Ràdio Tos Vent, 908.1
Ràdio Tos Vent, 908.1
Ràdio Tos Vent, 908.1
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Des de temps remots, l'humanitat ha fet servir la predicció
com un fenomen capaç d'explicar el futur.
L'astrologia és l'art d'interpretar la configuració i l'obiclació
relativa dels astres i les seves constel·lacions,
amb fins esdevinatoris psicològics
o simplement com una forma de trobar patrons útils dins de la realitat.
El terme prové del grec astró, que significa estrella,
i logos, que significa discurs.
En l'historial del nostre programa
hem tingut un astrònom de referència,
l'Antoni Bernal, que el vam tenir de convidat el 10 de novembre del 2023,
i amb ell vàrem informar-nos de l'astronomia a nivell generalitzat.
Que quina diferència hi ha entre l'astronomia i l'astrologia?
Doncs per mi és l'objectivitat versus la subjectivitat.
L'astronomia, que és una ciència, cerca comprendre l'univers de manera objectiva,
basant-se en fets verificables i dades observacionals.
Per contra, l'astrologia s'enfoca en la interpretació subjectiva
de les configuracions celestials
i el suposat impacte de la vida en les persones.
Avui, en el programa número 118,
penúltim dels benvinguts, benvolguts i bentrobats,
tornem a comptar amb la presència de l'astròloga catalana Més Solera.
Quasi bé 50 anys de dedicació professional al tema.
Filla de l'astròloga més conegut i televisiu
des que vam tenir televisió exclusivament a la nostra llengua.
Consultora, professora, escriptora de dos llibres de referència.
Superar l'abisme del miedo
i venti a tu signo i ser feliç.
Ja la vam tenir de convidada en el programa número 80
del 24 de març del 2023.
Seguda al meu costat,
Maria Helena Teixido Vidal.
Benvinguda, com estàs?
Moltes gràcies per l'entrada, ha sigut meravellosa.
M'encanta.
Mereces molt més, però jo dono el que dono.
Aviam, comencem.
No comencem, eh?
Bé, doncs comencem.
Aquesta nit passada hi ha una plena.
Què, ens influenciarà a la nostra conversa?
A cada un de nosaltres d'una manera diferent.
I quina pompa.
Preguntar-se, et contesto.
La lluna plena ens afecta a tots.
Saps allò, aquella frase del surten als homes llops?
Sí.
Doncs tots, durant l'època que està la lluna plena,
ens tornem una mica exaltats.
la qual cosa sí que ens afecta.
Ai...
Em fas por.
Sí.
En el teu currículum indiques que t'agrada fer treballs
d'autoconeixement a través de l'astrologia,
de reconeixement de les energies dels planetes
i de les constel·lacions astrològiques,
que fas estudis de cartes natals
i d'interpretació càrmica.
Aviam, aviam.
Explica'ns cadascun d'aquests anunciats.
Autoconeixement a través de l'astrologia.
El ser humà és una peça evolutiva.
Tots venim aquí amb unes característiques determinades,
amb unes capacitats determinades
i amb unes lliçons a aprendre determinades.
Llavors, el tipus d'astrologia que jo realitzo
no és la típica de predicció,
que és potser la més coneguda
o la que més se'n parla,
sinó que és el que jo dic de l'autoconeixement
i és el trobar-se a un mateix
per treure's al màxim partit possible.
O sigui, el ser humà és una peça que creix,
vull dir, ho fem físicament, no?
Vull dir, naixem petits,
potser dos, tres quilos, quatre, depèn.
I és una estructura,
hem d'aprendre a caminar,
hem d'aprendre a parlar,
hem d'aprendre a desenvolupar-nos-hi.
I per mi l'astrologia ve a ser el mateix, no?
El que m'explica l'astrologia
és justament que jo tinc una capacitat
de créixer i evolucionar.
Tinc una capacitat per,
el meu punt de partida,
modificar-lo
i el tipus de treball que jo faig
a nivell d'astrologia
és justament aquest.
A mi em seu enten bé.
El ser humà
és capaç de modificar el seu destí?
Sí.
I tu ho afirmaré
tantes vegades com vulguis.
Sí.
Això que és objectiu, eh?
Que el teu no és ciència?
Perdó, sí, és ciència.
I queda demostrada
des del moment
en què es comença a treballar
la física quàntica.
En el moment en què
es va treballar
en què no hi ha temps,
no hi ha espai,
que tot és un món de vibracions,
l'astrologia queda clarament demostrada.
Ai, jo ja ho saps,
el que t'estimo,
el que t'admiro.
Però jo que tinc formació científica,
no m'ho crec.
Per resultat,
tinc amics,
doctors,
que són homeòpates.
I la mateixa discussió
amb l'homeopatia
és la mateixa justió
amb l'astrologia.
Clar.
no podeu ser ciència
perquè no és repetitiu,
perquè no es pot demostrar.
No és veritat, eh?
Bueno, ja m'agrada,
ja m'agrada,
per això fem una mica d'aquí.
Bueno,
mira que si l'astrologia
arriba a ser ciència,
la meva reputació,
la misèria.
Algun dia,
algun dia crec que
es podrà demostrar.
Ja no hi seré.
De moment...
Jo potser tampoc.
De moment no és ciència.
Aviam,
què és això
del reconeixement
de les energies,
dels planetes
i de les constel·lacions
astrològiques?
Aviam,
el que dèiem ara
fa un moment,
nosaltres estem
anexats
a una estrella,
que és el Sol,
el nostre Sol,
i el seu canvi
vibracional,
diríem,
fa que tot
el que és
el sistema solar
estigui
anexat
a aquesta energia
central,
que és el Sol.
Llavors,
jo vaig fer
o vaig realitzar
un treball
on,
d'alguna manera,
faig una demostració,
diríem,
que aquesta energia
és una energia
vibracional
segons la distància
que hi hagi
a nosaltres,
en aquest cas
a la Terra,
més forta,
menys forta,
més
amb unes característiques
o amb unes altres.
Però
som vibracions,
no som
una altra cosa.
I explica'm-ho
com vulguis.
No, no,
de moment.
Einstein
ens va dir
que era així,
vull dir,
jo no li portaré
la contrària.
No, no,
curiosament,
el dia que tu véns aquí,
ara t'explicaré
les coses
que van passar
al món
un 24 alemanys
que més.
Si ho haguéssim preparat,
no hauria sortit tan bé.
Ara te les explicaré
perquè ja d'entrada
ja has deixat anar
dues coses.
La primera,
que m'han impactat,
que algun dia es demostrarà
que l'astrologe és una ciència.
La segona,
per complir.
Que el ser humà
té capacitat
de poder
modificar
o modular
el seu destí.
Per descomptat.
Ja són dues afirmacions.
Doncs mira,
un 24 de maig,
què va passar?
tal dia com avui,
que és el 144,
no,
el 145 què?
dia,
perquè és un any
de traspàs,
no?
Queden 221 dies
per finalitzar de l'any
i des de veniment
se'ns van passar.
Mira,
els països catalans
a la vall de Ribes,
al Ripollàs,
no?
Van començar
les obres del tren
cremallera
de Ribes de Freixer
a Carals
i Núria,
que es va inaugurar
el 22 de març
del 31.
I a Catalunya
els ajuntaments
van triar
l'assemblea
que hauria de designar
la ponència redactora
de l'avantprojecte
del primer estatut
d'autonomia
que vam tenir
a Catalunya,
que es va reunir
a Núria
durant el mes de juny,
el famós estatut
de Núria.
A la resta del món
tal dia com avui,
el Samuel Morse
va enviar el missatge
What has got growth?
Que significa,
o és una cita bíblica,
que significa
què ha creat Déu.
What has got growth?
Des d'una sala
del Capitoli
als Estats Units
el seu ajudant
a Baltimore
per inaugurar
una línia telegràfica
comercial
entre Baltimore
i Washington.
Va ser
el sistema Morse.
Tal dia com avui,
el 1883,
a New York
es va obrir
el trànsit
al pont de Brooklyn,
coneix els barris
de Manhattan
i Brooklyn.
A Taiwan
es va proclamar
la República
de Formosa
el 1895
i a França
1949
va aparèixer
el primer volum
de l'assaig
El segon
sexe
de Simone de Beauvoir,
una fita
del pensament
feminista,
que està com a referència
a dintre
del pensament
feminista.
I va néixer,
va néixer el 1861
a Badalona
l'Antoni Borí Fontastà,
mestre pedagòg
i escriptor català
de referència.
I a Esparaguera
el 1936,
que segur que el vas conèixer,
va néixer
el Lluís Llongueres
i baller perruquer
i artista
polifacètic català
que va morir
el 2023.
A la resta
del món
va néixer
el Daniel Gabriel
Fahrenheit,
un físic,
enginyer
i bufador
de vidre alemany
conegut
per la invenció
del termòmetre
d'alcohol
i el termòmetre
de mercuri
i pel desenvolupament
d'una escala
per la mesura
de temperatures,
que és l'escala
Fahrenheit,
que se la van quedar
els anglosaxons
mentre nosaltres
utilitzem
l'escala
de graus centígrads.
Va morir
el 1736.
Per mi,
el 1941
va néixer
a Minnesota
Bob Dylan,
conegut
per Robert Allen
Zimmerman,
cantautor
i Premi Nobel
de Literatura
el 2016,
que van dir
com el Woody Allen
que el recolliria
Rita,
la cantaura,
mai tan ben dit.
Necrològiques
i aquí ve
la Maria Elena
Tejillo.
El 1543,
això fa uns quants anys,
el regne de Polònia
va morir
Nicolau Copèrnic,
astronom polonès,
fundador
de l'astronomia
moderna
amb la teoria
heliocèntrica
que és el model
cosmològic
segons en el qual
el Sol
és el centre
del sistema solar
i tots els planetes
orbiten
al seu voltant.
Va durar poc.
No, no,
Galileu,
Galileu,
li va donar
suport a aquesta teoria
i va anar
ben poc
que no el cremarà
la foguera.
Sí, sí.
El Galileu,
el Galileu,
eh?
Per poc el deixen marx.
Per això t'ho dic.
Avui,
podíem parlar un dia,
un dia,
no sé si
tornarem
una deuda
a fer la ràdio,
però tinc
un programa
fantàstic
que li vaig dir
a un convidat
que vam tenir
fa 15 dies aquí
i em va dir,
t'atrapo la idea,
ell va fer
un paral·lelisme
entre
entre
Maquiavel
i Sabonarola
i li vaig dir,
escolta,
hi ha un altre
paral·lelisme
fantàstic
entre Giordano Bruno
i Galileu Galilei.
Bé,
per això són
fills de Maltepané.
Però
va morir
el 1974
un dels meus ídols
a Nova York,
Duke Ellington,
un compositor
estaudiment
de jazz
que havia nascut
al segle anterior,
el 1899
i és una de les
referències
ineludibles
amb jazz.
meravellós també.
I va morir
el 2023
un altre ídol
meu
a Suïssa,
la Tina Tarres,
la Tina Tarres,
aquella cantant
Estudienenga
de Roque i Soul.
Jo he tingut la sort,
el Duke Ellington
no l'he vist
en directe,
però la Tina Tarres
l'he vist
tres vegades en directe
i és de la bona energia
que et comuniquen.
I avui
faig referència
a una altra convidada
que vam tenir aquí
sentada,
sí,
sentada,
no dic asseguda
que si no em casquen,
assentada
a la teva cadira
perquè avui
és la festa local
a Puigrets
a la comarca
del Bargadà
i va un record
per la Rosa Serra Rotés
que va ser
una convidada nostra
l'11 de febrer
del 2022
que ens va explicar
la història
de les colònies
industrials
de Catalunya.
Quines coses, eh?
El dia que tu vas venir.
El Copèrnic.
i tu ens parles
d'astrologia, eh?
No perdrem més temps
amb això
però és una referència
que la Mare Eleana
tenia que estar aquí.
Tenies que estar aquí.
Aviam,
fas estudis
de cartes natals
i d'interpretació
càrmica.
Què coneixes, això?
Sí, aviam,
la...
el que una mica
t'explicava abans, no?
Naixem amb una fotografia,
un tamany,
una estructura
i la carta,
igual com nosaltres,
a nivell físic,
ja no dic a nivell
d'una altra cosa,
sinó a nivell físic,
doncs es modifica
o es canvia
o evoluciona.
Llavors, jo,
quan faig una carta
o faig la lectura
d'una carta,
ja t'he explicat
que no m'agrada
massa fer
el típic
treball de predicció,
no, considero
que això
és molt limitador
per la persona
que et ve a consultar.
Què em passarà demà?
Guanyaré aquests diners?
Perdré allò?
És igual,
X,
el que sigui, no?
Et venen a vegades
i et pregunten
determinades coses
que a l'hora
de contestar-les
podria ser que surtin,
pot ser que no surtin.
Correcte?
Llavors,
jo m'he especialitzat
bàsicament
en donar
aquella oportunitat
a la persona
que em ve
o que m'arriba
perquè sàpiga
com desenvolupar
la seva vida.
Jo vull ser milionari,
molt bé,
anem a veure
com ho pots aconseguir-ho
dins de les teves capacitats,
dintre de la teva carta,
quantes coses
has de moure
per aconseguir
ser milionari.
Faig aquest exemple
com podria fer
qualsevol altre.
Llavors,
m'he especialitzat...
bofetada,
és la teva consulta.
No,
no t'ho pensis.
Per què ets tan famosa?
No t'ho pensis.
No t'ho pensis
perquè hi ha
moltíssima gent
que no està,
no vol,
en realitat...
Ser milionari.
No,
no,
no vol,
en realitat,
saber,
depèn de quines coses...
És que fa por,
fa por.
No,
no,
no,
perquè,
vull dir,
jo no parlo
de la mort,
jo no parlo
de tot una certa cosa
que a la gent
li fa por,
jo parlo de les coses
que tu em vens
en una situació,
amb una dificultat,
amb un problema
i jo,
la meva obligació
és donar-te
totes les mans
de les que jo
pugui disposar
sobre la lectura
d'una carta
perquè tu aconsegueixis
superar aquella situació.
Aquesta és la meva feina,
no és dir-te
si anirà bé
o anirà malament,
si millorarà
o no millorarà,
jo t'he d'aportar
eines,
val?
Jo t'he d'aportar
capacitat,
eines,
posicionaments,
actituds,
tot això
és el que jo
t'he d'aportar.
L'astrologia
antiga
era aquella astrologia
que feia
predicció pura i dura.
Passarà això
tal dia
i a tal hora
i després
quan no passava
a no,
és que esclar...
L'Italia van al coll
a l'oràquel.
És igual
o simplement
és que s'han canviat
i no havia valorat
depèn de quines coses
a nivell de planetes
i per això
no ha succeït.
No és real
perquè jo aconsegui
qualsevol cosa
he de posar
de la meva part,
no?
És aquell acudit
de Dios mío
que m'hi toqui
la loteria.
Però si no compres
el bitllet
és difícil,
no?
La boleta
si no la compres
ho tens claríssim
que no et tocarà.
És una mica
el mateix.
Interpretació
kármica.
Resumeix.
Aviam,
en realitat
quan nosaltres
aixequem una carta,
jo aquí
en veus
diverses,
quan aixequem
una carta
en realitat
a mi no em parla
del present
únic i exclusivament.
Em parla
de
per què
jo vic
determinades situacions
o per què
jo estic
volent
aprendre
determinada cosa.
Llavors,
aquesta és la diferència
entre una carta normal
i una carta
kármica.
Una carta kármica
quan la llegeixes
és
vas més enllà.
És com
jo puc entendre
o he d'entendre
per què
estic vivint
aquesta circumstància
i per què
no en vic una altra.
És aquesta
la que estic vivint.
Llavors,
la diferència
està aquí.
Hi ha persones
que necessiten
saber més enllà,
no?
Comprendre.
Aviam,
si tinc...
Posem un exemple.
Tots ens hem equivocat
a lo millor
en algun moment determinat
a l'hora de prendre
una decisió
sobre un tema
de feina,
sobre una actitud,
sobre una relació,
el que sigui.
Per què
sempre repeteixo
les mateixes
característiques,
no?
Sobretot
en persones
que et venen
i et diuen
és perquè
sempre trobo
la mateixa
tipologia
de persones
i sóc infel·lic
en les relacions
de parella.
Anem a veure
quina és la causa,
quina és
la simptomatologia
inicial
que fa
que tu
cada vegada
que trobis una parella
trobis la parella
amb les mateixes condicions.
És repetitiu,
és un cicle.
aquesta és la diferència
entre una carta normal
i una carta
càrmica.
Càrmica et diu
intento
saber
quina és la causa
que em porta
sempre a repetir
unes determinades
característiques
o actituds
en la vida.
una carta normal
seria això, no?
Jo et faig
la lectura
però
sempre
aportant-te
la capacitat
que tu
et coneixis
al màxim
i treguis
el màxim
de tu.
Ara que dius
això
no ho tinc preparat
quan tenia pèl
i jo tenia
ja fa uns quants dies
escolta
jo tenia
un somni
repetitiu
i no te l'havia
explicat
quan anava
a les teves consultes
que era
no sabia
que m'agradava més
si
veure
el voting
a la presó
o el Madrid
a segona divisió.
i
va passar
tota una sèrie
de temps
i em vaig desencantar
perquè vaig arribar
a la conclusió
que era més fàcil
veure el Madrid
a segona divisió
que el votint
a la presó.
O sigui
que aquesta energia
càrmica
no em va funcionar
ho entens?
De totes maneres
això del càrmic
és que dius
és que tothom
ha de pagar
aquelles deutes
que ha de fer
i cuidat
jo com que crec
que no tot s'ha de pagar
aquí i ara
la factura
te la passen igual
ja em repeteix
això
moltes vegades
quan fem
malifetes
quan fem
alguna cosa
lletja
a la vida
es paga tot
tot
però no vol dir
que ha de ser
aquí i ara
ara en aquest moment
tu em fas
l'altra banqueta
posem per cas
i jo em deixo
el nas a terra
i no necessàriament
tindràs que
pagar
automàticament
el fet
que m'hagis
fet l'altra banqueta
i jo m'hagi deixat
el nas a terra
però arribarà un moment
que seràs tu
qui deixaràs
el nas a terra
encara que no sigui
jo
qui t'ho provoqui
m'entens el que et vull dir
o sigui
simplement
la vida
acaba posant
les coses
en el lloc
on tenen que estar
sí
encara que això
no ho vegi
això ja és una altra cosa
si jo el que vull
és vengancita
és un altre tema
ara
sí
jo que crec
que sí
a tots
a tots
a nosaltres
ens passa
la lliçó
i tant
et ben asseguro
que moltes de les coses
que vivim aquí
ara
en aquest moment
de vida
és perquè
alguna malifeta
hem fet en un moment
anterior
o sigui
que la teva
definició
o conclusió
és que
a la vida
tot es paga
sigui ara
o sigui
dintre de dos anys
o dintre de vint anys
o dintre de...
no m'importa
o sigui
si jo el que vull
és veure com tu
caus a terra
i et deixes el nas
igual com me l'he deixat jo
llavors aquí patiré molt
perquè clar
no necessàriament
t'he de veure
no necessàriament
forma part
del meu creixement de vida
veure't com et deixes
el nas a terra
ara parlarem
amb un altre convidat
que això li passaré factura
per tot el que m'ha fet passar
i see dreams
of green
red roses too
i see them bloom
for me and you
and i think to myself
what a wonderful world
i see skies of blue
and clouds of white
the bright, blessed day
the dark, sacred night
and i think to myself
what a wonderful world
the colours of the rainbow
so pretty in the sky
are also on the faces
of people going by
i see friends shaking hands
saying how do you do
they really saying
i love you
i love you
i hear babies cry
i watch them grow
they learn much more
than i'll ever know
and i think to myself
what a wonderful world
the colours of the rainbow
the colours of the rainbow
so pretty in the sky
are also on the faces
of people going by
i see friends shaking hands
saying how do you do
they really saying
i love you
i hear babies cry
i watch them grow
they are much more
than i'll ever know
and i think to myself
what a wonderful world
yes i think to myself
what a wonderful world
yes i think to myself
what a wonderful world
i think to myself
jennet marie sbattle
va néixer fa 59 anys
als estats units
és una soprano clàssica
i cantant de teatre musical
autora i coneguda
per la seva producció
i treball benèfic a Alemanya
i per la creació
del paper de l'emperatriu
elisabet d'austria
en el musical alemany ludwig
Juntament amb el company d'escenari, Marc Graham, que és el que ha posat la veu en aquesta versió,
sota el nom de Janet en Marc, van crear nombrosos enregistraments,
tant de CD com de produccions escèniques,
incluent concerts a l'aire lliure i gales de cinema i òpera en esdeveniments benèfics especials.
Anècdotes.
Van dirigir una sèrie de concerts benèfics per al castell entre el 2009 i 2011,
Nois Van Stein a Baviera, titulada Avent Músic.
Aquest castell Nois Van Stein a Baviera és el castell aquell famós
amb el que Walt Disney es va inspirar per fer el castell d'Hades.
Aquest castell d'Hades de Walt Disney existeix i està a Alemanya, a Baviera, al Nois Van Stein.
Van concebre i produir el primer musical del món a bord d'un vaixell amb escenes a terra.
Imagina't fer un musical amb un vaixell i que anaven pel riu i anaven entrant a terra.
M'encanta.
Coses diferents.
Coses diferents.
Digues ser molt maco.
Per això l'hem posat com a sintonia.
I a més l'hem posat per donar entrada al nostre propi convidat,
perquè amb la Maria Helena hem parlat, amb la Bruxeta,
però ara ens queden altres personatges de contes.
Mira, normalment, Maria Helena, fer ràdio és una feina d'equip.
No fora possible poder haver fet 119 programes.
Avui fem el 118 i el proper que ve, fem l'últim, que és el 119.
Doncs no fora possible poder haver fet 110 en els programes del benvinguts, benvolguts i ben trobats,
sense que un tècnic de so i realitzador de programes ens hagués gravat, editat i mesclat als àudios,
connexionant-nos als equips per poder fusionar la tècnica amb la creativitat.
Hem gaudit d'un professional ràpid en el pensament i en la reacció.
Ha resolt les multitasques que comporten la responsabilitat de gestionar una ràdio petita.
en un poble de 20.000 habitants i que requereix estar concentrat en totes les accions.
Segut, en front meu, estic parlant de l'inconfusible, inequívoc, incomparable Carles Rius.
Mare de Déu.
Què?
Mare de Déu.
Què hem de fer? Més de 100 programes junts.
Sí, d'un i do, eh?
Es diu ràpid, sí, sí.
Que t'han semblat, estimat.
Bueno, bé, eh?
Mira.
No has tingut cap convidat que t'hagi contestat sí o no a totes les preguntes,
això podria ser una gambarrada molt forta, no?
Això t'ho vaig explicar jo.
Això em passa per tenir tanta confiança i explicar-te l'única cosa que em feia el programa,
ai, que em feia por en un programa, ara ho acabes de dir tu.
Mira, hem parlat amb la bruxeta i ara parlarem amb el bruixot, amb el bruixot de l'astrologia.
Hem passat a la meteorologia.
Molt bé.
Tots són prediccions, no?
Ja ho has sentit? L'astrologa, prediccions.
Tu, com fas les prediccions?
És previsió.
Previsió.
Previsió.
Entre previsió i predicció.
Jo no, jo ho faig molt fàcil.
O sigui, no me la jugo gens, tampoc no he de donar massa explicacions,
tot i que a mi moltes vegades em truquen i em pregunten
escolta, en aquest cap de setmana fem una activitat a l'aire lliure a la plaça tal,
què?
I s'ha quedat la frase aquesta, i el Carlitos diu que no plou, no plourà,
i això és molt fumut.
Ja tens una mica de pressió, no?
Perquè a vegades deies, bueno, fas el temps,
qui m'escolti que ho vulgui, però vull dir no, sí,
és agafar totes les previsions que hi ha,
fer una mitjana sense la pressió dels restauradors,
dels que fan viatges, dels que fan activitats al cap de setmana,
perquè entenc que els meteoròlegs professionals
tenen una sèrie de pressions al seu voltant,
i no pots anar dient que el cap de setmana estarà plovent tot el dia
perquè els restauradors et tiren el coll i et surt el sol.
Però aquí no passa tant.
Aquí, a mi, en el meu cas no em passa,
llavors puc dir una miqueta el que jo vull.
I això va venir, és una afició, ja que em fas la pregunta,
això és una afició que em va venir del futbol.
Teníem una coella d'amics que ens portem des dels 3 anys
i que tots estem aquí a Sant Just, per sort,
i des de ben jovenets vam començar a jugar a futbol allà al carrer de la Creu
amb una pista que hi havia a l'escola Montserrat,
i els dimecres jugàvem al partidet de futbol i llavors hi havia molta humitat.
Aquest és una pista que a Sant Just ja sabem que hi ha moltes mines d'aigua,
hi ha molta humitat, surt i llavors el ciment quedava humit.
Hi havia dies que estava humit i hi havia dies que no,
hi havia dies que es podia jugar i altres que no.
Jo, com que soc un malalt del futbol i ho he estat tota la vida per jugar,
doncs el fet és que em vaig començar a aficionar a mirar la meteorologia,
com estava la humitat, però si jugàvem o no jugàvem.
A mi això em va engegar des de ben jove una afició que vinculada al futbol
em va portar a mirar mapes cada dia,
a fer la previsió cada dia del temps a la ràdio,
a publicar-ho a les xarxes...
Bé, és una afició que ja se m'ha quedat, sí.
Maria Helena, el veus, no?
Sí.
Jugava molt bé a futbol, ara té els genolls i els malucs a la misèria,
però jugava bé.
Sí?
Diuen, diuen.
No els ajuden a perdir el temps?
Ai, per què?
Els jornalists t'ajuden a perdir el temps una mica?
No, és fumut, abans sí,
però quan et foten la pròtesi se't va aquesta màgia.
Carlos, quin signe del sodiaque ets?
Bessons.
Et s'ha identificat amb l'astroretip del teu signe?
Sí, sí, sí.
A més té aspecte, té aspecte de Bessons.
Ah, sí?
Sí, cada signe fa a vegades una estructura física,
dona una estructura física.
I, per exemple, Bessons, que és un signe d'aire,
estira, i llavors les persones no acostumen a ser ni molt grasses,
en principi, sinó més aviat altes i estirades.
I en aquest cas...
Ja, sí, m'ha quedat a mi l'alçada, però...
Bé, però et queda que l'estructura més aviat prima o...
Sí, aviam, a vegades també és una mica la barreja.
En aquest cas no sabem quin és el teu signe ascendent,
sinó que només sabem el signe solar, que és Bessons.
Però ja per aquí no deus anar molt lluny.
Aquests de primeres hores del matí?
No, a les 10 de la nit.
No ho deu, crec, que em van dir-nos pares.
Sí, no, no ho deu.
Podríem fer el càlcul d'aquí a un rato.
Necessito un temps.
Molt bé.
Aquí tens un altre Bessons, oi?
Sí.
També veieu que l'estructura no és una estructura molt gran,
són estructures més aviat llargues i primes.
Sí, veus?
Espicat.
Et fa mala cara?
Digue-li que el seu horòscop, l'horòscop del Ferran, també és...
El coneix de memòria i em coneix més.
Sí, t'hi puc fer la foto, si voleu.
En vez de parlar d'altres coses, parlo de parar.
Tu calla, tu calla.
Carlos, quants anys a la ràdio?
Doncs el mes d'abril em van fer 38.
Es diu ràpid, sí.
No treballant, però sí des del que vaig a l'inici.
Com vas començar?
Doncs, és que això de la ràdio va ser...
Va anar tot lligat.
O sigui, amb 12-13 anys estàvem a punt d'acabar l'EGB,
llavors, un dels amics de la classe vam dir
hem de treure calés com sigui,
perquè l'escola ens va dir que no hi hauria final de curs,
que no ens ho subvencionava,
perquè l'any anterior hi havia hagut un problema amb els de 8a de l'any anterior,
i vam dir que s'han acabat els finals de curs,
ens va tocar a nosaltres.
Llavors vam dir, bueno, ens hem d'enginyar alguna cosa
per recollir calés i poder marxar nosaltres.
amb 13 anys, ja m'explicaràs on anirem.
Però bueno, el fet és que vam començar a fer festes,
a fer sortejos, vam comprar una càmera de fotos,
veníem els números amb el segell d'una ferreteria
que hi havia a la carretera Rallal, que ja estava tancada,
que l'home estava jubilat, però era l'avi d'un de la classe.
Llavors vam començar a fer tot de moviments per recollir calés.
No vam arribar a recollir tots els calés que tocaven,
no vam poder anar a marxar de final de curs,
però vam fotre una festa i un sopar espectacular a final de curs
amb els diners que havíem recollit.
I aquí ve la paraula, festa.
Vam començar a fer moltes festes,
llavors fèiem pagar la gent,
sempre traiem un marge i aquestes festes les fèiem a casa meva,
a casa dels meus avis eren una casa molt gran a Sant Jús,
teníem un caratx,
on abans havien els cavalls i tal,
i allò ho vam arreglar una miqueta tot,
amb bombetes de colors i fent una mica el burro,
llavors fèiem moltes festes al cap de setmana
i trobàvem a la gent.
I aquí vaig començar el meu vincle amb la música
i amb les festes.
Això va ser acabar el vuitè,
vam anar a l'institut,
una gent avorrida,
no feien festes, no feien res,
i van arribar els petits de primer de BUP
que van començar a revolucionar una miqueta
juntament amb els de tercer de BUP
que teníem bastantes migues a través del futbol,
perquè jugava futbol amb gent més gran jo
i després també per generació a l'escola.
Vam començar a muntar unes festes que es feien a l'Ateneu,
les feien amb el mateix institut,
unes festes que també donaven calés
i podíem fer superets,
podíem fer coses.
Bé, tot això va anar vinculat a un altre noi
que hi havia a l'institut també,
que ja el coneixia també de molts anys
i de veí del poble,
que era el Ferran Brull,
i aquest va començar amb la ràdio.
El Ferran Brull va començar amb la ràdio,
ara està molt vinculat al hockey, al Ferran,
però vull dir, aquest va començar la ràdio
als seus inicis
i ell feia un programa de ràdio.
Llavors va arribar a l'institut uns dies
amb les festes i tal
i jo ja ajudàvem el Ferran,
teníem uns altaveus gegants,
perquè abans els equips de música eren molt grans
i tenies que estar molt fort
per anar amb un llavall i traginar-ho amb un llavall.
I el fet és que amb el Ferran
va començar-me a explicar, doncs, això,
de dir, bé, ja que fas festes
i t'agrada tant la música
i poses música,
per què no vens a la ràdio i tal?
Llavors, bé, va arribar un dia
que em vaig presentar allà a la ràdio
amb tota una infraestructura,
una gent molt seriosa.
No és el que entres ara
i et diuen,
ja et foten el moc només entrar,
sinó que abans hi havia una infraestructura,
hi havia departaments de musicals,
departaments d'informatius,
bueno, hi havia una estructura brutal,
llavors jo vaig anar saltant
de departament en departament,
que ja m'explicaràs tu,
perquè estàvem a les golfes de Can Ginestà
i jo no feia més de 35 metres quadrats,
a més el sostre era baix,
i allà vaig començar a parlar
amb un o amb un altre,
ens van deixar, doncs,
em van deixar començar a tocar
una mica les coses.
Jo tenia 15 anys
i va ser,
bueno, va ser arrel
que l'Institut es va fer
una setmana blanca
i jo per l'UPS que era
no em van deixar esquiar
aquell any
i em vaig quedar fent uns tallers.
Hi havia un taller de ràdio.
Llavors,
amb el taller de la ràdio
vam muntar una ràdio a l'Institut,
amb uns altaveus penjats
a fora de la balconada al pati
i ja fèiem ràdio
i parlàvem
i fèiem coses.
Llavors ja vaig ser
els meus primers cops
que vaig començar a parlar.
I d'aquí me'n vaig anar a la ràdio.
I a la ràdio vaig començar,
recordo,
els diumenges a les 5 de la tarda
que em deixaven posar música
sense parlar.
De bruixet a bruixot.
És divertit, eh?
Sí.
Aquest individu.
Sí.
Ara estava comptant
i crec que
he de tenir un ascendent
en el signe de balança.
Els meus dos germans.
Els teus germans?
Són els dos, balança, sí.
Doncs pot ser que tinguis...
No, ma mare és virgo.
Els meus germans, sí.
No, el fet és aquest que...
Bé, vaig començar
doncs posar música a la ràdio,
posava el que m'agradava,
no em deixaven parlar
perquè encara no ho tenia...
I un dia se m'ho córre
allà cansat.
Dic, hosti,
si hi ha gent que parla
tothom parla
perquè no puc parlar jo.
I sí.
Vaig agafar,
vaig obrir el micròfon
i vaig presentar la cançó.
Al cap de cinc minuts
ja m'estaven trucant a la ràdio
què fas parlant i tal.
Bueno, és que hi havia
un control brutal
en aquesta emisora.
Sóc que vaig arribar jo
i vaig relativitzar
tot una mica.
Sí, home, mira,
ens tens a nosaltres.
Llavors vaig combinar
això de la ràdio,
vaig seguir estudiant,
vaig al BUP,
el vaig deixar a mitges,
me'n vaig anar a FFP,
vaig fer segon grau
d'imatge i so,
vaig fer uns cursos especials
amb el Sorroc a Barcelona,
al Centre de la Imàgen
al Paral·lel,
i res,
em vaig anar aficionant
això de la ràdio
i paral·lelament
doncs també
com a Dijoky.
Dijoky també tinc
una vida paral·lela
de Dijoky de nit.
Ara ho entenc.
Jo quan vaig venir a viure aquí
ja fa més de 32 anys
la paraula festa
no existia,
es deia Carles Rius.
Vull dir,
quan venies aquí
i era festa,
el ràbia que em diuen ara
era en Carles Rius.
Home, no.
Ho ha dit ell?
No tant, no tant.
Sí, sí, ho ha dit, ho ha dit.
No, el que passa
que sí que es feien coses
i ja vaig començar
a muntar coses
d'aquí al poble.
Mira, aviam,
ben trobats, oyents.
Ara començarem a conèixer
la part humana del Bruixot
que cada dia fa possible
que tecnicament
s'emeti a Ràdio d'Esvern
i ens informi del temps
que ens acompanyaran
el dia i la setmana.
Esperem
que en aquesta amenaça
que ens ha fet
que no ens respondi
amb el típic
i tòpic
no ho sé.
Carles,
què és el que t'apassiona més?
El futbol.
El futbol i la música.
És el cor trencat.
El futbol
perquè amb els malucs
me'l van treure
ja fa 14 anys
que, bueno,
amb el meu fill petit
no tenia més nassos
que anar a xutar amb dolors
però el futbol
m'ha fet molt de mal.
O sigui,
el fet de deixar de...
No és deixar de fer esport
sinó de fer esport competint.
Aquest és el que m'ha fet més mal.
L'esport l'he seguit fent.
Segueixo fent el cabra per la muntanya.
Em diuen que no corro i corro.
O sigui,
l'esport no l'he pogut deixar de fer
però la competició
que és el que em donava
moltes ales
em relaxava
i em feia tenir
un caràcter
doncs més
més obert.
No sé,
era com...
Disfrutava més,
anava més...
No sé.
El futbol em va fer molt de mal
però la música ha estat paral·lela sempre.
Carles,
què és el que més
et peredeixes
d'on l'he fet?
Fort, eh?
Anem força aquí amb el questionari, eh?
Me'ls he preparat, eh?
Bé,
és que estava vinculat,
o sigui,
potser haver-me cuidat
una miqueta més esportivament.
No em vaig cuidar gens.
Ja veus que...
T'ho vinculo.
Sí,
com que jo tenia una forma física
que era espectacular,
no em vaig cuidar gens.
Ho veus?
Bé,
tenia un exemple...
Les festes,
les festes.
Com ho deies tu,
tot es paga.
Ho veus?
Sí,
però ara m'estarà escoltant
el responsable
i és que tinc un pare
que juga a tenis,
de quatre anys
i porta dos genolls de ferro
i un maluc.
Llavors,
aquest home
sempre m'ha...
Sempre l'he vist també
allò que...
M'he fet una mica de mal aquí
i no passa res.
I jo he anat tota la vida
m'he fet aquí una mica de mal,
tinc aquí molèsties,
no passa res,
no passa res
i al final
passa factura.
Ferres,
que t'avorreix,
sobrenentament?
Què m'avorreix?
Sí,
allò...
Els diners.
O sigui,
odio
tot el tema dels calés.
Mira,
jo amb això
i ara
comença el per últim programa.
Jo també em despullo una mica.
Això mateix,
vinga, va.
No, no,
aquí el que preguntes jo,
ja em s'ho tenim clar, eh?
Tinc una llista aquí.
I és de les coses
que he intentat
transmetre als meus fills,
que pot ser erroni,
el que tu deies,
el teu pare,
o pot ser encertat
i els he transmès
que a mi,
a la vida,
que ja hem tingut uns quants anys,
els calés.
Només m'han servit
per una cosa,
molt important, eh?
Només per una.
Saps per què?
Per no tenir que pensar en ells.
jo sé que
no sóc
de tenir
Ferraris
ni de somnis.
Home,
si els meus somnis
seran el botín
i el quadri,
imagina't, no?
Però sí que realment
els calés.
Tu dius,
t'avorreixen,
a mi m'han servit
i en serveixen,
però una cosa encara important, eh?
Vull dir,
pels anys que em queden,
per no tenir que pensar
en ells.
És a dir,
si he d'anar
a dinar amb tu,
no em dic,
hòstia,
a veure quan em costarà.
I no necessito
anar
a restaurants
de tres estrellas.
Però mi, sí que els calés
sempre ha sigut una cosa
que,
quan em parlaven de sous
o,
ai,
no sé,
el que toqui,
o sigui,
és una cosa que sempre
no m'ha tingut,
no m'ha agradat mai,
això dels calés.
Tu,
la música,
que va...
Quina cançó
no pots escoltar
sense plorar?
Bueno,
hi ha un parell de cançons,
bueno,
és que jo sóc un així
una mica funky, eh?
Bueno,
per això,
per això,
per això.
Hi ha una cançó
de la Sister Sledge
que és
Thinking of You,
que és molt bonica,
després una altra
de la Jocelyn Brown,
que es diu
Somebody else is guy.
I tant.
No sé,
tinc unes quantes cançons funky,
alguna d'Ergwin and Fire,
també,
el Fantasy,
o...
Bueno,
és que tinc moltes cançons,
haver punxat,
el fet és que
tens moltes cançons preferides,
però sí que probablement
el Thinking of You
de la Sister Sledge
és una de les cançons
que a mi em toquen més.
Per això t'ho pregunto.
Carles,
si poguessis viatjar
en el temps,
aniries al teu passat
o al futur?
Al passat.
Per què?
Bueno,
per fer les coses
una mica diferents
i tornar a gaudir
d'una època
que vaig disfrutar
de mala manera
i m'agradaria repetir-ho.
O sigui,
tornaria al passat
per tornar a disfrutar
i tornar a fer el que he fet.
Sí, sí.
La brusseta que diu
del brusset,
de les respostes.
No, està bé.
Què t'opines?
Què opines del Bessons?
No,
el Bessons
és molt inquiet.
Ja s'està veient,
vamos,
surt directe.
Sí.
Sí, sí.
Bueno,
esteu en Concebat,
no?
No, no, no, no.
Ho havíem parlat abans.
No,
jo no, eh?
Amb tu,
jo sàpiga no.
No, no.
Per quin famós
t'intercanviaries
durant 24 hores?
Buà,
pel Guardiola.
Pel Guardiola?
No, no, no,
no, no,
no,
pel Josec Guardiola,
no el cantant.
El cantant no.
El trompetista,
Josec Guardiola,
tocar la trompeta
a l'himne de l'Espanyol.
No, no serien.
Per això t'ho dic.
Per això t'ho dic.
No, sí,
jo amb el Pep Guardiola
et dic,
sí,
un dia sense amb ell,
allà,
bueno, sense ell,
sent jo ell
i podent fer el que fa,
vau.
Has dit
que el que més
t'apassiona la vida,
la música
i l'esport,
en aquest cas el futbol,
i el que més t'espanta
o que et posa més nerviós?
Les obligacions?
Que m'espanta
i em posa nerviós.
Ah,
escolta,
hi ha gent
sempre m'ha fet molt de respecte
al mar de nit.
El mar de nit
m'ha fet molt de respecte,
sempre.
El mar de nit?
Nedar de nit,
sí.
Bueno,
em callo,
tu has estat amb mi de nit.
He estat de nit,
però no.
Bueno,
espera,
que posarem una parauleta.
Alta mar,
de nit,
nedant.
Ara.
Amb un bar que no em fa gens de por.
No, no,
que he estat amb tu de nit
i no m'ha passat res.
No, no,
però avui el mar de nit
em dóna molt de respecte.
què és el que et fa més feliç?
Uau,
els del meu voltant,
eh,
crec.
Tot el meu entorn,
si els veig feliços,
jo soc feliç.
I és una felicitat
que no m'ho donen altres coses.
I el que més t'enfada?
O t'indigna?
El que més m'emprenya,
és que és difícil,
eh,
que m'emprenya jo.
Si jo no havia aconseguit
encendir el programa.
No.
Sí.
No ho sé,
potser el...
el que no et vagin de cara,
o sigui,
el fet d'aquest,
que diguin una cosa
i després te'n facin una altra,
i...
tu no l'has de cara mai.
T'ho dius.
Tu ho creus.
I el que més t'inspira
o et motiva?
De la música.
Amb qualsevol tipus de cosa
que hagi de fer,
la música.
I el que et sorprèn més
o et meravell?
Quantes preguntes,
és un test.
Ui, home,
i tant, home,
escolta.
Vull...
Em sorprèn més,
ara,
m'està que estic fent temps.
Vull que els nostres oients,
que ens escolta,
coneixin el que no han conegut
mai de tu.
Una miqueta,
una pinzallada.
Una miqueta.
De qui és el Carles,
el meu bruixot.
Personal.
Personal.
El que em sorprèn més,
has dit.
Sí, clar.
O et meravella.
Et pots sorprendre
de bé
o de dolent.
Et dic,
tu fas-ho fòcil.
Aquesta sí que m'has enganxat,
que em sorprengui,
que m'agrada.
Al final sortirà el nou C,
veus com al final l'ha enganxat?
Bueno, un de tants.
Quantes preguntes portem?
Jo, espera't.
Però on vas amb tot això?
És que he vist,
senyors,
he vist el guió.
Tot això són preguntes?
Sí,
però no te les farem.
Ah, d'acord.
que em sorprengui.
Escolta,
ja ho penses.
I després m'ho dius.
Perquè a tothom el sorprèn.
A mi,
bueno,
cadascú,
i no parlem de mi,
fora.
El que més se relaxa
o tranquil·litza
la música.
Sí, clar.
És que la música
és una merecció.
Escolta,
jo tinc amics
que el que més es relaxa
és fumar-se.
Un cigarret,
un caliquenyo.
Bé,
potser hi ha moments
que sí,
però a mi
és que
ho podria substituir.
I el que més
t'il·lusiona
o t'emociona?
El que més m'emociona
és que m'estic fotent
cada cop més gran
i les emocions
les tinc més a flor de pell,
com si diguéssim.
I tinc les emocions
que les tinc
com molt a tocar.
Sempre ha sigut un tio
que m'he fet molt
el dur i aguantat
i últimament
m'està emocionant
emocionar-me massa.
Sí, sí,
doncs,
ara que estem.
Ara que em parlaràs
del punt de vista
de la teva edat
encara és pitjor,
no?
Sí, sí, sí.
Jo porto 20 anys més
però saps el que em passa
i passaràs per aquesta etapa.
Almenys el que em passa a mi
i parlant amb amics
més a més de la nostra edat
que també els hi passa el mateix.
Creia un moment
que quan les coses
et surten bé
ja no fots aquells vots
que trobes al cel.
I quan et surten malament
no et desesperes,
no fots una plorera.
O sigui,
estàs més equilibrat.
Relativitzat una mica.
ara començo a passar
l'època teva.
Aquesta, no?
Aquesta.
Que s'acomiada d'un informatiu,
s'encava la música a l'informatiu
i t'agafa el bullet
i que m'emociono.
Sí, sí,
i que m'emociona.
I jo recordo que de petit
quan anava al cine
veia una pel·lícula d'aquelles,
un melodrama.
Sí,
de tant en quant
se'n caia una llagrada.
És veritat.
Ara em torna a passar el mateix.
Jo recordo més
mon pare,
que també és d'aquest
tarannada
i ara ja és gran,
que se m'emociona
amb qualsevol cosa
i recordo de petits
amb els meus germans
que cada cop
que hi havia
alguna cosa així emotiva
a la televisió
ens giràvem de la tele
i ens quedàvem mirant-lo amb ell
i veiem com començava
la lliguineta per riure.
Érem uns punyeteros.
S'emprenyava, clar.
Sí,
de petit ja eres com ara, no?
Sí, sí, sí,
no canviem gaire.
Quin és el teu record més feliç?
Uf,
veus,
ara m'emocionaré.
Les meves vivències
amb el meu avi
i els meus tiets
per part de mare.
Que maco.
Quin és el millor consell
que t'han donat
el teu pare,
la teva mare,
els amics?
Segur que n'hi han de molt...
Potser no és el millor,
però és un que sempre
em va agradar molt
i em va marcar moltíssim
i és un consell
que l'he portat
tota la vida.
Jo de petit venia
de jugar de futbol sala,
érem petits,
jugàvem al pati de l'escola,
eren espais molt reduïts
i jo vaig aprendre
a jugar a futbol
en aquests espais petits
i a més a més
suposo que vaig aprendre
en bastant
perquè jugàvem
amb boles de xiprer
perquè no ens deixaven
jugar amb pilot al pati,
jugàvem amb boles de xiprer
i això
al principi
era la bola de xiprer
després vam començar
a afegir paper
amb cel·lofant,
anàvem fent paper cel·lofant
i anàvem fent la piloteta
fins que la mestra
ens era d'això
o hi havia algun intel·ligent
que volia de repitxar la pilota
i la xafava completament.
I un consell
del pare d'un amic meu
que encara som molt amics
i ens veien cada setmana,
un dia que vaig arribar
al Camp Gran
i em va dir
veus això,
aquesta immensitat,
això és sis vegades
on tu jugues,
o sigui que t'hauràs
de començar a aplicar
perquè de l'espai
que jugues tu
s'ha multiplicat per sis
i en aquell espai
tu ets el rei del mambo
i ara en aquest espai
hauràs d'aprendre
a no ser el rei
i a compartir una miqueta més.
Va ser un consell
que em va ajudar molt
pel fet de dir
era molt autònom
quan era petit
jugant a futbol
perquè m'ho feia jo tot solet
i quan vaig arribar al Camp Gran
vaig haver d'aprendre
a compartir
amb altres
tot l'esforç.
Perquè agafar la pilota
des d'un àrea
i portar a l'altre.
Això ho feia el Pelé només,
jo l'he vist en una pel·lícula
que el Pelé deia
la jugada aquesta així
amb els Pixotos
i Marco Wall
molt més llarg.
Mira,
com anèndote
però vull el protagonista
és tu,
però com anèndote
que tu dius això
tu saps que jo personalment
i l'has tingut aquí
un jugador conegut el Barça
i ell m'ha dit
una de les coses
que més trobo a faltar
m'ha dit ell
sobretot amb el Barça
que és el seu equip
i uns jugadors
com a la meva època
que era l'Essensi
que agafava la pilota
en un àrea
i te la pujava a l'altre
després amb el teu admirat
Pep Guardiola
tenia un jugador
que es deia Niesta
que agafava la pilota
en un àrea
i te la pujava a l'altre
i no n'hi ha
si és veritat
això que tu deies
són aquests tipus de jugadors
que t'agafen
t'he parlat
de dos del Barça
Sí, sí, sí
Carles
passa fred o calor?
fred
tota la vida
dolç o salat?
salat
tu dic que mon pare
amb els anys
s'ha tirat cap al dolç
també
que això no ho entenc
que veu que amb els anys
tires més de dolç
que al dolç
igual és perquè el metge
et treu el salat
i pots tirar una miqueta
més de dolç
no ho sé
si només poguessis menjar
un aliment
la resta de la teva vida
quin seria?
una fideuà
fotria fins als nals
si la pogués fer jo
què t'agrada llegir?
doncs normalment
són
és una mica de novel·la negra
potser
i també la novel·la històrica
m'agrada bastant
i si està vinculada
amb Catalunya
encara més
o sigui
tiro molt a voltes vegades
de Martí Gironell
de la Catedral del Mar
sempre m'he vinculat
una miqueta
a ser una mica
dels avantpassats
de la ciutat de Barcelona
o dels voltants de Catalunya
no puc estar
de no fer-te
aquella pregunta
típica i tòpica
que jo et deia abans
en la presentació
una illa de certa
quines tres coses
et portaries?
això és el típic
i el tòpic
que pregunta
tothom que no en sap
que pregunta
però amb el Carlos
i amb aquest programa
m'he permès
el luxe de fer
una illa deserta
i no tinc corrent
oi?
no, no, clar
has escrit un dollà
jo
ara que et dius això
mira et faré una pregunta
què prefereixes
a l'internet o banyar-te?
si tens que tenir
una de les dues coses
què?
internet o banyar-me?
clar
dius
no puc viure sense internet
o no puc banyar
o no puc viure
sense
sense el mar
sense banyar-me
sense rentar-te
ah
sense rentar-te
guarrindongo
què?
internet
o hi ha gent
el veus?
no, no, que és broma
oi, aquesta és bona
oi, hi ha gent que dius
que jo sense internet
no puc viure
bueno, què?
què et portaries
a una illa deserta?
clar, sense endullar
és que això s'està complicant
amb els anys cap aquí
perquè tu et tenim endullat
i tu
què m'emportaria?
doncs la meva parella
tres coses
eh, tres, coroll
doncs
sí, potser
clar, un llibre
me l'acabaré
quanta estona està?
està l'aïlla aquesta?
no sé, algun estri
per poder pescar
intel·ligent
molt bé
i
això una psicòloga
o la Bruxeta
et dirà
que segons el que respons
marca el teu caràcter
i marca la teva manera de fer
és bessons
ho veus?
o sigui que igual va
sí, però ha fet un comentari
prou interessant
ah sí, explica-ho, explica-ho
no, lo del
dimensionar
això és petit
i el que et facis gran
això es farà gran
sí
és important
sí, sí
és important
i també aprens a estar, no?
vull dir que
ui, et faria moltes més preguntes
però no
però que
si no, espera't
home
si poguéssit salvar
una cosa material
d'un incendi
que salvaries?
una cosa material
d'un incendi
amb coses meves
que s'estan cremant
coses meves
saps un altre mi meu
el Francesc Fabrega
és clar
ella tira
jo m'ho portaria
la gàmera
t'he posat un exemple
que se m'ha corregut ara
què, tu què salvaries?
un micròfon?
no, jo suposo que el portàtil
és mitja vida
sí, sí
ara sí
el portàtil
clar, és la meva feina
o sigui
tot ho tinc aquí davant
va
fem un impàs
l'última pregunta
pel moment amb tu
què t'agradaria
o què és el que més t'agradaria
aprendre
o provar?
bueno, m'he tirat
en paracaigudes
des d'un avió
aprendre
has pujat en globo
he pujat en globo
no ho sé
jo crec que
o sigui
la meva vida laboral
i ho inculo a l'aprendre
sempre he estat vinculada
a moltes coses
faig moltíssimes coses
a la meva vida laboral
i en ser una miqueta de tot
d'acord?
doncs
m'agradaria
aprendre
una miqueta més
del so en directe
que és el que he tingut així
una mica potser
els concerts
ho he deixat una mica apartat
i he fet altres coses
a la vida amb el so
i ara potser ho trobo
a faltar una mica
m'hagués tirat una miqueta
m'hagués agradat
aprendre una miqueta més
del so en directe
ara sí
l'última
com seria el teu dia perfecte?
el meu dia perfecte
doncs mira
m'aixecaria
me n'aniria
cap a la ràdio
faria el programa
que volgués
perquè ho porto a les venes
estaria presentant música
compartint-la amb la gent
probablement
em fotria una bona fiduà
per dinar
i a la tarda
probablement
me n'aniria a casa
m'agafaria el meu equip
de so i començaria
a posar-me música
de les que a mi m'agraden
i les barrejaria
fent així una mica
de dijoc
i per mi solet
probablement
me n'aniria a dormir
agafaria algun llibre
d'aquests
d'Història de Catalunya
i amb això
ja tindria el dia fet
això em companyia
sempre
estic parlant així
com si visqués sol
i fos un ermitanyo
però vull dir
sí, com has canviat
de ser tan individualista
al futbol
a ser tan cooperatiu
però jo suposo
que això a la vida
et porta
i el qui no
doncs acaba solet
al dalt de la muntanya
com aquests de Tor
que els hippies
aquells que estaven sols
a la muntanya
saps què et dic?
què?
que és un plaer
a haver compartit amb tu
118 per programa
i see trees
of cream
red roses too
i see them blue
for me and you
and i think to myself
what a wonderful world
i see skies of blue
and clouds of white
the bright breast
the bright breast
the dark
saintly night
and i think
to myself
what a wonderful world
the colors of the rainbow
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
oh also run of faces
of people going by
i see friends shaking hands
i see friends shaking hands
i see friends shaking hands
saying how to do
they're really saying
i love you
i hear babies cry
i watch them cry
i watch them cry
they learn much more
than i ever know
and i think
to myself
what a wonderful world
Ako Ako Ako Ako Miba
una japonesa
cantant de jazz
al seu país
super conoguda
i és de la nova cançó jazzística
al Japó
ha estat acompanyada
per Tetsuya Kogure
un guitarrista de referència
al Japó
i
ens ha deixat de la versió
de la nostra sintonia
no versió japonesa
versió per una japonesa
Molt bé
Molt bé
Red roses too
I see them blue
For me and you
And I think to myself
What a wonderful world
Després de 118 programes
hi ha el penúltim
del benvinguts, benvolguts i bentrobats
Hem anat comprovant
que en aquests 5 anys
la justícia a Eñé
no està cega
és que està
cara al sol
De la unión del coño de la Bernarda
con el pito del sereno
les nació
el Tribunal Supremo
No ha canviat res
del que vam dir
ja fa un parell d'anys
en aquesta secció
La realitat
supera la ficció
Bruxeta
ara parlaran el Josep i el Joan
i després pensa que tu hi hem de parlar
He de seguir parlant
i tant
Com ho sabien
com ho sabien
com ho sabien
i ser feliç
Explica'ns
abans que parlin el Josep i el Joan
Què vols dir?
És que jo em quedo a gust
quan dic
que la realitat
supera la ficció
Sí
Ara és el teu moment
Què ens vols explicar?
De dir
Ui, però ui
quantes coses
Moltes
Què vols que et contesti?
Mira, ben senzill
Fins després
Què t'ha semblat?
M'ha encantat
Però
però és que jo m'ho passo molt divertit
amb aquestes coses
perquè
clar, el meu cap em va rotllant
i vas veient el personatge
com
com lliga
Tantes preguntes
com el conec una miqueta
el conec molt poquet
però a mi ja s'ha de donar preguntes
Ja, ja, ja he vist
Ja he vist
Però saps el més maco
que ens ha dit?
Què?
Què?
No m'havia mai plantejat
les preguntes
que m'has fet
Això sempre és bo
Això és bo, no?
Sí, perquè et qüestiones coses
que millor
no te les haguessis qüestionat mai
Eh?
Doncs mira, a la seva edat
ja ha tingut un individu
Home, tampoc no és tan gran, eh?
No, no, jo som molt més gran que ell
Bueno, escolta
Joan, què?
Ah, sí, Ferran, va
Comencem amb una cançó
Grándula, Vila Morena
Grándula, Vila Morena
Terra da fraternidade
Grándula, Vila Morena
O povo é quem mais ordena
Dentro de ti, ó Cidade
Dentro de ti, ó Cidade
O povo é quem mais ordena
O povo é quem mais ordena
Terra da fraternidade
Grándula
Grándula, Vila Morena
Grándula, Vila Morena
Que no freu
Esteu sentint
Grándula, Vila Morena
Va ser la cançó o l'himne que es va posar en marxa
al moment en què va esclatar la revolució dels clavells
avui fa, no avui no, aquest mes ha fet 50 anys
El cantant José Afonso, mort ja, va ser una mica
un dels personatges més importants d'aquella revolució
que sembrava que havia de canviar per tu
Gràcies
Amb un hora amb en Ferran, que no vol que avui fem preguntes sobre ell, és una pena
Avui no faré el meu programa, només us diré qui serà el personatge
que m'agradaria parlar la propera setmana i última de la temporada
o del programa, no ho sabem
que és sobre un personatge que va ser president del Barça
abans hem parlat de futbol
i que és molt, molt, molt desconegut
El seu nom és, ni me'n recordo jo, imagineu-vos-ho
Francesc Xavier Casals
Segurament molts de vosaltres no heu sentit a parlar
i va ser el president durant la Guerra Civil
i va ser castigat per això
Em parlarem la setmana que ve
I simplement, per deixar pas als companys
i perquè hi ha coses molt interessants a dir encara
Un recordatori
La justícia social és una aberració
Dixit milai
Anem amb compte
Tenim eleccions europees d'aquí tres setmanes
i veurem què pot passar
Siguem prudents
Gràcies
Pep
Bruxeta, bruixot
Avui parlarem d'una manera de divertir-se
La gent que va durar molt de temps
Va anar evolucionant
I se n'ha parlat molt però se'n sap poc
Era una mica de les barraques de fira
Els nobles i els reis
els rics divertien de la seva manera diferent
dels pobres
Tenien caceres, els seus boscos
mataven animals per plaer
I ja hi ha qui es casava contra els seus animals
encara que fos per alimentar els fills
El poble
doncs
Feia d'una altra manera
Hem parlat dels juglars
dels bufons
Etc, etc
Tot això doncs
I ho deixem per un altre
Per un altre moment
I llavors doncs va
La vida doncs
De pagès
La vida de la ciutat
L'edat mitjana
Allà on fos
Els pobles
Era molt dura
Els animals no en tenen de festes
La terra s'ha de conrear
Plogui o nevi
O sigui quan sigui
Etc, etc
Però hi havia moments
En què s'ajuntava gent
Encara que fos per feina
Que eren els dies de mercat
I amb aquestes dades puntuals
Apareixien persones
Que tenien la capacitat
D'entretenir la gent
En diferents maneres
Cantant, ballant
Tocant instruments
Explicant llegendes
O rondalles
O crims esgarrifosos
Que havien sexualit en viles properes
Tot això
Amb més o menys gràcia
Amb més o menys exageració
I amb més o menys mitjans
Afegint-me a aquest còctel
Saltimbanquis
Malabaristes
Algum prestigitador
D'una molt bona tècnica
Que no fos cas
Que el cremessin per bruixot
I amb el pas del temps
Els que tenien més èxit
Podríem tenir recursos
Per muntar una paradeta
I fer més vistos
A la seva actuació
A poc a poc
Es va fer exigent
Amb malformacions
Malalties
Alguns van veure-lo
Amb una manera
De treure partit
A una desgràcia pròpia
O d'un familiar
Altres
Simplement un negoci
Comprant un descapacitat
A una família necessitava
I una família ignorant
Per exhibir-lo
Inventant una procedència llunana
Per fer que aquella deformitat
Que era una característica
De ses pobles llunyans
Etcètera
Etcètera
Per fer una cosa fantasiosa
I treure més calés
D'allò
Aquest espectacle cruel
Que va començar
A finals de l'edat mitjana
I llavors de desaparèixer
Al cap dels anys
Amb els avenços tècnics
I culturals
No va fer més que augmentar
I durant els segles XVIII i XIX
Va arribar al seu punt culminant
No em començaria de recordar
Que alguns d'aquests espectacles
Eren cruels
Equiparables a l'esclavatge
Però la ciutat d'aquell temps
Ho veia amb uns altres ulls
Això no ho fa ni menys cruel
Ni acceptable
Ho faig notar
Per entendre una mica
Si és possible
La pervivència d'aquests fets
Durant anys
Tampoc hem de creure
Que són pitjors
Que els altres països
No els d'enllà
On diuen que la gent és neta
No, ople, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç
Segons els coneguts versos de l'Espriu
Sinó que
Molts d'aquests espectacles
Ens venien de fora
Ens venien d'Europa
Seguint inclús
Les exposicions universals
I altres circuits
Vull dir que
Molt cap aquí en el temps
Un exemple ha vingut de fora
El famós Barnum
L'americà
Fines Taylor Barnum
Del Cirque Barnum
L'espectacle més gran del món
Aquest program
Es va fer multimilionari
Incorporant al Cirque
L'espectacle de Fires
Més friki
Adobat amb tota mena de mentides
Encara que ja estava abolida l'esclavitud
Va comprar una esclava negra
Molt vella
Que tenia uns 80 anys
Cega
I gairebé paralítica
L'exhibia com una esclava negra
De 160 anys
Que havia estat mainadera
Del president George Washington
Tampoc tenia manies
En exhibir un esquelet
De sirena
Consistent en un esquelet de mico
Costit a una espina de peix
Barnum va néixer el 1810
I va morir el 1891
I a l'època que va viure
Hi ha fotografies
Dels monstres que exhibia
Dones verbudes
Una nena amb quatre cames
Un home amb tres
Moltes altres
Molts fenòmens d'aquests de fira
Que se n'ha dit sempre
Un cas excepcional
Va ser el d'un nen
Que va néixer normal
Però als sis anys
Va parar de créixer
Feia 65 centímetres
I era intel·ligent
I proporcionat
Barnum el va llogar
A ella a la mare
Per tres dòlars a la setmana
Més la manutenció
De tots dos
Va fer que rebés classes
De cant
De ball
I de mim
Li va posar el nom artístic
De general
Tom Thumb
Equivalent al nostre patufet
Polset
O el rei
Polgacito
Va tenir sort
L'hi va actuar
Dos cops davant
De la reina d'Anglaterra
Es va casar amb una noia
De les seves mateixes
Characterístiques que ell
Al cap d'uns anys
Va començar a créixer
Molt lentament
No va arribar mai
Als 90 centímetres
Es va fer milionari
I va morir als 47 anys
És a dir
Que sempre han tingut bé
Que les oques
Que en totes les partes
Que cecen ales
Doncs
Tornem cap a casa
Aquí també van aparèixer
Gegants
Nans
I amesos
Homes peluts
Dones barbudes
Entre altres fenòmens
Tot això venia de lluny
Però fins a l'aparació dels diaris
Les informacions
Eren gairebé inexistents
Per tant
Fem un salt
Cap al segle XVIII i XIX
Que tenim
Una mica més d'informació
Tot i que la informació pròpia
D'aquí
És molt minsa
I a Barcelona
Va passar el mateix que a altra ciutat
Les barraques de Fira
Amb els seus fenòmens veritables
O falsos
Van passar de fora
En muralles
Cap a l'interior
De la ciutat
En el segle XVIII
Estaven al cap de vall
De la Rambla
I als camps del Raval
Allà es van servir
Les primeres companyies
Que venien de fora
I el XIX
Van passar cap al descampat
Que seria la plaça Catalunya
I després cap al paladar
I la resta de la ciutat
I no només això
També teatres
Cafès
I domicilis particulars
En algunes cases
Igual podrien fer
Una ballada musical
De poesia
Titelles
O ambarxinesques
O contrataven un faquir
Una sessió d'espiritisme
Que va haver-hi una temporada
Que també va ser molt famosa
A Barcelona
Amb molta afició
O una dona verbuda
A tot això
Es van incorporar
Figures de cera
Que en finalitat
Pratesament medicinals
O de prevenció
Mostraven els estrells
De les malalties venèries
Amb tota la cruesa
De les deformacions
Nafres i pústules
En menys d'un segle
A Barcelona
Es van instal·lar
Una trentena
De museus anatòmics
I unes 60 col·leccions
De figures de cera
No totes a l'hora
Si no anaven ni venien
Però hi van tenir
Forç èxit
També tenim altres figures
Que presentaven
Diferents estats de gestació
I que retirant les peces
A dient
Es podien veure els fetos
Predocsalment
Les dones
Hi tenien prohibida
L'entrada
En aquestes exposicions
A Anglaterra
Es pot trobar
Molta documentació
Gràfica i escrita
De tot això
Personatges de fira
Museus anatòmics
Etc
I a casa nostra
És molt difícil
Trobar documentació
I gràfica
Gairebé impossible
Algunes coses
S'han trobat
Pràcticament
Per casualitat
Possiblement
El darrer
Que va funcionar
A Barcelona
Va ser el Museu Roca
Que va funcionar
Durant els anys
20 i 30
Del segle passat
O sigui que estem
Molt cap aquí
Eren uns típus
D'espectacles
Que venien
De mitjans
Del segle anterior
Hem de pensar
Com era la societat
D'aquí i d'arreu
La prostitució
Que era un mal necessari
Segons els teòlegs
A les prostitudes
Se les marginava
A l'edat mitjana
Havien de vestir diferent
Per quaresma
Se les tancaven
Convents
De manera farisaica
D'obligar els homes
A fer penitència
I d'aquí la dita
De ser més pobra
Que una puta en quaresma
Perquè no es podrien guanyar la vida
La virginitat de la dona
Era una cosa sagrada
I la pitjor vergonya
Per una família
Era que la filla soltera
Quedés embarassada
Una altra dita
Ben clara
És la de fer Pasqua
Abans de Rams
O fer ballar
Els gegants
Abans de Corpus
Que més endavant
Va ser substituït
Per allò
De casar-se de penalti
Bé
Hi ha una dita
Castellana
I no hauríem de dir
Doncs casar-se de penalti
Però bueno
Això tampoc
Ara no
És el moment d'entrar
Això
Això el Carlos
El Carlos
Que li va al futbol
Els hospicis
Eren plens
I alguna noia
Havia tingut un set mesó
D'una mida considerable
I ben saludable
Perquè doncs ja
Havia quedat embarassada
Del nòvio
Que s'havia de casar
I abans van avançar la cosa
I van
Amascuda
Que el nen de set mesó
Però mira que maco
Que ha sortit
Doncs ja està
Els nois
Encara
Perquè tal que sabessin
El que és la vida
Tan bon punt
Eren majors d'edat
O
Poc els hi faltava
Eren convidats
Anant amb una prostituta
I sovint acompanyats
D'un familiar proper
O d'un amic més gran
Recordem també
Que les parades d'autobús
Eren aprofitades
Pels joves
Per veure els tormells
De les noies
Déu-n'hi-do
No riem gaire
Per això
Que ara recordem
El vegades que ens feia
Veure sortir del tàxi
Una noia amb minifaldilla
A la nostra època
Tornem a les barraques de Fira
Que van passar
De fora
Dins de la ciutat
I un cop
Les muralles enderrocades
Van estendre
Per tota la ciutat
El lloc privirajat
Per aquestes barraques
Va ser la plaça Catalunya
Quan érem descampat
I més endavant
Quan va ser consellada
En la plaça Ardà
Una illa més de cases
On s'hi van arribar
A edificar
Tres edificis
Que van haver senterrocats
Per expropiar-se els terrenys
Per fer finalment
La plaça tal com volia
L'Ajuntament
I demanava
La ciutat
El 1854
Comença l'endarracament
I l'Ajuntament
Demana l'expropiació
Per convertir-la
En plaça
El 1862
L'expropiació
Comença el 1892
I la primera etapa
D'urbanització
De la plaça Catalunya
No comença
Fins al 1902
Durant anys
Allà a la plaça
Hi va haver de tot
Que fes espectacle
Com la pajarera
El peronament
A Bateroló
Que era una pintura circular
Que presentava
La famosa batalla
Amb una tela
De 1.800 metres quadrats
I dins d'uns dels tres edificis
Que es van construir
Dins de la plaça
A la illa
De cases
Que després va ser la plaça
Hi havia la casa Estruc
Que hi havia el museu
Armeria Estruc
Que presentava
Una de les millors
Col·leccions d'armes
De l'època
Composta de més de 2.000 peces
Que davant del desinterès
De les institucions catalanes
I les del País Veí
Va ser adquirida
Per un col·leccionista francès
L'altre País Veí
I avui forma part
Del museu de l'armada
Dels invàlids de París
També hi havia
El famós Cirque Acuestre
Que havia demanat
Una llicència
Per uns mesos
I sí
Va estar 16 anys
A la plaça Catalunya
Podem dir que gràcies
A aquesta urbanització
De la plaça Catalunya
Va aparèixer el Paral·lel
Allà es van desplaçar
Les barraques de Fira
I tots aquells espectacles
Que s'havien fet aquí
El Museu Roca
Que en una barraca
De la Fira del Paral·lel
De Fira del Paral·lel
Exhibia
En forma real
I per a Educación del Pueblo
Una col·lecció
De figures anatòmiques
De cera
Que mostraven
Les conseqüències del vici
La prostitució
I les drogues
Ho anomenava
Els estragos
Del barrio xino
L'exhibició
S'anunciava
Sota el control
De l'Elecció General
De Sanitat
Anava acompanyada
D'unes espectacles
De fenòmens
L'Hombre Mono
L'Aranya Gigante
Del Japón
Les Hermanes Siameses
Monstros Humanos
Galeria de Curiosidades
Fetos Humanos Autènticos
Hi havia més de 500 exemplars
Construïts en cera
Tot això
Està tret
D'un catell
De propaganda
Que va aparèixer
En una llibreria de vell
A finals del segle passat
Qui era el propietari
Aquestes coses
Era un Francesc Roca
Era un tortosí
Que amb els seus fills
Durant anys
Va fer espectacles
De màgia
Ventilocria
Música
Circa
Autòmats
I figures de cera
Finalment
Va decidir
Instalar-se
A Barcelona
Primer al paral·lel
I després
Davant de l'èxit
Al carrer 9
De la Rambla
On van construir
Un negoci
Al voltant
Del museu anatòmic
I de la distribució
I exhibició
De pel·lícules
Científiques
Que oferien imatges
D'operacions
I parts
Els clients
Però
No eren precisament
Científics
Els que anaven a veure
Tot això
Això excitava força
A la gent de l'època
Que donat el realisme
De les figures
Que anaven nues
I malgrat que es podien
Desmuntar
I veure el fetus
Situat al ventre
De la mare
Preferien més imaginar-se
Aquella dona
9 mesos enrere
No riem gaire
Que només ens cal recordar
L'èxit que va tenir
Elga
El milagro de la vida
L'any 1969
Els cinemes d'Aliasach
Era una pel·lícula
D'educació
Alemanya
D'educació sexual
Per adolescents
Aquí es va considerar
No apte per menors
I es va projectar
En cinemes d'Aliasach
Així que
Tampoc hem canviat tant
I si això no sembla
Prou ridícul
Encara recordaré
Que a la porta
D'alguns cinemes
On es va projectar
Hi havia un servei
D'ambulància
Per atendre
El possible desmai
D'algun espectador
Tornem
Tornem cap a la família Roca
Al començament
De la guerra
El local va tancar
I tot el material
Dels espectacles
Del Roca
Va anar a parar
A un magatzem
Del paral·lel
Que va reparèixer
Gràcies a unes obres
El 1987
O sigui del 36
Al 87
Això
Després
Se'n perd la memòria
No sé
En Roca aquest
Exactament
Que va arribar a fer
Va ser director
De la sala
Museu
Una sala
Que hi havia
Al carrer Canuda
Que es feien espectacles
Però devia deixar
Totes aquestes coses
No era moment
Tal com estava així
I se'n va perdre
La memòria
No se'n va parlar més
De fet
De totes aquestes coses
No se n'ha parlat gaire
El material va passar
A mans d'un parell
D'antiquaris
I finalment
Les peces d'art escècnic
Les va adquirir
L'Institut del Teatre
Les de màgia
El Mag Xevi
Per la seva casa museu
De Santa Cristina d'Aro
Ningú s'ha ven
Endreçar per les figures anatòmiques
I l'antiquari
Les va tenir en un pis
Del carrer de la Palla
Des del 1988
Fins del 1995
Per sort
Uns alumnes de l'escola
Superior
Universitària
D'imatge i disseny
I van fer un documental
Com a treball
De fi de curs
Que es podia veure
Per internet
I els podia donar
Una idea
De com era tot això
Però YouTube
El va retirar
Sembla que s'ha perdut
I no hi ha
Cap altra còpia
Finalment
La col·lecció
Va ser adquirida
Per un col·leccionista
Belga
I se la va endur
Cap en verds
El que sí que ha trobat
És un curt
De set minuts
En què suposo
Que és el propietari
Perquè el meu
El meu
Blandès
A part de dir cruix
No sé gran cosa més
Li explica
Algunes coses
De les peces
Que té exposades
A un altre personatge
No s'entén
No s'entén
No s'entén
Les figures
Les que es veuen
Estaven molt ben fetes
I són molt desagradables
Així que
Havia de ser un espectacle
Curiós
Una part del material
L'efímer
Cartells
Propaganda
Va quedar a Barcelona
I s'ha preservat
Així que amb les fotografies
Fetes
Quan es va descobrir
La col·lecció
A part d'això
Tornem a aquestes col·leccions
I aquestes coses
Tornem una mica enrere
Van arribar
Les col·leccions d'animals
Veritables zoològics
Amb volants
Ara sí
En unes condicions
Hororoses
Vull dir
Els tractava normalment
D'un seguit de gàbies
I el públic passava per
Advenir
I es mirava els animals
També n'hi va haver de persones
A la Ronda Universitat
Cantonada amb la Rambla
Catalunya es va establir
Una tribu a Xanti
Mostrant la vida quotidiana
I algunes danses
I altres curiositats
Va tenir molt èxit de públic
El 1913
Una tribu mahometana
Al Turo Park
I una senaralesa
Al Tibidabo
I el 1915
La tribu de los Himalaias
Al Turo Park
Anunciats a la Vanguardia
Los fenómenos marrados del mundo
Ni hombres ni monos
O el Vilas Liripotenc
Una original reproducción
De un poblado
Con sus calles
Casas, iglesias, etc.
I sus diminutos habitantes
Com també anunciava
La Vanguardia
Juliol de 1917
Com diu la Maria Helena
Tot aquest escarni es paga
Els escarnis
Sí
Així ens va
Ja veieu
És gràcies a la premsa
Que tenim tot això
Els diaris de l'època
Eram bastant avorrits
El seu nom indicava
Diario de avisos i notícies
Donaven informació
De funcions
Casaments
Entrades i sortides de vaixells
Peticions de mà
Etc, etc.
L'arribada de vaixells
També
Les darreres col·leccions
Provinents de París
Les principals botigues de moda
I també
On es podien a veure
La dona més grassa del món
O el gegant
Proviment de l'Himàlaga
La publicitat
Impresa
Encara podia ser pitjor
Asegurant
Que un nom molt pelut
I de faccions
Prou difícils
Era el fruit
De l'encreuament
Entre una rongutant
I una dona de Borneo
I es quedaven tan amples
De mica en mica
Els diaris
També van evolucionar
Apareixen els cronistes
Que van vestir la notícia
I comencen a opinar
S'ha celebrat un ball
A una festa
A més del motiu
I allò
Que es diu
Qui ha anat
Com anaven vestit
I es comparen
Altres esdeveniments
En el cas de la tribu dels Aixanti
A part de la notícia
S'explicava
Com a succés
Els intents d'algunes persones
Però d'interviar-se
Al campament de nit
I veure què feien
Els membres de la tribu Aixanti
Que els consideraven
Uns salvatges
En prou feines humans
Que ara no estàvem
En el temps
Que en el fons XIII
Va subvencionar
Les primeres pel·lícules porno
I ves a saber
Com s'imaginava
La gent
La sexualitat
D'aquells pobres individus
També feien volar
La imaginació
Els espectadors
Les germanes
Ciameses
Quan el presentador afirmava
Que una d'elles
Era casada
I feia poc
Que havia estat mare
Que ells també
Doncs imaginaven
L'escena
Uns mesos abans
Amb una germana
Que no sé
Si t'havia estat
Tapat-se les ulls
I fent
La, la, la, la, la
Mentre la germana
I el cunyat
Estaven fabricant
El nebudet
No sé
Per dir-ho d'alguna manera
Caritativa
Hi havia
Espectacles
Encara més inversemblants
La dona
En la bruda de Madagascar
On se li acudís el promotor
De l'espectacle
I assegurava que totes les dones
D'aquell indret
Eren així
També quedava tan ample
I la gent ho anava a veure
La presentació de la dona aranya
On es veia una aranya gegant
En cap de dona
Una dona real
Que parlava
Feia ganyotes
I crits guturals
I mitjançant un mirall inclinat
Es quedava la sensació
D'aquesta dona
Amb cos d'aranya
La qual
Una picada
D'una exòtica aranya
De l'Amazones
Li va produir
Aquesta mutació
Quan era un nadó
I a poc a poc
Es van posar en qüestió
Aquest tipus d'espectacles
Jo aquest espectacle
De la dona aranya
Encara l'he vist
A una fira
A Almeria
A l'any 76
Maria Helena
És el nostre todòleg
A part que és el corrector
I el que ens ranya
Quan no utilitzem bé
La nostra llengua
Ho sap tot
És el todòleg
Fixa't
Ella ha vist
La dona aranya
Fixa't tu
I no és
No és molt més vell que jo
Bueno aquí
Jo t'ho dic
Jo perquè m'algunes
Té un any més
De totes maneres
Quan vam anar
Quan vam anar
La vaig veure a Almeria
No crec que gaire
Gent s'ho cregués
Alcala hi havia cua
Hi havia també
La dona cocodril
I tal
Que era tot el mateix
El mateix tipus d'espectacle
Però canviava
Diguéssim
La carcassa
Que li posaven a la dona aquesta
O a les dones
Que feien això
Podem presumir
Que aquí es barreja tot
I en diferents proporcions
Segons el moment
O l'època
I gaire també
I també el tipus d'espectacle
Hi ha curiositat
Morbositat
Ignorància
Superstició
Etc
I també és molt diferent
La situació de cada personatge
Alguns eren pobres venets
Que gairebé no es donaven de res
Altres anaven forçats
Eren com els claus
Que patenia qui els exhibia
Altres es resignaven a la seva sort
Sabien que així tenien un plat a taula
Encara que se'n rigessin d'ells
I així
Ells sortien ara
Feien el seu numeret
I pensaven
Mira
Doncs així vull dir-ho
Tot això
Tot això amb tots els matisos
Donat que cada persona és un món
Els nans són els que millor
Sobent
M'han treu de profit
De tot això
Alguns acaben convertir-se
En els seus propis empresaris
I muntant espectacles
De qualitat artística
Recordo els reportatges
D'espectacles
Còmico Taurins
Del bombero Torero
On actuaven uns quants nans
Vestits de Torero
Aquests espectacles
Que també se'n deien
Cerrotades
Van ser molt famosos
Jo encara no els he vist mai
En directe
Alguna vegada per la tele
He fet algun reportatge
Es van celebrar fins al 2017
No està malament
A poc a poc
Aquests espectacles
Van desapareixent
Per diferents motius
Que es van ajuntar
Superposant
Els gegants
Tenen més problemes
Perquè la gegantia
Si jo com tingui nom
La cosa aquesta
Doncs provoca dolors
I al final tens problemes
De mobilització
Estàs dient que fins fa set anys
Hi havia espectacles
D'escarri
I més cap aquí
L'opinió pública
I el 2017
Sí, sí, sí
Però vull dir que també
Perquè l'opinió pública
Es va adonar
Que això es tractava
En molts casos
D'espectacles cruels
I denigrants
La primera guerra mundial
I la guerra civil
De casa nostra
També provoquen
Grans canvis
La gent ha viscut
Prous horrors
Al seu voltant
I no li cal anar a buscar
No de nous
I també encara que sembli broma
Només important
És l'aparició del cinema
I els esports de masses
Com el futbol
Que van fer que es perdessin
Aquests espectacles de fira
Actualment
Si volem veure
Amb el tractament animal
Podem-ne els toros
I si volem veure personatges estrany
Només cal mirar un debat electoral
Però sí que
Vol dir només
Aquesta sí que és sèrie
En sèrio
No fa massa
Doncs ja va sortir per la tele
Com si fos una cosa més americana
Però que també n'hi ha hagut aquí
I fins a tot a Espanya
El llançament de nans
Tio forçut
Que agafava un nant
Que anava amb un vestit de colçot
I a veure qui el llançava més lluny
O una paret de vèlcol
A veure qui el deixava enganxat allà
No l'havia ni vist
Per la soltat
Ni escoltat mai
Per la tele s'ha vist
Sí, per la tele s'ha vist alguna vegada
Amb el Ricard
N'havíem parlat
Tot això
Doncs
I tot això
I acabo
Això doncs
Havia portat polèmica
Perquè hi ha gent que les poteste
Diu
Si els hi presten
Es guanyen la vida
I llavors
Sí, sí
I als Estats Units
Hi ha estats que ho han prohibit
Hi ha els que demanen que sí
A França n'hi havia hagut
Aquí a l'estat espanyol
A Madrid
I a diferents llocs
S'havien fet algun espectacle d'aquests
Fins no fa massa
I encara hi ha llocs que encara l'intenten
I els deixen i no sé què
O sigui que
Som
Sèquim sent bastant animals tots
I fins aquí
Estem per domèstica
El ser humà
Jo tenia un creient que deia
Los humanos
Cuando rascas un poco
Todos rebusnamos
I tenia molta raó
Carlitos
Beatles o Rolings?
Rolings
Rolings?
M'has enganxat ara
Rolings
S'ha enganxat, eh
Rolings
Jo
Jo com sou promiscu
Jo tots dos
I saps què et dic?
It's only rock and roll
But I like it
It's only astrologia
But I like it
I like it
La meva estimada Bruxeta
Maria Helena
Vens el llibre
Vens el...
Què és això de venciar tu signo i ser feliç?
És...
Què és?
Per què el tenen que comprar els suients?
Jo el tinc, ja el veus, eh
I dedicat
Sí
Per què?
Què significa?
Justament el que diu el títol, val?
Tots vivim creuats, diríem, amb l'essència del que som
Abans li has fet una entrevista al Carles, no?
I ell ha dit que és Besons
Llavors, d'alguna manera, hi ha coses que quan escoltes amb una persona o l'observes
Se'n donen compte que hi ha alguna situació que no els hi és agradable de com són
Normalment, el Besons podria ser, per exemple, el pensar molt, el donar-li moltes voltes a les coses
Depèn de quines situacions
Llavors, jo el que explico en el llibre és que te'n donis compte de quin és el teu punt
Aquell punt on tu et fas més frisança
O on d'alguna manera tens més dificultat
I llavors intentis entendre'l perquè ets així
I a la vegada et dona la capacitat de poder, doncs això, intentar ser feliç
Entenent que aquesta és la teva necessitat
Però que a la vegada tens la possibilitat de ser la peça contrària
Que és el que en realitat volem tots, ser contraris a el que som
I per què s'ha de vencer el signe?
Per què s'ha de vencer el signe?
Justament per aquest aspecte, no?
Si soc molt mental, a vegades em canso molt pensant i no sé què i no sé quant
Llavors, si jo vull ser més efectiu i menys mental
Doncs m'en tindré que anar al meu company
En aquest cas, a Besón seria el signe de Sagittari
Llavors, prefereixo ser més esportista, inquiet, més fugós, més hiperactiu
Que no només mental, mental, mental, mental, per exemple
Vull ser alguna cosa contrària al que soc
Per això el nom és Bencia, tu signo
Perquè d'alguna manera tots volem ser el que no som
O el que no som
Ja, ja
Doncs mira, ara, sentada a la meva esquerra
Amb ella va començar el benvinguts, benvolguts i ben trobats
Ella és com una fada, hem parlat de la Bruixeta, hem parlat del Bruixot
Però ella és com una fada de compte
Dolça, educada, sempre sorrient
Amb una mirada transparent
És cantant, és corredora de cart i de cursa atlètica
Tan delicada i tanta força alhora
A l'1 de febrir del 2019
Amb el programa sobre el telèfon de l'esperança
Vam començar a col·laborar conjuntament
Núria García Alíbal, com estàs?
Bona esferrant
Escolta'm, em va quedar gravadíssim allò del telèfon de l'esperança
El primer programa, eh?
No sabia que existia, no sabia ni qui era el telèfon de l'esperança
Quan ho estàveu explicant dic, però qui és això?
Telèfon de l'esperança?
Home, tu ja saps que és un íntim amic meu
Un dels que va començar amb això
I jo, que a part de ser molt amic
L'escolta els programes
També tenim algun noient que també ens escolta
Home, més algun, eh?
Més algun
Se't posa la pell de gallina, eh?
Encara t'emociona, eh?
Veure que els problemes de la gent
Que el sàpiga explicar
És una manera de teràpia
Núria, van ser una dotzena de programes junts
Pot ser
Fins que vas decidir que hauríem de volar sols
Perquè no havia prou espai de temps en el teu magatzem
Home, a veure, Ferran, però si és que vam començar amb 20 minuts
No, amb menys, amb 15
I ara són dues hores, què vols?
I se'ns queda en curs, llavors
Recordo que amb tu patíem la manca de temps
I no teníem la possibilitat d'explicar històries amb profunditat
Quins records tens d'aquella primera fase?
Tu i jo junts ser benvinguts
Quins records tinc?
Home, va ser realment un...
Jo crec que un experiment, eh?
Portar la pràctica al teu espai
Perquè realment, o sigui, jo anava veient
Que anaves portant cada cop a personatges més...
Bueno, no sé, amb moltes coses a dir
I pensava, és que amb 20 minuts no en tindrem suficient
I a més, anant-te coneixent cada cop més
Pensava, és que no, ni amb 20 minuts ni res
Mitja hora
I un dia em vas dir
Escolta'm, i per què no passem de Catalunya a ràdio
I jo pensant, però un moment
Com que passem de Catalunya a ràdio?
Caníbal, caníbal
No, no, però jo cada dia pensava
Bueno, a veure què em porta avui al Ferran
A veure què em porta, a veure què em porta
Bueno, que costi el Carles també
Bueno, jo veig bé, és aviam qui em porta el cap
Avui
Aviam qui em porta el cap
Núria, tu estudies ciències de la informació
Com vas començar a la ràdio?
Jo vaig començar
Perquè tot va començar
Arrel del teatre
De just teatre
De la Taneu
Perquè la professora que feia d'un curs que vaig voler fer
La Maica Dueñas
El seu marit d'Emilio Escasocchio
Estava fent aquí el programa de la desbernada encara
Els divendres a la nit
I llavors necessitaven una col·laboradora
I clar, jo en aquell moment estava estudiant periodisme
I em va semblar
Boà
Poder venir a la ràdio
I llavors, doncs, va ser així
O sigui, vaig començar venint de col·laboradora
A ràdio d'Esvern
A la desbernada
Sí
I després ja
Vaig entrar a substituir
A la persona que portava el programa de matins
Del just a la fusta
I mira
Com que coneixia de la vall de vers
Va pensar
Aquesta persona va pensar en mi
I així vaig començar aquí després als magazins
Has vist?
Doncs, ben trobats oients
Ara començarem a conèixer la part humana de la fada
Que de diners a divendres
Ens acompanya radiofònicament pels matins
I ens informa del que esdevé a Sant Just
I esdevindrà en els dies més immediats
Esperem
El mateix que li deia el Bruixot
Que tampoc ens respongui amb el típic i tòpic
No ho sé
Ai, ai
A veure, què?
Digue'm
Què és el que t'opassiona més?
Mira que no m'agraden aquestes preguntes
De...
Escolta, estem farts que preguntis tu
Clar, clar, no, no
Ja veig, ja veig
A veure, què m'apassiona?
Ai, moltes coses m'apassionen
Moltes coses m'apassionen
Jo crec que
No m'apassiona
Jo crec que res en concret
Sinó la manera de fer-ho
O sigui, realment les coses m'apassionen
Quan m'ho estic passant bé
És igual el que sigui
Sinó
O sigui, mentre
Si quan ho estic fent
Estic gaudint
Allò
M'apassiona
O sigui, que penses com
Per exemple
Sortir a córrer
Si un dia
O sigui, sortir a córrer m'agrada
Però, per exemple
Si un dia
Em fa mal a la cama
O no estic en condicions
O el que sigui
Aquell dia no m'apassiona córrer
O sigui, a mi m'agrada sentir-me bé
Estar a gust
Fantàstic
Amb el que faig
Perquè
Jo tinc un dels
Molts ídolos i referències que tinc
És un filòsof
Ja tinc
De fa més de 2.000 anys
Que l'anomeno moltes vegades
Que es diu
Horaci
Horaci
Horaciu
Quintus Flacus
I aquest és un dels creadors
O és un creador de moltes ocultions latines
Jo no deia és el carpe diem
El carpe diem és fonamental
És en cada moment el que estàs fent
És el més important
I tens que gaudir en cada moment
D'això
Sí, sí, sí
Mira, aprofitant que tenim aquí
A doña Marialena
Ets sense identificada amb l'estereotip
Del teu signo del zodiac
Quin signo ets tu?
Soc cranc
Fa por
Explica, Marialena
Cranc
Per què fa por?
Cranc és la sensibilitat
És l'emotivitat
Mira aquesta expressió que ha fet
De
Si no m'apassiona
No vic
O si no
Em sento
Que estic integrada emocionalment
No soc feliç
És típic dels signes d'aigua
I entre ells el signe de cranc
Perfecte
Has vist?
Soc cranc
Què és el que més tan...
Soc molt intuïtiva, eh, també
Què és el que més tan penedeixes
De l'ha fet?
Què m'empenedeixo?
Potser de no haver arriscat més
En algunes situacions
Jo crec
Sí
Hi ha una frase
Com som bastant més bé que tu
Que l'he intentat utilitzar
I sobretot
A mesura que em faig gran més
Davant del dubte fes
Sí
Sí, sí, sí
Podria ser una mica això
Davant del dubte fes
Sí
Coses que a vegades, no sé
Com que et quedes a mitges
O que per por no
No intentes o no vols fer
I
Ara diria
Vinga va, ostres
Ho hauria d'haver fet
Ho hauria d'haver provat almenys
I tu que ets superactiva
I he dit una sèrie de coses
I m'he deixat moltes
Des del teatre
Sí, sí, sí
Fret o calor?
Calor
Calor
No sap el que es diu a vegades
Calor, calor
Aguanto millor la calor
Sóc una mica rèptil, eh
Però, a veure
És cranc, és cranc
Sí
Aguanto
Molt millor la calor
Que no el fred
O sigui, jo quan passo fred
És que no sé on posar-me
Ara la pregunta seria
Mar o muntanya?
Ara va, ara va
Ara va
Tu veus que la de brusseta
Ara va
Mar o muntanya
Mar
Jo crec
Veus
I abans li preguntava al Carles
Víctor Sol Rolins
Jo, en moltes
Jo tindria que haver sigut gèmenis
Perquè
Sí
Dret i esquerre
Nord i sud
És a dir
Els Víctor Sol Rolins
Tots dos
Mar i muntanya
Tots dos
Però no és exclusiu dels bessons, això, eh?
No, no
Si jo sóc tauro
Imagina't
A veure que la muntanya també m'agrada molt
Ahir he passat molts estius a la muntanya
Però
Quan vaig al mar
És com
Oh
No ho sé
La sensació
M'encanta
Què hi ha
En el primer lloc
De la teva llista de desitjos?
En què somies?
Sempre ho he pensat, eh?
