Benvinguts, benvolguts,
i ben trobats.
Es defineix l'art com l'activitat creativa del ser humà
que consisteix en transformar i combinar materials,
imatges, sons, paraules, etc.
per transmetre idees i sentiments.
També consisteix en envellir objectes o estructures funcionals
que produeixen un efecte estètic.
La paraula estètica prové de dos mots grecs,
amb la real estet,
que signifiquen sensació, percepció, sensibilitat
i el mot ICA que significa relatiu A.
És a dir, podríem definir l'art i l'estètica
com lo relacionat amb les sensacions,
percepcions i sensibilitat
de com el ser humà interpreta aquells estímuls sensorials
que rebem del món circundant.
Es defineix la cultura com la creació i realització
de valors, normes i béns materials per l'ésser humà.
Doncs ja veiem que cultura i art estan ben lligats.
L'obra d'art respon en cada moment
a uns principis estètics vigents en un context cultural,
per exemple a l'edat mitjana, al renaixement, al barroc, etc.
i també respon en l'època en la que viu l'artista.
Doncs en la seva forma de veure el món i el ser humà
el limita i possibilita l'ús de determinats materials,
tècniques, procediments, temes i el llenguatge.
En resum, l'art és expressió i comunicació.
Recordem les 7 arts.
Les 7 arts, arquitectura, escultura, pintura, música, literatura,
dansa i cinema,
però jo, personalment, en afegiria 7 més.
La fotografia, la gastronomia, l'humor,
el teatre, la televisió, el còmic i la ràdio.
Podríem aprofundir en el concepte d'art
de quan un objecte és una obra d'art i quan no.
Però avui no és aquest el debat al que us volem exposar.
Avui ens centrarem en el primer art que he anomenat,
l'arquitectura.
L'arquitectura és una disciplina,
a l'hora tècnica, artística i pràctica.
I l'arquitecte és el professional
que s'encarrega de projectar edificacions o espais urbans
i vetllar per l'adequat desenvolupament de la seva construcció.
En el sentit més ampli,
l'arquitecte és el professional
que interpreta les necessitats dels usuaris
i l'esplasma en adequats espais arquitectònics
i formes habitables i construïbles.
Tantes coses per explicar
que per conversar i parlar d'arquitectura
dels lligams entre art, cultura i cooperació
tinc al meu costat
un dels fundadors d'Arquitectes Sense Fronteres.
Un arquitecte que ha dignificat
la funció social de l'arquitectura.
Un arquitecte que ha desenvolupat
i conjugat el verb cooperar
i el substantiu cooperació
com pocs titulats en la seva professió.
Carles Bonet i Pijuan, benvinguts.
Com estàs?
Moltes gràcies, Ferran.
Molt agraït de poder estar a Ràdio d'Esvern
i poder transmetre una mica el missatge
fonamentalment del que és cooperació
que és un terme que se'n parla molt
però no se sap massa bé què vol dir
ni què reflexi.
Ara ja desenvoluparem la cooperació.
Carles, tu des de ben petit
volies ser arquitecte.
D'on et ve aquesta passió?
Jo tota la vida
jo des que vaig néixer
jo de petit sempre quan em preguntaven
què és el que volies ser quan ser gran
jo sempre deia
jo vull ser arquitecte.
Encara que no era bon estudiant
la meva mare em deia
tu no seràs mai arquitecte.
Jo sí, sí, jo seré arquitecte.
Jo suposo que una mica influenciat
d'estudiar arquitectura
que jo tenia un on clavi
que era el Pijuan, l'historiador
el del Sumartis
i havíem viscut a casa meva molt
el tema del que era
el tema històric
i el tema d'arquitectura
en aquella època.
Tu acabes la carrera
i obtens el títol d'arquitecte
en l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.
Crees un estudi
juntament amb un soci
i bàsicament
us especialitzeu
en el sector sanitari.
Deixes com a obra més emblemàtica
entre d'altres
l'Hospital ACPllo de Sant Cugat.
Carles, tu creus
en l'especialització dels arquitectes?
Jo crec
cada vegada més
perquè
abans
la funció de l'arquitecte
podia
omplir tots els camps
però
perquè no hi havia
realment
o sigui
l'arquitectura
va molt lligada
amb la tècnica
això
jo crec
que és un tema
fonamental.
Cada vegada
les construccions
siguin
en l'àmbit que siguin
són més tècniques
o sigui
l'input tècnic
influeix moltíssim
en la construcció.
Per tant
no és el mateix
fer un hospital
que fer
una escola.
Són dos temes
totalment diferents
amb unes connotacions
que
una base
ja
de construcció
que pot ser més o més
la mateixa
però no la finalitat
amb la qual cosa
cada vegada
la gent s'està especialitzant
més
amb el tema
de construcció
per àmbits.
Evidentment
una part
és l'especialització
amb el disseny
dels projectes
i l'altra
l'especialització
com tu deies
amb els materials.
Carles
cap on va
l'arquitectura
del segle XXI?
Aquesta
és la gran pregunta
del segle XXI.
Per això
per això
tot la temps.
A veure
això
cada vegada
més
l'arquitectura
s'està
tornant
crec jo
això és una opinió
molt personal meva
cap a una vessant
d'estudi
general
de
què és el que
influència més
amb els edificis
i amb l'entorn.
O sigui
hi ha una component
en aquests moments
urbanística
molt important
amb el desenvolupament
de les ciutats
dels pobles
etcètera
que influeix
en el tipus
de construcció
que s'ha de realitzar.
Aleshores
cap a on se'n va?
Jo crec que se'n va
molt
cap a l'aspecte
de
poder
arribar
a definir
d'una manera
molt concreta
les tipologies
d'edificacions
que es facin.
És a dir
avui
en els projectes
arquitectònics
hi ha més tecnologia
que art.
Hi ha molta tecnologia.
La pregunta
que t'estic fent
és
avui
entre tecnologia
i art
cap a on veus
més
el possamitatge
que esteu aplicant
vosaltres
els arquitectes.
Prima el disseny
prima el material
prima la tecnologia
com teniu que
parlarem després
de la construcció
de la segona
de família.
Jo recordo
que
parlant amb tu
em deies
la segona de família
gràcies a la tecnologia
s'està
podent portar a terme
perquè
de fer això
fa cent anys
que és com
es tenia que fer
possiblement
costaria molt més.
Difícilment
s'hauria fet.
Jo crec que
difícilment s'hauria fet.
Tal com s'està
construint
la segona de família
en aquests moments
és d'una
tècnica
brutal
de precisió
mil·limètrica
amb materials
que no tenen
res a veure
amb la pedra
que es va començar
a construir
la segona de família
de tot es formigó
amb peces
prefabricades
etc.
Això
cinquanta
cent anys enrere
era impossible
això
ara
és així
tu em preguntaves
em preguntes
el tema
d'estètic
del tema
de
de la tecnologia
de l'art
per si
fer la introducció
entre l'art
l'estètica
perquè és que va
molt lligant
sí
jo diria que
jo
penso
que l'estètica
en aquests moments
predomina
o sigui
té un factor
molt més important
que anys enrere
per què
perquè abans
tu podies tindre
idees
que quan les intentaves
plasmar-les
amb la realitat
tenies els inconvenients
de lo que era
la
les estructures
o sigui
lo que era
la part
constructiva
que moltes vegades
no possibilitava
que es pogués
realitzar
el que tu havies pensat
avui en dia
això
no hi ha res
impossible
a nivell constructiu
pràcticament res
aleshores
clar
els arquitectes
que realment
els bons arquitectes
que tenen
les idees
molt ben
estudiades
poden realment
pràcticament
realitzar
el projecte
que tenen
pensat
en el seu moment
cosa que això
és molt important
abans no era així
sí
això ho estan parlant
no?
la prefabricació
de materials
que tenen que tenir
un sentit econòmic
i sostenible
i la tecnologia
fa que les construccions
arreu del món
puguin complir
les normatives
tèrmiques
acústiques
de seguretat
etc
cosa que fa
tampoc fa
cent anys
fa cent quanta anys
era complicat
sí
no no
el nivell
de normatives
en aquests moments
és
és de bogeria
per això
totalment de bogeria
llavors clar
poder arribar a complir això
es necessiten
molts materials
materials molt cars
que fa
que realment
construir
no sigui
no és un
surt car
no
no li donés més voltes
és car construir
per les condicionaments
que hi ha
cosa que cosa
que jo crec
que és com ha de ser
parlaves tu ara
em deies
això de prefabricació
el tema
de prefabricació
jo crec que també
és un tema
que cada vegada
tendim més
al tema
de prefabricació
pensa
que anys enrere
fa 20-30 anys
es construïen
habitatges
unifamiliars
prefabricats
val
d'una planta
perquè és el que donava
l'estructura
d'una planta
després ja
al cap d'uns anys
ja es va començar
a pensar
ara farem
dues plantes
aixecarem dues plantes
perquè
ja amb l'estructura
en aquests moments
s'estan fent
edificis
ja
de diverses plantes
amb materials prefabricats
que això
fa que
amb el component
de construcció
s'abarateixi
i
puguis
implicar molt més
el tema
de les condicions
tèrmiques
acústiques
etc.
això
una cosa
ajuda a l'altra
perquè
puguis construir
amb uns preus
que siguin
més raonables
perquè si no
o sigui
si ho has de fer
amb materials tradicionals
com era abans
de posar
totxo sobre totxo
que encara es fa
però que això
cada vegada es perd més
està clar
els grans edificis
ja no es construïen així
ni molt menys
home
ho veiem a la sala família
ja venen les peces
diguem per fabricades
fabricades
amb un taller
amb un obrador
amb una pedrera
i amb les grues
és una operació
d'encaix
però ja
tot
no són
el que tu deies
els manobres
tot sana
tot sana
que van aixecant
la sala de família
com fa cent anys
quan el deu dir
no
és que més breu
ho dic perquè
més jo ho conec
perquè tinc un gendre
que hi treballa
allà
i arquitecte
i m'ho explica
o sigui
stop
oients
no només
és el senyor
Carles Bonet
sinó que
té una filla
que també és arquitecte
casada
amb un arquitecte
italià
que és dels pocs
que després de la neteja
encara queden
a peu d'obra
amb la
amb la construcció
o no continuant
la construcció
de la sala
sí
per això et deia
que les pedres
que pesen
no sé quantes tones
porten uns petits forats
de dos o tres centímetres
perquè s'encaixi
amb la pedra
de sota
amb el testimoni
que hi ha
perquè entri
o sigui
no es pot desviar
un mil·límetre
i això
amb una grua
que té 120 metres
d'alçada
penjada d'un cable
aquesta pedra
entra
i no es belluga
o sigui
això
era impensable
que això
es pogués construir
per això
els arquitectes
quan
he fet
la defensió
del que és l'arquitectura
continuo reformant
el que tu dius
que és una disciplina
tècnica
artística
i pràctica
sí
totalment
la tècnica
cada vegada més
té més influència
més que fa
no sé
300 anys
que el disseny
sí
sí
sí
Carles
en el nostre anterior programa
vam parlar
dels ateneus
com a funció social
avui
tenint-te tu aquí
parlarem
de l'arquitectura
com a funció social
en l'any 1992
tu entres com a arquitecte
en una cooperativa social
d'un sindicat
obrer català
per posteriorment
gestionar-la
en la seva construcció
d'habitatges
estem parlant
del període
entre 1992
i 2010
a prop
explica'ns
de què anava
tota aquesta història
a veure
això
jo vaig
estar
quan vaig començar
a treballar
d'arquitecte
que va ser
en l'any
el 73
i quan vas acabar
la carrera
de fet
vaig estar
en professió liberal
amb un soci
treballant
fins al 2003
i que em vaig especialitzar
en aquells moments
en el tema sanitari
ja sigui
treballant per mútues
treballant per
és el que m'explica
que construeixes hospitals
i centres assistencials
de moltes mútues
a totes Catalunya
o sigui
ens vam dedicar
molt amb el tema aquest
i reformant hospitals
també
però
en un cert moment
surt
la possibilitat
de
treballar
fent
habitatges
de protecció oficial
per
per una cooperativa
sindical
que no s'havia format
o sigui
de fet
jo vaig intervindre
durant un any
amb la
consolidació
i formació
de la cooperativa
d'habitatges
del sindicat
d'acord
jo era de fet
el
tu vas entrar
com a arquitecte
sí
en el moment
que
es consolida
la cooperativa
es consolida
oficialment
dins
de la generalitat
se li dona
el vistiplau
com a cooperativa
sindical
com altres
que ja existien
en aquells moments
s'adjudiquen
solars
de l'Institut Català
del Sol
de l'Incasol
per construir
habitatges
llavors
l'adjudicació
sempre era
en proporció
de la
de la importància
del sindicat
com més important eres
més sol tenies
com menys
tenies
més important
que era pel número
d'afiliats
exacte
llavors
això de una certa manera
tenia una certa raó
perquè els habitatges
que es construïen
de fet
eren habitatges
per poder
donar servei
als afiliats
dels sindicats
clar
si tens molts
necessites molts habitatges
aquest sindicat
era petit
relativament petit
però
fins i tot
clar
van començar a caure
molts projectes
d'habitatges
de protecció oficial
nosaltres
en aquells moments
poca
experiència
tenien
o caps
sobre habitatges
de protecció oficial
perquè no l'havien fet
i
quan vam començar
a estudiar
i vam començar
a construir
els primers habitatges
jo me'n vaig adonar
que realment
era un tema
interessantíssim
interessantíssim
de tal manera
que em va fer
deixar
en el seu moment
la
meva
carrera professional
liberal
com a arquitecte
i entrar a treballar
amb
amb
el
sindicat
com a arquitecte
i després
creant una gestora
per portar
tots els projectes
que s'havien de
realitzar
per aquest
sindicat
per què
dic això
perquè
a veure
habitatge
de protecció
oficial
era un repte
que era
molt difícil
de complir
degut
a que
havies de construir
habitatges
d'una
mida
que en aquells moments
eren 80 metres quadrats
útils
habitatge
i havies d'intentar
aconseguir
tindre els 80
si tenies 78
eren dos menys
perquè 80
ja era un tema
just
per al tipus
de famílies
que tecnicament
havien d'anar a viure
i
tenies que construir-los
amb uns preus
assequibles
perquè després
s'havia de vendre
amb el preu
oficial
de mòdul
de
protecció oficial
que això
encaixar això
era molt difícil
mira
no és que t'interrompessis
sinó que abans
de la primera pausa
sí que m'agrada
exposar
i transmetre
els oients
tu m'has dit
moltes vegades
que el teu màxim
orgull professional
és que cap projecte
cap projecte
gestionat per tu
es va desviar
del pressupost
inicial
com t'ho feia
és cert
sí sí
clar
jo no tinc
per què dir mentides
com t'ho feies
perquè
cap dels projectes
que tu vas portar
a terme
sigui com a dissenyador
d'arquitecte
sobretot
com a gestor
de la cooperativa social
no se't desvies
del pressupost inicial
això és miracle
no mira que no
estem acostumats
a qualsevol
és treballar
amb consciència
Ferran
és treballar
amb consciència
i
en el sentit
que
si tu demanes
pressupostos
diferents pressupostos
a empreses
constructores
tu ja els coneixes
més o menys
i agafes
el pressupost
que tu consideres
que més adient
que s'ajusti
els preus
que tu necessites
per poder després
vendre
amb mòdul
de protecció oficial
que és aquesta
la condició
fonamental
que en el moment
que signava
el contracte
amb el constructor
era
aquest constructor
és claus en mà
no es pot variar
si hi ha partides
que surts tu guanyant
perfecte
jo no diré
me l'has de rebaixar
però si surten de més
per l'estat de miraments
això t'hauràs de menjar
què passa
que nosaltres
l'equip tècnic
que teníem
per elaborar
els pressupostos
era molt bo
eren aparelladors
que eren molt bons
i es revisaven
i jo personalment
revisava
els estats de miraments
perquè
poguessin
assolir-se
amb aquest espai
i així
es va aconseguir
no va haver
cap obra
que costés
un euro més
del que s'havia previst
fantàstic
ara escoltem
una mica de música
per relaxar-se
em
et
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
el 98
i posteriorment president d'Espanya
en el període 2004-2008
arquitectes sense fronteres
que ara ens explicaràs
d'acabar
es nodreixen bàsicament
de les subvencions de les comunitats autonòmiques
i de l'essència espanyola
per la cooperació internacional
explica'ns d'acabar
i com se't va córrer a fundar
a mi no sap
va ser un dels cofundadors
jo vaig ser un dels cofundadors
perquè va sortir
el col·legi d'arquitectes
que hi havia un grup
que es reunia
per el tema de cooperació
vaig assistir a les primeres reunions
i llavors es va fundar
de fet jo quan vaig entrar
que era el mateix 72
ja s'havia fundat
estava fundada
el que passa que la va fundar
un arquitecte
que després van haver-hi molts problemes
perquè es va registrar el nom
el va registrar ell
com a propietat del nom
arquitecte sense fronteres?
sí
un individu
un arquitecte
individu
que
val més no dir el nom
no no no
va mentir molts problemes
vam estar més de dos anys
per aconseguir
que deixés anar el nom
per
perquè
per poder-lo utilitzar vosaltres
com a l'ONG
com a l'ONG
però aquest home va durar un any
i ja va marxar
perquè la idea que tenia de cooperació
era un altre tema
llavors
que
dius
per què t'hi fiques?
perquè a mi
sí
com se t'ocorreix fundar-lo
i quins són els objectius
que teniu
jo tinc molta documentació
però ets tu el protagonista
el que tens que explicar
a veure
per el que us he explicat abans
del tema de les habitatges
de protecció oficial
és un tema
que realment
no és fer vivendes
de
lliures
de luxe
etc
sinó el tema social
ja
quan vaig començar a treballar
per el sindicat
era un tema
que
que
que m'apassionava
vull dir
estava
molt
molt realment
pendent
inclús vaig fer
cursos
de
de
de protecció
de les habitatges
de protecció oficial
per als
sindicalistes
que compraven els pisos
els hi fèiem un curs
per
l'utilització dels habitatges
de si hi havia
problemes
i quina manera
etc
etc
o sigui
jo
m'implicava molt
amb la gent
que anava a viure
als pisos
i en cooperació
vaig veure
que era un món
en el qual
no sabia res
però
quan vaig començar
a entrar
i gent
que ja havia treballat
en cooperació
arquitectes
que eren
que ja havien treballat
amb uns altres
ONGs
vaig veure
que realment
era un tema
molt interessant
per què?
perquè era
realment
treballar
o sigui
intentar
fer arquitectura
en països
del tercer món
amb molt poques
possibilitats
i donar-los
un mínim
habitatge
digne
si fos possible
i aquest
era l'objectiu
d'entrada
per poder
començar
a treballar
amb arquitectes
sense frontires
em vaig implicar
fins a tal punt
que
es va fer
la fundació
jo vaig entrar
com membre
fundador
però no estava
a la Junta
però com cada vegada
m'implicava més
vaig entrar després
en una convocatòria
com vocal
després vaig ser
vocal
de projectes
de la Junta
d'Espanya
o sigui que jo
revisava els projectes
de tot Espanya
que es feien
de cooperació
érem un grup
de 3 o 4 arquitectes
i després
cada dos mesos
ens reuníem
a Barcelona
perquè sapigueu
que Arquitectura
Sense Fronters
o Arquitectes
es va fundar
a Barcelona
i la Seu Santos
és una ONG
ben catalana
ben catalana
i la central
està aquí
encara que hi ha
demarcacions
llavors
hi ha
una junta general
amb representants
de tota Espanya
de demarcacions
que
tenim demarcacions
amb diferents
Andalucía
Astúries
Catalunya
Escàdi
Galícia
Llevant
Madrid
i Navarra
llavors
amb tota aquesta gent
hi ha representants
a la Junta
d'Espanya
jo vaig ser
en aquells moments
portant el tema
de projectes
després vaig ser
president
de la Junta
d'Espanya
el que passa
que a mi
els temes
polítics
diguem
polítics entre cometes
perquè tampoc
no és que fos
polític
però a mi no m'han
interessat mai
aleshores
eren masses
discussions
amb les demarcacions
etcètera
i me'n vaig
sortir d'allà
em vaig quedar
de president
de la Junta
de Catalunya
perquè a Catalunya
clar la cosa
era molt més
tancada
molt més
gent que ja
coneixies
i la cosa
era molt més
agradable
vaig estar
dos o tres anys
i després ja vaig
continuar
treballant
com a arquitecte
de cooperació
ja va
això
ara estem parlant
al començament
de
com fundeu
arquitectura
sense fronteres
com a organització
no gubernamental
de desenvolupament
i
d'alguna manera
feu cas
o us apropieu
o us fixeu
com a referència
en l'article 25
de la declaració
universal
dels drets humans
que diu
que tota persona
té dret
a un nivell
de vida
adequat
que l'assegoreixi
així
com a la seva família
la salut
i el benestar
i en especial
l'alimentació
el vestit
l'habitatge
correcte
no?
sí
després es va afegir
l'assistència mèdica
i els serveis socials
però vosaltres
entenc que
quan fundeu
l'organització
no governamental
d'ACF
arquitectura
sense fronteres
teniu ben present
el que diu
la declaració
universal dels drets humans
és l'habitatge
que tothom té dret
a un habitatge
dint
la definició
d'una de les missions
bàsiques
d'arquitectes
sense fronteres
hi ha
tres
tres
trets
bàsics
que són
l'arquitectura
sense fronteres
no entra
ni en temes polítics
ni religiosos
ni econòmics
punt 1
aquest
i després
la missió
d'arquitectes
sense fronteres
és promoure
el desenvolupament
humà
equitatiu
i sostenible
mitjançant
la millora
de l'habitabilitat
i la defensa
dels drets
de les persones
a tenir un habitatge
dintre
això és
exacte
i això és
la base
d'arquitectura
sense fronteres
sí però
aviam
aprofundim
una mica
digues
el que creus
o pots
o penses
que has de dir
es financen
encara avui
només els països
que interessen
els països
que interessen
o no es té en compte
el país
per financiar
bona pregunta
a veure
jo crec
que
a veure
a finançament
durant molts anys
hi ha hagut
molts diners
el 7%
ja fos
de les comunitats
autònomes
o del govern central
clar
un 7%
que mai
s'assolia
aquest 7%
sinó
s'anava
el 5
el 6
el 4
el 5%
eren
molts milions
i això
per repartir
donava peu
a que
es pogués repartir
els que realment
interessaven
a nivell
governamental
o estatal
per els interessos
polítics
de les comunitats
o del país
i a més
a més
hi havia diners
per als altres
perdó que t'interrompessi
el 7%
que sortia
dels pressupostos
de la conselleria
d'edificació
no no no
del pressupost general
de l'estat
o sigui
dels pressupostos
general de l'estat
un 7%
és per subvencions
a ONGs
exacte
projectes de cooperació
projectes de cooperació
o sigui
que hi ha un porcentatge
que anirà a arquitectura
sense fronteres
avui
i un altre
que anirà
a Medicos
sin fronteres
i un altre
que anirà
el llistat
que hi ha
no t'ho pots ni imaginar
és a dir
els pressupostos
generals de l'estat
ara que
estan lluitant
aviam que
o estaven lluitant
que el sap
i aquí no
un 7%
del que s'aprova
al congrés
va dedicat
a ajuts
de cooperació
per a ONGs
correcte això o no?
era abans
ara no
ara no hi ha diners
o sigui
el pressupost
per cooperació
el de l'estat espanyol
no sé
aquí a Catalunya
la Generalitat
ha baixat
misèria
un 1%
o un 0,5
o sigui
molt pocs diners
ja
és el que jo explicava
que teníeu vosaltres
no diríeu
per un cantó
les subvencions
de les comunitats
autonòmiques
i l'altre
que era forta
de l'EFI
de l'EFI
sí, sí
de l'Escència Espanyola
per a Cooperació Internacional
i aquesta a nivell
que és del 7%
dels pressupostos generals
de l'estat
sí, sí
clar, d'aquestes
nosaltres treiem molts diners
perquè no som a Catalunya
sinó projectes de Catalunya
projectes d'Andalusia
projectes de Madrid
es treien molts diners
per projectes
per països
diferents països
sorprenentment
hi ha una demarcació
que és Galícia
que
han treballat molt
i treballen molt
en cooperació
i tenen finançament
de la Junta de Galícia
molts diners
és de la que té
més diners d'Espanya
dedicada a cooperació
és Galícia
i com és això?
ah
no sé
però tenen la sort aquesta
amb la qual cosa
tenen uns programes
de projectes
molt bons
que es poden financiar
i Andalusia
la Junta d'Andalusia
també té
encara encara té
bastants diners
per projectes de cooperació
i reparteixen bastant
així com a Catalunya
no
a Catalunya estem molt malament
però
i Madrid també està malament
aleshores
els diners surten d'aquí
ara
si som polítics
jo et podria dir
per exemple
a Catalunya
en aquests moments
projectes internacionals
o sigui
de cooperació
internacional
només estem treballant
a Mosambic
i a Mosambic
hi ha
un pressupost
anual
aprovat
entre
l'Ajuntament
i la Generalitat
que pot oscilar
entre
un milió i mig
dos milions i mig
d'euros
que són bastants diners
i dius
i per què
a Mosambic
si demanes
per nosaltres
jo
que a nosaltres
no ens els donen
no em preguntis
per què
però
m'ensumo
que és un tema
polític
interessa políticament
tindre
hi ha un lligam
polític
entre a Mosambic
és la pregunta
per segure's
la que havia fet
llavors això
permet que tinguis
a Cuba
després
això és un tema
perquè ara ens atarem
però a Cuba
per exemple
jo a Cuba sí
que vaig viure
o sigui
Cuba
ja parlem
no em parlis res
de Cuba
perquè és un maló
que ens atarem
que té molt
molt d'interès
abans de parlar
del tema
de cooperació
internacional
i anirem
país per país
amb la
senyora
Carme Trilla
persona
de referència
directora general
d'habitatge
en els anys
del tripartit
entre el 2004
i el 2011
tu Carles Bonet
i Pijuan
desenvolupes
una nova normativa
sobre mínims
del que té que ser
un habitatge
a Catalunya
explica'm
d'acabar
tota aquesta història
a veure
no això
clar
jo tenia molta relació
amb la Carme Trilla
perquè
que és economista
no és arquitecte
no però bueno
però ja
és una persona
és
és
que encara
no es viu
i encara
potser no és una referència
com a consultora
no no
però vull dir-te
en el càrrec
que ocupava ella
en el seu moment
jo diria
que de les millors
que han passat
per
per
el ministeri
o de la conselleria
fantàstica
llavors
ella
molt preocupada
del tema
de l'habitatge
va
va pensar
que
era bo
que
com ja s'estava
parlant
de l'accessibilitat
i
dels habitatges
ja no
el carrer
sinó els habitatges
clar
els habitatges
tombava
molts
dels paràmetres
que hi havia
dins de l'habitatge
o sigui
el passadís
no podia ser
de 80 centímos
hauria de ser
de metro
que l'entrada
a les portes
hi havia
que hi havia
unes
no de 70
sinó de 80 centímos
poden ser
les cadires
rodes
els lavabos
hi havia
que haver
un lavabo
adaptat
etcètera
etcètera
tot això
feia que
trontollés
el que era
la normativa
dels habitatges
la mínima
normativa
d'habitatges
llavors la Carme
el que va fer
és convocar
tota una sèrie
de gent
que estava treballant
amb habitatges
de protecció oficial
perquè són els que
realment manaven
en aquests moments
o que intentaven
que s'adaptessin
per les condicions
d'habitatges
i es va
ventint
en una sèrie
de sessions
molt intenses
treballant
per poder
definir
les noves
normatives
adaptades
per als edificis
de Barcelona
i els mínims
d'habitabilitat
d'habitabilitat
d'habitabilitat
d'habitabilitat
d'habitabilitat
d'habitabilitat
d'habitabilitat
d'habitabilitat
d'habitabilitat
d'habitabilitat
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit