La sonrisa, valeu incoming a ti.
Benvinguts, benvolguts i ben trobats.
La paraula arqueologia procedeix del grec arqueos, que significa vell o antic,
i de logos, que significa ciència.
L'arqueologia és una disciplina científica que es dedica a l'estudi de les diverses societats humanes
que han viscut al llarg dels segles i que, gràcies a la recuperació i anàlisi de la cultura material
que van produir en el seu temps, avui coneixem moltes coses.
Comparteix aquest mateix objectiu científic amb la història.
Té uns mètodes de treball propis determinats, sobretot el de l'excavació,
amb els quals pretén reconstruir el passat.
Habitualment, l'arqueologia analitza i estudia qualsevol resta material que s'hagi preservat d'una societat.
Els habitatges i totes les altres construccions, el territori que els envolta,
les tombes, els objectes, eines diverses, les dessalles, etc.
Els arqueòlegs moderns no poden dominar totes les ciències,
i avui en dia, molt sovint, col·laboren braç a braç amb els acadèmics d'altres disciplines
per a l'estudi de diversos aspectes molt específics del passat.
Així, els arqueòlegs, per establir la cronologia,
acostumen a utilitzar mètodes de datació descoberts per altres ciències,
el sistema del carboni 14, que es diu el radiocarboni,
que fodo desenvolupat per físics nuclears,
les tècniques de datació geològica, que es deuen els geòlegs,
tècniques d'estudi de les restes d'eufauna,
que són obres dels panteòlegs, etc., paleontòlegs, etc.
L'orígin del desenvolupament de l'arqueologia
cal buscar-lo en el col·leccionisme d'antiguetats,
els viatges a altres països i la erudició per si.
L'ampli interès cultural que genera el Renaixement,
que va servir per conèixer les antiguetats clàssiques,
provocar el començament de l'arqueologia.
Avui, en el programa número 84 del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats,
parlarem d'un tipus concret d'arqueologia.
L'arqueologia submarina o sopaquàtica,
que és una branca de l'arqueologia que estudia el passat
a partir de les restes materials d'origen humà
trobades en mars o llacs.
Principalment són restes de naufragis,
però també ports o poblacions que han quedat submergides
per causes diverses.
Catalunya té més de 800 jaciments arqueològics sota l'aigua.
Per parlar amb profunditat d'aquest món profund,
ens acompanyen dos professionals enamorats de la seva feina,
enamorats d'aquesta disciplina científica.
Són els responsables d'un equip que està treballant,
entre altres, en un jaciment arqueològic
a quasi 50 metres de profunditat,
en el de l'elicta de les Illes Formigues.
Un colgat, que en aquest cas,
una embarcació del segle I abans de Jesucrist,
excavada amb metodologia científica.
Són fills de Calella per a Fussell,
passen moltes hores sota l'aigua,
viuen molts dies en un vacill científic,
porten el Mediterrani dins del cor.
Ruth, Geli i Guillem Mauri.
Benvinguts, com esteu?
Hola, molt bé, moltíssimes gràcies.
Al contrari, les gràcies són nostres perquè podeu estar aquí, no?
Com estàs, Guillem?
Molt bé, moltes gràcies.
Aviam, la Ruth Geli és la responsable
del Centre d'Arqueologia Supaquàtica de Catalunya, el CASC.
El Guillem Mauri és arqueòleg del CASC.
Què és el CASC?
Doncs mira, el CASC,
el Centre d'Arqueologia Supaquàtica de Catalunya,
és una unitat de recerca del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
I té les funcions d'inventariar,
protegir, estudiar, conservar i difondre
el patrimoni arqueològic
que es troba submergit sota les aigües al nostre territori.
I com molt bé has dit en la introducció que has fet,
no només a les aigües del mar,
sinó també en aigües interiors,
en llacs, rius i fins i tot en nivells feriàtics.
Avui, que tenim a les màximes autoritats del CASC
els nostres estudis,
quant i quines motivacions van portar a la seva creació?
Els anys 60 va començar ja amb la popularització del submarinisme,
un fort espoli a les nostres costes,
no només a les nostres costes,
arreu del Mediterrani,
i no és fins als anys 80
que es crea un estat d'opinió favorable
per protegir el nostre patrimoni subaquàtic
de tot aquest espoli.
També comença a haver-hi una legislació,
una consciència,
i el que es fa és crear primerament
el Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona,
l'any 1981,
i d'aquest centre es crea la primera plaça
a tota la península d'arqueòleg subaquàtic
que ocuparà el Xavier Nieto,
que és una mica l'artífex de l'arqueologia subaquàtica
al nostre país
i que a més ha donat una gran projecció internacional
a l'arqueologia subaquàtica
i a partir d'aquesta llavor,
que és el Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona,
en el qual hi ha un departament d'arqueologia subaquàtica,
aquest departament és una mica el precedent del casc.
Comença actuant només a la zona de Girona,
però ja és l'any 92 que la Generalitat
crea el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya
amb aquesta voluntat ja de Centre de Recerca Nacional.
Continua, continua.
En Guillem també pot haver-hi intervenir?
Bé, és a partir d'aquest moment
que també, a més a més, es comencen a dur a terme
les primeres intervencions arqueològiques subaquàtiques,
no només a Catalunya, sinó en tot l'estat espanyol,
i una de les primeres justament és,
que a més a més va servir com a curs
per molts de futurs arqueòlegs subaquàtics
que el que buscaven era formar-se,
va ser la de la Cala Colip,
un dels vaixells enfonsats a Cala Colip,
al Cap de Creus,
i allà és on hi va haver,
van tenir l'oportunitat molts futurs investigadors
d'aquests arqueòlegs d'aquesta disciplina
de formar-se,
i a partir d'aquí, doncs,
que es crea una primera comunitat
d'arqueòlegs subaquàtics a Catalunya.
Sembla, sí,
pel que m'heu explicat i pel que he llegit,
que precisament al Cap de Creus
i al Port de la Selva
allí empezo todo, no?
La història recent de l'arqueologia submarina, no?
Bé, sí, sí, és un referent,
és un accident geogràfic de primer ordre al Cap de Creus
i realment, sí, exactament com ho dius.
Es va començar treballant,
com molt bé ha dit en Guillem,
en el Colip 4,
que de fet és la primera excavació arqueològica subaquàtica
que la fa un equip d'arqueòlegs,
perquè abans havien començat, doncs,
a fer intervencions subaquàtiques, no arqueològiques,
doncs, bussos aficionats, no?
Extraccions sistemàtiques, sense metodologia,
sense recerca històrica,
i llavors aquesta intervenció al Colip 4
és un referent,
no només a casa nostra,
sinó a tota la península,
perquè és la primera vegada
que un equip d'arqueòlegs
fa una intervenció en metodologia científica.
I, a més a més,
és un jaciment al Colip 4,
és un vaixell del segle I després de Crist,
que transporta més material,
un carregament variat,
porta des d'àmfores amb oli,
de l'abètica,
porta ceràmica,
que anomenem terra sigillata,
de la Grau Fesenc,
de la zona de França,
porta també vasos de ceràmica de parets fines,
i fins i tot llànties de Roma,
és un referent en l'estudi del comerç antic,
perquè permet establir la teoria
dels ports principals i els ports secundaris
i del comerç de redistribució.
Jo recordo que tu em vas ensenyar
que ja va començar
el canvi d'ideologia
d'un bus
que fa d'arqueologia,
no, no,
a un arqueòleg que busseja,
que és diferent.
És correcte, això, no?
Exactament.
Comença una mica abans.
Això comença una mica
amb les intervencions
que fa també un referent,
però a nivell internacional,
en George Bas,
un americà,
que a la dècada dels 60
se'n va a Turquia
i és el primer que diu
és més fàcil ensenyar
un arqueòleg a bussejar
que un bus a ser arqueòleg.
I és a partir d'aquí
que comencen a fer-se,
desenvolupar-se les intervencions
amb arqueòlegs
que el que fan és bussejar
i apliquen una metodologia científica
sota l'aigua.
Abans, doncs,
el que feien és
els arqueòlegs
estaven a dalt
en el vaixell
i llavors eren bussos
els que anaven
extraient el material
perquè els arqueòlegs
l'estudiessin.
Llavors aquí es va veure
que es perdia moltíssima informació
perquè no aplicant la metodologia,
no llegint aquest document històric
i perdent aquesta informació
de com estan posats els materials,
tot allò que porten,
doncs hi va ser un canvi de concepte
i va portar això
al George Bas
a dir
fem excavacions
amb arqueòlegs que bussegen.
Fantàstic.
L'any 2016
hi faig un petit salt
per donar-li
l'entrada
al de l'elicta
de les formigues
dius que el Jaume Soler
un bussejador aficionat
mirant per les formigues
a 40 o a 30 metres
va dir
aquí hi ha alguna cosa
que surt de lo normal
i arrel d'això
va ser quan
en un joc imprecís
de la Costa Brava
que aquí ho diem
són les Illes Formigues
va dir
que
que això era
el suficient
va intuir
i ho ha dit
que era el suficient
i quan va arribar a terra
ràpidament
va trucar a la Generalitat
és correcte això
doncs sí
això va ser
l'any 2012
justament
jo tenia el 2016
el 2016
és quan els arqueòlegs
entreu
és a dir
quan els arqueòlegs
descobrim el jaciment
penseu que
sí
que era correcta
les dues coses
però el que us ha explicat
la ruta una mica
que amb l'entrada
d'aquest tan forta
de lo que és
el busseig recreatiu
a la Costa Brava
a partir dels anys 60
pocs jaciments
arqueològics
subaquàtics
quedaven
per als arqueòlegs
per descobrir
i per tant
nosaltres el descobrim
el 2016
el 2012
és quan en Jaume Soler
declara
la troballa
d'aquest jaciment
però a més a més
tenim constància
que aquest jaciment
ja es coneixia
anteriorment
per part de Coraler
sobretot
que eren els que
principalment
passaven més hores
sota l'aigua
ja d'antic
però també fins fa
quatre dies
que encara hi havia
Coralers treballant
a les costes catalanes
però és això
en Jaume Soler
és el descobridor
del d'Arelicte
és la persona
que el declara
i per tant
és el que consta
com a descobridor
ens ho comunica
el casc
el casc
durant
unes campanyes
anteriors
de carta arqueològica
supaquàtica
del Baix Empordà
intenta topar
amb el jaciment
fins que
fins que arriba
l'any 2016
que el propi
Jaume Solerski
ens porta
directament
al d'Arelicte
i és allà
quan baixem
els arqueòlegs
i ens adonem
del potencial
que té
aquest jaciment
ja que
ens trobem
amb una quantitat
considerable
d'àmfores
d'època romana
que a més a més
ja
el primer cop d'ull
podem intuir
que són
àmfores
bètiques
és a dir
procedents
de la bètica
de l'actual
Andalusia
i a partir d'aquí
per la col·locació
com trobem
aquestes àmfores
col·locades sobre el fons
que sobressurten
una miqueta
els colls
de la sorra
del fons
podem intuir
que a més a més
del carregament
tindrem també
la fusta
conservada
o part de la fusta
del vaixell
d'aquest vaixell romà
de 2.000 anys
d'antiguitat
sota d'aquestes àmfores
i per tant
se'ns obria la porta
per primera vegada
de poder excavar
un jaciment romà
gairebé el complet
perquè sí que
vèiem que hi havia
constància d'espoli
però en comparació
amb la resta de jaciments
que coneixíem
o que coneixem
fins a l'actualitat
a la Costa Brava
doncs
era un cas excepcional
realment
fora del normal
és important això
que ha dit en Guillem
quan trobem el Formigues
que ens hi acompanya
el mateix Jaume Soler
aquest submarinista
que és el que ens hi porta
i això és important
perquè la gent
potser no s'imagina
que trobar les coses
sota l'aigua
no és pas fàcil
no hi ha els punts de referència
i a 50 metres
encara més
i de fet
teníem les senyes
teníem les coordenades
i no va ser possible
localitzar el jaciment
aquesta fundària
fins que ens hi acompanya
el mateix Jaume Soler
i és ell
el que agafa
jo me'n recordo
amb el vaixell
ens situa just
ens situa just
a sobre
i baixem amb ell
acompanyats per ell
i pam
el localitzem
i per nosaltres
és una cosa realment excepcional
perquè portàvem ja anys
treballant en aquesta disciplina
i és la primera vegada
que trobem a casa nostra
un vaixell d'època antiga
que conserva
no només el contenidor
la fusta del vaixell
sinó també el contingut
el carregament d'àmfores
heu de pensar
que el grau d'espoli
que havia patit
la nostra costa
era tan salvatge
tan accentuat
que no ens havia permès
que no ens havia permès
trobar un vaixell
amb aquest grau de conservació
tot i que ha estat espoliat
per això
això és un altre apartat
aviam
pels oients
que ens posem
al seu nivell
i el que parlàvem abans
les coses s'han d'explicar
pel nivell
més baix
entre cometes
per exemple
aquí estic segur
que l'estudi
parlem de derelicta
i m'agradaria saber
quants ens poden definir
què és un derelicta
doncs bueno
s'anomena derelicta
les restes
d'un artefacte
o nau
fabricat per l'ésser humà
enfonsat
total
o parcialment
en una massa d'aigua
sigui al mar
un riu
un llac
un envasament
etc.
un vaixell
pot esdevenir
un derelicta
a conseqüència
d'un accident marítim
com un naufragi
o una catàstrofe natural
però també
d'un abandonament
o un enfonsament
intencional
que en resum
derelicta
un conjunt de restes
d'una embarcació
enfonsada
és correcte això?
correcte
tal com dius
si això
ens ho aprova
la responsable
del centre d'arqueologia
senyal
que no ho diem
malament
jo diria
que els derelictes
més corrents
són
nevilis
naufragats
però també
hi ha
nombrosos
derelictes
d'aeronaus
o de vehicles
terrestres
que han acabat
enfonsat
un cotxe
que el tiren
per un peny assegat
són derelicta
amb el temps
són derelicta
tal com ho dius
un avió
un submarí
això són derelicta
i els conflictes armats
jo diria que són
l'origen
d'un gran nombre
d'un gran nombre
de restes
sobretot
en les zones
de combat
com és el cas
hi ha
un atol
que en diuen
TUC
que sembla ser
que ja
hi ha
navius
bueno
eixis de guerra
canons
vull dir
que és
una tolona
vull dir
que a més
fan proves
resulta que també
fan proves nuclears
amb això
bé
total
en altres ocasions
els derelictes
diuen que es tracten
d'artefactes
absolutament
insòlids
com són els carros
de combat
que jo et deia
i altres vehicles
militars
concretament
el marroig
a l'exèrcit
egipci
per evitar
que aquest material
bèl·lic
caigués en poder
de l'exèrcit
israelià
s'ha de fer
que al marroig
hi ha uns derelictes
increïbles
que no hi ha mal
que per bien no venga
que han servit
perquè molta fauna
vosaltres
que viviu
a sota del mar
molt de temps
gràcies a que
hi hagi derelictes
allà
són motius
de criança de peix
sense anar més oint
les celles medes
que han enfonsat
un parell de vaixells
i perquè
criïn
des dels meros
fins a quantitat
fan fàcil
la reproducció
perquè a més serveix
perquè després
no puguin pescar
perquè les pesques
els vaixells
de rastre
es queden enganxats
no?
