que en sigui massa tard.
I see trees of green, red roses too, I see them bloom for me and you.
And I think to myself, what a wonderful world, I see skies of blue, and clouds of white, the bright blessed day, the dark sacred night.
And I think to myself, what a wonderful world.
The colors of the rainbow, so pretty in the sky, are also on the faces of people going by.
I see friends shaking hands, saying how do you do, they're really saying I'm done.
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Fa exactament 49 dies el nostre convidat ens acompanyava en aquest estudi.
Des del passat 3 de desembre i fins avui han transcorregut moltes efemèrides,
les festes de Nadal, nou any i més de 8.400 quilòmetres pel desert d'Aràbia.
Per la seva tercera incursió a l'Aràbia Saudita, el Dakar 2022,
ha continuat en la seva exploració de diferents territoris.
Ha ofert un programa amb una proporció encara més gran de sorra en les especials.
En les pistes, o navegant per immensos cordons de dunes,
els pilots i equips han hagut de conduir per tots tipus de sorra.
A més, han comprès que la navegació a l'Aràbia Saudita és subtil.
Han hagut d'enfrontar-se a autèntics jeroglífics i laberints de pistes
per prendre decisions que resultaven decisives per trobar la ruta adient.
El recorregut 2022 ha sigut un festí de sorra.
12 etapes amb un dia de descans al mig.
En total, 8.404 quilòmetres, dels quals 4.129 eren de tractament especial.
De mitja, 700 quilòmetres al dia.
Cansat, havent passat la Covid.
I com ell diu, vaig molt liat.
Jordi Selma Lluviols.
Cansat, havent passat la Covid-19.
Cansat, havent passat la Covid-19.
Cansat, havent passat la Covid-19.
Cansat, havent passat la Covid-19.
Cansat, havent passat la Covid-19.
en Joan, el Josep i jo anirem conversant amb tu.
el diari, de dia a dia, que és el que vaig dir.
L'he fet la meitat només.
Era un puntasso, havent passat la Covid-19.
que hi hagi història.
Sí, no, tinc alguns dies, puc passar els whatsapps, vaig a fer whatsapps dintre d'un grup que tinc interneu,
però quan vaig a començar-me a trobar malament, se'm va anar al cap ja, bueno,
tu mateix que s'han acumulat moltes coses a dintre d'un cap, eh?, i al cap d'uns dies vaig dir,
hòstia, no he seguit fent el que m'ha demanat el Ferran.
i jo recordo que el desig van ser les tres esses, no?, salut, sort i el somriure.
Però el que veig, no n'has perdut.
Ha patit una mica amb la salut, amb la sort l'has tingut, i el somriure no el perds,
amb aquests uns clars, i continues tenint el somriure.
Sí, però allà vaig perdre la salut, la sort i el somriure, eh?,
allà va anar a veure uns dies que no tenia cap de les tres.
Abans d'entrar una mica en detalls d'aquest diari que no l'has acabat i que tampoc l'has portat,
jo seguia el Dakar diàriament per la televisió, no?,
d'entrada, la primera impressió que em dóna és que els àrabs passen molt del ral·li, no?
Jo crec que un 90% dels d'allà se n'enteren que existeix el ral·li al Dakar
perquè la veuen passar de cop, un dia que es lleven al matí veuen passar gent per allà,
no perquè sàpiguen que existeixin i que no els interessa gens, eh?
Per segon, quina diferència, Jordi, de Sud-amèrica?
Doncs un 4.000%, o sigui, Sud-amèrica és gratificant, pels esponsors és gratificant,
tu com a corredor és pesadet, per a vegades que es posen pesats,
però, bueno, forma part del joc.
Però, en el fons, és gratificant.
A Ràbia, bueno, estàs corrent per casa seva i jo crec que els molestem més que no pas els agrada.
Sí, home, però al desert poc pots molestar, a part dels dromedaris que hem comentat que n'hi ha mil, però...
Sí, però molestar els dromedaris i els pastors, hi ha nòmades que viuen allà i els hi molestes,
i hem tingut algun petit percàncer amb algun pastor,
de tonar 100 per hora i veus que perpendicularment et ve una pick-up contra tu,
però contra tu, amb un tio aixecant el braç per la finestra,
i ell dius, bueno, aquell segur que no està content que passem per aquí,
i jo ho entenc també, o sigui, estem passant per casa seva, ni que sigui mig del desert,
i allà hi ha 500 camells, o 400 o 300, que quan passes tu es revolucionen.
Llavors segur que no els fa gràcia.
Jo com a ex-pagès, ai, ex-fills de pagès, i tot, doncs, veig que tenen raó, eh?
Estem a casa seva i que fotem passant amb camions a 100 per hora,
més de 300 o 400 vehicles per allà a casa seva, no?
O sigui, que una part els entenc, eh?
Jo m'imagino que, a part del tràfic,
el soroll, que no deuen estar acostumats,
ni els pastors, ni els dromedaris,
el compromís del TACAR amb la transició energètica va de debò?
Què penses dels motors total natius?
No, aquest any ja s'han fet proves amb motors d'hidrogen,
amb motors elèctrics, i bueno, però encara queden anys, eh?
Però bueno, s'està invertint diners, que és el que interessa.
però arribarà a un punt que els motors de combustió desapareixeran
i la tecnologia, que ja ha d'estar molt avançada,
amagada dintre d'un calaix, cada cop està més potent.
Com aquesta any, Audi, que ho ha demostrat, no?
Amb una inversió de molts milions d'euros,
però amb uns vehicles que han estat punters
i anaven amb vehicles elèctrics, que això ja és molt, eh?
Ja, ja, ja.
Ja que dius això, ja amb els motors de combustió,
per curiositat, com es reposa?
Com es carrega el combustible al mig d'una etapa?
Perquè, aviam, t'he interromput,
jo m'imagino, un camió,
deus tenir més autonomia que no pas una moto.
Jo un camió carrego cada dia 500 litres o 600
i en gasto 400.
Això, o sigui, a tu et dona per una etapa
d'aquests 700 de mig de quilòmetre.
per una moto.
Hi ha els famosos refuelings que li diuen
que són trailers posats a punts estratègics,
sempre fora de les especials, els enllaços,
i és el famós refueling que diuen que són trailers
amb una manguera i treuen, sobretot, gasolina.
Sí, perquè gasoil,
algun vehicle sí que ha de posar gasoil
perquè posen un dipòsit petit,
però sobretot és la gasolina.
Els vehicles de gasolina consumeixen molt
i poden fer, potser, cada 250 quilòmetres
han de fer un refueling.
Ah, coi.
Està molt calculat, o sigui, no...
Per això, per això...
Poca gent es queda sense gasolina.
Alguna vegada hi ha hagut algun cas
d'algú que li falten 4 quilòmetres,
que ens n'hem trobat donades algun,
4 quilòmetres per arribar al final de meta.
Però, clar, porten els dipòsits tan, tan, tan
minuciosament calculats
que llavors això hi ha errors.
3 quilòmetres, eh?
Dius, imagina't que els 3 quilòmetres
poden ser 8 litres de gasolina,
quan 8 litres no acaben la tapa.
Ja, ja, ja.
Jordi, què significa aquests trams especials?
En què consisteix?
Bé, has d'anar de punt A a punt B.
En el Dakar clàssic, sobretot,
és una costa de regularitat
que et marquen ells les velocitats.
i en el Dakar normal
és de punt A a punt B
el més ràpid possible.
Llavors, el Dakar clàssic,
com que és una cursa
que poden anar-hi molts amateurs,
ho fan més fàcil que el Dakar normal.
Però aquest any he fet
diverses reclamacions
a la pròpia organització
dient que considerava
que les mitges eren massa altes
per ser un Dakar
que pot anar-hi qualsevol.
i jo, amb els anys que porto fent el Dakar,
ho considerava perillós
perquè anava molt, molt ràpid, molt.
Jo m'hi sentia segur,
m'hi sentia còmode,
però havia de treure tots els meus sentits
a l'hora de conduir
i adelantava molta gent
que volia anar molt ràpid.
He vist molts accidents
de gent amateur,
vol dir,
gent que té diners,
que es compra un cotxe de carreres
i va fer un Dakar.
He vist bastants accidents
de gent que anava
per sobre els seus límits.
Sí.
Però, aviam,
l'Espacial dius
que és un tranc cronometrat.
Sí.
I la resta de l'etapa
és també qui arriba primer, no?
No, la resta de l'etapa
diuen que del punt B
al punt C,
que és asfalt,
hi ha 300 quilòmetres
i et donen 3 hores
i 20 minuts per fer-la.
Si arribes més tard
de les 3 hores i 20 minuts,
et penalitzen.
I si arribes abans?
Cap problema.
Però no compta.
No pots passar
de la velocitat
que et marqui el país.
Per exemple,
els camions
no podien passar de 80
i els cotxes
no poden passar de 120
i les motos
no poden passar de 120.
Llavors vol dir
que jo feia
a 80 per hora
a 300 quilòmetres
perquè hi havia molts radars
i et feien fotos,
o sigui que
estàs molt controlat.
Però això
amb l'etapa normal,
no amb l'Espacial.
No,
l'etapa està formada
per 3 parts.
Una part de l'etapa
jo en tinc.
Un enllaç,
un especial
i un enllaç.
què vol dir?
Que l'enllaç
és sempre asfalt
o terra
i et diuen
de començar al principi
del punt A al punt B
tens 300 quilòmetres
i et donen
3 hores i 20 minuts.
T'has d'espavilar.
Si se t'espatlla el camion
allà tens un problema
per això
forma part de l'etapa.
I del punt B
al punt C
és l'Espacial.
Allò sí que és un crono
amb uns temps, etc.
que si t'espai el camion
també tens un problema
i et donen
300 quilòmetres d'Espacial
et dono
dues hores i mitja
per fer-la.
Si no,
ja comences
a penalitzar.
Que és el que ens va passar
a la penúltima etapa
que vam trencar
el famós
manguito d'aigua.
Un manguito
que val
10 euros.
Res,
és insignificant,
però són molts quilòmetres,
molta temperatura,
molta pressió d'aigua.
Teníem una pèrdua
d'oli del motor
des de feia molts dies
i era irreparable
en aquell moment.
I de la UV del motor
regalimava oli
sobre aquell manguito
i això va anar
ressecant,
ressecant,
ressecant
i fins que
amb la temperatura,
amb l'acides
de l'oli i tal
va fer un microtall
d'un centímetre
que va fer
que perdéssim
possibilitats de podi.
Sí,
perquè vau quedar,
aviam aquí,
ens ha arribat
i ara parlarem
una mica
de les classificacions
i jo també
el que he vist
per la televisió
i fiquem-me
a navegar
per internet
o saps
un dels teus companys
que tenia una web
al motor Alicante
i...
Ah,
doncs ja sí,
el Jorge Autoral.
El Jorge Tal.
Molt bé.
Bé,
aviam,
explica'ns-ho una mica
per un cantó
veig,
explica'ns-ho una mica
de les classificacions.
Heu quedat
en el lloc
29è,
el dorsal
918,
format pel senyor
Jordi Zelma Lluviols,
pel senyor
Xavi Ribes,
el senyor
Jorge Toral,
amb el padelgà
Tim.
I en diuen.
O ja esdeixo.
Punts.
3.827.
Sí.
Desviació positiva
3.428.
Penalització
100.
Sí.
Jordi,
explica'ns,
tot això què significa?
Com que el ràl·li clàssic és un ràl·li de regularitat,
regularitat significa que quants menys punts facis, millor.
Llavors la qüestió és fer els temps que ells et diuen complint-ho al 100% arrejetable
i com més cas els hi facis, vol dir que menys punts fas.
Què va passar?
Vam anar a tot el Dakar, que la suma de tot el Dakar vam sumar uns 700 punts, que això és molt poc.
Amb tants quilòmetres teníem companys que portaven 80.000 punts.
Nosaltres en portàvem 700, imagina la diferència.
Per això estàvem a la categoria general, que era la de cotxes i camions, vam anar durant molt de temps tercers, quarts, tercers, quarts.
Vol dir que teníem dels 150 vehicles que érem, entre cotxes i camions, entre els tres primers, però sí, estàvem supercontents.
Fins que un dia ens vam penalitzar amb 100 punts, perquè el meu copilot va fer un error de càlcul.
A l'hora de sortir d'un especial vam sortir 10 minuts abans d'hora, perquè era una confusió de qualsevol ser humà podem tenir,
i al sortir 10 minuts abans ens vam penalitzar amb 100 punts.
Però tot i penalitzar amb 100 punts, seguíem primers de la nostra categoria, que era la de camions.
I seguíem quarts a la general escarach, que es diu, que escarach vol dir que és la barreja de totes les modalitats.
Fins que el penúltim dia vam trencar el famós manguito d'aigua
i l'especial del punt A al punt B, que eren 3 hores i pico i equits quilòmetres,
com que vam avariar, vam trigar mitja hora per arreglar-ho,
i cada cop que ells ens prenien el temps via satèl·lit, no estàvem en el punt que ells volien,
van anar penalitzant de 600 en 600.
Llavors de 700 vam passar més 600, més 600, més 600, fins als 3.400 i pico.
La desviació de 3.400 i pico.
Que ens va tirar fins a la 20 i pica posició.
La 29a.
La 29a.
La 29a.
On se surt.
I de la posició primera de camions vam passar quarts.
És el que t'anava a dir, perquè aquí el que ens ha quedat,
els que et seguíem, començant des de l'alcaldia,
que estava en contacte amb ells, fins a la premsa del poble,
és que heu quedat quarts.
I clar, heu quedat quarts, aviam.
A la categoria de camions.
A la categoria de camions.
I els 29a.
I els 29a de la categoria escrats, que es diu, que és la de barreja.
La barreja.
Sí.
Per tant.
Però sí que per un pèl no he tocat calaig.
Bé, ja...
Quan tu arribes tant d'hora a una posició tan bona, és dolent.
Sí, perquè vam començar fent el crono del primer dia novens,
vam baixar setents, de setents vam baixar quarts,
i ja el quart dia ens vam posar ja primers.
I això no és bo.
No, perquè he estat corrent el de cara amb una pressió molt bèstia.
Sí, una pressió...
És com tenir 3, 2, 3, 1, 2, 1, que sempre defences aquella posició.
Sí, clar, llavors ja no podem tirar enrere.
Llavors un dia vam quedar segons a l'etapa, però seguíem primers a la general.
Vol dir que hem guanyat, em sembla, han sigut 6 etapes.
O sigui, liderar 6 etapes de 19 camions, doncs està molt bé.
Però clar, era una pressió que sortíem al matí amb una pressió molt bèstia.
Però, bueno, ho has anat aprenent.
El handicap ha sigut el penúltim dia, quan faltaven 150 clàmetres,
per acabar tots els 8.000 del Dakar, que hi hagi aquesta microavaria,
que com que estàs davant de tot, fa que ja saltis posicions.
Si haguéssim anat a la posició 10, no hauria passat res.
Perquè haguéssim quedat uns ens, bueno, uns ens.
Però clar, quan vas primer, que et saltin a quart fora dels calaixos...
Però en qualsevol cas, Jordi, és molt millor quedar quart que de Z.
No, està clar, està clar.
L'únic que, com que som gent amateurs, no som professionals,
no estem preparats psicològicament per això.
Però soc competitiu.
Jo, segons que soc molt competitiu, quan tinc possibilitats.
Quan faig el Dakar gran, que sé que mai puc fer res,
jo vaig a ajudar al màxim a la gent,
i si arribo a les 12 de la nit i no a les 10 de la nit, m'és igual.
Però quan vaig començar a veure en aquest Dakar,
que el primer dia vaig veure que hi havia camions molt bons,
i la meva idea que era fer un top 10 com a mínim,
vam veure avui.
Anem a acabar perquè aquí hi ha camions molt, molt bons.
Però vam començar a veure que cada dia avançàvem una mica més,
i que vam començar a millorar.
Vaig dir, hòstia, ara ja no vull ser top 10, ara vull ser un top 3.
I quan vam veure que érem primers durant tants dies,
vaig dir, collons, això, hem de ser ara primers.
Això, perquè ja veus que tens capacitat.
Jo, si veig que no tinc capacitat,
em sé posar la meva posició i acceptar-la.
Però vam veure que teníem possibilitats d'estar molt endavant.
amb el hàndicap que teníem, que portàvem un vehicle molt poc preparat.
És el que t'anava a dir, és aquell camió que tu vas comprar.
Un camió Mercedes que...
Que te'l vas comprar fa...
No, no, no, no, no és meu.
Aquest era l'equip Pedregà, el que jo el vaig ajudar a preparar una mica,
però un camió amb un pressupost molt limitat,
i bueno, anàvem a provar aquest any.
I el camió teu famós, el que vas començar?
No puc córrer, no perquè l'estic amul·logant amb la...
L'estem triant la carnet FIA, que em costarà aquest any fer-ho,
per poder córrer l'any que ve, si podem.
Però el camió que corrien, tots els competidors que corrien contra nosaltres,
els 19 competidors, tots venien en el nostre camión,
i els veies com amb la cara de sorpresos,
entre ells, amb el seu propi idioma,
veies que es deien que no entenien com podíem estar tan endavant,
perquè portàvem un camió de sèrie.
Però bé, fèiem un trio, jo controlava la màquina,
que era un cavall desbocat,
i els meus dos, entre el mecànic i el copilot,
feien molt bé la seva feina, molt, molt bé.
Home, el Jorge és el mecànic?
És mecànic i navegant.
Ja.
I el Xavi era el copilot de càlcul d'hores,
de, ei, corre més, corre menys, afluixa,
hem de córrer més per recuperar aquests metros,
bé, era el que feia la regularitat.
Suposo que us deu haver pagat ja una bona paella de maris,
perquè la seva equivocació va ser...
Sí, però bé, són fallos que passen i ja està,
i com som un equipó, jo vaig estar a punt de volcar dues vegades
i no em van dir, joder, per què fas això, no?
Però no vas volcar, no?
No, vaig salvar-ho, però vam estar a punt de volcar dues vegades.
Aviam, que el Joan et vol preguntar una cosa,
però abans, per acabar aquest tema, que després tornarem,
els quatre primers camions, els Camaz, els Camaz Maestro,
però quins camions són?
Bueno, això són uns camions que hi ha un...
41 hores, eh?
Sí, hi ha un pressupost amb un capital darrere molt, molt, molt gran.
Perquè tots són russos, eh?
Sí, però hi ha...
Són Nikov, Nikolaev, Nikolaev.
Però són professionals que es passen tot l'any,
tot l'any entrenant per córrer al Dakar.
I fan dues o tres carreres l'any,
que és el Silvé i el Dakar,
fan quatre carreres,
però estan preparats per això tot l'any.
I el Camaz, és una marca d'alguna manera?
Camaz és una de les marques més grans del món
que ven més vehicles,
però, clar, abarca tot Àsia i Àsia és molt gran.
Sí, sí, perquè a Europa...
No, no n'hi ha, no n'hi ha, no n'hi ha representació a Europa.
No, però és una marca molt resistent
i ja està, són camions de carreres fets molt ben fets.
I amb un pressupost, eh, dic, molt, molt, molt alt.
Molt alt.
I l'ordre que tenen d'equip,
hi ha quatre o cinc camaz,
i l'ordre que tenen d'equip és gas a fondo,
sí o sí,
i si tu trenques, tranquil, que darrere hi ha un altre.
Sí, home, els quatre primers se'n siguen quatre camaz, eh?
Tots russos, eh?
No, no, és que mai veuràs un pilot que no sigui rus corrent amb camaz.
Ah, bona.
Bueno, perquè hi ha capital rus,
hi ha el govern rus està al darrere
i deixes la marca russa a dalt de tot
i els russos ja sabem qui són, com serien els americans
o com seria aquí la Pegasa als seus anys, eh?
Bé, Jordi, felicitats pel Pau a Carrera i per la tornada.
Jo volia una mica preguntar també respecte als camaz,
perquè jo les classificacions no me s'entenc massa.
O sigui, en certa forma,
aquests quatre primers,
a quina categoria estaven?
Perquè si veu que de vosaltres quarts de camions...
A clàssics.
Ah, va bé.
O sigui, en certa forma, aquí jo em perdo,
perquè ho anava seguint
i anava veient que els quatre camaz sempre anava endavant.
Nosaltres corríem a la categoria de clàssics,
que són categoria de vehicles inferiors a l'any 2000.
Vol dir que és una categoria a part d'aquesta categoria
on van guanyar els quatre camaz
i altra més gent que vaig trobar poder.
I és el que jo us he explicat,
que jo cada any he anat al Dakar
a la categoria dels camaz,
que sempre he quedat dels cinc últims,
perquè és impossible anar més endavant.
Però pel tema del pressupost,
jo per poder anar al Dakar principal
vaig ajudant a altres equips,
vol dir que jo m'he de parar molt a ajudar els equips,
cosa que aquest any,
a la classificació de Dakar clàssic,
jo no feia assistència a ningú.
Portàvem dues peces d'un cotxe,
portàvem dintre del nostre equip,
per ser cas ens el trobàvem,
però no li fèiem assistència.
O sigui, nosaltres anàvem a fer la nostra pròpia carrera.
Cosa que tots els anys he corregut el Dakar normal,
que és el dels camaz i el del Leroy,
que allà sí que...
Jo per poder pagar-me aquell Dakar
he hagut d'ajudar gent que et donen diners per poder córrer.
És que no ho entenia massa.
I una altra cosa,
dins del Dakar,
però que aquí es va parlar molt,
què va passar a la segona o tercera etapa
en què tothom es va perdre,
i el Sainz o a perdre vint i pico de llocs.
Què era?
Allò o bixa-bixa o una d'aquestes, no?
Una etapa d'aquestes.
Sí, hi havia un wetpoint d'aquests ocult.
Però què és exactament un wetpoint?
Wetpoint vol dir que ells,
via satèl·lit,
et marquen a dintre del track,
que vol dir que...
Ells marquen un track,
vol dir que tu has de fer una línia.
Una línia discontinua tota l'estona
amb les curbes corresponents de 300 quilòmetres.
I cada equips quilòmetres,
en el mig d'aquella línia,
posen un punt
que tu has de passar a 50 metres d'aquell punt.
Què vol dir?
Que si tu vols fer trampes
i aquella línia fa una S
i tu vols fer línia recta,
doncs et saltes aquell punt,
vol dir que et saltes al wetpoint
i et poden fer fora de carrera.
Llavors allà hi havia un wetpoint
que estava tan bé...
Ningú coincidia en aquell wetpoint.
Es van passar dues hores donant voltes.
Fins que va arribar el Nasser a tià
i de cop el va trobar a la primera,
que és el que tothom es va queixar,
que hi havia potser alguna cosa manyada.
I jo que veig difícil de justificar
i que segons m'han dit
el Carlos Sáenz la posava com una fiera per la tele.
Bueno, quan tu portes molta estona
a buscar un wetpoint
i perds tant de temps
un tio que anava primer com el Sáenz,
doncs jo entenc que l'enfado és gros.
I a més al darrere
era un tema també econòmic.
Bueno, Audi...
Si juguen molts calés per mi.
Pensar, Audi està al darrere,
hi havia molts milions d'euros per Audi està allà
i Carlos Sánchez em diu
que cobra molts diners per estar allà,
molts, molts diners.
S'ho mereix, el tio és molt bo
i, bueno, s'enfada perquè veu que...
Clar, perquè a Toyota
els hi passa la mà per la cara, eh?
Sí, però igualment, en aquest cas,
el Lucas Cruz, que és el seu copilot,
és un tio molt bon navegant
i molt bon copilot,
l'únic que...
Bueno, molta gent va estar donant voltes
fins que va trobar el wetpoint,
aquest ocult,
que el track,
que tu el track tens un...
li diuen el famós cap,
que cap vol dir els graus.
Tu has d'anar cap 228.
228 vol dir que és, per exemple,
a la direcció de la una,
a un rellotge.
Però tu vas a la direcció de la una
i potser tens una muntanya
de mil metres d'alçada
que l'has de bolderejar.
Però potser hi ha un wetpoint
a dalt d'aquell cap,
a dalt d'aquella muntanya.
Llavors tu has de pujar a la muntanya,
sí o sí.
Si tu el teu cotxe no pot pujar,
la per no té molta capacitat,
i el Toyota sí,
doncs el Toyota va trobar primer
aquell wetpoint,
que no pas tu.
O sigui, que en principi
la pèrdua de temps
que es va parlar tant
era perquè estaven buscant
el wetpoint aquest.
El wetpoint aquest.
No perquè es perdessin
per aquí al mig, no.
No, perquè havien de trobar
el wetpoint,
i si perden un wetpoint
perden molts punts
i els tiren molt enrere
de la classificació.
És que aquí se'n va parlar
moltíssim d'aquest tema
i clar,
no en teníem massa,
massa perquè un equip
com el d'Alsines
tan preparat,
que s'havien gastat
tants diners,
els podien perdre.
O sigui,
va ser perquè no van trobar
aquesta senyalització
que hi havia.
I tu,
quan passes per sobre
d'aquest wetpoint,
a dintre del teu GPS,
que portes un GPS
no d'orientació,
sinó un GPS veteran controlat,
se't dispara un ok.
Va,
i pots continuar allò.
Llavors,
tu ja veus cap on has d'anar,
tu ja saps
que has d'anar cap a l'esquerra,
però fins que trobis
aquell wetpoint
has d'estar donant voltes
per aquell plató
que potser allò feia
com 50 camps del Barça
i el wetpoint
no saps on t'està.
I fins que no et salta
a l'okey,
tu no pots marxar d'allò.
És que no ho entenia,
per què he perdut tant de temps?
I en canvi va arribar el Nasser,
va anar directament al wetpoint,
li va saltar
i, clar,
no va perdre res.
Sí,
no va haver de fer cap volta,
el Nasser.
Les dues hores
que va estar al Science,
el Nasser no les va dir
i aquí va ser un treballador
de diferència.
Des del principi
ja portava molta diferència.
Gràcies.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Jordi,

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada


Com a curiositat,

és a dir,
Sous-titrage Société Radio-Canada
deies que les motos,
jo et deia,
i la diferència,
i hi ha el primer,
i hi ha el primer,
i hi ha el primer,
i hi ha el primer,
i hi ha el primer,
un 38 hores, 33 minuts,
ja està.
Sous-titrage Société Radio-Canada
deies que la motos,
com s'ho fan?
Per exemple,
per veure,
i suposo que hidratar-se és una cosa fonamental,
porten camelbac,
per un camelbac,
no poden portar 10 litres.
no sé quan és el màxim de gran
però no tenen massa més temps
no per això
però fer 700 quilòmetres
només hidratant-te
amb 4 litres de llibre
com que cronometrats 100%
només n'hi ha 300
els altres d'asfalt tens minuts
per parar-te
en el refueling et donen aigua
el crític és
quan fas la pista
que és el famós cronometratge
allò és el difícil
quan fas l'enllaç
et donen el temps suficient
com per poder fer l'enllaç
i parar-te a veure un got d'aigua
que no hi ha problema
Josep, què li vols dir?
De tot
sí, perquè realment és una experiència
per nosaltres
sóc com aquell que no entén
un idioma
i agafa una revista
i mira les fotografies
a mi em passa
amb això que ara ja et dèiem
de les classificacions
els paisatges
que tu suposes
que no tens gaire temps
de disfrutar-los
no massa
doncs és una meravella
aquests que fèieu cronometrats
buscant el track aquest
i tot aquestes coses
allò deus ser
una zona totalment lliure
sense cap mena de pista
ni cap mena de cosa
allò és desert
i pots trepitjar per on vulguis
perquè no deus trobar-te
cap cosa
pista no en fas cap
o sigui
tot és a cam a través
i és anar d'aquí a Saragossa
pel mig de la muntanya
que fes una muntanya
de ningú
i no fessis molt bé cap sembrat
lògicament
l'únic que allà
com que tot és desert
hi ha rius secs
hi ha
bueno
però no
clar
no hi ha
no hi ha cap camí
que dius
hòstia me segueixo la pista
o sigui és tot
cam a través
llavors doncs
clar
el problema són aquests camells
que trobes
aquests ramats
que passen pels seus campaments
els camells s'han mogut
quan ells van fer el track
potser els camells
estaven a dos quilòmetres lluny
i ara s'han desplaçat
bé
vam veure un camell
trinxat
que algú va passar per sobre
per exemple
Déu-n'hi-do
i allò tenia pinta de ser un camión
tal com estava trinxat el camell
allò era un camión
doncs sabeu una mica aquestes curiositats
de totes aquestes coses
perquè realment
és un món apassionant
cal que més sigui
per sentir-ho
com ho expliques
com li deia abans
aquí a l'altre programa
és una gincama
que la vius
i jugues
anar del punt A al punt B
sense perdre't
si pots anar ràpid
millor eh
però
és el que ens vas explicar
el primer programa
abans d'anar-te
és el que em vaig a fer
la gincama de gent gran
sí una gincama de gent gran
en el fons és així
i
has de conviure molt
amb la gent del teu equip
moltes hores dintre del camió
amb la mateixa tripulació
bé
es fa feixuc eh
quan estàs allà
no és tan maco
com quan estàs aquí
però és gratificant
jo reconec que aquest any
he patit més
de nervis
i no he disfrutat tant
potser per l'atenció
que t'ho estàs explicant
ja està
ja en el primer
tants dies
a primera línia
vol dir que has de mantenir
a primera línia
no disfrutes tant
cosa que quan
fas a la carn normal
que sempre n'ha anat últim
m'era igual anar últim
perquè
perquè tu
és que no tens capacitat
d'anar més endavant eh
llavors
vas tranquil
hòstia que avui dormirem
dues hores menys
bueno dues hores menys
en canvi aquest any
dormia molt més
descansava molt més
o sigui aquest any
era un Carlos Sainz
de la meva categoria
i això
passes nervis eh
sí sí
no estava preparat
ni acostumat
a viure això
llavors m'ha costat
a
bueno
mantenir
mantenir
i a sobre
posar-me malalt
amb mal de costelles
bueno
se'ns ha ajuntat
una miqueta tot
l'esquena com la tens
no l'esquena perfecta
sí
tenia tant de mal de costelles
que l'esquena
no
ni me'n recordava
l'esquena
perquè vaig anar
amb una lesió
però no ho vaig dir a ningú
per no començar a fer
el boom de la pena
però va tirar amb els cars
d'aquí a Sant Lluís
em vaig esquinsar
a dues costelles
i
pensava que aniria
ja molt millorat
i no
no va ser el cas
i fa mal eh
i a més et fot
i a més et fot
i a més et fot
i a més et fot
plorava de dolor
però clar
jo seguia
perquè clar
anàvem primers
allò s'ho podia perdre
sí sí
és una mentida
perquè és que
aquí no ho ha passat
no coneix el dolor
de trencar-te una costella
perquè a més
no hi ha res a fer
ho has de patir
i t'ofegues quan respires
i quan respires
t'ofegues
i si estàs estirat
el llit no dors
del mal que et fa
si et gires
bueno
vaig patir molt a l'etapa
vam fer una etapa
que se'ns va espatllar
el sistema de navegació
el programa
es va penjar
i vam fer l'etapa
sense cap
sense cap avís
de cap perill
sobretot
el que va molt bé
el roadbook
que t'avisen els perills
perill 1
perill 2
perill 3
un perill 1
per un camió
és gas a fondo
no hi ha problema
però un perill 2
vol dir que hi ha
un forat
o una rasa
i un perill 3
vol dir que hi ha
esglaons
llavors
aquells 100 i escaig quilòmetres
es van fer sense
l'aparell
i allà encara vaig patir més
perquè clar
anava amb força ràpid
sense avisar
i de cop hi vas a frenar
però et menjaves
el fotrac
llavors les postelles
i bueno
la veritat és que ha sigut
van haver-hi dos o tres dies
una mica complexos
però bueno
és d'alguna manera
el record
que tu deies
a l'anterior programa
quan torno al Dakar
dic que mai més
al cap de 10 dies
15 dies
dic bueno
no està tan malament
i al cap d'un mes
més i mig
dic bueno
aviam
el proper
quan no comença
tens ganes
perquè en el fons
és una cosa que t'agrada
i ho convius
i t'acaba agradant
ara et veig
amb el somriure
el que jo deia abans
amb la tranquil·litat
i l'any que ve
hi tornaré
esperem que sí
digues
mirant una mica també
això que he dit abans
que és una xincama
però clar
jo sí que veia
per ho poc que seguia
i ho poc que sé
és que hi ha una certa estratègia
d'equip
quan hi ha equips
ho he dit
pel xicot aquell
o el Gerard Ferrets
que anava primer amb bugui
no em penso
anava primer
i clar
va tindre que parar
perquè el seu cap d'equip
ho posi estavant
sí perquè
ell feia el Dakar
si corre
ell amb el bugui
que porta
corre aquell Dakar
a ell
li costaria
uns 250.000 euros
però com que feia
de motxiller
del seu company
què vol dir
que mentre ha de pagar
150.000
el seu patrocinador
només va haver de pagar
100.000
i l'equip va dir
no no paga
només 100.000
perquè vull que ajudis
el nen
dels ulls macos
de l'equip
a guanyar
què vol dir
que si el nen
dels ulls macos
de l'equip
punxa una roda
i el Gerard
va darrere
s'ha de parar
el Gerard
donar-li la roda
i l'altre segueix corrent
i per això
l'última etapa
es va tindre que parar
perquè passés
el seu cap d'equip
llavors el Gerard
ha demostrat
que té la capacitat
d'anar primer
i llavors potser
de cara a l'any que ve
el seu
l'equip
que és el que corre
ell amb cotxes
l'escollirà ell
com a primer
primer
pilot d'espada
que diuen
però
hi ha molta gent
un exemple
el famós Pep Vila
que és el que ha corregut
molts anys
amb camió
amb el Terroi
de Vic
de Manresa
de Manresa
ell sempre ha pagat
per anar-hi
però ell pagava poc
perquè sempre era
el cinquè camió
i potser pagava
150.000 euros
per anar a córrer
amb un camió
molt molt bo
i ell sempre
si el de davant seu
que pagava 300.000
li passava alguna cosa
ell havia de parar
ajudar-lo
quedar-se
ell amb la peça espatllada
però el que ha pagat
300.000
seguir
i si el que ha pagat
300.000
que és el quart
té el tercer
que n'ha pagat
500.000
i això és una jerarquia
i això també passa
amb els cames
o sigui el Sounikov
tenia que guanyar
o podia guanyar
qualsevol dos quatres
no té per què
no
això ja no
o sigui en principi
no sempre hi hagi
una jerarquia
el que li va millor
les coses
en el tema de cames
és el que segur
és el que li va millor
les coses
si el Nicolae
o el Nicolae
de cop se li espatlla
el camión
i ha perdut molts minuts
el que hi va
cinquè o quart
ell passa
i
no té cap obligació
de parar
ni dur-ho
no perquè no són clients
hi ha competència
entre ells
no són clients
són gent contractada
pel mateix equip
cames
que
contracta pilots
això sí
si el primer ha volcat
el qui va a segon
passa a primer espada
llavors s'ha d'espavilar
a fer-ho ben fet
val
si m'hi fixava en això
i dic
sí que hi ha una estratègia
sí que hi ha un pes pesant
d'algun equip
no?
en canvi a Audi
que el mateix
són pilots
no són clients
doncs a Audi
si al Sainz
li passa alguna cosa
i el que anava darrere d'ell
el passa
doncs el passa
i és el que hi ha
no hi ha més
per molt que sigui el Sainz
córrer per ell mateix
encara que porti
un model de cotxe
i cobren un sou
per córrer
cosa que dintre l'equip d'Arroy
són gent adinerada
com si vull anar jo
i pagar potser mig milió d'euros
per córrer al Dakar
amb un camión
que puc cada tercer
per exemple
perquè són camions molt bons
i molt potents
i l'equip d'Arroy
és un equip punter
però tots els que corren
conduint
són gent adinerada
que paguen per córrer
molt bé
que dius
el de Arroy
sí però han quedat
els cinquers
darrere els quadracamats
i que aquests són els holandajos
i amb un polà
sí però si hagués corregut
el Gerard
que no pot corregir
l'esquena cardada
si hagués corregut
hagués ensenyat les dents
perquè l'equip Ibeco
té la capacitat
de poder estar davant
és el Petronas Team
d'Arroy Ibeco
han fallat els pilots
perquè són pilots
una mica més amateurs
que ho ha fet molt bé
sí
quan entrarà el Sotnikov
i els anus
Fankasteren
li ha tret
tres hores i mig
sí
perquè allò
s'ajunta a molts factors
uns van volcar
uns altres van picar
contra una d'una
i van rebentar mig per a xocs
bueno
hi ha hagut molts inconvenients
però si hagués hagut
un Gerard davant
haguéssim vist
un Ibeco
haguéssim vist
entre els tres primers
per la capacitat
que té el Gerard
ara que tu dius
això del Gerard
i Catalunya
més de 50 catalans
s'han corregut
aquesta nena
sí
perquè el Dakar Clàssics
també ha ajudat
que hi haguessin
molts catalans
i molts espanyols
en general
però és el que diem
anar a córrer
el Dakar Clàssic
amb un cotxe
tenint-hi el cotxe
amb 35 o 40 mil euros
vas a córrer un Dakar
llavors
normalment són empresaris
que tenen una mica de dinerets
i van a córrer el Dakar
aquests tots ells
que és la categoria
que hem conegut nosaltres
quan tu em deies
el Vila
que no
que era de Manresa
és que jo
em referia al Ramon Vila
no sé si tu et coneixies
que era de Vic
ja estic parlant
de fa
doncs de 20 anys
quan era
en època del Tierra i Sabin
jo recordo
perquè la seva família
tenia una teneria
a Vic
que eren molt famoses
el Pep Vila
que també era pilot de camió
aquest noi és de Manresa
que ja fa anys
que no hi corre
ja fa uns diners
un altre tema
teniu preguntes
però jo tinc moltes
encara
jo alguna més
quin tipus de cuina
perquè
vist des d'aquí
amb tranquil·litat
jo suposo
el Dacart
deuen haver
vegans
celíacs
els celíacs
que no està
que van venir a un
i es porta
el seu propi menjar
menjar
per 15 dies
sí
llavors va
va al Bivac
amb el famós restaurant
que era el Bivac
que és un campament
i llavors allà
el tio escolleix
doncs
si veu verdura
menja verdura
amb tota aquesta
quantitat de personal
hi ha intoleràncies
de tot tipus
des de la fructosa
a la lactosa
segur
segur
es porten
en els seus propis camions
es porten
el seu menjar
i el tema
de bacteries
i paràsits
són coses diferents
també
no no
però
el menjar era bastant
picava
la cultura allà
és que piqui
però tot
sempre és el mateix
llegums
arròs
pasta
carn
de no sabem què era
la carn
alguna cosa de vedella
molt de pollastre
moltes marmelades
molta mantega
molt de pa
i fruita
i et de camella
no perquè veníem
tretarabrics
i llavors no
i llavors passaves
doncs hem passat 20 dies
menjant el mateix
que arriba un punt
que ja estàs cansat
de menjar el mateix
bueno home
tres estrelles
no crec
no però menjaves bé
no menges malament
però quan menges
sempre el mateix
doncs acaba sent
una mica fracció
però quan no vas allà
a menjar
doncs bueno
no
Jordi
i el tema
de la higiene
com ho porteu
perquè això també
deu tenir
terra marinera
bueno
si ets molt escrupolós
tens un problema
un problema molt greu
és com l'Emili
la convivència
amb el ser humà
és complexa
llavors hi ha allà
els lavabos públics
que la gent
és molt molt marrana
llavors pots imaginar
els lavabos públics
com estan
som 3.000 persones
en el vivac
potser hi ha
200 lavabos
i hi ha 24 horas al dia
gent d'allà
immigrants d'allà
netejant
però et pots imaginar
com netegen
o sigui que
llavors
jo no soc escrupolós
i no tinc problemes
però si ho ets
tens un problema molt greu
sí perquè ja
molt molt greu eh
l'Atillà
el Sainz
i el Jordi Selma
van a parar
el mateix lavabo
no perquè
tots aquests
porten motorhome
i ells no van
al mateix lavabo
o sigui
tenen els lavabos químils
els propis
de la seva motorhome
els propis de motorhome
i ja està
l'únic que
jo sé que vaig a fer
el Dakar
i més igual
no tinc masses manies
no
soc bastant
campejano amb això
és que
anar a fer
una cursa
o una competició
d'aquest tipus
amb manies
no
l'únic que
sé de gent
que si no va
amb una autocaravana
o amb un mòbil home
o així
no hi va
no no hi va
jo en canvi
la veritat és que
m'emmollo a la situació
aquest any jo dormia
dintre del meu propi camión
de carreres
em vaig fer un llit
i dintre del meu propi camión
cada dia
dormia
i el Xavi
i el Jorge també
el Jorge no atenta campanya
i el Xavi en un motorhome
o sigui
cadascú tenia
un nivell
que del seu nivell
el Xavi va pagar
molts diners per venir
i llavors
dintre del pac
de pagar uns diners
ell va demanar
un llit
a un motorhome
i va dormir
en un motorhome
de set places
amb lavabo
amb dutxa
i jo l'únic que feia
és que em anava
a dutxar
en el motorhome aquest
em va quedar
d'anar
al públic
al públic
o bueno
anava per la comoditat
que ho tenia allà
en el meu propi campany
o sigui no
la veritat és que no
jo al lavabo
sí que anava
en el comú
que era una mica
una odissea
no?
la gent és molt marrana
que costa d'entendre
que s'ha de marrana
del ser humà
però bueno
ja vas amb la
vas mentalitzat
i la veritat és que
no tinc masses manies
no és hora
Jordi
la participació
de la dona
suposo que cada dia
és més important
vam veure que
l'espanyol
la catalana
com se diu?
la Ia Sanz
això la Ia Sanz
va quedar molt bé
sí
aleshores
tot això que es munta
per tothom
les dones
també entren
amb els lavabos
pobrics aquests
o com
no en tenen coses
especials per elles
no en tenen
lavabos de dones
amb val
però vull dir
en certa manera
tan brut per a les altres
potser o no sé tantes
no està tan brut
no hi ha entrat mai
sé que hi ha sortit
homes del lavabo
de les dones
que és quan
els lavabos dels homes
estan fets
un asco
un lavabo a l'altre
sí
però
tenen els seus lavabos
especials
el menjador és comú
tot normal
tot i ser un país
que la dona està tan limitada
allà és lliure
100%
les dones
europees
no hi ha cap problema
i bueno
tenen la seva posició
dintre
bueno
ho fan perfecte
i encara a poc a poc
aniran guanyant més posicions
quin percentatge de dones hi ha
més o menys
no ho sé
però molt poques
molt poques
aquest any hi havia un equip espanyol
que era de FN Speed
que una s'enjustenca
que és la Mercè
sí senyor
la Mercè Martí va córrer
juntament amb la Margot Llobera
doncs van tenir un accident
van volcar
allòs van trencar el vehicle
i era un equip
que hasta els mecànics
eren dones
bueno
era un muntatge
que es va fer
per donar vista
que les dones
però lògicament
no poden fer la mateixa feina
que nosaltres
i ja està
i la que sortia molt
per la TV
i amb aquests reportatges
que han fet
d'Odecart
també sortia
la Andrea Mayer
Peter Hansel
aquesta és la dona
del Peter Hansel
o no té res a veure
parlava molt
semblava que bueno
que dins de l'equip
tenia molta importància
perquè n'havien fet
moltes entrevistes
amb aquesta dona
aquesta
l'Albert de Hansel
ha corregut molts anys
amb la seva dona
d'acopilot
potser devia ser
una noia
d'uns 40 i escaig
d'anys
pot ser
pensa que a l'estallà
no m'entero
de res
i aquí feien entrevistes
de gent
i entre moltes
s'han fet sempre
amb aquestes
pot ser
pot ser
poc un don
Peter Hansel
aquest any
la Fina Román
que és una copilot
de les millors
que hi ha a Espanya
una dona copilot
que és la dona
del Josep Maria Sabrià
aquest any
va córrer
dins l'equip
del Joventeny
perquè van agafar Covid
abans d'anar-hi
i llavors he dit
hi ha gent molt bona
hi ha dones
hi ha la Cristina Guti
que ha quedat
segona o tercera
la deia Sanz
per ser primer any
de cotxes
l'ha fet molt bé
va quedar l'adolescent
diria
pot ser
potser portava un cotxe
un mínim molt bo
i bueno
a poc a poc
han d'anar agafant el paper
i en total
fan el mateix que nosaltres
o sigui que
menys la força física
que sabem que ja és
llei de vida
que l'home té més força
fer-ho perfectament igual
no hi ha diferència
o sigui que
molt bé
Jordi
he llegit
que
després de diversos anys
de converses
per finalitzar
uns
amb uns
reglaments
unificats
el Dakar
integrarà
els campionats del món
del Rally Ride
de la FIA
i de la FIM
em sembla que
ho has anomenat
al començament
en el marc d'aquesta reforma
l'ASO
el que he llegit
ha estat
designat promotor
d'aquesta competició
que ha estat
composta
per 5 proves
a la temporada
del Mundial
que seran
el Dakar
la Baixa Mil
el Rally
dels Faraons
el Camel Trofi
el Costa del Gall
i l'Àfrica
Eco Reis
això del Costa del Gall
jo et diu
però ho he dit
no
però les altres
la dels Faraons
que és molt coneguda
també
la Baixa Mil
també
la Camel Trofi
també
però
tant l'Àfrica Eco Reis
i la Costa del Gall
suposo que
l'Àfrica Eco Reis
és una cursa
que es fa
des del nord d'Àfrica
fins a Dakar
es fa l'antic trajecte
del Dakar
és una cursa
molt maca
de poder anar
el que hi va a poca gent
perquè mediàticament
no està reconeguda
i
com vols dir
que no la segueixen
no
les televisions
no la segueixen
llavors
els patrocinadors
no posen tants diners
però estàs fent
l'antic Dakar
l'antic Rally Dakar
d'abans
dels Sabins
sí
l'estan fent
i l'Àfrica Eco Reis
que es diu
i la Fina Román
i juntament el seu home
és qui fan el track
i és una cursa
que es feia fins ara
la mateixa època
del Dakar
i ara l'han aplaçat
per d'aquí un mes
o dos
per distanciar-la
dalt de cara
ja em s'hi pot anar
i més gent
l'únic que
com que les televisions
no hi són
doncs està
està més limitat
claríssim
elkom
f octfjörs
l'acqua
What a wonderful world
I see skies of blue
And clouds of white
The bright blessed day
The dark say goodnight
And I think to myself
What a wonderful world
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
Are also on the faces
Of people going by
I see friends shaking hands
Un plaer Jordi, un plaer
I continuaríem estant parlant amb tu
Però ara el Joan i el Josep
Tenen d'explicar històries
Que no seran del Dakar
Però segur que seran igual d'interessants
Joan, tu mateix
Jordi, gràcies per estar
Acompanyant-nos aquesta estona
En tot això
Sent una persona que el tema del Dakar
Me'l mirava una mica de lluny
Cada dia em desagraden més
Anar amb un Dakar
Encara que sigui per gaudir
I a qualsevol dia
Lo conduiria per gaudir el passatge
Paga, paga, paga
Que el sort diga
Farem un lloc
Bé, doncs, repeteixo
Moltes gràcies
Que en facis moltes més
I que ens ho vols explicar
Esperem
D'acord, doncs
Anem una mica
Al tema que volia parlar avui
Fa segurament 15 o 20 dies
No recordo quin programa va ser
Vaig a començar a parlar
D'una ciutat
De molta història
Que era Berlín
I sobretot
Ficada en una època
Molt important
I molt trista
D'aquesta història
L'època nazi
Aquell dia
Potser vam parlar més
De personatges
Una mica més d'història
Avui ho decantaré
Per realment
Veure quin tipus de monuments
O quin tipus de visites
Es poden fer
Que ens porti una mica
En aquella època
Però que penso
O pensem
Que són imprescindibles
Si visitem Berlín
Comencem
I anem de nou
Al Reishtag
Aquest edifici
Va ser seu
Del Parallet Alemany
Des del 1831
Fins al 1931
És quan es produeix
El famós incendi
Del que vam parlar
Bastant l'altre dia
I va ser recuperat
El moment de la reunificació
De les dues alemanyes
D'aquest edifici
Cal destacar
La cúpula construïda
Per Norman Foster
El 1994
La visita
És gratuïta
Però
Amb cita prèvia
Els moments
Sàlgids del turisme
Era força difícil
Aconseguir-ho
En pocs dies
De marge
Ara
Com que el turisme
Ha deixat molt
És més fàcil
Però
Encara que hi hagués
Molta gent
Us explicaré
Un petit truquet
Per entrar
I fer la visita
Simplement
És anar a esmorzar
Al restaurant
Que hi ha
Dins del parlament
No es fa cua
Esmorzas força bé
I tens la visita completa
Això sí
Al restaurant
També es necessita
Fer reserva
Si no
No entres
Tocant una mica
El tema
De l'incendi
Que l'últim dia
Que vam parlar
No ho vam assenyalar
Ja els vaig dir
Que van culpabilitzar
Amb un comunista
Holandès
Que van matar
Constitucionalment
Però aquell judici
Va estar molt implicat
Un personatge
Que després
Es va fer molt famós
Dins de Boquera
La Internacional Comunista
Va ser el secretari
De la Terceria Internacional
El bur
George Dimitrov
Per què és important
Aquest personatge
A part de la seva
Història posterior
Perquè aquest senyor
Es va autodefensar
Al judici
I el van tindre
Que deixar lliure
Sense càrrecs
Vol dir que realment
Val la pena
Aprofundir una mica
En qui va ser
El boulgar aquest
Més visites
Obrigades
Sobretot
Qui no
Que està també
Reïnant
A la porta
De Brandenburg
La porta
De Brandenburg
Va ser el lloc
Fonamental
Per les festes
I desfibades
Nacis
A els seus peus
Es va celebrar
La gran desfibada
De torxes
De la nit
Del 31 de gener
De 1933
Per celebrar
La victòria
De Badolf Hitler
La seva història
No va lligada
A un eixisme
Però és tan transcendent
Que l'hem de mencionar
La porta
De finals del segle XVIII
Durant el mandat
De Frederic Guillem II
De Prússia
En dotze columnes
Imita
L'estil d'òric
Al capdamunt
L'estalta de bronça
D'una quadriga
Construïda
Perdó
Conduïda
Per una deessa
Commemora
La victòria
Contra els francesos
Durant les guerres
Del segle XVIII
No ens ha estranyat
Doncs
Que Napoleó
El conquerí berlí
El 1806
La va traslladar a París
Va estar uns quants anys
A París
I va ser tornat
El 1814
I des de llavors
És símbol
De la porta
De Brandenburg
Si mireu
O escolteu una mica
La música de fons
Veureu que es tracta
Del compositor preferit
Dels nazis
I de Hedwig
O Richard Wagner
Per tant
Doncs bueno
Aquí està
Coses més importants
O llocs més importants
Que trobaríem a Berlín
I que han canviat tant
Que realment
No es poden reconduir
O sigui
Per exemple
Durant la república
De Weimar
I durant l'època nazi
El centre de Berlín
Era
La Postdamer Platz
La Postdamer Platz
Que el moment
En que Berlín
O Emania
Per la guerra
I es van dividir
Els territoris
Va quedar com un lloc
Ningú
Durant anys
I anys
I anys
Era territori mort
Territori neutre
No es feia res
Però en aquells moments
Era el centre neuràlgic
De la vida de Berlín
Allà hi havia
L'hotel Esplanade
O Esplanet
O com vulguem dir
Per la traducció
El millor hotel de Berlín
En aquells moments
Que va ser destruït
Com la guerra
I on només es pot beure
I es pot encara
Perquè es va arreglar
El que en diuen
El Kaiser Sao
Que era
El dormitori d'honor
Del Kaiser
Està dins
D'un centre
Que va ser el primer
Que es va fer
A Postdamer Platz
Ja en època de postguerra
Que és
El Sunny Center
Hi havia moltes més coses
Si ja us dic
Per exemple
A Postdamer Platz
Va haver
El primer semàfor
De tota Europa
Que era un semàfor
De cinc direccions
Perquè ja confluien
Les cinc avingudes principals
Del Berlín d'aquella època
A la Postdamer Platz
Hi havia
Per exemple
Els grans
Maquancems
Warheim
O sigui
D'on Weimar
I els nazis
Els maquancems
Eren molt importants
Eren
Pel nom
Ja ho diu
Maquancems
De propietaris
Jueus
Que lògicament
Van perdre la propietat
Van perdre la propietat
I altres coses
Tenien la friola
Era de 27.000 metres quadrats
Vol dir que eren
Vol dir que eren immensos
Hi havia cerveseries
Tan famoses
En aquell temps
Com a Sitchin
I la Hacker
Shore
Aquesta cervesa
Encara estava a venda
I encara és una de les més importants
De Alemanya
Hi havia
Al Kempinski House
Al Kempinski House
Li deien la casa de la pàtria
El palau dels plaers
Per què?
Perquè era un edifici immens
On estava ple de cafeteries
Estava ple de salons i bars
De diferents jocs del món
Era com una atracció turística
No sol pels barbinesos
Sinó per tots els alemanys
I la resta del món
Que anaven a per allà
Va ser destruït el 1945
Reconstruït
El 47
Víctima d'un incendi
En plena època soviètica
Durant les primeres vagues obreres
De l'RDA
I pràcticament
Ja es va quedar
Perquè en certa forma
En la construcció del mur
I la divisió de Berlín
Va quedar en terra de ningú
Si parlem avui
D'Alpes d'Almerplats
S'ha convertit segurament
En el lloc
On tots els grans arquitectes
Del món volen construir
Ja sabeu que Berlín
És un centre d'experimentació
De l'arquitectura
I aquesta part
Que no hi havia res
Que es podia començar de zero
Tots han volgut passar
No oblidem per exemple
Que el Sony Center
I el Bar Tower
Que és la torre
Que hi ha al costat
Del Sony Center
És l'obra de l'Ojet Murchan
Hi ha també
De l'Ojet Murchan
Grisberg
A la mateixa plaça
De l'Ojet Murchan
Bé, bueno, trobarem
El millor
De l'Arquitectura

Està a prop de l'Ojet Murchan
I els museus
A crear un edifici
Exactament igual
Com a l'antic Palau Imperial
Van haver-hi corrents
Perquè això no es fes
Al final
Es va reconstruir l'edifici
Noves formes neoclàssiques
Del Palau Imperial
I ara forna part
És un museu
I forna part
De la Universitat Humboldt
Al costat
Hi ha la famosa plaça
Que havíem parlat l'altre dia
O el PP del Plaç
On es va produir
La famosa crema
De llibres prohibits
L'any 33
Parlem una mica
Del barri jueu
Abans
Una paradoxa
A Verwin
Hi havia en la pujada
Del poder de Hitler
Uns 250.000 jueus
Dos anys després
En van quedar 125.000
No arribava
Al 6%
De la població
De la ciutat
I
Aquest era
El gran enemic nazi
Real
Però
Curiós
Per visitar
Al barri jueu
Queden poques coses
Queda la nova sinagoga
Que l'han fet
Totalment nova
Visitable
Amb un estil
Ara
Es pot visitar
Pensem que no va quedar res
Però aquesta ja no va quedar res
La famosa nit
Dels vidres trencats
Del 38
Posteriorment
A finals del segle XX
Es va fer el museu jueu
Museu molt interessant
Però sobretot
Dirigit
A la vida
Dels antics jueus
Que vivien a Alemanya
I a Berlín
I per descomptat
El que no pudeu obrir
És el monument
L'Helocaust
Que es va inaugurar
El 1999
I dissenyat
Per l'arquitecte polonès
Daniel
Wielenskin
Els que veu vist
Sabeu
Que està format
Per columnes
De diferents
Mides i altres
I tens una sensació
Molt estranya
Tens la sensació
De perdre
Totes les essències humanes
Quan et fiques
Allà dins
Vos interessats
A l'època nazi
Es pot visitar
El camp de concentració
Més proper a Berlín
Que és el camp de concentració
De Sánchezhausen
No era l'extermini
Encara que lògicament
Com tots els camps
De concentració
Va morir molta gent
I era una mica
L'oficina central
Que administrava
Tots els camps
Que es van crear
Posteriori
Tant l'extermini
Com de concentració
Com a recordatori
El primer camp
Va ser el de Hau
A prop de Múnich
I ja va ser
El 1933
O sigui
Dos mesos després
De pujar els nens
I és el poder
A mi m'agrada comentar-ho
Perquè
Sempre m'han agradat molt
Els temes
De la guerra frela
I d'espies
Etc
Etc
I a prop
A Póstam
Entrant a Póstam
Hi ha el
Pont dels espies
O Grudenique
Po
Enbruque
Que
Si recordeu
Els que us agrada
El cine
Va ser
El nom
D'una famosa
Poblícula
De Spielberg
De finals del segle XX
Que es deia així
El Puente dels espies
I bueno
Es deia així
Perquè era un lloc
D'intercanvi
De personalitats
O gent que interessés
Passar d'una banda
De l'altra
Qui no ha vist
El pubblico
Us el recomano
Perquè
Està molt bé
I al costat
Del pont dels espies
O molt a prop
Hi ha
El Grudenique
Pavas
Que
És famós
O és desgraciadament
Famós
Perquè
Ja es va celebrar
El 20 de gener
Del 1942
La conferència
De Guancy
On van encara ben clares
Les directrius
Per la solució final
Al problema
Jueu
Per ampliar
Aquest tros d'història
Podeu passejar
Per la
Constitucional
A la Kuddam
A l'església memorial
Del Kaisers Guillermo
Per la
Unter den Winden
Avinguda dels Tibers
El meu
Alemany és fatal
Per tant
Sento la pronunciació
Amb aquesta
Avinguda dels Tibers
Hi ha el famós
Hotel Atman
Que va ser molt important
A la Guerra Freda
I a l'Ambaixada russa
Podeu anar
Per l'Alexander Platz
Amb el seu rellotge mundial
I antic centre
De la policia alemana
La Cripo
Pel Tiergarden
Imaginant-se els animals
Del zoo
Esbarats i lliures
Després de la batalla
De Berlín
I sobretot
Encara que no tinguin
Mas a veure
En l'època nazi
Una meravella
Una meravella per mi
La capella
De la Neu Uatxe
A la Unter den Winden
Obre
De l'Eschinkau
Com és lògic
L'Eschinkau
Com a arquitecte
És importantíssima
A Alemanya
A Berlín
A Berlín, sí
Que és d'arquitectura
Prussiana
Neoclàssica
I l'estàtua principal
Que l'haurà vist
En moltes revistes
És una estàtua
D'una mare
I un fill mort
A els seus braços
De l'escultora
Cate Cowswitch
Realment
Se't posen
Els peus de punta
Intenta ser
Un homenatge
A tots els morts
Que hi ha hagut
No sols
A la Segona Guerra Mundial
Sinó
A totes les guerres
Que Espanya
És d'Espanya
El Tercer Reich
Era
O havia de ser
El Reich
Dels cent anys
Per tant
Molts projectes
Es van quedar
Pel camí
Recordem-nos un
Germània
La renovació
De Berlín
Per convertir-la
En la capital
Del món
Imaginem-nos
Un bo de l'art central
On estava
L'Ontar de Nolinden
Que es tenia que dir
L'Avinguda de l'Esplendor
De més de 5 quilòmetres
De llarg
I en final
A la plaça gran
La Groverplatz
De més de 350.000 metres quadrats
On s'erigiria
La cúpula
El Volk Halle
L'espai tancat
Més gran del món
16 vegades més gran
Que la cúpula
Del Vaticà
I a l'altre extrem
L'Art del Triomf
Tot ideat
Per Albert Speer
L'arquitecte
Favorit
De Hitler
Alguna cosa
Es va arribar a fer
Podeu visitar
L'Olympi Stadium
Que es van construir
Pels Jocs Olímpics
Del 36
I que encara
Continua en peu
Per acabar
Sí que
Tocarem
Atrevegada
Algun dels personatges
D'aquella època
I
Vem parlar
D'un dels criminals nazis
Més obscurs
Però també més intel·ligents
De tots ells
Vam dir
Qui era
El Reinhard Tristan
Eugen Heydrich
Recordeu
Cap
De l'Oficina Central
De Seguretat
De Reig
Protector
De Bohemia
I Moràvia
Assassinat a Praga
El 1942
Amb mans
De Partizan
Chex
Culte
Gran
Aficinat
El violí
Un dels millors mestres
Desgrima
Del seu país
I ara ve la paradoxa
Net
Per via materna
Del director
Del conservatori
De Dresden
Sí
L'ha nomnat
Àngel Ros
Carnicer
De la mort
Doncs aquest individu
Es deia Tristan
En honor a Wagner
I
Sobre l'obra
Recordem
Tristan
I Sauda
I Eugen
En record
Del seu avi
El famós compositor
Crec
Que
Ens dona un bon retrat
De la personalitat
D'aquests personatges
Un segon
Recordem
I això és una paradoxa
Que l'any 37
O sigui
Dos anys abans
De començar la guerra
Es va fer
A diverses ciutats
De Alemanya
Sobretot
La de Múnica
És molt important
Una exposició
D'art degenerat
O sigui
Els nazis
Van muntar
Una exposició
De pintura
I d'escultura
On ensenyaven obres
De la gent
Que ells
No volien servir res
O sigui
El que ells consideraven
Art degenerat
Expressionisme
Cubisme
Dedeísme
Somrialisme
Chagall
Kandinsky
Kri
Doncs bé
Aquesta exposició
Va ser
De llarg
L'exposició
Més visitada
D'aquella època
Bé
Averta
Amb els feixismes
També els actuals
Tan diferents
Amb les formes
Però tan iguals
En el fons
Gràcies
Déu-n'hi-do
El ral·li
Dakar
Comparat amb el ral·li
Que tenien que fer els jueus
En temps del Hitler
Jordi
El ral·li Dakar
Et dona l'honor
I la glòria
I l'altre
Et donava la glòria
Però d'una altra manera
De poder sobreviure
De poder sobreviure
Josep
Què ens expliques?
Després del ral·li
I totes aquestes coses
Parlarem
I vaig dir l'altre dia
Que històries de monestirs
N'hi havia moltes
De monestirs no en queden gaires
A Barcelona
O s'haurien hagut de fer de nous
Perquè
Doncs
La història ha sigut molt dura
Amb aquests edificis
Però
N'hi ha un
De tots aquests
Que encara també té
Alguna història interessant
Quan vas de viatge
Et trobes en un poble petitet
Un monestir molt gran
Que dius
Coi
En el seu moment
Això
Devia fer patxoca
I ara trobes
Doncs
Les monges que queden
Doncs
Que fan uns pastissos
Molt bons
I coses d'aquestes
Viatjant per el centre
Sud-amèrica
He pogut veure
Alguns monestirs
Amb cel·les
Per les monges
I per les
De famílies benestants
On estaven
Amb les seves serventes
Aquestes coses
I aquí
Doncs semblava
Que més sortia el Tenorio
No?
Doncs
Aquestes coses
Doncs existeixen
Segur que n'hi han també
Per l'estat espanyol
Que no l'he visitat
Però segur que n'hi han
Bé
Doncs
Parlem del monestir
El monestir de Junqueras
Aquest monestir
També va tenir diverses ubicacions
Diverses vicissituds
I unes curiositats
I també un final viatger
El 1914
Abans d'ahir a la tarda
Doncs
El bisbe de Barcelona
Berenguer de Palau
Va impulsar un monestir
De benedictines
A Sabadell
El 1934
Aquest senovis
Va incorporar
A l'ordre
A l'ordre
De Sant Jaume
De l'Espasa
Que no és altra
Que l'ordre
De Santiago
Els cavallers
De Sant Jaume
Van considerar
Que calia
Que la seva missió
De lluita
Contra els infidels
Algú s'ocupés
De pregar
Per l'èxit
De les campanyes
I fes per ells
Una vida cristiana
Per a servici
De Dios
I perquè con l'oración
Le demos gloria
En crear l'ordre
Ja es considerava
L'existència
D'una comunitat femenina
Que havia de dedicar-se
A la pregària
Contemplativa
Per a l'èxit
De l'ordre
De Sant Jaume
I el treball manual
I l'ofici diví
Sant Vicenç de Junqueras
Va ser el nom
Del monestir femení
De l'ordre
El primer
Que fou
Aquest va ser
El primer
De l'ordre aquí
El primer fou
De Sant Eufèmia
De Cozuelos
A Salamanca
El 1270
Jaume I
Va donar uns terrenys
Al molí
D'en Carbonell
A Barcelona
I les monges
Vingudes de Sabadell
Van aixecar un monestir
Que el 1273
Ja era ocupat
Si ara el volguéssim
Ubicar
Aquest monestir
Estaria entre
L'Art de Triomf
I el que ara és un cap
Que durant molts anys
Es coneixia
Com els dispensadis blancs
De l'obra antituberculosa
De la caixa de pensions
Del carrer Comerç
No?
Bé
Al mig del que de Sant Joan
Va per damunt
De l'estació
De tren
Per allà
Bé
No sé sabem molt per què
Però tampoc
Li va semblar
Aquest lloc adient
Potser perquè estava
Fora muralles
I
Jaume II
El 1913
I els va donar
Uns terrenys
Situats a tocar
De l'interior
De la nova muralla
En el punt
On s'obria un portal
Anomenat també
De Jonqueras
Aquesta ubicació
Fó definitiva
Fins a la seva demolució
Al segle XIX
En l'actualtat
El situaríem
El situaríem en el triangle
Reformat per la postal
Estem
Va formar
Com a la via de la Ietana
I al carrer Jonqueras
I per centrar-ho més
I fixar la posició
Caixa de pensions
La desaparecida
De caixa de les Mantes
El teatre Borràs
Tot aquella zona d'allà
Tornem altre cop
A la comunitat religiosa
D'aquest convent
El 1934 s'havia associat a un ordre petit de la Gascunya,
l'ordre de Sant Jaume per a la fe i la pau,
i retia obediència al bisbe de Barcelona.
A finals del XIII, al segle XIII,
al començament del XIV,
l'orquest ordre de Gascó desapareix
i Junqueras es vincula a l'ordre castellà de l'ordre de Santiago.
L'ordre de Sant Jaume de l'Espasa, o de Santiago,
era la branca masculina.
Tenia certes peculiaritats.
Si bé acceptaven els vots de pobresa i obediència,
no estaven obligats al de castedat i podien contrare matrimoni.
La bulla del papa Alexandre III recomanava cel·libat,
però en els estatuts de la Fundació de l'Ordre es precisava
en conjugar el castedat vivint sense pecat.
Assemblen els primers pares,
perquè és millor casar-se que cremar-se.
És una de les coses bones que haguéssim pogut mantenir
i potser no hi haurien tants escàndols i tantes coses
que de vegades ens posen les pels de punta.
La branca femenina eren les monges comanadores de Sant Jaume,
o comanadores de l'ordre de Sant Jaume.
El prestigi de l'ordre feia que les monges vinguessin habitualment
de grans famílies de la noblesa,
amb molts recursos aportant als molestirs grans d'horts i rendes.
A més, només s'admetien dones cristianes,
sense antecedents jueus ni conversos,
de família noble o de cavallers.
Les monges no treballaven
i s'hi vivia de les rendes, de les terres i de les donacions.
Les comunitats femenines depenien del mestre de l'ordre
i, finalment, de la comandadora major o superiora del monestir.
Fins al 1480,
el vot de castedat s'entenia com el de castedat conjugal
i vot simple.
Només el guardaven les donzelles
i les casades en absència del seu marit.
Des del capítol general d'Ocanya, de 1480,
però només es permetia que professessin solteres o vídues.
La regla no era tan rigorosa com en altres ordres.
Es permetia el consum habitual de carn.
Feien els dijunis que pertocaven i tal,
però la cosa era més laxa.
I eren monges, sí,
però com a noies de casa bona
tenien uns privilegis no gaire comuns.
Estaven exentes del vot de pobresa,
vestien amb hàbits luxosos i cars.
Tampoc tenien el vot d'obediència ni de castedat
i fins i tot n'hi havia de casades.
Una bona part d'elles eren solteres
i si tenim en compte que no tenien prohibit tenir parella
i que venien de les millors famílies de la ciutat,
podem arribar a la conclusió que eren un bon partit
i no era d'estranyar que fossin molts
els que intentessin conquerir una monja de Junqueras
per casar-s'hi.
És per això que eren conegudes popularment
amb el sobrenom de les monges casadores.
Els seus pretendents, lluny de quedar amb elles d'amagat,
hi anaven a festejar el bonic pati que tenien.
L'accés a l'interior tocava la muralla
i era un lloc públic.
Les monges conversaven amb els seus estimats
assegudes en uns bancs, els festejadors,
i tot pecat feia d'aquest lloc un indret molt peculiar,
fins al punt que alguns balsonins
anaven a entretenir-se contemplant l'estranya escena
de veure dones amb hàbit xerrant amb els seus enamorats.
De fet, la tranquil·litat i el romanticisme d'aquest ambient
van fer d'aquest punt un lloc de trobada
d'algunes parelles joves de la ciutat que s'hi citaven.
Però, com és normal, totes les coses bones
tenen la seva cara dolenta.
I en el cas del monestir de Junqueras,
aquesta era la seva situació.
Si bé podríem dir que era tot un privilegi
viure en un edifici arrambat a la muralla,
al costat d'una de les portes de la ciutat,
era un lloc perillós,
ja que sovint tenia desperfectes
desperfectes quan hi havia casos de guerra i revoltes.
Tant i així que fins i tot es va arribar
a tancar el portal de Junqueras
per fer-hi un baluart defensiu.
Tot això no va arribar fins al final
d'aquest convent a mitjan dels 1800s.
De fet, ha estat així,
tothom n'hauria parlat molt,
de les monges casadores i aquestes coses.
Se'n va perdre, ara ha quedat com una anècdota
que poca gent coneix.
Ja hem dit, abans del 1627
es va prescriure la clausura més absoluta.
O sigui que a partir del 1127
tot això ja va desaparèixer.
En aquella època,
que la virginitat de les dones
era un bé molt provat,
per als nobles rics era una inversió.
Cara, però que salvava l'honor,
l'honor de la família.
Podríem dir, fent una mica de broma,
que era com una guarderia de noies joves.
A la que se li passava l'arròs,
ja quedava col·locada com a monja,
i els xicots joves de casa bona
podien trobar una noia també de casa bona
amb totes les garanties,
amb aquell que va amb una floristeria
per assegurar-se un bon ram de flors.
Bé, deixem les persones,
aquesta és l'anècdota principal
d'Angustió de les Monges,
i seguim amb l'edifici.
L'any 1697 el convent
va ser bombardejat
en la guerra dels francesos,
la guerra dels deu anys.
Va ser necessària una reconstrucció
molt llarga, molt cara,
i tot això es torna a repetir el 1714.
I en el segle XIX
ja va ser la decadència
i el tancament del monestir.
El 1808
entren els francesos,
van foragitar les monges
que es van dispersar,
el monestir va ser utilitzat
com a hospital militar
i funció que va mantenir posteriorment,
tot i que el 1814
s'havia ordenat que tornés a ser
com a monestir.
Però ja no ho va fer,
va passar de correccional,
hospital militar,
una caserna,
una sala de vall
anomenada la palmera,
al costat d'un magatzem de teixits
i finalment el 1917
la caixa de pensions
va comprar els terrenys
on va instal·lar la seua de seu,
que encara la podem veure.
L'enderrocament de les muralles
i la construcció de l'eixample
va suposar ja la demolució
del monestir
a l'any 1868.
El monestir com a tal
va desaparèixer,
però l'església i el claustre
van ser traslladats.
Aquí comença i acaba
el viatge del monestir.
Pedra a pedra
es va portar
relativament a prop
al carrer Aragó,
al que ara és
la parròquia de la Concepció.
Amb altres llars
es va canviar la porta d'entrada
que estava lateral
i ara és el peu de la...
perdó,
el peu de la porta
d'on està ara
i el claustre
es va reduir de tamany,
perquè no hi havia més espai.
Normalment,
en aquests casos,
sempre hi ha canvis
i sempre es perden coses.
Hi ha alguns canvis
que estan més ben fets
i altres no tant.
no era per falta de material,
era per falta d'espai.
Era per falta d'espai.
Amb altres llars,
jo havíem dit
que s'havia canviat
la porta d'entrada
que va passar del lateral
al peu de la nau.
I tres darreres curiositats
per acabar.
El campanar de la Concepció
també és una construcció
viatgera,
però prové
del monestir
de Sant Miquel.
Aquest monestir
estava
darrere de l'Ajuntament,
el que ara és una plaça,
la plaça de Sant Miquel,
és on hi havia
aquest monestir
i d'on es va
reaprofitar la torre.
La plaça
que hi ha davant
de la parròquia
de la Concepció
té el seu origen
perquè l'Ajuntament
va respectar
les vides
que havia de tenir
al carrer Aragó.
Els altres propietaris
no van fer-ho així
i per això
va quedar
aquest reclau
que s'ha convertit
en aquesta placeta
que hi ha davant
de l'església
de la Concepció.
A l'Hort
de les Monges
hi havia una palmera
que va arribar
a tenir
més de 30 metres.
L'Hort
va ser
pati de l'Hospital Militar,
pati del Correccional,
pati de la Caserna
i la palmera
va anar fent.
Fins que va venir
a l'Escarbat Morrot,
segur.
No,
va venir a la Caixa.
A part de la Caixa
que s'hi acupada
ara potser hi ha
un caixer automàtic
on hi havia
la famosa palmera.
Era una palmera
molt emblemàtica
i realment
aquesta palmera
doncs es va voler
conservar
i es va voler
trasplantar.
Una palmera
de 30 metres
en aquella època
potser no hi havia
als mitjans
una grua
per fer un trasllat
ràpid i tal.
Total,
que la palmera
doncs
es va morir.
S'ha conservat
el record
amb el nom
de la palmera
de la sala de ball
que es va fer
per allà
a aquell costat.
També va haver-hi
el que m'han dit abans
un magatzem
de teixits
i finalment
l'any 17
la caixa de pensions
va comprar
i ara
és tot el que queda
d'això.
L'any 1881
ja mort a la palmera
Jacint Berdaguer
li va dedicat
un poema.
Els seus últims versos
semblen talment
l'invocació
dels perills
de la pròpia Barcelona
a perdre els seus tresors
víctima del progrés.
Us enlligiré
aquest trasfinal
com a altres vegades
ha fet el Joan
avui jo li prenc
la idea.
Diu
Com palma
tu floreixes
superba Barcelona
t'arrega
a 18 segles
la santa religió
si de tassò
que t'allunyes
la font
que sàbat dona
caiguda
de les branques
l'esplèndida corona
t'assecaràs
com jo.
Al cap dels anys
la caserna
ens recorda
les ordres militars
el magatzem de roba
els hàbits luxosos
de les monges
la sala de vall
les monges casadores
i l'edifici de la caixa
els dots
que oferien
els rics pares
a les novícies.
Aquesta és una mica
la història
d'aquest
d'aquest
monestir.
Es pot sostenir
un conflicte
amb l'estat espanyol
per un partit
assegut
en la taula
de diàleg
que té els funcionaris
que cobren
250.000 euros
any
i que aspiren
a jubilar-se
els 60 anys
conservant aquest sou?
La realitat
supera
la fixió.
Avui
ha transcorregut
el programa
des d'Aràbia
amb la seva capital
Jeddah
fins a Alemanya
i la seva capital
Berlín
passant per un
convent de monges
quin rally
ha sigut
avui el programa.
Jordi
moltíssimes gràcies
d'estar amb tu
ben trobats
soñents
ens retrobem
en el proper
programa.
What a wonderful world
iscriviti al canale
a l'espoca
a l'espoca
a l'espoca
a l'espoca
a l'espoca
a l'espoca
a l'espoca
l'espoca
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!