Fins demà!
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
A l'escola s'aprenen innombables coses importants.
S'apren de tot, des de perfeccionar el llenguatge,
aprendre la nostra història, manejar números,
introduir-nos en coneixements de qüestions científiques
o desenvolupar els nostres sentits artístics i esportius.
La família és la primera escola de la vida.
Què ensenya a l'escola de la vida?
A l'escola de la vida, ser un bon company
és comprendre el que passa a l'altre i el que necessita
i defensar el seu dret de lluitar per això,
encara que el seu desig vagi en contra dels nostres interessos.
És comprendre el concepte del nosaltres,
sabent que tots som un, encara que només sigui
perquè som companys de curs.
Del nostre convidat, el primer que em diuen d'ell
és que és molt bona persona, modest i discret.
Doncs jo em rebel·lo a posar aquest adjectiu en primer lloc,
per definir-lo, eb-b, que també, que també,
i ho és en quantitats industrials.
Però abans jo el definiria com el que ha sigut,
un esportista de referència,
tant per la seva qualitat com per la seva esportivitat,
i que amb els anys continua
amb l'amabilitat exquisida i el somriure com a imatge.
Educat en l'escola de la vida,
ha deixat la petjada de l'ètica
com un guanyador humil i educat,
molt poc reconegut,
tan bon jugador de tenis com de dòminó.
Tothom parla bé d'ell i no és per menys.
Manuel, Orantes i Corral, benvingut.
Com estàs?
Molt bé, moltes gràcies.
És un plaer estar aquí a vosaltres
i parlar de coses maques m'agrada molt.
Aviam, Manuel, Manel, Manolo, com t'he de dir?
Em diuen de tot, em diuen de tot.
Quan vaig començar,
que estava al Santana, em deia Manolito.
Jo era el Manolito de la Copa d'Avis,
i després els amics em deien Manel,
l'altre em deia Manolo,
em dien de tot.
Doncs, jo també et diria de tot.
Manuel, comencem enredarint una mica el temps
i ens situem quan tenies 26 anys.
Manuel Orantes perdia per 2-6 a 0,
5 jocs a 0 i 40-15 en contra.
S'enfrontava a l'agentí Guillermo Viles
en la semifinal de l'Òpen dels Estats Units
sobre Terra Batuda en l'any 1975.
El partit ja s'havia ajornat diverses vegades per la pluja.
En Manuel va capgirar el partit superant 5 boles de partit.
Aquest partit de semis es va acabar gairebé a les 12 de la nit.
Mira, jo no sé si Déu existeix,
però aquella nit jo com a espectador em vaig fer creient de cop.
Expliques, expliques,
que aquella nit no vas poder dormir
per la citació d'aquella treballada victòria
i per unes goteres que eren molestes al teu hotel.
com us recordes, això després de 50 anys, de quasi 50 anys?
Home, el recordo molt agradable perquè quan ho fas guanyar
i després aconsegueixes guanyar a l'Òpen dels Estats Units,
que per la teva carrera sempre guanyar un gran eslam és el més important.
Però bé, com tu acabes de dir,
va ser una final molt dura
perquè vam començar a l'última ronda dels tornejos, dels partits,
i ja quan estava 5 a 0 i 100 pilotes de matchbol i tal,
i ja era tan tard,
quasi ens vam quedar sols a l'estadi, no?
Perquè ja molta gent, ja a l'hora que era,
diu, bueno, això, la semifinal ja s'ha acabat i marxava, no?
I després el maco va ser que el dia següent jugava a la final
a les dues del migdia
i quan vaig arribar al club molt tard i em diria
però tu què fas aquí?
I si vaig perdre i dic...
Dic, no, no, t'has equivocat.
No, però és el que tu dius.
A la final va acabar molt tard,
després vaig anar a sopar una miqueta
i després el que feia,
perquè el doctor vestit que era del Tennis Barcelona,
que aquell any em va ajudar molt
perquè tenia molts problemes de l'esquena
i em va dir que havia de fer coses per recuperar-me
i per estar més en forma físicament
i per això el 75 va ser per mi tan maco
perquè vaig guanyar nou torneig,
torneigos seguits i tal
i em va dir, no, no,
després de jugar als partits,
si tu tens una musculatura i tens les cames molt dures,
doncs fica't 15 o 20 minuts a la banyera calenta
per relaxar-te
i vaig arribar a l'hotel, l'hotel Roosevelt
i vaig posar la banyera,
la vaig omplir d'aigua calenta
per posar-me a dintre
i de sobte, quan vaig voler apagar l'aigua,
que ja no sortís més,
es va trencar i no funcionava,
que era quasi la una de la matí,
vaig tindre que trucar a la resistència,
a baix a la resistència,
a baix a...
a dir-li, escolta,
teniu que venir a arreglar això,
perquè això ja sembla,
l'habitació em sembla ja una sauna,
tot està ple de fum i de calor i tal
i va ser difícil poder descansar molt bé
i quan deies, ostres,
i a les quatre,
ah, i a les dues,
he d'estar una altra vegada
a provar a jugar un altre partit increïble
perquè en aquell moment
el Conor era el número 1 del món
i jugava a Nova York i en americà,
però lo maco va ser
que a mi em va tractar molt bé,
el partit la gent va disfrutar molt
i ens va tractar tots com dels jugadors
i van emocionar-se amb el partit
i l'experiència va ser molt maca.
Manuel, en la final,
en el duel contra Jimmy Connors,
que era l'ídol del públic,
vas a reçar el nord-americà,
guanyes el torneig,
6-4, 6-3,
i 6-3,
entre bravos i olers,
amb accent americà,
i tot això amb les goteres
i l'excitació del dia abans.
Com ho vas portar i assimilar,
entre tanta glòria?
Bé,
ja ho vaig veure
quan vaig acabar el partit,
recordo que
em vaig
posar
amb la pista una mica
mirant al cel
i vaig dir...
i de genolls.
Sí,
i de genolls.
Quina sort que he tingut,
perquè coneixies a tanta gent
que havia treballat com tu
i que havia fet coses tan dures
i que tots no teníem
la fe i la confiança
de poder disfrutar d'aquesta manera.
Em recordava de tots amics
d'aquí a Barcelona
i a Espanya
que havien entrenat amb mi,
que havien intentat jugar
i que no
hi han tingut la sort
de disfrutar com jo.
i això
em va fer molta il·lusió
i és el que em va donar
una mica
de dir,
bueno,
has aprofitat la teva carrera
i has tingut la sort
de poder disfrutar-la
d'una manera
que no tot tothom
donant les coses
i gent
que treballa més fort que tu
i que ho intenta molt bé
i una mica
aquesta va ser la meva idea.
Doncs, bueno,
he disfrutat del tenis,
he viscut,
he fet coses
que m'han agradat molt
i que he pogut disfrutar-lo
i ara,
doncs, bueno,
continuar de la misma manera
i jo crec que això...
Després t'interrompeixo
perquè tu ets el primer
que dius
que tu no t'has retirat mai.
No.
Després em parlo.
Tu has guanyat
33 títols ATP.
Sí.
I després de Rafael Nadal
ets l'espanyol
que ha guanyat més títols.
I 36 més finals.
Bé, bé, bé.
Guanyar, guanyar,
Manel,
sempre ha sigut molt difícil.
Més difícil guanyar abans
o ara?
No, jo crec que guanyar
sempre és difícil.
Sempre és difícil.
Però hi ha una mica
la meva mentalitat
quan vaig començar a jugar
i quan vaig començar
una mica a viatjar
i conèixer els primers
grans jugadors
que em donaven idees
i em deien coses
importants
per disfrutar.
Per disfrutar
una mica
el que em van dir
és que
tu no tens
que
s'haurien
anar-te'n guanyar
i que vulguis ser
el millor
i tal.
que la teva
la teva interès
havia de ser
una mica
un gran campió
em va dir
perquè jo parlava
amb ell
i diia
escolta,
és que els partits
són molt durs
i tal
i qual
i no,
però són més durs
si jugues dos contra un
i dic
escolta,
si jugam un contra un
com jugues dos contra un?
i jo no,
si se t'en va al cap
jugues dos contra un
perquè tu jugues
en contra teva
i en contra de l'altre
i això
em va donar aquesta idea
i la vaig assimilar
i em van dir
que tu
la teva il·lusió
és sortir a la pista
saber el que t'has guanyat
el que has fet
quin és el teu nivell
intentar jugar el teu nivell
que després guanyis o perds
dos jugadors
que són dels millors
o pitjors
sempre un dels dos
té que perdre
però el que
sempre tens
d'aconseguir
és que no perds
per culpa teva
és a dir
si tu has jugat
el teu nivell de tenis
ja està
has fet
ho has fet molt bé
has disfrutat del partit
el partit ha sigut molt maco
ha sigut molt maco
i molta gent ho deia
a vegades tu has parlat
amb el Conos
o amb el Gork
que em va passar a París
i tal
en 500
quan li has donat la mà
estaves somrient
i bueno
si ha sigut una gran final
i hem jugat molt bé
doncs
això és el que queda al cap
dir
el que partit més maco
la gent
com ha disfrutat
el que l'estaves dient
el que la gent
estava disfrutant
també
a Nova York
i això
sempre
aquestes idees
que em donaven
és el que em queda
en el cap
i jo sempre
és el que li estic dient
als joves
tu tens que disfrutar
tens que intentar
donar el màxim
mentalment
físicament
tècnicament
i que no sigui
com l'ha passat
amb molts joves
que he intentat ajudar
que no et fan cas
que fan
una vegada
amb un que li estava ajudant
i jo em anava
a la Copa d'Avis
quan tornava
venia i me'n deia
què tal
me'n deia
el gimnàs
com no està l'orante
no vaja
com no està el Manolo
no vaja
i jo em sentava amb ell
i jo
això ho fas per mi
si jo la meva vida
ja la tinc
les coses
les tens que fer per tu
i donar el màxim
perquè si no
que és el que li passa a molts
com tot va molt ràpid
a l'esport
si tu no has fet
les coses bé
clar
quan arribes a 19 o 20 anys
i no has aconseguit
un nivell
que ja pots competir
d'alguna manera
doncs
ai
si haguessi fet això
si haguessi fet allò
i l'important
és que sempre
tu arribis
al màxim
perquè has donat
al màxim
i d'on hagis
hagi arribat
si ho has treballat bé
doncs ja està
no tens
no tens
que tindrà
penes
perquè si haguessi fet això
o si haguessi treballat
d'una altra manera
doncs clar
però això és el que t'han dit
o el que te deia jo
que tenies que donar el 100%
perquè aquí vas a competir
amb l'esport professional
amb gent
que no té un cap molt maco
que no té un físic maco
que no té tal
si tu no fas
no vas a anar
en les mateixes condicions
ho fas a dir malament
aviam
t'he dit Manuel
t'he dit Manuel
ara et dic Manolo
US Open 1975
Master 1976
diferents sensacions?
sí
moltes
perquè
per això et faig aprovar
sí
és perquè
llavors en aquell moment
el tenis era molt diferent
havien els europeus
que jugàvem
nosaltres
Espanya
o Itàlia
o la gent
que tenia bon temps
que tenien pistes
de terra batuda
i obertes
que és on jugàvem
clar
tu jugaves d'una manera
i després
els que jugaven
a Austràlia
o als Estats Units
que jugaven indoor
i pista ràpida
doncs tenien un sac
i una volea diferent
és a dir
el nivell de tenis
era completament diferent
llavors
hi havia
quan
depèn de les
les superfícies
que tu jugaves
els favorites
un o l'altre
si tu veus
el Roland Garros
doncs no
el Conos
o el Mac
el Rotos
aquest no
no han aconseguit guanyar-lo
i a nosaltres
se'ns costava
i això
el màster
aquest
jo ja havia
jugat cinc vegades
m'havia classificat
cinc vegades seguides
al màster
i sempre
no, no
durante
és total
però
és molt difícil
que guanyi
i clar
guanyar
amb un torneig
que tu
ho tens més dur
i que saps
que no és tan fàcil
que a Terra Batuda
jo tenia confiança
de sempre
que podia perdre
però podia guanyar
i aconseguir
això
per mi va ser
increïble
va ser el fill espanyol
que ho vaig aconseguir
i només
amb aquesta història
només ho hem aconseguit
els espanyols
el corretge
a veure
estaves parlant
i estava pensant
quina casualitat
has anomenat
3 jugadors
de tènis
2-3
escarrans
Guillermo Viles
Jimmy Conos
i jo
m'encana
i Manuel Orantes
és curiós
després parlarem
dels escarrans
perquè he preparat
un petit
un petit resum
de curiositats
de les persones
que han nascut
o exerceixen
la seva professió
amb l'esquerra
als altres
però mira
Manuel
ara
jo tinc la sensació
que ja t'ho han preguntat
tot
que tu ja
ho has explicat
tot
però també
tinc la sensació
i és més
tinc la seguretat
que amb la teva història
de superació personal
qui escolti
aquest programa
no es quedarà indiferent
des de Granada
arribes a Barcelona
el dia del teu
aniversari
amb dos anys
orfò de mare
us hi estereu
tota la família
orantes
germans
tios
avis
en una barraca
del barri
del Carmel
de Barcelona
duresa no?
molt dur
bueno
jo
l'edat que tenia
no tenia
una altra experiència
no havia viscut
d'una altra manera
i no sempre
ho he passat bé
on he viscut
no?
havia un bon ambient
entre els nens
jugàvem
on fèiem coses
i però clar
la vida
no era fàcil
però no era fàcil
més per la família
no?
per els que havien vingut
aquí
perquè era tota la família
de la meva mare
s'havien viscut
perquè eren
set germanes
i els seus pares
s'havien vingut
tots a Catalunya
perquè pensava
o ho deien ells
que aquí
podien viure millor
i tindre una
una vida
més fàcil
sí, sí
però d'entrada
us estaré
o en una barraca
o se't deia
l'or de la duresa
tu
amb vuit anys
passem
aquests sis anys
entre els dos
i els vuit
entres
en el club de tenis
la salut
com recull pilotes
a vuit
pessetes
l'hora
quins records
tens
d'aquells anys?
macos
perquè
vaig anar
amb els
altres nens
del meu barri
que ja
anàvem
treballar allà
i deien
l'estiu
deien
escolta
si anem allà
passem molt bé
guanyem uns diners
i ajudem a la família
i podem fer coses
i clar
vaig anar
amb amics
que al barri
jugàvem a futbol
i vaig conèixer el tenis
vaig arribar allà
i mai havia vist
una raqueta
i una pilota de tenis
era tot diferent
i això va ser maco
era una vida
amb amics
que després
quan teníem mitja hora
soles
o nosaltres
soles
amb una raqueta
d'un tros de madera
de fusta
anàvem al frontón
una pilota
que agafàvem
i jugàvem
i després la sort
que també vaig tindre
vaig començar
a recollir pilotes
amb un professor
del club
que
a les 6 o 7 hores
que jo estava
recollint les pilotes
em fixava
quan ell li deia
una cosa
als seus clients
i ell
escolta
el drà
i es fa d'aquesta manera
el drà
i es fa d'aquesta manera
tens de jugar la pilota
d'aquesta manera
i tot el que escoltava
després quan anava
al frontón
els meus amics
ho practicava
com ho sentia
i tots els nanos
vam començar
a agafar
un nivell maco
perquè veies
que hi havia socis
que venien
no, però si jo vull jugar
amb aquest nen
que em tiri pilotes
que em faci això
que faci jo
i això va ser una mica
la manera
d'anar caminant
i d'anar
trobant
una oportunitat
després allà
posaven
unes classes
a la tarda
ara arribem
perquè abans
d'arribar al podi
continuem
per la barraca
estaves escolaritzat
però pràcticament
vivies
jugaves
i et relacionaves
al carrer
correcte?
sí
de la barraca
al carrer
del carrer
a recollir pilotes
sí
era l'única cosa
però amb 8 anys
i és el que tu
estaves
explicant
recursos als pilotes
dels nens
que anaven
a classe de tenis
i tu comences
jugant
a frontó
amb qui jugaves?
doncs amb els nens
amb els nens
del barri
o sigui
els nens
sí
sí
hi fèiem
hi havia un
un lloc
on s'aparcaven
els cotxes
i quan no hi havia cotxes
doncs allà
pintàvem
unes
unes
una terra
sí
com una pista
i llavors
fèiem com un partidet
entre nosaltres
i fèiem coses
que ho passaven molt bé
i era lo maco
i l'important
és que
agafàvem un nivell maco
i per això
va passar
el que va passar
quan el Santana
va guanyar
i van començar a dir
escolta
hi ha un recull de pilotes
que ha guanyat
un lancarrós
el camp d'un món
ara arribarem
arribarem
arribarem
estàvem al Carmel
ara passant del Carmel
a l'Hospitalet
sí
quan va obrir la
en deu anys
en deu anys
reculls pilotes
en un partit
Santana-Gimeno
i et proposes
aprendre
tenis
per somiar
jugar
algun dia com ells
reculls pilotes
en diverses edicions
del torneix
condeigador
que torneix
que guanyaries
en tres edicions
i en set més
finalistes
dos professors
de tanis del club
diria
diria
vist amb
la perspectiva
i coneixent una mica
la teva història
diria que aquests dos professors
eren millors
motivadors
que docents
però aposten per tu
i la teva vida
canvia per complet
als 14 anys
quan et guanyes
una beca
per la residència
a Blume
com va anar això?
sí
va ser
bueno
vaig començar
a avançar
als 11 anys
als 10 anys
va ser quan
quan es va decidir
el canvi
és a dir
que Santana
havia guanyat
el conveni de Roland Garros
i es va començar
a passar a parlar
a Espanya
teníem un campió
de Roland Garros
i que es recullia
de pilotes
i gràcies a això
els dos professors
del club
un d'ells
era professor
perquè també
vivia
al barri
on vivia jo
Rojas no era?
no
Pedro Mora
era l'altre
el Rojas era l'altre
i que ella
no va tindre l'oportunitat
i ell va ser professor
de tenis
des del principi
i bueno
aquells van anar
a la directiva
al club
i van dir
escolta
això s'estava
de dir
però aquí hi ha un nano
que si se l'ajudem
doncs també
pots ser un campió
i gràcies a això
un dia van vindre
li van dir
a la meva família
escolta
al teu fill
li deixaria jugar
al tenis
i que jo intenté
fer això
i clar
com era una cosa nova
per mi
van decidir
home
clar
el que a mi li agradi
i tal
i llavors
el tenis
era diferent
del d'ara
era amateur
però almenys
per mi
quan van dir això
dir mira
ja tinc una carrera
si ho faig bé
poder ser professor
de tenis
perquè llavors
no havia
el tenis
professional
que podia ser
milionari
com fa ara
o va ser després
quan jo
vaig tindre la sort
que en el 72
el 73
el tenis
va canviar
completament
i tot això
doncs mirar
era l'experiència
de fer coses noves
i recordo
també
quan vaig
al primer torneig
que vaig
a l'infantil
a Sa Sa Sebastián
vaig anar
amb uns 600
amb el president
del club
a la seva dona
i tres nanos
darrere
i les maletes
i després
internacionalment
a les 15 anys
a Montecarro
el mateix
i tot això
era
tindre una vida
que almenys
quan tens els germans
que veies que a la vida
com tenien tota la gent
del barri nostre
tu eres diferent
tenies una sort
i que l'important
que jo sempre
és el que he pensat
escolta
si t'obren una porta
que tu ets el que
tens que aprofitar-la
tu ets el que
tens que esforçar-te
i a més
com sempre m'agrada
competir
i sempre m'agrada
el que decidia
fer-lo
fer-lo bé
ha de ser
la meva carrera
aquesta és una frase
que te l'he sentit
diverses vegades
que per tu
és un objectiu
i jo
com soc el mirador teu
també per mi
que tu dius
el que faig
m'agrada fer-ho bé
això
ho he sentit
moltes vegades
aviam
amb 17 anys
Manel
guanyes per primer cop
el Manuel Santana
que era el tòtem
del tenis a Espanya
en un partit
duríssim
a 5-6
quina va ser
la reacció
de la premsa
tu 17 anys
contra
el gurú
bueno
tots dos a més
Manuel
tots dos recull pilotes
sí però clar
ell era el títol
ell era el tòtem
i les coses
bueno
te puc dir
un dels entrenadors
que era bons
que era també de Madrid
que es va acostar a mi
i em va felicitar
i em diu
Manolo
felicito
has jugat molt bé
i tal
igual
però trigaràs dos o tres anys
sense jugar
una altra vegada
així
jo em vaig quedar
una mica sorprès
però educadament
li vaig dir
gràcies
per aquestes coses
i tal
però després
quan vaig anar-me
de parlar amb ell
i vaig
començar jo a pensar
i dic
escolta
si ha arribat això
que no és una sort
que ha sigut un minut
però si has jugat 5 hores
amb un jugador tan bo
i has jugat
a aquest nivell
perquè va
i tinc
que anar-me a baix
no?
i això és una mica
el que jo li dic a joves
t'has de confiar
que si has
fet això
és perquè ja
t'ho has aconseguit tu
treballant cada dia
assimilar les coses
i això va ser molt ràpid
perquè ja va ser
que havia
tingut la sort
de ser campió
del món de júnior
a Miami
ara ho explica'm
que llavors
anaven dos jugadors
de cada país
i tal
i quan
de seguida
els quatre jugadors
de l'equip de Copa d'Avis
que havien arribat
ja a la final
al 65
que jo tenia 15 anys
i tal
després
al 67
ja
el Gisbert
va començar a jugar
amb el Santana
de segon jugador
i el Cúder
que era un gran jugador
també va dir
que si ja no jugo
a la Copa d'Avis
i tal
ja tenia 37 anys
doncs em retiro
i me'n vaig
i gràcies a això
van dir
busquem un altre jugador
i van decidir
que jo
com jo
i com cap
que anés a l'equip
i això va ser
una altra porta
per mi
perquè llavors
entrar a l'equip
i poder viatjar
la Copa d'Avis
i poder viatjar
molt
amb el Santana
amb el Gisbert
amb la Rilla
poder entrenar
molt amb ells
perquè al principi
els primers dos mesos
se'n fotien
unes païses
i tal
igual
però
mica en mica
ja
va passar
els 5 o 6 mesos
vaig guanyar
el primer capenat d'Espanya
general
jo vaig guanyar
el Gisbert
el Santana
el Santana
no va jugar
el Santana
després vaig guanyar
un torneig a Madrid
és a dir
que tot això
ja dins
bueno
aprofitar
aquestes coses
que se te van obrint
que vas jugant
amb grans jugadors
veus com fan les coses
veus
el que tens
que esforçar-te
i clar
totes aquestes coses
que em passaven
són les que més
es quedaven al cap
un altre que
el que m'he preguntat
és una altra cosa
em va passar
a la final
després d'Austràlia
que com hem parlat
se jugava
a Merba
que aquí no teníem
vista Merba
ara ho explicarem
no em facis els espòilers
estem amb 17 anys
Manuel
tu amb 17 anys
guanyes
Lawrence Wall
per Sud 18
i amb 18 anys
guanyes
el Wimbledon
Junior
ho vas guanyar tot
en menys de 20 anys
sí
i el de
el de
el de
Junior del món
de Miami
ho podia
guanyar
si guanyar
l'Orange Wall
no perquè era favorit
que podia
els 18
poder guanyar-lo
però com vam entrar
a la Copa d'Havis
ja no vas poder
per això
els 17 guanyes
l'Orange Wall
i els 18 guanyes
Wimbledon
les sensacions
que tenies
te'n recordes
com si parlava
de sensacions
del US Open
que això ja és
8 anys després
perquè guanyes
en 26
i ja estem parlant
sensacions
en 18
o en 17
i 18 anys
et van modificar
les sensacions
la primera sensació
que vas tenir
tu a l'Orange Wall
o després
a l'últim
gran torneig
que vas guanyar
que va ser
el Masters
o et senties
és a dir
què et vull dir
o què et vull preguntar
aquell orgull
interior
aquell
ostres
em sento important
no
jo crec que l'important
comença amb 17 anys
sí
per això
però vull dir
que això és el que
jo li explico sempre
als jugadors
que no és perquè tu guanyis
el júnior
que molta gent
ho diu
als 17 anys
ja pensen
que seran
campion dels mons
i que ja
ho tenen tot
i jo deia
no no
això és que
estàs fent bé
les coses
que estàs pujant
que ara estàs competint
amb juniors
i no estàs competint
amb professionals
no pensis que
després
quan
donis un salt
ja podràs guanyar
fàcil
el pròxim
torneig
llavors
no teníem
aquest nivell
i el que sí
li diré
és això
és que
si tinguis clar
les coses
estic aconseguint
coses
ara si vull donar
un altre pas
he de forçar-me més
he de anar progressant
i una cosa
que em va passar
després del júnior aquest
que també
seguida
la va i fer meva
llavors
com el tenis
era molt amateur
era molt social
havien torneig
que es jugaven
al Caribe
per allà
i anaven tots
a l'estat
i llavors
jugant al torneig
i tot era una mica
com una festa
per les nits
i tot allò
es feien moltes coses
i tal
i una d'aquestes festes
un dia
estava jo allà
i ja
quasi les 2 o les 3
del matí
i tal
moltes nenes
anaven amb mi
i parlaven
i va vindre
un jugador
mexicà
que després
que havia guanyat
el US Open
general
que s'anava Osuna
que era un gran jugador
perquè després
va morir
un accident d'avió
que a vegades
va ser un accident
o no va ser un accident
i ve a mi
em saluda
i em dius
tu és el Manor Lorández
i que sí
has guanyat el campionat
del món de juniors
i tal
i sí
i què
vols ser un jugador important
i un gran campió
i dic
home, claro
i estic veient
que la teva vida
i el que estàs fent
no és el més apropiat
i això també
em va
obrir la porta
i em va dir
escolta
i em va explicar
tens que concentrar
també en l'esport
valorar més les coses
i una de les coses
que fèiem nosaltres
al tenis
amb aquests jugadors
que eren assins
quan jugàvem tornés
els deien
Monday Players
perquè eren jugadors
que jugaven el dilluns
però ja ni estava
tota la setmana de festa
i la setmana següent
el dilluns
una altra vegada
al carrer
o tenies clar les coses
i valoraves
el que eren
no el més fàcil
i el més maco
i tot això
i això és el que
tu tens
que tindre molt clar
que tens que donar
el màxim
sempre a les coses
i tindre'l clar
i una mica
això em va passar
també a la meva vida
els meus germans
no van tenir la sort
que jo tenia
i tenien dos anys
més que jo
i quan jo estava amb ells
vinga anem a jugar
el domino
anem a jugar una mica
a cartes
i ells portaven conyac
i bevien
i feien
i sortien
i em va dir
bueno
tu què dades
no no no
jo tinc clar
el que vull fer
vull jugar
campionades
el domenatge
a les 9
al matí
tindrem
un campionat
de juniors
d'equips
i totes les coses
i això
és el que
et fa
que tu sàpigues
el que millores
o el que
et va bé
per després
donar al màxim
quantes forces
o disfrutes
jugant al tenis
no has canviat
no
és a dir
continues
sense beure
una copa de vi
sense fumar
una seda
avorrit
bevent aigua
i prenent
agafent llei
saps
tu què deia
el germà
amb l'aigua
el meu germà gran
que podreix
la fusta
oxida els metalls
imagina el que pot
fotre l'estompa
que l'aigua
era per netejar-se
i algú
se la veu
i algú
se la veu
Manel
amb 18 anys
jugues per primer cop
la final de la Copa Davis
a Austràlia
en una pista d'herba
i et quedes 3 mesos
per aprendre
a jugar
en aquesta superficie
si s'hagués jugat
aquella final
en terra batuda
Emerson
Neucom
Roig
Estol
no ho haurien tingut
tan fàcil
no
Santana
Arilla
Gisbert
Orantes
jo estic convençut
que haguéssiu
derrotat els monstres austrians
poder derrotar els monstres austrians
hauria sigut el titular dels diaris
mai ho sabem
mai ho sabem
però la teva sensació
és que
en aquella època
que tu eres
el sovint
de tots quatre
ja vas tenir la sensació
amb aquests monstres
que en aquell temps
ja amb les raquetes
que hi havia
quan traien
eren missils
també
i eren raquetes de fusta
que després en parlarem
però tu tens la sensació
que hauríeu tingut
chance
de guanyar
sí
i està clar
era
segur que hauria sigut
una eliminatòria més igualada
i que podíem guanyar els dos
perquè
en aquell moment
els australians
estaven considerats
els millors jugadors del món
els millors entrenadors del món
eren els que jugaven
al millor tenis
sempre els dos millors
venien al Lodó
i ja els veia jugar aquí
i eren grans jugadors
i això una mica
amb el Nil
com em va passar
amb un torneig
un dia que estàvem
a Nova York
i que estàvem entrenant
i era pista ràpida
i jo
escolta John
si jo tinguéss el teu sac
i la teva voleia
seria
i em diu
mira si
per què creus
que no ho tens
jo tinc el teu
escop de fons
i el teu treball
de consistència
perquè
tu entrenes
d'una manera
perquè jugues
en un lloc
i jo d'altre
nosaltres estem
set o vuit hores
practicant el sac
i la voleia
perquè és el que fem
i vosaltres
practiqueu
la tècnica
darrere
ser consistent
treballar més
amb la pilota
lluitar més pel pont
i això
ho ha dit
clar
no podies fer
les dues coses
ja que dius això
personalment
la meva experiència
com a mater
de categoria
tercera claveguera
és que la pista mare
per aprendre
a jugar bé a tenis
és la terra batuda
correcta
és la clau
és a dir
i jo
tinc la sensació
que
fixa't que ara
últimament
no hi ha
jugadors americans
no hi ha jugadors anglesos
i jo diria
per el que veig
i m'expliquen
que s'han donat compte
que per aprendre
el tenis
de base
han de venir aquí
o han de jugar
allà a terra batuda
és correcte
això
tu que en saps
d'això
sí
és que ara
es juguen més
amb aquestes
tu veus
que es juguen
quasi de la mateixa manera
a terra
i a pista ràpida
perquè el tenis
ha canviat
ara diuen
que tot
ho tens que fer
ser més agressiu
més agressiu
pigar més fort
i abans
es jugava més en tècnica
jo a mi que m'agrada
molt el tenis tècnic
sempre m'agrada
quan veig un partit
a veure tècnicament
com juga aquest
què és el que fa
i no veus
coses que diguis
ara
ho estàs veient
una mica
amb el carat
que el veus
que ha portat coses noves
i per això
està destrossant
els jugadors
és a dir
està jugant fort
i tal
però després
té una gran deixada
després té una gole
molt maca
perquè
té un equip
tènic al darrere
que
porta coses diferents
i que trenca el joc
als altres
i és una mica
jo una de les coses
que recordo
que era dels americans
entre ells
l'Artur
que era un gran jugador
i que
l'únic que jo recordo
o un dels poquíssims
jugadors masculins
han tingut a les Ullams
jugador
negre
sí
el primer
és important
és que sí
perquè precisament
és un esport
és igual
que en la natació
i perquè hi ha
un problema
de peça específic
de la pell
però jugadors
de tenis negres
pocs
i en aquell moment
menys
en aquell moment
els americans
jugaven més
al bàsquet
perquè practicaven
al carrer
o en un altre esport
però tenis
no hi havia
i una de les coses
que va dir
que va diferenciar
una mica
el tenis
que se jugava
i tècnicament
i em deia
és que jo
quan jugo
amb el Manolo
sembla que sempre
jugo
amb una pista
de gel
i jo dic
i ho ha dit
per què
diu
perquè
té tanta tècnica
i té tant càmbit
i això
que sempre
no em deixa
posar-me
físicament
contra la pilota
i tècnicament
no sé mai
el que fa
i em trenca
fent coses
perquè jo
sempre
el que pensava
era en això
i és el que vaig fer
amb el Conor
perquè jo
quan vaig jugar
a la final
amb el Conor
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
pega la pilota
fort
però
li
tadla
i que la pilota
botava alta
i l'altre
se'n metia dintre la pista
i fotia uns pals
que quan atacava
els estrosava
i jo vaig pensar
a dir
escolta
a mi no jugarà
jo li vaig començar
a baixar la pilota
i com et jugava
i a tallar-la
clar
i a veure
com ell
et jugava molt pla
clar
quan la pilota
estava per sota
la reina
i quan atacaves
doncs
ataques més
amb un aproix
amb la pilota
més fluixa
i a veure
jo tenia més facilitat
per
per
per
per
passar-li
i jo
guanyava
i precisament
a la roda de premsa
li van dir
escolta
com us
has vist avui
el que t'han fet
no creus que tens un problema
perquè ara
et mataran fent això
i dius
no no
m'han fet una cosa així
però a veure
quants jugadors
són capaços
de fer-lo tan perfecte
tan bé
una cosa és la tècnica
i una altra
i l'altra cosa és que
que sigui l'horant
els dos
com ho faig
que tu digui
mira
a mi s'ha quedat bé
jo tinc que serà igual que ell
a més
si no tinc aquestes coses
i això em va fer molta il·lusió
escoltar-lo
Manuel
Fèlix Setmanat
ha escrit
la teva biografia
Orantes
de la barraca
al pòdio
el llibre és un recull
de records positius
en el que expliques
el més bo dels moments
i coses
que te n'han anat
aportant
i ajudat
estàs d'acord?
és un gran llibre
sí
havíem parlat molt
és un llibre
que és com
jo diria
en una altra dimensió
que és el que estem fent ara
unes converses
que recullen
es posen en negre
sobre el blanc
i després veuen la llum
no i a més
eren coses
que no s'havien
no s'havien explicat
d'aquí
no es coneixien
i repeteixo
per mi
el més important
és un recull
de records positius
perquè tu ets positiu
és que al final
el que s'ha portat
és això
les coses positives
i jo sempre li he dit
als jugadors
a vegades
als joves
que havien jugat bé
i que deien
oh és que
a la roda de premsa
deien
oh és que patim molt
sofrim molt
i tal
d'això en parlarem després
això és el que hem parlat abans
ara escoltem una versió
i see trees
of green
red roses too
i see them bloom
for me and me
and I think to myself
one on one
what a wonderful world
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
are also on the faces
of people going by
I see friends
shaking hands
saying how do you do
they're really safe
I love you
I hear babies crying
I watch them grow
they'll learn much more
than I'll ever know
and I think to myself
what a wonderful world
yes I think to myself
yes I think to myself
what a wonderful world
what a wonderful world
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
are also on the faces
are also on the faces
of people going by
I see friends
shaking hands
saying how do you do
they're really safe
I love you
Juan Fernando Fonseca Carrera
Nascut a Bogotà
44 anys
conegut artísticament
com a Fonseca
és un cantautor colombià
que amb la seva música
barreja de pop
i rimes folcloris colombians
ha gravat CDs
i obtingut quantitat
i variats premis
entre ells
5 grammis llatins
doncs aquest senyor
aquest intèrpret
aquest cantant
ha sigut
el que ens ha versionat
la nostra sintonia
Manuel
t'ha agradat?
molt
la música
em va agradar molt
ho sé
quan anava als Estats Units
ara que dius això
ja ho tinc fora del guió
una de les moltes coses
que sé
a tu t'agraden molt
els Beatles
i t'agraden el Rolling
i tu somiades
sí
el Mike Jager
és correcte?
sí
a més
el 74
quan vaig jugar
la final
a Roland Garros
ell va fer un disc
un concert
allà a París
i em va emitar
i vaig anar a veure'l
el Mike Jager
sí
ho vaig passar molt bé
gran cantant
no ha sigut
però artista
total
tremendo
i segur
que no t'arriba
ni al sol
de la sabata
o una raqueta
ens sabrà més que tu
d'agafar un micro
però d'agafar una raqueta
no
Manolo
tornem
les al·lacions
et martiritzen
el colze
et maltracta
et retires
els Oriol
del 1984
amb 35 anys
ho vas passar malament
no?
sí
perquè ja
jo
hauria
continuat jugant més
perquè
però quan veus
que físicament
ja no pots
disputar
partits
al 100%
ja quan
escalfava una mica
ja em fèiem mal
totes les coses
tenia que
que anar baixant
a l'esforç
d'entrenar
i de tal
i llavors
clar
que guan jugues
i no dones
el 100%
i mentalment
doncs tens
la il·lusió
i les ganes
de guanyar
perquè es guanyar
tantes vegades
ja no ho disfrutes tant
i clar
arriba un moment
que dius
escolta
ja està bé
mira
he tingut
el que he tingut
he disfrutat
i si haguessi
tingut
a lo millor
la sort
que com ara
que hi ha
aquesta revisió
mèdica
i físio
i aquestes
ajudes
jo haguessi
disfrutat molt més
perquè
vaig tindre
tants
problemes
que a vegades
els metges
em van veure
tantes vegades
que una vegada
em van dir
que la primera vegada
tenia
una esquena
molt forta
que va ser
abans de la final
del Borg
i un metge
que em van recomanar
que tenien
que havia
ajudat
el Cubala
per fer no sé què
i em va
i em mira
i diu
l'esquena
la tens molt malament
encara que quan
agafis el telèfon
vigila
però que no facis això
i jo dic
com jugaré
al telèfon
i això
em va fer mal
i el 74
quan jugava
el gran nivell
amb els jugadors
de gran nivell
doncs sempre
no podia
els 5-7
disfrutar bé
i vaig perdre
moltes final
i una d'elles
va ser
a Ronald Garros
amb el Borg
que li guanyava
2-0
i el tercer set
l'esquena
ja se'm va quedar
bloquejada
ja no m'ho via bé
ja no era jo
el que dominava
el tenis
i el portava
fent coses
forçades amb ell
i vaig tindre
que jugar
més lent
tirava més a darrere
per poder
arribar a enviar
a la pilota
i clar
llavors era
el que agafava
la iniciativa
i això
em fa més mal
perquè era la primera
vegada que arribava
a una final
de Gran Slam
i aquest any
després de
encara que em vaig
classificar
pel màster
entre els 8 millors
jugadors del món
que vam jugar
a Austràlia
quan vaig tornar
no sé si això
que m'han dit
no ho puc
millorar
i tal
perquè ningú
m'havia vist més
i quan arriba
a Barcelona
intentaré mirar
a veure
si puc fer alguna cosa
que em solucioni això
i quan vaig arribar aquí
com no teníem metges
ni teníem informació
vaig dir
escolta aquí
un metge bo
físicament
i que porti esport
i tal
i que pugui ajudar
els esportistes
qui podria ser
i em van dir
el vestit
de la Barcelona
diu que ha vingut
que està tan amant
i que és molt important
i vaig anar a veure
i em va mirar
em va fer un examen
i diu
Manolo
si pares 4 mesos
i fem un treball
ben fet
agafaràs una cintura
muscular
molt forta
molt bona
i canviarà
i vaig fer cas
vaig fer el que em vaig dir
vaig parar de jugar
vaig fer el que em va dir
escolta
i aquests 4 mesos
que era
al principi d'any
no vaig poder jugar
en joc
llavors
quan va començar
perquè llavors
el rànquing
començava
cada any de 0
clar
si no jugaves
durant 4 mesos
el meu rànquing
no existia
vaig començar a jugar
a Montecar
el primer torneig
vaig haver de jugar
a la fase prèvia
vaig guanyar la fase prèvia
i el torneig
sense perdre un set
jugant diferent
i és quan vaig guanyar
9 torneig
jugant partits duríssims
i això em va fer
una il·lusió
i unes ganes
però després
el 76
començant
a jugar
a pista ràpida
que llavors
les pistes ràpides
eren molt diferents
i llavors
era molt difícil
la pilota
votava diferent
i venia més força
a vegades
vaig començar
a tindre les pilotes
amb el colze
i això
sempre és el que em va passar
quan solucionava una cosa
em sortia una altra
i al final
un metge quan ja va
i vaig ser una altra
i he tingut l'or de l'esquena
he tingut l'or de l'esquena
he tingut l'or de l'esquena
he tingut això
he tingut això
i em van dir
mira no te'n mirar tant
i tu has treballat molt
físicament
vaig anar a la broma
i quan et dius
una cosa ho fas
i però suficientament
estàs bé
dir però tu és com un pis
si quan fan un edifici
la base
no la té bé
i tu
possiblement
per la teva
el teu inici de la teva vida
que la teva educació
la teva alimentació
la teva
tota la teva base
no està bé
i llavors això
quan forces
la musculatura
per dir
les coses
que això
te trenca
això te va
ara això
ara això
i vaig tenir
que acceptar-lo
que no era una cosa
he tingut tantes coses
i tantes operacions
que ja
l'última vegada
que m'han dit
una altra vegada
per aquí
ara tens el tendon
de l'ombro
que també
ja tindries
que operar
i dic
si és més o més
ja saps
és curiós
observar com el destí
que et dota
d'una tècnica
privilegiada
en canvi
el teu físic
mai ha sigut dotat
per un jugador
de tenis
tenies físic
més apropiat
per altres esports
que no pas
pel tenis
aquesta rudesa
el tenir
els tendons
la musculatura
més entre cometes
de botsejador
que no
que sigui
botsejador
d'esport
de contacte
de força
que no pas
d'esport
de tècnica
en total
entre l'esquena
i el colze
el que jo et deia abans
que et martiritzen
el 84
amb 35 anys
repeteixo
et retires
fent una mica
d'història
mirant
en perspectiva
quins jugadors
Manuel
t'han impressionat
més
o t'han agradat més
jo recordo
que tu explicaves
que havia un llorc
et portava
pel camí de l'amargura
però
jugadors
que tu deies
ui
com avui
no estigui
molt encertat
aquí no tinc res a fer
que t'hagin impressionat
per exemple
t'explicen una anèdota
perquè l'he escoltat
jo del Toni Nadal
fa 10 anys
10 anys
recordo
amb una conferència
fora de micro
a l'escola de negocis
que a mi em convidaven
ell va dir
de tots els jugadors
d'ara
el que
és diferent
a tots
era el Jokovic
això
ho va dir
el Toni Nadal
jo hi era al davant
fa 10 o 12 anys
imagina't
el Jokovic
ara en té 36
va marcar
i la prova és que està marcando
diferent
perquè fa coses diferents
i les fa bé
amb la teva època
quin et impressionava
quin
quin és el que
tu deies
noi
amb aquest
si ell està bé
jo no tinc res a fer
no
no tindrà res a fer
no tens
perdó
em costarà molt més
per la seva manera
de jugar
perquè físicament
quan va vindre el Borg
era diferent
els altres jugadors
que eren més tècnic
tenien un físic impressionant
tenien un nivell
que tenies que estar jugant
en un nivell
que tu no estaves habituat
i a més
com no teníem
els preparadors físics
com ara
jo crec que si
jo haguéssim tingut
un preparador físic de petit
i m'haguessin dit
això tu pots anar canviant
perquè quan em va entrar
la broma
tampoc teníem
un físic
que digués
pels tenistes
era el director
que es deia
bueno
Manolo
tu i l'altre
aixecava a les 8
aneu corrent
cada matí
em feia córrer
fins al Tibidabo
i baixar
i tal
i precisament
això em va dir
jo les caves
les tenia molt fortes
i tal
però treballava una cosa
que no era
el que més necessitava
i això
jo crec que hauria sigut
el que més necessitava
i això
a l'altra època
no hi havia
tu no tenies
ni preparador físic específic
ni tenies dietístic
ni tenies dietista
res
i els profes
de tècnica
de tenis
no crec que
eren més motivadors
que docents
per entendre
bueno
és que
jo els he après
molt
sobretot
en Pedro Amora
i tal
però clar
eren gent
que no s'havia fet
que havien jugat
ells
a tot el món
i havien treballat
i coneixien tot
i després
aquí no havien sortit
de casa
pobres
perquè
eren
que et posaven il·lusió
però
que tècnicament
no era
tampoc
que se'l veia
tota la televisió
cada dia
i te sortia
o internet
que tu podies sortir
com a suació
i és difícil
que discrepi de tu
però
una petita anècdota
el Toni Nadal
el tio
no ha jugat mai
a tenis
no però
però ja
i mira
on t'ha portat
el seu nebot
sí
però
no
havia jugat
no ha jugat
bueno
havia jugat
tercera clave
jo
soc tercera
molt
tens raó
ell era tercera
bo
però no
no era
però ha viatjat
ja tot es veies
per exemple
l'època que jo començava
què veiem nosaltres
la tecnologia
que el Toni
ha pogut
aprendre molt
i veure
molt
tenis
que a la vostra època
com no ho veies en directe
no ho veies
i no podies estudiar
dient
mira ara es fa això així
tècnicament
tota hora ja
és per tothom
abans
el que tu diies
qui jugava millor
no més
doncs els americans
els australians
que com tenien aquests
torners
que guanyaven molts diners
eren els que ajudaven
més els jugadors
i tal
però tots els altres països
no sé
és com si dius
a Àfrica
o d'on surt
allà
o sigui
si no tenen
no tenen nivell
els professors
li poden
emocionar
i dir
no escolta
corre una mica més
és això
però que tècnicament
què és
quan funcionava el tenis
que jo li vaig dir
jugadors
quan tu agafes una persona
com ha tingut
a l'Alcarat
que ha guanyat
el campió del món
o jo li ajudo
i la copa d'Eivis
clar
jo t'estic dient
mira aquest és el camí
perquè jo l'he viscut
i aquest és el camí
ja t'obren
no és que
que tu comences aquí
doncs ara provo per aquí
ara provo per allà
ara tiro cap a darrere
ara no sé què
és a dir
és que te diguin
les coses com són
i jo per això t'he dic
que jo quan vaig començar
quan vaig viatjar més
i vaig tindre contacte
amb jo de primera categoria
és a dir
el primer torneig important
a Roma que vaig guanyar
que arriba a la final
tot content i tal
i jugava amb el número 1 del món
que era el Codés
de Terrabatura
Jan Codés
de Terrabatura
sec no era
Jan Codés
i teníem
allà teníem un coach
que era professional
i que no podia jugar
però que a la copa d'Eivis
veníem nosaltres
la setmana abans
de jugar a la copa d'Eivis només
no tot l'any
i estàvem dinant junts allà a Roma
i quan diníem
em diiem
bueno no no
parlem del partit de demà
i em diu
aquest partit
demà el pols guanyar
i jo li dic
home moltes gràcies
per donar-me l'oportunitat
de poder guanyar
jo estic jugant
i diu
no no
estàs jugant
amb el millor jugador del món
però és el millor jugador del món
perquè té un grip molt rígid
si tu li jugues aquí
de tu a tu a la pilota
te fotaràs i suc i suc
però a pesar que no és el teu joc
perquè jo no jugava
ni aixecar la pilota
i canviar
demà comença a fer-li
això
i el treus al seu joc
i tal
jo
l'escolto
em vaig a dormir
i dic
si jugues de tu a tu
em fotràs i suc i suc
estic content
perquè ha arribat a la final
amb el millor jugador del món
però escolta
aquest és un top player
que ha guanyat
els grans torneixos
que és el millor del món
de tota la història
i dic
vaig fer el que em va dir
i què va passar
vaig guanyar jo
i això és el que li dic
al joves
jo no te faré guanyar el partit
jo te puc dir
el que tu pots fer
però és tu el que tens
que fer-lo
i això
aquestes coses
quan em deia aquestes coses
i el que te
deia d'Austràlia
que havien parat
i tal
que em va anar molt bé
quan ve jugar a la Copa d'Avis
a Terra
amb Herba
l'entrenador d'Austràlia
que era
deien que era el millor del món
va a la Federació Espanyola
i li diu
escolta
aquest nano jove
juga molt bé
però que li falta
sacar molt bé
volejar molt bé
jugar més agressiu
que és el que se li fa
a pista d'herba
aquesta és l'obligació
dius
si li dius
d'una beca
i em deixeu aquí amb mi
dos mesos
veràs el camí que fa
i em van deixar
i el dius
versos va quedar amb mi
perquè jo era molt jove
i vam quedar els dos
i vam treballar
escolta
va dir
com es feia la volea
com tenies que fer
amb la munyca
i tal
cada dia que venia
ok
doncs el meu revés
la volea revés
estava considerada
de la meva del món
en aquella època
és a dir
que t'obrien una porta
la de faves
i tal
i això és l'important
que tu parlis
amb grans jugadors
i que te diuen coses
i clar
que és el que
diguem sempre
que ha tingut de l'alterat
que aquest Ferrer
que va ser el número 1
del món
doncs li està dient
això, això, això
i mira com ha anat
pam, pam, pam
però no només
Manuel
és important haver sigut
el número 1
sinó saber-ho
transmetre
no, home, clar
sempre poso el mateix exemple
jo a la universitat
he tingut catedràtics
si no eren premis Nobel
poc li faltava
però
fatals comunicadors
vull dir
que a les classes
t'avorria
no, però
però el que tu li dius
no és tan complicat
perquè tu li estàs dient
el que s'ha de fer
per poder competir
de les noves
perquè un dia
un fanàtic
ve i diu
escolta
és molt difícil jugar
avui en una final
i no sé què
com no sé què
i escolta
que això no cau
d'un dia per l'altre
si has arribat allà
és perquè ja
has tingut una experiència
has tingut una mentalitat
has tingut una carrera
d'arribar allà
tot comença de baix
i vas pujant
i si t'hi diuen
què és el que es fa
què és el que
quan és el camí
que no
que no
intentis
si tu
un dia
no tens un jugador
que et diu
mira
el drai
ho fas
malament
però el drai
ja es fa així
i tu dius
en dos segons
ho fas com
el teu
i ho faig bé
però si tu tens
que inventar coses
mira
ho faig malament
però ara
l'aprovaré
i ara
l'aprovaré
si t'hi diuen
un jugador
que ha jugat al buí
o que t'hi diuen
la sensació
que es té
quan es juga
a un campionat important
quan jugues
amb uns millors jugadors
del món
i què és el que
tens que pensar
i totes les coses
és el bo
perquè a més
jo sempre li dic
tu no jugaràs
perquè jo t'entreni
a tu
faràs
si ho fas bé
i aprens
el que jo t'estic dient
però qui ho té que fer
tu
no és que
no és que
sorti jo a la pista
i ho faré per tu
i així és important
com ets tan políticament correct
no vols dir noms
quines han sigut
les teves referències
a qui t'admiraves
i jo que sóc
un tercer
de la baguera
jo per exemple
jo n'hi ha hagut
dos jugadors
que s'ha admirat
sobretot
pel seu estil
que ha sigut
l'Stefan Edberg
i el Roger Federer
i d'Esquerràs
a un geni
sobrepassat
que ha sigut
el McEnroe
Esquerrà com tu
i a la meva època
l'Eiber
el primer jugador
sí però l'Eiber
es va estar més gran que tu
després parlant dels Sars Carrans
no però dic que si ell
o l'Andrés Jiménez
que ha sigut
un dels altres
durant els seus millors
deu anys
haguessin pogut
jugar a tots els torneixos
que ha jugat
el Santana
de la seva època
quin creus
quin historial
tindrien
seria totalment diferent
per a la seva època
per a la seva època
si per a la seva època
li prohibeixen jugar
encara no han tingut
l'oportunitat
de guanyar
tres o quatre
avui
li donen
tres o quatre
Roland Garros
al Lever
va ser el primer jugador
que va guanyar
als quatre
als quatre
però com es fa
fer professional
va estar deu anys
sense poder competir
però era un jugador
i després
l'Anastasi
per mi
l'Anastasi
que va ser
una tècnica impressionant
tenia un fàcil
que la gent
li agregava molt
el que li feia
una miqueta
una mica infantil
com el Mac and Rowe
però el Mac and Rowe
era de mala llet
i l'altre
era de bromes
l'altre era més pallasso
per a d'alguna manera
i l'altre era més
i com allà el tenis
no era tan professional
li feies una cosa
de broma
mira què va passar
una vegada
a Nova York
a Louisville
que a més
era l'estiu
i fèiem una caló i tal
i va sortir la llei
que el doble
els dos jugadors
tenien que jugar
amb el mateix color
d'això
i ell jugava
amb el
amb el
amb el
amb el
amb el
amb el
amb el
amb el
amb el
que era negre
i al vestuari
li diem
ademà t'he posat en una multa
diu no
els dos jugarem
deu l'any
diu no
perquè és
deu l'any
jo no m'ho he
vint
saps què vaig fer
el tio
de broma
no va dir res
va anar
i abans del dia
es va
es va comprar
lo de les sabates
un bató
i es va
i va sortir
a la vista
és gastar
és gastar
és gastar
bona gastar
a un altre jugador
un dia també
li va fer
aquí ell havia posat
per la nit
sopar
a les 9 de la nit
el que li portessin
a l'habitació
i l'hi treu
i li posa
a les 4 del matí
per 5 persones pompa
i a les 5 del matí
aquell jugador
va rebre
el Caterina
era molt
brovista
que seia
amb l'art
amb el Gisbert
el Gisbert
quan s'acaba
feia molt
així
i trigava molt
de temps
i jugava
avui bé
i comença
i comença
on està
el Nastasi
s'havia anat
a la grada
a la grada
com trigava tant
era el Nastasi
era així
no si haguéssit
tingut la mentalitat
com aquests jugadors
4 que hem dit
havia guanyat 3 o 4 vegades
més
perquè jugava molt fàcil
ho feia molt bé
tenia bon físic
i era molt bona persona
molt amic
jo per això t'ho deia abans
perquè era
un espectacle
veure el partit de dobles
perquè a més
no sé si era de broma
ho eren seguit
crec més aviat
era el segon
quan jugava amb el Tiriac
el Tiriac
ell era la parella
que ha de fer
i el Tiriac
que és del Morrofort
no sé si
jo diria
que no es parlaven
que el Nastasi
se n'en fotia
i l'altre
que tenia
com tu dius
mala
mala llonses
una mica
com el McEnroe
que anava a fer mal
era un espectacle
veure aquell doble
amb el Nastasi
el Tiriac
jo volia comentar
que és un plaer
poder parlar amb tu
i volia comentar
una anèdota
de les persones
esquerranes
i la influència
en el tenis
m'he preparat
un petit resum
les persones esquerranes
tenen més desenvolupat
l'hemisferi
dret del cervell
associat
a controlar
la creativitat
les habilitats
musicals
i l'expressió
artística
mentre que
l'hemisferi
esquerra
generalment s'associa
amb la parla
l'escriptura
aritmètica
llenguatge
i compressió
el 90%
de la població
mundial
és destra
mentre que
tan sols
el 10%
restant
és esquerrana
i quins són
els beneficis
reals
de jugar
a tenis
amb la masquerra
òbviament
el fet
de ser
esquerrar
que és un fenomen
poc comú
ja és un motiu
en si
però
m'ho he treballat
una mica
aviam si estàs d'acord
amb tu
per exemple
amb la dreta
crevoada
la nostra
dreta
crevoada
de jugador
escarrà
és un cop
que sempre
anirà al revés
del nostre
rival
dretà
i abans de que
s'invertessi
de dreta
que sol ser
el cop
menys fiable
d'un jugador
òbviament
la dreta
crevoada
del jugador
dretà
anirà
sempre
cap al teu
revés
tot i això
comptes
amb l'immens
avantatge
d'haver enfrontat
una infinitat
de jugadors
drestres
i aquesta situació
a tu
ja no t'agafa
de sorpresa
per tant
amb igualtat
en qualitat
tenística
tu com
escarrà
tindràs
avantatge
sobre el teu
contrincant
dretà
en els intercanvis
des del fons
això és el que diuen
la gent cansada
superioritat
des del teu
costat
de l'avantatge
quan tu
jo trec
amb avantatge
a l'hora de treure
el nostre servei
d'esquerrà
és molt més eficaç
des del costat
de l'avantatge
ja que ens permetrà
treure obert
sobre
o amb un angle
i afecta
endimoniats
cap al revés
del nostre
rival dretà
recordo
que l'estenista
francès
Michel Jodra
explotava
moltíssim
Jodra
que era un jugador
dels últims
però
aquest era un cop
segons diuen
la gent que en sap
que ell
s'havia esportat molt
hem de tenir en compte
que és molt millor
ser eficaç
des del costat
de l'avantatge
ja que tindrem
la possibilitat
de tancar
un joc
des d'aquesta
meitat
de la pista
amb un 40-0
40-30
i en avantatge
mentre que
des del costat
d'iguals
només
amb 40-15
aquest fet
també ens facilitarà
la salvació
de boles de Bric
bé
rotllos
a la resta
a la resta
com a escarrans
teniu l'avantatge
que un jugador
dretà
està acostumat
a treure
de manera
que incomodi
un altre jugador
dretà
que és contra
el que normalment
s'enfrontarà
per aquest motiu
quan restem
al costat
d'iguals
on el jugador
dretà
pot buscar
un servei
obert
és habitual
que prefereixi
la zona
de la T
que és
on trobaries
al revés
d'un dretà
per aquest motiu
el jugador
dretà
no domina
tan bé
el servei
obert
cap al costat
d'iguals
tot el rotllo
és per dir-te
que per aquest motiu
tu com a escarrà
en teoria
tindries més fàcil
a l'hora
d'atacar
el teu rival
que no
un dretà
tot això
ho has vist
a la pista
o no
tu com a escarrà
preferies jugar
contra un dretà
o contra un dretà
és que depèn
del que
tu estés
acostumat a fer
o estés
habituat a jugar
és a dir
a mi el que em va passar
quan vaig començar
a sortir fora
aquí
esquarrans
de nivell
no hi havia
jugava poc
amb esquarrans
i quan vaig anar
fora
i el que tu dius
el McEnroe
el Conos
el Leiber
l'altre
m'he fet una llista
el Vila
el Leiber
Jimmy Conos
John McEnroe
Rafa Naval
Guillermo Viles
Marcelo Rios
Tomàs Moster
Andrés Gómez
Goran Imanicevic
i Peter Cono
no però jo dic que
quan jo jugava amb ells
com estava habituat
al control de la pelota
diferent
i venia amb efecte diferent
et notaves una mica més
no era tan fàcil
per dominar
però és el que li vaig dir
als jugadors
què vaig fer?
queixar-me
com es queixeu vosaltres
no
em vaig fer amic
del Vila
vaig començar a jugar
dobles amb ell
i què feia?
jugava
entrenava cada dia amb ell
els 15-20 dies
si tu ja t'acostumes
amb una cosa
ara
com la gent ja té
millor drive
el revés igual
i el drive
tots són bons
ja no és tant
que diguis
però tot és que tu afrontis les coses
i les solucionis
hi havia un jugador
jove que no jugava malament
i que el portava un altre entrenador
pel partit
i quan venia
li deia
què ha passat amb el partit
i tal
i el fixava
i va dir
mira aquest nano
jo
ha perdut fàcil
perquè deia
que l'altre
li tirava la pelota alta
aquí al revés
i aquí al revés
i aquí al revés
i queixença tot el rato
parlo amb el nano
i m'explica això
diia
vale
el dia que juguis
demà
em veia una altra vegada
li dius
que te la posi aquí a la dreta
i diu
que t'ho faran
un partit
què farà?
si sap que això
és el que te fa mal
que tens
que tu
vindre aquí
i dir
Manolo
tinc aquest problema
anem a treballar-lo
perquè
quan jugui una altra vegada
i me la tiri aquí tres vegades
i li foti un pal a la pilota
i el destrossi
aquella
me'l recordo
el típic consell
d'un profe de tenis
fa 60 anys
quan vaig
sempre dèiem
pilotes altes
liftades
al revés
del contrari
aquesta era la primera cosa
que tenies que aprendre
pilotes
estàs d'acord o no
avui dia hi ha al revés
hi ha més o més
com el drag
hi ha el jugador mitjà
a més
el que tu dius
la pilota alta
que era
liftada i al revés
però quan jugues amb una mà
aquí és molt difícil
però ara
ara he jugat dos
esclar però ara jo parlo
de quan tenia pel
que són coses
que les coses van canviant
i tenen una raó
i tu tens que estudiar-les
i tens de sàpiguer-les
és a dir que
però que sempre
queixar-se
jo dic al joves
trobar
una queixa
o un això
pots trobar mil
per cada partit
ja, ja, ja
però o soluciones les coses
i no les afrontes
dic
que tu sàpigues
que
oi, escolta
per què per aquest partit
per això, per això, per això
demà a entrenar
i això, això, això
a mi em va dir
un jugador jove
quan tu
acabes un partit
encara que has juganyat
però mira
avui
el drive
no l'he picat bé
i tal
què tens que fer?
que demà
sortis a la pista
i el drive
no, és millor
que després del partit
per la tarda
mitja hora
practiquis el drive
i agafis una altra vegada
i que ja surtis
ja he agafat una altra vegada
el control
i la confiança
dels meus
dels meus
dels meus
arreglis, això
recordo un anèndot
de golf
que després parlarem
els esports
que són molts
exigents
el gol
hi havia un jugador
jo estic amb la història
del gol
hi havia un jugador
oi, és
no s'ha mort encara
molt simpàtic
un jugador americà
descendència
caribenya
que es deia Litre Vinyo
que ell sempre deia
quan li deia
no, és que avui
has tingut molta sort
i mire, escolta
jo contra
més entreno
més sort tinc
d'alguna manera
el que tu deies
a la vida
contra més entrenes
també més sort
és treure
les coses negatives
i que tu sortir
amb el partit
convençut
que no ja sors
dient
escolta, ahir
no vaig fer això bé
no sé si avui
no sé si tal
no, no, tot
i és una mica
el que deies tu
el gol
tot és que el que facis
tu posis al cap
i treballis
i que ho disfrutis bé
fem una petita pausa
a l'arregat
a l'arregat
a l'arregat
a l'arregat
a l'arregat
a l'arregat
a l'arregat
a l'arregat
a l'arregat
a l'arregat
a l'arregat
a l'arregat
a l'arregat
a l'arregat
a l'arregat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Guitartxelo és un duet format per Fernando Curiel a la guitarra i Antonio Martín Acevedo al violoncel.
Coloquialment dit xelo, pot ser violoncel, interpreten cançons a deu cordes, sis de guitarra i quatre de violoncelo.
Doncs ens han deixat també avui la seva interpretació de la nostra sintonia.
Pep, Joan, què?
Per la seva modèstia i per la teva coherència amb les idees.
Per això és amic meu.
Bé, això ja ho seria molt discutir, però no ho discutiré.
Realment, tu has dit coses que dius, bueno, jo puc aconsellar a un jugador el que entreno, que faci el que té a fer, però el jugador té tendència a fer el que vulgui, perquè es cal un marc al cap. Per tant, aquesta coherència és increïble.
Gràcies.
Gràcies. Després una pregunta, molt ràpida. O intenten constatar molt ràpid. Quin és el secret d'un bon jugador de dobles que no es juga de individuals?
Ho dic per una cosa. El meu amic, el meu fill, perdó, el meu fill petit, és molt amic del Marcel Granillès.
El Marcel Granillès, com a individual, no ha fet mai res. I com a dobles continua sent un content. Per què?
Bé, jo crec que el millor és que no tenen aquesta personalitat individual. I llavors, quan tu jugues amb una altra parella, les coses es reparteixen una mica més al 50%.
O sigui, no tens tanta responsabilitat, no tens tant pes. Hi ha una altra... O sigui, quan falles, no falles tu sols.
Clar, clar. I tens això, aquestes coses, i pots parlar de la pista i coses amb l'altra. El tenies que és això. I tot depèn de tu. No tens una excusa per dir, escolta, em passa això. Jo també havia jugat dobles, i havia jugat bé, i tal.
Però els grans jugadors individuals no acostumen a jugar massa dobles.
Bé, perquè és que això també va ser un canvi, eh. És a dir, a la meva època, tots els jugadors, jo amb un individual, dobles, en el mateix torneig.
Éreu pocs, a més, éreu clars. Sí, no, és que no hi havia una altra mentalitat. No hi havia una altra mentalitat, eh.
No hi havia una altra mentalitat. Però ara, no? És a dir, la primera vegada, a més que jo vaig guanyar el Campeonat d'Espanya, que no era favorit ni res, em vaig apuntar a l'individual, el doble Esquerra Noixi, i el doble Mist.
Ah, hòstia. Vaig arribar a les tres finales. Clar, però és que el problema, llavors, també, que és el que va començar amb el Borg i tot això, és que, si tu arribes totes les finals, clar, i t'ho puc explicar a torneixos,
que jugues cinc sets a l'individual, després cinc sets a l'individual, després cinc sets a l'individual, els dies a la final, igual, clar, estàs posant massa...
Però que tots són jugadors de dobles, és a dir, els individuals, el McEnroe era un jugador impressionant de dobles, el McEnroe també...
Jo vaig guanyar també 26 torneixos de dobles, i m'adula...
Però és això, després ja els jugadors que tenien aquest nivell, ja preferien el jugador...
Demà descanso...
Sí, demà descanso...
Però també una mica és el que tu dius, els dobles...
Reparteixes responsabilitats.
Però tu dius, el Gisbert, que era un gran jugador, quan jugava els dobles amb mi, doncs mira, va guanyar 17 torneixos de doble.
Jo sabia que jo era el que les coses li esforçava, era el que tenia la responsabilitat, el que tenia més mentalitat per les coses, afrontar-les més fortes.
I quan ell tenia una dubte, jo li deia, no, no, toma, una mica, això que ho vaig aplicar al màster, és igual, és a dir, és la confiança i que tu, les teves coses, però que tots normalment són grans jugadors.
No, no, això segur, però el Ribant, el Ribant, seguríssim.
Però avui, ja d'entrada, Nadal, dobles, no juguen mai, totes les...
Sí, sí, tots, l'extendabilitat, una mica...
Però que juguen bé, el que tenen...
No, això és curríssim, perquè el Ribant, el Ribant, tots tenen que jugar bé, però sempre aquesta separació m'ha xugat una mica.
Bé, abans de començar les poques coses que vull dir, tinc que donar les gràcies al Ferran.
Sobretot, perquè ell és un jugador de tercera regional, jo devia ser de quinta o de sisena.
Jo he dit tercera claveguera.
Jo de sisena subclaveguera.
I ho hagi sol que m'ha anat avui sobre els Esquerrans.
I el joc aquest m'ha entusiasmat, de veritat, encara que sigui en plan irònic, moltes gràcies.
Home, i tant, no, irònic no, però és que...
No, home, no, per solitat, perquè el Ribant ha jugat poc, no ja ho estic.
No, però ell t'ho dirà.
És difícil trobar un jugador dolent Esquerran.
Jo t'he dit uns quants, i tots han arribat a un nivell Esquerrans, eh?
Escolta, solta el teu temps, eh?
Abans de començar, avui parlarem d'un tema, com a mínim, una mica divertit, encara que bastant desconegut.
Però abans comencem a musicar.
Sisplau, Enric.
El meu país és tan petit Que quan el sol se'n va a dormir
Mai no està prou Segur d'haver-lo vist
Diuen les velles sàvies Que és per això que torna
Potser sí que exageren Tant se val
És així com m'agrada a mi I no en sabria dir res més
Canto i sempre em sabré
Malalt de mort pel meu país
Una forta salutació, estimats oients
No cal presentar el cantant de Sant Lluís Llach per davant del nostre país
I per què he escut aquesta música?
Perquè avui vull parlar d'un personatge
Que per molta gent ni ha existit
Però que en canvi és una persona que realment en el seu moment va ser fort important
Em refereixo al rector de Vallfogona
La veritat és que el poc que sabia d'ell era pel drama escrit pensarà de fer guitarra
Lo rector de Vallfogona
Un personatge popular i una mica caricaturesc
Però en francès Vicent García, el rector
Va ser el màxim representant de l'habitatura catalana del barroc
Es podria considerar el poeta més important en llengua catalana
Entre Auxges Marc i Jacint Barberet
Però el seu to mordàs, obsè i les modes del moment el van eclipsar bastant
García va néixer a Saragossa l'any 1579
Però la mort prematura del pare va fer que la família tornés a Catalunya
El nou casament de la seva mare amb un llibreter, en Pere Bono
Va provocar que el jove Vicenç creixés envoltat en la cultura
Es va ordonar sacerdot a Vic
Quan hi ha l'any 1606 el concurs per ocupar la rectoria de la parròquia de Vallfogona de Riocorp
Viva que formava aleshores part de la comarca de la Segarra
Lluny de la imatge estesa al llarg del segle XIX
Que retratava García com un capellà aïllat amb un poblet de la Catalunya interior
La veritat és que va mantenir contactes amb diverses autoritats de l'època
Començant pel llirrell d'Avesores, el marquès d'Almazán
Moltes crítiques va haver de suportar per això
Escoltem aquests sonets
Com que són en català barroc i jo no ho parlo massa bé
Disculpeu-me
Vallfogona i son districte
És vostro empapat
I no els carrers de Barcelona
Per els quals doneu tants tons
Això no era exactament així
Ahir s'avideu la construcció de la capella lateral de Santa Bàrbara
A la que va dedicar una obra teatral
La Comèdia de Santa Bàrbara
Amb molts dels poemes que va compondre es transfora la malanconia
La malfiança i el desengany propi dels barrocs
Murris i tirant absents
Després parlarem d'un poema
O intentarem recitar
El poema d'una monja
O de lo que hi opina d'una monja de la seva època
Les referències a la sexualitat
No pretenien exaltar-la
Sinó ridiculitzar les baixes passions
Aquests textos s'alternaven amb llores religioses i escripts solemnes
Com el sermó en prosa que va predicar
Durant les exèquies a la mort del rei Felip III
A la catedral de Girona el 12 de maig del 1621
El 1622 es va doctorar en Sancra Teologia
El reiaus Col·legis de Tortosa
Va viatjar a Madrid
On sembla, no està clar
Que va conèixer personalment el rei Felip IV
I va ser col·lega de la nova PDV
Va morir a Baifogona l'any 1623
El 64 anys
La poesia completa del rector de Baifogona
Es va publicar el 1703
En una edició promoguda
Per l'Acadèmia dels Desconfiats
Antecessora de la nostra Acadèmia de les Bones Llotres
Va ser una publicació força inexacta
I farcida de versos que no eren seus
Però que van provocar que fos conegut
Com el Fènix de Catalunya
Per desgràcia
L'arribada de la Inquisició
L'any 1782
Va portar lloc la prohibició de tota la seva obra
Posteriorment
El rector i van atribuir infinitats d'anècdotes apòcrifes
En tota mena de novel·les
Contes i auques de caire folclòric
En Pitarra el fa protagonista del drama
Lo rector de Baifogona
Estrenat al Teatre Romea l'any 1871
Per el temps de la renaixença
Llavors tocava emmillarar-se
Emmillarar-se, ja ho diré demà
Amb el passat medieval
Els escrits del rector van ser acusats
D'haver arrossegat la literatura catalana
A temes mundans i escatològics
I d'haver contaminat la llengua literària
En l'èxit castellanitzat
Sentim el poeta Maria Agulló
L'eclesiàstic havia fet mal a l'art
Prostituint-lo
Fent un bordell del Pernàs
Baifogona vol dir
Sinonim de vulgaritat
Fins ben bé a la nostra època
No estàs recuperat
En Pitarra i molts d'altres escriptors
Van voler reivindicar el rector
Com un mite popular
Ajudant el bandoler
Perot rocaguinar-la
Donant nom a publicacions periòdiques
I a una societat literària
Servint com a reclam comercial
De capses de llumins
I begudes reconstituents
Per exemple
Qualició Suprem de Baifogona
I altres
Valguin aquestes línies
Per rendir un petit homenatge
A una figura molt desconeguda
Per tots nosaltres
I quasi convertida
En un personatge de còmic
Poema sencer
Que es diu
A una monja gravada de Barola
Bon viatge
Us do Déu
Mossa corcada
Bresca sens mel
Trapada gelosia
Formatge ullat
Cruel fisionomia
Amb més puntes iurops
Que a teva rada
D'alguna fossa
Us han desenterrada
Per no sofrir
Vos morts del companyia
Quan és xammar la cara
S'ho es podria
I estava ja la cucs
Mig enrossegada
Però
Si sou de vermes
Escapada
Per què si ja ho mengeu
De les cocaves
Que demà
L'enpitjor
La sort us vorta
Mantingueu-vos d'eta
La negra
Burullada
Burullada és grup de gent
Quadrilla
I adéu-siau
Campar
Que em neixen aves
I em torno corp
Després
Que pic
Can Mort
Gràcies
Tot menys guapa
Això era una mica
El tipus
Els que vulguin saber més
Del senyor rector
De la seva obra
O del que s'ha dit
Hi ha tres o quatre llibres
Que us els recomano
Si us trobo en algun moment
Que són per exemple
Ara ha sortit un article
Molt interessant
A la revista Sapiens
El número 257
Que parla precisament
Del rector de Vallfogona
I tant
Ara n'hi ha més
Hi ha per exemple
La vida i misteris
Del rector de Vallfogona
D'en Enric Caralbo
Una altra
El rector de Vallfogona
L'humor clerical català
L'en Domènec i Corbella
Una altra
Obres completes
De Francesc Vicent García
Recopilades per
Eidoreu Bertino
Albert Russic
Bé, fins aquí
El tema del rector de Vallfogona
Avui ha sigut curtet
Però penso que és un personatge
Que realment
Ha estat molt interessant
Per tant
Val la pena en recordar-ho
I llegir una cosa més
Simplement
Com a comiat
Una frase molt curta
Sobre
Com sempre faig jo una mica
Del que passa aquests dies
I sobre política
Etc, etc
Un anarcofeixista
Nou president de l'Argentina
Pobres d'Argentins
Pobre món
Pobres de nosaltres
Gràcies
No només hi ha conflicte a Ucraïna i a la Franja de Gaza
Hi ha altres guerres
Actives i fredes
Al món actualment
Vuit guerres pel cap baix
Doncs
Doncs bé
L'Organització de les Nacions Unides
L'ONU
Ha declarat
Aquest any
El 2023
Any internacional del diàleg
Com a garantia de pau
Per tal de propiciar
La trobada i la col·laboració
De les nacions
Comptant amb el suport
D'organitzacions internacionals
Pel desenvolupament i l'aplicació
D'estratègies i accions necessàries
Que contribueixin a establir la pau universal
La realitat supera la ficció
Pep, avui realitat, ficció?
Realitat, jo sempre realitat més o menys
A vegades parlo de llegendes de persona i coses
Però avui és realitat, una realitat bastant dura
Avui parlaré
Que hem de parlar dels bombardets de Barcelona
Per l'Espertero
I el general Pim
Dues bones peces
Primer, doncs, també moltes gràcies
A Manuel Lantes
Tenir davant, doncs, una persona que
Durant molts anys ha sigut el teu vidre
A tu l'altra t'ha agradat i tal
I veure que
Segueix amb una il·lusió
Com si demà jugués la primera final
És una cosa que reconforta
Moltes gràcies
Bé, tornem a la de Barcelona, no?
Perquè aquests darrers dies hem anat d'una banda a l'altra
Hem passat de la ciutat a l'Ega, de Camp de Roca a les Muralles
Converteix un camí
Que havia estat una via romana oblidada
En un passeig de fama internacional
Hem anat a parlar d'una ciutat revoltada, desesperada
Capaç d'aixecar-se contra l'exèrcit sense armes
Només amb les mans nues i pedres i bastons
Però amb tanta ràbia
Que era capaç de fer-lo recular fins al castell de Montjuïc
O a la ciutadella
Sabent que un cop més rebriria un càstig desproporcionat
Com si bombadejades sense piedat des d'aquestes fortaleses
He repetit, fins a fer-me pesat
Que almeren de dur les condicions de vida en aquella Barcelona
Tancada dins de les muralles
I dins de les fàbriques
I de vegades es fa difícil pensar
Com podia haver-hi tanta violència en una Barcelona industrial
I pròspera
Capaç d'organitzar exposicions internacionals
Portar els millors artistes al liceu
I al mateix temps patir les bombes dels anarquistes
I els pistolers de la patronal
Hi havia rics, molt rics, que ho tenien tot
I pobres, molt pobres, que no tenien res
I també hi havia persones que tenien un bon passat
Però que la mort del cap de família els manava a la ruïna
Perquè abans no hi havia seguretat social
No hi havia tota una sèrie de coses
La dona no treballava
I si no hi havia els cales que entraven a casa pel cap de família
Tot s'anava a passeig
Tot això que ara ho tenim i ho veiem tan normal
Són unes coses que ara els tenim de fa quatre dies
Si recordem, per exemple, l'escriptor Jean-Marie Folqui Torres
El del Patufet, el de les pàgines viscudes
I el de moltes novel·les juvenils de l'època
Era fill d'una família burgesa
Que es va arruïnar a causa de la malaltia i la mort del pare
Ell va acabar els estudis dels Escolapis de Sant Antoni
Gràcies a les ajudes que hi havia per orfes i per gent pobre
Era una ajuda una mica singular
Perquè mentre els companys estaven al pati
Els nens pobres havien d'esborrar la pissarra
Havien de servir el dinar els que es quedaven a dinar
I després havien de passar l'escombra
Etc, etc.
És a dir, que es pagaven la caritat que rebien
Una caritat una miqueta d'aquella manera
I no vull fer una comparació ni paral·lismes entre l'1 d'octubre i aquelles coses
Perquè ara tenim una seguretat i unes coses que no estem desesperats com estaven ells
Bé, deixem-ho
Tornem als anys 40 del segle XIX
Barcelona que venia d'un grapat de lluites
Algunes les hem explicat, altres no
Com el trient i liberal
Aquells tants en què Ferran VII el van obligar a jurar
En fals, es va obligar ell mateix a fer la Constitució del 1912
I va dir, veiem-nos tots junts, jo el primer, però la senta constitucional
En Tarant
Va ser, en aquella època, la ciutat més revolucionària d'Europa
Però les monarquies europees que formaven la Santa Aliança, Àustria, Prusia i Rússia
Veien el que passava a la península amb preocupació
Tenien aquest mal exemple, s'estengués
De moment, Portugal i Nàpols ja havien aprovat unes constitucions gairebé calcades a la Pepa
I la Santa Aliança va passar a ser la Quàdrupa Aliança i la Quinta Aliança
Per enquivir el Regne Unit i després França
Diuen que les cinc potències es van arrugar el dret d'intervenir en els països
Que haguessin fet un canvi de règim, de govern mitjançant la revolució
I que a causa d'això posessin en perill altres estats
Una mica el que després va fer Solet Estats Units
I es van enviar els 100.000 hijos de Sant Lluís
Els 100.000 fills de Sant Lluís
Que en realitat, després ara s'ha sabut que el Tractat de Verona
Que dèiem que hi havia tot això, era un pacte secret entre tots aquests països
Va ser una fake news
I resulta que li interessava a França protegir en Ferran Seteca
Que era un borbó
I llavors es van inventar que tenia tot aquest suport internacional
Però va passar això
Van venir els 100.000 fills de Sant Lluís
I van ofegar la revolta, van sitiar Barcelona una vegada més
I van alliberar el pobre Ferran Seteca del seu captiveri
Que diuen que tenia...
I que va poder així restaurar el règim absolutista
O sigui que no és una paradoxa que Barcelona
Que havia estat ocupada durant tota la guerra del francès
Per les topes franceses
I que van escampar les idees de la revolució francesa
Que d'alguna manera van influir en la redacció de la Constitució de 1820
Aquest mateix exèrcit vingués aquí a desmuntar tot això
Aquesta llavor que havien sembrat
L'any 1840 una crisi econòmica del sector cotonier català
Va generar una sèrie de revoltes
Que s'assumaven al conflicte obert entre el govern d'Espanya i el poble català
I Espartero va plantejar la solució en forma d'ultimàtum
Ho rendien o bomba de gel
I qui era aquest Espartero?
Espartero
Nascut en un poble de Ciudad Real el 1793
Fil d'un carreter
Anava per capellà
I la guerra del francès li va canviar la vida
I el 1808 aprenent als seminaris
S'allistava l'exèrcit
I aquest seria el primer conflicte bèl·lic dels tres en què va participar
Els altres dos van ser la guerra colonial al Perú
I la primera guerra carlina
Destinat a Càdix
Va fer estudis militars d'enginyeria
Allí va viure el naixement del liberalisme
Un liberalisme que mai va abandonar
Però el seu caràcter difícil, el tracte dur i el seu caràcter actiu i exigent
El va emportar a cometre excessos i alguns molt sagnants
La seva manera de governar autoritària, personalista i militarista
Li van quedar problemes fins i tot amb els seus partidaris
Sort que era liberal, però si no
Doncs a la guerra carlina va posar els seus ideals progressis del costat de la monarquia
La reina regent el va anomenar president del Consell de Ministres
Però el liberalisme d'ell i el conservabilisme d'ella van acabar xocant
I va acabar exigint la seva dedicació
I va fer que les Corts el nomenessin regent a ell
Després del bombardeig de Barcelona, el seu prestigi va anar minvant
I va haver de dissoldre les Corts que se li havien girat en contra
I un pronunciament de militars moderats i progressistes el van fer fora del poder
Això del pronunciament
Sí, n'hi va haver moltíssim i és l'herència internacional espanyola a la cultura
I continuem, eh?
Sí, sí
Ara per què no poden, però no sé per què no ho intenten
Ara es pronuncien els jutges
Bueno, és al revés
Ara ho intenten, el que passa és que no poden
El títol de Duc de la Victòria, saps per què l'hi van donar?
Sí, bueno
No sé si era de la Victòria, seria de sola o de sola
Era el Duc de la Victòria
Sí, era el Duc de la Victòria
Que abans els d'explicar la teia que el Duc de la Victòria, com que era l'Espartero
Va passar a ser el carrer del Duc
I després ja l'hi han tret a favor de...
Però qui ho va fer l'aixa de la segona?
L'hi va donar el títol?
Sí
En sap molt el Pep
Continua el Pepi
Bueno, un altre pronunciament
Bueno, va començar una dècada conservadora
Que va acabar amb una nova revolució el 1854
Que el va tornar a la presidència del govern
I que va durar només dos anys
Un altre pronunciament
El torna a fer fora del poder
I amb la revolució del 1868
Que va fer fora d'Isabel II
Va fer que el seu amic, el general Prim
Va arribar a oferir-li la corona d'Espanya
Que ell va rebutjar
El rei Amadeu de Saboia
Li va atorgar el títol de príncep de Bergara
Amb tractament del Tesa Reial
L'únic militar espanyol amb aquest tractament
I va tenir un munt de títols
I càrrecs tant militars com polítics
Virrei de Navarra
Pinxet de Bergara
Duc de la Victòria
Duc de Morella
Comte de Bruxana
Vascomte de Banderas
President del Consell de Ministres
El 1837
El 1841
Jo que sé
Molts, molts
I va morir el 1879
A els 85 anys
A la Boronya
I durant les seves regències
Va aplaudir el bombardet de Barcelona
Que ja vam explicar una mica
L'altre dia
Tota aquella milícia de ciutadans
Que amb les mans nues
Com qui diu
Van fer recular l'exèrcit
Cap a Montjuïc
I després des de Montjuïc a Estan
Per no tenir baixes
Es van vertejar a Barcelona
Fins que doncs van aconseguir
Que Barcelona es rendís
Era una lluita de David contra Goliat
Incluso les primeres vegades
Quan encara l'exèrcit
Estava personalment
A dintre de la ciutat
Les dones tirant aigua bullint
Testos i olles
I mobles
Que fins i tot van matar
El cavall del general Sorbano
Que voltava les tropes
Etc, etc
Tot una sèrie de coses
A veure
La principal característica
Aquests dies
També vam explicar
Que llavors a Madrid
Ho van presentar
També dient doncs
Que la gent de Barcelona
Anaven degullant
Els pobres soldats ferits
Pel carrer i tal i qual
I sort que
El cònsul francès
Doncs
El Ferran de les Ceps
Doncs va fer uns escris
Doncs desmentint
Totes aquestes coses
Les agendes urbanes
Sempre
Un bon amic nostre
Bé
També us va imposar
Aquella multa
De 12 milions
A la ciutat
Per reembolsar les despeses
Que havia sobat
A l'erari públic
Tot aquest moviment
De tropes
Per edificar la ciutadella
Que la ciutadella
L'havien començat a desmuntar
Perquè era una
Una construcció
Molt odiada
En principi
Que això sí
Que van fer una mica
Sense permís
A Barcelona
Però
Al final
Doncs va ser
Un altre general
Que la va donar
A la ciutat
I la ciutat
La va poder desmuntar
Un altre general
Va ser
El general prim
Però una mica
Per fer-se perdonar
També l'altre bombardeig
Que va fer
L'última bullanga
Va ser la de la gemància
Que va començar
El 13 d'agost
De l'any 1843
Va ser l'última
Que va viure a Barcelona
I el primer aixecament popular
Contra l'estat liberal
A Espanya
Abans
El general prim
Ja s'havia revoltat
Contra Espartero
Amb el suport de Barcelona
Però el prim
Va decebre els revoltats
I la gemància
Va durar 81 dies
Amb un intent
De salda
A la ciutadella
Però el prim
Va bombardejar Barcelona
Com no ho havia fet mai abans
Ni Espartero
El nom de gemància
Prové del verb calor
Hamar
Menjar
I eludia humorísticament
Els membres del batalló
De la brusa
I altres cossos voluntaris
De la milícia urbana
Que potser s'havien apuntat
Per menjar
De franc
I cobrar l'estipendi
Hem de pensar
Que hi havia molt atur
I molta gana
A l'època
La vivió del general prim
També volia fer una mica
Com la de l'Espartero
Però és impossible
Perquè va fer tantes coses
Sort que va morir
Als 56 anys
També va fer coses bones
Al primer
Sí
No diré que no
Però vull dir
No va parar
Jo no sé com va tenir temps
De fer tantes coses
Va néixer Reus
Al 1814
I va morir assassinat
A Madrid
Al 1870
Tenia 56 anys
Als 19 anys
Es va llistar
Als tiradores
D'Isabel II
Un cos franc
Integrat
Per elements radicals
A Barcelona
Per les seves accions
Contra els carlins
Ja se li va concedir
La llorejada
De Sant Fernando
Va seguir
Noves mostres
D'un valor estadunari
Que era un objecte
De comentari
A tot el país
I els seus propis soldats
Els tenia bocabadats
I l'aclamaven
Per on passava
Van ascendint sempre
Per mèrits de guerra
I dins del territori català
Tinent
Capità
Comandant
I per una acció
Estadunària
Ager
Se'l va ascendir
A major
O de batalló
Se li encarregava
El comandament
De la zona
De la línia
Solsona
A Castellavell
Per on passaven
Els aprovisionaments
De l'exèrcit carlí
Amb 26 anys
Ja era coronel
I havia guanyat
Dues llorejades
De Sant Fernando
Espartero
Li va donar
Un càrrec a Andalusia
Que va desenvolupar
Amb eficiència
Però
Va acabar
Prima
Amb Espartero
I el seu govern
Els quals
Va acusar
De favorir
Els teixits anglesos
Amb la finalitat
De arruïnar
La indústria tèxtil catalana
I tenir més sumés
El territori català
Podríem dir
Que el general Prim
Per arruïmica
Tot això
Era un català espanyol
Liberal també
Com l'altre
Sí
Però ell se sentia
Se sentia català
Però se sentia també
Molt content
De ser espanyol
Però aquest
Com a mínim
Denunciava
Doncs les coses
Que es fèiem
Malament
Per arribar a dir
Que si volien
Si realment
Ens de vindrà
D'aquesta manera
Doncs millor
Que o ens aniquilessi
O que ens deixessis
Si hi ha en pau
I tota una sèrie de coses
Vull dir que
Per aquest cantó
Ara quan va
Tenir madura
Va tenir
Aquí a tot arreu
Aquí es va trobar
En la revolta
De la Jamància
I va donar
Aquest salvatge
Bombardeig
De la ciutat
Presó
Exili
Perdó
Tornada al 1947
Nomenament
De capità general
De Puerto Rico
Amb olics
De tota mena
I retorn
A la península
El 1948
Des que Prín
Va reprimir
La rebel·lió
De la Jamància
No gaudia
De simpaties
A Barcelona
Com ja us he dit
Però va prometre
Rectificar els seus errors
Defensar els drets catalans
Especialment els econòmics
I exigir-se
En el màxim
Defensor
De les llibertats ciutadanes
El poble
Va creure
I va ser llegit
Diputat
Moltes vegades
Va complir
La paraula donada
Al copejar
Amb els seus discursos
De gran talent
El govern espanyol
Sense deixar passar
Cap de les injustices
Que es duien
A terme
A Catalunya
La guerra
De Crimea
Va demanar
Anar d'observador
Delegat
De l'estat espanyol
I tot anar d'observador
El militar
Que portava a dins
Ens bastava
Donar consells
Molt encertats
Per cert
A l'exèrcit turc
I això
Va estar a punt
De provocar
Un conflicte internacional
Entre el 854
I el 1859
Entra i surt
A la política
És capità general
De Granada
Intervé
A Melilla
Per sufocar una revolta
Condenat
A sis mesos
De presó
En un consell de guerra
Practicar el president
Del consell de ministres
I encara tens per casar-se a París
Amb una mexicana
El 1859
Es tracta la guerra
Del Marroc
Se'n va
Al cap de pan
Dels voluntaris
Cadalans
I va demostrar
Un cop més
El seu valor
A part de valent
Va ser també
Molt sanguinari
Durant anys
S'espantava els nens
Dient
Que ben prim
Allà al Marroc
Era l'home
Era l'home del sac
Quan vas a Àfrica
Et tornes una mica
I a Puerto Rico
Recorden
Amb molt carinyo
També
I a Mèxic
El 1861
Va anar per donar suport
Al govern conservador
Que Espanya reconeixia
Que havia estat derrotat
Per Juárez
Encara va tenir temps
De passar pels Estats Units
I conèixer
Bram Lincoln
Va tornar a casa
On segueixen
Els levantamientos
Les conspiracions
Ell s'hi embolica
Com pot ser d'una altra manera
Als i baixos
Amb tot això
Que implica
Encosos
Diversos exilis
El 1969
És nomenat
Cap de govern
Espanya està sense rei
I es consideren
Diferents possibilitats
Entre elles
Com ja ha dit
El general
El general
Espartero
Que no
Que no l'accepta
Finalment
El duc d'Aosta
Conegut com
Madó de Saboia
Va acceptar
I el 27 de desembre
Es dirigeix cap a Espanya
Per coronar-se rei
Aquell mateix dia
Prim
Pateix un atemptat
I mort de les ferides
I el dia 30
S'enterrat a Madrid
El Panteó d'Homes Il·lustres
Allà s'hi va estar
Fins a l'any 70
En què es va traslladar
A un panteó
A Reus
La Jamansia
Doncs
També va ser
Aquesta revolta
Una revolta
Molt important
Durant aquests 80 dies
Va bombardejar
Doncs
Sis vegades
Va tirar
Sis vegades més
Com a mínim
Projectils
Que Espartero
Va deixar la ciutat
També
Destrossada
Es van fer moltes
Va quedar
Vaja
Fatal
Una cosa
Increïble
Diuen que es va tirar
Més de 12.000
Projectils
Més de 12.000
Projectils
Tot això
Va desgastar
I a temor
A els ciutadans
Que finalment
Lògicament
Es van haver de rendir
Tot i que així
Va costar molt
I bueno
Sis vegades més fort
Espartero
Ja no té carrer
A la ciutat
En canvi
Prima encara té
Un monument
Que cuesta
El pal de la ciutadella
Amb tot això
Hi ha una mica
De justícia poètica
Aquells canons
Que van fer servir
Perquè els dos anals
Bombardeixin Barcelona
Des de
Des de
Montjuïc
Queden allà
Fora d'ús
Perquè són
Antiquats
I tal
I
Es van fondre
I es van convertir
En els 8 lleons
Que envolten
El monument
A Colón
Si fixeu
Si recordeu
El monument
A Colón
Té
8 lleons
Dos que miren
Cap a Mallorca
Que estan
Plàcidament asseguts
Dos que miren
També
Plàcidament asseguts
Cap al Tibidabo
Miren cap
Al parc
D'atraccions
Però en canvi
N'hi ha dos
Que miren
Cap a la ciutadella
Amb un posat ferrotge
I dos
Com un pegat ferrotge
Miren cap
Cap al Montjuïc
Aquest simbolisme
Que molta gent
Doncs no
No el sap
I a més a més
Doncs hi ha
Aquesta justícia poètica
Que estan fets
Amb el
Amb el
Amb el
Amb el metall
D'aquests
D'aquests canons
Que es pensen
Diu que
De moment
Tenia que ser
24 o 32 canons
Pel
Pel tamany dels lleons
Perquè els lleons
Som bastant grandets
Es nota que són grets
Perquè quan passes per allà
Sempre hi ha algun imbècil
En fi
Al damunt
Fent-se fotos
I veus
I veus el tamany
D'allò
Vull dir
Ja de lluny
T'adones que aquella peça
És grossa
Doncs en principi
Doncs deixem-ho aquí
Perquè és pautrís
Ja dic
Tot això de la
La jamància
Va ser
Va canviar
Si hagués guanyat
Això
Un govern més liberal
Però no
Van guanyar els conservadors
I així li he anat al país
Sempre he anat arrossegant
Aquestes coses
Sempre
De veritat
Doncs acaben
Els més de dretes
Doncs fotent
No sé
Recordant
Recordant
Una mica
Espartero
I és conegut
Espartero
Pels atributs
Del seu cavall
En forma d'estàtua
Que té a Madrid
I d'això es diu
Los tienes más gordos
Que el cavallo
D'Espartero
Manel
Mira
Un 24 de novembre
Un 24 de novembre
El dia que has vingut aquí
Recordem
Que
Esdeveniments
Coses que han passat
Un dia tal com
Un 24 de novembre
L'any 1700
A Versalles
França
S'instaura
La dinastia Borbó
Espanya
En la proclamació
De Felipe d'Anjú
Com a rei d'Espanya
Amb el nom
De Felip V
Versalles
És l'altre nom
Del Mansa
Quan el mal
Ve del Mansa
A tots
Alcança
El 1859
A Anglaterra
Es publica
L'origen
De les espècies
De Charles Darwin
Mira
Tot el dia com avui
Va néixer
Un personatge
Que algun dia
Li dic
Tot un programa
És fantàstic
El 1632
Va néixer
Baruch
Espinosa
És un filòsof
Seferdita
Anar Randès
Que a causa
Del seu pensament
Era tot el contrari
A tu
Senemista
En tots els estaments
Socials i religiosos
De l'època
Jueus
Catòlics
I protestants
Era el defensor
Del racionalisme
Va néixer
Un 24 novembre
De 1713
El Juní per Serra
Un missioner
Franciscà
Mallorquí
Referent
A Mèxic
I a Califòrnia
Que la seva empremta
Ha estat
Ben palesa
Referent
En tot el que va significar
Introduir
El pensament
La cultura
I
Inclús
L'arquitectura
A través
D'aquest missioner
Franciscà
Mallorquí
El 1864
Va néixer
Henri
De Toulouse
Lodrec
Un pintor francès
Que és un referent
Cartellista
I va néixer
L'Alfredo Krauss
Un tenor espanyol
Que jo sempre l'he admirat
Molt
I va morir
Tal dia com avui
El 1957
Diego Rivera
Un pintor referent
Moralista
D'acordes
Que hem parlat
Del Toulouse
Lodrec
Com a referent
Cartellista
Doncs el Diego Rivera
Un referent
Moralista
Magicà
Que va morir
A 71 anys
I que va ser
Un dels
Marits
De la Frida Kahlo
El 1963
Lee Harvey
Oswald
Lee Harvey
Oswald
Que va ser
Sospitós
De la societat
De John Fitzgerald
Kennedy
Que el va empelar
Quan tenia
24 anys
Tal dia com avui
Parlem de música
Van morir
Freddy Mercury
El cantant
De la banda
De Queen
Als 45 anys
I tal dia com avui
El dia que tu has vingut
Als estudis
Va morir
Floquet
De neu
Aquell goril
El vi
Del Solosi
De Barcelona
Que ja tenia
40 anys
Avui
A celebrar
Una cosa que a tu no t'agrada
És el dia mundial
Del vi
Manel
Jo que vinc
36 anys
Amb el que portem
D'any
2023
Porta
Més de 16
Milions
De dòlars
De guants
Alcaraz
20 anys
Amb el que portem
El 2023
Porta
Més de
11
Milions
De dòlars
Guanyats
Eh?
En canvi
En canvi
No fa falta
Que faci
Cap pregunta
No?
Resulta
Manuel Lourantes
Guanyador
De l'US
Open
El 75
Finalista
Roland Garros
El 74
Guanyador
El màster
El 76
Número 2
Del planeta
Amb 33
Títols
Què?
Hi ha
Torneixos
Que no els has guanyat
No?
Ja no dic
No, però a Terra Batuda
Menos Roland Garros
Ho heu guanyat tot
Que sí, que sí
Però dic
No, no
Però dic els guanys
Sí, sí
Ah, vale
Els guanys
En tot el teu historial
Tant de bo
Que hagis guanyat
Més de 16 milions d'euros
De dòlars
Tinc una cosa
Jo tinc dos cases
Tinc dos cases
Tres cases
A Menorca
I la gent
D'aquesta casa
I li va dir
Si hagués jugat ara
Seria
Seria
El propietari
De tota la illa
Tota menor que seria casa teva
Com ha canviat
No, però això està així molt bé
Manolo, has intentat tornar el tenis
El que et va donar
Ara en forma de director tècnic
D'escoles de tenis
Primer en el Club de Salut
Des del 1987
En el Club Bon Esport
El tenis és un esport
De molt treball de sacrifísic
Ho hem estat parlant
Jo diria
Jo diria
Que és més exigent
Que altres esports
El futbol
El bàsquet
El hockey
I el golf
Això ho hem parlat
Tu i jo
Varies vegades
I ja estem d'acord
Encara que tu dius
Que ha sigut un privilegiat
Perquè mai has sentit el tenis
Com un sacrifici
Com veus els joves
Estan mentalitzats avui
A sacrificar-se
No, és que jo penso
Que tots els que podem
Tindre en la nostra vida
Fent esport
I a més
És una vida maca
I que es guanya molts diners
Són un privilegiat
Això és el que teia jo
Que li vaig dir a un jugador jove
Que jo he aportat
I quan jugava bé
Fa una roda de premsa
És que la meva vida és molt dura
És molt no sé què
I li vaig dir
Com pots dir això a la premsa
Quan te van a llegir tota la gent
Que hi ha gent que la passa molt malament
Nosaltres som un privilegiat
Quanta gent paga per fer esport?
Un 90%
Que tu puguis ser un esportista
Tindre una vida
I que encobris encara per això
I que encobris
I que és molt maca
És molt maca
Jo mai he passat malament
Fent esport
I fent les coses que t'agraden
Jo crec que la vida
Sempre has de pensar
Les coses positives
No el negatiu
No les coses
Per això jo deia
Que el teu llibre és d'admirar
Perquè tu reflexes
En la teva biografia
La part positiva
I precisament d'una persona com tu
Manuel Orantes i Corral
Que ara s'ha passat
De l'alçada d'un campanat
A més a habituar-te a tot
Jo dic
Jo soc un privilegiat
Però me'n vaig dir
El meu fill
Jo he sigut tant
Ells han vingut d'una altra manera
Però jo sempre he sigut
Igual de filles
Quan estava
Al Carmel
Al Carmel
Als Pitaret
El somriure
Jo no et vaig conèixer llavors
Però el somriure
Des que et conec
No l'has perdut
No, no
Crec que no
Jo crec que la vida és això
És disfrutar
I sobretot l'esport
La gent que
Com l'esport
I que tu siguis un privilegiat
Que diguis als 34 anys
Pots dir
Escolta
Ara em jubilo
Puc fer el que em doni la gana
Puc tindre una vida
De jubilat
Tu pots dir
Que és una vida dura
Per la gent
I per sort
Tu vols fer-ho
Amb el 84
Tu imagina't això
Que dèiem
Les xifres
Del que estan guanyant
Tu imagina't el que jubila
El 2024
I que al principi
Aquesta no era
No podia sortir això
Però vull dir que sempre
Les coses
Si tu fas el que t'agrada
Tu és feliç
Tu disfrutes
És com ara
Jo molta gent que conec
Que té molts diners
Quan es jubilen
I ara que faig
I jo dic
M'encanta
Jo ara estic jubilat
Però escolta
Vaig esport
Vaig el bon esport
I tenim la sort de poder-te
Tenir aquí
Perquè si hagués estat en actiu
Domana l'Orantes no l'havia pogut
I ajudo la gent
I tant
I deu ser-ho
Que li entreno cada dia
I que li dono l'absorçat
Ara que dius això
Manuel
Constància
Sacrifici
Treball
Mentalitat
Són substantius
I adjectius
Indispensables
Per arribar
A ser professional
No?
Jo crec que sí
Jo crec que sí
Però mira
Observo
Que hi ha moltes escoles
De tenis
A part de les que ja
Tenen els clubs de tenis
No?
I la majoria
En pretensions
De formar campions
En els països
De Parla Catalana
Així eh
Estic parlant
L'escola del Rafael Nadal
Parlo high level eh
Ara aquí
Que ens han obert
Al nostre poble
El tech del Carlos Ferrer Salet
El que era abans
Sí, sí
Ara al contretanis
En Sant Gervasi
L'escola de Sánchez Casal
Etc
Crec que a Espanya
Crec eh
Ja hi ha massa ròs
Per tan poc pollastre
La majoria són alumnes
Estrangers no?
Bueno
És que quan les coses
Les fas com negoci
Ja és diferent
Per això
Per això
He tret aquest tema al damunt
Per saber
El teu parer
Que més que digui
Que crec que
Campeones
Jo crec que tu
Tens que fer coses
Per donar-li l'oportunitat
A tota la gent
Que es disfruti
I que arribin
Al màxim nivell
Jo
De lo que estic molt content
Quan vaig deixar-lo
Vaig entrar a la federació
I la federació
Era un desastre
Perquè portaven
No sé quants anys
Fent les coses malament
Els tenistes
Que les ajudaven
No sé quants anys
Estaven allà
I eren
I quan vaig entrar
Li vaig haver de fer
Escolta
Tu no pots tindre
Uns nanos
Que ja portes 10 anys
Donant-li diners
I si veus
Que els 3 o 4 anys
No tenen un nivell ja
No és que sigui un Nadal
Però que almenys
Ja puguin viure
De la seva vida
I així dones
Als altres joves
I als 19 anys
Ja has de canviar
I la federació
Va dir
És això
Fem una escola nova
I vam fer
Va fer una escola nova
Amb la idea que jo tenia
Que vaig agafar
7 nanos
De 13 anys
I vam fer
Un programa
Des del 13 a 17
I a tots
I el que no evolucioni
Doncs escolti
Clar
Clar
Però que tu te'l guanyis
Doncs 3 d'aquests nanos
Van arribar a la final
De Roland Garros
Espanya
Fantàstic
Estava al darrere
Estava a Manolo
Però aviam
Tornem a això
De les escoles de tenis
Escola de Rafael Nadal
Sí
A part de que costa
Molts cèntims
Estanger és
90%
És a dir
El que dèiem abans
La constància
És el que fes el treball
Mentalitat
Un nano de 16 anys
Ha de gastar
Molt ben portat
Perquè
Cada dia
Cada dia
És el que estan dient
El tenis
No és com els esports
Que dos hores
Per s'entrenen el futbol
I el hòquei
Que són tots respectables
El tenis
Una part tècnica
Una part psicològica
Va sol
Una part física
O sigui
Jo recordo
Quan jugava a futbol
Si guanyava
És perquè jo havia fet el gol
I s'hi perdies
Perquè el porter
No s'havia parat
Tenia algú
El tenis
Hi ha algú en más
No pot ser
No pot ser
No pot ser
A la cursa
Tornem-hi
Masses futurs
Campions
Per tan poc
Constàncies
Equifici
I treball
Cap on va el tenis
Cap on?
Eh
El que
Jo crec que el que jo he dit
Que tu tens
Tindre
Les estructures maques
Les escoles maques
Ja les tenim
Però
Sí
Però
El que passa és que són negoci
Ara aquesta
Això ho dic jo
A llavors ja no són tan maques
Per això ho diria
Si tu cobres 5.000 euros
Que ho fan a la setmana
No
A la setmana o al mes
No
A la setmana
Ja a la setmana
Però escolta
Però qui pot pagar
Quantes espanyoles pot pagar?
Quantes espanyoles pot pagar?
A més milionaris
Els milionaris ho t'ho preneràs en sèrio
Canvien el nano
Que siguin de la Índia
Siguin russos
Que són els poderosos econòmicament
Canvien
Espanya
Bon temps
Bones escoles
Però normalment
El que tenen tants diners
No
No s'ho prenen
No s'ho prenen
No s'ho prenen
No tenen
Perquè no
És tot
Ara veiem un mes
Ara veiem no sé què
Depèn d'algú que el vaig fer
5.000 euros
Jo pensava
5.000 euros al mes
Com dius a la setmana
Imagina't
Qui pot pagar 20.000 euros al teu fill
Perquè jugui a tenis
Que després li donen una formació
Ja m'explicaràs
Però
Ja està
El nano
Que diu que aprovi o no aprovi
Que entri la pilota o no entri
Jo posaré un exemple
Per exemple
Les federacions
I els països que tenen més diners
Que guanyen el tenis
Però que tenen el gran esdany
Guanyen els unis
Són el França
Estats Units
I la Terra
Són els que treuen els millors jugadors?
No
Ni un
Quan tu li poses les coses
Molt fàcils a la gent
A mi me'n van explicar coses
D'inglesos
Que ja dic
Nanos
Que anaven
Les enviaven
A Austràlia
A jugar al torneix de junior
Saps què va fer el nano aquell?
Van allà
I quan arriba a jugar
S'havia deixat les reguetes a casa
Mira la il·lusió que tenia
I el forçant que estava
Aquí a Espanya
És que no he tingut les coses molt fàcils
Ningú
Ningú
Perquè llavors valores
Unes altres coses
Si les coses són fàcils
És com a la vida dels fills
I tu li poses tot molt fàcil
I a vegades els pares
Que volen tots tindre campions
I volen
No, no
Si el teu fill
No té una carrera bona
I té tal que tu
Llavors li obres les portes
Però que tu tinguis més il·lusió que ell
I li vulguis donar diners
Portar això
Portar allò
I ell no té
Aquesta ambició de jugar
No té ganes
No
Manol
Em queda un minut
Un minut
Ets un bon comunicador
Dones conferències
Experiències
Coneixements
I cursos
A tots
A pares i joves esportistes
Premis
Membresies
Distincions
Reconeixements
Tothom parla bé de tu
No et cansa tant afalagament
No et cansa tant
No m'ho diguis
Benvolguts
Ollens
Avui
Programa número 96
Del benvinguts
Benvolguts
I ben trobats
Hem estat
En Manuel Orantes
Una referència
En la seva història
De superació personal
Manuel
Moltes moltes gràcies
Per haver compartit
Un bocinet de vida
Amb vosaltres
Gràcies a vosaltres
Ha sigut un plaer estar aquí
Moltes gràcies
Ens retrobem
En el proper programa
If you haven't
I see friends shaking hands, saying, how do you do?
They're really saying I love you.
I hear babies cry.
I watch them grow.
They learn much more than I'll never know.
And I think to myself, what a wonderful world.
Yes, I think to myself, what a wonderful world.
Oh, yeah.
I realize the best part of love is the thinnest slice.
And you don't count for much, but I'm not letting go.
I believe there's too much to believe in.
So lift your eyes if you feel you can.
Reach for a star and I'll show you a plan.
I figured it out.
What I needed was someone to show me.
You know you can't fool me.
I've been loving you too long.
It started so easy.
You're one to carry on.
Carry on.
I've been lost in love and I don't know what you was thinking about.
And fell out of touch.
But I'm back on my feet.
And eager to be what you want to learn.
So lift your eyes if you feel you can.
Reach for a star and I'll show you a plan.
I figured it out.
What I needed was someone to show me.
You know you can't fool me.
I've been loving you too long.
It started so easy.
You're one to carry on.
Carry on.
I've been lost in love and I don't know what you was thinking about.
And fell out of touch.
But I'm back on my feet.
And eager to be what you want to learn.
You know you can't fool me.
I've been loving you too long.
It started so easy.
You're one to carry on.
I've been lost in love and I don't know what you was thinking about.
I fell out of touch.
But I'm back on my feet.
Eager to be what you wanted.
And I'm lost in love and I don't know what you was thinking about.
Lost in love.
I'm back on my feet.
And eager to be what you wanted.
Lost in love.
Now I'm lost.
Lost in love.
I'm lost in love.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
I can't wait, baby
I believe in loving again
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501