Bona nit
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Avui, en els estudis de Ràdio d'Esbert, tornem a tenir de convidada
a una nord-americana que fa 15 dies ja vam descobrir
que és molt més que una cantant de jazz, que una cantant de gospel i de música llatina.
Tornem a fer la presentació de la nostra entrevistada.
Excel·lent cantant, forta defensora i compromesa amb el color de la seva pell,
afroamericana, molt crítica amb la societat del seu país de naixement,
i ho és ell, va arribar a Espanya fa 32 anys.
Des de fa més de 21 anys viu a Barcelona, de la que diu que és una ciutat molt oberta.
I està tan integrada a Catalunya que ha après a parlar un català correctíssim,
qualitat rara, si més no, amb persones procedents de països de parlar anglesa.
Té una personalitat intensa, profunda i tan variada com el seu nom de flor i de color, Violeta,
i el seu cognom d'olor i de sabor, Corri.
Violeta Corri, benvinguda de nau a Sant Jús d'Esbert i als estudis de la ràdio.
Com estàs?
Molt bé, moltes gràcies.
Violeta, avui tornarem a parlar de jazz, però també de la teva faceta política i compromesa amb el color de la teva pell.
Recordem als oients que tu et vas reduir en ciències polítiques i literatura latino-ibero-hispano-americana,
en el Bennington College,
que el Bennington College és una universitat americana reconeguda per les seves ensenyances progressistes
i les seves ensenyances en arts.
Però, Violeta, com i de quina manera t'interessa avui la política?
Bé, m'interessa la política perquè realment la política toca tot, no?, en la vida.
Llavors, no podem realment viure sense ser conscients o fer-nos conscients, no?,
del que està passant al món en general i al nostre petit món, tant aquí a Barcelona com a qualsevol lloc, no?
Llavors, per això em sembla, i una mica amb l'edat, no?, et vas fent una mica més conscient, no?, en general, vull dir.
I això és una mica la meva història, perquè de petita quizás no, però ara sí, molt més.
Llavors, ja que tu dius la teva història de petita, parlem una mica del teu pare i de la seva influència cap a tu,
tant en l'aspecte musical com en la consciència del rock power, no?
El teu pare, el Paul Curri, era un músic conegut i respectat en el panorama musical nord-americà
durant la meitat del segle XX, als anys 50 i 60, no?
Que eren temps que es tractava d'una manera molt diferent als músics blancs dels músics amb un altre color de pell.
Violeta, alguna vegada parlava el teu pare d'aquesta discriminació?
Bueno, parlava quizás molt més a casa, no tant amb mi, perquè jo era la més petita,
però sí que jo escoltava les seves històries alguna vegada,
però també el meu pare era, no sé, reservat no, perquè no, reservat no era,
però quizás a mi intentava protegir-me una mica de la història dels Estats Units
i sí que el vaig sentir parlar, per exemple, una vegada que va sortir a la tele
en el programa de Johnny Carson i de convidat hi estava el Robert Goulet,
que era un cantant, bueno, famós en aquell moment, però després la gent no se'n recorda d'ell
i és normal, perquè tampoc era gaire bo, diguem-ne, com a cantant,
però sí que el tio va dir algunes coses i el meu pare, en aquell moment, abans del show,
li va tenir que, diguem-ne, com es diu, leer el... com sé si?
Leer el... ara no me'n recordo com es diu, hi ha una dita,
però posar-li una mica les coses ben dites, diguem-ne, saps?
Perquè, no sé, potser jo què sé, va dir algunes coses dels negres
i coses d'aquestes, però no me'n recordo de moltes més coses.
Però tu tenies consciència, ja que tu dius que no te'n recordes de moltes més coses,
en la teva infantèsia d'adolescència a Filadèlfia del racisme,
de què era el racisme?
Com tu et podies sentir com a Filadelfina visquent en un món que els blancs et dominaven?
Tens consciència, ja quan eres jove i adolescència?
Sí, a veure, no sé si me'n recordo ben bé del moment exacte
quan vaig cobrar, diguem-ne, consciència de tot,
però sí que me'n recordo de la sensació que el món no era meu,
diguem-ne, com si no tingués jo el dret de viure el món.
Perquè, clar, amb la gent gran, jo era la petita de la família,
sóc la sisena dels fills i la més petita.
I, per tant, me'n recordo dels meus pares parlant molt del racisme en general
i que els negres no teníem res a fer realment en el món o als Estats Units, almenys.
perquè, clar, perquè érem negres, això és el que escoltava, som negres.
I, per exemple, sí que el meu pare deia molt, parlava molt del holocaust, en català diu,
l'holocaust, i deia al meu pare, i això me'n recordo perfectament,
perquè sempre que quan estàvem sopant, el meu pare parlava molt
i deia, igual que van fer amb els jueus, ho podíem fer amb nosaltres.
I me'n recordo perfectament d'això, perquè, clar, jo vaig pensar,
però és que mataven els jueus, no?
I el meu pare deia això.
Podria per això, per què el teu pare us parlava de la possibilitat
d'anar-vos tota la família a córrer a viure a Anglaterra?
Bé, suposo perquè ell, quan va estar a Londres treballant,
li va anar molt bé, i es va sentir, suposo que molt acollit,
i suposo que també, com veia que els bobis que no portaven armes, no?
Això li va agradar molt, i va pensar, doncs, mira, la meva família
podia estar molt bé aquí, no?
El que passa és que em sembla que li faltaven també
les referències reals d'Anglaterra, no?
Perquè realment la gent de les colònies, la gent negra,
s'ho estaven passant molt malament a Anglaterra, en aquell moment.
Però ell, com a músic, diguem-ne, estava molt ben acollit.
Ja, home, ja que dius això, la música negra realment és la fonda,
ho ha sigut, una de les fonts principals de tota la música popular moderna, no?
Parlem tant del rock and roll com del pop, com del jazz, com del soul,
del hip-hop, etcètera, no?
Sí.
I està clar que les seves arrels estan amb l'esclavitud
i la gent africana que va ser esclavitzada, no?
D'aquí va començar la història del jazz i enllaço les teves dos grans facetes, no?
Que va començar amb les cançons dels camps de cotó, no?
I després va començar el blues i el dixen, i etcètera, no?
Però aviam, aquesta grandiosa contribució a la cultura moderna,
i es pot entendre que va ser pispada, no?
I explotada per l'indústria musical.
D'alguna manera tu diries que això també és el racisme?
Que ho s'hagin robat, ho s'hagin pispat?
Sí, bueno, és l'apropiació cultural, no?
Quan la gent agafa...
A veure, tota la humanitat tenim un patrimoni, no?
I que és de tots, realment.
Però una cosa és quan t'agafen algú teu
sense reconèixer que tu ets la persona o tu ets la raça, diguem-ne.
Això és l'apropiació.
Això mateix, no?
I llavors, això és el problema.
No és tant el problema que la gent que no sigui negra
toqui el jazz o que faci hip-hop o el que sigui.
No és això. El problema és quan el reconeixement no va cap a tu.
Això és el que jo veig, no?
I perquè sembla que la cultura negra
avui estigui en balsar molts fronts, no?
Tant a nivell cultural, polític, social...
Jo diria que està sent reclamada i expressada
per diversos moviments hashtag, no?
El Black Lives, el Black Girls Rock...
Tu veus que això realment és així?
Jo diria que la cultura negra avui s'està revaloritzant.
Sí.
Jo penso que sí,
però penso que tenim també un camí una mica llarg,
molt llarg,
perquè encara és molt present
i torno a dir molt present
el que és l'apropiació cultural.
perquè, per exemple, un exemple...
Les trenses...
Les trenses africanes...
Les trenes, trenes.
O, trenes en català.
Sí, sí.
Les trenes africanes
que portem tant els homes com les dones,
no?, als Estats Units.
això, diguem-ne,
era una cosa de la nostra moda,
per dir-ho d'una manera.
Però quan...
Van fer la pel·lícula,
no sé si us en recordeu d'aquesta pel·lícula,
Diez, Ten,
que era la Bolderic.
Sí.
Ella va portar trenses o trenes
en aquesta pel·lícula
i és quan, de sobte,
la gent va dir
uuuh, però quina bellesa
i tan exòtica.
I clar, nosaltres dèiem
té bellesa exòtica
en res de res.
Perdona.
Perquè això és una cosa nostra
que des d'ans, no?, portem.
I és una mica això
el que volia dir, no?
El fet de no reconèixer
ben bé on estan...
Però, Violeta,
tu creus que avui
les músiques com el hip-hop
són bones per la cultura
o reforcen aquests estereotips
de trobar la raça negra
com a provocadora
i transgressora, no?
Jo crec que el hip-hop
és important.
Ja no entro que si és
una cosa bona
o una cosa dolenta,
sinó més aviat
és una cosa important
perquè realment
és una veu potent
que explica
les experiències autèntiques
vivides de la gent.
Perquè reflexa, en català?
Refleja?
Sí, sí.
Reflexa la realitat, no?
De la vida de molts joves.
I denuncia també
les circumstàncies socioeconòmiques
injustes, no?
dels joves.
I llavors penso que
només si és per això
ja és una cosa important
i rellevant,
bastant rellevant.
Doncs mira,
per rellevant,
la teva veu
que és molt potent
i ara sentirem
una cançó teva.
Música
El
Música
Música
Música
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Allò que és zen!
Fins demà!
Fins demà!
a fer un semestre perquè estava estudiant als Estats Units
però allà a Granada em vaig enamorar d'un granadino
i vaig tornar a Espanya quan vaig acabar la meva carrera d'estudiante
allà als Estats Units vaig tornar a Espanya perquè ens vam casar
però ara estic aquí a Barcelona perquè em van trucar de venir i fer una prova
Fa 21 anys, eh?
Sí, sí, sí, i quan vaig baixar de l'autocar i vaig veure Barcelona per primera vegada
jo vaig dir, oh, esto sí que és una gran ciutat
o sigui, ho vaig veure de seguida
i sí, sí, em va sortir a la feina i mira, a mi que mentia res a Barcelona, tinc molt clar
Ets una catalana
Igual que la Lola Flores, vamos
Ets una catalana
Sí o no? Que deia ella, que mentia res a Espanya
Doncs això, a Barcelona
Has viscut algun tipus de racisme a Espanya?
Home, més enllà de comentaris, realment no
No, comentaris una mica fora del lloc, sí
Però res dramàtic, jo diria, de fet, avui dia, quan penso en segons quines coses, és de riure les coses, saps?
He tingut molta sort en aquest aspecte, la veritat
Perquè, Violeta, amb l'ascendència de la dreta en Europa
El seu discurs racista, anti-immigrant, et preocupa el futur
Home, de tant en tant, si ho penso i ho relaciono amb el que va passar en la Segona Guerra Mundial, per exemple
Sí que em venen una mica de pensaments de por
Però realment, realment, quan estic bé, quan em sento, diguem-ne, com alineada amb l'univers
Realment entenc que no podem preocupar-nos
Més aviat hem d'ocupar-nos del que podem realment ocupar-nos
I a partir d'això, ja està, no hi ha res més a fer
Tu m'has dit, i ho dius públicament, que el racisme és una malaltia, una completa bogeria
Però és malaltia, eh? Psicològica, eh? De debò, eh?
I és el que volia dir, no? Et dius que encara que avui la societat del teu país, diu, ja sé, funciona en dos sistemes
Un sistema és pels blancs i un altre sistema per la resta de la gent, no?
Sí
I dius també que el racisme és endèmic en totes les institucions dins l'actual societat capitalista
Que s'ha tornat encara més racista amb en Trump
Sí
Explica'ns com veus i creus que us sonarà aquesta societat
Ferran, no sé si hi ha encara més
Jo diria que segueix igual
El que passa és que el que ha passat amb el Trump
És que és com si la gent s'ha donat el permís de dir realment el que porten dins
O el que pensen, no?
I això, em sembla que és això, no?
S'han donat permís a no ser tan, com és, culturalment correctes
Ja no, això ja no es porta, ja no s'hi lleva, no sé
Sí, sí, sí
Penso que és això
Però no me'n recordo què m'has dit, quina pregunta era?
No, no, que com veus que evolucionarà aquesta societat capitalista que s'ha tornat encara més racista amb en Trump?
Jo crec que com tot, no? Com un imperi que sempre, no? Tots els imperis acaben morint-se, no?
Jo crec que això és el que passarà també
Sí, però
No sé quan
Ara és que la pregunta també és la clau, al final, de tota la història
És el temps
Jo crec que estem vivint ja la caiguda o el descens dels Estats Units com a imperi, realment
I és el que ha de passar, perquè és així la vida, no?
El que sube, baja
El que baja, subirà també
O sigui que és això
Tu com a fila delfina i com a nord-americana, tens la sensació que el teu país està perdent poder
Ah, totalment
En el món?
Ah, totalment
Adiós
T'ho dic perquè jo també conec altres americans que no volen ni sentir parla d'això i que no ho assumeixen
No, no, que els Estats Units continuen sent el país de referència a nivell mundial
Bueno, però jo suposo que quan Espanya també va perdre, diguem-ne, la seva riquesa davant del món
Tampoc la gent que hi vivia no volien això
Però hi havia una gran diferència, si corren a nivell d'històric
Digues-me
Tu perds el poder quan tens una alternativa, però avui a nivell mundial, si ho agafes a nivell, no sé, industrial
Japó, que està a l'altra punta del món, que tenen una teoria diferent
Una alternativa als Estats Units no la veig
Alemanya, Alemanya és petita, té un idioma que el parla poca gent, tampoc ho veig
O sigui, no veig una alternativa, no dic que jo m'agradi
Però no accepto d'entrada que als Estats Units avui s'està, que ho entenc, que tu tinguis aquesta sensació que s'està diluint
Però no tan ràpidament, perquè no veig una alternativa, podria que l'alternativa és una globalització
Podria ser la comunitat econòmica europea, però hi veus també com estem
Però mira, ara, precisament, ja que el Joan i el Josep, els nostres dos amics i col·laboradors
Estan per aquí, t'estan escoltant l'entrevista i volen intervindre
Obrim el torn de paraules i que continuïn ells explicant-te coses, preguntant-te coses
En bon dia a tothom, Dioleta, jo estic d'acord amb tu, no estic d'acord amb el Ferran
Jo crec que als Estats Units està caient en picat
I sí que hi ha alternatives
Ara recordo quan va caure la Unió Soviètica
Que el famós social nord-americà Francis Fukuyama va dir
El crepúsculo de les ideologies
A partir d'ara hi haurà una única direcció, als Estats Units
Això ja no és així
Veig que no fa referència, Ferran, a Xina
Xina és un imperi que superarà, no sé en quant temps, però superarà als Estats Units
I tant, ja ho està fent
Ho està fent, ho està fent d'una forma molt encoberta, però ho està fent
Aviam, no ens oblidem de Rússia
Rússia no era res
I el Putin serà el que serà, però ha recuperat molt el seu país
Per tant, ojo, per mi als Estats Units, com ha dit, o crec que ha dit i vi dono la raó a la violeta
Tots els imperis van baixant i cauen
I els Estats Units no desapareixerà com imperi, però serà un dels més que hi haurà un món intentant que no sigui així
Amb les seves intervencions a Sud-Amèrica, etcètera, etcètera
Però jo crec que Estats Units com a imperi està condemnat, això ho tinc molt clar
Com a imperi univeteró, eh?
Exacte
Sí, sí, jo no m'ho poso i no estic en absoluta en contra
Simplement dic i repeteixo que perquè un imperi es dissolgui, té que haver una alternativa
I jo immediatament una alternativa com en Xina amb l'idioma que tenen i una cultura diferent
No la veig, que per això s'imposi al món
Ho has esperat
Doncs acabarem estudiant, o discutirem si estudiem o cantonès o mandarino
Ja ho està fent molta gent
I tant
Sí, sí
Sí, sí, jo crec que sí
Jo ja no, em sembla que ja no m'arriba temps a començar a aprendre ni mandarin ni cantonès
I de moment continuarem parlant en català i en anglès
Sí
Preguntes, Pep? Li vols fer alguna pregunta a la Violeta?
No, m'ha quedat molt soptat
Bueno, no ha soptat no, ja
Sabies la qüestió aquesta del racisme, no?
Em pensava que estava bastant una mica millor
Està la cosa més superada
Però veig que el que em dius, doncs la cosa no ha millorat
Jo estava convençut
Clar, no he viscut als Estats Units, no tenia referències
Però era optimista, jo pensava que la cosa anava més bé
Per el que dius, veig que no
No, a nivell superficial, en segons quins aspectes, diguem-ne, sí
Però, clar, tothom pensava que quan Obama va ser president
Oh, doncs ja està, no? El fin del racisme
Però no, és quan realment els racistes van dir
Ok, ara traiem la roba bona que posaven, que portaven
I ara ja serem el que realment som, no?
Que som racistes, diguem-ne
I això és el que realment va passar als Estats Units
I la divisió va començar aquí, realment
Resumint, Violeta, tu creus que quan Obama assumeix el poder
Es reactiva molt més el racisme
Sí
Que abans estava latent, però tenir un president de raça negra
Fa que reactivi aquest racisme que estava latent
Efectivament
Sí, sí, sí, sense cap dubte
Llavors, per generalitzar la part nostra de l'entrevista
Quin paper li veus per la música, el jazz o qualsevol altre estil
A nivell de contribuir a millorar el món?
A veure, la música, ja sabem, em sembla
Tothom sap que la música és una força molt potent
I és una gran forma de comunicació que transcendeix
Cultures, països, idiomes i el temps
I llavors, la música té com
L'art, no? Totes les coses artístiques
Ha de tenir una veu i una vibració, diguem-ne
A nivell energètic
Que ajudi a canviar la ment, el cor de la gent
Perquè s'accegeix en algun moment la música
Igual que l'art
Llavors, sí que té un lloc
I ja hauria de tenir un lloc molt més important
A tot arreu, en les escoles, amb els nens
Des de petit han d'aprendre, jo penso, la música
Igual que l'art i la dansa
I el teatre
O sigui, totes les arts escèniques
Haurien de tenir realment
Una posició molt més alta
No sé com dir-ho en català
Però, sí
Perfecte
Que consti que hem millorat moltíssim amb aquest tema
Vols dir?
Molt, molt
Jo t'ho dic com a experiència
La nostra generació
La generació dels anys 50 i 60
Poquíssima formació tant artística com musical
Avui, els nens que han nascut als anys 90
Que avançar tenen moltes més possibilitats a nivell d'oferta
I a nivell d'impuls per part tant dels col·legis com dels pares
D'introduir-los
Avui és difícil
Que, doncs, poder un 40% dels nens
Per posar un tant per cent
No hagin estudiat-ho estudiant
Música
Això és per l'internet
Pel que sigui
Però
Que pocs nens sabien
A la nostra generació
A la generació dels anys 50 i 60
Poguer llegir
Que pocs nens sabien llegir
Una partitura de solfets
Avui hi ha un porcentatge elevat
I col·legis que tenen com a assignatura optativa
No obligatòria
Hi ha col·legis especialitzats
Que podria ser que la teva
Que tenen la música
I tenen l'art
Avui la ceràmica
Sense anar més juny
Aquest poble nostre, Sant Just
Té una escola de música
Que està amb els estudis reglamentats de música
Amb el Liceu i l'Escola de Música de Barcelona
Hi ha una escola
Que entrevistarem a una de les professores
En breus aquí
Al programa de ceràmica
I de part artística de pintura
Que té molta anomenada
I van molts alumnes
És a dir
La part artística
Ha canviat per mi moltíssim
Els últims 50 anys
Sobretot
Parlo de Catalunya
Tu també vas a qualsevol poble
I els estudis reglamentats de música
Existeixen
I els coneixen
I saben el que és
Podran haver més alumnes
O menys alumnes
Però fa 50 anys
Era zero
Ja
Zero
Ja, ja
El músic aquell d'oïda
Músic d'intuïció
Avui
Deixant a part
Que també tu deies
A part de
De la televisió
Que té molta influència
Doncs una sèrie de concursos
Des d'aparició
Un triomfo
La voz
Fixa't que la música
Té un paper
Un paper preponderant
En molts mitjans
O en molts medis
Escolta, que és tu
Qui tens que parlar
No, jo
Jo tinc que preguntar
Per cert
Qui vol parlar també
És el Joan
Que em va dir
Que vol parlar amb la Violeta
Violeta
Jo
Bé
Tinc família
Als Estats Units
Tinc família
A l'Alhama
Un dels estats
Més esclavistes
Que ha existit mai
I clar
Jo et volia
Preguntar una cosa
A veure com vosaltres
Ho veieu
Clar
Passejant pels ciutats
De l'Alhama
Hi ha quantitat
De museus
Hi ha quantitat
De centres
Dedicats a l'esclavisme
A la capital
A Montgomery
Hi ha un museu
Dedicat a la Rosa Parks
Després un museu
De l'esclavisme
Preciós
Clar
Tu creus que això
S'ha fet una mica
Per la mala consciència
De les autoritats
O dels blancs
Davant tots
Els fòrems
De l'esclavisme
Perquè el regís
No s'ha de dir
Uau
Pas bocarré
I el veus
El paupes
És això
És a dir
Escolta
Com que tenim mala consciència
Us hi fem quatre coses
Que quedaran molt maques
I són espectaculars
I ja està
No ho sé
Sí
Jo estic d'acord
Amb tu Joan
Sí
Penso que sí
Que és així
Igual
També que tenim
No sé si ho saps
Tenim
El mes de febrer
Dedicat a la història negra
No?
La història dels afroamericans
I pensen que
En un mes
Ja ho fan tot
No?
Llavors
Això és per mantenir-nos
Una mica més callats
No?
Ja teniu
El vostre
Tranquils
No?
És una mica
Sí
Penso que és això
No?
Perquè
Encara
Amèrica realment
No ha passat
Un procés
De sanar
De sanar
Es diu sanar
La nostra història
La nostra història
No?
I ha de passar
Un procés
És igual
Que aquí
La memòria història
Estòria història
Passarà
Un procés

Que aquesta pugui ser
El teu estudi
De ràdio
Per que tornis
Explica'n'hi
Moltes gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies

Passem per Barcelona
No passem per Barcelona
Aviam
En certa forma
Vodria canviar una mica
O sigui
No parlar tant
Del que es pot veure
En un lloc
Això també
Però
Barrejar una mica
Fer un mix
Entre
Un país
Una ciutat
I amb
Agendes
Misteris
I coses interessants
Que hi ha en aquell país
O aquella ciutat
I avui
Me'n podria anar
A Londres
Del 1888
Què va passar a Londres
El 1888
Que va sortir un senyor
Que es deia
Jacques
El Destripador
O Desquartador
Però és molt difícil de dir
Que bueno
Va portar de corcoll
A tot Escondo a York
Per què és interessant?
Bueno
És interessant perquè avui en dia
A Londres
Es pot trobar
50.000 visites guiades
Per tots els llocs
On diuen
Que es va moure aquest senyor
Visites
Visites que et porten a veure
Als carrers
On van trobar
Les assassinades
Que et porten a veure
Edificis que sospiten
Que podia viure allà
Que et porten
A un pub
El pub
Que es diu
The Temples
Que segons també
L'agenda
O la història
Era el lloc
On les prostitutes
Buscaven clients
Etc
Etc
Vol dir que és un dels tours
Més famosos de Londres
I bé
Mirant-ho
Vaig veure que realment
Sabem molt poc d'aquest senyor
No sabem res nosaltres
Ni la policia
Els assassinats
D'aquest bon senyor
Del Jack
Van ser
O van durar 6 setmanes
I en 6 setmanes
Va matar
5 prostitutes
I va desaparèixer del mapa
O sigui
No hi ha absolutament
Avui en dia
130 anys després
Que es condençar
Sàpiga alguna cosa
De qui podia ser aquest senyor
A partir d'aquí
Van haver més assassinats
Però per la forma
Es va veure claríssim
Que eren gent
Que volia invitar
Amb aquest assassin sèrie
Bueno
Què va fer la policia?
Hi ha una cosa molt curiós
Aquest tio
Es movia d'una forma
Bastant oberta
El Jack
Va enviar 3 cartes
A Scott Van Llarg
Explicant la motivació
De per què
Matava
Amb aquestes prostitutes
Qui eren aquestes prostitutes?
Immigrants
Esclar
Això passava en un barri
De Londres
Whitechapel
O West End
Era un dels barris
Més pobres
Arribava en tota la migració
Sobretot
Que venia de l'est d'Europa
I en certa forma
Ja hi havia de tot
Lladres
Drogadictes
Assassins
Prostitutes
Etc
Etc
Per tant
Era un lloc
Bueno
Que es prestava molt
Cap a ser
És algun tipus
D'això
En referència
De les cartes
D'aquestes tres cartes
Una com a curiositat
Una com a curiositat
Una es va vendre en subhasta
Ara fa uns quants anys
Per 25 mil dòlars
I una altra
Que aquesta s'ha publicat
I que va enviar
A l'assassí a Scotland Yark
Que com que és molt curteta
I sembla que apunti una mica
A la motivació d'aquest senyor
Us la vaig llegir
És en castellà
Bueno
Està en castellà
Però és igual
Remitente
Des de l'infierno
Senyor
Os envio a la mitad
Del rinyón
Que soque a una mujer
I que he conservado
Para vos
La altra mitad
La freí
I me la comí
Con gran deleite
Quizá os envio
Cotxell ensangrentado
Si aguardáis
Un poco más
Jack
Eudrestripador
Bueno
Sembra que podia
Tindre alguna motivació
D'una persona
Que volia netejar
Un món
De certs inferiors
Etc
Etc
No se sap
El que
Això va provocar
Que l'escolt d'enllarc
Néix
Com es diu
Volgarment de cul
I va començar
A sospitar
Sobretot
De tot el gremi
De carnissers
I tot el gremi
De ser urgents
Perquè els talls
Que feia
El destripador
Les víctimes
Eren perfectes
I estaven fets
Amb uns ganivets
Que només podien ser
D'algun tipus
D'oficit aquests
I fet
Amb alguna persona
Que ens ajudés molt
Sospitosos
En van haver molts
O sigui
Curiosament
Van haver sospitosos
Tot el gremi
De carnissers
Del barri
Que els van
Interrogar tots
I no van aconseguir
Re
Un sospitos important
Va ser un cirurgià
De la Casa Reial
Com a anècdota
Un sospitos
Era un net
De la reina
Victòria
I també
El senyor
Ser Arthur Conan Doyle
Ser Arthur Conan Doyle
El creador
El creador de Sherwood Holmes
Perquè bé
I va dir clarament
Que aquests assassinats
Havien servit
Per inspirar-se
En les seves
Posteriors dueles
Conclusió
En certa forma
Han passat 130 anys
Ningú sap
Qui era aquest senyor
Ningú sap
Les motivacions
Per les que va
Fer prendre
Aquests assassinats
I bueno
Suposo que serà
Una agenda
O una història
Que continuarà sempre
Jo n'he fet la ruta
Però suposo que la gent
Que ja coneix una mica
L'Ondres
I té coses de fer
Bé
Diferentes
Que no sigui
La visita típica
A tots els monuments
És una ruta interessant
Afegir simplement
Que lligat una mica
Amb això
A l'Ondres
Existeix un museu
Que és molt desconegut
Que es diu
El museu d'Escot Van Llarg
O el museu negre
És un museu
Que no és visitable
Al públic
Que es té que demanar
Un permís especial
A l'Escot Van Llarg
I que només
Ho donen a la gent
Que vol treballar
Amb història
Amb criminologia
O sigui
Coses
Que en principi
Estan relacionades
Amb activitat policial
Què hi ha
Amb aquest museu
De tot
Ganivets
Cordes
Màscares
Pistoles
D'una sèrie
D'exasinats
Que es va descobrir
D'on venien
De quin eren
I també
Varios cases
I resols
Perdó
Que encara n'hi ha mous
O sigui
Hi ha per exemple
Un dels casos
I dels més famosos
És el que van dir
L'assassin de la banyera
Aquest senyor
Que no es va saber mai
Qui és
Les seves víctimes
Vas ficar en una banyera
D'àcid sulfúric
I
I per acabar allà
Una de les mostres
Que hi ha
En aquest museu
És
Un cove
Una pedra
Una pedra
Que tenia un dels assassinats
Quan ho va descartarà
Després de banyar-ho
Això és el que us puc explicar avui
D'aquesta ruta
Continuarà amb altres
Joan
Carai
Moltes gràcies
I a més
Avui la Violeta
Ens deia que el racisme
Que era una
Comprar-te bogeria
Que era una malaltia
Doncs veig que
El jac aquest
D'alguna manera
També practicava
El seu racisme
Però en forma de prostitutes
No en forma de
De color de la pell
Uf
Molt interessant
Pep
Què ens explicaràs tu?
Avui una cosa més
Més
Més
Al racisme
El jacal dels quarts de la dou
Doncs
Comol
Que no contribuiré gens
A alegrar el dia
Perquè
Precisament
Volia parlar una mica
Del racisme
Darrerament
Hi ha hagut molt
D'en Renau
A Barcelona
S'ha tret l'estàtua
D'Antonio López
Que era doncs
Un gran prohome
Va fer moltes coses
Va fundar
El banc
Hispano
No colonial
I
I la companyia
Transmediterrània
I va tenir coses
Amb els tabacs
De filipines
Etc
Però
Havia sigut
Un negrer
I
Doncs
Vaig pensar
Bé
Mira
Aquí tenia les quatre coses
Per explicar
Però
Llavors
He començat a veure coses
Coses
Coses
I cada vegada
M'he quedat més nerviós
Perquè realment
No sabem res
La història
Per exemple
Sí
Dels negrés
A Cuba
Sí
Sabem que molts
Eren catalans
Perquè
Els interessos
Allà
Eren
Majoritàriament
Catalans
Però no eren
Únicament
Catalans
El que passa
Que ara s'aprofita
S'aprofita
De vegades també
Dient això
Això com que
Hi ha n'haver
I
Van haver-hi espanyols
Que van fer
Però majoritàriament
Catalans
I cap aquí
Ja tirant la cosa
Que ara tot està
Està de moda
El tir el català
No
No
Un parell
No
La cosa és aquesta
Però realment
Doncs no en sabem
No en sabem res
Tenim tota una sèrie de tòpics
Hem acabat també
Doncs de mitificar
Les coses
En plan
Doncs tot
Flors i violes
d'ai, sí, Cuba, les habaneres,
l'Avella Lola, tots amb el mocaduret
i la cosa aquesta, però realment
va ser molt dur tot el que va passar allà.
I sabem
coses molt puntuals.
Bueno, d'esclaus n'hi ha hagut sempre, tota la vida
a tot arreu, no és una cosa ni d'aquí
ni dels Estats Units.
Quan dius esclaus, tenim un
imaginari, tenim la
la panxita
del
d'allò que el Ben Sanduguer,
que a nosaltres és el que el Viento se llevó, perquè la vam veure així,
els esclaus jueus de los
Diez Mandamientos,
i més endavant per la televisió el Conte Quinté
d'allò d'en Raíces, no?
Però, bueno, ja dic
n'hi ha hagut sempre, la paraula mateixa esclau
ve d'eslau, o sigui que d'eslaus molt
negres no són, són més aviat
blanquets i rossos.
Vull dir,
a la façana històrica de la Generalitat
del segle XV hi ha una sèrie
de caps que
es veu, diguéssim, la gent de l'època
i entra allà en cap d'un negre, un esclau.
En aquella època, a tot arreu,
tot arreu, en referència a tota la península,
doncs era normal que hi haguessin
esclaus.
L'esclavitud de l'estat espanyol va ser una pràctica
habitual a tot arreu.
A Catalunya van haver-hi tres èpoques.
Entre els XI i XI,
els segles XI, els esclaus
eren d'origen bàsicament musulmà.
A finals del segle XIV
la Pesta Negra va provocar una gran caiguda demogràfica
que s'ocupreix amb esclaus de la Mar Negra
i de l'Europa Oriental,
aquests esclaus més esclaus, per dir-ho així,
que acabarà a meitats del segle XV.
Quan els tours comencen a dominar la Mediterrània,
llavors
s'ha de buscar una altra
via per obtenir els esclaus.
A través de Portugal, que llavors comencen a venir
els esclaus de raça negra
de l'Àfrica.
El primer moment que tothom tenia
tenia un esclau, s'havien arribat a comprar esclaus a termini.
Perquè tothom tenia un esclau
com aquell que té un electrodomèstic.
És a dir, que ningú...
És a dir, si dic alguna cosa
que sembla que estic banalitzant la cosa,
primer, de tot, demano perdó.
Segona, viola de si,
a veure, em talles,
perquè és la pròpia ràbia que he vist
d'això i que no sabem res.
Sabem quatre coses.
Que et deien,
si arribava un vaixell d'esclaus
i feia el vent contra la...
Venia de mar cap a terra,
se sentia, abans de veure les veles,
ja senties la pudor,
perquè els portaven de qualsevol manera,
com en animals.
Llavors arriba un moment que penses,
bueno, doncs,
si podien arribar d'aquesta manera i tal,
algú ho permetia.
O sigui, vol dir que la corona,
el govern del país que fos,
en aquest cas estem parlant d'aquí,
d'Espanya,
d'aquí sí,
ja parlant de Cuba,
Puerto Rico,
tota la cosa aquesta, no?
Ah, és una altra cosa
que no hi hem parlat.
Sí, molt bé.
Oi, oi, oi,
l'Antonio López,
en Josep Xifré,
el dels polsos d'en Xifré,
allà on hi ha les set portes,
també sembla que era un negré.
Negré perquè havia tingut esclaus negres
a les seves plantacions,
no perquè comercies
amb els esclaus pròpiament dit, no?
He trobat coses que no m'esperava.
El frai Bartolomé de les cases,
el gran defensor dels indis,
va defensar els indis perquè, doncs,
perquè eren dèbils
i s'estaven morint tots
perquè eren poc resistents
a les malalties
que els hi van portar
els mateixos espanyols,
però va ser ell
el que va advocar
perquè es canviessin els indis
per negres.
Això ho he descobert ara,
mirant això que em vaig quedar
amb la boca oberta,
perquè tot això ha anat canviant.
Aquí, a part d'això,
d'enxifrer,
hi ha una llegenda
o una història
a Vilassar
que parla del Pigat.
El Pigat, doncs,
era un home
que es deia Mas,
en Toni Mas,
em sembla que es deia,
i ha arribat a ser, doncs,
un personatge popular
i l'han fet
un gegant.
Però, clar,
aquest senyor,
a part de ser un mariner
i un aventurer
i no sé què,
també era un esclavista.
S'explica que l'últim viatge
de grec que es va fer a Catalunya
el feia aquest bon senyor,
anant amb un vaixell de vapor,
que ja era una novetat,
però llavors va venir
un vaixell de guerra anglès
que no el va deixar, doncs,
atracar el port africà
on anava
i va sortir.
Tot això s'ha anat
com blanquejant,
com una anècdota,
va fallar,
ja, ja, jiji,
i s'han perdut
totes aquestes coses.
Podríem estar parlant
moltíssimes més coses
perquè hi ha coses
molt fortes
que volia dir,
volia explicar,
perquè és una cosa
que ens supera
i no en sabem res.
Tornarem,
tornarem,
però d'on es peu
el que s'ha explicat
i el que estem parlant avui
a l'última secció
del nostre programa
perquè tot sembla
que la realitat
supera la ficció.
I tant.
I avui,
a vegada
de fer jo
aquesta secció
de portar-la a terme,
la portarà el Joan
perquè té un tema
que l'ha escrit ell
i que voldria compartir-lo
amb vosaltres,
els soients,
dintre de la secció
la realitat
supera la ficció.
Gràcies,
Ferran.
Bé,
jo en principi,
els dies que estic
una mica així estocat,
em poso a escriure
i el que penso
que em surt bé
o que m'agrada a mi
ho publico a Facebook.
Bé,
és una reflexió
que vaig fer l'altre dia
lligada una mica
a tot el tema
de la investidura
i més o menys,
no més o menys no.
I diu exactament així.
El que hi ha.
Els béns pensants
progressistes espanyols
defineixen
els estudiants
de Hong Kong
com a lluitadors
per la democràcia.
Critiquen,
amb tota la raó,
la brutal repressió a Bolívia
i no veuen
amb molts ulls
les manifestacions
de les armilles franceses.
Ah,
però els CDR
són terroristes.
Els ben pensants
progressistes espanyols
entenen que Teruel
també n'existe,
Coavició Canària
o el Partit Republicà
de Cantàbria
aportin el seu vot
a la investidura sancista
a canvi de compensacions.
A bé,
el Tobias,
però els independentistes
catalans,
perdó,
no han de fer res
absolutament
i no han de demanar res
simplement
a canvi de votar.
I no ho dit.
i no ho dit
com tracten
el principal programa
de l'estat espanyol.
O potser no tant.
Avui,
els ben pensants
progressistes espanyols
només són espanyols.
La realitat
supera la ficció.
Joan,
moltes gràcies.
El que,
estimats oients,
el que no és ficció,
sinó que és una realitat
que violeta
l'excel·lent cantant
que avui hem tingut
d'entrevistada,
el dia 25 de desembre
a les 8
i a les 10 del vespre
el dia Nadal
actua el Jambri
amb un programa
pràcticament exclusiu
de Nadales.
Us recomano
perquè ja queden
poques entrades
per la venda
que aneu a escoltar
aquesta professora
de veu,
aquesta professora
de cant
com treballa
les emocions
i com les expressa
a través
de la seva veu.
molt bona tarda
i esperem
esperem
que
aquesta nova franja horària
que avui encetem
sigui del vostre grat
i fins al proper
programa.
Adéu-siau.
Música
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit