Fins demà!
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Avui farem una entrevista diferent, si més no sorprenent.
Farem una entrevista virtual amb un convidat invisible i un col·loqui en el sistema.
Avui tindrem de convidat el senyor Albert Einstein.
Albert Einstein va ser un físic alemany d'origen jueu, nacionalitzat després suïss i nord-americà.
És considerat com el científic i pensador més conegut i popular del segle XX.
Com a físic, Einstein va realitzar nombrosos descobriments.
Però els més importants van ser la seva teoria de la relativitat,
en la qual va reformular el concepte de la gravetat
i aquella famosa equació que energia és igual a massa per C2, per la velocitat de la llum al quadrat.
Fórmula d'equivalència de massa i energia que ha estat cridada l'equació més famosa del món.
En el 1921 va rebre el Premi Nobel de Física pel seu servei a la física teòrica
i especialment pel seu descobriment de la llei de l'efecte fotoelèctric,
un pas fonamental en l'evolució de la teoria quàntica.
Einstein va publicar més de 300 articles científics,
juntament amb més de 150 treballs no científics.
Els seus éxits intel·lectuals i originalitat de pensament
han fet que la paraula Einstein sigui sinònim de geni.
Bé, estimats oients, no necessito fer moltes més aclariments
a l'esmentar el nom d'Albert Einstein.
En aquesta equació ens dedicarem a l'altra cara del físic alemany,
a la qual més aviat té a veure amb les humanitats
i no tant amb les ciències dures.
Avui vull convidar a reflexionar sobre aquestes grans frases d'Albert Einstein.
Són unes quantes.
Així que benvolgut oient, posa't còmode, pren-te el teu temps
i procura interioritzar-te amb la saviesa del científic més important del segle XX.
Així que sense més preàmbuls comencem el recorregut.
Així que sense més preàmbuls comencem el recorregut.
Hem posat a Mozart perquè Einstein, per ell, la música era la segona pensió.
I d'aquesta segona passió també us explicaré que Einstein era un grandíssim violinista.
La història d'Einstein amb l'instrument per antonomàcia de la música clàssica
i ja ve d'onada de molt petit, des dels sis anys, no?
I el van fer estudiar piano, però ell al piano deia que no li acabava de convèncer
i va voler aprofundir amb el violí.
Llavors, Einstein es va especialitzar amb l'altre gran geni
i que era el seu músic preferit, que era Mozart.
Doncs començarem amb aquestes frases que abans us havia dit,
que us poséssiu còmodes, que ara les comentarem.
I la primera, que va molt, molt d'acord amb el que ens està passant al nostre país.
La primera frase que ell deia era
que la pau no s'aconsegueix guanyant guerres, sinó mitjançant la reconciliació.
Aquesta frase d'Einstein ja ens revela el seu punt de vista pacífic i conciliador.
I des d'aquest punt pacífic i conciliador, la segona frase
gairebé tots pensen que una ment brillant és la principal qualitat d'un bon científic.
però no tenen rau, és la seva actitud.

Sempre s'ha dit, sempre s'ha dit que els intel·lectuals s'entenen entre si,
que es complementen i fins i tot s'inspiren els uns en els altres.
En aquest cas, Einstein, que sempre s'ha declarat un clar admirador de la música de Mozart,
diu que la puresa de les seves harmonies era definida com una obra mestra
i que semblava que hagués estat sempre present en aquest món
i que simplement estava aquesta música esperant a ser descoberta.
Einstein i Mozart, Mozart i Einstein, dos autèntics genis en lo seu,
que tenen un paral·lelisme a l'hora de crear veritables avanços per a la humanitat,
un en la cultura i l'altre en la ciència.
Però, dos-dos, pel bé comú d'una societat que sense els seus descobriments seria menys humana.
Una altra frase d'Einstein és que deia que la diferència entre la niciesa, la bestiesa,
i el tarent és que el segon és limitat.
I tenia tota la raó, hi ha moltes més bestieses que talent amb el ser humà.
I que la intel·ligència d'un home no és mesura per la seva sabiència,
sinó per la seva creativitat.
I que la intel·ligència d'un home no és mesura per la seva sabiència.
Serà una frase dedicada a un amic nostre, que està passant per uns molts moments,
però que se n'en sortirà, té un entrebanc.
I la frase, més o menys per donar-li ànims, diu que la ment és com un pare caigudes,
que només funciona quan s'obre.
Una altra frase impactant d'Albert Einstein deia que el veritable fracàs sorgeix quan deixes de perseverar.
I com a anècdota, Einstein li costava parlar quan tenia tres anys.
Però perquè veieu l'evolució d'aquest geni,
en tan sols 12 anys hi era tot un aficionat i un expert en geometria.
I com a anècdota, Einstein hi era tot un aficionat i un aficionat i un aficionat i un aficionat.
i un aficionat i un aficionat.
És fer el mateix una vegada i un altre, i esperar resultats diferents.
I no som moltes les persones que miren amb els seus propis ulls i pensen amb el seu propi servill.
És molt més fàcil copiar, molt més fàcil imitar.
i com a l'Ema ell sempre deia que primer s'han de conèixer les regles del joc
i després s'ha de ser el millor jugador que la resta.
Observa detingudament el teu entorn i comprendràs millor el funcionament de les coses.
i per finalitzar,
i no avorrir-vos amb tantes frases que deixo sempre una mica d'espai
perquè veieu la profunditat i poder treure-li l'entrallat i el suc de les frases que deia i els pensaments que tenia Einstein.
L'última, per aquesta primera tanda de frases,
quan estàs festejant una noia que t'agrada, una hora sembla un segon.
Quan et sentes en una estufa cremant, sembla una hora.
Això és la relativitat.
L'última, per aquesta primera tanda de frases,
a la secció del Pep, del Josep Capellades,
que així ens trenquem una mica tota la filosofia i la manera de pensar que tenia Einstein
i segur que tindrà un altre punt de mira
i segur que ens farà molt agradable l'estona que ens vagi explicant històries de Barcelona i els seus carrers.
Benvingut, Josep.
Hola, Josep.
En trobats tots.
Havíem parlat del programa anterior, que vam fer un petit parèntesi,
que va ser un programa molt interessant,
però va sortir potser una mica trist parlant de l'esclavatge
i d'en Jaume l'esbodellador,
Jaque el destripador.
Doncs tornem a reprendre la història.
Havíem parlat d'aquell indiano,
en Josep Guardiola,
que havien nascut el 1831,
que havia tornat després d'haver-se fet multimilionari,
i es va casar amb una dona 40 anys més jove que ell.
Pràcticament no vam dir res de la seva dona perquè vam dir que mereixia un capítol a part.
Aquest és el capítol de la seva dona.
Aquesta noia es deia Roger Segimón i Artells,
havia nascut a Reus
i es va casar amb Josep Guardiola.
Es van conèixer amb alguna d'aquelles festes
que feia la gent de Calés,
tant per tant que estem en un temps
que la gent se relacionava entre ells
i una senyoreta no podia parlar amb algú
si no l'havien presentat prèviament.
Era tota una sèrie de coses d'aquelles
que ara ens fan riure
o ens semblen totalment estranyes,
però era la cosa més normal del món.
Si busquem la seva història,
doncs pràcticament no trobem res
fins que no es casa amb algú important.
Les coses aquestes una mica masclistes
no han canviat molt.
A l'època encara ho eren més
perquè les noies estaven preparades per casar-se
i si no es casaven era un fracàs i ja està.
Bé, doncs hem d'anar a buscar el llibre de batismes
a l'arxiu de l'Església Prioral de Reus
que ens diu la primera informació.
Nascut a Reus el 2 d'octubre de 1870.
I batejada el dia 4, dos dies després.
Això es feia molt perquè hi havia molta mortalitat infantil
i es batejava tan aviat com es podia
per si de cas.
Li van posar els noms de Maria del Rosario,
Maria del Carmen, José F. Magdalena.
I era filla de Domènech, Segimón i Freixa
i Magdalena, Ratells i Hàbila,
nascuts a Reus i a l'Alforja respectivament.
Com a curiositat,
el mateix dia es va batejar
una cosina germana d'ella
que porta els mateixos cognoms.
vol dir que eren dos germans
que s'havien casat amb dues germanes.
És el que dèiem,
s'havia d'aprofitar la festa,
les noies quedaves per allà,
ja te l'havien presentat
i tira endavant.
Això si no,
prèviament ja ho havien pactat els pares
que encara era pitjor.
notícies de la seva vida,
tot deriva cap als seus parents mascles.
El pare era comerciant,
el cosí germà advocat
i president del Cerca de Lectura de Reus,
una cosina germana
casada amb un comerciat de vits de Reus.
Una filla del cosí germà advocat
es va casar amb l'escriptor Maria Manent.
De la Roser, silenci,
fins al seu casament.
No sabem si va estar internada,
si van anar les monges de Reus,
dic monges perquè suposo que n'hi havia tot arreu,
no tinc ni idea que hi havia Reus en aquell moment,
però suposo que sí,
i que devia tenir segurament
l'educació d'una senyoreta de l'època.
Música, les quatre regles
i saber quatre coses
per poder quedar bé amb una festa
i poca cosa més.
Sembla que tota la vida es va fer dir Rosario.
Tot fa suposar que això,
com que pretenia a una família de burgès amb diners,
per l'encastellà,
doncs feia molt més fi.
Com que es relaciona amb gent del seu braç,
un dia a casa seva
i a casa dels Guardiola
o a casa d'uns tercers
es coneix l'Ala,
aquella noia exòtica,
filla d'un indiano,
fan una certa amistat
fins que ella li presenta el seu pare.
Llavors, aquest senyor,
que és el Josep Guardiola,
doncs es coneixen,
s'enamoren i es casen.
I va ser un matrimoni
per amor, realment.
Vull dir,
malgrat els 40 anys de diferència,
no sabem si ella,
doncs,
devia pensar,
doncs,
que era el seu moment
i com que tocava casar-se,
doncs ja estava bé aquell senyor
i com que tenia calorons
tot estava bé,
és igual.
La qüestió
és que,
doncs,
es van casar
i van ser molt feliços.
era una noia,
doncs,
jove,
tenia uns 20 anys,
era de gran bellesa,
pell molt blanca,
com una nina de porcellana.
I sembla que sí,
perquè tenia els ossos
com si fossin de vidre
i se'ls va trencar moltes vegades
durant la seva vida.
Però,
com que el seu marit
la va portar entre cotons,
no va ser això,
doncs,
diguéssim,
un gran problema.
Es casen l'any 1891
a la capella
de l'hospital de Reus,
a les 6 del matí.
No sé per què,
no he trobat enlloc
el motiu d'aquella hora
tan intempestiva.
Potser volien sortir
d'hora que va a Barcelona
per agafar algun vaixell
que els portés,
doncs,
de viatge de nuvis.
Potser ell
encara guardava
un cert dol
perquè s'explica
que en el viatge
de tornada d'Amèrica
ell venia
amb la seva filla
i amb la seva dona,
que era negra,
i la dona
es va morir
en el trajecte.
Hem de pensar
que els viatges
amb vaixell
duraven
tres setmanes
ben bons
i podia passar
qualsevol cosa
i una d'elles
va ser aquesta.
Bé,
total.
Van viatjar
per Egipte,
per Amèrica,
per Europa
i es van establir
a París.
S'ho vintejaven
estades a Catalunya
i podien triar
entre diferents llocs.
La casa
del carrer
del passatge
de la Concepció
de què havien parlat
el primer dia,
tenien una casa
d'estiuetge blanes
i la casa
pairal d'ell
a l'Aleixà.
Això sí,
acompanyats
de tot l'estal
de servents
que també
vam explicar
xofers,
planxadora,
pentinadora,
ama de claus,
etcètera,
etcètera,
tot això.
al cap de Déu anys,
a París
va morir
en Josep Guardiola
amb un atac
de cor.
Va ser repatriat
amb tren
fins a Barcelona
i de Barcelona
fins a l'Aleixà
on havia ell
fet construir
el cementiri
i dins del cementiri
un penteó.
Tornem cap a la jove vida,
aquesta noia,
clar,
tenint-te pocs anys,
posseïdora
d'una fortuna
propera
als 20 milions
de pessetes
de l'època,
ja vam dir
que això
era una bestialitat
a l'època,
tenint en compte
que la pedrera
em va costar
650.000 pessetes,
imagineu-vos
20 milions
de pessetes,
podria esfer-te
un grapat
de pedreres.
Acostumada
a viure a França
van a fer-se
passar les penes
de tant en tant
llargues estades
al balneari
de Vichy,
com altres
vídues,
suposo que no tan joves
i no tan riques.
i això doncs
era un lloc
que anaven a buscar
els joves
a veure si trobaven
algun bon partit.
Això va ser així
amb el cas seu
i al cap de dos anys
coneix un jove
amb qui acabarà casant-se.
Es tracta d'en Pere Milà
i Caps,
que pretenia
a una nissaga
barcelonina
de la que ell potser
era la branca
més feble.
L'avi
era un industrial
originari de Vilanova
i les altruc,
que es va traslladar
a Barcelona
un dels seus fills,
Josep Milai Pí,
oncle del nostre Milà,
va ser conseller
de l'empresa
Companyia del Ferrocarril
de Medina,
Zamora
i d'Orencia Viu
i de la Caixa
de Saldis.
Va ser diverses vegades
regidor de l'Ajuntament
i l'any 1899
amb el suport
dels conservadors
va ser alcalde
succeint
el doctor Robert
després del tancament
de caixes.
Un dels fills
d'en Josep,
per tant cosí
d'aquest Milà,
Josep Milai Camps,
advocat,
polític,
financer,
va ser el primer
comte del Montseny
des del 1926
anomenat
pels seus serveis
al capdavant
de la Diputació
de Barcelona
i li va donar
el títol
al rei
de l'any.
Entre el 31 i el 34
es va exilar
i en els catàlegs
de civil
va incorporar-se
el bàndol feixista
i el 39
va ser uns mesos
altre cop
president de la Diputació
fins que fóu
destituït
per Serrano Sunyes.
D'aquesta branca
de la família Milà
pengen
la Mercedes
i el Lorenzo Milà
coneguts
de tothom.
Arribem
al pare
del nostre Milà
en Pere Milai Pi
que ajuntament
en Carles
i Bartomeu Godó
que ells dos
van fundar
després
la Vanguardia
funden una empresa
Godó, Germans i companyia
dedicada a filats
teixits de jute
i aquest senyor
va morir
quan el nen
tenia 7 anys.
Als 10 anys
es mor la mare
i queda orfe.
El nostre Milà
en Pere Milai Camps
veiem que
és la coincidència
també amb els cognoms
amb el seu cosí
vol dir que també
els pares
s'havien casat
el pare
i l'oncle
amb dues germanes
que hem dit
que era una cosa
relativament normal
a l'època.
Als 10 anys
es queda orfe
com hem dit
i quan es fa càrrec
de negocir familiars
les coses
ja van molt maldades
les guerres colonials
les pèrdues
de les colònies
es posen les coses
difícils
amb un jove
de bona família
acostumat
a un nivell
i el seu currículum
el millor que tenia
era que havia organitzat
la primera cursa
de cotxes
que es va fer a Barcelona
sembla ser
a la Regressada.
Doncs se'n va
cap a Mitxí
a veure què troba
i allà
doncs troba
a la Roser
Segimón
Vilavido Guardiola
que amb la seva gran fortuna
també es van enamorar
es van casar
i això li va donar
una estabilitat econòmica
a partir d'aquí
la seva biografia
es va omplint
són un matrimoni ric
molt ric
i es comporten
com a tals
no van ser potser
una parella
tan enamorada
com el matrimoni anterior
però van viure bé
ell no va dilapidar
la fortuna
pel compte que li tenia
i ella
que no sempre
estaven d'acord
sempre li recordava
que el dinerito
és mío
en castellà
com la majoria
de la biografia
que parlàvem
així
d'aquell temps
el dinerito
és mío
per recordar-li
que n'és fent
però que n'és en compte
i de seguida
va córrer per Barcelona
aquesta frase
que ho he dit
no sabem si aquest noi
s'ha casat
amb la vidua guardiola
o amb la guardiola
de la vidua
això és una cosa
que ha persistit
fins i tot
els nostres dies
van a viure
en un pis de la Rambla
i aviat
compren un terreny
al Passeig de Gràcia
cantonada en Provença
i li encarreguen
en Gaudí
que era de Reus
com la Roser
la construcció d'una casa
estem parlant
naturalment
de la casa
la casa Pilar
o la Pedrera
aquest edifici
ja per si sol
ja mereix
pràcticament
un capítol a part
però donem
algunes pinzellades
la casa Pilar
va ser
la darrera obra civil
d'en Toni Gaudí
no se sembla res
els altres tres edificis
que Gaudí
havia fet
al Passeig de Gràcia
perquè al Passeig de Gràcia
hi havia hagut quatre edificis
d'en Gaudí
ara només en queden dos
però n'hi havia quatre
que porten
també
la seva petja
un altre dia
ja en parlarem
però no
per tants
de tant
del tema
la construcció
d'aquesta casa
va ser un niu
de problemes
per al matrimoni
per a l'arquitecte
i per a l'Ajuntament
l'edifici
no agradava
els barcelonins
i era escarnit
per totes les publicacions
hem de pensar
que ara
parlarem indistintament
de la Pedrera
o de la Casa Milà
però en aquests moments
quan diem la Pedrera
era perquè hi havia
un conjunt de pedres
i que trobaven horrorós
ara per nosaltres
la Pedrera
és un mot simpàtic
i la Pedrera
ho diem
potser més
que no pas
la Casa Milà
volia dir que en el seu moment
era una mona de Pasqua
que semblava
una mena
de camp
d'aparcament
de sepel·lins
vull dir
uns dibuixos
que feien
a la premsa satírica
del moment
bastant incredibles
tampoc agradava
el senyor Milà
que es queixava
del preu
del retard de les obres
finalment
Gaudí va haver de posar
una demanda
per cobrar
100.000 pessetes
que li devien
que quan les va cobrar
les va donar
als jesuïtes
per demostrar
que ell el que volia
era cobrar
el que havia fet
però que no
no ho feia
per calés
i l'Ajuntament
també va posar
multes
en Gaudí
perquè l'edifici
era massa alt
perquè era
era massa ampla
hi havia una columna
que entrava massa
a la vorera
total
que
finalment
ell va dir que sí
que es treuria
aquella columna
la faria serrar
però posaria una placa
dient que l'Ajuntament
li havia obligat
a treure
una part
de la seva obra
com que en aquests moments
en Gaudí
ja era
bastant
un apatum
l'Ajuntament
va sortir
de la cosa
donant
a l'edifici
la categoria
d'edifici singular
i permetre-li
una alçada superior
i una amplada
també superior
a la que tocava
no acaben aquí
els problemes
en Gaudí
que era molt religiós
doncs
havia de coronar
l'edifici
una maleu del Roser
en honor
de la senyora Milà
la Roser Segimón
però
doncs
no es va arribar
a posar
van aconseguir
no posar-la
la família
la família Milà
perquè realment
doncs
havia passat
fa ja poc temps
la setmana tràgica
i la qüestió
doncs
d'una imatge religiosa
d'aquell tamany
podria ser doncs
un problema
per la conservació
de la finca
i a la senyora Milà
tampoc li agradava gens
aquell casalot
les formes
les parets
els mobles
res
va tenir molta paciència
potser perquè doncs
admirava doncs
en Gaudí
i els dos eren de Reus
perquè
elles casa el 905
compren el terreny
el 906
i fins al 911
no hi poden anar a viure
ella doncs
aguanta totes aquestes coses
fins a l'any 1926
en què
el 25
no 26
26 va ser
que els va morir
en Gaudí
i en aquell moment
ella encarrega
un altre arquitecte
una reforma
a fons del pis principal
van desaparèixer
mobles
parquet
persianes
més de 20 portes
finestres
el hall
el vestíbul
la sala de festes
despatx
el saló
sala menjador
dormitori
i corredor
va quedar ben descansada
i en part
per Milà
ja està tranquil
sense problemes
econòmics
casat amb una dona rica
guapa
i força jove
i no se li coneixen escàndols
i el matrimoni
sense fills
funciona
raonablement bé
i see trees
of green
red roses too
i see them bloom
for me and you
and I think to myself
what a wonderful world
I see skies of blue
and clouds of white
the bright blessed day
the dark say good night
and I think to myself
molt bé
dèiem totes aquestes coses
que han passat
i finalment instal·lats
en una nova casa
en un espai
de més de mil metres quadrats
que és molt
viuen un matrimoni
sense fills
i amb un servei
de més de 20 persones
Déu-n'hi-do
alguns serveis
viuen també
amb les seves famílies
com ara l'encarregat
de les calderes
i el xòfer
el xòfer ha d'estar
les 24 hores
al servei de la família
però si volen anar
al Liceu
o tenen una festa
o volen anar
a passejar
el diumenge
posen els pisos
de les altres plantes
en lloguer
amb força èxit
i anirà a viure
l'ambaixador
a l'Argentina
un príncep egipci
amb un petit arem
de 4 o 5 esposes
i entre altres
la família
Valadia
originària de Mataró
amb propietats
d'Argentona
i per tot el Maresme
tenien un pis llogat
a la casa Milà
però si algun dia
es feia massa tard
per tornar-se a l'Argentona
sortint del Liceu
o d'alguna festa
o del Palau de la Música
una anècdota
el senyor Valadia
era conegut com en Ninus
i un dia
un conegut seu
de l'estranger
li envia una carta
i el seu deia
senyor Ninus
casa rara
Barcelona
i la va rebre
estem parlant ben bé
d'una altra època
i en Pere Milà
va administrar
amb cura la fortuna
que dèiem
va fer algunes inversions
no sempre al gust
de la seva esposa
que li seguia recordant
que el dinerito
és mio
i amb la butxaca plena
es va dedicar
a la política
va evolucionar
de la Lliga
que era un partit
conservador català
va ser elegit
per diputat
per Solson
a les reaccions generals
espanyoles
del 1907
per solidaritat catalana
i com a monàrquic
independent
a les del 10
i del 14
va passar partits
més conservadors
fins a que va donant
suport
al dictador
Primo de Rivera
i l'any 1931
va publicar
sense assignar
però se sap
que era d'ell
pero grullo
diputado constituyente
on es passava
el seu pensament
polític
supressió
del sufragi
universal
animadversió
a l'Estatut
crítiques a Can Bó
elogis a la dictadura
etc.
Un veritable
precursor de Vox
l'any 1914
en uns terrenys
de la família
de Mirà
la Gran Via
uns empresaris
van decidir
construir una plaça
de toros
que inicialment
es va dir
El Esport
i al cap de dos anys
es va remodelar
i millorar
va passar a ser
l'actual
monumental
i a part del terreny
també hi va posar
uns dineritos
i va acabar
sent propietat
de la família
de Mirà
i Camps
la famosa
monumental
i en començar
la guerra civil
els Mirà
estaven de vacances
a Blanes
aquella casa
que tenien
amb en Guardiola
i alguns locals
de la Pedrera
van ser col·lectivitzats
per el PSUC
el principal
s'hi va instal·lar
en Joan Comorera
el secretari general
i conseller
d'Economia
de la Generalitat
i el soterrani
de la casa
es va convertir
en una mena
de refugi
d'antièri
per si de cas
hi havia moltes cases
que tenien
quan hi havia
més de 100 persones
que tenien
pràcticament
l'obligació
de fer un refugi
a sota
molts s'han perdut
la memòria
però n'hi ha alguns
que de vegades
si els coneixes
te'ls pots anar
visitant
la monumental
va acollir
mítings
durant la primera
meitat
de la guerra civil
i les poques
curses de braus
van passar
cap a les arenes
i durant la segona
meitat
va desveïnir
garatge
i magatzem
de ferralla
es van treure
els bancs de fusta
es van fer
unes rampes
de ciment
per facilitar
l'accés
als vehicles
i en acabar
la guerra civil
els comoreres
se'n van
i els Milà
tornen
i a l'any 40
en Pere Milà
mort
als 67 anys
i la Roger
Sesimón
queda vídua
per segon cop
ara té 70 anys
ja no té
l'empenta
i la joventut
i el patrimoni
encara que
considerable
a Minbat
a Minbat
tants servents
tants anys
suposo que
això era
molt
molt car
i decideix
vendre el patrimoni
la monumental
a l'empresari
d'espectacles
Pere Balanyà
i la finca
del Passeig de Gràcia
a Josep
Ballver i Pellicer
en societat
amb la família
de Piu Robert Laporta
Piu Robert Laporta
tenien uns magatzems
molt coneguts
a la ronda
Sant Antoni
em va treure
al voltant
de 20 milions
de pessetes
tot i que
de l'any 40
era moltíssim
ja no era el mateix
que els 20 milions
de pessetes
que va datar
del seu primer marit
ella va continuar
vivint
al pis principal
fins a la seva mort
l'any 1964
als 94 anys
moltíssimes gràcies
Josep
ja està bé
avui
com estem
els oients
els hi estem
entre les cites
i frases
de l'Einstein
els coneixements
que ens aporta
el Josep
de la història
a Barcelona
i concretament
d'un dels prócers
que vam tenir
és
és d'ans
és d'ans
el programa
per això
anem posant
música
de tant en quant
per fer una mica
més relaxant
les nostres explicacions
de la història
de la història
de la història
de la història
de la història
de la història
de la història
de la història
de la història
de la història



de la història
són essencialment
senzilles
i que per regla general
poden ser espessades
en un llenguatge
comprensible
per a tothom
i a l'igual
que he fet abans
fent un símil
de la frase
de l'Einstein
amb una altra frase
amb una altra cita
a la Maywest
amb aquesta frase
de l'Einstein
em recorda
una frase
del Johan Cruyff
que deia
que jugar al futbol
és molt senzill
però jugar a un futbol
senzill
és el més difícil
que hi ha
i això
empalmem
amb la frase
i la cita
d'Albert Einstein
que deia
que tot
s'ha de fer
el més simple possible
però no més senzill
doncs
ara tenim el Joan
que dintre de tota la densitat
de les coses
que expliquem avui
el Joan segur
que ens farà
i ens tragerà
amb els seus viatges
a un plaer
i no tan dens
com el que hem exposat
avui en el programa
endavant
Joan
benvingut
gràcies Ferran
bé
hi ha una frase
que m'agrada
el meu de l'Einstein
que és això
que amb la imaginació
potser no vulguis
bé
jo us voldria situar
amb imaginació
en un moment
molt lluny
el moment
de la
vintena
dinastia
dels faraons
imagineu-vos
si anem lluny
avui
què va passar
a la vintena
dinastia
no sóc a la vintena
de la XVIII
a la vintena
es va escollir
un lloc
del mig Egipte
que és
el Vall
dels Reis
perquè tots els faraons
o les reines
i la gent
de confiança
que havia construït
aquestes tombes
i aquests palaus
que podien haver
per allà
fossin enterrats
ja sabem
que un faraó
que un faraó
quan moria
tot el poder
tota la riquesa
terrenal
que havia tingut
volia tindre-la
volia que l'acompanyés
al seu lloc
a la seva pira funerària
i al seu lloc
on estaria enterrat
i així va ser
que bona part
dels faraons
van ser enterrats
en aquest lloc
del Vall de los Reyes
que aquí ha estat
és a Uxor
o a Antillateves
i que en principi
es pensava
o es pensa
o s'ha pogut
demostrar
que hi havia
més de 60 tombes
d'aquestes 60 tombes
quan es van començar
a descobrir
bona part
estaven buides
és allò
que la gent
que sabia
que hi havia
molta riquesa
allà
es va dedicar
a saquejar-les
i aleshores
en principi
quan van arribar
els autèntics
expedicionaris
els autèntics
arqueòlegs
no van trobar
massa cosa
una curiositat
que no sabem
i que sembla
que aquesta gent
que es dedica
amb aquest tipus
d'expedició
encara ho reconeix
és que
encara queda
alguna tomba
important
per esprinar
alguna tomba
important
per descobrir
es parla
de tres
tres en concret
poc important
segurament
una és
la de la reina
Taja
la reina Taja
era la mare
del
Amenhove III
deu ser important
perquè era reina
un altre
d'un soldat
el nom és un de menys
perquè us interessa
es diu
Mayherpre
i
la tercera
que no s'havia descobert
i que se va descobrir
i de la que parlarem
una mica avui
és del farol
Totencamont
Bé
qui era
Totencamont
que se n'ha parlat tant
i que tothom
ha llegit coses
el Totencamont
era un farol
molt poc conegut
va morir
amb 19 anys
i
la seva mort
va passar
a ser un dels misteris
que es va transmetre
des del moment
del descobriment
d'aquesta tomba
ens n'anem
al 1922
el Hogarth Carter
el gran arqueòleg
va ser el que va descobrir
la tomba
es va definir
com a tomba K-B-62
que és com així
es coneix encara
i
bueno
per què es va descobrir
tan tard
segurament
va relacionat
a que com que era un farol
que en principi
no va arribar a reinar mai
i que tenia poca importància
dins de la dinastia
no va estar enterrat
on t'enterraven
a tots els grans faraons
va estar enterrat
al lloc
on vivien
les tombes
o els nitxos
dels arquitectes
de les tombes
no tan interessants
i per tant
estaven
amb un racó
d'aquest famós
ballo d'Eurelles
que per altra banda
pels que heu estat
sabeu que a l'estiu
és impossible
aguantar
el que vol agafar
inaguantable
molt bé
al moment de descobrir
la tomba
del Tottencamon
es va descobrir
realment
una tomba meravellosa
allà es considera
i es van
quantificar
més de
5.000 objectes
robes
avaloris
i
or
una cosa
increïble
sobretot
això que hem dit
últimament
que hi havia allà
or
or
i or
bé
la història
continua
i aleshores
es va crear
una agenda
sobre la tomba
i sobre
el Tottencamon
que va ser
definida
en el seu moment
i encara se'n parla
ara
de la maldició
del faraó
què és la maldició
del faraó
va ser
simplement
que en principi
bona part
que havia estat
en contacte
amb aquest descobriment
que havia entrat
en aquesta tomba
o que va tindre
a les seves mans
algun dels objectes
reiaus
va morir
en circumstàncies
poc clares
per
tindre una mica
d'idea
el mateix any
del descobriment
l'any 1924
perdó
el que va pagar
l'expedició
del Howard Carter
era un noble
inglès
molt ric
Howard Carden
va morir
els sis mesos
del descobriment
de la tomba
del Tottenhamon
per una picadura
de mosquits
aquí queda
un any després
o dos
el 1924
un senyor
que es deia
Hatch Evelyn White
que va ser
la primera
persona
que va entrar
a la tomba
abans que el càrter
va morir
també
es va suïcidar
i bueno
hi queda també
els motius
del seu suïcidi
coses curioses
i molt més tardies
el 1939
Ràdio Alcaire
va decidir
fer un programa
de música
amb les trompetes
que van treure
de la tomba
del Tottenhamon
quan aquestes trompetes
es traslladaven
cap al caire
pel concert d'any 9
el camió
va tindre un accident
va morir
el conductor
del camió
i es van destruir
bona part
de les trompetes
recuperades
la part
que no es va destruir
es va poder començar
el concert aquest
i a mig concert
va morir
un dels músics
més
cap als nostres segles
o cap als nostres edats
el que era
el director
d'antiguetats
del museu
del Caire
un senyor
que es deia
Gamel Meraz
va morir
el 1972
només firmar
un decret
o una llei
com vulguis
de trasllat
de tot el que hi havia
a la tomba
del Tottenhamon
cap al museu
del Caire
es parla
que van haver
moltes més morts
sospitoses
allà va quedar
per tant
en principi
queda allò de dir
casualitat
o vengança
va ser una vengança
del faraó
per profanar
la seva retomba
hi ha gent
que ha tingut
l'oportunitat
de dormir
al Vall d'Aborrelles
i acostar-se
a la tomba
del Tottenhamon
gent d'aquesta
parla
que durant la nit
hi ha una sèrie
d'abocinacions
veuen
una quàdriga
de la que portaven
els faraons
no sé com
se deien
els egipcis
que la quàdriga
va
un senyor
que sembra
un farol
amb els típics
avaloris
del farol
i bueno
és clar
a partir d'aquí
podem creure
el que vulguem
entre al·lucinacions
i música
que ens transporta
els faraons
hem fet una mica
de recés
perquè aviam
si ho veu
continuem ballant clar
i el Joan
ens continua explicant
històries
tan interessants
Joan
continuo
gràcies
bueno
no arribem una miqueta
a què hi ha de veritat
en tot això
com va morir
el Tutankhamon
clar
l'agenda
és del segle passat
per tant
en certa forma
les possibilitats
que hi havien
de veure
realment
de què moria
les persones
eren molt dèbils
ara ja no
i el Tutankhamon
o la momi
del Tutankhamon
s'havia fet
a l'ADN
i es va descobrir
que aquest noi
tenia
un peu de forma
de naixement
lògicament
un peu de forma
no té que portar
la mort
l'únic que indica
i abans
d'ha parlat
el Pep
és que ja
els antics faraons
es casaven entre ells
i s'ajuntaven
entre ells
és la endogàmia
típica
de tota la noblesa
encara que ens remuntem
a molts segles passats
d'això no va morir
però sí que es va descobrir
una segona cosa
una segona cosa
és que
tenia
una trencada
molt important
el fèmur esquerra
tenia el fèmur esquerra
facturats
per què?
uns parlen d'un accident
de caça
uns altres parlen
d'una batalla
no se sap tampoc
però el tercer element
que sí que realment
ja és un element
que ens diu
el motiu
pel que va morir
és que sempre
havia tingut
una malària
molt forta
o sigui
aleshores es diu
que en certa forma
entre
el trencament del fèmur
degut al que fos
més l'enfermetat
d'aquesta malària
ho va provocar
la mort
del Tutankhamon
i sobre la maldició
clar
tot això
ens explica una cosa
però no ens explica
totes aquestes
legendes
teories
tot el que va sortir
del tema
de la tomba
bé
s'han arribat
a conclusions
també
lògicament
hi ha gent
que no s'ho creurà mai
perquè clar
queda més maco
dir que hi ha
una maldició
però bueno
els científics
els bacteriògics
van arribar a descobrir
que realment
quan una tomba
porta més de 3.000 anys
tancada
es creen
una sèrie de bacteris
que aquestes bacteris
influeixen molt
en les persones
que tenen
un sistema immunològic
poc desenvolupat
si això
ho ajuntem
en que
amb aquests llocs
tancats
també està ple de
repenats
els repenats
porten una
infermetat
que es diu
histoplasmosis
que realment
afecta molt
el sistema immunològic
de les persones
per tant
en principi
es creu
es creu
científicament
que realment
de maldició
res
sinó que hi havia
causes
bacteriològiques
virals
que provocaven això
ara
sempre queda bé
i sempre és maco
pensar
que la maldició
existeix
per acabar
on tenim avui
el Tutankamon
bé
el Tutankamon
en principi
tots els tresors
i tots els avaloris
i tota l'abastimenta
està al museu
del Caire
ell no
la mòmia
va ser traslladada
altra vegada
el seu emplaçament
original
a la tomba
KB-62
i amb un estat
de conservació
molt deficient
es van fer
tantes proves
d'any
que realment
queda molt poca cosa
està en una urna
de vidre
i lògicament
qui tingui accés
a la tomba
que té accés
a tothom
si va
en moments
més tranquils
veurà realment
com queda la mòmia
per acabar
una cosa
o sigui
el tema de les mòmies
ara deixo el Tutankamon
de banda
però al segle XIX
es va donar
un fenomen curiós
que també lliga una mica
amb el que fan
les classes privilegiades
les classes no pres
al llarg dels segles
la diversió
entre la noblesa anglesa
del segle XIX
era
desvestir mòmies
agafaven mòmies
les desvestien
i jugaven
amb el que trobaven
a dins
també
una altra
de les coses
que es feien
era
es va crear
el que quedava
de la mòmia
es tornava a cremar
i es va crear
una espècie de pintura
de color marrón
que els pintors anglesos
del segle XIX
van utilitzar bastant
que és el que se'n diu
el Mami Brown
pintura marrón
per quadres
deixem
com ho hem dit al principi
menjança
o vegenda
aquí queda
bon dia
lligant
amb
el que ens ha explicat
el Joan
amb una frase
d'Albert Einstein
que deia
que quan et mors
no saps
que estàs mort
no pateixes
per això
però és dur
per la resta
el mateix passa
quan ets un imbècil
el món que hem creat
és un procés
del nostre pensament
no es pot canviar
sense canviar
la nostra manera
de pensar
la debilitat
d'actitud
es torna
debilitat
de caràcter
Einstein
Einstein
Einstein
Einstein
Einstein
també deia
que hi ha
una força
motriu
més poderosa
que el vapor
l'electricitat
i l'energia atòmica
que és la voluntat
i tots som molt
ignorants
el que passa
és que no tots
ignorem
les mateixes coses.
Einstein
també deia
que tots sabem que la llum viatja
més ràpid que el so
i és per això que algunes persones
semblen brillants
fins que les escoltem parlar.
I que la mesura de la intel·ligència
és la capacitat de canviar.
Que el temps és una il·lusió
i que el món no està amenaçat
per les males persones
sinó per aquells que permeten
la maldat.
Són tantes frases
i tan profundes
les d'Einstein
que és difícil
triar unes quantes.
Jo n'he triat unes quantes
però hi ha moltes més.
Per exemple, hi ha una frase
que a mi
em té el cor pres
que diu que la creativitat
és la intel·ligència divertint-se.
I que
si els fets no encaixen en la teoria
doncs canvia els fets
que l'important
és no deixar de qüestionar
que la curiositat
té la seva pròpia
raó d'existir.
Semblava
semblava
com si fos
un...
que preveia el futur
que per això
va ser
tan geni Einstein
quan deia que
quina trista època
és la nostra
que ens ha tocat viure
que és més fàcil
desintegrar
un àtom
com un prejudici.
Encara avui,
encara avui
el món
està ple de prejudicis
i se'n jutgen
per aquests prejudicis.
I que el que és correcte
no sempre és popular
i el que és popular
no sempre és correcte.
Em sembla
que hi ha la vida
però és una frase
que procuro tenir-la
molt present
quan diu Einstein
que dues coses
són infinites
l'estupidesa humana
i l'univers
i no estic realment segur
del segon.
O sigui,
l'infinit
és l'estupidesa humana.
I que una vegada
que acceptem
els nostres límits
podem anar
més enllà d'ells.
També quan diu
que si vols viure
una vida feliç
lliga-la a un objectiu
i no a persones
o coses.
i que és
a més.
per mantenir l'equilibri s'ha de mantenir en moviment.
Que una persona que mai ha comès un error
mai intenta res de nou.
Que un veritable geni admet que ell o ella no sap res.
Jo, que moltes vegades ens han dit,
jo només sé que no sé res.
Que els grans esperits sempre han trobat
oposició violenta de menys mediocres.
I al final, l'experiència més vella que podem tenir és el misteri,
que és l'emoció fonamental que està en el bressol de l'autèntic art
i la veritable ciència.
Avui ja veieu, benvolguts soñents,
estem fent un programa de repàs històric,
transversal, des dels faraons fins a la pedrera,
del senyor Guardiola, el geni Einstein.
Carai, un programa d'alcans.
I ara, el Joan ens explicarà,
que em deia fora micro,
que li agradaria comentar
una cita, ja que avui estem,
o una frase d'actualitat.
Endavant.
Gràcies, Ferran.
Bé, o sigui,
ara passem de la història al present.
Pujant,
a gravar, he sentit una entrevista
que hi feien al Gran Wyoming.
No és pas un personatge que a mi m'atraqui especialment,
però m'agrada sentir-ho.
M'agrada sentir-ho perquè la seva ironia,
les seves vivències,
són molt interessants.
Bé, aquest senyor ha tret un llibre,
després direu títol perquè li interessi,
però bé, un llibre,
no diré d'actualitat,
sinó de pensaments seus.
Però que ho he lligat molt
amb el tema de la política actual
i amb el tema de la investidura
i amb el tema de la lluita dels partits,
etcètera, etcètera.
I feia referència en que,
en certa forma,
hi ha una espècie de...
no una espècie,
hi ha una pressió absoluta
per part de la dreta,
l'extrema dreta,
els poders financers i econòmics,
contra la investidura del Sánchez,
apujat per Unidas Podem
i per desgràcia també,
segurament per Esquerra,
d'alguna forma, no?
I llavors ell, clar,
és molt crític amb tot això
i ell, clar,
dins d'aquesta lluita
s'han afegit també,
o dins d'aquesta pressió,
gurus del Partit Socialista,
tipus González,
tipus Guerra,
tipus Rodríguez Ibarra,
etcètera, etcètera, etcètera.
I ell, com que és bastant animal
dient les coses,
que diu,
és que el que no tenim clar
és que González
és la misma mujer d'aquest mar.
Per tant, en certa forma,
són els que sempre
estaran al costat del poder,
al costat de les classes dominants
i al costat dels interessos econòmics.
I finalment,
ha dit una cosa que no és nova
i que és discutible,
però que jo puc compartir,
no sóc jo,
sinó que hi ha constitucionalistes
que ho defensen també,
i acabo,
que és allò que diu
que la millor constitució
és la que no existeix.
Us dic el títol del llibre de Wyoming,
es diu
La fúria i los colores.
Bona tarda.
Fantàstic, Joan.
I per finalitzar el programa
tenim aquella minissecció
que és
La realitat supera la ficció.
Avui parlarem del Black Friday
i simplement comentar
i desmentir
fakes
que circulen
arrel del Black Friday.
Que a mi
totes aquestes històries americanes
ja em comencen a carregar.
Resulta que
hem tingut un mes de novembre
que de la nostra castanyada
passem el Halloween.
Resulta que
ens estan posant
les rebaixes
abans d'hora
amb el Black Friday.
Doncs bé
el Black Friday
que tothom sap
que significa
divendres negre
es va originar
a Filadèlfia
on s'utilitzava
per descriure
això
al voltant
dels anys 60
el dense trànsit
de gent i vehicles
que avarrotava els carrers
l'endemà
del dia d'acció de gràcies
que el dijous
és el dia d'acció de gràcies
i el divendres
és el Black Friday.
Doncs l'endemà
l'ús d'aquest terme
va començar
entre els oficials
de policia
encarregats
de la regulació
del trànsit
al voltant
del 1960
i es va
popularitzar
cap al 66
i es va estendre
la resta
dels estats
a partir del 75
bé
el terme
de
divendres negre
que no és
oficialment
un dia festiu
però que molts empresaris
veuen aquest dia
com
un dia festiu
juntament
amb el dia
d'acció de gràcies
perquè
refereixen
el terme negre
als comptes
dels comerços
que passen
de números vermells
a negres
gràcies
al superàvit
ja veieu
la realitat
supera la ficció
no hi ha
no he
Simplement per acabar el tema del Black Friday,
no tant el Black Friday,
però sí el Thanksgiving Day, el dia d'acció de gràcies,
aviam, s'ha convertit el Black Friday en comercial
perquè als Estats Units és un país
on dies de festa n'hi ha pocs
i tots concentrats en dilluns.
Els únics dies que es conserven com a dies de festa
són Nadal, el dia de la independència
i el Thanksgiving Day.
I el Thanksgiving Day és el dia, l'únic dia d'any
que quasi totes les famílies nord-americanes es mouen.
Vol dir que, en certa forma, van a celebrar aquest dia
a casa dels pares, a casa d'un germà
i això vol dir quilòmetres i quilòmetres de distància.
Sí, és el nostre Nadal.
Els americans celebren més el dia de la gràcia
que el dia de Nadal.
El Nadal només els catòlics, els cristians.
Aquest dia el celebra tothom.
Aleshores, els comerciants, que no són tots,
nosaltres van dir que ara que tenim un dia
en què tothom està reunit i aquell dia no surt
i el dia següent no tenen que anar a treballar
perquè hi ha el pont.
Aleshores, el que podem fer és fer les grans rebeixes.
Per tant, les famílies nord-americanes,
els Thanksgiving Day estan tots a casa
menjant el pavo i menjant el pastís
i al divendres surten tots a comprar
i al cap de setmana se'n tornen tots a casa.
I aquí ve el que explicava abans de la importació de les costums americanes
que ells menjaven el gall d'indi
i aquí ja sembla que nosaltres per Nadal,
a part de l'escudella i cardòria,
també tenim que menjar el gall d'indi.
I simplement no, acabant, que ens queden 30 segons,
el fake que jo havia anomenat del Black Friday,
que deien que en el període que va assistir el comerç d'esclaus
en Amèrica, els 6-7 dies a la setmana d'altivendres,
perquè les setmanes començant el dimensi
els esclaus eren venuts amb descomptes
per excebrir els que restaven per vendre
i portar-ne de nous de cara al Nadal.
Bé, això no està gens comprovat
i per mi això és un fake.
Estimats oyents, ara ens veiem la propera,
ens sentim millor dit la propera setmana
que gaudiu d'una bona setmana.
i per mi això és un fake.
i per mi això és un fake.