Tot ser 98.1
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, no, no s'han equivocat de programa ni d'emissora.
Estan sintonitzant el 98.1 de freqüència modulada, és a dir, ràdio d'Esbert.
Per avui ens carreguem de pompa i circumstància per acomiadar l'últim programa del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats.
Aquesta obra musical composta per Sir Edward Elgar es va realitzar a l'estrena a Liverpool un 31 de maig, com avui, del 1901, és a dir, fa 123 anys,
sota la direcció del mateix compositor al capdavant de la Liverpool Orquestra Society, a qui va dedicada l'obra.
Als Estats Units és coneguda simplement com himne de graduació i està directament associada amb les cerimònies de graduació en les High School i en les universitats.
Ara sí.
Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats.
Tal com van dir en l'anterior programa, el número 118, i penúltim d'aquest Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats en aquesta època,
fer ràdio és una feina d'equip.
En l'estructura de Ràdio d'Esbert, que és una emissora municipal, al capdavant del Servei Municipal de Comunicació,
hi ha un funcionari professional, independent del partit polític, que guanya les eleccions i o que governa l'alcaldia.
En l'estudi de Ràdio d'Esbert, on gravem el programa, tenim el cap de Comunicació, Prensa i Participació Ciutadana en el nostre municipi.
Jo diria que des de fa 15 anys i mig, més o menys, i fa quasi 18 anys que va començar a treballar a l'Ajuntament.
Tècnic superior en imatge i so, mestre en educació musical, llicenciat en periodisme, educat, tranquil, discret, comunica serenitat i prudència.
És el director de Ràdio d'Esbert, Héctor Surioli Sánchez. Benvingut, com estàs?
Doncs molt bé, i molt agraït per aquest petit resum.
Hi he dit alguna mentida?
No.
Una pregunta perquè avui t'acompanya, ja el presentarem, ja l'esvallarem al secret, en dos minuts, i la primera pregunta va directa a tu.
Héctor, tu vas començar a treballar en Ràdio d'Esbert fa 25 anys, concretament el mes de maig del 99, tot just abans de fer el procreu de Participació Sociologia a la UAB.
Vas estar a Ràdio Sant Boi, vas estar a Ràdio Nacional... Com va anar demanar la beca formativa per entrar a Ràdio d'Esbert?
Te'n recordes? Fa pocs anys, eh?
Sí, sí. Recordo que estava estudiant Imatge i So, com has comentat abans, després d'acabar els estudis de batxillerat i cou aquí a Sant Just.
I mentre estudiava aquests estudis, doncs vaig veure l'oportunitat de presentar-me a una beca, aquí a l'emissora municipal en Ràdio d'Esbert, de dues hores, una beca de dues hores diàries per fer un programa de ràdio que vaig començar a fer als migdies.
I recordo això, va ser la meva arribada d'emissora, però com has dit, no va ser la primera emissora perquè ja havia estat prèviament com a tècnic a Ràdio Sant Boi,
que de fet és el poble on vaig néixer, perquè jo vaig arribar a Sant Just amb cinc anys i per tant també hi tinc arrels allà.
I res, la Ràdio Nacional van ser unes pràctiques d'aquests estudis que també em van servir per conèixer el mitjà i el que em va atrapar, doncs, va ser més començar a fer aquest programa aquí a Ràdio d'Esbert, aquestes dues hores.
Fantàstic. Però mira, ara, després tornarem amb tu, eh? Ara tenim l'últim protagonista, l'últim contartulià, l'últim convidat assentat al meu costat i només podia ser el major, que diuen els anglosaxons.
Sempre l'he conegut amb aquell posat de plom, d'autodomini, d'equilibri. Transmet jubilitat amb la seva mirada somrient. És l'alcalde del nostre municipi, Joan Basaganyes i Camps. Benvingut, com estàs?
Molt bé, molt content de compartir aquest programa amb vosaltres.
Joan, de Sant Joaní a Sant Justenc, com va anar?
La meva mare és de Sant Just. De fet, tota la meva família materna és de Sant Just. El que passa és que la meva mare era professora i el primer destí que li va tocar, com a professor, va ser l'Institut de Puigcerdà.
i allà va conèixer el meu pare, que era de Puigcerdà. Aleshores, es van enamorar, es van casar i em van tenir a mi.
Com que en aquells moments no hi havia el túnel del cadí, van voler buscar un destí que estigués a mig camí entre Puigcerdà i Sant Just d'Esbert.
i van escollir el Ripollès, concretament l'Institut de Ripoll.
El que passa és que els agradava més el poble al costat que Sant Joan de les Abadeses i allà és on vaig passar els primers anys de la meva vida, fins que vaig anar a la universitat.
Però sempre molt vinculat amb Sant Just perquè, com et deia abans, hi tinc tota la meva família materna a Sant Just i, per tant, les visites aquí eren molt freqüents.
Com curiositat, i això que el teu pare és també de la meva terra de la Cerdanya,
com curiositat el teu cognom és molt comú i variat al Ripollès, més que a la Cerdanya, amb dos S's o amb una, amb S al final o sense.
No he trobat el N-Y, tan típic dels catalans, en substitució de la N-Y.
Algun ADN polític deu tenir el teu cognom.
Per exemple, dos dels alcaldes democràtics dels últims 30 anys a Sant Joan de les Abadeses es diuen Massaganya.
Això sí, i de dos partits polítics diferents.
Això sí, tots dos, amb dos S's i sense S al final.
Dius que sempre t'ha agradat la política perquè és la principal eina que tenim les persones per millorar la societat en la qual vivim.
És correcte, això?
Sí, és correcte.
De fet, la meva família paterna no era originàriament de la Cerdanya, sinó era de la Garrotxa,
d'un poble que es diu Cerinyà.
El que passa és que l'avi o el besavi del meu pare va marxar per feina a Puigcerdà i allà es va instal·lar.
Però originàriament eren de la Garrotxa, on aquest cognom sí que, amb les seves diferents varietats,
és bastant comú.
I és un cognom, pel que he pogut descobrir, d'origen basc.
No sé com van venir a parar aquí aquests bascos que es van instal·lar al Ripollès i a la Garrotxa,
però el que significa Bassaganya a Neusquera és una casa a la muntanya.
Per tant, hem esbrinat que tenia origen situat al nord de Navarra, a la part d'Eusqualdun i al País Basc.
Que curiosament allà no en queden.
Parlem de curiositats, que és ben curiós, eh?
La Cerdanya, que jo estic arrelat, el Ripollès, el Josep, que és garrutxí,
tu a Marrels també, a la Garrotxa, passen coses, eh?
De no dicar-te la política, on et veus a la vida?
Mira, jo segurament, el dia que deixi la política, m'agradaria dedicar-me a la docència.
Jo he estat molts anys treballant a l'administració com a tècnic
i és complicat, un cop has set alcalde,
tornar a llocs dins de l'administració amb altres responsabilitats
tot i que jo sempre he disfrutat molt com a tècnic d'administració local.
I segurament un que ja comença a plantejar què farà el dia de demà
on em veuria més còmode és a la docència.
Jo en el seu moment, quan vaig acabar la carrera,
em vaig treure al CAP el Certificat d'Aptitud Pedagògica,
precisament les pràctiques les vaig fer a l'Institut de Sant Jurs
i sempre m'ha tret.
Els meus dos pares són professors, suposo que alguna cosa hi té a veure
i per tant, molt probablement, reenfocaria la meva vida cap aquí.
Doncs mira, m'has fet espòiler perquè, jo veus,
la pregunta que tenia preparada amb tu,
dic, en 10 anys que estaràs en plenitud al mig dels 50 anys,
on et veus.
Sí, aquí, o sempre havia pensat,
o en algun altre lloc a l'administració,
que és on la meva formació vaig estudiar Ciències Polítiques
i a l'administració.
Després vaig fer un màster en Gestió Pública,
on em trobo més còmode laboralment
és en el món de l'administració pública.
però és veritat que un cop has estat
a la cúspida de l'administració
segurament és complicat
anar en altres llocs
dins d'aquesta administració.
No sé, és un plantejament que em faig, així...
Com ets el mes jove,
ho dèiem abans de començar el programa,
és el mes jove avui del Benvinguts,
tens encara 10 anys per pensar-t'ho.
Mentre tu penses...
Com hem dissenyat l'últim programa,
els dos últims programes com un conte,
la setmana passada vam tenir el Bruixot,
vam tenir a la Fada,
avui, sentats a la taula, tenim el Caballer,
tenim el Geni de la Llum,
o Truida, després en parlarem,
i tenim el nostre Juglar preferit.
És el Carles Margarit.
Carles, què?
la nostra sintonia amb el teu sexo?
Aviam com sona.
i tenim el Carles Margarit.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Tres.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Veient el Carles i escoltant-lo, hem tingut dos intérprets també en directe aquí.
Una, em sembla que la vas veure, una amiga meva, la Mònica Grín.
Vam tenir els Santos Puertas, també, que em sembla que el Carles també el coneix i és un altre Sant Justenc.
I avui, com a punt final, el Carles amb la versió amb el seu sexo.
Brutal. Moltes gràcies, Carles.
De res.
Ara el tens aquí, pregunta-li, pregunta-li, pregunta-li, diga-li, diga-li coses.
No, però més que preguntar-li, és una cosa que últimament penso, bueno, he pensat moltes vegades.
No és preguntar, és més aviat compartir.
Com més he anat per fora, pel món, tampoc és que ni hagi anat molt, però...
Aquí Sant Just, o sigui, no conec un lloc millor per viure.
I l'altre dia ho comentava amb la meva mare i pensava...
És un lloc que per un cantó té un equilibri molt bo, que és que mantens l'anonimat per un cantó i per l'altre et sents protegit.
Jo em recordo de petit aquí jugant al carrer, al carrer me la vista, bueno, hi havia tant cotxes ni res.
jugant a pilota, o anant a l'esplai o així, o quan vivíem al Walden, i sempre m'he sentit acollit i protegit aquí, en aquest poble, i sempre que he sortit, em sap, sempre vols tornar aquí.
I més valor li dones, és igual on vagis, sempre vols tornar aquí.
Que maco, eh?
Doncs sí.
Hèctor, jo també, eh? Comparteixo plenament, Carles.
Bé, a més a més, és que tu també vas viure al Walden, que vam viure als inicis, i allà també va ser molt maco.
És que, a més a més, aquí hi havia una connexió, que la mateixa gent que anàvem a l'escola, vivíem a prop, o sigui, tota l'estona anaves trobant amb la mateixa gent,
i anaves compartint, i bàsicament el que hi havia darrere era l'afecte, i mai tenies la sensació d'inseguretat, ni res, ni sempre estaves bé, no?
I això ha anat canviant amb el temps, veig que, assegurem per als costums, doncs ja no es viu tant al carrer,
perquè això és molt mediterrani, que també ho vaig viure a...
Durant molts anys vam anar a Mallorca, i allà era molt maco, perquè les cases no estaven ni tancades la porta.
I a la hora baixa, que és cap a la tarda, tothom es posava al carrer, amb una cadira,
i tu podies parlar una estona, però després et deixaven, o sigui, tot fluïa, per dir-ho d'una manera,
i és una llàstima que això, jo crec que s'està com una mica perdent en general a tot arreu,
suposo per com va la societat, però d'un certa manera aquí també ho vaig viure, no?
I sobretot és aquesta sensació que sempre vols tornar aquí, perquè és el teu refugi, no?
Això que deia en Carles ara, jo que vaig criar-me, com us he dit abans, a Sant Joan de les Abadeses,
que és un poble de 4.000 habitants, jo la meva infantesa la recordo al carrer,
tot el dia al carrer, només entraves a casa quan el pare et venia a buscar
i t'estirava de l'orella i et portava a casa, i nosaltres la família encara mantenim la casa
de Sant Joan de les Abadeses i pujo cada cop que puc, m'hi escapo i m'agrada estar-hi uns dies,
i aquella vida que hi havia al carrer, els nens estan tot el dia jugant a les caniques, a pilota,
s'ha partut, inclús en els pobles més petits, potser ara hauries d'anar a pobles molt, molt petits
per trobar encara aquesta...
La Rutsi, l'has veient, eh? Aquí, el que diem, l'agenda és injust.
Per culpa dels telèfons, ja no tornen jugant al carrer.
Però no només són els telèfons, han canviat moltes coses, la societat s'ha tornat molt individualista...
Hi ha més pors.
Sí, hi ha molta por.
Jo soc rata de ciutat, jo nascut a Barcelona, i jo he jugat molt al carrer, petit,
encara tenia sort de viure a la Ronda Sant Antoni, que tenia unes vorelles amples.
Jo podia anar amb la meva bicicleta, amb un patinet amunt avall.
No passava tanta gent, tampoc no atropellava ningú.
A quatre passes estaria darrere la plaça Castella, amb els seus tobogans i els seus jocs per la canalla.
O sigui que realment hi ha jugat, i quan sortíem d'escola, jugàvem a futbol amb una piloteta de passeta
i les porteries eren els dos escocells de dos arbres, vull dir que tot això ara és impensable.
Doncs mira, escoltant l'Héctor, el Joan i el Carles, i jo per l'escomptat m'hi afasejo,
saps què? És que ens sentim orgullosos d'estar en aquest poble, que hem o no nascut,
clar, el més jove de tots soc jo, entre cometes que només fa 33 anys que visc en aquest poble,
però em sento orgullós d'estar, de viure, de compartir les vivències amb ells
i amb els 20.000 que ja som, quan jo vaig venir a viure, 12.000, imagina't.
I el sector.
No, que jo no acabo de compartir amb tots vosaltres el que dieu.
Jo tinc dos fills, no, no, jo tinc dos fills que han fet molta vida al carrer aquí a Sant Just
i que mantenen una mica aquestes vivències que vam tenir nosaltres,
perquè han fet molt grup, estan molt units, són aquests amics que et queden per sempre,
que estan barrejats amb els de l'escola, però també amb els companys de bàsquet,
en el nostre cas, aquí a la Bona Aigua, i això ha perdurat.
I els meus fills ja, un en té 25, l'altre en té 18, però tots dos són callejeros, són nens de carrer.
No hi ha menys gent, Héctor, ara veus menys nens, també és veritat que ara els nens cada cop fan més extraescolars,
en edat d'ensenyament primari i d'ESO, quan surten de l'escola,
aquells moments que tenies per estar amb els nens, compartir amb els companys al carrer,
ja la majoria ja se'n van a fer alguna activitat o una altra, s'ha perdut la intensitat que hi havia al carrer.
Jo he estat tardes i després ja he estat a casa, els meus fills han estat al carrer jugant a bàsquet, jugant a futbol,
pujant a les 9 del vespre perquè no hi havia cap problema, i això durant molts anys,
i això jo crec que és evident que han canviat les coses, però això encara hi és.
Sí, però és que només pensant en la quantitat de cotxes, la circulació que hi ha i tot, és inviable.
Jo jugava els dissabtes a la tarda a davant de cas, al carrer Bona Vista, és impossible això.
Això és impossible.
És inviable, però no, no, que me'l alegro que sigui així, perquè jo ho considero un privilegi.
Sortir de l'escola Montseny, per exemple, al meu cas, i anar a la plaça de la Pau,
un espai immens on no hi passen cotxes, on està tot recollit,
i és on han fet vida els meus fills en aquest cas, perquè també continuo vivint al Walden,
els hi ha portat tot això.
Per tant, en el meu cas...
Els nens no van sols, o sigui, ara te'n vas a la plaça de la Pau,
hi ha molts nens, igualment, que han sortit de l'escola,
però fixa't que la gran majoria estaven acompanyats els pares.
Sí, perquè...
Abans els nens estaven sols, feien vida al carrer en solitari.
Ara quan som més grans, amb l'edat dels teus fills, sí, però quan som més petits abans,
quan érem petits, ja de ben petits, ja anàvem sols pel carrer,
i això jo crec que sí que s'ha perdut.
Com el que sigui, eh?
Sí, sí, no, no, sí, la vida per com va.
Jo a primer, jo a primer recordo, a primer, teníem sis anys,
jo anava sol a l'escola, però és que els meus fills hi han anat.
Sí, però si està molt bé, però si defensem el mateix.
D'acord.
Però sí que hi ha un cert matís d'aquesta sensació,
i els nostres pares no es veien, per aquí al poble,
i ningú tenia la sensació de desprotecció, ni què va, al contrari,
o sigui, no hi havia cap dubte que tornaria a casa, s'hi estalvi.
Sí, sí, sí.
Aviam, Hèctor, tu, posteriorment,
després de cinc anys i mig com director de Ràdio d'Esberra,
t'incorpores directament a l'Ajuntament
per dirigir tècnicament al Servei Municipal de Comunicació
i impulsar els processos de participació ciutadana,
ja que estem parlant de comunicació.
En què consisteix, concretament, la teva feina?
Actualment?
Clar.
Doncs, mira, soc el responsable de comunicació i de participació.
I d'impulsar els processos de participació.
I, per tant, la meva feina consisteix a vetllar
perquè els diferents mitjans i canals de comunicació
que té l'Ajuntament, com a institució pública,
informin, comuniquin i promoguin la participació
de la millor manera possible.
Mira, tinc davant meu tot això que tu és responsable, no?
Des de la web de Sant Jus, les informatives, la seva electrònica,
l'APP de Sant Juscat, de Ràdio d'Esberra,
del perfil de Twitter, d'Instagram...
Tots els canals que actualment existeixen.
I més que en vindran, segurament.
Ara en parlarem, ara en parlarem de...
Joan, què és el més emocionant de la teva feina?
Home, doncs que de tant en quant
hi ha gent que t'agraeix
algunes coses que has fet
o algunes decisions que has pres.
I això reconforta molt.
Quin consell donaries a qui vulgui dedicar-se a la política?
Bona aquesta, eh?
Sí.
A nivell filosòfic, li en donaria un,
i és que només faci allò
que després creu que serà capaç de poder explicar
i defensar amb convenciment.
I en aquests últims temps que estem,
li donaria també un consell pràctic
i és que no faci cas a les xarxes socials.
Héctor, bona aquesta, eh?
Sí, des del punt de vista de les crítiques.
Ja veus, eh?
El jefe.
Mira, ja vaig aprendre...
Un dia hi hagi una entrevista
amb el que havia estat el líder dels Verdes d'Alemanya
i deia que des que era un polític molt actiu
i hi peractiu a les xarxes socials,
especialment a Twitter,
el que abans era Twitter,
i va dir que va arribar a un punt
en què tenia la sensació
que no era ell mateix
la manera com es comportava políticament,
que era molt agressiu
quan era una persona molt tranquil·la
i molt dialogant.
i no sé si va ser un procés en solitari o amb acompanyament,
però va arribar a la conclusió
que el que l'estava condicionant molt
eren les xarxes socials.
i va deixar-les i feia la segona reflexió des que havia deixat les xarxes socials,
no només es considerava millor persona menys agressiu,
menys intolerant, menys beligerant,
sinó que a més a més s'havia tornat millor polític en el sentit que prenia millors decisions.
li donava una llunyania,
una distància i li permetia tenir un enfoc
respecte als problemes que eren capaç de tenir
quan estava a la melé aquesta,
que són les xarxes socials i aquesta política virtual
que s'ha creat en els darrers anys.
Em va semblar una reflexió molt interessant.
Segurament no l'hauria de fer davant del responsable de...
Héctor, la teva feina a la misèria, ja ho veus?
No, perquè a les xarxes hi ha molts continguts
i l'Ada Colau, per exemple,
va deixar les xarxes,
va anunciar-ho públicament
i va sortir perquè era inviable,
era ingestionable.
A més, normalment,
com la majoria de vegades i en altres ocasions,
per altres canals,
el que t'arriba són més crítiques
que felicitacions.
I, per tant,
hi ha molta gent jove que està patint actualment,
també comentaris fora de lloc totalment
i que et poden ensorrar completament.
Jo, quan m'ho miro ja amb una perspectiva,
moltes coses a la vida,
això de les xarxes socials,
saps el que em fa més ràbia?
Dues coses.
Una, que a nivell tecnològic
hi ha coses que ja em passen a 3,30 metres.
Però l'altra és la impunitat,
perquè tu pots fer qualsevol crítica,
qualsevol insult,
i queda en l'anonimat,
aquesta impunitat.
I això em fa molta ràbia.
Em fa que les xarxes socials,
per mi em desprestigien,
que d'alguna manera el que diu el Joan,
ho entenc malament el que deia el polític,
aquell dels vers a Alemanya,
des d'allà de la xarxa social,
per agafar mala sang,
per ser més persona.
Repeteixo, m'ho miro des d'una perspectiva,
però no crec que vagi molt equivocat.
D'alguna manera,
la realització del nostre programa radiofònic
ha sigut com un conte.
La setmana passada hem tingut el Bruixot,
a la Fada,
el que deia abans,
ara tenim el Cavaller
i el Lleni de la Llum,
és el Gènio de la Làmpara,
o el de Roïda.
L'equip de hockey ja et té ganes,
Sant Joan.
Els vas provocar perquè esteixi a Europa,
i la propera temporada
passarà en el nom de Sant Just,
de Portugal a Itàlia,
passant per Alemanya i Suïssa.
Això et costarà gaire llarg, eh?
Ja et veig incentivant reformes a les vivendes
i donant llicències d'obres a d'orges
per fer calaix.
Has d'afluixar pasta, eh?
Poca broma.
La veritat és que,
quan els hi vaig,
quan vaig fer que ja...
Els vas provocar,
ho sé,
perquè l'últim partit...
No sabia que anaven tant...
Tan forts, eh?
No sabia que anaven tants equips a Europa.
Els vas punxar.
Sí, no,
amb bromes a part,
la veritat és que
la temporada que han fet
ha estat excepcional.
Té molt de mèrit,
perquè és un equip
amb un pressupost molt baix.
I més enllà de l'èxit
del primer equip,
el que vull posar en valor
és la gran feina
que està fent el hockey,
sobretot a nivell de base.
Perquè és un esport difícil.
El meu fill gran
juga a hockey.
I, a diferència del futbol,
que amb una pilota
i dos jerseis
que fan de porteria
ja pot jugar
a qualsevol lloc,
el hockey
és un esport difícil
que has d'aprendre
primer a patinar,
que és un procés
que dura
aproximadament un any,
que per un nen
és avorrit.
I, tot i així,
estan captant
molta gent,
molts nanos
i nenes,
i estan fent
un aprenentatge
a aquests nens i nenes
no només
a nivell esportiu
sinó també
a nivell,
jo sempre dic,
a nivell humà.
El hockey
és un esport
que cultiva
la cultura
de l'esforç,
de la superació,
del treball en equip,
perquè és un esport
que necessita molt
la solidaritat
entre companys
perquè l'equip guanyi.
I són valors
que potser en aquest sentit
sóc una mica antiquat,
però crec que convé
mantenir
com a societat
ens va bé
que sobretot
la gent jove
pugi en valors
com aquests
que avui en dia
paradoxalment
on t'estàs trobant més
és en el món
de l'esport.
Jo vinc
d'uns anys
en què
els meus pares
veien l'esport
com un...
Jo de petit
m'agrada molt l'esport
i ho veien
com una activitat
que restava
hores d'estudi.
Era com una contraposició
entre l'estudi
i l'esport.
I en canvi
jo crec que avui en dia
l'esport
el que s'està demostrant
és que és molt complementari
amb l'estudi
perquè molts dels valors
que adquireixes
a l'esport
després et serveixen
a nivell acadèmic
i ben portat
sempre,
ben portat.
però
vull
aprofito
per agrair
la feina
que fan
molt important
no només el hockey
sinó totes les entitats
esportives
de Sant Jús
i per aquest motiu
es mereixen
tot el nostre
recolzament.
Doncs mira,
Jordi,
Garolera
m'ho estic treballant
pel club
perquè l'alcalde
aflossi pasta.
Jo crec que no es poden queixar.
No,
però ara
repeteixo,
Europa et costarà
molta més pasta.
Tu què opines?
Comunicació?
Segurament.
Carles,
tu què?
Jugaves a futbol?
No hi havia
hockey?
Sí,
però...
Mal pagat.
Estaves
amb l'altre Carles
el dels 55 anys
d'avui.
Moltes felicitats
que se n'enteri
tota l'audiència.
Moltes gràcies.
A l'últim programa
del Benvinguts,
55 anys
del realitzador,
del que ens ha manat,
del que ens dirigeix,
del que ens deixa sense veu.
Que no mana gens.
Carles,
tu què?
Jugaves amb ell, no?
Sí, sí,
jugàvem durant molts anys,
vam jugar
i...
I no traies pasta
de l'Ajuntament,
com ara?
No, no,
zero.
ni...
Bueno,
és que ens anàvem allà
a passar bé.
No, sí,
sí que traiem un benefici,
perquè no pagàvem pista.
Ah,
la llum la paga.
Veus, veus?
Ui,
que no se n'enteria
els homes de galles
perquè encara
podrà cobrir
retroactivament
els interès.
Això ja és el passat,
o sigui que és igual,
ja no...
ja no...
Però bueno,
jo penso que
l'esport està bé,
a mi m'agrada molt,
però
en aquests moments
jo crec que està una mica
sobrevalorat en general
i que
hi ha altres aspectes
que s'hauria de...
d'ajudar
o de promocionar,
no?
Vull dir,
pavellons,
les coses esportives,
tot això genera uns valors
i està molt bé i tant,
no?
però...
per exemple,
bueno,
en el meu cas,
no?
O sigui,
la música no té aquest...
ni d'embroma,
té aquest recolzament
i és
tan important o més...
o sigui,
de vegades
quan fan llibres documentals
que
a una persona
que està tocant
li posen...
li fan un estudi al cervell
quan està tocant
en actiu
i té el cervell
completament actiu
en tots els sentits
perquè hi ha una part
intel·lectual
i després hi ha una part
de psicomotriu
i a part que
per tocar bé
has de tenir
una vida
i has de tenir
una capacitat
d'introspecció
bestial
perquè sortir
alguna cosa
perquè tu
quan estàs tocant
el que fas
és
el que sents a dins
ho treus fora
però no és
el que sents a dins
entès romànticament
sinó
el que sents a dins
de veritat
o sigui,
t'estàs despullant
musicalment parlant
a fora
i llavors això
és el que fa
que quan algú t'escolta
estigui captant això
i no cal que sàpiga música
i li estàs enviant
energia, missatge
o el que tu vulguis
que el commou
i que una sèrie de notes
ordenades d'una determinada manera
puguin commoure algú
és una cosa inexplicable
aquí entrem en el terreny
de la metafísica
i
això per mi
és la gran diferència
que hi ha entre l'art
i l'esport
però és que
les disciplines artístiques
són les úniques
que quan et passa
una cosa greu
són allà on et podres refugiar
i això no ho prepara
això ja ho deia el teu pare
i això no ho prepares
en un dia
ni dos
ho deia que la poesia
te n'apartes
que el teu pare
deia no
que la poesia és el refugi
i llavors aquesta eina
jo penso que és tan important
i que s'hauria de
penso que s'hauria de fomentar
no els nanos
Joan
t'està demanant subvenció
no no no
això et costarà
entre el hockey
i el Carlos
a un llibre
jo faig una reflexió general
no és tant
de demanar diners
ja ho sé
per exemple
a Sant Jus
s'ha fet una aposta important
el mateix que s'ha fet
amb l'esport
també s'ha fet
amb la música
tens els tallers de música
també són uns espais
municipals
que gestionen
que sereixen
gratuïtament
perquè es pugui
fer l'aprenentatge
a nivell musical
però és veritat
el que diu en Carles
és que segurament
la dimensió
que agafa l'esport
és molt superior
a la de la cultura
en general
i potser
hauria de ser més
més equilibrada
però bé
també juntament
amb el
amb el pavelló
Carles que deies
també estem
arreglant el teatre teneu
vull dir que estem intentant
com podem
equilibrar
aquells polítics Carles
no l'enganys
mai
no no no
és que el problema
darrere fons
és l'educació
és tenir accés
a l'educació
no és tant
de l'escola
és d'extraescolar
sinó que comenci
a l'escola
o sigui
per exemple
als Estats Units
quan tu vas a l'institut
allà hi ha una marching band
hi ha tot això
i llavors
d'una manera lúdica
accedeixes a la música
i molt abans
segurament també
això ho desconec
però
és potenciar
això
i l'esport també
perquè tu saps
als Estats Units
l'esport
és el que marca la diferència
per poder entrar
en una universitat
o una altra
l'escola també fan música
i la fan més en sèrie
que quan érem petits
jo crec
a Estats Units
sí
no no
aquí
aquí
sí
però els plans d'estudis
cada cop intenten
com anar l'altra gent
o reduir les hores
i tot això
i és un error total
o sigui
hi ha una cosa
que és que jo
soluciono coses
de la vida
a través de la música
perquè
m'han generat
unes estructures
mentals
a dins
que m'ajuda
a resoldre problemes
vull dir
per exemple
per reflexionar
per pensar
i tot aquest tipus
de coses
i llavors
ho trobo
o sigui
per mi
és l'eina més potent
que hi ha
per mi
i és el que em salva
de tot
així de creu
sí
sí
sí
o sigui
ja pot haver
el teu refugi
és el terrat
a nivell musical
per entendre'ns
i de sensacions
de sentiments
mira
parlant de sentiments
aquest 2024
40 anys
de Ràdio d'Esvern
pocs
pocs ajuntaments
tenen una misura municipal
amb 40 anys
d'història
que la vau fundar
el 1984
Héctor
què prepareu
per com valorar-ho?
Festa
Germanó
Records
Bona Sintonia
jo diria
que mai tan ben aplicat
això de la Bona Sintonia
què?
Explica'ns alguna història
l'últim programa
del Benvinguts
alguna primícia
40 anys
estem al mes de juny
ja passat mig any
correcte
no sabem res
només calent
a l'aigüera
us avisarem
us informarem
aviat
perquè alguna cosa
sí que farem
per descomptat
ho sabem
però
explica'ns alguna història
alguna història
de
dels 40 anys
de la commemoració
no
teníem
l'equip de la ràdio
vam estar parlant
l'equip actual
de la ràdio
vam estar parlant
de què fer
i sí que volem fer
una trobada
oberta a tothom
també al poble
perquè
les ràdio és de tots
i no només
dels que la fem
sinó també
dels que l'escolten
i per tant
havíem
estat
mirant
la possibilitat
de tenir
algunes actuacions
en directe
de gent que està
vinculada al municipi
o a la ràdio
directament
eh Carles
Carles
et veig bofant
eh
tu els 40 anys
de ràdio
t'ho bofant
eh
jo només vindré
si m'ho demana
el Carles
el Carles
és el Carles Rius
és que ha pagut
molt bé
això
mira
i està aquí
el xerif
i calla
no diu res
però imagina't
amb el hockey
el que li demanen
com per què
sortiré d'aquí
esquilmato
són moltes
les persones
que han passat
per aquí
jo porto anys
aquí a la ràdio
i he vist
moltes cares
moltes persones
que han passat
per ràdio d'Esvern
ho sé
moltes
jo tinc aquests 40 anys
explica'ns alguna
alguna cosa
que fareu
no puc concretar res
carles
ja està
i és que
carlos
són polítics
pensa que anem cap a la Nadàlia
això
ja està
han passat sis mesos
i el temps
passa molt ràpid
ho veus
ja ja
bé bé bé bé
menys reunions
bé bé bé
Carles
està escarmentat
molt pretes
li has patut un teximet a la boca
i que va
que obre la boca
cauen calents
hauria pensat
quals te n'ho diu res
aquí ara
Joan
mar o muntanya?
muntanya
muntanya
i què t'agrada
llegir?
novel·la política
novel·la política
i menjar?
menjar
truita de patates
a més també m'anava molt
cuinar-la
mira
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
i tu
Carles
què?
qualsevol cosa a la brasa
però feta per mi
eh?
ep
jo me lo disso
jo me lo como
ho has estat tan interioritzat
ho entens?
és que fins i tot
se la fot a la brasa a ella
m'estan venint algunes idees
per l'aniversari de la ràdio eh?
ah bona bona
amb aquests nostres culinaris
que tenim per aquí
sí sí
llavors què?
i el
i el
i el
i el major
i el major que pagui
prometo
no
que faci truita
prometo contribuir
amb una truita de patates
mira bona eh?
homemade
quina música t'agrada?
cantautors
cantautors?
sí
i a tu
molt variada
i a més
escolto
música de tots els
ets eclèctic
sí
jo com jo
mira
saps el que em passa?
i a mi
jo
em sentint al programes
mai m'agrada
parlar de mi mateix
però és l'últim
i sí que tinc que dir
que la música
l'art
m'hi ha dit
el menjar
m'agrada
el que m'agrada
per mi gusto
mi gusto
és el millor
a mi m'agrada
parlant de menjar
i de música
tot mentre estigui
ben fet
i em comuniqui
el jazz
a mi m'agrada molt
però no m'agrada
tot el jazz
el Carles Margarit
m'agraden molt
les versions que em fan
però jo
que l'he sentit
alguna vegada
no li vull posar
cap pero
perquè
toca melodies
que a mi m'agraden
i les toca bé
i no li tinc que fotre
la pilota
que és l'últim programa
si no callaria
doncs està
Joan
què
què li puc dir
fred o calor
Joan
fred
indiscutiblement fred
fred
i cada cop més
mira curiositat
quina és la teva posició material
que té més valor emocional
què és la que salvaries
d'un incendi
cap
no soc gens materialista
en el cas d'un incendi
salvaria
persones
objectes materials
però jo d'un incendi
ja t'ho dic
jo sé que tu ets
no no no
saps
els àlbums de fotos
el record dels meus pares
dels meus fills
quan érem petits
i jo els ho salvaria
un incendi
els records
els sentiments
perquè mira
un disc del Carles Margarit
si se'n crema
saps què puc fer
anar a la botiga
a comprar un altre
o demana res amb ell
que me'l faci
una foto
un record
sentimental
les sensacions
és el que jo crec
que al final
ni es poden explicar
ni
ni es poden comprar
però s'han de mirar d'explicar
s'ha d'intentar
sí
però un sentiment
no es pot explicar
s'ha de viure
i el teu gènere
de cine preferit
Héctor
què?
també
aquell
la novel·la política
per llegir
i ara quan li pregunti
el del cine
em dirà
jo què sé
hitzo
coses impressionants
les històries
perdó
les històries reals
són les que
m'agrada
m'agrada veure
i tu?
de cinema
també
i especialment
si estan vinculades
amb la política
no estrictament
la política
si no en fets polítics
per exemple
la meva pel·lícula preferida
és
Art de Mississippi
no és una pel·lícula
estrictament política
però sí que reflecteix
reflexa un moment
polític important
com va ser el de la segregació
als Estats Units
Carlos
he trucat al cine o què?
no m'has preguntat
per la música
ja vindrà
tranquil
al cine
és que jo miro de tot
al cine
hi vaig molt
a mi em passa igual
mentre sigui bo
bueno
per mi el tema
és que m'enriqueixi
que quan sorti d'allà
em porti a llocs
que si no d'altra manera
no hi hauria anat
no
i allò que diuen els anglesos
el feeling
que et comuniquin
quan parlàvem
aquest senyor
de la comunicació
i les emocions
però no és només passar
una estona
que no sigui
purament un entreteniment
que també està bé
sinó que
durant la pel·lícula
i després
et porti a la reflexió
i a llocs
que d'una altra manera
no hi hauria anat
mira
sentat on tu estàs
vam tenir
farà un parell d'anys
a la Clara
segura
i recordo
jo tinc molta mala memòria
però hi ha coses
que no se m'obliden
que jo li vaig dir
el que més m'agrada
de les teves interpretacions
és que
m'emocionen
i em va dir
carai
que és maco
és que és veritat
fent
el mateix paper
tu
o ella
o jo
t'emocionen
o no t'emocionen
i és el mateix
la música
ara que t'ho pregunto
quina música
t'emocionen
doncs el mateix
la que m'enriqueixi
i em porti
tu ets acràtic
com jo
a mi m'agrada molt
el jazz
però no m'agrada
tot el jazz
m'agrada molt
la música clàssica
però no m'agrada
tota la música clàssica
sí
però és que
per mi
el que em resulta
molt impactant
és que
sempre he escoltat
música
des de molt petit
a casa
sempre
s'ha escoltat
molta música
des de cançó francesa
jazz
música clàssica
i
el que m'impacta molt
és que
aleshores
tu ets passa
molt de temps
sense escoltar
un determinat intèrpret
o una determinada cançó
i quan hi tornes
et diuen coses noves
que no havies descobert
llavors
això vol dir
que és d'una riquesa
tan bèstia
que és inabastable
i això
tant em passa
per dir-ho d'una manera
escoltant
una sonata
de Beethoven
que
és de les composicions
més
extraordinàries
que ha fet
l'home
o escoltant
el Max Davis
o sigui
jo escolto
i després
hi vull tornar
una vegada
i una altra
perquè sempre
m'està
dient coses
i m'interessa
el que està passant
allà
i m'enriqueix
no?
Doncs això
a mi em passa
amb moltes arts
en el cine
a vegades
llegint un llibre
que l'he llegit
set vegades
i és una
una tonteria
o no
però que em continua
emocionant
El petit príncep
un llibre petit
i cada vegada
el llegeixo
que és un tema
recorrent
sobretot
el se l'ho llegia
a l'estiu
perquè és a més
molt ràpid
sempre trobo
algun matís
i a la meva imaginació
escenes
diferents
que no havia
la primera vegada
ni la segona
ni la tercera
que l'havia llegit
imaginat
Carlos
què?
és
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Eres una!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fo'has fet bé!
Gràcies!
Has arribat!
tok sol ha m'un instrument
melodic és molt complicat perquè ha d'omplir p't
tot espai!
No és fàciltoo cool!
Si...
Committee這些!!!
I com a reonda
El referent Тем!
algun dia, si torno a la ràdio
m'agradaria fer un programa
amb tu i parlar de totes aquestes històries
de la música, amb la sensibilitat
aviam si trobem alguna
algun caleró
de subvenció
però no s'ha de pensar sempre en els diners
no, mira
ho vaig dir en un programa
ho he intentat amb els meus fills, sobretot
amb el petit que va estudiar
el mateix que el xèdif
és també licenciat
a casa li dèiem el corrupte perquè és licenciat en ciència
polítiques i de l'administració
i ja per fer-ho, no s'ha dedicat
a la política, eh?
i jo recordo si deia, mira els calés
a casa, ens han servit només
per una cosa, per una
per no tenir que pensar en ells
jo encara guardo una rajola del meu
avi, que sempre l'he vist
ja vens estar embarcada en un mar maco
però una rajola que posa
Verge Santa del Roser
fes que en aquesta casa
no hi hagi ni poc ni massa
sols, o just
per viure bé
i què és això de viure bé?
bueno, tothom
té les seves
prioritats
però
viure bé
és això, viure bé
sí, però és que les coses més importants
de la vida
no es compren els diners
no
però si no els tens
et fan pensar en ells
bueno, això també és una filosofia
per discutir-ho
Joan, què et feia més por de petit?
jo de petit
quan vivia a Sant Joan dels Avedeses
vaig tenir la mala sort
que durant molts anys
la casa del costat
per la qual havia de passar
cada dia
quan anava a casa
era una casa abandonada
i en aquell moment
el carrer on vivia
era un carrer
fosc
molt més fosc que ara
i era una casa molt gran
i abandonada
i va estar abandonada molts anys
i em feia molta por
passar per davant d'aquesta casa
el Comte Arnau
el Comte Arnau
crec que eren les dones
que li tenien més por
les dones més
les raons àmbies
Héctor
no fer res
es perd el temps?
no
bueno
és que no fer res
és molt saludable
no tothom pensa igual
però és que no fer res
i és fer alguna cosa
és farta
veus com
si tornem a la ràdio
me'l he de portar algun dia
per parlar d'aquesta filosofia
m'agrada
què és el que més t'agrada
fer al teu temps simple?
m'agrada
m'agrada llegir
m'agrada fer esport
i veure esport
i m'agrada estar amb la família
i tu Héctor
estar amb la parella
amb els amics
i compartir
experiències diverses
i que t'omplen
el dia a dia
al marge de tot el que ja tenim
que no és poc
el Carles ho deia
que tocar sol
és molt complicat
compartir
és una gràcia
que jo estic a favor dels instrumentistes
i aquest senyor
li agradaven els cantautors
ho ha dit abans
però possiblement
el que té més
sentiment i sensació de la vida
és poder compartir
sí
compartir
el que passa és que
per poder compartir
has d'anar preparat
perquè has d'oferir alguna cosa
és que pactar
pactar sempre s'ha de dir
sí
pactar sempre s'ha de dir
això els polítics
t'ho podran dir
si no t'imposes
però hi ha una part
que és pactar
però
tu has d'oferir
alguna cosa
a l'altre
que li interessi
ja sigui
pel motiu que sigui
sobretot si és per enriquir-lo
no de diners
i
per exemple
amb la música
quan tu veus
algú que surt
a escenari
només estàs veient
el 10%
o molt menys
el important
és el que passa
abans
com què?
els assajos?
no, no
ni assajos
la preparació
d'un mateix
per poder estar allà
i poder estar
despondent musicalment
parlant
que és
el que tu aspires
una mica
i que a partir d'aquí
si és possible
commoure
i a més a més
és que és una sensació
o sigui
quan surts a tocar
tu el que vols
és connectar
amb el públic
la música és un llenguatge
és a dir
funciona igual
que el llenguatge verbal
el que passa
que no té significat
i amb la qual cosa
va molt més directa
va molt més directa
no hi ha filtres
ara què dius això
Joan
què prefereixes viure
sense internet
o sense telèfon?
sense internet
o sigui que
veus
necessita el telèfon
per compartir
per comunicar
i aquest senyor
en sap molt
el que veus
és que aquest senyor
sense internet
estaria més
més penjat
com fuet
però bueno
què és el que més t'il·lusiona
o t'emociona
en aquest moment
Carles?
a mi?
a tu
que em sorprenguin
viure la vida
i tu Héctor?
ho ha dit
aquests moments
compartits
amb altres persones
i les sorpreses
gratificants
que et poden aportar
Joan
tu què?
què t'emociona?
ara mateix
veure créixer
els meus fills petits
els meus fills
i què és el que et fa sentir
més orgullós
o satisfet?
veure que van pel bon camí
i a tu
què és el que més t'agradaria
aprendre?
o provar?
que no hagi fet?
sí
clar
si ho has fet
ja ho has provat
si ho has fet
ja ho has après
entre cometes
no
qualsevol cosa
que em pugui sorprendre
en positiu
cap problema
ara
després ja arribarem
amb els desitjos
i tu què Carles?
què?
què t'agradaria aprendre?
no és que
jo ja ho estic fent
és més solú
el convuit
no no no
va tan sobrat
no no no
vaig tan sobrat
de res
però vull dir
aprenent cada dia
sí però és que
és com un camí
vull dir tant
a la vida
bueno és que per mi
la vida i la música
són indivisibles
i el que passa
a la música
em passa a la vida
i tota l'estona
està connectant
i cada dia
vaig aprenent
i l'important
és el que vaig fent
cada dia
és com un granet de sobre
castellà
i jo a la nit
quan me'n vaig a dormir
penso
demà estudiaré tal cosa
jo em passo molt
gran part del dia sol
i perquè ho busco
i ho vull
i em faig moltes preguntes
i unes quantes són
sobre la música
i quan me'n vaig a dormir
tinc la il·lusió
de demà al dematí
poder estar estudiant
i per mi això
ja no té preu
o sigui
i no necessito res més
místic eh
llavors un dia
d'aquests
no ens el trobem
en un monestir
o un...
no no no no no
toco
que toco molt
de peus a terra eh
aviam
quins somnis tens pendents
de complir?
M'agradaria
poder viatjar
a alguns països
que encara no he estat
més que somnis
sóc com poc somiador
m'agradaria això
poder fer alguns viatges
que tinc pendents
ell diu que les xarxes
són maledicció
tu que és una maledicció
i al final
arribarem a un
no sé
a un punt de
de dir
que avui
les xarxes
són imprescindibles
és correcte?
Tal com estem portant
la societat
sí
però
també li deig
la part negativa
eh
com tot
una cosa perfecta
només és el saxo
del Carles
tot l'altre
sí
tu què?
xarxes socials
benedicció
o maledicció?
no m'interessen gaire
perquè és que
embruten molt eh
ja et dic
ens ho trobarem
no no no
no no
no no
però és que
la xarxa
o sigui
entenc com una eina
però com
depèn de com la facis servir
no?
però veig que
fa molt mal
sobretot en els adolescents
i els joves
de vegades veig que
estan reunits
i no es parlen entre ells
i trobo
ho trobo trist
la comunicació
el compartir
però és que no hi ha res
com la comunicació directa
perquè el llenguatge
no verbal
és molt més important
que el que dius
quantes vegades?
jo diria que
moltes vegades
les coses
no són
el que diuen
sinó
de la manera
com es diuen
que és d'alguna manera
aquest llenguatge
és que
ara la música
és més important
com toques
que el que toques
les rotes
tindien
què diu?
i tot això
a la xarxa
tot això a la xarxa
és expert
no hi és
i en política
Joan?
això què?
és el que hem comentat abans
que
evidentment són necessàries
perquè és un mitjà
per arribar
per explicar
els teus projectes
o les activitats
allò que fas
però a la vegada
també
poden acabar sent
molt tòxiques
perquè generen
un tipus de debat
molt crispat
és un arma
de doble fil
Carles
quin és el millor
consell
que t'han donat mai?
Consell?
Consell
ara no sé
què dir
bona
no, no
però és que
mira
quan m'has dit això
el que m'ha vingut al cap
és quan jo soc molt petit
estic al Palau de la Música
i estic escoltant
un dels grans
sospatistes
de tots els temps
que era el Chet Baker
i era molt petit
i et puc dir perfectament
on estava sentat
i en aquell moment
vaig pensar
aquí passa alguna cosa
i vull saber què passa
i més que un consell
és descobrir
què està passant allà
home, és que
el Chet Baker
és una gran gran
però tota la vida
intentant descobrir això
i acabaré
i no ho hauré descobert
però ho hauré intentat
però has tingut la sensació
d'aquell moment
que és impagable
bé, no només
he tingut la sensació
sinó que m'ha portat
a fer el que faig
que és dedicar-me a la música
i a tu què Joan
el consell
un consell que em va donar
el meu pare
en un moment
complicat de la meva vida
i
que et va ajudar molt
i que li hauré d'estar
eternament agraït
és un tema
però el tens present
que és l'important
i tu Héctor?
home, jo crec que ser feliç
amb tot el que això comporta
en tots els àmbits
i amb totes les relacions
que tenim amb la resta
i serveix per mi
per la família
per tothom
llavors
quin és el que més relaxa
o tranquil·litza?
mirar el mar
la natura
en general
perquè a la muntanya
també s'hi està molt bé
escoltar música
en un moment determinat
tot això em relaxa
amb aquest estudi
el metge
sensibilitat
i a tu què?
que et relaxa?
tranquil·lita?
em tranquil·lita?
tocar el sacso?
sí
o passejar per
Forés
que és un poble molt petit
que hi vaig des que ja vaig néixer
que té molt pocs habitants
i
pots sortir a caminar
i no trobar-te ningú
i només
sents els ocells
i el so del vent
com a curiositat
Sant Joaní
a Sant Joan de les Abadeses
és dels pobles
a Catalunya
que en proporció
número d'habitants
tu has dit 4.000
no arribeu
ara no
però quan jo era petit
no arribeu
quan jo era petit
és en proporció
el nombre d'habitants
que teniu
amb més entitats
com es diu
ateneus
bueno
ateneus
socials
culturals
culturals
de Catalunya
en proporció
tenen entitats
de tot
no només de muntanya
de ping-pong
i de caniques
tenen de tot
i a més
com tenen
un pic important
amb Ripoll
que més
telemarinera
perquè allà
s'està
coent
un tema polític
telemarinera
a Sant Joan
el PSC
nacionalista
i a Ripoll
l'Eurriols
telemarinera
totes les
però
a Sant Joan
l'Eurriols
va quedar segona
també
sí, sí
per això t'ho dic
per això
és una taca
però per el primer
vau
vam quedar
al mes
qui és?
el Roque?
no, a les
autonòmiques
a les municipals
va guanyar
en Ramon Roque
aquest mes
no pensava que volies dir
les últimes
autonòmiques
però que s'està coent
sí
cony
l'Estision
o el
no sé
el nou
PSC
la seva ja
al costat
de Ripoll
l'Eurriols
Déu-n'hi-do
no?
és una comarca
sobretot
a Ripoll
i Sant Joan
també
Déu-n'hi-do
amb molta població
d'origen magrebí
i
molt més a Ripoll
que a Sant Joan
i
genera un xoc cultural
que si políticament
no es gestiona bé
doncs
acaba provocant
el que ha provocat
a Ripoll
són temes
complexos
són realitats
complexos
que han vingut
per quedar-se
i
per tant
o hi ha
política en majúscules
o el que ens trobarem
és que
que aquests discursos
fàcils
populistes
amb arrels
xenòfobes
acabaran arrelant
i quan arrelen
és molt difícil
de treure'ls
en el
subconscient
de la gent
jo
estic preocupat
perquè
cada cop
que pujo allà
veig com
com està impregnant
més i més
aquest tipus de discurs
sí
sí
què?
què és el que t'agradaria
que diguin de tu
el dia que desfilis
cap a les estrelles?
que diguin el que vulguin
i tu
que em volien recordar
hi ha una cosa important aquí
és que les persones
morim dos vegades
una quan ens morim
i l'altra quan ningú ens recorda
eh
ja t'ho dic jo
o un
però és veritat
però
l'important
bueno l'important
o sigui
mentre algú et recorda
encara hi ets
encara que no hi siguis físicament
i
penso que això és important
i
bueno
quan m'has preguntat
ho he dit així molt directe
però potser el més important
és que em
si pogués ser
que em recordessin
com
una bona persona
i ja està
només això
tu què Joan?
el mateix
estem tots d'acord
i si no
ja de part
avorrits
què és el que més et diverteix?
o t'entristeix?
divertir segurament
un bon dinar amb amics
el compartir
sí
i tu què?
jo què de què?
el que més em diverteix
el més em tristeix
l'un i l'altre
el que més em diverteix
sí
és compartir
amb les persones
que estimo
i el que més m'entristeix
és quan
bueno
quan hi ha una situació delicada
sobretot temes de salut
no?
que
que bueno
que són
complicats
però també aprens molt
no?
hi ha una cosa
molt sorprenent
que he viscut
a primera línia de foc
que és que
la capacitat
d'adaptació
de l'ésser home
és molt bèstia
el Darwin ja ho deia
sí
però
en la vida
ho saps
ho deia el Darwin
no?
sí però vull dir que
quan tu et trobes
en una situació delicada
et sorprens de tu mateix
de la teva capacitat
de
per una part
de tenir
continuem com
amb la vida quotidiana
per dir-ho d'una manera
i alhora
estar allà
a primera línia
de foc
donant suport
ara s'ha posat
molt de
ara
ja fa uns anys
això que diuen
la resiliència
és a dir
d'un tema negatiu
que tu puguis sortir
enfortit
això és la resiliència
no?
i cada vegada més
els psicòlegs i psiquiatres
aquesta gent
que diuen
que saben més
que nosaltres
que funciona
per aquí dintre
pel terrat
jo crec que en saben poc
i bueno
però en saben més
que nosaltres
i en saben
bueno
sí però vull dir
que en general
els psicòlegs
i psiquiatres
diuen que d'aquí dintre
no arriba ni al 8%
el que saben ells
és que és molt misteri
per això
és que
mira
jo puc estar mirant
i podem estar parlant
durant un dia
durant un mes
mai sabré
el que penses tu
una mica sí
no
sabré el que dius
però el que interiorment
tu estàs pensant
això és una mica la gràcia
home però quan parlo
intento dir el que penso
sí
però possible
sí
bé
això també és per
recorda-te
ja van 3 o 4
envites
que t'estic fent
pel proper
programa
això s'allargarà
s'allargarà
tu abans
que te'n vagis
estimat
xerif
la turita què?
amb ceba o sense?
amb ceba
eh?
no veus?
i una mica
cremadeta
i el teu record
més feliç
què?
el més anent
dels meus fills
3 desitjos
bueno
ho hem dit
aquest senyor
és el geni
de la llum
la família de la làmpara
no?
si un geni
et concedeix
3 desitjos
quins escolliries
Carles?
bàsicament
tenir salut
que és la base
perquè pugui fer
tota la resta
amb les que la salut
diuen
és el primer
el segon
i el tercer
i després
és el punt de
si tens salut
ja tens molt de guanyat
que
no sé
poder ser
poder tocar el millor possible
musicalment
i que les coses
a la gent del meu entorn
i en general
al món
doncs vagin
el millor possible
en aquest món tan complicat
que vivim
i et deixes un
poder arribar a entendre
el set
que tu has dit
abans
això
s'intentarà
i tu què?
els teus desitjos?
geni?
mira a nivell
personal
egoista
doncs el que deia en Carles
tenir salut
i a nivell més global
ostres
a mi m'agradaria
doncs que
aquestes persones
que tenen molt poder
que causen tant de mal
i tant de dolor
algun dia
ho poguessin
pagar
no?
que els fes justícia
que no
que no
que no marxessin impunes
que no marxessin
de rositas
que siguin castellà
d'aquest món
mira
la setmana passada
vam tenir
un astróloga
que ens va explicar
coses de sant just
ens va
entre cometes
tenim el bruixot
que ens explica
les previsions
del temps
i l'astròloga
es va
unes són les previsions
i l'altre són les prediccions
i
ens va deixar ben clar
que segons l'astrologia
al final
tot es paga
tot es paga
tot es paga
es paga
no es parla
es paga
és a dir
què significa
el que no vaig tenir
molt clar
perquè és una mica
com el Carlos
que estan
a 3 metres 30
pel damunt
de la meva
intel·ligència
intel·lecte
si es paga
tot
amb aquesta vida
o amb una altra
però ell ens va dir
que astrològicament
fora boca
posen aquesta vida
et passen factura
sí
però més que castigar
potser és que
no no
que no ho haguéssim fet
no
no
com el bueno
perquè moltes vegades
bueno
entraríem en una discussió
que
amb els meus amics
religiosos
sempre
dic
això que
tot sigui pecat
por
pensamiento
palabra
obra
o omisión
que
que em deixes
entens
o sigui
que no em comencis a dir
por omisión
jo sé
que ara
el nostre benvolgut
major
i xèrif
Joan Bassaganyes
se n'ha d'anar
saps el que li diem
als de l'invingut
jo estaria molta més estona
aquí parlant amb ell
perquè
sabeu que
m'hi trago bé
amb vosaltres
però
li hem de dir
que moltes
i moltes gràcies
per compartir
l'últim
benvinguts
benvolguts
i ben trobats
tinc moltes més coses
eh
per parlar
estimat xèrif
m'he despullat bastant
eh
aquí no es tracta
d'espullar ningú
es tracta
de compartir
una bona estona
i gràcies
moltes gràcies
a vosaltres
per convidar-me
i moltes felicitats
per aquest programa
que és molt interessant
doncs gràcies
per descomptat
a tot ràdio
després faré
l'arregat final
que també sortiràs
et deixem
perquè altres compromisos
també et reclamen
però
ens quedem amb el cap de comunicació
ja m'informarà
ja mal
i amb el nostre juclar
amb el cavaller
i el juclar
i el geni
i el geni
de la làmpra
el geni
de la llum
me'n vaig amb altres compromisos
vinga
que vagi molt bé
i gràcies per estar aquí
et perds
et perds
l'última copa de cap
ja em sap greu ja
doncs tu t'ho perds
perquè a més
hi ha una cosa
que això t'agrada molt
doncs mira
tu t'ho perdres
ens la menjarem
diguis que hi ha truita de patates
per exemple
amb ceba
i una mica cremada
i see skies
are blue
and clouds
are white
the bright
blessed day
the dogs
say goodnight
and i think to myself
what a wonderful world
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
are also on the faces
of people going by
i see friends shaking hands
saying how do you do
they're really saying
I love you
I hear babies cry
i ara l'Híctor també se'n s'ha d'anar
i hi ha tantes coses per poder parlar
mira
l'Híctor malauradament
m'he quedat
sense
poder discutir amb tu
i amb el testimoni
del Carles Margarit
una cosa que per mi
és
molt interessant
que és la
intel·ligència artificial
aplicada a la ràdio
però
abans de dir-te això
sí que ho he deixat ben clar
que
la ràdio
que té un patró
que
tu saps quin és el patró
la ràdio?
doncs ja te'l diré jo
la ràdio teniu
a
Guglian Marconi
tot i que el descobriment de la ràdio no està gent de polèmiques
el 14 de maig
del 1897
l'enginyer elèctric i premi Nobel italià
Guillermo Marconi
va realitzar la primera transmissió de ràdio
de la història
ja fa 127 anys
doncs tu saps que aquest programa
ho digués l'últim dia
també tenim un patró
i tenim un patró
que es diu
Benvenutus
Scotiboli
no sabeu qui és Benvenutus Scotiboli
doncs mira
Benvingut Scotiboli
que és un bisbe
italià
sant per l'esquerra catòlica
va estudiar dret a Bolònia
va ser nomenat
capellà pontifici
després
arbiaca d'en Cona
el papa Urbà IV
va ser
va fer
de benvingut
el seu bisbe
i tenia
va destacar
pel seu esprit
reformador
i tenia gran fama
per la seva
afabilitat
paciència i constància
doncs hem intentat
seguir el seu exemple
en el nostre programa radiofònic
veus que també tenim
Pep
no ho sabies això
el
el
Benvenutus Scotiboli
benvingut Scotiboli
benvingut
sí sí
patró de la ciutat d'Oximo
de l'any 1755
ostres
tinc tantes coses per parlar amb tu
respecte
sé que t'has d'anar
malauradament
simplement dir-te
Héctor
ha canviat molt la ràdio
des que tu vas començar ja fa 25 anys
jo diria que amb la intel·ligència artificial
la visió de futur
que m'imagino ens espera
serà la creació d'una emissora de ràdio
sense intervenció humana
programant de manera automàtica
la programació musical
la programació de notícies
els pronòstics meteorològics
la programació de varietat de continguts de programes
inclús els d'humor
tot en veus sintètiques
personalitzant els locutors
perquè sonin amb l'accent local
el to, el dialecte
o bé clonant la veu
l'última pregunta
que te'n vas
com aplicareu
les ràdios
la intel·ligència artificial
generativa
per millorar
i enfortir
la vostra actual proposta
de continguts?
Mira
ràdio d'Esvern
sempre ha estat
una ràdio pionera
amb l'aparició
amb l'aparició
de tota la tecnologia
i no és diferent
amb la intel·ligència artificial
perquè ja hi estem treballant
i el que ens aporta
aquesta intel·ligència
en el cas
de l'emissora
és que
estem aconseguint
extreure
totes les paraules
de tots els programes
tots els podcasts
que tenim penjats
per tal
que puguin ser cercats
a internet
cosa que avui no es pot fer
és a dir
podrem trobar
unes declaracions
del teu programa
fent una cerca
a internet
que estan dins
d'un podcast
en veu
perquè ara
les cerces
són per text
però la intel·ligència artificial
ens permet
escriure
en un moment
les dues hores
de programa
d'avui
i que qualsevol persona
pugui cercar
contingut
d'aquest programa
gràcies
a aquesta eina
no sé si m'he explicat
sí, sí, sí
per exemple
aviam si ho entenc
el Josep
ara ens explicarà
històries
i durant 119 programes
ens ha explicat
històries de Barcelona
històries
interessants
amenes
que han passat
que són
explicacions
no farà falta
escoltar
el programa
X
per saber
el que ell ha dit
sinó
si tu li preguntes
la història del carrer
de l'oblit
per dir alguna cosa
de Barcelona
ja et sortirà
directament
no tindràs que
clicar
buscar el podcast
on ell ho ha explicat
exacte
la intel·ligència artificial
que ens permetrà
d'alguna manera
vosaltres veieu
a la ràdio
el desenvolupament
el desenvolupament
que pot tenir
amb els oients
més
és que ara no pots
buscar contingut radiofònic
si no ho escoltes
per tant
és a dir
jo ara
no sé
qui ha parlat
de qualsevol tema
a totes les ràdios
del món
no?
i em pot ser
molt interessant
trobar-ho
per tal de poder
escoltar
una reflexió
sobre
o un coneixement
sobre qualsevol
d'aquestes coses
i actualment
no podem fer
aquestes cerques
perquè ni YouTube
ni podcast
radiofònics
tot el que és àudio
no està indexat
perquè són paraules
el text
està tot indexat
tots els documents
existents
estan a internet
i qualsevol cosa
que busquem
ens poden
els cercadors
trobar
però la veu no
i la intel·ligència
artificial
ens permetrà això
que si aquí
s'ha parlat
d'algun tema
i nosaltres
l'estem buscant
ens indexarà
i ens dirà
aquí hi ha un programa
de ràdio
que s'ha fet
a ràdio
d'Esvern
fa l'any 2019
i que parlaven
d'això
i ho podràs
escoltar
una meravella
no?
no és tant
Carles
a mi em fa por
perquè aquesta innovació
em fa por
i em fa por
que anul·li
la imaginació
que et safi
l'espontaneïtat
que es carregui
el directe
això no crec que passi
el què?
l'intensió
artificial
o l'obligació
t'estitia?
tot això que has dit
no?
no anul·larà
l'imaginació?
no, no crec
ni et safarà
l'espontaneïtat?
mentre hi hagi
persones
i no es carregarà
el directe
perquè resulta que aquest senyor
punxarà un botó
em clonaran a mi la veu
i a tu et clonaran
la interpretació
de la sintonia
i el fet punyat és tu i jo
no, no, però és que com sempre
quan hi ha una
diguem-ne
una revolució
sempre es fan unes prediccions
molt més terrorífiques
del que després passa a la realitat
i que per tant
ens ho ha d'agafar una mica
amb certa precaució
crec jo
i que està molt bé
els avenços
i les aplicacions
que puguin tenir
fins i tot
per exemple
el camp mèdic
i així
però ja ho veurem
la ràdio
ho recordo
ja desapareix
amb l'arribada
de la televisió
després la ràdio
ja desapareix
amb l'arribada
d'internet
i no ha sigut així
i està més viva que mai
exacte
i a més la tecnologia
amb més emissores que mai
ens ha permès ara
que ens puguin estar escoltant
o ens escoltin demà
a l'altra punta del món
la meva cunyada
viu a Estats Units
Sintonitza
Ràdio Sberra
i Sintonitza
el benvingut
quan jo vaig entrar aquí
això era impossible
i això que diu
aquestes prediccions
jo tinc a casa
una gasseta il·lustrada
la revista que era
la gasseta il·lustrada
dels anys 70
que deia
com serà per solament 2000
ara tu mires aquell article
i et fas un tipus de riure
tres túnels atrevessant
on ens agrada fer els immensos
no sé què
d'aquelles coses
igual que et deies al TVO
quan ets petit
que et deia
què m'he traït l'any
o no sé quantos
i dirà
un platillo
els volantes
per tot arreu
no sé què
avions amb remolc
doncs
aquestes coses
però una revista
seriosa
a fer les seves prediccions
inclús
els cotxes elèctrics
però que
anaven seguint
amb una mena d'imant
d'electroimant
uns cables
de sota terra
no has res pensat
perquè ningú s'havia inventat
però no has pensat
que podria existir
ni l'intellet artificial
ni internet
ni tota una seta de coses
que han anat apareixent després
per tant
estiguem una mica tranquils
home
jo em quedo tranquil
escoltant
el que es diu
el director
i escoltant
el que es diu
el mestre
és a dir
que això al fi del cap
ens facilitarà
millor la vida
mira
és el que volia dir
fa un parell de mesos
vam tenir aquí
a la catedràtica
d'intel·ligència artificial
de l'UPT
la Carina Givert
i ens deia
que ella és una forofa
i que creu
que és la intel·ligència artificial
per descomptat
marcarà una fita
i una benzi
però ens va deixar ben clar
és molt important
saber-la
regular
per descomptat
ens ho deies
que no
se'ns vagi a la mà
perquè si no
en principi Europa
està fent això ara
que no se'ns vagi a la mà
sé que t'entens
que anar a menjar macarrons
i tu t'entens
que anar a menjar
a la brassa
que dius
que te la fas tu
jo no volia marxar
però sense
agrair
agrair-te a tu
i al teu equip
la feina feta
aquests programes
que ens has ofert
a Ràdio d'Esvern
de tanta qualitat
i amb totes aquestes persones
convidades
que has pogut
fer passar
per Ràdio d'Esvern
ha sigut un orgull
i saps que sempre
tu i el teu equip
sereu
benvinguts
benvolguts
i ben trobats
amb 98.1
moltes gràcies
moltes gràcies
jo que ja tinc una edat
i que pensava que estava
de tornada a moltes coses
a l'Ector encara
em sap tocar la fibra
moltes gràcies
a tots dos
que est ces
Fins demà!
And I think to myself
What a wonderful world
I see skies of blue
Josep, l'últim programa, ple d'emocions.
Malauradament no està aquí el tercer, el Joan, que no ha pogut venir avui.
Des d'aquí li enviem un record totalment carinyós.
És el teu temps, tu mateix, que ens expliques l'últim programa.
Mira, no molta cosa, perquè almenys volia fer-me una mica també de comiat, no?
Ahir vaig anar a veure l'ou com balla, vaig aprofitar aquesta època de Corpus.
Dic època de Corpus, perquè abans Corpus era el dijous.
Ara demà és la vigília de Corpus, perquè ara el dijous l'hem passat a diumenge.
No, però tots aquests dies fa l'ou com balla, que és una cosa típica de Barcelona de fa molts anys.
Van parlar en el seu moment del professor de Corpus, que era superimportant.
I que estava tota, doncs, pautada i milimetrada perquè n'hi haguessin baralles, tant els civils com els militars, com els eclesiàstics,
qui anava primer, qui anava darrere, etcètera, etcètera, tota una seta de coses i tal, no?
I, doncs, a part d'això, i explicar l'anècdota que per la manca d'aigua, doncs, l'ou com balla, el catedral, sí que tenia aigua,
perquè necessitaven tenir aigua per les oques i uns peixos que tenen la catedral allà al claustre,
doncs, a la casa de l'Ardiaque, l'ou com balla estava clavat a dalt d'un filo ferro,
que no es movia perquè no podien malbaratar l'aigua.
I al Museu Marès, l'ou com balla, aquell ballava una mica perquè estava penjat d'un fil i el vent el movia.
És una mica...
La sequera, eh?
És la sequera, la sequera, coses d'allò.
Però, a part d'això, doncs, vaig anar, quan vaig anar a veure l'ou com balla a la casa de l'Ardiaque,
doncs, que allà hi ha l'arxiu municipal de Barcelona,
doncs, vaig tenir l'ocasió de fer una visita, una visita guiada.
Vaig tenir davant mateix, vull dir, que no el podia tocar per qüestions de conservació,
però el tenia allà, a un pam del meu nas,
un privilegi d'Andrònic segon paleòleg, emperador de Bizanci,
que al gener del 1296 atorgava els habitants de Barcelona
i altres territoris de la corona catalana aragonesa,
un privilegi per comerciar Constantinople,
a petició, doncs, del Mau Sonyer, que era, doncs, el cònsol dels catalans a Constantinople.
És a dir, poder veure això, l'original, davant del teu nas,
doncs, posa la pell de gallina.
A més a més, amb una gent, la gent de l'arxiu,
amables, que estimen la seva feina i t'ho fan viure d'una manera
que si no heu de tenir l'edat que tinc, hagués tingut d'uns 16 anys,
jo ara em faria així bé, perquè t'ho fan veure d'una manera,
doncs, que em va agradar molt, va ser molt maco.
I si algú té algun dia, doncs, ocasió d'anar amb alguna d'aquestes visites,
perquè en fan sovint de visites guiades, gratuïtes o no n'hi ha,
i val la pena tenir l'ocasió de veure segons quin tipus de llibre,
pel que sigui, jo he vist gravats de Barcelona,
que els he vist moltes vegades reproduïts,
però tenen aquell original llibres,
inclús, després, com a curiositat, llibres colcats,
colcats, llibres enretats, que els han de tenir,
els han d'haver de restaurar.
El motiu que els llibres, els antics, tinguessin tant de marge
era un dels motius, era perquè les rates arribessin,
els hi costés molt arribar la lletra.
És una cosa així, és que jo ahir ho vaig comentar-ho allà,
i Tomàs va quedar una mica parat, i es pensava que ho deia en broma,
i un arxiver, doncs, em va donar la raó, que em va fer molt content.
Bona, bona, bona, aquesta.
Que em donés la raó, no? Vull dir que són aquestes coses que...
Veus el que dèiem, el todòleg, Josep.
És el todòleg.
El que m'agrada, soc un xafarderat, desallat, sí, sí, sí.
I, bueno, doncs, d'això, doncs, una mica, doncs, era de comentar això.
I com a comentar, doncs, una altra cosa, ja que estem així, una mica així,
ara aquests dies, dic aquests dies, perquè, doncs,
l'any 1896, que parlàvem de comunicació i tal,
es va estrenar la línia telefònica Barcelona-Madrid,
amb el crèdito mercantil de Barcelona
i la Direcció General de Correos i Telegrafos d'Espanya,
que els hi hem d'agrair a la Direcció General de Correos i Telegrafos,
que el primer que fes va ser prohibir parlar en català per telèfon
i donar potestat a les telefonistes
de tallar la comunicació si es parlava en català.
O sigui, que espero que, com deia el senyor Batlle fa una estona,
ho estiguin pagant els que se'ls va dir això d'una manera o d'altra.
Mira, això també és tema,
per si algun dia tornem a la ràdio,
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do,
que ens odin tant i que no ens deixin marxar.
Déu-n'hi-do.
Bé, doncs, dit una mica això,
acabaria més o gairebé...
Alguna cosa deixaré anar encara,
però ho diria, doncs,
vull que trenquem aquesta etapa,
aquesta etapa meravellosa,
que mai m'hauria imaginat,
el dia que em vas proposar,
doncs, de participar-hi.
Que, mira,
tot i tot va anar tan bé,
perquè jo pensava que seria aquella temporada,
jo pensava que faríem 8 o 10 programes
i, per si ho ve tingui, s'ha acabat.
I després, doncs,
va aconseguir tot naturalment.
Incluso el parèntesi tan gran de la pandèmia,
doncs, ho va trencar.
Al contrari, ens va fer tornar encara amb tots amb més ganes.
Ens havíem trobat bé
i trobàvem a faltar, doncs,
aquest programa de ràdio.
La veritat és que sí.
I ràdio, com vaig dir l'altre dia,
Ràdio Sopènes és una ràdio petita,
però és una petita gran ràdio
i no hem volgut,
hem procurat molt tots tres,
tu, el Joan i jo,
de no fer el ridícul.
Tots hem vingut a fer un paper,
no hem fet un paper que no fos el nostre.
Tu no has vingut a parlar aquí d'Alta Cuina,
ni en Joan a parlar de tendències de moda,
ni jo d'esports.
Cada un ha tocat una mica els teves
que sabia una mica per poder sortir-ne.
La ràdio, i en aquest cas la Núria,
va creure que tu podies ser vàlid
i tu vas quedar amb nosaltres
per complementar aquest projecte.
Ara, segur que si en aquell dia
li dius amb el Joan i a mi
veniu a fer 119 programes de ràdio,
estàs boig,
doncs que tu veig que soc,
vull dir, si no sabré ni què dir.
I escolta,
bueno, podríem fer 119 més, segurament.
Perquè el que sí que és veritat
que jo vaig dir-ho,
digues que de Barcelona no te l'acabes.
Que pensava que
no s'hauria de remenar molt,
però,
i lo bé que m'ho he passat.
Però bueno,
primer dintre aquell programa matinal
de Just a la Fusta,
amb aquell magazín,
aquell temps que es va anar ampliant
i després es va esdevenir
un espai propi,
i en canvi ja hem repetit això l'endemà,
a més a més,
o sigui que hem anat evolucionant
i he anat això.
Ets un cronista perfecte.
Benvinguts, benvolguts i ben trobats.
Va ser aquesta ràdio amable,
que tothom sabia que l'entrevista
que tu portaves,
fos qui fos,
no vindria aquí despolitant,
ni que tu li preguntaries coses rares.
Que en Joan explicaria curiositats d'arreu
i ens convidaria a viatjar lluny a prop
amb els seus consells,
indicacions i la seva escuritat,
i jo em vaig proposar
d'esvetllar la curiositat de tothom
amb coses de Barcelona,
que era el que jo més domino.
Aquesta Barcelona que jo conec
com a cap i casal de Catalunya
m'era més fàcil parlar d'això
que intentar parlar de pobles de la Cerdanya,
que encara que no sepessin
hagués sabut molt,
doncs potser la gent no té tants referents
i pedria mig programa
explicant on està situat,
quin tipus de conreu tenen
per poder situar...
Veus, en aquesta comarca
t'hauria pogut ajudar una mica.
Sí, però tot i així
s'hauria tingut difícil.
Els endervitats també s'han sentit còmodes
i distesos,
com nosaltres,
de la mà de la Núria i d'en Carles.
Els hem de agrair
la seva personalitat i experiència,
que ens l'hem transmès,
que nosaltres,
com a debutants en aquest missat,
doncs ens era molt necessari
trobar-nos aquest suport
que hem tingut
perquè ens anéssim animant
a fer aquests programes
que hem anat fent.
Jo buscava que...
Vaig començar amb possibilitat
dels carrers de Barcelona,
que es poguessin explicar
de manera breu,
perquè teníem poc temps,
i a més hi havia
moltes coses curioses
dels carrers.
Canvis de nom,
errors,
canvis per motius polítics,
i algunes coses impensables
en una ciutat com Barcelona.
Pensar que hi hagi un carrer
de l'oblit,
perquè eren vuit carrers
i hi van posar nom de set
i com que no sabien què va,
però esclar,
jo l'oblido
i es quedava-se tan ampla.
Sembla mentida.
El carrer aquell
de Lías Pagès,
aquell senyor tenia
aquell rètol
que posava
a Lías Pagès,
i es deia
Joan Maristany,
o sigui que el carrer
de Lías Pagès,
com el seu nom indica,
està dedicat
al senyor Joan Maristany,
perquè el funcionari
que va prendre nota
va pensar
tot en català
i va posar així.
No ho sé,
hi ha moltes coses.
El carrer més estret
de Barcelona,
el carrer de les Mosques,
que això venia d'antic,
i això va ser així
fins al 1904,
que el municipi
de Sant Joan d'Horta,
6 quilòmetres
d'aquella Barcelona,
emmurellada,
va passar a ser
un lloc d'estivell
dels barcelonins
i després a formar
part de la ciutat.
I alhora,
ens vam llegir un dia
que hi havia
el carrer Creuet,
que porta el nom
del propietari del terreny,
Francesc Creuet i Pujolà,
que el va comprar
el 1787.
Aquest carrer
era més de 7
que el carrer de les Mosques.
I uns dies abans
d'emetre el programa
vaig anar a comprovar-ho,
personalment.
Havien passat molts anys
i el carrer
podia haver canviat molt.
I sí, sí,
havia canviat molt.
Era molt diferent,
els nous edificis
havien recolat,
l'emplada del carrer
no era la mateixa,
però encara hi havia
un tros final,
uns 8 o 10 metres,
una mica més,
que era com
el carrer original,
que tenia
aproximadament
un metro
i justet
d'emplada.
I vaig anar a mesurar-ho
per poder decidir-ho.
Ara no us puc dir
si avui dia
el carrer de les Mosques
ha recuperat
el seu primer lloc,
perquè no he tornat
a comprovar-ho allà.
Un dia aniré
per curiositat.
porta un metro,
no?
Una cinta mètrica.
Sí, sí, sí,
com aquella vegada
i tot el que he fet.
I, bueno,
la meva intenció,
doncs,
a part d'entretenir
era això,
era motivar els oients
a que s'animessin
a buscar informació
dels carrers
on ells havien estat,
on vivien
els seus familiars,
on anaven a estiuejar
i que era possible.
Amb una mica més de temps
vaig parlar
d'Edil de Fontsardà,
el creador de l'Eixample,
que tenia una biografia plena
i molt interessant,
plena de curiositats
i anècdotes.
Vaig descobrir
que ella tenia
una filla no reconeguda,
la Clotilde Sardà,
i on sabia la seva existència,
però no en sabia res més
i va resultar
que ella era
una gran arpista
que va actuar
amb el nom
d'Esmeralda Cervantes,
aquest nom
que li va suggerir
en Víctor Hugo,
i que,
a part d'aquestes curiositats,
tenia d'ella
una biografia pròpia
que vaig explicar
també en el seu moment
prou interessant.
Víctor Balaguer,
que si en Sardà
era el pare,
en Víctor Balaguer,
diríem que se va ser el padrí,
perquè va posar
el nom dels carrers
de la ciutat,
i això amb el seu llibre
em va donar
molta informació
que he utilitzat
durant aquests programes.
Jo sabia
que molts noms
li van fer canviar,
i ell disciplinadament
va obeir,
no vaig trobar
cap escrit
de queixa
per la seva part,
i sí que vaig trobar
molts dels canvis
que li van imposar.
No he trobat encara,
i espero potser trobar-lo,
doncs allistat sencer,
tal com l'havia posat,
com l'havia proposat ell,
però no l'he trobat,
això que ho he anat buscant.
Diré que anem un dia
a l'arxiu de la ciutat,
a veure què...
Ara tindràs més temps.
Tindràs més temps, sí, sí.
Hem parlat
de les fires
de la Sorrona,
de Passebre,
de Sant Tomà,
de Santa Rita,
de Sant Pons,
aquesta tradició mil·linària,
el carrer Tallers,
o el Passeig de Gràcia,
també han tingut
al seu espai,
entre altres,
la plaça Catalunya,
la plaça Palau,
la Universitat,
i altres potser
més de passada,
però Déu-n'hi-do
les coses
que hem arribat
a parlar l'altre dia
me'n feia creus
i tot,
la veritat.
Els camps
on he jugat el Barça
i els canòdroms,
que per cert no comptava
que n'hi havia hagut
abans de la guerra
i al final
en van sortir set.
Em pensava
que n'hi hagi tres o quatre
en vegades
les presons,
les regències reials
de la ciutat.
Fins i tot
vas tenir la gosadia
d'explicar
la volta a peu
a la catedral
i a la Universitat Central,
que pensava
que era una cosa
poc radiofònica,
però al repassar mentalment
el que podia dir
o a veure com aniria,
vaig trobar tantíssimes
coses curioses
que vaig pensar
que valia pena
fer el programa
i em sembla
que va estar
prou interessant
perquè realment
sí que hi havia
moltes coses.
Parlar de personatges
curiols
o la Monyos,
en Ramon Jolivert,
el Tonó del Metro,
aquell bon senyor
que havíem vist
tantes vegades cantar,
o en Josep Molera,
que el nom no ens diu res,
però el Noi de Tona sí,
era el Noi de Tona.
I també en Julio Muñoz Ramonet,
que va arribar a ser
l'amo dels amacènes
de l'Àguila
i que es va saber guanyar
la confiança
de les autoritats franquistes
i que es deia
que tot just acabada la guerra
guanyava
un milió de pessetes diari.
Hi ha una dita
que recordo
que me la deia
el meu pare
que es deia
En el cielo
manda Dios
i en Espanya
el Muñoz.
Ja m'havien dit.
Li van adaptar
de la casa de Quirós.
Sí, sí.
Sí, sí.
Les barraques de Fira
amb tots els programes
els seus espectacles
que no serien possibles
que van ser objecte
del programa anterior
que no vaig incloure
en aquest anterior
amb aquests espectacles
però que també havíem explicat
el pas d'en Buffalo Bill
per Barcelona
i amb visor assegut
el Sitting Bull
o el Toro Sentado
de la nostra infància.
El naixement del Paral·lel
el barri xino
les pandèmies
els botxins antics
que no vaig voler entrar
amb coses més de cap aquí
perquè eren massa tètriques.
La pena de mort
no és que sigui divertida
però té les seves curiositats
vistes amb el temps
i no sé
tota una seta de coses
que bueno, vaja.
El que sí que ha tingut
falta força cura
tampoc és no donar
massa noms
ni anys ni mesures
per no atabalar els urllens.
En canvi,
més que res
s'ha de trobar curiositats
i anècdotes
que crideixin l'atenció
a despertar l'interès
i de vegades
aquestes anècdotes
et fixen una mica
a la memòria.
Oh sí, home, aquell
com se diu aquí
en Josep Guardiola
aquell que va inventar
aquella màquina
de torrar a la Guardiola
que hi ha en les Guardioles.
Doncs petites coses
d'aquestes
que t'ajuden, no sé.
Jo trobo que són coses
molt interessants
i l'altre,
si hi ha una cosa
que et fa gràcia
sempre tenim
alguna enciclopèdia
encara a córrer
per casa
i la Viquipèdia
que ens donarà
totes les coses
més sabudes, no?
Tinc una bona col·lecció
de llibres
sobretot de Barcelona.
No els he comptat mai
però sí que he dit
algunes vegades
que ocupen
uns quants metres.
I parlar de llibres
a metres
doncs sembla
una mica d'aquests
nous rics
que compraven
els llibres a metre
per omplir els prestatges
i que si podia ser
que el color del llom
fes joc
amb les cortines, no?
Però bueno,
malgrat tot,
ahir que vaig anar
a l'arxiu
de Barcelona
de Casa de l'Ardiaque
em van explicar
que la Maroteca
només de diaris
tenen
més de 3 quilòmetres
de prestatgeries.
O sigui que si
els de l'arxiu
de Barcelona
parlen
de metros
de llibreria
també puc jo
parlar modestament
dels meus 3 matrets
de Barcelona, no?
No, no, no,
t'ho diràs.
Busco els encants
o llibreries
de vell
sempre trobo llibres
interessants
amb els que van sortint
de nous
a més a més
i algun antic
que fins on jo
puc arribar
també me'l compro, no?
Un antic
d'antic
de veritat.
Ara hi ha molts
facsímils també
que ajuden
a trobar coses
molta cosa
digitalitzada
o sigui que realment
té aquest bon aliat
amb un horari
increïble, no?
Internet
les 24 hores del dia
a la meva disposició.
Però ja us ha escoltat
el que ha dit
l'alcalde
que prefereix
quedar-se sense internet
que no sense telèfon.
Sí.
Però bueno,
a mi l'internet
m'ajuda molt
i sobretot
la gent que som com jo
que som poc dormilegues
a qualsevol hora
no tinc esperar
que m'ho avui
a la biblioteca
i jo ja començo
a avançar feina.
Bueno,
i sí, sí,
el que dèiem d'internet
cal triar una mica
però comentàvem
fora de micròfon
no fa massa
amb en Vicenç Villatoro
que diu
que els que fem consulta
i així
fem pràctica
i cada vegada
sabem més on anar
on anar a espigular
per trobar les coses
doncs de manera
doncs millor,
no?
I aquí s'ha d'anar en compte
perquè moltes vegades
et trobes que
molts errors
moltes coses
gent que fa
allò de
cortar i pegar
que es diu, eh?
Tallar i enganxar
que no
sense fer
comprovacions
però quan et diuen
les 10 coses
que no
imprescindibles
de Barcelona
pots comptar
que d'aquelles 10
com a mínim 3
no són veritat
això ho he trobat
per exemple
el dit de Colón
el dit de Colón
té 20 centímetros
més del que li tocaria
per proporció
perquè es vegi
és una cosa estètica
però segons uns
està claríssim
que assenyala
cap a Mallorca
perquè era mallorquí
altres diuen
no, no,
està assenyant cap a Gènova
perquè era italiat
no, no,
està assenyant cap a Amèrica
dins cap a Amèrica
el tenien que posar
de cara al Tibidabo
i encara generia
més dubtes
allà on senyala ell
o sigui que
s'ha de filar
una mica prim
i el que deia abans
jo he tingut molta cura
de no fer un calc
perquè hi ha molts llibres
de persones
clar,
el que són les dades
no puc dir que Gaudí
no va fer la pedrera
no puc dir
eh?
tinc que dir les coses
com són
i això tothom
et dirà el mateix
ara el que sí
que he procurat
és que
doncs
trobar coses
que no surten
en un sol lloc
si una persona
té un llibre
que parla
de coses
de Barcelona
i dirà
mira,
amb el capítol tal
parla de la pedrera
com el va dir
en Josep
en un programa
però
Braque Amallà
jo hi he fet
tota una sèrie de coses
que he anat buscant
per donar contingut
al programa
i fer-me
aquest article
fer-me el meu
diguéssim
no ho sé
almenys
l'he intentat
Carles
què?
Què l'hem de dir
al nostre cronista
i al todòleg
què li dius?
el pobre de dir
què potser
que li has de dir
molt bé
he fet el que he pogut
un crac
però bueno
el que deia
tots hem anat
al millor
de nosaltres
tots tres
per respecte
als oients
a l'emissora
i a l'entrevistat
tots hem anat
no fer el ridícul
i tot està a l'alçada
d'uns dels altres
i també he fet
que ens ho passessin bé
i em sembla
que aquest passar-nos-ho bé
doncs també
ho hem sabut transmetre
no com un músic
que toca la trompeta
com ens estava parlant
el Carles
no parlava d'ell
parlava
el que li va passar amb ell
etc
però a la nostra manera
també hem intentat
transmetre
les nostres vivències
el bé que ens havien passat
l'interès que teníem
per les coses
que estàvem explicant
quan ens van donar
aquestes dues hores
de programa
primer vam pensar
ostres tu
molta estona
molta saliva
però després vam veure
que això ens permetia
presentar millor el tema
fer algunes consideracions
i no fer
com si vinguéssim aquí
recitar l'elissó
com anar a l'escola
i el Carles
perquè no ens ha donat
més temps
perquè
si ens hauria donat
mitja hora més
hauríem
arrodonit
encara més
cada programa
vols dir
si ara no ploris
ja
ja ho comprovaràs
quan facis
el Déu n'hi do
sí
no sé
no sé el fer
bueno
en tots els programes
he incorporat
alguna cosa
que m'havia passat
preparat
el que descobria
al repassar
les dades
per no dir
cap disbarat
i d'aquesta vegada
és una petita
anècdota
que podia fer
el més interessant
el més gros
va ser
quan li he parlat
dels canòdroms
no havia pensat
jo els canòdroms
perquè a la nostra època
els havíem conegut
amb una cosa
decadent
jo em pensava
que el canòdroms
sempre havia sigut així
no havia llegit
en cap lloc
que havia tingut
una època d'esplendor
i tal
i quan jo em pensava
que els tres que coneixia
segurament trobaria
algun altre
doncs ja està
i no pensava
quan van començar
que era una cosa clamorosa
que venia d'abans de la guerra
i va ser una sorpresa
doncs que vaig tenir
que aparcar el tema
unes quantes setmanes
per acabar-me de comentar
i poder-lo explicar
o sigui que m'ho vaig passar
molt bé jo
buscant-ho
i explicant-ho
espero que els oients
doncs també ho feien
en el seu moment
bé, sense anar més lluny
ara si repetís programes
i tal
encara hi podria afegir
coses que he anat trobant
sense anar més lluny
ahir
veient una exposició
sobre el corpus
me l'explico ara
vaig explicar
el que deia abans
que la festa del corpus
era molt important
que tot estava molt pautat
perquè no es barallessin
ni els organitzadors
ni els militars
ni els civils
ni els capellans
etcètera
i que tot estava
reglamentat
i tant és així
que en casos
d'altres
seguissis importants
de caire religiós o civil
en lloc de ressenyar
un detall
d'ola dels participants
doncs es deia
per celebrar
el naixement del príncep
es farà una professor
una possessió
com la de corpus
el que hem dit
tothom ja sap
a quin lloc s'ha de posar
o sigui que la referència
era aquesta
no calia dir
i primer sortirà
fulano
i després mangana
i després aquest
no no
serà com a la corpus
tothom ja sabia
on s'havia de posar
i no calia més
això una petita coseta
que vaig descobrir
i aprofito
és que és una tonteria
però el protocol
hi ha pres
i estic convençut
que serveix
per evitar conflictes
tothom sap
on ha d'anar
tu t'imagines
que no hi hagués
un protocol
és el que la gent
o alguns
se'n va donar a fotre
doncs el protocol
serveix
per evitar conflictes
sí, sí
i bueno
i tot això
em vaig animar
a explicar
quan vam parlar
quan vaig parlar
de l'estatua de Colom
de l'anècdota familiar
de la meva tia àvia
que sempre deia
que de petita
l'havien enfiat
al dit de Colom
jo he pensat
com pot ser
ella deia
clar jo tenia
dos o tres anyets
no me'n recordo
i a casa
no n'havien parlat més
i un dia
doncs
en remà això
va estar un gravat
en què es veia
doncs
el braç
el braç
de Colom
l'estatua de trossos
que l'havien
fet
en diferents funeries
i vaig pensar
dic
segur
segur
que perquè
el meu
el meu besavi
era
era metge militar
l'espital militar
quan l'espital militar
estava
a la plaça
a la plaça Castella
i el que
ara és
que ara que estigui
tancat
la paloma
a la sala de vall
havia sigut
una funció
ara torna a estar oberta
i torna a estar oberta
i funciona molt bé
no no
hi ha anat
a tres o quatre concerts allà
i fantàstic
funciona
l'han restaurat perfectament
i hi ha com una cosa normal
a més a més de coses puntuals
oh no no
però mira perfecte
això no ho sabia
nota que passo molt temps
molt temps a la garrotxa
ja
doncs
ha quedat molt maco
funciona molt bé
i té una programació regular
setmanal
mensual
perfecte
funciona molt bé
sí sí
ho havia sentit
però com que no ho acabaven de fer mai
pensava que encara no havia anat
doncs mira
me n'alegro molt
com que sempre se senten coses noves
doncs el que deia això
doncs vaig veure un gravat
a veure
aquí hi havia diferents trossos
de l'estat de Colom
i en un lloc
amb una mena de carret
hi havia doncs
l'avantbraç
amb el dit
i com que
una de les foneries
que es va fer
era la Paloma
el que ara és la Paloma
estava al costat
de l'Hospital Militar
estic convençut
que
a l'Hospital Militar
eren clients
de la fulleria
devien necessitar alguna cosa
una reixa
qualsevol cosa
no sé
i li devien dir
doncs al meu
el meu besavi
passi per aquí
que veurà
que tenim mal
aquesta estada
que això
ara per l'Exposició Universal
això ho petarà
amb el d'allò
amb el llenguatge
de l'època
perquè segur que no
l'haguessin dit així
perquè
era l'única manera
de poder enfilar
una nena de 3 anys
amb el dit de Colón
i tal
bueno
va ser
va ser curiós
i estic convençut
no puc comprovar-ho
perquè tothom
tothom que em podia donar
reu són morts
però va ser interessant
total
que estic molt content
d'haver participat
en aquesta aventura
diafònica
i bueno
i ho hem fet tan bé
com hem pogut
per tant
moltes gràcies
i a reveure
Carles
com tu dius
com tu dius
un crac




and I said to myself
what a wonderful
van començar
el benvinguts
benvolguts
i ben trobats
per casualitat
amb incertesa
com una ficció
sense conèixer
el medi de comunicació
però amb la mateixa energia
que aquesta versió
de la nostra sintonia
cinc anys després
la realitat
ha sigut ben clara
119 programes
77 convidats
i 167 versions
de la sintonia
en l'últim programa
podem dir
amb total satisfacció
la realitat
supera la ficció
han desfilat
han participat
ens han explicat
escriptors
conferenciants
comunicadors
actors
esportistes
artistes
siguin pintors
i ceramistes
artesans
cantants
instrumentistes
col·leccionistes
historiadors
educadors
mestres
i professors
editors
restauradors
humoristes
transformistes
presidents
d'entitats
i fundacions
guardonats
i premiats
lingüistes
astròlegs
i astrònoms
pilots
que ens han fet volar
amb avions
i pilots
que han participat
amb curses
de camions
científics
polítics
gestors
i directors
d'empresa
naturistes
i poetes
ai
els que hem fet
el benvinguts
benvolguts
i ben trobats
som seguidors
d'Horaci
amb les seves locucions
Carpe Diem
i Sapere Aude
entre moltes d'altres
som fidels
del gai saber
el gust
per reconeixer-se
i hem descobert
que en diversos programes
hem estat
serendipitats
una serendipia
és un descobriment
o una troballa
voluosa
que es produeix
quan s'està buscant
una altra cosa diferent
i apareix
de manera
sobtada
inesperada
accidental
casual
o afortunada
comparteix
l'element casual
amb la xeripa
sort o xamba
però la serendipia
més
requereix
sagacitat
sagacitat
és la veritat
que té una persona
per comprendre
les coses
i percebre
en claredat
el que comporten
i és sinònim
de molts adjectius
agudeses
tús
i claredat
etc.
La ràdio
majoritàriament
és temps
és notícia
és immediatesa
és rapidesa
pel contrari
en els benvinguts
benvolguts
i ben trobats
hem volgut
fer ràdio
tranquil·la
i amable
res
ens ha impedit
fer ràdio
hem tingut
convidats
cecs
hem tingut
convidats
impossibilitats
i amb cadira
de rodes
hem explicat
i comunicat
vida
hem viscut
i comunicat
emocions
hem caminat
i viatjat
per la terra
hem volat
pel cel
i més enllà
hem imaginat
a l'audiència
feliç
aquest balanç
que quedarà
en la història
dels benvinguts
benvolguts
i ben trobats
de Ràdio Esver
entre l'1 de febrer
del 2019
i el 31 de maig
del 2024
i fins al darrer
programa
diem
insistim
i persistim
en la idea
de la creació
d'un museu
per Sant Just
d'Esver
acabarem
Josep
avui que estem
tu i jo sols
acabarem
amb les últimes
paraules
que va dir
l'emperador
August
ònimo
y okandi
acta es fàbula
que significa
amb ànim
de bon rotllo
s'ha acabat
l'espectacle
nosaltres
us diem
que amb molt
amorositat
ens acomiadem
salut
i ràdio
adéu-siau

ara escoltes
ràdio d'esvert
sintonitzes
ràdio d'esvert
la ràdio de Sant Just
plurantà hui tullu
avui la intro
ha durat més que mai
sí, sí
perquè estava acabant
d'ajustar
els botonets
estàvem estirant
les veus
doncs
bona nit
amics
primer de tot
aquí
en presència
tots quatre
de nou
i oients
i oientes
què en tindrem avui
dos
vuit
o cap
o vuitanta mil
vuitanta mil no
però jo crec que ens en propem
més a les vuitanta
vuitanta
sí
epa
de forma
de forma
asincrònica
vull dir
la meva família
fan set o vuit mínim
hòstia nano
tiu
però ja
ens escolten
i pagant
els meus cosins
les meves germanes
l'Àlex també
allà des de Bilbao
molt bé
l'Àlex
fa número 1
salutació especial
al Führer
ara parlarem de Führer
però
salutació
va per ell
aquesta cançó
el Führer original
és l'Àlex
salutacions
mil veïnes
és un home
estrany
però interessant
exacte
ojo
ojo
oveitis mal
mal
oveitis mal
no sabrem com definir-lo
els seus orígens
ja són com
valencià
català
exacte
ull de cona
ara és basco
sí
sí
sí
és un mix
curiós
i ell mateix
com a persona
també és un mix
curiós
sí
després
aquí t'estimem
amic
exacte
ganes de veure't allà
bueno
a octubre
no?
és la data
exacte
perquè no hi ha
PPK aquest any
per nosaltres
i per tant
bé
és igual
els orients
s'està interessant
menys 33
mil
això que estem dient
i hem intentat
el tema musical
exacte
sí
nois
es queden dos
tres setmanes
pel Primavera Sound
una fita històrica
per nosaltres
rats aquí
fortes
i
que avui
he sigut
fa uns segons
conscient
que en Luís
i tu també venies
estic ofès
tio
estic ofès
jo
molt ofès
que no vinguessis
en realitat
no podies fallar
per a les idies
no tio
clar
no
però
què collons
estem en realitat
ni ho veuré
tio
no home no
però
de veritat
us ho dic
que
fares moltes birres fora
abans d'entrar
unes quantes
això no fallarà
però quan sereixi
pel matí
a les
a les 7 del matí
a les 9
a les 7 del matí
cap i pot
fas congrés
dissabte al matí o no?
no
dissabte ja no n'hi ha
no
vinc en condicions
molt bé
els congressos
són potser
inclús més durs
que la primera sound
no saps
sí
sí sí
algun congrés
pot acabar
pitjor
pitjor
sí sí
més tard
no no
vindré al 100%
al 100%
i de fet em vaig plantejar
si venia el divendres
si em palmava
però això va ser massa difícil
tampoc hi ha entrades
exacte
amb la qual cosa
estic tranquil
sí
les repesques
van cares
la nostra fan número 1
la Cris ha aconseguit
ha aconseguit
sí
ha aconseguit dijous
dijous
amb un preu exorbitant
exorbitant eh
però
què preu?
eh
em va semblar molt car
ho diré en fora d'antena
ho diré en fora d'antena
que ho digui ella
quan col·labori
com faci la seva
vinga Cris
t'estima molt
t'estima molt
t'estima molt
t'estima un missatge
ara mentre estem gravant
a veure si està disponible
ara mateix
i si és així
la connectarem en directe
en fals directe
perquè quan s'emeti això
no és el directe
però eh
tu no saps la gent
tu no saps l'agenda
que té aquesta noia
com ara
bueno
si sona de flut
doncs perfecte
bueno nois
concentrem-nos
estàvem diem
primer vera sound
tres setmanes
un primer vera sound
que és
ens va semblar bo
però jo crec que
a mesura que ha passat
els mesos
ens sembla més bo
això m'ha passat a mi
que quan em va sortir
vaig dir bueno
no està mal
i ara és el festival
de l'any
total
però bueno
i clar
avui farem un repàs
de primer vera sound
jo personalment
fent un altre repàs
al llistat
dels grups
en una estona
he tret com
deu coses
que no havia escoltat abans
vull dir
espectacular
o sigui que
haurem de triar molt
aquest dimecres
quan surtin els horaris
que quan s'emeti el programa
ja hauran sortit en principi
és el divendres
però hi ha
una
oferta
abrumadora
diria
serà més complicat que mai
perquè
combina l'oferta abrumadora
segurament
amb una distribució
molt
difuminada
per tot el festival
amb uns senyors
com nosaltres
amb els quals
cada dia ens costa més
i hem de
esclar
hem de fer un equilibri
energètic
sublim
perquè si volem aguantar
3 dies
amb condicions
o mordor pitchfork
mordor pitchfork
ja no es pot fer
molt bé
doncs nois
cadascú hem portat
coses a primavera
si no m'equivoco
aleshores
algunes off primavera
també
off primavera
jo també tinc un parell
off primavera
però concentrem-nos
voleu fer un petit repàs
així ràpid
així de dies
per exemple
estem al dijous
dijous
primera sound
quines coses
si teniu els mòbils
així de debat
així se'n recordeu
perfecte
què és imperdible
a nivell de noms
grossos
així
els masts
que estaran
segur
subratllats
quins serien
en paper
jo en paper
votem un cadascú
vinga
un cadascú
dijous
dijous
diré
idols segur
que no me'ls perdon
molt bé
idols
haig de sortir un nom
diferent
desgraciat
vinga
per favor
doncs que li liou
molt bé
jo trio
FK
a Twix
trio
no m'hi trobaràs
doncs jo vull anar
estarà mordor
evidentment
i a veure
però tio
jo crec que serà
un bon concertaco
sens dubte
jo tiro per electrònica
i anirem a DigiRoom
oh DigiRoom
perfecte tio
molt bé
molt bé
tio
doncs és que hi ha
moltíssima cosa
no diem divendres
i dissabte
no no no
ara perquè si ho voleu
fem un repàs
d'alguna cosa
ho teniu per dies
allò que heu portat
o no
ho teniu així
no però de memòria
tot podria
vale vale
vale
doncs ara si us sembla
passem a
fem alguna repassada
per grups de dijous
que encara no haguem
compartit aquí
amb nosaltres
per exemple
jo he de descobrir avui
dos o tres
com us deia
que segurament
el seu us coneixerà
eh
segurament
quina puta
quina puta fama
tio
no home fama no
tio
si és un puto
una enciclopèdia humana
tio cabron
i el Rubén també
però el Rubén és despistat
i aleshores és com jo
però tu
però tu
segur se'n recorda de tot
el cabron
és increïble
vale
doncs voleu posar alguna cosa
de dijous
teniu alguna cosa així
destacable
jo porto una de dijous
però comencem amb tu
o no
comencem-te
sí vinga va
va
ja que soc el que porto el mando
i mano
encara que no mani realment
però mano
ets el nostre jefe
és el mateix
poso un grup que es diu
Juli
juli
hombre
els tenia
els tenia al radar
ets un gran dit
tío
espectacular tío
xaval
el descobriment d'aquesta setmana
em sembla increïble
i serà
bueno
imperdible
imperdible
en sèrio
rotllo
són els garave grunts
podríem així
90
sorollós
i són
ara considera'm idols
exacte
i a la merda
Juli
com és diu
deus dir Juli
la pronunciació
perquè em sembla que són americans
són americans
vull dir que serà Juli
Juli
Juli
Flutter
Flutter es diu el tema
i així sonen
a veure què us sembla
acest
que en
men
com
Fins demà!