat
De poder operar
En els camps
Podeu operar
A diferents nivells
Amb les persones refugiades
I si estan
Dintre
Dels països
Ja són desplaçats
Interns
No són refugiats
Perquè no han creuat
Una frontera
Llavors hi ha altres organismes
L'OIM
L'Organització Internacional
De Migracions
L'OTHA
De Nacions Unides
O vinculats
A Nacions Unides
Que tenen la responsabilitat
D'una resposta
En aquestes
En aquestes
Persones
Llavors
És un paradigme
Diferent
Estem parlant
De situacions
D'absoluta
Vulneralitat
En molts casos
De persones
Que han hagut de fugir
Amb l'opuesto
Amb el que tenien
A casa seva
Que s'emporten
El que
Per ells
És el més important
I moltes vegades
No tenen ni temps
Ni d'això
Ni d'agafar les sabates
Llavors
Són circumstàncies
Diferents
És a dir
No és ni millor
Ni pitjor
Però sí que
A nivell humà
T'interpel·la
Moltíssim més
Veure
Aquestes situacions
D'angoixa
Patiment
Extrem
Que fa que una persona
Marxi de casa seva
I vulgui creuar
La Mediterrània
Vulli fer grans
Travesses
Per poder arribar
A un lloc
Com a mínim
Pugui
Veure algun tipus
Esperança
Ara que parlàvem
De color esperança
Aviam
Ens aglorim
Sota
D'una
Organització
Governamental
Que és l'ACNUR
Pengen
Com tu ho has dit
És un paraigües
Que pengen
Moltes ONGs
És curiós
No
No m'he expressat bé
Quan
L'ACNUR
Munta un camp
De refugiats
Qui ha
Ell
I el Programa Mundial d'Aliments
El Programa Mundial d'Aliments
S'encarrega
Per simplificar molt
S'encarrega de l'alimentació
Tot això són dues organizacions
Governamentals
I l'ACNUR
S'encarrega
D'assegurar
Altres
Ben
Serveis
Necessitats
A part dels
Aspectes més
Legals
D'assegurar
Que hi ha
Un paraigua legal
Que dona
Cobertura
A aquestes persones
Que estan
Sota aquesta situació
De refugi
En un context concret
Que és un camp de refugiats
Per poder
Donar resposta
A les necessitats
De 450.000 refugiats
O dels que siguin
D'un gran camp
De refugiats
Que pugui haver
I ja sigui
Coc Sazam
Bé
Hi ha moltíssims
Es necessiten
Moltes mans
Es necessiten
La implicació
De molts actors
No només
Governamentals
Sinó també
No governamentals
El que fa
L'ACNUR
O el Programa Mundial d'Aliments
Moltes vegades
És que licita
Com qualsevol altre
Ens públic
Licita
La resposta humanitària
A supluc
O amb educació
O amb sanitat
O amb diferents aspectes
I sota aquesta licitació
Entren els actors
No governamentals
Per donar resposta
A les necessitats
D'aquella operació
De refugiats
Amb refugiats urbans
La cosa és molt diferent
Però amb refugiats
Camps
Que no és ni molt menys
La proporció més grossa
De refugiats
Que hi ha al món
Funciona
Grosso modo
Com us estic explicant
Llavors
L'ACNUR
Pot finançar
Aquestes operacions
De les organitzacions
No governamentals
Pot contribuir
En fons
I les organitzacions
No governamentals
Han d'aportar
Els seus fons propis
També
O la seva recaptació
De fons
Per acabar de completar
El pressupost
Que es necessita
Per salut
Aigua
Per diferents segments
Sectors
En els quals s'ha definit
Una operació
D'aquestes característiques
Sí
Ara em ve
La idea
Que és poder
Un paral·lelisme
Joan
Amb la situació
Avui
De les entitats
Municipals
Comarcals
Provincials
Que donen
Això prou
Com tu dius
A les culturals
Lúdiques
Esportives
Per exemple
Culturals
Els sataneus
Els casals
El que és la música
Tot això
Jo agafo
El nostre poble
Sant Just
Si a l'Ajuntament
No tingués
Aquestes entitats
Seria
No només impensable
D'un cost
Enorme
Perquè aquestes entitats
Són de voluntariat
I tot
I tot l'abast
Que dóna
O sigui
D'educació
Estem dient
De música
No?
Cultural
Tu t'imagines
Que a l'Ajuntament
Posa un paral·lelisme
Primer no arribaria
I el cost seria
Enorme
Doncs els surt
Entre cometes
Més a compte
Subvencionar
Aquestes entitats
Que és
D'alguna manera
Entenc
El que tu estàs explicant
Amb l'Ajuntament
Subvencionar
Les ONGs
I que
No
No sigui
Directament
Que es fa càrrec
De l'organització
I el cost
Jo crec que és una qüestió
Més que
Pràctic
Pràctic
És una qüestió
D'especialització
Si tu saps
El que no pot patendre
Una organització
Com l'ACNUR
Que potser no sé
Quants treballadors tenia
Jo quan treballava
Estàvem 10.000 treballadors
Però teníem
Sota mandat
De l'ACNUR
Doncs això
En uns 40
O uns
Sí, però hi ha una diferència
Joan
A l'ACNUR
Els treballadors
Eren professionals
Els cobraveu
Però és que
Les persones que treballen
A ONGs
No governamentals
Que estan en camps
De refugiats
També cobren
Sí, sí
Estem parlant de professionals
I normalment
Som personal local
És a dir
Persones que viuen
En aquell país
Hi ha expatriats també
Sí, però que és possible
Gràcies a les subvencions
De les entitats
Governamentals
És tot un repte
Estar en un camp
Jo he estat en camps
Al Xat
Angola
He estat en diferents
Llocs del món
Visitant aquests espais
No hi he treballat
Sobre el terreny
Perquè no he sigut
Jo cooperant
O no
He estat més aquí
Fent tot el treball
De sensibilitació
Captació de fons
Etcètera
Hi he estat
I és tot un repte
A nivell personal
És complex
Quan són els inicis
De les operacions
És molt difícil
Veure situacions
Molt dures
I després
És molta
També hi ha
Una
Molta frustració
Perquè quan tu veus
Que les situacions
S'eternitzen
Es converteixen en estructurals
Ja
Perquè una cosa
Que tenia que ser
Un camp de refugiats
És un no-lloc
És un lloc
Que no hauria d'existir
Llavors
Com a no-lloc
A vegades
Veus que es converteixen
Doncs en ciutats
Al mig del no-res
Sèrio
Sèrio
És tremendo
Mira
Ara farem
Una petita pausa
I
Començarem
Que ja estem a la meitat
De l'entrevista
Amb el tema
Per mi
Cap dalt
De la
ONG
O de l'entitat
Després aclarirem
Com
Jo ja som a l'ONG
Que tu ets el director
Ja des de fa cinc anys
I que és
Vaja
Per mi
És una feina
Totalment diferent
Aquestes dues
Que hem parlat
Però
Però fantàstica
Fantàstica
És una peina
Que j'ai luat
I
Might want to sing it
Note for note
Don't worry
Be happy
In every life
We have some trouble
But when you worry
You make it double
Don't worry
Be happy
Don't worry
Be happy now
Don't worry
Be happy
Don't worry
Be happy
Don't worry
Be happy
Don't worry
Be happy
Ain't got no place
To lay your head
Somebody came
And took your bed
Don't worry
Be happy
I give you my phone number
If your rent is late
If your rent is late
He may have to litigate
Don't worry
Don't worry
Be happy
Look at me
I'm happy
Don't worry
Be happy
I give you my phone number
When you worry
When you worry
Call me
I make you happy
Don't worry
Don't worry
Be happy
Be happy
Ain't got no cash
Ain't got no style
Ain't got no gal
To make you smile
But don't worry
Be happy
Be happy
Because when you worry
Your face will frown
And that will bring everybody down
So don't worry
Be happy
Don't worry
Be happy now
Don't worry
Be happy
Don't worry
Be happy
Don't worry
Be happy
Don't worry
Be happy
Now there
Is this song I wrote
I hope you learned it
Note for note
Like good little children
Don't worry
Be happy
Be happy
Listen to what I say
In your life
Expect some trouble
When you worry
You make it double
Don't worry
Be happy
Be happy now
Don't worry
Be happy
Don't worry
Be happy
Be happy
Be happy
Be happy
En situacions extremes
Això de no preocupar-se
I ser feliç
Difícil d'entendre
No, Joan?
Joan, t'he dit abans
Que és fantàstic, no?
Els aclariments que ens fas
I és fantàstic
La feina
Que has portat a terme
I portes
I altres
És Joan
Rebentors
Que hi ha
I aclareix
I aclareix
Els ullents
La diferència
Amb el NUR
El que és
Un refugiat
El que és
Un emigrant
Les pateres
Que
Suren
Pel mediterrà
Quina condició
Tenen?
A veure
Una persona
Quan surt
D'un país
Com Líbia
I busca
Esperança
Posa'm una
Barcaça
I busca esperança
Per arribar
A Europa
En el moment
Que està en aquell trànsit
És un migrant
Quan arriba
A la frontera
Quan arriba
A posar
A peu
A peu
Pla
A Lampedusa
O a qualsevol port
Del Mediterrani
Que li hagi tocat arribar
S'haurà de dir a mi
Si ella
Sap
Que té el dret
A sol·licitar asil
S'haurà de dir a mi
Si aquella persona
Té
Causes suficients
Per ser considerada
Entrar dintre
Del procediment d'asil
Del estat
Que hagi rebut
Aquella persona
O no
És bastant més complicat
Perquè a Europa
El procediment d'asil
És integrat
Etc
És més complicat
Del que sembla
Però bueno
Simplificant molt
Si aquesta persona
Pot demostrar
Que està fugint
Del seu país
Per causes
Polítiques
El que us deia abans
No?
Motius religiosos
Per pertinença
A un grup social determinat
Per exemple
No?
És un homosexual
Un país com Uganda
I
On estan perseguits
Doncs aquestes causes
I alguna més
I pot demostrar
Aquesta persecució
Individual
O
Com que està fugint
D'un conflicte
Reconegut
A nivell internacional
I està reconegut
Com a tal
No?
El conflicte
D'Eritrea
O
Alguns altres
Que n'hi ha molts
En el món
Pot ser
Que opti
A una condició
D'estatut de refugiat
O de protecció humanitària
I això
L'endinsarà
Dintre del sistema
D'asil
D'un país europeu
Mentre que
Una persona
Que posa peu pla
No?
I prové
De carn
De Senegal
I només el fet
De venir de Senegal
I posa peu pla
A través
Amb la mateixa patera
I està a l'empedusa
Aquesta persona
No serà mai considerada
No podrà optar mai
A la possibilitat
Podrà aixecar la mà
I dir
Jo soc un refugiat
Perquè vinc de Sant Lluís
I allà
De Sant Lluís
Hi ha una mica
De conflicte regional
Etc
Parlo de Senegal
Podrà optar
Però no podrà optar
Perquè no hi ha reconegut
Internacionalment
Que hi hagi un conflicte
No es considera
Que Senegal
Volneri els drets
De les seves
De les seves
Ciutadans
I no podrà optar
Al sistema d'asil
Automàticament
Serà exclòs
I passarà a ser
Un migrant
Per causes
Econòmiques
Per causes
Les que siguin
Perquè desitja
Una millor vida
Pel que sigui
Llavors aquí
Aquelles dues persones
Que venen
A la mateixa
Patera
I que arriben
A l'empedusa
Els seus camins
A nivell legal
Seran totalment diferents
Fantàstic
Aviam
Ara canviem
I continuem
En aquest cas
Amb la sonoritat
De la fe
Parlem de càlida
Càlida s'escriu en K
Però la sonoritat
És com una fe
L'arquitectura
I l'interiorisme
I l'interiorisme
També aporten
El gra de sorra
A la lluita
Contra el càmcer
Mostra d'això
Són els magis centres
Els centres
De magi
Van sorgir
De la iniciativa
De magi
I la lluita
I la lluita
Una anglesa
Que va néixer
El 1941
I va viure
Fins al 1995
És a dir
Amb 54 anys
Era una dissenyadora
Paisagista
Nascuda a Escòcia
I va contraure
Càmcer
El va superar
Però el 1993
I tu saps molt bé
Se'l va reactivar
Es va convertir en terminal
Ens acompanya
El Joan Rabantós
Que és el director
D'un d'aquests magis centres
Que es diu Kàlida
I ara ens explicarà
No vull explicar més coses
Perquè és ell
Que ens ha d'explicar
Que és Kàlida
Que fa
Magis centres
Com va començar
I això de l'arquitectura
Que és fantàstic
Perquè els millors arquitectes
S'han involucrat
En aquest tema
Joan
Explica'ns
Doncs
Hem de començar
Per aquesta història
La història
De Magi
Aquesta
Aquesta senyora
Dona
Que va
Escocesa
Que estava casada
Amb un crític d'arquitectura
Molt reconegut
Que es diu
Charles Enx
Que es deia Charles Enx
Que fa un parell d'any
Ani i mig
Precisament de càncer
També
Llavors
Ells van tenir
Un primer diagnòstic
Com explicaves
Com la Rocío Curado
Tenien potencial
Van poder anar a Houston
I ser atesos
Pels millors equips
De l'època
De finals dels 80
I llavors
Al tornar
Van conèixer
Tot el que és
El suport
Pagant
Alguna part pot ser
Venèvol
Però la majoria
Pagant
Que hi ha el torn
D'aquests grans hospitals
De Houston
Que hi havia
En torn d'aquests grans hospitals
De Houston
I en tornar
A Escòcia
Ja recuperada
I amb la possibilitat
De continuar
En la seva vida
Ella que havia estat
Filosofant
Si voleu
Pensant
Sobre aquella experiència vital
Que estava vivint
Va dir com és
Que no hi ha uns llocs
Mínimament similars
Al Regne Unit
A Escòcia
Per poder acollir
A persones
Com jo
Com la que vaig patir
Bé
Però la seva vida
Va escriure com un petit llibret
Però ho va deixar ja
En racó
Amb les galeres fetes
Etc
Llavors
Va començar
A parlar
A refer la seva vida
Continuar amb el seu passatgisme
Quan
Pam
Li va
Que va venir una recidiva
I en el moment
Que li van comunicar
Va ser una comunicació
Molt dura
El seu oncòleg de sempre
La va venir
La va sentar
A la consulta
Li va explicar
Jo ho he parlat
Amb la filla de Magui
M'ho va explicar
Li va explicar
I amb el seu marit
Estaven els dos
Li va explicar
Que tenia un càncer molt avançat
Que pintava molt malament
Que li donaven sis mesos de vida
I que em sabia molt de greu
Però tenia una altra consulta
Si esplau
Podia passar al passadís
O sigui
Simplificant molt
Perquè
No va ser exactament així
Però
Va analitzant molt
Es van acabar
Charles i Magui
Al passadís
I aquella visió
Que havia tingut
Durant aquella experiència
Inicial amb el càncer
Va tornar a florir
Llavors en el moment
Que ella va dir
Jo lluitaré
Contra aquesta enfermedad
Me n'en sortiré
Etcètera
Doncs a
Voler
Optar per un paper actiu
Envers l'enfermetat
Que tenia
Que se li havia reproduït
I al West General
En el hospital d'Edenburg
Hi ha un hospital de dia
Que encara està allà
I és molt maco
Perquè té un gran finestral
I les quimios es prenen
Mirant aquest gran finestral
I a sota d'aquest gran finestral
Hi havia el que se'n diu
En anglès
Un cottage
Una petita cabana
En desús
I amb la seva infermera
La Laura Lee
Van començar
A parlar
Escolta
I per què
Ja l'explicava
El que havia viscut
A Estats Units
Per què no
Llavors van començar
A dir
Per què no transformem
Aquest espai d'aquí sota
En un lloc
On t'acollim
A persones amb càncer de pit
Que és el que tenia
Magui
I la Laura
Estaria molt bé
Però clar
Això és de l'hospital
Llavors
Si ens deixarà
Si no ens deixarà
Bé
El Charles coneix
Crític d'arquitectura
Molt reconegut
En seu compremi Riba
Que és el principal
Centre d'arquitectura
Del Regne Unit
Porta el nom de Charles Jenks
Va dir
Jo si
Si ens donen
La possibilitat
De fer-ho
Buscarem un millor
Arquitecte escocès
I que el faci
Que el faci ell
No
Vam anar a parlar
En gerència
En gerència li va dir
Nosaltres
No posem ni en duro
Però
Si ho aconseguiu
L'espai és vostre
I van aconseguir
El finançament
Van aconseguir
L'arquitecte
I van aconseguir
Transformar aquell espai
En el primer centre Maguis
I el
Magui no va poder
Inaugurar aquest espai
Va morir abans
I és un espai
Que ara actualment
25 anys després
O més de 25
Està acollint
Unes 20.000
30.000
25.000 visites l'any
De persones
Que
Com
El centre que hem construït
Aquí a Barcelona
Recentment
I que hem inaugurat
El 2019
Al final
Maig del 2019
Que es diu
Centre Càlida
Té un altre nom
Però té la mateixa filosofia
I està construït
Per un arquitecte
Molt reconeguda
Que és la Benedetta Tagliabú
Doncs
Aquests centres
El que fem
És acompanyar les persones
Que acompanyen el càncer
Està al costat de l'hospital
Sempre està al costat de l'hospital
En aquest cas
Està al costat de l'hospital
De Sant Pau
I el que fem
És complementar
A través d'activitats psicosocials
La feina clínica
Que es fa dins dels hospitals
No està tancat
A pacients
De l'hospital de Sant Pau
Està obert
A qualsevol pacient
Atès a qualsevol hospital
El 60%
Ens venen de Sant Pau
Però la resta
Ja ens venen
D'altres hospitals
De la ciutat de Barcelona
I de fora
De la ciutat de Barcelona
I reben
Diferents tipus
De suport
Suport emocional
Amb psicòlogues
Suport
Pràctic corporal
Amb infermeres
Suport social
Amb treballadores social
Després dintre de cada un
D'aquests suports
Hi ha altres professionals
Nutricionistes
Dietistes
Fisioterapeutes
Etc
Que fan tota una sèrie
D'activitats
Amb ells
Ara continuarem parlant
Dels centres màgi
I jo diria
Que són una xarxa
De centres d'acollida
Tal com tu has dit
Bàsicament
El Reino Unit
A Hong Kong
I ara
La primera continental
Que la tenim
A l'Hospital de Sant Pau
Amb un objectiu
Que és ajudar
Qualsevol persona
Afectada pel càncer
Escoltem una cançó
I aprofundim
Sobre aquest tema
Ha venido a visitar
Un nuevo amigo
Que pretende estar conmigo
Me ha pillado
Por sorpresa
Me da miedo
Que deshaga
La maleta
Yo tenía tantos planes
Y en ninguno
Me cuadraba
Y de pronto
Mi vida se tambalea
Me ha robado la atención
Y me hace perder la calma
Pero a ratos
Me devuelve a mi rutina
Y de nuevo amo tanto
Lo que a veces descuidaba
Menudo revolco
Suelta, grita, grita, rompe y calla
La madre
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sabem quin tractament concret t'estan donant.
Ser participant actiu és saber que durant el procés terapèutic,
quan estan donant les químios, les ràdios, etcètera,
no hi ha res millor que fer una mica d'exercici,
no hi ha res millor que tenir una bona alimentació.
Això no et salvarà del càncer.
El càncer està allà i seguirà estant allà,
a través de les molècules, dels tractaments,
però això ajudarà a ajustar-te millor,
a tenir una millor adherència als tractaments.
Per nosaltres, l'existència d'amaguis,
l'existència de càlida com a tals,
tenen una raó concreta.
És que l'evidència demostra que si tu, a nivell emocional,
estàs més ajustat a la circumstància com a evidència científica,
ja estic parlant més ajustat a les teves circumstàncies personals,
en aquest cas, al procés oncològic,
entens millor què estàs vivint,
entens quins són els processos que hi haurà
i que acabaràs d'afrontar en el futur,
i la teva angoixa, estrès, preocupació,
està més ajustada, està més controlada,
les molècules, els tractaments,
s'adereixen millor a les cèl·lules malignes
i és més probable que puguis en sortir-te.
No vol dir, al final el que et curarà és l'oncòleg,
és el metge, i això nosaltres ho tenim claríssim,
i allà és on hi ha la feina.
Però tota aquella vessant més integrativa,
més holística de la persona,
és absolutament indispensable que acompanyi aquest procés terapèutic.
I nosaltres el que volem estar és al costat dels hospitals,
fent aquell acompanyament amb tot aquell vessant,
altres vessants que té la vida durant el procés oncològic,
que és necessari abordar.
I això ho fem no només amb el pacient,
que quan entra per la porta de càl·lida ja no és un pacient,
és una persona amb càncer,
perquè el pacient està a l'hospital,
i nosaltres el que fem és acompanyar persones
en circumstàncies excepcionals,
tenen càncer, és una cosa que esperem sigui momentània
en la seva vida, que al cap de dos, tres anys,
pugui dir, sembla que estic net
i que puc seguir amb la vida normal.
Que moltes vegades aquell és el pitjor moment
per moltes persones.
És el moment que, cop a l'esquena,
vinga, endavant, l'oncòleg et diu
ja estàs lliure, ja pots seguir endavant,
hòstia, perdoneu, a tu t'ha canviat la vida,
completament.
Les teves percepcions, les teves interessos,
les teves preocupacions,
t'ha donat un tomb radical la vida.
I allà és moltes vegades quan hi ha desassustos.
A vegades és amb el diagnòstic,
a vegades quan has acabat la quimio,
en diferents moments de l'experiència del càncer.
I nosaltres atenem a persones amb càncer,
als cuidadors principals,
i també a familiars i amics,
si són persones que estan cuidant aquelles altres persones.
Fixa't que és fantàstic,
és una paraula i no comença a ser fantàstic.
Que fa estic.
Que la conversa que hem tingut,
em sembla que només hem mencionat
un cop la paraula malaltia.
Fixa't que en cap moment
la paraula malalt ni malaltia
ha sortit en la conversa,
o a màxim, em sembla que tu has dit pacient,
però en la conversa estem parlant
de persones que tenen càncer.
Nosaltres en diem persones que conviuen amb el càncer.
Que d'aquí ve una de les C's
que jo deia abans,
a la convivència, no?
Perquè qui conviu amb càncer?
El pacient, i perdonem que utilitza la paraula...
I els del voltant, eh?
I els del voltant.
Però és que és curiós, veus-ho?
Les històries que té el llenguatge,
que tots dos utilitzem un llenguatge
que no ens fa falta,
la paraula malalt i malaltia.
L'obbiem.
Sí.
De fet, nosaltres,
l'equip que hem format a Cali de Sant Pau,
tots provenen del món hospitalari, no?
Són psicoencol·legs,
infermeres i treballadores socials
que han treballat a grans hospitals oncològics
o a organitzacions com l'AECC, no?
Gent, no?
Organitzacions molt rellevants i molt importants
i que han volgut venir a fundar aquesta idea, no?
Britànica, portar-la aquí a Catalunya.
I totes elles tenien en l'ADN,
el seu ADN professional,
parlar de malaltia, de pacients, etcètera.
La transformació que això significa per a elles,
independentment d'això, venien del món hospitalari,
del món no governamental o d'organització social.
Va ser un aprenentatge,
un reaprenentatge,
dir, no, és que a què entren per aquesta porta?
Són persones.
O sigui, ja no són pacients.
Són persones que viuen circumstàncies excepcionals
i no els hi podem ni dir malaltes ni res.
Encara ho estiguin.
Però ja els diran a l'hospital
que els estan tractant d'allò.
I a més, Joan, has dit una cosa
que afecta molt el mal del càncer
i amb tota la bona fe
la gent ho diu
aquest llenguatge bèl·lic.
Lluita.
És una guerra.
Jo tinc la sensació
que fa molt més mal que no jut.
Sí.
Tu ho saps.
Sense dubte.
i fixa't, cròniques, periodistes,
inclús metges,
tu, vostè, ha de lluitar
aquest llenguatge bèl·lic.
Vaja, depèn de la persona,
però jo diria que amb un percentatge elevat
no l'afavoreix.
Sí, jo crec que hi ha...
Quan tu fas recerca, lluites contra el càncer,
fas una recerca per aconseguir
que aquesta malaltia sigui erradicada
i pots estar combatent aquesta malaltia,
però quan la vius de primera persona
el que fas és viure's en aquell moment.
És a dir, no estàs lluitant.
Hi ha algunes persones que sí que tenen aquest esperit
lluitador, bèl·licista, etcètera,
i són absolutament respectables
i també tenen cabuda en un espai
com el que nosaltres tenim,
però nosaltres hem de poder atendre
a qualsevol persona
independentment de com vulgui viure aquesta experiència.
I estar al seu costat.
I a vegades ens veiem persones
que no volen ser tractades,
que no volen seguir amb el procés terapèutic
i necessiten saber com poden fer-los explicar
a les seves famílies
que no volen seguir amb la químio,
que n'estan fardes
i que volen plegar.
Nosaltres hem d'estar al seu costat
quan prenen aquesta decisió.
I hem de poder estar al costat de la família
si venen i també ens es presen les seves neguits
perquè el seu familiar
no vol seguir prenent el tractament.
Simplement, com a dades a tenir en compte,
a l'estat espanyol,
la realitat descriu que cada any
es diagnostiquen al voltant de 280.000 casos nous.
Més de 40.000 a Catalunya.
Per això, això són quasi 20.000 milions d'euros
al cost de persones que tenen càncer,
no diguem-ne la malaltia.
Actualment, segons diuen les estadístiques,
hi ha al voltant de quasi 2 milions de persones
afectades amb aquesta malaltia,
amb això que en diem a l'estat espanyol.
Sí, sí.
El tremendo és que al final,
al final, un avi meu metge diu,
aviam, a grosso modo,
són les C's que maten
i alguna altra cosa.
El cotxe, és veritat.
El càncer.
El càncer, el cor.
El cor.
I dit el cotxe,
com pot dir la moto,
i accidents, no?
Sí, sí, sí.
I després hi ha,
doncs mira, el Covid,
que també és una fe, no?
Bé, virus i...
Però la gent, evidentment,
des que va sortir la penicil·lina
i les vacunes, tuberculòsis,
la gent no es mor d'això.
ni de la grip,
que pot haver algun cas
que t'agafi...
Si t'agafa fluïs,
al final et mores del cor,
perquè no t'aguanta el sotrac
de la pròpia malaltia.
Sí, sí.
Al final són aquestes quatre.
La veritat és que sí,
que és una realitat.
Al final,
gràcies a la prevenció,
gràcies a la recerca,
gràcies al, no?,
al que se'n diu
el diagnòstic precoç,
són els tres elements claus
que han fet que l'esperança de vida
de les persones que contrauen càncer
hagi augmentat considerablement
en els últims 20 anys.
Estem parlant
que hi ha un 54%
de les persones diagnosticades
sobreviuen als 5 anys.
Això,
estadística europea,
és igual aquí a Catalunya, etcètera.
Però, clar,
mirem al revers d'aquesta estadística.
Vol dir que al 45%
no arriben als 5 anys.
No, és el que tenim aquí.
És a dir,
clar,
no tots els càncers són així.
No és el mateix
un càncer de pit,
on a les falances
hi ha més del 85%,
als 5 anys,
però és veritat que a 10 anys
les residives
són molt,
molt,
molt potents.
Crec que un càncer de pàncreas
és més...
Un càncer de pàncreas.
Però al final,
una de les coses
que un també va aprenent
és que qualsevol càncer,
si,
entre cometes,
te l'agafen a temps,
tot són...
El que passa és que
un càncer de pàncreas,
com el gangli,
no te'l detectin
en 3 setmanes...
Ja està fotut.
Mentre que un càncer de mama
pots tenir 3 mesos
o 6 mesos
o un de pròstata,
ho entens?
I que tens més marge de...
Joan,
3 minuts.
Resum de càlida.
El resum de càlida,
penso,
és una entitat,
no és una entitat
no governamental.
Nosaltres no ens dedicarem
a fer incidència
davant de les administracions
per aspectes,
no?,
de millorar el sistema sanitari,
etcètera.
Ens dediquem
assistència,
ens dediquem a acompanyar
les persones
que viuen
en procés oncològic
a base
a crear espais
singulars
dissenyats
sota el concepte
d'arquitectura
per tenir cura,
implicant
arquitectes
de reguntament prestigi,
al Regne Unit
estem parlant
de Norman Foster,
de Richard Rogers,
Frank Gehry,
etcètera,
a qui hem tingut
a la Benedetta.
Pel segon centre
ja sabem
els arquitectes
que seran
molt coneguts,
molt coneguts,
i ja sabem
en quin hospital serà,
però no us ho puc dir
encara,
perquè fins que no
els tinguem d'acord,
i allà,
al costat sempre
dels hospitals,
al més prop possible
de l'Hospital de Dia,
poder oferir
tot un
suport integral
des de l'àmbit
psicosocial
que complementi
els esforços
que des de l'àmbit
clínic
s'estan fent
i que el seu torn
estan fent
des de l'àmbit
de la recerca.
I ho fem
de forma
100% gratuïta.
Nosaltres,
per venir a rebre
suport psicològic
no has de pagar res,
per venir a rebre
informació
de la infermera
i acompanyament
de la infermera
o venir a fer
un taller de nutrició
cap cost
o revenir
el suport
de la treballadora social.
I ho fem
amb un espai
que és comunitari.
És a dir,
és una fundació privada,
és una fundació
que es nodreix
de fons privats
i que és gràcies
a la col·laboració
de persones,
empreses,
institucions
que podem operar
i és un espai comunitari.
Hi ha moltes persones
que quan han superat
el procés oncològic,
degut a que els hi ha canviat
moltes coses
a la seva vida,
allà té un espai
on poder seguir compartint
amb altres persones
en la seva mateixa situació,
conèixer-les,
es fan amistats,
hi ha tota una sèrie
d'aspectes intangibles
que succeeixen
en un espai
com que tu coneixes Ferran
i que és bastant màgic.
És fantàstic,
perquè és màgic.
Vinga,
com a últim,
ja no et mereixo més,
el Joan et vol fer preguntes,
el Josep,
no sé.
L'última,
va,
una primícia,
no et posaré en cap bret.
D'aquests,
no ho centres.
Hi ha algú
al nostre país,
a Catalunya?
Sí,
són dos.
O sigui,
fantàstic.
un que esperem
vagi ràpid
i l'altre,
si tot va bé,
l'aprovarem al patronal
la setmana.
Aquesta és la primícia
a Ràdio d'Esbert
d'aquests dos nous centres
màgic,
no sé si es diran càlides
o no es diran,
sí,
sí,
a Catalunya seran càlides,
tindran un lloc
al nostre país.
Això esperem.
Dependrà de si
aconseguim el finançament
per poder-ho fer.
Bé,
ara prepara't
perquè veuen les preguntes
del Joan.
Les complicades.
No,
no.
En primer lloc,
bueno,
donar-te les gràcies.
Donar-vos les gràcies.
Ah,
però,
no,
que diuen que estàvem
a ser on d'un micro.
Donar-te les gràcies
perquè, esclar,
en certa forma,
a micròfon tancat
si ja n'hem parlat,
fa 20 anys
a nivell familiari
vas tindre
moltes coses d'aquestes
i no existia
una organització
com aquesta per mal.
Si hi ha psicòlegs,
psiquiatres,
associacions de dones
del càncer,
etcètera,
etcètera,
però realment
un centre com aquest
no existia.
Per tant,
gràcies
i endavant
i meus èxits.
Canviu una mica.
Avui,
ara faré una mica
intentant anar ràpid,
fer una mica
d'advocat del diable
respecte a les ONGs.
En moltes discussions,
encara que siguin
tertúlies de cafè,
i gent progressista
sempre diu
que, esclar,
que el paper
de les ONGs
és un paper
que el tindrien
que fer
que els estats.
Que els estats
s'aprofiten,
s'estalvien molts diners
i així
s'ho desvien tot
a gent
que amb la màxima
bona intenció
o no tanta
es dedica
a tot això.
M'agradaria saber,
tu,
que has estat dins
d'aquest tipus
d'organitzacions,
què en penses
d'aquesta polèmica
que surt
constantment,
no?
Doncs,
en part,
estic d'acord.
És a dir,
és veritat
que a vegades
les organitzacions
no governamentals,
les organitzacions socials,
estem fent feines
que haurien de fer
les administracions
i hauria de fer
el sistema
públic,
per exemple,
càlida.
Hem d'entendre
que en molts casos
un de cada 10
persones
diagnosticades
de càncer
pot tenir accés
a un psicoencòleg
dintre del seu
hospital públic.
És un rati
inacceptable.
I és un rati
que ha de millorar.
Això no diu,
això no treu
que un espai
com el que tenim
o que tenen
altres organitzacions
que es dediquen
a fer acompanyament
a persones amb càncer
siguin necessaris
perquè el sistema
té els recursos
que té
i malauradament
no podrà
aportar-m'hi més
perquè té
molts fronts
oberts
com a sistema
de salut.
Dit això,
sí és cert
que hi ha moltes coses
que les organitzacions
socials estem fent
i que les hauria
de fer l'administració,
però també és cert
que hi ha moltes coses
que estan fent
les organitzacions
socials
que l'administració
no sabria fer tan bé.
Llavors,
és la conjunció
de detectar
què és el que ha de fer
de forma directa
l'administració
perquè té
molta més capacitat
d'intervenció
quan s'hi posa,
té molta més capacitat
d'intervenció
i què ha de fer
la...
I ara faré un símil.
Nosaltres
no entrem
dintre l'hospital.
Càlida no entra
els nostres psiconcòlegs,
les nostres infermeres,
no entra dintre l'hospital.
Què fa l'hospital
atent
a través dels seus
treballadors socials
i els seus psiconcòlegs
i les seves infermeres
a les persones
que són més vulnerables,
que estan ingressades,
que no poden estar
de forma ambulatòria
perquè
o el seu fill
al final de vida
està proper
o perquè és just
acabant de ser
de tenir una intervenció
molt severa
i els obliga a estar
agitats
durant molt de temps,
etcètera, etcètera.
i donen resposta
a aquells
que són més vulnerables
en aquest context concret.
Nosaltres
podem donar resposta
més flexible
i més eficient
i fins i tot
reduint costos
del conjunt
a través d'un sistema
adaptat
a persones
que estan en ambulatori.
Què se'n diu això?
Suplantar el sistema
o col·laborar
amb el sistema?
Potser col·laborar,
no?
En aquest cas.
En altres,
no ho sé.
Joan, gràcies.
Et preguntaria
moltes més coses,
però clar,
tenim una dictadura
d'horari,
doncs, deixa.
I, aleshores,
aquí deixem-ho.
Moltes gràcies
i espero continuar
per avan i per avan
i sentir-la.
Gràcies.
Aleshores.
Aleshores.
Aleshores.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Joan, què?
que ens explicaràs?
Bé, avui parlarem d'un país
que ho tenim bastant a prop
però que és molt conflictiu.
Però abans m'agradaria sentir
el folclor d'aquest país.
Carles, si vau us posar una mica de música.
cl'è!
Aubman Cors Republic
Vkäuble
Bé, avui strous cl'è!
Bé, avui portafé!
Avui.
Love br 일요 ni
vitro, vi呢?
Fins demà!
Estimats oients, aquesta és una música típica d'un país,
un país que, com he dit abans, és proper, encara que ens caigui molt lluny,
que és Bosnia-Herzegovina.
Aprofitant una estança a Dubrovnik, que ara farà uns quants mesos,
vaig entrar a aquest país simplement amb ganes de veure
com estava cicatrizant les ferides de la guerra.
I vaig escollir Mostert, ciutat molt castigada
per les cruents guerres, lombardejos i tot el conflicte balcànic que va deia.
La primera sorpresa va ser la quantitat de turistes i visitants que inyondaven la ciutat.
El seu pont vell, patrimoni de la humanitat, en 2005 era intransitable.
Bé, el pont nou, inaugurat el 2004, sobre el patrocini de l'ONU.
El vell va quedar destruït pels bombardejos.
Casc antic, restaurants del riu Nereva, mesquites, besar, carrers, gent, gent i gent.
Però l'aire que respirava era un aire estrany.
A part de les moltes ruïnes ocasionades pel conflicte bèl·lic,
les comunitats sembraven enfrontades, dividides.
Hi havia odi latent.
La guerra a Bòsnia no s'ha acabat.
El conflicte dels 90 no es pot reduir a baralles religioses entre servis ortodoxes,
bosnians musulmans o croats catòlics.
El començament va ser una guerra pel territori.
A on acceptar els resultats del referèndum d'independència celebrat a finals de l'any 1982?
Sí, a l'any olímpic. Quants anys ha passat ja?
Cap dels nacionalistes existents no volien saber res d'accedir territoris dins de born i fer oïna.
Solució, com sempre, recórrer a la violència.
Es bata la gent, es destrossen les seves cases
i els supervivents no tornen mai
perquè s'instal·la l'odi i la sensació que mai es podrà recuperar
la convivència entre els diferents veïns.
La guerra no va acabar amb una victòria militar per cap dels bàndols,
va acabar amb un compromís polític imposat des de l'estranger.
Però el poble continua separat.
Els acords de Paul Singatza a Dayton, el novembre de 1995,
va dividir el país en tres entitats.
la República Espersca, de majoria sèrbia ortodoxa,
la Federació de Bosnia-Herzegovina,
de majoria bosniana-musulmana,
però amb un important percentatge de crobats catòlics,
i un petit territori autònom anomenat
Districte, no sé com es pronuncia,
Bersko.
És un territori molt petit
on viuen les autoritats i les forces
de pau estrangeres que estan destinades a Bosnia.
O sigui, des d'allà teòricament es dirigeix tot.
De cara a nosaltres,
país bilingüe,
un dels punts destacats de l'acord
va ser la implantació dins de la Federació,
quan dic Federació em refereixo a la Federació Bosnia-Musulmana,
la República Espersca va pel seu compte,
d'un sistema educatiu segregat
amb el nom oficial de
Two Schools Under the Roof,
dues escoves sota un sostre,
amb l'objectiu de favorir el retorn de les famílies desplaçades
durant la guerra als seus llocs d'origen.
L'idea era que els joves,
els grans perjudicats,
estudiessin sota un mateix ostre,
però escovaritzats amb professors de la seva ètnia
per evitar les tensions de la postguerra.
centres escolars amb portes d'accés diferents,
dues estructures administratives separades,
dos directors,
dos claustres de professors
i un temari per a cada grup ètnic.
Resultat,
la guerra de la dècada dels 90
té interpretacions diferents
segons el grup ètnic
al que pertanyen els estudiants.
Dins d'un mateix edifici,
uns joves aprenen
que el seu poble va ser l'eroí
en la defensa de la supervivència.
I els altres,
al pis de baix,
creuen que els heroïns
de l'altra banda
eren els pitjors criminals de guerra.
El sistema educatiu
està basat en la divisió.
La guerra a Bòsnia
no s'ha acabat.
El sistema sanitari
també depèn dels cantons regionals,
però pateix una altra mena
de segregació.
Als cantons de Turba i Sarajevo,
el pressupost de sanitat
és molt superior
a la de la resta del país.
I sempre depenent
de l'any i dominant en cada lloc.
Els sous d'aquestes ciutats,
o les més importants de Bòsnia,
poden ser tres vegades superiors
a la de la resta de ciutats i cantons.
Citant un historiador emant
expert en cooperació
resident a Sarajevo
des de l'any 2007,
manifesta.
Conec casos de gent
que només pensen
en la seva microvida,
els seus amics
i la seva família.
Això provoca
que els polítics corruptes
se n'aprofitin.
En el fons
és una manera
de protegir-se.
Diuen
els meus amics,
el meu entorn
és tot el que m'importa.
No me'n refio
dels gestors polítics
i, per tant,
em tanco
dins del meu cercle.
No canviar-ho sistema,
ja ho sé,
però m'és igual.
Sí,
la guerra de Bòsnia
no s'ha acabat.
Una curiositat.
Fem una mica,
dins de Bòsnia,
de turisme religiós.
A prop de Mòster
hi ha el santuari
de Medjugorje,
que és un dels llocs
de peregrinació catòlica
més importants d'Europa.
Aparicions,
miracles,
una mare de Déu,
mius de visitants,
peregrinatges,
fe.
Tot al mateix centre
d'un país
de majoria musulmana
i
en fallida.
Aquests dies
hi ha accions a Bòsnia.
continuaran els llibres
més nacionalistes
a cada comunitat?
Aviat ho sabrem.
Ara al final
farem una petita referència.
Què hem de pensar?
Esperança amb la joventut.
Com sempre,
la joventut
és el que té
que moure les coses.
Vodria
la cara també
a l'esperança
i de demostrar
que no tots són morts
ni guerres,
que també queda
una mica d'espai
per l'amor.
Llegir un poema
d'un poeta bòsni
que es diu
Izeb,
Saragia,
no sé com la pronúncia,
i que té
un...
és molt curtet, eh?
Es diu
Ninguna
tu.
Tantes
mujeres
i
ninguna
tu.
I
ninguna
tu.
En Sarajevo
doscientes mil
mujeres
i
ninguna
tu.
En Europa
doscientos
milions
de mujeres
i
ninguna
tu.
En el mundo
dos
billones
de mujeres
i
ninguna
tu.
com he dit abans
hi ha hagut eleccions
a Bòsnia
la setmana passada
i en principi
perquè
els que no us feu
la presidència
a Bòsnia
és compartida
hi ha un representant
croat, un representant
serbi
i un representant
bosniac.
A la part
bosniaca
de la federació
per primera vegada
ha sortit
un partit
molt irracial
no ha sortit
el partit
nacionalista
bosniac
que havia guanyat
fins ara.
A la part
croata
també hi ha hagut
una certa
multirracionalitat
en canvi
a la part
sèrbia
continua
havent
un nacionalisme
molt fort
i molt enganxat
als governants
de Sèrbia.
Però
sembla que
cada vegada
després de la independència
els partits
multiànics
van avançant
i tenen més importància.
Potser
la guerra
de la Bòsnia
comença a acabar-se.
Gràcies.
Finalment
com sempre
he de comentar
alguna cosa
de les meves dèries
doncs
ho vaig a comentar.
Vull parlar
de l'extrema dreta
la dreta extrema
com ho vulguis dir.
I vull fer referència
a un tema
que s'ha comentat
moltíssim
aquests dies
que és
aquest festival
que va celebrar
Vox
i que
va participar
un conjunt
de nom
Los Meconios
i van cantar
una cançó
que porta
el mal títol
de
Vamos a volver
al 36
No us la faig
escoltar
Seria
de molt
mau gust
per part meva
Només us cito
alguna estrofa
dues
dues en concret


coses
que desconeixíem
com a mínim
jo
ha sigut
molt
interessant
I no fem
cap referència
al diccionari
per no dir
el seu nom
Ja m'entens
no?
Ja m'enteneu
No direm Vox
direm diccionari
Vinga Josep
Arrenca
Bé
Seguim amb temes alegres
Avui parlaré
de la mort
i els cementies
de Barcelona
Però d'una manera
doncs una mica
que no sigui
l'equimògina
però entenem
S'acosta
a tots sants
el dia dels difunts
els que tenim
una certa data
ens ve al cap
tot seguir
les castanyes
i els panellets
I els més joves
ja barregen
panellets
amb Halloween
que actualment
amb una mena
d'humor negre
és força més divertit
que l'antiga
commemoració
dels fidels difunts
i tot el que es feia
per recordar-los
i per intentar
reduir la seva estada
al purgatori
Com a curiositat
i per no fer l'ullar
direm que l'origen
de Halloween
és europeu
és una festa
d'origen celta
que van portar
els emigrants
sobretot irlandesos
i també anglosos
i escocesos
cap a Amèrica
Tenir un origen celta
era el pas de la llum
a la foscor
tot el contrari
que el solstici d'estiu
que és el pas
de la foscor
a la llum
dos ritos pagans
que es perden
a la llunyania
dels temps
i que com tants altres
van ser assimilats
per les diverses religions
Els Estats Units
hi van afegir
les carbasses
els carmels
i els zombis
i a través de Hollywood
això està retornant
cap a Europa
i molta gent creu
que és una celebració
genuïna
de l'altre cantó
de l'Atlàntic
Jo prefereixo
els panellets
No cal parlar
ni d'Egipte
ni de l'Índia
ni de Mèxic
a casa nostra
s'han trobat
enterraments rituals
en excavacions ibèriques
els romans
enterraven fora muralles
tenim un exemple
a la plaça de la Vila de Madrid
i altres vestigis
que s'han trobat
en altres vies romanes
de la ciutat
que s'han catalogat
i s'han tornat
o s'han portat
alguna cosa
a un museu
o s'ha tornat a tapar
perquè la seva situació
no ens permet
fer-ne un museu
a l'aire lliure
com el de la plaça
de la Vila de Madrid
Amb el cristianisme
els morts
tornen cap a la ciutat
no a l'interior
de les cases
o sota llindada
a la porta
com s'ha trobat
en algun poblat ibèric
però a l'interior
de les esglésies
al terra
o a les parets
també als claustres
si n'hi ha
va ser un lloc
generalment reservat
tot això
per la gent important
i els terrenys
al voltant
de l'església
per la resta
del poble
En alguns pobles petits
el cementiri encara
està al costat
de l'església
generalment ha quedat
en desús
i s'ha fet una placeta
o s'ha edificat
i els ossos
que haurien pogut quedar
s'han quedat
al cementiri nou
als afores del poble
A Barcelona
va passar el mateix
la majoria
de les esglésies
antigues
de la ciutat
tenen una placeta
davant al costat
el pis
Sant Just i Pastor
Sant Anna
ens deixem
Santa Maria del Mar
amb el fossat
de les Morelles
davant de la mort
totes les cultures
tenen els seus rituals
i les seves supersticions
tothom volia ser enterrat
en terra sagrada
els suïcides
i els heretges
els hi ha negat
els condemnats a mort
encara que es benedissin
al darrer moment
no eren benvinguts
als cementiris
ningú els volia
de veïns
al costat
dels seus éssers estimats
tenien reservat
un cementiri
el de l'església
de Sant Felip Neri
aquesta placeta
tan bonica
tan bucòlica
que tenim ara
doncs aquest lloc
era el lloc
reservat
pels
pels condemnats
pels condemnats
a mort
els que no eren
esquarterats
i
que es podressin
les seves
les seves despulles
en diferents portes
de la ciutat
els que arribaven
a enterrar
era allà
i també
el butxí
de la ciutat
tenia reservat
un lloc allà
perquè el butxí
tot i que feia
una feina important
tampoc ningú
volia tenir
al costat
al costat seu
al cap damunt
del Passeig de Gràcia
hi ha l'hotel
Casa Fuster
i just al carrer
dalt darrere
hi ha l'església de Santa Maria de Jesús
que ara és parròquia
i abans era l'església
del convent franciscà de Jesús
aquest convent
va ser fundat
per Alfons IV
el 1427
i estava situat
aproximadament
a la corilla
d'Aragó
d'Aragó
o Pau Claris
va ser destruït
diverses vegades
les pitjors
del 1714
i durant la guerra
del francès
aquesta darrera
va ser ja la definitiva
i es va traslladar
a Gràcia
també per poc temps
ja que el 1835
amb la cremada
que menja
i la desamortització
va desaparèixer
definitivament
l'església actual
ocupa el lloc
de l'anterior
i el que fó
vol ser mentiri
ara és l'hotel
Casa Fuster
no sé si en Woody Allen
que hi ha anat a tocar
més d'un cop
ho sap
crec que no
potser no hi hauria tocat
o potser hauria filmat
una pel·lícula
mai se sap
tornem als antics
d'enterraments
de la ciutat
a l'interior de les esglés
veiem làpides
amb el nom del mort
amb el nom
i el seu uifici
amb algun relleu
que ho remarqui
mitres
barrets de capellà
tisores pels sastres
ganivets pels carranissers
malls i encluses
dels ferrers
etc.
no acabaríem mai
suposo que tothom
més o menys
algun cop
ens hi hem fixat
amb tot això
i a Sant Justi Pastor
hi vaig trobar
una làpida
d'un mestre xocolater
i una presa de xocolata
sota el seu nom
en aquests moments
tenia més importància
el gremi
que el cognom
a no ser que fossis
rei o de l'alta noblesa
i una altra cosa
no trobem cap nom de dona
a les sepultures
hi ha el nom dels gremis
en tal
i els seus
en tal altre
i la seva esposa
i fills
mestre Fuster
mestre
d'aixa
etc.
però el nom de la dona
no apareix
tants cementiris
van arribar a ser un problema
Barcelona
i a tot arreu
un problema d'espai
i encara més gran
d'higiene
el rei Carles III
va ordenar la construcció
dels cementiris
als nuclis habitat
l'any 1787
el 1681
una epidèmia
de pesta
va entrar a Espanya
i el rei
va fer construir
el cementiri
del real sitio
de la granja
de Sanil de Fonso
pagat de la seva butxaca
i que va començar
a funcionar
el 1785
el consideren
el primer cementiri
extramur
d'Espanya
a Catalunya
ja ens havíem avançat
concretament a Barcelona
gràcies al bisbe
Josep Climent
el 1775
es construeix
el cementiri
del poble nou
fora de les muralles
de la ciutat
com més es demostra
que només ens consideren
espanyols
a l'hora de pagar
sigui com sigui
els nous cementiris
van trobar
tota mena d'entrebancs
no tan sols
per part del poble
que volia tenir
els seus morts a prop
per raons sentimentals
també per raons religioses
ja que els feia
l'efecte que estaven
més protegits
per l'edifici de l'església
i els capellans
tampoc van col·laborar
gaire
ja que veien
com els ingressos
dels d'enterraments
els feien fonadissos
el problema real
no era religiós
efectiu o econòmic
era un grandíssim
problema d'higiene
els cementiris
s'omplien
i periòdicament
s'havien de buidar
i encara més
en situacions
de gran multa edat
com en cas d'epidèmies
etc.
normalment
es feia
l'escurada
de cadàvers
no cal fer un gran esforç
i potser val més no fer-ho
per imaginar
com es feia
aquell buidatge
els veïns
avisats
amb portes i finestres
ben tancades
tant com fos possible
i operaris
buidant sepultures
atapeint ossos
i restes
en diversos estats
de composició
foc per reduir les fustes
i calç per desinfectar
de tot
això periòdicament
un cop un cop l'any
imagineu-vos
si hi havia
una epidèmia
que s'havia omplert
molt més
el cementiri
s'havia de fer lloc
i potser
doncs alguns dels que
estaven enterrats
doncs no feia
molt temps
que hi era
i aquí
deixem-ho així
els enterraments
del nou cementiri
es feien en contagotes
i gairebé
va quedar
en desús
durant la guerra
del francès
va ser pràcticament
destruït
i es va refer
de cap i de nou
el 1819
i l'epidèmi
de tifos
de l'any 1822
gairebé
el va omplir
de cop
si hi ha anat
alguna vegada
el cementiri
del poble nou
hi ha un monument
que ho recorda
tot això
i els
regidors
de l'Ajuntament
que no van marxar
i els metges
que es van quedar
i molts d'aquests
van morir
de la
de la pista
aquesta
el 1883
es va inaugurar
el cementiri
de Montjuïc
era una construcció
obligada
pel creixement
de la població
a l'expansió
urbanística
i industrial
actualment
a Barcelona
hi ha
nou cementiris
més dos
de parroquials
que han sobreviscut
a totes les prohibicions
segurament
per la seva situació
en uns punts
molt concrets
i aïllats
de la ciutat
com a curiositat
direm que
al fer cementiris
fora de la població
el de Sants
ara està a Hospitalet
el de Sant Andreu
queda actualment
al distrito
de Nou Barris
i el darrer
que es va fer
el de Collserola
està fora de Barcelona
i fins i tot
fora de la comarca
pel Vallès Occidental
en el terme municipal
de Montcada i Reixac
els honors de cementiris
si els voleu saber
són
Montjuïc
Collserola
Poblenou
Les Corts
Serrià
Sants
Sant Andreu
Sant Gervasi
i Horta
i els dos parroquials
Sant Genís dels Agudells
aquest encara està
en servei
i Santa Maria
de Vallvidrera
que està a l'església
en restauració
i tots els voltants
doncs
aquest crec
que no està
que no està
en us
es fa estrany
no trobar
un cementiri propi
a la vila de Gràcia
si jo he fixat
Gràcia és tan important
no he trobat
un cementiri propi
he buscat informació
sense sort
segurament
van anar
trempejant
amb els cementiris
de les esglésies
fins que no es va poder més
ja integrats
a Barcelona
doncs
ja van anar directament
a un cementiri o altre
en un article del periòdico
del 21 novembre
de l'any passat
fa referència
a un cementiri
situat en el terme
de l'exvila de Gràcia
a menys de mig quilòmetre
per damunt
de la diagonal
a la riera
de Sant Miquel
era un cementiri
de Barcelona
que es va intentar fer
per substituir
per substituir
el que havia estat
destruït
el del poble nou
fins que no es va fer
fins que no es va reconstruir
però no va tenir èxit
entre el 16 i el 18
van haver interraments
però després
va ser interrocat
el 1820
i d'una manera
pel que explica el diari
molt barroera
sense ni treu
les despulles dipositades
i és una cosa
que també
deixem-ho
deixem-ho córrer
dèiem abans
que totes les cultures
tenen els seus rituals
i les seves supersticions
relacionades amb la mort
enterrament de nadons
dins de casa
o sota la llinda
i altres en un lloc
presumptament sagrant
des del poblat
com feien els ibers
els romans
ho feien fora de la ciutat
per tal que els viatgers
veiessin com eren
els ciutadans
a través de les seves tombes
els morts
els hi posaven
algunes monedes a la boca
perquè tal que poguessin
entrar a l'inframont
i pagar el viatge
a Caron
el barquer
que els portava
fins al regne de Hades
on s'aplegaven
tots els difunts
Hades tenia
un gos
amb tres caps
i cuba de cep
que vigilava
que no entress ningú
sense el seu permís
i que ningú torneix
cap al món dels vius
el gos es deia Cerver
d'aquí que en castellà
el Can Cervero
sigui signànim de porter
sí que el porter del barça
és el Can Cervero
segons encara
els rituals religiosos
a casa nostra
els coneixem bé
però n'hi havia d'altres
que desconeixem
hi ha d'altres
que hem conegut
i que s'han perdut
i bé
explicaré a algú
alguna cosa curiosa
aquest és el més curiós
aquest primer
fins a l'entrat
al segle XIX
es creia
no sé per què
que Sant Pere
era un fumador
empadreït
i alguns eren
enterrats
amb una pipa
i una mica de tabac
a la butxaca
per convidar Sant Pere
i aconseguir
facilitats
per entrar al cel
no sé això
que era un fumador
no sé d'on m'han tret
però bueno
als nens
els posava confits
a la butxaca
amb el mateix propòsit
i per convidar
el nen Jesús
al segle XIV
destaquen
les misses
les misses votives
en nombre de 33
anomenades
de Sant Amador
o la 101
del Papa Climent
o les 45
de Sant Gregori
o les 5
de Sant Agustí
constituïa
una sèrie de misses
celebrades
en nombre preestablert
en condicions específiques
de pregàries
lluminàries
de junis
i fins i tot
acompanyades
de reclusió temporal
dels celebrants
per aconseguir
el propòsit desitjat
tot una parafernària
bastant curiosa
la versió catalana
d'aquestes sèries
del segle XIV
constava del següent cicle
7 per als gots
de la Mà de Déu
3 per a la Trinitat
1 a l'Esperit Sant
1 a Santa Margarida
7 a Santa Magdalena
3 als àngels
4 als apòstols
1 als evangelistes
1 a la Santa Creu
1 als màrtirs
1 als confessors
1 a les verges
i 3 als difunts
resultant
total 34 misses
en cadascuna
de les quals
exigia
la creació
d'un nombre
determinat de xiris
o sigui
bastant complicat
el 1566
es van abolir
aquestes pràctiques
segons s'ordenava
el Consell de Trento
malgrat
i tot encara
encara s'encarreguen
misses dedicades
als difunts

amb qui vol
sense que
sense que
dur-los a venir
ni menjar-los
al cementiri
com a curiositat
també explicaré
que els padrins
els regalaven
els seus fillons
igual que la mona
els panellets
quan el mort
es ballava a casa
era un costum
tancar mitja porta
de l'escala
això encara ho hem viscut
nosaltres
els que tenim
una certa edat
i una altra tradició
era
de llogar
uns cortinatges negres
a la casa Caritat
i es posaven
al balcó
o a les finestres
per indicar
que a la casa
hi havia un difunt
això
al segle XIX
es va deixar de fer
per ordre de l'Ajuntament
perquè durant
una greu epidèmi
de tifos
la quantitat
de balcons
i finestres
amb les cortines
de dol
l'Ajuntament
ho va prohibir
per no desanimar
ni desamulitzar
més els ciutadans
en allunyar
els cementiris
de les esglés
els enterraments
van deixar de ser
una cosa
estrictament privada
ballar el mort
a la casa mortuòria
traslladat
per part dels familiars
i amics
de la parròquia
funeral
i enterrament
aquí s'acabava tot
l'Ajuntament
de l'època
va decatar
el 1838
que els difunts
s'havien de transportar
mitjançant
un cotxe funerari
i va servir
la gestió
d'aquest servei
a la casa Caritat
que ja llogava
els cortinetges negres
dels que hem acabat
de parlar
la gent considerava
que era una falta
de respecte
traslladar el difunt
en un vehicle
estirat per animals
nosaltres ens portava
abans el difunt
a peu de braços
però esclar
una cosa dintre el barri
que amb tots els amics
i veïns
els portaven ràpid
porta'l fins a
fins a dalt
de Montjuïc
o
o el cementiri
del poble nou
i com que era inevitable
tot això
es feia el trasllat
del difunt
fins a l'església
i després
encarruatge
fins al cementiri
que hi ha un lloc
més lluny
aquests canvis
juntament amb l'alta
mortalitat de l'època
va donar pas
a nous negocis
el 1896
hi havia en funcionament
74 funeràries
i 41 fabricants
de tauts
això a Barcelona
la Neotàfia
amb seu a la plaça Catalunya
que disposava
de diversos sucursals
tallers i vehicles propis
era la funerària
més important
aleshores
l'Ajuntament
va prohibir
el transport de cadàvers
en vehicles
que no fossin
de la casa Caritat
aleshores
Neotàfia
es va associar
amb les funeràries
més importants
i van formar
un sindicat
i el 1913
van obtenir
la concessió
de l'Ajuntament
això va ser
el detonant
de protestes
de les empreses
més petites
que els acusaven
de sobornar
funcionaris
posaven anuncis
a la mateixa vegada
que aquí
nosaltres no participem
del sindicat
nosaltres
no som de...
una vegada
la Neotàfia
era Neomàfia
sí
més o menys
exacte
no solament això
sinó que
els enfrontaments
van acabar provocant
un tiroteig
amb un enterrament
el 1915
imagina't
el conflicte
d'interessos
no es va acabar
de solucionar
fins al 1956
quan es va posar
en ordre
el sector
de la municipalació
del servei
batejant-lo
amb el nom
de Pompes
Fumnebres
de Barcelona
i una dotzena
d'anys més tard
el 1968
va començar
a funcionar
el tanatori
de Sancho d'Àvila
el primer
de tot l'estat espanyol
aquí es van acabar
les velles a casa
i aquelles portes
més tancades
perquè esclar
ja no hi havia
els morts a casa
o molt pocs
molt pocs
algun encara quedava
jo encara he anat
amb alguna vella
després però
majoritàriament
ja havia desaparegut
això
el 1983
es va obrir
el crematori
de Collserona
Collserola
el pioner
a Catalunya
i actualment
les cores
estan canviant
augmenten
els enterraments
laics
i alternatius
al mateix
tanatori
les cremacions
igualment
algunes esglises
ofereixen
el seu propi
colombari
per guardar
les cendres
és una nova versió
del cementiri
del cementiri
parroquial
el Barça
havia dit
també
de fer una cosa
semblant
però de moment
ho han fet
al cementiri
de les cores
hi ha un tros
del Barça
que els socis
tenen allà
una cosa així
que no sé exactament
no sé exactament
com va
però ho he vist
de passada
jo diria
que actualment
està prohibit
llançar les cendres
que va haver a la moda
llançar les cendres
al mar
jo diria
que ara està prohibit
la gent ho fa
d'amagat
gent que anava
al camp del Barça
feien la visita
i quan baixaven
al camp dissimuladament
anaven deixant
les cendres
s'havien fet
moltes coses
i gent
que agafa la barqueta
i se'n va anar a dintre
exacte
sí
les cendres
el que dèiem això
l'abocament de senda
en espai públic
natural
és un problema nou
i alguns cementiris
estan habilitat
no tan sols
els colombaris
on hi poter les urnes
sinó també llocs
on hi poter la senda
allà es planten
uns abrets
i unes coses
i tal
per tot això
la contaminació
és un altre problema
es van actualitzant
normatives
els crematoris
filtres
per minimitzar
l'efecte dels gasos
etc.
i també
el que dèiem
urnes
biodegradables
si enterres l'urna
amb totes les cendres dins
o si algú
ni que sigui de mal
es llença al mar
menys que l'urna
es desfaci
d'una manera o altra
el problema
de la crema inútil
de fusta
es volia solucionar
en taüts de cartó
es va demanar
però
de moment
està prohibit
sembla que el PSOE
aquesta setmana
o la setmana passada
ho ha tornat a demanar
al Congrés
i també demanar
l'autorització
de roba
biodegradable
per amortallar
els difunts
en Toni Miró
a través de Mèmora
ofereix
vestit ja
per difunts
amb un cotó
biodegradable
etc.
etc.
etc.
etc.
i també
una dissenyadora
australiana
sembla que ja
ho fa
també
acabo dient
que s'estudiaven
uns taús
desmuntables
que en el moment
de la cremació
es separés
la tapa
i els laterals
cremant únicament
la part de baix
on reposa
el difunt
per estalviar
cremar tota
aquesta fusta
inútil
que no serveix
de res
ja veurem
tot això
com acaba
em nego
a parlar
dels cementiris
d'animals
voldria també
doncs ara
ja per acabar
també
com aquesta deia
que he començat jo
aquest any
doncs de
fer alguna petita
aportació
lingüística
però una cosa
normalment
totalment divulgativa
sense cap mena
de santa cata
aquí parla
el senyor de la barba
i explica
quatre coses
ben fet
fulano
sotano
mengano
en català
ja l'any
fulano
i sotano
però en català
és en pau
en pera
i en berenguera
en pau
en pera
i en berenguera
o en tal
i en tal altre
o aquest
l'altre
i el de més enllà
si fem una mica
més seriosa
clar
abans quan he parlat
dels làpides
en tal
mestre d'aixa
en tal altre
això
com dius
allò en berenguera?
sí
fulano
sotano
mengano
és en pau
en pera
i en berenguera
molt bé
són petites coses
també he parlat
dels afores
els afores
és al voltant
d'una població
i és
els afores
és masculí
en castellà
són les afores
i això s'aplica
doncs a població
no a edificis
és a dir
les afores
del campo
o de portes
no
serien
los alrededores
o los aledaños
que llavors serien
els voltants
en català
també
acabarem
una petita cosa
només
una infusió
de manzanilla
no
és una
és camamilla
la manzanilla
és un vi blanc
va diant del cerès
que elaboren certs llocs
d'Andalusia
i bueno
penso que per avui
ja us donarà
per ballar-me
carai
molt ben explicat
i sempre
s'aprenen coses noves
Joan
aprofitant
les explicacions
del Pep
el que ens ha
avui relatat
d'on surten
les messes
a càlida
és a dir
com es financia
com es financia
a càlida
doncs es financia
la seva
gestació
fundació
ha sigut gràcies
a dos patrons
fundadors
que són els que
van posar
els recursos necessaris
per poder
posar en marxa
la fundació
i construir
el primer centre
es pot dir?
sí
una és
la fundació
privada
d'Hospital
de la Santa Creu
i Sant Pau
que és la MIA
la molt il·lustre
administració
que està coparticipada
per la Generalitat
la MIA
la MIA
molt il·lustre
administració
i per l'Ajuntament
de Barcelona
i l'altra
és la fundació
Nou Sims
una fundació
menys coneguda
i que pertany
és l'impuls
d'una família
la família
Rovira Alta
que tenen
una empresa
que es diu
Werfen
i que
molt coneguts
en l'àmbit industrial
a Catalunya
i que han fet
una aposta
estratègica
en aquest projecte
un cop
hem rebut
aquest suport
i que hem seguit
continuant
però un suport
de creixent
perquè l'objectiu
nostre
és anar guanyant
amb independència
i anar
generant
els nostres
fons propis
tenim persones
que ens col·laboren
fent quotes
com a amics
de càlida
no són socis
perquè una fundació
no és soci
donatius
empreses
que fan donacions
fundacions
que fan donacions
administracions públiques
que ens fan donacions
donacions no
subvencions
en aquest cas
i múltiples
iniciatives
solidàries
que
a poc a poc
s'estan gestant
penseu que fa 3 anys
que vam obrir les portes
i d'aquests
42 mesos
d'obertura
el 60 i pico
per cent hem estat en pandèmia
en restriccions
ha sigut complicat
la fase
de la part
de sostenibilitat
econòmica
està sent un repte
però
amb molta esperança
de sortir-nos
en
quin personal
en número
formeu part
de
8 persones
són 8 persones
ara
5 d'elles són assistencials
és el que t'anava a dir
de les 8 persones
dintre de
el que es diu
la plantilla
la nàmina
totes estan
en nàmina
de càlida
les 8
no
aquestes sí
aquestes 8 són
persones
en nàmina
de càlida
després
després hi ha una part
de voluntariat
molt important
hi ha una part
de voluntariat
i una part
de col·laborors externs
que alguns d'ells
són voluntaris
nosaltres tenim
un voluntariat
que és més
de
li diem
de suport
al centre
de funcionament
que tot funcioni
rotllir bé
acollir de les persones
donar una benvinguda
el més amada possible
que estigui tot
endreçat
etc
no netejat
això ja hi ha
una empresa
netejat
no demanem
que els voluntaris
ens netegin
llavors tenim uns voluntaris
que en diem
especialistes
són persones
que saben
d'algun tema
que és útil
per a les persones
que ens visiten
fisios
diferents tipus
llavors venen
a fer alguna activitat
d'alguna iniciativa
del centre
llavors
i després tenim
professionals externs
persones que venen
a fer
doncs
alguna activitat
però que cobren
els seus honoraris
perquè
un curs
de la risa
per dir-ho
d'alguna manera
exacte
i que tenen
i llavors
una amalgama
i després també
el centre està pensat
com un espai
no només perquè càlida
hi faci coses
sinó que perquè altres
el que se'n diu un clàster
altres puguin venir
i fer-les
sempre i quan
ens entenguem
poden ser altres entitats
per exemple
per exemple
hi ha una associació
de Molins de Rei
que es diu
Prevenció
PICAM
associació de prevenció
ara em recordo el nom
exempte
especialitzada
en temes
de perruques
i mocadors
per
persones dones
en situació
oncològica
doncs venen
a fer
el seu taller
de
perruques
i mocadors
i quan algú
ens demana una perruca
doncs la derivem
en aquesta associació
perquè
li ofereixen
perquè tenen
un banc
de perruques
fantàstic
jo em quedo
no sé
emocionat
veient
que encara
hi ha una part
del ser humà
que es dedica
a ajudar
els altres
pensava
l'altre dia
fent una mica
de repàs
ja
de moltes coses
que han passat
per la vida
de convidats
que hem tingut
en aquest programa
que realment
a la vida
no sé quin és el presentatge
però deu ser
molt més elevat
a la vida
hi ha dues maneres
d'actuar
cobrir l'expedient
o posar-hi sentiment
tu et dones compte
a la feina
amb els amics
o els seus amics
que diuen
o amb actituds cíviques
per exemple
una tonteria
la comunitat
de veïns
el president
la gent
es dedica
a cobrir l'expedient
malauradament
malauradament
ho veus
no no
però amb les relacions
vull dir
amb això dels amics
hòstia
es foten
amb amics
a la feina
la gent
el cobrir l'expedient
sí
i mira que només tenim una vida
bueno
per això
no no
els que no creiem
en la recarnació
per això
i que jo sàpiga
és per tota la vida
i no en donen més
vull dir que no
i a part
si vas al paradís
perquè creus
no
ets la tradició catòlica
etcètera
al final allà
tot és fantàstic
on t'has de posar-hi
les ganes
és aquí
tot és complicat
o bastant més complicat
al posar-hi
el sentiment
al paradís
sense puros
no s'hi pot anar
per això
al paradís
sense puros
i sense confits
no s'hi pot anar
és molt bona
aquella
són coses
totalment curioses
aquestes
que no saps per què
arrelen
la gent s'ho creu
la relació
entre la mort
i la cultura
és una cosa
sí
és curiós
perquè un dels convidats
que tenim
que ve els primers divendres
de més
el que jo t'havia explicat
que és el
el fundador
i l'editor
de l'editorial 7
i de tota una sèrie
de revistes
i a més el president
del club epicur
que és
l'únic
club
no sé si és l'únic
però realment
és el més important
club de fumadors
de puros
que tenim
i ell sempre diu
és que
en tot el que
en tot el que
la societat
actualment
diu
fa 15 anys
en una altra història
tenim
el ser guanyat
i allà
els fumants
pobres
d'alguna manera
és el que dèiem
doncs
Joan
és que hi ha tantes coses
perquè mira
avui
hem utilitzat
tres paraules
i les hem
estirat poc
la convivència
el compartir
el compromís
però a mi
em queden
moltes més
per parlar amb tu
l'empatia
la resilència
l'assertivitat
són paraules
que defineixen
uns conceptes
molt
molt entranyables
molt
molt del ser humà
escolta
que trobaràs
però que el Joan
el Joan et vol dir coses
Joan
no
jo vull preguntar
alguna cosa
respecte a les teves primeres etapes
perquè sempre m'ha interessat molt
jo d'Agnur
com a soci
em penso que des que es va fundar pago
no sé per què deu servir
però bueno
en certa forma
però
quan es parla de les ONGs
n'hi ha tantes
que també ha sortit moltes vegades
el tema
que hi ha molta ONG
que fa grans negocis
quan per exemple
Agnur
prepara un camp de refugiats
i es fan contraindicions externes
que m'imagino
que ja ho has dit tu
que n'hi ha de tots tipus i menes
els contractistes
d'obra
suposo que
o la seguretat també
realment
aquí
tot és net
tot és nític
aquests concursos
se'ls controven bé
o
ja una mica de tot
i cada escult
tira una mica
cap a casa seva
i les hàbits vocals
també hi volen participar
no ho sé
és aquesta la sensació
que tens sempre
sí
a veure
imaginem-nos
la complexitat
que és licitar
l'Ora Pública
a Espanya
a Catalunya
sense que hi hagi
algú que
que suqui
suqui la mà
posi la mà
per sort
cada cop
s'estan millorant més
els sistemes
de control
etcètera
però
aquí a Catalunya
hem tingut
evidències
no?
durant els últims 30 anys
que han sigut
3%
3%
i a més
que han sigut
estructurals
a més
sí és cert
és una
complexitat
sí que et diria
que
els sistemes de control
que té
i d'auditoria
que té l'ACNUR
són eficients
etcètera
però
em consta
que hi ha hagut casos
de situacions
que han sigut difícils
de traçar
de veure exactament
però
diria que
són els menys
o sigui
en el cas
de les ONGs
més convencionals
internacionals
més tipus
Oxfam
o altres
no?
Save the Children
etcètera
ja
fan
mans i mànigues
per assegurar
que no passa
res
que
de què viu
una organització
com aquesta?
Com pot sobreviure
Oxfam
Save the Children
l'ACNUR
ja no tant
perquè és un organisme
internacional
i els països
tenen el mandat
o l'obligació
d'anar-li fent
contribucions
després reben
fons privats
però les grans
organitzacions
no governamentals
viuen de la confiança
que la gent
confia en que faran
la seva feina
si no
estableixen
mecanismes
d'autocontrol
i de gestió
eficient dels recursos
això
tard o d'hora
acabarà saltant
els mitjans
de comunicació
i tard o d'hora
impactarà
en la credibilitat
d'aquestes organitzacions
és a dir
que això no vol dir
que hi hagi casos
però
si ja hi són
els països
que suposadament
tenim
el sistema
de check-on balances
o els sistemes
de control
de gestió
i tenim
intervencions generals
i tenim
gastant
milionades
en assegurar
que els
pressupostos
es gasten
de forma correcta
en un país
com el Xat
com el
no?
República
democràtica del Congo
qui era la persona
que curava més
a la República
democràtica del Congo
de l'ACNUR
el responsable
de la seguretat
perquè poder portar
els seus equips
a qualsevol
de les zones
d'intervenció
requeria
tot unes
estratègies
i una garantia
una garantia
que no palessin
a qui portava
i entremig
es anaven trobant
amb diferents tipus
de personatges
i de guerrilles
i de milícies
que per poder arribar
fins a aquell lloc
on hi havia
les persones
que necessitaven
es tenia que socar
a baixar
a baixar
a baixar
a baixar
quan tot mou
imagino
en aquests països
i ja ho sé
que això sona
malament
però si vols
arribar fins allà
que vols arribar
allà
jo he estat
amb aquest senyor
he estat allà
a la RDC
parlant amb ell
i com vols
que arribem allà
o a mi m'ha passat
en el xat
i
sentar-me
amb el cap
de la cooperació
catalana
davant
de la policia
que teníem
que anar
als camps
de refugiats
i ens teníem
que sellar
el passaport
per poder anar
i el senyor
policia
va agafar
els nostres
tres passaports
i els va posar
dintre d'un calaix
i fins que no va
jo li vaig dir
vaig amb el cap
de la cooperació
catalana
no puc pagar
no vam pagar
vam estar una hora
i mitja
davant d'ell
parlant
fins que al final
va dir
per pesat
té
te'ls don
vés-te'n
no els va sellar
i vam fotre el camp
com el que parlàvem
fora
el micròfon
tancat
com les negociacions
amb els japonès
moltes gràcies
Joan
queden tantes coses
per parlar amb tu
com vulguis
els micròfons
de ràdio
es verd
i concretament
els benvinguts
sempre està
a la teva disposició
Catalunya
és aquell país
que té un president
a l'exili
explicant al món
el conflicte amb Espanya
i al mateix temps
té un president
a la Generalitat
sostenint
l'estat espanyol
la realitat
supera la ficció
ens retrobem
en el proper
benvinguts
benvolguts
i ben trobats
que gaudiu
d'una bona setmana
i think to myself
what a wonderful
oh yeah
Radio Nazmet
Radio Nazmet
a lasьют
Radio Nazmet
por el naivray
400
Atles
Radio Nazmet
Radio Nazmet
Radio Nazmet
Radio Nazmet
Radio Nazmet
Radio Nazmet
Radio Nazmet
Radio Nazmet
Radio Nazmet
Radio Nazmet
Radio Nazmet
Radio Nazmet
Radio Nazmet