This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Ràdio Desfern, la ràdio de Sant Just, 98.1
I see trees of green, red roses too
I see them bloom for me and you
And I think to myself, what a wonderful world
I see skies of blue and clouds of white
The bright blessed day, the dark sacred night
And I think to myself, what a wonderful world
Benvinguts, benvolguts i bentrobats
El pessebre és la representació del naixement del nen Jesús
Que sol fer a les cases i a les esclésies
Construït per les festes de Nadal
Amb molsa, tronc, suro i amb figures de fang
De metall o plàstiques
I que representen a personatges de la vida rural
I també personatges llegendaris
El primer pessebre va ser creat per Sant Francesc de Cis
I el pessebre és un dels quadres costumistes
Més estessos a la Mediterrània cristiana
Aquesta tradició de la societat catalana
Que representa el naixement de Jesús
Rep el nom de pessebre perquè, segons la Bíblia
Quan l'infant va néixer a l'estable
El van posar dins d'una menjadora d'animals
Anomenada pessebre en llatí
La representació del naixement de Jesús ve de lluny
El segle IV, un relleu de sarcòfag romà
Ja representa l'escena d'uns pastors adorant el Messias
Aquesta és la representació més antiga del misteri de Nadal
A Catalunya tenim notícies d'un pessebre l'any 1300
Molt probablement per influència franciscana
Sabem que a finals del segle XVI ja hi havia pessebres familiars
I suposem que l'activitat es va divulgar ràpidament
I es va divulgar tan ràpidament que en el 1786
Barcelona ja tenia la fila de Santa Llúcia
On es podia adquirir tot allò que calgués
Per dur a terme la construcció del pessebre
L'afició a fer pessebres és notable
I el 1863 es fundà l'Associació de Pessebristes de Barcelona
La primera que es coneix d'aquest àmbit
En el 1912 l'associació farà una gran aportació a la tècnica pessebrística
Incorporant el guis en les seves creacions
Aquesta innovació i d'altres van fer que el pessebrisme català
Fos conegut a Europa on és encara molt reputat
Tradicionalment la construcció del pessebre comença el 25 de novembre
Diada de Santa Caterina
I es desmunta després del 2 de febrer
Actualment hi ha moltes associacions de pessebristes d'àmbit local
Que organitzen cursos, exposicions anuals
I més activitats relacionades amb aquest món
Però l'associació més antiga
La que continua sent una referència per la seva història i prestigi
És la que ja hem citat
L'Associació de Pessebristes de Barcelona
Tenim en els estudis radiofònics de Ràdio Esmer
El seu president
Nascut a Vilanova i la Geltrú
Un 20 d'octubre de fa uns quants anys
Compleix perfectament les característiques del seu signe zodiacal
Balança
Els del signe balança
Donen prioritat a les relacions en la seva vida
És molt important per ells relacionar-se amb els altres
També s'esforcen per aconseguir l'equilibri
I busquen assegurar-se que tothom estigui atès
Amb set anys, el nostre convidat
Ja participava en les representacions dels pastorets i de la passió
En el grup de teatre del círcol catòlic de Vilanova i la Geltrú
Home multitasc en el teixit associatiu i en el món de la cultura popular
Multiguardonat en diversos premis i distincions
Avui parlarem de la cultura desenvolupada per un vilanoví
Josep Maria Porta i Saborit
Benvingut, com estàs?
Gràcies Ferran
Com estàs?
Bé
Cansat però bé
Encara no hem començat
Encara no hem començat
No, no ho dic per la tertúlia
Ho dic perquè aquests dies d'acabar pessebres doncs acabes cansat
Josep Maria, pessebre, pessebrisme, pessebrista
Com vas començar?
Perquè tot ho reuneixes tu
Jo vaig començar també molt jovenet
Potser devia tenir 10 o 12 anys
El meu pare ja feia pessebres
En Josep Porta i Fonoll
El Josep Porta i Fonoll ja feia pessebres
I d'aquí em va agafar la dèria
I bé, durant uns anys doncs bé
Feia els pessebres al costat del pare
Després doncs ja va ser fer el sol
I amb alts i baixos
Algunes temporades per problemes de feina o d'estudis
Doncs no podia fer el que jo volia
Però bueno, va arribar el moment en què la cosa doncs va arralar
I des de llavors fins avui
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do
Però jo diria que el primer contacte teu amb pessebrisme
Ve donat pel teatre
Sí, bueno
Ve donat pels pastorets
El pessebrisme
O del temps de Nadal
Els pessebristes som escenògrafs
No? Principalment
Allà vore'ns doncs
A mi l'escenografia teatral sempre m'ha apassionat moltíssim
I el pessebre precisament és una
Poder fer aquelles escenografies impossibles
Que mai faries amb teatre, no?
I que pots fer amb els pessebres
Que tu vas començar precisament fent d'actor conjuntament amb la teva germana
A la Montserrat
Sí, exacte
Avent de petitets, a la Montserrat tots dos
I a la passió
Per començar jo a la passió primer
Després als pastorets
Ens portem cinc anys de diferència
I després hi ha ella fent d'angelet
I he anat continuant
Aviam, per on començem?
Explica'm per tu el pessebre què significa
Què és?
Bé, el pessebre jo crec que és una forma de viure
Vull dir, és difícil perquè són una quantitat de
Com ho diria?
De coses que sents
Que sents, no?
Vull dir, per una banda és aquesta
Que dèiem
Que et permets fer aquestes escenografies impossibles
I a vegades
A vegades hi seria molt
Molt percentuals, diguem-ne
Sembla que juguis a ser deu, no?
Vull dir, a crear
A crear la natura
A crear
A crear un món
Un món idíl·lic
Que
Que d'altra manera
No podries fer
D'on ve la tradició del pessebre?
Jo he explicat
El que he trobat
I les referències
Que m'han quadrat dintre de la lògica
De fer jo també
Des de petit
La tradició del pessebre
La de temps
L'any que ve farà 800 anys
Que Sant Francesc
Va fer el primer pessebre a Grècia
Llavors els franciscans
Van anar
Tirant endavant
Aquesta idea
De Sant Francesc
Que Sant Francesc
En el fons
El que va fer
Va ser un pessebre vivent
Ja hi havia
Representacions
Com tu us he explicat
Molt més antigues
Que aquestes
Per exemple
A Santa Maria la Majora
Hi ha un rei
Hi ha un naixement
Molt més antic
Ja ho tinc per parlar després
Però vostè es dient
I llavors
Doncs
La tradició
Diuen que els franciscans
La van anar escampant
Arreu d'Europa
Jo crec que els dominics
També hi van tenir
Alguna cosa
Alguna cosa a veure
Avui dia
El que passa
És que nosaltres
Sempre pensem
Amb avui
No?
I avui
Les coses van molt de pressa
Però
En aquella època
D'un pas a l'altre
Passaven
Molts
I molts anys
No?
Vull dir
Que una cosa
Es fes aquí
I es coneixés
Amb un altre
Amb un altre
Contorn
Doncs podien passar
Tranquilament
30 o 40 anys
Però la veritat
La veritat és aquesta
Que la iglesia
Va tenir molt interès
En estendre el pessebre
I tant és així
Que tenim referències
Importantíssimes
De com es va desenvolupar
En el pessebre
Vull dir
Tu tenim pessebres
Molt antics
Al Montse de Pedralbes
N'hi ha un
Al de la Sang
A Mallorca
N'hi ha un altre
En fi
Ara parlarem una mica
També de la història
Però com a curiositat
Al Museu Marees
On es fa
D'alguna manera
El gran pessebre
De l'associació
Hi ha una figura
En una vitrina
Que es diria
Que és de pessebre
I no
És d'una peça
Del segle
Segons abans de Crist
I tothom com veu
Aquella peça
I us sembla
Una peça
De pessebre
Sí
Exacte
I és del segle II
Abans de Crist
O sigui
Encara no havia nascut
El motiu
De pessebre
Hi ha un article
Que jo ara
No recordo
Ni de qui és
Ni
Perquè fa molt temps
Que vaig llegir
Que parlava
Del pessebre
Abans del pessebre
I una de les referències
Que feia
Era aquestes dues figures
Que hi ha al Museu Marees
Una està molt clara
Perquè està molt ben conservada
L'altre no ho està tant
Ja, ja
Però
No deixen de ser
Dues figures
Que avui dia
Podríem posar
Al nostre pessebre
Que devia ser
Alguna representació
Agrícola
Que feien
Aquells convilatants
En aquell moment
Pessebre
Jo diria que el pessebre
És una tradició universal
I per què?
Perquè no només
En tot el món cristià
Entraves pessebres a la Xina
I al Japó
Sí
Correcte això, no?
Correcte, correcte
I quina és la zona d'influència
Dels pessebres?
Bé, la zona d'influència principal
És Europa, no?
Vull dir...
I Amèrica del Sur
I Amèrica del Sur
Bé, però
Comença Europa, no?
Vull dir
Amèrica del Sur
Sense desprecials
Diguem-ne
Ha sigut un afeixitó
De totes les cultures
Que han anat arribant
Curiosament
D'Europa
D'això
Però que se les han agafat
Molt fortes
Perquè, per exemple
Tenim Perú
Que
A vegada de tenir el bo i la mula
Tenen una llama
I això ho he vist jo
Sí, però
A més a més
Cada regió de Perú
O cada comarca de Perú
Té les seves típiques figures
De pessebre
I a Colòmbia també
I a Colòmbia també
Però Perú és molt important
Dius
Ostres, aquestes són de Iacuts
Aquestes són
Vull dir
Figures que
Que són molt diferents
D'una regió a l'altra
Llavors, doncs
Amèrica del Sur
Sobretot
Colòmbia
I Perú
Sobretot
Per sobre de tot
Doncs
Bé, Mèxic també
Té una
Una religió
Estat important
I són
Clar, són molt religiosos
En aquest aspecte
Jo vaig estar
A Venezuela
Precisament
Als voltants
De la Puríssima
I hi havia
A tots els metros
A tot arreu
Hi havia
Pessebres muntats
Amb el llitet
Sense el nen
Evidentment
Perquè no el posaven
Però en el llitet
La gent
Hi anava tirant diners
No?
Hi anava posant diners
I curiosament
En aquell moment
Com jo vaig estar a Colòmbia
La situació
No era massa
Massa tranquil·la
No?
I un dels meus comentaris
Va ser
Si has d'anar al tanto
Perquè no t'atraquin
Perquè
Perquè has de mirar
Amb quatre ulls
Que no se t'acosti ningú
Com és possible
Que aquí
Vagin dipositant diners
I no els toqui ningú
I van dir
No, no
Aquests
No es toquen
Si és necessari
Algú anirà a tracar
Amb algú
Per posar diners
En aquest
Aquí el llitet del dret
No?
Vull dir
El que dèiem
Aquests diners són sagrats
Aquests diners són sagrats
El que jo dèiem
De Sud-amèrica
A mi
El que també em va sobtar
Els pessebres de Sud-amèrica
Com és a l'hemisferi sud
Nosaltres estem acostumats
Pessebre és
Entre cometes
El subconscient
Fred
Foscor
Neu
Ja, ja
És l'estiu
Clar
Caló, llum
És
És
I jo diria
Que a part de la pròpia
Característica artística
Que els influència
Els colors de les figures
Són totalment diferents
Als nostres
Són molt més brillants
Molt més
Molta més coloraina
Molta més coloraina
Bueno, ells ja ho són així
Sí, sí
La manera de vestir
La manera de
De decorar les cases
Tot plegat
I moltes esglésies
També tenen
Tot una decoració
Externa
Que no hi estem acostumats
Tot aquí
Havia sigut
Semblant així
Perquè el robàric
Era blanc
Totes les
Ara ens agrada la petra romànica
Però era blanc
I tot
Després
Tot estava pintat
Per fora i per dins
Sí, exacte
Vull dir
Tu agafes
Tu agafes Pompeia
I no
I totes les cases
Són de coloraines
Exacte
Nosaltres
L'any passat
Quan vam fer el pessebre
Del Museu Marès
Que vam reproduir
La Barcelona
Una part de la
Barcelona romana
Doncs bueno
Vam fer unes cases
Que la gent
És que eren així
I no ens vam atrevir
A pintar el temple
Que el vam deixar blanc
Precisament
Perquè vam dir
Però el temple aquell
Segur que estava
Supercolor
De tots colors
No?
I utilitzaven molt
Els blaus
I els vermells
Perquè feien servir
La sang de toro
Per fer el vermell
I bueno
Colors molt bàsics
Que podien obtenir
Fàcilment
I pintaven
Però
Decoraven
Tot el que podien
Sí
Curiosament
En una de les empreses
Que jo vaig treballar
Una empresa
Alemana
Tenia molt contacte
Amb el Japó
I em van regalar
Que sabien de la meva afició
O
Perquè era català
I la tradició
I em van regalar
I cal tindre a casa
Un pessebre
japonès
És a dir
Amb les característiques
Dels ulls
Diamaginats
Ja ens entenem
I vestits en kimono
És curiós
O sigui
Per dir d'alguna manera
Tu deus tenir relació
També amb pessebres
Que es fan al Japó
Amb japonesos
O referències
Bueno
Relació directa no
Però a l'associació
Per exemple
Hi ha pessebres
Darrere del món
I un d'ells
És aquest japonès
Que d'això
És curiós
Sí
Quan vaig estar
A Canadà
En un congrés
De pessebres
Precisament
Una de les coses
Que em va sobtar
Era un pessebre
Fet
Amb ullals
De morsa
O sigui
Amb ullals
De morsa
Doncs havíem fet
Un pessebre
Perquè ells
Ells fan més
Posar el pessebre
Sobre una taula
I prou
Més que no pas
Nosaltres
Que fem
Escenografies
Ells posen
Les mitja d'hozenes figures
El mou
L'amor
El nasciment
I l'Àngel
En aquest congrés
Hi va haver una cosa
Molt curiosa
Per almenys
Per mar meva
Hi havia una ponència
Que era com fer un pessebre
No?
I jo vaig pensar
Bueno
Aquesta ponència
I feia una jardinera
I era tan senzill
Com agafar
Entre les coses
Que feia
Agafar
Una escorça
De l'Arts
Que és com un
Tel
L'escorça
De l'Arts
És molt fina
I llavors
Agafava l'escorça
De l'Arts
Tallava una porta
Amb el cúter
Tallava una porta
I una finestra
Com que
Ella ja té tendència
A corbar-se
Perquè és la seva forma natural
Ja s'aguantava
I posava les figures
De pessebre
Una pinya i una espelma
I bueno
Allò tenia un èxit
Espatarrant
Tant és així
Que el mantingue
Que estava previst
Fer dues sessions
I el mantingue
Que fer quatre
Perquè la gent volia
Anar en aquella ponència
D'aquell congrés
Clar
Perquè és l'arbre
Típic
D'alguna manera
Del Canadà
El arte
Que dieu en castellà
Si vas tu
I expliques
Com fas les decisions
Que feies
Bueno
Ho patem
Ho patem
I tant
I tant
Aviam
Fem una mica d'història
Estan parlant
Que el que es creu
Que va ser
Entre cometes
S'inventor del pessebre
Sant Francesc de Sís
Però
Diuen que el pessebre
El va portar
El Carles III
De Nàpols
Però també
Que és veritat
Que mentre a Espanya
El pessebre
Era cosa de la noblesa
A Catalunya
A la nostra terra
Ja es feien pessebres
D'una manera popular
Perquè la fira
De Santa Llucia
Que hem dit
Que el 1786
Ja existia
Va tenir
Una influència
Important
No?
I a veure
La pregunta
Que et faig
Entre el pessebre
Napolità
Que Nàpols
És fantàstic
Nàpols és Nàpols
I Catalunya
Perquè hi ha moltes diferències
Però també hi ha similituds
Com ho veu el president?
Per aclarir-nos
Carles III
El que fa
És portar
Un pessebre
Napolità
Cap aquí
L'estitia
De Nàpol
Ell porta
Un pessebre
Napolità
Cap aquí
Que després
Que és el valent
Del príncipe
Sí senyor
Que després
Doncs
El complementa
En figures
Que fa fer aquí
A Espanya
Entre ells
60 anys després
D'ell
De venir a Nàpols
Entre ells
El Giner
Que
Un valencià
Que enginer
Que li fa figures
De pessebre
Curiosament
A l'associació
Hi ha dues peces
D'aquest
D'aquest escultor
I
I al Museu Marès
També hi ha una
O valencià
Hi havia
El Josep Esteve Bonet
I el Josep Ginés
El Josep Ginés
De l'associació
De pessebristes
Ai
Al Museu Marès
Hi ha una
Matança d'innocents
D'en Josep Ginés
D'en Josep Ginés
Això és una cosa
O sigui
El Carles III
El que porta
És el pessebre
Napolità
Cap aquí
Perquè
La Fira de Santa Llucia
Tot i que
La primera referència
De la Fira
És de
1786
Segur que és molt més antiga
Perquè aquesta
De la manera que està redactada la notícia
Dona la sensació
De que abans
La Fira ja és una
O sigui
La notícia parla d'una tradició
I una tradició
Que el poble ja comprava
No es crea amb dos
Amb dos
Que el poble ja comprava figures abans
I canviava
Molt abans
I molt abans venia un tio francès
Que venia a Sants de Guix
I aquí li deien
Santi de Guixi
Que no caga ni pixi
Sí senyor
Sí senyor
Sí sí sí sí
I aquest senyor portava figures de pessebre
O sigui que
La tradició
Ens ve
Ens ve de molt lluny
Ja
Directament de les cases
Carles III
Fa el pessebre
De Palau
I a partir d'aquí
Entra a la noblesa
A la noblesa
D'Espanya
D'Espanya
Perquè Catalunya ha sigut sempre una tradició
Del poble
Bé
Més popular
Hem de tenir en compte
Que quan l'associació de pessebristes de Barcelona
El 1863
Es forma
A similitud
Segons diu la vanguardia
D'unes mas antigues
Era
Perquè
Els senyors que feien els pessebres
Que eren
Burgesos
Per dir-ho
Els hi diríem avui dia
Feien els seus pessebres
I els tenien que ensenyar
Però en aquell moment
No s'ensenia en una bombilla
I s'ensenyava el pessebre
Estava fet tota massa de candil
Doli
Llavors el pessebre
Es tenia que encendre
I llavors ells feien
Això que fan a verges
De posar aquests cargolets
I tant
Doncs cargolets d'aquests
Per posar dintre el pessebre
Per il·luminar
Una finestra
Per il·luminar
I llavors
Publicaven en el diari de Barcelona
I en algun altre diari
Però hi ha referències al diari de Barcelona
El llistat de pessebres
I els dies que es podien anar a visitar aquests pessebres
Per fer tot això van crear l'Associació de Pessebristes de Barcelona
Per posar-se d'acord
I van fer uns estatuts
Que són
Catxondos
Però divertidíssims
Divertidíssims
Com què?
Per exemple
Doncs diuen
Si un soci
Déu no ho vulgui
Bueno primer que tot diuen
Que està prohibit els jocs d'ençart
I dir males paraules
I coses d'aquestes
I després si algun soci
Es tingués que donar de baixa
Déu no ho vulgui
El tinguéssim que donar de baixa
Déu no ho vulgui
Els altres portaran dol
Durant un mes
Amb una agulla d'aquelles
Negres
De cap negre
Clavada a l'armilla
En símbol de dol
I van explicant coses d'aquestes
Més que no
I això
Tenim l'obligació de posar el pessebre
I posar-nos d'acord
Però això són dos capítols
Per una quantitat de capítols
Similars amb això que explico
Que són molt diversos
O sigui que l'Associació de Pessebristes
No només té la història del pessebre
Sinó la història dels estatuts
I no sé d'on ve
Però
Els càrrecs
Era el gaita primero
El gaita segundo
El gaita tercer
El gaita quarto
Vull dir
Ni president
Ni secretari
Ni tesorer
Gaita
Gaita
No sé de què
No se sap
No sé de què deu venir
Alguna cosa
Alguna cosa que les devia saber ells
Després en parlarem
Tu que tens
Hi ha un càrrec que a mi em fa molta gràcia
Que tu tens
Que ets pavordi
Sí
Que sí
Després en parlarem
De la teva pavordia
Aviam
Bueno
Retornem al pessebre
Perquè aquí el poble
Va incorporar animals propis
I personatges
Com el caganer
Després en parlarem
La dona que renta
La dona que fila
El caçador
El pescador
I hi ha la desgràcia últimament
De la castanyera
I el capell
Abra
Bautum Burro
Tots aquests elements
Diria
Per el que he llegit
Són intrínsecament
Catalans
Vull dir
El poble català
Deixa'n a parlar
El caganer
Que és clar
Però la dona que renta
La dona que fila
El caçador
El pescador
El pessebre viu
La gent va incorporant
La vida rural
A cada país
Amb els vestits
Que deies del Perú
El de Naples
Van de Napolitans
I tant tenim gent
Amb les perdenyes
Etc
Vull dir
Això sempre ha sigut així
I els nens
Jesús negres
De clar
Dels pessebres africans
O morenets
De Sud-amèrica
Cada país
Fa el seu pessebre
Llavors
El pessebre català
Típic
Que eren aquelles figures
De fang
Petitones
Que no estaven ni cuites
I que la gent feia
A casa seva
I després les anava a vendre
A la fira de Santa Llúcia
Que com a molt les cuïen
A la cuina econòmica
Que arribava allò
Devia arribar als 300 graus
Com a molt
Llavors anaven a la fira
I les venien
I que servia
Per poder celebrar el Nadal
Amb aquells quatre calerons
Que feien aquestes figures
Que tots feien les mateixes
I se les copiaven
D'uns els altres
I llavors
Doncs és això
Al Llongueres
Fa una cançó
Que diu
Que parla
De les figures de pessebre
I diu
La dona que renta
La vella que fila
El brau caçador
Que sempre vigila
I va explicant
Tot una sèrie de figures
No parla del caganer
Ja
No parla del caganer
Però bueno
I tampoc parla
Del capellà
Amb el paraigua vermell
Ni parla de la castanyera
Però parla
De la dona
Que porta
El cistell d'ous
I la que porta
La gallina
I bueno
Tot eren
Clar
Tot eren
Gent de camp
L'home calleu
L'home calleu
Imatges rurals
En algun altre escrit
Trobem
Els que porta
La portadora
Né
Els que porten
Una portadora
De vi
En fi
Vull dir
L'home que va a dalt
D'un carro
Tirat per bous
Doncs anaven incorporant
De mica en mica
Tots aquests personatges
En el pessebre
I un dels que van incorporar
Algun caixó
Endu
De l'època
Va ser el caganer
T'havia de ser el caganer
Aviam
Susa Maria
Pecularitats del pessebre català
Jo l'he diferenciat en dos
El casolà
El que jo deia abans
Que es fa amb suro
Amb molça
Amb les elements naturals
I després hi ha l'artístic
Que aquí vosaltres
Bueno
L'associació
Fa 159 anys
Fundada
I que va tenir
Sembla que es deia
Moliner
Antonio Moliner
Va ser el que va donar
El gir
De convertir el pessebre
En artístic
Una cosa és
El popular
I l'altra cosa és l'artístic
Fent servir el guix
Bé
Llavors
Arrel d'això
Es van incorporar
Grans escultors
És correcte això o no?
No és correcte
Però t'ho dic perquè
Ens faci
El pessebre artístic ja existia
El que passa que esclar
Però no hi havia el guix
No hi havia el guix
Llavors
Quan tu fas un pessebre casolà
O encara que el vulguis fer artístic
Nosaltres encara fem
Pessebres de suro
I molsa
Però intentes que aquest pessebre de suro i molsa
Sigui
Sigui artístic
Però esclar
El que t'està dominant és el suro
O sigui
Tu sí que el vas posant
El suro i la molsa
Però la força
Si té aquell giro
Té aquell giro
T'has de
Aquest el poso aquí
Aquest el poso allà
Però el que mana
De veritat
És l'element
El suro i la molsa
Són les dos
I una pedra
I un
Però el suro i la molsa
Són les
I un tronc que té
Unes arrels
Que has posat allà a mig
Són elles les que dominen
El Moliner el que fa
És que un paleta
Que hi havia allà on
Estava fent el pessebre
Havia deixat un sac de guix
I va pensar
Aviam si faig aquelles muntanyes de fons
Amb guix
I veiem què tal queda
I va ser el primer que va fer
Va ser unes muntanyes de fons amb guix
Va dir
Home, doncs queden molt més bé
Perquè queden més lligres
Queden més llunyanes
I a partir d'aquí incorpora
Va incorporant el guix
A tots els elements que va fent de pessebre
Fins que d'allò
Perquè el pessebre artístic
Ja dic que existia
Feien servir el paper rugat
Feien servir cartró
Feien servir...
Després parlarem de l'últim element
Que s'ha incorporat
Però m'ho deixo pel final
Ja cal
Bueno, ja en parlarem després
Aviam, al segle XVIII
Ja hi ha notables escultors
Com el Murcia, el Salcillo
Els catalans Vallmitxana i Almedeu
Els valencians, l'Esteu Bonet
Que hem parlat abans
I els Josep Ginés
Que són els que van crear imatges
Que posteriorment servirien com a model
Per altres representacions
Jo sé que tu a nivell personal
Tens com a referència
No sé, no sé
Dir el millor
Estic buscant una altra paraula
Perquè no és la correcta
Però sí que el tens
Com la millor referència
Que és l'Amadeu
És correcte
Dius, home tu
Jo t'he sentit a tu dir
L'Amadeu és el papa
És el papa
Sí, sí, evidentment
L'Amadeu és el que
El que comença a fer l'evolució
I evidentment
L'Amadeu és el Salcillo
És el Salcillo murcià
O la Rodana
O sigui, l'Amadeu és d'això
Però després tenim el Talarn també
Sí, el Talarn
El Talarn que agafa tota
Els dos generals
Els Vallmitjana
Però els Vallmitjana
Eren escultors que feien de tot
I llavors, doncs
Bé, el que dèiem abans
Aquests pessebristes ben estants
Doncs deien
Jo l'any que ve
El meu pessebre
Vallmitjana
El Vallmitjana
Jo Talarn
O Amadeu
A més, el Talarn
El vull amb un pintat superespecial
I per tant
Li demanaré que vol pinti el Fortuny
I clar, llavors tens uns cabells allà superespectacular
Que la factura de l'escultor hi és
Però és que a més a més hi ha tot el pintat del seu amic Fortuny
Que quan tenia algun compromís li feia
Després hi ha l'Inus Fèlix
Que molt poc conegut
Però que també feia unes coses superespectaculars
Hem tingut grans escultors
Doncs mira, farem una petita referència
Al Ramon Amadeu Igrau
Que va néixer el 1745
I vam anar al 1881
De ser ple de Josep Trulls
I Lluís Bonifàs i Massó
Que diuen que ja eren dos grans escultors
Curiosament
El Ramon Amadeu
Que el van batejar a la barreria de Santa Maria del Pi
Realitza plàctiques
Al taller escultòric del Lluís Bonifàs
Que ho ha dit
A Valls
I que el 21 de gener del 1770
Va demanar set més
Al Gremi d'Escultors, Arquitectes i Entalladors de Barcelona
I s'estem parlant del 1770
I que això ja té 150 anys
Té tela
Bé, tu d'altre
Que es va casar amb una senyora
La Magdalena Buixadell i Vilà
A l'esclésia de Sant Just i Pastor de Barcelona
Va tenir 10 fills
Aquest bon home
I que li permetia la seva escultura
El que tu deies
Perquè era un bé preguat
Tenir una escultura del Ramon Amadeu
Poder criar aquests 10 fills sense grans angunis
I a la casa del Gremi dels Valers de Barcelona
Es conserva la imatge del pas processional de la Santa Espina
Feta pel Ramon Amadeu
Amadeu es considera el representant més pasticiós del passibilisme a Catalunya
D'aquí bé que sé que per tu és la referència
Va modelar a més un sens fi de precioses figuretes per a naixements
Per exemple la col·lació és a la Verdolot
Totes són figures d'Almadeu
Com a passebrista recollir la tradició barroca i popularitzar l'art fent figuretes de terra cuita policromada
Caracteritzada pel realisme sota la influència napolitana
Veus?
Aquí ho hem ajuntat tot
El català, la napolita
Total
Que Amadeu va ser el que va iniciar una tipologia local
Costumista rural
Que la seva característica més destacable
Fou vestir les figures dels pastors
Amb la indumentària de la Garrotxa
I va ser una tradició que seria seguida
Per altres passebistes com Pere Pla o Jacín Casanaves
Bueno, dic tota aquesta història
El Museu d'Història de Barcelona
Conserva diverses obres seves
I que, o que li són atribuïdes
Entre les quals figura
Figures de pessebre
I el bus d'en Pere Vigili
Portant els planos del Col·lègic de Cirurgia a Barcelona
Un ombre important d'obres seves
Presents en esclésies
Feren destruïdes durant la setmana tràgica
O bé a la guerra civil
De moltes però se'n conserven fotografies
Total, aquest home
Que fou enterrat a la tomba gremial
Dels escudallers de l'esclésia del Pi
Que va morir el 1881
I el 1821
Continua sent la referència
A dintre de
El passabrisme
De figures
I el passabrisme català
En tenen molts
Però el que tu has dit abans
El saltillo que el tenen
No només a Morse
Sinó el resta d'Espanya
Per passar-nos la mà per la cara
Que el tenen
I amb els passos de l'esprofessor
De les processons de Setmana Santa
Nosaltres tenim el Ramon Amadeu
Exacte
I no té res en baixar
Vull dir que
Era un gran escultor
Bé, doncs
Passant de l'escutor
El que va donar
A l'altre pas
L'Antoni Molini
Que va ser
El que va canviar el concepte dels pessebres
Que es necessitaven grans espais
Perquè els pessebres tradicionals
Els casolans
Els que fem a casa
Els fem petits
Per un tema d'espai
Però el pessebre casolà
Necessita espai
Per fer-lo maco
Bé, doncs
Gràcies a aquest bon home
L'Antoni Molini
Es van poder fer els diogames
Amb un espai molt reduït
I es pot fer una
A aplicar el sistema
A aplicar la perspectiva
Doncs llavors, esclar
Redueixes molt
Redueixes molt l'espai que necessites
A la resta de l'Estat
Encara no
Hi ha molts llocs que no l'apliquen
I llavors l'únic que fan
És fer les cases de davant més grosses
Les de darrere més petites
Però, esclar
Necessiten grans espais
I dius
Home, tens un pelet
De 150 metres quadrats
Mare de Déu
Centíssima
150 metres quadrats
Jo, que ara no recordo
L'entera
Que vaig veure uns pessebres
Molt ben fet
I molt d'allò
I vaig dir
Mira, està bé els termes de muntanyes
I veureu bastants termes de muntanyes
I curiosament
Després dius
Vols veure'l des de dintre?
Sí, i tant
Passava al revés
De lo que fem nosaltres
O sigui
Entre termes de muntanya
I termes de muntanya
Podies passar tranquil·lament
Pel mig
Perquè hi havia una separació
En canvi, tu des de fora
Des de fora
El que donava la sensació
És que tots aquells termes
Estaven quasi, quasi a tocar
Cosa que és el que fem nosaltres
Si podem deixar un dit
De distància
Entre un terme de muntanyes
I un altre
No n'hi posem dos
I en canvi
Ells
Deixaven un espai immens
I clar
Necessiten
Metres i metres
De passebre
D'espai
Per fer el passebre
Aviam
Resumir d'escompte
Sant Antoni Moliner
Jo diria que és el que
Tracta el passebre
Barceloní
Per excel·lència
I
Explica'ns una mica
Perquè l'escola de Barcelona
Fins i tot
Està reconeguda
A la Llombardia
Quan dic l'escola de Barcelona
Són els diurames
És correcte?
Bé, és correcte
L'escola de Barcelona
Es comença a conèixer
Des que
El Moliner
Comença a treballar el tema
A explicar
Després veu el meu fill
Que és el seu gendre
Que jo crec que el supera
Amb molt
Amb qualitat
Vull dir
El meu fill ja és
És un artista
De veritat
I per tant
Els seus passebres
Són
Són una autèntica
Maravella
I
I després ve
Tot
I ells
Ensenyen
Amb una sèrie de gent
De l'Associació de Passeuristes
De Barcelona
A treballar
Amb aquest tema
I la catedral
D'aquest tema
Ha sigut l'església
De Valem
Durant molts i molts anys
Fins fa
Fins fa
L'Associació de Passeuristes
De Barcelona
Sempre ha estat allà
Al peu del canó
I
I llavors
Clar
Això es fa famós
I venen gent
D'arreu
Sobretot d'Europa
I
Sobretot
Venen els de la Lombardia
El Pigotsi
El Batei
El Pierluigi
Venen aquí
A veure com es fa
Tot aquest tema
I com es treballa
I aprenen les tècniques
I després ells evolucionen
Evolucionen
I evolucionen
Molt bé
Molt
Tant és així
Que avui dia
Sí
Els diorames
Fets o nois d'Itàlia
Fan
Molt espectaculars
Molt bé
Surten nous
Nous
Figuristes
A Itàlia
Molt bons
Llavors
Sobretot la part
De la Lombardia
Doncs és d'allò
Però l'Escola de Barcelona
És coneguda
Arreu del món
Pràcticament
I hi ha molta gent
Que
Una aquí
Una allà
Una d'allò
Doncs
Practiquen l'Escola de Barcelona
És curiós
I ells
Curiosament
Ells quan
Van començar
Sobretot
Posaven
Escola de Barcelona
Exposició
De
Precepio
Escola de Barcelona
Volem dir
Cuidado que nosaltres
El que estem fent
És una cosa
Diferent
Diferent
Ja ja
Diferent
Diferent
Diferent
Diferent
Diferent
Diferent
Diferent
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
Bé!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
feina.
Hi ha més
passebristes avui que fa
30 anys? Jo crec que estem
en l'època d'or
del passebrisme.
Tant aquí com
a l'estat espanyol
com a Europa.
La xarxa són un
baròmetre, abans no existien
però avui sí que existeixen
i per tant si tu entres a la xarxa
i busques Belén
Passebre, Precipio, Cripen
et surt quantitat
i quantitat de material
de notícies, de gent que fa pessebres
en fi
molta maquetisme, sobretot
a la Itàlia, molts maquetistes
s'han passat al món
del passebre. En el qual
doncs, bueno, jo no hi acabo
d'estar totalment d'acord
amb l'estil maquetista
del passebre, no? Perquè
el passebre en si no és una maqueta
és una interpretació
idíl·lica
d'aquell espai
reproduir-lo exactament
pedra per pedra
i clau per clau
d'una porta
no és
el passebre
l'has de sentir
o sigui
si tu dius
no, està bé, si està molt ben fet
és molt maco, eh?
bueno, val
però tu has de sentir
tu has d'arribar davant d'un teorama
d'un passebre
i has de notar alguna cosa
i has de dir
ostres, mira
la tendresa d'aquella escena
aquella figura
m'inspira
no sé què
aquesta composició
sí, sí
que ben resolt
el tema de la perspectiva
la il·luminació
la llum
sí, sí
però si només et quedes
amb la
amb el ben fet
que està
jo crec que
no acabem de
de lograr
l'essència
del passebre
no?
parlant d'essència
la teva associació
o la associació
que tu ets president
i jo soc soci
200 socis
o 200
200 socis
quin futur hi veus?
perquè, clar
la mitjana d'edat
dels que estem a dintre
no
no és precisament juvenil
no
però l'avantatge
que tenim
en aquests moments
les coses
poden
poden variar
però l'avantatge
que tenim en aquests moments
és que ens està entrant
molta gent nova
i no joves
no joves
perquè els joves
avui dia
van molt de bòlit
i tenen molta feina
i Barcelona més
perquè, clar
a Barcelona
sobretot hi ha una cosa
que és la distància
i potser també
paguem una cosa
que per una banda
és molt maca
d'estar
al barri gòtic
d'estar
al Palau Mercader
però és que és un barri
que no té vida
potser si estéssim a Gràcia
la cosa funcionaria
d'una altra manera
o a Sants
o a
bueno
a qualsevol barri
de Barcelona
o al Clot
o allò
la cosa funcionaria
molt millor
però l'avantatge
ja dic
ens està arribant
molta gent
de
prejubilat
és el que te n'està dient
qui entra
de soci
a part dels que
es moren
o es morim
entra de soci
el que jubila
eh
pocs joves
sí que diem
que bueno
tenim gent
de cinquanta i pico d'anys
però
l'avantatge
que també tenim
avui dia
és que
una persona
abans
als 60 anys
era un vell
vell
i avui dia
doncs
la gent
viu més anys
i
i està
en millors condicions
en millors condicions
de vida
i molt millor
i per tant
doncs
tens gent
que té
cinquanta i pico d'anys
i porten
una empenta terrible
tenim
el vicepresident
l'Agustí Terme
que en té 87
i és una daina
treballant
que dius
mare de Déu
que et dius
i bueno
ens és el que
per resumir
la pregunta
que tenia preparada
és
en quin estat
es troba
el passabril
i d'on dius
edat d'or
jo em quedo amb això
i calçollens
en aquests moments
hi ha empreses
que treballen
curiosament
abans
quan tenies
que fer coses
d'elèctriques
o així
tenies que
bueno
començar a pensar
com ho faré
de quina manera
com
i ara
avui dia
hi ha
hi ha empreses
que
que treballen
vull dir
que viuen
i treballen
per fer
tot el material
que necessitis
pel món del passeu
si perquè dius
això
potser a Catalunya
a nivell de figures
ja no tenim tanta força
com a anys enrere
però a Itàlia
i Andalusia
hi ha gent que fa figures
que són autèntiques
meravelles
sí
bueno
però aquí a Catalunya
encara tenim
per exemple
la Montserrat Ribes
però a Monts
en Monts
en Monts ja
en Monts
sí
però
però
però
amb el fill
sí
en Monts
en Castells
que torna a la vida
bueno
els germans
van fent coses
curiositat
el Daniel
el Daniel Alcántara
que també
va fent coses
els castells
tenen
tenen substituts
els Bertran
que també
van fent coses
el Sisko
però el Sisko
i la Gemma
sí
però la Gemma
fa figures
fa figures
però aquí fa
tot el que està parlant
tot el treball
de llauna
i de plom
era el Sisko
i el Sisko
i després ja la
que des d'aquí
li enviem un record
perquè avui
tenia que estar aquí
però malauradament
s'ha fotut malalt
i no ha pogut venir
Sisko millora't
això Sisko
i després tenim
la Montserrat Ribes
que Montserrat Ribes
és una indústria potent
de la figura
avui dia
sí sí
és poder la més potent
potser la més potent
perquè el que jo et volia
preguntar abans
dels germans
de Catalunya segur
de Catalunya segur
els germans castells
han plegat
no
van fent
van fent
però no tenen descendència
que jo sàpiga
no
quan els dos germans
pleguin
s'han plegat
hi ha un projecte
amb el museu
de Montblanc
aviam si
continuarien ells
però està molt
està molt a les beceroles
perquè les figures
castells
han sigut
una referència
també
sí sí
i les figures
de castells
n'hi ha escampades
per arreu del món
també
el Caganí
la figura més popular
que fins i tot
fins i tot
i amb parades
a Santa Llúcia
i al mercat
de la sala de família
que només
venen caganers
bueno
i
van caganers
amb les figures
de
polítiques
artístiques
de tot
i a prop
i al carrer
al carrer
al carrer Baix Nou
hi ha una botiga
i al carrer
llibreteria
n'hi ha una altra
i em sembla
que a prop
de la Sagrada Família
n'hi ha una altra
i la fira de Madrid
de la plaça Major
està ple de
parades
que venen cagones
i bueno
i
hi ha una endotativa
quan
potser
sigui que
és la indústria
més potent
del
del carrer
si vol que dius
això
que hi ha una endotativa
que expliques
que una dona
de Madrid
es va posar
contacte amb tu
demanant-te
si li podies enviar
un capellà
amb un paraigua vermell
i tu li vas dir
miri senyora
perquè ella et deia
que l'havia vist
sempre al passebre
de casa seva
i que en volia tenir un
i tu li vas dir
miri senyora
si vol un caganer
jo li podria portar
tants com vulgués
però de capellà
amb paraigües
va costar molt
trobar-lo
al final
li vaig trobar
o sigui
el que jo deia
ets que ets
molt bona persona
home
quan una persona
amb il·lusió
et demana una cosa
d'aquestes
doncs
si pots
la complaus
canvia una mica
de registre
fa
3 o 4 anys
o més
o 6 anys
l'Ajuntament
es va dirigir
a l'associació
perquè
us feu
càrrec
vosaltres
de fer
el passebre tradicional
a Barcelona
i que s'ubica
al Museu Marés
com va anar
jo?
perquè jo
va ser
després
d'una
d'aquestes
amb el Collboni
em sembla
que va ser
amb el Collboni
una d'aquestes
bronques
del passebre
de la casa
de Sant Jaume
que la cosa
no anava bé
i el mateix
el mateix
Jaume Collboni
va dir
el passebre
l'han d'entendre
els nens
i per tant
hem de fer
una cosa
que els nens
l'entenguin
us veieu un cor
l'any que ve
de fer un passebre
i parlem-ne
ens van posar
en contacte
amb l'ICUP
i vam fer
el primer passebre
del Museu Marés
que deu fer
cinc anys
sí
cinc o sis anys
i bueno
ara ja és
vingut
el passebre
tradicional
de Barcelona
el passebre tradicional
que abans era
la pla de Sant Jaume
la pla de Sant Jaume
ha quedat
la pla de Sant Jaume
continuava fent
els seus invents
invents
de la Colau
del que sigui
i el tradicional
i el tradicional
el de allò
i llavors ara
sempre
ara ja sempre
que parla
la senyora Colau
o l'Ajuntament
ja sempre parlen
del Museu Marés
i del
de la Pedralbes
i això són
els dos
que tot això
és ICUP
esclar
d'això
aquí curiosament
l'ICUP
és l'Institut de Cultura
de Barcelona
ahir curiosament
que es va inaugurar
al Centre Català
d'Artesania
una mostra
d'un passebre
i l'interpretació
que havien fet
uns artistes
d'aquell passebre
doncs
mentre anava jo
de la pla de Sant Jaume
cap al carrer
on hi ha
el Centre d'Artesania
penjats
al carrer
hi havia
pòsters
anunciant
el passebre
del
del Museu Marés
i l'horari
d'això
vaig pensar
mira
anem bé
ja anem bé
s'han fotut
fora la massa
Jaume
però
per lo menys
ens fan publicitat
aviam
fem una mica
d'espoiler
parlem de
la casa
del Passebre
del Museu
del Carrellat
o per entendre més
la teniu oberta
cada dia
fins a Reis
la tenim oberta
cada dia
fins a Reis
i després
fins a la Candelera
no
si algú ens truca
la Candelera
i més enllà
perquè a vegades
et truca gent
que ve
a Barcelona
de Pamplona
de San Sebastián
o d'on sigui
i ens diuen
escolta que
vale
doncs us oprim
perquè
nosaltres
pràcticament
el de Lledona
ho comencem
a desmuntar
fins al març
o pel Setmana Santa
mira
m'has obert
el malut
de la pregunta
fora de Catalunya
això que en diuen
a Espanya
quins són
els pessebres
que valen la pena
que paguen la pena
home
sobretot
Andalusia
jo t'he dit abans
Andalusia
perquè
els
els figuristes
Andalusia
tenen anomenada
i són bons
i a més a més
els pessebristes
també són
bons
són gent
que s'hi dediquen
molt
el que passa
que no hi ha
aquest teixit associatiu
que hi ha
a Catalunya
cadascú treballa
són capaços
de desmuntar
el menjador
de casa
per muntar
el pessebre
i celebrar
el Nadal
a la cuina
i jo
he estat
a cases
d'aquestes
i fan uns pessebres
meravellosos
molt treballats
moltes hores
moltes hores
moltes hores
que jo m'esborrono
quan veig
aquelles
tantes hores
tantes hores
però
és així
i
ells són molt bons
treballant
després potser
alguna part
de València
i a Castella
també hi ha
bons pessebristes
i sobretot
ara
es van posant
cada vegada més
allò que en diuen
posar-se les piles
i intentant
doncs
fer les coses
ben fetes
l'any que ve
800 anys
el primer pessebre
800 anys
o sigui
l'any que ve
hem de fer grossa
home
i t'ho dic
perquè ho fos el fil
la fareu grossa
però us aneu Andalusia
perquè m'heu dit
que la fareu a Sevilla
no?
és veritat
bueno no
normalment
cada 4 anys
es fa un congrés
internacional
sí però
encara és el del 800
i si toca a Sevilla
el del 800
al final
es va decidir
de fer a la Sevilla
no dius cap mentida
no no
i tant que no dius cap mentida
però bueno
la ventaja
és veritat
que Andalusia
doncs
té tota una sèrie
de
de llocs
molt interessants
entre ells
hi ha el museu
de Mollina
que està tocant
en Tequera
que jo recomano
el que li agradi al Passebre
que hi vagi
perquè hi haurà
autèntiques meravelles
a part d'aquest museu
és una meravella
són 5.000 metres quadrats
dedicats al Passebre
però
i a més a més
molt fàcil d'anar-hi
perquè
l'Avet deixa
en Tequera
vull dir
en Tequera-Mollina
hi ha 5 quilòmetres
actualment
t'interrompés
Josep Maria
actualment
la referència
del museu
ai del museu
del Passebre
a Espanya
és en Tequera
o sigui el més gran
és la referència
el de Mollina
sí
després d'aquí Catalunya
evidentment
tenim el de Montblanc
que és molt maco
molt coquetó
però la referència
del museu
del Passebre
està en Tequera
hi ha hagut un mèscenes
que s'hi ha posat
del tot
i ha dedicat
una part molt important
de diners
a fer
el museu
doncs
mira el micrófone
obert
Josep
no tenim
no tenim
munteu un viatge
depèn de vosaltres dos
que sou els mestres
i tant
aviam
hi ha moltes coses
moltes coses
que
i hem
hem d'anar acabant
però tu no te'n vagis
que encara no
fem un petit repàs
hem dit
el que era el Passebre
el que és el Passebrisme
l'afició i l'art de construir Passebres
i el que és el Passebrista
que per mi té tres definicions
no una
Passebrista és la persona que fa Passebres
OPI
membre d'una associació
de Passebristes
també es diu Passebrista
i l'artista
de figures
de Passebre
que se'n diu Passebrista
també
correcte
tu ho tens tot
i l'intel·lectual
que potser jo no la tinc
però hi ha l'intel·lectual
també
que és la persona aquella
que estudia el Passebrisme
i també
l'hem d'incorporar
en aquest
d'això
que escriu
que fa llibres
que fa articles
i que d'això
i aquest també
és un Passebrista
a veure'ns
de Passebristes
dos
abans de
fer un impàs
el primer
el monjo
el teu amic
un altre
havia l'anomí
que havia parlat
el Gilbert
el Saran
i Famades
batejat
amb el nom d'Artur
amb la vida normal
i de
i de naixement monàstic
Gilbert
Vilanova
i l'altre
que tu el coneixies
i m'has explicat
l'anècdota
el dia abans
explica-ho
que té molta gràcia
sí
curiosament
el dia
de Carnaval
ell estava ballant
a la societat
d'una societat
de Vilanova
que es diu
el Fumet
i l'altre
al dematí
quan es va llevar
li va dir
amb el seu pare
dimecres de cendre
me'n vaig a Poblet
i el seu pare
va dir
quan tornes
no, no
jo no penso
jo no penso tornar
em quedo
em quedo
em quedo Poblet
i se'n va anar Poblet
i ell es va quedar
al cap d'un temps
va
el pare
i va enviar un capellà
de Vilanova
aviam
si el reconvertia
si el reconvertia
o que no es fes monjo
però no, no
la cosa va dir
que no
que ell es quedava
i es va quedar
a Poblet
Poblet
després
se'n va anar
a diferents punts
d'Europa
fent pessebres
precisament
hi ha pessebres seus
a diversos punts
d'Europa
i
alguns altres
s'han destruït
per exemple
curiosament
es va destruir
el que havia fet
a Poblet
perquè ell després
se'n va anar
al monestir
de Solius
amb el Garret
amb un sisme
amb l'Edmond
Maria Garreta
i Olivella
a més és curiós
perquè això de Solius
tu deies dels calés
no sé d'on van sortir
perquè el monestir
de Santa Maria de Solius
que va ser fundat
el 1967
sí, sí
quatre traviaris
fa
i va ser fundat
per l'exabat
de Poblet
per l'ed
Maria Garreta
i tres monjos més
del mateix monestir
i ell
ell era fora
ell era Roma
i quan torna a Poblet
diu
ho entès
diu
vinga veu l'abat
i quan veu l'abat
diu
no aquest no és el meu abat
no és el meu abat
i llavors ell
se'n va
a Solius
amb el Garreta
què va passar
a Poblet
en aquests moments
que la iglésia
és molt
molt tancada
doncs no
no se sap
però
suposo
que era un problema
de país
precisament
sí
perquè l'Edmond
Maria Garreta
i l'Eglésia
era de l'estada
un problema de país
i marxen a Poblet
i curiosament
surten els diners
per construir
un monestir modern
molt confortable
molt confortable
i llavors ell allà
comença a fer
diorames
diorames
diorames
fa una sala
hi ha una sala
primera
s'es posen
com poden
un dia
que va
la senyora
Ferrusola
allà
li parlen
que necessitarien
fer
un espai
per posar
tots aquells
diorames
i la Generalitat
acaba pagant
una
una saleta
per posar
tots els diorames
de fràgil
verd
i a més
Josep Maria
el monestir
de Solius
està situat
en un entorn
molt bonic
molt preciós
és un lloc
força interessant
per visitar
i això sí
que jo el recomano
als suyents
tant pel que fa
al propi edifici monàstic
que és el que tu dius
que és
veure un monestir
amb les comoditats
del segle XX
que és
quan es va fer
a final del segle XX
i amb els seus jardins
i de pas
veure la col·lecció
de pessebres fets
pel frau
Gilbert
l'Alsaran
Vilanovi
un espai
a prop
per llocs
per anar
a menjar
molt bé
i si la platja a baix
si volen
anar a profunditzar
jo que tinc
molta relació
amb aquella terra
que és
justament
la frontera
entre la selva
i el Baix Empordà
és una terra
marcada
pels déus
aviam
per acabar
la primera part
amb tu
jo m'agradaria
que ens expliquessis
aviam
de tots els guardons
que tu has tingut
que has sigut
considerat
el passebrista
de referència
fa 5 anys
quin és el que
tots en diràs
però segur que hi ha
algú
que no té per què
ser el més important
que t'hagi arribat
més al cor
que pot ser
l'haver sigut
triat president
de la
de la Federació
Primer Catalana
de l'Associació
de Passebristes
o quan et van donar
quan et van donar
ara
el Gran Premi
on va ser
a Solissa
no
a Bergamo
a Bergamo
a Itàlia
a Bergamo
evidentment
que reconeixin
tota una feina
feta
a nivell internacional
de Passebristes
doncs
és molt important
però potser
a mi el premi
que
la Federació
de Teatre
en el seu moment
em va donar
l'Arlequí
que és el premi
que donen
cada any
es donen
5 categories
aquell any
em va tocar
amb mi
com a persona
de rebre aquest premi
però per mi
el premi
que potser
té més importància
és el que em va donar
la pròpia entitat
de Vilanova
al Circo Catòlic
el reconeixement
de tots els anys
que havia estat gestionant
teatre
i pastorets
i vol dir que no
i era també
de la família
exacte
era un reconeixement
també
exacte
era un reconeixement
a tota la família
era un reconeixement
a tots aquells anys
de dedicació
a tota la reforma
del teatre
en fi
vull dir
continuem
no te me'n vagis
totes
M'agrada el Nadal, faig petons i regals,
els carrers i els balcons, prens de llums i colors.
M'agrada el Nadal, un passebre com que,
hi ha pastorets i torrons i cançons fora el foc.
Quan miro la nit, veig el vidre entelat,
escric amb el dit, bon Nadal i un desig.
Vull un tall de torró pel pastor Rubelló
i carbó dins d'un sac pel dimoni esboat.
Vull un somni de neu per baixar amb un trineu,
poder veure el rei blau fent amac un instant.
Vull pujar del cel, per fer surfar amb l'estel,
fins l'estena d'oient, que s'apaga i s'encén.
Vull que em donis cançons, que ens emprenen petons,
i un dibuix d'aquest món, sense amars ni canons.
M'agrada el Nadal, faig petons i regals,
els carrers i els balcons, prens de llums i colors.
M'agrada el Nadal, un passebre com cal,
pastorets i torrons i cançons por el foc.
M'agrada el Nadal, faig petons i regals,
els carrers i els balcons, plens de llums i colors.
M'agrada el Nadal, un passebre com cal,
pastorets i torrons i cançons por el foc.
Maca, eh?
Aquesta és una Nadala diferent.
A la ràdio i al carrer ja posen les tradicionals,
que són molt maques,
però almenys nosaltres intentem posar una Nadala diferent.
al programa anterior ho van posar,
la del camell del grup Alsmanel,
que és una Nadala renovadora,
que a mi em fa molta gràcia.
I aquesta, que és de la Damaris i a l'Abert,
és que tenim a Catalunya, tenim un personal important.
La Damaris, que és una referència pels nens,
és una pedagoga, musicoterapeuta, autora
i cantant de cançons infantils.
Mira com és, des del 1998 ha editat més de 16 àlbums
i més de 200 cançons infantils.
Supera els 800 milions de visualitzacions
al seu canal de YouTube.
Té més de 2 milions de subscriptors,
aquesta catalana, és increïble.
Arriba als nens, mira.
Després en fareu una petita referència.
Vaig estar la setmana passada en una fira,
la fira d'un poble que es diu Canyelles,
i actuava ella.
I és increïble.
És que sembla com, pels nens,
com un artista de rock.
Pol Jovent, eh?
La Damaris i Albert.
Bueno, doncs ens ha deixat aquesta Nadala,
que a mi em fa molta gràcia recordar-la.
M'encanta el Nadal,
faig petons i regals,
m'agrada el Nadal,
un pessebre com cal,
pastorets i torrons,
i cançons vol el foc.
Josep Maria,
ara sentiràs parlar
els altres dos creus de la comunicació.
El Joan,
que ens explica sempre històries interessants,
i el Pep,
que de Barcelona
poques coses li escapen.
Joan,
tot teu.
Moltes gràcies, Ferran.
Gràcies, Josep Maria.
Avui he après molt d'un tema
que jo realment desconec bastant.
Fins ara no havia sigut massa perseverista,
ara em tindré que animar
i aprendre una mica més de tot això.
I bon dia,
estimats soients.
Avui variarem una mica.
Avui ens posarem no sèrius,
però per què no parlar d'història?
I per què no història de casa nostra?
Les reines de la nostra història medieval
estan plenes de tòpics.
Que si santes,
que si màrtirs,
que sacrificades,
que pèrfides,
que sofrents,
que immorals,
avaricioses.
S'han aparat poc i malament.
Avui farem un primer repàs
algunes que,
sense la seva acció política,
la història de Catalunya
hauria estat molt diferent.
Comencem.
I comencem
amb una cançó tradicional occitana
que es diu
Triste es vos el.
Endavant.
Triste es Lucen,
tristo es la Teno.
Soi trist dins al fond del cuor,
un mal al cel,
un mal a l'avelló,
un mal a l'avelló,
un mal a l'avelló.
Trist és el cel,
trist a la terra,
tristesa fins al fons del cor.
Comencem.
Ja he dit d'entrada
que no parlarem de totes,
perquè seria molt llarg
i segurament bastant pesat,
en parlarem de quatre o cinc.
I comencem
per Maria de Montpellier.
Quan Maria va néixer,
l'any 1182,
feia tres anys
que Occitània
havia quedat lligat
a la corona d'Aragó.
Però els catalans
no tenien cap presència física
en aquells territoris.
Tot això
ho va canviar la reina.
Maria,
esposa de Pere I el Catòlic
o Pere II d'Aragó,
va haver de lluitar molt
per defensar el seu cognom
davant dels intentos d'usurpació
per part dels homes
de la seva família.
Maria,
casada ja dues vegades,
havia estat repudiada
pel seu segon marit
i la tornada a casa
amb el seu pare,
Guillem Vuitè,
no va ser fàcil.
Aquest,
amb un fill viu
d'una nova esposa,
va cedir al seu hereu
el títol sobre l'empedier,
en contra de Maria,
que va signar
un acte de renúncia,
un acte de renúncia
molt curiós.
El domini,
la puxança
i la jurisdicció
no poden mai
ser transmeses
a les filles
mentre hi hagi
un home supervivent.
El pobre
no ho va entendre així
i una revolta
va tornar el títol
a Maria.
Pere,
el catòlic,
no li ha fet mai costat.
El rei català
va disposar
del títol de Montpellier
i el va donar
com a dot
de casament
a la seva filla comuna,
Sanxa,
tan aviat
com va néixer.
Pere estava amulès
perquè ella
no volia renunciar
al seu títol
i ella es volia casar
en Maria del Montferrat,
filla del rei
de Jerusalem.
En Maria
només li cabria
tenir un fill mascle
i enmig
de les disputes
va néixer
el futur Jaume I.
Diu la legenda
que per concebre-ho
la reina
es va fer passar
per una amant
del marit
convidant-ho
a compartir
el llit
a les fosques.
Sigui cert o no,
el futur Jaume I
va marcar la història.
El darrer menyspreu
el rei
deixava infant
només en dos anys
com a penyora
pel seu gran enemic
Simó de Montfort.
Bioban d'Hongria
Bioban,
segona esposa
de Jaume I
va tenir una història
totalment oposada
a la de la seva sogra Maria.
Reina estimada
i governant respectada
fins a l'extrem
que alguns
de les seves aportacions
van quedar recollides
al llibre dels fets
escrit pel seu marit.
La unió
va sorgir
després del divorci
del conqueridor
de la seva primera esposa
a Villanord de Castella
que ja li havia donat
un fein.
Per aquest segon matrimoni
el rei buscava
la filla d'un rei
i el papa
li va oferir l'aliança
a la casa reial hongaresa
nou vestió
de la cristiandat
a les fronteres orientals
amb el món musulma.
Bioban va ser
una reina
molt dotada
per al joc polític.
la diplomàcia
i la mediació.
De fet,
en la conquesta
de la València
Jaume I
va fer cas
amb la seva esposa
partidària
de pactar
la rendició
de la ciutat
i no pas
d'entrar-hi
per la força.
I també
va ser
violent
qui el va acompanyar
en les reunions
amb l'ambaixador
del cabell musulmà
al-Azhak
per negociar
els termes
de la sortida.
Així,
el 9 d'octubre
del 1238
el seguici reial
va entrar
amb tota la pompa
a València
sense cap tipus
de resistència.
El 1244
les relacions
entre la corona
catalana-aragonès
i la castellana
eren força complicades.
Les negociacions
al camp de Mirra
semblaven
irreconciliables.
Jaume I
hauria abandonat
la taula
si no fos
perquè
Bioban
hi va intervenir.
L'interès
era clar.
L'adversari
del seu marit
era
Alfons Dècim
de Castella,
futura parella
de la filla
gran del matrimoni.
Bioban
i Jaume
van compartir
15 anys de vida
i 10 fills.
Alguns d'ells
parits
s'entén
d'esta campanya
perquè la reina,
poc amant
dels luxes,
preferia participar
en les campanyes
que quedar-se
a Pau.
Defensant
els interessos
dels seus descendants,
va morir
en 35 anys,
però
amb bona feina feta.
Els territoris
de la corona
es van repartir
entre els seus fills
verons.
L'enfant
Alfons,
nascut
en el primer
matrimoni
d'en Jaume,
va morir
prematurament.
Pere
va ser rei
d'Aragó
i de València
i Jaume
de Mallorca.
De les filles,
dues també
van dur corona.
Bioban
va a la Castella
i Elisabet
va a la Fratxa.
Una reina
que serà
per vat
perquè té
molts carrers
el seu nom,
però que realment
es coneix poc
i és molt interessant.
Continuem
i continuem
per Constància
de Sicília.
El futur rei
Pere II
va concertar
el seu matrimoni
amb Constància
amb la intenció
d'assejar
una aliança
entre Catalunya
i Sicília.
Però el papa,
Climent IV,
amb els francesos
com a viatge,
no li agradava
aquesta unió
i el 1266
va rebessar
el tronc
al pare
de Constància,
Manfred,
per entregar-lo
a Carles I
i l'Anjú.
La reina
no pensava
prou
en renunciar
a l'illa.
Des de Catalunya,
on s'havia anat
concentrant
un nucli
d'exiliats
sicilians
que la reconeixien
com a
provitària
legítima
del tronc,
entre ells
el futur
almirall
de la flota
catalana
Roger de Llúria,
van anar
preparant
el retorn.
El moment
va arribar
el 30 de març
de 1282,
quan van esclatar
les vésperes sicilianes.
Una rebota
orquestada
pels partidaris
de Constància.
Tothom
que hagi estat
a Sicília
encara parlen
o poden parlar
molt
de les famoses
vésperes catalanes,
que per ells
va ser
com una espècie
de lliberació.
Un any després,
Sobarréina
arribava a Messina
per ocupar
el tronc de Sicília.
Ramon
Montaner
diu
Senyàs
i llevar
els ulls
al cel
i besar
a la terra.
Malgrat tot,
ells va tocar
fer equilibris
entre el seu marit,
Pere el Gran,
partidari
de posar Sicília
sota el domini
de la corona
d'Aragó,
el papa
que continuava
volent
els enjú
i els seus fills.
Els últims anys
de la seva vida
els va passar a Catalunya
de dol
per la pèrdua
del seu marit
i del seu primogènit.
Al fons.
A la seva mort
va començar
la seva fama
de santa.
Va ser
beatificada.
i Dante
a la Divina Comèdia
va situar
la Buena Constanza
al purgatòria.
Que difícil
que la Ligueria
et situés
al seu.
Se'n salto
uns quants
que hi ha per aquí més
per arribar
a un altre
perquè esclarem
de parlar
d'Alfons Segons,
Jaume I,
Elisenda de Moncada,
Alfons III,
Anem a
Sibiva de Fortià.
Sibiva de Fortià
va ser la tercera esposa
de Pere III
al cerimoniós,
germà
d'Alfons III.
Anomenada
per l'acord
la reina
grossa.
havia arribat
a l'acord reial
com a l'ama
de la companyia
de la reina
Eleanor de Sibiva,
segona esposa
de Pere III.
Era una jove
procedent
de la petita
noblesa
empordanesa
i només
arribar a l'acord
la van casar
amb un noble
aragonès,
ja molt gran,
que va morir
al cap d'au poc temps.
El rei Pere
acabava d'enviudar
si va fixar
malgrat la diferència
d'edat.
Ella,
24,
el rei,
47.
Els dos prínceps,
Joan i Martí,
fills del rei
Ida d'Ionor,
la segona dona,
no van veure
aquest enllaç
amb bons ulls.
Creien
que el seu pare
podria tornar
a tenir descendència.
No va ser així.
El segon embaràs
de Sibiva
va portar
un nen,
i el rei
va legalitzar
les relacions.
Fins a aquests moments
no estaven casats.
El nadó
va morir
els pocs dies,
però els seus
germanastres
van entrar
en cautela.
Tindria més fills?
Amb el títol
de reina
de la mà,
Sibiva
la va exercir
com a tau.
Va promocionar
famílies
i persones
molt properes
amb ella,
personatges
de la baixa noblesa,
desplaçant
a les classes
més altes.
Clar exemple,
el del seu germà
Bernat.
que de cuiner major
de Palau
va passar
a Camarabent Reial
i posteriorment
a governador
general de Catalunya.
Però la mort
del rei,
Sibiva i els seus
van fugir
en tot el que
es van poder endur,
trobant els seus
fillastres
l'excusa
d'haver abandonat
i saquejat
el Palau.
Condemnada a mort,
juntament amb el seu germà,
el papa Climent VI
va intercedir
per la seva vida.
Anys més tard,
a la pujada
de Martí
un maltrone
li va donar
el reconeixement
de reina
Biduà.
Com va recollir
l'historiador
Ernest Balenguer,
cadascú
ha de pensar
primer
en els seus
parents,
després
en els estranys.
Això
diuen
que era
el pensament
de Sibiva.
Anem amb una altra
Violant,
Violant de Bar.
Dels dos fills
de Pere
els cerimoniós,
Joan va ser
el més
beligerant
i Violant,
la seva segona dona
no els va quedar
enrere.
Filla d'un duc
i neboda
del rei de França,
la reina
havia crescut
de París
com a membre
de l'autonobresa.
Era culta
i refinada,
molt lluny
de Sibiva.
Els primers anys
de matrimoni
hi ha encara prínceps
i per no coincidir
massa
en Joan
i Sibiva
es va establir
a Ginona,
on van crear
un acord
molt sofisticada,
a l'estiu francès.
El 1387
van ser coronats
reis,
però el monarca
preferia dedicar
el temps
a les seves
aficions.
Sobrenom
com
Aïmador
de la Gentilesa,
el Descurat
o Joan I
el Caçador
no veien
estranys.
Violant
era tot
el contrari,
d'una gran
violentat
política
i gran
habilitat
d'estratèga
diplomàtica
i oratòria.
Va substituir
el rei
a les cores
de Monzó.
Va assumir
la lloc
tinyença
durant la malaltia
de Joan I.
Va promoure
polítiques
francòfiles
de grans
repercussions
econòmiques
i va donar
i va donar
el seu favor
i el
de la corona
als papes
de Vinyó.
Joan
el Caçador
va morir
l'any 1396
en circumstàncies
que no
s'han
aclarit mai
i quan
els súbts
acusaven
a la parella
de ser
uns
dividors
i uns
malgastadors.
El
no tenir
descendència
masculina
el dron
passarà
a Martí
I
primer humà
germà
de Joan.
Maria
de Una
Quan Maria
va saber
que era reina
el seu marit
Martí I
era fora
i no va tornar
fins al Cap
d'Urany
recordant
que en aquells
temps
hi havia
domini
sobre la Cisioia
Napnapos
etc.
La nova reina
de 38 anys
estava
perfectament
preparada
per governar.
Durant la seva
regència
Maria
va gestionar
el patrimoni
familiar.
i negociava
enviament
d'armes
i tropes
a Sicilia
on es trobava
el rei.
Fill d'una
de les principals
famílies
aragoneses
i educada
a la cort
coneixia
molt bé
el país
i tenia
totes
les qualitats
per governar.
A la tornada
del rei
aquest jurarà
el seu càrrec
a Saragossa.
Però Martí
no era
especialment
actiu
ni massa
interessat
en acció
politica.
Massa
semblant
a Joan
el germà
mort.
En canvi
Maria
sí.
Va
del marit.
Va participar
en un intent
de pacificació
entre els
Santelles
i els
Vilaregut,
dues famílies
de l'alta
noblesa
valenciana
i va intercedir
davant del
papa
per millorar
les condicions
dels pagesos
de regança.
L'any
1406
va morir
una dona
que segons
Francesc
i Ximinis
era
excel·lenta
i sàvia.
El seu
únic
areu
Martí
va morir
molt jove
cosa que va
suposar
la fi
de la dinastia
de la casa
de Barcelona.
El compromís
de Casp
va provocar
l'arribada
a la corona
de l'Aragona
als Trastàmaras
1412
a 1555
en la figura
de Ferran
Dantequera
Ferran I
el Just
de Vota Martí
I
l'Humar.
A l'altra
quantitat
d'impossibilitats
Jaume II
d'Urgell
va quedar fora
per lluites
d'intestines.
La muller
de Ferran
va ser
Eleonor
de Burkert
poc important
en comparació
amb les reines
que recordem.
I per avui
parlaré
de l'última
perquè la següent
ja és molt important
i li dedicaré
si m'ho permeteu
un capítol especial.
L'última
d'avui
és Maria
de Castella.
Maria de Castella
filla
i germana
de Reis
no agradava
a Alfons IV
el magnàtimo
fill de Ferran I.
La considerava
una dona
malaltissa
i allunyada
dels cànoms
de bellesa
de l'època.
Va haver d'acceptar
la humilació
que el marit
infringia
prohibint
i acompanyar
a tots
els actes públics.
Amb tot
el rei
devia ser
molt conscient
dels seus
valors polítics
perquè primer
la va assignar
com a representant
de la família
a les Corts Catalanes
i durant la seva estada
de sis anys
a Cerdanya
Maria es va quedar
al front
del govern de Catalunya.
Durant aquests anys
el rei
la va
deslegitimar
en alguna ocasió
però era tant
el respecte
que s'havia
agullat
entre els catalans
que va continuar
governant
quan el fons
va marxar
a Nàpols
on va crear
una altra família
i d'on no va
tornar mai més.
Maria
a Catalunya
va haver de fer front
a situacions
molt complicades
conflictes
entre els nobles
arreu del territori
les remenses
i sobretot
les lluites
entre el seu germà
Joan de Castella
i la corona
del seu marit.
Gran partidària
del pacte
i de la diplomàcia
va aconseguir
diferents treves
i quan la diplomàcia
no funcionava
era capaç
de plantar
la seva tenda
de campanya
al mig de la batalla.
Va contribuir
a la brillant
política mediterrània
protagonitzada
pel magnànim
però sense
l'acció política
i econòmica
feta per la reina
res d'això
ja és pogut ser possible.
Dona
de gran inquietud
intel·lectual
tenia correspondència
amb els monjos
de Montserrat
fent servir
sempre el castellà
que no era pas
o el català
perdó
que no era pas
va ser
la llengua mediterrània.
Hi havia diferència
per la castellà
diferència.
No, no
és que
ella era castellana
per tant
ella feia
deixada de banda
quan tenia
aquestes relacions
intel·lectuals
va ser
la llengua mediterrània.
Va ser decisiva
en el nomenament
del seu cunyat
Joan II
Joan
el Sense Fe
com a nou rei.
I aquí ens apareix
una figura molt important
com a reina
de la corona d'Aragó
que és
Joan Enríquez
la mare
de Ferran el Catòlic
però això
ho deixarem
per una altra dia.
Com veieu
no coneixem massa
la història
de les reines
de l'edat mitja
que hem tingut
a Catalunya
i han sigut
tan o més importants
moltes vegades
que els seus esposos
sobretot
per la influència
que tenien
en portar el país
i en relacionar-se
amb els seus subtits.
Clar, perquè
moltes vegades
marxaven els marits
i de la seva
concessa
també ha sigut així.
I avui
el Joan
ens ha sorprès
perquè ell
que sempre
ens fa viatjar
pel món
avui
ens ha fet
viatjar
per la història.
i en deixo
per mi
el més interessant
de totes
que és
en Joan Enríquez
perquè esclar
aquí tindrem
també
la guerra
del segleu catalana
la busca
i la viga
una sèrie de coses
que realment
van marcar
una època
molt important.
Bé,
continuarem
si no la setmana que ve
que és Nadal
una altra
i parlarem
d'aquesta
última reina
i una mica
de la història
del famós
príncep de Viana
un altre personatge
totalment obridat
que també té molts carrers
però que poca gent
sap realment
qui va ser.
Gràcies,
oyents
i ara
em despedeixo
amb dos cosetes més
i ja està.
Ahir va passar
un aconteixement
a les coses espanyoles
molt preocupant.
estem davant
d'un cop
d'estat
institucional?
L'intent
de prohibició
de discutir
i aprovar
lleis
per part
del Tribunal
Constitucional
és un atac
directe
a l'estat
de dret
a la
separació
de poders
a la democràcia
liberal.
Ho he dit
alguna vegada
però ens acostem
cada mes
amb una Espanya
semidictadura
judicial.
Tots els cops
d'estat
i revoltes
han vingut
de la dreta
recordeu-lo.
Sempre.
Sempre, eh?
Des de la guerra
del 36
al cop d'estat
ho estic recordant, eh?
al cop
del Tejero
en fi
i ara això.
I finalment
una cosa
com que demà
demà
no passat demà
ja a final
del campionat
del món
vull fer una petita
referència a Qatar
com vaig fer
el primer dia.
O sigui,
Qatar,
sempre Qatar.
Sí.
El senyor Rossell
ex-president
del Barça
no para
d'explicar-nos
les bondats
del sistema
de l'amirat.
El seu respecte
als drets humans
la seva benevolència
amb el tracte
amb els immigrants
la seva tolerància
amb les dones.
I diu
que vol ser
alcalde de Barcelona.
Quina por.
Bona tarda.
Bon dia.
Josep,
el Joan
avui ens ha fet
un viatge
per la història.
Sí.
Tu,
per on viatjarem amb tu?
Avui viatjarem
per un...
pels canòdrops
de Barcelona.
Sí.
Una cosa
que segur que us sorprendrà
perquè a mi
m'ha sorpreès
tot això.
Vull dir,
estirant el fil,
veient una fotografia
antiga de Barcelona
vaig pensar,
mira,
doncs això,
em donarà una mica
i començar a sortir coses
i coses i coses
i penso que és bastant
interessant.
Espero que
els oients
estiguin d'acord amb mi.
El que us deia,
no fa gaire
repassar unes imatges
antigues de Barcelona
que a més a més
de ser coses curioses
són una font d'inspiració.
Vaig veure una fotografia
d'un diari,
la Rambla,
del 29 de juliol
del 1935.
El peu de la foto
deia això,
eus a si
el moment
desembarcats
a la nostra ciutat
els 30 magnífics llebrers
pulsant,
sí,
tal com sona,
d'origen irlandès
amb què el Kennel
augmenta les seves
ja ben noderides quadres.
La Rambla
és el diari
que va ser fundat
el 1930
per Josep Sunyol,
el president màrtir
del Barça
i el primer número
va sortir el 14 de febrer
i es publicava
amb il·lustracions,
gravats,
dibuixos,
fotografies
a mida de gran foli
de 4 a 10 pàgines
i a 7 columnes.
El que a mi
em va quedar l'atenció
va ser el receptor
dels llebrers,
el Kennel.
Segurament era el nom
d'un canódrom.
Jo en recordava tres,
el de l'Avinguda Mistral
tocant a les arenes
allà a la Gran Via,
el de la Meliriana
i el canódrom
de l'Oreto,
el que mai vaig anar
i creia recordar
que estava cap a la Diagonal
i lògicament
a prop del carrer l'Oreto.
Era un fil per estirar,
no ho vaig pensar dos cops
i m'hi vaig llançar.
Déu-n'hi-do
el que vaig aprendre
i ara us ho explico.
Veiem.
Els que recordem
molts canadors
només van veure el seu final,
més aviat trist,
sense cap glamur,
si és que mai
en va tenir.
Nosaltres creiem que no.
Les carreres de gossos,
les curses de gossos,
perdó,
no eren un invent d'aquí.
De fet,
la primera es va fer
a Hendon,
Anglaterra,
el 1876,
però no va tenir cap èxit.
Al cap dels anys
va ressorgir
des de l'altra banda
de l'Atlàntic,
o sigui,
van tunejar les carreres.
Els Estats Units
van fer
amb aquest fórmulant model
que ja hem conegut,
pistes ovalades o circulars
i amb una llebre mecànica.
La finalitat
del seu inventor
o promotor,
Owen Patrick Smith,
no era enriquir-se.
El seu projecte
volia substituir
les curses
amb conills
o llebres vives
que acabaven destrossades
pels llebrers
i equiparar,
d'alguna manera,
les curses de gossos
a les de cavalls.
Això passava
el 1912
i durant els anys 20
l'interès
per aquest nou tipus
d'espectacle
va augmentar.
Van concórrer
molts factors.
La novetat
era com un hipòdrom
de butxaca
més econòmic
en tots els sentits,
pistes més redobides,
els animals
no els calia genet.
No era el mateix
transportar
un purassant
que un llebrer
per més pedigui
que pogués tenir.
L'any 26
s'interdueix
a la Gran Bretanya
i al cap d'un any
ja hi havia
40 canadrons
a tot el país.
Aquest èxit
de sortida
va acabar sent
una mica
contrapaduent
per aquest nou esport
o espectacle
com es miri.
Els rics seguien
tenint els hipòdroms,
la classe mitjana
va anar perdent
l'interès pels gossos
i al mateix temps
que la classe treballadora
s'hi afeccionava.
Tenien canódroms a l'abast,
podien fer apostes petites,
els horaris
eren molt variats,
sobretot a la tarda i nit
que permetien anar
a les carreres
sortint de la feina.
Al Regne Uní
les majors assistències
es van produir
després de la Segona Guerra Mundial
cap als anys 60
i l'interès
van anar de baixa
i l'any 22,
2022,
quedaven 41 pistes.
Però tornant cap a casa,
aquella foto del 35
que em van curiosir,
jo creia que parlava
del primer canódrom
de Barcelona,
però no era així.
La història
dels canódroms
a la nostra ciutat
comença uns anys abans,
el 1932,
amb la legalització
de les apostes.
Primo de Rivera
havia prohibit el joc,
cosa que va provocar
el tancament de gairebé
tots els casinos
de l'estat espanyol
entre ells
el famós casino
de la Rebassava,
que una mica de passada
ja n'havíem parlat fa temps.
Potser hi tornarem també,
ja ho veurem.
Tornem a les gossos.
Aquí apareix
el primer canódrom
de la ciutat,
el parc d'esports
del Sol de Baix,
Sol com a terra.
Estava situat a cavall
entre les Corts i Sants,
en uns terrenys
que formaven part
d'una antiga masia
i que actualment
l'imitaria en gran part
amb el carrer Joan Güell,
avinguda a Madrid,
de la seda de les Corts
i de la gran via
de Carles III.
Dins d'aquesta zona
hi ha actualment
la petita plaça
del Sol de Baix
que ens recorda
no el canódrom
sinó la masia
que va donar nom
a aquests terrenys.
Si ens volem ubicar
una mica més
podríem dir
que estava
a mig camí
del camp de les Corts
i el camp nou,
encara que cap dels dos
no existien encara.
Però durant un temps
i fins al 1932
el Futbol Club Barcelona
va llogar
aquests terrenys
com a camp d'entrenament.
Igual que en altres
països van néixer
amb impuls i ganes
de fer moltes coses
amb l'associació
hípico-galguera
de Catalunya.
L'interior de la pista
estava habilitada
com a camp de futbol,
béisbol o rugby.
La pista pròpia
ben dita
eren tres pistes.
L'interior
estava dedicada
a les curses de gossos,
l'altra
a la de motos
i l'exterior
a la de cavalls
trotadors,
aquells cavalls
que estiren
un carret
on va el joc,
el jockey.
D'això,
que em sembla
que a les illes
encara
es fan carreres
d'aquestes.
Com els trotons.
Aquestes curses
de trotadors
no van tenir
gaire d'èxit
i l'any 44
va canviar el nom
de Canodrompark
i no cal dir
que després
de la guerra,
el sol de baix,
i després de la guerra
evidentment
Canodromoparqui,
no fos cas.
L'any 940
i 1949
van celebrar
el campionat d'Espanya
de Llebrex
en pista.
També es van celebrar
algunes proves
de ciclisme internacional
i a partir
de l'any 1940,
seguint una moda americana,
curses de cotxes
mitjats,
que són cotxes
monoplaces
de tamant reduït
preparats
per córrer
en circuits petits.
La gran pressió
immobilià
de l'època
i la baixa
de popularitat
dels llebrers
va fer que es
tanquessin
les instal·lacions
l'agost de 1951.
El mes següent
ja eren derrocat.
Al cap de dos anys
del primer Canodrom
apareix el segon
i va néixer.
El 33
es va quedar
al Kennel Club
amb la finalitat
de fomentar la cria
de llebrers
i dotar la ciutat
d'una programació estable
de curses
de gossos de qualitat.
I al gener del 44
el Kennel Club
va inaugurar
el seu primer Canodrom
en els terrenys
que el Polo Club,
després Real Club
de Polo,
evidentment,
havia adquirit
al final de la Diagonal.
No he pogut establir
quin conveni
teníem
per establir-se
en aquest terreny.
No sé si pagaven
un lloguer,
anaven més o menys
a mitges
en algunes coses,
les coses
que es complementaven.
Eren unes instal·lacions
de luxe
on el luxe no hi faltava.
Un espai
per aïllar
totalment
els gossos
durant les 4 hores
prèvies
a la cursa
per evitar
sospicàcies.
Tenia 36 finestretes
per fer les apostes.
Una patent
de llebre elèctrica
que donava la volta
a la pista
en segons.
La pista
tenia un recorregut
d'un quart de milla,
uns 400 metres.
I l'arribada
de les curses
era filmada
per poder determinar
el guanyador
sense cap mena
de dubte.
També disposava
d'un sistema
de sortida
de les curses
per als animals
que anulava
els avantatges
en la sortida
i evitava accidents.
Si tenia 36 finestretes
per les apostes
volia dir
que a les tribunes
hi podria accedir
un bon nombre
d'espectadors
fins a 5.000
i també disposava
d'enllumenat elèctric.
Els propietaris
dels gossos
tenien els seus animals
instal·lats
en una zona específica
i el canel
va arribar
a ser propietari
de més de 100 llebrers.
El més luxós
i distingit
i modern
de la ciutat
de la ciutat
tan sols
va durar 4 anys.
Va quedar
utilitzat
a les acaballes
de la guerra
a finals del 38
i aquells 20.000 metres quadrats
van quedar integrats
al Real Club de Pol.
Però al mateix any
el 34
el 27 de juny
es va inaugurar
un tercer canódrom
el Canódrom Club
Catalunya
de nom oficial
i popularment conegut
com a Canódrom
del Guinyardó.
Si encara existís
el situaríem
als terrenys
que ara ocupa
el Club de Futbol
Martínenc
darrere mateix
de l'Hospital
de la Santa Creu
i Sant Pau.
Aquests terrenys
pertenien
al Mas Planàs
si més no
en aquests moments
pertenia
a la família
de Claudi,
Planàs i Hermet.
Ja en parlarem
del Mas
i del propietari.
Però al 1930
la ciutat
de parques
i canódromos
lloga aquests terrenys
amb la intenció
de fer una piscina
i un canódrom.
Hem de pensar
que el Guinyardó
era molt diferent
de com el coneixem ara
masies, pedreres,
torres d'estiuets,
un lloc tranquil.
Als anys 30
ja l'habitaven
moltes famílies
de classe mitjana
amb la fórmula
de caseta
i l'hortet.
I l'Hospital
de la Santa Creu
i Sant Pau
es va acabar
de construir
l'any 30.
Més que acabar-se
de construir
es van acabar
els diners
de la donació
del banquer
Pau Gil.
Per això
se'n fies
d'un altre paner.
Això no va fer
que no fos
un gran hospital
en tots els sentits
de la paraula
i gràcies
a que una bona part
no es va edificar
ha pogut acollir
la Fundació Puigverd
un grapat
d'ampliacions
de l'hospital,
pàrquing,
etcètera,
que el fan ser
una peça
cap de la necessitat
del nostre país.
En els anys 70
encara recordo
el Ferran i jo
perseguint
un ramat de xais
dins d'uns 600
de color rosa.
Quins temps?
Quins temps, sí.
Les nefastes
conseqüències
de la postguerra
van portar
barraquisme,
blocs de pisos
i una immigració
descontrolada.
Si tornem als anys 30
el Guinardó
i la zona
en la que parlem
en un lloc carregable,
tranquil,
força ben comunicat
per l'època,
el trenvia d'Horta,
autobusos
de les Ceps
a Maragall,
taxis col·lectius
des de la plaça Catalunya
i uns altres autobusos
que anaven del carrer
Palai
passant pel passeig
de Gràcia a Còrsec
fins a la Rambla Volar.
Com hem dit,
la societat
parques i canódromos
va llogar la família
a plenars
els terrenys esmentats
amb la finalitat
de fer-hi una piscina
a la part alta
tocant a l'Avinguda
de la Mare de Montserrat
i un canódrom
a la part de baix.
La piscina
es va inaugurar
l'any 31.
Tenia una part
del terra de vidre
i una llum interior
que canviava de color.
I han dit
que tot el que envoltava
el món dels canadrons
volia tenir un cercle a mur.
Un cop inaugurada
la piscina
es van fer
la resta d'instal·lacions.
El canódrom
inaugurat el 34,
tenia també una pista
de 400 metres
enllumenat elèctric
potents altaveus
per informar dels guanyadors
diferents detraccions
com casetes de tir
i uns lavabos
molt nets
que això es feia constar
a l'època.
De les dades
que he trobat
n'hi ha dues
que en criden l'atenció
i que trobo
una mica exagerades.
Una és la capacitat
d'espectadors
que en dos llocs
he vist
que deien 20.000.
Potser
s'hi omplien
des de les piscines
fins avall
de gent pasturant
amunt i avall
passejant
potser sí
però no ho sé.
tenint en compte
que al camp de l'Europa
al carrer Sardenya
n'hi caven 4.000
per tant
ho veig exagerat.
I la segona
el preu per banyar-se
a la piscina
que també diu
que eren de 10 pessetes
que també el trobo
una mica car
perquè l'entrada
al recinte
valia entre 50 cèntims
i una pesseta.
L'aigua ja anava a cada peta.
Sí.
Però el negoci
ja s'ha dit
el negoci
doncs eren les apostes
les consumicions
que feien al bar
les atraccions
etcètera
però no ho sé
ja dic
quan que ho trobo
una mica exagerat
contestar en més llocs
ho explico
perquè si algú ho sap
i m'ho diu
i si algú
ho troba
que no m'estiguin
les orelles
dient que dic mentides.
Jo explico el que sé.
La guerra civil
ho va aturar tot.
L'any 36
durant la guerra
la finca va ser ocupada
pels milicians
de les patrulles de control
va ser caserna de bombers
el post 37-38
utilitzada com a escola
i després de la guerra
va ser ocupada
per la Falange
i va ser un albert juvenil
durant molts anys
de l'OGE.
Les pistes
on corrien els llebres
es van convertir
en el campo de deportes
del Ferente de Juventudes
i amb motiu
d'una concentració
de joves falangistes
va ser visitat
pel dictador.
Més tard
va passar a ser
el camp
d'esports del Guinardó
seu
del futbol
Club Martínez
que durant el franquisme
es deia
Unió Deportiva
Sant Martín.
No hauríeu dit mai
oi que no?
Per acabar
una pinzellada
sobre l'amo dels serrenys
el senyor Claudi Planàs
i Hermet
advocat
i director
de la companyia
de Ferrocarril
de Tarragona
de Barcelona
i de França
va comprar
cap al 1870
una finca
de 70.000 metres quadrats
amb una masia
que es deia
Can Melis
o Can Molins
que eren
els propietaris
anteriors
i aleshores
va estar a dir-se
Can Planàs
la masia
no estava
en prou bones condicions
segons ell
i es va fer construir
una casa
una mica més amunt
Can Mascaró
on hi va viure
de l'any 10
al 14
any que va morir
el fill
que era un tarambana
va vendre
i llogar
diferents béns
de la família
de manera fraudulenta
entre ells
els terrenys
del canòdrom
el pare
Claudi Planàs
li va deixar
l'herència
en ús de fruit
per tal de preservar-la
veu que ja s'ho veia venir
i l'any 1966
els areus
van recuperar
la propietat
l'Ajuntament
però
va expropiar
la finca
i l'antic
camp Planàs
es va convertir
en el primer centre cívic
de la ciutat
de Barcelona
dues darreres
curiositats
la família Planàs
estava emparentada
amb la família
de Santiago Rosinyol
un nebot d'ell
es va casar
amb Maria Rosinyol
filla del pintor
la segona
és que una germana
Dolors Planàs
es va casar
amb Federic Marcet
Vidal
un home de negocis
de Barcelona
això suposo
que ens deixa
bastant indiferents
però si us dic
que a la Gran Via
de Barcelona
hi ha restes
de dos palauets
que han perdut
bona part del seu encant
en quedar integrats
dintre de l'eixample
i perdre els jardins
i les façanes
els quadravens
un és la casa
Golfarix
que tots recordem
per la polèmica
amb la immobiliària
Núñez i Navarro
i l'altre
és el Palau Mercet
si algú encara
no ha lligat caps
perquè hi hem passat
tantes vegades
per davant
que ni ens l'hem mirat
el Palau Mercet
perdó
és la comèdia
a la cantonada
amb el Passeig de Gràcia
ja hem dit
que els canòdrons
van ser tota una novetat
les circumstàncies
del Trienni 3639
van escapçar aquest èxit
i després tot va ser
ja una mica diferent
però en aquest esclat
Barcelona encara va tenir
un quart canòdrom
el Kennel de Sarrià
hem parlat
del Kennel de la Diagonal
que va al costat
de les noves instal·lacions
del Real Club de Poblo
i les instal·lacions
del Real Club de Poblo
les va deixar
el 32
estaven a l'avinguda de Sarrià
al cap de poc temps
aquest espai situat
darrere dels apareguts
Estadi de l'Espanyol
va ser ocupat
pel complex de piscines
en esports
i naturalment
hem conegut
com piscines i deportes
i el canòdrom
Kennel de Sarrià
des del 35 al 38
i que va ressorgir
després amb el nom
de Canòdrom a Barcelona
del 44 al 48
inaugurat l'octubre de 1935
disposava de dues tribunes
un pàdog
on es passejava
en els llabrers
abans de la cursa
i una pista nexa
de cendre
per fer curses motociclistes
i de dirt track
el dirt track
són unes curses
que es disputen
en circuits ovalats
generalment de cendre
i en sentit contrari
a les agulles de rellotge
les motos
no porten fre al davant
i les pistes
poden ser de 400
800 o 1600 metres
és un esport
d'origen americà
l'actual campió
d'una de les modalitats
de dirt track
es diu
Gerard Bailó
i és català
això ho vaig veure
l'altre dia
i ho explico
el canòdrom
que era el de Sarrià
s'afegia
a tot el que oferia
piscines i esports
que anunciava
la piscina
més gran del món
entre estrem
polins
gimnàs
pista de patinatge
camp de golf
camp de bèixbol
entre altres atraccions
i a la terrassa compartida
baix populars
rebelles
cinema
a l'aire lliure
festivals infantils
actuacions
concursos de natació
i salts de trampolí
i tornejos especials
de gossos
a part de les curses
normals diàries
igual que els altres
tres canòdroms
la guerra
ho va capgirar tot
el 36
els treballadors
elevaren intervenir
i autogestionar
assignant una part
dels guanys
a finançar
les milícies antifeixistes
fins que va tancar
el 1938
va reobrir
del 40 al 44
amb el nom
de Canódromo Barcelona
i va aguantar
dos anys
més
com a balódrom
fins que va tancar
definitivament
el 1946
el gran complex
de piscines
and esports
es va convertir
també l'any 38
en un centre
de reclutament
majoritàriament
de joves
del Baix Llobregat
i acabada la guerra
va tornar a obrir
com a piscines
i deportes
l'any 42
va acollir
una festa
en honor
a la División Azul
se van organitzar
també banquets
de gremis
i associacions
professionals
era freqüentat
pels oficials
de la sisena flota
quan venien a Barcelona
i va acabar
com a pista de ball
amb orquesta
actuacions en directe
naturalment
com a conjunt
de piscines familiars
fins que va tancar
definitivament
l'any 1987
l'any 99
va obrir
un complex
d'oci esport
privat
que avui
inclou
el sinestinessa
diagonal
5 cadenes
de menjar
ràpid
i un dir
molt semblant
al projecte
que l'any 1986
havia proposat
a l'Ajuntament
i que per diferents
motius
no es va aprovar
sí
també
en uns jardins públics
no gaire grans
que enserven
el nom
de piscines
i esports
hem parlat
de l'antic
camp de l'Espanyol
el complex esportiu
de piscines
i esports
del Canódromquera
i del Real Club de Puebla
tot això formava part
d'una antiga barriada
el Raval de Can Ràbia
el Raval i la Masia
i l'hostal
de Can Ràbia
van desaparèixer
els anys 60
amb la construcció
del camp de l'Espanyol
camp de Sarrià
que per fet
com a curiositat
en el camp de l'Espanyol
es va fer
el primer gol
de la Lliga Espanyola
el va fer
un jugador
de l'Espanyol
que es deia
si no em recordo
més
Josep Prats
que també va ser derogat
l'any 1990
i avui només
un petit carrer
porta el nom
de Can Ràbia
tot recorrent blocs
de pisos de luxe
la resta ja havia anat
desapareixent
amb el creixement
de la ciutat
els diferents recintes
esportius
que igualment
han acabat engolits
miraculosament
una masia
sobreviscuta a tot això
la masia
de Can Balasc
jo tinc un record
molt llunyà
de piscines i esports
tot que hi havia anat
diverses vegades
i no sé
en quin paper
hi tenia
aquesta masia
no la recordo
però actualment
està tan reformada
que sembla més
un edifici
que recorda una masia
que no pas
una masia
una masia
reformada
sigui com sigui
era propietat
de l'Ajuntament
que la va vendre
el 1988
per poder
alliberar tots
aquests terrenys
i fer aquest complex
d'oci
i esport privat
que hem esmentat
i miraculosament
aquesta masia
forma part actualment
d'una cadena
d'hamburgueses
damunt mateix
de l'aparcament
i l'entrada
del cinema
cap placa
cap referència
a la web
de l'Ajuntament
si volem informació
hem d'anar a buscar-la
el llibre
Les masies
de les corres
editat el 1993
exeulit
i no reeditat
mireu si he donat
de si
aquella foto
que em va quedar
l'atenció
dels 30 llebrers
que anaven al Kenel
al Kenel
que de ben segur
anirien al Kenel
de Sarrià
aquest quart
canadron de Barcelona
i jo que innocentment
creia que estaria
havia descobert
el primer
el primer canadron
de la ciutat
i contrenem
la setmana vinent
completant la llista
perquè amb els 4
que falten
perquè sí
jo en recordava 3
però n'hi havia un altre
total
8 canadrons
va tenir a la ciutat
de Barcelona
una ciutat
prena de buss
exacte
sí sí
amb molts sentits
així
si el dia de Sant Esteve
a casa d'algun oient
després dels torrons
les neules
i el segon cafè
es fa un silenci massa llarg
el podrà trencar dient
sabeu quants canadrons
ja ha tingut Barcelona
com a mínim 8
ho van dir l'altre dia
per ràdio d'Esbert
no crec que ningú l'encerti
i si algú ho fa
és que també ens escolta
i si el que ho encerta
no és oient
ens ho feu saber
i en Ferran l'entrevistarà
perquè cal saber
qui és aquesta persona
perquè no hi ha gaire gent
que es dediqui a comptar
canadrons
hem dit amb tota intenció
que com a mínim 8
ja que comptadors
de canadrons
en són pocs
però gent que remena papers
per trobar coses curioses
de Barcelona
com jo
cada dia en són més
doncs la setmana que ve
si tot va bé
acabarem amb els altres
canadrons que falta
digues digues
la canadron
recordo com la Maridiana
jo sé que havia anat
de jovellet
a fer el vermut allà
amb el dos
perquè l'hi dono molt agradable
avui
ja estava bé
però bueno
quan desapareixi
una cosa
em volia preguntar
perquè sempre he pensat
per què
hi ha hagut tants canadrons
a Barcelona
i mai un hipòdrom important
perquè esclar
les carreres de cavalls
estàvem molt beurades
per tot el món
Madrid té
jo tenia un gran hipòdrom
Sant Sebastià
em vam també
i no parlarem d'Anglaterra
i aquí a Barcelona
no em va bé mai cap
sí
hi va bé
hi havia el de cantonis
el de cantonis
però aquell
els anys 30
ja va desaparèixer
no devia tenir prou èxit
sí
el que han dit abans
els canadrons
eren hipòdroms de butxaca
sí
no cal
allò
llavors va passar això
que tenia molt de clamur
perquè tothom li agradava molt
la guerra
ho va capgir a tot
després de la guerra
ja tot aquest clamur
ja no
ja no hi era
van intentar
ja ho veureu
el proper dia
tota una sèrie de coses
però a mica en mica
la cosa va anar
va anar perdent
i doncs la gent també
doncs s'ho va mirar
d'una altra manera
que si no era tant negoci
com abans
la gent tampoc cuidava
tan bé els gossos
la gent veia uns gossos
molt esquifits
malcuidats
els canadrons
que hi havien
anaven perdent
doncs
no se'ls fèiem manteniment
vaja
i això va ser una mica
doncs la sentència de mort
Josep
el nostre amic
l'Alfred López
Listo Guido de lo Sabe
possiblement
et demanarà referències
per incloure
les teves apreciacions
en el proper llibre
ja estàs fotent competència
molt de gust
ajudar-lo
en els últims 15 dies
he assistit a diverses fires
anomenades
de Santa Llúcia
o de Nadal
concretament
les fires
de Canyelles
el Monestir de Pedralbes
la Catedral
i la de la Sagrada Família
fa 50 anys
m'emocionava
escoltar el català
en un carrer
de Londres
o de París
doncs
després de 50 anys
ara em passa
el mateix
a Barcelona
la realitat
supera la ficció
el Nadal
arriba ple d'il·lusions
però també carregat
d'impostures lingüístiques
he seleccionat
5 paraules
per recordar-les
quan sento
Nadals
cada vegada
que sento dir
que arriben els Nadals
o em pregunten
si aniré a esquiar
aquests Nadals
un cal fred
em recorre
l'espinada
en català
Nadal
és singular
altra
cagatió
hi ha gent
que diu
el cagatió
per referir-se
al tronc
que piquem
a bastonades
perquè ens cagui
turró
l'expressió correcta
és el tió
i fem cagar
el tió
el diccionari
accepta el terme
cagatió
per referir-se
a l'acte
de fer cagar
el tió
per Nadal
però no donem
menjar
el cagatió
ni fem
cops
el cagatió
nit bona
i nit vella
un dels barbarismes
més denarians
que estic sentint
aquests dies
és el de nit bona
per referir-se
a la nit de Nadal
durant aquestes festes
totes les nits
poden ser bones
i les passem
ben acompanyats
i algú
ens escalfa al llit
i passa
el mateix
amb la nit vella
que en català
sempre n'hem de dir
hem de dir
la nit de Catany
la quarta
Feliz Any
i aquesta la dividirem dos
Feliz Any
i Reims
aquesta expressió
s'ha estès
de tal manera
que gairebé
és reaccionari
i assenyalar-la
com a incorrecta
certament
és una expressió
prou apta
per als que
sempre hem dit
Bon Any Nou
o senzillament
Bon Any
ens sembla
forçada i calcada
del castellà
de la mateixa manera
que no se'n podria mai dir
Feliz Nadal
tampoc direm mai
Feliz Any
recordem
que per cap d'any
que no fi d'any
durant les dotze campanades
els castellà no parlants
mengen uves
i els català no parlants
raïm
no pas raïms
i la cinquena
Reis Mags
aquí sempre
n'hem dit
Reis d'Orient
no hem estat
mai prou monàrquics
per pensar que els reis
són mags
en tot cas
podríem dir
que els reis
són màgics
en tot
la celebració
de l'epifania
presenta un balanç
més positiu
i esperançador
perquè anys enrere
dèiem cabalgata
en tota la barra
del món
i avui ja diem
cabalgada
de l'epifania
avui
avui
avui un altre
programa històric
hem parlat
del pessebre
el pessebrisme
els pessebristes
les reines
influents
de la història
metgeval
catalana
els canòdroms
i els gossos
i abrers
de pura sang
i sobretot
i a més
la cultura desenvolupada
per un vilanoví
vilanoví
Josep Maria Porté
saporit
que el 1963
s'inicien
les funcions
de direcció artística
i un any
després
s'estrenava
com a director
teatral
fó un dels fundadors
el 1967
de l'escutilló
grup de teatre
on interpretar
i dirigir
una gran quantitat
d'obres
durant més de 30 anys
juntament
amb els pastorets
amb els textos
de l'Estel
de Nazaret
els pastorets
de Vilanova
l'Adveniment
de l'Infant Jesús
el nostre convidat
ha dirigit
més de 30 obres
de teatre
i ha participat
com a actor
amb més de 35
realitzades
a la casa
i pel territori
i quan no hi ha participat
dalt de l'escenari
ha passat
per tots els rols
de l'auca
maquillant
portant el vestuari
i moltes vegades
creant
grans escenografies
que a més
han estat premiades
per ser realment
trencadores
i brillants
tot es va ajuntar
amb el passabrisme
que ha sigut
el leifmotiv
avui
de l'entrevista
del nostre convidat
posteriorment
el Josep Maria
molt ben connectat
amb el teatre mater
del territori català
esdevingué
el vicepresident
de grups amateurs
de teatre a Catalunya
i president
de la Confederació Espanyola
de Teatre Mater
va ser el creador
i responsable
dels tallers
de l'Escola Sant Miquel
per a persones
amb diversitat funcional
president
de la coordinadora
de tallers
per a discapacitats físics
de Catalunya
en el món
de la cultura popular
vilanovina
hi ha dedicat
molt de temps
propiciar
la creació
dels bordegassos
de Vilanova
i promoguer
diversos
valls populars
esdevenint
el 1997
el pavorde
de la festa
major
de Vilanova
i les altres
és correcte
tot això
que he dit?
sí
suposo que sí
ja ni te'n recordes
no?
quan deies
treinta i pico
d'obres
potser sí
moltes
evidentment
i lo de pavordes
bueno
la festa major
la gestionava
un grup de gent
des de la democràcia
i al final
l'Ajuntament
va creure oportú
crear una figura
que era
els pavordes
i llavors
els administradors
de la festa
que serien
a Vilafranca
doncs bueno
el cas de Vilanova
es va fer
la cofreria
de pavordes
i vaig tenir
l'honor
de ser
els primers
pavordes
de la primera
promoció
perquè
en si era
passar
d'administradors
que ja
fèiem de la festa
sense tenir
cap càrrec públic
a passar
a la primera
promoció
de pavordes
i això va permetre
que darrere nostre
vingués
molta més gent
moltes més pavordies
i ara ja no sé
si són 25
o 26
o 27
i és clar
llavors
si cada un en té
7 o 8
7 em sembla que són
doncs bueno
molts
molts
ha sigut un plaer
estar amb tu
Josep Maria
un plaer
i a més
en aquest temps de Nadal
no hi havia
un altre convidat
més adient
que el senyor
Josep Maria
porta i assaborit
et desitzem
en nom de tots els que fem
aquest programa
i dels oients
aquests que no coneixem
però segur que estan
a l'altre costat
de les zones
molt bones festes
i molt bon any
moltes gràcies
a tots vosaltres
a tots els que缺es
ieri c information
Fins demà!
Fins demà!