El nostre entrevistat d'avui descriu la pintura,
que és una de les facetes que ell està desenvolupant al llarg de la seva vida,
com jo també voldria dir d'aquest programa de Ràdio d'Esbert.
Els benvinguts, benvolguts i ben trobats,
igual que la pintura ens permet comunicar i compartir emocions amb la gent,
especialment amb les persones que poblen el nostre entorn,
escampades avui en un ràdio molt ampli,
gràcies a les xatxes socials i als mitjans de comunicació.
També diu el nostre convidat que les arts plàstiques són essencialment visuals,
gràcies, evidentment, al sentit de la vista,
i, per tant, constitueixen l'expressió d'una estètica determinada.
La ràdio és el mateix, però amb el sentit de la oïda.
També diu que l'art pot ajudar a formar millors ciutadans,
i jo també dic que la comunicació oral també pot ajudar a formar millors ciutadans.
Gràcies a la ràdio avui estem enllaçant el sentit de la vista amb el sentit de l'oïda.
Però avui no parlarem només d'art,
parlarem amb el nostre convidat de la seva professió i ocupació
en els darrers 35 anys, l'europeisme.
Casimir de Dalmau i Oriol, benvingut.
Bon dia.
Com estàs?
Molt bé, aquí estem, preparats.
Casimir, explicar el teu currículum ens podria portar tot el programa.
Però indicaré als oients que ets advocat, especialitzat en dret comunitari,
delegat i posteriorment director executiu del Patronat Català ProEuropa
entre el 1987 i el 2003.
És a dir, ha representat el govern de la Generalitat Europa
durant una bona pila d'anys.
Des del 2005, dirigeix-se una empresa consultora
especialitzada en afers europeus
i a Brussel·les, a Brussel·les et coneix tot el que.
Et sembla bé el que he dit?
Sí, sí, correcte.
No canviaré ni una coma.
Doncs començam, Casimir.
Explica'ns la importància d'Europa.
Bé, bon dia, en primer lloc, i gràcies per aquesta invitació
i poder compartir aquest espai amb vosaltres.
Bé, d'Europa poden dir moltes coses, no?
Cadascú l'ha viscut a la seva manera
i, per tant, és difícil,
es podria fer una explicació, una exposició d'Europa
en termes purament històrics o econòmics,
però jo crec que és important
la vivència personal de cadascú, no?
I per els que...
De la meva quinta, no?
Jo vaig néixer l'any 60.
A Europa, la meva era molt llunyana.
Quan érem adolescents, doncs,
encara l'est d'Espanya no havia...
Estava fora del que és l'espai,
el que coneixem avui com l'espai comunitari.
Les negociacions per l'adhesió de l'estat espanyol
a les comunitats europees van començar l'any 77,
per tant, jo tenia 17 anys,
però ja ho mirava amb el desig, no?
I l'ambició que aquelles negociacions,
que van ser molt llargues, acabessin bé, no?
Finalment, el 85, que es va tancar l'acord d'adhesió,
i el primer de gener del 86, l'estat espanyol,
i per tant Catalunya també ens vam incorporar de fet i de dret
al que aleshores anomenàvem comunitats europees.
Bé, va ser un recorregut, un camí llarg,
però d'alguna manera,
quan es produeix aquesta adhesió a l'any 86,
havien passat moltes coses, no?, a l'estat espanyol.
Entre d'altres, la més important
és que havíem fet un procés de transició política,
vam passar d'un sistema autoritari a un sistema democràtic,
hi havia una Constitució, la Constitució del 78,
avui molt denostada, no?
Molt denostada per a alguns,
però sobretot diria que la Constitució,
el que vam votar en aquells moments a la Constitució,
jo personalment vaig votar la Constitució del 78,
era el primer cop que, amb majoria d'edat,
tenia 18 anys, tenia la possibilitat de votar, no?
I la vaig votar per tres raons.
Una era democràcia, dient així, ras i curt, no?
La segona, diria que és Europa,
i la tercera era autonomia, no?,
o recuperació de l'autogovern, etcètera.
Hi havia tres raons de pes i fonamentals per votar-la.
Curiosament, avui, moltes persones que són clarament anti-europees,
clarament antidemocràtiques i clarament anti-autonomistes,
s'han apropiat de la Constitució, no?
Però això és un altre debat.
Però el que vull recordar és que en aquell moment,
l'any 28, hi havia moltes raons per votar-la,
i aquesta clau, la clau europea,
per mi va ser fonamental, no?
Perquè, de fet, una de les meves intencions
era dedicar la meva vida professional al tema europeu.
Casimir, ens quedem aquí, no perdis el fil,
que continuaràs, però sí que tinc que intervindre,
perquè és que, vaja, se'm posa la pell de gallina
pensant en allò que diuen que la Constitució espanyola,
que és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic
de l'Estat espanyol,
que amb ella s'hi regulen els deures
i els drets fonamentals dels ciutadans,
la forma i estructura de l'Estat,
que aquesta Constitució, que tu vas votar el 78,
i jo també, dona lloc a un sistema democràtic
que es pot homologar amb les altres democràtiques occidentals.
Diuen que aquesta Constitució proclama els drets fonamentals,
les llibertats públiques, la divisió de poders,
la sobirania popular i un estat social i democràtic de gret,
i que adopta com a forma de govern la monarquia parlamentària.
Escolta, la realitat supera la ficció.
Perquè de tot això que diuen que és la Constitució,
que tu deies,
i que a més ens expliques que avui se l'han apropiat
a tota una sèrie de grups,
però bueno, aquesta Constitució,
jo com a català,
però sí, és que fa riure.
Bueno, la realitat supera la ficció.
Simplement interromput,
perquè és que, no sé,
m'escalfo entre cometes,
vull dir,
se'm crema la sang
pensant el que deia la Constitució
i el que passa avui,
o com l'apliquen al nostre país,
a Catalunya.
Bé, no sé,
potser en Joan o en Josep
volen dir alguna cosa sobre aquesta qüestió.
però, a veure,
bueno,
podem fer un debat sobre la Constitució del 78.
Jo crec que, com he dit abans,
si analitzéssim
l'evolució
del que podríem dir
el constitucionalisme a Espanya,
des de la Constitució del 1812,
la Constitució de Càdix
fins al 78,
home, és un record llarg,
amb una
constatació, no?,
és a dir,
que les Constitucions,
tot i que tenen,
la del 78 té clàusules
per la seva pròpia reforma,
que no les sabem,
ni a Espanya no se saben gestionar,
no se saben aplicar,
no se saben utilitzar, no?,
és a dir,
la Constitució no és un text sagrat,
sinó que es pot reformar perfectament,
però, històricament,
a Espanya,
les Constitucions,
sempre que es van canviar,
va ser a partir d'un cop d'estat, no?,
és a dir,
que els típics,
els d'alfamientos, no?,
que han caracteritzat la història,
part del segle XIX,
i també del segle XX,
a Espanya,
tenen aquesta connotació, no?,
és a dir,
que el canvi de règim
ve donat sempre per un cop d'estat,
mai per una evolució natural de les coses
i per la via del pacte, no?,
però la Constitució,
és que una Constitució
és la llei bàsica
que un estat,
una societat,
es dona a si mateixa,
que es vota en referèndum,
que s'aprova i, per tant,
i que estableix les bases
del que podríem dir
la convivència,
però, insisteixo,
la Constitució dels 38
no l'hauríem de denigrar
perquè va tenir,
històricament,
en el seu moment,
va jugar un paper important,
el problema que jo
que hi veig,
bàsicament,
és la incapacitat,
diríem,
de les forces polítiques espanyoles,
de la nomenclatura espanyola,
probablement dels que realment
van anar a l'Estat
per posar aquest text al dia,
és a dir,
no hauria de fer mal a ningú,
no hauria de crear
cap mena de dificultat
assumir que un text constitucional
és perfectament reformable.
42 anys que s'ha modificat,
42 anys que té aquesta Constitució.
No ho recordo,
però un dels motius
va ser precisament
per temes relacionats
amb la legislació europea,
que si no recordo malament
va ser quan es va aprovar
el dret de sufragi actiu i passiu
per part de les ciutadans
de la Unió Europea
residents en un estat diferent
de l'origen,
és a dir,
que és un ciutadà francès
viscant a Espanya
a les relacions locals
i a les relacions europees
té la possibilitat
de votar com a ciutadà
si està empadronat aquí
i també a les europees
el mateix,
tant de votar
com ser candidat,
sufragi actiu i passiu.
Aquesta va ser una de les raons,
després hi va una altra,
també per raons europees,
pel tema del control
del dèficit públic.
Ja va ser en bona nit.
Quan convé
ja es fan aquestes reformes.
I això em fa pensar
en una altra qüestió,
posar en relació
el que és Europa
i la Constitució espanyola
en el sentit
que hi ha hagut
diverses...
Aquesta reforma
és el que pones de manifestes.
Algú molt important
que a vegades escapa
a la ciutadania,
potser perquè tampoc
té per què saber-ho
en detall,
però que és
el fet de la primacia
del dret comunitari
respecte al dret intern
dels drets membres,
inclús de la Constitució.
Aquesta idea
de la sacralització
de la Constitució,
un cop entrem
a formar part
de la Unió Europea,
de cau,
perquè
hi ha jurisprudència
diversa
del Tribunal de Justícia
de la Unió Europea,
que ho ha estat
fa molt de temps,
ara no citaré
les sentències,
però n'hi ha unes quantes,
el que diu
que una norma
de dret comunitari,
ja sigui de dret originari,
és a dir,
una norma
d'una disposició
als tractats comunitaris
o de dret derivat,
és a dir,
una disposició
reglament o directiva
aprovada
per les institucions
europees,
preval
respecte
de les disposicions
del dret intern
dels estats membres.
Això és molt important,
perquè vol dir
que al final
cap estat,
un cop
adreixes
a la Unió Europea,
Espanya
ho va fer
el 78,
i més de la Constitució
espanyola
ja incorpora
un article
que és el 93
que preveu
i anticipava
perquè hi havia
aquesta voluntat
d'incorporar-se
a la Unió Europea,
anticipa
el que
acaba passant
és la incorporació
d'Espanya
a les comunitats
europees,
dient que
via un tractat,
a través d'un tractat
Espanya podrà
cedir competències
que en aquell moment
eren responsabilitat
dels òrgans
internes
de l'Estat,
les podria cedir
a una
organització
supranacional
que era
la comunitat
europea.
de l'Estat
Casimil, continua perquè és fantàstic el teu relat.
Continuades de la pregunta, la primera,
explica'ns l'importància d'Europa, no?
Ens hem liat amb la Constitució espanyola
i l'entrada nostra...
Per cert, una tonteria.
Unió Europea o Comunitat Econòmica Europea?
No, a veure, en el moment de l'adhesió d'Espanya a Portugal
i Grècia, el 86,
no, Grècia va ser dos anys abans.
No, a Grècia va ser...
No et vull posar...
No, a veure, nosaltres va ser el 86
i potser sí va ser abans, eh?
Jo crec que un any abans.
Sí, un any abans, un o dos anys abans.
Jo crec que un o dos anys abans.
Estimats oients, ja ho veieu, els europollistes aquí...
Ho hem de repassar.
Però...
Fa molt de temps.
Sí, nosaltres, quan ens incorporem a Espanya i a Portugal,
va passar de 10 a 12, la família comunitària,
que després vam anar creixent fins a 15,
després a 27, 28, i ara 27.
Per primera vegada arribem a una situació
en què el nombre d'estats membres mimba, no?
O sigui, ara ha mimbat la Unió Europea.
Això és important.
Tu em preguntaves comunitats europees.
En aquell moment eren comunitats europees,
després hi va haver reformes successives
i es va voler unificar i donar una idea
més de, diríem, de la Unió Europea
com un ens polític únic, no?
I per això es va passar a utilitzar
la terminologia de la Unió Europea.
Però es deia comunitats europees
perquè eren diverses comunitats.
Hi havia la comunitat...
Primer, la comunitat econòmica del carbó i de l'acer.
O sigui que avui podem parlar en propietat
dient la Unió Europea.
Sí, sí.
Més que la comunitat econòmica europea.
No, no.
Ara el correcte és parlar de la...
Unió Europea.
Unió Europea, sí, sí.
Doncs continues explicant de la importància d'Europa
que ens ho hem deixat.
Bé, sí, sí.
Si tornem enrere,
jo dic que és interessant,
més enllà, diríem, del discurs
que pot ser més històric o polític o econòmic,
el més personal, no?
És a dir, com que jo tenia aquesta idea
quan estava estudiant dret
de seguir una carrera, diguem, europea,
encara que en aquell moment no sabíem bé què volia dir això,
però, bé, és una edat que també tens ganes
de sortir fora del teu país.
És a dir, no et veus indefinidament tancat a casa, no?
Quan vaig acabar dret,
vaig fer un...
Un màster, no?
Està donant compte perquè...
El concret,
que després no se'm digui que m'estic atribuint
títols que no tinc,
però era un diploma...
Un diploma en haute étude europea.
al Col·legi d'Europa de Bruges,
i, de fet, Bruges és l'escola de formació
en, diguem, dret i economia europeu,
és una de les més importants que hi ha a la Unió Europea,
i passa molta de la gent que acaba governant
a estats membres o a les institucions europees,
doncs, en un moment o altre,
passen per Bruges, no?
No és el meu cas, que no he governat enlloc.
Però és interessant perquè
sí que hi ha un abans i un després,
i jo vaig tenir la sort,
que això és pura casualitat, no?
De la...
Doncs pel moment,
que l'any jo vaig fer Bruges,
vaig estudiar Bruges,
el 84-85,
per tant, el 85,
quan estava estudiant Bruges,
es van tancar les negociacions.
El que era el secretari d'Estat,
el Manolo Marín,
amb una última trobada,
amb el que aleshores era el president
de la Comissió Europea,
amb...
Com es deia?
El francès.
El Jacques Delors.
El Jacques Delors, exacte.
Doncs van fer l'últim acord,
van perfilar l'acord
que després aniria a missa,
i que es ratificaria.
I recordo que el marín,
que desgracament va morir fa poc,
va venir a veure'ns a Bruges,
perquè...
a explicar, no?
O sigui, la bona roba, no?
I per tant,
era un moment d'una gran il·lusió europeïsta.
el setanta...
El 85, eh?
El 85-86.
I això, de fet,
es va traduir,
es traduïa durant bastants anys
en les enquestes, no?
L'euroboràmetre,
que és aquesta enquesta
que la Comissió Europea
publica periòdicament,
reflectia, no?
Que hi havia,
per part de la població espanyola
en el seu conjunt,
o sigui, dels nous estats membres,
un gran reconeixement,
d'una gran satisfacció
pel fet de formar part
de la Unió Europea,
sense que potser la gent
fos massa conscient
del que això impliqués
en el dia a dia,
però hi havia, jo crec,
aquesta clara identificació
entre Europa i democràcia.
O sigui, d'alguna manera,
la voluntat de pertànyer
al projecte europeu
havia estat una palanca
que havia ajudat
a impulsar
el procés de transformació
democràtica
de la societat espanyola
en aquell moment, no?
Per tant, va...
Això era així
i, si fem un salt
en el temps,
ja dic que hi havia
raons per a la satisfacció,
n'hi havia de moltes,
després, de mica en mica,
a mesura que l'estat espanyol
es va assentant
com a membre
de la Unió Europea
i es familiaritza
amb els mecanismes
de funcionament,
amb les polítiques comunitàries,
aquelles que reporten
més rèdits, no?,
a la pròpia economia espanyola
com la política nacional europea,
la política agrícola,
la política social.
En aquell moment,
Espanya, doncs,
era un beneficiari net
de les ajudes comunitàries,
avui ja no ho és,
és a dir,
amb l'ampliació
de la Unió cap a l'est,
d'aquesta posició,
diríem,
de l'estat espanyol
com un país
que rep
i que es beneficia
de manera destacada
d'aquests ajuts,
doncs, ha anat
d'invants,
s'ha anat reduint,
però en aquell moment
era així
i, bueno,
jo crec que la ciutadania
d'una forma o altra
ho va anar
identificant
a través dels projectes
que veia al seu voltant,
que si es feien ponts,
que si es feien carreteres,
que si hi haurien
les ajudes agrícoles,
etcètera, etcètera,
però això ha canviat,
no?,
ha canviat,
és a dir,
primer una prèvia,
és a dir,
jo mai he compartit
la idea
d'identificar
Europa,
l'Unió Europea,
les institucions europees
com una font d'ajuts,
o sigui,
veure Europa només
com una,
com una...
Sí,
com una vaca
que li treus
de la mamella,
tot el...
Sí,
és a dir,
com,
exacte,
com una caixa,
no?,
on pots anar
obtenint recursos,
sinó que és un projecte
polític,
no?,
social,
ciutadà,
en el qual les persones
s'hi poden desenvolupar
i en el qual
nosaltres,
tant des de la perspectiva
estrictament espanyola
o com catalana,
doncs,
podem trobar-hi
un espai propi,
no?,
i de...
es propi
i a l'hora
d'interrelació
amb el nostre entorn,
no?,
un espai organitzat,
un espai institucionalitzat,
un espai
amb institucions
de govern
en les quals
es pot participar,
com,
per exemple,
el Parlament Europeu,
no?,
és a dir,
que no deixa de ser
des de l'any 76,
si no recordo malament,
les eleccions
del Parlament Europeu
es fan per sufragi
universal i directe,
no?,
no en som prou conscients
que això és així,
potser,
al llarg del temps,
doncs,
aquesta percepció
ha anat variant,
però,
malgrat la importància
de l'estructura
institucional comunitària
i de la capacitat,
diríem,
de participació
ciutadana
a través
de les eleccions
europees,
encara,
probablement,
el projecte europeu
no s'ha fet
sentir
en prou contundència
a prop de la gent,
no?,
probablement perquè,
bé,
perquè hi ha molts nivells
de poder,
entre mig,
el nivell estatal,
l'àmbit més,
diríem,
com podríem dir,
regional,
en el sentit europeu,
i això,
a vegades,
dificulta
que hi hagi
una percepció clara
de com
Europa
pot incidir
en les vides
de cada dia
de la ciutadania,
no?
Carai,
una lliçó magistral,
per això ha sigut
professor també
de la universitat,
no?
Però,
aviam,
tot ha vingut
de la pregunta
que et vaig fer,
no?,
al començament,
no?,
que ens expliquessis
la importància
a Europa,
a Europa,
i ara
ens estàs parlant
de la teva
experiència
de la Unió Europea,
no?,
des del 1986
fins avui,
però per ordenar-ho
una mica,
aviam,
per fer-ho més entendible
i menys feixuc,
m'agradaria
que dividiessin
en tres períodes
les teves explicacions,
del 1986
al 2006,
podia ser una,
que ja ens has explicat
a les Baceroles,
del 2006
al 2016,
podia ser la segona,
després del 2016
fins al 2020,
o sigui,
hi ha molta,
com ho diuen,
hi ha molta tela,
no?,
jo no sé,
tindrem prou temps,
però hi ha,
no sé,
et demano,
i després,
ets tu el que tens,
la possibilitat
de dir que no,
però ja et demano
que en un programa
aquí no en tenim
ni per començar,
o sigui,
i que al final
de la teva intervenció
tothom ha de recordar,
per si estàs a gust,
que puguis venir
un altre dia,
perquè prefereixo
que es vagi explicant
les coses
poquet a poquet
i que siguin entendibles
per a tothom,
ho entens?
Que no,
amb idees atropellades,
que els ullents
i nosaltres mateixos
puguem tenir
un concepte
molt liviat
de la importància
que realment és molt,
perquè és al voltant
d'on estem vivint
i inclús dintre
d'aquesta Unió Europea.
Per tant,
Pesemí,
del 1986 al 2006,
què va passar?
Quina és la teva percepció?
Perquè tu vas fer
moltes coses
en aquest període,
és el que havíem dit,
no?,
que havia de ser
el delegat
i posteriorment
el director executiu
del patronat català
per Europa.
què passava per Europa?
Què vau fer per Europa?
Bueno,
diguem,
si ens tornava a situar
l'any 86,
o és l'any de l'adesió,
Catalunya sempre
ha estat
un territori
de la Unió Europea
amb vocació europea,
i que hi havia
una especial sensibilitat
en relació
al projecte europeu,
hi havia voluntat
de ser-hi present,
de participar-hi,
és a dir,
no es volia,
doncs,
deixar-se arrossegar
per la inèrcia,
doncs,
del que pogués ser
la política de l'Estat,
l'Estat,
evidentment,
i el govern de l'Estat,
doncs,
ja feia el que
havia de fer,
però des de Catalunya
en aquell moment
presidia la Generalitat
el president Pujol,
que, com sabem,
doncs,
és una persona
que sempre
havíem mostrat
un gran compromís,
no?,
amb el projecte europeu,
en aquella frase famosa
del president Pujol,
després de l'adesió
va anar a Agen,
com una mica
la capital,
la capital europea,
no?,
en termes històrics.
Aquí ets gran,
que diuen.
Sí,
això, perdó,
o ex de la xapel.
Ah, això mateix,
això,
triom.
I va dir jo,
avui torrem a casa,
no?,
és a dir,
la idea
que,
per circumstàncies
de la història,
de manera,
doncs,
injusta
o desgraciada,
havíem quedat marginats
del projecte europeu
i l'any 86,
doncs,
el moment en què
Catalunya,
a través,
doncs,
de l'adesió
de l'estat espanyol,
doncs,
s'incorporava,
m'entenc que
de forma definitiva,
aquest,
el projecte europeu.
la Generalitat
en aquell moment,
doncs,
volia ser activa,
va crear un,
ja havia creat,
de fet,
que això és significatiu,
no?,
quatre anys
abans de l'adesió,
un organisme
que presidia
el president
de la Generalitat,
però que era
un consorci format
per una representació
del teixit
institucional,
econòmic,
social i professional
del país,
no?,
perquè hi havia
els ajuntaments,
hi havia les caixes,
les universitats,
les caves de comerç,
és a dir,
era una plataforma
molt ampla,
de representació
ampla del país,
amb totes les seves dimensions,
que tenia com a finalitat
aquest organisme
apropar
la Generalitat Europea
de Catalunya
i Catalunya
de la Generalitat Europea,
per això també
en el seu moment
es va
obrir una delegació
a Brussel·les,
en la qual,
doncs,
jo vaig estar-hi,
doncs,
si no recordo malament,
del 87 al 96,
però vaja,
tu saps millor,
Ferran,
i després,
si m'equivoco,
em rectifiques.
Aquest va ser
els anys
del bateig europeu,
no?,
de la pràctica europea,
de veure,
doncs,
que a Europa,
més enllà,
també,
doncs,
d'una idea romàntica
o d'un cert idealisme,
que sempre és bo
que es mantingui,
però que també és l'Europa
dels interessos,
no?,
i per tant,
si formes part
d'aquest club europeu,
t'has de moure,
t'has d'espavilar,
has de veure
com es prenen les decisions,
has de veure
com és possible
que els teus sectors econòmics,
socials,
professionals,
doncs,
puguin ser actius,
no?,
a Europa,
i la feina d'aquest organisme
que es va crear,
impulsat des de la presidència
de la Generalitat
del president Pujol,
doncs,
va ser aquesta,
no?,
doncs,
tenir una via
d'acció,
d'intervenció,
prop de les institucions europees,
de la Comissió Europea,
del Parlament Europeu,
del Consell,
sobretot de la Comissió Europea,
no?,
perquè una de les coses
que probablement
la ciutadania
ha hagut d'aprendre
d'aquests últims anys,
és,
doncs,
tenir una certa idea
al cap
de les institucions,
del que són les,
de quin és el sistema
institucional comunitari,
no?,
i perquè els tractats
avui ja reconeixen
set institucions europees,
totes són importants,
alguna molt important,
jo crec que la gent
l'ha descobert ara,
probablement per mi
la més important,
la més,
diria,
la més rigorosa,
la més sèria
i la més determinant
en el que ha estat
l'evolució
del projecte europeu,
que és el Tribunal de Justícia
de la Unió Europea,
la més independent de totes,
però hi ha altres institucions
que tenen un paper important
en el dia a dia
del que és l'activitat
i la presa de decisions
de la Unió Europea,
que són la Comissió Europea,
el Parlament Europeu
i el Consell de Ministres,
no?,
la Comissió Europea
és l'organisme,
és la institució,
perdó,
que representa
l'interès general
de la Unió Europea,
això és important,
és a dir,
no representa els estats,
jo recordo quan
la primera comissió
que el comissari espanyol
era un era el Manolo Marín
i l'altre era el Abel Matutes,
Abel Matutes
abans de marxar
cap a Brussel·les
va dir,
me voy a Brussel·les
a representar
los intereses d'Espanya
o a defender
i el propi Jacques Delors
el va obligar
a rectificar públicament,
dient,
escolti,
vostè qui no ve
representar els intereses d'Espanya
sinó a avançar
els interessos de la Unió Europea,
això és molt important.
L'altra institució,
el Parlament Europeu,
que representa
la sobirania,
és a dir,
des dels 76
és elegit
per sufragi universal
i directe,
per tant,
el Parlament Europeu
és el depositari
de la sobirania europea,
representa els ciutadans,
o sigui,
els interesses dels ciutadans
i la tercera,
no és que hi hagi
una jerarquia,
dic tercera,
és molt important
i té molt de pes,
és el Consell
on estan representats
els estats membres,
per tant,
aquesta sí,
el Consell
representa els interessos
dels estats
i del funcionament
combinat
de les tres institucions,
Comissió Europea,
Parlament Europeu
i Consell
emanen
les decisions comunitàries,
ja sigui a través
de directives,
de reglaments
o de decisions.
Hi ha tantes coses
per parlar
i que et preguntaria,
Casimir,
que només em resta
ara que obrir el micròfon,
que els nostres amics
i col·laboradors,
el Josep i el Joan,
et facin preguntes,
amb la il·lusió
que puguis tornar
un proper dia,
perquè amb prou feines
hem arribat al 2006
i les coses
que ens han quedat pel mig.
Joan,
quan vulguis.
Vinc a l'àfona obert.
Molt bé.
Bon dia, Casimir.
Bon dia.
Jo que jo,
encara que sigui un sàbua o buit,
perquè no hem arribat,
per desgràcia,
em voldria situar
en aquest moment,
en el moment del Brexit.
Aleshores,
aviam,
a part de...
M'han xafat la pregunta
del proper programa.
Bueno,
si hi ha molta cosa
per parlar del Brexit,
a part del procés
que estem vivint
i que s'acabarà,
ja veurà quan s'acaba,
si a finals d'any o no,
i a part dels enganys
que m'imagino hi ha hagut
per convèncer
bona part del poble britànic
de tot això,
aviam,
o per Europa
o per la Unió Europea
també és important.
Clar,
la Gran Bretanya
representa un 14%
del PIB europeu
i un 13%
de la població.
Això vol dir que
ells patiran
i nosaltres,
englobats amb aquesta Unió Europea,
penso que també.
Volia que parles
una mica d'això
i de possibilitats
futures d'ampliació
per compensar una mica,
no el nivell de PIB,
per descomptat,
però per compensar
població
i número de països.
Com està?
Bé,
el Brexit
és el resultat
d'una consulta
que el govern britànic
va sotmetre
a la ciutadania
de la Gran Bretanya.
Es va celebrar
un referèndum,
es va anunciar
amb temps
d'antelació,
es va celebrar
i el rotat
és el que és,
no?
Per tant,
jo crec que és molt
complicat,
no?
sempre,
quan hi ha
una consulta
electoral,
fer anàlisi
a partir
de,
diríem,
de considerar
que uns
o altres
han estat enganyats,
perquè, clar,
llavors podríem pensar
que,
no sé si
hi ha una extrapolació
que trobem
a l'estat espanyol
o a Catalunya,
que a les últimes eleccions
doncs
al Parlament
de Catalunya
algú
va ser enganyat
i per això
determinat partit
va obtenir
determinats resultats.
Jo crec que
si hi ha una consulta
s'ha de ser conseqüent
amb la consulta,
no?
I amb els resultats
i si és vinculant
doncs
difícilment
difícilment
es pot,
diríem,
els responsables
de gestionar
el resultat
difícilment
es poden
desit
desit
dels resultats,
no?
Òviament
que és una mala notícia
per a la Unió Europea,
això és indiscutible
i pot haver-hi gent feliç
a la Unió Europea
pot haver-hi
algunes
enemistats,
no?
Entre
que són prou conegudes,
no?
Per exemple,
entre Gran Bretanya
i França,
no?
Doncs
però
jo penso que això
forma part del
passat.
Avui
objectivament
és una mala notícia,
és una mala notícia
en termes de
evident
de PIB,
ho és en termes
demogràfics,
però això té una
altra lectura
perquè
amb tots els respectes,
si fos Malta
que deixés
la Unió Europea,
vull dir,
això fora
un breu
a peu de pàgina
en un diari,
però és que és la Gran Bretanya,
que són 60 milions
d'habitants,
no?
Més de 60,
més de 60,
un PIB,
tu deies ara
que era el 14%
del costat de la Unió Europea,
per tant,
la Unió Europea
des d'aquest moment
de la sortida
de la Gran Bretanya
doncs
objectivament
s'ha empobrit,
però també té una
conseqüència
a nivell polític
a nivell del que és
el pes internacional
de la Unió Europea
al món,
no?
És a dir,
que un dels reptes
que té plantejades
la Unió
precisament
és situar-se
en termes
geopolítics
a nivell
internacional,
és a dir,
si volem tenir
una política exterior
potent,
hem de saber
qui són els nostres
interlocutors,
però també
decidirem
els nostres
interlocutors
a nivell internacional
i el nostre
proper a nivell
internacional
en funció
de qui som,
i ara d'alguna manera
som menys,
som menys del que érem,
menys en el sentit
que som un ens,
la Unió
doncs
que
ha perdut
força
amb aquesta
amb la sortida
de la Gran Bretanya.
És cert
que la Gran Bretanya
resistia
de manera
clara,
oberta,
jo diria
determinada
a tot el que és
podríem dir
l'avenç
de la integració
política europea,
o sigui,
tot el que és
l'accessió
de més sobirania
a les institucions
comunes
de l'UE,
el que la Thatcher
deia Brussel·les,
els funcionaris
de Brussel·les,
això que el Joan
volia ser fa uns anys,
que volia ser funcionari
de Brussel·les,
doncs que també
t'hagués maleït la Thatcher,
això passa a estar al via.
però la gent
s'ho ha plantejat
d'aquesta manera
i la decisió
està presa,
per tant,
el que ha de fer ara
la Unió
és recapitular,
posar ordre a casa,
jo diria
reforçar
les institucions,
reforçar
el projecte polític,
home,
diríem,
resoldre el Brexit,
la segona fase,
la que ve ara,
resoldre-la bé
de manera acordada,
és a dir,
el que és impensable,
jo crec que això
és impensable
perquè el no acord
fora molt negatiu
per la Unió Europea,
però és que ho fora
molt també
per la pròpia Gran Bretanya,
jo crec que aquí
ningú s'ho pot permetre,
jo penso que hi ha
molt de farol
quan sento
algunes declaracions,
com per exemple
el primer ministre britànic,
és de cara
al seu electorat
que vol aparèixer
com un home
fort,
i heròic,
per haver aconseguit
el que ha aconseguit,
al contrari
del que defensava
no fa massa temps
per escriure,
per tant,
aquí sí que
podríem dir
que la realitat
també supera la ficció.
Sí,
quan parlaves abans
que hi havia hagut
engany,
home,
hi ha hagut
frivolitat,
sí,
poca serietat,
és sorprenent
per la idea
que tenien els britànics,
però probablement
hi ha hagut
una mala,
bueno,
s'ha gestionat
aquest tema
d'una manera
bastant frívola.
Només afegir una cosa
sobre aquest tema,
també hem de ser,
la Unió Europea
ha de ser autocrítica,
perquè si
s'ha fet possible
la sortida,
si s'ha estat possible
aquesta sortida
i el referèndum
amb el resultat,
també hem de,
si recordem
quan es va produir
la campanya
del referèndum,
la Unió Europea,
les institucions europees,
es van mantenir al marge,
no va haver-hi una presència,
com a mínim entenc jo,
jo penso que els partits
polítics europeus,
pro-europeus,
haurien d'haver fet
campanya a la Gran Bretanya,
les institucions,
els governs dels estats membres
s'haurien d'haver,
s'haurien d'haver mobilitzat,
però sobretot la Comissió Europea,
i aquest l'orga,
la institució,
com deia abans,
que pels tractats
té atribuïda
la responsabilitat
de defensar
l'interès general
de la Unió,
doncs tenien la responsabilitat
d'haver fet campanya,
i no ho van fer,
des del propi Parlament Europeu,
no van fer aquesta actitud
tan cínica moltes vegades,
i que la ciutadania no entén,
no, no,
és que això és un problema
intern dels britànics,
com quan aquí es planteja
el problema
de Catalunya-Espanya,
que és un problema greu,
un problema de fons,
un problema que té
una regla europea claríssima
i s'està demostrant
en aquests moments,
o que també té
una regla europea
o una connexió europea,
i sempre que s'ha preguntat
amb algun responsable
comunitari,
s'ha dit,
que és un problema
intern de l'estat espanyol,
per tant,
jo penso que
totes aquestes actituds
tan poc, diríem,
transparents,
poc diligents,
poc implicades,
poc compromís,
al final acaben passant factura.
que s'haurien tantes coses
per parlar,
que s'haurien tantes coses
que s'haurien tantes coses
que ens hem deixat,
que s'haurien tantes coses
que s'haurien tantes coses
que ens hem deixat,
però ara m'agradaria
i voldria
canviar de tema
i m'agradaria retornar
a la faceta
del Casimir Pinto.
Casimir,
has deixat
passar més de 40 anys
per exposar públicament
les teves realitzacions en el camp de la pintoria
i el dibuix. El passat
dijous 30 de gener va ser inaugurada
la teva primera exposició.
Com t'ho fas per
compatibilitzar la teva carrera
professional amb la pintura?
Bueno, sí, he trigat
molt
però
no hi ha
un problema de compatibilitat
ni molt menys.
El dia és de 24 hores.
Es poden fer moltes coses en un dia.
i després
també és cert que
quan estàs molt
abocat
en un tema determinat
i en el meu cas va ser des del
començament amb el tema europeu
doncs
si dones prioritat
a una determinada activitat
n'hi ha alguna altra de les coses com a tothom.
Tothom fa... És a dir, jo crec que
la majoria de les persones no som
unidimensionals, no? Vull dir, tothom té
altres inquietuds,
a vegades són cops amagats o no.
Jo no, en el meu cas, la pintura
la veritat és que sempre m'ha agradat des de
pintar així de manera sostinguda
des dels 15 a 16 anys.
i...
i bueno, amb més o menys intensitat
més o menys encert
però és una cosa que m'agrada molt
i sobretot m'interesso
pel que fan els altres
el món de l'art en general
no només la pintura
però m'agrada
això sempre
des de...
quan era més...
quan era petit
a l'època parlava abans
visitava museus
exposicions amb els meus pares
com una activitat normal
i jo he seguit
amb aquesta inquietud
perquè ho...
faig una exposició ara
fa temps que ho tenia pensat
bueno, se'n va...
ara vaig dir
ara toca
bueno, em vaig aprivar una mica
doncs em van convidar a fer-la
a la galeria Víctor Saavedra
del carrer Enric Granados 97
correcte
i bueno, estic content
d'haver-ho fet
ha començat
perquè vaig inaugurar
efectivament el dijous passat
veurem a veure
quin és la...
bueno, quin impacte
entre cometes té
vull dir, quines són les reaccions
m'interessa de la gent
bé, més enllà dels cercles habituals
de família i amics
els interessa que la gent
que no coneixes
ja no et coneguin a tu
sinó que arribin a tu
a través de l'obra exposada
i a més
el títol de l'exposició
el Tatus Underskin
que tu estaràs present
fins a finals d'aquest mes de febrer
exposant
i ara
t'he agafat una frase teva
que m'impacta
exposant i reflexionant
sobre el pas del temps
i les seves conseqüències
sobre nosaltres
això ho he dit jo
això ho has dit tu
que si mire, explica'n com entens
l'art com a espai de llibertat
sense rumins
bueno, és ben bé això
l'art o la pintura
en aquest cas
com un espai de llibertat
home, sense límits
sobretot és que no has de donar
explicacions a ningú
perquè fas el que et dóna la gana
vull dir
ets lliure de fer
home, sí que hi ha uns límits materials
perquè els límits materials
d'allà on vols expressar-te
si és una tela
un tros de paper
una paret
hi ha aquesta limitació
i els mitjans que utilitzes
la pintura
el pinzei
el llapis
etcètera
sí que hi ha uns
límits materials
però jo vull dir
que en termes
intel·lectuals i morals
no hi són aquests límits
vull dir
te'ls poses tu
te'ls poses tu
i busques
bueno
la veritat és que
jo crec que
en el món de l'art
hi ha moltes preguntes
i poques respostes
vull dir
les respostes
cadascú
jo penso que
troba les seves
i ningú pot donar
lliçons a ningú
jo quan pinto
no pretenc
que les persones
m'agrada
i em diverteix
que les persones
em diguin
interpretin
el que jo faig
això sí que m'agrada
ara que és això
parlant amb tu
precisament
amb la teva exposició
hi ha una constant
reiterativa
amb la teva pintura
que és que
aquella espècie
de carxofa
que és com
una espècie
d'espirals
units
i entrellaçats tots
i recordo
que em vas
donar
una explicació
que m'agradaria
que ara els oients
no només
que vagin a veure
a la galeria
Víctor Saavedra
la teva exposició
sinó que a més
quan entrin a veure
l'exposició
sàpiguen
que aquella figura
que jo
de la qual
estic parlant
el significat
que té pel pintor
no?
Bé
és cert
quan vaig
decidir
fer aquesta exposició
doncs vaig triar
una quarantena
d'obres
vaig intentar
que hi hagués
un fil conductor
que fos un conjunt coherent
arrenquen del 2011
al 2019
i si
com tu dius
hi ha aquest
aquest
aquest senyal
aquesta marca
no?
que és comú
a moltes d'elles
que té a veure
amb el títol
per això el títol
el títol
en anglès
és Tatuant d'esquí
és a dir
tatuatge sota la pell
i per mi
ve a ser
com la marca
que el pas del temps
deixa en cadascú
de nosaltres
som marques invisibles
sota la pell
però que jo
a través de la pintura
intento fer visibles
i probablement
a través d'aquests
dibuixos
i aquests colors
i formes
el que
faig jo
és buscar-me
a mi mateix
i entenc
que per la resta
pels espectadors
que ho puguin veure
que observin
les meves pintures
també és una manera
de buscar-se
ells mateixos
jo penso que al final
l'obra d'art
la pintura
quan et desfàs d'ella
ja no és teva
no et pertany a tu
sinó que per tant
a tots aquells
que la vulguin fer seva
és el que parlava
amb tu i jo
la pintura
que tu l'entens
com la cerca d'un mateix
la pintura
com finestra
oberta
a la imaginació
doncs
benvolguts oients
els recomano
que vagin
a la galeria
Víctor Saavedra
del carrer
Enric Granados
del 97
admirin
i d'alguna manera
s'ho prenguin
amb l'obra
del nostre convidat avui
i del Casimir
Casimir
ben trobat
moltes gràcies
m'hauria agradat
aprofundir
en moltes qüestions
i matisos
dels temes
que hem tractat
i que no els hem pogut
desenvolupar
com calia
ja ho veus
Casimir
estic convençut
que com jo
els nostres oients
també es deuen
haver quedat
una mica
amb ganes
d'haver pogut
traspassar
les barceroles
dels temes
doncs ja saps
Casimir
bueno desitgis
i tinguis temps
els micròfons
de Ràdio Desver
sempre estaran oberts
per gaudir
de la teva presència
moltes gràcies
a vosaltres
moltes gràcies
per venir
i esperem que tornis
aviat
a vosaltres
es
de
has
de
a
de
of people going by
I see friends shaking hands
saying how do you do
They're really saying
I love you
Doncs canviem ara així radicalment de tema
donem pas a la secció del Joan
començarem avui amb els viatges
on es portes avui, a algun lloc d'aquests remots
A on?
Bon dia a tothom
Bé, una mica la música ja indica
on m'agradaria acostar-m'hi
un lloc que jo no hi he estat
perquè estem parlant d'una petita illa
de Víndic
que té unes característiques molt especials
Sempre diem que
pràcticament a la terra s'uneix tot
que tota les tribus sí ha arribat d'una forma o altra
i bé, això no és exactament així
Hi ha una illa
que es diu illa Sentinel del Nord
que pertany a l'Índia
que tothom que ha intentat arribar-hi
que no sigui de la tribu lògicament
que viu amb aquesta Índia
no ha sortit viu d'aquesta
o sigui que realment és molt interessant
Joan, perdona, a més d'un enviaré aquesta illa
A més d'una?
Més d'un, d'un
No vull posar
Bé, Sentinel del Nord
és una illa molt petita
té 70 quilòmetres quadrats
està situada al golf de Bangala
i pertany oficialment a l'Índia
encara que cap indi
ha posat els peus amb aquesta illa
És un dels llocs més desconeguts del planeta
totalment cobert de la jungla
flanquejada per una barrera natural de corau
que impedeix que qualsevol baixés
hi pugui acostar
Només hi ha en 60 dies d'any
que degut a les marees
hi ha una petita entrada
per poder desembarcar
a una platja d'aquesta illa
Els que han desembarcat no han tornat
Però bé
I per què no s'han atredit a anar-hi més?
O sigui, fins i tot és curiós
fer una part de l'Índia
i l'Índia va amb un protocol
fet el 2005
va declarar com una espècie de zona d'exclusió
va dir que la gent que vivia amb aquesta illa
podia fer una mica el que volgués
per dir alguna cosa
la seva estructura social
el seu idioma, etc.
Bé, la gent que viu amb aquesta illa
no s'ha estudiat massa cosa
En principi està habitat per una tribu hostil
no accepta cap visita de forasters
Aquesta ètnia
que avui diu una tribu perduda
o els sentinelles
rebutja qualsevol tipus de contacte amb l'exterior
S'estima que els seus membres
no passen de 400
però tampoc es va veure
a partir del tsunami del 2004
com va quedar la població real d'aquesta Índia
i d'aquesta illa
però potser avui són 80 o 90
però no ho sabem
Hi ha una sèrie d'històries reals
de gent que per equivocació
o per interès propi
van treballar
El 2006
un grup de pescadors
d'ailes veïnes
es van desviar de la ruta
diuen que anaven borratxos
això ja no se sap
van arribar a la costa d'allà
i els van sortir
una espècie de tribu
de gent molt fosca
van despullar totalment
anaven nua
amb arcs, fletxes i pedres
i els van matar
El govern de l'Àndia
va intentar pactar
emportar-se els cossos
no ho va aconseguir
perquè els helicòpters
que s'acostaven
eren rebuts a pedrades
curiosament
Un altre tema
que es parla
és que un bar xinès
un bar que oprim raus
això va ser fa molt poc
el 2008
es va quedar encallat
als culls de la veïna
pensaven que podrien arribar
per veure si trobaven
algú que us pogués ajudar
i van veure
un grup de 80 o 90 persones
que estaven preparant embarcacions
barques que no tenien ni preparades
per intentar abordar
el lloc xinès
o el vaixell xinès
a l'Àndia
suposo que
de matar tothom
i destruir-ho
per sort en aquest cas
va acabar bé
perquè van arribar
els helicòpters
de salvació
i van poder emportar-se'ls tots
i l'últim cas conegut
és un cas curiós
és molt recient
és de l'any passat
i bueno
un pastor evangèlic
nord-americà
molt jove
va intentar
avenger-li-sar
amb aquests bons sellors
va convèncer
amb uns pescadors
d'altres illes
perquè s'acostessin una mica
ell va desembarcar
i ja van veure
els pescadors
que ja se n'anaven
que bueno
que només que ho van agafar
ja ho van matar
ho van matar
i allà s'ha quedat el cos
això és una mica
la història
d'aquesta
d'aquesta enia
però d'on pot venir
aquesta enia?
Ara ve la part
més científica
de tot això
antropòlegs
diuen
que poden ser descendents
dels primers homínids
que van arribar a la zona
fa més de 60.000 anys
i que el seu aïllament
i la seva
cap relació
amb cap tribu més
ha provocat
que tinguin
un estil de vida
i una organització
social
completament desconeguda
per nosaltres
i que es pot
pot anar anys i anys i anys enrere
és més
altres investigacions
diuen
que potser
aquesta espècie humana
que van batejar-la
com a
homo floresiensis
és
l'espècie humana
que aniria
entre
l'homo erectus
i l'homo sapiens
tot això està obert
és un tema
que és molt curiós
i bueno
potser a Sentinel
hi ha la resposta
del
has vallot perdut
bé
jo recomano
que no hi vagi
que es quedi allà
en Medan
o una illa de Gaias
perquè en certa forma
l'únic problema
que tindrà seran
els tsunamis
no els indígenes
de la illa
moltes gràcies
no sé el bé Joan
entenem
perquè no has volgut anar-hi
ho entenem
doncs avui
sembla que amb les illes
problemes
no?
la terra
Sentinel
Pep
no es parlaràs de capilla
avui
avui parlaré dels malnoms
de la ciutat de Barcelona
i dels barcelonins
competències i enveges
d'un poble i l'altre
els pobles propers
sempre han donat
aquesta
una munió
de malnoms
tots reconeixem
terrasa
mala raça
s'ha de dir
mala pell
aquelles coses així
no?
i Barcelona
com a capital
vista com a centralista
per la resta de Catalunya
i els barcelonins
una mica
com a prepotents
doncs també ens ha tocat
el rebre
amb aquesta cosa
hi ha reculls
de frases així
i em vas trobar una
que no la coneixia
diu
Barcelona i cap de tupí
calces estretes
roba pessetes
això t'imagines
ja com un nen
Barcelona i cap de tupí
roba pessetes
llavors l'altre
i que se'n va corrent
davant que l'altre nen
li tiri una pedra al cap
o li digui una cosa
semblant
dedicada al poble
d'on ve aquest altre
xicot
però bé
els noms
malnoms dedicats
als barcelonins
majoritàriament
fan referència
a la seva actitud
davant del paisatge rural
el creixement de la ciutat
de fet que desconeixem
ens quedem una mica
parats
amb coses que els més
ho tenen a l'abast
i ho veuen molt normal
els camacos
pixapins
farigoleros
de pinza farigoles
passaberdisses
això doncs
ja no cal
no cal
explicació
Xaves
vam parlar
aquest de Barcelona
amb les asten obertes
i la manca
de vegades
de problemes febles
dia ser els ogasolls
perquè escorrien
per tot el territori
i estaven poc
els de la ve alta
quan les matrícules
de cada província
doncs deien d'on venies
camalluents
pels violats xandalls
que els anys 90
es portaven
domingueros
tampoc
i fangueros
això
ja entrarem
els fangueros
i en quant a la ciutat
s'han dit
ciutat del diable
suposo que per una ciutat gran
amb molts antros
de perdició
i coses d'aquestes
doncs la cosa venia per aquí
en cap lloc
he trobat una explicació
més així
la ciutat d'en Nioca
la ciutat d'en Nioca
és un nom donat
de Barcelona
uns barracots
que es van fer
durant la
la pesta groga
de l'any 1821
quan van morir
100.000
100.000 persones
o sigui
un 10%
de la població
i com que no es podia construir
fora ciutat
van fer com uns barracons
al peu de Montjuïc
on els que anàvem
a la fira de mostres
anàvem allà
a menjar
a la plaça de l'Univers
aquell tros
entre el carrer Lleida
i el passeig Maria Cristina
li van posar uns barracots
perquè la gent
sortís de Barcelona
i li toqués
una miqueta l'aire
això va donar nom
al lloc
que hi havia
aquestes multituds
i coses mal girbades
com la ciutat d'en Nioca
i durant un temps
va ser
un dels malnoms
de Barcelona
però una cosa tan tètrica
i tan trista
que no va quallar
l'altre
és
el
el d'allò
el Camp Fanga
Camp Fanga
aquest és el més
el que més ha perdurat
i de base
és desconegut
per què Camp Fanga?
el Pla de Barcelona
doncs
per raons militars
no es podia
no es podia edificar
i quan es tiren les muralles
es comença a construir
es fa l'eixample
hi ha tot un
tot un entremat
tot està molt bé
però no es
no es construeix
per ordre
clar
cadascú construeix
com li va
els primers
els primers
blocs
que es feien
els primers pisos
i tal
l'obligació
que els feia
l'Ajuntament
era
tenien l'obligació
de fer un metro
de vorera
les voreres
estaven pensant
que n'havien de tenir
cinc
i els carrers
entre 20, 30
o 60
per tant
quedaven uns llocs
que quan plovia
allò era un fangar
què passava?
la gent anava a veure-ho
tant els turistes
diguéssim
els turistes
interns
catalans
que diuen
allà a Barcelona
perquè han fet allà uns pisos
que no sé què
i els mateixos
ciutadans
i després quan tornaven
tornaven bocabarats
pel que havien vist
i emprenyats
perquè portaven
fang per tot arreu
i aquest nom de Camp Fanga
sembla que va ser
els mateixos
barcelonins
de la part
de la ciutat vella
que li deien
a la ciutat
a la ciutat nova
diuen
per altre cantó
que també llavors
l'esquella
la torratxa
ho va popularitzar
i altres al revés
que va ser l'esquella
la torratxa
i va agafar la ciutat
total
que aquest nom
doncs
ha perdurat
això
doncs
ha fet que
hi havia uns estris
no només
d'aquí a Barcelona
sinó tot arreu
es lleva fangs
a les portes
dels grans edificis
n'hi havia molts
a Barcelona
no se'n troben
a costa
a costa
a costa
buscar-los
però jo
el recordo
perfectament
era com un estri
de fer regulat
en forma més o menys
com d'U
i el que seria
en forma d'H
no d'U d'H
diguéssim
i la barra horitzontal
de l'H
és on passaves
la so de la sabata
per treure't
el fang
això trobaves
a la porta d'entrada
un cop havies entrat
inclús a tres llocs
n'hi ha
els
els
els
estaven posats
al carrer
perquè la gent
que passava per allà
ara costa molt
de trobar-ne
jo doncs
us en diria
dos o tres
que vaig trobar
en un article
en un article
al diari
ara
de lleva fangs
de lleva fangs
sí, sí
mira
el poble sec
al carrer de la França Xica
cantonada
al carrer de la Bòvila
a Ciutat Vella
en un edifici
del carrer
d'Escudellers Blancs
que no és el carrer
Escudellers
Escudellers Blancs
està una mica més amagat
us recomana
a veure què el busqueu
a l'Eixample
Rambla Catalunya
25
hi ha 9 barris
en alguns edificis
de la via
de la via
de la via
de la via
de la via
de la via
de la via
de la via
de la via
de la via
de la via
que estan posats
al carrer
això és un article
del Xavier Terós
de fa dos anys
i mig
vaig anar ahir
a veure si en trobar
algun d'aquests
perquè algú
ho vulgui fer
cosa que dubto
però si algú
té humor d'erari
doncs sí, sí
al carrer
de la França Xica
cantonada Bòvila
hi ha un llevefang
situat a l'exterior
del portal 17
si te'l mires
del portal
a la dreta
entre el portal
i el bar
de la cantonada
i aleshores
doncs allà
és una peça
de ferro
com forma
més o menys
d'1
molt oberta
perquè fa uns
40 centímetres
i posat
a uns 15 de terra
si passes pel costat
i no saps
el que és
ni et mires
i suposo que per això
segueix el seu lloc
perquè ningú sap
què colles allò
i ningú toca
i llavors
el del carrer
Escudelles Blancs
aquest també
encara existeix
és un portal
que s'ha tancat
però té uns vidres
i si te mires
el fons
a mà esquerra
quan comencen
les escales
està dosat
a la paret
també
on aquest curiós
et minicul
aquest deu fer uns
20 centímetres
una mica més gros
i tal
però això es veia
molt
era una cosa
molt normal
llavors
com a defensa
els habitants
de Barcelona
també els que venen
aquí
a veure les coses
tenia
ja una paraula
que és
els guaitacos
perquè guaitacos
que ve de guaità
igual que
que es diu
el camaco
els pobles
guaita
perquè aquesta paraula
guaita
que ara no s'utilitza gaire
guaita
vol dir vigilar
o mirar
torna de guaita
guaita forestal
etcètera
etcètera
recordar el programa
aquell de la trinca
guaita
que fan ara
i fins fa
una massa
que a pobles
de Catalunya
la paraula guaita
era molt
molt
correnta
ara en aquests
moments
ja no hi posaria
molt foc
potser és una
paraula
que la gent
només recorda
el valencià
futbolista
Vicenç
guaita
guaita
que va jugar
el valenci
i el getafe
i ara
que amb el 31
juga el cristal pal
a les d'altres
fantàstic
i així
sense la setmana
doncs
ara resulta
que la fiscalia
de l'estat espanyol
diu que
Jordi Cuixart
ha de ser
sotmès
a un programa
de tractament
perquè el que va fer
és igual de greu
que una agressió
sexual
avui
entre la fiscalia
i la constitució
realment
la realitat
supera la ficció
benvolguts
suïents
ens retrobem
en el proper programa
i see friends
shaking hands
saying
how do you do
they're really saying
I love you
I hear papers cry
I watch them grow
they like much more
than I'll never know
and I think to myself
what a wonderful world
yes
I think to myself
what a
Ràdio 2B
98.1
Music Club Selecció
at
Ràdio 2B
jim
i
i
i