Però m'agradaria molt
O sigui
Poder fer
Viatges així especials
O sigui
No tinc un viatge en concret
Però m'agradaria fer un viatge
Com que em marqués
O sigui
No sé
Jo què sé
Un viatge a l'Antàrtida
O un viatge
A l'Àfrica
O sigui
No tant al lloc
Però
Algú que em marqués
M'agradaria
Sí, no sé
Fer un viatge així
Molt xulo
És jove
Té temps
I tant
Aviam
Alguna vegada has somiat una cosa
Que després
Se t'ha fet realitat?
He somiat alguna cosa
Que des...
No m'acostum a recordar massa dels somnis, Ferran
Doncs per mi això és la felicitat
Allò que somies
I es fa realitat
Per mi
Això és la felicitat
Cadascú
Té la seva manera, no?
Però
Ostres
Ser tan feliç d'una cosa
Que havies imaginat
I que es compleixi
Imaginat
Per mi
Sí, sí
És correcte?
Sí, sí, sí
No és que em fa por
Perquè quan diu imaginat
I aquí la
La he feta grossa
Jo t'haig de dir
Que quan has dit somiar
Pensava que deies realment somiar
O sigui
Somiar
Somiar de nit
Imaginat
Somiar de nit
Somiar de nit
Quin seria el teu convidat
Somiat
Per un sopar?
Per un sopar?
Viu o mort, eh?
Tens o com ho fa
A veure, no ho sé
Un convidat
Potser
Hosti, no ho sé
I això veus
Amb el nou C
Clar, és que
A veure, són preguntes
Pensa-t'ho
Perquè després
Jo tinc encara una pregunta
Pendent del
Val
Me la pots tornar a fer
No, sí
M'he relaxat
Núria, quina és la
Millor floreta que has rebut?
Millor floreta?
No me'n recordo, eh?
De masses
Tampoc
És que
Sóc d'aquelles
Que una cosa dolenta
Estàs tan acostumada
Una cosa dolenta tapa les mil bones, saps?
Llavors sempre em quedo molt dolent
L'he fet abans al Carles
La mateixa pregunta
Quina cançó
No pots escoltar que no ploris
Que no t'emocioni
El Carles em ens ha dit tres o quatre
Vas-ho el dia plorant
M'ha escoltat
Sí
A veure, cançons
Doncs
Ui, Ferran
És que aquestes preguntes
M'has adonat temps per pensar-les
Així
Deixem aquí i tornem la setmana
Carles, Carles
Com ho diem jo
Genjo Papatou
Genjo Papatou
Sí, sí
Quines qualitats ha de reunir una persona
Perquè et conquisti?
Ha de ser
No sé
Per què m'ho conquisti
Ja saps
Ja comencem amb el meu
Fé
Com poso una hora
Ha de ser
Algú
Sensible
No sé
Respectuós
També divertit
Si és sensible
Respectuós
No tocarà un pèl
Ja anem malament
Mare meva
Optimista
Divertit
Aventurer
No sé
Una persona activa
Per favor
Un muermo
A la vida
No
Home
N'he dit bastantes
Tens alguna rutina
Que repeteix cada cop
Que repeteix cada cop
Quan comences el dia
Tinc molta rutina
Soc una persona molt obsessiva
Molt
Metòdica
Molt
A mi em treus de les meves caselles
Em treus de les meves
Saps
Jo soc
O sigui
Jo estic
Em contento amb poc
Però
O sigui
Soc de
De coses molt rígides
Saps
I sí que tinc com
O sigui
No rutines
Però
Com moltes
Petites
Manies
Obsessions
Maria Helena
Els crancs són així?
Alguns sí
Alguns sí
El que passa és que això sona més a un capricorn
Que no a un cranc
No, mira
Pot ser per l'hora de naixement
Per l'ascendent
Pot ser per l'ascendent
Sí
Vaig néixer de matinada
Tu m'ho imagina't
Mira
Una a les 10 de la nit
L'altra de matinada
Jo a les 4-4 minuts
Això de l'arrel
No, així no és un
No pot ser mai en la vida un capricorn
Però
És un signe que a vegades és com molt marcat
Com molt estructurat el capricorn
El cranc a vegades no tant
Si em treus del meu medi
Em desubico
Em desubico
És com
Sona més a un taure
Això
Potser llavors
És per l'hora de naixement
L'hora de naixement
L'ascendent
Serà un taure
Serà que tu no ho ets
Jo soc un taure
Però
Però
100%
Mira
Quan m'aixeco
De les primeres coses que faig
La rutina és
Esmorzar
És el primer que faig
Molt taure això
Això sí
Sona molt taure
Sí, sí
Això sí
Però no esmorzar de forquilla, eh, Ferran
Quan s'aixeca
No, no, no
De forquilla no
De forquilla no
Mira
Quina és el teu menjar preferit?
Si tinguessis que menjar
Només una salocosa
En el món
Què triaries?
Triaria
No, només val-hi d'un suc de taronja, eh
No el fotem
No
El bròcoli
Molt bé
O sigui
Sana
Vegana?
No
Vegetariana?
No, no soc vegetariana
Però
No consumeixo molta carn
O sigui
O sigui
O sigui
Però
O sigui
No
No
No
Un carpaccio
No me'l menjaria
Per exemple
O un entrecot
O costelles de xai
No
I peix?
Sí, peix sí
Molt bé
Bueno
Alguna vegada
Has tingut alguna experiència
Que et doni la intució
Que hi ha
Una altra vida
Tu creus que hi ha una altra vida?
Després la
La Bruxeta
A l'astróloga
Ens explicarà
Una altra vida
O creus que tot
A vegades
M'agrada pensar-ho
O sigui
M'agrada pensar-ho
Però
No ho crec
Que n'hi hagi una altra vida
Mira, jo no sé
Si hi ha una altra vida
Però segur que no és aquesta
I que no
Sí
No ho sé
O sigui
M'agrada pensar
Però
De dir
Mira, que no em doni temps
De fer en aquesta vida
Ho podria fer
Ho podria fer en alguna propera
Però
No crec que hi hagi
Una altra vida
Gossos o gats?
Gossos, per favor
Els gats
Em fan por
O sigui
El gos
El veus venir
Al gat, no
El gos
Mou la cua
Aixeca les orelles
T'avisa
Estic content
Et bordo
Un gat
No saps si t'aranya
O et llepa
Per cert
No m'agrada
Com està el tub
Doncs mira
Té 15 anys
Gossa
Té 15 anys
I
Té moltes cosetes
Té moltes cosetes
Però bé
Li hem donat bona vida
I
Escolta'm
Ens quedem amb això
Què és el que et fa riure més?
Em fa riure
Em fa riure
Em fa riure
No sé
No sé
Situacions còmiques
Persones
En concret
No sé
Pel·lícules
També
A vegades
Els
Monòlegs
Situacions absurdes
El Polònia
El que dèiem abans
L'home que
El sedueixi
Te l'ha fet riure
Sí
Sí
Sí
Sobretot situacions
En situacions així còmiques
Em fan riure
I què t'avorreix?
Què t'avorreix
Evidentament?
Jo
Estic farta d'això
Últimament
Molts temes de política
De l'actualitat
Em dóna la sensació
Que és com
Com moltes coses
Com que es van repetint
I com veure
Com que la societat
No som capaços de
Com de posar remei
En moltes coses importants
I tornar-les a escoltar
I veure que tornem
A caure en el mateix error
I és com
És com
Tot aquest tema
És com
Que se'm fa molt pesat
Com que sí
Potser més que avorrit
Pesat
Núria
Tu que ets tan activa
No fer res
És perdre el temps?
Per mi sí
Sí
En canvi
Jo soc com
Molt productiva
Saps?
O no productiva
Però pensar
Que ho haig de ser
Que a vegades
No, no, no soc
Però, bueno
Mira, ja
Parlo de memòria
No sé si ho sabré dir bé
Un dels últims llibres
Que he llegit
I que m'han impressionat més
És d'un filòsof italià
Que es va morir
Una setmana abans
De recollir
El premi Asturias
Que és el
Núcio Ordini
Que va escriure
Un llibre
Meravellós
Fantàstic
Estret
O sigui, molt curt
Que és
L'útil
De l'inútil
És a dir
Saber
O saber
Acceptar
Perder el temps
És el millor que hi ha
En uns moments contrats
En uns paràmetres
T'ho dic perquè
Jo entenc la teva resposta
Amb l'edat que tens
Ja el contesta
Que
Perder el temps
O sigui, no sé què fer
O sigui, perdre el temps
És una desgràcia
Sí, sí, sí
Una mica sí
Per mi, sí
Aviam
Quina és la teva tradició familiar preferida?
Tradició familiar
Uf
Potser
Les vacances
Amb la família
Les vacances d'estiu
És una
És a dir
A veure
Hi ha arribat un punt
Que els germans
A l'estiu
Cadascú fa la seva
Però hi ha uns dies
Que ens reservem amb la família
I és com
Aquells dies són sagrats
No és una tradició
O sigui, no és una tradició
Com pot ser
No sé
Nadal
O Sant Esteve
Però
És una tradició
Nostra
Anar uns dies
Plegats
En família
A l'estiu
Fantàstic
Què és el que més t'agrada a tu?
El que més m'agrada a mi?
Jo crec que
Saber escoltar
Saber escoltar
I l'empatia també
Vull dir que crec que són coses
Que molta gent no té
I que crec que
Jo sí
Que ho sé fer
Doncs mira
Saps el que més m'agrada a mi de tu?
Què?
Ja t'he dit
Aquesta mirada
Amb els ulls vidriosos
És encantadora
Veus?
Això t'ho diu
A l'individu
Que et dic públicament
A tu
I després al Carles
Gràcies
Per donar-nos l'oportunitat
De poder estar aquí
I fer una cosa
Amb la meva vida
Impensable
Jo anava a dir
Sí, sí
Que faríem un programa de ràdio
119
Amb dos amics
Al meu costat
Haver portat
A tota una sèrie
De persones
Que al final són amics
Sí, oi tant
Si no, no haguessin vingut
No, no, clar
I m'han vingut
Des de Girona
Des de Tarragona
Des de llocs diferents
Per poder passar una estona junts
I això ho valoro tant
I també m'ha servit
Aquest programa
També per saber
Qui és qui a la vida
És a dir
Et dones compte
En aquest programa
Els que han escoltat
Aquest programa
Dius-li
O els que no han volgut saber res
I al final
Aquesta senyora
Ens ha explicat
Aquesta senyora
És la Maria Helena
Ferran
A la vida
Tot es paga
I tot surt
És correcte això?
És correcte
Bé, què dius
De la cranc?
No, molt bé
Molt bé
Molt bé
Molt de camí per fer
M'imagino
Moltes ganes
Que això és el que és més important
Sí, sí, sí
Jo m'agradaria fer un apunt
Tots?
Un
I és que és una cosa
Que transmet amb molta facilitat
No deixis mai
No deixis mai de ser feliç
O sigui
L'única cosa
Que no es pot perdre
En aquesta vida
Passi el que passi
És la sensació
De felicitat interna
I com ho aconsegueixes?
Vinga, grosseta
Estimant-te
Sàpigant qui ets
Acceptant el bo i dolent
Que et pertanyen a la vida
I llavors
El dolent deixa de tenir importància
La qual
La felicitat està garantitzada
Fins ara que li he fet una pregunta
Que no ho sabia això
Que li he dit
Núria
Que és el que més t'agrada de tu
Sí, sí
Per això ho he dit
Bona aquesta, eh?
Ja ho veus
Astrologia
Psicologia
Aquí fem de tot, eh?
Sí
Però això és molt de cranc
Cranc a vegades
Si sou tan sensitius
Que us perdeu en les emocions
Totalment
Llavors
Per això t'he volgut fer aquest recordatori
Simplement
Sí
Sí, sí
Núria
Digue'm
Dies feliços a la teva vida
Explica'ns els oients
Els que mai et fan
Perquè ets tu també
Era com jo
Els que preguntem
Sí
I que volen saber
Núria García Alibau
Com ha sigut feliç
A la seva vida
Jo els dies
Que recordo més feliços
Són aquells
Que veig que
Quan de cop i volta
Com que
Bueno
Veig que estic
No sé
Com molt a gust
Com molt feliç
També per tot el meu
Recorregut
Bueno
Per
Anys que per motius
De salut i personal
He estat
També molt tocada
Bueno
O sigui
Han estat com anys
Molt durs
I clar
Després d'haver-ho superat
Doncs
Cada dia
Doncs també és com una mena de regal
No sé
És com
Quan vaig veure per exemple
La meva gossa
O sigui
Quan va arribar
La meva gossa a casa
Quan em van donar l'alta
No sé
Veus
El meu recordat
I admirat Horaci
Quina raó tenia
Quan va publicar
I va crear
El Carpe Diem
El ser feliç
En cada moment
Fantàstic això
Marvellós
D'alguna manera
És el que tu
Ens estàs transmetent
És el que intento
Bé
Bueno
Al final què?
T'has aclarit
En què t'apassiona més
Ui
En què m'apassiona més?
Però de què?
A la vida
Uf
Hi ha gent que li apassiona la feina?
No
Hi ha gent que li apassiona el futbol?
Hi ha gent que
És que ara mateix et diria
Que sentir-me bé
O sigui
Estic en un punt
De la meva vida
En què valoro molt
Sentir-me bé
I a gust
A mi mateixa
O sigui
Estar tranquil·la
A nivell mental
Tenir gent
Que m'estima a prop
No sé
Ara mateix
Estic en aquest punt
Vull dir
No ho sé
Pel meu recorregut
O per les coses
Que m'han passat
Els últims anys
Valoro això
Ara mateix
No et sabria dir
D'aquí 10 anys
Què?
Però ara mateix
Això
Fantàstic
Sí, sí
Mara Helena
Ja veus
Dos persones
Que han tingut
Una influència
Tremenda
En el nostre
Màgics
Els dos
Programa
Màgics
Veus com al final
En anglès
Ho diuen allò
El feeling
El feeling
Al final
Ens anem trobant
A la vida
Sí
Et trobes pel camí
A les persones necessàries
Per fer un bon camí
Maco això
Sí
Sí, sí, sí
Un plaer
Gràcies Ferran
I mai
T'ho he repetit
L'he dit abans
Ho torno a repetir
I som
No
No
No
No em deixaré mai
De dir
A vosaltres
Gràcies
Per haver-nos
Donat l'oportunitat
De compartir
Durant 4 anys
Estones
Pel meu punt de vista
Jo he fet un programa de ràdio
I ho dic ben clar
Per passar-m'ho bé
Molt bé
I si a la més
Qui ens escolta
Doncs també
Fantàstic
Us heu ajudat
A participar
En una petita gran ràdio
Sí
Oi tant
Ho feu molt bé
Sí
I nosaltres doncs
Ens hem sentit molt a gust
Jo me'n recordo
El primer dia
No havia parlat mai
Davant d'un micròfon
Estàs aquí 2 anys
Ves a saber què passa aquí
I sento una veu
Que em diu
L'eixample
A dret
És l'eixample
On comença?
Què ho separa?
I em dius
És que hi ha algú
Que m'escolta
Ja sabia
Que ella per el compte
Que tenia
Però em va donar
Una sensació
De segur
Potser sí
Que l'hi pot interessar
I a partir de llavors
Doncs aquí estem
Sí, sí, clar
Mira
Aquella pregunta
Sempre la recorda
Ens queden
Si no estic
Mal informat
3 minuts
O 4 minuts
Maria Helena
Prediccions
Què?
Prediccions
Que ens espera
Que ens espera la vida
El que el que diem
Meravelles
De demà
Aviam
Catalunya
Sant Just
Com ho veus això?
Uf
Molt poc temps
Em dones
Molt poc temps
Em dones
Aviam
El tema de les eleccions
Que és el que ha circulat
Ara aquests moments
De si farem o no farem
Aviam
El dia 12
Quan es van començar
Les votacions
Aviam
Era tan senzill
Com que era molt fàcil
Que acabessin sortint socialistes
Avui en dia ja no es pregunta
Els astròlegs
Si no és el millor moment
Per fer unes eleccions
O per
Si volem que el nostre
Torni a sortir
Però és que
Just en el moment
En què van començar
Les votacions
Hi havia una lluna
Just en el punt
De l'ascendent
Que feia que la tendència
Fos a nivell socialista
No d'una altra tendència
Acabaran formant govern
Doncs jo ho dubtaria
Si ho fan
Seran molt molt inextremis
I en una situació
De tensió bastant important
Perquè no som capaços
Per aspectes
Com d'acceptar l'èxit
Un de l'altre
O sigui aquí
El gran problema
És que
Es genera tensió
De jo quiero mi silla
Jo quiero mi lugar
I no em diguis res
Que no m'agradi
Perquè si no
Em mosquejaré
Perquè el joc és així
Són com nens petits
Igual
Però mira
És claríssim
I això també
Per fer un debat
I malgrat
Catalunya és el Barça
Tothom l'estima
Però tothom
Però ningú es posa d'acord
Ho entens?
Vaixís, vaixís
És que és clavat
Catalunya és el Barça
O el Barça és Catalunya
Per una part
Lladres corruptes
Catalunya és el Barça
I el Barça és Catalunya
No es posen d'acord
Interessos
Hi ha massa ego inflat
Ho diríem així
Hi ha un aspecte just
Aquell dia
De mar
Que és la tensió
És el guerrer
És el lluitador
És aquell que vol
Sempre estar una mica més
Per sobre
I aquesta lluna
Que seria el poble
La gent
La gent que d'alguna manera
Circula
La quotidiana
Que estan amb tensió
Llavors vull dir
És que a tots els agradaria
El que
Jo soy el mejor de todos
I nadie hay más admirable
Que yo
No
Ja, ja, ja
Déu-n'hi-dos
Les cartes astrals
Bueno, has parlat de Catalunya
Sant Just
Sant Just
Aviam, jo tinc la presa de possessió
En aquest cas
De l'alcalde
Que tu vas dir
I ell munta
O sigui
Agafa
L'alcaldia
Amb el signe de verge
Verge és un signe
Que és com molt estructurat
O que d'alguna manera
Necessita que les coses
Siguin estructurades
Llavors
Una mica el mandat
Anirà governant
Justament per aquest tipus d'energia
Que és
És el
Anem a
Establir determinades
Estructures
De determinades formes
Perquè d'alguna manera
Tot això
Et doni un profit
Bàsicament
És per on es mou
No hi ha altres signes
Que puguin variar
Ni que es puguin modificar
Hi ha un punt de tensió
Jo diria
Que a nivell ideològic
Ha d'haver-hi bastanta tensió
No coneixo
Què és el que passa
Dins del
De el que és
Sant Just
Però
Hi ha un aspecte
Com si
Hi hagués
Dos extrems
Bastant
Bastant importants
A nivell d'ideologia
Que moltes vegades
Poden generar
També punts de tensió
O desagradables
O més o menys
Antipàtics
O si és curiós
Perquè el tindrem
L'últim programa
El divendres que ve
El tindrem aquí
Li penso
Explicar aquesta història
Cap problema
Però
Hi ha una cosa
Ja d'entrada
Que ens sobta
Amb el Carlos i la Núria
Que estan al dia a dia
Jo no tinc la percepció
D'aquelles intencions
És correcte
Tencions
Parlant dins de l'Ajuntament
Dins de l'Ajuntament
Jo no tinc la sensació
Tu
Ideològicament parlant
Carlos
Tu creus que hi ha
Dins de l'equip de govern
No dins del
No no no no no
Dins de l'Ajuntament
Però sí home
Home jo crec que sí
El que passa que
40 anys governant
Se sap
El primer tripartit
El primer tripartit de Catalunya
Es va fer-se injust
El primer tripartit de Catalunya
Però hi ha alguna cosa
Que està com soterrada
O amagada
O que no acaba de fluir
De la forma que tindria que fluir
I és ideològic
O sigui
Perquè el de Planeta
Que ho marca
És el de les ideologies
Formes de pensar
A vegades
Completament diferents
És lògic
No té res a veure
El socialista
No em comparis
Amb la de Vox
Que ha sortit aquí
Amb la senyora aquella
Després hem de pensar
Que encara que siguin socialistes
I tu veus un socialisme
Per la tele
A nivell local
Sempre la cosa canvia molt
I pot ser unes polítiques
Que són bastant diferents
Del que és el Partit Socialista
El que està molt bé
És que hi ha un aspecte
Que dóna molta capacitat
De creativitat
Dins de la ciutat
Que hi ha molta predisposició
A la creativitat
Maria Helena
Diguem
Un minut
Un minut
Uf
Què ens expliques?
Què vols que t'expliqui?
El futur
De Sant Jús
El futur, clar
Val
Jo el que et deia
A nivell de població
Sembla que està la gent
Bastant contenta
Dins de tot
Amb la seva alcaldia
O sigui
Hi ha un aspecte aquest
Amb la lluna
Que és sempre el poble
És sempre la gent
I hi ha bastant
De punt d'harmonia
No és un poble
On la gent
Estigui amb desacord
Del que fa l'alcalde
O de les coses que vol
D'alguna manera governar
El que deia
És una ciutat
Que si no s'ha posat en marxa
Al millor
Ara es posarà en marxa
Coses molt creatives
Fer coses diferents
O originals
A les que s'hagin fet
Al millor
En moltes altres poblacions
O en molts altres llocs
I ja crec que s'està començant a donar
Una estructura
A la forma de pensar
De la ciutat
Sí, sembla estrany
El que estic dient
Però intentaré explicar-ho
És com si la gent
Tingués la capacitat
De dir
M'agrada fer això
Perquè és la meva estructura de ciutat
M'agrada aconseguir aquest projecte
Perquè és la meva estructura de ciutat
Perquè soc d'aquest poble
Perquè m'he criat aquí
És com
Les meves pròpies ideologies
Posar-les en context
I que això es faci realitat
És curiós
Perquè
Jo quan vaig venir a viure aquí
Començava llavors
Aquesta senyora encara no havia nascut
La història que hi ha de poble o ciutat
I això
És veritat o no?
El lema aquest, no?
És que sí
Poble o ciutat
Que farà 10 o 15 anys
Que has voltat
Sí, sí, molt, molt
Encara era molt poble
Quan es volia involucrar en la ciutat
Aviam
Resum
Penúltim programa
Modulem el futur, eh?
El ser humà
Ens has dit
Ens agrada
Ho hem de fer-ho
L'astrologia
Pararem si és ciència o no
Avui
I jo per ara tinc raó
L'astrologia no és una ciència
Ja ho era
És subjectiu
Ja ho era
Tornar a ser-ho
I al final
Al final
Tot es paga
D'acord?
Ben trobats, oients
Ens veiem en l'últim programa
La propera setmana
El divendres 31 de maig
Adiós per la ràdio de Sant Jus
Durant laoritcom
Tornem-te-fet un punt
Gràcies.
Avui la intro ha durat més que mai.
Sí, sí, perquè estava acabant d'ajustar els botonets.
Estàvem estirant les veus.
Bona nit, amics, primer de tot, aquí en presència tots quatre, de nou,
i oients, i oientes, què en tindrem avui? Dos, vuit o cap?
O vuitanta mil.
Vuitanta mil no, però jo crec que ens en propem més a les vuitanta.
Vuitanta?
Sí.
Epa!
De forma asincrònica, vull dir, no?
Sí.
La meva família fan set o vuit mínim.
Hosti, nano, tio, pues ja...
Per la mena ens escolten.
Sí, sí, sí.
I pagant, pagant.
Els meus cosins, les meves germanes...
A l'Àlex també, allà des de Bilbao, vull dir, bé, bé, bé, molt bé, tio.
L'Àlex fa número 1, eh?
Salutació especial al Führer.
Ara parlaràs de Führers, però...
Ara parlarem de Führers, però va per ell aquesta cançó que...
El Führer original és l'Àlex, salutacions mil veïnes.
És un home estrany, però interessant.
Exacte.
Ojo, ojo, perquè...
Oveitis mal, mal.
És un home...
Mal.
Oveitis mal.
No sabrem com definir-lo.
Els seus orígens ja són com mig valencià, català...
Exacte, ull de cona...
Ara és basco...
Sí, sí, és un mix curiós.
I ell mateix, com a persona, també és un mix curiós.
Sí.
És fos.
És d'aquí t'estimem.
Amic, exacte.
Ganes de veure't allà, bueno, a octubre, no?
És la data...
Sí, cor corbizu.
Exacte.
Perquè no hi ha BBK aquest any per nosaltres, i per tant, bé, és igual.
Els oients s'estan interessant menys 33.000...
Això que estem dient.
I anem a intentar...
Anem al tema musical.
Exacte, sí.
Nois, es queden dos, tres setmanes pel Primavera Sound, una fita històrica per nosaltres, rats, aquí, fortes.
I que avui he sigut fa uns segons conscient que en Luís i tu també venies.
Estic ofès, tio.
No podies...
Estic ofès.
Estava ofès jo, molt ofès que no vinguessis, en realitat.
No podies fallar per a la Ciutadans Sistema.
No, tio.
Clar, no, però què collons estem en la Ciutadans Sistema?
Ni ho veuré, tio.
No, home, no, però...
De veritat, us ho dic que...
Fares moltes birres fora, abans d'entrar?
Unes quantes.
Això no fallarà, però començaré pel matí.
Molt bé, molt bé.
A les set del matí.
Sí, a les nou.
A les set del matí, cap i poten.
Fas congrés dissabte al matí o no?
No, no, no.
Dissabte ja no n'hi ha.
No, no, no, vinc en condicions.
Molt bé.
Bé, saps que els congressos són potser inclús més durs que la primera vegada són, no saps?
Sí, sí, algun congrés pot acabar pitjor.
Pitjor, pitjor.
Sí, sí, més tard.
No, no, vindré al 100%, al 100%.
I, de fet, em vaig plantejar si venia el divendres, si em palmava, però això va ser massa difícil.
Tampoc hi ha entrades, crec.
Exacte, sí, sí.
Amb la qual cosa, estic tranquil.
Sí, les repesques bancàres, la nostra fan número 1, Cris, ha aconseguit...
Ha aconseguit, sí.
Ha aconseguit dijous, també, amb un preu exorbitant.
Exorbitant, eh?
Però...
Què preu?
No, no, no, tio.
Home, no, no, em va semblar molt car.
Ho diré en fora d'antena, ho diré en fora d'antena.
Que ho digui ella quan col·labori, quan faci la seva situació.
Ah, vinga, Cris, t'estimes molt, t'estimes molt, t'estimes molt, t'estimes molt.
Escolta, m'he deu un missatge ara mentre estem gravant, a veure si està disponible.
Ah, ara mateix, ara mateix.
I si és així, la connectarem en directe, en fals directe, perquè quan s'emeti això, no és el directe, però...
Sí, tu no saps la gent que té aquesta noia, com ara...
Bueno, si sona de flut, doncs perfecte.
Bé, nois, concentrem-nos.
Estàvem, diem, primer vera sound, tres setmanes.
Un primer vera sound que ens va semblar bo, però jo crec que a mesura que ha passat els mesos ens sembla més bo.
A mi no em sembla.
Això m'ha passat a mi, que quan em va sortir vaig dir, bueno, no està mal, i ara és el festival de l'any.
Total, total.
Però, bueno...
I, clar, avui farem un repàs de primer vera sound.
Jo, personalment, fent un altre repàs al llistat dels grups, en una estona he tret com deu coses que no havia escoltat abans.
Vull dir, espectacular.
O sigui que haurem de triar molt aquest dimecres quan surtin els horaris, que quan s'emeti el programa ja hauran sortit en principi,
els dimendres, però hi ha una oferta abrumadora, diria.
Serà més complicat que mai, perquè combina l'oferta abrumadora, segurament amb una distribució molt difuminada per tot el festival,
amb uns senyors com nosaltres, amb els quals cada dia ens costa més.
I hem de, és clar, hem de fer un equilibri energètic sublim, perquè si volem aguantar 3 dies en condicions...
O mordor pitchfork, mordor pitchfork, ja no es pot fer.
Molt bé, molt bé.
Doncs, nois, cadascú hem portat coses de primavera, si no m'equivoco.
Algunes off primavera, també.
Off primavera?
Jo també tinc un parell off primavera, però concentrem-nos en...
Voleu fer un petit repàs així ràpid de dies?
Per exemple, estem al dijous, dijous primavera sound.
Quines coses així, si teniu els mòbils així de debat, i si se'n recordeu perfecte,
què és imperdible a nivell de noms grossos així?
Els masts que estaran segur, subratllats?
Quins serien? En paper?
Votem un cadascú.
Vinga, un punt cadascú.
Robert, dijous?
Dijous.
Diré idols segur, no me'ls perdon.
Molt bé.
Idols.
Idols, et triurà un nom diferent, desgraciat.
Vinga, per favor.
Posca Lili Owens.
Molt bé.
Jo trio FK a Twix, trio.
No m'hi trobaràs.
Doncs jo vull anar, estarà Mordor, evidentment, i a veure, però tio, jo crec que serà un bon concertaco, sens dubte.
Jo tiro per electrònica i anirem a DigiRoom.
Oh, DigiRoom, perfecte, tio. Molt bé, molt bé.
Molt bé, tio, doncs és que hi ha moltíssima cosa.
No diem divendres i dissabte?
No, no, ara, perquè si ho voleu, fem un repàs d'alguna cosa.
Ho teniu per dies al lloc que heu portat o no?
Ho teniu així?
No, però de memòria tot podria.
Vale, vale.
Vale, doncs ara, si us sembla, fem alguna repassada per grups de dijous que encara no haguem compartit aquí amb nosaltres.
Per exemple, jo he descobert avui dos o tres, com us deia, que segurament el Saúl es coneixerà.
Segurament.
Quina puta fama, tio.
No, home, fama no, tio, si és un puto en enciclopèdia humana, tio, cabron.
I el Rubén també, però el Rubén és despistat i a les hores és com jo.
Però tu, segur, se'n recorda de tot, el cabron, és increïble.
Vale, doncs voleu posar alguna cosa de dijous? Teniu alguna cosa així destacable?
Jo porto una de dijous, però comencem amb tu o no?
Sí, vinga, va, va, ja que soc el que porto el mando i mano,
encara que no mani realment, però mano.
Ets el nostre jefe.
Això mateix, poso un grup que es diu Juli, Juli.
Hombre, els tenia al radar, ets un gran dit.
Tio, espectacular, tio, xaval.
El descobriment d'aquesta setmana, em sembla increïble i serà, bueno,
imperdible, en sèrio.
Estic d'acord.
Rotllo, són ara grunts, podríem, així, 90 sorollós.
Ara considera'm idols.
Exacte, i a la merda.
Juli, com es diu, deus dir Juli, la pronunciació,
perquè em sembla que són americans.
Són americans, vull dir que serà Juli.
Doncs així, Juli.
Juli.
Flutter, Flutter es diu el tema, i així sonen, a veure què us sembla.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!