logo

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu. Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.

Transcribed podcasts: 139
Time transcribed: 10d 15h 38m 35s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Adios de Cern, 98.1
Adios de Cern, 98.1
Adios de Cern, 98.1
Adios de Cern, 98.1
Adios de Cern, 99.1
Adios de Cern, 99.1
Adios de Cern, 99.1
Adios de Cern, 99.1
Adios de Cern, 99.1
Adios de Cern, 99.1
Adios de Cern, 99.1
Adios de Conex, 99.1
Adios de Conex, 99.1
Adios de Cern, 99.1
Adios de Cern, 99.1
Adios de Cern, 99.1
Adios de Cern, 99.1
Adios de Cern, 99.1
Adios de Cern, 99.1
Adios de Cern, 99.1
Adios de Cern, 99.1
Adios de Cern, 99.1
Adios de Cern, 99.1
Adios de Cern, 99.1
Adios de Cern, 99.1
Adios de Cern, 99.3
Adios de Cern, 99.1
Adios de Cern, 99.1
Adios de Cern, 99.7
Adios de Cern, 99.1
al nostre programa. Escolta,
Ràgicor, va, què és l'entitat Còdics?
Bé, l'entitat és
una entitat de voluntariat.
Penso que
poder ser
una de les més importants
que tenim avui
a Barcelona
o al país
que està gestionada
únicament per voluntaris.
I
la seva funció
és que persones que
han tingut unes experiències
que han tingut uns coneixements
durant la vida, les volen
transmetre amb altres persones
que els volen escoltar.
I així establim
unes relacions
entre
unes persones
que ja ho tenim
tenim el camí recorregut
i que llavors volem expressar
aquests coneixements
amb altres persones.
així establim
uns graus
de professors
voluntaris
que fan gestions
administratives,
manteniment
i un grup
que són els usuaris
que aquestes persones
doncs venen a escoltar
el que els altres els volen dir.
és una entitat
que precisament
l'any que ve
farem 40 anys
i hem passat
uns moments
com ja
en un període
de 40 anys
tots
sabem que passem
uns períodes
més dolços
uns altres
una mica més
més agres
però
diríem que
en aquests moments
passades unes dificultats
com vam tenir
amb les pandèmies
hem tornat
a rebrotar.
Estem en una societat
que cada vegada
és més individual
és menys participativa
la gent
ho veiem
amb els mòbils
tots
o sigui
quan vas
amb el transport públic
tots els caps
estan ajupits
i tothom
està mirant
el seu mòbil
i es van creant
uns mons
molt
molt
centrats
i ens falta
aquesta comunicació
aquesta llibertat
el poder parlar
amb persones
que tenen
la mateixa dificultat
o sigui
nosaltres socialment
a Conex
que sempre diem
que som
persones
de més de 55 anys
tots tenim
un patró
tots tenim
unes mateixes
dificultats
familiars
unes dificultats
econòmiques
o
unes
unes
vivences
i llavors
és molt fàcil
poder compartir-les
amb persones
que estan
dins del teu
entorn
l'excusa
l'excusa
o el motiu
que són
les classes
jo diria
que és
secundari
o sigui
realment
el que volem
nosaltres
o el que pretem
és la sociabilització
o sigui
mitjançant
aquests cursos
i mitjançant
aquestes trobades
que fem
entre nosaltres
el que realment
es va
teixint
es va teixint
un teixit
sociable
o sigui
la gent
ens ajudem
la gent
ens trobem
en un lloc
jo sempre
argumento
que
quan una persona
tota la seva vida
està treballant
i els que tenim
una certa edat
doncs
fins a casa
hi podríem arribar
a 50 anys
de vida laboral
i llavors tu
tota la vida
has estat
dins d'unes rutines
d'uns estàndards
jo diria
que és com aquell
que pica amb un martell
i els últims 50 anys
tu has picat
amb aquell martell
i llavors un dia
un dia
et venen
i et diuen
bueno
deixi ja el martell
i ara sigui feliç
sigui feliç
el temps que li queda
disfruti
i tu encara la mà
la mà
va picant
encara aquella mà
va picant el martell
i llavors dius
però si jo l'únic que sé fer
és picar
llavors
és un moment
una mica complex
perquè llavors
has de buscar
l'alternativa
amb aquelles
amb aquelles
amb aquelles rutines
que tenies
i
costa molt de trobar
o sigui
a les nostres edats
trobar
fer amistats
és difícil
no anem pel carrer
d'escolta
fer-te amic meu
és difícil
llavors penso que
el gran fer
la gran finalitat
que té Conex
és això
és agrupar
amb gent
que té un espirit
un espirit
de continuïtat
un espirit
de
a veure
nosaltres
per exemple
dins de Conex
hi ha una persona
que a la millor
era un enginyer
però que tenia
una debilitat
doncs
en col·leccionar ocells
doncs
aquesta persona
centra
tot l'esforç
en aquella cosa
que li agradava
i la transmet
a altres persones
llavors hi ha gent
que hi ha molta gent
a tot arreu
que diu
ostres
doncs a mi m'interessa això
llavors nosaltres
creem
un curs
un curs
que és un senyor
que parla específicament
d'ocells
i
hi ha unes persones
que s'apunten
a aquell curs
i anem
diversificant
hi ha altres persones
que
ara
el tema
del vi
està
és molt
recorrent
està molt
de mòdemes
doncs hi ha una persona
que diu
home jo
i potser aquella persona
no ve d'aquesta matèria
però diu
bueno
doncs jo
faig un curs
de vins
i llavors hi ha unes persones
que s'interessen
per aquell tema
i assisteixen
a aquest curs
hi ha unes altres persones
que tenen una tendència
doncs a fer
un esport
no tan actiu
però
fem caminades
doncs
nosaltres
anem reconduint
dins de l'organització
anem reconduint
aquestes
aquestes
necessitats
i
les
les anem
transmetent
a les persones
que les vulguin compartir
Fantàstic
ben trobats
soients
qui us parla
qui us ha parlat
i que continuarà parlant
és el Jordi Sánchez
president
de Conex
des de
l'abril
de l'any passat
no?

i encara
jo
soc dels
dels madurs
encara
dels que
estem verds
dins de la
dins d'allò
però
encara no fa un any
que tens
que ser president
ara farà un any
que hem de presentar
a la Junta
i
parlant de noms
a veure
Agustí Gómez
Passoles
què et diu?
a mi em diu
que és un senyor
que es va
va tenir
una
una visió
sobre aquest tema
i unes inquietuds
perquè ell valorava
que
això que parlàvem
que quan un es jubila
què li queda?
què hem de fer?
vull dir
pensar
que estem aparcats
en un lloc
fins que ens morim
i ell es revelava
davant d'aquesta
d'aquesta situació
va dir
no
jo estic en una plenitud
jo tinc uns coneixements
i llavors
es va ajuntar
amb una sèrie
amb un grup
i van dir
fem alguna cosa
fem coses
fem
activem
i llavors es va generar
el tema
de Conex
jo si em permets
ja que has tret
el tema
de l'Agustí
jo el vaig conèixer
personalment
perquè
en l'any
va morir
va morir
fa sis anys
cinc anys
el 2017
efectivament
jo personalment
treballava
en l'any
92
quan les olimpiades
93
92
91
92
i
nosaltres
des de la Generalitat
vam fer
vam crear
el primer
Congrés
Nacional
de la gent gran
el primer
Congrés
que es feia a Catalunya
justament per parlar
de tots els temes
de la gent gran
hi ha un programa
que es deia
Vida als anys
etc
i llavors
en fer el comitè
organitzador
del Congrés
van convidar
totes les entitats
de persones grans
que hi ha a Catalunya
FATEC
la Federació
d'Entitats
de la Tercera Edat
etc
i llavors va venir
el senyor
Gomes Pessola
i va dir
bueno
nosaltres tenim
una entitat
que és d'això
a mi em va agradar molt
no vull allargar-me massa
em va agradar molt
aquest senyor
perquè així
com les altres entitats
fan coses
per la gent gran
a Conex
és la gent gran
que fa coses
vull dir
una persona
que sap
o té una mica d'idea
o es dedica
o que li agrada
o el seu hobby
és com deia el Jordi
els ocells
o la vinya
o l'escriptura
com és el meu cas
oferim
ens oferim
voluntàriament
a compartir
aquests coneixements
el que nosaltres sabem
amb altres persones
i això
ho fem
això que és romàntic
ho fem
en forma de cursos
jo tinc
anotat aquí
que la
definició
que
l'Agustí
Gomes
Pessola
el fundador
el 84
deia
Conex
volem fer possible
que quan les persones
s'assoleixin
la jubilació
no perdent
la il·lusió
de continuar
vivint
intensament
fent servir
les seves dots
de creativitat
d'aprenentatge
i de realització
d'alguna manera
diria que és
l'ideari
la filosofia
del que avui
és la vostra associació
ben trobats
oients
una associació
al voltant
de mil
estem
associats
de mil associats
participants
o sigui
que ja
comença
la sèrie
i escolta
teniu
més associats
que nosaltres
oients
no més
o més
o més
bueno
aviam
continuem
la presentació
reprenent
la història
que explicava
el Jordi
Conex
és una entitat
de voluntaris
què fa
un voluntari
a Conex
un voluntari
a Conex
hauria de fer
el que
ell
estigui
més satisfet
i estigui
més gust
de fer
nosaltres
nosaltres
ho tenim
estructurat
ho tenim
estructurat
evidentment
hi ha una
una
una junta
tenim una
junta
de direcció
que
que l'anem
renovant
cada
quatre anys
si no hi ha
si no hi ha
cap novetat
l'anem renovant
cada quatre anys
i
en dos
dos períodes
llavors
renovem
també
nosaltres
hem de
pensar
també
que
la gent
no ens podem
aferrar
amb un càrrec
perquè
comencem a tenir
una edat
que a 65 anys
que seria
una mica
l'ideal
65 anys
tenim un esperit
tenim una força
però
quan el temps
va passant
quan has fet
dos mandats
doncs
ja has passat
vuit anys
llavors
poder
l'esperit
i la força
no és la mateixa
i es necessita
la minar
per sota
això és un dels objectius
que nosaltres
fem
que les juntes
s'han de renovar
cada dos períodes
jo també ho dic
els veïns
m'em tenen clavada
ja com a president
s'ha de la minar
llavors
nosaltres
tenim
ho tenim
estructurat
d'una forma
diríem
que hi ha
una junta
directiva
que és la que
fixa una mica
els propòsits
les intencions
després tenim
un conjunt
de voluntaris
que deu oscilar
entre 120
120 i pico
que hi ha
dos grups
uns que són
els professors
els voluntaris
professors
que són
els que imparteixen
les classes
de les matèries
que siguin
llavors tenim
uns altres
voluntaris
que són
els que fan
les tasques
administratives
recepció
manteniment
tenim
aquests
voluntaris
que fan
diguéssim
el que és
la gestió
tota la gestió
administrativa
i
inclusió
de manteniment
perquè
és una de les coses
que el manteniment
el petit manteniment
doncs intentem
resoldre-ho
nosaltres
i
després tenim
un apartat
que és
molt important
però
que jo el posaria
el posaria
una mica
part que és
una secció
que en diem
el cangur amic
el cangur amic
són unes persones
que han de tenir
una sensibilitat especial
perquè són
uns visitadors
de gent
de gent gran
que per alguna
circumstància
estan sols
i
aquestes persones
grans
que estan soles
estan molt
desemparades
llavors
dins
del que és
el cangur amic
s'estableixen
uns visitadors
que van a visitar
a fer
acompanyar
aquella persona
un cop a la setmana
van veient
la seva evolució
per poder avisar
si hi ha alguna
incidència
que les persones
estan realment
soles
les visitem
a residències
o a domicilis
i és un servei
que es dona
gratuïtament
és un voluntariat
ja dic
és vocacional
és una cosa
que s'ha de ser
una persona
molt especial
per fer
aquesta
tasca
després
dins
de tots
els departets
tenim
Edicònex
que
això ho explicarà
més bé
el gestor Lluís
Edicònex
que es dedica
m'avanço jo
una mica
tu ja
una miqueta
d'espoiler
molt poquet
que si no
li treus
a l'explicació
quan nosaltres
arribem
aquesta disposició
de temps
podríem dir
i de no tenir
obligacions
moltes vegades
ens agradia
jo dic que
quan
un estava
en la vida laboral
i deia
ara vindrà
el mes de vacances
es feia una agenda
i deia
pintaré l'habitació
ajustaré
les fotografies
i es feia
una llista
el segon dia
ja l'havia fet
ja l'havia fet
ja havia posat
quatre fotos
ja estava avorrit
i d'això
llavors
volem que Edicònex
sigui
alguna cosa
més extens
i que és
que aquestes vivències
i aquest
patrimoni
que tenim
individualment
es pugui escriure
es pugui transmetre
i quedi
una constància
això ja us ho explicarà ell
perquè
ell ho sabrà
jo si em permets
la pregunta
que ha fet
el Ferran
què fa
un voluntari
a Cònex
jo ho resumiria
jo amb un titular
una persona
a Cònex
fa
el que la seva
generositat
li permet
és a dir
Cònex
hem definit
que és una entitat
de voluntariats
i per tant
és el temps
que tu tens
que és un temps
preciós
que el vols destinar
generosament
per compartir
amb altres persones
Matissem
Josep Lluís
coneixement
i experiència
natural
però tu
comparteixes
el teu temps
dediques
el teu temps
per compartir
els teus coneixements
i experiències
amb altres persones
i això
com hem dit
sempre
això ho fem
en forma de cursos
com ha dit
això
però hi ha persones
que potser
simplement
com diu el Jordi
molt bé
diu
no jo faré
perquè és important
en una entitat
per exemple
a recepció
rebre les persones
rebre les trucades
telefòniques
etc
escolti
que m'han dit
que aquí
vostès fan
no sé què
no sé quant
sí sí
mire-li
i aquesta persona
li explica
això és fonamental
per una entitat
per tant
hi ha diverses
possibilitats
anem a suposar
tu Ferran
que tu vols
un dia
jo vull anar a connexió
jo vinc aquí
i ofereix tal cosa
i ja està
llavors
conecs
et fixa
te posa en nòmina
lo cual vol dir
que no cobras ni un duro
pero posa en nòmina
i llavors tu realitzes
la teva activitat
això corredura
aquella idea meva
que el voluntariat
en el món
això és impagable
impagable
però impagable
i a més
és un moviment
dels últims 50 anys
perquè abans
hi havia uns voluntaris
bé o malament
però han sigut
els
que eren els missioners
res més
no hi havia altres voluntaris
però farà 50-60 anys
al món hi ha hagut
aquest moviment
que és impagable
no hi hauria un estat
no hi hauria una organització
que fos capaç
de pagar
quan dic pagar
no només monetàriament
sinó també
d'organitzar
tot aquest moviment
del voluntariat

bueno
jo a França
a França
sí que he conegut
en els anys 50
i alguna cosa
he conegut moviments
el voluntariat
aquí
a vegades 50
farà 70 anys
al nostre país
a Catalunya
inclús a la península ibèrica
doncs a l'estat
és a partir
de les olimpiades
pràcticament
que es comença
a conèixer
a parlar de voluntariat
però a França
sí que existia
i a Alemanya
no conec
però a França
sí que existia
però torna a mi
no farà més de 70 anys
al voluntariat
sempre
han hagut
els cooperants
cooperants
internacionals
que
missioners
o laics
que anaven
que a França
els donaven
la legió d'honor
fins i tot
i tant
i tant
i tant

Déu-n'hi-do
la quantitat
de coses
aviam
jo entenc
pel que heu explicat
que tant el coneixement
com l'experiència
també es poden entendre
com les informacions
i veritats
subtingudes
a partir de la realitat
o de l'ensenyament
d'un mestre
que és el que
d'alguna manera
està fent cònex
i entenc
que aquest concepte
de definició
és el que sintetitza
millor l'assistència
i objectius
de cònex
és correcte això?
la meva apreciació
vull fer
una repetició
de la idea
que ens ha deixat
abans
el societ Lluís
que deia
hem de tenir en compte
que cònex
no és
un centre
d'acollida
no és
un centre
de formació
de la gent gran
allò que us he explicat
que crec
que paga la pena
remarcar-ho
que cònex
és una entitat
tornem una altra vegada
a la definició
un centre
on la gent gran
fa coses
no es fan coses
per la gent gran
sinó que la gent gran
fa coses
que això és molt important
i per mi
aquesta és la diferència
amb moltes altres associacions
que
tornem una altra vegada
al voluntariat
que són fantàstiques
però
que compleixen
una altra funció
o tenen
un ideari
diferent
o complementari
al que es posa

uf
interessant això
molt interessant





emily claire barrow
toronto
6 de juny
del 76
és una actriu de veu
i cantant
de jazz canadenca
46 anys
nascuda de pares
músics professionals
i es va animar
a cantar
i estudiar piano
violoncel
carinet
i violí
als 7 anys
quan ja havia començat
la seva carrera
ràpidament
va cantar
tant a la televisió
com a la ràdio
ha rebut
3 nominacions
pels premis
Juno de Canadà
i va ser
anomenada
vocalista femenina
de l'any
als premis
nacional de jazz
del 2008
doncs
aquesta interpret
aquesta cantant
ens ha deixat
la versió
de la nostra sintonia
avui
a la nostra
programa
76
retornem
amb cònex
que ens havien
i ens falten
moltes coses
i ens havíem deixat
moltes coses
per comentar
hem parlat
del voluntariat
hem parlat
dels objectius
de cònex
però
explica un detall
de les activitats
que fa cònex
cursos
i tallers
etc
qui pot parlar
perquè tenim
un tercer convidat
que no
que no l'he presentat
que està
al darrere nostre
que a la red de guàrdia
com diu el Joan
que es diu
Jordi Mestres
Jordi
benvingut
Hola
ben trobat
doncs
explica'ns
activitats
que fa cònex
aviam
el senyor Jordi Mestre
és el
delegat
o el representant
el responsable
d'activitats
presenta't
presenta't
davant del programa

jo soc el Jordi Mestre
i realment
la meva funció
dins de cònex
és
en un apartat
que es diu
activitats
on d'alguna manera
vull dir
tenim com dos branques
una
que és molt important
és la connexió
entre cònex
o diguem-la
el que és
la junta de cònex
o el cap de cònex
i els professors
o sigui
l'un d'altres
el que busquem
realment
és mostrar
sempre
el nostre agraïment
en tots aquests
voluntaris
professors
que d'alguna manera
dediquen un temps
molt valuós
per tota la gent
de cònex
en principi
diguem-ne
que aquest és
un apartat
i després
evidentment
per la pregunta
que m'havies fet
cònex

o sigui
una amplitud
molt gran
en relació
a tots els cursos
que desenvolupem
quins cursos
podem desenvolupar aquí
estem present
que hi ha
activitats
que són molt diverses
en funció
de la gent
que podem captar
de tots aquests professors
que tenen capacitat
que tenen coneixement
i que tenen ganes
de transmetre
llavors
et trobes que aquí
trobes gent molt diversa
pots trobar-te
des de la persona
que en principi
pot fer pintura
sobre sorra
per exemple
i aquesta activitat
el que fa
cònex
és promocionar-la
en funció
de l'acceptació
que té
evidentment
nosaltres tirem
el curs endavant
i podem trobar
per exemple
gent que
la seva passió
ha sigut
per exemple
el tema
d'ordinadors
i independentment
que aquesta gent
potser no ve
d'aquesta professió
inicial
però sí que té
uns grans coneixements
llavors
ha tingut la inquietud
de transmetre
aquests coneixements
a gent com nosaltres
o sigui
gent d'una certa edat
que té
uns coneixements limitats
i llavors
aquesta gent
s'apunta
amb aquests cursos
per ampliar
els seus coneixements
o entrar dintre
diguem-ne
del sector
de no sentir-se apartat
una mica
socialment
pel tema
del que representa
avui
totes les tecnologies
llavors a partir d'aquí
què tenim?
tenim història
de l'art
tenim el tema
per exemple
un curs
del vi
tenim el tema
de francès
tenim el tema
dels cursos
d'anglès
vull dir
els cursos
són molt variats
i realment
sí que te n'ho
dones compte
que després
hi ha
quantitat
de cursos
que tenen
una gran acceptació
llavors
la nostra pretensió
tal com deia
el Jordi abans
és buscar
fórmules
d'estar
cada vegada
més actualitzats
vull dir
intentar veure
que hi ha coses
que segurament
l'acceptació
social
dels cursos
potser
no tenen
molta inquietud
o la gent
no té moltes inquietuds
llavors hem d'intentar
buscar maneres
de promocionar
sempre cursos
que la gent
tinguin interès
llavors vol dir
que avui en dia
la gent
per exemple
la gent de la nostra edat
hi ha
tens present
que clar
la gent pot ser
des dels 55
fins als 80 i escaig
d'anys
vull dir
el context és molt variat
i sí que et trobes
que potser
hi ha gent
que per exemple
el tema
de les tecnologies
no han dominat
o sigui
són persones
que s'han sentit
una mica marginades
o una mica
escloses
llavors
però tenen inquietuds
d'intentar aprendre
llavors vull dir
intentem sempre
buscar
camins
per intentar
buscar gent
que pugui donar
aquests cursos
perquè hi hagi
molta gent
que pugui aprendre
i dirà endavant
totes aquestes coses
i d'alguna manera
utilitzar tots els mèrits
aquests tecnològics
en aquests apartats
després hi ha gent
que té la inquietud
del que parlem
la història
de l'art
és una cosa
per exemple
que funciona molt bé
després hi ha
activitats físiques
com pot ser
el tema
de les caminades
ara arribarem
ho dic
realment
hi ha gent
de dansa
i un curs
que funciona molt bé
és el de música
el de música
també funciona bé
la música
és que
com deia abans
el Jordi
quan et jubili
a veure si puc fer
això o altre
és un curs
en el qual tenim
una senyora
que és fabulosa
una senyora gran
també fabulosa
que ens ensenya
el llenguatge musical
amb una acceptació
fantàstica
i gent que no havia
tingut oportunitat
de saber
el que és el don
i el que és un bemoll
llavors ara ho fan
i no només això
sinó que són capaços
de cantar
de cantar una partitura
lo cual
és tot un èxit
és a dir
cursos
tallers
xerrades
i t'interromput
bueno
aquestes són les tres modalitats
no és el mateix
un curs
que un taller
no no
evidentment
hi ha la seva
i ara
havíem quedat
o tu havies
anomenat
les caminades
com funciona
les caminades
bueno
en realitat
te'n presenta
que
també és un
bueno
com tot
hi ha gent
que té iniciativa
i és un curs
que es va presentar
ja fa temps
i la veritat
és que
quan es va promocionar
la dubte
era saber
quina acceptació
tenia
realment
té un seguiment
molt important
llavors
hi ha una persona
que evidentment
vull dir
és una persona
que té
moltes inquietuds
amb aquest tema
i és una persona
que té preparades
em sembla que són
actualment
em sembla no sé
si té
40 sortides
preparades
quan parlem
de sortides
preparades
estem parlant
de sortides
al voltant
de lo que és
Barcelona
o la zona
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
llavors per exemple
avui concretament
avui és divendres
però bueno
ahir
si no m'equivoco
doncs no sé
si van estar
per Conxerola
vull dir
aquí a costa

llavors
potser van a Sant Boi
potser poden anar
a fer caminades
a través de
per exemple
hi ha una caminada
que és molt típica
que em sembla
que és la que van
fins a Sitges
després caminen
fins a Vilanova
vull dir que realment
és una activitat
que té molt
sempre es busquen activitats
en aquest cas puntuals
amb les dificultats
són molt poques
es tracta de fer un recorregut
per posar un terme mig
d'uns 10 quilòmetres
aproximadament
però amb la dificultat
d'esforç
no és molt gran
vull dir
això vol dir
que agafa gent
de totes les edats
pràcticament
i tot això
evidentment
el que es fa sempre
és partir d'un punt
determinat de Barcelona
a través de transports públics
i t'has de desplaçar
fins a Badalona
perquè després resulta
que vols anar
fins a Montgat
però té molta acceptació
aquestes tenen molta acceptació
perquè aquestes tenen una caminada
però jo llegeixo
la vostra web
que feu visites
guiades d'interès cultural
que també camines
exactament
però això és un altre apartat
sí, no, no, sí
efectivament
sí senyor
vaig obrint
com ho diem allò
el balón
sí, sí
aquí exactament
aquí també
evidentment
també hi ha l'altre curs
d'una persona
que independentment
de la classe
que dona físicament
o sigui
a el que és a Conex
o sigui
després també
tant en tant
hi ha un programa
i llavors fa sortides culturals
que també són
de les activitats
que també tenen
moltíssima acceptació
i també
independentment
o sigui
el que és el tema físic
en aquest cas puntual
també hi ha
una altra activitat
que és la marxa nòrdica
que aquesta és una cosa
que es va incorporar
em sembla
que si no m'equivoco
aquest any
em sembla que es va incorporar
aquest any
i també és d'aquelles activitats
que en principi
quan nosaltres
la vam plantejar
no sabíem molt bé
l'acceptació que tindria
però evidentment
també són d'aquelles coses
que evidentment
també té molta sortida
avui dies
normalment
la gent que fa caminades
pot estar inquieta
o pot tenir ganes
de prendre
com va això
de la marxa nòrdica
el que no fa caminades
dubto
que estigui
d'entrada
a la marxa nòrdica
sí sí exactament
vull dir són
però jo crec
que és curiós
però a mi em fa la impressió
que la gent
que fa les caminades
no realment
o sigui
que està molt bé
aquesta puntualització
però a mi em fa la impressió
que la gent
que fa les caminades
va a les caminades
i la marxa nòrdica
vull dir que no
com empagina
les dues activitats
perquè un de la caminada
ho deu tenir
com això
com una caminada
i l'altre
ho deu tenir
com un exercici
exactament
sí senyor
sí senyor
exactament
no no no
segur que és així
jo crec que una cosa
amb l'altra
vull dir
el fet de dir
hòstia
jo faig les caminades
al mateix temps
faig la marxa nòrdica
no
jo crec que no
o sigui
no s'entrellacen
segurament
perquè la gent ja fa
una mena d'esport
diguem-ne esport
llavors si ha de fer
alguna altra cosa
ja ho compagina
perquè una de les altres
curiositats que hi ha
és que dintre de Conex
és curiós
com hi ha gent
que a vegades penso
bueno però tu
quants cursos fas aquí
vull dir
hi ha gent que
igual fa la marxa nòrdica
després va a biodansa
després resulta
que fa anglès
i vull dir que realment
hi ha gent
que Conex
li aporta
o sigui
li ocupa
un espai de temps
molt important
i sobretot
el que deia el Jordi abans
és la importància
que té
el fet de socialitzar-te
vull dir
el fet de trobar-te
i és també increïble
com pots arribar
a la nostra edat
saber que després
d'una classe
o sigui
pots crear
un grup de
un grup de gent
amb la qual
vull dir
evidentment
t'hi trobes molt identificat
i on fomentes
unes relacions personals
que et porten
una mica més amunt
fantàstic
perquè em dones peu
això és un tema psicològic
i aquí tenim un psicòleg
que ara entrarem
re
5 minuts amb ell
el senyor
4 P
resulta que
el senyor
Josep Lluís
Benet
Vidal
és psicòleg
és pintor
és professor
és polifacètic
què?
què diu el psicòleg
això?
bueno
jo
afegiria
un altre P
però com que seria
malsonant
no la poso
no
val més que no
eh?
val més que no
eh?
moltes gràcies
Ferran
per les 4 P
a partir d'ara
li dirà
la meva dona
haver-hi subit en compte
l'altre Pep
de Pandó
que suposo
que no li diguis
aviam
vosaltres als psicòlegs
dieu
que el coneixement
que el coneixement
és el contingut
de la ment
fruit d'un procés
d'aprenentatge
i per tant
inclou també
les creències
i les dades empíriques
i l'experiència vital
és a dir
molt bé
molt més complicat
això és des del punt de vista
el vostre
o els psicòlegs
no?
sí, sí
el coneixement
és alguna cosa més
que el saber
que jo deia abans
molt a dir
això ja era tercer
de facultat
no en el primer
la definició
que has fet
resulta que aquest senyor
que està parlant
és un valencià
nascut
al si
d'una família
d'artistes
músics
pintors
i escriptors
i que aviat
va presentar
aptituds
pel dibuix
i la pintura
el senyor
José Américo
que va ser
el teu professor
un sorollista
un artista
fantàstic
mira, deixa'm dir
una petita cosa
em sembla que encara
no l'hem tancat
una exposició
que a mi em va agradar
que veus
allà a la plaça
de la Mercè
sí, sí
davant de l'església
exacte
que és el primer
Palau Martorell
que és el primer
és el primer
molt interessant
sí, molt
veus
li he trepitjat
una mica del seu
són quadros
són quadros petits
són quadros petits
jo diria
jo diria
tu que ets sorollista
també
a part de ser valencià
ets
degut
al teu
que vas tenir
referent
tens a sorolla

jo l'exposició
que vaig veure
l'impressió
que vaig treure
era el sorolla
no sé si és més autèntic
però potser
més primitiu
era l'exposició
del sorolla
de punts
amb una llibreta

i que el s'exposava

o sigui
no era el sorolla
d'haver pintat
sinó
sorolla
més directa
o el primitiu
sorolla
total
la història
sorolla
pintor de llum
que a mi m'agrada molt
i que actualment
que encara diu el Joan
que està
per veure
que la recomano
és una exposició de pintura
sí, sí
la pintura també m'agrada molt
sí, sí
i sorolla també en particular
bueno
tornem amb aquest senyor
valencianet
que pintava
valencianet
valencià
valencianet ja t'ha passat l'edat
eh
del barri de Russafa
i que de jove
i que de jove
aquest senyor
del barri de Russafa
va participar
en diferents
certaments de pintura
jove
i a més
obtenia premis
i pensions
i tot això
no, no
és tot un palet
és polifacètic
és
totalment
em deixa impressionat
i ho veia de professor
per no dir pedagòs
perquè a més
en sap
bueno
doncs aquest senyor
és el
el responsable
de l'apartat
de lletres
de Conex
i
hi ha un apartat
de comunicació
que
suposo
que té a veure
bastant
amb l'escriptura
i amb les lletres
la comunicació
per difondre missatges
i crear
corporació
jo recordo
que tu m'havies comentat
que dius
que tu hi creus
molt
amb aquest missatge
de comunicació
del que és
no
per difondre missatges
i crear
corporació
que d'alguna manera
tu ho tens
enfocat
amb l'escriptura
com funciona
l'escriptura

jo explicaré una mica
el per què
jo estic a Conex
jo quan et vaig jubilar
com que em sento
i sempre m'he sentit
molt afortunat
de la vida
perquè la vida
gràcies a Déu
o gràcies a no sé
qui m'ha tratat molt bé
jo considerava
que tenia un deute
en la vida
i quan vaig descobrir
Conex
ja en els anys
90
que he dit abans
amb el senyor
Passoles
llavors
jo
el primer que vaig fer
va ser
a veure què puc jo
oferir
llavors
bueno
jo tenia moltes coses
a oferir
la veritat
però clar
no crec que
per exemple
fer un curs
de psicologia clínica
parlant de l'esquizofrènia
i de la paranoia
i dels conflictes
de l'ànima
no crec que
això interessés
a molta gent
la gent
se situa més
a nivell de neurosis
no tant a nivell
de psicosi

llavors
com que per una altra banda
a mi sempre
m'ha agradat
també escriure
fa molts anys
que estic escrivint
relats curts
i tal i qual
i abans de jubilar-me
ja vaig publicar
la meva primera novel·la
doncs llavors
vaig oferir
el que dèiem abans
la generositat
no?
què fa una cònex?
posa una cònex
el que creu
que pot compartir
amb els altres
i als altres
li poden interessar
llavors vaig veure
que no hi havia res
a nivell de lletres
per entendre'ls
llavors vaig oferir
fer un taller
d'escriptura creativa
un taller d'escriptura creativa
és tractar d'animar
no d'ensenyar
perquè l'art
no s'ensenya
sinó que l'art
s'opina
si de cas
no?
llavors
l'escriptura
no deixe ser un art
llavors
les persones
que podien tenir interès
escriure
tal i igual
llavors
fem un taller
d'escriptura
amb poques persones
en aquest cas
nosaltres
jo vull tenir
poques persones
perquè clar
en el taller
com el seu nom indica
no és un curs
de dona teòrica
que també és dona teòrica
però sobretot
el que la gent ha de fer
és escriure
escriure
llegim els escrits
que la gent fa
els critiquem
els comentem
el tal o qual
cadascú opina
i l'autor
l'autora
en aquest cas
va prendre notes
del que els altres
li diuen
del feedback
d'això
i bé
ja llavors
ja fa
això ho fem
des de l'any 2016
ja fa molt temps
ja han passat
moltes generacions
d'escriptors
i escriptores
i
la primera
la primera novel·la
que va sortir
del taller
d'escriptures
una senyora
que per cert
està morta
va agafar un càncer
de pàncreas
i va morir
llavors
van estar treballant
durant dos anys
la seva novel·la
i em diu
Josep Lluís
això jo ho voldria
publicar
creus que ho podrien
publicar i tal
i llavors diu
perquè és que he vist
quantitat d'empreses
editorials
que hi ha per internet
però és que em demanen
molts diners
i jo dic
bueno Charo
això no te preocupis
que ja sé
de què va el tema
perquè a mi m'ha passat
també
la primera novel·la
a mi em van estafar
em van demanar
moltíssims diners
i no m'enrotllaré
amb això
la qüestió
que vaig dir
escolta
això ho podíem editar
nosaltres
i d'aquí va sortir
Edicònex
que no és un editorial
sinó un servei
sense afany
de lucre
empresarial
de suport
a l'autodició
de les persones
grans
quants llibres
heu ajudat
Edita?
en aquests moments
crec que estem
per uns 40
45
Déu n'hi do

ben trobats
joients
aquesta persona
que
escolteu
que ens explica
el seu relat
és el psicòleg
clínic
que es va interessar
per la pintura
com a teràpia
rehabilitadora
de malalts mentals
a la clínica mental
de Santa Coloma
de Gramenet
aquí a Barcelona
tu en aquesta etapa
es vas exercitar
la interpretació
de les pintures
de malalts
d'esquizofreni
com a camí
per penetrar
i entendre
la malaltia mental
i el deliri inconscient
sí, senyor
fort això

i també vaig treballar
en la formació
de concepts abstractes
en psicòtics crònics
molt fort
pare, pare
que és molt fort això
és la meva tesi doctoral
doncs aquest senyor
que podria semblar
un cul inquiet
un tast de ulletes
un volàtil
variable
voluble
però jo em quedo
amb un adjectiu
per definir-te
versàtil
ja
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
...
que no!
Fins demà!
!
!
que és...
que no!
no!
!
!
!
!
tindries...
!
!
que no!
t'ho puc publicar!
no!
No!
No!
que és aquest!
És poder transmetre els teus coneixements vers els viatges a unes persones que t'escoltaran encantadíssimes!
No!
No!
Ja et saben que tant quan parlo d'algun viatge estrany...
I és dels temes que van a més!
O sigui, realment abans parlàvem que hi havia unes matèries que anaven quedant en desús,
perquè els temps estan evolucionant i nosaltres hem d'evolucionar, evidentment.
Sí!
Llavors, un dels temes, com ja es havia dit, la història, viatges...
Sobretot, aquestes parts actives.
O sigui, pensem que un jubilat de 65 anys, avui en dia, és un jove de 65 anys.
Una persona fa 40 anys, de 40 anys, era un vell.
Ja ens ho deien?
Avui en dia, això ha evolucionat d'una altra manera.
Llavors, tots estem molt necessitats físicament, estem molt bé, i emocionalment també.
Llavors, crec que aquestes matèries, per això nosaltres seguim evolucionant,
amb actualitzar les matèries per no quedar en desús.
És a dir, és que si seguíssim un patró de fa 20 anys...
Es moriria.
Es moriria.
Renovar-se o moriria.
Exacte.
Ara, quan sortim, paren nota i ja està.
Exacte.
Més que res per no tallar ara el programa.
Jo, si em permeteu, jo diria que tot això que estem concentrant aquí, jo us recomanaria que
a la pàgina web de conex.cat.
Jordi, t'ho torno un peso, perquè tot això ve a la segona part, que us he de preguntar on esteu ubicats,
què pot fer l'oient que ens escolta per contactar amb vosaltres, com funciona això, quina escuta, etcètera.
Però tot això, no fem l'espòiler, deixem el temps del Joan que ens expliqui les seves històries
i la segona part del nostre programa entrarem en aquest tema.
Doncs parlarem després. D'entrada, volia fer un homenatge a un valencià.
Ja que tenim aquí el nostre psicòleg, que és valencià, i jo també tinc avis valencians,
volia fer un homenatge a en Raimon. En Raimon perquè per primera vegada des de fa molt de temps
ha aconseguit a inaugurar una exposició al seu poble que segurament es convertirà
en exposició permanent d'aquí uns mesos.
Xàtiva, no? Xàtiva. Xàtiva, xàtiva. Per tant, sisplau, Raimon.
Ma mare, sola, xàtiva, al carrer blanc. Ma mare, que sempre espera que torni com abans.
He deixat germans i amics que em volen i esperen com a mare que jo torni com abans.
He vingut així perquè crec que puc dir-vos en la meva estimada llengua
paraules i fets que encara ens agermanen, paraules i fets que encara ens fan sentir.
Bé, jo espero que en un any puguem veure realment nou museu, sinó ara només ja aquesta exposició,
però sembla que hi ha espai i que tota ja t'hi va estar decidit a tirar endavant.
Bé, avui continuaré parlant de temes d'anècdotes, o sigui, no aprofundirem en cap tema important.
Però bé, temes divertits d'aquests que em van sortint llegint i tot això.
Per exemple, sabíeu qui era el capdell Verginterot, Vergintxentòrix?
Ei, astèrix!
Eh? De la tribu dels adorns.
Ei, aquest només tenia por que se li caigués el cel al damunt.
Va ser un contrincant dur de pelar pels exèrits de Júi César a la Gàlia.
El capítol Sgao, posseïdor d'un veritable sentit polític i militar,
amb la seva manera de lluitar i llibrar a les seves tribus,
va infringir dures derrotes a tots els cossos legionaris.
Després de molts enfrontaments, Vergintxentòrix va reunir el gruix de les seves forces
a la ciutat de Bècia, que va ser envoltada pels romans.
Després de setmanes de setxa, el camp Gal no va tenir més remei que rendir-se al Fèsler
a canvi de la vida dels seus homes i dels habitants que havien quedat a les ulls.
El capdiu Gau va ser encadenat, engaviat i traslladat a Roma
perquè Júi César el pogués exhibir com a trofeu de guerra.
Després de passar sis anys amb una mesmorra de la presó Mamertina,
es diu que va ser estrangulat.
La venjança arribaria molt més tard i de forma escrita, l'Astèrix.
El petit Gau sempre s'imposava als exèrcits del Fèsler.
El van estrangular perquè no tenia la pòssima, eh?
Exacte.
Del panoràmics.
Al món han existit molts estats petits.
Segurament el més petit que encara hi és actualment és el Vaticà, la Santa Ceu.
Però sabíeu que el maig del 1968, o sigui abans d'ahir,
la independència de l'autoanomenada República de l'Illa de les Roses...
Fem història.
L'any 1957, l'enginyer bolonyès Giorgio Rosa
va construir una plataforma de 400 metres quadrats de badriàtic
que havia de servir per descarregar ciment transportat per diferents naus.
Aquesta plataforma tenia una mànega que portava el ciment a terra.
El nausi no va anar gaire bé
i finalment Rosa es va fer amb la seva propietat.
li devia fer gràcia ser propietari,
ja que la plataforma estava amb aigües internacionals.
La república era la república de l'Illa de les Roses.
I diguem oficial, o esperant,
bandera, himne, moneda i segeïs,
que els venia com a souvenirs a la gent que visitava l'Illa, o la plataforma.
Poc va durar.
Les autoritats italianes, després de negociar discretament,
van enviar un destacament de policies.
Van desembarcar la plataforma i la van ocupar.
Poc després, l'Illa artificial va ser desmantellada per sempre.
L'últim pas d'en Rosa.
Demana suport a l'Associació Mundial de Parloans d'Esperant.
sempre que de l'Aparició.
Avui en que no existis, aquesta Illa?
No, no, era artificial, igualment va esmuntar traços,
s'ho van emportar tot i ja està.
Sí, se va desaparèixer.
Les guerres mèdiques, perses i grecs.
De petit, no entenia el nom d'aquestes guerres.
Era perquè havien participat molts metges, molts doctors de l'època.
Mèdia era un regne ubicat al centre oest de l'actual Iran,
amb capital a Ekhmatana,
que entre els segles IX i VI abans de Crist s'aniria estenent paràcia,
com ho demostren les trobades arqueològiques fetes a la serrabada dels euros.
Ja Heròdot descriu sis tribus medes
i els atribueix una unitat ètnica, lingüística i religiosa.
Amb l'apugeu de la dinastia persa Akemènida,
Mènida va passar a ser una regió administrativa del nou imperi persa.
No obstant això,
és possible que cultures enllonades geogràficament
com les povis gregues
seguissin anomenant els pobradors de l'actual Iran com a medes.
No anavan massa desencaminats.
Els soldats d'èbit dels exèrcits perses
eren, en la seva majoria, els temuts medes,
provinents d'aquella regió.
Difícilment es pot pensar en les nostres illes medes,
com uns illots en què es van establir o arribar a aquestes tribus.
ara bé, si han trobat vestigis grecs,
potser ets si que va ser una antiga metròpoli grega.
Algú ha sentit a parlar d'un tal Jack Johnson?
Doncs situem-nos.
En Jack Johnson, anomenat el gegant de Galveston,
va ser el primer boxejador negre guanyador d'un campionat mundial.
El Cucux-Clan, però també els abusos que cometia amb esposes, amants i companyes,
el van obligar a exigir-se.
A on? A Barcelona.
El dia de Sant Jordi, del 1916, va ser un gran dia a la Monumental.
Aquell dia, l'excampió del món dels pesos pesants
es va enfrontar al suís Fabien Abenarius Lloyd,
conegut amb el sobrenom d'Arthur Craven.
Aquest, també fugitiu, havia marxat de França
per no combatre la Primera Guerra Mundial.
Els cartells penjats pels carrers de Barcelona
descrivien l'enfrontament, estava en castellà,
com la gran fiesta del boxeo.
Jack Johnson, negro de 110 quibos,
contra Arthur Craven, blanco de 105 quibos,
con una bousa de 50.000 pesetes per al grador.
Bueno? No.
Sis càmeres van gravar el combat.
Segons diverses fonts, Craven va pujar el quadrilàter mig volut.
O mor de por, si atenem el rebat d'altres referents.
Estava pàl·lit i tremolava.
Durant diversos minuts, el boxejó de blanc
es va viure a protegir-se la cara i les parts més importants.
Cada vegada era més evident
que el combat estava totalment manipulat.
El cao es va produir al sisè assaó,
quan Johnson, amb un únic directe,
va enviar Craven a terra.
L'endemà, tots els mitjans van qualificar el combat d'estafa.
Torrat i tostat, les dues coses.
Però no va acabar aquí la història.
El fugitiu Jack,
que no podia tornar als Estats Units
per les violacions o abusos sexuels que havia comès,
va proseguir la seva gira europea.
Ja amb 37 anys,
li van proposar enfrontar-se
al boxejó de blanc Jess Huilard a l'Havana.
Corria el rumor que s'hi perdia,
el deixaria tornar a casa
i li retirarien els càrrecs.
Huilard, 10 anys més jove,
gaudia d'un físic envajable.
La comptesa es va programar
a la feusa.
Ah, 45 assals.
Déu.
Però ja el 15,
Johnson estava esgotat.
I el 26,
va quedar noquejat.
L'endemà de ser derrotat,
Johnson va demanar el passaport
al consulat nord-americà de Cuba.
Ho hi van denegar.
Tot era un engany.
Finalment,
a la primera era del 1920,
va poder pactar
el seu retorn als Estats Units
a canvi d'un any de presó.
Una curiositat.
Totes les dones
de les que diuen que havia abusat
eren blanques.
Bé,
ja he fet aquestes 3 o 4 anècdotes.
Jo també,
per donar temps,
m'acomiado
amb dues cosetes
de les camarades,
sempre,
d'aquestes
que diem d'actualitat.
Aquests tios,
aquesta setmana,
s'han dit
algunes frases
d'aquestes
redondants
que se'm restreny
que es puguin dir.
I jo penso,
amb una que es va dir,
anem amb compte
amb la gente de dient.
Aquest grup social
que,
segons l'amic
Reijó,
ha sent violentat,
molestat
o interferit
per les iniciatives
legislatives
del govern d'esquerres.
Quan
pretenen
reforçar
els drets
de les dones
i protegir
les milòries.
País.
Una altra.
Que important és
conservar
una biografia
coherent
i saber
aparcar-se
temps,
sense
estridències
i afany
de protagonisme.
Oi,
senyora Mames?
Moltes gràcies.
Joan,
amb tu hem perdut
Bertinger Històrics,
una illa,
l'imperi persa,
els Medes.
No les illes,
no les illes,
eh?
Les illes no.
Pep,
amb tu no perdrem res,
no?
No,
no perdrem res.
Avui parlaré
d'un parell
de monuments
de Barcelona
que han tingut molt mala sort,
que són molt de sort.
Veus com han perdut alguna cosa?
A potser amb això
el recuperem,
vés a saber.
Perquè hi ha molts monuments
que no coneixem
i alguns els tenim a tocar
però com que no es queden
l'atenció
per petits,
per lletjos
o perquè els hem vist
tantes vegades
no els donem cap
tipus d'importància.
Però farem primer
una mica d'història.
L'any 51
l'estat espanyol
estava amb l'aigua al coll.
Patia un boicot
internacional
i tot el sistema autàctic
no havia donat
cap resultat.
per altra banda
en plena guerra freda
els Estats Units
mantenien una gran flota
al Mediterrani
per controlar
els moviments
de la Unió Soviètica.
I una gran part d'Europa
havia quedat
sota l'òrbida soviètica
i encara
tot el que en deien
al talo de ser.
I encara
França i Itàlia
que eren aliats
als Estats Units
tenien cada una
un partit comunista
molt fort
que no era
que no era
fora assenyat
pensar que en un moment
donat
poguessin arribar
a tenir força
per condicionar
certes polítiques
de cooperació
o fins i tot
assolir
el poder.
Això va jugar
a favor de Franco.
A canvi de fer
de titella
dels americans
ells li van rentar
la cara
la seva dictadura
nacional catòlica
i visceralment
antisoviètica.
El tractat
d'amistat
de 1951
faria que els mariners
de la sisena flota
utilitzessin
els ports mediterranis
de l'Estat
com a llocs d'esbarjo.
I a partir d'aquí
amb un altre tractat
o ampliació del primer
com es vulgui mirar
doncs
fer un canvi
d'armament
altres tanks
avions
assessors
i el govern
feixista
els permetia
tenir unes bases
per avitallar
les tropes
i fer reparacions
als aparells
que necessitessin.
I gaudir
permisos
de poca distància
que poguessin ser
necessaris
recuperar-los
en cas
de conflicte.
Recordem
les bases
de Rota,
Saragossa,
Torrejón de Ardoz
entre altres.
I a casa nostra
a part de l'emissora
de Pals
Radio Liberty
que va emet
el 54 al 75
només va tenir
Barcelona
Barcelona.
Barcelona va ser
el port preferit
com a esbarjo
de les tropes.
Una mica
com va ser
Tailàndia
per les tropes
destinades
al Vietnam.
L'arribada
dels mariners
americans
va ser
tot un esdeveniment
a la ciutat.
Una ciutat
que encara
tenia
cartelles
de racionament,
runes
dels bombardeix,
uns sous
entre mil
i dos mil
pessetes
al mes
els millors
i molts
d'altres
molt més
baixos.
La gent
els veia
com una mena
de superhòmacs,
molt alts,
molt rossos
o molt negres,
depèn de cada
un dels marins
que es trobava
per davant,
però era així.
I per altra banda,
ells eren
unes joves
que durant
tres mesos
no havien vist
una dona
que no fos
amb una revista,
ni havien begut
alcohol
o potser
una quantitat
molt i molt
limitada
i de cop
els deixaven
anar
a una ciutat
que pel que
ells buscaven
els oferia
el mateix
que els hi podia
donar París,
però a un preu
15 o 20 vegades
inferiors.
Una setmana
a Barcelona
amb el sou
en dòlars
de tres mesos.
Paradís.
La gent
els veia
com sortits
d'una pel·lícula
de Hollywood,
però la gran majoria
provenien
de l'Amèrica
profunda,
que no havien vist
el mar
fins que els van embarcar
i eren
de famílies humils,
exceptuant
naturalment
els comandaments.
Un dòlar
heu de pensar
que valia
entre 60
i 80 pessetes
i una prostituta
cobrava
pel servei
entre 15 i 50.
Anaven a un bar,
els cobraven
un entrepà
o una beguda
a un dòlar
i ells en deixaven
una altra
de propina.
Això,
doncs,
els cambrers
devien fer uns ulls
que Déu n'hi donar.
Sense apuntar
les despeses
dels vaixells,
es diu
que la despesa
dels soldats,
fetes per ells mateixos,
era d'un milió
de pessetes diàries,
que van 51.
Miquel.
Tot ho trobàvem barat
i anaven a buscar coses
i tal.
Llavors,
a partir d'aquí,
doncs,
prostitutes,
bordells,
sales de festa,
bars adaptats,
cuitacorrents,
els gustos dels novinguts,
tablaus flamencos,
locals de jazz,
noves pensions,
nous hotels
i restaurants
que els van caure en gràcia,
doncs,
van ser els principals
beneficiaris
d'aquesta loteria.
i que el turisme
abans dels anys 60
va ser la sèptima flota,
no?
Sí.
Efectivament.
Sí, sí, sí.
Els primers que van venir aquí
van obrir els ulls
a la gent
de moltes coses.
Pocs mariners
passaven,
a més a més,
de la plaça Catalunya.
Encara que en algun reportatge,
en alguna revista americana,
en alguna revista d'aquí,
doncs,
veies algun mariner,
doncs,
allà amb la moreneta
o per la seva família,
els devien pagar
perquè hi hagi a fer-se la foto
o ho haig de saber,
no ho sé.
Però, bueno,
i la plaça Reial
i el carrer Escudellers
eren com un imant
per aquests nois
amb la butxaca
més plena que el cervell.
El restaurant Amaya,
los caracoles,
el jambori,
les cerveceries
de la plaça Reial,
molts locals nous
i altres rebatejats
amb noms americans,
com el cosmos
i altres que hi havia,
el boca a orella
els va fer
que aquest peregrinatge
es repetís cada cop
que un vaixell
arribava a Barcelona.
Podríem explicar
moltes anècdotes
i en farem unes quantes.
Coses com anècdotes,
coses curioses.
es diu que el jambori
més d'un cop
el van tancar
24 o 48 hores,
només per ells,
per fer concerts privats
i els mariners
es feien portar
pollastres rostits
de los caracoles
perquè l'Espany
el xiquen
el trobàvem boníssim
i no tenien
tampoc uns gustos
molt més.
Quan passava una cosa així
era una dedicció
pel local
i pels cambrers.
Es diu que es posava
damunt de la taula
en una gorra
i ells hi llençaven
allà d'hores
i anaven consumint
i els cambrers
doncs anaven cobrant
sense...
així no hi havia
problemes de canvi
i ni control
ni pels que bevien
ni pels que cobraven.
O sigui que
en algun cambrer
també es va fer
una fortuneta.
Van arribar,
com he dit,
del xiclet,
les xocolatines,
els cipos,
els tallaungles
per un cantó
i la llet en pols
i el formatge americà
per a les escoles
i tanks
i aviots
i altre material
doncs perquè es distreguessin
els militars espanyols
també.
Per altra banda
també va arribar
la Coca-Cola
i encara Barcelona
és una de les ciutats
del món
on es consumeix
més Coca-Cola
al món.
També va aparèixer
el plat combinat,
el restaurant Tobogant,
el primer self-service
allà a la plaça Real
i que va tenir
molt d'èxit.
Era un sistema
que aquí
doncs va tenir
molt d'èxit
també per la gent d'aquí
però el que la gent
no sabíem
era el sistema
emprat a les presons
i a les casernes
americanes
i aquells joves americans
s'hi havien acostumat
ja de molt joves.
Algunes prostitutes
en lloc de dur el mariner
a la pensió
o a l'hotel
se'ls enduien a casa,
es presentaven
als seus fills.
Moltes vegades
l'estratègia sortia bé
i el mariner
s'instal·lava
tota la setmana
amb una pluja de regals
per tota la família
i anades a la buqueria
a comprar menjar.
Podem imaginar
que una setmana
durant una setmana
aquella casa
cada dia era Nadal i Reix.
Menjaven canet.
I Nadal i Reix.
Perquè tot ho trobàvem barat
ho compraven regals
pels nens
vestits per la noia
i ells feien una mica
de vida familiar
que també els feia
una mica de gràcia.
No tot van ser
flors i violes
en aquestes visites
i va haver moltes baralles
propiciades
per l'accés d'alcohol.
Sort que normalment
era entre ells
i la policia militar
havia treu la porra
i posat ordre
d'alguna manera
contundent.
I encara que serà mentida
el propietari
del local
on s'havia produït
una baralla
era el més feliç
de tots.
Ja que l'endemà
presentaven la factura
feta per ell mateix
a les oficines
de la sisena flota
i sense cap control
en efectiu
l'indemnitzaven.
O sigui que anava molt bé.
No es tenen notícies
de suïcidis
ni assassinats
ni maltractaments
de les prostitutes
que n'hi va bé
perquè depenien
directament
de la policia militar
i la d'aquí
no va fer mai
cap atestat.
Tot quedava
en mans americanes
que impartien justícia
i pagaven
les indemnitzacions.
Es veu que
en cas de buscar algú
un oficial
acompanyat
per la policia militar
tocaven xulet
i tots sortien
dels locals
tots els mariners
i formaven
a banda i banda
del carrer Escudellers
i la policia
identificava
els que buscava.
O sigui que la cosa
estarien molt ben muntat.
Molts locals
escarmentats
per les baralles anteriors
tenien els tamborets
fixats a terra
per evitar
que fossin
hostilitzats
com estri
d'atac
pels mariners.
En alguns locals
eren permissius
fins i tot
en la prostitució
de menors.
A l'hotel Cosmos
que s'havia dit
que també
però això no...
Al final de la Rambla
a tota hora
hi havia presència femenina.
Allí apareixia
el senyor Fernández
que donava classes
d'anglès
per facilitar
el contacte
amb els seus clients
a les meucas
perquè és que
amb el francès
potser no n'hi havia prou.
Es veu que aquest
no era
un cas únic.
Al Cosmos
les prostitudes
d'aquí
convivien
sense barrejar-se
amb les anomenades
gavines
que eren
unes prostitutes
de luxe
que anaven
seguint
les escales
dels vaixells
americans
i que es dedicaven
als oficials.
Els vestits
i les joies
que duien
no es podien comparar
amb les d'aquí
i a més a més
parlaven anglès.
A l'apartalt
es van habilitar
unes habitacions
per rematar la feina
sense sortir del local.
Així que
al matí
feies classe
i a la tarda
feies ballaves
i allò
i a la nit
passi-ho i tinta.
Feien pràctiques.
Els mariners
tornaven
als vaixells
amb unes
barcasses
que els duien
del port
als vaixells
respectius
a unes hores
convingudes.
Com que tothom
volia aprofitar
la jornada
les darreres
barques
anaven sempre
molt plenes
i de vegades
massa.
El 17 de gener
del 77
la darrera barca
sortia
amb més de 100
persones a bord
i no cal dir
que molts
amb unes condicions
deplorables
per culpa
de l'alcohol.
Sembla que
van fer
una maniobra
massa oberta
van topar
amb una barca
de pesca
un carrer
de
basc
em sembla que era
i
la barca
va volcar
i van haver
49 mariners
morts.
Un d'ells
va morir
l'endemà
víctima
d'un infart
a causa
de l'esforç
que havia fet
salvar
altres companys.
Doncs
un petit
i desconegut
monument
recorda
aquest fet
desgraciat.
Està situat
a l'embarcador
on s'agafen
les golondrines
allà al port
de la Pau
a la banda dreta
queda molt apartat.
Vaig anar-hi
allà expressament
per veure si
el que deia jo
encara era cert.
Corroborar que era veritat
el que diem aquí
al Benvinguts, no?
Sí, sí, sí.
Mirant el mar
a la dreta
bastant cap allà.
La gent
atravessem
el monument
a Colón
i anem
o cap a les golondrines
o cap al moll
de la fusta
o
per allà
el pont.
La part dreta
és on
està a la transmediterrània.
Sí,
el monument
és petit,
fa 2,90.
Home,
tan petit?
Però vull dir
que no és
molt voluminós
i fins
una mica més
la meitat
és un monolit
de pedra
on hi ha
gravat
els noms
dels morts.
Hi ha una placa
de
metàl·lica
amb el escut
dels marines
i de la marina
americana
unes
unes
ancores
i una àliga
etcètera i tal
que dona
que dona
les gràcies
a tota la gent
tant
dels militars
americans
com de gent
de Barcelona
que van ajudar
perquè els pescadors
s'hi van abocar
a tot això
però esclar
era el gener
era la setmana dels barbuts
la més freda
diguéssim a Barcelona
que acostuma a ser
veritat això
i ells entre
que anaven torradets
i que
doncs
no hi havia la llum
que hi ha al port
no sabien
la hipotèrmia
no sabien cap on
havien d'anar

o sigui que la cosa
va així
doncs aquest petit monument
recorda aquest fet desgraciat
la gent no
ara està aquí
quan el van inaugurar
l'any següent
de la desgràcia aquesta
estava
cap allà
on hi ha
el World Trade Center
perquè en aquella zona
és on va tenir l'accident
on va ser
el que passa que
amb el temps
doncs
per donar-hi una mica més
de prestigi
de vista
el van passar aquí
que és el lloc
on anaven a embarcar
els marinis
recorda els ollens
quin any va ser això?
això va ser
l'any 77
17 de gener
dia de Sant Antoni
el dia 17 de 1977
77
o sigui que
ja teníem
entre cometes
més que la democràcia
no teníem dictadura
aquí
és un monolit
el monolit de pedra
que ja ha gravat
a la pedra
el nom dels 49 mariners
hi ha la placa
aquesta de bronze
amb el nom dels
el vaixell
el guam
i el trenton
no té cap més cosa
perquè vull dir
són uns vaixells
que un
el van
amb unes maniobres
el van esfonsar
perquè ja estava fora d'ús
i un altre
van anar a parar
el van mener
a la Marina Índia
el home
que era el trenton
a la Marina Índia
però també va tenir
un accident
i se li van morir
uns quants
jo devia estar
maleït
aquest pobre
aquest pobre vaixell
bueno
doncs aquest és
aquest monument
que és tan desconegut
que molta gent
no sap ni qui hi havia
molta gent
ni recorda
què va haver
jo realment
no recordo
mira que l'any 77
ja teníem edat
no el recordo
aquest accion
després sí que vaig veure
amb el temps
vaig veure
el monument
i després doncs
ja havia llegit altres coses
vull dir
no l'he descobert ara
però sí que realment
és una cosa
que la gent
es queda bastant parat
perquè no recorda

perquè teníem
20 i escaig d'any
per això
per això
no eren caps nens
la difusió
hauria de ser mínima
mínima

sortiria una noteta
petita a la vanguardia
i ja està
m'he interessat
entre tanta desgràcia
expliquem una història
una història més alegre
l'en Johnny
que en aquella època
en Johnny tenia 21 anys
i aquell dia duia
una llufa de campionat
amb prou feina
s'aguantava dret
i
com que no
a part de no aguantar-se dret
tampoc
dominava gaire la bufeta
ja
va anar corrents al Califòrnia
i va demanar
pel lavabo
es va equivocar
d'habitació
es va ficar al magatzem
però un cop al cap
i va quedar
establornit
dormint la mona
l'endemà al dematí
arriba l'Amèri
que era la mestressa
obre el bar
i se'l troba allà
assegut de veure taula
suposo que meditant
a veure com ho explicaria
amb el seu soparí
és el que havia passat
passa que l'Amèri
se li va tirar el coll
i el va abraçar
perquè aquest t'havia
salvat la vida
aquest va perdre la barca
aquest noi va perdre la barca
als dos anys
al cap de dos anys
van venir uns pares
agrair-li a l'Amèri
que se n'hagués anat
sense reomplir la nevera
que si hagués fet això
l'hagués trobat allà
i l'hagués despertat
i l'hagués fet anar
a buscar la barca
veus com
de tant en quant
val la pena
passen coses
i ell
cada any per Nadal
li enviava una felicitació
a l'Amèri
amb les fotos d'ell
d'ell i la seva dona
d'ell la dona i els fills
i així fins al final
o sigui que és
al mínim
una història simpàtica
amb tota aquesta
ja veus
com de tant en quant
el que jo volia dir
tenir la bufeta terça
et pot salvar la pell
i molt educat
perquè avui
s'ho fan
amb un arbre
ell no
va trucant
mira
això li va salvar la pell
tu
un costum tan alts
els arbres
no els devia trobar prou gros
a poc a poc
tot això va anar canviant
el país dels anys 50
i ara molt diferent
dels anys 70
i 10 anys més tard
la diferència
encara es va fer més gran
pensem que allà
als anys 70
ja començava a haver-hi
tot el turisme sexual
d'aquí cap a Tailàndia
el que ens avergonia
dels americans
que ens feien aquí
no desonàvem a fer
on anàvem a fer
Tailàndia
la gent anava a comprar
aquelles horroroses
coberteries
de coure
de no sé quin coloterien
aquelles joies
més o menys bones
i tal
i molts doncs
a fer el massatge
amb final feliç
bueno
el 76
està amb nosaltres
a Tailàndia
no compren coberteries
però tampoc
fèiem turisme sexual
i tampoc fèiem turisme sexual
ara home
queda bé
algú del grup
sí que em feia
però
és a dir
jo vaig anar per feina
és a dir
la guerra del Vietnam
és a veure
com un atac
a escala mundial
el crit de Yankees
go home
va arribar a casa nostra
manifestacions pintades
algun marici
que el van arribar
a tirar a l'aigua
amb alguna manifestació
i s'ha juntat també
aquella campanya
nuclears
no gràcies
es deia que alguns vaixells
de la Navy
portaven energia nuclear
i armes també nuclears
era l'època de la crida
que va fer molta feina
i molt ben feta
l'any 1986
uns quants interessants
grans de la crida
entre ells
un jove s'Àngel Colom
i Jordi Sánchez
van llançar pintura rosa
en un vaixell
de la flota americana
allà al moll de la fusta
stop
aclarim que el Jordi Sánchez
no és el president
de conèixer
que avui ens acompanya
era en un altre lloc
ara per ser
no era l'altre
és molt clar
que els ullets
no t'equivoquin
i van acabar pintant
la paraula fora
no gaire grandeta
les imatges
de la portada
de la Vanguardia
d'aquell dia
ens mostraven
un soldat
de guàrdia
dalt del vaixell
amb la pistola a la mà
apuntant cap al cel
seguint el protocol
i amb una cara
de no creure
el que estava veient
l'altra foto
on es veuen
els components
de la crida
llançant quatre pots
de pintura
contra un vaixell
ancurat
en tens la cara
de sorpresa
del mariner
entrenat per lluitar
contra el Vietcoc
el dia de Santa Esteve
de 1987
en un local
de la plaça
del Duc
de Marina Seli
molt freqüentat
pels mariners
uns desconeguts
van llançar
dues bombes de mà
segons un testimoni
l'autor o autors
de l'atemptat
van cridar
viva el Líbano
hi va haver un mort
i cinc ferits
l'endemà
l'exèrcit roig català
d'alliberament
va reivindicar
l'atemptat
curiosament
no es va obrir
ni un sumari
ni van haver detencions
i l'exèrcit roig català
d'alliberament
a part d'això
hi ha quatre cosetes més
que van fer
només durant aquell any
aquell any
doncs
sense morts
només aquesta
doncs
no se n'ha parlat
ni l'any
de línia
vege això
pelillos a la mar
i a partir d'aquí
hi van ser els americans
que van decidir
posar a un final
el destí de Barcelona
com a esbarra dels soldats
i això va facilitar
la feina diplomàtica
de l'Estat
que volia posar
fi les disbauxes
dels mariners
de permís
i si no ens movem
de la plaça
del duc de Marina Seli
ens quedem al mateix lloc
i retrocedim
en molt temps
explicaria una mica
l'altre monument
en Pep fins al 87
va estar a sexta
fora d'aquí
tampoc me'n recordo
el que passa
que ja anaven venint poc
hi havia certes tensions
Espanya volia entrar
a l'altre
i no la deixaven
i Espanya no sabia
també com fer-los fora
perquè començava
a fer una mica
de vergonyeta
aquest turisme sexual
que es veia molt clar
que era així
ja tenia bases
a Rota
i a Saragossa
però ells venien aquí
de vacances
ells venien de vacances
jo el que sí que recordo
és que quan
a l'estiu
doncs entraves
en un bar
i si vien uns marinos
jugant
jugant
el millón
et posaves allà
al costat
mirant com jugaven
esperaves que fossin
les 8 o un quart de 9
que és el que s'anaven a sopar
i me'n deien

i et deixaven 13 partides
gràcies allà
que eres el rei del mambo
això sí que m'havia passat
a mi alguna vegada
això m'havia passat
a mi alguna vegada
bueno
tornem a la plaça
del duc de Marina Seli
la plaça del duc de Marina Seli
d'on està el passeig de Colón
és una plaça petiteta
a Batllei
aquella zona
hi havia hagut
el convent franciscà
de Fra Menors
davant d'una petita esplanada
que anteriorment
a la construcció
del convent
al segle XIII
s'anomenava
plaça
o platja
de les barques
un cop construït
el convent
la plaça
passà a dir-se
de Sant Nicolau
que era el nom
d'un petit hospital
anterior al convent
o sigui que estem parlant
si del segle XIII
o segle XII
abans d'Ila Barba
també
un cop interrocat
el monestir
es va ampliar
la plaça
i va passar a dir-se
duc de Marina Seli
com a oreus
de la família
del Montcada
que segles abans
havien anat als terrenys
estem parlant
ja de l'any 1837
amb la desamortització
i totes aquestes coses
per donar més lluïment
a la plaça
es va decidir
posar-hi una font
possiblement
culminar-la
amb un monument
dedicat a una persona
vinculada a la mar
ja que estava
amb un indret
a prop de la platja
ja vam explicar
la temporada passada
que es va descartar
que l'estat
tot fos dedicat a Colón
perquè s'ho tenia previst
fer-ne una més gran
després va sortir
molt més gran
de la que teníem prevista
però vam pensar
que Colón
mereixia
un estat per millor
també vam explicar
que la columna
de 18 metres
que és de ferro
era el primer cop
que es feia servir
aquest material
amb finalitat ornamental
a la ciutat de Barcelona
a partir d'aquí
em sembla que és
l'única cosa bona
que us diré
del monument
perquè finalment
es van decantar
per fer-lo
el monument
dedicat a Blasco de Garai
a qui se li atribuïa
l'utilització
de la màquina de vapor
a la navegació
Blasco de Garai
1550-1552
es creu que era
d'una família
d'origen basc
però si no era
on va néixer
i on va morir
o sigui que hi comencem bé
tampoc se sap
on va estudiar
alguna formació
devia tenir
ja que a part de mariner
va ser inventor
entre els seus invents
segons ell mateix
hi havia un sistema
per veure el fons marí
un sistema
per estar sota l'aigua
l'estona que calgués
un molí manual
per moldre
a gran escala
aparells
per destilar aigua de mar
i un aparell
per fer navegar
un vaixell
sense rems ni veles
i fins i tot
un aparell
per tenir llum
sota l'aigua
que no sé com s'ho faria
sense electricitat
però també és a saber
no hi ha dibuixos
ni planos
per una part sembla
que Blasco de Garay
volia protegir
els seus invents
de l'espionatge industrial
i el rei
Carles I
es volia protegir
de l'espionatge internacional
entre això
i documents perduts
doncs poca cosa
se sap
ell
en lloc de rems
sí que feia servir
un sistema de pales
i salvant totes
les distàncies
hem d'imaginar
una cosa
com els vaixells
del Mississipi
no sabem la mida
ni la forma
d'aquestes pales
i tampoc
la manera exacta
de fer-les funcionar
sembla que eren
sistemes d'engranatges
i politges
per optimitzar
la força dels homes
que la feien funcionar
potser com els pinyons
del canvi de marxes
d'una bicicleta
ves a saber
tampoc hi havia bicicletes
penses
que estàs parlant
de far-se
quasi bé
100 anys
sí, sí, sí
per això
l'invent es va provar
diverses vegades
una d'elles
a Barcelona
amb un cert èxit
el vaixell
anava a una o dues milles
per hora
una milla marina espanyola
de l'època
seria aproximadament
o com a 6 o com a 7
no 6 quilòmetres
una milla marina
una milla marina
avui no
avui no
però aquella
veu que sí
m'has quedat parat
però
sí, sí, sí
una milla marina
o 68
ara sí
perquè són les milles
però bueno
total
dues milles
suposo que si
un vaixell d'uns rems
ania com una persona
caminant
perquè la milla
la milla
aquesta
era el que feia
una persona
caminant amb una oda
5 quilòmetres i pico
la milla terrestre
i la marina
era una mica més llarga
és el que he buscat
perquè jo
en qüestions de milles
i menys espanyoles
tampoc no
bueno
doncs
va enviar escrits
això
dèiem això
i al·limentes
com un vaixell convencional
amb rems
girava una vegada
sobre si mateix
el rem amb aquest sistema
i el d'aquest sistema
sense rems
ho feia dues vegades
va enviar escrits
on s'indicava
la quantitat d'homes necessaris
per diverses mides
de vaixells
no ho dirà
perquè també
no sé
eren de 200 botes
de 300 botes
i tal
i no sé quins
tamans
adjudicà-los
però bueno
sembla que la cosa
anava prou bé
perquè deia que la gent
que necessitava
era més nombrosa
que l'equivalent
els remers
i amb l'avantatge
que no quedaria
que fossin tan forçuts
ni especialistes
perquè els remers
havien de fer-ho tot alhora
saber tota una sèrie
de moviments
etcètera
etcètera
a més
havien d'anar donant
si tocant el manubri
més o menys
no sabem
per quin motiu
no va acabar de reixir
a part d'una certa oposició
d'alguns consellers
del rei
que no ho veien
massa clar
tampoc
ni l'escafandra
ni els sistemes
de busseig
dit en paraules actuals
no van ser adoptats
per la marina
potser eren molt complicats
l'invent potser era bo
però
devien faltar segurament
els mitjans
i els materials
fàcils d'utilitzar
dic jo eh
tot això m'ho faig jo solet
perquè no
però penso que és bastant
de sentit comú
i
li va anar millor
amb els molins
amb aquests
batits molins manuals
que es veu que anaven força bé
i l'aparell per destilar
aigua de mar
per consum humà
que es podia portar
doncs als vaixells
i una mala interpretació
d'unes cartes
de l'inventor
va fer creure
que la caldera
de destilar l'aigua salada
era per moure el vaixell
i això va fer
que se li atribuís
durant molts i molts anys
pràcticament
fins al segle XIX
doncs
l'invent
dels vaixells de vapor
tot això
es va revifar
un cop adjudicat
el monument
i per evitar el ridícul
l'Ajuntament
va haver de canviar
el destinatari
ràpidament
al Museu del Prado
vaig veure
que es guarda
una estàtua de marbre
dedicada a Blasco de Garay
amb una inscripció
que diu
Blasco de Garay
Barcelona
vol dir que
és el prototip
per després
font de l'enferro
del monument
que es volia posar aquí
o sigui que
el que sigui
ja va bé
que des del centre
ens reconeixin
alguna cosa
però vull dir que
les coses
estaven molt avançades
llavors
a Cuitaculents
es va buscar
un nou titular
per al monument
i l'Ajuntament
va decidir
que fos
Galsarà Marquet
els Marquets
van ser
una nissaga
molt important
i el nom
de Galsarà
era molt comú
en aquella època
a repetir
estem parlant
de l'any 1300
aquesta gent
estic també
una mica
encara més enrere
fa 900 anys

doncs
la
la família
era molt important
i en 74 anys
hi va haver
3 Galsarans
importants
dels quals
dos van ser
Vicel Mirals
i Consellers
de la ciutat
l'Ajuntament
en el seu moment
molt previsor
no va aclarir
a qui dels dos
dedicava el monument
he trobat un article
de l'any 1851
que parla
de la inauguració
del monument
i l'autor
sí que es decanta
per un dels Marquets
ni que sigui
per eliminació
i el guanyador
és
el Marquet
més antic
la primera vegada
que figura
la història
del Saran Marquet
és el 1331
anant de Vicel Mirall
a la flota
manada
per Guillem de Cervelló
que acabava
de prestar
a Catalunya
i per la guerra
contra la República
de Gènova
i va ser
conseller
de la Barcelona
Baix Medieval
l'article
de la Viquipèdia
també arriba
a la mateixa
conclusió
a través
d'altres fons
doncs
ho donem per bo
se'n va acudir
a consultar
el nomenclàtor
de Barcelona
per si algun carrer
dui el nom
de Galçavan Marquet
i si n'hi ha un
al barri de Sant Martí
la ressenya
és mínima
diu així
Galçavan Marquet
1366
1410
Vicel Mirall
de Catalunya
si va néixer
el 1266
ja no és el que
el 1233
era Vicel Mirall
de Catalunya
també
devia ser el fill
o el nen
o el nen
ves a saber
sí sí sí
doncs bueno
doncs és un altre Marquet
doncs ja està
el monument per l'un
i el carrer per l'altre
i tots contents
i he parlat
d'aquests dos monuments
com a exemple
de monuments
poc coneguts
per diverses raons
i encara no he acabat
amb el
Medina Celi
ja s'acaba
però déu-n'hi-do
encara
la seva inauguració
el 29 de juny
del 1851
no va agradar
creien que hi havia personatges
que mereixien més
aquest honor
no va quedar clar
a quin membre
de la família
amb aquest
anava dedicat
com ja he explicat
la columna
tot i era
la primera vegada
que es feia servir
de ferro colat
etcètera
la van trobar
que era massa baixa
no hi havia prou
amb els edificis
alts del voltant
també es va posar
en dubte
l'autor
del monument
al senyor Marquet
perquè
és una estàtua
de dos metres
i pico
i el Damià Campeny
que era la persona
que li van encarregar
ja tenia en aquell moment
més de 80 anys
i llavors
doncs
sembla que
ho va fer una altra persona
i va acabar
ell només
li va donar
les indicacions
les ornamentacions
de la columna
també van ser criticades
el dia de la inauguració
quan l'alcalde
va estirar la corda
per deixar l'estàtua
a la vista
el drap
es va enganxar
la cerimònia
es va haver d'interrompre
fins que el fill
d'un fuster del barri
que estava entre el públic
es va oferir
afilar-se la columna
ho va fer
i va poder desenganxar
el drap
i la corda
i el monument
va quedar al descobert
l'aplaudiment més fort
aquell dia
va ser per la xerit bailet
exacte
ahir vaig anar
expressament a veure
el monument
i encara hi puc afegir
més desgràcies
la figura del nostre heroi
envoltada d'una capa
un espàs a la cintura
i el braç dret
davant del pit
sota la capa
treu la mà
amb un pergamí
dic un pergamí
perquè ho havia llegit
prèviament
perquè anir mirant
tot molt de l'objectiu
de la màquina
no es veu ben bé
què hi posa
no què hi posa
què és un pergamí
què hi posa
és impossible
resumint
tot i mirar-ho en calma
i amb la màquina
com acabo de dir
fa el mateix efecte
de sempre
sembla un guàrdia civil
de postguerra
ah
sí sí
perquè és realment
si busqueu
a la viquipèdia
veureu l'estat
i ja som aquells guàrdies civils
i m'imagino
ple d'escrements de coloms
segurament
ahir estava molt lúbul
i no es veia
a més a més
en cap lloc consta
a qui va dedicat
no hi ha cap lloc
que digui marquet
res de res
i per això
la gent es creu
que és del duc
de Medina Sal
i si per això
no és tot
no és suficient
a causa de la sequera
la font és buida
o sigui que
més mala sort
aquest moment
no pot tenir
i fins aquí
el meu rotllo d'avui
i fins la sebana
a viure
Pep fantàstic
El govern català actual
opta com productora
dels serveis
de la Generalitat
per l'Espanyola Telefònica
en comptes
de la Catalana Parlem
curiosa manera
de ser independentista
optant per la dependència
de l'Ibex
i d'Espanya
en lloc
de per la sobirania
i a les empreses
amb seu
a Catalunya
la realitat
supera la ficció
doncs tornem en Connex
a veure, a veure
aviam que sona
el darrer brot del cine
l'insòlit cas
de Dimitri
i Nicolete
quan de senyor
quan de senyor
en deien
Milor
Forgoten
el nen robat
de la casa
al cine
què significa tot això
Josep Lluís?
això són els títols
de diverses novel·les
que he publicat
aquest senyor
que ens parla
és professor
de la narrativa
russa contemporània
a les aules universitàries
d'extensió universitària
a la Universitat de Barcelona
és professor
del taller d'escriptura creativa
de Connex a Barcelona
responsable
de l'espai de lletres
de Connex a Barcelona
i impulsor
del servei
d'assessorament
voluntari
per l'autoaudició
edicònics
que abans en parlàvem
adreçat
a gent gran
aquest senyor
a més
escriptor
el que dèiem
pintor
escriptor
psicòleg
fas por
tu ho has dit
abans
en comptes d'una P
seré una T
de tastaulletes
jo t'he dit
t'he dit
versàtil
a veure
tornem
tornem
on esteu
Jordis
els dos Jordis
el Josep Lluís
on esteu ubicats
nosaltres estem ubicats
a dos seus
a Barcelona
una és
la Gran Via
Casanova
i l'altra
és a la travessera
de Gràcia
de l'Escorç
perdó
de l'Escorç
a prop del camp del Barça
cap a Collblanc
quant costa
ser soci

nosaltres
ser soci
no costa res
el que sí
que fem
és els cursos
fem unes matriculacions
una persona
quan ha de fer un curs
ha de matricular
això té
un cost
de 30 euros
i llavors
al triar
el curs
el curs
que vol
que un cop matriculat
pot triar
dos, tres, quatre cursos
que la mateixa matrícula
ja li serveix
després
cada curs
en funció
normalment
estem
ja diré
el preu
de l'any que ve
i així no
que ningú
es porti engany
que ningú
paguen 35 euros
per tot el curs
de l'any lectiu
que acostuma a ser
una hora i mitja
a la setmana
una hora i mitja
a la setmana
i llavors
ell durà
tot aquest curs
pot assistir
que el curs
d'octubre
a juny
és com un curs
o no és
el programa de ràdio
que és d'octubre
a juny
a juny
curs escolar
com el curs escolar
a finals de juny
és quan ja
donem per tancades
les classes
i és tot el període
o sigui
aquesta hora i mitja
que pot durar el curs
durant tot
tot l'any
aviam
hem parlat
del cangur amic
i hi ha un programa
que es diu Sàmex
què és?
Sàmex
és una assessoria
que tenim
gratuïtament
o sigui
hi ha un departament
que
assessora
d'una forma gratuïta
i imparcial
a qualsevol dubte
que podem tenir
de tipus
fiscal
laboral
ja no
perquè ja no
sinó de tipus
familiar
herències
per exemple
doncs
temes
recurrents
la hipoteca
inversa
tots aquests temes
el testament vital
el testament vital
tot això
tenim una persona
que gestiona
gratuïtament
aquestes consultes
amb una particularitat
que penso
que és molt destacable
que ell
no agafa feines
simplement
assessora
dona
la seva
opinió
neutral
i llavors
quan tu li dius
home
podries fer la gestió
llavors ell diu
es remet
a la teva gestoria
o sigui
que no és un gestor
que tramita
les coses
sinó que informa
i assessora
sobre el tràmit
i t'orienta
a quina administració
has d'anar
quina sol·licitud s'ha de fer
etcètera
però òbviament
no és una gestoria
gratuïta
que tindríem
perquè entre altres coses
seria un xollo impressionant
per la mare
depèn del preu
ja és prou
és un servei
és un servei
més que es dona
perquè
moltes vegades
dins de la gam nostra
sorgeixen inquietuds
de futur
de dir
què passarà
com ho hem de fer
doncs llavors
ens
sol·licitem
l'hora
sol·licitem una visita
amb aquest senyor
aquest senyor
ens ho explica
ens diu
el positiu
i el negatiu
i llavors
tu decideixes
perquè tu et veus
menys hàbil
i se't fa més muntanya
aquestes coses
efectivament
i a vegades
també aquest senyor
es presta
a fer xerrades
sobre
diversos conceptes
per exemple
l'altre dia
va estar parlant
de tot el tema
del que significa
la inflació
paraula que està
bastant de mot
en aquests moments
i diguéssim
recomanar
o parlar
més que recomanar
els diversos
punts
o sistemes
o productes
d'inversions
etcètera
etcètera
veig que participeu
a la Fira Gran

i feu
precisament

fem un
un stand
i llavors
oferim
els nostres
serveis
els nostres coneixements
els oferim
a
diguéssim
al grup
que
impera
tot el tema
de Fira Gran
feu un cinefòrum
fem un cinefòrum
a mi em fa gràcia
perquè molta gent
diu
ostres
aquestes pel·lícules
tan antigues
però
el que realment
el que es tracta
és de veure
l'essència
de la pel·lícula
i després
la xerrada
que es fa
després
de la pel·lícula
tot l'intercanvi
de percepcions
de cadascú
i la facilitat
aquesta és una activitat
que vam començar
a fer abans
de la pandèmia
també
i vam tenir
la gran sort
de trobar
un voluntari
que justament
és entre cometes
expert
en cinematografia
i llavors
el vam fitxar
ràpidament
per conduir
aquesta cosa
i l'èxit
és molt gran
perquè des d'abans
de la pandèmia
i amb tot el parèntesi
aquesta activitat
s'ha tornat a reprendre
amb un èxit impresionant
ho fem un cop
un cop al mes
el primer dimarts
de cada mes
el primer dimarts
de cada mes
ho fem un cop al mes
i llavors
després és convocar
en una sala
passem la projecció
de la pel·lícula
que està
que està
anomenada
per aquest dia
fem un petit resum
quants socis
quants professors
quants alumnes teniu

que l'oient sàpiga
els hem dit
on esteu ubicats
els hem explicat
o no
els heu explicat
el cost
i que han de fer
per
fer-se tan voluntari
com actiu
participant
però
dades
dades
socis
estem
de l'ordre
d'uns 70
o 80
vull dir
va oscil·lant
perquè hi ha gent gran
que llavors
el soci
és el que té
la capacitat
de decisió
dins de les juntes generals
i en una assemblea
quan es fan
les assemblees
segons els estatuts
de l'entitat
que òbviament
hi ha uns estatuts
aprovats
per la Generalitat
etcètera
doncs
segons els estatuts
en les assemblees generals
que normalment són anuals
les ordinàries
o les extraordinàries
és el cas
doncs
el soci
que no ha de pagar
cap quota especial
de moment
almenys
doncs
és el que té
dreu
a veu
i vot
exacte
llavors tenim
ja com hem anomenat
els voluntaris
que són
les persones
que ofereixen
el seu temps
perquè l'entitat
funcioni
ja siguin
de tipus administrativa
de tipus de professorat
de tipus de manteniment
o sigui
aquestes persones
que voluntàriament
ens ofereixen
una part
del seu temps
per fer una gestió interna
sigui administrativa
evidentment
nosaltres
amb aquests volums
diríem
funcionant
com una petita empresa
o sigui
necessitem
tenir
el departament
de comptabilitat
necessitem tenir
departament
de comunicació
de departament
de recursos humans
que és el que gestiona
les noves inscripcions
o sigui
tot això
funcionem
com
funcionaria
doncs
una petita
una petita
empresa
llavors
aquests són
els
el complement
dels voluntaris
els de canguramic
també estan
enclobats
dins
d'aquesta
xifra
i després
tenim
de l'ordre
doncs
de 950
usuaris
l'usuari
és els alumnes
els alumnes
l'usuari
és el que ve
els fer els cursos
i de professors
el que dèiem
professors
estàvem
sobre uns 80
o sigui
dins dels 120 i pico
voluntaris
professors
estem
sobre uns 80
és a dir
que quasi bé
teniu tants professors
com socis
al voltant


ajudeu els autors
a presentar
els seus llibres


per descomptat
vull dir
un dels serveis
que fa
Edicònex
és no només
com diem
nosaltres
sempre
l'autor
o una persona
ens entrega
un word
un manuscrit
en word
i nosaltres
li donem
un llibre
llavors
aquest llibre
nosaltres
no només
el posem
en les xarxes socials
el posem també
en la pàgina web
cada llibre
cada autor
té una pàgina web
diguéssim
dintre de la global
de Conex
i també tenim
una sala
a disposició
de l'autor
si és que no
té ell
pel seu compte
o ella
pel seu compte
doncs nosaltres
l'oferim
i jo personalment
també m'ofereixo
i ho faig sempre
a presentar el llibre
per exemple
aquest dia
1 de març
fem una presentació
d'un llibre
que acabem de publicar
sobre la guerra civil
d'un regidor
de l'Ajuntament
de Barberà del Vallès
un llibre extraordinari
que ha fet
sobre les cartes
dels seus avis
durant la guerra
l'avi estava
en el front
i l'avi
estava a Barcelona
i llavors
és un llibre fantàstic
el presentarem
a Barberà del Vallès
davant de tota la gent
que li interessi
sí, sí
nosaltres ajudem
a presentar
el llibre
l'única cosa
que no fem
és la distribució
perquè el llibre
és de l'autor
al 100%
el llibre
és de l'autor
al 100%
i nosaltres
òbviament
tampoc
venem els llibres
perquè els llibres
repeteixo
són de l'autor
sí senyor
sí senyor
sí senyor
aviam
el Jordi Mestres
que el tenim aquí
calladet
disposi d'un canal audiovisual
que arribi a tots els vostres associats
o és més important
o és més
ja dient
que sigui el president
o el Josep Lluís
a veure
nosaltres estem
com ja hem comentat
estem en una fase
de
reconducció
de tot
amb els temps
moderns
en aquests moments
estem treballant
molt a fons
amb el que seria
la difusió
a través de xarxes socials
Instagram
Facebook
el que seria
xarxes socials
i llavors
el que sí que tenim
molt
molt
ben controlat
és
la comunicació
entre els diferents grups
de professors
de voluntaris
a través de WhatsApp
vull dir que fem
els grups de WhatsApp
i evidentment
la pàgina web
és
tot ho tenim
però
per aquesta comunicació
més àgil
doncs
establim una sèrie de grups
de professors
alumnes
cada
cada professor

el seu grup
dels seus alumnes
perquè pugui haver
una fluïdesa
amb la comunicació
un professor
un dia es troba malament
doncs
ràpidament avisa'ns
avisa nosaltres
llavors
la difusió
la comunicació nostra
doncs
es posa en marxa
per dir
no vingueu a classe
o busquem una alternativa
tot això
ho estem
ho estem
movent
a través de
de WhatsApp
o Telegram
i llavors
el que seria
la
la publicitat
la que analitzarem
doncs
en pàgina web
el Jordi
òbviament
s'ha referit
ara
a la comunicació
interna
de l'organització
per descomptat
que funciona molt bé
però
i estem
ara
tractant
de fer
una mena
el que podríem dir
ampulosament
un pla estratègic
sobre la comunicació
externa
de la nostra entitat
per exemple
avui
és una experiència
és una experiència
de comunicació
externa
perquè estan
comunicant
entre altres
llavors
sí que seria
el que passa
com sempre passa
necessitaríem
una persona
relativament
especialitzada
en aquest món
eh
no sé si el Joan
o
això
estaríem
disposats
a col·laborar
no és que
sempre
tira'm la canya
a veure què passa
eh
perquè ens aniria
molt bé
tenir aquest canal
de difusió
no només
per tenir nosaltres
els nostres podcast
que ja ho vam fer
abans de la pandèmia
reprendre
aquesta funció
que inclús
a nivell intern
estaria molt bé
sinó
que a més
poder fer
bolos
en totes
les
emissores
tant de ràdio
com de televisió
locals
si més no
de l'àrea
metropolitana
explicant
això seria
interessant
sí però
tampoc no és per
proselitisme
sinó per
per oferir
aquest servei
perquè la gent
sàpiga
que nosaltres estem
oferint
aquest servei
eh
vull dir
no es tracta
de captar clients
sinó d'oferir
servei
doncs ara
jo
dono
una volta més
expliqueu
per què
jo
o qualsevol
oient
m'he posat allà
pel davant
aviam si em
comenceu
per què
em he de fer
soci
activista
d'acòrins
per què?
t'has de fer soci
perquè resulta
que tu
ets una persona
que tens
moltes coses
a comunicar
tens temps
oblida't amb el Ferran Carabé
el oient
el oient
no no
l'oient
estic parlant
de l'oient
ara
ja llavors
aquesta persona
vol comunicar
a les altres persones
té temps
i té alguna cosa
a comunicar
i simplement
és posar-se
en contacte
amb nosaltres
i els ordi
i els ordi
els dos ordis
li orientaran
i l'acolliran
perfectament
i li trobaran
un lloc
per descomptat
de treball
teniu dos persones
que són ben importants
o que passa
que després
em renyaran
perquè els hi foto
amb un compromís
però que són
fantàstiques
i úniques
que són
el Joan Mateu
i el Josep
Carabé
per descomptat
jo
entrant
que ho ha explicat
molt bé
però jo
ho reduiria
per què
t'has de fer soci
per tu
molt bé
per tu
perquè és la millor
manera
evidentment
de trobar-te
realitzat
d'alguna manera
quan tu
realitzes
alguna cosa
que a tu
et va bé
tu tindràs
unes satisfaccions
encara que sembli
una mica egoista
jo soc voluntari
per mi
perquè per mi
em dóna unes satisfaccions
i
me'n vaig
molt content
a casa
quan
he fet una tasca
que
penso
que l'he pogut
transmetre
a altra gent
llavors
egoistament
no ho faig
perquè els altres
no ho faig
per mi
i si jo estic content
està content
un tòpic del voluntariat
aquesta és una de les grups
que molta gent no entén
tu està bé
amb els altres
primer has d'estar bé
amb tu
i això el psicòleg
t'ho podria
i el tòpic del voluntariat
és un tòpic
en el món del voluntariat
que reps
més del que dones
és el que està dient ara
el Jordi
amb una veritat
com un tòpic
Sí, sí
Jordi
tu què?
responsable d'activitats
què has de dir?
Espera't
que canviarem
explica'ns
explica'ns
va
et donem una mica
de canxa
abans de finalitzar
perquè
ens facis també
les explicacions
de cònex
i les activitats
Jo real vedo
si em refirmo una mica
amb tot el que ha dit
o només faltaria
no, no, no
no, no
no, no
no, no
bueno, això no em preocuparia
gaire, no et creguis
tu saps que
com ha dit el Jordi
tots els que treballem aquí
és per temes de voluntariat
i del que sí
que estic d'acord
és que
jo penso que
cònic
el gran avantatge
que porta
és el que abans
em refirmo
el que he dit abans
sobretot el fet
que quan et trobes
amb la gent
al final
fas un grup de gent
i amb el que
o sigui
a part del que reps
dels coneixements
que et puguin transmetre
a la gent
que està preparada
per això
sobretot és el concepte
de relació personal
o sigui
el fet aquest
que tu
a la nostra edat
puguis trobar-te
a un àmbit
on et puguis
trobar amb gent
més o menys
a les teves característiques
i que facis
un punt de fusió
no és fàcil
o sigui
sembla mentida
jo per exemple
fa poc temps
que estic a Conex
potser
no sé
fa
em sembla que són 4 anys
i realment
nosaltres
bueno
que no és
un històric
i en canvi
el que sí que
m'en dono en compte
és que
s'ha aconseguit
fer un tipus de relació
que a la nostra edat
pensava que ja no seria possible
amb gent molt diversa
i tot és per un punt d'unió
d'alguna cosa
perquè tothom
el que té
és ganes de comunicar-se
el que té il·lusió
per fer coses
per fer activitats
i això és el que conecs
o sigui
realment
et permet
permet lliurement
i després
hi ha una cosa
que sí que també és molt interessant
és que tota aquesta gent
que té capacitat
per transmetre
la gent que té coneixements
i vol transmetre
quin avantatge té
que quan tu vas a una aula
i la persona que t'està escoltant
són persones de la nostra edat
aquella persona hi va allà
perquè li interessa realment
o sigui
no estem parlant
amb un professor d'institut
o amb un professor d'una escola
que sap que
no sap si
potser la gent aquella
s'encancerà
del que està explicant
aquí el que hi va
és perquè realment
hi vol estar
i el que hi vol estar
és perquè vol realment
vol gaudir
del que li estan transmetent
i el que sí que vol
és gaudir
i disfrutar
de tot aquell entorn
i això és una meravella
i en aquesta línia
de socialització
que diu el Jordi
és molt interessant
fer l'experiment
que jo he fet
moltes vegades
de posar-me a la porta
i veure entrar
les senyores
sobretot
les senyores
venen absolutament
pentinades
venen bé
perquè és un motiu
de sortir de casa
d'arreglar-se
és un acte social
és un acte social
es relacionen
amb les altres senyores
després de classe
al mig
es van a prendre un cafè
parlen de les seves coses
dels seus neix
de tal i qual
i sobretot
que les peus
que totes
venen arreglades
totes
i això
és el valor afegit
que té
aquesta
jo mateix enric
perquè no m'hi imagino
ni un voluntari
ni un alumne
home
la senyora
amb rulos
bata de boatiner
i els
i com ets
les
les pantufles
no me l'imagino
és una manera
de sortir de casa
sobretot
de les senyores
perquè els homes
sempre
més complicats
els homes
sempre en aquestes coses
fan més vergonya
o mandra
o el que sigui
això seria
cosa
és curiositat
a percentatge
teniu més
persones
del sexe femení
que del masculí
doncs mira
contestant
en aquest moment
ho està pensant
realment
vull fer un
un cant
a les dones
sobretot
amb agraïment
perquè les dones
el que sí que tenen
és una gran
o sigui
són
crec que tenen
una gran empenta
per iniciar coses
i amb aquests grups
i amb aquests grups de gent
que nosaltres estem
concretament
crec que el porcentatge
evidentment
de dones
és molt
bastant més elevat
que de homes
un 70-30

potser sí
jo crec que amb aquesta proporció
però sobretot
perquè això dona
d'entendre una miqueta
el concepte
que els homes
en aquest aspecte
segurament
quan ens jubilem
d'alguna forma
busques sortides
però tot el que és
el tema
d'aquestes aules
ens costa una miqueta més
vull dir
sempre has de tenir
una mica més d'empenta
en canvi les dones per això
no sé com s'ho fan
com s'ho munten
però realment
crec que tenen
molta més capacitat
per iniciar coses d'aquestes
i això demostra
el fet que
la majoria dels casos
les dones
són realment
la majoria
en aquest cas puntual
aquesta és una realitat
i de totes maneres
vull dir
bueno
això
és una mica
demostra una mica
encara que sigui
una cosa
que no sé si té molt paral·lelisme
quan una persona
es queda amb una parella
i es queda sola
la dona
és una persona
que té una empenta
que realment
els homes no tenen
perquè
segurament
deu ser una cosa
ja innata
de la pròpia persona
però sí que és veritat
que les dones
són participatives
el concepte
de vergonya
crec que
no és el mateix
vull dir
el mateix
vull dir
són
i realment
estem encantats
que les dones
participin
d'una forma tan activa
el que sí que ens agradaria
és
que hi hagués també
més aportació
d'homes
però no per res
puntuals
senzillament
perquè hi ha molta gent
que segurament estarà pel carrer passejant
pensarà que la seva vida
no té molt motiu de ser ja
perquè no té moltes coses que fer
i té quantitat
ja veus això
curiosament
tenim uns quants anys
a la vera
avui
no em costa tant
però
a l'home
a l'home
com a sexe
era el que
quan es jubilava
anàvem a vigilar
les obres públics
i a donar vés
als coloms
i jo no tinc
la imatge
de les senyores
donant vés
ni vigilant
ni vigilant
les obres públics
aquesta és una realitat
mireu una cosa
o sigui
en principi
jo porto molts anys
a l'agrupació
de jubilats
de la caixa
la caixa és una entitat
que quan jo vaig entrar
tot eren homes
doncs bé
l'agrupació de jubilats
com que poden entrar
viudes i amigues
la proporció és un 70-30
a favor de la dona
i la participació
d'un 90-10
i molt més
a part d'això
el que tu comentes
que realment
a part del percentatge
és la participació
la dona
realment
jo crec que
en aquests aspectes
és molt més participativa
molt més
l'home sempre
d'alguna forma
necessita més
impulsar-lo
és que penseu
per exemple
es fa una excursió
i és una parella
que viu junta
que potser et ve la dona
i no veu
perquè la dona
penso i quina mandra
a l'excursió
i la dona
es prepara
per les semilles
és activa
és així
donem suport
no només
no només a cònic
sinó des del benvinguts
també a la idea
de la creació
d'un museu
per Sant Just
Jordi Sánchez
Josep
Josep
Josep Lluís
Benet
Jordi Mestres
cònic
moltes gràcies
moltes gràcies
per haver vingut
benvolguts
oients
en retornem
en el proper programa

la�� schlecht
i no lalya
d'alguna
d' context
és
i també en el llibre de la gent que va anar...
Ara escoltes, Ràdio Desfer.
Bona nit, benvinguts a Bits 40.0, amics S1, amic Rugarantia i no amic Lo González.
¡Bien!
Ho he aconseguit, ho he aconseguit, que no vingui.
A la sisena ha fallat i ens falta el Pierluigi, ningú ho entén encara, han passat un minut i encara no entenem què està passant, però...
Aplaudiments, crits...
Ara en seriós, el trobem a faltar, Lluís.
Sí, el trobem a faltar perquè el González, el Pierluigi no ha pogut venir avui, estava curant, evitant segurament que algú quedi en cadira de rodes.
Sona molt remunvant, però és cert.
És cert, és cert, així d'importants són les vides d'alguns, mentre jo em preocupo de pujar els volums, hi ha una persona el mateix...
Està salvant la mobilitat d'una persona, no?
I pujar els humors de la gent, a mi em poses de bon humor, tio, que puges de volum.
A mi em puja una altra cosa, també.
Ei, I love you.
Chaval.
S'està fent un cor, s'està fent un cor amb les mans.
Sí, sí, sí.
Doncs això, bona nit a tots els ullets de nou, aquí un nou divendres, perquè s'emetrà el divendres.
I avui ja hem acabat el repàs el 24, finalment.
Gràcies a Déu, perquè ja s'estava fent cancino.
Sí, una mica.
Després de dos mesos i mig s'ha acabat el 24, que no, segurament encara treurem alguna cosa, però bueno.
Jo n'he portat una, ja.
Si veus, veus.
No sé, l'Oidis?
L'Oidis.
No.
Hem de mirar-lo de les entrades aquelles, després tu ho tanquem.
Vé l'Oidis a Barcelona, per els que no ho sàpiguen.
Exacte, i si hi haurà baralles per anar a l'Oidis.
Masses coses venen ja, eh? Una mica prou, eh? Jo estic patint ja molt.
No, home, no, tio. El que sap és que s'ha d'aconseguir permís per poder aconseguir totes aquestes coses, però mai està malament que hi hagi oferta.
Sí, estic d'acord.
I avui, parlàvem fora d'antena fa uns minuts, que quina ha estat una mica l'estructura del programa d'avui.
Sí que tenim algun especial.
Tenim, de fet, preparats un especial del mític S1, i també tenim una continuació de l'especial del Rubén, per si se tèrcia i cap, eh? Cuidado.
Veurem.
Coses molt interessants, per tant, pel programa d'avui.
I, doncs, si us sembla, comencem amb el que hem dit, novetats, que cadascú portem unes quantes.
O sigui que, no ho sé, per exemple, segur, per ordre d'arribada al local.
Jo que he sigut el primer avui, sense que serveixi de precedent.
En l'apartat de novetats, la veritat és que m'he tirat bastant a la guitarra, ja que partaven dos dies de tecno i tal,
i us he portat algunes cosetes, exceptuant un tema, més aviat el que és una mena rock, entre cometes,
i la veritat és que la primera referència que us he portat, que és una banda que es diu Moma, amb O i dos i més ja,
que, no, aviam, tenen debat sobre si són novetats o no són novetats, o són originals, no són originals, gens originals.
Però m'encanten.
Exacte.
Són unes ties de Brooklyn que foten indie rock de tota la vida, guitarrers afiladetes i veus melòdiques,
i em flipa, estan a la primavera i jo seré el primer de la llista.
Venen, venen, quin dia, ho sabem o no?
El dia que...
El dia que toquen.
El dia que jo estaré de primera fila.
Vaja merda de preparació, eh, tio? Això no és digne de tu, segur.
Venen al divendres.
Vaja, divendres ja estarem destruïts, però hi serem, perquè el primer dia ja acabarem mortimers.
És molt probable.
Hem de fer una dosificació, com mai, de forces, perquè tots tres dies, els que anem...
Bueno, aquí tots tres...
Venen el dijous, perdó.
Dijous, bravo, vinga.
Estarem perfectes.
Perfectes, perfectes.
Anirem molt forts a veure Moma.
Son així de bé, aquest tema de I want you.
I want you fever.
Va bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Lluís Lagun!
Us sona?
Sí!
Doncs bé!
Aquest artista que té un nom de Trevor, em sembla, Trevor... algo...
Powers!
Trevor Powers!
És inventat!
No pots dir Trevor Powers!
No!
Doncs es diu que és així!
Vull dir el power del 89 es diu Trevor Powers!
Aparentment!
Sembla la mentida però sí!
És un nom de superheroi, no?
Sí, sí, sí, total!
La seva personalitat A és Trevor Powers!
Exacte!
I la B és Power Trevor, no?
Power Trevor!
Hòstia!
Power Trevor!
Doncs...
Aquest senyor té un disc acabat de sortir dalt del font que diu Rarely Do I Dream!
I l'anterior, no sé si el vau escoltar, jo el vaig escoltar bastant!
Crec que va estar ben considerat, és el 23?
23!
23!
Va estar ben considerat en llistats així de finals d'any i tal, i el vaig escoltar bastant!
Com hem cabit-lo?
Doncs...
És amb l'etiqueta una mica dura del Dream Pop, no?
És una mica durillo però penso que...
Etiqueta dura del Dream Pop eh!
Això seria un...
Estic pensant encara que...
Un oxímoron del puta mare!
Sí, sí, sí!
Però bueno, jo penso que té un software...