amb un vaixell
d'aquests
o amb urs
de formidora
fan de biotop
fan de biotop
fan de lloc
on colonitza
la fauna
i la flora marina
i de fet
tenim exemples
a casa nostra
perquè tenim
a Palamós
van enfonsar
un remolcador
alemany
de la segona guerra mundial
al Boreas
i el van enfonsar
expressament
per fer de biotop
i a més de punt
d'immersió recreativa
i llavors a la costa
del Montgrín
tenim un altre
que ja hem estat
de fet aquest estiu
al Regió Messina
que és un altre vaixell
aquest és un vaixell
de 110 metres
d'eslora
de construcció
de l'any 1970
que a més servia
pel transport
de trens
i aquest el van
es veu que va
tenir una història curiosa
perquè servia
de sala de festes
al port de Barcelona
va acabar
finalment abandonat
i crec que és l'any 92
la Generalitat
el compra
el netegen
per poder-lo
enfonsar expressament
a la costa del Montgrí
per fer
com has dit
de biotop
i de lloc
d'immersió recreativa
i de fet
aquest estiu
hi vam estar
amb en Guillem
fent-hi immersió
fent-hi
una gravació
més a més
i
és
bastant
increïble
fer la immersió
en aquest punt
en aquest relicte
perquè veus
a més a més
les vies del tren
encara
del vaixell
sota l'aigua
i és un vaixell
de grans dimensions
que a més
t'hi pots anar
introduint per l'interior
pots anar
passejant
inclús pujant escales
i és una cosa
realment
i tot això serveix
tots els interiors
i els
els recovecs
per entendre'ns
serveixen
per la
per la criança
i la reproducció
dels peces
exactament
de fet
per exemple
que tant el Regio Messina
com el Boreas
que són els dos
vaixells principals
que es fan servir
per vossell recreatiu
de la zona
que estan enfonsats
expressament
es troben en una zona
que ja de per si sola
déu-n'hi-do
a la vida que hi ha
perquè estem en un punt
de fet
del territori
i l'Ali
el Baix Empordà
que segurament és
de les zones més vives
de tot Catalunya
però
en altres racons
sense anar més lluny
a la Badia de Roses
també
des de fa bastant de temps
va començar a crear
un cementiri de vaixells
i vaixells de pesca
que ja no s'utilitzaven
o el que fos
també es van anar enfonsant
i crec que ara mateix
poden hi ha gairebé una trentena
al mig de la Badia
una zona de sorra
que clar
allò ha creat
moltíssima vida
i un altre exemple
molt bo
i que aquest sí que a més a més
és bastant seriós
perquè és
darrere del port de Tarragona
darrere de l'Espigó
ja fa uns anys
crec que fa ja 25 anys
és que a buncles
no?
la Dragonera
bueno
es coneix per la Dragonera
perquè és el vaixell més gros
que hi tenen enfonsat
però també tenen
una quinzena de vaixells
enfonsats allà
i ha servit com
és un biòtop increïble
perquè sí que a més a més
han fet com a les Illes Medes
ho han fet reserva natural integral
i està prohibit pescar-hi
tant a pulmó
és a dir en fusell
com també des d'embarcacions
i allà s'ha creat una vida
que és una passada
de fet és
és una reserva
per anar-la a disfrutar
perquè normalment l'aigua és bruta
però si enganxis un dia d'aigua neta
aquell lloc és impressionant
i també
clar
és una zona molt sorrent
que tot aquell fons
vull dir
i allò ha ajudat
en Ruth Guillem
nosaltres
que som del Baix Empordà
de Costa Brava Pura
si no arriba a existir
la roca
estaria tot esquilmat
perquè els vaixells
de rastre
que és una tècnica
que no està prohibida
que és legal
però arrastrant en tot
per sort
entre cometes
la roca
els hi frena
i clar
no treus la mateixa quantitat
de pes
al volantí
que en
que en
que en
que en
xarxa
és que és claríssim
no?
bé, en qualsevol cas
que molt contents
i tornem a reemprendre
la història del Formires 2
que avui hem deixat
amb tota aquesta història
del de l'elicte
primer pregunteu a la història del Formires 2
quantes ànfores teniu censades?
240
individualitzades
etiquetades
individus sencers
però calculem que en portaria
moltes més
no sé si per la gent
coneixer una mica
la problemàtica
del que és fer una excavació
a una fundària considerable
pot semblar que fa molt de temps
que hi treballem
però com que la fundària és considerable
les immersions són molt curtes
per unes descompressions molt llargues
llavors realment
la feina que hi hem pogut fer
tot i que sembli que fa molts anys
que hi treballem
és minsa
i encara ens queda molta feina per fer
llavors
encara no hem fet un càlcul estimat
de les ànfores que podria transportar
però han de ser
moltes més
és a dir
tu en parles de 200
però calcules que poden anar bé
4 vegades més?
800?
i més
i més
penseu que de moment
estem estimant
que l'eslora del vaixell
a partir de la petita finestra
de fusta
que hem pogut estudiar
conservada
estaria al voltant
dels 20-22 metres d'eslora
i les ànfores disposades
almenys en dues capes
a la bodega del vaixell
i pensem
una possible tercera
que potser hauria estat espoliada
el problema és
poder comptabilitzar
quantes ànfores
transportava
sapiguem que més
el jaciment ha estat espoliat
el contingut
oli
vi
garum
digues
diguem
dins del carregament
de moment
hem determinat
4 tipus diferents
d'ànfore
sembla ser
que
un d'aquests tipus
sí que
contindria
alguna salsa
ja filtrada
garum
podria ser garum
per exemple
no en podem posar
la mà al foc encara
fins que no tinguem
analítiques
que ho concretin
una miqueta més
però les que tenim
més ben estudiades
són
les 3 altres
tipologies
les quals
de moment
una d'elles
porta
hauria portat
algun tipus
de peix
en saló
per ara
hem determinat
les espècies
de bis
o
és un germà
del barat
per dir-ho d'alguna manera
i
una altra tipologia
el
sorell
a més a més
dins d'una de les ànfores
també hi hem trobat
bonito
no és l'espècie
de bonito
comú que coneixem aquí
és un bonito
de l'Atlàntic
com
aquestes ànfores
de fet
venien de l'Atlàntic
doncs
aquestes espècies
que estic dient són la variant atlàntica
però
el que
és curiós
és que
trobem
que hi ha
més d'una espècie
barrejada
a dins de cada un
d'aquests continguts
penseu
que darrere d'aquest projecte
hi ha un equip de recerca
pluridisciplinar
important
molt fort
i llavors hi ha un especialista
en ictiofauna
que és l'estudi dels peixos
per la gent
que estudia els continguts
de les ànfores
i estan tan ben preservats
tenim la sort
que sota l'aigua
se'ns conserva molt bé el material
i tenim a més
l'excepcionalitat
que sota l'aigua
se'ns conserva el material orgànic
llavors dintre de les ànfores
a part de documentar
i poder estudiar
les restes de peix
i poder identificar
cada tipus d'ànfora
quina resta portava
doncs també es conserva
la resina
que impermealitzava
l'ànfora
i que estudia
un especialista
en estudiar de pòlens
el tipus de resina
que fa d'impermeabilitzant
també hi ha
doncs
pelibotànics
que estudien
doncs restes orgàniques
que hi ha
per donar gust al peix
com per exemple el raïm, olives
estem trobant dintre de les ànfores
acompanyant el peix
restes vegetals
que segurament seran
per donar gust
en aquest peix
llavors també hi ha
un especialista
en construcció
en aval antiga
hi ha un especialista
que fa l'estudi
de les pastes de l'ànfora
per poder veure
de quins forns provenen
també doncs
hi ha tot un grup
molt important
que participa
d'aquest projecte
és a dir
Ruth
per resumir
la nau
aquest
el de l'elicta
del formigues 2
descartem
que es transportés
gra
o sigui sòlids
descartem
que és líquid
tipus oli
o tipus vi
per entendre'ns
i concretament
és
peix
no?
el que m'esteu dient
exactament
tampoc car
només peix
peix en saló
i un
un dels grups
un dels grups
de les ànfores
una salsa
una salsa
i hem de acabar
de veure
si és el famós gàrum
el famós gàrum
exactament
això ho hem d'acabar
de veure
amb els estudis
que estem fent
apassionant
i com tu dius
la quantitat
d'ànfores
que es deuen
haver espoliat
encara que
també dius tu
a 50 metres
no és tan fàcil
és a dir
possejadors
entre cometes
il·legals
que ja hagin
descobert
aquest de l'elicta
i que hagin
emportat
ànfores
no és el mateix
que al cap de creus
que a 20 metres
s'hi poden atrevir
50 metres
i ja no és tan fàcil
ens costa a nosaltres
tenir molts mitjans
o sigui
cantoria
podíem concretar
amb poc percentatge
d'errada
que s'ha espoliat poc
el de l'elicta
formigues dos
s'ha espoliat poc
en comparació
amb altres
de l'elictes
però heu de pensar
que la primera campanya
que fem
d'excavació
l'any 2017
Guillem te'n recordes
ja vam veure
que en una zona
del carregament
hi havia un forat
i ja trobàvem la fusta
que això ens va permetre
ràpidament
veure la fusta
i a partir de l'orientació
de les quadernes
saber com estava disposat
el vaixell
on era
els costats
a l'eix longitudinal
però aquest buit d'ànfores
a la bodega d'un vaixell
no tenia cap sentit
que hi hagués un forat
a nivell d'estiva
llavors aquí
en aquest forat
hi vam detectar
també hi vam trobar
una escarpa
de ser inoxidable
amb un mànec soldat
que era una eina
d'espoliador
això no és una eina
que vagi en context
amb el vaixell
llavors aquesta eina
la devien fer servir
per anar repicant
no tenen
aquesta gent que es polia
no devien tenir
els mitjans que tenim nosaltres
d'aspiradors
per retirar el sediment
la sorra
i poder excavar
llavors anaven repicant
la concreció calcària
que recobreix
la superfície de les àmfores
quan no estan tapades
per sediment
penseu que la fauna
i la flora colonitza
i fa aquesta capa
que ho amalgama tot
ho enganxa
devien anar repicant
amb aquesta escarpa
i anaven extraient
aquestes àmfores
que podien desenganxar
i de fet ens trobem marques
a les àmfores
que primer
ens van fer ballar el cap
una mica
perquè eren marques
que fins i tot
semblaven numerals
en xifres romanes
i no no
eren marques
d'haver estat repicant
amb aquesta eina
per poder extreure
doncs
poder fer aquest espoli
i curiositat
un àmfores
regular
o ben conservada
del segle'n
del segle I
abans de Cris
quin valor
però el mercat
pot tenir
és curiositat
però home
vosaltres
que en sabeu
que esteu dintre
tu imagina't
que sóc
jo ho sé
tu
el Bill Gates
que ens obren
els milions
de dòlars
i avui comprar
que se li vulgui donar
de fet
això
aquesta és la resposta
que jo esperava
penseu que és patrimoni
està prohibit
la seva comercialització
per tant
és el valor
que la persona
que la compra
vulgui donar-li
com a document històric
llavors
a veure
n'hi ha
i n'hi ha
de marques
nosaltres
hem de fer
quan s'incauten
àmfores
que
els cossos de seguretat
col·laborem estretament
amb els cossos de seguretat
per evitar l'espoli
i a vegades
detecten
gent que està fent
compra-venda d'àmfores
i llavors
ens fan fer
quan incauten aquests materials
un informe d'expertització
hem de valorar
si són autèntiques
cronologia
tipologia
de quin jaciment
poden haver sortit
i sempre es demana
una valoració econòmica
i el que fem
és dir sempre
que el valor
sigui
la història
que ens aporta aquest objecte
no té un valor
perquè no pot ser
element de comercialització
però sabem que
hi ha llocs
subhastes
amb altres llocs
on
la venda
de compra
de patrimoni
sí que està permesa
i les valoren
potser
amb 3.000 euros
tranquil·lament
també
en podràs vendre
una, dues
una decena
però quan en venguis
més aniran baixant de preu
també depèn de quantes
en tinguis
però això és totalment
esclar
il·legal
curiositat
que ho ha tret
el Guillem
abans
hi ha
encara
corales
al Mediterrà
a la nostra
no al Mediterrà
concretament
a la zona
coralera
que és la Costa Brava
em penso que aquest
justament serà el tercer any
que ja no n'hi ha cap
que van retirar
totes les llicències
però sí que quan
vam començar a treballar
a les Illes Formigues
l'any 2017
encara
ens trobàvem
amb vaixells de coralers
que encara picaven coral vermell
Guillem
et faré la pregunta
al revés
quan baixes a baix
trobes coral?
n'hi ha molt poc
i de fet a l'excavació
doncs si no et pregunto
a on jo no vaig ser
però
en trobes coral?
n'hi ha molt poc
i no en trobem
normalment
fent alguna prospecció
alguna vegada
mirant a dintre
d'algun forat
has acabat veient
alguna punta
però no
no no
així com llagostes
antenes de llagostes
que en veieu moltes
que encara
encara tenim sort
que hi ha llagostes
però clar
això pensa que nosaltres
quan estem treballant
al jaciment
estem per l'excavació
i és quan
hem hagut de fer prospeccions
i ja no et dic
només a les Illes Formigues
sinó per tota la costa catalana
que és quan ens podem fixar
per això et dic
evidentment
perquè és una evidència
que vosaltres
ara és la vostra feina
però clar
per si pel costat
et passa un pop
dius carai
i vist el pop
no?
sí
però un coraler
va a buscar el coral
i per això que el veu
suposo
un pescador
va a buscar el peix
i per això que veu peix
nosaltres
anem a buscar
restes arqueològiques
i si trobem alguna cosa
seran les restes arqueològiques
no ens fixem gaire
en tota la resta
i el corall també
ara mateix en deuverni
però sobretot a fundàries
considerables
que nosaltres segurament
no hi arribem
perquè
o sigui encara més de 50 metres
sí, sí
corallers podien baixar
què?
80-90 metres
tranquil·lament
a la zona de cap de creus
rut
jo soc l'ego amb això
jo
quan era jove baixava
5 metres
ja en un profein
no baixo 3
i vaig baixar per les orelles
podria una mica més
però poc
però he après
que a partir de
50-60 metres
la vida
baixa en picades
hi ha molta menys vida
no és que no hi hagi vida
a partir de 60 metres
menys varietat de peix
menys varietat de tot
et trobes
és correcte o no això?
això és correcte
però és veritat que el corall
encara hi havia
una certa fundària
sí, altres espècies
amb la falta de llum
amb la baixada
de les temperatures
de l'aigua
altres espècies
és més difícil
que hi puguin viure
còmodament
és a dir que
estan molt menys ben adaptades
a temperatures
més altes de l'aigua
i a llum
sobretot
el que són algues
o la part de flora marina
home
i l'oposidònia
l'oposidònia
però en canvi
sabeu que ja
no sé
a partir de 8 o 10 metres
l'oposidònia
ja no
si no li entra
la llum
l'oposidònia no viu
exactament
això que és la vida
i bàsicament també
de la costa brava
és l'oposidònia
és una planta aquàtica
que fa la fotosíntesi
com qualsevol altra planta
i necessita llum
per fer-la
necessita llum
aviam
ens heu explicat
quines són les funcions
del casc
quines van ser
les primeres actuacions
que va donar
que va donar
terme al casc
i
explica'ns
Ruth
quines són les seus del casc
laboratoris
magatzems
saltetis
explica'ns-ho coses
del casc
per una banda
nosaltres els laboratoris
els tenim
laboratoris i oficines
en la seu
del Museu d'Arqueologia
de Catalunya
la seu de Girona
és a dir
ens trobem en el mateix edifici
que es troba
a Petret
però
per altra banda
aquí és on tenim
el magatzem i el laboratori
però per altra banda
la seu principal
del casc
és el vaixell Tetis
que té el seu port base
a Roses
i és al final
la nostra plataforma
flotant
la plataforma de treball
amb la que
doem a terme
totes les intervencions
arqueològiques
és a dir
les campanyes
arqueològiques
d'actuació directa
als jaciments
a l'estiu
a l'estiu
estem sobre el vaixell
i allà on ens porti el vaixell
o depenent dels projectes
que tinguem
podem estar uns mesos
al formigues 2
després desplaçar-nos
amb el vaixell
en un altre jaciment
sí
hi ha uns projectes de recerca
ja programats
que ara treballem a Catalunya
en projectes de recerca
quadrianuals
ara desenvolupem
els projectes quadrianals
2022-2025
un d'ells és el formigues
que és el nostre propi
que el liderem nosaltres
però també participem
en el projecte de recerca
de la façana portuari
de l'antiga Empúries
amb els companys d'Empúries
que lideren aquest projecte
i estem treballant
en el port artificial
en el port romà
a la zona de fundació
de Reells
la Clota
a l'escala
i també en el port grec
que avui dia és terraferma
però el que dèiem
és freàtic
també és aigua
també hi entrem nosaltres
després parlarem
i ens explicaràs
el de Banyoles
ah també
el de Banyoles
és un altre dels projectes de recerca
aviam des de dir
aviam si vaig ben encaminat
actualment
us diré
6 hi ha ciments de Catalunya
que estan en marxa
per dir-ho d'alguna manera
el Colip 4
el Colip 6
el del Tebra 1
el Cap del Vol
Cala Captiva
i els Formigues
se'n posen
en deu haver-hi més
bueno
aquests són
uns dels principals
en els quals
hi hem treballat
i hem desenvolupat
doncs
excavació i recerca
la majoria d'ells
excepte el Formigues 2
doncs
estan ja finalitzades
les excavacions
fins i tot publicats
els resultats
tots aquests
aquests ja els doneu
per tancats
per dir-ho d'alguna manera
sí
estan excavats en extensió
estan documentats
estan fins i tot
estudiats i publicats
llavors
els projectes
ara mateix que tenim en curs
doncs són
el Formigues 2
el tema de la façana portuària
de l'antiga Empúries
també tenim projecte
al Llac de Banyoles
bueno
a l'Estany de Banyoles
a la Draga
i també hi ha un projecte
a Ullestret
a Ullestret també
a l'illa d'en Reixac
un projecte que lideren
des del Museu d'Arqueologia
de Barcelona
i la Seu d'Ullestret
del qual nosaltres també
som companys
dintre del Museu d'Arqueologia
de Catalunya
doncs hi ha un projecte
també
doncs
a nivell freàtic
perquè aquí no hi tenim
clar perquè a més
estem terrent dins
però penseu que abans
era aigua també
tots aquests estudis
que s'estan fent
de reconstrucció
del paleopaisatge
com era el nostre
territori en època antiga
doncs ens donen
doncs
unes zones d'aigües interiors
a més a més navegables
i el que sí que hem pogut estudiar
doncs és
els vaixells
com eren
construïts en aquesta zona
per poder accedir
a aquestes zones
d'aigües interiors
on segurament
també hi havia
estructures portuàries
fantàstic
fem una petita pausa
i tornem
i see trees
of green
red roses too
i see them blue
for me and you
and i think to myself
what a wonderful world
i see skies
of blue
clouds of white
a bright blessed day
a dark sacred night
and i think to myself
what a wonderful world
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
are also on faces
of people passing by
i see friends shaking hands
saying how do you do
they're really saying
i love you
i hear babies cry
i hear babies cry
i watch them grow
i watch them grow
they learn much more
they learn much more
than you ever know
and i think to myself
what a wonderful world
what a wonderful world
what a wonderful world
yes i think to myself
i learn much more
El Deep River Quartet va ser un grup holandès d'harmonia,
amb un ampli repertori que va incloure gospel, swing, soul, blues, balades, pop, jazz i òpera.
The Deep River Quartet va ser fundat el 1968 amb quatre membres,
l'Otmar, l'Eric, el Ton i el Simbrandus,
tots estudiants de secundària en el mateix institut holandès.
En el 1972 el Quartet va guanyar diversos premis en espectacles de talent als Països Baixos
i el grup ha anat canviant sovint de membres
i inicialment només interpretaven negres espirituals i gòspels,
però a poc a poc el grup va anar ampliant el repertori amb altres estils.
El Deep River Quartet ha realitzat decenes d'àlbums amb molts etsits i gires mundials
en els seus 43 anys d'existència.
Doncs aquest ha sigut el grup que ens ha deixat la nostra sintonia
en forma vocal, d'harmonia i segons el criteri d'aquest grup holandès.
Tornem amb la Ruth, tornem amb el Guillem.
Estàvem a punt d'encetar el tema de l'espoli dels jaciments a Catalunya.
Comencem per l'últim.
s'ha aconseguit aturar l'espoli?
Encara no del tot, però s'ha fet molta feina de sensibilització
i la gent cada vegada té més sensibilitat envers aquest patrimoni,
de conèixer-lo, de protegir-lo, i tot i això segueix, però amb molta menor mesura.
i perquè els anys, quan comença aquesta història, els anys 40 i després de la Guerra Civil,
dels 40 fins que, posem fins que entre vosaltres, o fins que és entre la democràcia
i la Generalitat, es pot fer una mica de càrrec,
són els països europeus que ens ho espolien tot, és correcte?
Una part sí, però també...
Francesos, italians...
Es diu que sortien, hi ha un article publicat l'any 84,
crec que és al diari de Girona, si no m'equivoco, l'any 83-84,
que parla precisament dels milions de pessetes en àmfores,
en contenidors que estan passant la frontera,
i es crea realment l'estat d'alarma per dir, escolteu-me, aquest espoli és bestial.
Però sempre tendim a dir, són els de fora, no?
Anglesos, belgues, francesos...
Sí, sí, hauria de haver també un comerç interior cada vegada.
A casa també hi havia espoli, a casa també hi havia espoli.
També hem de pensar que la mentalitat ha canviat molt.
Era una altra manera de fer, el que trobaves al mar era teu,
no hi havia tampoc una legislació que ho protegís, no?
També a vegades entens el context que era una altra situació.
una altra mentalitat.
Déu-n'hi-do.
Almenys, mira, et deixes relativament tranquils.
Els suients dient, doncs això ho hem parat bastant.
Jo m'imagino, m'imagino que és al revés.
No s'ha espoliat més del que queda,
sinó que jo vull creure que encara queda més del que s'ha espoliat.
El que passa és que el que queda, cada vegada deu estar més fons,
deu estar més a més profunditat.
si ens explicava, Ruth, que a 50 metres,
quan baixa el Guillem i baixes tu,
la feinada és grossa,
doncs treballar 80 metres encara deu ser més, suposo.
Ho entenc.
O dius, no, no, ja quan passes de 50 metres, ja t'anés.
No, nosaltres ara a més de 50 metres ni ens ho plantegem
i ja ens costa prou treballar aquesta fundària i, de fet,
no hi haguéssim treballat perquè sempre la idea una mica o la...
la idea del casc era treballar els jaciments que tenien més risc,
que sobretot eren aquells que estaven fins als 30 metres.
Va arribar un moment, però, amb el Formigues 2,
que vam dir, ostres, aquest jaciment té un interès científic,
està poc espoliat, però si no hi actuem el seguiran espoliant.
I, no, una mica d'aquesta manera, amb aquest plantejament vam dir,
ostres, si arriben els espoliadors no pot ser que nosaltres no hi arribem.
Hem de ser capaços d'aplicar aquesta metodologia científica,
aquesta fundària, posem-nos-hi.
I va ser una mica així com vam decidir iniciar aquest projecte
que té els seus costos, però també té els seus resultats.
Però hem de dir que tampoc vam passar del 0 al 50 directament,
vull dir, hi va haver un entrenament prèvi per part de tot l'equip.
Primer vam treballar en el jaciment del cap de vol al Port de la Selva,
que es trobava a 25-27 metres durant dues campanyes.
Després vam fer dues campanyes més alcalde que a Tibaú,
també al Port de la Selva, a 33 metres de profunditat.
I això va ser un entrenament per part de tot l'equip
que ens va permetre poder treballar en metodologia científica el Formigues 2.
Si no, d'haver passat d'escavaig a ciments a 6-10 metres,
aquest a 50 no hauríem pogut pas fer.
Curiositat, vosaltres que sou joves i porteu ja molt de temps,
encara que sou joves, jo em diuen sobradament preparados,
i porteu ja molt de temps fent immersions,
noteu com canvia el vostre cos
quan esteu a 50 metres o quan esteu a 30 o quan esteu a 80?
No, no, és curiositat perquè ni he estat, ni estaré.
Dius que és segur, però curiositat.
Dius, no, no, és que no, i és que quan arribes als 50 metres
notes que la sang flueix amb molta més pressió.
No trobeu cap.
Això no, hi ha molta pau allà a sota si està molt i molt bé.
Sí, per a mi la genoc a 30 també, si no passa cap motora.
Però penseu que nosaltres treballem amb aire,
després les descompressions les fem amb oxigen pur a partir de la profunditat,
però treballem amb aire, per tant, tenim una part de...
d'alguna manera ens intoxiquem una miqueta de nitrogen,
és a dir, tenim una mica de narcòsis,
tota la tenim molt controlada perquè, ja us dic,
després d'aquest entrenament que hem anat fent,
durant aquests anys, doncs som molt conscients
de la feina que estem fent allà a sota
i no ens en anem.
No, sota l'aigua, i això diuen que comença una fundària,
però jo penso que ens passa a tots,
que la que posem el cap sota l'aigua,
el cervell funciona una mica més lent.
Jo això sempre ho he pensat,
i veient la gent sota l'aigua he dit,
bueno, diuen que comença, no?,
aquest tema de la narcòsis pot començar a partir dels 30 metres,
i jo dic, potser abans.
Sota l'aigua no és un medi,
és un medi que ens és inòspit, no?
No estem pensats els humans per anar sota l'aigua,
tot i que, bueno, des d'època antiga
s'inventen hortilogis, enginys,
per aconseguir, no?, arribar a accedir al fons de l'aigua.
Llavors, sí, sí que notem certa ralentització,
però, bueno, l'equip està molt preparat,
tot va molt controlat, hi ha molta seguretat,
i llavors, doncs, bueno, som capaços de fer aquesta feina
igual que la faríem, doncs, fora de l'aigua.
I, de fet, ens beneficiem, eh?
La gent diu, ostres, és un medi que us és totalment aliar,
us és inòspit, i dius, no.
A nosaltres és un medi que, precisament, ens beneficia,
perquè tenim, doncs, l'avantatge
que nosaltres, doncs, no trepitgem les restes,
volem per sobre les restes.
Només toquem amb la punta dels dits, no fem malbé res.
La fotografia aèria, no?,
que amb molts jaciments han de fer volar drons,
han de fer nosaltres, som nosaltres mateixos amb la càmera,
que planegem. A més a més,
tenim una excepcionalitat amb les restes que trobem.
Doncs, se'ns conserva això, el que he dit,
la fusta, la matèria orgànica,
podem trobar un tap de suro de 2.000 anys.
Això, en un context terrestre, és molt difícil.
I llavors, doncs, tenim aquests
petits luxes.
Per això, Ruth,
disculpo, entre cometes, de tu.
Jo soc un enamorat del mar, com sabeu,
del mar per la part de dalt.
I sempre, quan venen amics
i naveguem junts, dic,
aneu amb compte
a mesurar
les forces en tot.
Perquè el mar no és la terra.
Nosaltres no ens hem fet
pel mar, ens hem fet per la terra.
És a dir, si tu et mereixes,
i no és com amb el cotxe,
que el cotxe et mereix, et pares.
llavors estic al mes del mar, allà, no...
I se t'agafa
una revolera d'aquelles que tenim
al Mediterrà,
doncs, tens...
No pots parar.
Per això et dic que
tu dius al nostre medi,
tu que estàs molt avassada,
però jo, per dalt,
amb un respecte tremendo,
però no és el meu medi.
Mira, curiosament,
ho parlava amb...
Ara per Setmana Santa,
mona, vinc meu a la muntanya,
que ella em deia
que estava tremenda més orgullós
que han anomenat
o es diu
que l'esquí de fons
és l'esport més complet que hi ha.
Diu, i, bueno,
ara ja,
amb diferència sobre la natació,
diuen que la natació,
però la natació
ho fas amb un medi
que no és el del ser humà.
L'esquí de fons
és el teu medi aeròbicament,
és l'esport més complet
i, a més, amb el teu medi,
que és l'atmòsfera,
no és el mar.
Dit tot això,
jo com us admiro tant
que passeu
i amb la tranquil·litat
que teniu
que el cap,
el cervell us vagi
més ralentit,
com tu dius,
i sigueu conscients,
perquè et dona
un patatús allà a sota
i s'ha acabat.
Damià em dona un patatús,
una lipotímia
al terra
i em portarà a un hospital,
però ja va,
és com no...
portin ja directament
al canyat.
No, tu has de pensar
que portem bons equips,
anem molt ben acompanyats
i ho tenim tot tan ben muntat
que és molt difícil
que ens pugui...
Si no, no ho faríem.
Nosaltres sempre diem
és que no som ni superdones
ni superhomes,
som arqueòlegs,
que això és bastant bàsic,
no?
Som arqueòlegs,
el que fem és
utilitzem el submarinisme
per arribar allà on volem,
que és el document històric
que ens interessa,
que és aquell vaixell enfonsat
o aquella resta enfonsada
i llavors tenim una metodologia,
una tècnica molt assumida,
molt assolida
i llavors l'últim que volem
és posar-nos en risc
o posar en risc el patrimoni
en el qual hem de fer.
Mira què dius això,
Ruth,
explica'ns com va començar
tot amb la mordida,
que em fa molta gràcia.
Això ve arrel de l'exposició
que tenim, i tant,
al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Ho dic públicament
i després farà amb l'espòiler,
és fantàstica l'exposició
que heu fet al museu,
perquè ho vas dir.
Mira, m'agrada molt
que em facis esment.
No, però és que,
en realitat, home,
i més tenint-te a tu
de Cicerone,
va ser...
A part que és molt maca
l'exposició,
comptant amb tu
que ho expliquis,
però és que no em puc dir
perquè si no,
si hi ha algun oient
que m'escolta,
dirà, escolta-hi,
quan va la senyora Ruggeli
a fer?
No, la senyora Ruggeli
no ho fa.
Hi ha visites
que les fem els especialistes,
amb en Guillem,
amb en Joan,
amb mi mateixa,
i sí que hi ha un seguit
de visites anuals
que es poden fer
amb els comissaris.
Doncs la recomano
perquè,
bueno, a mi perquè
m'agrada molt el mar,
però és que a les persones
que no els agrada el mar,
veure la història
de la humanitat
reflectida al mar
és sensacional,
la humanitat
té molta sensibilitat.
Explica'ns,
la mordida.
Doncs mira,
això fa referència
a la famosa campana
de Cadaqués,
que és una campana
que es construeix
l'any 1654,
pels si els oients
no saben
què és una campana
d'immersió,
les campanes d'immersió
són conegudes
ja des d'època antiga,
són aquests recipients
que només estan oberts
per la seva part inferior,
que es baixen,
s'introdueixen verticalment
dins de l'aigua
i mantenen
la càpsula d'aire
per tal que els bussejadors
que hi van a dintre
puguin sortir des d'allà
agafant l'aire
i sortir a l'exterior
i anar fent
aquestes incursions.
No?
Doncs la campana
de Cadaqués
construïda
l'any 1654
es va fer expressament
per recuperar
el càrregament
de dos vaixells enfonsats
a Port de la Selva,
a casa nostra,
la Pelícana
i l'Anunciata
que a més portaven
monedes de plata,
pedres precioses,
tabac
i es construeix
aquesta campana
per recuperar
aquests materials
i la nota curiosa
és que paguen
els capbussadors
que van dintre
d'aquesta campana
amb la quantitat
de monedes de plata
que poden
guardar dintre
de la boca
en l'última immersió
del dia
i això s'anomena
doncs
la mordida.
Això s'explica
a l'exposició
de Naufragis.
Ens expliquen
coses curioses.
I ara,
mira,
mirant-te a tu
en trauré un altre
que la vaig aprendre
amb ells.
peus de plom.
Aquesta és bona, eh?
Explica, explica, explica,
Iem,
què significa això
els peus de plom?
La dita
comuna
de caminar
amb peus de plom
la podem veure
reflectida
amb
una
una sola,
bueno,
un taló
de plom
que vam trobar
en el jaciment
de la Guerra del Francesc
de 1814
del deute de l'Ebre,
l'anomenat
del Tebre 1.
Era un vaixell
que transportava
per trets militars
i vam trobar
un objecte
de la tripulació
que és
aquest taló
de sabata,
d'una sabata
d'un tripulant.
Segurament
era
aquest taló
porta
un bloc
de plom
per què?
Doncs
per poder entrar
a la Santa Bàrbara
del vaixell,
allà on hi havia
tota la polvor,
tots els explosius
on es guardava
tota el que és
la part,
aquesta matèria
inflamable
dels vaixells
que es trobaven
en aquesta part
del vaixell,
la Santa Bàrbara,
per poder caminar
per aquesta estància
i evitar guspires
perquè les sabates
d'aquell temps
portaven
clauets de ferro
que podien fer xispes
amb el contacte
amb altre ferro,
doncs per evitar això
justament
aquestes sabates
que estaven fetes
amb el taló de plom
per poder-se
passejar
per la Santa Bàrbara
i no fer explotar
tot el vaixell
d'una guspira.
Ho sabies fet això?
Aquest no.
Veus?
Ja m'agrada tant en quant.
Dos, eh?
Avui, eh?
Dos, eh?
Quina altra?
La mordida.
Ah, la mordida, sí, sí.
Els dos, eh?
No, i tant, no, no,
i quantes més millor,
jo ja m'hi apunto.
A més, a més,
avui la meva xerrada
va d'això.
Veus?
I no hem preparat res,
us asseguro que
al final
la bona energia
es connecta,
funciona.
Tornem,
perquè hi ha tantes coses.
Aviam,
en quins projectes
esteu treballant actualment?
Infinitat de projectes.
Ho sé, ho sé.
En molts projectes.
No, a veure,
a part del foro...
Tu diràs al revés.
Els que et facin
més peixoc, no?
Ni més importants ni menys,
sinó perquè puguin ser diferents,
perquè puguin ser
espectaculars,
perquè...
Quins?
Bueno, aquesta feina
té, no?,
cada dia és una mica diferent,
Guillem.
Home, però tu com a responsable
del centre
fem una mica de tot,
però a part dels projectes
de recerca que tenim
i en els quals participem,
ja heu vist aquest projecte
de l'Illes Formigues,
també l'estudi
dels ports d'Empúries,
el jaciment neolític
de la Draga,
el projecte de recerca
a l'estany de Banyoles,
que fem liderat
per la Universitat Autònoma,
però també hi ha
el Museu d'Arqueologia,
el CSIC,
el Museu Comarcal de Banyoles,
i aquest projecte
doncs també
és un projecte
doncs capdavanter
perquè penseu
que al llac de Banyoles
hi ha aquest jaciment
neolític de la Draga,
que és un jaciment
doncs excepcional,
penseu que
a dintre de l'estany,
perquè s'escava
en paral·lel
a dintre l'estany
i a fora,
a nivell freàtic també,
perquè fas un forat
de terra i et surt l'aigua,
doncs un jaciment
de fa 7.000 anys,
un jaciment
en el qual es conserven
doncs els pals
de les cabanes
neolítiques,
els objectes,
el que hem dit,
objectes treballats
amb materials orgànics,
des de cistells,
fusta
i és un jaciment
realment
doncs excepcional
també aquest projecte
d'estudi
d'ull estret,
però també nosaltres
al llarg de l'any
doncs fem
moltes actuacions
de protecció
del patrimoni,
ciutadans
o fins i tot
cossos de seguretat
que ens truquen
que després d'un temporal
o un moviment
del fons
ha sortit
alguna resta,
ens avisen,
comuniquen
a l'administració
la troballa
i ens desplacem al lloc,
que hem de fer una actuació
de valoració,
primer veure realment
què és,
de quina època és,
de quin jaciment es tracta,
si és o no jaciment,
perquè a vegades també hi ha falses alarmes,
protegir-lo,
documentar-lo,
inventariar-lo
i d'aquesta manera
i d'aquesta manera
doncs anem creant
el que és la Carta Arqueològica
Subacuètica de Catalunya
que és aquest inventari
en el qual hi ha tots
aquests jaciments coneguts
perquè n'hi ha molts més
que no coneixem
i que anem treballant,
anem refent,
anem ampliant
i que actualment
té ja més de 855 jaciments
a casa nostra
i d'aquests 855 jaciments
calculem
que entre el 85 i el 90%
han estat espoliats.
Sí, sí,
això és una dada
realment esgarrifosa,
llavors fem moltes feines
d'aquest tipus,
de Carta Arqueològica Subacuètica,
també fem moltes feines
d'estudi,
de recerca,
també formació,
també des de xerrades
tan científiques,
congressos,
conferències
com divulgació.
Ara també hem estat
un any treballant
en aquesta exposició
que n'has fet esment,
que és una exposició
de gran format
de mil metres quadrats
d'arqueologia subacuètica
que parla principalment
de l'arqueologia subacuètica
a casa nostra
però que es pot extrapolar
a tot el Mediterrani.
I que és fantàstica
perquè és de fantasia,
però fantasia
feta realitat.
I llavors una altra cosa
important
que no hem parlat
és el laboratori.
Nosaltres tenim a Girona
el laboratori
de conservació i restauració
que és,
doncs bé,
un dels únics
que hi ha a tota la península,
un laboratori especialitzat
en aquests materials
subacuàtics,
sobretot els de naturalesa orgànica
i tenim aquest laboratori
en el qual fem
a part dels materials propis
també ens arriben materials
d'altres jaciments
que no treballem nosaltres
però també d'altres comunitats autònomes
que ens sol·liciten
que fem la conservació
d'aquestes restes.
I aquest laboratori,
doncs penseu
que és on es treballa
aquesta conservació
per mitjà
d'un equipament
que tenim
que només n'hi ha dos
a tota la península
que és un liofilitzador,
un maquinari específic
que ens permet
conservar aquesta matèria orgànica
que cal dir-ho,
es conserva molt bé
sota l'aigua
però si l'extraiem
i no la conservem
en qüestió d'hores o de dies
la perdem.
Per això precisament
la llei diu
que quan trobes
un material arqueològic
sota l'aigua
l'has de deixar in situ
en el lloc
i avisar
perquè inclús
volent fer una cosa bona
que és portar-la a un museu
el pots estar destruint.
Llavors,
molta feina
es fa en el laboratori
d'inventari,
documentació,
registre,
fotografia,
hi ha una feinada ingenia.
Mira,
i com a nen dubte
i fent un paral·lelisme
el que tu dius
que la ignorància
pel ser humà
és molt atrevida.
Farà un mes
teníem
aquí de convidats
una reserva
d'animals salvatges
i una de les coses
que ens deien
una mica
com dius tu
quan trobem una cosa
no la toquem
ens deien
quan trobeu un cadell
d'una espècie salvatge
no el toqueu
amb tota la bona intenció
el voldreu agafar
el voldreu
no el toqueu
perquè immediatament
que el toqueu
passeu
la vostra
suor
la vostra
característica humana
i la mare
us repudia
perquè
no només
els animals salvatges
se separen
dels sers humans
el que tu m'estàs dient
té un paral·lelisme
perquè la natura
ho sabia que és
i el ser humà
l'ignorants que som
que amb tota la bona fe
ho malmatem
quan trobem una cosa
de moment deixa-la
avisa
la gent que sap
del que va
i que ells ja procediran
al seu
conservar
o millorar
o arreglar
el tema
correcte això
correcte
tal com ho dius
amb el patrimoni
és el mateix
per això t'ho dic
és que al final
una comparació
no t'ho dic
perquè ens va passar
aquí
i érem
tots en persona
que sobretot ens deien
els animals salvatges
encara que sigui
un bebè
ni el toqueu
i intentem-lo
per salvar
que un altre
depredador
no se'l mengi
perquè no et preocupis
ja vendrà la mare
i ja farà
alguna cosa
una altra cosa
és que potser
un ocell
caigut del niu
que ell sí que té
els dies comptats
però tu agafes
un pardal
caigut del niu
i també se't morirà
en captivitat
o sigui
aviam
com funciona
una campanya arqueològica
diguem
en fi
des que us diuen
que aquí pot haver
alguna cosa
o es brineu
que pot ser
com comença
més que res
jo us donaré l'exemple
d'ara
justament ara
comencem a planejar
la campanya arqueològica
per aquest 2023
fins ara
hem estat preparant
els permisos
d'intervenció
que això s'envia
a la Generalitat
després
a més a més
com que tenim
el vaixell
la plataforma de treball
el vaixell Tetis
nosaltres mateixos
som els patrons
mariners
també arqueòlegs
i ens en fem càrrec
del vaixell
el vaixell és
de la pròpia Generalitat
del Departament de Cultura
i per tant
som nosaltres mateixos
els que ens en cuidem
aquests dies
la setmana passada
el vam treure de l'aigua
li vam estar fent
la patent
tots els diferents
cuidados
els canvis d'olis
de la maquinària
etcètera
el vam tornar a portar a l'aigua
ara de moment
el deixarem una miqueta
aparcat
per seguir preparant
l'excavació
que començarà
el mes de juny
una intervenció
superaquàtica
per exemple
com és el cas
de Formigues
dels jaciminelles
Formigues 2
comencem
el dia
sortint de port
anem cap al jaciment
allà plantem
els fundejos
i una vegada
allà
fem un briefing
depenent
del punt
en què estiguem
de l'excavació
cadascú
ens repartim la feina
i clar
hi ha feines molt diverses
durant tot el procés
d'excavació
no en posarem
un dia en concret
cadascú
fa la seva feina
d'excavació
de documentació
d'extracció
de materials
etcètera
es recull
i sempre es torna a port
o normalment
sempre es torna a port
un cop
s'acaba
el que és
la campanya
arqueològica
tornem al vaixell
al port
en el seu port base
roses
des d'allà
també li preparem
l'hivernatge
i després comença
el que és
la feina
que no es pot considerar
de camp
sinó de laboratori
d'analítica
de les restes
en col·laboració
amb molts altres
especialistes
i a més a més
la feina
de fer els informes
les memòries
d'actuacions
etcètera
mira
ara
tenen que parlar
el Joan
i el Josep
que ens explicaran
coses
deixem amb aquest punt
i quan tornem
a reemprendre
la nostra conversa
la pregunta
serà ben clara
quina és la vostra feina
quan no esteu
en campanya
a reemprendre
i see trees
of green
red roses too
i see them bloom
for me and you
and i think to myself
what a wonderful world
I see skies of blue
and clouds of white
the bright blessed day
the dark sacred night
and I think to myself
Joan, arqueologia
un món profund
avui què?
en quin món
ens posaràs?
