Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vicenç Villatorro i la Moya, benvingut, com estàs?
Molt bé, moltes gràcies després d'aquesta presentació, només puc estar bé, diguem-ne!
He dit alguna cosa que no tocava?
No, no, no, no, al contrari, n'estic afalagat, diguem-ne, no, no...
Allò, amb vermellit!
Et dic el que penso, primer, com, entre cometes, ser humà, però sobretot, com el que sóc, i ho dic públicament, admirador teu.
Fins demà!
Aviam, entre moltes coses que admiro.
Un admira el que no és capaç d'aconseguir i li agradaria aconseguir-ho, o fer-ho.
Vicenç, et continua relacionant amb la vida, pensant i dient, viuré escrivint i escriuré vivint, correcte?
Sí, sí, sí, per dir-ho així, és un lema esquematitzat, perquè té més complexitat, però sí, sí, és un lema vital, que jo crec que vaig a dubtar, no sé el moment, eh?
Perquè no et reuneixes amb tu mateix i dius, mira, a partir d'ara farem això, però sí que marca una mica la vida, i fins i tot marca professionalment,
perquè, per exemple, jo crec que el periodisme és un accelerador de la vida, no? És una atalaia davant de la vida, et permet viure coses que per tu mateix, si no anessis amb una feina de periodista, no hi tindries accés, és a dir, conèixer un determinat tipus de gent,
veure un determinat tipus d'esdeveniment, i per tant aquest joc doble d'això, de viure i d'escriure, per mi és fundacional.
Avui és el teu sant, i públicament et diem moltes felicitats.
Moltes gràcies, amb vida vostra.
Vicenç, avui aprofitaré la teva presència per dir una locució llatina d'Horàssim, que sempre m'ha provocat.
Sapere Audi.
En català és Atreveixet a Saber.
Amb tu és fantàstic.
Doncs mira, aprofitant la teva onomàstica,
t'explicaré anèndotes ad hoc, anirem jugant amb les...
Del teu patró, que té una certa referència amb els teus protagonistes de Massa Foc.
Mira, Vicenç Ferrer.
Sempre he trobat Vicent Ferrer, eh?
No Vicenç. Vicenç és el màrtir, el paul,
que va néixer a València i va munir a la Bretanya.
Va néixer a València el 2350, eh?
Sí, sí, sí.
Que va ser un Dominic, un Dominic valencià,
que recorregueix mitja Europa predicant la seva moral i visió del cristianisme,
d'elevada formació intel·lectual,
influï marcadament a l'acord del papa Benet XIII de Vinyó
i en l'elecció de la dinastia castellana del Trestàmara
per arreglar a la corona d'Aragó.
Després en parlarem del compromís de cas.
És curiós que sigui venerat com a sant per diferents confessions cristianes, eh?
No només la catòlica, sinó...
Tenia un caràcter...
Bé, sobre el seu caràcter, l'investigador Joan Francesc mira
explica que se sap, per fons sòbries,
que era una persona eixuta e irada.
Tot el contrari del que en sa el Vicenç, un viató.
Gràcies a la seva capacitat oratòria,
el to apocalíptic dels sermons i de la seva fama de traumatur,
va obtindre nombroses conversions tant de cristians com de jueus i musulmans.
Va voler acabar amb el sisme d'Occident,
intentant una concòrdia entre Benet XIII i Gregori XII.
I en no assolir-ho, li va demanar a Benet que renuncies al papat.
Com aquest s'hi va negar,
Vicent treballà perquè les corones de Castellà i Aragó no li donaran suport.
I és així com en el 1412,
el compromís de cas,
que havia de solucionar la qüestió successòria a la corona d'Aragó,
Vicent va acabar donant suport al candidat Ferran I d'Aragó,
que propognava la fidelcisme i donava suport a Martí Cinquè en front de Benet XIII.
Moria el 1419 mentre es predicava en Terres de Bretanya.
Curiosament, curiosament,
Sant Vicent Ferrer sempre va predicar en Valencià,
perdó, en català que es parla al sur del que en tenen Catalunya.
Encara que el públic, perquè si en Valencià ens diran
que nosaltres mateixos agregarem la nostra llengua.
Un dia parlarem, o si vols després parlarem del Manifest Coyne,
que ara em ve a la memòria, no ho tenia aquí,
que tu vas ser i que ens expliquis els efectes.
Doncs el teu sant, Patró,
encara que el públic fora d'una altra llengua,
l'entenia i la s'exaltava.
Això ho he interpretat com un mirable del teu sant,
de Sant Vicent, no?
Huit dies s'interpreta més com un exemple
que el català marca clarament
totes les vocals i les consonants
i pot considerar-se com una llengua
que es troba al centre de les llengües romàniques.
Total, curiositat,
Sant Vicent Ferrer és el patró del País Valencià,
malgrat no ser un dia festiu en tot el territori.
I cal no confondre amb Sant Vicent Màrtir,
patró de València i ciutat.
O sigui, Sant Vicent Ferrer no és el mateix que Sant Vicent Màrtir.
Un és el patró de la ciutat de València
i l'altre del País Valencià.
Com a anèndote, per fer-te una mica l'explicació del teu sant,
m'he trobat 12 Sant Vicents.
El més, d'alguna manera,
conegut fora del Sant Vicent Ferrer
i Sant Vicent Màrtir,
el Sant Vicent de Pau.
Total, 12, ja ho veus,
el dia del teu sant,
que comparteixes a Ràdio d'Esver
el dia del teu sant patró.
Aviam, 36 llibres, no?
Ai, no ho sé.
Vull dir, no els he acutat mai.
Jo sí, jo t'ho soc d'oblitz.
Vull dir, tens algun més d'amagat,
però diria que són 30.
Aviam, comencem
pel que passarà d'aquí a 18 dies.
Aprofitant que 18 dies és Sant Jordi,
avui parlarem amb tu,
bàsicament de literatura,
per això he fet tota l'explicació
de que els inventors de l'alfabet,
que era l'escritura, la literatura,
i sobretot de dos llibres teus.
tots dos en referències històriques.
Un, que és l'últim llibre teu publicat,
tot just fa un mes, no?
Amb una descripció extensa
d'una infraestructura hidràulica
començada en el segle XIX,
però que ja se n'havia parlat el 1500, eh?
I l'altre, una interpretació
dels pensaments i actuacions
en el segle XV,
però que va ser publicat en el 2018.
A veure, comencem.
En tots dos llibres s'ha de tenir en compte
el test i el context.
Estàs d'acord?
Sí, sí.
Una cosa és el test,
i una altra cosa no.
Hi ha vegades que no...
És aquella història que,
jo dic, entre quatre amics
que un encara té a la vida,
fets i resultats.
No n'hi ha prou amb el fet
si no hi ha un resultat.
i no n'hi ha prou amb el resultat
si obvies els fets, no?
Comencem.
Ugell, La ferra de l'aigua.
Vicenç Villatoro,
Editorial, Edicions Prova.
Temàtica,
Novel·la contemporània històrica.
Col·lecció, a tot ben.
Nombre de pàgina, 608.
608.
Sí, sí, sí.
Mira.
Després en parlem.
Aviam, faig un petit sinopsi
perquè tu ens expliquis la veritat.
La sinopsi que jo trec
després d'haver citat el teu llibre.
Una novel·la sobre la gran epopeia humana
que va representar a mitjans del segle XIX
la construcció del Canal d'Ugell.
Una de les obres més ambicioses
de la seva època a tot Europa.
La ciència, el progrés i la raó
havien de servir per dur a l'aigua
el desert d'Ugell,
una terra eixuta, pobra i desolada
per les guerres carlines.
La seva construcció,
en capitals catalanes
i fent servir presidiaris,
va trasbalsar els habitants de la zona.
L'obra era alhora
un prodigi tècnic i un dramoma.
L'endemà de l'obra
els resultats no van ser els esperats.
Un fracàs, una derrota.
Només un segle més tard.
L'efecte del canal
va fer un tomb sencer
i va canviar totalment la plana
que es transformarà en verda i fàcil.
Déu-n'hi-do, 608 pàgines.
No t'has deixat res, eh?
Segur que me n'has deixat coses.
No, i els mateixos fets
es poden explicar d'una altra manera
i tenir una altra, per dir-ho així,
una altra motivació
i una altra intencionalitat.
Però és el que deies.
Sempre hi ha un text i un context.
I sempre escrivim des del present.
Això és una mena de, diguem-ne,
és una redundància, però és una obvietat,
però és una...
És a dir, ningú escriu sobre el segle XIX
des del segle XIX, ara.
Escriu des d'ara pensant en el segle XIX.
O pensant en el segle XV, eh?
Per tant, sempre hi ha,
quan hi ha una mirada cap al passat,
unes ulleres del present
i un intent de trobar en aquest passat
uns paral·lelismes,
unes metàfores,
unes il·luminacions que ens ajudin
a entendre el present.
Això funciona quan mires cap al passat
i funciona quan mires cap al futur.
És a dir, el novel·lista que fa
ciència-ficció
està escrivint des del seu present.
No, no està dient com serà
el món al segle XXV.
Està... És a dir, quan George Orwell
escriu 1984, que és l'any 1948,
i per tant fa un joc amb els dos números,
no està pensant, no està fent profecia
sobre el 1984.
Està parlant de com està veient ell
el món en el 1948.
I jo crec que el canal d'Urgell,
en ell mateix,
és un fet important,
interessant, rellevant, significatiu,
significatiu històricament,
significatiu geogràficament,
però és també un...
diguem-ne...
un exemple situat en la història
de coses que poden ser d'avui,
que poden ser de demà,
i que poden ser d'ahir
i d'abans d'ahir.
I aquest és l'intent sempre de...
crec que jo, del novel·lista.
No és fer divulgació històrica,
sinó mirar inevitablement.
És a dir, a mi em sobta
que en alguns àmbits de la cultura
la paraula contemporani
s'hagi convertit en una marca estètica
en comptes d'una marca cronològica.
No, això és art contemporani.
Diu, home, és que tot és contemporani.
Tot art és contemporani d'ell mateix.
Vull dir, no hi ha art no contemporani.
Música contemporània, sí, evidentment,
i els Beatles fan música contemporània
quan fan música els Beatles.
I, per tant,
diguem-ne...
el pes i l'arrelament al present
és inevitable.
Vicenç, jo t'he presentat el teu llibre
com novel·la contemporània i històrica.
Sí, sí, sí.
Ho he fet bé?
No, no, no, no,
em trobo fantàstic,
és contemporània.
Però contemporània i històrica, eh?
Sí.
És una contradicció, no?
No, jo crec que és...
Espero que no ho sigui.
És a dir, el meu exemple en això,
per no fer-me servir a mi mateix
que no hagués llets...
No, no, no.
Però faig un exemple
que per mi encara és més obvi,
i l'he fet servir més una vegada,
que és Les Bruxes de Salem, del Miller.
És a dir,
Miller explica una història de bruixes
del segle XVII molt ben explicada,
extraordinàriament ben explicada,
i tu vas a veure l'obra de teatre
i, ostres, és apassionant.
Per què està escrivint
Miller a Les Bruxes de Salem?
Perquè està preocupat
per, diguem-ne,
les onades d'histèria
que provoquen
que s'acabin, diguem-ne,
denunciant i executant
innocents
per càrrecs inventats.
I per què hi pensa això Miller?
Perquè està vivint
la cassera de bruixes
de l'alçador McCarthy
en plena Guerra Freda
perseguint
intel·lectuals comunistes.
Per tant,
aquella seria
una obra històrica contemporània.
És a dir,
no surt McCarthy,
no surten els comunistes,
no surt la Guerra Freda,
surten les bruixes de Salem,
però
les ulleres que porta ells...
Però aquestes ulleres,
a més a més,
són...
i per això fa literatura
i això no és purament
un, diguem-ne,
un joc
per estalviar-se la censura,
agafant les bruixes de Salem
i agafant-les
des del macartisme
serveix per parlar
de qualsevol procés
que en el llarg de la història
s'hagi produït
que hagi donat aquests efectes.
Allò
acusar de bruixeria
o d'alguna cosa
semblant a bruixeria
a unes persones,
crear un ambient d'histèria
en què aquesta
acusació sigui versemblant
i acabar
ejecutant-les
i, per tant,
això pot servir
per explicar els processos
de Moscú
a l'època de Stalin
o per explicar altres coses
que no cal
ni que subratllin
aquests moments
perquè tots tenim al cap.
A veure, Vicenç,
més enllà
de la història
com queda,
és a dir,
de la febre de l'aigua,
concretament
a la part d'Urgell,
no només a la comarca,
sinó a tot el que ha fet,
la novel·la
esdevé una metàfora
de tots aquests
episodis històrics,
alguns de ben pròxims,
en què la gent
es revolta espontànament
contra una situació
injusta i hostil
i somia una revolució
per canviar-la.
Correcte, això?
Sí, però té continuació.
És a dir,
això és la primera estació.
Això és el que tens
d'explicar,
perquè jo diria
que,
d'estil,
la teva novel·la,
que amb esperances
i sacrificis,
amb errors,
contradiccions i heroïsme,
i una sensació
de decepció
i fracàs,
només després
de molt temps
sabrem
si aquesta gesta
que semblava fracassada,
és a dir,
el canal,
és o no
la llavor
d'un canvi positiu.
no pas
d'un paradís
a la terra,
però sí
d'un món millor.
Sí.
Explica'm la història.
No, exacte, vull dir,
el canal d'Urgell,
primer,
dos segons de,
diguem-ne,
què té a veure
amb el que has dit
i tot el programa
és teu.
Home, moltes gràcies.
Home, és veritat.
No, és a dir,
això s'havia somiat
tota la vida.
Hi ha un tros
de monegros
enmig de Catalunya,
per entendre'ns,
perquè és això,
és literalment això,
la plana d'Urgell,
i que té una producció escassa,
té una producció bona
quan plou,
però quan no plou gaire
i sempre es pensa,
si vingués aigua,
això aniria bé.
Però només es fa el 19.
I es fa el 19
perquè jo crec
que conflueixen diverses coses.
Una,
la possibilitat tècnica
de fer-ho.
Tu pots tenir un somni,
però si no pots,
dir,
estic molt bé
fer un túnel,
però com foten un túnel
al segle XII?
És a dir,
per fer el canal
s'ha de fer
una mina
per sota
de la serra Montclar.
Hi ha un moment
en què això és tècnicament possible
i uns moments
en què no era tècnicament possible.
Però,
diem-ne,
la construcció
del canal d'Urgell
no neix
de la misèria
i de la desesperació,
neix de l'esperança.
És a dir,
per què es fa el 19?
Perquè el XVIII
ha sigut un segle
espectacular a Catalunya,
des del punt de vista agrari.
El XVIII
és el gran segle
de la vinya a Catalunya
i d'exportacions
d'aigua ardent
i, per tant,
és un segle
en què l'agricultura
està
demanant més terra,
vol més terra
perquè té maneres
de produir-ho
i, a més a més,
té mercats.
Té mercats.
És a dir,
per què fas un canal
baixant aigua
per enmig dels camps?
Per produir més.
Si tu fas una botiga
o una fàbrica,
dius,
jo vull produir més.
La primera que preguntarà
algú,
diu,
i sap a qui ho vendrà, això?
Saps a qui ho vendrà?
Diu,
molt bé, eh,
vostè, en comptes de fer set bombetes
en farà dues set de cinquanta.
Qui t'ho compra?
Què passa el 19?
Ostres,
que Barcelona està creixent
com una mala cosa,
que Lleida està creixent.
Llavors,
va,
farem un canal,
primer,
perquè podem fer-lo,
perquè portem empenta
i, per tant,
necessitem més terra
perquè sabem què fer-ne
i, a més a més,
perquè saps,
diem-ne,
que hi haurà
un ús d'això,
una clientela.
Llavors,
fan això,
aquest somni,
i això és la primera part
que és definit absolutament
bé i perfecte,
però la segona és
després de fer això
i mentre ho fas
ja és menys xulo
que quan ho imaginaves,
quan ho imaginaves
és fantàstic,
ara baixarà l'aigua,
això serà...
però, per exemple,
s'ha de fer un túnel
i fer un túnel
vol dir picar sota terra
i picar sota terra
vol dir no saber
què hi trobaràs.
Ara potser ho sabríem
i llavors no ho sabien.
Vol dir fer-ho amb presos.
Tot es fan presos.
És a dir,
el canal d'Issabella II
també es fan presos,
eh?
I el canal de Castilla
es fan presos
i el tren de Terrassa
a Manresa
es fan presos,
tot es fan presos.
Però,
fer una mina
sota terra
amb presos
no és igual
que fer un tren
a ras de terra.
És a dir,
posar la gent
150 metres sota terra
i que no vagin el sol
en tot el dia
no és igual.
Per tant,
el grau de dramatisme
és molt més gran.
I quan s'acaba de fer
van notant
que no funciona.
I a mi el que...
de l'exemple
del canal d'Urgell
el que més m'impressiona
perquè exemples
d'això estava malament
vam fer això
i ara estem bé
en trobaríem bastants.
Però un exemple
d'una cosa
que tu somies
la fas
i mentre la fas
ja no t'acaba
d'agradar tant
com quan l'imaginaves.
Et porta un gran cost humà
i un cost econòmic
i l'endemà
no he donat
el resultat.
D'això
també n'hi ha
molts exemples
però
un exemple
que passi això
però que després
de gairebé 100 anys
diguis
ei,
durant 100 anys
no ha funcionat
però ara funciona això
que no vol dir
que no deixi de funcionar
aquí 50 anys.
aquest és el que m'interessava
és a dir
l'esperança
l'esperança
dins de la decepció
la possibilitat
d'aquelloc
que
en la primera
diguem
en el primer judici
de la història
és descartat
com equivocat
100 anys després
sigui
exaltat
com encertat
i potser
200 anys després
torna a ser
considerat equivocat
vull dir
aquesta provisionalitat
dels judicis
de la història
i llavors
he intentat
també una altra cosa
que és dir
ei
hi ha coses
que l'endemà
de fer-se
no van bé
i
100 anys després
sí
però no totes
hi ha coses
que no van bé
l'endemà
i continuen
sense anar bé
100 anys després
perquè en algun lloc
m'aproca
això és un llibre
d'autoajuda
estàs dient a la gent
vostè ha fet una
botiga
i ara no ven res
però no es preocupi
que d'aquí 10 anys
segur que vendrà
segurament
no
però a vegades sí
i aquesta vegada sí
dona una esperança
quantes possibilitats tinc
doncs miri
potser és una entre mil
però hi ha una entre mil
no zero entre mil
i el canal d'Urgell
per mi és aquesta
això
que
quan tu creus
que has fet
el que havies de fer
però et diuen
l'has cagat
dius
potser d'aquí 100 anys
potser
algú dirà
sort que ho va fer
ara que em dius això
dos preguntes
la primera
avui funciona
eh
el canal d'Urgell
que avui va
abans d'ahir
per entendre't
fa dos anys
més que
més cara
i la segona
Vicenç
avui
es faria un canal d'Urgell
avui
jo crec que
tècnicament
per descomptat
sí sí
hi ha més possibilitat
i a més no s'utilitzarien
els presidiaris
tindríem
el tramat d'obra
que
bueno també hi havia
més possibilitats
també n'hi havia
corant
però avui
jo crec que
els ecologistes
ho deixarien fer
bueno
no només els ecologistes
jo crec
i això
va més enllà
jo crec que el 19
estem parlant
del 21
sí sí sí
jo crec que el segle 19
era un segle molt esperançat
era un segle
que creia
que tenia
que tenia la fórmula
escolti
el món no està bé
però jo sé com arreglar-lo
la ciència
la tècnica
la raó
la civilització
ho arregla
sobretot la segona part
la segona part
la segona part
però vull dir
però això
és fruit de l'esperit il·lustrat
que ja ve del 18
aquesta
és a dir
la il·lustració
creu que té
que té una fórmula
jo crec que el 20
posa en
diguem-ne
posa en qüestió
aquesta fórmula
i el 21
allò que
aquell optimisme del 19
ja no el tenim
i per tant
l'optisme del 19
que diu
fem coses
ara és
parem, parem, parem
a veure, a veure, a veure
a veure quins efectes té això
i aquest és un segle
diguem-ne
que va amb el freno
de mà posat
i el freno de mà posat
bé, fem coses
però veiem quines
el canvi climàtic
quines conseqüències té
jo crec que això té a veure
amb la gran decepció
del 20
és a dir
el 20
és un segle
o
és un segle fatal
és un molt mal segle
sobretot té un tros al mig
entre els 30 i els 40
que té prorro, eh
però què és
diu
què pot passar al món
diu
doncs miri
farem el catàleg
allò
dues ciutats arrasades
per la bomba atòmica
Auschwitz
dues guerres mundials
amb unes mortandats civils
dius
ostres
diu
i això passa
a un lloc per civilitzar
això passa
on a la civilització
i la tècnica no ha arribat
no, no
diu
això passa al mig
de la civilització
i per entendre'ns
la metàfora és
dramàtica
si es vol
però no exagerada
el tio que engega
la càmera de gas
el vespre
s'ha llevat
escoltant Mozart
i Lleginguete
dius
hòstia
doncs potser
això que el 19
teníem aquest
va
fotem canals
fotem ponts
fotem trens
perquè amb això
arreglarem el món
el 20
tampoc vull forçar
més la metàfora
perquè les metàfores
quan les forces
es trenquen
però
el tren
que
diem que és
l'eina d'emancipació
del 19
el 20
la imatge
del
per exemple
les pel·lícules
sobre
l'Holocaust
utilitzen el tren
com a
metàfora
perdó eh
em vaig
passant d'una cosa a l'altra
però quan vam fer un llibre
sobre
la família
de Lluís Bassat
vaig fer un llibre
de les retons
dels Bassat
pensàvem
una família viatgera
una viatgera
ells venen de
Bulgària
d'Estanbul
li posem a la portada
una
una
una imatge
una icona
del viatge
que es vegi
que són viatgers
llavors
el
el dissenyó
ens porta
una foto
amb un tren
dius
posi un vaixell
posi un vaixell
perquè
el tren
en la iconografia
del 20
són els trens
que Stalin
fa servir
per agafar
els dades
dels de Crimea
i enviar-los
o el que fa servir
per tant
el 20
és un segle
que ens
que ens converteix
a tots
en molt escèptics
en molt més escèptics
i per tant
si la pregunta era
la faríem avui
doncs
costaria molt més
fer-ho
és a dir
l'entusiasme
que va provocar
això el 19
és un entusiasme
que no es produiria
el 20
en alguns casos
per raons exagerades
n'estic convençut
però en altres
per raons
per fer que no
explicables
i per què
t'interessa aquest tema
i aquest canal
en concret?
perquè me l'expliquen
és a dir
tu
sí
com n'és?
bé això
jo hi vaig
per la zona
parlo amb gent
i gent em diu
escolta això
això va ser molt gros
no en tinc ni idea
i m'ho expliquen
i m'expliquen
la iconografia
la iconografia
és molt cinematogràfica
en una plana
avui buida
hi ha un
hi ha
els barragons
els treballadors
hi ha un presidi
pels presidiaris
hi ha una caserna
per
per visitar els presidiaris
hi ha uns
uns carretons
amb putes
per
pels soldats
de la caserna
això
és
és una iconografia
que a nosaltres
ens remet a la gran
iconografia del XIX
que és el western americà
per tant
m'ho expliquen
però llavors
perquè aquesta idea
per mi aquesta idea
de
les coses
que comencen malament
no sempre acaben malament
les coses que comencen bé
no sempre acaben bé
i en el fons
la idea
que a mi m'obsessiona
és que
alguns creients
en religions diverses
creuen
que la història
té una direcció
i la història
sempre va
cap a millor
n'hi ha creients
de diverses regions
que pensen el contrari
que la història
sempre va cap a pitjor
i per tant
que més abans
no fotem res
perquè si fem alguna cosa
més aviat ho empitjorarem
doncs
el canal
seria un d'aquests casos
que jo crec que n'hi ha piles
que
que la història
no
no
no
no ens demostra
que tenia una
una direcció
no és
anar del bé
al malament
ni del malament
al bé
és fer meandres
i ara vas amunt
i ara vas avall
si a un
alemany
de l'any
38
li dius
no
la història
sempre va millor
escolti
doncs
deu ser un altre lloc
perquè jo no ho veig
i per mi
aquesta
aquesta
i això
és una cosa
és una novel·la
escrita amb 60
i bastants anys
aquesta sensació
de
ostres tu
ens pensàvem
que els nostres fills
viurien millor que nosaltres
que els nostres nens
viurien millor que els nostres fills
que nosaltres
i sí
hi ha moltes coses
sí
i hi ha aspectes
de la vida
que són acumulatius
la ciència avança
la tecnologia avança
però
altres aspectes
més vinculats
amb això
amb la moral
amb l'art
no són acumulatius
es pot anar endavant
i es pot anar endarrere
es pot
i no
i no
i no hi ha
per dir-ho així
un guió
preescrit
que et porta
cap a
l'era messiànica
dels uns
dels altres
o dels més enllà
tampoc al contrari
eh
tampoc a la
a la decadència
inevitable
i quan m'explicaven
la història aquesta
doncs mira
lliga
amb les coses
que m'interessen
i em preocupen
per tant explico
aquesta història
i però
per què
entre totes les històries
del món
aquesta
perquè és interessant
crec jo
i l'altre
perquè lliga
amb les coses
que em preocupen
que jo crec que això
ja és sempre
és a dir
això
Orwell
quan escriu
1984
és perquè hi ha coses
que el preocupen
el 48
la boca oberta
quant temps
vas estar
3 anys
i escaig
3 anys i mig
3 anys i mig
però esclar
diguem-ne
dit així
sembla
és una mica trampa
perquè
home
608 pàgines
no no
608 pàgines
no no
feina
feina
molt
ja un idó
que diguem
els catalans
ja un idó
perquè diguem-ne
ara no porto
sí
porto aquí el pendrive
però amb aquesta
ja la vaig treure
perquè si no
hi ha una mica
cap
vull dir que no és la primera versió
5-6 versions
i sobretot
hi ha també
una feina de documentació
és a dir
si tu agafes
un
diguem-ne
en una novel·la històrica
agafes un període històric
no el pots trair
tu no l'has triat
per explicar-lo
tu no fas una classe sobre el 19
a través d'això
però si l'has triat
ostres
que les coses que posis
siguin històricament
versemblants
llavors aquí hi ha una feina
de documentació
important
no hi ha
no hi ha cap topònim
en el llibre
que no hagi visitat
vull dir
això parla
de
Vilanova del Puig
és que vaig anar a Vilanova del Puig
i ho vaig mirar
hi ha molta feina d'això
però sobretot hi ha una feina això
d'immersió
d'immersió
en
en el tema
concret
que seria el canal
però d'immersió
respirant
és a dir
recordant que tu estàs sota l'aigua
perquè tens al cap una cosa
i que no
que la història
del que estàs explicant
no es mengi el motiu
pel que estàs explicant
i que les dues coses
sobrevisquin juntes
un petit
una petita sinopsis
ara ja no sé si és
masculí o femení
la sinopsi
o el sinopsi
bueno
el canal d'Urgell
el canal d'Urgell
recordem
els ullens
és una infraestructura hidràulica
destinada bàsicament al rec
que porta l'aigua
des del riu Segre
els camps de cultiu
situats a diferents
termes municipals
de les comarques
de l'Urgell
el pla d'Urgell
i la Noguera
i la Noguera
el Sagrià
i les Garrigues
una superfície regada
total d'unes 70.000 hectàrees
i donant servei
a uns 77.000 habitants
són dades que he anat traient
aquesta infraestructura
és el marge esquerre
del riu Segre
i el seu punt d'inici
és el riu Segre
a Aigua Savall
de la localitat de Pons
i després de recórrer
144 quilòmetres
finalitza el seu recorgut
a la localitat
de Montoliu
de Lleida
una mica de recordatori
Clàrrega
Mollerussa
les Borges Blanques
Balaguer
Lleida
són les
hi ha moltes més poblacions
però aquestes poders
són les més importants
tu amb la història
has trobat
que els hi ha canviat
molt la via
absolutament
home però pensa que tu
és el primer que deies
que s'hi ha passat
que s'hi ve
no sé
100 o 80 anys
que allò no funcionava
no funcionava
no funcionava
en la mesura
que creiem que funcionaria
però
els hi ha canviat la vida
i a més a més
els hi ha canviat la vida
perquè
en el fons
estava ben pensat
és a dir
està mal acabat
perquè
això era una concessió
això es fa amb diner privat
però amb una concessió pública
aquesta concessió pública
si tu no compleixes
els terminis
te la treuen
per tant
acaben
una mica barri per rap
allò
no
diem-ne
els acabats
no són bons
hi ha errors
d'acabats
sobretot
per dir-ho així
de què passa amb l'aigua
quan hi ha la repartida
és a dir
de com se'n va
no de com ve
sinó de com se'n va
hi ha errors importants
però si se'ls canvia la vida
comptant
coses
el poal
hi havia una mica d'aigua
no potable
que es feia servir pel bestiar
anaven a buscar l'aigua al segre
i eren quatre hores
el canal
el canal no es fa per portar aigua de boca
el canal no es fa per portar aigua de boca
després s'aprofita per això
però no es fa per portar aigua de boca
i es fa només per regar
i això
quan es fa
és menyspreat
és menyspreat
diguem-ne
els il·lustrats espanyols
a Madrid
amb uns mapes fantàstics sobre la taula
diuen
hosti
diuen literalment
un informe del ministeri
diu
a Catalunya
el capital especulatiu
està fent una cosa
això al canal d'Urgell
diu que em sembla
absolutament desproporcionada
el que els costa
amb el benefici que em donarà
per què?
diu
l'han pensat només per a reg
i servirà només literal
per a regar quatre pobles miserables
ho diuen així
quin és el projecte il·lustrat?
el projecte il·lustrat és el canal de navegació
i quin és el gran projecte il·lustrat
de canal de navegació?
el canal de Castilla
que és per agafar el blat de Castella
i portar-lo fins a Cantàbria
fins a Castella
i per tant
fins al Cantàbric
llavors diuen
no té sentit
fer un canal només per regar
l'important és fer la navegació
com el canal d'Imidí
com els francesos
què passa?
la realització d'aquests dos canals
que no és
que és posterior a la dels francesos
coincideix amb l'arribada del tren
el canal de Castilla
s'enfonsa
quan té la competència del tren
diu
no hem fet una cosa de navegar
perquè així anirem
no però ara tenim un tren al costat
que ja ho farà
mentre que el canal
d'Urgell
s'ura
perquè és perpendicular al tren
i mentre estan fent el canal d'Urgell
estan fent el tren de Terrassa
a Manresa
de Manresa
a Lleida
i que serà de Lleida a Saragossa
i tal
i es troben
entorn de Mollerussa
que és la principal ciutat
que es
diguem-ne
que es beneficia de la nova situació
perquè està pensat ja
en una clau de futur
amb el tren
mentre que el que està pensat
sense pensar en el tren
ara el canal de Castilla
rega
com a obra
és més ambiciós
que el canal d'Urgell
però com a realitat
serveix per regar
pobles
no diré miserables
perquè són preciosos
són preciosos
vaig anar a un d'ells
i posava
a l'entrada
en 2004
elegido
el pueblo más bonito d'Espanya
i
bueno
pot ser más bonito o no
però
això pot jugar
aquest poble
que ara no recordo
és de la comarca
de Campos
tenia
quan vam fer el canal
1.700 habitants
2.000
ara en té 400
Mollerussa
en aquell mateix període
tenia
500 habitants
i ara en té 15.000
no és el pueblo más bonito d'Espanya
no és el pueblo más bonito d'Espanya
ni de Catalunya
però
un estava fet
amb una perspectiva de futur
i un altre
estava fet
amb una perspectiva de passat
jo crec que això
parla de moltes coses
parla del segle XIX
parla d'aquest país
és a dir
el canal d'Urgell
i això és un error
metropolità
ah el canal d'Urgell
això que tenen allà
diu no però això que tenen allà
és perquè vostè està aquí
si vostè no estigués aquí
allò no estaria allà
allò neix en capitals
barcelonins
i perquè hi ha un mercat barceloní
però ha de neixer allà
modifica aquell terreny
i diem-ne
tornant a la pregunta inicial
de la que hem de haver allunyat
quilòmetres i quilòmetres
ha transformat la vida
ha transformat la vida
ha transformat la vida quotidiana
en coses com aquest
és a dir
gairebé
una de les primeres coses
que hi ha després del canal
a molts pobles
són els safarejos
bueno
hi ha aigua
però es pot haver-hi safarejos
abans no hi havia safarejos
perquè havies d'anar a rentar
a la Quinta Forca
i ara
quan això passa
tres anys després
ja no te'n recordes
és com si hi hagués hagut safarejos
tota la vida
però no
però cinc anys abans
no hi havia safarejos
i això ens passa
a la nostra generació
també
oh no home això
abans no hi havia mòbils
abans no hi havia internet
però t'acostumes a tot
i els ha canviat la vida
i
bueno això
tu agafes el Google Maps
i obres
i
poses Mollerussa
posen per cas
o Gramunt
i llavors fas allò
de menys més
que no sé com funciona
però
dius hòstia
hi ha un quadre
verd
a costat d'un quadre
marró
ai carai
i llavors vas buscant
i baixes tal
i la ratlla entre el verd
i el marró
és
és com aquelles fronteres
de l'Àfrica
allò
que
xic
és una ratlla recta
dius
què és això
ostres
és el canal
a una
el canal
distribueix aigua
ajudat
per la força
de la gravetat
per tant
diem
l'aigua baixa cap a una banda
però no puja cap a l'altra
i per tant
del canal cap a una banda
tot és verd
del canal cap a una altra banda
tot és marró
i això vol dir alguna cosa
això
curiosament
el projecte de regar
tota la plana de l'Ugell
Vicent
de temps immemorials
la dominació musulmana
de Catalunya
i en aquell temps
els àrabs
constituïen sèquies
derivades tant del Segre
com del riu Corp
els primers estudis seriosos
per la construcció
del canal
ja van ser ordenats
pels reis Carles
el primer
el 1506
i el seu fill
el Felip I
d'Aragó
fins al 1577
projectes
que per diferents motius
no van prosperar
però fixa't
estem parlant del 1800
i posteriorment
al segle XVII
1614
en Pere Ripoll
etc
però al final
només es fa
a començament del segle XIX
o en 1815
1820
quan l'arquitecte
l'Antoni Sellers
va fer un altre projecte
que fixa
més acudadament
el traçat del canal
i fixa
la pressa d'aigua
a prop de Pons
que és on comença
que les coses passen
és a dir
les coses somien sempre
tu pots somiar
però les coses passen
quan poden passar
quan és
diguem-ne
quan hi ha les condicions
objectives
les subjectives
hi són sempre
que bé que aniríem
si hi hagués aigua
però hi ha un altre subjectives
que tenen a veure
amb la tecnologia
ara ho podem fer
i unes altres
amb les expectatives
amb les expectatives
reals
que allò tingui
que funcioni
jo crec que això
per la novel·la històrica
com a gènere
és molt important
i ho deies tu molt
al començament
el text i el context
és molt important
situar cada cosa
en l'ànim
del seu propi temps
és a dir
si tu fas una història
dels anys 30
una novel·la
que passi als anys 30
els anys 30
són del segle XX
són uns anys
on
la vida humana
té un valor
escàs
al costat
de les grans paraules
en majúscula
tu no pots mirar-te'l
com tu mires ara
tu has mirat llavors
i llavors per exemple
tu parlaves
de Sant Vicenç Ferrer
Sant Vicenç Ferrer
és final del XIV
el XIV
és un segle dolent
és un segle
profundament dolent
és un segle
agràriament dolent
el 1333
comencen les males collites
l'humà l'any primer
el 1348
arriba la Pesta Negra
l'efecte de la Pesta Negra
demogràfic
és espectacularment nefast
i és un segle
apocalíptic
llavors
Sant Vicenç Ferrer
al segle XIII
no hauria triomfat
triomfa el XIV
que hi ha
una demanda
d'apocalipsi
Manuel Chaves Nogales
el periodista
escrivia
d'unes cròniques
a Berlín
diu
no és que Hitler
hagi injectat
desig de guerra
als alemanys
és que el desig
de guerra dels alemanys
ha anat a buscar
Hitler
quan hi ha
un clima
quan hi ha
una situació
es produeixen
d'una manera
no automàtica
i demana
una certa mediació
però es produeixen
els efectes
per exemple això
aquests
aquests miracles
apocalíptics
de Sant Vicenç Ferrer
i diem
la posició dominica
en el XIV
no s'expliquen
sense
nosaltres
semblarem d'una pandèmia
que ens ha afectat
bastant
a la nostra mirada
al món
jo crec que encara
no la tenim
païda del tot
imaginem
la Pesta Negra
imaginem
hi ha poblacions
a Catalunya
que perden
dos terços
de la població
el gran tema
del segle XIV
i el segle XV
són els masos rònacs
és a dir
els masos
que s'han abandonat
perquè ja no hi ha
prou població
per
diguem-ne
per conrear
tanta terra
si tu
si tu
és a dir
la població que devia tenir
Catalunya
al segle XIII
no es deu recuperar
del tot
fins al XVI
o el XVII
o probablement
el XVII
imagina
què vol dir
viure en un poble
on dos terços
de la població
ha mort
en una epidèmia
quina és la presència
de la mort
en la vida quotidiana
quina és
quina és
la desesperació
de la gent
jo crec que això
que aquests contextos
s'hi han de posar
tu és que us és el present
però has d'imaginar
el context
en el que
en el que passen les coses
Miller devia imaginar
en quin context
hi ha les bruixes de Salem
perquè
encara que ell tingués
Macarty el cap
però
inevitablement
però
ha de pensar
en el context
del seu moment
veus
Vicenç
ja veus
que no tinc escrit
però surt el Vicenç
periodista
escriptor
professor
portem
i no he fet
cap interrupció
50 minuts
escoltant-te
m'agrada
t'has
entre cometes
carregat
la segona part
ja te l'explicaré
ara farem una petita pausa
perquè hi ha una pregunta
que com ens reprendrem
la segona part
tu que coneixes bé
la comunitat general
d'arregants
del canal d'Urrell
d'organització
ens explicaràs
com va
com funciona
quines baralles tenen
perquè
m'han explicat
de tots
de tots
sóc una mala font
però bueno
i see trees
of green
and red roses
too
i see them bloom
for me and you
and i think
to myself
what a wonderful world
i see skies
of blue
and clouds
of white
the bright
the bright blessed days
and the dark sacred nights
and i think
to myself
what a wonderful world
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
are also on the faces
of people passing by
i see friends shaking hands
saying
how do you do
they're really saying
i love you
i hear babies cry
and i watch them grow
they'll learn much more
than i'll ever know
and i think
to myself
what a wonderful world
i think to myself
what a wonderful world
oh yeah
orquestra filarmònica
de Malàcia
és una orquestra
amb seu a Kuala Lumpur
resident
a la sala filarmònica
Petrones
i és una de les orquestres
més important
no tan sols d'Àsia
sinó del món
que és al·lugiada
per les seves qualitats
musicals
una orquestra
a més problemàtica
perquè ha sortit
moltes vegades
als diaris
explicant
problemes
amb els seus músics
en tema de contractes
incomplerts
però bé
el que és important
és que aquesta orquestra
filarmònica de Malàcia
una de les orquestres
més importants
del món
i per descomptat d'Àsia
ens ha interpretat
la nostra melodia
però vull fer especial
atenció
amb el convidat
d'aquesta
de la nostra sintonia
el Byron Stripling
Byron Stripling
és un trompetista
de jazz
que ha estat sempre
membre
de la
va començar
amb la convasi
la convasi
d'orquestra
Lloyd
Byron Stripling
que va néixer
un 20 d'agost
del 1961
a Atlanta
a Georgia
va assistir
a l'Eisman School
de Música
a Rochester
va ser
company
admirat
i reconegut
músic
juntament amb una
convidada
que vam tenir
en aquest programa
farà
tres mesos
al començament
de gener
la nostra amiga
Mònica Green
després dels seus estudis
Byron Stripling
ja va destacar
com a trompetista
principal
i solista
en la convasi
orquestra
jo que sóc
un gran amant
del jazz
la convasi
ha sigut
una de les orquestres
top
era l'època
de les grans orquestres
tocar l'intent
d'una manera
convasi
d'una altra
si el primer
trompetista
de la convasi
és cosa sària
bé
aquest individu
el Byron Stripling
va ser
un intèrpret
destacat
anual
al Ball Jazz Festival
durant el cap de setmana
de la Bordea
a Colorado
amb fundador
del
Columbus
Orquestra
moltes històries
el resum
trompetista
i una veu
que no s'assembla
a la del creador
que no va ser
el compositor
de la nostra sintonia
que la Louis Armstrong
però que ens ha deixat
la interpretació
de la nostra sintonia
el dia
que el Vicenç
Villatoro
estava al nostre programa
ho havia dit abans
a mig al formular
t'hi tinc
que acabar-ho d'explicar
Vicenç
avui continuarem
parlant del llibre
però hi ha
un altre tema
que m'agradaria
que el mes que ve
et costarà
venir a esmorzar
amb nosaltres
i aguantant-nos
però és que és un tema
per mi
tan apassionant
que per
mencionar-lo
aquí en de minuts
preferir això
no tocar-lo
el deixarem
així
entre
incògnit
encara que segur
que
oients nostres
ja sabran
de quin tema es tracta
i si no
que prestin atenció
que d'aquí
a 3, 4, 5 programes
espero i desitjo
que el senyor Vicenç Villatorro
torni a estar
assegut en aquesta cadira
però ara continuem
amb el teu
aviam
estàvem al canal d'Urgell
jo t'havia fet
la pregunta
de l'organització
que mana avui
al canal d'Urgell
com funciona?
a veure
el canal
sempre ha estat problemàtic
perquè el país
és problemàtic
i perquè
conflueixen
en el canal
interessos
contradictoris
que es poden ajuntar
perquè són contradictoris
hi ha una empresa
que porta l'aigua
i una gent
que consumeix l'aigua
llavors
qui consumeix
sempre pensa
que li cobren massa cara
i el que
la subministra
sempre pensa
que la ven massa barata
i per tant
hi ha hagut sempre
uns problemes
considerables
que s'han agreujat
en els últims anys
en aquests moments
la companyia
ja és la societat
d'arregants
és a dir
la concessió
en el que
l'empresa Canal d'Urgell
que fan al Girona
caduca amb el temps
i passa
al que anomenen
el país regant
llavors els regants
s'organitzen
i té una societat
de regants
la vida
és tan complexa
en aquesta societat
com a qualsevol
societat de l'univers
diguem-ne
però
el que la greuja
és
diguem-ne
els efectes
del canvi climàtic
no tant els efectes
els efectes presents
sinó
la perspectiva
que aquests
efectes presents
es converteixin
en crònics
és a dir
sequeres
negut
sempre
anys
en què
el canal
ara el canal
baixava sempre
perquè hi ha
pantans
per damunt
que regulen
l'aigua
i que
permeten
que sempre
hi hagi
el cabal
necessari
perquè
entri
dintre el canal
però quan
el vam fer
si el riu
no arribava
a la porta
del canal
doncs no baixava
això
ha passat
sempre
ara
el problema
ara és que
anem a un horitzó
desconegut
però
no del tot
imprevisible
i en aquest
la manera
de gestionar
l'aigua
no el canal
d'Urgell
en el món
mundial
haurà de canviar
i tot canvi
té
per dir-ho així
té
damnificats
tot
també
damnificats
més enllà
d'això
jo he assistit
a moltes
a moltes
disputes
de bar
sobre el canal
en aquests dos últims anys
per això t'he preguntat
però
també he assistit
a disputes
de partits de futbol
i no dic
que sigui el mateix
perquè el grau
de dramatisme
és diferent
però
tot i que a vegades
el que a mi
em sembla
rellevant
és que el canal
és una infraestructura
que es crea
en un moment
en què
l'aigua
és un bé
més o menys accessible
i anem a una època
en què l'aigua
és un bé
que serà més escàs
i a més a més
l'idea aquella
que l'aigua
és de tothom
és com l'aire
que ve
que si tot se continua
tengo a recelar
que echarán gabela
sobre el respirar
és a dir
l'abarració
és que una cosa
que és pública
i no té valor
com l'aire
o l'aigua
facin pagar
no estem fent pagar
per l'aigua
estem fent pagar
per haver portat l'aigua
que és diferent
no per l'existència
de l'aigua
sinó perquè l'aigua
que estava a l'altra banda
s'ha hagut de fer un forat
i s'ha hagut de fer una canalització
perquè arribi
però aquesta relació
molt emocional
amb l'aigua
que es produeix
l'aigua és molt emotiva
és extremadament emotiva
l'aigua meva
i l'aigua teva
i t'emportes l'aigua
i això té una potència
extraordinària
i jo crec que això
s'ha dramatitzat
per la nova situació
ja veurem
per on passarà
si fem una mica
d'història
actualment
la seu administrativa
de la comunitat general
d'arregants
dels canals d'Urgell
es troba
a la casa general
la agencia mollarussa
però
històricament
diuen
que la comunitat general
es va constituir
el 24 de desembre
del 64
perquè abans del 64
era
el Ministeri d'Obres Públiques
que va ser
el que li va instruir
a l'expedient
per determinar
si el canal d'Urgell
havia de revertir l'Estat
o bé els regants
que ho portaven entre ells
hi ha un pacte
que porta
però fins a
des que es construeix
el canal d'Urgell
fins al 1964
no, és quan reverteix
és quan reverteix
abans era
sí, però
els que van fer el canal
es van picar als dits
no era la seva intenció
la seva intenció
era guanyar-se la vida
però s'hi van picar als dits
i la frase
Manel Girona
que quan ho fa
diu
per què has fet aquest canal
perquè mon pare era d'allà
i volia que es fes
però no fa una memòria
que una mica
diu
no, perquè amb això pensàvem
fer una calerada
va al Senat
i li pregunta
i diu
si vostès volen fer una empresa
per això
jo els hi desaconsello
aquestes empreses no funcionen
ell tenia l'essència
que no funcionava
durant un temps
no va funcionar
i, bueno
per tant
l'empresa que ho va fer
no va complir
les seves expectatives
en tant que empresa
ara
les expectatives
en quant a transformació
del territori
sí que es produeixen
sí que es produeixen
d'una manera tardana
però es produeixen
pinça't
amb la resolució
del 2 de setembre
del 1991
el Ministeri d'Obres Públiques
declara constituïda
la concessió d'aigua
del riu Segre
a favor de la comunitat
general d'arregants
dels canals d'Urgell
imagina't
estem parlant
del 91
1991
això fa 30 anys
33 anys
imagina't
o sigui que
els drets
d'aquesta concessió
es mantindran
fins al 1 de gener
del 2061
tant de bo
però no crec que hi siguem
cap dels quatre aquí
però d'acord
amb allò
que disposa
la llei d'aigües
del 2 d'agost
del 1985
és a dir
el canal d'Urgell
de moment
està concedit
per la comunitat
general d'arregants
etc.
fins al 2061
per realitzar
una gestió
eficient de l'aigua
aquesta comunitat
general d'arregants
dels canals d'Urgell
té un reglament d'usos
com a punt destacat
aquest reglament
que el feies ment
que la causa
de la gran extensió
de l'àrea regable
aquesta s'ha dividit
en 21 col·lectivitats
o comunitats ordinàries
que estan distribuïdes
en tres zones
alta
mitjana
i baixa
total que aquestes
col·lectivitats
gaudeixen
de plena personalitat
jurídica pròpia
en l'àmbit
de les seves competències
ja regeixen
per les seves
respectives
ordenances
i reglaments
sempre que no vagin
en contradició
amb els de la comunitat
general
tal
21
home
21
opinions
que tothom
vol tenir
la seva part
de l'aigua
que crec que
tu us expliques
molt bé
avui
i tal com anem
l'aigua
serà
el petroli
és a dir
qui tingui
l'aigua
no només
és un bé
és una
imprescindibilitat
pel ser humà
mira
podíem passar
sense patroli
hem viscut
però sense aigua
difícil
no?
per acabar
la teva part històrica
del llibre
vull dir
moltes més coses
recordem
els oients
que
com a curiositat
situades
en el canal principal
té tota una sèrie
de sèquies
la presa
del Tossal a Pons
la casa de les comportes
l'aquaducte
del Senill
la mina de Montclar
l'aquaducte
del Sió
la trinxera
de la caserna
el terraple
de Calltall
la forestal
de Mollerussa
els nous salts
de Juneda
tot això
que ens sona
a xino
però
a xino
em perdó
però això
el canal principal
però és que
el canal auxiliar
hi ha
una captació
de la presa
de Sant Llorenç
de Montgai
l'aquaducte
de Salat
el sifo
del Sió
de Balaguer
el túnel
de Sidamont
el túnel
del Salamús
clar
s'ha posat
molt dretos
d'això
és això
davant d'un fet
o d'un tema
la paraula no és bona
però
d'un fet
cadascú
no dicta
una manera
de mirar-se'l
cadascú
porta les seves
primeres ulleres
i per tant
si un enginyer
es mira el canal
d'Urgell
començarà a veure
com es fan els forats
i tal
si se'l mira un jurista
dirà
bueno com
què passa
quan se'l mira
un novelista
que el que li interessa
fonamentalment
són les emocions
per tant
si has d'explicar
alguna cosa
sobre com es va fer
ho expliques
i intentes explicar-ho
el millor que saps
però
no és el teu objectiu
ostres
allò va ser una gran
una gran proessa
tecnològica
no ho sé
no en tinc idea
però si
intento explicar
com es va fer
però no
no és el meu
subratllat
ni el meu subratllat
és el jurídic
ni tan sols
un sociòleg
diria
no no
ostres
això va ser un
un conflicte
entre
regants
i tal
bé
fantàstic
però
jo m'hi acosto
fonamentalment
des del punt de vista
de les emocions
i de les
diguem-ne
de les percepcions
i per mi
per mi
el joc
les paroles
claus
de la meva aproximació
al canal
són
esperança
decepció
diem-ne
esperança
dins de la decepció
esperança
decebuda
i aquests són els meus
diem-ne
aquestes són
les meves ulleres
evidentment
no esgoto
el tema del canal
ni pel forno
diem-ne
però és que ningú
esgota
ningun tema del canal
algú ha dit
si els americans
estiguessin
el canal d'Ursia
ja no n'he fet
no n'he fet
50 pel·lícules
sí segurament
però per explicar
coses diferents
perquè si les 50
és per explicar
el mateix
amb una passaran
té totes aquestes
possibilitats
la resposta
era
cert
el tiroteig
d'Ok Corral
que dura
aproximadament
23 segons
34
i hi ha
dos bords
em sembla
i 400 tiros
o una cosa així
ha donat
per setat de pel·lícules
i duran
24 segons
per tant
el canal
els ha podido donar
més
sempre i quan
tu puguis mirar
des de maneres
diferents
i aquestes maneres
diferents
puguin connectar
amb temes
no d'interès
de preocupació
general
hosti
quantes balanes
va fer
a l'Ok Corral
és igual
ara
la violència
la violència
com a fórmula
de
de negociació
quan
l'home
que va matar
la llibert
i balanes
quan la llei
encara no ha arribat
doncs això sí que és un tema
és un tema
perquè jo crec que
diguem-ne
això
pot ser que
torni a passar
vull dir que
hem viscut
un temps
en què
la llei
ha anat
diguem-ne
reduint
l'espai
de l'arbitratge
de la violència
però
i per això
et dir que a vegades
les discussions de futbol
no són irrellevants
jo crec que estem
en un altre moment
en què
com la veritat
és un terme
de poc prestigi
i
el que mana
són les opinions
però també
totes les opinions
són iguals
i per tant
és igual
si tu has estat
50 anys estudiant
allò
com si ho llegessis
per primera vegada
la teva opinió
val com el de l'altra
si això passa
si la veritat
no existeix
i les opinions
són totes iguals
com arbitrarem
entre les opinions
com arbitrarem
entre els interessos
ah no
buscarem algú
i convencionalment
el numerem àrbit
sí però
en els camps de futbol
els peguen
els àrbits
per tant
jo crec que tenim
un problema de fons
i pot ser que algú
amb una novel·la
sobre l'Hockey Corral
estigui parlant
del que ha vist
en un camp de futbol
d'infantils
la setmana passada
pot ser
i per tant
algú farà
una altra novel·la
sobre el canal
un dia segurament
amb unes ulleres
de present
diferents
i tindrà tot el debat del món
sí però alguna cosa
deu tenir aquesta obra
hem recordat
històricament
que ja van ser
els musulmans
els 700
que se la van plantejar
amb el de les àquies
l'any 700
700 anys més tard
o 800
el 1500
com hem recordat
s'ho plantegen
es comença a fer
a finals del segle XIX
i encara avui
es planteja
com tu has dit
tecnològicament
s'hauria fet
molt millor
del que es va fer
però funciona
funcionar
però diem
144 quilòmetres
sí
però probablement
el problema
hi ha estat sempre
el dramatisme
del problema
és variable
i el que
canvia és això
és les possibilitats
i la necessitat
de fer-ho
i les expectatives
positives
que van a fer-ho
és a dir
el que és important
jo crec dir
també
és que
el beneficiari
del canal d'Urgell
no és només
el pla d'Urgell
és el conjunt del país
sí
bueno
actualment
ho hem parlat
els beneficiari
són els caterins
i els àrabs
que són els que
s'emporten
les collites
dels cereals
i toquem
el ferratge
més aviat
però
sí
el ferratge
home
avui
pròximament
a l'esmorzar
sí
però probablement
en aquests moments
per exemple
el canal d'Urgell
i en general
el rec
serveix més
per l'alimentació
del bestiar
que de les persones
és a dir
el panís
és fonamentalment
per
ferratge
és a dir
la ramaderia
ha guanyat una mica
en l'agricultura
aviam
per finalitzar
aquest tema
i que el Josep
i el Joan
ens expliquen històries
ben trobats
soients
recomanació
imprescindible
o imprescindible
molt
molt
adient
per aquest Sant Jordi
Vicenç Villatoro
Urgell
la febre de l'aigua
no us avorrireu
teniu llibre
per
ben bé
fins a l'estiu
608 pàgines
els oients
els lectors
del teu llibre
segur que s'ho passaran
com a mínim
tan bé
com ens estem passant
nosaltres
estan amb tu
com a mínim
el llibre
I see skies of blue
And clouds of white
The bright blessed day
The dogs say goodnight
And I think to myself
What a wonderful world
Vicenç, hem començat amb el Sapere Aude, eh?
Te'n recordes, eh?
Aquella locució llatina
d'un individu, l'Horaci
Saps qui era aquest individu?
Era el Quint Horaci Flac
En llatí Quintus Horacius Flacus
Simplement conegut com a Horaci
Un italià
8 de desembre
del 65 abans de Cris Venècia
i va morir un 27 de novembre a Roma
de l'any 8 després de Crist
Filòsof, poeta líric
i satíric i atí
Era fill d'un esclau alliberat
Molt intel·ligent
Va tenir l'oportunitat
de seguir estudis a Roma
i posteriorment a Atenes
I fou molt respectat
Era una espècie de Vicenç Viatoro
En els segles romans
tant literaris com polítics
Es va mantenir sempre
sota la protecció important
Cosa que no t'ha passat amb tu
O almenys només
D'un tal Mecenas
No el vaig conèixer
Però saps?
Fixa't la referència
que era un mecenèric
Fixa't si estava unit
i al Mecenas
li patrocinava tot
que els van enterrar junts
Mecenas i Horaci
estan juntament enterrats
Fixa't la poesia oraciana
Amb la seva varietat
de temes nacionals
i sobretot
la seva perfecció formal
signe d'equilibri i serenitat
va ser identificada
en el Renaixement
Imagina't-ho
com la màxima
i més excelsa expressió literària
de les virtuts clàssiques
Ja veus aquest home
el Quintus Horacius Flacus
Horaci
Sapere Aude
Doncs mira
ara continuarem
amb un Sapere Aude
amb aquests dos senyors
I see skies of blue
And clouds of white
The bright blessed day
The dark say goodnight
And I think to myself
What a wonderful world
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
Are also on the faces
Of people going by
I see friends shaking hands
Saying how do you do
They really say
I love you
I hear makers cry
I watch them grow
Joan, Josep, Sapere Aude, eh?
Ja veus, eh?
Sapere Aude
Atreveix-te
Bona, va, intentarem alguna cosa, no?
Mira, abans de dir això
Aprofitant que avui és el Sant Vicenç
vull deixar constància
que just abans, a l'últim programa
abans de Setmana Santa
va ser el dia del nostre patró
Sant Benvingut
Ah, teniu patró, eh?
Home, benvenut-vos Scotiboli
mort el 22 de març del 1282
que va ser un prenat catòlic italià
i que Sant Benvingut
benvolgut i ben trobat
és el nom d'aquest programa
Benveni
Veus? Sapere Aude
Sapere Aude
Bé, en principi
com sempre
vull posar una cançó
sempre la dedico
normalment a algú
aquesta vegada és el cantant
doncs per tant
endavant, Carles
La terra, la terra, la terra de España
las grande, la sola desiertas llanura
galopar, a galopar, a galopar
galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar

a corazón suena, suena, suena, suena, suena, resuenan las tierras de España la serradura
galopa, caballo, cuatralbo, jinete del pueblo que la tierra es tuya
A galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar.
A galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar.
Agabo par, poema homònim d'Arfadeu Alberti.
Canta Paco Ibáñez.
Més un petit homenatge a aquest cautentor valencià,
de 89 anys, que encara abans d'ahir es va atrevir a sortir el pobleu de la música.
Francisco José Gorostiri.
Ja ho he dit, cantautor valencià,
que ha medicat problemes de Góngora, Quevedo, Miguel Hernández,
Leon Felipe, Gabriel Ceballa, García Borca, Pablo Neluda, Goitizobo,
i també, lògicament, en Rafael Albert.
Va ser un símbol de la lluita antifranquista.
I avui, com ja he dit abans, amb quasi 40 anys,
encara s'atreveix a fer un recital 90,
però dic 40 en 90, pobra broma.
Bé, pobra broma no sé si en tingués 40.
El pobleu de la música, per cert, amb molta gent.
Aquí queda.
Continuarà amb història.
Història...
El Vicenç, moltes gràcies, com sempre, per estar aquí.
M'encanta sentir-te,
m'encanta els teus llibres,
i per descomptat, aquest últim que hem comentat,
no ho he llegit encara,
però per descomptat, 600 pàgines a mi em poden durar
tres setmanes, però me'l llegiré.
Bé, doncs parlarem,
ens n'anirem molt més lluny que tot això,
i una mica el títol d'aquesta petita dissertació històrica
es diu Ramcès segon l'excessiu.
Més de 150 fills,
quasi 70 anys de regnat,
90 de vida,
i una llista molt llarga de fites de guerra i edificacions
que avui són la joia de l'arquitectura universal.
Tot en la figura d'aquest rei,
és aclaparador,
incluent el seu amor per Nefertiti.
Aquest va ser Ramcès segon,
el tercer farol de la XIX dinastia.
Aquest rei va governar més de 77 anys,
30 anys més que en Franco, per dir alguna cosa,
i va viure quasi 90 anys,
més del doble del que era habitual al seu temps.
El seu regnat es va estendre
sobre tres generacions de subtits.
tant l'avi com el net van obeir el mateix farol.
El seu regnat era un tipus desmesurat,
tenia un lloc ensinistrat que el seguia allà on anés.
Un gran també en pau combat,
i el seu millor plaer era visitar els camps de batalla
després d'una gran victòria.
De fet, durant els cinc anys posteriors a la seva investidura,
va anar a lluitar amb cinc guerres diferents.
No ens ha d'estranyar, doncs, que tot el que va fer,
va manar a construir,
tot estigués farcit de logis a la seva grandesa,
a la seva saviesa,
el seu geni militar,
i cap crític als seus errors que en va tenir.
Rancès II va ser un paradigma de la superbia del poder.
Tenim molta informació sobre ell i el seu regnat,
i disposem del seu cos.
Mumificat, però amb un treball tan acurat
que el seu cabell conserva un aspecte sual i sedós.
La mòmia està dipositada al Museu d'Alcaire.
Les investigacions forenses modernes
han demostrat que era pèl roig
i molt alt per la seva època,
el que segurament devia contribuir
a la seva major hosticitat.
Potser faltava un farol d'aquests tipus.
La dinastia anterior, la XVIII,
havia començat a enfonsar-se 40 anys abans,
en la fi del regnat d'Amenhop i IV,
o Akenatón per nosaltres.
Aquest segon rei rebel,
que va voler trencar amb les sacrosantes tradicions,
promoure una revolució que va intentar canviar
les bases de la religió
en contra de la casta sacerdotal,
que, havien acumulat poders i riqueses,
havien convertit els faraons en titelles dels seus designis.
Akenatón va perdre la seva batalla amb els sacerdots
i la seva dinastia va anar morint.
El seu net, Tutankamón,
era pràcticament un nen quan va ser enterrat,
i només conegut pel descobriment
de la seva tomba encara tancada.
Després va arribar Oremep,
que va morir sense descendència,
cosa rara en aquell temps,
entre els farons egipcis,
però aquest va ser un cas.
Cosa que va permetre que el seu braç dret,
el general, pare a Mesos,
després Ramsès I,
fundés la seva pròpia dinastia.
Ramsès I no va viure més d'un any
i fó succeït per Setí I,
pare de Ramsès II.
Aquesta nova dinastia tenia molt clar
que no volia conflictes amb els sacerdots
i va enfocar tots els projectes de govern
cap al pla militar,
on tots els enemics eren externs
i tota victòria el mou celebrada.
Setí I va competre contra Cananeus i Ititas
durant el seu regnat de 15 anys
i sembra que va saber posar
un cert ordre entre els seus servets.
Setí I va morir jove,
amb 40 anys,
i Ramsès II coronat.
El jove faraó,
que no arribava als 20 anys
per seguir la tradició del seu pare,
va pujar a una quàdriga
i se'n van lluitar contra els Ititas,
la gran amenaça de l'imperi.
Vuit anys més tard,
va tenir lloc la batalla de Kadesh,
a l'actual Íban.
Va ser el primer enfrontament armat
de la història del que tenim notícia,
motiu pel que s'estudia
a totes les escoles militars del món.
Els egipcis
es van voler baler de baduïns
per informar-se de la situació
de l'exèrcit Itita,
però aquells els van dirigir
cap a una temple mortal.
La maquinària de guerra Itita,
que disposava en uns carros de combat
extremadament moderns per a l'època,
es va concentrar sobre l'exèrcit enemic
i el va destrossar.
Ramsès II
li havia deixat al campament
un important botí,
i això va fer que els Ititas
es dediquessin a saquejar-lo
al que va permetre el farol
huir i després contraatacar.
Faig un parèntesi
per situar els Ititas.
Si no, potser ens quedaríem curts
perquè tots no sabem qui són,
o quasi tots.
Bé, els Ititas,
amb una aproximació històrica molt ràpida,
eren un poble indo-europeu
que es va establir a Anatòlia,
a l'actual Turquia,
el segon mil·lenni abans de Crist.
Van fundar un gran imperi,
en llengua pròpia
i una capital,
Atussa.
Van ser els descobridors
de la tècnica de la forja
i del treball del ferro
i això els va donar
un gran poder militar i comercial.
Quan he parlat dels carros
de combat i Ititas,
venen, sobretot,
de la seva facilitat
en treballar el ferro i la forja.
Van conquerir Babilònia,
tota la Cappadocia,
part de l'actual Síria
i la Cilícia.
No estan clares
les causes de la desaparició
d'aquest imperi.
Potser un conjunt de circumstàncies,
fragmentació en diferents regnes,
com sempre,
carestria d'aliments
per la sequera de la zona
que dominàvem,
abans hem parlat de la sequera,
era zona mediterrània també,
disminució de soldats
en campanya,
fruit de les llargues llarres
dels últims reis Ititas
i moltes més.
La signatura d'una pau,
que en parlarem un peu després,
o que es va dir
pau perpètua
amb Rancès II,
va provocar que Atussa
depengués del blat egipci
per sobreviure.
La legalència va ser imparable.
L'aparició dels anomenats
pobles del mar,
homes hostils de l'imperi,
van ocupar bona part
del Pròxim Orient,
Xipre,
les costes de Palestina,
Egipte i Síria.
Tot va contribuir
a l'esquera de la taiguda.
Va ser un gran imperi,
amb restes escultòrics,
peces de plat i brons de relleus,
però que encara queda molt
per explorar.
La seva capital,
Atussa,
estava situada
al centre d'Anetòlia,
on avui hi ha la ciutat
de Bogans,
Coy,
al norest de Ankara.
Bé,
havent fet aquest parèntesi
sobre els hitites,
continuem amb la història
del nostre amic Rancès.
Ho hem deixat
a la batalla de Kadaj,
una batalla que va tindre
un resultat bastant confós.
La historiografia
considera que guanyaren
els hitites
i que això
va provocar
que Rancès
els histadis
veia de Xipre.
Però el mateix Rancès,
amb la seva magalomania,
va fer un composar
una crònica en vers
anomenada
Poema de Pentaur,
on declarava
la seva victòria
indiscutible.
El tractat de Pau Posterior,
al que ens hem referit abans,
parla de que tant el faró
com el sobirà hitita
es reconeixien
com a germans
per tota l'eternitat.
I alguna cosa
devia passar.
Tres dècades més tard,
Rancès es casa
amb la filla
del monarca hitita
a celebrar
una gran cerimònia
anupcial
i sembla que van passar
assiliats per un temps.
I han parlat també
de la necessitat
dels hitites
del blat egipcè.
El faró
era per ell
més que un home,
la seva essència
era divina,
però els seus gustos
molt humans.
ja el seu pare
setí primer
li va regalar
només amb 15 anys
un immens harem
quan ja estava casat
amb una de les moltes dones
que va tenir
i sis nefert.
Cada harem
era un univers
en si mateix,
un àmbit tancat,
ple de rancúnies
i trames mortals.
Rancès III,
que va governar
15 anys més tard
que el nostre,
va ser assassinat
en una conspiració
a l'interior
d'un d'aquests.
El provífic
en Rancès II
li van fer inscriure
als nombrosos tempres
construits
a la seva època
més de 150 inscripcions
amb els noms
dels seus descendants.
i aquests
els reconeguts.
Considerant això,
no sembla que aquesta xifra
es pugui dir
que sigui massa alta.
A part d'esposes oficials,
germanes,
filles,
princeses estrangeres
i súbdites,
l'home
es va mantenir
eròticament actiu
per espai
de 70 anys
i prenia
la dona
que desitjava.
Ah,
però aquest mascle
alfa
també va tenir
la seva debilitat,
la villa Nefertiti,
aquella
per la que sempre
brilla el sol.
D'orígens desconeguts
ho han coberts,
potser una germana
estrangeres
va ser
el seu gran amor.
Mort abans
de complir
els 50 anys,
les seves mencions
es troben
en molts dels monuments
construïts a posteriori.
Es conserva
un vers
atribuït
al faraó.
El meu amor
va ser únic
i ningú
va poder
realitzar amb ell.
Al morir
em va robar el cord.
A ella
va dedicat
el temple
de Bussimbel
i la tomba
de Nefertiti
a la vall
de les Reines
és la més bonica
de tot el conjunt
foradari.
Quan va ser
descoberta
l'any 1904
per l'arquera
va quittaviar
Ernesto
Esquia Parelli
es va poder
constatar
que el seu esplendor
no va desaparèixer
malgrat
els lladres
de tombes.
El res
Rancès II
va continuar
amb la seva activitat
constructora.
Es diu
que les seves
construccions
són superiors
a les de tot
el conjunt
de les piràmies
de Gisà.
Rancès II
estava convençut
que era
fill del reu
del Déu Amunt
i com a fill
d'un Déu
mai es podia equivocar
mai
mai.
Mai podia
admetre errors
tot venia
dictat
per amunt
la seva
crueltat
els seus
capritxos
la seva
superbia
no s'han
trobat
massa
mostres
de voluntat
que permetessin
pensar en que
va
al benestar
del seu
poble
però
inclús
Rancès II
amb tot
el seu
poder
no va ser
capaç
de fer
retrocedir
el temps.
Gràcies.
Carai, Joan
mira
allò del
Sapere Aude
m'has fet
descobrir
que el Rancès
era pell roig
i la meva imatge
del Rancès
era el Jules Briner
totalment
descapotat
ho entens?
I ara
el Sapere Aude
metro 90
metro 90
ho entens?
I la meva versió
del Rancès
torno a repetir
descapotat
total
i avui descobrim
amb el Sapere Aude
que era pell roig
els feixinicus de l'espoi
com estan bé
que ens ho van fer creure
Sembla molt vergonyós
que l'eurodiputada
de Junts
Clara Ponsatí
i el filòsof
Jordi Graupera
que fins que no ho desmenteixin
estan cobrant de Junts
muntin la seva candidatura
alhora
contra els que fins avui
els han estat
pagant el sou
en fi
la realitat
supera la ficció
Josep
què?
Sapere Aude
no?
Molt bé
doncs
em sumo
a la facilitació
amb en Vicenç
Villatoro
que
Sant Vicenç
Ferrer
també és un sant
com
com
el mareu dels dolors
o com
l'acció de gràcies
és el primer dilluns
després del dilluns de Pasqua
no tenia
un dia fixe
molt interessant
tot el del
canal d'Urgell
a mi també me l'havien explicat
recordo un programa
d'en Guàrdia
i el llibre
Aigua a les venes
d'en Francesc Anosa
que explica tot això
que era realment
una pel·lícula
de l'Oeste
va ser molt interessant
i ara ja estic esperant
tenir el teu llibre a les mans
per gaudir-ne
Bé, jo seguirem-lo
la setmana passada
que parlàvem
de la Cecília
i l'Amèlia
dues noies de Casabona
havíem parlat
de la Cecília
Cecília Gómez
de l'Olmo Saavedra
que va ser
la dona
del conde
del
el propietari
dels magatzems
del Siglo
i avui parlarem
d'una altra
Amèlia
de Vilanova
i Llinadal
vam acabar
amb l'enterrament
de la
de la Cecília
en tota aquella
parafernalia
totes aquelles mostres
de dol
tan increïbles
i bueno
aquí és desaparegut ella
però
com el Cid
apareix un cop morta
perquè
Eduard de Conde
el 1909
va comprar una finca
situada al carrer
de l'Estrella
actualment
carrer Eduard de Conde
per 83.500 pesetes
i va fer
enderrocar
doncs
la casa que hi havia
per convertir-la
en una de nova
projectada
pel seu gendre
l'arquitecte
l'Eucàdio
o la barria
d'aquesta manera
va passar
de finca rural
a la finca d'Esbarjo
en aquest cas
d'Estiuets
i la va anomenar
Quinta Amèlia
Vila
i Quinta Amèlia
Quinta Cecília
perdó
Vila Cecília
en català
ens recorda
la seva difunta dona
cinc anys
i la seva filla
el mateix anys
afegeix un segon pis
aprofitant que el seu marit
era l'arquitecte
i que ja devia tenir
pensada la reforma
quan se'n vagi el pare
jo això m'ho arreglo
com vull
i aquests terrenys
tenien al costat
els de la Quinta Amèlia
l'altra dona
que ha inspirat
el tema d'avui
o sigui que
la curiositat
per saber
el perquè
d'aquests dos noms
d'aquests jardins
doncs m'ha portat
a conèixer
aquestes dues dones
i aprofitar
per parlar
dels marits
i així doncs
parlar una mica més
de la història
de Barcelona
l'any 69
l'Ajuntament
va adquirir
totes aquestes finques
els dos terrenys
estaven pràcticament junts
es va crear
el carrer de Santa Amèlia
que separava
les dues finques
i tota la superfície
estava declarada
com a zona verda
malgrat tot això
la part superior
es va requalificar
com a urbanitzable
i gràcies
a la lluita veïnal
de l'any 70
van aconseguir
que s'edifiqués
només la part
de dalt del carrer
del carrer
del riu d'Or
que era una colònia
espanyola
del nord d'Àfrica
que tenia
com a ciutat principal
Villa Cisneros
tot això
ja ens queda molt lluny
però
els que tenim
una certa edat
ho recordem
encara
era exacte
la vila Amèlia
va ser enderrocada
i el terreny
va ser enjardinat
l'esmentada Amèlia
era Amèlia
de Vilanova i Nadal
que es va casar
amb Ignasi
Girona i Agrafel
hem parlat
del Girona
hem parlat
del canal d'Urgell
també en parlaré
un moment jo
perquè és una cosa així
però vull dir
de pitzellada
ella sí que va gaudir
de la finca
no sé si molt o poc
ja que només hem trobat
que va sobreviure
del seu marit
el qual entre 1861
i 1862
va comprar dos terrenys
i una part segregada
d'una altra finca
van derrocar
les construccions rurals
preferir la seva casa
d'estiuets
amb edificis anexos
que va estar enllestida
el 1864
i la va dedicar
a la seva esposa
i era
a la Quinta Amèlia
a la Vila Amèlia
Ignasi Girona
mor el 1889
queda a la vídua
com a usufructuària
i els fills com a mereus
i quan ella mor
els germans recorden
que la propietat
passi a la germana
Helena Girona
les dues propietats
estaven juntes
tant és així
que l'Helena Girona
i l'altra hereva
Pepa Conde
van demanar conjuntament
un permís de l'Ajuntament
per refer una tanca
que hi havia
que comunar
les dues propietats
aquí ja perdem
la pista dels Conde
no sabem si la família
va seguir com a propietat
o no
en canvi
els Girona
sabem que van ser propietaris
fins a la mort de l'Helena
el 1963
que la finca es va subastar
i que va ser adquirida
per Josep Fradera i Camps
fundador de l'empresa
Cementos Fradera
que va passar als seus fills
fins que va ser expropiat
per l'Ajuntament
el 1968
la Vila Amèlia
la Vila Amèlia
va ser inderrocada
i l'altra
l'altra Vila
vas venir al centre cívic
i els dos jardins
van ser reformats
ara no m'entendria
explicant-los
que són macos
val la pena anar-hi
anar-hi a passejar
nosaltres molts anys
havíem anat
per aquells jardins
a fer fotografies
després de venir a la Palma
amb els fillols
si recordes
doncs
i encara
jo encara hi vaig
doncs
Amèlia de Vilanova i Nadal
no en sabem gaire cosa
com el que dèiem l'altre dia
sabem doncs
perquè són filles
d'esposes d'ona
ell era filla
d'una important
i rica família
barcelonina
no en sabem
ni quan manéixen
ni quan es va casar
sabem que el seu primer marit
era Antoni Bruguera
i Martí
fill també
d'una rica família
de Mataró
que va morir
el 1846
els 24 anys
deixant la vídua
amb una filla
i amb una immensa fortuna
a més d'immensament rica
tenia fama
de ser molt guapa
una mirada dolça
i delicada
i fama
de dona culta
són aquelles coses
que sortien
als ecos de societat
i tal
de brudar i tocar el piano
o l'arpa
no té sentit res
suposem que alguna
d'aquestes coses
devia fer
l'any 1850
es va fer digir
un templet neoclàsic
al cementiri del Poble Nou
on reposa
en les restes
d'Antoni Bruguera
i té una inscripció
on es llegeix
la muerte
que todo lo destruye
no podrá borrar
oh sombra querida
el recuerdo
del cariño
de una esposa
que te ha ido la traba
diuen que aquesta frase
podria ser d'en Zorrilla
però Déu-n'hi-do
es va tornar a casar
amb Ignasi Girona
i Agrafel
amb qui va tenir
un fill
Ignasi Girona
era de la Nisaga
del Girona
una important família catalana
que van fer tantes coses
que en farem un repàs
més o menys ràpid
depèn del temps que quedi
perquè van fer
moltes, moltes, moltes coses
entre elles
del Canal d'Urgell
que n'hem parlat
abastament
bé, n'hem parlat
n'hem parlat
qui en sap
l'Ignasi
com tota la família
no va parar de fer coses
va entrar
com tots els germans
a l'empresa familiar
en arribar a la majoria d'edat
l'arrencada
de la mineria de carbó
del Baix Ebre
va esdevenir
una realitat
gràcies a ell
a les mines de la Granja d'Escarpe
la Granja d'Escarpe
que proporcionava combustible
per a la moderna fàbrica de ciment
que va ser construït
en 1879
i l'Indret
es va convertir
en un potent complex industrial
que a més de la mina
i la fàbrica de ciment
comptaven amb un embarcador
al peu del Segre
des del qual
els lleuts i els carros
portaven els sacs de ciment
a Maquinensa
i a altres llocs
cal pensar que en aquella època
no existien carreteres
a la zona
i el transport fluvial
era l'única possibilitat
de fer rendible l'exportació
també va ser durant uns mesos
el primer director del Banc d'Espanya
a Barcelona
Carles que va deixar
però no aixocar
amb el seu germà
Manuel
que dirigia
el Banc de Barcelona
Manuel
el famós Manuel Girona
que és el més conegut
de la Nisaga
va ratar juntament
amb el seu germà Jaume
qui després li va adquirir
la seva part
el 1892
la finca del Castell del Remei
situada a la Plana d'Urgill
a més de vins
el se li elaborava
un brandi
un licor de camamilla
molt popular
en tota la zona
amb esteles
un vinagre molt original
tots de gran qualitat
no faré una llista exhaustiva
dels seus negocis
perquè no acabaríem
però la seva capacitat
com a comerciant
negociant i empresari
doncs era gran
com tota la família
malgrat tot
els últims anys
del seu punt de vista econòmic
doncs van ser
més aviat fumuts
més tristos
els negocis
no acabaven de rutllar
tenien gran deute
amb el seu germà Manuel
el qual va fer front
a la seva esposa
amb l'ajud de tota la família
i això que l'esposa
era immensament rica
com ens han dit
les cròniques
l'Amèlia Vilanova
va morir el 20 d'abril
de 1904
i està enterrada
en aquell temperament neoclàssic
que va ser construït
el 1850
pel seu idolatrat espós
on també
l'acompanya
el nom menys idolatrat
Ignasi Girona
o sigui
estan tots tres juntets
al cementiri del poble nou
com el mecenas
i l'horací
bueno
doncs aquí
ens acomiadarem
d'aquesta
negada esposa
extraordinàriament vella
de mirada dulce
i delicada
i ademà
és com fama
de mujer culta
que hem dit
al començament
traduït al català
a les cròniques
de l'època
doncs aquí acabaríem
si no fos que el 5 de juliol del 2013
va tornar a ser notícia
per la donació
d'un altre personatge
a seus
el menac
d'una pintura a l'oli
feta per Federico Madrazo
el 1853
aquest Federico Madrazo
per una nissaga
de pintors del 19
la premsa se'n va fer ressò
i se n'ha parlat molt
oi sí
i tal
però només del nom
i això sí
explica
les mides
de la pintura
qui era en Madrazo
i tota la cosa aquesta
i poca cosa més
d'ella doncs
tot això m'ha fet saber
doncs que
això
que havia estat enterrada
al templet aquest
juntament
amb els seus dos marits
i en un altre lloc
que posa
el nom de la filla
aquella filla
que va tenir amb el primer matrimoni
que no ho diu enlloc
i aquí sí que es posa
que la seva filla
Anna
la Serendípia
sí
perquè
l'esquerra
de la
de la Vanguardia
és molt genèrica
sus afligidos
hijos
nietos
nietos
familia toda
allegados
i aquestes coses
però ni un sol nom
ni una sola data
parlem ara doncs
una mica de la família Girona
ja que allò ens va donar peu
l'anterior
per parlar
del conde
i el cicle
doncs aquí
parlarem de la família Girona
una miqueta
podem afirmar
que al Girona
no només van atresurar
una gran
de les fortunes
dels païs
una de les més grans
sinó que van formar part
al primer gran grup
inversor de l'època
seguit de lluny
pels Güell
passa que els Güell
són més coneguts
suposo que gràcies
al mecenatge
que van fer
de l'inrepetible Gaudí
però Déu n'hi do
al Girona
em sembla que els passa
una mica la mà per la cara
van impulsar
i van participar
en la creació
de més de 70 empreses
els més actius
de l'espai comercial
financer i industrial
i més decisius
del procés
d'industrialització
i solament són recordats
perquè un dels seus membres
Manuel Girona
i Agraafel
va apagar
de la seva butxaca
la façana
de la catedral de Barcelona
aquella façana
que hem dit
moltes vegades
en broma
que és un gòtic tardà
bastant tardà
possiblement
el meu intent
de repassar
el que van fer
tota aquella família
semblarà
que faig
un llistat
potser sí
per si algú s'adorm
només vull deixar clar
que la fortuna
no està tacada
per la vergonya
del comerç d'esclaus
sobretot
en un moment
que aquesta aberració
semblava bastant normal
que veiem
que hem de mirar
com són els contextos
de les coses així
era una cosa
molt normalitzada
tothom parla
ara sí
hi ha gent
que s'esguerra
les vestidures
oi sí
aquests esclavistes
i tal
però hi ha altres
esclavistes
a la península
que són tinguts
vaja
com a grans
com a grans
patriotes
i benefactors
i tal
que no vol dir
que no fossin
en el fons
el que deia
el text
i el context
exacte
com ho deien
jo soy yo
i mi circunstancia
i mi circunstancia
i mi circunstancia
perdó
el Girona
mai van entrar en això
vull dir que
aquella idea
que la industrialització
es fa a Catalunya
amb capitals
que venen
del tràfic
d'esclaus
queda desmentida
perquè la primera família
en impuls
de la industrialització
no tràfica mai
en res
en Amèrica
per això m'ho he volgut
deixar-ho clar
perquè
és això
que tothom
parla d'aquestes coses
i aquí d'altres
també nosaltres
volem ser tan
més papistes
que el papa
i ens volem avercunyir
de tot
doncs que quedi clar
que aquí no hi ha res
en aquest aspecte
parlem una mica
de l'origen
de la família
quan Catalunya
sortia de la guerra
de cessació
em pre-desembolament
del decret
de nova planta
Gaspar, Girona
i Magrinyà
natural de la selva
del camp
que era fill d'un pagès
se'n va cap a Tàrrega
que en aquell moment
vivia un gran moment
econòmic
allò que ens ha explicat
que Lleida
va fer
doncs una gran
han crescut
un gran ressorgiment
i Tàrrega
doncs va ser
un d'aquells llocs
i llavors
ell va muntar
una botiga de teixits
i com si es tractés
d'un argument
de Hollywood
les coses
li venen de cara
coneix i es casa
amb Maria Antònia
Castelltort
que hi ha
el segon cognom
ja no
ja no apareix
Castelltort
que era
hereva d'un propietari
d'una botiga de teles
a la plaça Major
llavors
soc les gendres
congenien
molt bé
i van ampliar
el negoci
passen els anys
i el fill
de la parella
Josep Antoni
Girona
i Castelltort
es casa
amb Antoni
a Tàrrega
altre cop
el segon cognom
no sabem
d'aquesta dona senyora
que és filla
d'un ric comerciant
de la vila
i el primogènit
d'aquesta unió
va ser Ignasi
Girona i Tàrrega
aquest és el
diguéssim
el pal de Paller
que després
doncs pengen
tots aquests
ells el mana
el Girona
fa molt
aquest Ignasi
Girona i Tàrrega
nascut el 1871
va heretar
els gens
emprenedors
de la família
i els diners
per expandir
doncs aquestes capacitats
des del començament
el Girona
compadalitzen
activitats comercials
i agràries
els comerciants
generaven calés
tot l'any
els agricultors
doncs
havien d'esperar
les collites
i llavors
quan no tenien calés
els comerciants
els hi posaven
ells
els hi deixaven
el que fos
finançaven
en una paraula
Ignasi Girona
convertit en la primera
fortuna de Tàrrega
va a Barcelona
seguir estudis de comerç
amb el seu germà Ramon
i un tercer germà
es queda a Tàrrega
que després seguirà
la carrera militar
i morirà
i morirà a Sultí
en Ignasi Girona
comença la nissaga
del Girona
a la ciutat
com tal
ell és el patriarca
el veritable pal de Pallè
que hem dit
que aguantarà
tot el teixit familiar
fins al dia de la seva mort
després tot serà diferent
però Déu n'hi do
hi ha tota la feina feta
i tot el que segueixen
fent els germanets
és a dir que
hi ha molta cosa
al cap dels 3 anys
de 3 anys
a Barcelona
el 1806
es casa amb Antonia Grafel
i Obrador
ara sí que sabem
el segon cognom
però no ens sabeix de res
perquè no sabem res més
era filla
d'un rellutger suïs
té 25 anys
viuen amb els seus sogres
i cunyats
cosa molt natural
en una ciutat
emmorallada
i atapeïda
com era Barcelona
tenen 3 fills
Joan, Mercè i Antonia
moren els sogres
els cunyats
i també la dona
i queda a casa
una germana més petita
no sabem la diferència d'edat
no sabem que es deia Rita
es van casar
i van tenir 5 fills
Manuel, Ignasi, Jaume, Esperança
i Casimir
no és el primer cop
que expliquem
convidus
a casa amb una cunyada
ho hem explicat
que era una cosa també
molt normal
en aquelles èpoques
ara he pensat
que en aquest cas
els germanastres
tenen tots els mateixos
noms i cognoms
perquè les mares
eren germanes
a Tàrrega
hem dit que era
la primera fortuna
però Barcelona
era una mitgenia
hi havia gent
molt més rica
que ell
quan va arribar aquí
pel seu caràcter d'emprenedor
es va mantenir intacte
tot i que amb la queda
de Francesc
va tornar a Tàrrega
durant 4 anys
fins al 12
i després
torna a Barcelona
reprèn
les seves activitats
comercials
financeres
durant 20 anys
feia préstecs
a particulars
a l'Estat
comprant deute públic
comercialitzava productes
que hi havia vents
desamortitzats
per el Mendizabal
etcètera
etcètera
operacions d'embargadura
buscava socis
va tenir una fàbrica
d'indianes
el 1812
només tornar a fundar
l'empresa
Girona i companyia
amb el seu germà Ramon
i 3 socis més
empreses
dedica a activitats
més diverses
banca
finances
obres públiques
indústries
drets de consum
d'aigua ardent
participació
a la xarxa
d'hospitals públics
administració de tabac
i moltes altres coses més
tot el que era negoci
doncs no es dedicava
en una cosa
en particular
no com en català
la pela
és la pela
i ho feia força bé
es va adaptar també
a les circumstàncies
compra vents desamortitzats
participa en la venda
de vents subestats
el procés de la desamortització
etcètera
etcètera
el 1839
amb els seus dos fills
majors d'edat
Joan i Manuel
i un soci targarí
constituirà la societat
mercantil
Girona Germans
Claver i companyia
que es convertirà
en un procés de constitució
de companyies
d'altres companyies
amb capital
exclusivament familiar
els altres fills
mascles
mascles naturalment
es van incorporar
a la societat
a mesura que
es feien majors d'edat
en Manuel i l'Ignasi
que són els dos
que hem parlat més
són els que seran
administradors
d'aquesta
d'aquesta companyia
l'any 39
també envia
el seu fill
Gran Lleida
a comprar terres
que es veiessin beneficiades
per la construcció
del futur canal d'Urgent
que acabaria construint
la seva empresa
compra el castell del Remei
que ens trobeix carreteres
dues línies
de ferrocarril
de Barcelona
Granollers
i Saragossa
Barcelona
tot això
doncs
estic repetint
el que ens ha explicat
fa un moment
tot i que ho t'havia apuntat
ha sigut casualitat
que hem coincidit
amb això
des de 189
a 1867
que es va liquidar
l'empresa
tots els cinc fills
van mantenir
el peu del canó
van tocar
els negocis
més diversos
construcció
per les públiques
assegurances
finances
i indústries
i sempre ell
el pare
va mantenir
un paper molt actiu
en l'organització
dels negocis familiars
tenia una visió global
de transformació
dels sectors econòmics
i això
doncs
feia
que tot li funcionés
força bé
diguéssim
entre 1839
i 1867
la seva fortuna
personal
va tenir
un creixement
espectacular
es va multiplicar
el seu capital
per 125
només
i tot i que venia
d'una època
que la figura
de l'hereu
era molt important
i amb la seva família
particularment
doncs
havia sigut importantíssim
doncs
en sortir de la societat
divideix el seu capital
en 8 parts iguals
incluent el vidro
de la seva filla petita
suposo que hi havia
tants calés
d'entremig
que va pensar
així
no ve d'aquí
n'hi ha per tots
no es barallaran
i n'aniran tirant endavant
i li sembla
que li va sortir
força bé
i per conservar
d'alguna forma
la tradició
va passar
a les finques
que havia heretat
dels seus pares
el seu fill
gran Joan
i els fills
van rebre així
en vida del pare
una part important
de la fortuna
familiar
segon la seva biografia
en morir a Barcelona
el 19 de gener
de 1867
va deixar una herència
de 350.000 duros
que sumat
els 225.000
que ja havia repartit
el 1856
entre els seus descendants
constitueixen
una xifra extraordinària
sobretot
si es considera
que cap dels béns
valorats
en l'herència
no l'havia heretat
dels seus avantpassats
i tot això
l'havia fet ell
que Déu-n'hi-do
quan va morir
era el primer contribuent
de Catalunya
i tenia
la primera fortuna
del país
no obstant
el repartiment
que havia fet
ja
als seus fills
anys abans
era una persona
era una persona
creient
i poca amiga
del luxe
per la qual cosa
va demanar
ser enterrat
a terra
i no en un nínxol
o penteó
com es començava
a fer
i va demanar
que les seves exèquies
s'evités
tot tipus
d'obstentació
i als seus fills
els va donar
una educació
espartana
característica
que van conservar
ells
tot al llarg
de la seva vida
a la seva mort
els fills van seguir
van seguir
la seva vida
fent negocis
ara
amb uns
ara amb altres
ara junts
ara sols
però sembla
que no hi van haver
baralles familiars
és una cosa
molt que
trascendís
quan hi ha tant
diners pel mig
és bastant difícil
fins i tot hem dit
abans que l'Ignasi
va deixar de ser
director del Banc d'Espanya
per no interferir
amb son germà
que era director
del Banc de Barcelona
en Manel Girona
era el fill gran
de la segona esposa
va ser designat
pel pare
com el que podríem dir
el cap del clan
del Girona
per dir-ho d'alguna manera
la crisi del 1876
els va afectar molt
era una crisi
de tota Europa
però ells
se'n van anar sortint
hi ha la historiadora
Lluïsa Plà
que va publicar
una investigació exhaustiva
sobre el Girona
basant-se
amb l'arxiu familiar
i l'anàlisi de document
diu
van ser el grup inversor
més gran del país
un exemple
les quatre primeres firmes
inversores a Catalunya
entre el 1815
i 1866
pertanyien a la família Girona
amb un total
de 20.289.240
pessetes
el doble
que el grup següent
que era
Catalana General de Crèdit
i el nom propi
següent a la llista
és Joan Goell
i Ferrer
amb un capital inversor
de 3.576.150
com 7 vegades
bàsicament
quasi 7 vegades
la fortuna dels Goell
tornant a Manuel Girona
sabent que amb 16 anys
va aconseguir
la representació
d'una empresa
del Maria
que fabricava
canonades de plom
que aleshores
era una novetat
i que el nen
ja despuntava
ja tenia maneres
el noi
es va casar
amb Carolina
Vidal Quadres
Ramon
filla de Manuel Vidal Quadres
que fundava
la banca
Vidal Quadres
absorbida més endavant
pel banc de Barcelona
el primer ampliat espanyol
i del qual
el 1844
Manuel Girona
va ser el fundador
o sigui que es va menjar
el banc del sogre
també va ser
un dels fundadors
del banc hispano-colonial
que va intervenir
també
amb la construcció
de la via laietana
el 1886
va ser escollit
com a primer president
de la Cambre Oficial
de Comerç, Indústria
i Navegació
de Barcelona
va fundar
la companyia general
de tabac de Filipines
amb el marquès
de Comillas
l'any 1876
va ser nomenat
alcalde de Barcelona
a ser diputat
de la Seu Durs
i ell
senador vitalici
pel partit conservador
i va rebutjar
fins a tres vegades
el nomenament
de ministre d'Hisenda
amb motiu
de l'exposició
universal
del 1898
va donar
un milió
de pessetes
per poder acabar
la façana
i el simbòli
de la catedral
com hem dit abans
aquell
gòtic tardà
que això seria
uns quants milions
d'euros actualment
un milió
de pessetes
del 1888
era molta pela
l'altre germà
que hem parlat
també va fer negocis
amb altres germans
la Torre del Remei
amb el seu germà
Joan
Can Girona
a les forges
de Can Girona
que era una empresa
meteorògica
de construcció
de material ferroviari
situada al Poble Nou
al costat
de la Torre del Besòs
que vam parlar
també fa uns quants
programes
i que se la van acabar
comprant ells
o els successors
per tenir aigua
per la indústria
l'origen
de les forges
aquestes
es remunta
a l'any 1859
els germans
Ignasi
Casim i Girona
explotaven
tres ferreries
de Barcelona
la barcelonesa
que estava
més o menys
on hi ha
el Diagonal Mar
la ferreria
del Clot
i ferreria
de Sants
es van ampliar
es van fusionar
van canviar
de nom
diverses vegades
no cal entrar
amb més detall
i els dos germans
d'Ignasi
i els dos germans
Ignasi
Casimiro
Girona
Societat Encomandita
amb aquesta raó social
van participar
en la construcció
de la fàbrica
de Can Batlló
del carrer Ugell
que es transforma
el 1906
en l'escola industrial
i la família Girona
va tenir una llarga relació
amb la indústria metal·lúrgica
Jaume Girona
el germà petit
va ser entre
el tres fundador
el 1882
altos hornos
i fàbriques
de Lerra i Acero
de Bilbao
altos hornos
de Vizcalla
etcè
etcè
ja és a dir
Vicenç
si tu tinguessis
que escriure
La vida dels Girona
les 608 pàgines
és un llibre
de butxaca
eh
el llibre
pel que explica
el Josep
Vicenç
ho ha escrit molt bé
la Lluís Aplà
i és un llibre
absolutament recomanable
i si puc fer
una falca publicitària
el dia 14 d'abril
dia de
diguem-ne
interessant en moltes coses
fem una
proclamació de la república
ja dic jo
tenim una conversa
amb la Lluís Aplà
en el Castell del Remei
sobre
Castell del Remei
Família Girona
Canal d'Urgell
que és un triangle
un triangle
de rell
Castell del Remei
que no se'n deia
es deia Torre del Bisbe
i ells en diuen
Remei perquè
l'Ignasi Girona
es va protegir
durant la
guerra del francès
i va quedar
amb un
amb un
deute
perdó
tan agraït
a la Madeu
del Remei
que
un dels ferreries
també es va dir
finalment
ferreria del Remei
perdó
però Vicenç
et dones compte
que
alguna cosa passa
passa
sense tenir-ho preparat
la relació
la intercomunicació
que puguin dir-ne
una altra
sense allargar-me
més del temps
això del Remei
m'ho havia saltat
perquè
anàvem una mica
malament
de temps
però estic content
que ho diguis
perquè trobo
que era una cosa
bastant interessant
i tothom van dient
que és de l'anterior
diem-ne
mentre parlaves
de Canetó
i de
Ramsès II
i de
diem-ne
Menjotab IV
que serà Canetó
només
subratllar
que
hi ha un text
molt divertit
i molt interessant
de Freud
que es titula
Moisès
i la religió monoteïsta
que la tesi fonamental
és que Moisès
és un sacerdot
d'ató
i per tant
que
el monoteïsme
atonià
el monoteïsme
de Menjotab
de Tella la Marna
és el
el ferment
del que Moisès
tremet
a una colla
que hi havia per allà
que treballaven
des claus
amb les taules
i els hi tremet
i per tant
que el nostre
déu monoteïsta
occidental
és de fet
per la via
de Moisès
això és una tesi
de Freud
si fos d'una altra
ni les mentaríem
però Freud
home
té un cert prestigi
i per tant
és un llibre
bastant
bastant
recomanable
perdó eh
perquè
és que això
quan sents aquestes coses
et venen ganes
de
aquí
si vingués
algú
que tractés
amb els
esperits
i les energies
i no sé què
us dónau
que alguna cosa
passa
no només
avui
ha sigut
un altre dia
passem
un altre
i a més
a vegades
el que va venir
ell
a micròfon
tancat
vam comentar
una cosa
de jueus
que havien vingut
al barri
de Sant Antoni
jo en tenia
una certa
però no sabia
que havia sigut
una cosa més resenya
pensava que era
més antiga
aquella tarda
doncs buscant coses
trobo que
l'endemà
hi havia una visita
guiada al voltant
del mercat de Sant Antoni
que m'hi vaig poder afegir
després li vaig enviar
el que vaig trobar
són aquelles
personalitats
vaig aprofitant
jo vaig aprofitant
bé doncs mira
jo precisament
estava acabant amb això
fundador dels altres
honors de Vizcaya
juntament amb Jaume
i president de la companyia
dels caminos de hierro
del nord d'Espanya
la línia Barcelona Granollers
i promotor el 1852
del ferrocarril
de Saragossa a Barcelona
aquesta última circunstància
va fer que els germans
Ignasi Casimiro
orientessin la ferreria
de Sant Josep
i la de Nostra Senyora del Remei
com acabes de dir
cap a la construcció
de material ferroviari
i com que podríem
omplir moltes pàgines més
però ja no cal
ja ho deixem aquí
Déu-n'hi-do
el que ha donat
l'intent per saber
que hi ha aquelles dues dones
i els seus marits
que van dedicar
a aquelles cases
Tornem-hi
un life motive
que no estava gens
preparat
però que és totalment
avui
en l'entrevista
el Sapere Aude
el Sapere Aude
se l'endipia
el que vulguis
però ha begut la pena
jo m'he passat molt bé
buscant i tal
i escoltant
amb en Vicenç
encara més
Vicenç
5 d'abril
5 d'abril
el dia del teu
Sant Patre
avui
queden
és el 96è
dia
queden 276 dies
per finalitzar l'any
o està el dia com avui
que vens
per tercera vegada
amb el
entre cometes
compromís
que vindràs
una quarta
mira
van passar totes unes sèries
d'aveniments
un 5 d'abril
mira
Vilamajor
Vallès
esclata
l'aixecament
dels barretines
contra els terços
castellans
no sé ben bé
de què es tracta
el 1688
Vilamajor
el Vallès
esclata
l'aixecament
dels barretines
contra els terços
castellans
una part de la història
com hi ha moltes
que no en tinc ni idea
però em va fer gràcia
saber que un 5 d'abril
el dia que el Vicenç
ve aquí
o es passa això
i a Barcelona
el 1904
a instàncies
d'entitats
com l'Ateneu
barcelonès
i el foment
del treball
Francesc
de Moragues
i Barret
funda la caixa
de pensions
per la bellesa
i d'estalvis
de Catalunya
i Balears
a València
apareix
la capçalera
del diari
La Veu
el 2017
que succedeix
La Veu
del País Valencià
un diari digital
editat a València
però la resta
del món
el 1722
el navegant
neusalandès
Jacob
Raogepen
arriba
a l'illa
de Pàscola
descobrint-la
pel món occidental
fins al 1722
un lloc
del món
que encara no s'havia
descobert
a Segòvia
el 1976
d'això ja ens en recordarem
un grup de 29 presos
catalans
i bascos
d'etal
FRAP
el FAC
del moviment ibèric
d'alliberament
organitzen la massiva
fuga
de Segòvia
el 1992
el 1992
Sarajevo
Bosnia
de Segòvia
comença el 16 de
comença el 16 de
Sarajevo
mantingut
pels paramilitars
i soldats
servis
durant la guerra de Bosnia
el més llarg
contra una gran ciutat
en la història militar
moderna
va durar
gairebé 4 anys
fins al 29 de febril
del 1996
això són sexes
si no els de Massala
i què sé
naçaments
mira
curiós
un
segur que el coneixis
d'un company teu
avui
el
un 5 d'abril
del 1943
a Rocafort
de Vallbona
Lleida
Lluís Foix
per a llistre
escriptor
va néixer
i
mira
per parlar
un altre dia
el 1472
a Pavia
Milà
va néixer
Blanca Maria
esforça
la princesa
de Milà
que fou
emperadriu
consort
del Sacre Imperi
Romano Germànic
que va morir
el 1610
el 1875
jo recordo
que
el meu avi
me'n parlava
una francesa
Mestinget
cantant
actriu
i vedet francesa
la Mestinget
el 1908
un 5 d'abril
va néixer
un dels meus ídols
Herbert von Karechan
a Salzburg
director
d'orquestra austríac
va néixer
una actriu
també
icona
Beth Davis
eh
a Massa Jussets
eh
va néixer
el 1909
un individu
que ha tingut
eh
una gran història
amb el cinema
com a productor
eh
de cinema
Albert Broccoli
productor
de totes les pel·lícules
gens bon
el 1916
una altra icona
una altra
una altra
icona
Gregory Peck
un actor de cinema
i de teatre
que va morir el 2003
una
una icona
eh
la primera presidenta
de Filipines
una dona
el 1947
la Gloria Macapagal
Arroyo
eh
mira
el 1950
la cantant
va néixer
la cantant
de l'Ava
la caia rosa
l'Agneta
Falswok
i
el 1955
curiosament
a Nagoya
al Japó
va néixer
Akira Toriyama
ningú sabrà qui és
però és conegut
com el
millor mangaka
i dissenyador
personatge japonès
a l'autor
de la bola
del drac
però també va morir
gent
un 5 d'abril
i
va morir
el teu sant patró
Sant Vicenç Ferrer
el 1419
a la Bretanya
i va morir
avui
a Mallorca
moltes
moltes
aldotes
que en diuen
allà
moltes dones
celebren el seu sant
perquè és Santa Catalina
Tomàs
i de Cates
que és curiós
jo quan vivia a Mallorca
o Catalina
o Caterina
encara no
és el mateix
però uns en diuen
Caterina
i uns altres
Catalina
però és Catalina Tomàs
i la resta del món
va morir
en Danton
de vegades
aquell polític francès
dirigent de la Revolució
francesa
que va ser ejecutat
el 1759
gràcies a en Danton
en Marat
i en Robespierre
el temps que deia
la trinca
curiosament
un 5 d'abril
també
a Washington
va morir
un militar
que es deia
Douglas MacArthur
aquell de
Volverer
que els hi va dir
als japonesos
tonteries
o no tonteries
perdó
molt respectable
s'ho retiro
en Carles Sánchez
va morir
en Salton
Heston
tal dia
com el que
el Vicenç
va venir
i no vull acabar
sense recordar
pel Vicenç
una història
que
et trobo
tan ben representat
i diu
que la cara de Sant Jordi
és una distinció
de la Generalitat
de Catalunya
en la finalitat
de distingir
les persones
naturals
o jurídiques
que pels seus
mèrits
hagin prestat serveis
destacats a Catalunya
en la defensa
de la seva identitat
o més generalment
en el pla
cívic
i cultural
tu
mereixes
la creu
de Sant Jordi
bons en Jordi
compreu
el llibre
que val la pena
a l'Ugell
tinc moltes coses
per explicar
l'Horaci
que el proper dia
em servirà
a puntat
perquè és tot un personatge
el Quintus Horacius Flacus
salut
i bona ràdio
ens la trobem
en el proper
benvinguts
benvolguts
i ben trobats
ara escoltes
Ràdio d'Esfern
sintonitzes
Ràdio d'Esfern
la ràdio
de Sant Just
98.1
de Sant Jordi
de Sant Jordi
de Sant Jordi
Bona nit,
Bits 40.0
Bona nit i benvinguts
Bona nit,
bona nit a tot i sobretot
a la peça que ens falta
Sí, avui serà un programa pitjor
ja ho podem dir,
perquè no hi és el Rubén
La setmana passada no,
l'última grabació ens ho falla el Lluís
i va ser una baixa molt important
No, però no ho vas dir jo la setmana passada
Us vaig jugar una mica
la setmana, el mes passat
Us vaig jugar com quasi contents
Tu no saps de festa que veig aquí
Ja m'ho he dit, m'ho he dit el Carlos
Increïble
Però sí, efectivament va fallar el González
la setmana passada que diu el Lluís
que no és la setmana passada sinó l'anterior programa
i avui ens falla la garantia, una baixa notable
perquè a més a més va fer un amago
i a priori ahir va confirmar que sí, que sí
finalment ho podia arreglar
i la realitat és
A su flesta ja és un mentidor
És un mentidor, però és un mentidor
Ens tenia emocionats allò de dir
Rubén, gràcies
La teva secció plasta de los discos que se'm mentira
Exacte
Que tenia una altra preparat, eh?
No, si es veu que té un món
Té una narrativa espectacular, el Rubén
És el que...
Cuenta cuentos
Sí
És fantàstic
Jo crec que ara mateix és una secció top
Sí, sí
Bueno, avui crec que ho pot superar
Però no tenim la garantia, com acabem de dir
però crec que és un programa molt complet
potser dels millors a priori de contingut
dels que hem tingut
perquè tenim bastants especials
un especial clàssic de l'SAU
que ja ens va també il·luminant en els últims programes
Tenim un convidat especialíssim
via trucada telefònica
Tenim aquí en Wade
Tom York?
No, no és Tom York
És bastant millor que Tom York
Oh, tu meu penya, tu meu penya
És l'Ede Helquist
que és familiar meu, indirecte
és nebot, és nebot meu
Nebot, molt bé
Però és un tio que, bueno, a Suècia
ja es va mostrar molt interessat
per la música electrònica i per punxar
i durant una estada que va fer universitària a Kenia, Nairobi
va descobrir tot el món de l'electrònica
Conyo, sembla el Marvin Ponti, actiu, aquest
de la setmana passada
No, però aquest és real
Hòstia
Aquest és real
Se'n van a l'Àfrica
se'n van a Kenia
va descobrir la moguda electrònica d'A Nairobi
que jo desconeixia però es veu que és l'hòstia
i ha portat un munt de referències i tal
i avui se li va suggerir en plan
Home, això és d'un nivell molt alt
Molt alt
I ens ha portat referències de coses molt xules
que després comentarem amb ell
Papa Uemba
Papa Uemba
No sé què és Papa Uemba
Papa Uemba i l'orquestra Baobab
Han sigut portada de Rock Deluxe
Respecte
Papa Uemba
Segur que no és un restaurant de...
No, no, no
Etiope
I, un moment, Luigi
I a més, diré més
l'S1 no ho coneix, Papa Uemba
És una cosa extraordinària
Jo crec que has de buscar algun tema de Papa Uemba
i l'orquestra Baobab
D'acord
Han sigut portada de Rock Deluxe
i això, per tocar els collons
són capaços de fotre el que sigui
però, bueno
a Fix Twin i Papa Uemba
Després se'n tirem
Hem fet servir moltes vegades com a broma
allò de Papa Uemba
però, bueno, és igual
Papa Uemba
I diria...
Han sigut portada de Rock Deluxe
No?
Vull dir que...
Han sigut portada de Rock Deluxe
Sí, sí, sí
No, no
I diria que han estat el Primavera Sauna
Ara això ja m'estic aquí tirant
Sí, sí, home, sí
El Sònar també n'ha estat Papa Uemba
El Sònar no
però el Primavera Sauna
Jo crec que sí
Mira, vaig
Buscarem, buscarem
Per tant, tenim novetats
Ara, per començar
si us sembla
fem un petit repàs
fem l'especial del nebot
del Ceblur
i no sé si...
Tenim moltes coses
Jo també m'agradaria comentar
un parell de coses
de sèries documentals
Sèries documentals?
Sí
Sèries
barra documentals
Sèrio
Sí, sí, sí
Carai, que profund
La reproducció
de l'escarabajo
Pelotero
Però
i per últim
no sé si entre el teu especial
del Primavera
també tenies una cosa
No, a veure
jo el que volia era
de les novetats
Vale
Per il·vanar les novetats
jo
algunes de les novetats
són coses que venen
a la primavera a la ciutat
És a dir
A part de tot el que ve
com a Primavera Sound
el propi programa
dintre del fòrum
a la primavera
la ciutat ha anat creixent
tant en número
com en varietat
com en qualitat
jo crec
i realment hi ha propostes
molt interessants
que potser poden passar
desapercebudes
per el volum
de grups
i de propostes
que hi ha
però que
jo he intentat
donar-li una escolta
a cada cosa que he vist
Però perdona la meva ignorància
el primer a la ciutat
és aquell que has de treure
les entrades
prèviament
o són escenaris que estan
No, no
has de treure
Bueno, això
teoricament
Perquè clar
això té trampa
perquè jo vaig veure
que hi havia Interpol
i això d'altres anys
hi havia BEC
hi havia coses molt interessants
altres llups menys coneguts
però sé que
vau fer
vau lluitar molt fort
per aconseguir entrades
o sigui
són concerts fàcils
Són locales
són locales més petits
És a dir
Sala Polo
Polo
És un luxe
no?
Són sales més petites
i per això mateix
teòricament
amb l'abonament de Primavera Sound
tu pots entrar
en aquests concerts
de forma gratuïta
Si et baralles amb els 5.000 tios
què volen entrar?
Però
t'has de barallar amb els 5.000 tios
aquelles cues que es muntaven
això ho hem viscut
Llavors
el que et permeten
és fer una reserva
d'allò
com si diguéssim
les VIPs
trien primer
els abonaments
trien després
i després
oberta al públic en general
Llavors
realment
al final
acabes pagant
una miqueta més
per aquestes entrades
però és que hi ha propostes
que són xules
realment
i que estan bé
Llavors jo
la meva línia
de novetats
va una mica
amb això
Perfecte
i tu també
González
que no ho hem dit
també haverà
amb tot el que has explicat
ja quedarà
però bueno
parlem de supergrups
del món indie
Vale
doncs si us sembla
fem un parell
de temes
cadascú així
que tingui
en cartera
de novetats
jo en tinc algunes
González
si tu tens alguna cosa
ve si no
tirem
cap problema
Tu ho passis abans
Exacte
això que tenia
ara ho passo
guai
Mira
començo
jo sempre
tiro
una mica
milles
amb un grup
que es diu
el Saúl del Malconeixer
m'imagino
crec que són canadenques
tu segurament no
són canadenques
diré del Quebec
que es diuen
Men I Trust
No, és molt bé
no els conec
no les conec
tenen un disc
que ha acabat de sortir
del forn
Ecos Asinus
i
vull dir
no l'he sigut
mai un superseguidor
del grup
però he escut
de temes
i penso que aquest inici
d'àlbum
que és el que sonarà
de fons
que es diu
I Come With Matt
és
un corro molt mat
sí
o com
perdoni
però
que és com una cançó
molt de BPM
és molt lenta
no sé
però em recorda
la guitarra
també és com
totes les coses
clàssiques
de l'indi
que m'agraden
aquesta veu afònica
que tens una miqueta
post-bronquítica
m'està
bueno
m'estigui
sí
bravo
doncs
aprofitaré
i
no la canviaré
mai més
així serà
sempre
doncs
això
no de fons
encara no
però
Men I Trust
l'Handero an
L'Handero
Gràcies.