Endavant.
I see trees of green
Red roses too
I see them blue
For me and you
And I think to myself
What a wonderful world
Abans de començar el programa d'avui, el 31 de març del 2023
vull fer una ratificació per una equivocació comès en l'anterior programa del 24 de març
el número 80 del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats
Vaig citar que el Barça va guanyar la Copa del Rei 2009 a Sevilla
i no, no, va ser a València en l'estadi de Mastalla
concretament el 13 de maig del 2009 contra l'Atlètic de Bilbao
Encara que ni el lloc ni el que suposi la vegada tinguin cap mena d'importància
en agraïment a dos oients que m'han fet saber l'errada
ho publico
Gràcies Francesc i Eliseu pel vostre ajunt
Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats
A poc a poc la vida ens ensenya per què i per qui devem lluitar
i a què i a qui devem renunciar
No tots els humans ho entenen així
Normalment, qui entén aquestes ensenyances de la vida
són les persones que creen, ajuden i desenvolupen tasques que fan possible una fundació
Avui exposarem i parlarem d'una d'elles
A diferència d'altres fundacions que tenien a les persones com a actors principals
i a les que hem tingut de convidats i hem fet referència en el nostre programa
avui ens acompanyen i ens reunarem amb la Fundació Reserva Will Forest
És una organització sense ànim de lucre, una esvella pel benestar de la fauna salvatge
dels nostres boscos que es veu afectada per l'impacte humà
Rehabiliten i recuperen animals ferits, orfes o capturats de forma il·legal
Els cuidadors intenten tornar-los al seu hàbitat natural si la seva salut ho permet
En cas contrari, es queden a viure a la reserva
Una altra gran tasca de la Fundació és l'educació medioambiental
i la conservació de la fauna i flora salvatge
Al meu costat estan Anna Villaró, que és la cap de comunicació
i Maria Figueroa, que és la directora de la reserva
Benvingudes, com esteu?
Hola, benvingudes, bon dia
Bon dia, moltes gràcies
Avui farem una excepció
Amb la Maria li parlarem en català i ella li permetem que ens espongui en castellà
Amb la confiança i el compromís que quan torneu, si és que voleu tornar a aquesta emissora
La Maria ens parli en català
A veure, quantitat de sustentius i adjectius
Rehabilitació, recuperació, conservació, protecció, atenció, cura, supervivència, protecció, preservació
I curiosament només em acudeixen dos antònims
Desaparició i mort
És correcte això?
Sí, és correcta el...
Mira, te he estat parlant en català, eh?
Fantàstic, volveu a...
¿Ya has vist?
Sí, al final, mucho del trabajo que se hace en la reserva, que eso es una cosa que tiene que quedar muy clara, al final una reserva es finita porque no tenemos un espacio infinito ni tenemos unos recursos infinitos y el objetivo final de una reserva siempre es que los animales dejen de entrar.
Es decir, el principal objetivo siempre es la concienciación porque a nivel de rescate y de rehabilitación no podemos atender a todos los animales que se necesitarían, entonces el objetivo final es que los animales no nos necesiten, ellos ya tienen todo lo que necesitan en la naturaleza y nosotros lo único que podemos hacer es intentar solventar los problemas que nosotros mismos estamos creando.
Entonces, el objetivo principal, principal de toda reserva siempre es intentar concienciar y divulgar la complejidad, concretamente esta reserva de Wild Forest, que es con animales autóctonos, es conservar sobre la problemática que hay y del porqué estos animales están entrando.
Entonces, este ha sido el primer objetivo.
El segundo objetivo, que creo que no lo has dicho, que es investigar, que es una parte muy importante que en este 2023 queremos que coja mucha fuerza, que es investigar mucho cuál es la situación actual, cuáles son los puntos conflictivos, qué zonas hay más atropellos, qué zonas hay más abandonos o hay animales que entran más en cautividad.
Y trabajar con otras entidades y cooperar con otros centros para intentar dar luz sobre esto, porque muchas veces no se conoce porque no hay nadie que lo esté estudiando, porque digamos que son como los olvidados.
A mucha gente le gustan, yo qué sé, del lince, se sabe todos, están todos los lince, se saben cómo se llaman, se saben los nombres de todos los individuos, las crías, pero los animales que entran en la reserva, que son sobre todo animales cinegéticos, son los grandes olvidados y al final son los que mayoritariamente se encuentran en los bosques.
Y es importante investigar, que también es otra palabra que hay que meter. Y luego el tercer punto sería rehabilitar, que es que los animales que se quedan de residentes en la reserva, los que nosotros no podemos soltar.
Y que bueno, que ahora mismo, por ejemplo, este año son todos, porque se van dando permisos en función del año. Este año no se nos ha dado permiso para hacer ninguna, no podemos liberar ningún animal.
Entonces, claro, hay que rehabilitar a esos animales, pero no solamente físicamente, que eso muchas veces es lo más fácil, sino hacer la rehabilitación mental de los animales.
Si vienen de casos de maltrato o ya no es de maltrato, al final son animales que son salvajes, que tienen miedo de las personas, porque eso es lo que les ha hecho sobrevivir o lo que les haría sobrevivir.
Y de repente se ven abocados a una cautividad, que dentro de la reserva son zonas de bosque valladas, es decir, pueden ir, y de hecho hay muchos animales que solamente los vemos los días de recuento.
Al final, ellos tienen que vivir en una cautividad y tienen que aprender a confiar en nosotros, en que se puedan acercar, que puedan aproximarse.
Entonces, la rehabilitación física y mental de estos animales, el bienestar de estos animales, sería como el tercer gran pilar.
Y luego, por último, el cuarto, que es el rescate de estos animales, que al final parece que sea una cosa sencilla, pero gestionarnos, llegan avisos de muchas partes, ya no de Cataluña, sino de España.
Y ya no es ante el rescate de lo que nosotros nos podamos quedar, sino de colaborar con otros centros y con otras entidades para decir,
oye, mira, pues nosotros estamos muy lejos, pero contacta con este santuario que está allí o este centro que está allí, que ellos te van a atender o te van a saber decir con quién puedes contactar.
Entonces, hay trabajo, hay trabajo.
Quien s'està parlant és la María Figueroa, que és la directora de la Reserva.
Set anys, ¿no?, ja portes aquí entre nosaltres?
Sí.
No, no, no ri, ja ja saps la meva història amb el català, però bé, primer, moltes gràcies per estar aquí.
De res.
I, primera pregunta de què m'ho ocorreix.
Quina diferència hi ha?
Llavors, tu parlaves de la investigació, que jo ha sigut un dels molts substantius i adjectius que m'he deixat, i mira, aquí he dit uns quants.
Però llavors, quina diferència hi ha entre el zoo, que ens ho venen que el zoo, a part de ser un mostrari d'animals que no estan al nostre abast, serveixen per la investigació,
entre el Will Forest i el Zoo de Barcelona, deixant a part la quantitat, tant d'ingressos com d'animals, com de varietat, etc.
No feu, per clar, si vosaltres feu investigació, sou un petit zoo.
A veure, la cosa és que la nostra investigació es basa, sobretot, en la conversa.
Se llama la conservación ex situ.
Nosotros, un zoológico, por ejemplo, cuando hace conservación, muchas veces hace in situ,
cría animales que entran en proyectos de reservorios genéticos, de especies que están en peligro fuera,
y entonces se crían en cautividad. Ninguno de nuestros animales en la reserva cría.
Nosotros lo que vamos a hacer es una conservación ex situ.
Queremos que ellos queden fuera.
O sea, nuestro objetivo es que en la reserva, ojalá, hubiera un año...
No tingueu cap animal.
Exacto.
Hi ha una serie de animals que a mi em van fer moltes gràcies, me lo veis veure.
Els dos burros que teniu, el mortadelo i el filemón.
Exacto.
Dos burros a més especials, perquè són la meva ignorància en tema de burros,
encara que jo sóc el primer burro, però gràcies a això vaig entrar a internet
i em vaig assabentar que hi ha més de 18 races diferents de burros.
Sí, sí.
A part del burro català, que totes tenen la seva pluralitat,
però el que em va sobtar del mortadelo i filemón, els dos burros que teniu a la reserva,
primer que eren molt grans, segons que eren uns burros que no eren negres,
que són burros atopos, entre els negres.
i veixos amb, semblen més aviat, una vaca.
Sí, sí.
Una vaca suïssa.
Espectualment, sí, però semblen vaquetes.
Semblen vaquetes, no?
Aviam, Anna, Sant Justenca.
Resulta que l'Anna Villaró, Sant Justenca, i la cap de comunicació, i de la botiga, no?
Sí, també gestionem la botiga benèfica, molt important.
Entre tu i la Maria, de Santa Part, la Paula, que no ha pogut venir, que després ja en parlarem.
Toquem de tot a la reserva.
Anna, quines espècies d'animals teniu a la reserva?
Ja li us ho trobes de tot.
Explica'ns quines espècies.
Fem una gran diferenciació entre els animals de la reserva, ja que tenim dos grans grups.
Són els animals domèstics, que serien els que, de fet, vas veure a la jornada de Portes Obertes,
que són els porcs, oveies, cabres, burros, mortelló i filomón, que parlàvem d'ells,
i després també gallines i gais.
I uns, i t'interrompeixo, que és una bona.
Sí, sí, endavant.
I aquells gatets que em vaig enamorar, que són una espècie també de gats que no s'havia vist mai.
Sí.
Que més que gat, allò ja sembla quasi una guineu, perquè...
Sí, els peluts.
Tenen unes cues...
També hi ha diversos gats a la reserva que habiten amb nosaltres,
que també formarien part dels animals domèstics,
i després, el gran gruix d'animals que tenim són els animals salvatges,
que, com ha dit la Maria, dintre d'aquest grup ens centrem en els sinergètics.
I les espècies que tenim a la reserva serien d'aines,
cèrvols, cabirols,
i després porcs sanglars i guineus.
Perquè els oients es facin una mica la diferència,
les d'aines són els que tenen els puntets blancs,
que així tenim més en mena diferenciar-los.
Els cèrvols són els que són de color marrón i són més grans, més majestuosos,
i els cabirols són més petitonets,
amb una cornamenta més petita.
I aquests serien tots els grans gruixos que tenim,
domèstics i salvatges,
i ens centrem en els sinergètics dintre del món de la fauna salvatge.
I tinc a portar una mica, només una mica de contradicció,
el que ha dit la Maria,
que diu, és que hi ha...
Però ho sé,
i a més m'ho has explicat tu,
i m'ho van explicar també a la reserva,
que a vegades us venen porcs sanglars femelles embarassades,
i teniu...
No podeu, quan us entra un animal,
no podeu dir, escolta, tu ets masca o femella,
estàs embarassado.
Clar, aquest és l'únic cas en què es cria l'animal a la reserva,
però no ha sigut fecundat dintre de la reserva,
ha sigut un rescat que ve un animal que ja està...
Una dona que ja està embarassada.
I en aquest cas sí que és l'única condició
en què hi ha naixements de cries a la reserva.
Anna, i per què us centreu en animals sinergètics?
Els animals sinergètics són un grup d'animals
desprotegits dintre de la fauna salvatge.
A la fauna salvatge hi ha dos grans grups
que serien els protegits i els desprotegits.
Els protegits serien, per exemple, animals en període d'extinció
o animals que formen part d'alguna investigació
o algun estudi, que també abans n'hem parlat,
i els protegits tenen centres de recuperació i rehabilitació
financiats per l'Estat, per la Generalitat.
I, en canvi, els sinergètics són considerats de caça
i aleshores són animals desprotegits.
I això fa que no hi hagi cap centre financiat ni cap ajuda
per part de l'Estat per donar-li una segona oportunitat
a aquestes espècies d'animals.
I això fa que hagin d'existir centres privats com el nostre,
sense ajudes, per tal de donar una rehabilitació
i una segona vida a aquests animals,
ja que es poden caçar tot el territori, aleshores.
Saps el que passa? Que aquí, els que som de Sant Just
i evitem a Sant Just, tenim una sensibilitat especial
a parlar, entre cometes, plaga.
Podríem utilitzar una altra paraula que no sigués tan contundent,
de per sanglès.
Quan jo m'enacabento de la vostra reserva i veig allà,
si no en teniu 50, no en teniu cap,
en teniu entre petits, mitjans i grossos, fotuts i no fotuts,
més de 50 por sanglès,
quan aquí anem al darrere de, no diré eliminar-los,
però sí controlar-los.
És que és horrorós, eh?
Horrorós, sense anar més ull.
Ahir venia de sopar de Barcelona
i vaig agafar la part de dalt,
o sigui, vaig entrar per les pubes per la ciutat diagonal, no?
5 por sanglès,
que el més petit semblava un gos d'atur.
Sí, sí, és un problema.
Tremendo.
I a més,
com ja s'han habituat al ser humà,
que després me'n recordo que us vas explicar una anèndota,
que després ja te la faré treure per explicar,
de com es tenen que tractar,
sobretot els nadons dels animals salvatges,
s'han acostumat.
Jo sóc dels que penso que un animal salvatge
fuig del ser humà,
però si aquest animal salvatge veu el ser humà.
si no li dóna menjar,
no el molesta, per dir-ho de la manera.
Perquè s'han acostumat i...
La prova, si tu parles amb els pagesos,
per entendre's,
o digue-li el nom que vulguis,
cultivadors de plantes com els tipus,
digue-li...
Estan catrinant,
perquè en tota la vall de Sant Just del nostre poble,
la vall de Bers, que se'n diu,
no es pot cultivar res, és horrorós,
i o inverteixen més
del fruit que puguin treure econòmic
de les plantacions
per intentar salvar que...
No ho sé, sota la sombra espanyol.
Bé, ha sigut un raó reivindicant
a les persones professionals
que viuen de la vall.
Jo al cap sóc un president com eres tu,
com els habitants aquí,
però hi ha persones que viuen de...
i que al port sanglars
no tenen depredadors,
no hi ha un control,
l'únic control que hi ha
són els dels caçadors,
les batudes,
que diuen que hi ha més de 800
ports anglars.
Van fer una batuda,
ens ho van explicar,
que amb tot l'any
han empalat o matat,
o...
42,
contra 800.
Tota la vall, eh?
des de Sant Cugat
fins a Sant Jús,
des de Mar Torell
fins a Cerdanyola.
És un problema greu, eh?
Clar,
i trobar una reserva com la vostra,
sobte,
vols que et digui?
Sí, sí.
Jo crec que el problema
d'això que comentes
és una mica el que deia la Maria,
la conscienciació
de com tenir aquesta relació
amb els animals salvatges, no?
I que s'hagin acostumat a l'humà
és un problema.
també aquí ja
des de la perspectiva, no?
De la conducta,
la problemàtica que ocorre
concretament con els jabalits
és que són omnivoros oportunistes,
és a dir,
diguem que són un...
Comen de tot.
Ja no és que comen de tot,
sinó que ells mateixos
són com un carro de batalla,
o sea,
són todoterrenos,
poden vivir en espacios,
o sea,
se meten entre las zarzas,
a nivell geogràfico
poden estar en zona alta,
en zona baja,
en zona de matorral,
en zona de bosque.
Dime.
Te interrumpo otra vez más.
Dime.
Yo los he visto
en la Costa Brava
beber en el agua.
Sí, a cada que
si yo el vaig veure.
Sí, sí.
Yo lloro calonja.
Y también lo que pasa
cuando nosotros,
por ejemplo,
si tú ves un ciervo,
un gamo o algo,
o sea,
cualquier otro tipo de...
un animal salvaje
que son omnívoros
frente a algo
que les da miedo,
todos los animales
frente a algo
que les da miedo,
lo que hacen es
o atacan o huyen.
Claro,
¿qué hace un ciervo
si te ve?
Huye,
se va.
Y un jabalí no,
porque sabe la fuerza
que tiene,
puede...
O sea,
no es un depredador,
pero sí que come
cadáveres.
Entonces, claro,
ellos son conscientes
de la fuerza que tienen
y al final
sí que empiezan
con conductas.
Un jabalí
que no viva
en los ecosistemas
de borde,
que es como se conocen
a los justo,
pues, ¿no?
San Yus,
¿no?
Pues con el bosque
de al lado
habrá comunidades
que vivan con el borde
y qué pasa?
Viven en grupos familiares.
Entonces,
aprenden,
si los padres ya
viven allí
y las crías
se crían en ese ambiente,
saben que las personas
no hacen daño,
que, de hecho,
hay mucha gente
que les alimenta
y la razón
por la que se empezó
toda la problemática
del jabalí
es que la gente decía
¡Ay, pobrecito!
¡Qué pena!
Que llega hasta aquí
que tiene hambre.
Y ahí es cuando
ocurre la catástrofe
que por eso
es súper importante
concienciar
a la gente
de los animales
no nos necesitan
para nada,
tienen comida
y, de hecho,
lo único que estamos haciendo
es una especie
de manera natural
se autorregula.
¿Por qué?
Porque hay
el número de depredadores
suficiente
para comerse
al número de jabalís
y si hay más jabalís
como no hay tanta comida
las crías mueren.
Entonces,
la naturaleza
ya tiene una estrategia
increíble
para solventar
este problema.
¿Problema qué hay?
Gente que alimenta,
jabalís que aprenden
a volcar basuras.
De hecho,
por ejemplo,
en Estados Unidos
tienen el mismo problema
con los osos grizzly
y los contenedores
están en cárceles.
O sea,
tienen códigos la gente
para meter
por qué los osos grizzly
aprendieron a abrir contenedores
y, claro,
un jabalí aún,
pero un oso grizzly,
a ver quién le dice
aquí no puede pasar usted.
Entonces,
claro,
en estas poblaciones,
de hecho,
en Barcelona
este verano
yo estuve en un congreso
que era de bienestar animal
en general
y se hablaba mucho
de esta problemática
y un chico
que estaba haciendo
una investigación
con jabalís
tenía un mapa
del plano de Barcelona
y los alrededores
y hasta dónde habían entrado
y habían entrado
por Paseo de Gracia,
se habían encontrado
en la barceloneta,
pero no en plan
algo de
hay un caso,
no,
no,
no,
muchos,
claro,
pero porque ellos
en verdad van por ahí
y no temen a las personas,
no temen al ambiente
y si se han criado
en estos ecosistemas
de bordes
para ellos
es su casa.
Mira,
¿qué dius això?
Tampoc m'ho ha explicat ningú,
ho he vist
al Tibidabo,
la part de dalt
del tramvia blau
i hi ha una sèrie
de restaurants
i una sèrie de bars
que a mi personalment
m'agrada anar
i sobretot
quan fa bon temps
no hi ha
en els últims
sis o set anys
vegada que no hagin sortit
o amics
que no s'hagin trobat
per l'ú
amb zona habitada
ja repeteixo
restaurants,
bars
on abans era el final
del tramvia blau
i arriben
fins al carrer Valmes
fins a baix de tot
la quantitat
de baix de tot
a lo que era
abans
la rotonda
a l'inici
el tramvia blau
a la pandèmia
es va haver
una família
de cabalís
passejant tranquil·lament
per la Diagonal
una família
i set o vuit
petits
tots allà sols
no hi havia ningú
també hay que pensar
que este problema
se ha originado
por culpa
de persones
que por
yo esto es una frase
que utilizo mucho
llevo muchos años
trabajando en
centros de rescate
de bienestar animal
en cautividad
y tal
y es
hay que querer
a los animales
pero hay que
quererlos bien
y en este caso
alimentar jabalís
no es quererlos bien
es quererlos muy mal
es no saber
el problemón
que estás causando
los accidentes
para el animal
y para las personas
que pueden ocurrir
y también hay que saber
que al final
no es un animal
entrando en la ciudad
sino es una ciudad
que está
en el ecosistema
del animal
es decir
ese animal
ya estaba ahí
antes que nosotros
empezásemos a poner
tranvías
entonces ellos al final
se adaptan
igual que nunca
o es más difícil
que un ciervo
pueda llegar
un jabalí al final
dice
pues bueno
me pones una ciudad
pues vale
y voy a seguir cruzando
i más
hi ha
home
hi ha
escombraries
hi ha
com són
omnibars
tot
papereres
contenidors
claro
i además
brosa que es deixa
pel carrer
exacto
entonces
llavors
aviam dos coses
una Maria
una per la Maria
una per l'Anna
la Maria
dius
que s'autoregulen
perquè tenen depredadors
però
si no tenim llops
si no tenim ossos
qui es menja
el por sang
com no sé
el de l'unit abralador
pot ser el caçador
i dóna-la
entre cometes
no sé si sort
o desgràcia
que la cara del jabalí
no és apreciada
quants restaurants
veuràs que hi ha
un cibet
pocs
no estem acostumats
parlo de Catalunya
ja
a menjar
tradicionalment
un cibet
de jabalí
un bon plat
que està ben fet
però no
hi ha una explotació
comercial
no no no
jo recordo
parlant amb els caçadors
quan es fa la batuda
que ens ha vist
en el poble
que avui dissabte
hi ha una batuda
que es concentren
caçadors
de Sant Feliu
de Sant Jandespi
de Sant Jogat
per fer la batuda
només els gossos
ja fa fredat
perquè a més de 300 gossos
allò és tremendo
i la cara què?
diu
no
l'enviem a un escotxador
i a l'escotxador
clar
tenen que tenir
registres sanitaris
diu
no
van els
els
els orfanats
pensa
els orfanats
quanta
car de jabalí
valen menjar
ho entens
i va haver
42 jabalís
per molt paté
i diran
no és que fem paté
tampoc
un paté de jabalí
és un
és un menjar normal
normal
vull dir
que s'utilitzi
o es comprïa
a veure
al final
sí que és cert
que el ecosistema
és com
un corpo
humano
quan a ti
de repente
te entra una infecció
de algo
todo empieza a desmoronar
y de repente
te duele la cabeza
te duele la cadera
te duele
te empieza a doler
todo
cuando algo falla
pues en el ecosistema
pasa lo mismo
¿qué problema ha habido?
pues en España
ha habido durante mucho tiempo
caza de lobo
porque el lobo es
como otro de los más grandes enemigos
¿qué pasa?
que el lobo
es un animal
de los grandes depredadores
de España
si se disminuye
el número de lobos
aumenta el número de jabalís
entonces
los rayones
que son las crías
de los jabalís
son una de las grandes
presas del lobo
entonces ¿qué pasa?
si no se está matando
o sea
si hay menos lobo
o por ejemplo
los zorros
también cuando las crías
son muy pequeñas
también pueden llegar
a depredarlo
pero también se cazan zorros
porque pueden generar
conflictos
con la agricultura
entonces
al final hay que entender
que
es una
situación complicada
intuyo
cuando tú trabajas
en el campo
entender que
si vas a tener molestias
de zorros
de jabalí
de tal
pero que al final
es un trabajo conjunto
de hecho justo la semana pasada
teníamos a un chico
que es colaborador
con la reserva
que él está
en el censo
del lobo ibérico
y pues eso nos estaba contando
que se empiezan a ver casos
que entran por Girona
por Cataluña
que vienen de Francia
de lobos
o sea al final
es un trabajo
muy estratégico
de varias entidades
trabajando
el lobo
protegiendo al lobo
haciendo estudios
de cómo evitar
que bajen jabalís
colocando familias enteras
llevándolas más hacia adentro
o sea es muy difícil
porque el ecosistema
es muy complejo
y al final
hemos sido nosotros
los que hemos roto
el equilibrio
y al romper ese equilibrio
empiezan a aparecer
todas estas cosas
que son complicadas
de gestionar
porque en verdad
no debería ser
nuestro trabajo
gestionarlo
se deberían gestionar
solitos
porque si no hubiera
tanta cantidad
no serían desplazados
a los ecosistemas
de borde
María
dimarts passat
vaig estar
a Lleida
tot el día
tenen un problema
amb els conills
vam anar a un grup
érem quasi
no, quasi no
érem 68
ens van donar
de dinar conills
i em van dir
repetiu tot el que vulgueu
perquè conills
aquí en tenim
no saben
què fer
era un problema greu
faltan forros
els conills
però hi ha conills
i passant per aquells camps
veus les destrosses
que fan els conills
de por
per cert
a la reserva
teniu guineus
i teniu gallines
penso aquí
no, però estan en
hábitats diferents
ja ho sé
ja ho sé
ja ho sé
t'han controlat
t'han controlat
sí, sí
Anna
ara et toca a tu
l'anèndota aquesta
dels cabatos
ah, sí
que ens vas dir
ni això t'ho podràs ser mai
a cadir ser-los
sí
efectivament
i això té molta relació
amb el que estava explicant la Maria
el fet que
el sanglar s'ha acostumat
al contacte amb l'humà
i això no hauria de ser així
el primer que hauríem de fer
quan veiem un porc sanglar
és fugir o espantar-lo
i l'anècdota que vaig explicar
a la xerrada de les portes obertes
és la següent
perquè moltes vegades
ens trobem amb que
persones que van a caminar pel bosc
o per la muntanya
ens porten una cria
que diuen que l'hem vist sola
i ens la porten
i és una cria que està sana
i que està bé
i aleshores
nosaltres
sempre intentem conscienciar
i explicar
que quan tu vas passejant
per la muntanya
estàs en un espai
on tu no habites
on habiten altres animals
i pot ser
que evidentment
et trobis
en la situació
de trobar-te una cria
l'anècdota era
sobre una cria
d'un jabato
com ha dit la Maria
un porc sanglar
molt petit
què passa
si tu vas caminant
també si anem amb gossos
que a vegades
associen els gossos
com perill
debut als caçadors
doncs
si està la mare
amb les seves cries
el que farà
serà fugir
perquè fugen del perill
dels gossos
i dels humans
i pot ser
que una cria
s'hagi quedat sola
i desorientada
sense la seva mare
en aquell precis moment
si tu com a humà
et penses
que potser
aquella cria
necessita la teva ajuda
el que farà
serà apropar-te
tocar-la
acariciar-la
inclús mirar
si està bé
si pot caminar
quan la cria
el que està
simplement
és una mica
com en xoc
què passa
si toquem
aquella cria
els jabalís
són animals territorials
com ha explicat la Maria
i són molt potents
amb l'olfacte
és a dir
el rastre
que ells tenen
és molt fort
i són capaços
de trobar-se
mare i cria
cria i mare
dintre de l'ecosistema
de la natura
sense necessitat
de tenir
cap tipus d'ajuda
i se'ls retroben
què passa
si toquem
aquesta cria
doncs que la mare
ja no tindrà
el mateix rastre
cap a la seva cria
aleshores
ja detectarà
l'olor humana
i abandonarà
aquesta cria
perquè l'associarà
amb el perill
i aleshores
d'una manera
molt
des de la desconeixença
intentem ajudar
aquesta cria
la portem a la reserva
quan en realitat
l'òptim seria
no tocar aquesta cria
fer que fujeixi
marxar
si la cria
no es mou
perquè després
la mare es tornarà
a retrobar
gràcies al rastre
amb la seva cria
i moltes vegades
des de la desconeixença
intentem ajudar
quan en realitat
és com
el del mar
és la menjar
crer-los bien
s'ha de fer allò
que l'animal necessita
i en aquest cas
és no tocar
Anna
és que la ignorància
en el ser humà
és molt atrevida
agerjant
els braços
troxam
lieutenant
el que passa
han
ser
com
Smart
MAT
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
cara de la marca internacional de roba Gués,
una de les artistes a representar l'empresa de cosmètics i bellesa L'Oreal,
és la nova cara de l'empresa de calçars nord-americà Sketcher,
i a part de tot això, és d'admirar per la seva filantropia.
I comença el 2016 quan va anunciar que s'havia associat amb Save the Children
per dissenyar una samarreta, l'Of Only, d'edició limitada.
El 2017, Camila s'uneix a la campanya No Moment for Challenge,
impulsada per Spotify, la qual va realitzar un playlist amb missatges grabats
per diferents artistes després de l'anunci de la finalització del programa
d'ajut infantil per part de l'administració del president Donald Trump.
Esprimèria moltes més coses, va ajudar els damnificats de l'huracà Maria,
que va sortir a l'aïa de Puerto Rico gravant un disc,
ha ajudat a l'Hospital Danes de Filadèlfia,
gravant amb ells, tipus com fa el Manutxau amb l'Hospital de Sant Joan de Déu.
I com a últim, Camila Cabello, i com li diuen als Estats Units,
nosaltres és cubana i és latinoamericana, diem Camila Cabello,
als Estats Units li diuen Camila Cabello.
i Ed Sheeran van interpretar el superèxit, el Bam Bam,
junts per primera vegada en viu en el concert,
Concert for Ucraïna,
al resort Suwold Arena de Birmingham,
en el març del 2022.
Aquests han sigut els intèrprets,
avui m'hi ha estès una mica més amb la seva referència,
però són dos grans cracs joves,
Joan Mendes amb 25 anys,
Camila Cabello amb 26,
que ens han deixat la seva interpretació de la nostra sintonia.
Tornem amb la Maria, tornem amb l'Anna,
que amb vosaltres tenim la sintonia.
Mira, se m'ocorreix una de les frases que dic sovint en aquest programa,
que és impagable el treball del voluntariat.
I continuo pensant que amb la societat que vivim,
i més concretament a la nostra societat,
més a prop, que és Catalunya,
el tema del voluntariat és impagable.
No hi hauria un govern,
no hi hauria una administració pública o privada
que pogués pagar la feina del voluntariat.
Esteu d'acord?
Totalment.
Vosaltres teniu un sou,
però bàsicament surt d'un tema de voluntariat,
perquè és un sou, entre cometes,
que podem dir, testimonial.
Estem d'acord o no?
Perquè si no,
les misses tenen que surti d'alguna manera.
Maria,
quina rutina tenen els animals de la reserva?
Bueno, pues,
justamente,
com et has dit,
els voluntaris són els que facen el treball duro,
després ja...
Després li preguntaré a l'Ana com has poden col·laborar.
Exacte.
Però, bàsicament,
els animals
hacen...
Su rutina és la que les apetece.
Bàsicament,
perquè una de les
diferències
que té la reserva Wild Forest,
a lo mejor,
a cualquier altre tipus de santuari,
altre tipus de reserva,
és que tenim hábitats
que són de semilibertat.
Aquesta palabra,
que puede sonar així com un poco ambigua,
al final,
lo que quiere decir
és que els animals
tenen una independència
de les persones,
evidentment,
parcial,
però que els animals
poden encontrar
entre el 20%
de la seva comida
de manera
natural.
És a dir,
no dependen de nosaltres,
per exemple,
per a
encontrar agua,
per a encontrar...
Tenen charcas naturales,
tenen comida,
és a dir,
al final,
la reserva
és un bosque
que lo tenim vallado
per seguridad,
però,
per exemple,
petits mamíferos
i petits...
o sea,
poden passar conejos,
poden passar zorros,
tenim alguns
jabalís
enamorats
i corzos
que rodean
i que els podem veure
a través
de les cámaras
de seguretat
que tenim,
que hi fauna
que es acerca.
Però lògic,
perquè vosaltres
li dais el piens
a los jabalís.
perquè fora no hi,
el que passa és que
vienen,
perquè todos els machos
que estan en la reserva
estan vasectomitzats
o castrats
en funció de la especie.
Llavors,
que ara les hembrers
siguen siendo hembrers.
Llavors,
els machos solitaris,
clar,
de repente ven
a nostres chicas
i se acercan,
les helen,
les miran...
María,
aprendí,
porque me lo ha enseñado
Ana,
que quien manda
en la reserva
de los jabalís...
Es hui hui.
Es hui hui.
Sí, sí,
y nadie le tose.
Una jabalí que...
Una pedazo de jabalí.
Una pedazo de jabalí.
Una señora.
Y es la que tiene
allá los 50 o 60
que tenéis allí.
Luego os comentaré
un poco,
porque el tema
de los jabalís
de hecho
es bastante interesante,
pero bueno,
básicamente los animales
hacen un poco
lo que quieren
porque nosotros
tenemos estas hectáreas
que están valladas,
pero la diferencia
entre fuera de la valla
y dentro de la valla
es simplemente
que fuera
son animales
que viven en total libertad
y los que están con nosotros
son animales rescatados,
pero sabemos
que vienen a verlos
porque puedes ver las marcas,
los puedes ver
cuando hay...
Al amanecer
y al atardecer
es cuando más
se les puede ver,
pero básicamente
ellos hacen lo que quieren.
Sí que es cierto
que nosotros
depende un poco
de la estacionalidad
o de las horas,
ellos saben perfectamente
sus horarios,
de hecho exigen.
Tenemos a Mar,
que es un jabalí
que, bueno,
son nuestros casos especiales
porque por una trampalazo
perdió el...
Eso lo vi yo,
todo el hocico.
El hocico.
Entonces,
¿qué pasa?
Que él come separado.
Bueno,
pues es como un reloj,
¿eh?
Si tú a las 11
no le has puesto a comida
ya te empieza a llorar,
te empieza a llamar
en plan de,
oye,
claro,
porque él no puede irse
a buscar por otra zona comida
porque no puede hocicar.
Entonces,
a las 11
ya empieza a exigirte
en plan de,
chicos, tal.
Muchas veces la gente
dice, uy,
¿cómo?
¿Tienen hambre?
Y digo,
no,
no tienen hambre.
Es que al final nosotros
somos un acontecimiento.
Cuando llegamos,
saben que les vamos a llevar
aparte de comida,
porque comida
todos tienen,
en sus hábitats
tienen de sobra
para comer,
pero cuando llegamos nosotros,
pues siempre les llevamos
las cosas extra.
Que si nos han dado
unas piñas,
pues les llevamos piñas.
Claro que sí,
tal.
entonces al final
en una rutina
que en su día a día
pueden elegir
que llegues tú,
que al final nosotros
con los animales
estamos poco,
simplemente pues para comprobar
que está todo bien.
Claro,
llegas tú
y están de fiesta
en plan de a ver
qué traen estos,
a ver qué llega,
pero básicamente
ellos hacen libertad
y sí que a lo largo del año
hay cambios de hábitats.
Por ejemplo,
ahora los cérvidos,
que es el hábitat del bosque,
van a perder los machos
las cuernas.
Entonces los jabalís
van a poder empezar
a salir a bosque
que por temas de seguridad,
claro,
machos con cuernas
con jabalís
para evitar los conflictos
innecesarios,
cuando tienen cuernas
no los juntamos,
ahora que ya las van a perder
podrán empezar a salir
igual que el hábitat de cerdos,
también podrá salir al bosque,
también para que el suelo respire
porque son muchos animales
en el mismo espacio
y por ejemplo los cerdos
son, bueno,
son unas desbrozadoras,
o sea,
lo dejan todo pelado.
Los jabalís no,
pero los cerdos
lo dejan todo pelado,
entonces también necesitamos
que el suelo respire.
Pues tenéis tres tipos
de cerdos que yo sepa.
Sí, sí.
Tenéis el jabalí,
tenéis el vianamita
y después tenéis
el cerdo,
el cojito,
el que tiene...
Sí,
el cerdo de granja
y luego tenemos
una cerda ibérica.
Y después tenéis
una cerda ibérica.
Al hola.
María,
me impresionó
ver
el jabalí este
que tú dices
sin hocico,
que se le ve
la lengua
desde el paladar,
provocado
por una trampa
que a veces piensas
caramba,
pues la trampa
no te diría,
ojalá lo hubiera matado,
pero casi,
¿entiendes?
Porque el pobre
el jabalí,
supongo,
debe ser de estas trampas
que no deben estar permitidas.
Claro.
Porque la trampa
no tiene sentido
si no es para matarte.
No,
son trampas
lazo
que son ilegales,
están prohibidas,
pero siguen existiendo.
Tenemos,
han habido varios casos,
actualmente tenemos dos,
a Mar
y a una juvenil
que se llama Valle,
que de hecho
la trampa lazo
no les
cercena
el hocico,
son ellos
intentando escapar.
O sea,
son ellos
cuando escapan.
De hecho,
Mar
tiene el hocico,
pero también tiene,
le falta una oreja
y tiene una lesión
en el ojo
porque salió.
O sea,
él estirando
consiguió escapar.
Claro,
al final
estos son el tipo
de animales
que nosotros
deberíamos tener
en la reserva.
Tendríamos que tener
a Mar
y tendríamos que tener
a Valle
porque son animales
que no pueden estar
en libertad
porque les costaría
sobrevivir
y porque al final
son animales
que son embajadores
de la especie.
Nos están contando
una historia,
una historia que es importante
que la gente entienda,
¿no?
Que no vean,
o sea,
que no piensen,
no,
estos animales aquí
es tan fenomenal.
No,
aquí lo que tenemos
que tener
son animales
que nos cuenten
un pasado,
una historia
y que al final
aquí sí les está dando
una segunda oportunidad
que no podrían tener
en la naturaleza
ellos en estado libre,
aunque Mar
estuvo viviendo
un tiempo,
¿eh?
Porque al final
otra cosa
y esto se dice mucho
y es muy utópico
pero es cierto,
los animales
nos enseñan
que los límites
muchas veces
los ponen las personas
porque ya te digo yo,
bueno,
Valle,
que es una juvenil
y tiene bastante
desparpajo,
roba
como ella sola,
¿eh?
o sea,
con su media
morro
dejas cualquier cosa
y te lo roba.
O sea,
se apanya fenomenal.
Ja ho veus,
sí, sí.
Sí, sí.
Ana,
havíem deixat
una pregunta,
com es diu això?
Era l'aire,
no?
Com es pot col·laborar?
Parlaven dels voluntaris
i ara,
una persona
que no és voluntària
full tank
com vosaltres,
com es pot col·laborar
amb la reserva?
Hi ha diverses maneres
de col·laborar
amb la reserva.
Com he dit abans,
som un centre privat,
és a dir,
que no rebem cap ajuda
per part de l'Estat.
Una ajuda periòdica
que sempre expliquem
que és molt bonic
també de col·laborar
és l'apadrinament,
sobretot,
per exemple,
en els casos
que ha explicat la Maria,
d'animals
que tenen necessitats
especials.
Es pot apadrinar
qualsevol animal,
però sempre diem
que apadrinar
un animal
amb aquestes necessitats
és com més bonic
perquè formes part
de tota l'evolució
d'aquest animal
des del moment
en què arriba
a la reserva,
que molts cops
arriben en un estat crític,
fins a tota aquesta evolució,
adaptació
i al final
la seva vida
amb aquesta segona oportunitat
que li donem.
L'apadrinament
són 10 euros al mes
i cada mes
el padrí
o madrina
d'aquest animal
rep un informe
amb imatges
i l'explicació
de tota la seva vida
a la reserva
i les aventures
que està vivint
amb nosaltres.
Després hi ha
un altre padrinament
que és una mica més econòmic
que són 6 euros al mes
i en lloc
de tenir informació
i apadrinat
a un animal
tens tots els animals
apadrinats
i és el concepte
de guarda,
que ets com un guardian
o una guardiana
de la reserva
perquè estàs connectat
a tots els habitants
de la reserva.
Després també tenim
el teaming
que és una plataforma social
no només amb la nostra fundació
sinó amb moltes altres
que és una aportació
d'un euro al mes
i pots col·laborar
amb diferents
fundacions
o ONGs
i també tenim
aquesta opció.
És només un euro al mes
que pot suposar
molt poc
per una persona
però sent molts
teamers
a nosaltres ens ajuda
a cobrir
alguns gastos
fixes
que tenim a la reserva.
I això serien
les maneres
de col·laborar
de forma fixa.
Després tenim
les jornades
de portes obertes
que a vegades
no ens vam conèixer
que podeu fer
una aportació
individual
i després també
podeu comprar
qualsevol gàtget
roba
samarretes
sudaderes
i llibres
a la nostra tenda
benèfica.
I les banyes.
I les banyes
que explica la Maria
dels nostres cèrvits
que es cauen
de forma natural
que això se li diu
el desmogue
també les banem
de forma benèfica
per conscienciar
també sobre
aquest
segle biològic
natural
que tenen els cèrvits
ja que molta gent
ho desconeix
i es pensa
que són
cuernes
que
es pot relacionar
amb un torfet de caça
però no és així.
Els cèrvits
algunes espècies
de cèrvits
tenen
la cornamenta
les cuernes cada any
i els cauen
de forma natural
i les tenim a la venda
després també tenim
un llibre
de la reserva
que és un llibre benèfic
que expliquem
que és per tota la família
també
on expliquem
totes les històries
d'aquests animals
les nostres tasques diàries
i és un llibre
també per
col·laborar
amb la reserva
però també per
conscienciar
totes aquestes famílies
i els nens
que llegeixen.
Allà vaig treure
moltes preguntes
que s'estimo.
Ah, mira, veus que bé.
Per cert,
tu que ets
la cap de comunicació
hem de comunicar
on esteu.
Correcte.
Ara un avro,
és clar.
Jo sí que sé
on esteu
perquè ja està.
El nostre olfacte
no és gaire molt.
Jo pensava
que el farà l'altre dia
però a mi,
hòstia,
no sorteu llop.
Sorpresa, sorpresa.
L'ardró El Fué
es troba
a la comarca
d'Albajes
a uns 15 minuts
de Manresa.
Jo amb això
tinc discrepància.
Aviam.
Perquè és Aguilar
de Sagarra.
Correcte.
És just a l'angle
que hi ha
la Sagarra,
Albajes
i la noia.
He vist amb alguns mapes
perquè el seu nom
és ben clar.
És Aguilar
de Sagarra
que pertany
a la Sagarra.
Hi ha uns altres,
no,
ni per tu
que hi ha temps,
no,
que pertany
a Albajes.
A un segur
que no m'ha sortit mai
ha sigut a la noia.
Però entre Albajes
a la frontera.
T'he deixat
que tu digues
lo del Baixes
per poder
jo posar
lo de la...
Estaria a la frontera
entre aquestes
comarques,
però normalment
perquè la gent
ho associï
sempre diem
que estem
a uns 15 minuts
en cotxe
de Manresa
perquè així
la gent
ho associa
que és la localitat
més gran
que tenim pròxima.
I Igualada,
Igualada també.
és el triangle aquell
Manresa,
Aguilar,
Igualada,
no?
A una horeta
de Sant Just.
A una horeta
de Sant Just.
Doncs ben trobats
oients
i escolteu
la proposta
que ens estem fent
des de la ràdio
d'Esver
i concretament
l'Anna i la Maria
perquè
si més no
aneu-lo a veure,
ja que sí?
I tant.
Continuem,
Maria.
A veure.
Convèncer la gent.
Quants animals
teniu a la reserva?
Pues mira,
lo primero es,
pregúntame,
pasada la primavera,
porque en general
los números cambian,
porque ahora es
cuando nos empiezan a hacer...
Pero,
¿ves cómo me engañas?
Me dices,
no se reproducen,
porque los tenemos todos
vasectomizados.
No, no,
claro,
no se reproducen.
Especializados,
pero ¿qué pasa?
Que viene ahí,
entre comillas,
el Espíritu Santo.
No,
la cigüeña,
ahí viene la cigüeña.
No,
no son nuestros animales,
pero ahora es cuando empiezan
a ser todas las crías
de ciervo,
de gamo,
de corzo,
de jabalís.
Ahora es cuando todos los...
Claro,
la primavera la sangre altera
y esto ocurre
en todos los animales.
¿Qué pasa?
Que ahora es
cuando la gente
se empieza a encontrar
crías en el bosque
que podrían estar perfectamente
y su madre a lo mejor
está escondida
a 10 metros
y la gente los coge
y entonces nos llama
y nos dice...
Que pasa lo que explica Ana
y que entonces la madre
lo recuerda.
Entonces,
claro,
ahora mismo
seremos unos 130,
sin contar humanos,
sin contar animales humanos,
somos unos 130.
Que mira,
tengo aquí los datos
y tendremos 39 ciervos,
29 jabalís,
24 cerdos,
4 zorros,
ovejas y cabras,
habrá como unas 16,
un guaraco,
que ya la debiste y ver,
Ofelia,
dos burritos
y un muflón
y luego la familia de gallinas
que también está por ahí.
Todo lo entiendo
y entiendo hasta las ovejas
aquellas raras que tenéis.
Pero el guanaco,
que todos estamos pendientes,
no te acerques
que aquí te pega un salivazo.
Bueno,
el guanaco vino
de un rescate conjunto
con Mortadelo y Filemón.
De hecho,
Ofelia es la secretaria
de Mortadelo y Filemón.
Ah,
se llama Ofelia.
Se llama Ofelia.
Ofelia es el guanaco,
el guanaco, sí.
Y vinieron juntos
y lo más curioso,
¿qué los tenían?
Estaban en una hípica
y el señor que tenía la hípica,
bueno,
no podía hacerse cargo de ellos,
estaba muy mayor
y entonces entraron
en la reserva los tres.
Lo curioso es que Ofelia
ha decidido que
Mortadelo y Filemón
ya no son su familia
y ella vive con las ovejas.
Sí,
sí,
sí,
viven con las ovejas.
Sí,
y hace en grupo.
Y el que em va sobtar
también muy
es aquel porquet
al vietnamita
que es más ampla
que a Yard.
Ya.
Es tremendo.
La història
em la va explicar
l'Ana.
Diu,
i aquest era
el gosset
d'un senyor
em vau explicar,
no?
Era com una espècie
de mascota
que hi havia,
que la tenia un senyor
fins que ens va tipar.
Ara no recordo
quin animal va ser.
El porquet,
el vietnamita.
Clar,
és que tenim diversos
de vietnamites,
però sí que...
Un molt gordet.
Però sí que passa
que moltes vegades
els porcs vietnamites
veuen una època
que es va posar
com de moda,
no?,
tenir-los de mascota
i clar,
quan són petits
són molt monos
i són molt divertits
perquè els van fent grans,
és un animal...
I grande són 40 quilos.
És el que t'anava a dir,
eh?
És difícil.
Grande és molt grande.
Allò no és un gatet, eh?
No, no, no.
Clar,
i aleshores després
les famílies
que tenien aquell porc
que es va fent gran,
es va fent gran,
arriben a aquests 30,
40 quilos
i clar,
ja no el volen, no?
A mi que conscienciar
també que els animals salvatges
o encara que siguin
porcs vietnamites,
no,
el seu benestar
només està en una casa
o està en un jardí petit.
Aleshores,
ha vingut algun cas
de vietnamites.
El que explicava la Maria,
tots els animals que teniu,
no tots són rescatats
perquè la Maria també en diu
que, bueno,
rescatats,
que són d'aquesta hípica,
per exemple,
això no és de rescat salvatge, no?
Sí.
Correcte,
hi ha molts casos de decomisos també,
que seria una mica
aquest tipus de rescat,
que bé que estan en una grange
o a casa d'algú
o bé que estan en un espai zoològic
que tanca pel que sigui
o tanca o no tenen les condicions
que haurien de tenir
i aleshores ens envien a la reserva.
No acaba de ser un rescat,
l'animal no està en males condicions,
però sí que en molts casos
no està en un espai de benestar animal, no?
Per exemple,
tenim algun cas d'un rescat,
de la tina, per exemple,
no sé si la vas veure allà que vas venir,
és una cèrvola ibèrica
que vivia en un espai
de 30 metres quadrats.
Això perquè ens fem una comparació
seria com si visquéssim
tota la vida en un ascensor
per nosaltres,
perquè els cèrvols necessiten córrer
i caminen molts quilòmetres.
Aleshores, clar,
la tina no estava en un espai
de benestar per ella,
per la seva espècie d'animal,
però el tenia un senyor
com en un espai,
en un jardí,
ballat,
i la tenia allà.
Clar,
això,
si algú denuncia,
li han de dir a aquest senyor
que vostè no pot tenir
un cèrvol en aquest espai
i aleshores
el fem al rescat
i ens l'envien a la reserva.
Maria,
i per què
el porc domèstic
el teniu allà?
Bueno,
perquè al final...
Perquè sobta bastant.
Mira,
el dels porquets vietnamites
ho entenc.
El tema de les ovelles
rares
que teniu allà
és d'una raça
que no estem acostumant-se aquí
amb el cap negre,
etcètera.
El guanaco,
una cosa exòtica.
Però un tosino.
Bueno,
pues mira,
perquè...
Un tosino coix,
entre cometes,
no?
Que ara s'ha recuperat bastant.
Bueno,
perquè al final
la reserva
empieza
siendo para cinegéticos,
pero cuando de repente
te llaman
y te dicen
mira,
tenemos este,
que es el Juanito,
tenemos esta cría
que tiene
nada,
que es rosa,
bebé,
no se va a morir
y si no se hace,
alguien no se hace cargo,
se va al matadero.
Exacto.
Pues entonces dices,
tengo el espacio,
tengo la gente,
tengo,
o sea,
le puedo dar una buena calidad de vida,
vamos a intentarlo.
Y así es como,
o sea,
de hecho,
cerdos de granja,
tenemos dos
y los dos han llegado
por lo mismo.
Bueno,
Juanito,
porque tenía parálisis en las patas
y Carlitos,
que fue un regalo de cumpleaños
que le hicieron a un niño
en plan,
gracia por tu cumpleaños,
te regalamos para la fiesta de cumpleaños
un cerdito
para que esté aquí,
pero luego ya no lo querían.
Entonces,
bueno,
pues claro,
de repente te llaman
y te llaman
y tú,
es que como no es un jabalí,
pues dices,
oye,
mira,
si es que tengo el espacio,
puede estar bien.
No es lo normal,
o sea,
estos casos son como casos
muy,
muy puntuales,
en estos casos dos concretos,
porque hay santuarios
que sí que están más especializados
en animales de granja,
pero bueno,
también,
ya te digo,
hay muchísima comunicación
entre entidades
y pues,
muy posiblemente
se contactó con otro
o nos contactaron
y nos dijeron,
oye,
mira,
estamos,
no damos abasto,
podéis haceros cargo vosotros
y entonces desde las reservas
se evalúa.
Entonces,
pues estos dos casos,
evidentemente,
nosotros no hacemos animales de granja,
pero mira,
pues ahí están Juanito y Carlitos
tan ricamente.
María,
¿quien cos
pot suposar
l'alimentació
de tants animales?
Mucho.
Ah,
però perquè vegis
el que ha explicat
l'Anna
on es poden dirigir
els suients
que estiguin interessats,
el voluntariat,
etcètera,
que a més té molt mèrit,
perquè vosotros,
deixant a part
que sigui una fundació
sense ànim de lucre,
no teniu cap ajuda
les xarxes socials.
La Paula,
que avui no ha pogut estar,
aviam,
benvolguts oients,
Paula Calassant
va ser la fundadora
de tot això,
de tot això,
vull dir,
de la reserva.
La reserva,
que encara es llegin
l'Anna i la Maria,
em sembla que té
una hectàrea actual
visitable,
però en teniu 30,
no?
Correcte.
O sigui que teniu
mitjans bages,
eh?
Sí.
És el vostro, eh?
i la Paula
és escritora,
coneguda a les xarxes socials
per l'Ultinea
i que està,
m'heu dit a Xina,
no?
M'heu dit a Xina.
No,
està de Gira,
de Gira.
No, no,
però jo dic,
si dic la Xina
és,
perquè no m'estranyaria
amb la globalització,
que els llibres de l'Ultinea
també estiguin,
bueno,
deixant a part
tot aquest tema
i aquest jardí
de la Xina
i la Gira
i tot això,
que la Paula,
des d'aquí,
l'enviem
una salutació
i que sàpiga
que té
els micròfons
oberts.
Quan preparava
l'entrevista
li vaig dir
a l'Anna
que vingués aquí,
que a falta d'un mes
que vingués
Sant Jordi,
podríem presentar
els llibres
i em vas dir,
doncs està de Gira,
no a Xina,
està de Gira
i possiblement
no podrà venir,
realment no ha pogut venir.
És a dir,
que el tema
de la reserva,
el tema
de l'alimentació,
que és la pregunta
que l'havia fet
a la Maria,
dic,
quin cos,
pot suposar,
i em diu,
molt,
perquè clar,
els animals
mengen
i a més cada dia.
Claro,
tienen esa mala costumbre,
sí, sí.
Los seres humanos
també.
A ver,
sí que es cierto
que les dietes
dentro,
claro,
cambian en les estaciones.
Como tenemos hábitats
desde mi libertà,
pues ahora,
evidentemente,
en primavera,
de hecho,
ya lo vimos la semana pasada,
porque cada 15 días
vienen a movernos
las balas,
que son balas
de alfalfa
y de avena
en flor,
que nosotros depositamos
en los diferentes hábitats.
Por ejemplo,
nosotros tenemos calculado
que en invierno
cada 15 días
se acaban.
Pues ya fuimos
ayer o antiayer,
que vinieron a moverlos
y dijimos,
mira,
cómo se nota la primavera,
ya no se la están acabando.
Eso significa
que están comiendo
muchísimo más
fuera de las forrajeras.
Pero más o menos,
para que te hagas
la idea de gastos fijos,
solo de comida,
hay unos 4.000 euros
al mes.
Solo de comida,
sin contar
un rescate,
los cuidados
que van derivados
de ese rescate
o que un animal,
al final,
son animales
que también se enferman.
O sea,
son animales
que les puede pasar
lo que sea,
se pueden hacer daño,
hay que medicarlos
o que haya que construir
nuevos hábitats
o son animales
con mucha fuerza
que pueden dar
un golpe a la valla
y hay que arreglar la valla
o que escarban
por debajo
y entonces hay que ir
haciendo mantenimiento
de todo este espacio.
Pero eso,
más o menos de alimentación
son esos 4.000 euros
y luego hay que tener
en cuenta
que la alimentación
a todos nos gusta,
yo como buena valenciana,
al tema de la paella
es algo sagrado.
Cuando tú te preparas
una paella,
lo bonito no es
la antecomértela,
es toda la preparación
con la gente y tal.
Pues pasa un poco
lo mismo con los animales.
La alimentación
tiene dos fases,
tiene la fase consumatoria
que es lo que comen,
cuando comen
y luego la fase apetitiva
que es la búsqueda
de este alimento.
¿Qué pasa?
Que evidentemente
la comida que nosotros
les damos
la llamamos como
comida de astronauta
porque es como que
les damos una cosa,
les llaman tacos
que son
deshidratados
y está como compactado.
La comida comprimida.
La comida comprimida
porque así nos aseguramos
que tienen todos
los nutrientes
que ellos necesitan.
Pero claro,
esto no es divertido,
no es nada divertido.
Entonces desde aquí
yo quiero dar las gracias
a los colaboradores
que colaboran
con la reserva
que son
carnicerías,
fruterías,
panaderías,
si hay alguien
que nos quiera donar
nosotros encantados
porque al final
eso es lo que les aporta
al bienestar,
es lo que les aporta
la capacidad
de buscar la comida,
de tener fruta fresca,
verduras frescas,
de poder ofrecerles
cosas novedosas.
Cuando llegas
con algo nuevo,
la semana pasada
nos dieron 20 piñas
y no veas tú
lo felices que han estado
con las piñas fresquitas,
ahora que hace calor
se lo dábamos al mediodía
y estaban contentísimos.
Entonces al final
esto tenemos la suerte
de que es un dinero
que nosotros
no nos tenemos que gastar
porque nos lo están dando.
Al final es un dinero
que no se pagan
las colaboraciones
igual que no podríamos
pagar nunca
un voluntario
el trabajazo que hacen
a todos los colaboradores
que vienen
nos dan cosas,
oye tomar esto
por si lo necesitáis,
oye un aplauso
para ellos
si nos están escuchando
porque nos arreglan
mucho la vida
y sobre todo
aportan mucho bienestar
a esos animales
porque desnutridos
no van a estar
pero entre estar nutrido
y alimentarte con gusto
hay un paso
hay un paso
¿En algún caso
heu patit
alguna agresión
o conflicto
con los animales
de la reserva?
Pues mira,
tenemos la suerte
de que agresión
han habido pocas
al final
esto
no hay que idealizarlo
son animales salvajes
y por lo tanto
frente a algo
que les da miedo
reaccionan
bueno,
algunos huyen
pero otros
pueden agredirte
simplemente
por miedo
o por ejemplo
cuando los
los cérvidos
tienen las cuernas
hay muchas veces
que pueden hacerte
una herida
simplemente pidiéndote
atención
porque tienen
espadas
en la cabeza
¿sabes?
entonces
están muy afiladas
pero generalmente
nosotros no hablamos
de agresiones
sino que hablamos
de conflictos
pero son los mismos
conflictos
que tú puedes tener
con un compañero de piso
con tu pareja
con tu compañero de trabajo
al final
somos seres vivos
conviviendo en el mismo espacio
nosotros somos convivientes
dentro de la reserva
y claro
tenemos que cooperar
para que las cosas funcionen
entonces conflictos
tenemos a diario
por ejemplo
nosotros al entrar
con el buggy
en las dobles puertas
de seguridad
pues claro
abres la que les da
su hábitat
y ellos entran
tú no quieres que entren
porque quieres cerrar
las puertas detrás de ti
entonces claro
como
yo no puedo forzar
a ningún animal
a realizar algo
que no quiera
básicamente
porque me gana en fuerza
o sea
yo no puedo discutir
con un jabalí
o con un ciervo
ni con un zorro
que no puede estar
donde yo le digo
porque
me gana
o sea
tienen dientes
tienen pezuñas
tienen un peso
muy superior al mío
y muchísima más fuerza
que yo
entonces lo que hacemos
es cooperamos
y les pedimos amablemente
que hagan las cosas
entonces ahora
estamos haciendo
estamos metiéndole
mucho trabajo
al tema del entrenamiento
con refuerzo positivo
para depurar
estos conflictos
de entradas
de salidas
de
o sea
va a haber conflictos
que siempre van a estar ahí
porque al final
ya os digo
ellos hacen lo que quieren
entonces
pues tú tienes que pasar
por el bug
y ellos están tomando
el sol ahí
te pones delante
te miran
te dicen que
pues ya me aparto yo
ya voy por otro sitio
porque
es que estás echándote la siesta
así es normal
pero ahora estamos haciendo
mucho el trabajo
de entrenamiento
lo que se hace
es
se entrena para rutinas
por ejemplo
tenemos animales
que hemos dicho
pues por ejemplo
tenemos un gamo
que tiene
que tiene un absceso
tiene una herida
que recurrentemente
se le
bueno
tiene una herida
que le sale
y la curamos
le sedamos
la limpiamos
pero vuelve a salir
entonces pues con él
le estamos entrenando
para que se deje
manipular
de manera voluntaria
y que nos deje
hacerle las limpiezas
o pues
Tina
que ya ha salido
su nombre
es una cierva
que a otros ciervos
les empuja
si se mueven
pero esta
dice
no me muevo
entonces Tina
es otro de estos casos
que vamos a entrenarla
para poder decirle
pues ves para allí
o ves para allá
o pues eso
los cerdos
120 kilos
ahora no puede salir
corazón
saps
Mariana
ara fem
un petit
break
un petit
paro
en la vostra entrevista
el Josep
i el Joan
ens explicaran
moltes coses
i
després continuarem
no us moveu
d'aquí
aquí ens caen
no nos movemos
i ja ho he fet
no ho he fet
no ho he fet
no ho he fet
no ho he fet
no ho he fet
però veu que calles
amb elles
un Rashid
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
o jo, però depredador
per excel·lència de tot aquest tipus
d'animals. Bueno, faltan lobos,
hi ha una cosa que se llama
el calentamiento global, que també
fa que els anys
cada vegada sean més calurosos
i, per tant, cada vegada
hi ha molt més pasto,
hi ha més verd, o sigui,
en l'invern friu, el típic
d'invern friu de neve,
fa molt temps que no es ve
un inviorn de neve, i al final
això també era una manera de equilibrar
la balança, perquè morien els que
eren més débiles, morien moltes críes,
i això també era una manera de regular...
Estan bajant també més.
Car, què passa? Pues ara
ja no hi ha tanta nieve, poden subir
a cotas molt més altes, tenen
molt més aliments i, encima,
també els verans són molt més secs,
però, al final, ells se poden
seguir alimentant. Llavors, entre que no hi
depredador i hi ha
un calentament general, per lo que
tenen més espàcio, pues hi ha moltíssimes més.
Entenc, Maria, que una de les
solucions que teníem aquí a Cunçalola
és reintroduir el llop.
Sí, claro, però és otra vegada
explicar-li a la gent que de repente
va a haver lobo...
Llop de pregador que pot fer mal...
Exacto, i que també,
això és una cosa que és un poc
antropocentrista, que nosaltres
creiem que podem anar amb total
tranquil·litat i comoditat
per el camp...
I no. O sigui, deberíem saber
que puede ser... O sigui,
hi ha en molts altres sitios...
Jo, per exemple, quan he estat
en Costa Rica, a nadie se li
ocorre irse por la noche
i cogert una rama, perquè a lo
més a lo que hi ha una serpiente
venenosa, i suertes amb això.
¿Sabes? Entonces, en España,
com hi ha molt poc
depredador grande, els osos
estan en el Pirineo, hi ha poc
lòbo, hi ha poc lince, digamos que
vamos con una felicidad, súper
felicianos por el campo, y no
debería ser tanto así. Y debería
saber que, bueno, sí, vamos a
privar un poco, quizás, nuestras
libertades de, a lo mejor, en
ciertas épocas del año, no poder
ir al bosque, o ir con más
cuidado, o ir contento, pero al
final es que lo raro es no tener
que hacerlo. O sea, que vayamos
con tanta tranquil·litat.
Veus aquest programa
solucionant problemes? Del mundo.
El llop a Collserola y el
lince a Lleida, el lince a Lleida
i se acaben els conells, o els
controlen, i el llop a Collserola
i controlem els personatges.
Claro, bueno, la idea és que
és, las cosas del ecosistema
siempre son cosas que van muy
despacio y van a muy largo
plazo, porque tú no puedes meter
aquí de repente a un lòbo, lo
metes aquí, se te va a ir porque
no sabe, tiene que llegar él, y
nosotros lo único que podemos hacer
es prepararle el escenario.
És com els lincers a Lleida, que
allò és pla i sec, imagina't-li, per
molt conill que hi hagi, si no
arriba a ell, se n'anirà. Sí, sí.
Digue, Joan, és el teu temps, eh?
Doncs moltes gràcies. Després posarem
una música que vull posar, perquè veig
que hem perdut el regidor
per aquí. Bé, avui parlar
de diversos temes, aquells temes
menuts que dic jo, que en certa
forma, com que últimament vam
parlar de guerres, desgràcies, morts
i tot això, avui parlarem
d'anècdotes. No, d'anècdotes,
perdó, no són anècdotes, són
realitats, però més simples.
I curiosament,
i sense estar preparat, perquè jo no
sabia qui venia avui,
aquí al número 1 he posat
la relació de l'home amb el gos.
La relació de l'home amb el gos
ve de l'edat mitjana.
Aquests animals participaven freqüentment
en pràctiques com caceres
o falconeries, activitats molt
populars entre la gent d'aquell temps.
Cada vegada els humans passaven
més temps amb els gossos, i cada vegada
el vincle entre ells es va fer més extrat.
Entre certes classes populars
era una mostra d'estatus,
però també pel poble
es van fer molt necessaris.
Bé com a protecció de ballar,
bé per ajudar a la tasca diària.
A partir del segle XIII
es va començar a criar de gossos
com a complement, companyia
i diversió de ballar.
Van aparèixer els gossos falders,
petits i pensats per donar cabó
o com a accessoris inclús de moda.
Sí, el gos es va fer
el millor amic de l'home.
Això ho va un pot o sí.
Aquesta expressió és sinònim d'una gran riquesa.
però algú sap quan valia exactament un pot o sí.
aquesta moneda,
en cunyada a les mines del mateix nom,
situades al virreinat del Perú,
avui Bolívia,
es feien amb plata i or.
Bona part viatxava a la península
per pagar els banquers
que financiaven les expedicions al nou món.
es tractava d'un raó de buit,
molt veuós,
que juntament amb intensa explotació de les mines
va convertir la ciutat de Potosí
en un indret conegut
per tothom en aquella època.
El mateix Cervantes va escriure,
si jo te tuviera que pagar
el tesoro de Venècia,
les mines del Potosí
fueran poco para satisfacer-te.
La merveillez Cabagús,
qui és aquesta bona senyora?
Teresa Cabarrús,
1773-1835,
era filla d'un ric banquer madriueny,
ministra de Carles IV
i fundador del Banc de Sant Carlos.
I a fi a efecte de rebre la millor educació possible,
es va traslladar a París
i es va trobar en plena Revolució Francesa.
Casada els 15 anys,
amb un marquès força llibertí,
Teresa triomfa la vida social parisenca
per la seva bellesa, cultura
i simpatitzar amb les idees
que estan a punt d'enderrocar l'antic règim.
Divorciada el 1793,
marxar a Bordeaux,
on es converteix en la manda
Jean Lambert de Tauvian
i obtinent de Robespierre
i força partidari de tallar caps.
Tauvian.
La Cabagús, o Cabarrí,
és igual,
intentar rebaixar la ferurgia del seu amant.
Assabentant Robespierre,
de la mimba del terror a Bordeaux,
cridar Tauvian a París
i empresonar Teresa.
A partir d'aquí,
un episodi potser legendari.
Ella va escriure la carta a Tauvian
des de la seva ceba
en què l'avisava
que no trigarien a executar-la.
i això va fer reaccionar la man
perquè muntés una consorcia
que va liquidar Robespierre
en plena època del terror,
27 de juliol,
o 9 de Termidor,
segons el que van dir el revolucionari.
Ets lliure, ciutadana.
I vaig al comitè explicar l'error
que s'ha estat víctima.
Diuen que va dit aviat
al moment de la seva sortida de la presó.
Tot grinyou una mica.
Sapigueu també
que la senyora aquesta,
la Cava Rus,
va ser companya de presó
de la Josefina,
la que després seria
emperatreu de França.
Dona de l'Aponeu.
Però a mi que ja havia arrencat.
La Teresa ja lliure
es casà amb Tauvian
i és coneguda
com Notre-Dame de Termidor
per les vides que havia salvat
amb els seus actes
liderant les anomenades
Marbeillers.
Dones d'arreu aristocràtica
que havien sobreviscut
al bany de sang
i que van tindre
una certa importància
després dels moments
més sagnants de la revolució.
Separada d'Antalient
i després d'agudir
d'altres companyies masculines,
inclús es parla també
de Napoleón,
es subeix el rang
de princesa
gràcies a un tercer marit
i aristòcrates a Brauda.
Bordeus,
diu un escriptor francès,
no s'oblidarà mai
de la formosa
i compassiva
senyora
pels seus esforços
en prou de la humanitat,
en la voctuosa època
en què la proscripció
s'estania per tota França.
I ningú ja veia
en el departament
de la Gironda
segures
les seves hisendes
i les seves vides.
Realment,
una vida de pel·lícula.
Entre l'any,
entre els anys,
millor dit,
891
i 896
va presidir
el Vaticà
el papa
Formós.
Les darreres dècades
del segle IX
van ser molt complicades
i d'una gran inestabilitat.
Només cal mirar
el llistat
de papes
d'aquests temps.
Uns morien assassinats,
els altres
eren empresonats.
El cas més paradigmàtic
va ser
el ja anomenat
papa Formós.
Cinc anys després
de pujar
al Vaticà
el papa va morir
possiblement
enverinat.
El va succeir
Bonifaci VI
que només va durar
quinze dies
el càrrec
i Esteve VI
un antic aviat
de Formós
que va acabar
sent un enemic
irreconciliable.
Portat
pel sentiment
de rancúnia
al nou papa
no se li va acudir
cap altra bestiesa
que fet
desenterrar
el cadàver
de Formós
vestir-lo
amb les millors robes
amb totes
les seves joies
i fer-lo seure
davant
d'un tribunal
eclesiàtic.
Acusat
de les pitjors
magifetes
Formós
va ser
condemnat.
Després
hi va arrencar
robes i joies
i va llançar
el seu cadàver
ja molt
putrefacte
al riu Tíbor.
Hi ha gent
que està molt
torrada.
Devia fer
molt de pudor
un cadàver
tan antic.
Sí, sí.
Parlem d'alguna
més sèrio.
Parlem de les transfusions
de sang.
Consta que els incas
quan hi van arribar
els conqueridors
ja en feien.
Pràctiques similars
també s'havien donat
al món occidental
encara que la majoria
acabaven en desastre
atès que es desconeixien
els grups sanguinis
i la incompatibilitat
solia provocar
la mort
del receptor.
entre els índices
americans
i predominava
el grup zero
i això podria explicar
l'escripèxic
de les transfusions
abans
que arribessin
els comunitzadors.
al segle XVII
a la il·lustració
es van reiniciar
els experiments
sobretot
amb animals.
El metge britànic
Richard Lauer
ja el 1665
va fer un intercanvi
de sang entre gossos.
Dos anys després
el francès Jean-Baptiste Denis
va fer les primeres
transferències
de sang animal
a humans.
Amb les dues primeres
els pacients
van sobreviure
potser a causa
de la poca quantitat
de sang inoculada
però els segons
experiments
amb més quantitat
de fruit
van resultar
fatals.
El desconeixement
dels diferents
grups sanguinis
va frenar
el desenvolupament
de les transfusions
però arribem
al segle XX
va arribar
l'any 1901
quan el doctor
austríac
Hart
Lennsteiner
va identificar
tres grups sanguinis
O, A
i B.
El futur premi nòbil
va demostrar
que la barreja
entre determinats grups
provocava
una reacció al·lèrgica
i podia portar
a la mort
del receptor
però ja s'havia fet
un gran pas.
L'any 1906
les transfusions
ja es feien
amb molts més coneixements.
Per cert
falta
molta sang.
He de dir que jo
ahir
ahir vaig anar
a donar sang
eh?
Molt bé
tampoc estava preparat
correcte eh?
Jo ja no puc
a partir dels 70
no pots
anar a sang
i dues històries
més curioses
que
són interessants
hi havia un senyor
que es deia
Artur
Alves
de Reis
no era
fumbovista
ni
Brasileiro
però
aquest senyor
el senyor
Artur
ha estat reconegut
com a falsificació
de bitllets
més important
de la història.
Va marxar
en Gova
amb poc més
de 20 anys.
Es ja va dir
que era enginyer
titulat a Oxford
i va mostrar
uns documents
totalment falsos.
Tan falsos
com el xec
que va fer servir
per comprar
la majoria
de les accions
de la companyia
de frateus
de la colònia
portuguesa
companyia
de l'home
Ambaca
lògicament
en Fallera.
Poca anys més tard
va tornar a Lisboa
on va començar
a comprar empreses
algunes
amb diners reals
i d'altres
amb xecs falsos.
El van enxampar
i va acabar
per un temps
de la presó
on va concebre
un gran pla
convertir-se
en fabricant
de moneda
en concret
de bitllets
de 500 escuts
portuguesos
l'idea
no era falsificar
directament
els bitllets
sinó
el contracte
perquè empreses
legals
li fabriquessin
els mateixos
sense passar
pel Banc de Portugal
hem de pensar
que el Banc de Portugal
en aquells moments
era una entitat
molt privada.
Els seus contractes
van ser validats
per llars
de institucions
portugueses
de tal manera
que una fàbrica
britànica
va posar
en circulació
200.000 bitllets
de 500 escuts
creient
que treballava
per l'estat portugués
aquests nombres
de bitllets
eren pràcticament
els mateixos
que el Banc de Portugal
tenia en circulació
Alves
va maniobrar
per comprar
directament
tot
el Banc de Portugal
amb la intenció
que l'estafa
quedés
amagada
per sempre.
Era un norric
i el diari
el Soclo
el va començar
a investigar.
Les tesis
del diari
eren que
un dels negocis
dels Alves
el Banco
de Angola
en Metropole
era una tapadora
del govern
alemany
per infiltrar-se
a Portugal.
Pensem que
estem a principis
del segle XX.
Tant
ho va dir
que Isenda
va visitar
per sorpresa
la seu social
del banc.
Més sorpresa
va ser
que dins
de la càmera
per cuidesada
en van trobar
piles
i piles
i piles
de mitjats
de 500 escots.
Conclusió
i aquí
és important.
Alves
va ser detingut.
L'economia
portuguesa
va estar
a punt
de fer fallida.
Milers
d'empreses
van plegar
i sis mesos
després
l'exècid
va fer un cop
d'estat
que va portar
la dictadura
al país
amb l'excusa
del desgavell
econòmic
que hi havia.
Havia començat
l'Estado Novo.
1926
que va durar
fins a la revolució
dels clavells
de 1973.
Imagineu-vos
un personatge
el que pot fer
fer caure
el que va baixar
a un estat.
I finalment
una història divertida
que és
el rei
del famós
rei Lluís XIV
de França
el rei Saur
que va tenir
un regnat
molt llarg
enigmàtic
complicat
i que va tindre
molt poder
lògicament.
La seva esposa
l'espanyola
Maria Teresa
d'Àustria
suportava
amb més o menys
resignació
les infidelitats
d'un marit
i per distreure's
punts suspensius
i perquè
recordava
l'acord de Madrid
això és veritat
on no era rara
la presència
de nans
enanos
passava l'estona
amb un esclau
pic meu
de 78 centímetres
batejat
com a Navo
la reina
va parir
el 1664
i hi havia
qui deia
que havia
infantat
una nena
que va morir
al cap
d'un mes
i que afirmava
que la nena
havia
i que afirmava
de més
que la nena
havia sobreviscut
era negra
i en romania
oculta
a sobre
en Navo
havia desaparegut
al cap
d'uns anys
una jove negra
Luis Marie Terras
a qui
Lluís XIV
havia signat
una pensió
vitalícia
de 300 lliures
pronunciava
els seus vots
i ingressava
al convent
de Morgueix
i Rouen
però hi ha
una segona hipòtesi
diferenta
i si la monja
era
veritablement
filla del rei
i d'una
esclava
de la cort
i no pas
de la seva dona
malpensat
hipòtesi
és possible
donant a la condició
de Faudiller
i de coleccionista
de Bastards
del Sobirà
certament
se sap poc
de la villa
de Lluís
i abat
que curiosament
la visitaven
quantitat
de cordesans
membres
de la casa
de Borbó
i personatges
tan famosos
com Volter
per què
és un misteri
no va sortir
mai
del convent
una
Borbó negra
aquí queda
moltes gràcies
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
històries variades
molt informació
començat amb el nava
de la reina
i el nava
de la reina
i el nava
del pit meu
aviam
segle XVIII
XVII
XIX
primers del segle XX
falsificadors
França Napoleònica
grups
sancenis
papes
i animals
salvatges
això va bé
això va bé
Pep
tu què
animals salvatges
molta varietat
acabaré
vam parlar
de bisons
i que algun animal
salvatge
encara tornarà a sortir
acabarem la visita
d'en Bufa de Vil
a Barcelona
abans has dit
tu que
els pagesos
aquí estaven
que trinaven
pel
pel
les pols sanglars
estar que trina
no és una correcció
és d'aquests mots
que venen
com rentar-se les mans
o estar net
com una patena
és bé
de cosa religiosa
els capellans
que havien de fer
tres misses
els diumenges
que havien d'estar
tres hores
abans de combagar
i aquelles coses
quan acabaven l'última
esclar que trinaven
estaven emprenyats
que havia fet trino
un trino de misses
tres misses
no és que cantessin
com els ocells
sinó que trinava
i de trino
quan deien
quan estudiàvem
el catecisme
que deien
dios uno y trino
quan parlaven
de la trinitat
doncs d'aquí ve això
i com a última curiositat
així és que vam ficar
una mica
en el lloc
del Joan
la paraula
que també ve de la religió
és
lavabo
perquè els capellans
que resaven
una oració en llatí
que deia
lavabo
interinocentes
manos meas
o sigui
em rento les mans
entre els innocents
etcètera
etcètera
tot on allò
i de la paraula
lavabo
llatina
doncs ha quedat
la pica
de rentar-nos
a les mans
sempre
tan interessant
com a cosa curiosa
m'ha fet gràcia
explicar això
Mariana
què us semblen
el Josep
ja
intentem
mantenir
un nevallet
salvatges
m'he permès
aquesta prioritat
tornem al que deia
abans
vam estendre
molt més
en la biografia
d'en Bill Cody
que en el fet
de la seva estrada
a Barcelona
jo mateix
em vaig menjar
al meu espai
i no vaig acabar
el que havia
passat a Barcelona
vull dir
en el meu descartre
que la gent
que van viure
aquelles pel·lícules
de les tardes
primer als cines
i després a la tele
a casa
tenim un record especial
per aquell tipus
de pel·lícules
i pel senyor
Bill Cody
i pel senyor
Buffalo Bill
és un record difícil
d'explicar
els que no m'han viscut
i ara que tot això
ha passat de moda
i les pel·lícules
que tindies
són políticament incorrectes
perquè mataven
més gent dís
que Buffals
a les pel·lícules
i això doncs
no és correcte
si jo aconsegui
doncs
m'he deixat portar
i aquest és el meu
humil homenatge
amb en Buffalo Bill
tornem al tema
ens vam quedar
amb tot el que havia entorpit
a l'èxit de l'espectacle
moneda falsa
també
que els van pagar
moneda falsa
que es va cremar
una part
del campament
etcètera
etcètera
ara explicaré
doncs
el que sí que va passar
l'espectacle
que van veure els barcelonins
de fa 122 anys
i que a mi dos
m'hauria encantat veure
també
com em va encantar
veure les imitacions
que no li arriben
ni al sol
la sabata
que feien
les diferències
que passaven
periòdicament
per Barcelona
que aquest sí que n'he vist
molts
perquè el meu pare
i a mi
ens agradaven al circ
i m'hi portava
el que sabem
és com era l'espectacle
començava puntualment
a dos quart o tres
de la tarda
i constava
de nou escenes
de vegades en feien més
de vegades en feien menys
depèn de la població
on estàvem
l'havien arribat a fer
als Estats Units
24
és una mica com
la passió d'Esparreguera
i aquestes coses
que a vegades fan
més o menys quadres
depèn
del que els interessa
hi havia una disfilada
inicial
i una final
he vist una fotografia
on he comptat
més de 60 genets
que havia de ser
realment
força espectacular
després del programa
anava més o menys així
el Pony Express
una exhibició
d'un genet
canviant de cavall
el galop
sense perdre
la bossa
de la correspondència
atac
a la dirigència
un grup d'espectadors
són segrestats
pels indis
i rescatats
pels vaquers
encapçalats
pel mateix
Buffalo Bill
el 3
era una cacera
de bisons
era lliment personal
del nostre protagonista
recreant la cacera
tal com ho feien
els vells caçadors
4
exhibició
de Virginia
lleien així
pues mira
Virginia City
com bonanza
es nota
que som
d'una certa
època
acorracies
dels vaquers
homes i dones
dalt del cavall
dances índies
valls folclòrics
dels nadius americans
6
Cowboy Festival
d'home de cavalls
salvatges
a l'estil rodeo
que tots coneixem
el 7
era el duel
entre un blanc
i un indi
no cal dir
que amb bales de foguets
i que sempre
acabà amb la victòria
de l'home blanc
lladre de cavalls
un indi
i si no
roba un cavall
i és perseguit
enxampat i castigat
era el linxament
la llei de linx
i vol dir
que el cavall
era la vida
del bequer
i el robatori
de cavalls
independentment
de la raça
del lladre
era molt durament
castigada
en aquella època
i en aquells llocs
i el 9
era l'atac
al tren d'immigrants
una mica
com l'atac
a les caravanes
que hem vist
a les pel·lícules
però amb un baló
de tren
al mig de la pista
ple de nens del públic
que s'ho passaven
d'allò més bé
si això no és la base
del 99%
de les pel·lícules d'indis
doncs ja en direu
ja en direu
què és
però
aquesta pista
devia ser molt gran
o sigui
només sortia un visor
només caçaven un visor
no
em portaven una vintena
ara sí
feien estampida
i tot
bueno
més o bé
ocupava més
una illa de casa
es pensa que
estaven
a darrere
era allò
per sota la diagonal
estaven al carrer
entre Montaner
i Arribau
i Córcega
i Rosselló
o sigui
agafar tota una illa
de cases
i t'has imaginat
tot això
feia com una U
no era realment
en aquella època
en tant espai
com el que teniu
vosaltres
en aquella època
l'Eixample
estava en construcció
per tant
aleshores
doncs
hi havia
molts espais
jo doncs
he vist fotografies
de ramats d'assaïs
davant del CEPO
quan encara no era el CEPO
de ramats d'assaïs
davant de la universitat
i ramats d'assaïs
per l'Espiral de Sant Pau
una vegada explicàvem
que n'havien perseguit uns
a part dintre de l'Espiral de Sant Pau
amb uns 600 de color rosa
Ferran
coses de joventut
bé
doncs
finalment el 21 de gener
va embarcar tota la companyia
cap a Nàpol
sense els dos índies
afectats de Barola
que vam explicar l'altre dia
que ho vam fer una setmana després
i amb en Buffalo Bill
ferit
però ferit en el seu ego
per l'èxit de la jove tiradora
aquella
que s'havia guanyat
l'admiració del públic
i per la manca
de grans figures espanyoles
que l'aneixin a veure
Alfons XIII
tenia 3 anys
i la reina
regent
no estava per romansos
i tota la patulaia
de l'acord
que li feia
a la gara-gara
si no hi anava la reina
ells tampoc
també hi ha d'estar
tota la gent
que se'n va anar
a la Vall d'Aran
encara que no esquiessin
quan anava
doncs al rei esquiar
les coses tampoc
i ara tenen ossos
també
sí
han canviat d'animals
es va haver de conformar
amb l'alcalde de la ciutat
i els rics industrials
que el van anar
que el van anar a rebre
en la seva gira italiana
va conèixer el papa
Lleu XIII
atès que ell era quaker
tampoc sé si li va
sortir content
de l'entrevista
suposo que sí
ja que al nostre amic
li era molt la parafernàlia
i els papes
se l'han anat més guarnits
que en vau assegut
al cap d'uns anys
va introduir canvis
del seu espectacle
amb la participació
de soldats
d'altres països
per fer més vistosa
la de la desfilada
he trobat a Youtube
una pel·lícula
d'11 minuts
on es veuen
soldats anglesos
japonesos
algerians
i altres desfilant
i fent alguna exhibició
molt interessant
recomano
que us animeu
a buscar-la
si poseu
el nom de l'espectacle
segur que el trobareu
és Buffalo Bills
L-A-P-O-S-S
Far West
és una pel·lícula
d'11 minuts
i encara que corrin
una mica
com en xarulat
fa gràcia
i és molt espectacular
la cacera de búfals
que tu deies
i tal
veus allà
aquell disparar
dispara bales de foguets
contra terra
però va perseguint
els búfals
que van una mica esbarats
pobrets
però és realment interessant
és curiosa
hem dit que
en Buffalo Bill
va guanyar molts diners
va comprar una mansió
a Nebrasca
de 18 habitacions
amb un gran estable
amagatzem
per guardar els animals
i tot el que necessitava
pel seu espectacle
una sèrie d'inversions
ferròniques
el van portar a la fallida
i finalment
es van haver de subvastar
els seus béns
s'explica que un cop
acabada la subvasta
el comprador
li va tornar el seu cavall
que havia muntat
durant 25 anys
com a homenatge
i mostra de respecte
a l'ídol americà
per excel·lència
va morir
el 10 de gener
el 17 a Denver
a casa de la seva germana
a causa d'una fallida renal
va tenir un gran funeral
i molts reconeixements
pòstums
que es van afegir
als molts
que ja havia rebut en vida
no n'hem parlat
però es va casar
als 20 anys
va tenir 4 fills
i no cal ser un endevir
per pensar
que la vida conjugal
no va ser fàcil
amb un tio com aquest
que anava un llavall
i que no parava
ella
es va negar donar
ella
es va negar donar
el divorci
dues vegades
al final
es van reconciliar
però sense reprendre
la vida en comú
i per si no havien passat
pels coses
sembla que hi ha una polèmica
sobre la seva tomba
i és que n'hi ha dues
de possibles
però no hi fa res
si algun dia
aneu per les seves terres
la ciutat que va crear
s'ha convertit
d'una mena de parc temàtic
es diu Codi
i segur que estarà interessant
de veure
si la tomba
que us ensenyen
no és l'ell
segurament hi haurà
un altre
que allà descansant
més famós
per una vida
tan difícil
i complicada
com la seva
molts cops
hem dit
parlant de la gent d'aquí
que si aquest home
fos a medicar
ja n'haurien fet
diverses pel·lícules
en Buffalo Bill
és el millor exemple
de tot això
només n'hi ha dues
que les va protagonitzar
ella
perquè en aquell temps
ja hi havia
i hi havia el cine
i va aparèixer
Abonanza
que vas parlar
també va aparèixer
una vegada
Abonanza
i la gran pantalla
ha estat interpretat
per molts actors
que jo que no soc cap expert
us en diré
només Paul Newman
i Salton Heston
i si fes la llista
de pel·lícules
estaríem aquí
fins al proper programa
i ara doncs
mira
passaré per una altra
una altra persona
que va passar per Barcelona
un altre personatge il·lustre
en aquest cas
és un personatge
més antic
i que no venia
tan lluny
en Giacomo Casanova
aquest venencià
va néixer el 1725
a ser escriptor
aventurer
entre altres coses
i amb una quantitat
de contestes femenines
que ha esdevingut un mite
igual que Don Juan
ser un Casanova
ha esdevingut un sinònim
de conqueridor
de tenir èxit amb les dones
de ser un seductor
en molts casos
genera una simpatia masclista
no entraré més a fons
de tot això
per no acabar
analitzant el tema
tampoc faré comparacions
entre els dos personatges
però Don Juan
és pitjor
ja que sembla
que practicava
la conquesta de dones
com un esport
o com un col·leccionista
en canvi
segons l'altre Casanova
era diferent
s'enamorava fàcilment
de dones que no eren llibres
i havia de fugir
de pares, marits
i altres amants
i la diferència principal
que és irrepetible
Don Juan
és un personatge
de ficció
i en canvi Casanova
doncs no és una persona
de carn i ossos
la seva
la seva vida
és real
i va succedir
el que va passar
en aquest estat
hi ha tantes versions
del que va fer
quan va estar
només a Barcelona
quasi com de la sintonia
del nostre programa
hòstia
la seva vida
és de pel·lícula
de fet
també s'ha dut diverses vegades
al cine
hem dit que va ser escriptor
i aventurer
que va tenir molts embolics
de faldilles
no sols això
seminarista
músic
tocava el violí
poeta
traductor
bibliotecari
banquer
es va relacionar
personalitzats
de tot Europa
reis nobles
polítics
artistes
músics
de tot
i va ser un viatger
incansable
va recordar
tot Europa
primer voluntàriament
per formar-se
i després fugint
de la seva
Venècia Natal
d'on es va escapar
de la presó
ha visitat Constantinople
Berlín
Sant Petersburg
Valòvia
París
Saragossa
Madrid
València
Tarragona
Barcelona
és de Provence
Amsterdam
Roma
Nàpols
Florencia
Viena
i moltes altres
és d'admirar
per això
aquesta gent
que faci tantes coses
que les faci dir
perquè quant anys va viure
aquest senyor?
Corria molt
va
70
el Dorian Empaità
el Dorian Empaità
el Dorian Empaità
marits
pares
si no
en molts llocs
se'n anava
se'n anava per cames
a cames
a ajudem-me
tenia un cor fort
dic
d'alguna se va
tenir que sortir
a cames
a ajudem-me
i d'altra
després d'haver visitat
les seves presons
a part de deixar
cors trencats
i marits banyuts
també va deixar
molts deutes
es va enriquir
i arruïnar
més d'una vegada
finalment
el 1785
al castell de Duc
a Bohèmia
que es anava
té una feina
de bibliotecari
al servei del propietari
el compte de Wallstein
i allí segurament
cansat de fugir
principalment dels creditors
va trobar pau i descans
va escriure
les seves famoses memòries
i va morir
al cap de 13 anys
en tenia 73
no 70
73
no ve de
73 anys
però clar
va estar
13 anys
o sigui que pràcticament
es va jubilar
al 60
exacte
els últims 3 anys
fueu para contar
la feura de prejuïos
això mateix
sí
va arribar
quan va arribar a Espanya
venia esbulsat de París
i a Madrid
va intentar muntar
algun negoci
i assessorar
algun polític
i no se'n va sortir
acusat pel seu criat
de tenir armes
va ser tancat
uns dies a la presó
d'on va sortir
gràcies als seus contactes
va deixar Madrid
va anar cap a València
passant primer
per Saragossa
a València
va conèixer
una ballarina
italiana
que el bisbe
de Barcelona
havia desterrat
fins allí
per la seva vida
llicenciosa
aquesta ballarina
era l'amant
d'Ambrosio
Funes
de Villalpando
conde de Ricla
que era
capità general
de Catalunya
es van encapitxar
l'un de l'altre
i en donar-se
la casualitat
de ser autoritzada
pel bisbe de tornar a Barcelona
ella li va dir
que l'acompanyés
i en cas d'anava
no s'ho va fer dues vegades
i s'han va anar junts
cada Barcelona
van passar per Tarragona
i llavors ell va dir
dius tu que has quedat
un tenen dies aquí a Tarragona
una mica més
perquè si arribem junts
la gent
doncs
me'l parlarà
i dit i fet
es va quedar un dia només
fent el turista
i tal que m'havia pactat
amb la ser amant
i a primers del 1668
primers de l'any
d'any
1668
Casanovas
té 43 anys
és un home fet i dret
arriba a Barcelona
i s'allotja
a l'hostal de Santa Maria
al carrer dels Ases
aquest mateix carrer
que el 1939
els franillistes
van rebatejar
com calle de los Ases
amb un clar
auto-homenatge
com vam explicar
l'altre dia
un cop
tots dos a Barcelona
reprenen les seves trobades
ells
ell no és una persona
coneguda
si més no de cara
però ella sí
és una ballarina
i cantant
es diu Nina Bergonzi
i actuava a Barcelona
fins que el bisbe
de la ciutat
la fa fora
amb motiu
de la seva vida
llicenciosa
tothom sap
que és l'amant
del governador militar
de Catalunya
ells fa vida normal
relaciona amb personalitats
de la ciutat
sembla que
fins i tot
és presentat
el governador militar
una nit
l'ataquen uns desconeguts
armats
amb espases
i ell
molt destra
amb aquesta arma
en sortirà
on s'ha dit retó
sap que amb ròsia de funes
s'entenen
una ni a vergonza
sap que el vigilen
i ha estat avisat
pel part del governador militar
que ha d'aturar
aquesta relació
però el seu orgull
està per damunt de tot
i no en fa res
un primer espas
un primer espas
al llit
un primer espas
amb les espases
i finalment
és detingut
i portat a la presó
concretament
a la torre de Sant Joan
a la Ciutadella
on s'hi estarà 46 dies
amb l'excusa
de verificar
els seus passaports
com sempre
però en aquella època
encara més
si tenies diners
i privilegis
i ell tenies privilegis
i ell va viure
aquests dies
a cos de rei
disposava d'una taula
paper, ploma i tinta
per mantenir
la seva correspondència
fins i tot
va tenir temps
d'escriure una història
de Venècia
i li portaven
directament de la fonda
on s'hostetjava
els tres àpats diaris
no és tan malament
finalment
és alliberat
això sí
amb l'ordre
d'abandonar la ciutat
en tres dies
i el principat
en deu
encara fa un darrer acte
de rebel·lia
es queda més de tres dies
i compra una entrada
per anar al teatre principal
a la Rambla
per assistir
a l'actuació
de la seva amiga
sense motiu aparent
el governador
va ordenar
la suspensió
de l'espectacle
segurament
segurament no ho sabem
rep un seriós
i de reultimàtum
i ara sí
se'n va de Catalunya
cap a la Provença
hem dit
que havia arribat
a primers
del 1668
i for alliberat
de la presó
en va estar 46 dies
el dia dels innocents
vol dir que va estar
pràcticament un any
fent el que li va donar
la gana
per Barcelona
encara que era
l'amant
del governador militar
ell s'estava per allà
i va anar aguantant
fins que va poder
hem de pensar
que el governador militar
era la màxima autoritat
per damunt
de totes les altres
autoritats civils
i feia i desfeia
el seu gust
i això és fins fa quatre dies
vull dir que tampoc
és una cosa
que ve de lluny
el seu pas per Espanya
no va ser
no va ser molt brillant
i ell no es va mossegar
la llengua
a l'hora d'explicar
a les seves memòries
diu
l'espanyol
inverteix en qüestió d'honra
la més mínima relliscada
de la dona
que li pertany
aquestes coses així
de mi o de nadie
les intrigues d'amor
són extrem misterioses
i plenes
de perill
segons en Mandí
això s'ha explicat de perill
ell ho explica en francès
però com que
doncs jo ho he traït el català
de les madrilenyes
va dir
són molt boniques
i sempre estan disposades
a favorir
algun embolic
per enganyar
totes les esses
que les envolten
i per espiar
les seves intrigues
el país
tampoc en va sortir
gaire ben parat
ens parla
de pensions
medievals
on les habitacions
tenien les forallats
per la part de fora
per facilitar
les inspeccions
de la inquisició
li van registrar
l'equipatge
a les portes
a les portes
de Madrid
buscant llibres
prohibit
i el que és pitjor
tabac
que no fos espanyol
per fer-vos una idea
recordeu els controls
aleatoris
a Pons
a part de la Guàrdia Civil
buscant el Playboy
whisky i tabac
quan tornàvem d'Andorra
ja veieu que tot
no ha canviat
molt tot això
a mi se'm trenca el cor
només de pensar
el pobre Casanava
fumant celdes
Saragossa i València
tampoc es van salvar
de les seves crítiques
i a part de
trobar els camins
impracticables
penseu que
parlava dels camins reals
que eren les carreteres
nacionals del moment
i em deia
que eren pràcticament
impracticables
les ciutats brutes
i fosques
sense cafès
on descansar
i amb unes tavernes
indecents
amb un vi
detestable
de Barcelona
no em va dir
gaire espanyaments
ho suposia
que si fos així
s'hauria trobat
algun article
dient
Jacomo Casanava
denuncia a Barcelona
antes que
a la Colau
però tot això
no se n'ha dit
res
perquè suposo
que anava prou
però el d'allà
el teníem comprat
diguéssim
sí
clar
que ella aniria
a passejar a Barcelona
sortejant tífers de gos
tot pensava
que al cap d'unes hores
trobaríem la Bergonzi
que era veneciana com ell
potser l'únic comentari
positiu
va ser el de la presó
de Barcelona
que era molt millor
que el de Madrid
no m'estranya
si li portàvem
el dinar de la fonda
va viure
com si fos el Tejero
de la presó de Madrid
va dir
les pusses
les xinxes
i els polls
són tres insectes
tan comuns a Espanya
que han arribat
en no molestar ningú
els miren com una mena
de proisme
també
he dit que
de l'estat de Barcelona
hi ha més versions
que de la
nostra sintonia
segons unes
ell era un mercenari
i un espia
a favor de l'estat pontifici
ja que el papa
estava molès
per l'expulsió
dels jesuïtes
per altres
era un espia
a favor dels que volien
fer fora
Carles III
també es tractava
d'espia
la Nina Bergonzi
i el motiu
del desterrament
va des d'exercir
la prostitució
a ensenyar les calces
en un ball
o directament
a no portar-ne
ella és coneguda
com la Nina
diu que aquest apelitiu
era el que
utilitzava
d'on Ambrosio
i diu que
ella li deia
el miolefantino
ella era més aviat
maixet
i amb un nas
prominent
però no cal ser
ser lo Holmes
que per deduir
que no referia
al seu nas
quan parlava
del miolefantino
valpensat
una altra vegada
jo és el que he llegit
l'atac nocturna
a les portes
de l'hostal
també
va de un
a quatre atacants
dels quals
acaben fugint
ferits
molt mal ferits
i fins i tot
un mort
depèn de qui ho explica
també els atacants
passen de ser
simples malfactors
a mercenaris
pagats pel governador
l'estat de la presó
va de tranquil·la
a diverses
vexacions
i maltractaments
passant per un fals
afusellament
a trenc d'alba
per fer suplicar
per la seva vida
a un atemorit
casa nova
per tal de forçar-lo
a abandonar la ciutat
i després Catalunya
fins i tot
la sortida de Barcelona
va de tres dies
a diverses setmanes
i segurament
si es garrapés
una mica més
encara trobaria
més discrepàncies
per exemple
n'he trobat una
que encara
doncs
que no la volia ni dir
però bueno
nova
una que
diu que va ser
empresonat
amb un juic
i la raó
els que dones
que a casa nova
en les seves memòries
no són prou clares
diu que les
a veure com
ho tinc aquí
sí
mentre s'ho trobes
jo
simplement
se m'ha ocorregut
dir
que el senyor
casa nova
perquè no estava
fundada
a la Vullfores
perquè l'únic lloc
que hagués parlat bé
hauria sigut
de la Vullfores
segurament
i allà
no li hagués
presentat problemes
només hi havia animals
ho entens
doncs
això sí
que ho citaré
en castellà
diu
al principio
durante poco tiempo
recluido en lo que llama
la Ciudadela
y después
a lo largo de 40 días
en una torre
perteneciente
a una construcción militar
esta última
cita
es la que seguramente
ha dado pie
a la posibilidad
de que se tardara
en Montjuïc
mentida
podria
si és la Ciutadella
és la Ciutadella
i si una torre
és la Torre de Sant Joan
per tant
aquest bon senyor
va explicar això
perquè volia
fer-ho coincidir
amb el seu article
que parlava
de Montjuïc
sí
sí
s'ho va fer
anar molt bé
bueno
doncs crec que
amb aquests dos militants
de persones tan diferents
entre si
han passat dos programes
força entretinguts
hem explicat prou curiositats
per mantenir l'interès dels oients
i una darrera cosa
Casanova
era un home intel·ligent
i quan mig en broma
mig en sèrio
es diu que els homes
no poden fer dues coses alhora
el nostre amic
Jacomo
ens va demostrar que sí
l'home decepcional
de cintura cap amunt
i de cintura cap avall
va escriure llibres
poesia
història
autobiografia
va assessorar en negocis
va guanyar diners
va arriscar
va guanyar
va perdre
va estimar
va ser estimat
va enganyar
va ser enganyat
i crec que s'ho va passar
bastant bé
en aquesta vida
i acabo només
amb les seves reflexions
de sortir de la península
deia
pobres espanyols
la bellesa del seu país
la fertilitat
i la riquesa
són la causa
de la seva mandra
i les vines del Perú
i del Potosí
són les de la seva pobresa
i del seu orgull
i de tots els seus prejudicis
per convertir-se en el més florent
de tots els regnes
de la terra
Espanya
tindria necessitat
de ser
conquerida
sacsejada
i gairebé destruïda
i reneixeria apta
per ser l'estada
dels éssers feliços
i fins aquí
la història del senyor Casanova
i del senyor Bufordil
crec que ha sigut bastant curiós
Sí, sí
Mira, veus
el Joan i el Josep
la seva història
sempre apassionants
atractives
captivadores
curioses
i continuo repetint
el que he dit abans
que el senyor Casanova
s'ho va perdre
aguilar de sa carra
Arriba el tiet
amb la neva llarga
que els avis feien
dinar especial
i va dir nens
esteu morenus
i va dir al mengeu
que ha crescut un pan
i l'Ignasi
i jo li escoltàvem
miràventures
de països
llens
i estaven bé
i eren distretes
però era difícil
treure's del cap
o fer volar
el marge
que era l'arriba
que era l'arriba
per fi a baix
vam situar-nos
a una distància
prudencial
de les senyores
que es bronceja
per mi
els cotxes
apagats
estimats
estimats soïents
ja
és un comiat
de Maneu
Maneu
ja diuen
que no cantarem
junts
que s'han separat
ha sigut un conjunt
que jo recordo
m'ho crenyo
i simplement
Maneu
per sempre
aquest aniu
Bumerant
gràcies
dimarts
28 de març
2023
Clara Ponsatí
eurodiputada
torna de l'exili
i és detinguda
la seva immunitat
vulnerada
per uns fets
que no són delictius
per ordre
d'un magistrat
que no és competent
i per un delicte
que no preveu
pena de presó
la realitat
supera la ficció
Mariana
torna a dir
quines són
les tasques
diàries
de la reserva
qui realitza
aquestes tasques
quantes persones
sou a l'equip
poseu-vos d'acord
bueno
pues jo
jo vull a parlar
un poc
de cuáles són
les tarees
i crec que aquí
és important
desidealitzar
el treball
que se fa
en la reserva
perquè
lo primero
que facem
i lo que més
se fa
és
limpar
exacto
que muchas veces
i això és cert
que
les xerxes
són
moltes
xerxes
una mentira
evidentment
no vamos a poner
fotos
con las
carretones
de caca
que recogemos
a diario
perquè
no queda
bien
però al final
molta parte
del treball
que es
que se fa
és
limpiar
i arreglar
coses
o preparar
coses
o sea
bàsicament
faenar
i tal
i això
i no sé
quantos
i de repente
estás mirando
i entres
en la instalació
perquè evidentment
una de les coses
que es
es preparar
a les dietes
i el enriquecimiento
per ofrecer la comida
i entres
ets
ets
ets
ets
de repente
ets
ets
esta porta
no cierra
bien
al final
al ser
un espació
tan grande
que són 16
hectàrees
és que
no paràs
de arreglar
coses
i de
limpiar
coses
i de
ordenar
coses
una de les
principales
tareas
és
limpiar
i arreglar
i
otra
de les
segundes
tareas
que més
se fa
és
tareas
de
ordenador
o sea
la gent
a mi
quan
es
que
estem
en
mitad
del
bosque
com
si
fórmos
hades
o
algo
y no
no
nada
más
lejos
de la
realidad
estamos
con
el
rastrillo
con
la
pala
o
con
la
radial
o
con
los
alicates
o
en mi
caso
por
ejemplo
la
mitad
de
la
jornada
fácilmente
me la
paso
con
ordenador
y
aquí
ya
aquí
ya
ni
te
digo
sabes
o sea
es
muchísimo
trabajo
de
muchísima
gente
que
gente
que
quiere
venir
gente
que
un
rescate
o
gente
que
lo
tiene
otros
centros
de
hoy
como
hago
esto
como
lo
haces
tú
o sea
se hace
mucho
trabajo
de arreglar
simplemente
de contestar
o de dar
a conocer
que es el
trabajo que
hace
ahora
de dar
a conocer
el trabajo
que se
hace
porque
yo
por ejemplo
aquí
Ana
nos
riñe
y nos
dice
es que
no
contéis
lo que
hacéis
es que
no
nos
da
tiempo
o sea
tiene
que
venir
Ana
a venir
a grabarnos
y decir
vamos a
enseñar esto
porque claro
cuando nosotros
estamos
trabajando
allí
yo no
voy a
estar
limpiando
o entrenando
un animal
y grabándome
a mí misma
porque es que
no lo puedo
hacer
entonces
ahí
es
una bióloga
una publicista
vegetariana
dentro de la
reserva
¿cuánts
son?
De
trabajadores
somos
cinco
y
cinco
multitask
super
multitask
y
uy
perdón
y ahora
tenemos
también
el programa
de voluntarios
residentes
que son
porque claro
están los
voluntarios
que vienen
todas las
semanas
que vienen
un día
a la semana
entonces
claro
al final
aunque vienen
en periodos
de tres
meses
los animales
tienen que
conocerte
tú tienes
que conocer
a los animales
saber
dónde está
todo
entonces
tenemos
voluntarios
que llevan
viniendo
con nosotros
un montón
de tiempo
claro
esto ya
se lo conocen
todo
pero
hay mucha
gente
que a lo mejor
no puede
venir
durante tanto
tiempo
entonces
lo mínimo
siempre pedimos
son tres
meses
y luego
tenemos
a los
voluntarios
residentes
que son
los que
vienen
a vivir
con nosotros
a la
reserva
porque
claro
como hemos
dicho
los animales
comen
todos los
días
festivos
el día
de navidad
nosotros
estamos
allí
el día
en pascua
estamos
allí
siempre
va a haber
gente
en la
reserva
siempre
hay tareas
que hacer
siempre
hay que alimentar
siempre
hay que limpiar
siempre hay que contestar mails
un rescate te entra
a la hora que te entra
cuando tienes animales
que hay que medicar
hay que medicarlos
a la hora que hay que medicarlos
no tenemos una jornada laboral
al uso
de una hora
a otra hora
y luego
bueno
todo el trabajo ese
de socialización
que esa es la parte
que la gente piensa
que estamos haciendo
todo el día
que es de
pues de cercanía
de
muchas veces
también
hay que adaptarse
mucho al individuo
hay con animales
que por su bienestar
te piden una cercanía
porque han sido criados
como animales
de compañía
y siempre han estado
con cercanía
con estos animales
pero con los animales
que eso es lo más sencillo
y lo más fácil
pero con animales
que te tienen mucho miedo
es un trabajo
de meses
de día tras día
es María
la directora
que nos ha explicado
eso
aviam
Ana
tú
la directora
de comunicación
¿hi ha altres
fundaciones
similars
a Wild Forest?
que
Centrin
en fauna
sinergética
no
n'hi ha molt
poques
de fet
a Catalunya
som els únics
però sí que
és veritat
que hi ha altres
santuaris
molt relacionats
amb els animals
de granja
i doméstics
la diferenciació
també
de Wild Forest
és que ara estem
enfocant-nos molt
en aquesta conscienciació
i aquesta divulgació
d'educació
mediambiental
que potser som
l'única reserva
que està apostant
tan fort per això
es pot venir
a visitar
la reserva?
sí
evidentment
feu tots benvinguts
a venir
a la pàgina web
teniu
les dos opcions
de venir
la primera
són les portes obertes
que fem els dissabtes
al dematí
i a la web
podeu veure
totes les dates
que ho fem
i podeu registrar
bus
i després
també fem un altre
programa
que es diu
cuidador
per un dia
que a força
de peticions
de la gent
que deia
que volia
aprendre
una mica
les tasques
de la reserva
veure
tot això
que ha explicat
la Maria
més enllà de la neteja
també les alimentacions
les cures
etc.
i hem fet aquest programa
express
perquè hi ha molta gent
que també ve de fora
que li agradaria
fer aquesta experiència
amb nosaltres
i els cuidadors
per un dia
són els divendres
un divendres
cada mes
i poden venir
a fer
això
formar part
de l'equip
durant un matí
i ser part
dels cuidadors
evidentment
sempre acompanyat
d'un cuidador
ve acompanyat
també d'una formació
sobre la fauna
que tenim
a la reserva
i és una experiència
una mica més profunda
que no pas
les portes obertes
que és una jornada
més familiar
on hi ha també
un racó creatiu
per nens
i és més
d'informació
Maria
és un plaer
haver parlat
amb vosaltres
recordeu
que teniu
aquest micròfon
sempre a la vostra disposició
qualsevol novetat
qualsevol notícia
que creieu
que pot ser
del vostre interès
o de la reserva
millor dit
molt de corça
la Paola
digueu-li
que hi ha
els micròfons
oberts
per algun dia
parlar de llibres
us envegem
sou llibres
sou lliures
i home
feu el que creieu
feu el que voleu
i esteu en contacte
amb uns serts
que mai
mai et defrauda
és veritat
o no
que són els animals
moltíssimes gràcies
benvolguts oients
dos coses
una
recordem
que lluitem
per obtenir
un museu
per Sant Just
i ens retrobem
en el proper programa
sigueu bons
adeu-seu
no
que
Landing
Fins demà!
Fins demà!