Bona nit
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Transformisme és una teoria biològica que sosté que tots els éssers vius actuals
procedeixen per evolució i mitjançant canvis més o menys lents al llarg dels temps biològics
d'antecessors comuns.
Per avui parlarem de l'altre significat i sentit de la paraula transformisme.
El transformisme és un substantiu usat per referir-se a la caracterització o disfressa
mitjançant el qual una persona, generalment de sexe masculí,
i ocasionalment adopta els modismes culturals maquillatge, vestimenta, gesticulació, manera de parlar, etc.,
que convencionalment se li assignen al gènere contrari.
Avui, en els estudis de Ràdio d'Esvern, ens acompanya un supervivent d'una vida dura,
una persona entranyable.
No ha pogut fer sempre el que ha volgut, però quasi.
Venedor de llibres, venedor de carn a vegetarianes,
supervivent sempre amb dignitat,
sap valorar el fracàs,
és delicat,
posa el cor en tot el que fa,
molt ràpid mentalment en situacions compromeses,
sempre alegre,
assentat al meu costat,
un artista que es transforma.
David, Cano i Canal,
benvingut, com estàs?
Escolta, has dit sempre alegre i m'acabes d'emocionar.
Moltes gràcies,
estic molt orgullós i feliç d'estar aquí a Ràdio d'Esvern.
És el primer cop a la meva vida
que estic a Sant Just d'Esvern.
I no em podrien haver rebut de la millor manera, eh?
No farem propaganda d'on m'has portat,
perquè al final tot...
Perquè si no...
Oi que no estem subvencionats, doncs no ho dic.
però m'ha agradat molt aquest...
Nen, per favor,
entre la veu,
el Wonderful World aquest,
i és preciós, eh?
Jo amb això ja acabaria, eh?
Perquè ho has dit tot, ja està.
M'he emocionat.
Perquè no et passa a tu
que quan parlen de tu
et fa cosa, et ruboritza?
Com ho diuen allò?
Que parlim d'un,
encara que sigui per bé.
Ah, per bé, això.
Perquè malament sempre em parlen.
Això veia el Dalí.
A mi m'agusta que parlen de mi.
amb què sea bien.
Perquè malament ja em parlen.
Aviam, David,
tu comparteixes la vida
amb el teu alter ego,
la teva tieta Brigida.
Com ho porta?
Doncs no ho porto gaire bé,
perquè, clar,
una senyora de dretes...
La teva tieta és un animal,
és de dretes, vídua,
117 anys d'edat,
molt bebedora de vermut de reus,
devoradora d'homes,
activista social.
això és el que jo trec del teu alter ego.
Tres cops, vídua.
Tres cops?
Però mai casada.
Sempre els mata.
No, no li aguanten.
Si és veritat que amb 117 anys
se'ls busca de la seva quinta.
I fins ara,
la mitjana d'edat era 90,
que, oi,
que acabarem sent immortals,
eh?
Bueno, jo hi no arribaré,
però,
quina por.
Aviam, la pregunta,
David,
com ho portes,
això,
amb la teva tieta?
Doncs mira,
he creat un monstre,
i jo no ho sabia,
perquè tot va sortir
fruit de la casualitat,
i he creat un monstre,
va sola.
Llavors va sola,
i llavors al principi
em costava molt,
però ara estic feliç
perquè coses que jo mai faria,
les fa ella.
Llavors això,
a mi em dona una llibertat
que no vegis.
vaig estar assentat a la falda
d'un conseller,
que no diré el nom,
però com sou intel·ligents,
me vaig ser a la falda.
Al cap de tres dies
va tindre que marxar a l'exili.
No cal que digui el nom.
Resulta que quan em veuen els polítics,
els dic,
voleu que m'assenti a la falda?
Ja s'ha acabat.
Doncs això ho fa la Brigita.
Jo no seria capaç
de fer el que fa la Brigita.
Com va començar
la teva relació amb la Brigita?
Doncs mira,
el que t'hi dit,
frita la casualitat.
Un aniversari,
un aniversari de...
Una...
Jo és que jo dic
innombrables
a tota la gent
que no m'ha estimat.
Llavors,
part de la meva família,
doncs una persona innombrable,
perquè no puc dir el nom,
el que et toca,
no puc dir els parentius,
perquè em fa mal,
perquè com crec molt
en la família,
em fa mal.
Jo no he sabut
el que és un pare,
una mare,
saps?
Llavors,
això va ser per una innombrable.
Llavors jo vaig voler
fer-li una sorpresa
i em vaig transformar
tota la gent
que havia allà
aquesta festa d'aniversari,
això és la bomba,
com és que no...
Bé,
i arrel d'aquí
vaig anar
creant el personatge.
Quina edat tenies?
Buf,
no me'n recordo.
És que passa
molt ràpid el temps.
Jo sí que no m'amago l'edat
perquè he fet 50 anys,
però fa molta cosa
que quan comencen a fer
aniversaris de coses
de l'hemeroteca,
tal dia com avui
fa 25 anys
aquella cançó,
40,
però si jo hi era,
saps?
Em sobta molt.
M'està passant
molt ràpid la vida.
També et dic
que no hagués imaginat
que hagués arribat
als 50,
perquè no ho hagués dit,
no,
no estava en els meus plans.
Doncs ara comencem
pel començament.
neixes a Sabadell,
encara que tu
ets de Bàrbara del Vallès,
i com
transcorre la teva infància?
Perquè sé que sou molt dura,
això ho has d'explicar tu.
Bé,
doncs mira,
resulta que,
clar,
per començar,
ja vaig ser un fill
no desitjat,
imagina't,
en l'embaràs.
És d'aquells matrimonis
que no t'ho perdis,
que encara passa,
que jo em pensava
que això ja no passava,
per arreglar els matrimonis,
que es quedaven embarassades.
les dones.
Hi ha un altre vessant
que per arreglar el matrimonis
són els que se'n van de viatge
a Punta Cana,
i llavors cadascú torna amb un avió.
Perquè quan ja no hi arreglo,
doncs en el meu cas,
hi havia una parelleta,
ja tenien el nen i la nena,
i clar,
la meva mare,
la biològica,
tenia més banyes
que el pare de Bambi.
I ella,
per intentar captar el meu pare,
va quedar embarassada.
Jo no sabia que podies
tenir aquest poder,
no?
I llavors ja vaig ser
un fill no desitjat.
Quan vaig néixer,
a l'octubre,
al cap de tres mesos,
em va...
me'n va donar
amb una tieta,
perquè va dir
que no em volia,
que és que, en veritat,
el que volia
era el meu pare,
no a mi.
I això m'he assabentat
ara de fa uns 10 anys,
em vaig assabentar
que a mi
em va donar
amb una tieta
que havia tingut una nena
el mateix any que jo.
La nena va néixer a l'abril,
jo a l'octubre,
i jo...
Doncs imagina't,
fills,
si hi ha la base,
el Pilar,
no?,
que són els pares,
que és l'arrel,
perquè et pugi aquell frit,
no?,
ja està podrit.
Lo raro és que jo sigui,
que estigui jo bé,
perquè això és lo raro.
M'ho prenc amb humor,
perquè és una cosa
que està més que superada,
però per això et dic
que quan ho explico
o quan escolto
que algú m'ho diu,
m'afecta,
perquè fins i tot
em fa pena,
dic,
ai, pobre noi,
i a vegades dic,
ostres,
si estan parlant de mi,
saps?
Però no va ser fàcil.
Llavors,
al cap de poc temps,
amb 18 mesos,
el meu pare,
evidentment,
com no la volia,
la va deixar,
llavors,
ella no ens va voler
i ens va...
ens vam quedar
amb el meu pare.
Amb la mala pata,
que he tingut madrastra,
però de les a debò,
d'aquelles que dius,
no pot ser,
doncs,
sí.
De les lents.
i l'únic que li tinc
que donar les gràcies
és que gràcies a ella
ja no sóc ranconiós,
perquè era molt ranconiós,
molt,
perquè com contra més mal
em feia,
jo deia,
algun dia ho pagaràs,
algun dia ho pagaràs.
Jo he fet 50,
ella encara està viva.
I li dic,
hosti,
saps què?
No puc lluitar contra això.
Doncs ja està.
Llavors,
no ha estat fàcil,
però jo sempre,
com si jo sempre he sigut artista,
de naixement,
i llavors jo tot ho teatralitzava
i tot ho feia alegre
i tot ho...
Però ha estat dur.
Ha estat dur.
Que jo sàpiga,
fins als 15 anys
portes una vida duresa,
però, bueno,
al final,
doncs entra el teu pare
per un cantó,
entra la veïna aquesta
que et cuidava
per un altre
i per a partir dels 15 anys
te'n vas, no?
No, no, no.
Una mica més endavant.
O 17.
Sí, però no és per l'edat.
és...
Quan no ets estimat...
Per això, oi?
Jo soc intel·ligent
i llavors vaig pensar
si aquí no t'estimen,
però no em vaig anar.
Vaig arribar un dia a casa
i tenia les meves coses
amb les escombaries a la porta.
Aviam.
Canvia la cosa, eh?
De marxar,
aquest fotin fora de casa.
Però el fet és
que amb 15 anys
o un 17
et trobes penjat, penjat.
Sí, sí.
I era molt bona persona, llavors.
Ara ja no ho soc,
però abans era molt bona persona
i me vaig anar
de Barberà del Vallès
a Barcelona
caminant
perquè era incapaç
de colar-me'n al tren.
Imagina't tu
quina tonteria,
perquè, vamos,
ara, a la que puc,
això no ho poseu, nens,
a la que puc
m'encolgo el metro.
És a broma.
Ah, m'estranya,
perquè, precisament,
ben trobats,
oients,
de totes les persones
que hem portat aquí
als Benvinguts,
totes,
molt bona gent.
però, si hi ha alguna
que té un cor
que li explota,
és el David.
I tots els altres convidats
que he portat aquí,
excel·lentíssimes persones.
Però tu tens alguna cosa especial?
Mira,
t'ho diré ben fàcil.
Quan estic amb tu, David,
sigui veient com actua,
sigui fora dels escenaris
o platós,
faig,
m'hi va aquella frase
que em diu
tu somriu,
després busquem el motiu.
I és el que em passa amb tu,
o sigui,
d'entrada,
jo parlant amb tu,
em provoca el somriure,
després ja buscaré
perquè somric.
Però jo,
gràcies per el que tinc
un gran cor,
és que jo,
si no callaria,
el que no diria
que ets una mala gent,
d'entrada no la portaria aquí.
Saps el que passa?
Que jo haig de ser agraït,
perquè dono gràcies
cada dia
per el que he aconseguit
i llavors
la meva obligació
és fer feliç a la gent
i buscar
i sobretot
donar veu
als que no en tenen
perquè
a mi m'hagués agradat
tindre aquest suport
i com no,
igual que no vaig tenir una família
a l'ús,
que sempre ho explico,
el dia que trobi la segonya
la descuarteraré
i la posaré
al pil-pil
o en una sanfeineta
perquè em va deixar
amb una família equivocada,
es va equivocar,
va equivocar,
allà hi havia diners
però no hi havia carinyo,
coses tan frívoles
com que la meva madrastra,
a més mira quina frivolitat
i quina crueltat,
no?
T'ho explico ràpid
perquè tampoc m'agrada
fer molt d'allò
perquè a més ara
el tema de la salut mental
ara està com que es posa
allà sobre la taula
i s'està valorant molt
i s'està valorant molt
però en aquella època
que jo t'explico
cada divendres
es suïcidava
això és molt greu
de dir
i és molt fort
però és que s'ho inventava
que es suïcidava
i havien de fer un ritual
pensa que érem set nens, eh?
Tres un matrimoni
tres un altre
més un que van tindre en comú
i després
quan vaig conèixer la meva mare
que per ser la meva mare
la vaig conèixer
la biològica
la vaig conèixer
amb 25 anys
faré un acudit
recordes el Gila
quan començava
els monòlegs?
Jo n'he dit
quan mi mare estava treballant
i diu
que si era l'última vegada
li veies al mundo solo
doncs jo la vaig conèixer
amb 25 anys
que això és un altre tema
doncs ella
torno a la madrastra
cada divendres
es suïcidava
llavors
els nens
els set nens
havien de passar un per un
al llit
a donar-li un petó
jo i una altra
germana
que em costa dir germana
una innombrable
ens posàvem
a plorar
abans d'entrar a l'habitació
perquè no ens sortia
del cor
perquè jo m'hi va llogar
sempre pel cor
i com no ens sortia
teníem que estar
obligats
a donar-li un petó
a una persona
que no ens volia
imagina't tu
és això
i podria explicar
moltes més dures
per això no
per
Lleida Vient
hauria d'estar aquí
llavors
estic superagraït
que estic
perquè si per ella
fos jo jo
no estaria aquí
va haver-hi un capítol
molt lleig
que em va intentar
escanyar
i és que
no se m'oblida mai
no se m'oblida
ho tinc molt present
cada cop que veig un forn
perquè jo era un nen
i un forn de casa
un forn de cuinar
i m'estava escanyant
i a sobre
clar jo ho sé
ho recordo
com una qualitat
però ho sé
perquè després
ho explicava ella
en les amistats
en sopars
perquè socialment
bueno
de bandera
una dona de bandera
però a dintre
la casa
horrorós
doncs
deia que
contra més
m'apretava el coll
més gaudia
amb les
mala de sort
per ella
que van trucar
al timbre
de casa
i això
li va fer
allò
si no
ja no hi seria
però nen
amb alegria
que ho explico
perquè
supervivent
té tela
per això
quan diuen
mare no hi ha més que una
la sang és la sang
doncs no
perquè també les famílies
són el que són
algú ha de dir les veritats
si la teva mare
o el teu pare
o el teu germà
no són bones persones
s'ha de dir
però no es diu això
i jo crec
que em volen una família
que ho he aconseguit
que tinc una família
ara ja arribarem
és a dir
quan t'he fet la presentació
i t'he dit
que ets un supervivent
i sempre amb dignitat
no anava equivocat
home jo tinc una petita
avantatge
és que et conec
i bueno
doncs ja veus
ens has fet
una explicació
del que pots
arribar a ser
el sadisme
ja no
amb infants
amb infants
perquè jo
ara que tinc nebots
des dels 33
33 anys
tinc nebots
des de 33
fins al més petit
el més petit
que té
ara farà 3 anyets
quan vaig veient
l'ús créixer
deia
hòstia
però si a mi
amb 5 anys
em va passar això
a mi amb 6
em va passar això
a mi amb 10 això
a mi amb 19
al carrer
llavors
veia les
les cares
d'aquests nebots
i dic
jo no m'imagino
la crueltat
de fer això
i tota la família
ja no només
el nucli de casa
i els meus tiets
i els meus avis
no hi ha ningú
jo seria incapaç
de veure
per això
ajudo a tothom
que pugui més
i arribo
fins on arribo
perquè
tampoc em dóna
per més
no arribo a tot arreu
i això
tampoc ho porto bé
però sí que és veritat
que has de tindre
els peus a terra
i amb això
el meu marit
és el que
el meu marit
és terra
i jo sóc aire
jo vinga vinga
i el meu marit
és terra
i diu
vinga
fins aquí
però vull arribar
a tanta gent
necessitada
que a vegades
em va a la vida
i no
primer has estat bé
per poder ajudar
tu has d'estar bé
tu
i així pots
t'ajudar
però jo he collit
a molta gent
i he buscat
si jo no he pogut
doncs buscar
que aquella persona
no estigués al carrer
definitiva
tornem al principi
jo sóc agraït
i llavors per això
dono gràcies sempre
i m'agrada que em diguis
que et deus un somriure
també tinc la baralleta
que si parlem
d'energies renovables
això t'encetes
el Pere
la teva parella
gran persona
el Pere
és la bomba
és la bomba
és el terra
i tu és a l'aire
però és que he tingut molta sort
ell no ha tingut la mateixa
no
no
mira
30 segons
i no ho vull discutir
menys amb el meu telèfon obert
si alguna cosa
a mi em sap
però
em fa mal
és la falsa modèstia
no
perquè
jo puc dir que sóc tonto
perquè ho sóc
sí
però que l'Ensen digui
que és tonto
no enquadra
però jo sé
perquè el Pere
jo he tingut més sort
amb el Pere
i sempre l'hi dic
amb ell
perquè
jo sóc molt difícil
molt
perquè
és que
vulguis o no
arrossego les coses
eh
això és una intimitat
però és que estic amb tu
que estic com a casa
i estic encantat
quan jo el vaig conèixer
a mi em va tocar
la pell
la pell
que ens vam conèixer
a la platja del Tor
que precisament
el 19 d'abril
farà 14 anys
que ens vam conèixer
i 10 de casats
perquè ens vam casar
al mateix lloc
i al mateix dia
on ens vam conèixer
4 anys més tard
llavors
és el 19 d'abril
és el nostre dia
quan a mi em va tocar
jo no havia sentit mai
aquella manera
però a mi
em costava molt
deixar-me estimar
perquè em creava rebuig
perquè com no havia tingut mai
imagina't
t'estic parlant
que tenia 40 anys
ja quan el vaig conèixer
o 37
recordo
i faig un petit incís
que tu m'explicaves
i és de les moltes coses
que em provoques
el somriure
que em dius
nen
jo mira
quan els altres
se'n separen
sí senyor
els 40
és que jo no m'invento això
són proses que tu
m'has ensenyat
quina memòria
però per això et refereixo
que jo arrossego
encara moltes coses
i
estar al sofà
i que
m'acaricies
jo apartava
m'apartava
perquè no estava
acostumat
perquè no ho he tingut
no he tingut
el carinyo
jo sempre l'he buscat
a fora
mira si he buscat
el carinyo a fora
que he fet barbaritats
a mi em deien
el gitaner
perquè me van
amb els gitanos
i dic
ojalá
hagués sigut gitano
perquè escolta
els gitanos
la família
ho tenen
els mafiosos
la família també
nen
els puntals
mira menys jo
la família
és molt important
llavors sempre buscava
em vaig fer
amb tot el respecte
em vaig fer
testimoni de G
ho va
durant sis mesos
nen
t'ho explico
perquè és que
per què em vaig fer
t'estima de G
todos eran hermanos
i conyo
doncs venga
cap allà
t'ho juro
i va ser una etapa
sis mesos
perquè quan es va
cementar el meu pare
em va fotre una hòstia
que em va girar al cap
i se'm va acabar el xollo
perquè abans
havia la roba de diumenge
i a mi em van veure
clar
set germans
un em va enxampar
un dimecres
a la tarda
amb la roba de diumenge
que he vist el David
amb roba de diumenge
diu com?
diu sí
doncs venga
seguiu-lo
aviam cap on va
Salón del Reino
em va fotre una hòstia
però jo guardo molt de carinyo
perquè mira
no deixa de ser una
allò
però
totalment
totalment respectables
però
em refereixo
que jo fins i tot
perquè quan buscava carinyo
doncs allà
eren hermanos
i després allò
doncs jo cap allà
és l'exemple
que sempre
sempre he volgut
fer una família
i l'he aconseguida
per això et deia
he fet molta sort
amb el Pere
i amb tota la família
del Pere
que és la meva família
rebobinem
abans del Pere
19 anys
et trobes
o em diu
ui
amb el sals d'escombraries
a la porta
i que fa
el senyor David Cano
això
em vaig caminar a Barcelona
a casa d'un amic
ara
a casa d'un amic
alemany
amb la mala pata
perquè això era el 24 de gener
i amb la mala pata
que no hi era
que s'havia anat a Cuba
de vacances
vaig dormir 3 dies
a Montjuïc
que cada any
fes aquest exercici
i me'n vaig al lloc
on jo vaig anar a dormir
m'assec una estona
ploro
dono gràcies
i torno la meva vida
he sigut molt honrat
ara ja no eh nen
ara ja no
ara ja no
ara comencem
amb el de la falsa molèstia
no no
ja no soc bona persona
no no
jo ja m'hi espai
doncs parlaré amb la Brigita
després parles amb la Brigita
això mateix
llavors vaig anar
al mercat de Santa Caterina
a demanar
una poma
o una
la dona es va quedar
emparada
perquè jo anam arregladet
vaig a dormir al carrer
és que tu sempre s'ha anat
molt molt ben posadet
sí
però clar
s'ha anat amb el vestit de diumenges
quan anaves al segon del rei
no
perquè jo sempre t'hi vi
sí
m'agrada
m'agrada
perquè tens aquesta educació
del bon gust
sí
jo quan t'hi he fet la presentació
si no recordo malament
ja veus que no tinc
no tens
i jo t'he dit
delicat
sí
i és veritat
és la sensació
que des que t'hi he conegut
a mi em desprèn
ets una persona
d'un gust
és delicat
i la Brigita
després quan parles amb ella
ja veuràs que
la imatge és primària
és una mala bèstia
però la imatge és primordial
oh i tant
perquè per la imatge
entra
la Brigita és una dona
que agrada molt
a les senyores de dretes
oh i tant
per aquelles de dretes
però si l'escolteu el discurs
és molt caleborroca
llavors clar
molt mona vestida
amb aquells vestidets
que porta
els talons
conjuntat
les arrecades
però clar
comença a parlar
de gentrificació
de fons voltor
i de
ara pararem
ara pararem
estàs d'acord amb mi
que és un animal
i tant
que és una mala bèstia
és un animal
continuem
amb la peripècia
però la farem curteta
de tu depèn
sí
la farem curteta
perquè
quan vaig a demanar
aquesta poma
aquesta fritera
es queda parada
diu com?
dic sí
perquè no tinc per menjar
es va quedar en parada
em va portar
al bar
del mercat
em va fer uns
trepanets
i em va dir
ara si no t'importa
diu a les tres plego
i m'acompanyes
i em va portar
a la plaça nova
a Càritas
i a partir d'aquí
doncs a buscar-me la vida
en cases
em va voler acollir
una dona
la primera
i quan arribo
era igual que la meva madrastra
no físicament
l'actitud
jo percebo
les energies
i llavors vaig notar
que dic
uf
dic
ho sento eh senyora
però jo aquí no puc vindre
com?
dic no
no puc
havia una energia
tan dolenta
en aquella casa
només entrar
jo ho noto
no sé fills
jo què sé si tindran un sentit
però
llavors
amb la sort
que vaig conèixer uns nois
a Badia
i
els vaig explicar la situació
i em van acollir a casa seva
jo
amb agraïment
i
que és la meva obligació
els vaig netejar la casa
mentre anaven a treballar
a Barcelona
això no?
a Badia del Vallès
ah
tu has dit a Badia
a Badia del Vallès
sí sí vaig tornar
i després ells
tu vas tornar a Barcelona
llavors
sí sí sí
a Barcelona vaig estar a poquer
perquè com això de càrit
i tot això
em van voler buscar
aquesta casa d'acollida
i no
no va funcionar
vaig tirar cap a Badia del Vallès
que coneixia aquesta parella
i això
no agraïment
vaig netejar-los la casa
i un dia vaig netejar
el replà
i una veïna ho va veure
que té cas
les limpiezas
i com sempre he sigut espavilat
i tanto
ja hace años
ja ves tu
hace años
i vaig començar així
guanyar-me un dinaret
llavors aquests nois
em van portar a casa
d'un noi
a buscar les claus
per anar a casa
d'un altre
i aquest noi
quan li van explicar la història
ja no vaig marxar
d'aquella casa
i és el meu padrí
que és el Santi
per mi és el meu padrí de vida
com tinc una germana d'acord
doncs tinc el meu padrí d'acord
i a partir d'aquí
doncs ja
encarregla la vida
comences venent llibres
no?
he fet tanta cosa
que em fa molta gràcia
perquè jo t'havia vist
al mercat
com tallaves la carn
com venies la carn
i jo he dit a la presentació
que ets tremendo
que li saps vendre carn
a les vegetarianes
li vaig vendre carn
a una noia vegetariana
de les primeres
que no estaven ni de moda
perquè ara ja en sembla
que tothom
no jo fill
entre veganos
vegetarianos
ja no saps què són
saps?
ni ells tampoc ho saben
però
l'alimentació és bàsica
és molt saludable
i ha de ser saludable
no ells sí que saben
entre un vegan
i un vegetarian
sí però et refereixo
que has de saber
el que menges
i el que no menges
perquè
per substituir
el cos necessita
unes coses
si no és proteïna animal
necessitem energia
en forma de glucosa
en forma de proteïnes
i jo era molt comercial
llavors jo li he vengut
amb una noia
que era de Burgos
i vaig vendre
pit de gall d'indi
perquè li vaig dir
no hi havia internets
no hi havia res
jo tenia una enciclopèdia
si una clienta
primera
que era producte fresc
no són sabates
que si no les vens
estan allà
jo tenia que vendre
el gènere
quan una clienta venia
em deia que era de Burgos
jo no deia res
m'anava a casa al migdia
buscava la enciclopèdia de Burgos
la tizona
que és la espada
del campeador
el paseo
no sé què és
a la tarda
jo soy de Burgos
ai pues jo he estado
és precioso
és una maravilla
la catedral fantàstica
la catedral preciosa
i el paseo de no sé què
perquè tinc molta memòria
la qüestió
que li vaig a nena
venia sempre amb una clienta
que esta dona de Burgos
venia sempre amb una clienta
una molt bona clienta
la nena
le dic tu molt bona clienta
di por la teva amiga
di no me compra
no me fagas tu
di que jo no estic
aquí a Femaco
perquè per Femaco
és el corte inglés
ara
doncs resulta
que li vaig dir
dius que soy vegetariana
dic ai jo
ella era vegetariana
jo també
dic però los vegetarianos
comemos pechuga de pavo
només que és una cosa
muy natural
el pavo
és muy exigent
a la hora de comer
i li va fer tot un rotllo
per què?
perquè el pavo
ja té una confiança
que portava una setmana
amb mi aquell pavo
si no el venia
aquell dia
ja està
i així és la manera
de vendre
nens
enganyant
com deia
el pare del peret
el mitjamic
però no
això però no s'ha d'enganyar
perquè al final
i tu no has enganyat mai
i avui cada vegada
és més difícil
enganyar algú
afortunadament
però bueno
sempre se la colen
eh
i ja no parlem
no parlem de política
ni de religió
ni de futbol
res
ni esports
ja ja ja
em agrada esports
perquè el futbol
és el futbol
i el esport
és una altra cosa
ah mira
fem una petita pausa
que hi ha moltes coses
per explicar

que hi ha moltes coses
que hi ha moltes coses

que hi ha moltes coses
que hi ha moltes coses


inara George
48 anys
Inara George, 48 anys, és una cantant i compositora americana de música.
Canta tant en solitari com formant part del duo The Bird and the Bee,
com formant part del grup d'harmonia femení de Living Sisters.
I Inara George és el tipus d'artista que mai es dirà experimental perquè la seva música sona molt dolça.
No obstant això, és un artista que pren riscos a través de moltes encarnacions musicals
des de principis dels anys 90 fins a l'actualitat.
Té una veu clara i accessible, fa pop futurista i el combina hàbilment amb la bossa nova i l'estil dels Beach Boys.
Doncs aquest interpret avui ens ha deixat la seva versió de la sintonia del nostre programa.
T'agrada la sintonia del nostre programa de vida?
Una meravella.
Saps què significa? Quin món més meravellós.
I és que, que jo sàpiga, és l'únic món que tenim.
Jo no sé, és com la vida.
Parlar amb els amics, deia, escolta, és que la tenim de profitar perquè, que jo sàpiga, no estic molt segur,
però te'n donen una.
Hi ha uns que creuen la reencarnació, amb la resurrecció, però que jo sàpiga, te'n donen una.
I per ara no te'n donen més, per ara, eh?
Jo també ho crec, sí, també ho crec.
Llavors, la tenim que aprofitar.
La tenim que viure.
I tenim que viure amb aquest món.
Sí, la vida és per viure-la.
Que diuen que és meravellós, encara que hi ha molts moments, perquè al final depèn de com t'afecta a tu.
Jo entenc que hi hagi gent que la mort sigui una alliberació.
Però bueno, de la mort ja en parlarem.
Sí, i tant. Ui, a mi m'agrada molt el tema de la mort.
Ho sé, ho sé, ho sé, ho sé.
Per això, i ho tinc aquí, per si hi arribem.
No, no, m'encanta, i el funerari, m'encanta.
Això, i ho sé, i sobretot, una de les coses que t'agrada de la mort...
Ojo, ja ho veig. És que tens una memòria...
No, que va...
Bueno, deixa'm una part.
Digue, digue, què és el que anaves a dir de la mort?
No, que a tu t'agrada l'emprellofament que la gent es vesteix de bonito per anar...
Igual que t'agraden les bodes, que la gent va ben arreglada.
Com tu, sempre ha sigut molt petimetre, molt delicat.
I, doncs clar, tot el que són els acontecements...
A mi m'agraden més els enterros que...
Ho veus, per això t'ho dic.
Oh, perquè hi ha un ritual boníssim.
Ho veus, per això t'ho dic, perquè els rituals per tu són importants.
Clar, sí que és veritat, fem fibrilitat i humor...
Quan és d'una desgràcia, no.
Una persona, una desgràcia a la mort, no.
Però allò que per llei de vida ja toca...
Hi ha totes unes frases fetes, hi ha totes unes coses que és per pixar-s'hi.
És el festival de l'humor i d'uns estereotips que venen...
L'altre dia, malauradament, vaig anar al Tana Tori per l'amor del Juanito, del Pinocho.
Jo no vaig poder anar.
Jo vaig anar i...
Va ser molt enriquidor.
i em va portar molt bona energia, perquè jo...
A mi sempre em va tractar molt de carinyo.
I a mi també.
Tant a mi com a la Brigitte.
Ah, clar.
I un senyor de 88 anys.
Amb 89, va morir, sí, sí.
I sempre molt de carinyo i jo tenia que anar...
Vaig fer 150 quilòmetres, com he fet avui, també, perquè jo volia ser-hi.
Doncs va ser molt gratificant, no.
Vaig conèixer dues persones molt importants de la seva vida, per sorpresa meva,
perquè jo tenia un guió i me'l van desmuntar en positiu.
i no he pogut dir qui eren les persones, però vaig sortir tan feliç, amb un somriure,
vaig parlar amb el Pinocho, perquè jo parlo, jo parlo...
Jo parlo més amb els nors que amb els vius.
Sí.
Per què no?
Perquè així no em discuteixen.
Bé, el Pinocho és un altre tema.
Quina pena que hagi deixat malgut de bosca, malgut de boca, amb alguna...
Bé, però això és una...
No, no vull parlar, perquè és una pena.
És una pena.
Ell sí que el puc dir, i ho dic jo, eh, a mi m'és igual, eh.
Ho dic jo, eh, és cosa meva, el que diré.
Ell s'ha mort de pena.
S'ha mort de pena.
I ahir, l'altre dia, en alternatòria, ho vaig corroborar.
I vaig pensar, hòstri, quina pena, que s'ha mort de pena.
Va, alegria, nen, per favor.
No m'agrada...
Acabem...
La mort sempre al costat.
A mi m'encanta.
I som molt conscient que estem de pas.
I saps quina història puc entendre, ja amb el transcurso de la vida,
d'uns quants anys fent de la vida?
Que és que no ens preparen per morir.
No ens preparen per morir.
Amb tota una sèrie de societats, avui, existents al món,
la mort és una festa.
i s'acaba, després de l'enterra, amb una festa...
Pica-pica...
Com dient.
Bueno, això és...
Donant gràcies al difus.
Aquí sempre s'ha tapat.
No ens preparen.
No ens preparen.
A la nostra societat no ens preparen per morir.
Però això és la...
Això està a l'Església Catòlica, eh?
Això, con l'Eglésia hemos topado, nen.
Perquè no, és veritat.
Les cultures luteranes no ho tenen, els anglosaxons.
Al revés, és un honor que et convidin en un funeral.
s'enviava un sobre blanc amb tot el reborde, amb negre.
Era un honor que et convidessin en un funeral.
Aquí no.
Igual que tapar els nens la mort no pot ser.
Això és part de la vida.
És que saber de la mort et fa més viu.
I tant.
Ai, per favor, ara semblo jo al punt 7.
No, no.
no es moriria mai.
No.
Saps que la Brigita va conèixer el punt 7, no?
Ah, sí.
Ui, i resulta...
Ara, si vols que t'ho explico jo, perquè aquesta...
Ui, tant.
El primer que li va dir, ell estava assignant llibres per un Sant Jordi.
I la Brigita, que és, vamos, és invasora, és que és invasora,
se li apropa, diu, punt 7, carinyo, ens fem un retrato.
Perquè la Brigita fa retratos, no fa fotos.
I, bueno, li va encantar.
I dic, sap per què?
Dic, perquè ara parlaran de nosaltres.
Dic, la Sarita Montiel va estar con Severo Ochoa
i que Brigita d'Amour amb Ponset.
I li va encantar això.
Home, que el comparés amb...
Si no recordo malament, el Ponset no deia que no es tenia que morir.
Diu que no hi ha res escrit de que jo em tingui que morir.
O no hi ha res que obligui a que jo em tingui que morir.
Ha deixat uns llibres que us ho recomano, eh?
Sí, sí, un personatge...
I la filla també, eh?
Però el que passa és que la filla, la pena,
que ha tirat cap a una banda que...
Però ell ha deixat uns llibres molt interessants.
Aviam, David, ara parlarem de la Brigita.
No, o sigui, el tonto lo tonto va sortint ella.
Ja ho veus.
Una mala bèstia que em fa molta gràcia.
Surt, surt, surt, un animal.
Aviam, David, tu converteixes el transformisme
amb l'art del transformista.
És a dir, et converteixes del transformisme a l'actor.
Hi ha algú més que ho faci a Catalunya?
Doncs mira, encara està viva la Gilda Lobe,
que té més de 90 anys,
que és una institució.
Després tinc...
Hi ha dos o tres companys més, com la Patrick.
Transformista, coneguda.
La Brigita.
Bueno, perquè jo he tingut la sort de tindre una visibilitat...
Al BTV, que ara en parlarem.
...durant vuit anys.
Llavors, hi ha TV3, hi ha 8TV.
Llavors, sí, sí.
Però quedem pocs,
perquè sí que el que hi ha ara és una corrent,
que es diu que és un moviment queer,
queer, amb Q-U-E-E-R.
Ara en parlarem.
Llavors, són drag queens,
és una altra performance.
I jo, el transformisme que jo conec
i el que sempre faig tribut,
és el que em van precedir,
que era el de l'activisme, també.
Com una lluita per la gent vulnerable,
per les etiquetes, pel rebuig.
I llavors, és l'activisme,
és el transformisme que jo faig.
Amb la diferència dels meus companys,
jo sempre dic que soc un transformista de dia.
perquè jo he tingut la sort d'anar de dia
i normalitzar-ho.
I moltes vegades, quan jo anava a gravar,
jo no me'n recordava que jo anava de Brigita.
Llavors, clar, no deixa de ser la meva essència,
però no me'n recordava perquè, a vegades,
quan veia una injustícia,
saltava. A més, soc molt valent.
I un dia estava entrevistant amb una dona,
allà a Fabri Puig,
mentre s'entrevistava aquella dona,
a la del davant li van atribar la cadena.
Vaig sortir corrent.
Jo no vaig caure.
La cadena del coll.
Ah, la cadena del coll.
O sigui, que em refereixo que,
com a transformista,
jo sempre reivindico l'activisme social.
Aviam, aclarim.
Transformisme no s'ha de confondre
amb transvestisme,
entre gènere o transexualitat.
El transformisme,
o cross-dressing,
és l'acte de portar peces de roba
que no s'associin habitualment amb el propi sexe.
El transformisme s'ha utilitzat
amb finalitats de disfressa,
comoditat,
comèdia i autoexpressió
als temps moderns
i al llarg de la història.
Les persones que practiquen
com a part d'un espectacle
són transformistes,
com ho va ser en Joan Brossa,
el Leopoldo Fregoli
o el David Cano.
Gairebé,
totes les societats humanes
al llarg de la història
han dictat normes
per a cada gènere,
relacionades amb l'estil,
el color o el tipus de roba
que s'espera que portin.
De la mateixa manera,
la majoria de societats
han tingut un conjunt de directrius,
opinions o fins i tot lleis
que defineixen quin tipus de roba
és adequat per a cada gènere.
El tema transformisme
es refereix a una acció
o comportament
sense atribuir
ni implicar cap causa
o motiu específic
per a aquest comportament.
Transformista o cost d'ésser
no és sinònim
de ser entre en gènere.
És correcte, això?
És correctíssim
i a més jo,
la Brigitte,
fa un taller LGTBI.
A més, m'ho ve de preu, nen,
que he vingut aquí a vendre, jo.
Home, és que tu has vingut
a parlar del teu llibre.
Ara.
Després parlarem en profunditat,
però la Brigitte
ha creat un taller
que explica les sigles LGTBI.
S'ho va preparar molt,
però després,
quan ja acaben
les sigles,
explicar-les
i a més,
ha enfocat a la gent gran.
A mi em faria molt il·lusió
poder vindre aquí
si hi ha un centre de dia
o una residència.
M'agradaria un dia
que vingués la Brigitte
perquè
acaba la seva explicació
de totes les lletres
però és que després diu
que ella
no està en cap d'aquestes.
És una T
de transformista.
Doncs és el que més agrada
perquè explica
l'origen
i aquesta dita
està molt ben feta
perquè afortunadament
ara,
també és una altra cosa
que ens agrada dir
no,
però nosaltres ja som
d'una quinta,
però és veritat
que ara hi ha la roba.
molt bé jove que jove que jove.
Bueno, però jo ja som més bé
que el fil negre
i de maneres també.
Però ara la roba
ja no marca,
afortunadament,
ja no marca
una identitat de gènere
perquè això del blau
i del rosa
ha fet molt de mal
perquè hi ha el color lila
i el verd
que també és preciós
i el groc.
Però ja no marca,
afortunadament,
però sí que és veritat
que al llarg de la història
això venia,
sobretot per la part,
les dones ignoradíssimes
el tema cultural.
Les dones només
era per procrear
i prou.
Llavors,
el transformisme a l'origen
era que els papers
que havien de fer de dona
ho feien homes.
Si ens remuntem
a Síria,
a Grècia,
clàssica,
llavors,
quan passem
al Renaixement,
a les Corts dels Reis,
tot això,
l'origen.
Però allà més actual,
que va ser el segle passat,
m'agrada que em comparis
amb un brossa
i em posis el mateix.
Però el Fregoli
va ser
un bany de masses.
Vam tindre la sort
de gaudir-lo aquí a Barcelona
durant set cops,
va venir,
i ell va ser tot
un referent
perquè va ser
el transformista
que la gent no sabia
si era una dona
perquè la imatge
era impecable
i es canviava
molt ràpid
de vestuari
i això és molt interessant.
Me'n recordo que també
el meu pare
s'han fet a fotir de mi
perquè jo soc molt lent
en moltes...
I em deia
tu necessitaria
el Fregoli
al costat
perquè t'ensenyés.
era un virtuós.
Sí, un virtuós
que s'envia.
Llavors, si ja passem
als anys 70's,
60's, 70's,
a l'Albrosa,
també,
un transformista.
És una performance,
però jo sí que
l'he agafat,
com us he dit abans,
per la part
de l'activisme social.
Mira,
a nivell de terminologia,
això que tu dius,
el fenomen del transformisme
es veu al llarg
de la història registrada,
ja que es fa referència
a la Bíblia hebrea.
Els termes
per descriure-la
han canviat
al llarg de la història.
El terme d'arrel
anglosaxona,
cos,
dreser,
ha substituït
en gran mesura
el terme de l'origen
llatí,
transvestit,
que s'ha arribat
a considerar
usolet
i despectiu.
Això es deu al fet
que el travesti
s'ha utilitzat
històricament
per diagnosticar
trastorns
psiquiàtrics,
però el primer
va ser acunyat
per la comunitat
transgènere,
el transformista.
T'ho dius perquè
ho estic...
Sí, sí,
el travesti,
la generació
de la Gilda Lobe
que t'he comentat abans,
ells eren travestis,
es feien dit travestis,
a nivell d'Espanya
també eren travestis,
o transvestits.
Transvestits.
És un transvestit.
I després hi ha l'altra part,
que és la psicològica,
que hi ha molts homes,
normalment són homes,
molts homes
que senten plaer
quan es vesteixen
de dona.
Sí, senyor.
I això és un altre tema,
igual que el tema
transsexual,
igual que el tema
transgènere,
això és una altra cosa.
Per això et deia,
que el transformisme
que s'ha practicat
al llarg de bona part
de la història
i hi ha moltes societats
i per moltes raons.
N'hi ha exemples
a la mitologia grega,
a la nòrdica,
a la hindú,
el transformisme
es pot trobar
el folclore,
la literatura,
el teatre,
la música,
com, per exemple,
el xamanisme coreà.
Totalment.
En el context britàni i europeu,
les comparses teatrals
eren totalment masculines,
amb les parts femenines
realitzades
per nois actors.
Sí, sí.
però és curiós.
Mira,
i ara
et disparei
tres minuts del túnel,
perquè és una història
que preparant l'entrevista
amb tu
l'he trobat
i m'ha semblat...
Escolta-la.
els disturbis de Rebeca
van tenir lloc
entre el 1839
i el 1843
al Gàlis,
al Gàlis Occidental
i Central.
Van ser una sèrie de protestes
realitzades per agricultors
i treballadors
agrícoles locals
en resposta
a una fiscalitat
injusta.
Els amotinats,
sovint homes vestits
de dones,
van prendre
les seves accions
contra els peatges,
ja que eren
representacions tangibles
dels impostos
i els disturbis
van cessar
abans de 1844.
Saps per què?
A causa
de diversos factors.
Inclús
l'augment
d'efectius militars
per aturar
les accions
reivindicatives.
Es va afegir
el desig
dels manifestants
d'evitar la violència
i l'aparició
de grups
criminals
que utilitzaven
la disfressa
del personatge
bíblic
Rebeca
per als seus
propis propòsits.
El 1844,
150 anys,
es va aprovar
una llei
al Parlament
per consolidar
i modificar
les lleis
relatives
als
Tourpike Trust
a Gales,
que van ser
l'origen
de les autopistes
de peatge.
Tourpike Trust,
després ho explicaré,
és concessionari,
significa
parà en anglès.
La revolució
industrial
a Anglaterra
del segle XVIII
va consistir
en el desenvolupament
i el progrés
en diferents sectors
més enllà
dels relacionats
amb el Fabril.
La millora
i el creixement
de les manufactures
exigia
el desenvolupament
de xases
de transports.
Fins aleshores,
els camins
transitats
per comenciants
en carruatges
no tenien
la capacitat
de resistència física
que caracteritza
les carreteres
actuals.
Estaven conformats
per una capa
blanda superior
que solucionava
amb facilitat
i fenomen
que es va intensificar
quan es va
popularitzar
el revestiment
metàl·lic
de les rodes.
a l'ocasionar
a l'erocionar
els camins
i trencar
la capa superior
va provocar
que s'embarressin
allargant
considerablement
el temps
que es necessitava
per fer
la trajectòria
prevista.
Alguns
consideraven
que si
el manteniment
d'aquests camins
es remunerava
es frenaria
el deteriorament
de les seves condicions
i així fou.
El Parlament
britànic
va començar
a otorgar
els drets
de piatge
obtinguts
pels anomenats
Turb-Pike Trust
que avui en dia
es coneix
com a societats
concessionàries.
Si sabem
de què parles
que aquí
ho hem viscut.
Per això,
per això,
però perquè vegis
que gràcies a tu
podem,
jo he descobert
aquesta història
que gràcies
al David...
Però és molt interessant.
Doncs mira,
aquests Turb-Pikes
eren els encarregats
de gestionar
les autopistes
de peatge
assignant períodes
de concessió
en aquell temps
de 21 anys
per la conservació,
explotació
i creació
de nous tramps
per transitar
per ells.
Cap a l'any 1830
ja existien
l'ordre
d'un miler
d'aquests tipus
de societats
amb 32.000
quilòmetres
de vies.
Imagina't,
això en la Terra,
eh?
Viatges
com el de Londres
a Edimburg
es reduïren,
considerablement,
amb el temps
dels 15 dies
que es trigaven
el 1810
entre Londres
i Edimburg
a les 20 hores
en el 1830.
És a dir,
només 20 anys
de diferència
entre en dos.
que ens estem parlant
de fa dos anys
i amb carboatges, eh?
Se sap
que una varietat
de personatges
històrics
s'han travestit
en diferents
graus.
Es va trobar
que havien
de difersar-se
d'homes
per poder participar
en el món
en general, eh?
Per exemple,
Margaret King
es va
transvestir
a principis
del segle XIX
per assistir
a l'escola
de Medicina
ja que cap
acceptaria
estudiants
femenins, eh?
Segle XIX.
Violet Keppel
per evitar
l'assetjament
lèsbic.
Sí, senyor.
Sí, sí.
Per evitar...
Tu ja saps el que parla.
L'assetjament
en el carrer
al que s'haurien
enfrutat
dues dones
es va vestir
de...
Sí, sí,
per normalitzar
la seva relació
amb una dona.
La prohibició
de les dones
de vestir
de forma masculina
una vegada
aplicada
de manera estricta
encara té ressò
avui
en algunes societats
occidentals
que exigeixen
que les nenes
i les dones
portin faldilles.
Per exemple,
com a part
de l'uniforme escolar
o dels codis
de vestiment
d'oficina
avui dia, eh?
I tant.
Tu veus, tu veus...
Aquí tenim
les companyies aèries.
que les estan denunciant
i, clar,
per què han d'associar
la faldilla
i exigir-los
els talons...
Sense anar més,
jo,
nenes de 12 a 13 anys
que a més
els fan anar
amb unes minifaldes
amb un fred capela
que jo penso
pobres nenes
és que ha de ser horrorós
a més la falda
no, una falda
una falda
però ben curta, eh?
Això no ho he entès mai
els mitjons fins als genolls.
Ho veus, no?
No, no,
és un despropòsit.
És un despropòsit.
Sí, sí, sí.
Diu, mira,
en alguns països,
fins i tot
en entorns
informats,
les dones encara
en entorns,
vaja,
que tenen
una alta
civilització
o un altre
nivell de vida, no?
Sí, sí, sí.
Les dones encara
tenen privit
portar roba
tradicional masculina,
per exemple.
Sí, un trage jaqueta...
Tu també se'ls penses
a l'areus,
no, no,
la dona no pot
portar pantalons
o no pot portar...
Sí, sí, sí.
Un trage jaqueta
ho dius.
A vegades,
tots els pantalons,
per molt amples
i llars que siguin,
es consideren
automàticament
indecents,
cosa que fa
que el seu portador
estigui subjecte
a castigues greus,
com el cas,
que ja ho sabia,
però
del 2009,
que la van
apel·lejar
per culpa
de portar
pantalons.
Aquí tenim
el cas
d'una noia
que ara no me'n recordo
de quin país és,
que ara fa uns anys
que viu a Badalona,
aquesta noia
la van
cremar amb àcid,
però ella
per...
Li van matar,
no me'n recordo
si és d'assídia,
no estic segur,
però amb ella
li van matar
el germà
i el pare.
Ella es va
transvestir,
això estic parlant ara,
fa 3 anys o 4,
no fa gaire,
es va transvestir
d'home
per poder anar
a treballar
i llavors ella
i poder
que guanyés la vida
per donar
la menjada
a la seva família.
Doncs ella,
és que no me'n recordo
del nom,
però ha escrit
un llibre molt interessant.
No, no,
al seu país,
origen
i ha vingut
a viure aquí
perquè quan la van
descobrir
li van tirar
el roixam àcid,
però és que no fa gaire
i encara passa.
I si ja parlem
del col·lectiu LGTBI
Filmeu,
que anem enrere,
que anem enrere,
que s'ha creat
a l'Observatori
contra l'Homofòbia
i cada dia
hi ha agressions.
Hem tornat enrere
amb tot el que es va lluitar
i hi ha països que,
bueno,
l'Iran està penat...
Bueno,
això és un altre tema.
Fem una petita referència
perquè a mi m'importes tu aquí.
Però bueno,
com a varietats,
perquè els oients
no s'equivoquin,
el David,
la Brigitte,
no és cap drag queen.
Encara que podríem dir
que és una mica drag queen
perquè és una forma
de transformisme
com a actuació artística.
Això és la de drag queen.
Però la teva Brigitte
és delicada.
Brigitte,
la moure.
Molt bé,
perquè sep ho explico,
per això ve tu
el de l'animal.
La Brigitte
és la Bardot,
Brigitte Bardot,
que és una defensora
dels animals.
I la Brigitte,
a l'amor,
és un animal d'escena.
Ah!
Has estat molt bé.
Ja no t'oblidaràs,
no?
Fantàstic.
És amb A.
És el mateix.
Aviam,
això del transformisme,
algunes persones
ho fan per qüestió
de comoditat hostil,
una prefència personal
per a la roba associada
al sexe oposat.
Algunes persones
ho fan per escandalitzar
els altres
o desafiar
les normes socials.
Altres,
limiten el seu transformisme
a la roba interior
perquè no sigui evident.
Algunes persones
intenten passar
per membre
del sexe oposat
per accedir
a llocs o recursos
al qual altrament
no podríem arribar
és el que dèiem.
És el que t'he dit.
Sí, però jo aquí
m'he posat
això que tu deies
re,
una pinzellada.
El periodisme
encobert
pot requerir
transformisme
com passa
amb el projecte
Self-Made Men
de Nora Vincent
que algunes noies
d'Afganistan
molt,
sobretot
molt més
després de la caiguda
dels talibans
encara van disfassades
no la caiguda.
No, al revés,
del ressorgiment.
Del ressorgiment.
Del ressorgiment.
Encara van disfassades
de nois
per les seves famílies.
es coneixen com
Batxa Poix.
És una Batxa Poix.
Nàdia Golam,
escriptora afganesa
resident a Badalona.
Ara, és ella.
Veus, per això
t'has de parlar.
A l'edat d'11 anys
es va fer passar
durant 10 anys
pel seu difunt germà
per poder treballar
i alimentar la seva vida.
Sí, sí, sí,
això és el que t'hi dit.
I ella va fer
aquest llibre.
I anys més tard
narrar aquesta experiència
per mitjà de la novel·la
El secret del meu turban.
Ara.
També tracta aquest tema
la pel·lícula Ossama
basada en diverses listes.
Sí, sí, sí.
Veus com alguna cosa?
Molts casos, molts,
i això és d'actualitat.
Per això jo sabia
que aquesta noia
vivia a Badalona.
Sí, sí, sí.
Bueno, i la Brigita què?
Després acabarem d'explicar
una història
de solterratisme
perquè al cinema
també hi ha coses importants.
Bueno, al cinema
hi ha molts referents
amb Víctor i Victòria.
Ara, ara, ho tinc, ho tinc.
No cal, nen,
que expliquis tanta cosa.
Pregunta-li coses a la Brigita.
Nens.
Això mateix.
Home, que sembla la psicopèdia, tu.
Qui vulgui saber
que em vingui a veure
l'hi explico.
Aviam, Brigita.
Digue'm.
A on et poden...
Bueno, a la mena d'ella.
Això, això.
Brigita, no, directe.
A on et poden veure?
Doncs mira, ara està produint la Brigita.
Per això, que ara t'espoixi...
Llavors, com està produint...
La Brigita, amb el seu alter ego,
el David,
a mi em van explicar
que estàvem farts
d'anar amb representants
i que la fessin passar per la pedra
i van dir
un dia el David
m'ha explicat amb intimitat.
Saps què, nen?
Amb el Pere, la meva parella,
ensofem-nos.
Ah, sí, m'agrada.
És correcte.
En comptes de la Brigita
de mirar-se un pla de pensions
o una caixa de pi
per edat,
doncs agafa i es fa
productora
dels seus propis espectacles.
Però ho estem preparant
amb molt de cadinyo,
com diu ella,
i mira, us duen una primícia.
A mi em renyaran,
però és igual.
Però la primícia és
la data sí que la tinc,
perquè no tingués l'hora.
Però el seu primer espectacle
que estem produint
serà el dijous
14 de setembre.
A més, em fa molta il·lusió
perquè m'han obert les portes
amb un carinyo.
Bueno, m'han obert les portes
en molts llocs.
Però on és CUP, Guadalupe?
Ui, un moment,
que si no, no té gràcia.
La gent ha d'estar enganxada
ara al programa.
Ara deixeu de fer
el que esteu fent
i ojo, eh,
que us vull a tots allà
en primera fila
i digueu,
som les a Sant Just d'Esvern,
que gràcies a Ràdio d'Esvern
estem aquí,
14 de setembre,
dijous,
estrena mundial
el seu primer espectacle
de la Brigita
al Casino de l'Aliança
del Poble Nou.
Oh, fantàstic.
M'encanta,
perquè a més,
l'origen del casino
és social i...
Deixa'm, deixa'm que ho digui
aquí en public.
Digue-ho, digue-ho.
L'última vegada
que he estat al casino
farà...
tres mesos, va ser,
per l'últim concert
d'uns grans amics meus.
El director l'he portat aquí
un parell de vegades.
La locomotora negra.
Home, per favor.
El Ricard Gili
ha estat sentat on tu estàs.
Per favor, quin honor.
i a l'últim concert
de la locomotora negra
allà hi era.
Allà al casino,
bé, a part que és
tota una institució,
bé, el Serrat ha actuat allà,
el Robert De Niro,
va gravar una pel·lícula.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
Quina memòria tens?
No sé,
és el David o la Brigita?
No, la Brigita no.
No sé ni qui soc.
I la Brigita
va estrenar el seu primer coplet
que li van composar
un compositor
que es diu
Òscar Constantí
de Mataró.
La va conèixer
i com és un tio intel·ligent
es va enamorar d'ella
i li va dir
et vull composar una cançó.
I em va composar una cançó
que es titula
Jo soc Brigita
i és una cançó molt maca
perquè és un recorregut
per tot el paral·lel
i ella diu paral·lelo
i el vaig estrenar
allà
al casino de l'Aliança
ni més ni menys
que amb un cor de luxe.
La tornada
me la feien 95 components
del cor vivatge.
I llavors clar
una meravella
Del vivatge
95 veus
Són 95 veus
o més
perquè fill
jo què sé quants eren
semblava
les rebaixes
del cortingrés
el primer dia
una meravella
una meravella
pell de gallina
perquè clar
és un luxe
que estreno
el casino
el casino
el divatge
la dirigida
i el David
i és inèdic
que un compositor
li afagi un coplet
els coplets
són part de la nostra història
i el dia 14
que presentes
el seu primer espectacle
i llavors no puc parlar més
si ja he dit la data
i el lloc
no puc dir res més
però serà molt maco
serà molt maco
i està feta molt de carinyo
com diu ella
com la gent és intel·ligenta
buscarà Brigitte Lamur
i em buscaran per Instagram
i m'etiquetaran aquestes cosetes
hi ha una part
que hi haurà d'activisme
ara
hi ha una part d'interactuació
hi ha alguna cançoneta
però al rerefons
hi ha un missatge molt maco
però no el puc dir
però sí que
és un missatge maco
cantaràs el remenen
no perquè llavors
ja t'estic dient
de què va la cosa
però cantaré
però no cantaré el remenenen
nena
com t'agrada aquest cantit
la defensa del canvi social
ha fet molt
per relaxar les restriccions
dels rols de gènere
en homes i dones
però encara estan
els objectes dels prejudicis
d'algunes persones
és notable
que a mesura
que el fet
de ser transgènere
es fa més acceptat socialment
com una condició humana normal
els prejudicis
contra el transformisme
estan canviant
força ràpidament
de la mateixa manera
que els prejudicis similars
contra els homosexuals
s'han canviat ràpidament
en les darreres dècades
el que tu deies
la cultura general
té opinions molt diverses
sobre el transformisme
una dona
que porta la camisa
del marit al llit
es considera
atractiva
sexi
mentre que un home
que porta la camisa
a dormir
de la dona
al llit
es pot considerar
diguem
transgressor
la marlem diètic
la marlem diètic
Dietrich
Dietrich
Dietrich
la E no es pronuncia
perquè és un referent
marlem diètrix
Dietrich
Dietrich
Dietrich
amb Esmòquin
amb Esmòquin
es considerava
molt eròtica
el Jacques Lémon
el Jacques Lémon
amb un vestit femení
es considerava
ridícul
tot això
tenim exemples
nen
de misis de fall
ara
espera't
espera't
nenes
això ja ho sabem
no cal que ho expliquis
pregunta-li coses a la Brigitte
nen
pregunta
ara s'ha quedat
quant temps necessita
el David
per convertir-se
en Brigitte
doncs mira
molt poc
encara que no us ho sembli
perquè ho porto
tant de per la mà
que vaig molt ràpid
molt
molt
perquè a més ja la conec
i he millorat molt
perquè si mirem els orígens
em fotia dos tampons
de correus
en els ulls
i clar
ara ja no
ara ja ha aconseguit
la línia que volia
està inspirada
la Brigitte
està inspirada
en la dona
dels anys 40
entre 40
i 50
la dona que era
molt femenina
amb les seves curbes
els seus vestits
pel genoll
o una mica més per sota
aquell talonet petit
és una dona
que li agrada
m'agradava
la roba te la fa
la teva sogra
això m'ho han dit
la sogra
jo alguna cosa
també cosit
però ara ja està agafant
uns nivells
des que és productora
ja té fins i tot
que li fan
home per favor
per això heu de planar
aquell dia
a la platea
perquè
no puc convidar ningú
convido que vingueu
però no puc convidar
perquè és que haig de pagar
mon marit va dir
no convies a ningú
que això ens costa quartos
i que vale vale
escolta
tu he demanat?
no
que jo ho dic
jo te la dec
per m'ha estallat
aquí davant del públic
sí perquè
li estaves donant molta informació
nen massa
si volen saber
que vinguin a veure-ho
aviam
doncs mira
ara faré una referència
sabent que tu estàs aquí
i parlarem
igual que
t'he explicat
que gràcies a tu
jo he averiguat
d'on t'havien sortit
les autopistes
i com s'havien creat
gràcies a tu també
he averiguat
els coplets
perquè
jo
en petit comitè
t'he escoltat
el Ramè na nena
entre altres
que no l'has cantat
però
David
Brigitte
els coplets
Brigitte
els coplets
catalans
tu saps
que eren un gènere
molt de moda
a la Catalunya
al principi del segle XX
i tant
i una meravella
especialment
abans de la guerra civil
sí senyor
es tracta
els coplets
d'un estil
important
de França
que va arrelar
Barcelona
primer en francès
i castellà
però que a poc a poc
es va anar introduint
el català
una de les obres
més celebrades
va ser
la reina
arrelliscat
ara t'hi he fotut
eh
m'encanta
no no
la reina arrelliscat
era música del Josep Maria Torrens
al llibret del Font Roura
va ser estrenada
al Teatre Espanyol de Barcelona
el 23 de gener
de 1932
40 anys abans
que naixessis tu
per Josep
Sant Pere
el pare
de la Mari Sant Pere
sí senyor
algunes cançons
d'aquest
d'aquesta reina
arrelliscat
han sobreviscut
a l'obra
la més coneguda
de les quals
és el còctel
de l'amor
rebatejada
en moltes versions
com remena
nena
saps
l'origen
de la
per què sóc transformista
això no m'has preguntat
pregunta'm
pregunta'm
aviam
senyor David Cano
sí
t'ho he preguntat abans
per què es transforma
vostè en Virgita
l'amor
a banda d'allò
que us he explicat
d'aquella festa
universari
gràcies a la Guillermina
Mota
perquè a casa
vaig veure
el disc aquell
de remena nena
i quan ho vaig escoltar
dic
això és casa meva
això és el que jo vull
i gràcies a això
jo vaig començar
fent playback
i el primer playback
que vaig fer
va ser
la fornera
de la ronda
i
clar
i després
jo vull ser miss
i després ja
la Virgita
tot això està tret
del
del
LPE
de la Guillermina
de la Guillermina
llavors
tinc un segon projecte
perquè com
ja productor
què t'he dit
em tenies tres
només m'ho he explicat un
però no el puc explicar
tampoc
el segon
no em deixen
però bueno
la Virgita
sempre reivindica
els coprets
i es canta a tots
mira
si voleu escoltar
la Virgita
cantar
bueno
és que
ara el dia
l'he buscat per youtube
i no he trobat
no
perquè no ho ha publicat
però
en directe
estaré
afortunadament
que cada any
compten amb mi
ja fa molts anys
en el 30 aniversari
del memorial de la sida
a Barcelona
que es fan els jardins
d'aclimatació
i això serà
el 13 de maig
el dia 13 de maig
i ja us puc donar
una altra primícia
ja van dues
eh nen
m'has a convidar a sopar
això està fet
i a la Virgita
un vermut de reus
això està fet
la primícia
gran bavadora
eh
la Virgita
molt
només de vermut de reus
veu molt
o només vermut de reus
no barreja
perquè barreja és bici
ella només vermut de reus
doncs cantaré
un cuplet
amb la meva estimada
Monet Eruel
poca broma
poca broma
bueno
és que a mi
la Monet
l'hauria tingut a la garra
també
i tant
bueno
la Monet
és tot cor també
i un dia
li podies dir
que vingués aquí
i la convides
que t'expliqui la història
perquè és una meravella
com a persona
i com a artista
però
a la Virgita
li han fet de curistes
tota una Monet Eruel
curistes eh
recorda't
Laura Simó
i Carme Canella
la Virgita
és molt atrevida
es posa a cantar
i de curistes
agafa aquest ni més ni menys
que ha dues referents de jazz
i una gran cantant de teatre musical
com és la Monet
nen
Déu-n'hi-do'n'hi-do
Déu-n'hi-do
quantes coses eh
i les que tens que explicar
tantes coses
no anem a cantar el coplet
va
notificant-te, cançó que em van fer
va ser la que a tota hora
sentia pel carrer
i llavors aquí
la tornada, baixant per la font del gat
tirirí, tirirí, tirirí
fins aquí, no puc parlar més
monàrquic
en directe, ah, monàrquic i republicana
que dius republicà?
la Brigita, no jo
la Brigita és monàrquica i republicana
però el David?
no, jo no
el David és un poc viatjat
vius a l'hospitalet de l'infant
i per qualsevol feina travesses Catalunya
la pregunta és clara
penses a travessar l'Atlàntic, que jo tinc informació
explica-ho
com diu la Brigita, m'acaba de petar la goma
de les calces
doncs mira, la Brigita
el seu estreno com a actriu
va ser fa un parell o tres d'anys
perquè passa el temps molt ràpid
amb unes escenes gravades a Barcelona
d'un director argentí, la pel·lícula
Reina Hormona, va fer
un parell d'escenes
a l'hora d'editar-ho
el director Enzo Monzón
evidentment, com és intel·ligent
va veure que la Brigita tenia molt de talent
i li va trucar un altre cop
li va dir, tu faries un parell d'escenes més?
por supuesto, li va dir
va fer un parell d'escenes més
i aquesta va ser la seva
debut
el seu debut com a actriu
i quan va ser l'estrena
es va fer aquí a Barcelona
la Cinella de Valdà
i a Argentina es va fer a Rosario
doncs, nens, una altra primícia
que ni més ni menys
que la Brigita de la Mur
li estan preparant
el mes abans de que acabaran
per anar a gravar a Argentina
a Santa Fe i a Rosario
una pel·lícula
com a protagonista
per què?
perquè el director és intel·ligent
ja està
ara tinc que fer com la Shakira
jo, que les mujeres facturen, nen
des que sóc autònom
mira, només porto 3 mesos d'experiència
com a autònom
no és veritat que no et faci mal res
perquè jo del genoll
tinc el menys trencat
i encara em pujo als escenaris
de la llengua no
de la llengua no
però jo només parlo
no parlo de pagar, nen
jo dic, ostres
encara no hi factura res
i diu, no, no
tu vés pagant
que això és ser autònom
de la llengua no
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Interpretant la nostra sintonia.
És maca, eh?
La sintonia del nostre programa.
Joan.
Qui és aquest senyor que parla?
No, ara...
Espera, ui!
És tremenda, l'ho he llegit aquí.
El va vient aquí, amb aquests ulls,
que és el Pol Niume de Sant Just d'Esvern.
I qui és aquest senyor?
Es diu Joan Mateu.
Ah, encantada.
Té la secció...
És casat vostè, nen.
Vido.
Ah, estupendo.
No.
Ah, és veritat, la Brigitte.
Jo només un.
Però ja en tinc prou, eh?
Joan, vigila que la Brigitte els mare.
Ojo que...
Ojo que no els farà falta, eh?
Gestació subrogada.
És molt fèrtil.
Jova.
Joan.
Tot teu.
El teu espai.
Bé.
Ja m'ha presentat,
encara que em presenta cada setmana.
Per tant, no ve d'aquí.
Aviam, moltes gràcies, David.
Moltes gràcies, Brigitte.
Et comptarem, escoltant.
I per descomptat, a l'octubre allà estarem.
Setembre.
Setembre.
Setembre, perdó.
Setembre.
14 de setembre.
14 de setembre.
El que sí que t'has d'apuntar, Joan, és el 15 d'octubre.
També passa algú, 15 d'octubre?
Sí, és el dia Santa Teresa.
Sí.
15 de setembre.
Ni jo no.
Actualment no massa.
Però bé.
Doncs resulta que el 15 d'octubre una servidora fa 118 anys.
Ah.
T'apuntis, me felicitis.
15 d'octubre, felicitats, Brigitte.
Sí.
I m'envies una ampolleta de vermut de Reus.
Perfecte.
Autèntic vermut.
Molt bé.
Bé.
I, simplement, una cosa que m'ha xocat una mica.
com parlaves de la teva infantesa i de la teva mare biològica.
L'altre dia vaig sentir una cosa que no coneixia.
Sobre el Jack Nicholson.
El Jack Nicholson va descobrir als 37 anys
que la seva mare era la seva germana
i la seva àvia era la seva mare.
Que quedi aquí perquè és una cosa curiosa.
Molt curiosa.
I que sembla estrany com pot passar.
I que sí?
I està molt fotut el Jack Nicholson.
És molt gran, és molt gran.
Ara entrarem en temes de història.
Història tranquil·la, no massa complicada.
Però bueno, per relaxar una mica tot això.
Sisplau, endavant amb la música.
Estivats Soients, música del Pedrino 1.
El músic és una persona poc coneguda dins del món de la música.
Es va dedicar molt a composar músiques de cançons.
Fa molt temps que està mort.
I es deia Giovanni Rota Rinaldi, conegut Nino Rota.
I de la pel·lícula, què voleu que us digui?
Francis Ford Coppola, el primer capítol d'Una llarga saga.
I per què surt avui?
Bueno, perquè em toca parlar una mica de la màfia.
Endavant.
Els anys 20, el Dutxe declararà una guerra sense quartel contra Vampa Siciliana.
Més tard, aquesta es va venjar durant la Segona Guerra Mundial,
quan els Estats Units van requerir la seva ajuda per poder realitzar la invasió de Sicília
amb èxit i, sobretot, la protecció del port de Nova York.
Benito Mussolini va arribar al poder a Itàlia l'any 1922.
Sis anys després va acabar el seu gir cap a un estat totalitari.
Del tot, no.
Cap a la seva marxa intrèpida, inquieta i aspre,
buscant un horitzó d'ordre, jerarquia i disciplina, com deia ell,
es va trobar amb un escull.
Sicília.
Lluia Mediterrània anava a la seva.
Ni panitalista, ni corporativista, ni expansionista, ni amb milícies voluntàries, ni bimets feixistes.
La cosa nostra dominava Sicília.
El Dutxe tenia que buscar un acord amb els autèntics amos de la illa.
Francesco Cuccia era, el 1924, el gran capo,
i Mussolini va decidir visitar-lo.
La scenografia va estar molt preparada.
Don Cuccio va rebre al llavors primer ministre
la petita vocalitat de Piana del Greci,
avui Piana del Lleu-Venessi, d'on era alcalde.
En un moment determinat es va inclinar sobre el seu hoste i li va xiu-xiu-ejar.
Estàs amb mi? Estàs sota la protecció?
Per què vols tants policies?
Referint-se a l'escolta que vetllava per la seguretat del màxim dirigent del país.
una forma de demostrar que hi havia autoritat i poder en aquell territori.
el menyspreu va ser evident.
El capo havia estat condecorat
pel propi rei Víctor Emmanuel III,
padrí d'un dels seus fills.
El discurs que va donar Mussolini a Palerm va estar acompanyat d'unes 20 persones,
molt lluny de les grans multituds que congregava pels seus viatges a la península.
Per què? Perquè la màfia ho havia controlat tot.
Pel dutxe, el menyspreu va ser insuportable.
No podia tolerar un contrapoder que vetllava només pels seus propis interessos,
ni tampoc la humiliació i la ràbia que va patir Mussolini al territori de Don Kutcher.
La guerra entre els camises negres i el crim organitzat havia començat.
Anomenat prefecte de Palerm,
en carta blanca per actuar i fer el que volgués,
el comissari general Cesari Mori tenia instruccions concretes de destrossar la màfia.
No hi havia regles.
Mori, fervorós feixista, gran admirador del dutxe i professional competent,
va dissenyar i executar entre 1926 i 1929
una macrooperació que fes desaparèixer l'honorable societat.
Al finalitzar la mateixa, els imputats rondaven els 11.000.
Es diu que un de cada 10 sicilians va quedar condemnat per pertinença a la casa nostra.
Havia triomfat el feixisme davant de qualsevol desafiament i qualsevol enemic?
Això semblava.
El mateix New York Times, diari de referència,
anunciava a primers de 1928.
La màfia ha mort.
Però només era un parèntesi.
Un recolliment esperant temps millors.
Fugint del prefecte Mori,
havien arribat als Estats Units més de 500 membres de la cosa nostra.
Entre ells, dos membres de dues famílies que farien carrera a Nova York.
Carlo Gambino i Josep Bonanno,
que juntament amb els Colombo, Genovese i Buchese serien les cinc famílies que dominarien el crim organitzat a la ciutat dels Gratasseus.
Es diu, d'aquí ve la cançó que hem posat,
que Vito Corleone, el padrí, està inspirat en la figura de Carlo Gambino.
Arriba el desastre de Pearl Harbor i els Estats Units entren en guerra.
A sobre van perdre els suports del port de Nova York, on es van declarar constants incendis, sabotatges i explosions,
que impedia que la línia de subministraments cap a l'Atlantic funcionés.
Als molls ningú deia res.
Estibadors, delegats sindicals, treballadors portuaris,
no obrien boca sobre qui eren els responsables.
Eren homes d'honor, eren membres de la casa nostra.
Davant d'això, la intel·ligència naval va fer una aposta només coneguda unes dècades més tard,
buscant intercanvis de favors.
L'escollit com a interlocutor fou i el capo ditut i capi,
Luqui Luciano, i el nom Operació Underwood.
Luciano va obtenir una convotació de penes a canvi de l'exili a la seva illa natal
i, com a contrapartida, pacificar el port neoyorquí de qualsevol amenaça de violència i boicots.
Els dissidents, desenes, van aparèixer flotant pel Hudson i el Leeds River.
Però hi havia un segon objectiu, obrir un nou front a la Mediterrània, l'Operació Husky,
i per això els aviats necessitaven els seus peons dins d'aquella costa.
I qui millor que Luciano, a una gran agenda de contactes a Sicília.
L'acord va ser molt profitós per les dues parts.
Els aviats van posar un peu a l'Europa ocupada.
I la màfia, una rebenja inesperada contra el règim que havia estat a punt d'eniquilar-la.
La cosa nostra va començar a passar fotos, mapes, dades i tots tipus d'informació
dels moviments de les tropes alemanes a Sicília.
Inclús als Estats Units, cosa no sabuda, va autoritzar la venda d'armes i instrucció militar a l'AMPA siciliana.
L'ocupació de Villa es va efectuar només en 38 dies.
L'ajuda de la màfia va ser decisiva.
Els nou capos que anaven apareixent anaven guanyant poder i influència.
L'historidor James Holland, autor del llibre Sicília 1943,
explica com Don Cavogero Vicini, Don Cavó,
un d'ells es va acostar a uns tax servants nord-americans
ensenyant un mocador groc amb la LN gravada.
Era el símbol de l'intente aliats mafia.
Des del moment del seu desembarcament, tot el territori conquerit era posat en mans
de membres o simpatitzants de la màfia.
El mateix Don Cavó va ser anomenat el caude del seu poble, Villalba.
Tres raons van impulsar els aliats a potenciar aquests tipus de governants.
Primer, com a recompensa per la contribució de la cosa nostra a la reconquesta de Villa.
Segon, per evitar el buit de poder a l'anar caient als camises negres.
A l'Iraq no ho van saber fer i així va anar l'Iraq després.
La màfia era delinqüència però estava molt organitzada.
I tercer, per canalitzar els sentiments polítics del poble sicilià,
potser molt escurats a l'esquerra després d'anys de totalitarisme.
A Sicília s'havia produït, després del parèmptesi feixista, un canvi de cromos.
Cap diferència entre els Don Cuccios de 1924 i els Don Cavós de 1943.
Com deia Giuseppe Tomassi, i s'ha comentat abans amb aquesta tertúlia,
aquest és el príncep de Bampedusa,
si volem que tot segueix igual és necessari que sembla que tot canvia.
Dates complementàries.
El prefecte Mori, per acabar amb la cosa nostra, va posar fi a la ramaderia de la illa,
confiscant béns, fent ràgies que inclouen avis o incluïen avis, dones i nens,
condemnant a penes de mort, presó o exili a qualsevol en suposades connexions amb el crim organitzat.
Inclús va aconseguir trencar la llei del silenci, l'omertà, recompensant devacions.
Lucky Luciano, a partir del pacte amb l'International Naval,
va poder gestionar tots els seus negocis a Chicago,
posant a davant gánsters tan famosos com Frank Costevo i Meyer Bansky,
a Vince Ripper, en Josep Lanza,
a Brooklyn amb Albert Anastasi i totes les grans famílies.
en total i absoluta llibertat.
Va morir a Nàpols el 1962 de mort natural, infart de miocardio.
I aquesta és una mica molt resumida al per què es va conquerir Sicília
i qui va ajudar a conquerir Sicília en tan poc temps.
Fantàstic, Joan, fantàstic.
Bé, abans de començar amb un altre tema, ja que avui tinc una mica més de temps.
Dos cosetes d'actualitat d'aquelles que m'agraden a mi, ja ho sabeu.
Primera, Ferrovial.
Ojo.
Els propietaris de Ferrovial,
famílies del Pino, Calvo Sotelo, Bostevo,
patriotes de tota la vida...
Amb la polsera, no, nen, d'Espanya?
I tant que sí.
I tant que sí.
Volen portar el seu negoci als Països Baixos.
Ole.
L'excusa?
Fàcil.
Pagar menys impostos.
Que maco.
que aviat s'obriden dels contractes mil·lionaris o multimil·lionaris
en totes les administracions.
Catalunya.
La diner públic.
Corrupció del 3%.
Ah, ara.
El gran beneficiari.
El gran amor o apàtria que tenien.
Ja, ja, ja.
Poderoso caballero es don dinero.
Vergonyós.
No ensenguis el David, eh?
No, a mi de seguida, eh?
Sortirà la Brigitte.
No, no, felicitar-lo, perquè és una meravella.
És una meravella.
Després d'aquesta història potser més seriosa,
perquè parla d'un tema com la Segona Guerra Mundial
que realment va ser un dels desastres,
per no dir un desastre,
més gran que ha suportat la humanitat,
farem una altra història, però més divertida.
Una mica romàntica.
He titulat
Històries d'amor
no tan iríl·liques.
Cleopatra i Marco Antonio.
Alevardo i Evoisa.
Hernán Cortés i Malinche.
Los amantes de Teruelo.
Romeo i Julieta.
Napoleó i Josefina.
Entre els grans amors de la història
sempre apareixen l'emperador i l'emperatrio franceses.
Els romans entre els petits cors,
fills de la revolució,
o petit cor, en aquest cas, que és de Napoleó,
que va posar entre les cordes
a les més poderoses monarquies europees
i la seva elegant i encantadora esposa,
la bona Josefina, ha passat a la posteritat
com una de les grans històries d'amor de tot el temps.
Però...
Realment va ser així?
Fem una mica d'història en majúscules.
del segle XIX.
Però la propaganda ja existia.
El propi règim napoleònic
havia difós una imatge de l'emperador,
un Napoleón heroic,
un nalcésser combatent els enemics de la república,
a major glòria de França,
i al seu costat, Josefina.
Dolça i distingida,
esperant-ho al palau de la Malmaison,
al lloc ideal de retirar el barrer.
Tot s'ha de dir.
En una època on la majoria dels matrimonis eren concertats,
Napoleó i Josefina es van casar.
Si no ben bé per amor,
sí d'una forma lliure.
Sembra que ell estava més enamorat que ella,
però Josefina era una dona vídua
i amb dos fills petits.
el que a mitats del segle XVIII
li donava molt poques possibilitats
de trobar nou marit.
La seva agenda va créixer
per similituds biogràfiques.
Els dos eren,
el que es dèiem a l'acord de París, estrangers.
I llancs i fills de la petita nobresa.
Ell, Napoleone di Buonaparte,
havia nascut a Còrcega el 1769,
un any després en què la illa
va caure en mans dels francesos.
i ella,
Marie-Joseph Rostacher de la Pagiri,
era natural de l'Avella de la Martínica,
on el seu pare tenia una plantació de canya de sucre.
Aquesta condició de foranis
els va fer compartir en un primer moment
l'experiència del rebuig
per part de la societat parisina.
L'accent,
les costums,
la diferència de classe.
I a sobre,
una dona vídua i amb fills.
Es van conèixer als segons de París.
Ella, coneguda pel seu nom de casada,
Ros de Bojarnet,
era una habitual
dels baix i reunions de l'alta societat.
Sempre acompanyada per la seva amiga Teresa Cabarrús,
de la que ja hem parlat en un altre programa.
Era coneguda pel seu encant,
el seu atreviment en el vestir,
la seva capacitat de seducció,
i sobretot compartien amant.
Paul Barràs,
un dels líders del director.
Sota aquesta imatge frívola
que projectava la viuda
vascondesa de Bojarnet,
s'amagava una dona amb problemes.
Una dona de 32 anys,
molt gran per l'època,
amb dos fills al seu càrrec
i sense diners per mantenir el seu ritme.
El seu marit,
el vascompte de Bojarnet,
havia estat guillotinat el 1794.
Ella va estar tres mesos a la presó,
sempre amb amenaça
de passar també pel calafal.
Es ja va conèixer
la nostra Teresa Cabarrús.
Amb execució de Robespierre,
tot va canviar.
Les amigues van quedar lliures.
Teresa,
recordem que era la dona del polític
Jaume Humberto Avient,
li va presentar Barràs,
i aquest a Napoleó.
El destí havia girat 180 grans.
El futur emperador era un prometedor oficial de 26 anys,
amb molts gaons i molt pocs diners.
Però el 5 d'octubre del 1795,
Napoleó es va convertir en un heroïr de la França revolucionària
al sufocar una insurrecció armada dels monàrquits contra el govern.
Aviat ascendit,
el general de divisió i comandant de l'exèxit de l'interior.
L'entrada als segons del futur emperador
no va ser desaprofitada per Josefine.
Es va presentar com una refinada,
recatada i adinerada i distòcrata,
sense cap compromís,
lliure per contraure matrimoni.
Ara, el jove general tampoc va ser del tot sincer.
Estava compromès amb Desiré Clarí.
Hi ha una pel·lícula molt famosa
que es diu Desiré, que parla d'aquest tema.
La filla d'un rei comerciant de Marsella
que havia conegut mitjançant el seu germà José Bonaparte.
Un parèntesi.
Sí, José Bonaparte, rei d'Espanya entre 1808 i 1813,
conegut com Pepe Botella.
La germana de Desiré, doncs, Julià Clarí,
va ser reina consort d'Espanya.
Sorpresa per molts.
El 1796, Napoleó i Josefine
contraven matrimoni a l'Ajuntament de París.
Poc va durar la lluna de mel.
Als dos mesos, el general començava
les seves campanyes per Itàlia.
Es coneixen i estan publicades les cartes de Napoleó
cap a la seva esposa.
Inflamades d'amor, romanticisme i desig.
Però ella no sentia el mateix.
Com a dona del general més admirant del moment,
va continuar la seva intensa vida social,
gastant més que mai i entrant en negocis tèrbols
amb proveïdors de l'exèrcit espanyol del seu marit.
Ai, sempre igual la comdícia.
va convertir en el seu amant un jove general de fússers,
que responia poc a les cartes de Napoleó,
però tenia una gran capacitat d'influència sobre ell.
Com a anècdota també,
quan Josefine anava a veure el Napoleó al lloc on convenia,
sempre anava amb el seu amant oficial de fússers.
L'engany va durar el que va durar.
Durant la campanya a Egipte,
el general va ser informat del que ja era un secret a veus.
Napoleó es va sentir ferit i Josefine,
temorosa d'un potencial divorci en què ho perdria tot,
es va transformar en una dona devota i fidel.
Per què no es va divorciar en Napoleó en aquells moments?
No està clar.
Però vi va pagar amb la mateixa moneda.
Va començar a coveccinar-me anys
i arribar a maltractar-la física i verbalment.
A la que abans era el seu dolce amore.
Una mala bèstia.
I què vols, fill? Són francesos.
No diguis això dels francesos.
Un partit en el primer cònsul de França,
es va tornar un home d'estat.
Malgrat ser una persona culta,
però de modals poc refinats, acostumat a la vida militar,
va valorar que una dona,
que era el paradigma de la sofisticació,
amb engany i avagància naturals,
coneixedora de la música i de les arts decoratives,
amant del box de la bellesa,
i que es movia com ningú dins dels cercles de l'alta societat,
tenia de ser un excel·lent paradreu.
I així va ser.
Com en un conte de fades,
el papa Pius VII va presidir la cerimònia
de ventronització dels emperadors.
Us recomano l'aventura de Jean Buss David,
que es diu La coronació de la pavelló,
que es veu perfectament aquest dia
amb tots els invitats.
I tot el lujo, nen.
I tot el lujo que va portar tot això.
Mataven els reis amb guillotina i després van fer el mateix.
I tant, i tant.
Un segon parèntesi, també curiós.
La relació entre Josefine i la família Boraparte no va ser mai afectuosa.
Per a ells era una viuda aprofitada.
Tan és així que no van assistir a la boda.
Van pressionar pel divorci i les trobades van ser molt poc freqüents.
Napoleó, quan va tenir poder, el va fer servir contra ells.
Va obligar a casar el seu germà Lluís amb Hortència, la filla de Josefina.
Un matrimoni forçat amb dos objectius.
Unir les famílies i assegurar-se un hereu en el cas que ell no en tingués cap de prop.
I així va ser.
Una altra curiositat.
El tercer fill de la parella va ser l'emperador Napoleó III,
casat amb Eugenia de Montijo.
I, a més, va obligar les seves germanes a portar un mantell davant per Adriu
el dia de la seva coronació i tractar-la com la seva majestat.
Malgrat els títols i el poder consolidat, les relacions mai van ser iguals.
L'hereu no venia.
En bona part temia ser estèril.
Però el 1806 una de les seves amants va donar llum.
Era, doncs, que era la Bojarné,
als seus 43 anys que ja no podia concebre.
Tres anys després, el 1808, en Napoleó li comunica la seva intenció de divorciar-se.
Havien estat junts 13 anys.
Ella es va retirar a la Malmesó
i ella es va casar amb Maria Boïssa d'Èustria.
Curiosament, la nebó de neta de Maria Antònia,
passada per la guillotina.
Era, com ell ho anomenava, només un ventre.
Així va néixer el que seria en Napoleó II,
mort als 21 anys de causes naturals.
I aquí s'acaba la història.
Josefín va morir el 1814 amb 51 anys.
Va patir una neumonia.
Havia dedicat els darrers 5 anys de la seva vida
a conrear el seu esplèndid jardí botànic.
A continuar amb el seu alt nivell de vida
i a gaudir de nous amants.
Napoleó va morir a la mateixa edat, l'any 1921, a Santa Vena.
Segurament de càncer d'estómac.
Diuen que les seves paraules van ser
Franz, Barmé, Josefín.
Liberté, égavité, éfraternité.
I per acabar un altre tema d'actualitat,
potser vi copiar alguna cosa al Ferran, però què hi farem?
Abans d'ahir, per primera vegada,
el govern espanyol va rendir un homenatge
a un militar republicà afusellat per en Franco,
el general de la Guàrdia Civil, Antonio Escobar,
que el 19 de juliol del 1936
va posar els seus homes al servei de la república
i va manifestar a la seva lleietat el president Lluís Companys.
Només han passat 83 anys des del seu afusellament.
Quina vergonya.
Per cert, avui és 14 d'abril.
Una data conscientment oblidada i amagada.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
La Fiscalia Espanyola titlla l'independentisme català de terrorisme.
A veure, repassem.
Els independentistes catalans han causat
atemptats, zero.
Morts, zero.
Ferits, zero.
De l'altre costat,
independentistes ferits per l'estat espanyol,
1.066.
Repressaliats per l'estat espanyol,
4.200.
A veure qui és aquí el terrorista.
La realitat supera la ficció.
Avui el Joan anomenava el 14 d'abril.
Avui, 14 d'abril.
A l'any 73, un 14 d'abril, a Massada,
prop de Jerusalem, a Judea,
els jueus defensors de la fortalesa cometen un suïcidi col·lectiu
per no lliurar-se als romans.
En el 1182, a Espanya s'inaugura la mesquita de Sevilla,
les obres de la qual s'havien iniciat deu anys abans.
Un 14 d'abril, el 1860, als Estats Units,
el primer janet del Pony Express
arriba a Sacramento, California.
En el 1865, també als Estats Units,
John Wilkes Booth
dispara al president Abraham Lincoln
que morirà l'endemà.
Tot això un 14 d'abril, eh?
I el 1912, al mig de l'oceà atlàntic nord,
amb 1950 quilòmetres a l'est de New York
i a 600 quilòmetres al sud-oest de la costa de Terranova,
el vaixell britànic Titanic,
xoca contra un iceberg a les 23.40 en el viatge inaugural.
Va acabar d'enfonsar-se a les 2.20 de la matinada següent.
Moren 1.496 persones de les 2.208 que viatjaven a bord.
El 1931, Espanya es proclama la segona república espanyola,
després de les eleccions celebrades
després de l'inici del dictador Miguel Primo de Rivera
i en què els republicans van triomfar en 41
de les 50 capitals de província.
En el 1958, un 14 d'abril,
la nau espacial soviètica Espónic II
es desintegra amb el cos de la gossa laica,
el primer serviu terràqui a l'espai.
en tant aviat com va penetrar l'atmosfera.
El 1958, a la selva de Serra Maestra,
la província més oriental de Cuba,
el guerriller Fidel Castro realitza la seva primera locució a Radio Rebel,
dient que estaven a prop que Cuba estigués o fos lliure.
continuem un 14 d'abril.
El 1992, a Espanya s'inaugura oficialment la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla
i els serveis de l'Àvecla.
El 1994, a Grècia, el Parlament vota a favor de retirar la ciutadania a l'errei Constantí II.
El 1999, a Nova York, un jutge federal dictamina que l'empresa Bacardí, de les Bames,
pot comercialitzar Roma als Estats Units amb el nom de Bana Club.
La Brigitte, com veu Vermut, això no...
No.
Però el 2012, aquesta li agradarà més que la Brigitte poder al David,
un 14 d'abril, el 2012, a Botswana,
el rei Joan Carles I pateix una fractura de maluc durant una cacera d'elefants.
I avui, el 14 d'abril, tenim la Brigitte a l'amor i el David Canna.
Ai, ojo!
14 d'abril, eh?
Ojo, eh?
Ojo, no, ull, en català.
Ull, ull.
I la Brigitte, ojo, ojo.
O alerta.
Un 14 d'abril, eh?
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Fem-me la pregunta de la Brigitte.
Per què és republicana i monàrquica?
Ah, vas molt ràpid i has tingut...
Perquè ho enllaçarem tot.
En Joan, felicitats, nen.
Jo, per què?
Home, per la secció, molt interessant.
Sempre s'aprenen coses i està molt bé perquè, sobretot, la base és el carinyo.
Ja ho has vist, eh?
Quin matrimoni.
Sí, sí.
I vinga.
Però ho has vist?
Que tot lliga.
Un 14 d'abril, el Joan...
Molt bé.
I la Brigitte, què és?
Monàrquica republicana.
Per què?
Avui, eh?
Pregunta'm-ho per què.
Ara, avui que fa anys que el teu amic, el rei, es fot el maluc a la misèria amb la colina.
I no és maco, això?
És maco.
I la Brigitte, què?
La monàrquica republicana.
Per què?
La reina emèrita.
La reina emèrita.
Què és la Brigitte?
La Brigitte?
No, no, la Sofrita, com diuen uns.
La Sofrita, per això.
Sí.
Aquesta dona és socia d'honor i primera d'allò d'aquesta lluita per la defensa dels animals.
I l'altre animal anà matant animals.
Això, això ho veus.
Bé, matar-los no.
Els endroguen i els li posen a tiro mai millor dit.
Ara.
Ara.
Doncs la Brigitte a l'amor és republicana i monàrquica alhora, perquè a ella li agradaria ser l'emperadriu de Catalunya.
Com la Josefine.
Ara.
Com la Josefine.
I aquí tot queda enllaçat.
I després l'Eugenia de Montijo, doncs hi ha una copla molt maca.
Home.
Eugenia de Montijo, que pena pena, que te vayas a Espanya para ser reina.
Emelina.
Emelina.
Saps?
I veus, continua dient que deja el Darro por el Siena i així estem, nen.
Tot està lligat avui, 14 d'abril.
Tot està lligat.
Vile Roy, Vile Republic, i que ràpid ho virem.
I m'ha agradat molt també, nen, que recordessis aquest homenatge, 80 anys més tard,
amb un guàrdia civil, que era un general i no li van reconèixer mai.
I també molt content.
I que estava amb la legalitat.
Sí, senyor.
No, no.
Però quants governs han passat des de la democràcia?
Perquè aquí anem passant anys i colors, eh?
Aquí no és ni dretes ni esquerres ni com Teresa Raval delante i detrás.
Van passant i encara hi ha gent a les fosses comuns,
se'n res a reconèixer.
Sí, senyor, sí.
Per ser-hi 83 anys, quina vergonya.
Quina vergonya.
Ja m'heu irritat, m'heu irritat.
Però bé, i també content, perquè ara allò que et deia que m'agrada molt l'art funerari,
m'agrada molt visitar els cementiris.
Quan vaig a qualsevol ciutat així important, doncs m'agrada.
Els poblets també, però ciutats.
Fins i tot aquí a Espanya hi ha Barcelona.
El del Pobre Nou.
El de Montjuïc.
No.
El del Pobre Nou, però també hi ha el de Modena i el de Granada.
Estan dintre d'una ruta europea de cementiris amb l'art no bo o modernista, no?
Llavors m'encanta l'art funerari.
I això t'ho deia perquè ara fa poc a Reus també van treure,
van exhumar el cos d'un home que també el van assassinar
i per fi el seu germà, que és l'únic que queda viu,
l'ha pogut recuperar, se l'enterra a la Granada
i llavors a Reus, gràcies a això de la memòria, com es diu això?
Històrica.
Històrica o això, perquè fill ja t'hi foten uns noms.
Ai, bueno, no em vull posar a sèrio, nen.
I potser a la Granada tindran el García Borja també.
Mira, a mi em van dir una cosa que jo no sé si és certa,
però m'ho va dir una persona que me la crec molt i m'agrada escoltar-la,
tampoc diré el nom, però em van dir que tenen controladíssim la família
que està enterrada a sota d'una font, hi ha una font pública,
però que la mateixa família no vol que se sàpigui
perquè no volen que allò es converteixi en un peregrinatge.
Mira que maca la família, eh?
Tu parlant de los Corleone, que per cert, us recomano los Soprano.
Ah, sí, ja he vist.
Com pot ser, per felicitar els guionistes,
que empatitzis amb uns poques vergonyes.
Empatitzes amb uns poques vergonyes.
I empatitzes i et fan pena i dic, ai, perquè queda la cosa, ai, que me'ls maten.
Quan ells mataven per un constipat, saps?
Potser és el concepte de família que té.
Ara, tot ho enllaçem.
Oh, t'ho veus tot senyessa.
A veure, a veure, ara em toca a mi.
Oh!
Oh!
Alerta!
Uy!
A veure, per on va la Brigitte es fa notar.
No, és com a Tila, ja no creix l'herba.
És tremenda.
Per on passa ja no creix la hierba.
Ara et dones compte també que alguna cosa passa al 14 d'abril tu aquí i mira quantes coses.
Sueño de verte conmigo y sueño si no te veo.
David, la teva tieta ha actuat a 8 TV, a TV3...
Ha treballat, ha treballat.
No ha actuat, sí.
Ha treballat.
Sí, perquè ella és professional.
Ella és molt professional.
un animal.
A BTV...
A BTV vaig estar a 8 anys.
A BTV, a TV3...
Bueno, això.
8 anys.
I llavors va ser...
Quina poca vista, eh?
Els de BTV, que et deixin a la Brigitte, que t'agradessin marxar.
No, no.
Sí, però al rerefons, primera decisió política.
Ah, per això, per això.
Amb diners públics.
Que això, clama el cel.
Clame el cielo y no me o yo.
I pues dos puertas de tierra, de mis pasos en la tierra, responde el cielo.
Ah, no.
I no yo.
Per adició política.
Però carregar-se els tres programes referents de cultura.
Per això, per això.
I amb les persones que ho feia, tot un despropòsit per interessos polítics.
Però...
I a més, com us entereu?
Per això em pots explicar tu.
Bueno, horrorós.
Jo estava...
Res, incendis, eh?
La Brigitte ja estava preparada.
Sí, sí, ja, ja.
Per baixar a baix.
No t'ho perdis.
Programa dedicat a l'humor.
A l'humor.
I vinc a esperar que vingués al productor.
Vinc a esperar que vingués a esperar.
Diu...
Perdona, que no veniu a buscar-me.
A més, grava pel paral·lel.
Que no t'ho han dit.
Que no t'ho han dit.
Au.
Passa pel després.
que es maquilla té i vés al poble nou.
Que hi ha una carta per a ti.
I no era precisament de la Ixel Egemio.
I així.
Molt maco tot.
Però jo només dono gràcies.
I això m'agradaria acabar aquest cercle com he començat.
Soc una persona agraïda.
I dono gràcies per la visibilitat.
Per els 73 barris que he recorregut tres cops.
amb el carinyo que m'han rebut.
I respecte.
Perquè quan vaig començar no va ser fàcil.
Jo anava amb un pal de selfie.
Em gravava a mi mateix.
I tu imagina't.
La gent es va pensar.
Mira, una boja que està fent fotos.
A més, el look de la Brigitte.
Per roca rosa.
Clar.
No és una drag queen que va de sexi.
No, no.
És una tieta catalana.
I a més amb color fantasia, no?
Molta gent es pensava que em feia fotos sola.
I que parlava sola.
Mira, la loca de los gatos.
Però, després, quan va...
Sabeu quin va ser el punt d'inflexió?
Quan la Brigitte, que és molt...
S'arregla molt.
Que us ho quisi dir.
La imatge és impecable.
Va ser quan vaig anar al Carmel.
I sempre ho recordo.
Perquè en el Carmel jo donava veu a tothom.
No tinc guió.
Llavors, jo el que em trobava a aquell carrer.
Doncs, un dimecres al matí apareix el Carmel.
Un lloro.
A més, un vestit impossible,
que precisament el vaig llençar al vestit.
Bueno, el vaig reciclar.
I ara són draps per netejar el cotxe.
Però, en trobo amb uns skins.
Que encara n'hi ha, eh?
Skinheads.
Con su Pitbull, su American Stanford.
I clar, es van quedar morts a veure aquella imatge.
I els vaig preguntar si era veritat
que havien reivindicat que no tenien un pit picant.
Diu, això és de broma?
No, no.
No me'n recordava que anava de brigitar.
I és el que us dic també.
Tu te creus que jo estic aquí un mièrcoles per la mañana?
Si, fuera de broma, estaria en mi casa.
En el cording.
Ara.
I a partir d'allà, el cabecilla,
saps com va acabar l'entrevista?
Parlar-me de vostè, agafat de la cintura d'aquell,
i donant-me les gràcies per haver donat veu a les seves queixes.
I a partir d'allà, va ser el clic que tothom va dir,
hosti, que aquesta dona tan pija que semblava que era el Passeig de Gràcia no passava,
que s'ha anat al Carmel.
Tu saps quantes barcelones hi ha?
que no te les acabes.
I és una meravella.
Llavors, jo només dono gràcies a BTV per els 8 anys de visibilitat, de carinyo,
i he fet grans amics, i he conegut grans professionals,
perquè hi ha molts professionals allà.
I la pena que no es valori el talent.
Això s'ha de reivindicar sempre.
A TV3 he col·laborat moltes vegades,
a Raku també he col·laborat amb l'Albert Tom a Islàndia,
i a BTV, amb molt de carinyo, també em van rebre,
amb el Vuitmaníacs, amb el Miquel Valls,
que també...
Bé, tots són aprenentatges.
He conegut molts personatges i personajillos,
però dono les gràcies.
Ja està.
Brigitte, prejudicis, discriminació, violència...
T'has trobat?
No, he tingut la sort.
Sí que m'he trobat dues anècdotes.
Pensa que parlo de tres coses.
Sí, però...
Llegades però ben diferents.
Sí, però no, la veritat és que no,
perquè tinc dues experiències.
Un cop que estava gravant al barri de Gràcia,
crec que era a la plaça de la Revolució,
doncs se'm va apropar,
clar, jo quan portava el pal de selfie,
jo no veia pal darrere,
jo només en gravava a mi,
i se m'apropa un noi d'accent balcànic rus,
però no sé bé on era,
i em va dir que si no em feia vergonya
anar a vestir com anava,
i que hi ha ninos,
i veus jo, com no me'n recordava,
que anava de Brigitte,
vergüenza en tu país que no sabeu
què és la democràcia.
I ja està.
I la segona,
això va ser...
I va acabar així.
Sí, no.
La violència.
Home, no veus que jo de seguida...
Si la violència jo soc jo la violenta.
Al revés, s'acollonen,
per això els homes no maduren,
se m'amoren.
I llavors,
la segona,
que va ser un jardinet que hi ha en el Clot,
tocant a l'estació del Nord,
és una mica de jardinet,
hi ha una petanca,
dos senyors,
de cierta edat,
o sea, de la primera joventut,
un jove tenia 80 i l'altre 86,
tenien un dilema,
un era d'aquells el braç aixecat,
però molt aixecat, eh?
El dret, eh?
El dret.
I cantava,
que li agradava molt prendre el sol.
És una cançó molt maca,
que és, aquí a Catalunya tenim el sol solet,
doncs ells cantaven l'altre.
i a l'altra banda un senyor,
totalment,
com avui,
de la Segona República.
El tio em va dir,
que era per denunciar-me,
el del braç de dret,
era per denunciar-la,
per com va usted por así por la calle.
I l'altre diu,
si aquest no t'estima,
vine amb mi cariño.
Llavors,
què vaig fer?
Em vaig sentar al mig dels dos,
i els vaig fer una entrevisteta.
Ja està.
Aquestes són les coses que...
Però cap conflicte.
Mai.
Perquè jo també sé estar, eh?
i s'ha de saber estar,
s'ha de saber escoltar.
La línia de la Brigitte
és una línia molt fina,
en caure amb la ridiculització,
amb la falta de respecte.
Jo vaig a veure molts espectacles,
molts,
perquè m'agrada aprendre.
I, de vegades,
em dic, uf,
això aquí no toca.
Sempre s'ha de tindre respecte al públic
i a la gent en general.
Hi ha molta gent que comença amb un insult,
que jo no el diré perquè hi ha un insult,
però tu no saps les persones
que han vingut allà a veure-ho,
no saps en quina situació es troben
en aquell moment.
I, per exemple,
un insult molt recorrent
és dir-los,
hijo de su madre, no?
A mi jo,
aquesta persona,
una d'elles,
a mi jo està allà
perquè s'ha de mort la mare
i els amics han dit,
vina, que jo trobaràs.
I si comences així...
Llavors,
hi ha una línia molt fina.
Sí que és veritat,
i mira que,
em sap greu,
però,
també li dono la raó,
vaig escoltar unes declaracions
del Pedro Almodóvar,
que hi ha molta gent
que diu que està en contra,
però jo em va agradar molt
perquè va dir que sí que és veritat
que hem perdut llibertat
amb el tema de l'humor.
Hi ha una línia tan fina,
jo m'estic de moltes coses, eh?
I la Brigitte,
que està tot a les xarxes,
que per cert seguiu-me,
Brigitte en doble T,
que va també la moure,
està tot arreu,
al TikTok,
mira,
amb 117 anys i la tia
està al TikTok,
Instagram,
Twitter i Facebook.
Doncs va dir que,
i jo me n'estic,
la Brigitte està a les xarxes
de posar segons què,
perquè hi ha molta violència,
tot,
ara tot és agressió,
tot és...
i les xarxes com són anònimes,
tu poses el que vulguis...
Sí, però l'humor,
quins límits té l'humor?
Jo amb el pare Manel,
me'n recordo fa molts anys,
quan va haver la primera gala
de drag queen a Tenerife,
aquelles que feien dels drag queens,
i va haver-hi una altra polèmica
perquè va aparèixer un drag queen
vestit de verge,
i llavors estreia aquell vestit
i a fer l'espectacle.
Va haver-hi una polèmica
i jo li vaig preguntar al pare Manel,
el dia següent,
el pare Manel ha vist això?
Diu, sí,
i què? Diu,
que això és llibertat?
Que no ens l'atregui mai,
això és clar,
però on estan els límits de l'humor?
I qui ens posa?
Aviam, Brigitte, David,
dues coses per l'erució.
Una,
per Manel,
només ha hagut una.
Doncs aquesta,
la veritat de l'església, nen.
Ah!
Per això tu i jo estàvem al seu costat.
Segona història.
L'humor,
aquí hem tingut de convidats
a l'Òscar Andreu,
Jordi L.P.
I els he fet a tots dos
la mateixa pregunta
que tu l'has tret.
L'humor té límit?
Què va dir el Jordi L.P.?
El Jordi...
Va dir...
Perquè jo amb ell...
Clar,
és que...
Tot va canviant,
però,
com ell desaconeix
per la manera dels seus acudits,
són impensables,
avui en dir.
Clar,
aquesta, aquesta, aquesta.
A l'Òscar Andreu em deia
que l'humor no ha de tenir límits.
Aquí jo tinc molt bon rotllo amb ell.
I tant.
Igual que el tinc amb el Jordi L.P.
I el Jordi L.P.
és, d'alguna manera,
diu,
l'humor ha canviat.
Totalment.
que hi ha coses
que fa 20 anys
les podia dir
i ara he d'anar
amb paper de fumar.
És que no fa gaire
que li va passar una polèmica.
Va tenir un cacau
a Terrassa...
Ara me'n recordo ben bé
la frase
d'una persona
que va dir-ho
que no ho fem qui pot,
no?
O hi ha un refany així,
sinó el que vol
o una cosa així, no?
Clar,
jo me'n recordo
la meva generació,
el mariquita,
el gangoso,
el gitano,
el negro...
Clar,
depèn de com.
Clar,
ara xirria,
però fill,
eren lliures.
Ara no.
Ara...
Jo crec que,
en certa forma,
ara,
els humoristes,
els que feu una mica tot això,
teniu que tenir un gran problema.
Aquesta autocensura
que durant uns anys
havia desaparegut.
I això
és una tanta contra...
És que de l'autocensura
passem a la dictadura, eh?
Sí, clar,
és el següent pas.
L'único pensamiento, eh?
Totalitarisme...
Pensamiento único, eh, nens?
Però...
Anem a acabar amb alegria, no, nens?
Jo me'n tinc que anar,
que jo tinc molta feina,
perquè quanta tuna porto aquí ja?
I espera't.
Què vol dir espera't?
Tan malament estàs...
Ara que ve la tuna de Sant Just d'Esvern
a cantar-me clavellitos.
Nena, aquí qui hi ha de govern?
Aquí són...
Aquí hi ha un senyor,
alcaldès, alcaldessa...
Alcaldés...
Ah, és alcaldés, collons.
Alcaldés.
Alcaldés.
Ah, no, no,
per curiositat.
que governa...
Pràcticament sol.
Bueno,
ara en coalició...
Aquí dominen els socialistes,
en coalició...
No,
tu em referia a...
No, no, no.
Alcaldés,
molt bé, molt contents,
cadascú té la seva manera.
Ah, i tant.
Per què?
Ja em sembla que això ho han comentat tu i jo
més d'una vegada.
Sí.
Barcelona és d'una manera,
però jo diria que també és la persona.
En un poble,
que aquí a Sánchez ho diuen poble-ciutat,
la persona...
I tant.
Va a part damunt de qual...
No, a aquest poble,
i a quantsevol...
A quantsevol poble.
Menys de...
Inclús.
Inclús.
No van d'allòs.
Sempre...
És la persona.
No, no, el partit no.
La política municipal és això,
és el dia a dia,
i jo des d'aquí sempre felicito
perquè jo tinc la sort,
i és un honor,
que cada quatre anys em demanen
tots els partits polítics del meu poble
de participar.
Un cop vaig estar en unes llistes,
però els dic que no
perquè la meva energia
està en nom meu de l'espectacle,
perquè he tingut la sort ara,
després de tants anys i tantes coses,
de dedicar-me al que m'agrada.
Llavors, però la política m'encanta,
i a més la segueixo molt,
però la política municipal,
la política governamental, estatal,
no té res a veure.
Aquesta del dia a dia,
i llavors felicito a tothom,
de tots els pobles de Catalunya,
que es posen a les llistes,
sigui el color que sigui,
perquè això és democràtic.
La pena que l'altradreta ha arribat a la...
Gràcies a la democràcia,
tenen veu,
que això no s'oblidin tampoc, eh?
Ara a mi em fa pena els que voten.
Ja ho he dit,
però bueno,
em refereixo que la política municipal
és les persones,
i felicito a tothom
que es presenta en una llista,
perquè vull creure
que volen el bé de la comunitat.
I això ens uneix a tots.
que ha passat.
Grigita,
que al final t'has d'anar.
Escolta,
que aviam,
rebobina'ns,
on els oients,
les persones que t'estimem,
els que et segueixen,
et poden veure, Grigita?
Grigita.
Em podeu seguir per totes les xarxes,
que ja us ho he dit?
No, però en directe.
I en directe,
doncs mira...
Veure la perruca rosa...
El dia...
No, no,
és cabell natural.
És cabell natural.
Això no ho sabies tu, eh?
No.
Però no vulguis saber de qui era el cabell.
No, no, no.
D'algun mort,
d'algun mort, segur.
Ara!
Si s'està a tothom.
Coneixent-te.
T'agraden les sabates que porto?
Això és ràdio.
Però tu ets un bon comunicador.
Com són?
Això és sabata italiana.
Sí senyor.
pell de fava de colxera.
Això és fantàstic.
Doncs són d'un mort.
Jo vaig anar al tanatori,
que m'encanta anar al tanatori,
i vaig dir, perdoni,
què faran amb el cos?
Perquè no coneixia res,
el senyor diu,
l'incinerem,
això va a la caixa,
no somguin les sabates,
que no li servien per res.
I les porto molt de carinyo,
perquè era un senyor que jo m'estimava.
La família...
T'ho dic de debò, eh?
La família es va quedar com...
Virgita.
Virgita.
Ets una salvaig.
Sí.
Però amb carinyo.
Nens, em podeu trobar.
El dia 22 d'abril,
estic supercontenta,
perquè obren el molino,
que ara és de titularitat pública.
Sí.
Avui t'hi dono 4 primícies.
Nena, quan està la primícia?
Per això et pago.
3.000 euros.
Per això et pago.
Per això et pago.
Aquí hi ha quartos, eh?
Sant Just.
Vinga, explica, va.
22 d'abril,
obrim el molino,
a les 9 del vespre la Virgita Lamura
estarà en el molino,
actuant.
22 d'abril.
fetge única,
data única.
Hora?
A les 9.
Ara.
A les 9.
Ho han escoltat?
22 d'abril.
Després,
el que us vull dir,
que és molt maco,
el dia 13 de maig,
al Memorial de la Sida,
que celebrem el 30 aniversari,
la presentació de Montjuïc,
que ja només per anar a veure'm a mi val la pena,
però els jardins també.
I la causa,
que és molt maca,
perquè és el projecte dels noms,
de BCN Checkpoint,
fa molts anys que ho organitza,
i és recordar la gent
que va morir per culpa de la Sida,
i a més,
a l'època amb tant d'estigma,
que ara ja és una cosa que es parla,
però abans no.
Ja ho saps, fill.
I després,
el 14.
I el 14,
a lo grande.
A lo grande.
Bueno,
també em fa molta il·lusió
que el 30 de juny,
a l'Espluga de Francolí,
una servidora,
mira si són intel·ligents,
que una servidora,
serà la pregonera,
la Brigitte,
la pregonera.
Sí, sí,
o han creat una associació LGTBI,
que serà l'orgull,
esplugir,
per la LGTBI en el món rural,
perquè tota la gent del món rural
ha de marxar a la ciutat
per sentir-se normal.
I han estat tan intel·ligents,
que han volgut una servidora,
només per fer el pregó.
O sigui que també,
si tinc dates,
mira,
la que no em vulgui veure,
és perquè no vol.
Això mateix.
David, Brigitte,
el riure,
el riure no té temps,
la imaginació,
no té edat,
els somnis,
són per sempre.
Avui,
en els benvinguts,
benvolguts i ben trobats,
número 82,
hem conegut i admirat
un artista que es transforma.
Hem fet un programa dedicat
a David,
Cano i Canar,
la seva personalitat,
la Brigitte,
l'altre David,
la seva feina,
la dimensió i filosofia,
de qui és David
i qui és Brigitte.
David,
un plaer compartir amb tu
un bocinet de vida.
Moltes gràcies a tot cor.
Fins al proper programa,
estimats oients.
Els Estats,
la justa,
el magasín matinal de Ràdio d'Esvern.
Cada matí posa't al dia amb l'actualitat del nostre municipi,
L'actualitat del nostre municipi, amb seccions de cultura i...