abans que res
hi he escoltat
amb molta atenció
el que he dit
perquè és que
jo que sóc neòfit
jo he fet una mica
de submarinisme
perquè tinc una estrella
molt clar
de plaer
i sé el que pot representar
baixar tant
una cosa increïble
i trobar el que trobeu
ha sigut molt interessant
de veritat
gràcies i continuarem
abans que res
posarem una cançó
una cançó
com sempre fem
endavant
ui
el bosc
el bosc


brus
brus
frederic joseph
sprinstein
de bosc
simplement
benvingut a Barcelona
una vegada més
avui parlarem d'un tema
normalment
sempre parlo
de temes històrics
una mica més complicats
o profuns
avui no
avui també és un tema històric
o diversos temes històrics
però
una mica més desenfadats
ja que hem de canviar una mica
l'he titulat
sexe
política
i poder
ui
tinc que dir
perquè ja he sentit un ui per aquí
que el vaig preparar
molt abans
que sapiguéssim
que
el rei emèrit
sembla
que té una altra filla
per tant
és casualitat pura
bé
doncs comencem
el sexe
es converteix
en una perillosa arma política
en societats
puritanes
hipòcliques
per exemple
la nord-americana
del 1801
el temps
dels pares de la pàtria
dels pares fundadors
ja
aquest any
el 1801
Thomas Jefferson
un dels pares fundadors
i principal redactor
de la Constitució Americana
a la seva època de president
es va enfrontar
amb comentaris diversos
que un diari de Richmond
va difondre
perquè s'entenia
amb
la Sully
Hentings
una esclava negra
propietat
seva
d'ell
havia tingut
sis fills
però
va frenar
els atacs
en contra
seu
insistint
que no valia la pena
que no es podia barrejar
la pila privada
amb altres
afers públiques
i que per tant
el seu crèdit
no sabia
per què
de ressentir d'això
en veritat
la seva popularitat
no va quedar
afectada
va ser relegit
el 1805
i va mantenir
la convivència
amb la Sully
fins a la mort
el 1826
també s'ha de dir
que la Marta
la dona de Gaudo
el president
ja feia temps
que havia mort
o sigui
no podíem parlar
d'adulteris
i coses d'aquestes
continuem
no ens volem
dels Estats Units
segurament
una de les societats
més puritanes
que hi ha
què dir
d'en John Fisher-Lard Kennedy
i la seva
desfarmada
vividor
amant
de Marilyn Monroe
va tenir relacions
amb
Jane Mansfield
Angelique
Dickinson
Jim Tierney
i un bon número
de secretàries
prostitutes
i dones
que es creuaven
pel seu camí
l'Ajacabint
la seva esposa
va presentar
a un amic
dues amants
del John
en plena festa
a la Casa Blanca
autodefinint-se
com una dona
acostumada
a les banyes
intel·ligent
ho va haver d'acceptar
no vull dir res
de la reina
emèrita
fa 25 anys
esclatava
l'anomenat
Scando Levinsky
una ferra
de faldilles
que implicava
el president
dels Estats Units
Bill Clinton
i una empleada
de la Casa Blanca
la becària
de 22 anys
Mònica Levinsky
el gener
del 1998
The Washington Post
publicava
que el gairebé
cinquantí president
havia tingut
relacions íntimes
a la sala
obal
amb la seva
batària
el cas
va escampar-se
pels enregistraments
que una
entre cometes
suposada
amiga
de la noia
havia fet
de les converses
telefòniques
i dels detalls
de la seva
relació
amb Clinton
començava
el seu
segon
mandat
1998
i els mitjans
ja anaven plens
de les aventures
extramatrimonials
del president
que ell
negava
sistemàticament
el que no comptava
era que
la Levinsky
conserveix
un vestit
blau
tacat
en semen
que les proves
d'ADN
demostrarien
que pertanyien
a en Clinton
els efectes
van ser
immediats
el 8
d'octubre
de 1998
la cambra
de representants
va votar a favor
d'iniciar els procediments
un impeachment
contra el president
per haver mentit
sota jurament
i per obstrucció
a la justícia
curiosament
el 12 de febrer
del 1999
el Serato
el va absolve
i li va permetre
acabar el seu mandat
l'escàndol
va jugar
en contra
d'Al Gore
el seu vicepresident
i que tenia
aspiracions presidencials
per intentar ajudar
al seu cap
el president
van destapar
embobics sexuals
similars
que van afectar
diversos membres
del partit
republicà
però que van
declinar
la balança
de les presidencials
cap a aquest
darrer partit
amb la figura
de George
de Louis Lujbaix
complicats temps
pel partit
demòcrata
ja l'any 1987
el senador
Gary Hart
un dels principals
favorits
per les eleccions
presidencials
del 1981
de 88
perdó
amb fama
de Faldier
si ho recordeu
era un personatge
que es feia veure
era atractiu
va ser relacionat
amb una model
quan Hart
va raptar
els periodistes
a demostrar
el seu adulteri
aquest sí que estava
casat
i tenien dona
vigent
per dir alguna cosa
i quan aquests
van publicar
fotografies d'ell
amb la noia
en qüestió
el seu somni
presidencial
es va sobre
per tancar
els afers
nord-americans
només cal recordar
el senador
Edward Kennedy
el germà petit
de l'expresident
apartat
de qualsevol
possibilitat
de fer carrera
a la Casa Blanca
per la mort
de Mary Jo
Copegna
treballadora
de la campanya
electoral
del Bet
i en moltes
tres circumstàncies
havia de
xapar quibic
al caure
a l'estany
un estany
anomenat
pouxa
després d'una festa
amb el senador
que va abandonar
el cos
i no va reconèixer
que havia tingut
l'accident
fins al dia següent
la Mary
això és curiós
formava part
de les
anomenades
boiler rooms
girls
les noies
de l'habitació
de la caldera
ja sabeu que als Estats Units
quan hi ha campanyes electorals
hi ha molt voluntari
que s'hi apunta
i segueixen
el possible futur president
allà on van
hi ha pal·licoles d'aquestes
que està molt bé
deixem Estats Units
canviem de país
i anem a parlar
de trons
de trons
que trontellen
Lluís I
de Baviera
1796
1868
va convertir
en favorita seva
el 1846
la primera ballarina
de l'òpera de Monec
Lola Montes
sembla
aquesta
que sembla
que a mi
em d'abusa
no?
Bueno
la Lola
amb la bènia
del sobirà
va participar
en la vida
política del regne
mostrant-se
favorat
per als corrents
liberals
enemics
de l'absolutisme
imparant el país
el pas decisiu
va ser quan el rei
nomenava
ballarina
comptesa
de Lansford
aquesta va influir
en les lluites
universitàries
focus
d'actiu
d'oposició
al règim
finalment
Lluís I
va signar
l'ordre
d'expulsió
de l'Ola
va tindre
que sortir
de Baviera
era l'any
1847
només un any
després
el rei
va tindre
que aplicar
enmig
de la onada
revolucionària
de 1848
però qui era
aquesta
Lula Montez
doncs el seu nom
real era
Elisabeth
Rosana
Gilbert
una noia
nascuda
a Irlanda
diuen que
molt intel·ligent
i de gran
bellesa
però amb
totes artístiques
força limitades
això sí
després
de l'expulsió
de Baviera
va voltar
pel tot el món
i podríem dir
que va tindre
una vida
de pel·lícula
Passem
a un personatge
més conegut
Eduard Vuité
rei de la Gran Bretanya
i emperador
de l'Índia
entre el 20 de gener
i el 11 de desembre
del 1936
quan va plegar
davant
l'oposició general
el seu desllist
de casar-se
amb
Wally Simpson
nord-americana
i divorciada
dues vegades
L'església
d'Angleterra
de la qual
els monarques
britàrics
són caps nominals
no podia consentir
que el seu rei
es casés
amb una divorciada
i a sobre
amb marit viu
a banda
es percebia
l'americana
com una dona
sense escrupuls
obsessionada
pels diners
i per excavar
posicions socials
i a sobre
hi havia qui
va atribuir
certes
sabibilitats
sexuals
per controlar
el sobirà
tampoc
agradava massa
l'excessiu
interès
en intervenir
en la política
els reis d'Angleterra
teòricament
no intervenen
i les simpaties
amb el neixisme
que se li atribuïen
a Eduard Vita
passem al monarca
molt menys conegut
Carles II de Romania
1893-1953
casat amb una princesa grega
en qui no se venia
i amb un estil
molt dictatorial
a Carles no li molestava
que la seva amant
Magda Wolf
àlies Elena Lopescu
filla d'un drapall
de joel
intervingués en política
i bouqués
a tots els seus familiars
en llocs de poder
pels diplomàtics
de l'època
era la pompa d'or
de Romania
el seu protagonisme
va fer augmentar
l'antisemitisme
d'organitzacions
feixistes
com la Guarda de Ferro
l'any 1940
quan Romania
es va veure implicada
a la segona guerra mundial
avinyada amb els països
de l'Eix
Carles II
va haver d'abdicar
i exiliar-se
ah
va endur-se
en un tren
un munt de riqueses
i la seva Helena
amagada
en una banyera portàtil
per por
els governants
profeixistes
o sigui
aquesta bona senyoreta
va sortir
doncs
amagada
en una banyera
dins d'un tren
podríem anomenar
en aquesta història
a un dels monarques
més interessats
pels sexos
i les dones
el nostre real mèrit
però això
ja se n'ha parlat massa
i ho deixem
ho vaig apuntar aquí
sense saber
el que estan dient ara
els mitjans
diades
fora dels cercles presidencials
i monàrquics
els escàndols sexuals
també eren o han estat
motius
per acabar
amb moltes carreres polítiques
el 1963
el ministre de defensa
de la Gran Bretanya
John Profumo
va haver de dimitir
després de mentir
davant la cambra
dels comuns
al no confessar
les seves relacions
amb la stripper
Christine Kuehr
relacions compartides
amb un potencial espia
i agregat naval
de l'ambaixada soviètica
a Londres
imagineu-vos el rebombari
l'escàndol
on es barrejava
alta societat
orgies
i prostitució
de luxe
va contribuir
a fer que el partit
laborista
guanyés les eleccions
el 1964
el John Profumo
era del partit
conservador
pels mateixos anys
el líder
del partit
liberal
Jeremy Torpe
tenia relació
amb un model
Norman Scott
en una època
en què la homosexualitat
era i vegava
el país
un atemptat
contra Scott
el 1975
del qual
va sortir l'es
va fer que
sa senyora
Estorpe
com a sospitós
d'haver pogut matar
qui
en debató
els seus gustos
podia fer trontollar
la seva carrera política
se'n va salvar
d'això
no ho van poder acusar
però poc després
va perdre
el seu escoparlament
inclús a França
on el laïcisme
havia progressat molt
i la separació
entre església i estat
era evident
s'intentava
no parlar massa
d'aquests temes
potser per això
Franço Ami Torran
president de la república
entre 1981
i 1994
casat
i amb dos fills
no va reconèixer
fins al final
del seu mandat
que tenia una filla
fluid d'una
enravenció
de dècades
el debat
sobre l'ètica
dels leaders
en un àmbit
més privat
i com repercussió
de la seva actuació
pública
és relativament decent
recordem
en temps antics
reis i papes
no solien ser
massa discrets
a hora
de gaudir
amants
i favorits
ja que
s'admetia
que aquest aspecte fríbal
anava lligat
a la natura
baja dels seus còrrecs
avui sembla
que s'imposa
jo
que la dona
del César
ha de semblar
honesta
a banda
de ser-ho
és un debat
obert
i aquí queda
aquest tema
s'han fet moltes
pel·lícules
lògicament
com que és
alguna cosa que agrada
i entra una mica
la curiositat
jo en recomanaré
tres o quatre
que barregen
política i sexe
una
escandal
és una pel·lícula
del 1989
sobre el cas
del John Profumo
el ministre de defensa
de la Gran Bretanya
hi ha una altra
que no
no toca un tema
determinat
que és
primary course
aquesta és bastant nova
del 1998
però el personatge
sembla que sigui
una referència
amb en Bill Clinton
una altra
que això és una minissèrie
aquesta és molt recent
i la fan per
Bobbiastar
o per Netflix
que és
A Very English Scandal
2018
una minissèrie
que recrea el cas
de Jeremy Torpe
i Norman Scott
molt interessant
ens hem deixat
un altre personatge
no n'hem parlat
per fer-ho massa llarg
l'amic Barbosconi
hi ha una pel·lícula
que en original
es diu
Loro
aquesta de 2018
que aquí va venir
amb el nom de Silvio
que parla
de les
orgàstiques festes
del senyor
de Rosco
finalment
per no llargar-ho massa
hi ha una pel·lícula
que es diu
The Front Runner
també molt moderna
de 2018
que és la campanya
d'en Gary Hart
aquest senyor
que va tindre
que limitar
per enganyar
moltes gràcies
si un moment
com que ha sortit
el Juan Carús
volia fer una referència
amb això
el rei emèrit
cada dia
hi apareixen més fills
més corrupció
més negocis bruts
però no ens enganyem
en Juan Carlos
s'ha convertit
en base dels cops
desvien l'atenció
amb el que queda
al darrere
una monarquia
obsoleta
arcaica
un obsimeron
del que entenem
per democràcia
molt bona jugada
moltes gràcies
Yes
I think to myself
What a wonderful
Oh
Oh
Yeah
Pep
ja veus
amb el Joan
aquella dita
popular
castellana
es compleix
tira en mas
un par de tetes
que dos carretes
Sí, sí, sí
Avui de què
ens tiraràs tu
Pep?
Bueno, parlem així
que algunes
has fetes
algunes curiositats
per variar una mica
tota la història
que hem fet
primer que res
moltes gràcies
per les explicacions
que he fet
ha sigut molt interessant
era com un avent
i jo m'hi trobava
per allà
Espera't, espera't
home, quan tu acabis
continuem, eh
Sí, bueno, bueno
però jo agraeixo
el que hem fet ja
Bueno, pues
i allò del Joan
també ha estat bé
diguem-ne
que allò que
dels pecats del Piu
Nostre Senyor
s'enriu
Jo ho he dit
del Parc de Tetes
i no sé què
I aquell que deia
que les banyes
són com les dents
quan surten fan mal
però després
ajuden a menjar
Ah, sí
Bé
Avui
no fa gaire
es parlà
com mig per casualitat
d'on venia
la frase feta
d'allò que està
Catrina
que ja veiem
que no ho sembla
però que té
un origen religiós
Algunes vegades
els capellans
havien de dir
tres misses seguides
i se'n deien
feien un trino
vol dir
format per tres elements
i si recordem
quan estudiàvem
el catecisme
en realitat
la gran majoria
vam estudiar
el catecisme
en castellà
i deia
Dios es uno y trino
de la Santíssima Trinidad
Doncs
haver de dir
tres misses seguides
en una època
en què s'havia d'estar
d'ajuda 12 hores
per poder compregar
volia dir
que està més de 15 hores
sense menjar
i els capellans
estaven nerviosos
i desassossegats
estaven, catinaven
Moltes d'aquestes frases
es perdran irremeiablement
o se n'aniran repetint
en saber-ne l'origen
i en podríem omplir
un parell de pàgines
net com una patena
per net i polit
tenir més anys
que Matusalén
tenir més paciència
que jo
ser un judes
ser dolent
una persona falsa
vendre's per 28 monedes
deixar-se combrar
o convencer fàcilment
anar a fer-te un exe homo
un apret d'anàfres
fer Pasqua abans de Rams
tenir un fill abans de casar-se
o pedir abans de 9 mesos
d'haver-se casat
que això abans les velles
ho comptaven molt
doncs plorar com una magdalena
rentar-se les mans
com Pons Pilats
ser un tros de pa
ser bona persona
com el pa beneit
de l'eucaristia
per més d'Inri
amb la mofa
o escarni
prové de les inicials
de Iesos
Nassarenos
Rex Judeorum
el cartell de burla
que van posar
al cap damunt de la creu
vendre's per un plat
de llenties
deixar-se conversa
convence
a canvi d'una cosa
d'escars valor
endavant les atges
l'indicadiu
de tirar endavant
un crit d'ànim
les atges
eren els siris grossos
que encapçalaven
les processons
jo he sentit
dintre alguna emissora
de ràdio
algun locutor
dient endavant
les destrals
això ho he sentit
ho he sentit
per més d'Inri
mai també hem dit
per més d'Inri
de l'idioma
també té un origen religiós
alababalà
tots entenem
per fer coses
de qualsevol manera
sense solta ni volta
també volem dir
que surti com Déu vulgui
aquest cop
l'origen religiós
ve de l'àrab
alababalà
s'obre la porta
o del poder de Déu
ho he dit
com Déu vol
al mig passa
embuhalà
de l'àrab
guaxalà
inxalà
vitalment
Déu ho vulgui
i actualitzat
tant de bo
la Pasqua
és una festa alegre
els cristians
celebren la recepció
de Cris
els jueus
celebren
que van sortir
d'Egipte
i com que no tenien
GPS
per anar al poble
del costat
s'hi van tirar 40 anys
donant voltes pel desert
pobres
que una mica
tontats
i s'ha fet coincidir
amb la primavera
quan els pobles
pagans celebraven
el reneixe
de la natura
després de l'hivern
s'hi alegra
com unes pascues
en canvi
hi ha la paraula
que va dir tot el contrari
fer la pasqua
algú s'utilitza
en el sentit
de ser una cosa dolenta
i si no estiguessim
a la ràdio
diríem
que és quan algú
li fan una putada
potser millor
que utilitzem
fer la quitze
de tota manera
la pasqua jueva
celebra menjant un xai
que abans es triava
i es cuidava a casa
com el gall dindi
d'acció de gràcies
o el nostre capó
o pollastre nadal
el pobre xai
vivia mimat i content
i per la pasqua
era sacrificat
una bona
diguem-ne
mala jugada
per al pobre xai
aquí sí que és escau
que li feien la pasqua
al xai
i el
bueno
he parlat
com si únicament
les frases d'origen religiós
perdessin per desconeixement
hi ha moltíssimes
que no tenim ni idea
del seu origen
i de tant en tant
descobrim alguna
d'aquests orígens ignorats
com els peus de plom
o la mordida
que allò de la mordida
només sabia
del soborn
dels policies mexicans
en català
toca en ferro
i en castellà
toca en madera
actualment
les dues llengües
fa servir
com a prevenció
de la mala sort
però
en el cas català
i també italià
l'ogira
era de prevenció
si s'acostava
algú d'aparença sospitiva
li deies al costat
toca ferro
que vol dir
fot el la mala espasa
en el cas castellà
i també l'alemany
anglès
francès
en molts llocs
això ve
contra la mala estrogança
el fet de tocar fusta
ve de les antigues creences
que els arbres eren sagrats
i llavors tocant fusta
doncs invocaves
la seva protecció
en roda el món
en roda el món
i torna al born
aquesta és fàcil
ens ve dir
que està bé viatjar
i adquirir experiències
però que al final
ens ha de tornar a casa
amb els nostres
i tothom
associa el born
a la ciutat de Barcelona
com a cap i casal
de Catalunya
i de ben segur
que més que res
per la rima
en roda el món
també hi ha qui dir
en roda el món
i torna a Camprodon
i en un llibre
vaig veure una variant
que situava millor
que el Google
Maps
roda el món
i roda la mona
i torna al born
de Barcelona
aquest lloc
que ho situava perfectament
i aquí no hi havia
esparnata
esparnata això
ja esparnata
no et podia ser
també hi ha les rimes fàcils
per fer la guits
a la ciutat
del vol del costat
a Barcelona
cap d'una bona
Terrassa
mala raça
Sabadell
mala pell
que em diuen molts
Barcelona és bona
si la bossa sona
aquest sempre
que ho deien
els comerciants italians
que feien negocis aquí
quan la cosa
els hi anava bé
també ho podem interpretar
que amb calés
de tot arreu
es viu bé
lògicament
i actualment
podríem dir
que Barcelona
és una ciutat cara
i ja es de venir
amb la butxaca plena
i suposo
que algun enamorat
de Barcelona
com ara jo
hi va afegir
una segona part
Barcelona és bona
si la bossa sona
tant si sona
com si no sona
Barcelona és bona
i acabem
amb aquesta rima fàcil
amb això
qui no ha vist Barcelona
no ha vist cosa bona
qui no ha anat a Barcelona
no és mitja persona
que també s'expliquen
per si soles
el 600
va canviar
la vida dels barcelonins
jo encara recordo
haver fet festa a l'escola
dijous a la tarda
després va passar els dissabtes
ja que alguns pares
ja tenien
setmana anglesa
aleshores no se'n deia així
però va ser la primera conciliació familiar
el 600 ho va canviar tot
aquell cotxe que a nosaltres
ens va suposar una revolució
i ara no serien capaços
d'agafar-lo ni per anar a Sant Cugat
va trencar aquell circuit familiar
visites creuades
el berenar a casa la tieta
la visita a casa dels cosinets
el diumenge següent
etcètera
quan fèiem excursions
amb la motxilla
i ens llevàvem a les 6
per agafar el tren
i anar a Ripoll
o l'auto de línia
no autobús ni autocar
s'agafava l'auto de línia
i la tornada a casa
passant per la plaça Sant Jaume
ballar sardanes
cantar els adeus
i l'estaca
que ara ens quedaven forces
per fer la darrera cursa
davant dels grisos
el cotxe ens va tornar a casa
directament a la porta de casa
i sovint massa lluny
perquè ja ens va fer mandra
doncs anar a la plaça Sant Jaume
i aquest ritual del diumenge
es va anar perdent
fins i tot l'església
va haver de validar
la missa del dissabte de la tarda
com si fos la de l'endemà
per facilitar que els fidels
aprofitessin el diumenge
abans d'això
algunes parròquies
havien fet misses
a les 6 del matí
el diumenge
amb la tocar a la porta
esperant els joves d'acció catòlica
que s'hi anaven a esquiar
tot això
sembla que estiguem parlant
del segle XVIII
i no fa tard
havia nascut una nova fauna
els pixapins
els camacos
els farigoleros
i altres més o menys
noms enginyosos
que van ser tímidament
contraatacats
amb l'apel·latiu
dels goitals
dels balsalonins
cap als que venien dels pobles
a Calbert Goità
s'havia perdut
aquí a la ciutat
igual que a les torres de Goita
que ens havien protegit
dels pirates
els pixapins
i els de la V alta
per la majúscula dels cotxes
això ho deien bastant
per la part de Girona
van deixar enrere
el veniu de Can Fanga
l'origen del qual
va ser oblidat
pels que el deien
i també pels que el rebien
i algun cop
ja n'han fet esment
Barcelona va fer un creixement
en tamany
i en espectacularitat
en molt poc temps
a l'enderrocar les muralles
i ocupar un gran espai
que se li havia estat vedat
per motius militars
l'Eixample va créixer
de manera desordenada
en el sentit
que no s'edificaven
els terrenys per ordre
sinó segons els interessos
dels propietaris
aquí tenia terrenys més lluny
d'altres més a prop
en tenia més possibilitat
i en tenia menys
i tothom va fer el que va poder
segons la butxaca
i l'Eixample va néixer
d'aquesta manera
molt irregular
i no va ser fàcil
a vestir d'aigua
llum i clavegaram
tot aquest gran espai
de futurs carrers amples
i perpendiculars
s'havien de pavimentar
amb milers de llambordes
fer-hi unes voreres
transitables
per vehicles
i per vianants
les ordenances municipals
només obligaven
el propietari
del nou immoble
a construir
una vorera d'un metre
tot el més
ja ho faria l'Ajuntament
quan hi haguessin
prou
prou cases edificades
o arribés al pressupost
no cal dir
que aquesta novetat
de tants metres quadrats
de cop
per fer créixer
una ciutat històrica
com Barcelona
va despertar
la curiositat
dels catalans
i per voler
veure de prop
tants edificis
nous i moderns
i bonics
bonics no sempre
alguns eren massa
trencadors
per l'època
però era interessant
la manca de carrers
en condicions
feia que els primers
turistes
d'aquesta nova
Barcelona
torneixin a casa
amb fang
fins a les orelles
i com a petita venjança
es va inventar
el camp fanga
per anomenar Barcelona
els actuals turistes
s'embruten l'estómac
amb unes parelles
infectes
a la Rambla
i altres indrets
i sort
de les tovalloletes
humides
amb olor
vaga de limona
per evitar
que anar
tot el dia
amb els dits enganxosos
i potser inventarien
una nava
de una mesa
per la ciutat
al més
que no donem idees
entre les fases
d'origen religiós
o no
n'hi ha una d'origen
barceloní
que es diu
a tot Catalunya
armar-se
una de Caldeu
on és Caldeu
la catedral
el bisbat
la sinagoga
doncs no
aquest cop
l'origen és terrenal
no molt antic
tampoc té res a veure
amb les disputes
anticlericals
tan freqüents
en l'època
en què es va popularitzar
aquesta frase
si anem al barri
de les Corts
trobarem el centre cívic
a la plaça de la Concòrdia
casalet modernista
que va pertany
a una família
benestant
d'empresadis catalans
la família Déu
aquesta família
d'emprenedors
que en diríem ara
va crear un imperi
de fabricació
i exportació
de vint geniçats
a tot l'estat espanyol
i sobretot
a Sud-amèrica
a l'Argentina
i Uruguai
el negoci
va anar creixent
i tenien diversos edificis
per tot les Corts
això vol dir
que quan havien de llibrar
tremeses
el rodolar de les botes
per als carrers
en Llembordats
el soroll dels carros
els rells dels cavalls
els crits dels operaris
es feien sentir
per tot el barri
encara més
quan un o dos cops l'any
es feia
la gran tremesa
els grans llibraments
cap a Sud-amèrica
i sembla que a més a més
per celebrar-ho
els amos
feien un sopar
amb els treballadors
on naturalment
es bevien
els productes
de la casa
i aleshores
sí que s'armava
la de Caldeu
hi havia un soroll
de Caldeu
una curiositat
ara el consum d'anís
és gairebé residual
però en aquells moments
fins ben avançat
del segle XX
el mercat era ple de marques
que encara ens sonen
anís del mono
anís del tigre
anís les cadenes
anís castellana
i molts altres
els déu
també en tenien un
i sembla que era força bo
excepte el nom
es deia
anís carabantxel
potser per facilitar-ne
la venda
a Espanya
a casa nostra
els que en consumien
demanaven un déu
molt més fàcil
de pronunciar
directament el nom
del fabricant
en lloc de la marca
la família déu
s'estableix a les corts
procedents de Barcelona
el 1870
el 74
funden l'empresa
el 1897
l'any de l'anecció
a Barcelona
construeixen
aquesta casa
modernista
el negoci
tanca el 1929
i la família
segueix
versint el barri
fins al 1981
i l'any 84
l'Ajuntament
el compra
la casa
per fer
l'equivament
del barri
una altra frase
està en capella
no podem dir
que aquesta frase
no tingui
un rerefons religiós
però es tractava
d'un condemnat amor
a qui els seus
darrers moments
se'l feia passar
a la capella
per tal que es penedís
dels seus pecats
i salvar la seva ànima
com que es tractava
de posar la por al cos
de la gent
per dissedir-los
a delinquir
un repic especial
de campana
anunciava a tots
que estaven fora
que el reu
havia entrat en capella
per tant
li quedaven
poc temps de vida
actualment
es fa servir
per indicar algú
que està a punt
de tenir un canvi
transcendent
per al seu futur
com el cas
del múbi
que es casarà l'endemà
o la noia
que està a punt
de saber el relat
d'unes oposicions
no té
no té més
menjar com un condemnat
o beure o fumar
com un reu
és en el seu darrer dia
les pel·lícules
ens han acostumat
a veure
com en el moment
de fosellar algú
doncs
li ofereixen
una cigarreta
queda molt bé
queda molt així
però
no és aquest
el que es refereix
això
s'ho faria
com una mena
d'últim
d'últim premi
d'últim consol
el condemnat
si volia menjar
o beure
fumar
doncs
alguna cosa
molts d'aquests
gent de classe baixa
doncs
feien un bon àpat
que no havien pogut fer
mai
encara que fos l'últim
les últimes voluntats
una mica així
sí
no cal dir que una ampolla
de beguda forta
podia ajudar a crear
una estratègia
de semi inconsciència
que ajudava
a presentar-te
amb una certa
no dignitat
sinó
un atontament
al patíbul
per això
quan algú fa
alguna d'aquestes
quatre coses
gairebé sense
assaborir-ho
o en gran quantitat
diem que ho fa
com un condemnat
una altra frase
també és treure
el Sant Cristo gros
també és una frase
que té relació
amb els condemnats
a mort
Barrial
il·lustra
Arcio Confreria
de la Puríssima Sang
de Nostre Senyor
Jesucrist
Déu-n'hi-do
és una institució
carita diva
fundada a la ciutat
de Barcelona
a principis del segle XVI
i dedicada
a l'acompanyament espiritual
dels condemnats
a mort
per la justícia
ja n'hem parlat
més d'un cop
de xoc
per una banda
feien una processó
que acompanyava
el reu
fins al patíbul
la forca
o el garrot
anunciada
molt abans
amb un toc
de campana
per anunciar
l'esdeveniment
a la població
i també
entre altres coses
recolien el moines
per tal que el condemnat
pogués deixar
alguna petita cosa
com a herència
als seus familiars propers
aquesta processó
era perseguida
per la imatge
d'un Sant Crist
si l'execució
era de tres o més persones
es canviava
la imatge del Sant Crist
per una de més gran
es treia
el Sant Cristo Gros
aquesta ocasió especial
o amb motiu
de participar
en la solemne
processó de corpus
es deia
el Sant Cristo Gros
tot junt
Sant Cristo
i acabar tan bo
que dona més
volum
a la cosa
per això
quan algú
fa una acció
contundent
o posa uns elements
de pes
en una discussió
o fa una celebració
sonada
es diu que ha tret
el Sant Cristo Gros
fa uns anys
que ningú sabia
l'origen
també barceloní
de la quinta forca
també aquí n'hem parlat
moltes vegades
recordaré tan sols
l'ubicació
de les cinc forques
on es penjaven
els condemnats
per donar exemple
a la població
la primera
estava al portal
de mar
prop de la passa
palau
la segona
al pla de la boqueria
fora la muralla
la tercera
davant del portal
de Sant Antoni
més o menys
on ara hi ha el mercat
la quarta
a la zona
de la creu coberta
l'anomenada
el turó
de les vinyes
actualment
hi ha el centre
comercial
de les arenes
costa d'imaginar
amb aquest indret
un turonet
ple de vinyes
maco
i potser uns quants
penjats a dalt
que potser li traia una mica
de poesia a la cosa
i la cinquena
a prop del nus
de la Trinitat
a tocar del pal
de la Trinitat Vella
fins i tot
actualment
si vas en cotxe
segons quines hores
arribar fins allà
des del centre
de la ciutat
et pot costar
45 minuts
realment
la cinquena forca
estava a la quinta forca
això sembla
que en 60
aquesta és d'origen laic
relativament moderna
del segle XIX
també ens talladem
amb una zona
amb una Barcelona
tancada
dins de les seves muralles
amb una indústria creixent
i també la població
també anava creixent
i tot estava molt atapeït
molts
fums
pudors
sorolls
i la gent vivia cada cop
més educada a les fàbriques
al carrer de la Riareta
n'hi van haver fins a 23
fàbriques tèxtils
imagineu-vos
el soroll
només dels talers
ja no hi ha de res més
algunes tan importats
com l'Espanya Industrial
que després es va traslladar
a Sants
doncs n'hi havia una
d'aquestes indústries
que ocupava tres números
del carrer
vol dir que era bastant gran
i era célebre
més pel seu desordre
que no pas
pels seus productes
així ho va recollir
en Joan Amades
el folclorista
i més recentment
el periodista
en Josep Maria Huerta
Esclaberia
a més
els mateixos
expliquen
diferents versions
algunes semblants
com que ara
la fàbrica
sí que feia un bon producte
però que funcionava
les 24 hores del dia
i el soroll dels talers
el moviment
dels canvis de torn
la recepció
de matèria prima
i lliurement
provocaven
una sensació de desordre
que potser no era real
i que en 60
ve perquè la numeració
era el 18, 20 i 22
i aquests tres números
sumen 60
algú
algú ho va dir
en broma
i la cosa
va tenir èxit
de totes maneres
com totes aquestes coses
sobretot aquesta
hi ha moltes versions
i aquesta és la que m'agraden més
l'ofici de campaner
l'ofici de campaner
també era un ofici
un ofici dur
el campaner
solia viure
en la família
el mateix campanar
i havia d'estar sempre
al peu del canó
una altra frase feta
però era una persona
estimada per tothom
però aquí ens trobem
la frase
de ser un toc a campanes
dedicat a algú
que és un informal
que té poc senyor
que és cur de gambar
tot això es contradiu
una mica amb tot
amb el que acabo de dir
però veiem
posarem llum a la foscor
que és una frase actual
això té a veure
amb el control de temps
amb finalitats productives
a les ciutats del nord d'Europa
es va destinar
un o més campanes
a marcar les hores
i els quarts
i es van situar
els ajuntaments
a Barcelona
curiosament
no es fa a l'ajuntament
sinó en una església
i a la més principal
a la catedral
a l'anomenada
Torre de les Hores
situada damunt
de la porta de Santiu
el 28 de novembre
de 1393
a les 6 de la tarda
va començar a tocar
la norata
les hores del dia
i de la nit
això tan senzill
marcarà una gran diferència
amb l'eficiència del treball
i també en el lleure
en aquest cas
si la campana és compartida
caldran dos campaners
un per tots els tocs religiosos
i un altre
pels tocs civils
que es fan d'una altra manera
una campana més petita
tocarà els quarts
de tot això
aquest novembre
en farà 620 anys
i a casa nostra
no tenim gaires
campanes laics
situats en ajuntaments
però sí que tenim
uns campanes laics
situats en els campaners religiosos
que mai no ens havien fixat
ningú ens ho havia dit
i ho vaig descobrir
gràcies a en Xavier Pallàs
un olotí
nascut el 82
que ha fet un llibre
molt interessant
sobre les campanes
de la Garrotxa
tu que ets un campaner
és un gran seguidor
campaner
sí, sí
les campanes
les campanes
del rellotge
com que no han estat
beneïdes
no mereixen estar
xuplugades
dins sota les pedres
del campanar
per això si us hi ficà
en algunes esglésies
damunt del campanar
hi ha com una cosa
amb ferro forjat
que hi ha unes campanes
que són les campanes
dels rellotges
que són campanes laiques
i al nostre beneïdes
no tenen el privilegi
d'estar xuplugades
a dintre del campanar
aquests eren els
aquests nous campaners
dedicats a marcar les hores
i els quarts
tenien una feina
més pesada i avorrida
havien de fer torns
ja que cada 15 minuts
s'havia de tocar una campana
i s'havien d'ajudar
d'un rellotge de sorra
que no era potser
la peça més fiable del món
i no cal dir que això
tenia molts inconvenients
distraccions
retards en relleus
etc.
i aquests eren
els toques campanes
perquè abans posaven un bativull
que la gent no sabia ben bé
quina hora era
i aquí ve la frase feta
perquè feien d'anar bòlid
els que depenien
del seu bon ofici
a poc a poc
els rellotges mecànics
es van anar imposant
molt més cars
però més fiables
ara ja no queden campaners
com a tal
si n'hi ha que saben els tocs
i els que saben fer
es dediquen a explicar-ho
però com a curiositat
moltes campanes
religioses o no
han desaparegut
fosses en temps de guerra
robades per vendre
els recol·leccionistes
o pitjor
per vendre el metall
els rellotges metàl·lics
van donar pas
als elèctrics
o a simples gravacions
i algunes campanes
laiques
o no
fan hores extres
són en gràcia
un martellet
accionat elèctricament
que els fa tocar
a les hores
o a difunts
o el que sigui
segons el programa
que està connectat
altres han amudit
gràcies a la denúncia
d'uns pixapins
megafinolis
perdonem aquest estirable
lingüístic
que no els deixen dormir
les campanes
ajudat per un jutge
amargat
que perdó la seva joventut
memoritzant lleix
i que es crea un semideu
interpretant-les al seu gust
doncs ja vas fort
eh
sí
no
per això
no direm noms
segur que els seus noms
ja els ressonen al cap
com les campanes
del convent
de la santa revedicació
adéu-siau
escolta Pep
diguem
t'estava escoltant
però d'escomptat
hi ha dos paraules
que m'agradaria
que aviam si els hi trobes
sinònim
i la traducció
tant al castellà
com al català
una en català
que es diu
déu-n'hi-do
una expressió
no
no trobo exactament
ni un sinònim
ni una traducció
i l'altra
d'un amic meu
andalús
que ho diu molt sovint
i no sé tradurir-li
el català
ni trobar un sinònim
en castellà
tela
és deplorable
i penós
veure una caseta
a la fira d'abril
a Barcelona
d'un partit
que es diu
independentista
i que són els mateixos
que es van negant
a la manifestació
de l'11 de setembre
entenc que tot és
per sortir a la foto
per intentar
recollir vots
dels que viuen aquí
com si visquessin allà
sense que se sentin
d'aquí
la realitat
supera la ficció
aviam
estàvem
amb el tema
de que
quan retornéssim
parlaríem
què feu
quan no esteu
de campanya
digueu
infinitat de coses
per això
infinitat
la campanya
és la part
la part de treball
de camp
potser més curta
la que ens dona
menys feina
tot i que pugui
semblar l'inversa
però
tot el que és
la preparació
tot el que és
l'inventari
el registre
l'estudi
la documentació
el que són també
les tramitacions
els papers
permisos
informes
memòries
part administrativa
part burocràtica
tot això
ens dona
molta feinada
i a vegades
la gent es pensa
que ens passem el dia
al vaixell
al tetis
per això
ho exposo
perquè
sapigant que
una feinada
si a darrere
doncs
realment important
aviam
concretem
Ruth
al laboratori
ja heu dit
que tenim un centre
d'operacions
a diversos llocs
i al central
a Girona
el magatzem
perquè
quan traieu coses
el que tu dius
hem d'anar molt en compte
d'aviam
què passa
que no se'ns deteriori
perquè està fora del medi
però
deveu tenir un magatzem
que jo diria
que és un dels problemes
que teniu
perquè teniu un magatzem
però que no es pot
o no trobeu un lloc
o no us donen un lloc
o no es posen d'acord
les administracions
en un lloc
per poder mostrar
el que vosaltres
realment
trobeu
o cerqueu
o traieu
de
no els 50 metres
de 20 metres
sí
doncs
no tenim pròpiament
espai expositiu
exactament com ho dius
llavors som una unitat de recerca
i tot i que hi ha molts materials
de procedència subaquàtica
exposats a diferents museus
arreu del territori
i fins i tot fora del nostre territori
del territori català
doncs no tenim
un museu permanent
d'arqueologia subaquàtica
però bé
una primera feina que s'ha fet
és aquesta exposició
que es va inaugurar
l'abril de l'any passat
del 2022
amb motiu
del 30 aniversari
de la creació
del centre
i aquesta exposició
doncs
que parla
d'arqueologia subaquàtica
i que mostra
doncs
els principals
jaciments excavats
ja diguéssim
és una llavor
per potser pensar
en un espai permanent
on aquest material
us mereixeu
tenir un museu
d'arqueologia
subaquàtica
ara
penso
unes
dreçanes
com el museu
de les dreçanes
seria fantàstic
com un vaixell
tot ple d'àmfores
de les de debò
no de les imaginatives
de les que trobeu
i tots els objectes
que trobeu
doncs mira
el museu marítim
i lo dejo
que vivo
el museu marítim
el museu marítim
ara que ho dius
des de l'any 2018
crec que
es va fer el muntatge
d'un vaixell medieval
o la galera
les no
les sorres deu
les sorres deu
arqueològica
no perquè
la galera és fantàstica
sí sí sí
la galera
és preciosa
llavors
el sorres deu
les sorres deu
està exposat allà
des de l'any 2018
tot i que es va excavar
als anys 90
perquè
es va localitzar
durant la construcció
del canal olímpic terrem
per les olímpiades
del 92
a nivell feràtic
es va fer l'excavació
la documentació
es va extreure
es va conservar
penseu que és un processus llarg
són processus
de 3-4 anys
i es va guardar
el magatzem
del nostre centre
fins que finalment
l'any 2018
el marítim
va fer un projecte
de musealització
i està exposat allà
o sigui que
la gent s'hi vol veure
un vaixell
arqueològic medieval
exposat
pot anar-lo a veure
també
al Museu Marítim
de Barcelona
Fantàstic
Guillem
com i on
es formen els professionals
en arqueologia
subacuàtica
i quines titulacions
són necessàries
per a vostra feina
doncs mira
anteriorment
jo crec que era més complicat
havies de passar
per la universitat
els primers
eren aficionats
els primers arqueòlegs
eren aficionats
després es va anar
especialitzant
una miqueta més la cosa
va sortir
la carrera d'història
els mateixos historiadors
s'especialitzaven
en arqueologia en si
per poder
treballar
com a arqueòlegs
i ara actualment
ja tenim sortides
directament universitàries
graus universitaris
on s'estudia directament
arqueologia
la carrera d'arqueologia
que és en el meu cas
el que vaig fer
en quant a l'arqueologia
subacuàtica
és una miqueta més complex
també
anteriorment
podies anar
a poc a poc
especialitzant-te
en aquesta disciplina
formant part d'equips
d'arqueòlegs
subacuàtics
en diferents campanyes
d'excavació
però
ara actualment
pot ser arqueòleg
subacuàtic
directament
estudiant un màster
d'arqueologia
subacuàtica
com és en el meu cas
en el cas de la Ruth
la Ruth el va estudiar
a l'Universitat de Barcelona
i jo el vaig estudiar
a la Universitat de Càdiz
hi ha diferents opcions
exemple abans
a Marsella
també en tenim un
a Anglaterra
n'hi ha un altre
màsters específics
en arqueologia subacuàtica
que formen
arqueòlegs subacuàtics
és a dir
que ara actualment
ho tenim molt més fàcil
que no pas
per aquesta la formació teòrica
tu que has nascut
ja amb un banyador posat
perquè és així
la formació
de bus
on l'estudis
sí
això és en paral·lel
d'alguna manera
això home
clar
el que dèiem abans
un arqueòleg que busseja
o un bus que fa arqueologia
per començar
és el que us deia abans
la Ruth
hem de ser arqueòlegs
després hem de ser busos
per poder accedir
a les restes
que es troben submergides
però al final
el que volem
és estudiar
les restes arqueològiques
per curiositat
quina titulació necessites
per ser bus
per ser bus en si
nosaltres tenim
tant les titulacions
recreatives
com són
l'una, dos
o tres estrelles
com que treballem a profunditat
tenim les màximes
a nivell recreatiu
serien les tres estrelles
però a més a més
també són bussos
professionals
són bussejadors professionals
que hem fet un curs a part
dedicat al busseig professional
en si
si es complementa
el que és la formació
diguéssim
universitària
primer de tot arqueòlegs
perquè som arqueòlegs
després a més a més
especialitzats en arqueologia
nàutica i subaquàtica
i llavors a més a més
doncs complementant
amb la formació
amb titulacions
de submarinisme
i també nàutiques
perquè també
doncs treballem a bord
d'un vaixell
i també hem anat
complementant
amb titulacions
de mariners
de patrons
i coses que ens puguin servir
en el treball diari
Aviam
ens queda encara
10 minuts
Últim
maluc
que vull obrir
amb vosaltres
és que a mi
he deixat moltes coses
pel mig
però és que si no
no podríem encetar
una part important
de la vostra feina
que és la difusió
de resultats
Expliqueu-me
les tasques
deu a terme
amb el casc
per difondre
els resultats
un cop acabada
la feina
jo entenc
com a
com a visitant
i coneixent
una mica
la vostra feina
que al final
retorneu a la societat
la feina feta
vostra
mitjançant
la difusió
del coneixement general
amb l'estudi arqueològic
més o més
és una frase
que m'he inventat
però
com
feu arribar
a la gent
com retorneu
a la societat
el que
d'alguna manera
la societat
us permet
en aquest cas
els governs
polítics
i les associacions
bé
és que és la finalitat
última
l'objectiu final
de la nostra feina
és retornar
socialitzar
aquest coneixement
llavors
si no
la feina que fem
no té sentit
i es fa
des de publicacions
ja no parlem
de publicacions
científiques
sinó publicacions
de difusió
tant en revistes
de difusió
com en
en mitjans
també
ara doncs
també fent
moltes xerrades
amb un nivell
no de xerrada
de conferència científica
sinó un nivell
de gran públic
amb diferents
associacions
o entitats
que de fet
ens ho demanen
i que
ens ajuden
a sensibilitzar
amb aquestes xerrades
a la gent
per protegir
doncs
tot aquest patrimoni
també
una gran
eina de difusió
ha estat
aquesta exposició
que hem fet
al Museu d'Arqueologia
de Catalunya
a Barcelona
d'Arqueologia
Sopaquàtica
i això és un instrument
de difusió
doncs
realment important
i que a més a més
va lligada a un catàleg
a un catàleg
de l'exposició
que també
doncs
és un instrument
que a més perdurarà
tot i que l'exposició
es desmunti
doncs el catàleg
seguirà allà
aquesta
aquesta publicació
també es fan visites
amb les escoles
tant al vaixell
com al nostre laboratori
i magatzem
i ja et dic
tota mena
de xerrades
i conferències
i fins i tot
també a la premsa
es comuniquen els resultats
a mitjans de comunicació
quan s'han acabat
les campanyes
per fer arribar
doncs
tota aquesta informació
al públic
ja que
ho has anomenat
i ho ha anomenat
amb el temps
en els curs
de l'entrevista
diverses vegades
aprofundim una mica
l'exposició
naufragis
història submergida
expliqueu
d'acabar l'exposició
és que jo em vaig quedar
tan ennobilat
a part que la féssiu vosaltres
el contingut
que és
fantàstic
expliqueu
a veure
l'exposició
us en faig
cinc cèntims
de manera ràpida
perquè és una exposició gran
és una exposició
que es divideix
en quatre àmbits temàtics
el primer es diu
Exploradors del mar
i parlem
des de les primeres
recuperacions d'objectes
fins al que és
la pràctica
de l'arqueologia
supacuàtica
com a tècnica
d'investigació històrica
després hi ha un segon àmbit
que es titula
de vaixells i mariners
que parlem de la cultura
marinera
i exposem
aquesta cultura marinera
amb els materials
que hem documentat
de jaciments
de jaciments propis
de jaciments
localitzats
i estudiats
a Catalunya
hi ha un tercer àmbit
que és
excavar sota l'aigua
expliquem
com treballem sota l'aigua
que això per la gent
és una mica
ciència-ficció
imaginar-nos
excavant sota
l'aigua
i després presentem
uns estudis de cas
que són
tres vaixells
emblemàtics
excavats a casa nostra
un és el Colip IV
aquest vaixell del segle I
després de Crist
l'altre és el Deltebra I
un vaixell anglès
enfonsat
durant la guerra
del francès
a la desembocadura
del riu Ebre
i el tercer cas
és el Formigues II
i llavors
parlem
del patrimoni
a protegir
i de la conservació
i la restauració
i són aquests quatre àmbits
amb què exposem
una mica
tot aquest
tot aquest món
de l'arqueologia
sopaquàtica
M'allésem una mica
Ruth
què més es pot veure
perquè una cosa és
el que tu has explicat
però
hi ha eines
hi ha
detalls
mapes
fotografies
els vídeos que heu fet
que són fantàstics
hi ha
tal com ho dius
com convenceries
a un urgent
que ens està
escoltant
ara
que hi vagi
jo personalment
el que passa és que
jo no soc
ni arqueòleg
més
però
jo dic primer
jo faig primer
la meva promoció
i després en Guillem
dirà també
que complementarà
com captaria ell
el públic
animaria que la gent
la vingués a veure
primer la gent
veurà peces
que no veuran
cap altre lloc
veurà materials
que són excepcionals
veurà
des d'una politxa
de 2.000 anys
veurà un tap de suro
d'una ànfora de vida
de 2.000 anys
veurà uns pals de cabana
de fa 7.000 anys
veurà
un conjunt
de monedes russes
trobades en un vaixell
anglès
enfonsat a Catalunya
veurà
veurà moltes ànfores
també
aquest contenidor
per excel·lència
d'època antiga
i que a més
és un dels materials
que més trobem
en context
hi hagi les dues dites
que el Josep no sabia
la mordida
i els peus de plom
a més hi ha documents
hi ha imatges
d'excavacions
desenvolupades
abans que existís
l'arqueologia
sopaquàtica
amb el costó
veurà també
una mica
de la història
i a més a més
està feta d'una manera
que us portarà
al fons del mar
el disseny
l'entorn
és com a envolvent
i sembla ben bé
que t'introdueixis
al fons de l'aigua
i et convida
a submergir-te
en la història
del nostre passat
sí
poca cosa més
podria portar
només que
també amb aquesta exposició
s'ha apostat molt
per noves tecnologies
hi ha molta imatge
sopaquàtica
els estudis de cas
en concret
els tres jaciments
hi ha restitucions
en tres dimensions
de com aquests vaixells
s'haurien enfonsat
en el seu moment
i les imatges
de l'actualitat
d'aquests jaciments
de quan s'hi ha treballat
en el cas dels que
s'hi va treballar d'antic
o les imatges
del Formigues 2 actuals
que són impressionants
tant per nosaltres
qui treballem
com per el públic
que sempre
s'emporta el record
de l'espectacularitat
d'aquestes imatges
sopaquàtiques
i a més
amb pantalles gegants
tot això
el caràcter immersiu
de l'exposició
en aquesta segona sala
sobretot
és molt alt
a mi personalment
em va copsar
Guillem Rut
a més
jo afegiria
que és un ventall
de productes
de materials
de tota la història
des dels recipients
que es feien servir
per transportar
líquids
i salses
objectes
de coure
que al mateix joc
que hi havia
bronzo
recordo
amb la destral
de bronzo
hi havia estris
o hi ha estris
culinaris
com s'aguantaven
les tecnologies
les tecnologies
per aguantar
els pesos
per exemple
sense anar més juny
l'est
i de mesura
la profunditat del mar
embrassades
és
per mi
en fi
que hi vagin
i aneu
no perdreu el temps
us cultivareu
estimats
suïents
Joan
tenies una pregunta
més que pregunta
curiositat
perquè el que estàs parlant
i el que veig aquí
esclar
això ja ho sé
que depèn del museu
però la visita
teatralitzada
que són d'actors
que es fan passar
per mariners
de gent que
no ho sé
aquí ho diu
visites teatralitzades
esclar
jo les que he vist
amb altres drets
és això
vas en una colònia
tèxtil
i et surten gent
que figura
que viu
a principis del segle passat
etcètera
etcètera
clar aquí
no sé si deuen
què deuen sortir
els actors
no sé exactament
aviam
jo les vegades
que he vist
algú que us apresenta
vosaltres
la millor
la millor
la millor
visió
teatralitzada
t'asseguro
que és la presentació
això ja ho sé
d'any
però com que
perquè
perquè
és que en saben molt
no és
un actriu
però en sap molt
és que
com que és la visita
també al museu
d'arqueologia
que hi ha
l'exposició
permanent
també hi ha
visites
vinculades
a l'exposició
permanent
que t'introdueixen
de la mà
d'una persona
contemporània
de l'època
una persona
teatralitzada
com si fos
un habitant
de Roma
i es fan
diferents activitats
el que sí
que ha tingut
molt bona acollida
ha sigut
un escape room
que s'ha fet
amb la xí
s'ha fet
un escape room
que ha tingut
molt bona acollida
per part de públic
jove infantil
lligat a l'exposició
de naufragis
i això són
noves iniciatives
que
s'ha fet
però ja no es fa
encara se'n fan
se'n fan
algunes sessions
però sí que es va experimentar
al principi de l'exposició
i doncs
s'ha anat
s'ha anat afinant
i es fa encara
aquest escape room
que es pot consultar
a la web
del Museu d'Arqueologia
d'Arquitecte de Catalunya
i l'exposició
quin dia s'acaba
i es desmunta
de moment
i serà
fins a finals
del 2023
es pot anar
a visitar
i de moment
s'allargarà
i quan estàs
tu
i el Guillem
quan esteu vosaltres
això s'ha de consultar
a la web
del Museu d'Arqueologia
de Catalunya
heu de buscar
la visita
de l'especialista
o del comissari
i trobareu
però també m'agradaria
compartir-lo
amb els soients
que estiguin interessats
que no és el mateix
fer la visita
amb la Ruth
i el Guillem
que no hi ha ningú
ja no dic
que en comparació
amb uns altres
és que no és el mateix
es fan molt bones visites
guiades
però és veritat
que nosaltres
que hem participat
del muntatge
i la Concepció
doncs és veritat
que poder aportar
anècdotes
o coses
del making of
a la gent
a la gent
li poden interessar
aviam
l'última pregunta
i us deixem tranquils
on creieu
que va
l'arqueologia
submarina
a millorar
la tècnica
a mantenir
el que trobem
a expusar
el que trobem
que és una altra
quin és el pas
per vosaltres
ara que és
fonamental
la tecnologia
és fonamental
el poder-vos posar
suposo
et diràs tot
però ja m'anticipo
tu
com a cap
la tecnologia
és fonamental
però això és veritat
que ens ho va fer veure
sempre el nostre mestre
el Xavier Nieto
que és el
que a més a més
ara
li donaran la creu
de Sant Jordi
és un gran reconeixement
per l'arqueologia
sopacuàtica
i ara aprofito
perquè un amic nostre
i que va estar aquí
la setmana passada
que se la mereix
com el
com el vostre
mestre
referència
que es diu
Vicenç Villatoro
no sé a què espera
el govern de la Generalitat
a donar a la grau
de Sant Jordi
perquè s'ho mereix
s'ho mereix
doncs bé
el Xavier Nieto
deia que sí
la tecnologia està bé
però que no ens hem de perdre
amb la tecnologia
perquè al final
el que fem és recerca històrica
la tecnologia està molt bé
sobretot perquè ens assegura
poder arribar
de manera potser més segura
actuar amb metodologia
més científica
a certes fundàries
que fins ara no hi arribaven
però no ens hem de perdre
amb la tecnologia
nosaltres fem història
el que ens interessa
és la història
i llavors
cap on anem
cap a
sobretot el que has dit
buscar la manera
de difondre els resultats
d'arribar al gran públic
d'aconseguir
aquesta sensibilització
perquè no hi hagi
doncs
arribar a un nivell zero
d'espòlic
i
i a continuar
doncs amb aquesta feina
que des de Catalunya
doncs de fet
ha estat pioner
a la península
doncs mira
era la penúltima
l'última
quina diferència
hi ha
entre l'arqueologia
i l'història
doncs poca
perquè nosaltres
al final
el que som és
intentem
el que volem
és reconstruir la història
nosaltres treballem
a partir de les restes materials
bàsicament
però el que fem
és història
doncs mira
aprofitem
que vosaltres esteu aquí
i acabem el programa
com sempre
reincidint
en la idea
de la creació
d'un museu
per Sant Just
ben trobats
oients
ens retrobem
en el proper programa
Ràdio Tosbert
98.1
Ràdio Tosbert
98.1
Bona nit
benvinguts a Bits 40.0
amics
oients
què tal
com esteu
bona nit
bona nit
avui fa
bueno
feia
dos mesos
perquè com fem
tres setmanes
més o menys
que no
érem els quatre
és una cosa
que vam tenir
durant bastantes setmanes
programes
i han hagut baixes
Ruben Garantia
el Luigi
l'anterior
Luigi no es m'ha dutat tant
però
aquí els que no fallen
ho sabia
els que no fallen mai
són els bons
exacte
ara
penses més
que ets un home
que ja ho dèiem
fora d'antena
que jo
et dediques
a Catalunya Ràdio
ha donat el salt
Ràdio d'Esvern
ja no t'arriba
sóc radiofònic
em van fer una oferta
em van dir que anés
amb el Peyu i el Jair
ara que s'acaba el programa
doncs ara farà
segons espíritus
la nova Neus Rossell
Neus Rossell
Neus Rossell
no
sí
Neus Rossell
Neus Rossell
vinga hola
Neus Rossell
molt bé
ahí estamos
bé bé
doncs
un abraçada
des d'aquí
exacte
nois
doncs tenim
tot l'escalf
tenim avui
un programa
més diria que clàssic
però no clàssic
de la mala manera
sinó que tenim novetats
tots quatre hem portat
cançons
música
i després tenim especials
diria no
segur tenies un parell
però farem un
bé no sé el que doni temps
jo us explico el que tinc
vinga va
la setmana passada
perdó el programa passada
no m'interessa
ja vaig fer l'espoiler
ja vaig fer l'espoiler
de
de Desmuntant Mites
sí
de dues cançons
de Fontaine's DC
i una d'Elce & Son System
que us sorprendrà
i tant
i després he portat una secció
que he preparat bastant
i no vull dir res amb això
perquè es pot quedar
pel programa
molt bé
però que ets tocar la fibra sensible
perquè són versions
de cançons
de Radiohead
que m'han girat al cap
ah sí
compro
compro
endavant les dues
endavant les dues
endavant les dues
sí
i després tenim el teu clàssic
també especial
però jo sap
sabeu que soc bastant
més humil
l'audiència
ha parlat
i generós que l'ESAU
això sí
però l'audiència
sempre ha passat això
jo diré
afegiria que
Rubén
el teu especial
dona un punt de qualitat
normalment
només per la
això ho dieu vosaltres
no és difícil d'estar
nosaltres
mira si és bona persona
l'últim programa
m'està parlant
del teu
ho vaig sentir
ho vaig sentir
molt bé per cert
la teva secció
i la vam
la vam levar
llavors per compensar
el Miki va explicar
una merda d'un robot
no no no
cuida
va ser fantàstica
ei respecte
li vaig explicar
respecte absolut
perquè
bravo
sabia que tu m'entendries
vaig plorar
en aquest documental
molt bé
curiosity
no pot ser
perquè no t'he vist
good night
opi
ah no
opportunity
curiosity
era l'anterior
perdó
opi
meravellós
documental
total
respect for
el vaig veure amb el meu fill
Guillem
molt bé
va ser
salutacions a Guillem
salutacions
i tant
i tant
i a les vostres
i tant
us estimem
molt bé nois
doncs
si us sembla
fem
inici
del programa
hem gastat
no massa
3 minuts i mig
estem millor
per el que és la deriva habitual
avui anem bé
exacte
heu escoltat el nou tema
d'Arcade Fire
que han publicat
el primer avançament
no he sentit
passo d'Arcade
ja
ja comencem
l'has cancelat
no no
està bé
està bé
bon debat
passa a ser Arcade
perquè ja et fa ràbia ell
et fa ràbia el grup
o què
sí
bueno
ja ha tingut problemes
així
d'acusacions
d'agust
home ha tingut problemes
han tingut problemes
les que es follava ell
però bueno
això que es follés
bueno
si era consentit
cap problema
però el problema
està que no us semblava
que fos consentit
que havia n'abús de poder
exacte
que havia n'espècies
assalidor
és cert
ara he fet una mica
patinada
té una pinta
que el jutge
ha pensat
que no era suficient
i per això
l'ha exculpat
l'ha exculpat
per tocament
va haver-hi
però vale
doncs ja està
no no
ho has reconegut ell
vale
però consentit
segons ell
és consentit
ja està
bueno però
musicalment
ara mateix
jo estic tocant
el Rubén
però és consentit
i sí
farem una foto
per pujar-la
a l'Instagram
Bé
però Arcade Faller
també deia
que era consentit
clar tio
ell ho ha dit
i a veure
aquí és la paraula
d'un contra l'altre
no conec el cas
tan en profunditat
i tampoc
hi ha una sentència
diria
van ser rumors
però no sé
si ha anat
més enllà
jo crec
o sigui
en el meu cas
és
Wim Butler
m'encanta
com a músic
com a persona
em fa una mica
rabieta
sempre m'han fet
sempre
ell i la dona
però m'han sigut molt
fans Arcade Faller
que sí que sí
que musicalment
em flipen
però que ells
són
de rull
circense
em sobra un poquit
però parlem del tema
o no?
bueno va
posem-lo
el tinc aquí
a veure què us sembla
posem-me uns minuts
no pensava
no era una tria
que pensava posar
però bueno
ja que n'hem parlat
té tot el sentit
es diu
Year of the Snake
l'avançament
i són així
és veritat
no en dubte
que és allò
primer de les escoltes
que l'he fet
no és aquesta èpica
que també està bé
ja no abusar
de l'èpica
perquè ja està una mica vist
i per tant
potser a veure què us sembla
dedicar-li un minut
un minut i mig
a això
nou d'Arkade Faller
It's the time of the season
when you think about leaving
oh oh oh oh oh oh
I knew that you would
I knew that you would
Fins demà!
Fins demà!
Cinc minutets de cançó i, bueno,
no té una superprogressió
m'ha semblat, però, bueno, penso que sona bé.
Donem una oportunitat
a cada faiar, no? Sempre.
La qualitat musical la tenen
i vagi per davant, que hem sigut
supermercats. I recordem que els lives
són bastant...
Recordo el primer de la Sao,
el concert que vam fer petit, allà a l'inici.
Jo ho vaig veure des de la valla, perquè no em va donar temps.
Estàvem allà, sí, sí.
Guà, xaval, va ser guapo, jo.
Jo ja dic que dos dels meus favorits
de All of Time són els dos primers de Catfire.
Em sembla increïble.
El film era, sobretot, segona obra mestra.
I tant.
Després la...
Ja.
És cert, jo que tenim una mica mateix feeling
tots.
Bé, doncs, seguim.
Noi, González o Rubén o Sao,
què voleu que posi de vostre amic?
Bé, jo tinc una...
Tinc algunes novetats, però...
Té una referència creuada, vosaltres.
Sí, sí, sí, sí.
Ho he comentat.
Bé, no sé.
També està a Primavera Sao,
aquesta referència, sí.
Dijous.
Bé, va, va.
Deixem començar per una altra.
Me les perdré les dues,
per gilipolles,
volíem dir-ho.
Sí.
Bé, no, volia, de fet, posar dos,
que són dos retorns bastant,
penso que il·lusionants,
que són dos grups batalans,
com Torto.