Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'Àngel Casas
Per fer palesa la seva memòria
i esgejo la carta Pitafi
que ell va voler acompanyar
en el seu acomiadament.

Volem agrair a Ràdio d'Esvert
la confiança que té en els que fem
aquest programa.
I ens ho demostra?
Doncs ens ha donat mitja hora més d'emissió.
Ara disposarem de dues hores en total
per confeccionar
els benvinguts, els benvolguts
i els ben trobats.
L'objectiu?
de desenvolupar-lo en convidats
i en explicant històries interessants
a menes i sorprenents
per gaudir de tot plegat
en els 120 minuts setmanals.
Com i quin millor convidat
per reprendre
aquesta quarta temporada
i la 59a emissió
del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats
que tenia assentat al nostre costat
el protagonista dels primers divendres de mes.
L'inefable, l'ínclit, l'insigna, l'il·lustre.
Josep Pilar i Juan, benvingut.
Com estàs?
Molt bé, gràcies.
Ha passat un bon estiu
i per tant
contents d'estar aquí
i començar a treballar
quan vulguis tu.
Doncs Josep, amb aquesta
ja som buit les teves intervencions
i classes magistrals
d'història editorial
de totes les revistes
publicades a Espanya
en els últims 50 anys
i que entretingudes i didàctiques
han sigut sempre
les teves intervencions.
Mira, avui, per curiositat
avui és el dia mundial
del somriure.
Això està molt bé.
Bé, cada dia...
I el dia mundial d'alguna cosa.
Fa dos dies
abans d'ahir, el demíperes
era el dia mundial
dels anys món, eh?
Poca broma, eh?
O sigui que...
Bé, i jo tinc una proposta
perquè no hi ha
el dia mundial
del fumador.
Molt bé.
O si agradi o no.
Molt bé, molt bé.
I llavors jo proposo
que sigui el 29 de febrer.
Almenys,
una vegada cada quatre anys.
Curiositat.
El 29 de febrer
va néixer
el que està
a la meva masquerra,
el col·laborador
i director
de l'espai d'entreteniment
en Joan Mateu.
Un 29 de febrer.
M'equivoco?
No, t'equivoco.
Per això...
Bé, abans que res,
molt bon dia,
estic en soñents.
Bé,
jo soc a menor d'edat.
Jo no podria estar segons o no.
Perquè, esclar,
vaig néixer un 29 de febrer,
i, per tant,
17 anys
i tres parts.
Però, bueno,
aquí queda.
Sí, jo tinc un fill
també nascut
el 29 de febrer.
Alguna cosa passa,
que ens anem trobant aquí.
Aviam, Josep,
ens vam quedar
a l'última intervenció teva
en la fundació d'una revista
que en anteriors programes
ja hem referenciat
diverses vegades.
Però avui,
tal com ho vam deixar
en la teva última intervenció
del divendres 6 de maig,
ens centrarem en profunditat
en la que ha sigut,
per mi,
la revista d'humor de referència
i crec que també
per molts lectors,
compromesa ideològicament
amb la democràcia
en el període
en què es va enumerar
de transició.
Es va publicar
entre el 1974
i el 1978
i s'anomenava,
por favor.
Por favor,
jo diria que va ser
una iniciativa teva
i va ser com
tu proposes
a Jaume Perich,
o Perich,
encara no hi ha averiguat mai,
i a Manolo Vázquez
muntar el banc
perquè fessin la revista
que desitjessin.
Com va anar això?
Bé,
això arrenca
de quan
el govern
o el Ministeri
d'Informació i Turisme
em demana
el tancament
de bocatge.
O sigui,
les coses a vegades
tenen unes referències
estranyes,
perquè
en el seu moment
per una raó
que si vols
l'expliquem ara
i si no
l'aguardes
per un altre dia
els...
Pensa que tenim
més temps,
o sigui,
que hi tens
tantes coses
per explicar
que jo ho pots explicar
ara i...
Bé,
si ho tinc
d'explicar ara
doncs l'expliquem ara.
Resulta
que quan va bé
el tema
del bocatge
de Barcelona
que més o menys
es va comentar
com l'agoix divin
i la presència
que hi havia
a bocatge
de persones
que realment
una gran part
d'ells
han sigut triomfadors
amb la seva matèria,
amb el seu tema,
inclús
en aquell moment
que havíem tingut
dos posteriorment
premis nobels
d'entre
dels
contertulians
de bocatge,
doncs realment
entre això
i la caputxinada
hi ha una sensació
que bocatge
té un fondo
polític
o té un fondo
reivindicatiu
o un fondo
bàsicament
d'esquerres
encara que per mi
sempre he dit
que aquest Esquerres
era com
jo sempre he parlat
del partidor comunista
de Cadaqués
que era una mica
la referència
del que érem
la gent de bocatge
molt, molt, molt
però al final de setmana
s'anava a Cadaqués
i si no
s'anava a Perpinyà
a veure pel·lícules.
Bé,
doncs en aquest moment
es crea
Bocatge o Madrid
i clar
quan es crea
Bocatge o Madrid
es crea
un problema
curiós
que és que
a Madrid
comencen a
sospitar
si el tema
que és
reivindicatiu
de Bocatge o Barcelona
s'està trasladant
a Madrid
i el concepte
de Bocatge
no els agrada.
és la etapa
és la etapa
en què a mi
em posen
un sensor
per la revista
Bocatge
i llavors vol dir
que tot això
lligat
ve un moment
que em demanen
tancar Bocatge
i per tancar Bocatge
fem una negociació
i dintre d'aquesta negociació
hi ha
el permís
per editar
quatre publicacions
en un moment
en què realment
era difícil
no editar-ne quatre
sinó editar-ne una
perquè necessitaves
demanar el permís
presentar
firmat per un
periodista
que funcionés
com a director
i fost
i tingués
el títol
i a més
necessitaves
fer un plan
de negoci
o sigui
era realment
complicat
però m'ofereixen
la possibilitat
de quatre revistes
i
una de les idees
parlada
o enraonada
amb el Manolo Bace
de Montalbán
és
el concepte
de fer una revista
d'humor
satírica
i
amb una certa
profunditat
política
i
anem a Madrid
bueno
vaig a Madrid
a proposar
una revista
amb el títol
del sèptimo de cavalleria
i em diuen
no
sèptimo de cavalleria
no
diu mira
aquí mateix
tinc una carta
d'un general
que xansa
per tant
no em toquis
per res
el tema militari
i diuen
doncs
com a segon nom
sugereixo
por favor
i m'accepten
el títol
de por favor
per fer una revista
que en principi
es plantejava
que
la portessin
diguem
editorial
Manuel Basti Montalbán
i el Peric
i ells
hi afegeixen
el
el
Forges
amb la qual
tenim
una pata
posada
a Madrid
i en certa manera
es tracta
d'anar un pas
més endavant
del que era
el hermano Lobo
que en aquell moment
era potser
la més de referenciada
després de la
codorniz
i amb el setup
seria
la codorniz
hermano Lobo
i per favor
i llavors
és quan
entra
por favor
que a més
es dona
la casualitat
que es presenta
a la premsa
es presenta
al públic
un dia
important
per aquell moment
que és
l'1 de març
el dia
que van ejecutar
a Puig Antig
ja ho havíem comentat
això
això és el principi
del tema
com eren els integrants
de la plantilla
de l'UX
que tenies
és que
era molt particular
per això
et faig la pregunta
perquè clar
a més
explica un per un
amb calma
a més del Manolo
i del Peric
i del Forges
tenim el Joan Mercè
que havia sigut
cap de redacció
de Bocatxo
i també l'incorporem
com a cap de redacció
però el Joan
no era humorista
no
el Joan era
humorista
no
el Joan era més humorista
del que sembla
però allò
que era
era por si l'ànim
es deu sucarró
una mica
és una cosa
diferent
però vull dir-te
jo per dir-te
només una cosa
jo vaig estudiar
amb el Manolo
Bax de Montalbán
he tingut a Bruguera
el Peric
inclús
l'he fet ballar
a la Ienca
el Peric
o sigui
que cuidado
perquè aquí
hi ha unes relacions
molt particulars
amb cada un d'ells
amb música de fons
del Pere Ales
segurament
però la veritat
és que a mi
havia tingut més afinitat
ha sigut amb el Joan Mercè
el Joan Mercè
inclús
en un cert moment
quan es va tancar
quan jo vaig sortir
del Por Favor
i li vaig donar
a aquell participés
amb l'accionariat
o amb la
igualar-lo
amb els altres
que realment
sí que havien sigut
com el Peric
i el Forges
i el Manolo
em va regalar un cuento
que jo vaig publicar
que és
La motxatge
de les bragas d'oro
que després
ja el va
estirar
el va convertir
en una novel·la
va ser una pel·lícula
i va guanyar
el Premi Planeta
o sigui que totes aquestes coses
tenen a vegades
la seva seqüela
la seva història
i a vegades
tenen la seva preqüela
també
que llavors
és més complicada
però bueno
el fet és que
érem
tres personatges
els que jo tenia
a Barcelona
a l'edicció
que era el Manolo
el Peric
i el Joan Mercè
que a més
feien una estranya pinya
perquè si
jo crec que
en aquest sentit
s'hi trobaven
i un es recolzava
amb l'altre
per dir-ho així
i cada un
potser jo crec
que reconeixia
els mèrits
de l'altre
per dir-ho d'alguna manera
perquè per mi
va ser sorprenent
del Peric
que jo havia conegut
a Bruguera
el Peric
del Gato
que vaig conèixer
després
a la revista
el Manolo no
el Manolo era el mateix
el mateix
quan estudiàvem
a l'escola de Periodisme
quan estava
per favor
quan l'he tingut
després
col·laborant
amb diferents republicacions
o sigui
el Manolo
el Manolo
ja ha sigut sempre
el Manolo
no té res a veure
vull dir
és un concepte clar
el Forges
per mi era un estrany
era una rara avis
que m'havien colat allà
que sí
que reconeixia
la seva
la seva humor
molt especial
i que potser donava
aquest contrapunt
de Barcelona i Madrid
que ja ens anava bé
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
i el
per mi el gran escritor
o el que
el gran novelista
perquè almenys
crec que se n'ha pogut
comptar com a tal
ara
una vegada tractats
doncs clar
era molt especial
perquè per exemple
tots estaven acompanyats
sempre amb whisky
si no hi havia un whisky
això ja no funcionava
no?
i el punt de partida
d'aquest concepte
és quan em van demanar
que ells necessitaven
una secretària
i vaig dir
bueno vosaltres
per què voleu una secretària
si aquí hi ha secretària
si necessiteu algo
saps?
una secretària
si una secretària
sí
però una secretària
que ens porti el whisky
que ens porti el cafè
bueno
al final
era alguna cosa més
que això
el que demanaven
però tampoc
gaire més
perquè no tenien
ni màxima idea
de per què
podia servir una secretària
i van fer un càsting
van fer un càsting
de secretàries
i ells van posar
com un tribunal
amb tots tres
i amb el whisky
davant
i van passar
les noies
que van sortir
amb el càsting
de l'anunci
que van posar
tan i qual
i bueno
al final
em van triar una
curiosament
és una
que havia estat
en un col·legi
de monjes
però bueno
no sé si
la volien
per portar el cafè
o per portar els hàbits
sí
no estava clar
però bueno
al final
la noia
és molt bona cria
jo no la recordo massa
però bueno
allà
estava allà
i punto
i amb la qual
havíem complert
amb el seu desig
tenir una secretària
duria
duria ser bastant
curiós
veure
un tribunal
format
pel Pèrit
que es monta
el banc
i el Mercè
i fent desfilar
com a càsting
noies sortides
d'un col·legi de Montses
no
a més
no sé
ja no recordo
qui es va presentar
o qui vam cridar
perquè se m'ha encarregat
la secretària
de la redacció
la Rosa Esteve
però
realment
doncs sí
va ser curiós
però
el més curiós
va ser la que van triar
però bueno
jo vaig a la sensació
molt
que en el fondo
tornant al que deies tu
de bona gent
jo crec que en el fondo
tots tres eren bona gent
i vam pensar
que aquesta noia
la podien ajudar
donant-li una feina
que potser l'altra
no se l'havia plantejat
o sigui
i els dubtos
i se la mereixia
això mateix
és el que t'ha dit
no
quines anècdotes
recordes
quines anècdotes
com era per exemple
ara que han passat
tants anys
no només
de la teva cooperació
sinó
que ja fa
tots tres
ja fa uns quants anys
que van desfilar
per anar
a fer dibuixos
entre els núvols
com era la personalitat
del Jaume Perich?
Bé
curiosament
és difícil
que jo et pugui
donar una opinió
perquè
és aquest contrapunt
que et deia
de tenir-lo a Bruguera
que només era
una persona
que estava
al departament
de Bols i Libros
que el departament
de Bols i Libros
era molt important
a Bruguera
comercialment
per dir-ho així
no per la qualitat
del que es publicava
encara que
ja
era un públic massiu
que el seguia
i que ho portava
el Jordi Govern
pensa que
en aquest departament
de Bols i Libros
estava el Jordi Govern
estava
el que ara és
el dueño
de
de
RBA
del Ricardo Rodrigo
i estava
el Perich
però bé
la prova és que
t'he explicat
que el Perich
en un cert moment
per una revista
que es va fer
que es deia Fans
a Bruguera
hi havia una secció
de bailes modernos
de la Ienca
el Tuís
tots aquests
balls
que van sortir
en aquell moment
i això
ho vam resumir
en unes fotos
d'una parella
fent els passos
d'aquests balls
i d'aquesta parella
el noi era el Perich
clar
quan li recordes això
recordo
dir-li a la seva filla
i es va quedar al·lucinada
no?
Sí, perquè
perquè realment
potser no s'havia dit
faig una petita falca
era conegut
que el Perich
introvertit
sèrio
un somriure
ni fent-li passigolles
li treies
és veritat o no
i que la imatge
en el Perich era
però pensa que
a més per mi
això
concepte teu
ho entenc perfectament
perquè això
és el que jo veia
les dues vegades
que havia pogut
veure-lo en directe
ho he parlat amb ell
donava aquesta impressió
tot menys humorista
no, és el que jo veia
a Bruguera també
però clar
que de cop aquest
el trobes
que està dibuixant
que no havia dibuixat mai
i comença a dibuixar
i dibuixa un gat
i a partir del gat
però jo et diré una cosa
els dibuixos poden ser
molt agradables
molt simpàtics
i de certa manera
li van donar
una personalitat
però el que és
important del Perich
són els aforismes
sí
ja que reconeixi
que les frases del Perich
no puc dir-te
perquè no ho sé
si totes eren seves
o no eren seves
o eren estudiades
o eren buscades
però realment
va demostrar
que hi havia
una profunditat
de pensament
molt important
cosa que per exemple
amb el Forges
no existia
per a nada
per això t'ho dic
amb els dibuixos
bueno
era també
poder un humor
més massatari
el del Perich
era un humor més
era una mica
el contrapunt de Madrid
però
i era una mica
la continuïtat
d'Hermano Lobo
i de Conorniz
era més
l'escola del Forges
no deixa de ser aquesta
l'escola de Madrid
per dir-ho d'alguna manera
però bueno
Perich per mi
és això
el que passa
que també
es va morir
molt jove
sí
sí
no va arribar
als 60 anys
o al voltant
no ho recordo
no va arribar
i com era
el Manolo
el Manolo
que era
totalment oposat
o oposat
totalment diferent
mira
t'ho dic
perquè tu
ho pensament
de tots
és amb el que
més anys
has passat
amb ell
però bueno
el Manolo
era molt especial
però jo t'explicaré
dues coses
una
quan estudiàvem
a l'escola
de periodisme
allà a Santa Mònica
Baixana Madreta
Baixana Madreta
que allò era
molt destartalat
i tal
hi havia rates
per tots els llocs
teníem un grup
del mateix curs
que molt
com sempre
molt varió
jo que es diu
en castellà
molt varió
pinta
però entre el grup
hi havia una noia
molt maca
que més o menys
a tothom
li feia gràcia
i un dia
aquesta noia puja
arriba
perquè estàvem
al segon pis
estàvem allà
més o menys reunits
abans d'entrar
en una classe
i ell arriba
com així
és com molt
i després puja
el Manolo
i el Manolo
puja acordant-se
la braqueta
van quedar tots
una mica
ho havien muntat
però bueno
va tenir la seva conya
clar
aquest sentit
és difícil
d'explicar
quan no has conegut
molt a fons
el Manolo
per dir-ho així
hi havia un punt d'humor
també
amb les seves coses
que també
després
vam disfrutar
dintre del que era
el por favor
i dintre de les seccions
de
les que va fer
com a especialista
com a gurmet
i les que va fer
com a enamorat
del Barça
i del futbol
o sigui
són totes les diferents cares
d'un personatge
però l'altre
que t'explicaré
aquesta ja és personal
jo havia tingut
moltes discussions
amb ell
sobre
el tema
ell definia
que a partir
del primer
Roosevelt
Estats Units
havia imposat
el criteri
de l'imperi americano
i jo li deia
mira
Manolo
si realment
això fos veritat
jo em faria americà
però no m'ho crec
la posició actual
dels Estats Units
és la que se ve
després de la guerra
la meva opinió
era aquesta
no
que això fos
creat
des de 1910
o 1920
bueno
això era una
com
sé que havíem
solit alguna vegada
però
partint d'aquest punt
en un moment determinat
ell publica
un llibre
sobre els hermanos
Marx
i jo vaig
a la presentació
d'aquest llibre
i me'l dedica
i em posa
para que te marximices
mas
i llavors jo
va ser una espècie
de diàleg
de besugos
jo li dic
Manolo
jo
en lugar de
a l'hora de votar
entre votar
como pienso
y como vivo
creo que es más honesto
votar como vivo
dice
sí pero yo doy
el 3%
de lo que gano
al partido
si això no és
un diàleg
de besugos
no sé
no sé
com es pot definir
però clar
hi ha un punt
aquí de partida
i és el seu
jo soc
una persona
nascuda
l'any 36
que no he viscut
la guerra
l'he viscut
sí
perquè estava allà
perquè tal
però
jo em trobo
que tinc
un pare
que té
set germans
més grans
que ell
perquè ell era el petit
i quan hi ha la guerra
tots set
i el fill
del més gran
van a la guerra
i van a la guerra civil
en diferents fronts
i en diferents posicionaments
tens el que està
en Franco
en tinc un que és
jefe de la FAI
en tinc un que està
a la presó
l'Icana
amb José Antonio
Primo de Rivera
en tinc un que
fa de militar
i a la final de la guerra
està processat
per especular
en menjar
entre els dos costats
tinc de tot
entre ells el meu pare
que a mitja guerra
diu ja en té prou
i se'n va a casa
i s'amaga
però
dóna la casualitat
que ningú mora
i com ningú mora
quan tornen tots al coi
el seu pare
els reuneix
i els diu
aquí s'ha acabat la política
aquí tornem a muntar la fàbrica
i tots a treballar
i és complex
bé
potser hi ha molta gent
que li ha passat el mateix
però tampoc
sembla el més normal
i clar
jo llavors li deia al Manolo
li dic
Manolo
per a mi la guerra civil
és la guerra de mis padres
no és mi guerra
per a ti és tu guerra
perquè tu
vivies en el Raval
tu hi vas cada setmana
a veure tu padre
a la càrcel
i esto
canvia completament
per a tu
és una guerra
i per a mi
és una altra guerra
i aquests punts
és tot el màxim
que havíem parlat
i aclarit
de concepte
polític
entre el Manolo i jo
si et dóna una idea
això és un posicionament
de tots dos
el qual no impedia
que fossin molt amics
i que col·laboressin
moltes vegades
per dir-ho així
bueno el Manolo
era del partit
i era del partit comunista
de cada que és
no
ell no va ser mai
del partit comunista
de cada que és
perquè li faltava
aquesta capacitat
econòmica
sí
però el Manolo
va guanyar moscalés
això va ser després
però el partit comunista
del PSUC sí
que era home o no
o no
del PSUC sí
però cuidado
una cosa és del PSUC
i l'altra del Partit Comunista
de Manolo
el partit comunista
de Manolo
i no sabia ni qui havia
el partit comunista
de Manolo
això és una palavra
un fonament
el partit comunista
de Manolo
entre setmanes
reunia a Àncora i Delfín
i la seva cosa
és tractar de trobar
els llibres prohibits
i tota aquesta història
i els finals de setmana
anaven a Cadaqués
com els que et diguin
i anaven a Bocatx
punt
però bueno
això és
són els comunistes
amb uns calés
ja ja ja
no
Manolo no era això
podia ser del PSUC
donava el 3%
al partit
el que tu vulguis
en aquest sentit
ho entenc perfectament
però
és un entusiasme
ara
tu dius
a part d'això
doncs per a mi
el Manolo
és un excel·lent poeta
és un excel·lent ensayista
és un excel·lent periodista
i és un novel·lista
corrent
i normal
jo no l'he valorat
mai com a novel·lista
l'he valorat
l'he valorat
com a ensayista
com a pensador
com a filòsof
com a humorista
i poeta
tot el que tu vulguis
però bueno
és la meva forma
de veure'l
per a banda
del Manolo
avui pujant
he sentit
una notícia
d'aquelles
que l'afectaria
molt amb ell
que és
la reapertura
de Casa Belpo
com un xinès
barat
realment
clar
si aixequés
el cap
diria
però què m'han fet
dels meus restaurants
i de la meva gastronomia
vol dir que
sí
d'acord
però vull dir-te
vale
la seva gastronomia
és a presa
ell va aprendre
a menjar
vull dir
hi ha persona
que
ell va
perquè li
no és de vera sol
no és de vera sol
però li
precisament
tot el contrari
però vull dir-te
i jo entenc
i ho valoro molt
vull dir-te
en aquest sentit
perquè realment
va arribar a tenir
uns coneixements
importants
això té molt
mèrit
però per altra part
vull dir
que s'hagués convertit
ara en el que has dit tu
ho trobaria acollonat
jo crec que sí
casalopoldo jo havia coincidit
que feia
ho trobaria divertit
sí
però casalopoldo
recordo
que ell anava
jo havia coincidit
un parell de vegades
amb ell
amb la Rosa Gil
i ell
amb el seu puro
i amb la taula rodona
aquella gran
que tenien
que es reunien
doncs van de segarra
amb ell
personatges de la vida
barcelonina
i el Manolo
d'alguna manera
exercia de gastrònom
li agradava
el bon puro
li agradava
el bon vi
li agradava
un bon menjar
i casalopoldo
que era
d'alguna manera
una mica
de referència
de la burguesia
dels anys
60, 70
i 80
després ja
i bueno
s'ho van quedar
van intentar
perquè
quan la Rosa Gil
la filla
decideixi
no recordo malament
jubilar-se
i plegar
i
la seva filla
la que va tenir
amb el torero
amb el Falcao
Falcón
no Falcao
era portugués
però es deia Falcón
no es deia Falcao
no va voler continuar
va ser quan ella
decideix
tancar la porta
i ens hem gastat
dos o tres anys
amb la porta
tancada
fins que dos cuiners
estic parlant de memòria
no m'ho he preparat
en absolut
ho agafen
i volen
tornar-ho
i els enganxa
la pandèmia
i tota la misèria
i a més
restaurants
com a Casa Lopoldo
d'aquella època
que eren restaurants
de producte
no era un restaurant
encara en queden
encara en queden
però era un restaurant
de producte
que els restaurants
de producte
diria Josep
però quan conec
que a mi
també m'agrada molt
la gastronomia
però
queden els de tota la vida
avui
si vols
inaugurar
o crear
un restaurant
només de producte
que no tinguis nom
que no tinguis història
no sé
quina sortida
tindria
en fi
Casa Lopoldo
que era un restaurant
de producte
de tota la vida
s'ha convertit
en un xinès
bueno
però jo et dic
jo no crec
i mira que era maco
aquell restaurant
que no tinguis
jo no tinguis
estic d'acord
amb tots aquests conceptes
que dius tu
però vull dir-te
jo coneixent
aquesta versant
del Manolo
que jo crec
que hi havia
un punt d'humor
si tu vols
àcid
o agri
el que tu vulguis
d'acord
i una part
de sofisticació
però la sofisticació
ve a partir
del moment
en què ja
té un èxit
amb les novel·les
el moment
de partir
em pensa
que la primera novel·la
la primera novel·la
del Carballo
l'hi publico jo
que és
el mateix a Kennedy
vull dir
o sigui que
estem amb el tema
però vull dir-te
entre tu i jo
només m'he llegit
la meitat
però bueno
i ara el teu amic
ja s'ha anariat
tinc altres amics
que se diuen
que també em passa
el mateix
és una altra història
això
no tenia que veure
però vull dir-te
coneixent aquesta
aquesta vertent
del Manolo
de un mor
sàcid
agri i tal
i aquest concepte
de l'erotisme
del Raval
li faria gràcia
que això
si és un xinès
ara
pensaria
bueno
no ho sé
tu ho coneixes
és un dia
vull dir
no ho sé
contestant
vull dir
o sigui
o van agafar
aquells cuiners
abans de la pandèmia
van tindrà que tancar
i la inauguració
d'aquest xinès
que no és un xinès
de luxe
ni sofisticat
és un xinès
de menú
de 12 euros
es feia bullo demà
es feia bullo demà
com?
es feia bullo demà
la inauguració oficial
d'un xinès
tot va quadran
que jo com he sentit
pensava
faran algun xinès
d'aquests
una mica diferent
no no
de menú
de xinus
que acaben d'arribar
i a 12 euros
i s'ha acabat
i s'ha acabat
i s'ha acabat
i s'ha acabat
els xinus
en aquests moments
s'estan fent
amb els bars
els restaurants
de Barcelona
tots
tots
o sigui
que això
ho tenen molt clar
han entrat
en aquest sector
i s'hi pensen quedar
eh
però vull dir
això està
això
el que dius això
no ve tot
però m'ha vingut
a l'imaginació
no he vist
mai
un cementiri xinó
no no
no vull dir res
ni he vist mai
aquí no
no
ahí lo dejo
no no
vull entrar-me en cap jardí
però no he vist mai
cap sepulcre
cap tumba
cap cementiri
i xerrat
ahí lo dejo
no em vull fotre
en cap jardí
te'ls menges a un menú
no va
escolta
no siguis brotó
no siguis brotó
jo siguis
jo siguis
una tomba xinesa
al Montjuïc
al Montjuïc
sí
i ens la va ensenyar
especialment
perquè no diguéssim
això que ha dit el Fernando
bueno
una
una
una flora festiu
aviam
del Triomvirat
hem parlat
no
m'agradaria tornar una mica
al Manolo
va canviar molt
la seva personalitat
arrel de l'èxit
per exemple
el Pèric
jo et tinc entès
no va canviar gaire
del Pèric
ni notaire
amb Bruguera
amb tu
amb el gran èxit
amb el Por Favor
i després amb els seus llibres
el Manolo va canviar
no
bàsicament no
o sigui
no
jo crec que
jo continua tenint
les seves llums
i les seves sombras
per això
en la meva opinió
les mateixes
vull dir
però bueno
ell va agafar
en un moment determinat
va trobar
el camí
per
aconseguir
una situació econòmica
alta
o bona
per dir-ho d'alguna manera
i ho va aprofitar
i em sembla molt bé
perquè realment
ara conèixer
que tenia molta facilitat
per escriure
aquestes dos
sí sí
era com ho diuen
allò de pluma fàcil
és de pluma fàcil
vull dir
el Manolo és de pluma fàcil
i aquesta és una de les qüestions
per exemple
com ho era
el
com es diu
aquest
el de Madrid
que estava
la seva dona es deia Espanya
el Marías
què?
no
no
no
el que ha mort ara fa poc
no
que tenia
que tenia una columna
que jo la vaig posar
por favor
i vaig fer fer
el Madrid
ja et sortirà
no en sortirà
sortirà el nom
però vull dir
aquest és
de Madrid
i l'ha tingut sempre
molt èxit
i tal i qual
que jo li vaig demanar
que em fes
una columna
com una crònica
d'un gay de Madrid
i m'ho va fer
tres o quatre números
i va dir
ojo
no continuo
perquè si no
acabaran pensant
ja
ja
quin era
és
és aquell que fue a la televisión
i dijo
jo he venido
sí
va a comprar
he venido a presentar mi libro
i no que tu me preguntes
bueno pues el Paco
sí que la seva dona es deia Espanya
es deia Espanya
i ara no sé per dir del Maria
sí
però vull dir
per què t'he fet aquesta referència
perquè estaves explicant
que al
al Marón no se li van pujar el fum
no
i que
i no sé què més venia
que no va canviar
o sigui
no
que ho va trobar molt bé
no
i que era de pluma fàcil
això mateix
com era l'umbral
i que l'ha trobat
l'umbral presumia
que ell
es llevava les 11 o les 12
i en un quart d'hora
feia la columna
i van pensar molt bé
o sigui
una persona
en una hora
a mitja hora
fan una columna
jo necessito a vegades una hora
per fer la carta aquella
que us envio
sí
de l'epicur
i a vegades
la rectifico cinc vegades
vull dir que
la pluma fàcil
no és la meva
això està clar
home
si tu ha sigut un periodista
avui que estem en castellanisme
en castellanisme
de tomo y lomo
de tomo y lomo
i al dins que era el tercer
com era el Joan Mercè?
el Joan Mercè?
sí
bueno
el Joan Mercè
perquè és l'antitèsis
de tot
dels altres dos
no però clar
però és que el Joan Mercè
només és que llegir
les tardes quan t'eresa
això ja saps qui és el Joan Mercè
perquè és ell
i clar
vull dir a partir d'aquí
dius
i el Pijo aparte
és ell
i el personatge
és el Guinardó
el que passa és que
esclar
si tu mires d'aquesta manera
és dels autors
d'una sola novel·la
sí
que hi ha diversos
em sembla que
ho havien comentat
amb un altre programa
amb tu
el García Márquez
i van estirant
tot és el mateix
és una sola novel·la
el Joan Mercè
és una sola novel·la
ara no és la novel·la
amb totes les puntes
totes les sortides
totes les preqüeles
i seqüeles
que tu li vulguis posar
per mi
un gran escriptor
un Cervantes
merescut
i com a persona
per mi
mira
te diré una cosa
molt bèstia
de tots els funerals
que he vist
l'únic funeral
que he entrat a veure
el mort
ha sigut
amb el Joan
corall
per algun motiu
amb això
t'ho dic tot
senyor
que te l'estimaves
molt
canviem de registre
Josep
explica'ns anèdotes
de
de la censura
perquè
amb la revista aquesta
en els anys
immediatament
els posteros
al franquisme
et suspenien
el por favor
i molt hàbil
tu confeccionaves
una publicació
alternativa
que continuava sortint
cada setmana
i que es deia
muchas gracias
tan inútils
eren els censors
tan inútils
eren els censors
que no es donaven
compte
del joc
el tripí joc
entre cometes
net i polit
que t'ho feia
no
el que passa
és que pensa
que hi ha una qüestió
diferent
a mi m'havien censurat
Bocatxo
tu saps
per què
m'havien censurat
pel tema
sexe
per l'entès
per ells
tema sexe
perquè no entenia res
però bueno
pel tema sexe
o pel tema
que sortien noies
el que tu vulguis
però en canvi
el por favor
la censura
és política
perquè no
l'entenen
com una revista
d'humor
sinó que l'entenen
com una revista
satírica
política
i la
col·loquen
en aquest sector
i en aquest sector
la nostra competència
curiosament
no és una revista
d'humor
és Canvio XVI
i en un moment
determinat
Canvio XVI
i nosaltres
no m'agrada mai
interrompre
però Canvio XVI
revista satírica
no
nosaltres ens col·loquen
dintre del concepte
de revista
política satírica
i el Canvio XVI
l'important
és la política
i la Canvio XVI
és la revista
política
incisiva
si tu vols
però no satírica
no
però bueno
aquest és el punt
de partida
d'ells
la prova
la tens
que en un moment
ha terminat
el Consell de Ministres
decideix
donar una lliçó
i a una
de les dues
suspendre-la
a quatre mesos
o sigui
no és que
suspenen
a por favor
és que entre
Canvio XVI
i por favor
decideixen
per donar una lliçó
suspendre
por favor
potser
en certa manera
perquè
teòricament
per ells
a Madrid
era la menys potent
era més fàcil
era més fàcil
i la prova
és que a la persona
amb la que jo tracto
a Madrid
com a subdirector
de premsa
ell mateix
li sap greu
i per això
em diu
escolta
fes alguna cosa
durant aquells mesos
i és quan jo li dic
bueno
doncs mira
doncs daremos
muchas gràcies
per favor
muchas gracias
i si no
pues ya hay de qué
no hay de qué
no
simplement perquè
muchas gracias
era el mateix
que por favor
amb un altre
amb un altre
títol
amb un altre
no
era
no
era un tot
més baix
bueno
però era
la mateixa idea
una mica
mantenia la idea
cuidado
digamos
d'una altra manera
amb el por favor
hi havia
l'equip
de primera divisió
de primera divisió
el peric
el bàsquet
i amb el
moltes gràcies
hi havia el segon
el segon
la prova latensa
que per exemple
el Forges
no va voler
anar
amb muchas gràcies
el Forges
era molt Forges
bueno
i llavors
precisament aquí
van sortir
els altres
el Tom
i el
el Quim
i el Quim
i tots aquests
són els que van ajudar
que moltes gràcies
aguantés un temps
el temps
el temps que tornis
a sortir
per favor
hi ha anèndotes
de la censura
que tu te'l sabries
torejar perfectament
explica'ns
no
per favor
jo vaig interviure
molt poc
amb la censura
amb l'interviu
bueno
l'interviu
ja és una altra història
perquè l'interviu
el que passa
és que en un cert moment
ja s'havia produït
la mort de Franco
ja estava amb la transició
i és una altra història
en aquests moments
ja la permissibilitat
era més gran
vull dir
la censura
era relativa
la censura
era càstig econòmic
i si la podies aguantar
no passava res
i això canvia molt
els conceptes
però pensa que
en por favor
tens el plantejament
de quan ens vam enfrontar
amb el del
amb l'Emilio Romero
sí
clar
el Romero era
el periodista
del Ràssim
fixa't una cosa
també és curiós
hem parlat
el món del Manolo
el món de l'altre
el món de l'altre
el món de l'altre
i el Joan Mercè
està allà
paradet
però mira
quan a mi
em censuren el bocatge
i em fan anar a Madrid
i em posen un censor
és per un article
del Joan Mercè
¿vale?
cuidado
que no és l'article en si
és la il·lustració
que li posem
però no deixa de ser
una secció
del
com
això
del
del Proust
del
del
del Mercè
com ho has dit
això
del Proust
com es diu aquest
el
marx
del Proust
sí
però hi ha una cosa
el cruzant
del Proust
què?
el cruzant
del Proust
no
però hi ha una cosa
no
hi ha una cosa
hi ha un concepte
d'entrevista
que es diu
ah sí
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
i llavors
por favor
hi ha una secció
que es diu
senyores
i senyores
sí
i aquesta secció
senyores
i senyores
entre elles
una de les vegades
hi ha la Marisol
com la senyora
tal
surt l'Emilio Romero
i
ja me'l posa
a parir
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
de vegades
el culpable
és el
Joan
Mercè
pobre
Joan
sí o no
no m'estanya
que després
tu t'emocioni
amb el
Joan
Mercè
és una altra història
però m'entens
el que vull dir
té la seva
conya
té la seva
gràcia
en aquest sentit
no
llavors passa això
que es diu
sabandijas
i llavors
ho aprofitem
i comencem a parlar
de les sabandijas
i tal
i donem la volta
al tema
i és quan
neix
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
i estem
en aquest punt
però
el punt de la censura
fixa't aquest
el senyores i senyores
provoca això
entenc
que
ens estàs dient
que la censura
en aquella època
més que per ella
funcionava
a través dels impuls
que rebia de gent important
perquè la censura
actués
més que per ella
que esbrinés
que a la revista
hi havia coses censurables
sinó que li venien
entre comets
xivatassos
no
és el que dic tu
per exemple
és evident que
a canvi
tenia més defensors
tenia gent que no estava
estava en contra
però tenia més defensors
nosaltres
no
nosaltres
només teníem gent en contra
no en teníem de defensors
i els defensors
no teníem força
per influir
no
però la tens
amb aquest tema
de l'émica ràmica
i llavors
és quan el
el Manolo comença
a dir
el que avisa
no és traidor
i aquestes frases
que són en el moment
les que utilitzem
a por favor
constantment
i que són moletilles
que no se n'estan
i el Pequeño
Salta Montes
en aquella època
coincideix
amb la sèrie de televisió
i tal
igual
Pequeño Salta Montes
i comencem a posar mantres
i coses d'aquest tipus
no?
clar
imaginació
en el poder
fantàstic
avui
fem un telèfon
i entrellà del temps
fins avui
la teva perspectiva
continuen a haver
elits
dintre dels sistemes
de poder
que castiguin
a la seva competència
m'explico
el que vull dir
continuen a haver
Emilio Romero
que es puguin sentir
ferits
i un d'ells
fins fa poc
era el Pedro J. Ramírez
que saltava
i
els ansons
ja no tenen
el poder
que teníem
ni molt menys
però avui encara
existeix?
bueno
que just
els ansons
l'havien tingut
el Pedro J. Ramírez
l'ha tingut
el Febriand
l'ha tingut
o sigui
hi ha una sèrie
de periodistes
en aquest sentit
que realment
que l'han tingut
com en aquests moments
s'acaba de morir
el loco de la colina
sí
bueno
fa dos dies també
bueno
però vull dir-te
són aquestes històries
que dius
jo per exemple
sí
però el loco de la colina
jo diria
vist des d'aquí
no tinc res a veure
amb les seves entrevistes
però
no era
un periodista
que
que batava
els altres
ell feia la seva història
no?
suposo
així com avui
hi ha un
mira
em fas venir la memòria
que és tremendo
i el que castiga
sobretot a Catalunya
és el Carlos Herrera
ah
el Carlos Herrera
el Carlos Herrera
amb la Cope
és que
bueno
no la Cope
volíem
Carlos Herrera
contra el Catalunya
estremendú
hi ha un de la trecia
l'Antonio Jiménez
un altre
però bé
tu tens unes èpoques
tens l'època de l'Opera
l'Opera
l'Opera
l'Opera
l'Opera
l'Opera
l'Opera
l'Opera
l'Opera
sí, però el Balvin
jo diria
bueno
aquell era
perquè era socialista
era molt més obert
no?
però bueno
tenen un moment durat
acerten un tipus d'entrevista
un tipus de secció
i els donen protagonisme
durant X temps
bueno
molt bé
sempre el periodisme
ha viscut
d'aquests personatges
alguns han tingut
més influència política
que altres
els ensons
l'han tingut molt forta
el Sebriant
l'ha tingut molt forta
però el Sebriant
cuidado
perquè tenia el paraigües
del país
cosa que per exemple
aquí curiosament
no hi ha periodistes
que hagi sàpigut
utilitzar el paraigües
de l'avantguàrdia
perquè aquí
l'avantguàrdia
era un paraigües
que molta gent
no ha sàpigut utilitzar
perquè era pogut
intentar
almenys
i no s'ha fet
però bueno
això és un altre
món
però vull dir
que periodistes d'aquests
hi són
i han sigut i tal
en el seu moment
de Millor Romero
tenia aquesta força
i la va fer
i la va fer
i la va utilitzar
després jo
després jo
de Millor Romero
el vaig tenir
quan em va demanar
que volia col·laborar
a l'interviu
no oblidis
que jo vaig tenir
que
tenia aquesta història
quan em va demanar
que volia
a l'interviu
i vam
jo sabíem
parlar amb Antonio Cens
i jo
vam dir
bueno
si la redacció
se'ns posa
s'estira el coll
i jo vaig anar a Madrid
per convèncer
per intentar
diluir-ho
atrasar-ho
i en canvi
vaig sortir d'allà
dient limpiezas
manana
perquè va tenir
l'habilitat
de dir-me
com ho faria
va dir
jo em vestiré
amb una carta franca
i una carta a Dios
vaig dir endavant
portos huevos
què vols que et digui
fantàstic
s'ha de reconèixer
almenys jo penso així
s'ha de reconèixer
els valors
de tothom
si els té
sigui de dreta
sigui d'esquerra
sigui catòlic
sigui ateu
vas tenir moltes pressions
per incloure
dintre la teva nòmina
de reporters
o periodistes
en aquella època
sigui l'interviu
sigui
per lo del
Romero
per exemple
el Romero
que se't va oferir
no però ho van entendre
perquè la meva redacció
això sí que ho van entendre
però se't va oferir
molta gent
per treballar amb tu
se't va oferir
molta gent
en aquell moment
gent
suposo gent important
no m'indundis
clar
és que per exemple
jo vaig
per exemple
jo vaig
una troballa
va ser el Marsillac
sí
jo me'n recordo
que ho vas explicar també
que l'Adolfo Marsillac
vas dir
carai
que bé que escriu
que bé que s'expressa
deixant a part
com a actor de teatre
i com a director
és igual
vull dir
de són aquelles deies
a certes
per exemple
se'n va oferir
el Perditor Ruiz
li vam dir que no
se'n va oferir
el Típicoll
li vam dir que no
i bueno
eren tots dos molt bons
eren tal
però clar
una cosa és la comunicació oral
i l'altra és la comunicació solita
en canvi per exemple
tu acabes de parlar
d'una persona
que jo he tingut
col·laborant
que és l'Àngel Casas
sí
a part d'amic personal
l'Àngel ha col·laborat amb mi
més d'una vegada
i m'ha entrevistat a mi
més d'una vegada
l'Àngel per exemple
la Vivian i jo
vam anar al seu casament
doncs mira
jo vaig anar al seu enterro
què?
i jo vaig anar al seu enterro
i doncs ja
ja ho sé
i mira
i ho parlàvem abans
amb el Josep
i amb el Joan
l'últim
i em sembla que ho he dit
l'últim
l'últim convidat
que vam tenir aquí
i
i amb ganes
i ja
no era l'Àngel
de fa
tres anys
però
vam riure una estona
amb ell
o no
ara tu per exemple
em parles
i em dius
el Carlos Herrera
jo he vist
el Carlos Herrera
gran fumador
de puros
no massa
no massa
gran fumador
de puros
fumador de puros
deixeu-ho aquí
perquè no en sap
perquè no en sap
exacte
no
però escolta una cosa
jo et dic
només un punt de partida
el Carlos Herrera
jo l'he vist
invitat per Tabacalera
a Cuba
vale
a Cuba
i en vez d'estar
per el que havia d'estar
només estar
empaitant
cubanes
se li enfotia
perquè havia anat
perquè havia sigut
invitat
i perquè tal
bueno
allà ell
i després està
a la misura
de la
bueno
està a la misura
de la Cope
bueno
jo no sé
això ja és el seu problema
de pensament
del que tu vulguis
perquè no entro en aquest tema
també el Carlos Herrera
tu dius que és anticatalanista
i jo l'he vist aquí
jo l'he tingut aquí a Barcelona
i han parlat
i tal i qual
ara
deu ser anticatalanista
el moment no ha terminat
escolta un problema seu
no era ni fun ni fa
m'entens
ara
per tant
anticatalanista
és
prou monàrquic
és prou
no he parlat mai
de política amb ell
que quedi clar
jo tampoc
però només escoltant
de tant en quant
els seus comentaris
les seves
però és el que et deia abans
els seus missatges
escolta
és el que et deia abans
vull dir-te
la Cope
és la Cope
sabem
qui està darrere de la Cope
i sabem
el que hi ha en la Cope
i per tant
què vols?
Què esperes de la Cope?
és igual
que esperes de Vox
que tinguin periodistes
que vagin a empaitar
cubanes
que esperes de Vox
si es matem
és igual
però escolta
està ahí
i tenen una manera
de pensar
ja, ja, ja
sí, sí
ai
quantes coses
per explicar
aviam
ara m'agradaria
fer una petita pausa
i després
retornem
amb un tema
allò que en diuen
obrir un valor
aviam
què opines
I see trees
of green
red roses too
I see them bloom
for me
and for you
and you
and I think
to myself
one-on-one
gosh
what a wonderful
world
world
I see skies
of blue
clouds so white
bright blessed day
dark sacred night
and I think
to myself
what a wonderful
world
what a wonderful
world
what a wonderful
world
The colors
of the rainbow
so pretty
in the sky
are also
on the faces
of people
going by
I see friends
shaking hands
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit