logo

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu. Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.

Transcribed podcasts: 139
Time transcribed: 10d 15h 38m 35s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ràdio Tocent 98.1
Ràdio Tocent 98.1
I see them bloom for me and you
And I think to myself
What a wonderful world
I see skies of blue
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Es defineix el coneixement com la capacitat de l'ésser humà
per comprendre la naturalesa, les qualitats i les relacions de les coses.
També es pot definir el coneixement com el conjunt de dades, idees, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte.
Podríem entendre-ho com un sinònim de saber.
El coneixement distingeix les persones de qualsevol altre ser viu,
però no existeix cap definició única de coneixement.
El coneixement és un tema que pot tenir significats diversos, tot depenent del context,
però que de qualsevol manera té una relació directa amb els conceptes d'informació,
d'educació, comunicació, representació, aprenentatge, significat i estímul mental.
S'entén per experiència?
Aquell concepte general que comprèn el coneixement d'alguna cosa o habilitat,
però que s'adquereix en haver-ho realitzat, viscut, sentit o patit una o més vegades.
També es pot definir l'experiència com aquell conjunt de coneixements que s'adquereixen a la vida
o en un període determinat d'aquesta.
L'experiència està molt lligada amb l'experiment.
Doncs formant l'acrònim dels dos conceptes, coneixement i experiència,
es crea la paraula Conex.
Resulta que fa quasi bé 40 anys es va fundar a Barcelona una associació
que pren aquest acrònim com nom propi.
Per parlar de coneixements, experiències i temes relacionats amb aquests dos conceptes,
avui ens acompanyen en el programa número 36 del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats
el president i el responsable de l'espai de lletres de l'associació Conex,
Jordi Sánchez i Mula, Josep, Lluís, Benet i Vidal.
Benvinguts, com esteu?
Molt bé, moltes gràcies per l'espai que ens deixeu.
Al contrari, un plaer nostre el que pugueu compartir el nostre programa.
Escolta, Ràssi Corbà, què és l'entitat Còdigos?
Bé, l'entitat és una entitat de voluntariat.
Penso que poder ser, és una de les més importants que tenim avui,
a Barcelona o al país, que està gestionada únicament per voluntaris.
I la seva funció és que persones que han tingut unes experiències,
que han tingut uns coneixements durant la vida,
les volen transmetre amb altres persones que els volen escoltar.
i així establim unes relacions entre unes persones
que ja tenim el camí recorregut
i que llavors volem expressar aquests coneixements amb altres persones.
Així establim uns graus de professors voluntaris
que fan gestions administratives, manteniment,
i un grup que són els usuaris que aquestes persones
doncs venen a escoltar el que els altres els volen dir.
És una entitat que precisament l'any que ve farem 40 anys
i hem passat uns moments, com ja en un període de 40 anys,
tots sabem que passem uns períodes més dolços,
uns altres una mica més agres,
però diríem que en aquests moments,
passades unes dificultats com vam tenir amb les pandèmies,
hem tornat a rebrotar.
Estem en una societat que cada vegada és més individual,
és menys participativa.
La gent, ho veiem amb els mòbils tots,
o sigui, quan vas amb el transport públic,
tots els caps estan ajupits
i tothom està mirant el seu mòbil
i es van creant uns mons molt centrats.
I ens falta aquesta comunicació, aquesta llibertat,
el poder parlar amb persones que tenen la mateixa dificultat.
O sigui, nosaltres socialment,
a Conex, que sempre diem que som persones de més de 55 anys,
tots tenim un patró,
tots tenim unes mateixes dificultats familiars,
unes dificultats econòmiques
o unes vivències, no?
I llavors és molt fàcil
poder compartir-les amb persones que estan dins del teu entorn.
L'excusa o el motiu que són les classes,
jo diria que és secundari.
O sigui, realment el que volem nosaltres
o el que pretem és la sociabilització.
O sigui, mitjançant aquests cursos
i mitjançant aquestes trobades que fem entre nosaltres,
el que realment es va teixint,
es va teixint un tegit sociable.
O sigui, la gent ens ajudem,
la gent ens trobem en un lloc.
Jo sempre argumento que
quan una persona
tota la seva vida està treballant
i els que tenim una certa edat,
doncs, fins a casa hi podríem arribar
a 50 anys de vida laboral.
i llavors tu
tota la vida has estat dins d'unes rutines,
d'uns estàndards,
jo diria que és com aquell que pica en un martell, no?
I els últims 50 anys
tu has picat en aquell martell
i llavors un dia
un dia et venen i et diuen
bueno, deixi ja el martell
i ara sigui feliç.
Sigui feliç.
El temps que li queda, disfruti.
i tu encara la mà
la mà va picant.
Encara aquella mà va picant el martell
i llavors dius
però si jo l'únic que sé fer
és picar.
Llavors,
és un moment una mica complex
perquè llavors
has de buscar l'alternativa
amb aquella rutina que tenies.
I costa molt de trobar.
O sigui, a les nostres edats
trobar, fer amistats,
és difícil.
No anem pel carrer
i escolta, fer-te amic meu.
És difícil.
Llavors penso que
el gran fer,
la gran finalitat que té Conex
és això,
és agrupar
amb gent que té un espirit,
un espirit de continuïtat,
un espirit de...
A veure, nosaltres, per exemple,
dins de Conex
hi ha una persona
que potser era un enginyer
però que tenia una debilitat
en col·leccionar ocells.
doncs aquesta persona
centra tot l'esforç
en aquella cosa
que li agradava
i la transmet
a altres persones.
Llavors hi ha gent
que hi ha molta gent
a tot arreu
que diu
ostres, doncs a mi m'interessa això.
Llavors nosaltres creem
un curs,
un curs que és un senyor
que parla específicament
d'ocells
i hi ha unes persones
que s'apunten
a aquell curs.
I anem diversificant.
Hi ha altres persones
que
el tema del vi
és molt recurrent,
està molt de moda,
i hi ha una persona
que diu
i potser aquella persona
no ve d'aquesta matèria
però diu
bé, doncs jo
faig un curs de dins
i llavors hi ha unes persones
que s'interessen
per aquell tema
i assisteixen
a aquest curs.
Hi ha unes altres persones
que tenen una tendència
a fer un esport
no tan actiu
però fem caminades.
Doncs nosaltres
anem reconduint
dins de l'organització
anem reconduint
aquestes necessitats
i les anem transmetent
a les persones
que les vulguin compartir.
Fantàstic.
Ben trobats oients
qui us parla,
qui us ha parlat
i que continuarà parlant
és el Jordi Sànchez,
president de Conex
des de l'abril
de l'any passat, no?
Sí.
I encara...
Jo soc dels
dels madurs encara
dels que estem verds
dins d'allò
però sí que...
Encara no fa un any
que tens que et sopar
ara farà un any
que hem de presentar
a la Junta.
I parlant de noms,
a veure,
Agustí Gómez Passoles,
què et diu?
A mi em diu
que és un senyor
que es va...
va tenir una visió
sobre aquest tema
i unes inquietuds
perquè ell valorava
que això
que parlàvem,
que quan unes jubila
què li queda?
Què hem de fer?
Vull dir,
pensar en què estem
aparcats en un lloc
fins que ens morim
i ell es revelava
davant d'aquesta situació.
Va dir,
no,
jo estic en una plenitud,
jo tinc uns coneixements
i llavors
es va ajuntar
amb una sèrie,
amb un grup
i van dir,
fem alguna cosa,
fem coses,
activem.
I llavors es va generar
el tema
de Conex.
Jo,
si em permets,
ja que has tret
el tema
de l'Agustí,
jo el vaig conèixer
personalment
perquè en l'any...
Va morir,
va morir
fa sis anys,
cinc anys,
el 2017.
Efectivament.
Jo personalment
treballava
en l'any 92
quan les Olimpiades,
93,
92,
91,
92,
i nosaltres
des de la Generalitat
vam fer,
vam crear
el primer
Congrés Nacional
de la gent gran.
El primer
Congrés
que es feia
a Catalunya
justament
per parlar
de tots els temes
de la gent gran
i tot,
que hi ha un programa
que es deia
Vida als anys,
etcètera.
Llavors,
hem fet
el comitè organitzador
del Congrés,
van convidar
totes les entitats
de persones grans
que hi ha a Catalunya,
el FATEC,
la Federació
d'Entitats
de la Tercera Edat,
etcètera.
Llavors,
va venir
el senyor
Comés Passola
i va dir
bueno,
nosaltres tenim
una entitat
que és d'això.
A mi em va agradar molt,
no vull allargar-me massa,
va agradar molt
aquest senyor
perquè així
com les altres entitats
fan coses
per la gent gran,
a Conex
és la gent gran
que fa coses.
Vull dir,
una persona
que sap
o té una mica d'idea
o es dedica
o que li agrada
o el seu hobby
és com deia el Jordi,
els ocells
o la vinya
o l'escriptura,
com és el meu cas,
oferim,
ens oferim
voluntàriament
a compartir
aquests coneixements
el poc o molt
que nosaltres sabem
amb altres persones.
I això
ho fem,
això que és romàntic
ho fem
en forma de cursos.
Jo tinc
anotat aquí
que la definició
que l'Agustí
Gomes Passoles
el fundador
el 84
deia
Conex
volem fer possible
que quan les persones
s'assoleixin
la jubilació
no perdent
la il·lusió
de continuar
vivint
intensament,
fent servir
les seves dots
de creativitat,
d'aprenentatge
i de realització.
D'alguna manera
diria que és
l'ideari,
i l'ideari
la filosofia
del que avui
és la vostra associació.
Ben trobats,
oients,
una associació
al voltant
de mil
estem
associats
de mil associats
i participants
o sigui
que ja
comença
la sèrie,
eh?
Sí, sí.
Escolta,
teniu
més associats
que nosaltres,
oients, eh?
No més o més,
més o més.
Bueno.
Aviam,
continuem
amb la presentació
reprenent
la història
que explicava
el Jordi,
Conex,
una entitat
de voluntaris.
Què fa
un voluntari
a Conex?
Un voluntari
a Conex
hauria de fer
el que
ell
estigui
més satisfet
i estigui
més gust
de fer.
Nosaltres
ho tenim
estructurat,
ho tenim
estructurat
d'una forma,
evidentment,
hi ha una
junta,
tenim una junta
de direcció
que
l'anem
renovant
cada
quatre anys,
si no hi ha
cap novetat,
l'anem
renovant
cada quatre anys
i
en dos
períodes
llavors
renovem
també.
O sigui,
nosaltres hem de
pensar
també
que
la gent
no ens podem
aferrar
amb un càrrec
perquè
comencem a tenir
una edat
que a 65 anys
que seria
una mica
l'ideal,
65 anys
tenim un esperit,
tenim una força,
tenim una edat,
però quan el temps
va passant,
quan has fet
dos mandats,
doncs ja has passat
vuit anys.
Llavors,
poder l'esperit
i la força
no és la mateixa
i es necessita
la minar
per sota.
Això és un dels objectius
que nosaltres
fem
que les juntes
s'han de renovar
cada dos períodes
o...
Jo també ho dic
als veïns.
Exacte.
Em tenen clavata
ja com a president.
S'ha de laminar.
Llavors,
nosaltres
ho tenim
estructurat
d'una forma,
diríem
que hi ha
una junta
directiva
que és la que
fixa una mica
els propòsits,
les intencions,
després tenim
un conjunt
de voluntaris
que deu oscilar
entre 120
i 120
i pico
que hi ha
dos grups.
Uns que són
els professors,
els voluntaris
professors
que són
els que imparteixen
les classes
de les matèries
que siguin.
Llavors tenim
uns altres
voluntaris
que són
els que fan
les tasques
administratives,
recepció,
manteniment
tenim
aquests
voluntaris
que fan
diguéssim
el que és
la gestió,
tota la gestió
administrativa
i inclusió
de manteniment
perquè és una
de les coses
que el manteniment,
el petit manteniment,
intentem
resoldre-ho
nosaltres.
I
després
tenim un apartat
que és
molt important
però
que jo
el posaria
una mica
a part
que és
una secció
que en diem
el cangur
amic.
El cangur
amic
són unes
persones
que han
de tenir
una sensibilitat
especial
perquè són
uns visitadors
de gent
gran
que per alguna
circumstància
estan
sols
i
aquestes
persones
grans
que estan
soles
estan
molt
desemparades.
Llavors,
dins
del que és
el cangur
amic
s'estableixen
uns visitadors
que van
a visitar
a fer
acompanyar
aquella persona
un cop a la setmana,
van veient
la seva evolució
per poder avisar
si hi ha alguna
incidència
que les persones
estan realment
soles.
Les visitem
a residències
o a domicilis
i és un servei
que es dona
gratuïtament.
És un voluntariat,
ja dic,
és vocacional,
és una cosa
que s'ha de ser
una persona
molt especial
per fer
aquesta
tasca.
Després,
dins
de tots
els departets
tenim
Edicònex,
que això
ho explicarà
més bé
el Josep Lluís,
Edicònex
que es dedica
a
m'avanço
jo una mica,
tu ja...
Una miqueta
d'espoiler,
molt poquet,
que si no
li treus
a Josep Lluís
l'explicació.
Sí,
quan
nosaltres
arribem
a aquesta
disposició
de temps,
podríem dir,
i de
no tenir
obligacions,
moltes vegades
ens agradia,
jo dic que
quan
un estava
en la vida
laboral
i deia
ara vindrà
el mes de vacances,
es feia una agenda
i deia
pintaré l'habitació,
ajustaré
les fotografies
i es feia
una llista.
El segon dia
ja l'havia fet,
ja l'havia fet,
ja havia posat
quatre fotos,
ja estava
avorrit
i d'això.
Llavors,
volem que
Dicònex
sigui
alguna cosa
més extens
i que és
que aquestes vivències
i aquest patrimoni
que tenim
individualment
es pugui escriure,
es pugui transmetre
i quedi
una constància.
Això ja us ho explicarà ell
perquè
ell ho sabrà.
Jo,
si em permets,
la pregunta
que ha fet
el Ferran,
què fa
un voluntari
i a Cònex,
jo ho resumiria
potser amb un titular.
Una persona
a Cònex
fa
el que la seva
generositat
li permeti.
És a dir,
Cònex
hem definit
que és una entitat
de voluntariats
i per tant
és el temps
que tu tens,
que és un temps
preciós,
que el vols destinar
generosament
per compartir
amb altres persones.
Matitzem,
Josep Lluís,
coneixement
i experiència.
Natural.
Però tu
comparteixes
el teu temps,
dediques
el teu temps
per compartir
els teus coneixements
i experiències
amb altres persones.
I això,
com hem dit sempre,
això ho fem
en forma de cursos,
com ha dit el jo,
però hi ha persones
que potser,
simplement,
com diu el Jordi molt bé,
diu,
no,
jo faré
perquè és important
en una entitat,
per exemple,
a recepció,
rebre les persones,
rebre les trucades telefòniques,
etcètera,
rebre les persones,
escolti,
que m'han dit
que aquí
vostès fan
no sé què,
no sé quant,
sí, sí,
mire-li.
I aquesta persona
li explica.
Això és fonamental
per a una entitat.
Per tant,
hi ha diverses possibilitats,
vull dir,
anem a suposar,
tu Ferran,
que tu vols un dia,
jo vull anar a connexió,
jo vinc aquí
i ofereix tal cosa.
I ja està.
Llavors,
conecs,
et fixa,
et posa en nòmina,
el que vol dir
que no cobraràs ni un duro,
però posa en nòmina
i llavors tu realitzes
la teva activitat.
Això corredura
aquella idea meva
que el voluntariat
en el món,
això és impagable.
Impagable.
I a més,
és un moviment
dels últims 50 anys,
perquè abans
hi havia uns voluntaris,
bé o malament,
però han sigut els,
que eren els missioners,
els missioners.
Res més, eh?
i que no hi havia
altres voluntaris,
però farà 50, 60 anys
al món hi ha hagut
aquest moviment
que és impagable.
No hi hauria un estat,
no hi hauria una organització
que fos capaç
de pagar.
Quan dic pagar,
no només monetàriament,
sinó també d'organitzar
tot aquest moviment
del voluntariat.
Sí, bueno,
jo a França,
a França sí que he conegut
en els anys 50 i alguna cosa,
he conegut moviments
de voluntariat
a qui...
A vegades 50
farà 70 anys.
Al nostre país,
a Catalunya,
inclús a la península ibèrica,
doncs a l'Estat
és a partir de les Olimpiades,
pràcticament,
que es comença a conèixer
a parlar de voluntariat,
no?
Però a França sí que existia
i a Alemanya
no conec-ho tant,
però a França sí que existia.
Però, torna a mi,
no farà més de 70 anys
el voluntariat del món.
Bueno, sempre han hagut
els cooperants,
cooperants internacionals,
que abans els missioners,
que missioners o laics
que anaven,
que a França els donaven
l'elecció d'honor,
fins i tot.
I tant, i tant, i tant.
Sí.
Déu-n'hi-do, eh?
La quantitat de coses.
Aviam,
jo entenc,
pel que heu explicat,
que tant el coneixement
com l'experiència
també es poden entendre
com les informacions
i veritats
subtingudes a partir
a partir de la realitat
o de l'ensenyament
d'un mestre,
que és el que d'alguna manera
està fent cònex, no?
I entenc que aquest concepte
de definició
és el que sintetitza millor
l'assistència i objectius
de cònex.
És correcte, això?
Correcte.
La meva apreciació.
Vull fer una repetició
de la idea
que ens ha deixat abans
el Josep Lluís,
que deia
hem de tenir en compte
que cònex
no és un centre d'acollida,
no és un centre de formació
de la gent gran,
allò que us ha explicat.
Sí.
Que crec que paga la pena
remarcar-ho,
que cònex
és una entitat,
tornem una altra vegada
a la definició.
Sí, sí, un centre
on la gent gran fa coses.
No es fan coses
per la gent gran,
sinó que la gent gran
fa coses.
Això és molt important
i per mi aquesta
és la diferència
amb moltes altres associacions
que tornem una altra vegada
a la voluntariat.
No, i que són fantàstiques
i fantàstiques
i meravelloses.
Però que compleixen
una altra funció
o tenen un ideari
diferent
o complementari
al que es posa.
Exacte, sí, sí.
Uf, interessant això, eh?
Molt interessant.
Molt interessant.
I see trees
of green
red roses too
I see the blue
for me
and for you
and I think to myself
what a wonderful world
I see skies of blue
I see skies of blue
clouds of white
bright blessed days
and dark sacred nights
and nothing to myself
and nothing to myself
what a wonderful world
what a wonderful world
Colors of the rainbow
So pretty in the sky
are also on the faces
of people passing by
I see friends shaking hands
saying
how do you do
they're really saying
I love you
I hear babies crying
I hear babies crying
and I watch them grow
they'll learn much more
than I'll ever know
and I think to myself
and I think to myself
what a wonderful world
I think to myself
what a wonderful world
Emily Claire Barlow
Toronto
6 de juny del 76
és una actriu de veu
i cantant de jazz canadenca
46 anys
nascuda de pares músics professionals
i es va animar a cantar
i estudiar piano, violoncel, clarinet i violí
als 7 anys
quan ja havia començat la seva carrera
ràpidament
va cantar tant a la televisió com a la ràdio
ha rebut 3 nominacions
pels Premis Juno de Canadà
i va ser anomenada vocalista femenina de l'any
els Premis Nacional de Jazz del 2008
doncs aquest interpret, aquest cantant
ens ha deixat la versió de la nostra sintonia
avui a el nostre programa 76
retornem amb cònex
que ens havien i ens falten moltes coses
i ens havíem deixat moltes coses per comentar
hem parlat del voluntariat
hem parlat dels objectius de cònex
però explicau en detall les activitats que fa cònex
cursos i tallers, etcètera
qui pot parlar?
perquè tenim un tercer convidat
que no l'he presentat
que està al darrere nostre
que a la red de guàrdia
com diu el Joan
que es diu Jordi Mestres
Jordi, benvingut
Hola, ben trobat
doncs s'explica'ns, s'explica'ns activitats
que fa cònex
aviam, el senyor Jordi Mestre
és el delegat o el representant
el responsable d'activitats
presenta't, presenta't davant del programa
Sí, bueno, jo soc el Jordi Mestre
i realment, o sigui, la meva funció dins de cònex
és en un apartat que es diu activitats
on d'alguna manera
tenim com dues branques
una que és molt important
és la connexió
entre cònex
o diguem-la
el que és la junta de cònex
o el cap de cònex
i els professors
o sigui, l'una d'altra
el que busquem realment
és mostrar sempre el nostre agraïment
a tots aquests voluntaris professors
que d'alguna manera
dediquen un temps
un temps molt valuós
per tota la gent de cònex
en principi, diguem-ne
que aquest és un apartat
i després, evidentment
per la pregunta que m'havies fet
cònex té
o sigui, una amplitud molt gran
en relació a tots els cursos
que desenvolupem
Quins cursos podem desenvolupar aquí?
Doncs estem present
que hi ha activitats
que són molt diverses
en funció de la gent
que podem captar
de tots aquests professors
que tenen capacitat
que tenen coneixement
i que tenen ganes de transmetre
llavors et trobes que aquí
doncs trobes gent molt diversa
pots trobar-te des de la persona
que en principi
pot fer pintura sobre sorra
per exemple
i aquesta activitat
el que fa cònex
és promocionar-la
en funció de l'acceptació que té
evidentment
nosaltres tirem el curs endavant
i podem trobar, per exemple
gent que
la seva passió ha sigut
per exemple
el tema d'ordinadors
i independentment
que aquesta gent
potser no ve d'aquesta professió inicial
però sí que té uns grans coneixements
llavors
ha tingut la inquietud
de transmetre
aquests coneixements
a gent com nosaltres
o sigui
gent d'una certa edat
que té
uns coneixements limitats
llavors
aquesta gent s'apunta
amb aquests cursos
per ampliar els seus coneixements
o entrar dintre
diguem-ne
del sector
de no sentir-se apartat
una mica
socialment
pel tema
del que representa avui
totes les tecnologies
llavors a partir d'aquí
que tenim
tenim història
de l'art
tenim el tema
per exemple
un curs
de tema
del vi
tenim el tema
de francès
tenim el tema
dels cursos
d'anglès
vull dir
els cursos
són molt variats
i realment
sí que te n'adones
compte
que després
hi ha
quantitat
de cursos
que tenen
una gran acceptació
llavors
la nostra pretensió
tal com deia
el Jordi abans
és buscar fórmules
d'estar cada vegada
més actualitzats
vull dir
intentar veure
que hi ha coses
que segurament
l'acceptació social
dels cursos
potser
no tenen
molta inquietud
o la gent
no té moltes inquietuds
llavors hem d'intentar
buscar maneres
de promocionar
sempre cursos
que la gent
tinguin interès
llavors vol dir
que avui en dia
la gent
per exemple
la gent de la nostra edat
hi ha
tenen present
que clar
la gent pot ser
des dels 55
fins als 80 i pico d'anys
vull dir
coneix és molt variat
i sí que et trobes
que potser hi ha gent
que per exemple
el tema de les tecnologies
doncs no l'han dominat
o sigui
són persones
que s'han sentit
una mica marginades
o una mica escloses
llavors
però tenen inquietuds
d'intentar aprendre
llavors vull dir
intentem sempre
buscar
camins
per intentar
buscar gent
que pugui donar
doncs aquests cursos
perquè hi hagi molta gent
que pugui aprendre
i tirar endavant
totes aquestes coses
i d'alguna manera
utilitzar tots els mèdics
aquests tecnològics
en aquests apartats
després hi ha gent
que té la inquietud
del que parlem
la història
de l'art
és una cosa
per exemple
que funciona molt bé
després hi ha
activitats físiques
com pot ser
el tema
de les caminades
ara arribarem
ho dic
realment
hi ha gent
de dansa
i un curs
que funciona molt bé
és el de música
el de música
també funciona
la música
és que
com deia abans
el Jordi
quan et jubili
a veure si puc fer
això o altre
doncs és un curs
en el qual tenim
una senyora
que és fabulosa
una senyora gran
també fabulosa
que ens ensenya
el llenguatge musical
amb una acceptació
fantàstica
i gent
que no havia tingut
oportunitat
de saber
el que és el don
i el que és un bemoll
doncs llavors
ara ho fan
i no només això
sinó que són capaços
de cantar una partitura
lo cual
és tot un èxit
és a dir
cursos
tallers
xerrades
i t'interromput
bueno
aquestes són les tres modalitats
no és el mateix
un curs
que un taller
no no
evidentment
hi ha la seva
i ara
havíem quedat
o tu havies anomenat
les caminades
com funcionen
les caminades
bueno
en realitat
em presenta
que també és un
bueno
com tot
hi ha gent
que té
iniciativa
i és un curs
que es va presentar
ja fa temps
i la veritat
és que
quan es va promocionar
doncs
la dubte era
saber quina
acceptació tenia
realment
té un seguiment
molt important
llavors
hi ha una persona
que evidentment
vull dir
és una persona
que té
moltes inquietuds
amb aquest tema
i és una persona
que té preparades
em sembla que són
actualment
em sembla no sé
si té
40 sortides
preparades
quan parlem
de sortides
preparades
estem parlant
de sortides
al voltant
del que és
Barcelona
o la zona
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
llavors per exemple
avui concretament
avui és divendres
però bueno
ahir si no m'equivoco
doncs no sé
si van estar
per Conxerola
vull dir
aquí a costa

llavors bueno
potser van a Sant Boi
potser poden anar
a fer caminades
a través de
per exemple
hi ha una caminada
que és molt típica
que em sembla
que és la que van
fins a Sitges
després caminen
fins a Vilanova
vull dir que realment
és una activitat
que té molt
sempre es busquen
activitats
en aquest cas puntuals
amb les dificultats
són molt poques
es tracta
de fer un recorregut
per posar
un terme mig
d'uns 10 quilòmetres
aproximadament
però amb la dificultat
d'esforç
no és molt gran
vull dir això vol dir que
agafa gent
de totes les edats
pràcticament
i tot això evidentment
el que es fa sempre
és partir d'un punt
determinat de Barcelona
a través de transports públics
i t'has de desplaçar
no sé
fins a Badalona
perquè després resulta
que vols anar
fins a Montgat
però té molta acceptació
això
aquestes tenen molta acceptació
aquesta és una caminada
però
jo ja llegeixo
la vostra web
que feu visites
guiades d'interès cultural
que també camines
exactament
però això és un altre apartat

no no
sí efectivament
sí senyor
vaig obrint
com ho diem
allà
el balón
sí sí
aquí exactament
aquí també
evidentment
també hi ha l'altre curs
d'una persona
que independentment
de la classe
que dona físicament
o sigui
a el que és a Conex
o sigui
després també
tant en tant
fa una
hi ha un programa
i llavors fa sortides culturals
que també són
de les activitats
que també tenen
moltíssima acceptació
i també
independentment
o sigui
el que és el tema físic
en aquest cas puntual
també hi ha una altra activitat
que és la marxa nòrdica
que aquesta és una cosa
que es va incorporar
em sembla que si no m'equivoco
aquest any
em sembla que es va incorporar
aquest any
i també és d'aquelles activitats
que en principi
quan nosaltres
la vam plantejar
no sabíem molt bé
l'acceptació
que tindria
però evidentment
també són d'aquelles coses
que evidentment
també té molta sortida
normalment
la gent que fa caminades
pot estar inquieta
o pot tenir ganes
d'aprendre
com va això
de la marxa nòrdica
el que no fa caminades
dubto que estigui
d'entrada
a la marxa nòrdica
sí, sí, exactament
però jo crec
que és curiós
però a mi em fa la impressió
que la gent
que fa les caminades
no realment
o sigui
que està molt bé
aquesta puntualització
però a mi em fa la impressió
que la gent
que fa les caminades
va a les caminades
i la marxa nòrdica
vull dir que no
com empagina
les dues activitats
perquè un de la caminada
ho deu tenir
com això
com una caminada
i l'altre
ho deu tenir
com un exercici
exactament
sí senyor
diria
no, no, no
segur que és així
jo crec que una cosa
amb l'altra
vull dir
el fet de dir
hòstia
jo faig les caminades
i al mateix temps
faig la marxa nòrdica
no, jo crec que no
o sigui
no s'entrellacen
segurament
perquè la gent ja fa
una mena d'esport
diguem-ne esport
llavors si ha de fer
alguna altra cosa
ja ho compagina
perquè una de les altres
curiositats que hi ha
és que dintre de Conex
és curiós
com hi ha gent
que a vegades penso
bueno, però tu quants cursos
fas aquí
vull dir que hi ha gent
que potser
igual fa la marxa nòrdica
després va a biodança
després resulta que fa anglès
i vull dir que realment
hi ha gent que Conex
li aporta
o sigui
li ocupa
un espai de temps
molt important
i sobretot
el que deia el Jordi abans
és la importància
que té
el fet de socialitzar-te
vull dir
el fet de trobar-te
i és també increïble
com pots arribar
a la nostra edat
saber que després
d'una classe
o sigui
pots crear
un grup de gent
amb la qual
vull dir
evidentment
t'hi trobes molt identificat
i on fomentes
unes relacions personals
que et porten
una mica més amunt
fantàstic
perquè en dones peu
això és un tema psicològic
i aquí tenim un psicòleg
que ara entrarem
res
5 minuts amb ell
el senyor 4P
és com jo el deia
resulta que
el senyor
Josep Lluís
Benet i Vidal
és psicòleg
és pintor
és professor
és polifacètic
què?
Què és que diu el psicòleg això?
Bueno
jo
afegiria un altre P
però
com que seria
malsonant
no la poso
no, no
val més que no
eh
val més que no
eh
moltes gràcies
Ferran
per les 4P's
eh
a partir d'ara
li dirà la meva dona
haver-hi sigut en compte
l'altre P de Pandó
que suposo
que la que veus
no li diguis
aviam
vosaltres als psicòleg
dieu
que el coneixement
que el coneixement és el contingut de la ment
fruit d'un procés d'aprenentatge
i per tant inclou també les creences
i les dades empíriques
i l'experiència vital
és a dir
molt bé
molt més complicat
ara això
és des del punt de vista
el vostre
o els psicòlegs
sí, sí
que el coneixement és alguna cosa més
sí, però això
cal saber que jo deia abans
sí, sí
però això ja era tercer de facultat
no en el primer
la definició que has fet
resulta que aquest senyor
que està parlant
és un valencià
nascut
al si d'una família
d'artistes
músics
pintors
i escriptors
i que aviat
va presentar
aptituds
pel dibuix
i la pintura
el senyor
José Américo
que va ser
el teu professor
un sorollista
un artista
fantàstic
mira, deixa'm dir
una petita cosa
em sembla que encara no l'hem tancat
una exposició
que em va agradar
està oberta
està oberta
allà a la plaça
de Mercènes
sí, sí
davant de les gràcies
exacte
és el primer
el Palau Martorell
el Palau Martorell
és el primer
és el primer
molt interessant
sí, molt
veus
li he trepitjat una mica
del seu
són quadros
són quadros petits
són quadros petits
jo diria
jo diria
tu que ets sorollista
també
a part de ser valencià
ets
degut
al teu
això que vas tenir
referent tensa
sorolla

jo l'exposició
que vaig veure
l'impressió
que vaig treure
era el sorolla
no sé si és més autèntic
però potser més primitiu
era l'exposició
del sorolla
de punts
amb una llibreta

i que els exposava

o sigui
no era el sorolla
d'haver pintat
sinó
sorolla
més directa
o el primitiu sorolla

total
la història
sorolla
pintor de llum
que a mi m'agrada molt
i que actualment
que encara diu el Joan
que està
per veure
que la recomano
és una exposició de pintura

la pintura també m'agrada molt

i sorolla també en particular
bueno
tornem amb aquest senyor
valencianet
que pintava
valencianet
valencià
valencianet ja t'ha passat l'edat
del barri de Russafa
i que de jove
i que de jove
aquest senyor
del barri de Russafa
va participar
en diferents
certamens de pintura
jove
i a més
obtenia premis
i mencions
i tot això
no no
és tot un
és polifacètic
totalment
em deixa impressionat
i ho he de professor
per no dir pedagò
perquè a més
en sap
bueno
aquest senyor
és el
responsable
de l'apartat
de lletres
de Cònex
i
hi ha un apartat
de comunicació
que suposo
que té a veure
bastant
amb l'escriptura
i amb les lletres
la comunicació
per difondre missatges
i crear corporació
jo recordo
que tu m'havies comentat
que dius
que tu hi creus
molt
en aquest missatge
de comunicació
del que és
per difondre missatges
i crear corporació
que d'alguna manera
tu ho tens enfocat
amb l'escriptura
com funciona
l'escriptura
conegues

jo explicaré una mica
el per què
jo estic a Cònex
jo quan et vaig jubilar
com que em sento
i sempre m'he sentit
molt afortunada
de la vida
perquè la vida
gràcies a Déu
o gràcies a no sé
qui m'ha tractat molt bé
jo considerava
que tenia un deute
en la vida
i quan vaig descobrir Cònex
ja en els anys 90
que he dit abans
amb el senyor Passoles
llavors
jo
el primer que vaig fer
va ser
a veure què puc jo oferir
llavors
bueno
jo tenia moltes coses
a oferir
la veritat
però clar
no crec que
per exemple
fer un curs
de psicologia clínica
parlant de l'esquizofrènia
i de la paranoia
i dels conflictes
de l'ànima
no crec que
això interessa
a molta gent
la gent
es situa més
a nivell de neurosis
no tant
a nivell de psicosi

llavors
com que per una altra banda
a mi sempre m'ha
m'ha agradat també
escriure
fa molts anys
que estic escrivint
relats curs
i tal i qual
i abans de jubilar-me
ja vaig publicar
la meva primera novel·la
doncs
llavors
vaig oferir
el que dèiem abans
la generositat
no?
què fa a una Cònex?
posa a una Cònex
el que creu
que pot compartir
amb els altres
i als altres
li poden interessar
llavors vaig veure
que no hi havia res
a nivell de lletres
per entendre'ns
llavors vaig oferir
fer un taller
d'escriptura creativa
el taller d'escriptura creativa
és tractar
d'animar
no d'ensenyar
perquè l'art
no s'ensenya
sinó que l'art
s'opina
si de cas
no?
i llavors
l'escriptura
no deixe ser un art
llavors
és
les persones
que podien tenir interès
a escriure
tal i igual
llavors
fem un taller
d'escriptura
amb poques persones
en aquest cas
nosaltres
jo vull tenir
poques persones
perquè clar
en el taller
com el seu nom indica
no és un curs
de dona teòrica
que també és dona teòrica
però sobretot
el que la gent ha de fer
és escriure
escriure
llegim els escrits
que la gent fa
els critiquem
els comentem
el tal o qual
cadascú opina
i l'autor
l'autora
en aquest cas
va prendre notes
del que els altres
li diuen
del feedback
d'això
i bé
ja llavors
ja fa
i això ho fem
des de l'any 2016
ja fa molt temps
ja han passat
moltes generacions
d'escriptors
i escriptores
i
una
la primera
la primera novel·la
que
que va sortir
del taller
d'escriptura
és una senyora
que per cert
està morta
va agafar un càncer
de pàncreas
i va morir
llavors
van estar treballant
durant dos anys
la seva novel·la
i em diu
Josep Lluís
això jo ho voldria publicar
creus que ho podrien publicar
i tal
i llavors diu
perquè és que he vist
quantitat d'empreses
editorials
que hi ha per internet
però és que em demanen
molts diners
i jo dic
bueno Charo
això no te preocupis
que ja sé
de què va el tema
perquè a mi m'ha passat
també
la primera novel·la
em van estafar
em van demanar
moltíssims diners
i no
no m'enrotllaré
amb això
la qüestió
que vaig dir
escolta
això ho podíem editar
a nosaltres
i d'aquí va sortir
Edicònex
que no és un editorial
sinó un servei
sense afany de lucre
empresarial
de suport
a l'autodició
de les persones grans
quants llibres
heu ajudat
Edita?
en aquests moments
crec que estem
per uns 40
45
Déu-n'hi-do
Ben trobats oients
aquesta persona
que escolteu
que ens explica
el seu relat
és el psicòleg clínic
que es va interessar
per la pintura
com a teràpia rehabilitadora
de malalts mentals
a la clínica mental
de Santa Coloma
de Gramenet
aquí a Barcelona
tu amb aquesta etapa
es vas exercitar
la interpretació
de les pintures
de malalts
d'esquizofreni
com a camí
per penetrar
i entendre
la malaltia mental
i el deliri inconscient
sí, senyor
fort això

i també vaig treballar
en la formació
de concepts abstractes
en psicòtics crònics
molt fort
pare, pare
és la meva tessi doctoral
doncs aquest senyor
que podria semblar
un cul inquiet
un tast de ulletes
un volàtil
variable, voluble
però jo em quedo
amb un adjectiu
per definir-te
versàtil
de l'esquizofreni
de l'esquizofreni
de l'esquizofreni
de l'esquizofreni
de l'esquizofreni
de l'esquizofreni
de l'esquizofreni
de l'esquizofreni
i l'esquizofreni
de l'esquizofreni
de l'esquizofreni
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ja es havia dit, la història, viatges, sobretot aquestes parts actives.
Pensem que un jubilat de 65 anys, avui en dia, és un jove de 65 anys.
Una persona fa 40 anys, de 40 anys, era un vell.
Ja ens ho deien.
Avui en dia això ha evolucionat d'una altra manera.
Llavors, tots estem molt necessitats físicament, estem molt bé, i emocionalment també.
Llavors, crec que aquestes matèries, per això nosaltres seguim evolucionant en actualitzar les matèries per no quedar en desús.
Si seguíssim un patró de fa 20 anys, es moriria.
Renovar-se o moriria.
Ara, quan sortim, parem nota i ja està.
Més que res per no tallar ara el programa.
Exactament.
Si em permeteu, jo diria que tot això que estem concentrant aquí,
jo us recomanaria que miréssiu la pàgina web de conex.cat.
perquè ja no us desplegar-ho.
Jordi, t'interrompeixo perquè tot això ve a la segona part, que us tinc que preguntar on esteu ubicats,
què pot fer l'oient que ens escolta per contactar amb vosaltres, com funciona això, quina escolta, etcètera.
Però tot això, no fem l'espòiler.
Passem el temps del Joan que ens expliqui les seves històries i la segona part del nostre programa entrarem en aquest tema.
Perfecte.
Doncs parlarem després.
D'entrada, volia fer un homenatge amb un valencià.
Ja que tenim aquí el nostre psicòleg, que és valencià, i jo també tinc avis valencians,
volia fer un homenatge a en Raimon.
En Raimon perquè per primera vegada des de fa molt de temps ha aconseguit a inaugurar una exposició al seu poble
que segurament es convertirà en exposició permanent d'aquí uns mesos.
Xàtiva, no?
Xàtiva.
Xàtiva, xàtiva.
Per tant, sisplau, Raimon.
Xàtiva, xàtiva, al carrer Blanc.
Ma mare, que sempre espera que torni com abans.
He deixat germans i amics que em volen
i esperen com a mare que jo torni com abans.
He vingut així perquè crec que puc dir-vos en la meva estimada llengua
Paraules i fets que encara ens agermanen
Paraules i fets
Que encara ens fan sentir
Homes entre els homes
Paraules i fets
Que encara ens agermanen
En la lluita contra la por
Bé, jo espero que en un any puguem veure realment no el museu, sinó ara només hi ha aquesta exposició,
però sembla que hi ha espai i que tota jàtiva està decidit a tirar endavant.
Bé, avui continuaré parlant de temes d'anècdotes, o sigui, no aprofundirem en cap tema important.
Però bé, temes divertits d'aquests que em van sortint llegint i tot això.
Per exemple, sabíeu qui era el capdell Verginterot, Vergintxentòrix?
Ei, estèrics!
De la tribu dels adorns.
Aquest només tenia por que se li caigués el cel al damunt.
Va ser un contrincant dur de pelar pels excesos de Júi César a la Gàlia.
El capítol Esgau, posseïdor d'un veritable sentit polític i militar,
amb la seva manera de lluitar i llibrar les seves tribus,
va infringir dures derrotes a tots els cossos legionaris.
Després de molts enfrontaments,
Vergintxentòrix va reunir el gruix de les seves forces a la ciutat de Bècia,
que va ser envoltada pels romans.
Després de setmanes de setxa,
el cap Gau no va tenir més remei que rendir-se al César
a canvi de la vida dels seus homes
i dels habitants que havien quedat a les UPS.
El capdell Gau va ser encadenat,
engaviat i traslladat a Roma
perquè el Júi César el pogués exhibir com a trofeu de guerra.
Després de passar sis anys amb una mesmorra de la presó Mamertina,
es diu que va ser estrangulat.
La venjança arribaria molt més tard
i de forma escrita.
L'aestèrix.
El petit Gau sempre s'imposava als exèrcits del César.
El van estrangular perquè no tenia la pòssima, eh?
Del panoràmics.
Al món han existit molts estats petits.
Segurament el més petit que encara hi és actualment
és el Vaticà, la Santa Ceu.
Però sabíeu que el maig del 1968,
o sigui abans d'ahir,
la independència de l'autoanomenada República de la Illa de les Roses...
Fem història.
L'any 1957,
l'enginyer buonyès Giorgio Rosa
va construir una plataforma de 400 metres quadrats de l'adriàtic
que havia de servir per descarregar ciment
transportat per diferents naus.
Aquesta plataforma tenia una mànega
que portava el ciment a terra.
El noci no va anar gaire bé
i finalment Rosa es va fer amb la seva propietat.
Li devia fer gràcia ser propietari
ja que la plataforma estava amb aigües internacionals.
La república era la república de la Illa de les Roses.
Idioma oficial, o esperant,
bandera, himne, moneda i segeïs
que els venia com a souvenirs a la gent que visitava la Illa
o la plataforma.
Poc va durar.
Les autoritats italianes,
després de negociar discretament,
van enviar un destacament de policies.
Van desembarcar la plataforma i la van ocupar.
Poc després,
l'illa artificial va ser desmantellada per sempre.
L'últim pas d'en Rosa
demana suport a l'Associació Mundial de Parlobants d'Esperant.
Sempre quedarà per això.
Avui hi han televisistes, a Castell?
No, no, era artificial i ho vam desmuntar traços i s'ho van emportar tot i ja està.
Sí, s'hi va a desaparèixer.
Les guerres mèdiques, perses i grecs.
de petit, no entenia el nom d'aquestes guerres.
Era perquè havien participat molts metges, molts doctors de l'època?
Mèdia era un regne ubicat al centre-oest de l'actual Irán,
amb capital a Ekbátana,
que entre els segles IX i VI abans de Crist s'aniria estant en Paràcia,
com ho demostren les trobades arqueològiques fetes a la serrabada dels euros.
Ja Heròdot descriu sis tribus medes
i els atribueix una unitat ètnica, lingüística i religiosa.
En l'apugeu de la dinastia persa Akemènida,
Mènida va passar a ser una regió administrativa del nou imperi persa.
No obstant això, és possible que cultures enllonades geogràficament,
com les polis gregues,
seguissin anomenant els pobradors de l'actual Irán com a medes.
No anavan massa desencaminats.
Els soldats d'èbit dels exèrcits perses
eren, en la seva majoria, els temuts medes,
provinents d'aquella regió.
Difícilment es pot pensar en les nostres illes medes,
com uns illots en què es van establir o arribar a aquestes tribus.
Ara bé, si hi han trobat vestigis grecs,
potser et siga una antiga metròpoli grega.
Algú ha sentit a parlar d'un tal Jack Johnson?
Doncs situem-nos.
En Jack Johnson, anomenat el gegant de Galveston,
va ser el primer boxejador negre guanyador d'un campionat mundial.
El Cucux-Clan,
però també els abusos que cometia amb esposes, amants i companyes,
el van obrir a exiliar-se.
A on? A Barcelona.
El dia de Sant Jordi del 1916
va ser un gran dia a la Monumental.
Aquell dia, l'excampió del món dels pesos pesants
es va enfrontar al suís Fabien Abenarius Lloyd,
conegut amb el sobrenom d'Arthur Craven.
Aquest, també fugitiu,
havia marxat de França per no combatre la Primera Guerra Mundial.
Els cartells penjats pels carrers de Barcelona
descrivien l'enfrontament,
estava en castellà,
com la gran fiesta del boxeo.
Jack Johnson,
negro de 110 quibos,
contra Arthur Craven,
blanco de 105 quibos,
con una bousa de 50.000 pesetes per al grador.
Bueno, no.
Sis càmeres van gravar el combat.
Segons diversos fonts,
Craven va pujar el quadrilàter mig begut.
O mort de por,
si atenem el rebat d'altres referents.
Estava pàvit i tremolava.
Durant diversos minuts,
el boxejador blanc es va evitar protegir-se la cara
i les parts més importants.
Cada vegada era més evident
que el combat estava totalment manipulat.
El cao es va produir al sisè a Sao,
quan Johnson,
amb un únic directe,
va enviar Craven a terra.
L'endemà,
tots els mitjans van qualificar el combat d'estafa.
Torrat i tostat.
Però no va acabar aquí la història.
El fugitiu Jack,
que no podia tornar als Estats Units
per les violacions o abusos sexuals
que havia comès,
va proseguir la seva gira europea.
I ja amb 37 anys
li van proposar enfrontar-se
al boxejador blanc
Jess Hubert a l'Havana.
Corria el rumor
que s'hi perdia
el deixarien tornar a casa
i li retirarien els càrrecs.
Hubert,
10 anys més jove,
gaudia d'un físic envajable.
Envejable.
La comptesa es va programar
a la feusa.
Ah, 45 assals.
Déu-me'n'hi.
Però ja el 15
Johnson estava esgotat
i el 26
va quedar nocajat.
L'endemà,
la ser derrotat,
Johnson va demanar
el passaport
al consulat
nord-americà de Cuba.
L'hi van denegar.
Tot era un engany.
Finalment,
a la primera
del 1920
va poder portar
el seu retorn
als Estats Units
a canvi
d'un any de presó.
Una curiositat.
Totes les dones
de les que diuen
que havia abusat
eren blanques.
Bé,
ja he fet
aquestes 3 o 4 anècdotes.
Jo també,
per donar temps,
m'acomiado
amb dues cosetes
de les camarades
sempre,
d'aquestes
que havíem d'actualitat.
Aquests tios,
aquesta setmana,
s'han dit
algunes frases
d'aquestes
redondants
que se'm restreny
que es puguin dir.
I jo penso,
amb una que es va dir,
anem amb compte
amb la gente de Vien.
Aquest grup social
que,
segons l'amic
Feijó,
ha sent violentat,
molestat
o interferit
per les iniciatives
legislatives
del govern d'Esquerres.
Quan
pretenen
reforçar
els drets
de les dones
i protegir
les milòries.
País.
Una altra.
Que important
és conservar
una biografia
coherent
i saber
apartar-se
temps,
sense
estriàncies
i afany
de protagonisme.
Oi,
senyora Mames?
Moltes gràcies.
Joan,
amb tu hem perdut
Bertinger
Històrics,
una illa,
l'imperi persa,
els medes,
no les illes,
no les illes,
eh?
Les illes no.
Pep,
amb tu no perdrem res,
no?
No,
no perdrem res.
avui parlaré
d'un parell
de monuments
de Barcelona
que han tingut
molt mala sort,
que són molt de sort.
veus com han perdut
alguna cosa?
A potser amb això
el recuperem,
vés de saber.
Perquè hi ha molts monuments
que no coneixem
i alguns els tenim a tocar
però com que no es queden
l'atenció
per petits,
per lletjos
o perquè els hem vist
tantes vegades
no els donem cap
tipus d'importància.
Però farem primer
una mica d'història.
L'any 51
l'estat espanyol
estava amb l'aigua al coll,
patia un boicot internacional
i tot el sistema autàctic
no havia donat cap resultat.
Per altra banda,
en plena Guerra Fredra
els Estats Units
mantenien una gran flota
al Mediterrani
per controlar
els moviments
de la Unió Soviètica
i una gran part d'Europa
havia quedat
sota l'òrbida soviètica
i encara tot el que en deien
el telodesert.
I encara França i Itàlia
que eren aliats
als Estats Units
tenien cada una
un partit comunista
molt fort
que no era fora assenyat
pensar que en un moment donat
poguessin arribar
a tenir força
per condicionar
certes polítiques
de cooperació
o fins i tot
assolir el poder.
això va jugar
a favor de Franco
a canvi de fer
de titella
dels americans
ells li van rentar
la cara
a la seva dictadura
nacional catòlica
i visceralment
antisoviètica.
el tractat d'amistat
de 1951
faria que els mariners
de la sisena flota
utilitzessin
els porcs mediterranis
de l'Estat
com a llocs d'esbarjo
i a partir d'aquí
amb un altre tractat
o ampliació del primer
com es vulgui mirar
doncs
fer un canvi
d'armament
altres tancs
avions
assessors
i el govern
feixista
els permetia
tenir unes bases
per avitallar
les tropes
i fer reparacions
als aparells
que necessitessin
i gaudir
permisos
a poca distància
que poguessin ser
necessaris
recuperar-los
en cas
de conflicte
recordem
les bases
de Rota
Saragossa
Torrejón de Ardoz
entre altres
i a casa nostra
a part de l'emissora
de Pals
Radio Liberty
que va emeter
el 54 al 75
només va tenir
Barcelona
Barcelona va ser
el port preferit
com a esbarjo
de les tropes
una mica
com va ser
Tailàndia
per les tropes
destinades
al Vietnam
l'arribada
dels mariners
americans
va ser tot
un esdeveniment
a la ciutat
una ciutat
que encara
tenia
cartelles
de racionament
runes
dels bombardeix
uns sous
entre mil i dos mil
pessetes
al més
els millors
i molts d'altres
molt més
baixos
la gent
doncs
els veia
com una mena
de superòmet
molt alts
molt rossos
o molt negres
depèn de cada
un dels marinos
que es trobava
per davant
però era així
i per altra banda
ells eren
joves
que durant
tres mesos
no havien vist
una dona
que no fos
en una revista
ni havien begut
alcohol
o potser una quantitat
molt i molt limitada
i de cop
els deixaven anar
a una ciutat
que pel que ells
buscaven
els oferia el mateix
que els hi podia
donar París
però a un preu
quinze o vint
vegades
inferiors
una setmana
a Barcelona
amb el sou
en dòlars
de tres mesos
paradís
la gent
els veia
com sortits
d'una pel·lícula
de Hollywood
però la gran majoria
provenien
de l'Amèrica Profunda
que no havien vist
el mar
fins que els van embarcar
i eren
de famílies
humils
exceptuant
naturalment
els comandaments
un dòlar
heu de pensar
que valia
entre 60
i 80
pessetes
i una prostituta
cobrava pel servei
entre 15 i 50
anaven a un bar
els cobraven
un entrepà
o una beguda
un dòlar
i ells en deixaven
una altra
de propina
això doncs
que els cambrers
devien fer uns ulls
que Déu n'hi donar
sense apuntar
les despeses
dels vaixells
es diu
que la despesa
dels soldats
fetes per ells
mateixos
era d'un milió
de pessetes diàries
que venen 51
tot ho trobà
barat
i anaven
a buscar coses
i tal
llavors
a partir d'aquí
doncs
prostitutes
bordells
sales de festa
bars adaptats
cuitacorrents
els gustos
no avinguts
tablaus flamencos
locals de jazz
noves pensions
no els hotels
i restaurants
que els van caure en gràcia
doncs van ser
els principals
beneficiaris
d'aquesta
d'aquesta
loteria
el turisme
abans dels anys 60
va ser la sèptima flota
efectivament

els primers
que van venir aquí
van obrir els ulls
a la gent
de moltes
de moltes coses
pocs mariners
passaven
a més a més
de la plaça Catalunya
encara que en algun reportatge
en alguna revista americana
o en alguna revista d'aquí
doncs veies algun mariner
doncs allà amb la moreneta
o per la segada família
els devien
els devien pagar
perquè llegin a fer-se la foto
o ho haig de saber
no ho sé
però bueno
i la plaça Reial
i el carrer Escudellers
eren com un imant
per aquests
nois
amb la butxaca
més plena
que el servei
el restaurant
a Maia
los caracoles
el jambori
les cerveceries
de la plaça Reial
molts locals nous
i altres rebatejats
en noms americans
com el cosmos
i altres
escrivien
el boca a orella
els va fer
que aquest peregrinatge
es repetís
cada cop
que un vaixell
arribava a Barcelona
podríem explicar
moltes anècdotes
i en farem
unes quantes
o coses com
anècdotes
o coses curioses
es diu que el jambori
més d'un cop
el van tancar
24 o 48 hores
només per ells
per fer
concerts privats
i els mariners
es feien portar
pollastres rostits
de los caracoles
perquè l'Espanya
i el xiquen
el trobaven boníssim
i no tenien
tampoc uns gustos
molt més
quan passava
una cosa així
era una dedicció
pel local
i pels cambrers
es diu que es posava
damunt de la taula
en una gorra
i ells hi llençaven
allà d'hores
i anaven consumint
i els cambrers
doncs
anaven cobrant
sense
així no hi havia
problemes de canvi
i ni control
ni pels que bevien
ni pels que cobraven
o sigui que
en algun cambrer
també es va fer
una fortuneta
van arribar
com he dit
del xiclet
les xocolatines
els cipos
els tallaungles
per un cantó
i la llet en pols
i el formatge americà
per a les escoles
i tancs
i aviots
i altre material
doncs
perquè es distreguessin
els militars espanyols
també
per altra banda
també va arribar
la Coca-Cola
i encara Barcelona
és una de les ciutats
del món
on es consumeix
més Coca-Cola
del món
també va aparèixer
el plat combinat
el restaurant
toboggan
va ser el primer self-service
allà a la plaça
real
i que va tenir
molt d'èxit
era un sistema
que aquí
doncs va tenir
molt d'èxit
també per la gent
d'aquí
però el que la gent
no sabíem
que era el sistema
emprat a les presons
i a les casernes
americanes
i aquells joves americans
s'hi havien acostumat
ja de molt joves
algunes prostitutes
en lloc de dur el mariner
a la pensió
o a l'hotel
se'ls enduien a casa
es presentaven
als seus fills
moltes vegades
l'estratègia sortia bé
i el mariner
s'instal·lava
tota la setmana
amb una pluja de regals
per tota la família
i anades a la boqueria
a comprar menjar
podem imaginar
que una setmana
durant una setmana
aquella casa
cada dia era Nadal i Reix
menjaven canet
i Nadal i Reix
perquè tot ho trobàvem barat
ho compraven regals
pels nens
vestits per la noia
i ells feien una mica
de vida familiar
que també els feia
una mica de gràcia
no tot van ser flors i violes
en aquestes visites
hi va haver moltes baralles
propiciades
per l'accés d'alcohol
sort que normalment
era entre ells
i la policia militar
havia treu la porra
i posat ordre
d'alguna manera
contundent
i encara que se n'hi ha mentida
el propietari del local
on s'havia produït
una baralla
era el més feliç de tots
ja que l'endemà
presentava una factura
feta per ell mateix
a les oficines
de la sisena flota
i sense cap control
en efectiu
l'indemnitzaven
o sigui que anava molt bé
no es tenen notícies
de suïcidis
ni assassinats
ni maltractaments
de les prostitutes
que n'hi va bé
perquè depenien directament
de la policia militar
i la d'aquí
no va fer mai
cap atestat
tot quedava
en mans americanes
que impartien justícia
i pagaven
les indemnitzacions
es veu que en cas
de buscar algú
un oficial
acompanyat
per la policia militar
tocava un xulet
i tots
sortien
dels locals
tots els mariners
i formaven
a banda i banda
del carrer Escudellers
i la policia
identificava
els que buscava
o sigui que la cosa
estarien molt ben muntat
molts locals
escarmentats
per les baralles
anteriors
tenien els tamborets
fixats a terra
per evitar
que fossin
hostilitzats
com estri
d'atac
pels mariners
en alguns locals
eren permissius
fins i tot
amb la prostitució
de menors
a l'hotel Cosmos
que s'havia dit
que també
però això no
al final de la Rambla
a tota hora
hi havia presència femenina
allí apareixia
el senyor Fernández
que donava classes
d'anglès
per facilitar
el contacte
amb els seus clients
a les meucas
perquè és que amb el francès
potser n'hi havia prou
es veu que aquest
es veu que aquest
no era
no era un cas únic
al Cosmos
les prostitutes d'aquí
convivien
sense barrejar-se
amb les anomenades
gavines
que eren
unes prostitutes
de luxe
que anaven seguint
les escales
dels reixells americans
i que es dedicaven
als oficials
els vestits
i les joies
que duien
no es podien comparar
amb les d'aquí
i a més a més
parlaven anglès
a l'apartalt
es van habilitar
unes habitacions
per rematar la feina
sense sortir del local
o sigui que
al dematí feies classe
i a la tarda
feies ballar
i allò
i després a la nit
passi-ho i tinta
feien pràctiques
ah exacte
sí sí sí
feien fer les pràctiques
d'anglès
exacte
i de llengües

els mariners
tornaven
els vaixells
amb unes barcasses
que els duien
del port
als vaixells respectius
a unes hores
convingudes
com que tothom
volia aprofitar
la jornada
les darreres barques
anaven sempre
molt plenes
i de vegades massa
el 17 de gener
del 77
la darrera barca
sortia
amb més de 100 persones
a bord
i no cal dir
que molts
amb unes condicions
deplorables
per culpa de l'alcohol
sembla que van fer
una maniobra
massa oberta
van topar
amb una barca
de pesca
un carrer
de
basc
em sembla que era
i la barca
va volcar
i van haver 49 mariners
morts
un d'ells
va morir l'endemà
víctima d'un infart
a causa de l'esforç
que havia fet
salvant altres companys
doncs
un petit
i desconegut monument
recorda
aquest fet desgraciat
està situat
a l'embarcador
on s'agafen
les golondrines
allà al port
de la pau
a la banda dreta
queda molt apartat
vaig anar-hi ahir
expressament
per veure si
si el que deia jo
doncs encara era cert
corroborar que era veritat
el que diem aquí
el benvinguts
ho faig molt
sí, sí, sí
i és allà
sí, mirant el mar
a la dreta
bastant cap allà
la gent
atravessem
el monument a Colón
i anem
o cap a les golondrines
o cap al moll de la fusta
o p'allà al pont
la part dreta
és on està
la transmediterrània

el monument és petit
fa 2,90
home
tan petit
però vull dir que
no és molt voluminós
fins a una mica més la meitat
és un monolit
de pedra
on hi han gravat
els noms dels morts
hi ha una placa
de
metàl·lica
amb el escut
dels marines
i de la marina americana
unes
unes ancoses
i unes rionàligues
etcètera
i tal
que dona
que dona les gràcies
a tota la gent
tant dels militars americans
com de gent de Barcelona
que van ajudar
perquè els pescadors
s'hi van abocar
a tot això
però esclar
era el gener
era la setmana dels barbuts
la més preda
diguéssim a Barcelona
que acostuma a ser veritat
això
i ells entre que anaven torredets
i que
doncs
no hi havia la llum
que hi ha al port
no sabien
la hipotèrmia
no sabien cap on
havien de nedar

o sigui que
la cosa
doncs aquest petit monument
recorda
aquest fet desgraciat
la gent
no
ara està aquí
quan el van inaugurar
l'any següent
de la desgràcia aquesta
estava
cap allà
on hi ha
el World Trade Center
perquè en aquella zona
és on va tenir
l'accident
on va ser
el que passa que
amb el temps
doncs
per donar-hi una mica més
de prestigi
de vista
el van passar aquí
que és el lloc
on anaven a embarcar
els marinis
recorda els ollens
quin any va ser això?
això va ser
l'any 77
17 de gener
dia de Sant Antoni
el dia 17 de 1977
o sigui que
ja teníem
entre cometes
més que democràcia
no teníem dictadura aquí
és un monolític
el monolític
de pedra
que ja
ja ha gravat
a la pedra
el nom dels 49 mariners
i la placa
aquesta de bronza
amb el nom dels
el vaixell
el guam
i el trenton
no té cap més cosa
perquè vull dir
són uns vaixells
que un
el van
amb unes maniobres
el van esfonjar
perquè ja estava fora d'ús
i un altre
van anar a parar
el van vendre
a la marina índia
el nom
que era el trenton
a la marina índia
però també va tenir
un accident
i se li van morir
uns quants
jo devia estar
maleït
aquest pobre
aquest pobre vaixell
bueno
doncs aquest és aquest monument
que és tan desconegut
que molta gent
no sap ni qui hi havia
molta gent
ni recorda
que va bé
jo realment
no recordo
no el recordo
després sí que vaig veure
amb el temps
vaig veure
el monument
i després doncs
ja havia llegit altres coses
vull dir
no l'he descobert ara
però sí que realment
és una cosa
que la gent
es queda bastant parat
perquè no recorda
tenien 20 i escaig d'anys
per això
per això
no eren caps nens
la difusió
deuria ser mínima
mínima

solteria una noteta
petita a la vanguardia
i ja està
i ben interessava
entre tanta desgràcia
expliquem una història
una història més alegre
va en Johnny
en aquella època
en Johnny tenia 21 anys
i aquell dia duia
una llufa de campionat
amb prou feina
s'aguantava dret
i com que no
a part de no aguantar
sa dret
tampoc dominava gaire
la bufeta ja
va anar corrents
al Califòrnia
i va demanar
pel lavabo
es va equivocar
d'habitació
es va ficar al magatzem
donar un cop al cap
i va quedar
establornit
dormint la mona
l'endemà
al dematí
arriba a l'Amèrie
que era la mestressa
obre el bar
i se'l troba allà
assegut de voretaula
suposo que meditant
a veure com ho explicaria
amb el seu soparí
és el que havia passat
passa que a l'Amèrie
se li va tirar el coll
i el va abraçar
perquè aquest t'havia
salvat la vida
aquest va perdre la barca
aquest noi va perdre la barca
als dos anys
al cap de dos anys
van venir uns pares
a agrair-li a l'Amèrie
que se n'hagués anat
sense reomplir la nevera
que si hagués fet això
l'hagués trobat allà
i l'hagués despertat
i l'hagués fet anar
a buscar la barca
veus com
de tant en quant
val la pena
passen coses
i ell
cada any per Nadal
li enviava una felicitació
a l'Amèrie
amb les fotos d'ell
d'ell i la seva dona
d'ell la dona i els fills
i així
fins al final
era una història simpàtica
amb tota aquesta
ja veus
de tant en quant
el que jo volia dir
tenia la bufeta terça
et pot salvar la pell
i molt educat
perquè nosaltres avui
s'ho fan
amb un arbre
ell no
va al·lucant
amb nosaltres
mira
això li va salvar la pell
potser que un que són tan alts
els arbres
no els havia trobat prou gros
a poc a poc
tot això va anar canviant
el país dels anys 50
i ara molt diferent
dels anys 70
i 10 anys més tard
la diferència
encara es va fer més gran
pensem que allà
als anys 70
ja començava a haver-hi
tot el turisme sexual
d'aquí
cap a Tailàndia
el que ens avergonia
dels americans
que ens feien aquí
no les anàvem a fer
anàvem a fer Tailàndia
la gent anava a comprar
aquelles horroroses coberteries
de coure
de no sé quin color terien
aquelles joies
més o menys bones
i tal
i molts doncs
a fer el massatge
amb final feliç
bueno
el 76
està amb nosaltres
a Tailàndia
no comprem coberteries
no
però tampoc fèiem turisme sexual
i tampoc fèiem turisme sexual
ara home
queda bé
algú del grup sí que em feia
però no
és a dir
jo vaig anar per feina
és a dir
la guerra del Vietnam
és a veure
com un atac
a escala mundial
el crit de Yankees
go home
va arribar a casa nostra
manifestacions pintades
algun marici
que el van arribar
a tirar a l'aigua
amb alguna manifestació
i s'ajuntava també
aquella campanya
nuclears
no gràcies
es deia que alguns vaixells
de la Navy
portaven energia nuclear
i armes també nuclears
era l'època de la crida
que va fer molta feina
i molt ben feta
l'any 1986
uns quants integrants
de la crida
entre ells
un jove s'Àngel Colom
i Jordi Sánchez
van llençar pintura rosa
en un vaixell
de la flota americana
allà al moll de la fusta
stop
aclarim que el Jordi Sánchez
no és el president
de Conels
que avui
ens acompanya
era en un altre lloc
ara
no
era l'altre
que els ullets
no t'equivoquin
i van acabar pintant
la paraula fora
no gaire grandeta
les imatges
de la portada
de la Vanguardia
d'aquell dia
ens mostraven un soldat
de guàrdia
a dalt del vaixell
amb la pistola a la mà
apuntant cap al cel
seguint el protocol
i amb una cara
de no creure el que estava veient
l'altra foto
on es veuen
els components de la crida
llançant quatre pots de pintura
contra un vaixell ancorat
enténs la cara de sorpresa
del marin
entrenat per lluitar
contra el Vietcong
no
el dia de Sant Esteve
de 1987
en un local
de la plaça del dup
de Marina Seli
molt freqüentat
pels mariners
uns desconeguts
van llançar dues bombes
de mà
segons un testimoni
l'autor o autors
de l'atemptat
van cridar
viva el Líbano
hi va haver un mort
i cinc ferits
l'endemà
l'exèrcit roig català
de lliberament
va reivindicar
l'atemptat
curiosament
no es va obrir
ni un sumari
ni van haver detencions
i l'exèrcit roig
català
de lliberament
doncs a part d'això
hi ha quatre cosetes més
que van fer
només durant aquell any
doncs
sense morts
només aquesta
doncs
no se n'ha parlat
ni gall ni gallina
i a partir d'aquí
van ser els americans
que van decidir
posar a fons i final
el destí de Barcelona
com els bars dels soldats
i això va facilitar
la feina diplomàtica
de l'Estat
que volia posar
files a disbaixes
dels mariners
de permís
i si no ens movem
de la plaça del duc
de Medinaceli
ens quedem al mateix lloc
i retrocedim
en molt temps
explicaria una mica
de l'altre monument
Pep
fins al 87
va estar a la sexta
fora aquí

tampoc me'n recordo
el que passa
el que passa
ja anàvem venint
poc
hi havia certes tensions
espanya
volia entrar a l'altre
com fer-nos
com fer-los fora
perquè començava a fer
una mica de vergonyeta
aquest turisme sexual
que es veia molt clar
que era així
ja tenia bases
a Rota
i a Saragut
però ells venien aquí
de vacances
ells venien de vacances
jo el que sí que recordo
és que quan
a l'estiu
doncs entraves
a Montbar
i s'hi veien uns marinos
jugant
jugant
al Millón
et posaves allà al costat
mirant com jugaven
esperaves que fossin
les 8 o un quart de 9
que és el que s'anaven a sopar
i em deien

i deixaven 13 partides gratis
allà
que eres el rei del Mambo
això sí que m'havia passat
a mi alguna vegada
això m'havia passat
a mi alguna vegada
bueno
tornem a la pasta
del duc de Medina Seli
la pasta del duc de Medina Seli
doncs està
al passeig de Colón
és una plaça
petiteta
a Valllà
i a aquella zona
hi havia hagut
el convent franciscà
de Fra Menors
davant d'una petita esplanada
que anteriorment
era la construcció
del convent
al segle XIII
s'anomenava
plaça
o platja
de les barques
un cop construït
el convent
la plaça
passava a dir-se
de Sant Nicolau
que era el nom
d'un petit hospital
anterior al convent
o sigui que estem parlant
si del segle XIII
però segle XII
abans d'hi la barba també
i un cop
enterrocat el monestir
es va ampliar
la plaça
i va passar a dir-se
duc de Medina Celi
com a oreus
de la família
dels Moncada
que segles abans
havia donat els terrenys
estem parlant
ja de l'any 1837
amb la desamortització
i totes aquestes coses
per donar més lluïment
a la plaça
es va decidir
posar-hi una font
possiblement
culminar-la
amb un monument
dedicat a una persona
vinculada a la mar
ja que estava
doncs
amb un indret
a prop de
de la platja
ja vam explicar
la temporada passada
que es va
descartar
que l'estat
tot fos dedicat
a Colón
perquè s'ho tenia
previst
fer-ne una
més gran
després va sortir
molt més gran
de la que teníem
prevista
però
vam pensar
que Colón
mereixia
un estat
per millor
també vam explicar
que la columna
de 18 metres
que és de ferro
era el primer cop
que es feia servir
aquest material
amb finalitat
ornamental
a la ciutat
de Barcelona
a partir d'aquí
em sembla que és
l'única cosa bona
que us diré
del monument
perquè finalment
es van decantar
per fer-lo
el monument
dedicat a Blasco de Garai
aquí se li atribuïa
l'utilització
de la màquina de vapor
a la navegació
Blasco de Garai
1550-1552
es creu que era
d'una família
d'origen basc
però si no era
on va néixer
i on va morir
o sigui que hi comencem bé
tampoc se sap
on va estudiar
alguna formació
devia tenir
ja que a part de mariner
va ser inventor
entre els seus invents
segons ell mateix
hi havia un sistema
per bebre el fons marí
un sistema
per estar sota l'aigua
l'estona que calgués
un molí manual
per moldre a gran escala
aparells
per destilar aigua de mar
i un aparell
per fer apagar
un vaixell
sense rems ni veles
i fins i tot
un aparell
per tenir llum
sota l'aigua
que no sé com s'ho faria
sense electricitat
però també és a saber
no hi ha dibuixos
ni planos
per una part
sembla que Blasco de Garai
volia protegir
els seus invents
de l'espionatge industrial
i el rei
Carles I
es volia protegir
de l'espionatge internacional
entre això
i documents perduts
doncs poca cosa se sap
ell en lloc de rems
sí que feia servir
un sistema de pales
i salvant totes les distàncies
hem d'imaginar
ens una cosa
com els vaixells
del Mississippi
no sabem la mida
ni la forma
d'aquestes pales
i tampoc la manera exacta
de fer-les funcionar
sembla que eren
sistemes d'engranatges
i politges
per optimitzar
la força dels homes
que la feien funcionar
potser com els pinyons
del canvi de marxes
d'una bicicleta
ves a saber
tampoc hi havia bicicletes
penses
estàs parlant de fa
quasi vegin 100 anys
sí, sí, sí
per això
per això
vull dir que sí
l'invent es va provar
diverses vegades
i una d'elles
a Barcelona
amb un cert èxit
el vaixell anava
a una o dues milles
per hora
una milla marina espanyola
de l'època
seria aproximadament
1,6 o 7
no, 6 quilòmetres
una milla marina
una milla marina sí
avui no
avui no
però aquella
veu que sí
em vaig quedar parat
però
avui és la milla marina
1,68
ara sí
perquè són les milles
però bueno
total
dues milles
suposo que si
veixit amb rems
n'hi ha com una persona
caminant
perquè la milla
la milla
aquesta
era el que feia
una persona
caminant en una hora
5 quilòmetres i pico
la milla terrestre
la milla terrestre
i la marina
era una mica més llarga
és el que he buscat
perquè jo
en qüestions de milles
i menys espanyoles
tampoc no
bueno
doncs
va enviar escrits
això
dèiem
i alimentes
que un vaixell
convencional
amb rems
girava una vegada
sobre si mateix
el rem
amb aquest sistema
i el d'aquest sistema
sense rems
ho feia dues
dues vegades
van enviar escrits
on s'indicava
la quantitat d'homes
necessaris
per diverses mides
de vaixells
no ho diré
ara perquè també
no sé
eren de 200 botes
de 300 botes
i tal
i no sé
quins tamanys
adjudicar-los
però bueno
sembla que la cosa
anava prou bé
perquè deia
que la gent
que necessitava
era més nombrosa
que l'equivalen
els remers
i amb l'avantatge
que no calaria
que fossin
tan forçuts
ni especialistes
perquè els remers
havien de fer-ho
tot a l'hora
saber tota una sèrie
de moviments
etcètera
etcètera
nosaltres només
havien d'anar donant
si tocant
el manubri
més o menys
no sabem
per quin motiu
no va acabar
de reixir
a part d'una certa
oposició
d'alguns consellers
del rei
que no ho veien
massa clar
tampoc
ni l'escafandra
ni els sistemes
de busseig
ni tant
paraules actuals
no van ser adoptats
per la Marina
potser eren molt complicats
l'invent
potser era bo
però devien faltar
segurament
els mitjans
i els materials
fàcils d'utilitzar
dic jo
tot això m'ho faig
jo solet
però penso que és bastant
de sentit comú
i
li va anar millor
amb els molins
amb aquests
batits molins manuals
es veu que anaven força bé
i l'aparell per destilar
aigua de mar
per consum humà
que es podia portar
doncs als vaixells
i una mala interpretació
d'unes cartes
de l'inventor
va fer creure
que la caldera
de destilar l'aigua salada
era per moure el vaixell
i això va fer
que se li atribuís
durant molts i molts anys
pràcticament fins al segle XIX
doncs
l'invent
dels vaixells de vapor
tot això
es va arribar fa
un cop adjudicat
el monument
i per evitar el ridícul
l'Ajuntament
va dedicar a canviar
el destinatari
ràpidament
al Museu del Prado
vaig veure que es guarda
una estàtua de marbre
dedicada a Blasco de Garay
amb una inscripció
que diu
Blasco de Garay
Barcelona
vol dir que
o és el prototip
d'aquesta
per després
fotre l'enferro
fotre l'enferro
del monument
que es volia posar aquí
o sigui que
el que sigui
ja va bé
que des del centre
ens reconeixin
alguna cosa
però vull dir que
les coses
estaven
estaven molt avançades
llavors
a Cuitacorrents
es va buscar
un nou titular
per al monument
i l'Ajuntament
va decidir
que fos
Galçadà Marquet
els marquets
van ser una nissaga
molt important
i el nom de Galçadama
era molt comú
en aquella època
per repetir
estem parlant
de l'any 1300
aquesta gent
estic també
una mica
encara més enrere
fa 900 anys

doncs
la
la família
era molt important
i en 74 anys
hi va haver
tres galçarans
importants
dels quals
dos van ser
vicelmirals
i consellers
de la ciutat
l'Ajuntament
en el seu moment
molt previsor
no va aclarir
a qui dels dos
dedicava el monument
he trobat un article
de l'any 1851
que parla
de la inauguració
del monument
i l'autor
sí que es decanta
per un dels marquets
ni que sigui
per eliminació
i el guanyador
és
el marquet
més antic
la primera vegada
que figura
a la història
del Saran Marquet
és el 1331
anant de Vicelmirall
a la flota
manada
per Guillem de Cervelló
que acabava
de prestar
a Catalunya
i per la guerra
contra la República
de Gènova
i va ser conseller
de la Barcelona
Baix Medieval
l'article
de la Viquipèdia
també arriba
a la mateixa conclusió
a través d'altres fonts
doncs ho donem per bo
se'n va acudir
a consultar
el nomenclàtor
de Barcelona
per si algun carrer
duia el nom
de Gal Saran Marquet
i si n'hi ha un
al barri de Sant Martí
la ressenya és mínima
diu així
Gal Saran Marquet
1366
1410
Vicelmirall
de Catalunya
si va néixer
el 1266
ja no és el que era
el 1333
era Vicelmirall
de Catalunya
també
devia ser el fill
o el net
o el net
Ves a saber


doncs bueno
doncs ets un altre Marquet
doncs ja està
el monument per l'un
i el carrer per l'altre
i tots contents
i he parlat
d'aquests dos monuments
com a exemple
de monuments
poc coneguts
per diverses raons
i encara no he acabat
amb el
Madinaceli
ja s'acaba per això
però Déu-n'hi-do encara
la seva inauguració
el 29 de juny del 1851
no va agradar
creien que hi havia personatges
que mereixien més aquest honor
no va quedar clar
a quin membre de la família
amb aquest anava dedicat
com ja he explicat
la columna
tot i era de la primera vegada
que es feia servir
de ferro colat
etcètera
la van trobar
que era massa baixa
no hi havia prou
amb els edificis
alts del voltant
també es va posar en dubte
l'autor del monument
al senyor Marquet
perquè és una estàtua
de dos metres i pico
i el Damià Campen
que era la persona
que li van encarregar
ja tenia en aquell moment
més de 80 anys
i llavors
doncs
sembla que
ho va fer una altra persona
i va acabar
ell només hi va donar
les indicacions
les ornamentacions
de la columna
també van ser criticades
el dia de la inauguració
quan l'alcalde
va estirar la corda
per deixar l'estàtua
a la vista
el drap
es va enganxar
la cerimònia
es va haver d'interrompre
fins que el fill
d'un fuster del barri
que estava entre el públic
es va oferir
afilar-se la columna
ho va fer
i va poder desenganxar
el drap
i la corda
i el monument
va quedar al descobert
l'aplaudiment més fort
aquell dia
va ser per l'exerit bailet
exacte
ahir vaig anar
expressament a veure
el monument
i encara hi puc afegir
més desgràcies
la figura del nostre heroi
envoltada d'una capa
un espàs a la cintura
i el braç dret
davant del pit
sota la capa
treu la mà
amb un pergamí
dic un pergamí
perquè ho havia llegit
prèviament
perquè anir mirant
tot molt de l'objectiu
de la màquina
no es veu ben bé
què hi posa
no què hi posa
què és un pergamí
què hi posa
és impossible
resumint
tot i mirar en calma
i amb la màquina
com acabo de dir
fa el mateix efecte
de sempre
sembla un guàrdia civil
de postguerra
sí sí
perquè és realment
si busqueu
a la viquipèdia
veureu l'estat
i ja sembla
aquells guàrdies civils
i m'imagino
ple d'escrements
de coloms
segurament
ahir estava amb un lúbul
i no es veia
a més a més
en cap lloc
consta a qui va dedicat
no hi ha cap lloc
que digui marquet
res de res
i per això
la gent es creu
que és del dubte
Medina Sal
i si per això
no és tot
no és suficient
a causa de la sequera
la font és buida
o sigui que més mala sort
aquest moment
no pot tenir
i fins aquí
el meu rotllo d'avui
i fins la sabana
d'avui
Pep fantàstic
el govern català actual
opta com productora
dels serveis
de la Generalitat
per l'Espanyola Telefònica
en comptes
de la Catalana Parlem
curiosa manera
de ser independentista
optant per la dependència
de l'Ibex
i d'Espanya
en lloc
de per la sobirania
i les empreses
amb seu
a Catalunya
la realitat
supera la ficció
ât de la Sagina
What a wonderful way
Oh, yeah
Doncs tornem en Conex
A veure, a veure
Aviam que sona
El darrer brot del cine
L'insòlit cas de Dimitri i Nicolete
Quan de senyor, quan de senyor
En deien Milor
Forgoten, el nen robat de la casa al cine
Què significa tot això, Josep Lluís?
Això són els títols de diverses novel·les
Que he publicat
Aquest senyor que es parla
És professor de la narrativa russa contemporània
A les aules universitàries d'extensió universitària
A la Universitat de Barcelona
És professor del taller d'escriptura creativa de Conex
A Barcelona
Responsable de l'espai de lletres de Conex a Barcelona
I impulsor del servei d'assessorament voluntari
Per l'autoaudició
A dir, Conex, que abans en parlàvem
Adreçat a gent gran
Aquest senyor, a més, escriptor
El que dèiem, pintor, escriptor, psicòleg
Fas por, eh?
Tu ho has dit
Abans, en comptes d'una P
Seré una T de tastaulletes, no?
Jo t'he dit, t'he dit versàtil, eh?
Vale
A veure, tornem, tornem
On esteu, Jordis?
Els dos Jordis, el Josep Lluís
On esteu ubicats?
Nosaltres estem ubicats a dos seus a Barcelona
Una és la Gran Via Casanova
I l'altra és a la travessera de Gràcia
De l'Escorç
Perdó, de l'Escorç
A prop del Camp del Barça
Vull dir, cap a Collblanc
Quant costa ser soci?
Bé, nosaltres
Ser soci
No costa res
El que sí que fem
És els cursos
Fem unes matriculacions
Una persona quan ha de fer un curs ha de matricular
Això té un cost de 30 euros
I llavors
Al triar el curs
El curs que vol
Que un cop matriculat
Pot triar dos, tres, quatre cursos
Que la mateixa matrícula
Ja li serveix
Després
Cada curs
En funció
Normalment estem
Ja diré el preu
De l'any que ve
I així no
Que ningú es porti engany
Que ningú
Paguen 35 euros
Per tot el curs
De l'any lectiu
Que costuma ser
Una hora i mitja a la setmana
Una hora i mitja a la setmana
I llavors
Ell durant tot aquest curs
Pot assistir
El curs
El curs
D'octubre
A d'octubre
És com un curs
A juny
O no està programada de ràdio
Que és d'octubre a juny
A juny
Curs escolar
Un curs escolar
Com el curs escolar
A finals de juny
És quan ja
Donem per tancades
Les classes
I és tot el període
O sigui
Aquesta hora i mitja
Que pot durar el curs
Durant tot
Tot l'any
Aviam
Hem parlat del cangur amic
I hi ha un programa
Que es diu Sàmics
Què és?
Sàmics
És una assessoria
Que tenim gratuïtament
O sigui
Hi ha un departament
Que
Que
Assessora
D'una forma gratuïta
E imparcial
A qualsevol dubte
Que podem tenir
De tipus
Fiscal
Laboral
Ja no
Perquè ja no
Sinó de tipus
Familiar
Herències
Per exemple
Temes
Recorrents
La hipoteca
Inversa
Tots aquests temes
El testament vital
El testament vital
Tot això
Tenim una persona
Que gestiona
Gratuïtament
Aquestes consultes
Amb una particularitat
Que penso que és molt destacable
Que ell no agafa feines
Simplement
Assessora
Dóna
Dóna
La seva
Opinió
Neutral
I llavors
Quan tu li dius
Home podries fer la gestió
Llavors ell diu
Remet
A la teva gestoria
O sigui
Que no és un gestor
Que tramita
Les coses
Sinó que informa
I assessora
Sobre el tràmit
I t'orienta
A quina administració
Has d'anar
Quina sol·licitud
S'ha de fer
Etc
Però òbviament
No és una gestoria
Gratuïta
Que tindríem
Perquè entre altres coses
Seria un xollo impressionant
Depèn del preu
Depèn del preu
Ja és prou
És un servei
És un servei
Més que es dona
Perquè moltes vegades
Dins de l'edat nostra
Sorgeixen inquietuds
De futur
De dir què passarà
Com ho hem de fer
Doncs llavors
Ens sol·licitem
L'hora
Sol·licitem una visita
Amb aquest senyor
Aquest senyor
Ens ho explica
Ens diu
Lo positiu
Lo negatiu
I llavors
Tu decideixes
Perquè tu ets menys hàbil
I se't fa més muntanya
Aquestes coses
Efectivament
I a vegades també
Aquest senyor
Es presta
A fer xerrades
Sobre
Diversos conceptes
Per exemple
L'altre dia
Va estar parlant
De tot el tema
Del que significa
La inflació
Paraula que està bastant de mot
En aquests moments
I diguéssim
Recomanar
O parlar
Més que recomanar
De les diverses punts
O sistemes
O productes
D'inversions
Etc
Veig que participeu
A la Fira Gran

I feu
Precisament
Bueno
Fem un stand
I llavors
Oferim
Els nostres serveis
O els nostres coneixements
Els oferim
Diguéssim
El grup
Que impera
Tot el tema
De Fira Gran
De Fira Gran
Fem un cinefòrum
Fem un cinefòrum
A mi em fa gràcia
Perquè molta gent
Diu
Ostres
Aquestes pel·lícules
Estan antigues
Però
El que realment
El que es tracta
És de veure
L'essència de la pel·lícula
I després
La xerrada
Que es fa
Després
De la pel·lícula
De l'intercanvi
De percepcions
De cadascú
I la finalitat
Aquesta és una activitat
Que vam començar
A fer
Abans de la pandèmia
També
I vam tenir
La gran sort
De trobar
Un voluntari
Que justament
És
Entre cometes
Experts
En cinematografia
I llavors
El vam fitxar
Ràpidament
Per conduir
Aquesta cosa
I l'èxit
És molt gran
Perquè des d'abans
De la pandèmia
I amb tot el parèntesi
Aquesta activitat
S'ha tornat a reprendre
Amb un èxit impressionant
Ho fem un cop
Un cop al mes
El primer dimarts
Cada mes
El primer dimarts
Cada mes
Ho fem un cop al mes
I llavors
És convoca
En una sala
Passem la projecció
De la pel·lícula
Que està
Que està
Nomenada
Per aquest dia
Fem un petit resum
Quants socis
Quants professors
Quants alumnes
Teniu
Que l'oient
Sàpiga
Els hem dit
On esteu ubicats
Els hem explicat
O no
Els heu explicat
El cost
I que han de fer
Per fer-se tan voluntari
Com actiu
Participant
Però
Dades
Dades
Socis
Estem de l'ordre
D'uns 70
O 80
Vull dir
Va oscil·lant
Perquè hi ha gent gran
Que llavors
El soci
És el que té
La capacitat
De decisió
Dins de les juntes generals
I en una assemblea
Quan es fan
Les assemblees
Segons els estatuts
De l'entitat
Que òbviament
Hi ha uns estatuts
Aprovats
Per la Generalitat
Etc
Doncs
Segons els estatuts
En les assemblees generals
Que normalment són anuals
Les ordinàries
O les extraordinàries
És el cas
Doncs el soci
Que no ha de pagar
Cap quota especial
De moment
Almenys
Doncs
És el que té
Dreu
A veu i vot
Exacte
Llavors tenim
Ja com hem anomenat
Els voluntaris
Que són
Les persones
Que ofereixen
El seu temps
Perquè
L'entitat
Funcioni
Ja siguin
De tipus administrativa
De tipus
De professorat
De tipus
De manteniment
O sigui
Aquestes persones
Que voluntàriament
Doncs
Ens ofereixen
Una part
Del seu temps
Per fer una gestió interna
O sigui
Administrativa
Evidentment
Nosaltres
Amb aquests volums
Diríem
Funcionant
Com una petita
Empresa
O sigui
Necessitem
Tenir
Departament
De comptabilitat
Necessitem
Tenir
Departament
De comunicació
Recursos humans
Que és el que gestiona
Les noves inscripcions
O sigui
Tot això
Doncs funcionem
Com
Com funcionaria
Doncs
Una petita
Una petita
Empresa
Llavors
Aquests són
Els
El complement
Dels voluntaris
Els de
Canguramic
També estan
Englobats
Dins
D'aquest
D'aquesta
Xifra
I després
Tenim
De l'ordre
De 950
Usuaris
Els alumnes
Els alumnes
Els alumnes
És el que ve
A fer els cursos
I de professors
El que deiem
Professors
Estàvem
En sobre uns 80
O sigui
Dins dels 120
I pico
Voluntaris
Professors
Estem
En sobre uns 80
És a dir
Que quasi bé
Teniu tants professors
Com socis

Ajudeu els autors
A presentar els seus llibres?


Per descomptat
Un dels serveis
Que fa
Edicònex
És
No només
Com diem nosaltres
Sempre
L'autor
O una persona
Ens entrega un word
Un manuscrit
En word
I nosaltres
Li donem
Un llibre
Llavors
Aquest llibre
Nosaltres
No només
El posem
En les xarxes socials
El posem també
A la pàgina web
Cada llibre
Cada autor
Té una pàgina web
Diguéssim
Dintre de la global
De cònex
I també
Tenim una sala
A disposició
De l'autor
Si és que no
Té ell
Pel seu compte
O ella
Pel seu compte
Doncs nosaltres
L'oferim
I jo personalment
També
M'ofereixo
I ho faig sempre
A presentar el llibre
Per exemple
Aquest dia
1 de març
Fem una presentació
D'un llibre
Que acabem de publicar
Sobre la guerra civil
D'un regidor
De l'ajuntament
De Barberà
Del Vallès
Un llibre extraordinari
Que ha fet
Sobre les cartes
Dels seus avis
Durant la guerra
L'avi estava
En el front
I
L'avi
Estava a Barcelona
I llavors
És un llibre fantàstic
El presentarem
A Barberà
Del Vallès
Davant de tota la gent
Que li interessi
Sí, sí
Nosaltres ajudem
A presentar
El llibre
L'única cosa
Que no fem
És la distribució
Perquè el llibre
És de l'autor
Al 100%
El llibre
És de l'autor
Al 100%
I nosaltres
Òbviament
Tampoc venem els llibres
Perquè els llibres
Repeteixo
Són de l'autor
Sí senyor
Sí senyor
Sí senyor
Aviam
El Jordi Mestres
Que el tenim aquí
Calladet
Disposeu d'un canal audiovisual
Que arribi a tots els vostres associats
O és més important
O és més
Ja dient
Que sigui el president
O el Josep Lluís
A veure
A veure
Nosaltres estem
Com ja hem comentat
Estem en una fase
De
Reconducció
De tot
En els temps
Moders
En aquests moments
Estem treballant
Molt a fons
Amb el que seria
La difusió
A través de xarxes socials
Instagram
Facebook
El que seria
Xarxes socials
I llavors
El que sí que tenim
Molt
Ben controlat
És la comunicació
Entre els diferents grups
De professors
De voluntaris
A través de WhatsApp
Vull dir que fem els grups de WhatsApp
I evidentment
La pàgina web
Tot ho tenim
Però
Per aquesta comunicació
Més àgil
Establim una sèrie de grups
De professors
Alumnes
Cada professor
Té el seu grup
Dels seus alumnes
Perquè pugui haver
Una fluidesa
Amb la comunicació
Un professor
Un dia es troba malament
Doncs
Ràpidament avisa
Ens avisa nosaltres
Llavors
La difusió
La comunicació nostra
Doncs es posa en marxa
Per dir
No vingueu a classe
O busquem una alternativa
Tot això
Ho estem
Ho estem movent
A través de
De WhatsApp
O Telegram
I llavors
El que seria
La
La publicitat
La canalitzarem
Doncs
Pàgina web
Molt bé
El Jordi
Òbviament
S'ha referit
Ara
A la comunicació interna
De l'organització
Per descomptat
Que funciona molt bé
Però
I estem
Ara tractant
De fer una mena
El que podríem dir
Ampolosament
Un pla estratègic
Sobre la comunicació externa
De la nostra entitat
Per exemple
Avui
És una experiència
De comunicació externa
Perquè estem comunicant
Tant
Llavors
Sí que seria
El que passa
Com sempre passa
Necessitaríem
Una persona
Relativament
Especialitzada
En aquest món
No sé si el Joan
Estaríem disposats
Està captant
A col·laborar
No
És que sempre
Tirem la canya
A veure què passa
Sempre
Perquè ens aniria molt bé
Tenir aquest canal
De difusió
No només
Per tenir nosaltres
Els nostres podcast
Que ja ho vam fer
Abans de la pandèmia
Reprendre aquesta funció
Que inclús
A nivell intern
Estaria molt bé
Sinó
Que a més
Poguer fer
Volos
En totes les
Emissores
Tant de ràdio
Com de televisió
Locals
Si més no
De l'àrea metropolitana
Explicant
Això seria
Seria interessant
Sí però
Tampoc no és per
Proselytisme
Sinó per
Oferir aquest servei
Perquè la gent sàpiga
Que nosaltres
Estem oferint
Aquest servei
Vull dir
No es tracta
De captar clients
Sinó d'oferir servei
Doncs ara
Jo
Dono
Una volta més
Expliqueu
Per què
Jo
O qualsevol oient
M'he posat allà pel davant
Aviam si em comenceu
Per què em he de fer
Soci
Activista
Per què?
Tu t'has de fer soci
Perquè resulta que tu
Ets una persona
Que tens moltes coses
A comunicar
Tens temps
Oblida't amb el Ferran
El oient
Estic parlant
A l'oient
Ara
Ja llavors
Aquesta persona
Vol comunicar
A les altres persones
Té temps
Té temps
I té alguna cosa
A comunicar
I simplement
És posar-se en contacte
A nosaltres
I el Jordi
I el Jordi
I els dos Jordis
Li orientaran
I l'acolliran
Perfectament
I li trobaran un lloc
Per descomptat
De treball
Teniu dos persones
Que són ben importants
O el que passa
És que després
Em renyarem
Perquè els hi foto
Amb un compromís
Però que són fantàstiques
I úniques
Que són el Joan Mateu
I el Josep Capel
Per descomptat
Jo
Entrant
Ho ha explicat molt bé
Però jo
Ho reduiria
Per què t'has de fer soci
Per tu
Molt bé
Per tu
Perquè és la millor manera
Evidentment
De trobar-te realitzat
D'alguna manera
Quan tu
Realitzes
Algo que a tu et va bé
Tu tindràs
Unes satisfaccions
O sigui
Encara que sembli
Una mica egoista
O sigui
Jo soc voluntari
Per mi
Perquè per mi
Em dóna unes satisfaccions
I
Me'n vaig
Molt content a casa
Quan
He fet una tasca
Que
Que penso
Que l'he pogut
Transmetre a altra gent

Aleshores
Egoistament
No ho faig
Perquè els altres
No ho faig per mi
És que
Si jo estic content
Està content
Un tòpic del voluntariat
Aquesta és una de les
Però és que molta gent no entén
Clar
Tu estar bé amb els altres
Primer has d'estar bé amb tu
Sí, sí
I això el psicòleg t'ho podria dir
I el tòpic del voluntariat
És que és un tòpic
És un tòpic en el món del voluntariat
Que reps més del que dones
És el que està dient ara el Jordi
Una veritat
Sí, sí
Jordi
Tu què?
Responsable d'activitats
Què has de dir?
Espera't que canviarem
Explica'ns, explica'ns
Va
Va't donar-me una mica de canxa
Abans de finalitzar
Perquè ens facis també
Les explicacions de cònexs
I les activitats
Jo realment
Em refirmo una mica
Amb tot el que ha dit
Només faltaria
No, no, no
Fondrem fora de la Junta
No, no
Bueno, això no em preocuparia més
No et creguis
Tu saps que
Com ha dit el Jordi
Tot els que treballem aquí
És per temes de voluntariat
I del que sí que estic d'acord
És que
Jo penso que
Cònic
El gran avantatge que porta
És el que abans
Em refirmo
El que he dit abans
Sobretot el fet
Que quan et trobes amb la gent
Al final
Fas un grup de gent
I amb el que
O sigui
A part de les reps
Dels coneixements
Que et puguin transmetre
A la gent
Que està preparada per això
Sobretot és el concepte
De relació personal
O sigui
El fet aquest
De que tu
A la nostra edat
Puguis trobar-te un àmbit
On et puguis
Trobar amb gent
Més o menys
Les teves característiques
I que facis un punt de fusió
No és fàcil
O sigui
Sembla mentida
Jo per exemple
Fa poc temps
Estic a conèx
A potser
No sé
Fa
Em sembla que són 4 anys
I realment
Nosaltres

Que no és una lloc
No soc un històric
I en canvi
El que sí que
M'en dono en compte
És que
S'ha aconseguit
Fer un tipus de relació
Que a la nostra edat
Pensava que ja no seria possible
Amb gent molt diversa
I tot és per un punt d'unió
D'alguna cosa
Perquè tothom
El que té
És ganes de comunicar-se
El que té il·lusió
Per fer coses
Per fer activitats
I això és el que conec
O sigui
Realment
Et permet
Permet lliurement
I després
Hi ha una cosa
Que sí que també és molt interessant
És que tota aquesta gent
Que té capacitat
Per transmetre
La gent que té coneixements
I vol transmetre
Quin avantatge té
Que quan tu vas a una aula
I la persona que t'està escoltant
Són persones de la nostra edat
Aquella persona hi va allà
Perquè li interessa realment
O sigui
No estem parlant
O sigui
No estem parlant amb un professor d'institut
O amb un professor d'una escola
Que sap que era
No sap si
A lo millor la gent aquella
S'encancarà del que està explicant
Aquí el que hi va
És perquè realment
Hi vol estar
I el que hi vol estar
És perquè vol realment
Vol gaudir
Del que li estan transmetent
I el que sí que vol
És gaudir
I disfrutar
De tot aquell entorn
I això és una meravella
Sí, sí
I en aquesta línia
Socialització
Que diu el Jordi
És molt interessant
Fer l'experiment
Que jo he fet moltes vegades
De posar-me a la porta
I veure entrar les senyores
Sobretot les senyores
Venen absolutament pentinades
Venen bé
Perquè és un motiu
De sortir de casa
D'arreglar-se
És un acte social
És un acte social
Es relacionen
Amb les altres senyores
Després de classe
A mi se'n van a prendre un cafè
Parlen de les seves coses
Dels seus neix
De tal i qual
I sobretot
Que les peus
Que totes venen arreglades
Totes
I això és el valor afegit
Que té aquesta
Jo mateix enric
Perquè no m'imagino
Ni un voluntari
Ni un alumne
Home
La senyora amb rulos
Bata de boatiner
I no m'ho diu
Les pantufles
Les pantufles
No me l'imagino
És una manera
De sortir de casa
Sobretot de les senyores
Perquè els homes
Sempre
Més complicats
Sempre els homes
Sempre en aquestes coses
Fan més vergonya
O mandra
O el que sigui
Això seria cosa
Desconviat
Un percentatge
Teniu més persones del sense femení que del masculí?
Doncs mira, contestant
En aquest moment ho estava pensant
Realment vull fer un cant a les dones
Sobretot amb agraïment
Perquè les dones
El que sí que tenen
És una gran
O sigui
Són
Crec que tenen una gran empenta
Per iniciar coses
I amb aquests grups de gent
Que nosaltres estem
A Conés concretament
Crec que el percentatge
Evidentment
De dones
És molt
Bastant més elevat
Un 70-30

Potser sí
Jo crec que amb aquesta proporció
Però sobretot perquè
Això dona a entendre una miqueta
El concepte
Que els homes
En aquest aspecte
Segurament
Quan ens jubilem
D'alguna forma
Busca sortides
Però tot el que és el tema
D'aquestes aules
Ens costa una miqueta més
Vull dir
Sempre tens que tenir
Una mica més d'empenta
En canvi
Les dones
Per això
No sé
Com s'ho fan
Com s'ho munten
Però realment
Crec que tenen
Una molta més capacitat
Per iniciar coses
D'aquestes
I això demostra
El fet que
La majoria dels casos
Les dones
Són realment
La majoria
En aquest cas puntual
Aquesta és una realitat
I de totes maneres
Vull dir
Bueno
Això
És una mica
Demostra una mica
Encara que sigui
Una cosa
Que no sé si és molt
Té molt paral·lelisme
Quan una persona
Es queda amb una parella
I es queda sola
La dona
És una persona
Que té una empenta
Que realment
Els homes
No tenen
Per què?
Pues segurament
Deu ser una cosa
Ja innata
De la pròpia
De la pròpia persona
Però sí que és veritat
Que les dones
Són participatives
El concepte
De vergonya
Crec que
No és el mateix
Vull dir
El mateix
Vull dir
Són
I realment
Estem encantats
Que les dones
Participin
De una forma tan activa
El que sí que ens agradaria
És que hi hagués
També més aportació
D'homes
Però no per res puntual
Senzillament
Perquè hi ha molta gent
Que segurament
Estarà pel carrer
Passejant
Pensarà
Que la seva vida
Doncs no té molt motiu
De ser ja
Perquè no té moltes coses
Que fer
I té quantitat
És això
Curiosament
Tenim uns quants anys
A la vera
Avui no em consta tant
Però a l'home
A l'home
Com a sexe
Era el que quan es jubilava
Anaven a vigilar
Les obres públics
I a donar vés
I a donar vés als coloms
I jo no tinc la imatge
De les senyores
Donar vés als coloms
No, no, mai
Ni vigilant
Ni vigilant
Les obres públics
Aquesta
Aquesta és una realitat
I hi ha una cosa
O sigui
En principi
Jo porto molts anys
A l'agrupació
De jubilats
De la caixa
La caixa és una entitat
Que quan jo vaig entrar
Tot eren homes
Doncs bé
L'agrupació
De jubilats
Com que poden entrar
Viudes i amigues
La proporció és un 70-30
A favor de la dona
I la participació
D'un 90-10
Bueno
I a part d'això
El que tu comentes
Que realment
A part del percentatge
És la participació
La dona
Realment
Jo crec que
En aquests aspectes
És molt més participativa
Molt més
L'home sempre
D'alguna forma
Necessita més
Impulsar-lo
És que penseu
Per exemple
Es fa una excursió
I és una parella
Que viu junta
Que potser
Ve la dona i no ve l'home
Perquè la dona
Pensa
Quina mà
De l'excursió
I la dona
Es prepara
Per les amigues
És activa
És així
Donem suport
No només a Conex
Sinó des del benvinguts
També a la idea
De la creació
D'un museu
Per Sant Just
Jordi Sánchez
Josep Lluís
Benet
Jordi Mestres
Conex
Moltes gràcies
Per haver vingut
Benvolguts
Oients
Ens retornem
En el proper programa

D' 对
Tothom
Vingnuts
Són dedessous
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
Are also on the faces
Of people going by
Ara escoltes Radio Desfer
So pretty in the sky
Bona nit, amics i oients
de Radio Desfer
Bona nit, companys
Bona nit, guapa
Bona nit
Bona nit
Aquí tornem a estar
i no fa un mes
fa una miqueta menys
Bravo, bravo
Hem aconseguit
molt bé
començar tot
tot s'aturadíssim
És que és important
saturar
de seguida
Sí, de veritat
perquè la gent
Marques, exacte
Molt bé
Vinga
I ara referent, eh?
Sí, home
Núñito
Núñitos
Tornarem a començar a parlar de Bona i Núñito
No, sisplau
És un loop, això
I hem tingut
ho dèiem fora d'antena
hem tingut crítiques
diria constructives
fortes
Aportacions
Aportacions
que ens han de servir per millorar
Però aportacions que no estan aquí
No estan aquí
Que no han volgut venir
No han pogut venir
No, però perquè té una agenda
la TAI
TAI
Salutós
Ha fet un feedback
Excel·lent
Molt extens
i molt agraïts
No, no
Perquè aquí sempre
sempre estem per millorar
I perquè estem molt acostumats
a la crítica
El qual és fàcil
Exacte
T'anava a dir
perquè nivell és tan baix
que en poc
es millora
Només podem anar a més
Exacte
Però bé
També hem rebut crítiques constructives
que anem de
Vull dir
podem fer-ne servir
molta cosa d'allò
del tracklist
de les cançons que posem
l'entrem a reforçar
perquè la gent li ha de dir
clar si pot buscar
si vol buscar
Dir els noms dels artistes
una miqueta més
a poc a poc
Molt bé
Molt bé
No fer tant
Gallinacio
podria ser una mica
bromes
però això és difícil
perquè som nosaltres
Això és impossible
Jo crec que no podem arrencar això
Aquest comentari
de no
és que veu explicar les bromes internes
No quiero
És difícil
perquè les bromes internes
clar
fora de context
és una payasada
una potser es pot explicar
però jo què sé
Bueno
Bueno
Bueno
Laura
Laura
Bueno
Temàtica d'avui
Temàtica d'avui
Què tenim
Millorant
Avui
Va sortir un programa molt bo
l'anterior
Us recordeu?
La pressió del temps

I avui
perquè vam parlar tant
que no va entrar ni la meitat
de les cançons
que pensàvem
compartir
de cara al millor del 24
de nivell d'electrònica
i avui vam pensar ja
a final del programa anterior
que avui faríem una segona part
Si el programa anterior
ja
el 24 semblava lluny
ara ja sembla
molt lluny
Molt lluny
però
tampoc tenim pressió
de contingut
Per tant
Sí que és cert
Sí que és cert
que amb aquella pressió temporal
que teníem
aquella persona
que et mirava
a través del vidre

Per dir
a veure si acabeu
Saludem els
Van posar els temes
van posar els temes
alguns ni 30 segons
Correcte
A veure si avui
podem deixar
que se senti
una mica més
És una mica intens
Jo puc dir
que m'agrada
que són més
durant 30 segons
i que la penya
després
els busqui
i se'ls escolta
30 segons
no dóna temps
ni a sentir la música
Bueno
Vale
Vale
Vamos
Però a més a més
de fer un repàs
la segona part
el nostre
Rubén Garantia
porta un especial
avui
Garantia
Porto
Porto 3 programes
intentant-ho

No m'ho heu deixat
No t'he deixat
No t'heu deixat
No t'heu deixat
No t'heu deixat
No
Podem dir també
la bona notícia
per nosaltres
que es compartir
es poden compartir
aquí amb la
Pots compartir-ho
Pots compartir-ho
Doncs el
el senyor Rubén Garantia
ha trobat abono
del Primera Sound 2025
Ah
Senyor
Visca la rebenda
Tio
Molt content
Molt content
perquè a mesura
que passaven els dies
veia el cartell
i deia
Hòstia
Ja sabeu que jo
normalment escollo
només un dia
i aquest any
era molt difícil
agafar un dia
Molt difícil
Per tant
anem a tot
i
Ho veurem
Ara només ens falta
un integrant
del podcast
Sí, sí, sí
Aquest any
estic aquí
a les rebajes
Però bueno
jo et vull veure dintre
Encara no estàs a dintre
No t'ho rabia
Ah, el Lluís
Lluís està convençut
que m'han timat
Home, això de
X6 ticket
no
X i S
Anem a Torront
Som-hi, som-hi
Som-hi
Comencem igual de malament
Vinga
Doncs, qui vol començar
amb la millora
d'electrònica 24
Tenim molta xixa
Jo?
Jo puc començar jo?

I tant
Perquè jo em vaig quedar
amb moltes ganes
de posar
algun tema
de Charlie X i X
És veritat?
Vull dir
Què passa amb Charlie X i X?
Per què tothom en parla tant?
Ets un brat?
Soc una miqueta brat
Ja ja et veig
En el sentit literal de la paraula
Malcriat
No, realment crec que
Charlie X i X
ha aconseguit crear
la mescla perfecta
entre el pop
i l'electrònica
molt ballable
Vull dir
no és un pop electrònic
sinó directament és
dance floor
Xitxa
En molts temes
S'ha rodejat de gent
super bona
Bé, no sé
El productor de referències
EJ Cook
però ja composa molt
i s'ha rodejat
i té una segona versió
d'aquest disc
brat
remesclat
i
cantat
Hi ha noms
Hi ha noms
Cantat amb altra gent
amb incorporacions
doncs jo què sé
des de Billy Ellis
Molt bon tema
Molta gent
ficada dintre del seu disc
i realment
a mi em sembla
un disc molt interessant
és molt pop
però el mateix
si tens és molt ballable
i amb moltes plataformes
l'han donat com a disc
de l'any
Sí, sí
és cert
I de fet
m'equivoco
o és un cap de cartell
un dels dies de primavera?
Sí, sí
Però va ser l'any passat també
És cert
L'any passat també
era ser cap de cartell
li he gustat a Barcelona
No sé si s'ha donat
ni l'ha dit
Si s'ha donat moltes vegades
repetir cap de cartell
cap de cartell dos anys seguits
Ja, ja
Quin dia està?
Dijous?
Divendres?
Ara ho revisarem aquí
a l'internet
Ho podeu buscar
a la plataforma
de primavera sound
que sembla que els hi fem publicitat
però
és que ens agrada molt
Bueno, de Charlie X6
Però Charlie X6
és
ignorància
així com
mira
vaig entrar
al món de Bad Bunny
que també ho hem parlat
la setmana passada
però no he entrat
a Charlie X6
és mainstream
o no?
O no?
Absolutament


però
però la tia
fa coses molt guais
Sí, sí
i les sessions que fa
i les festes que fa
home
és una
és una tia
de
de Grammys
és una tia de
Pero yo
és anglesa
és americana
és anglesa
però és una tia
que s'ho ha currat molt
i que fa
temazos
que té una
vessant pop
intensíssima
però al mateix temps
hi hauré que són
cançons
que són super immediates
però que a més
guanyen amb les escoltes
a mi m'agrada molt
i
he portat
he portat dos temes
que
bueno
no cal que els sentim els dos
no
30 segons
però jo potser
dels dos temes que he portat
que he portat
Bondage
i
365
365
665
posaria
365
per una raó
perquè és una cançó
super pop
fins al minut 1
tenen molts forns
a la sabana
però el pa
no és gaire bo
no és gaire bo
gens bo
trec la mascota
del programa
això no ho podeu veure
ja estima
farem una foto
i la penjarem
a Instagram
una altra
perdoneu
una cunyà
hem de passar
a gravar
en vídeo
el programa
bueno
no som gaire guapos
per gravar
bueno
tu sí
expliquem el que ha passat
ara hem tret
un gat
un gat de peluig
com a mostra
de rebuig
de rebuig
que van rovent
però és un gat
amb una mirada dolça
pura i brillant

farem una foto
a l'Instagram
i el penjarem
perquè veieu
que sigui la portada
d'aquest programa
endavant en 3 i 5
no?
sí sí
ara tenim preparada
aquí
jo et diria que
mira
avancis una miqueta
els primers 30-40 segons
perquè sentiu
20 segons
de la part més pop
després fa una baixada
i després
entra directament
és ben bas
kujans
charlie x
cx